Internet = poder potes enlaire

1

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Jordi Graells i Costawww.slideshare.net/jordigraells www.graells.cat

Lliga dels Drets dels PoblesSabadell, novembre de 2010

Internet posa el poderpotes enlaire

2

10 històries

Internet posa el sistema potes enlaire. Jordi Graells. Presentació per a la Lliga dels Drets dels Pobles. Sabadell, novembre de 2010 CC – BY 3.0

3 Com serà la nova Administració? Jordi Graells i Costa. Govern Balear. Palma, novembre de 2010 CC – BY 3.0

1a històriaConeixement horitzontal

i obert


4

Sant Isidor


5

Etimologías

Cas

tor a

nade

nsis

.©La

szlo

Ilye

s. C

C B

Y 2.

0


6 Internet posa el sistema potes enlaire. Jordi Graells. Presentació per a la Lliga dels Drets dels Pobles. Sabadell, novembre de 2010 CC – BY 3.0

2a històriaInnovació per hibridació

7

Pels volts de 1970, a Sabadell tanquen fàbriques del tèxtil...



9

Overweight reasons...






14 “ETC: entorns de treball col·laboratiu” Jordi Graells i Costa. Barcelona, maig de 2010 CC – BY 3.0Internet posa el sistema potes enlaire. Jordi Graells. Presentació per a la Lliga dels Drets dels Pobles. Sabadell, novembre de 2010 CC – BY 3.0

15

3a històriaConeixement col·lectiu:

do it yourself


16

En la nova economia...


17

... el coneixement és la variable clau

CC

BY

2.0

–w

ww

.flic

kr.c

om/s

hiffa

au/2

1995

7955

9


18

Hi ha gent que decideixtreballar-lo en comú

C 2.0 www.flickr.com/rnyeua/1430089128 Internet posa el sistema potes enlaire. Jordi Graells. Presentació per a la Lliga dels Drets dels Pobles. Sabadell, novembre de 2010 CC – BY 3.0

19

DIY: do it yourself!

www.youtube.com/watch?v=Y1L2sAt9lxUwww.makerwiki.com


20

Intel·ligència col·lectiva


21

4a històriaDifusió oberta

del coneixement

Amb el suport de Josep Vives


22

En un poblet de l’Anoia...

Com serà la nova Administració? Jordi Graells i Costa. Govern Balear. Palma, novembre de 2010 CC – BY 3.0Internet posa el sistema potes enlaire. Jordi Graells. Presentació per a la Lliga dels Drets dels Pobles. Sabadell, novembre de 2010 CC – BY 3.0

23

ara conegut per...

Pel Parc Motor...

... però tambéper l’abocador i la nova variant Igualada-Manresa...


24

... i alguns restaurants

www.restaurantelmarino.com

Amb ús indegut de símbols ben famosos...?


25

Guerra dels EUA i Castellolí?

www.elpais.com/articulo/cultura/Popeye/todos/elppgl/20090106elpepicul_6/Tes


26

La propietat intel·lectual és una assignatura

pendent aquí...


27

www.20minutos.es/noticia/655946/0/gobierno/ley/sinde/


28

Què està protegit com a obra?

www.abc.es/20090116/espectaculos-musica/musica-folclorica-tambien-tiene-20090116.htmlInternet posa el sistema potes enlaire. Jordi Graells. Presentació per a la Lliga dels Drets dels Pobles. Sabadell, novembre de 2010 CC – BY 3.0

29

Actes oficials i cerimònies religioses (art. 38 LPI)


«L’execució d’obres en el curs d’actes oficials de l’Estat, de les administracions públiques i cerimònies religioses no requerirà autorització dels titulars dels drets, sempre que el públic hi pugui assistir gratuïtament i els artistes que hi intervinguin no percebin remuneració específica per la seva interpretació o execució en els esmentats actes.»

