View
1.286
Download
0
Category
Preview:
DESCRIPTION
21a sessió web que va tenir lloc al CEJFE el dia 19 d'octubre de 2010
Citation preview
21a sessió webIntel∙ligència competitiva a
l’Administració
Ramon MasponsBiocat
Fundació Parc de SalutBarcelona, 19 d’octubre de 2010
• De què parlem quan parlem d'intel∙ligència competitiva (IC)?
• Pot aplicar‐se de forma efectiva la IC al sector públic?
• Quines són les principals diferències i semblances entre organitzacions públiques i privades en tot allò relacionat amb la IC?
• Són les mateixes que les diferències que existeixen en les aplicacions al sector industrial i al sector serveis?
Algunes preguntes clau:
• IC“the legal collection and analysis of information regarding the capabilities, vulnerabilities and intentions of business competitors conducted by using ‘open sources’ and ethical inquiry “ (SCIP, 2008)
• “it can improve the organisation short term profits by improving the quality of tactical decisions and can increase its long term value by guiding management to make superior strategic decisions that increase shareholder value” (Wagner, 2003)
De què parlem quan parlem d’intel∙ligència competitiva:
INFORMACIÓ AMBIENTAL
INFORMACIÓ INTERNA
INFORMACIÓ CORPORATIVA
Parlem d’actius intangibles
ASPECTES RELLEVANTS:
Acceleració del desenvolupament de productes. Time‐based strategy.
Organitzacions planes. Agilitat en la presa de decisions.
Enginyeria concurrent o simultània. Equips multidisciplinaris.
Estratègia de desenvolupament incremental. Kaizen o millora contínua.
Aplicar les tecnologies essencials (core competences) en la gamma de productes
més àmplia possible.
Accedir al know‐how extern (aliances, universitats...).
Ampli ús del prototipatge ràpid (fast prototyping), dels models de simulació i dels
sistemes experts.
Rothwell, 1994
Innovació: la cinquena generació
De què parlem quan parlem d’innovació:
De què parlem quan parlem d’innovació: (2)
Informacióque es rep
1
Informacióque es vol o
quees busca
2
Informaciónecessària i que no
es percep com a necessària
3
Soroll
Insatisfacció
SilenciZona d’ignorància
Necessitats no satisfetesútils al decisor
Intel·ligència competitivaEines d'anàlisi
Què succeeix a les organitzacions?
Quin és l’objectiu de la vigilància?
Quina informació es busca?
On la trobem?
Com la comuniquem?
A qui la dirigim?
Quins recursos s’hi destinen?
Preguntes bàsiques d’un enfocament d’intel∙ligència
IDENTIFICAR LES NECESSITATSD’INFORMACIÓ
CERCA IDESCÀRREGA D’INFORMACIÓ
TRACTAMENT,ANÀLISI I VALIDACIÓ
DIFUSIÓ DE LA INFORMACIÓ
DETERMINAR ELS TEMES A ESTUDIAR
ANÀLISI DE LES NECESSITATS
NATURALESA DE LA INFORMACIÓ
FONTS D’INFORMACIÓ
RECURSOS I MITJANS
SELECCIÓ
AVALUACIÓAGRUPACIÓ
SÍNTESI
DESTINATARISUPORT
Sistemes d’intel∙ligència
INTEL·LIGÈNCIACOMERCIAL
INTEL·LIGÈNCIACOMPETITIVA
INTEL·LIGÈNCIASOCIAL, POLÍTICA
NORMATIVA
INTEL·LIGÈNCIATECNOLÒGICA
Àrees d’intel∙ligència
NOUS SENYALSAÏLLATSESPORÀDICS
ESDEVE
NIMENT
S
COMERC
IALS
CONVERGÈNCIA DE SENYALS
APARICIÓQUANTIFICACIÓTENDÈNCIES
SENYALS ORGANITZATS
APARICIÓ D’AMENACES
OBJECTIUS
ALTERNATIVES
IDEES
IDEES
OBJECTIUS
PROSPECTIVA
TECNOLÒGICA
(llarg)
ROADMAPS
TECNOLÒGICS
(curt, mitjà, llarg)
INTEL·LIGÈNCIA
COMPETITIVA
(curt, mitjà, llarg)
Roadmaps, intel∙ligència, prospectiva
• Les organitzacions públiques estan estructurades i funcionen de forma diferent al sector privat. La principal diferència és la manca de benefici com a element motivador en el sector públic. Les organitzacions públiques compleixen una funciósocial o política i això fa que l’aproximació hagi de ser semblant a la de les entitats sense ànim de lucre.
