Embed Size (px)
Citation preview
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES Moll de la Vela, 1 (ZONA FÒRUM)
08930 SANT ADRIÀ DE BESÓS Tel. 93-356 05 43 Fax: 93-356 30 73
Email: [email protected]
http://www.fecdas.cat
II Xerrada PPAS. “Història de l’arqueologia subaquàtica: de les recuperacions de material als projectes científics actuals” Amb la celebració de la II xerrada del cicle “l’ Arqueologia Subaquàtica com a
Ciència” del passat dijous 17 de juny, es van tancar l’apartat d’activitats
teòriques del departament de Protecció del Patrimoni Arqueològic Subaquàtic
(PPAS) per a aquest any 2010 .
L’objectiu d’aquesta xerrada va ser el de presentar l’arqueologia subaquàtica
com a una ciència normalitzada, fent un repàs al que han estat els seus
precedents en el rescat de material submergit durant la història, fins a
l’aplicació i consolidació d’una metodologia científica apropiada per a les
característiques dels jaciments submergits. A continuació, es van presentar les
bases del mètode arqueològic que s’aplica actualment a l’estudi dels jaciments
subaquàtics i les tècniques per excavar, documentar i registrar les restes
materials i altres dades que aporten la informació necessària per arribar a les
conclusions amb les que s’ha d’escriure la història.
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES Moll de la Vela, 1 (ZONA FÒRUM)
08930 SANT ADRIÀ DE BESÓS Tel. 93-356 05 43 Fax: 93-356 30 73
Email: [email protected]
http://www.fecdas.cat
Es va parlar d’exemples com els del col·legi d’urinatoris: bussejadors
professionals d’època romana, que es dedicaven a rescatar les mercaderies
perdudes en el mar, que van servir d’exemple a les experiències posteriors de
rescat submarí de carregaments valuosos dels vaixells de la Carrera d’Índies.
Caldria, però, arribar a finals del segle XIX i principis del XX per poder trobar
les primeres intervencions de rescat de material arqueològic amb un interès
històric i no purament comercial. Casos com el rescat al 1900 de l’Anticitera, un
vaixell romà enfonsat a Grècia i carregat de gran quantitat d’objectes de luxe i
esplèndides estàtues de bronze i marbre, van eclipsar el que seria una de les
primeres intervencions de rescat amb caràcter històric que es va donar a les
nostres costes en 1894. Es tracta del projecte de Cala Cativa, Port de la Selva,
on es van recuperar nombroses àmfores romanes a partir de la iniciativa del
membre de La Asociación Artístico-Arqueológica de Barcelona, Romualdo
Alfaràs. En cap dels dos casos es pot parlar encara d’intervenció arqueològica.
Els primers intents d’extreure dades científiques dels jaciments subaquàtics van
ser de l’arqueòleg italià Nino Lamboglia, qui va definir el derelicte com a “una
càpsula del temps”, entenent que l’enfonsament d’un vaixell, com a resultat
d’un accident fortuït, no pateix cap més alteració posterior i queda
completament segellat en un moment concret de la història. Tot i que el seu
interès va centrar-se en l’objecte arqueològic únicament, aquesta primera
experiència va situar Lamboglia com a precursor de l’arqueologia subaquàtica.
Els diferents errors i encerts en l’aplicació de la metodologia científica sota
l’aigua van consolidar-se amb les experiències als anys ‘60 de l’equip de
George Bass. La seva principal aportació va ser la d’elaborar i aplicar una
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES Moll de la Vela, 1 (ZONA FÒRUM)
08930 SANT ADRIÀ DE BESÓS Tel. 93-356 05 43 Fax: 93-356 30 73
Email: [email protected]
http://www.fecdas.cat
rigorosa metodologia científica de documentació i registre del jaciment, parant
igual atenció al continent (el vaixell) com al contingut (carregament). Per aquest
motiu, ara es feia imprescindible, per primer cop, que fossin els mateixos
arqueòlegs els qui treballessin directament al jaciment.
Entre finals dels anys 50 i 60 es van crear a Europa els primers centres
d’arqueologia subaquàtica, que
depenien de les administracions
públiques. A Espanya, però, existia
un buit d’interès per part de les
administracions públiques i les
universitats. Només iniciatives
particulars en torn a centres de
busseig esportius, com el CRIS de
Barcelona, omplien les carències de
projectes arqueològics, quan no es procedia a l’espoli massiu de jaciments per
part dels submarinistes, propiciat per la falta d’una legislació que protegís
aquest patrimoni.