30

... afecta administracions :P


31

... partits

www.larazon.es/noticia/los-socialistas-tendran-que-pagar-a-la-sgae-por-cantar-la-internacionalInternet posa el sistema potes enlaire. Jordi Graells. Presentació per a la Lliga dels Drets dels Pobles. Sabadell, novembre de 2010 CC – BY 3.0

32

... i més partits ;-)

ww

w.y

outu

be.c

om/w

atch

?v=g

WY

CTO

Wd6

Bs


33

Per desencallar la qüestió


34

Com sortir del debat enquistat sobre PI?

- Respectar possible termini reduït de protecció de les obres.

- Accés públic a l’obra si no hi ha ànim de lucre.

- Reutilització de coneixement de l’Administració.

- Obres protegides per DA i difoses en obert. Cal citar obra en CC.

- Suport a reconversió indústria tradicional de continguts.

- Ser més flexibles per a usos lícits en un espai més ampli, a l’estil del ‘fair use’ de la legislació anglosaxona

- Etc.Font: Gonzalo Martín. Blog “La industria audiovisual” http://industriaaudiovisual.blogspot.com.


35

Malgrat tot, intentem diferenciar-nos sent creatius

i explicant amb històries que emocionin


36

Imaginació creativa


37

No subestimem el poder d’una història...

www.youtube.com/watch?v=X7MVtgXMclI


38

5a històriaPrivacitat a la Xarxa


39

Rastre digital arreu

Aviat les empreses d’Internet sabran més de la nostra vida que el que nosaltres puguem recordar.


40

Visió distinta sobrela privacitat a les xarxes socials


41

fins i tot en el vessant + personal ;-)

ww

w.b

logo

ff.es

/200

9/10

/28/

10-s

ituac

ione

s-qu

e-qu

iere

s-ev

itar-e

n-fa

cebo

ok-y

-com

o-ha

cerlo


42

Gestionem bé la privacitat a FB

www.blogoff.es/2009/10/28/10-situaciones-que-quieres-evitar-en-facebook-y-como-hacerlo

2. I aquests consells de Blogoff:

1. Pautes per configurar Facebook regulant la proteccióde les nostres dades personals:www.slideshare.net/jordigraells/facebook-tot-el-que-volies-saber-i-ning-no-tha-explicat


43

Fer-la compatible amb identitat cívica

Recíprocament a la profusió de les xarxes i l’accessibilitat del coneixement, cal avançar cap a la identitat cívica, en comptes de la situació actual amb IP dinàmiques i en què sol es processen connexions.

Sóc...


44

6a històriaTransparència, clau

per al canvi


45

Dimensió pública del que fem



47

Hi ha algun país del món on el nombre d’electors sigui superior al nombre

d’habitants?


48

Hi érem...

http://graells.wordpress.com/2008/02/23/kosovo-independent-uns-quants-anys-despres

agost de 1992


49

Croàcia!

ww

w.p

ollit

ika.

com

«Croàcia és l'únic país al món amb el nombre d'electors superior al nombre d'habitants»Marko Rakar


50

També trobem...


51

Militants de partits que discrepen de la línia oficial

www.cxi.cat


52

Participació ciutadana


53

MySociety

ww

w.m

ysoc

iety

.org

Tom Steinberg i MySociety.org a Gran Bretanya


54

Per crear peticions, sumar forces i provocar canvis

Actuable.es


55

Skolti

www.skolti.com/lab/exp1

Web que visualitza la presència de candidats i partits de les eleccions al Parlament de Catalunya 2010 segons la seva activitat a Twitter i Flickr.


56

Promoure la transparència en...


57

1. L’anàlisi i visualitzacióde la informació

sobre la despesa pública del país


58

USAspending.gov

ww

w.u

sasp

endi

ng.g

ov


59

2. Tots els processos de l’Administració


60

Sabeu qui és?