• Les organitzacions públiques i les organitzacions sense ànim de lucre sovint tenen estructures més burocratitzades amb pressupostos per subministrar serveis específics. Els possibles incentius estan més relacionats amb la gestió del pressupost i amb el pressupost mateix (mesures input) que amb l’efectivitat de l’organitzacio (mesures de resultat).
• El repte per als serveis és implantar estratègies efectives i cost eficient.
Pot aplicar‐se de forma efectiva la IC al sector públic?
• Pensem en clients?
• Pensem en competidors?
• Com es mesura l’excel∙lència competitiva?
• Pensem en preus?
Alguns intents de respostes
• Les organitzacions del sector públic també tenen clients però la relació és diferent. El sector públic o les entitats sense ànim de lucre poden tenir diversos stakeholders en les seves cadenes d’intercanvi de valor. El client final molt rarament paga el verdader cost econòmic del producte o servei. El client juga un doble rol, aprofitant‐se de la prestacio del servei i pagant per ell a través dels impostos, per exemple.
• Els diners canvien de mà en diverses ocasions. Com planteja Fuld en una de les seves Regles de la intel∙ligència “on hi ha intercanvi de diner hi ha informacio”.
Alguns intents de respostes (2)
FinançadorsClients,
beneficiarisAcords
Productes i serveisFons
Organitzacions Acords
Finançadors
Finançadors
Organitzacions ClientsAcords
Productes i serveis
Fons
Models d’intercanvi de valor
• La competència directa no es considera important en aquests sectors. Entre les àrees de competència clau per al sector públic hi ha:
‐ competència pel finançament
‐ competència pel personal
‐ competència pels usuaris
‐ competència per la influència i el prestigi
Més intents de respostes:
• La IC encaixa en el sector públic només si maximitza el valor als stakeholders
• En els programes d’IC s’ha de ser conscients que no és només la satisfacció de l’usuari final el que és una mesura d'excel∙lència. És el valor agregat percebut entre els que financien el més important. Aquesta agregació ha d’estar doncs adequadament balancejada cap als finançadors. Això fa més complexa la gestió de la percepció. En molts casos els finançadors no són els receptors directes dels productes i dels serveis.
• Mentre que els contribuents poden definir el benefici a partir de la millora de la qualitat de vida, els policy makers que han aprovat el finançament del programa poden definir‐ho com una aportació neta al PIB, o la reducció del nivell d’atur.
• Les estratègies en el sector públic tendeixen a desenvolupar‐se com a resultats de les enquestes d'opinió més que en les activitats dels competidors. Es dedica poc esforç a analitzar els competidors tot i el fet que l'ús adequat de la IC per desenvolupar estratègies pot donar a les organitzacions públiques un avantatge competitiu sostenible.
En conclusió
‐ Els dubtes a dedicar diners dels contribuents a funcions que serveixen per reforçar la posició competitiva de l'organització. La pressió és en la millora de la eficiència en la prestació del servei i a dedicar menys recursos a activitats no directament lligades amb això. Alerta amb el noms.