Una llum d’esperança va brillar l’any 1961 amb l’acollida del III Congrés
Internacional d’Arqueologia Submarina a Barcelona. Aquesta reunió dels
principals investigadors internacionals en la matèria va aportar tres dels punts
fonamentals per al desenvolupament d’aquesta ciència sota les aigües. Es va
detectar la necessitat de crear centres d’investigació arqueològica subaquàtica
dependents de les administracions públiques, que aquests disposessin d’un
vaixell dotat de la infraestructura necessària per portar a terme les
investigacions i que la relació entre els arqueòlegs i els submarinistes esportius
fos positiva i permanent.
La Madrague de Giens. DRASSM
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES Moll de la Vela, 1 (ZONA FÒRUM)
08930 SANT ADRIÀ DE BESÓS Tel. 93-356 05 43 Fax: 93-356 30 73
Email: [email protected]
http://www.fecdas.cat
Aquestes recomanacions no van donar fruit fins la dècada dels ’80 amb la
creació del Centro y Museo Nacional de Investigaciones Arqueológicas
Subacuáticas, depenent del Ministeri de Cultura Español i del Centre
d’Investigacions Arqueològiques de Girona, depenent de la Diputació de Girona
on es va incloure la figura permanent de l’arqueòleg subaquàtic.
No és, però, fins l’última dècada del segle XX quan aquests centres es
consoliden i es transformen en les institucions plenament operatives de les
quals som testimoni avui en dia. El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de
Catalunya amb el seu vaixell Thetis, es crearà l’any 1992. Quatre any després
ho farà el Centro d’Arqueología Subacuatica de la Junta de Andalucía i el de la
Comunitat Valenciana. La participació transversal en projectes i programes
comuns entre aquest centres espanyols i altres a nivell internacional mostren
un escenari normalitzat respecte als països del nostre entorn després de vàries
dècades de notable retard.
La segona part de la xerrada es va dedicar a presentar d’una forma bàsica els
mètodes i tècniques que els investigadors apliquen als jaciments arqueològics.
Efectivament, com qualsevol altra ciència, la
investigació arqueològica parteix d’unes hipòtesis
que s’han de corroborar amb les dades recollides a
partir de l’aplicació d’un mètode científic que té
com a objectiu documentar detalladament el
jaciment i el seu procés d’excavació per extreure’n
conclusions i escriure amb elles nous capítols de la
història.
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES Moll de la Vela, 1 (ZONA FÒRUM)
08930 SANT ADRIÀ DE BESÓS Tel. 93-356 05 43 Fax: 93-356 30 73
Email: [email protected]
http://www.fecdas.cat
Com si es tractés de l’escenari d’un crim, resulta fonamental registrar cada
element al seu emplaçament originari, respectant rigorosament el context
arqueològic al que pertany. Només d’aquesta forma es pot relacionar els
elements entre sí i entendre el jaciment en la seva globalitat. Així doncs, cada
part del jaciment quedarà meticulosament registrada i documentada abans de
no ser extreta a la superfície pel seu estudi.
Per finalitzar aquest acte, es va
comentar la visita que es realitzarà la
primera setmana d’agost al derelicte del
segle XVIII “Triunfante” enfonsat a les
aigües de Sant Pere Pescador, on
podrem comprovar in situ l’aplicació de
la metodologia arqueològica i les
tècniques de registre aplicades a al
documentació de l’arquitectura del vaixell descrites anteriorment. A continuació,
els escafandristes federats van poder presentar la seva sol·licitud i reservar
una plaça per participar en aquesta activitat.
Així doncs, amb la visita al “Triunfante” comencem un nou apartat d’activitats
pràctiques i visites que ens mostraran les tasques de documentació i estudi de
les restes arqueològiques desenvolupades pels arqueòlegs, esperant que
l’experiència sigui didàctica i enriquidora per a tots.
Carles Aguilar Responsable del departament per a la Protecció del Patrimoni Arqueològic Subaquàtic FECDAS/CMAS [email protected]