61

Doncs una persona molt pública


62

ITdashboardLes contractacions en TIC del govern dels EUA, amb la foto del responsable i l’estat d’execució de la despesa.

ww

w.it

dash

boar

d.go

v


63

3. En les organitzacions proveïdores de serveis públics


64

Transparència a tots els serveis ☺Era el 23 de maig, a les 15h. Vol Bilbao-Barcelona amb Vueling...Vol cancel·lat per “raons tècniques” fins al proper avió. Sospites?

the

long

est q

ueue

in E

nglis

h hi

stor

y©

PD

Agr

lCC

BY

2.0


65

7a història: open data


66

data.gov

http

://da

ta.g

ov

«Fins l’arribada d’Obama, prevalia la cultura del secret a Washington, amb la informació sota clau, diners dels contribuents desapareguts sense deixar rastre i amb els grups de pressió exercint influència...»


67

data.gov.uk

http

://da

ta.g

ov.u

k

Amb unes 3.200 BD i una cinquantena d’aplicacions derivades.


68

Dades Obertes de la Generalitat

http

://da

deso

berte

s.ge

ncat

.cat


69

Open Data Euskadi: pàgina inici


70

L’app Administració

http://datos.fundacionctic.org/sandbox/catalog/faceted

www.slideshare.net/jordigraells/open-data-millors-exemples-del-mn


71

L’Administració com a plataforma proveïdora de serveis (o vending machine. Tim O’Reilly)

Es tracta que les empreses hi afegeixin serveis addicionals amb valor.


72

Ex. transports a Massachusetts

www.streetfilms.org/a-case-for-open-data-in-transit Ex. JP Licks 2:23 minTim O’Reilly 5:50 min


73

Ex. Urban Trends d’Austràlia

www.suurbantrends.com.au


74

I el que es podrà fer amb aquestes dades...


75

Realitat augmentada

Vídeo sobre Qwiki http://vimeo.com/15444551

http://vimeo.com/15829153www.qwiki.com/


76

8a història Internet = xarxa social oberta ;-)


77

El Motí del Te (Boston Tea Party)Boston,1773. Els colons es rebel·len contra la metròpoli abocant al mar 45 tones de te (10 mil lliures). Inici de la lluita per la independència dels EUA.

WikipediaInternet posa el sistema potes enlaire. Jordi Graells. Presentació per a la Lliga dels Drets dels Pobles. Sabadell, novembre de 2010 CC – BY 3.0

78 Wikipedia

La marxa de la sal de Gandhi

«La sal us ha de fer recordar el Boston Tea Party»

(Mahatma Gandhi en la reunió amb el virrei britànic el 1930)Internet posa el sistema potes enlaire. Jordi Graells. Presentació per a la Lliga dels Drets dels Pobles. Sabadell, novembre de 2010 CC – BY 3.0

79

Contra els mandataris dels EUA...

The Future First Family Waves © acaben CC BY-SA 2.0

Obama: transparència de dades i participació de la gent en l’elaboració de les polítiques.


80

... sorgeix el Tea Party Movement

Wikipedia

Reivindiquen el Boston Tea Party. Demanen la reducció de la presència de l’Estat a la societat i un retorn als principis que van inspirar els EUA.


81

La rèplica: el Coffee Partyw

ww

.cof

feep

arty

usa.

com

/


82

No és un tema doncs de colors...


83

Wikileaks

Qui és?

Julian Assange


84

Wikileaks

http

://w

ikile

aks.

org


85

ww

w.y

outu

be.c

om/w

atch

?v=5

rXP

rfnU

3G0

min 4:45 i 10:08

Vídeo dels assassinatsVídeo assassinats col·laterals Irak


86Vídeo dels assassinats

Vídeo dels asVídeos Iemen silenciats a Youtube

ww

w.y

outu

be.c

om/w

atch

?v=y

AIiM

e5fU

iY


min 0:30

87

9a història: les xarxes socials estan de moda


88

Tothom vol ser a les xarxes!

www.facebook.com/guardiacivilInternet posa el sistema potes enlaire. Jordi Graells. Presentació per a la Lliga dels Drets dels Pobles. Sabadell, novembre de 2010 CC – BY 3.0

89

Es busca una figura amb insistència


90

Els community managersLes organitzacions s’han adonat que la seva reputació es dirimeix cada cop més a Internet. Segons com gestionin la seva presència en sortirà beneficiada o perjudicada la seva marca i opinió que els usuaris en tenen.