‐ La segona relacionada amb la falta de motivació per a la millora de l’estratègia
No oblidem però que
Sector privat Sector públic
Model de valor Comercial “Charity”
Clients Usuaris finals o intermediaris de la cadena de valor
Usuaris finals, intermediaris
Parts interessades Stakeholders Finançadors, contribuents, sector públic
Mesures d'excel∙lència competitiva
Rendibilitat, valor Subjectiu i multiperspectiva, qualitat de vida
Competidors Directes i indirectes Directes i indirectes per l’ús de recursos i prestació del servei
Justificació per la IC Impacte resultats Millora del servei
Principals barreres a IC Dificultat en l’atribucióde resultats
Percepció d’ús de recursos públics
Implementacio d’IC al sector públic: principals diferències
Cadena de valor d’IC per al sector públic
Programa foment innovació hospitals Idea 1 . La creació de valor requereix la gestió des de la descoberta a la innovació
Programa foment innovació hospitals Idea 1 . La creació de valor requereix la gestió des de la descoberta a la innovació (i2)
Programa foment innovació hospitalsIdea 2. Les aliances són crítiques per gestionar les interfícies
• Establir un sistema de reptes és una oportunitat per potenciar visions compartides i per alinear agents públics i empreses per buscar més capacitat d’innovació i la millora del posicionament.
• Inputs clau del sistema de definició de reptes:
– Inputs dels agents de coneixement
– Inputs dels agents de gestió del sistema
– Inputs d'intel∙ligència competitiva del sector
Programa foment innovació hospitals Idea 3. Focalització: Health Challenge radar
• Activitat continuada de:
– Identificar reptes
– Contrastar reptes
– Proposar criteris de selecció
– Proposar criteris de priorització
– Elaborar el Challenge Top periòdic
Programa foment innovació hospitalsIdea 3. Focalització: Health Challenge radar (i 2)
Sistema definició de
reptes
Sistema definició de
reptesAlinear agents
Alinear agents
Portafoli de projectes
Portafoli de projectes
Definicióagenda
estratègica
Definicióagenda
estratègicaRol agentsRol agents
Sistema definició de
reptes
Sistema definició de
reptesPortafoli de projectes
Portafoli de projectes
Alinear agents
Alinear agents
Definicióagenda
estratègica
Definicióagenda
estratègicaRol agentsRol agents
A
B
Programa foment innovació hospitalsIdea 3. Focalització: Challenge pipeline
• Eixos tecnològics
– Millores de les tecnologies de sensors, miniaturització i implants– Desenvolupament de les tecnologies de la imatge per visualitzar
processos patològics, millorar diagnòstics, decisions clíniques i tractaments
– Bioinformàtica– Integració de la intel∙ligència artificial en les aplicacions biomèdiques– Cirurgia menys invasiva, assistida per ordinador i robotitzada,
telecirurgia– Implants biomèdics– Elements biònics (mans, braços, cames)– Telemedicina– Tecnologia i dependència
Programa foment innovació hospitalsResultats: alguns projectes
INNOVACIÓ IN INNOVACIÓ OUT
Serveis d’innovació(Innovation Hub)
Adopció de tecnologies
Health Challenge Radar
INNOVATIO
NHUB
TECH
NOLO
GY ADOPT
ION
HUB
Desenvolupament i reforçament capacitats
Programa foment innovació hospitalsResultats: alguns projectes (i 2)
Definició i revisió de les estratègies de negoci i tecnològiques
– Identificar oportunitats d’inversió i comercialització
– Diversificació de productes
– Anàlisi dels competidors
Selecció i adquisició de tecnologia
Gestió del portafoli tecnològic
– Ajuda a decidir la direcció del programa de R+D i la seva estratègia
– Gestió de projectes
Inversions basades en nova tecnologia
Definició d’àrees tecnològiques i aliances estratègiques
– Identificació de possibles socis per col∙laborar, estalviant esforços de R+D i desenvolupaments paral∙lels
Innovació salut: àrees aplicació intel∙ligència
Anàlisi de xarxes: on tenim la nostra gent
Concurs públic: Projectes en tecnologies de control d’accés
Per acabar….
O no…….
Recommended