Es necessita disposar d’un altre perfil de professionals de la comunicació més d’acord amb l’era de la informació que estem vivint en què l’audiència participa i la seva opinió és, com a mínim, tan important com la dels dirigents de la institució que vol ser a Internet.

Són els community managers (CM). Persones responsables de vetllar pels interessos de la marca a Internet i gestionar les relacions de l’organització amb els clients/usuaris en l’àmbit digital. Segons com sigui aquesta gestió, un nou model de cotxe pot ser menystingut a la Xarxa o el prestigi d’un polític el poden fer caure al conjunt de les xarxes socials un grapat de ciutadans ben organitzats.

Els CM no sols ofereixen informació per als diferents canals més adequats, com succeeix a moltes empreses per promocionar els seus continguts. Els bons CM, a més de distribuir informació pròpia per la Xarxa:-Empatitzen amb l’audiència i hi construeixen una relació especial de lleialtat mútua.-S’avancen a les noves tendències perquè fan d’antena per obtenir nou coneixement.-Prenen decisions estratègiques usant intel·ligència contextual i emocional, i apliquen sentit comú per saber com, on i quan han de participar.


91

L’aterratge del marketing

Big

take

-off

©D

az m

osto

n/S

WA

M M

AN

CC

BY

2.0Amb les xarxes socials, les empreses han descobert un entorn idoni

per conèixer, a través de les xarxes socials, com reacciona el mercat al llançament d’una marca. Aquesta moda juga en contra de les organitzacions que hi cerquen uns objectius més socials o de valor públic.


92

Per això...


93

La Generalitat a les xarxes socials

Igual que la resta d’organitzacions que malden per ser competitives (obtenir més beneficis)

en el món de les xarxes socials, l’Administracióhi ha de ser present per generar més valor públic

per a la ciutadania.


94

A Facebook

ww

w.fa

cebo

ok.c

om/b

iblio

tequ

esca

t


95

La bretxa digital és d’edat?

www.youtube.com/watch?v=LWVEL9AFUh0


96

Sí, però sobretot d’actitud!!!‘L

a vi

ñeta

’de

Erne

sto

Rod

era

a Ad

n.es

dim

ecre

s 27

de

gene

r de

2010


97

10a històriaLa col·laboracióen temps de crisi


98

Estat social qüestionati reptes complexos


99

Participació

Transparència

Col·laboració

Organitzacions col·laboratives

Impulsar el treball en xarxa per produir valor amb la resta d’actors.

1. Sent transparents amb la relació amb els altres agents.

2. Impulsant la participació de la genten la creació i elaboració de serveis , en la deliberació, en l’avaluació...

3. Col·laborant internament (comunitats, grups...) i externament (ciutadania, clients) per millorar els nivells d’eficiència (empleats, gestió, processos, projectes).


100

Els reptes actuals: consolidacióde la col·laboració interna i...

Source: Nielsen, 2006

10% Heavy

Contributors

80% Intermittent

Contributors

10% Lurkers

Font: Jordi Graells 2010


101

stoc

k8©

ralp

hbijk

erC

C B

Y 2.

0

... estendre la pràctica col·laborativa de portes enfora


102

A. Col·laboració del govern amb la ciutadania

i altres actors


103

We-GovernmentGovernment and citizens co-creating new forms of collaboration and service that uses technology, public data, citizen-generated data and the social web to adress vital issues and solve public problems (‘The Coming Age of We.Government’. Micah Sifry a PDF Europe 2010)

http

://pd

feu2

010.

civi

coliv

e.co

m


104

B. Col·laboració interna, entre els professionals


105

CoP a les organitzacions

A les organitzacionshi ha professionals que s’organitzen en CoP a partir de les seves afinitats laborals, comparteixen la informació i obtenen millors resultats gràcies al coneixement col·lectiu que elaboren.

An Innovation Competence Process Coming From Knowledge Management © Alex Osterwalder. CC BY 2.0


106

Com el programa Compartimde la Generalitat de Catalunya, amb unes 1.500 persones organitzades en 15 CoP i amb més de 21 grups de treball des de fa 4 anys.

ww

w.g

enca

t.cat

/just

icia

/com

parti

m


107

Avaluant la col·laboració: el programa Compartim

de la Generalitat de Catalunya


108

L’eficiència i la transparència obliguen a incorporar l’avaluació com a pràctica sistemàtica:

1. Identificar polítiques públiques que funcionen.

2. Quin impacte tenen.

3. En quina mesura l’impacte és atribuïble al problema o a la intervenciópública. És a dir, si hi ha menys incendis, no forçosament significa que és a causa de la bona actuació dels bombers.

4. Moltes variables que influeixen sobre l’impacte a més de la intervenciópública i compliquen l’avaluació (evolució de l’economia i la societat, altres programes, lleis en vigor, etc.).

5. Avaluació de l’impacte no significa, doncs, què s’ha esdevingut amb la intervenció pública, sinó comparar què hauria passat si no s’hagués fet la intervenció.

Què vol dir avaluar serveis i polítiques públiques

mea

sure

men

t of t

he c

olor

©ar

quer

aC

C-B

Y-2.

0


109

Y1 = outcomes esdevinguts amb la intervenció pública

Y0 = outcomes esdevinguts sense la intervenció pública (contrafactual). Es tracta sempre de trobar unitats amb trets similars a les que participen del programa que s’avalua.

Per ex.

Y1 = quantes persones han trobat feina després de seguir curs de formació; nombre de patents registrades per subvencions R+D+I

En canvi, Y0 és molt difícil de calcular. Es tracta d’elaborar hipòtesi al màxim de realista i quantificable per mitjà d’un escenari de comparació observable.

Ex. Departament d’Educació i programes per dotar de més autonomia els centres educatius per millorar la qualitat de l’educació:

Y1 = qualificacions dels infants d’aquests centres dotats de més autonomia

Y0 (hipòtesi contrafactual) = qualificacions infants en escoles similars però que no són al programa

Fórmula per avaluar l’impacte Impacte = Y1 – Y0


110

L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient.Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells

Avaluació de l’impacte del Compartim

A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina):1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana)2. Estalvi de temps 43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies

B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 241. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 €2. Estalvi temps: 24 dies

C. EN CONSULTORIA1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes) 2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies]

D. EN FORMACIÓ1. Estalvi econòmic

125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona

2. Estalvi de temps: 500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h estalvi


111

Concloent


112

Decàleg: innovar arreuConclusions de l’article “Administració col·laborativa, el canvi de debò”de J.Graells, publicat a la revista del Col·legi de Politòlegs de Catalunya, són aplicables al conjunt d’organitzacions:

1. Innovar sistemàticament

2. Impulsar estratègies col·laboratives de gestió del coneixement

3. Avançar cap a la governança oberta (oGov) i el We.Government

4. Fer participar les persones

5. Promoure un lideratge diferent

6. Canviar les regles de la propietat intel·lectual

7. Interaccionar a les xarxes socials i eines 2.0

8.Personalitzar els serveis diferenciant-se dels altres

9. Explicar amb històries que emocionin

10. Impulsar el funcionament en xarxa per aconseguir objectius (xarxa soc.)Internet posa el sistema potes enlaire. Jordi Graells. Presentació per a la Lliga dels Drets dels Pobles. Sabadell, novembre de 2010 CC – BY 3.0

113

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Internet posa el poderpotes enlaire

Gràcies!Jordi Graells i Costa

www.slideshare.net/jordigraells www.graells.cat

Lliga dels Drets dels PoblesSabadell, novembre de 2010

Business

Internet = poder potes enlaire