QUÈ HI HA DE NOU? N. 42

BIBLIOTECA JOSEP JANÉS I OLIVÉ

NOVETATS DE TEATRE I ARTS ESCÈNIQUES

Febrer 2014

HORARI Matins: dimarts, dimecres i

dissabte de 10 h a 13.30 h

Tardes: de dilluns a divendres de 15.30 h a 20.30 h

2

ASSAIG Biografies

Houdini, Harry. Cómo hacer bien el mal

Harry Houdini (1874- 1926) és considerat el millor il·lusionista de tots els temps. El present volum seria publicat per primer cop en 1906 i suposa una classe magistral sobre la subversió. En aquesta obra, Houdini recull a partir d’entrevistes a delinqüents i agents de policia, els seus descobriments sobre els millors mètodes per cometre un crim amb impunitat. El llibre s’amplia amb notes biogràfiques sobre el famós mag i la seva època.

Mihura, Miguel. Mis memorias

Miguel Mihura va néixer a Madrid l’any 1905 i en aquesta mateixa ciutat moria en 1977. Els seus inicis artístics i literaris van ser com a articulista i dibuixant. La seva faceta més significativa seria, però, la d’autor teatral. El llibre Mis memorias, que us oferim, és d’imaginació i fantasia més que no pas de realitat i evocació, així com una mostra de l’humor tan personal de Miguel Mihura.

Botto, Juan Diego. Invisibles: voces de un trozo invisible de este mundo Juan Diego Botto (Buenos Aires, 1975) és una de les figures més destacades dels escenaris espanyols. La seva trajectòria s’ha desenvolupat tant en el cinema com en el teatre, on ha estat creador de les seves pròpies obres. El compromís personal amb les causes dels més desfavorits és el punt de partida de la seva pròpia història marcada per la repressió política i l’experiència de l’exili, que el portà a Espanya.

3

Dansa

Rubianes, Pepe; Flavià, Carles. ¡Metiendo caña! Repàs per la trajectòria artística de dos importants personatges de la faràndula com són el recentment desaparegut Pepe Rubianes i Carles Flavià. Ambdós, amics i activistes del políticament incorrecte, despleguen el seu enginy en aquestes pàgines on tracten temes sempre controvertits com l’amor, el sexe, la religió, els diners o la família. No res ni ningú escapa a la seva dissecció satírica on van inserint les seves opinions, sempre desconcertants però intel·ligents.

Arts del moviment : dansa a Catalunya (1966-2012) Sota el títol Arts del moviment el Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona, inaugurava a la tardor de 2012 una exposició dedicada al tractament del cos en el context de la cultura catalana, així com a les primeres experiències del moviment al segle XX. L’equip de liquidDocs ha estat l’encarregat del disseny i edició del catàleg que us presentem, corresponent a una de les exposicions més completes desenvolupades a l’entorn de la dansa a Catalunya.

4

Dramatúrgia i crítica

Coca, Jordi. El teatre de Josep Palau i Fabre: alquímia i revolta (1935-1958)

El llibre és un estudi del primer teatre de Josep Palau i Fabre, el comprès entre la Guerra Civil i el seu exili a París. Durant tot aquest interval, de 1935 a 1958, Palau i Fabre no deixa mai d’escriure, tant en català com en francès. Si fins ara s’havien publicat un total de 16 peces teatrals de Palau, aquest estudi ha permès al també dramaturg Jordi Coca treure a la llum una quantitat important de textos inèdits.

Pirandello, Luigi. L’humorisme Luigi Pirandello (1867-1936) va ser un destacat dramaturg, novel·lista i escriptor de relats curts italià. Seria guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1934. El seu reconegut assaig L’humorisme esdevé una eina fonamental per entendre l’obra de Pirandello així com bona part de la millor literatura de totes les èpoques. L’autor desfà malentesos i aporta claredat sobre la veritable essència de l’humorisme.

Canalias, Neus. Danza inclusiva A finals del segle XX alguns creadors han començat a qüestionar-se sobre què és dansa i quin és el cos ideal per ballar. Això els ha fet cercar noves formes d’expressió a través de la diversitat. Al llarg de les pàgines es revisa l’origen de la dansa inclusiva a Occident i el seu estat actual dins i fora de les nostres fronteres. El recorregut històric permet establir alguns elements que dificulten l’accés de persones amb diversitat funcional a l’educació artística i, per tant, a la professionalització. S’ofereix també un apartat amb alguns dels elements que permeten obrir les classes de dansa a “tots els cossos” i no únicament a “alguns cossos”.

5

Shaw, Bernard. La quintaesencia del ibsenismo Assaig a càrrec del cèlebre escriptor George Bernard Shaw (1856-1950) on s’intenta desentranyar el conflicte humà que travessa tota l’obra del dramaturg noruec Henrik Ibsen (1828-1906). Editada per primer cop en espanyol, just un segle després de l’original en anglès, aquesta obra constitueix una lúcida anàlisi del llegat d’Ibsen, pedra angular del teatre del segle XX.

Interpretació

Barba, Eugenio. El arte secreto del actor: diccionario de antropología teatral Aquesta obra constitueix una guia idònia per entendre en profunditat l’art de la interpretació. Estructurat com a diccionari és una eina imprescindible per a tots els amants de les arts escèniques. L’autor Eugenio Barba és fundador i director de la Escuela Internacional de Antropología Teatral i ha comptat amb la col·laboració de Nicola Savarese, especialista en historiografia dels teatres antics d’Orient i Occident.

6

Teatres

Ramon, Antoni. Teatres de Barcelona

El propòsit d’aquest llibre és resseguir la Rambla, el passeig de Gràcia, la plaça de Catalunya, el Paral·lel, la Gran Via, els barris..., a la recerca de vestigis i presències teatrals. Un itinerari a través de Barcelona que ens durà fins a la realitat actual. El text va acompanyat amb 85 imatges i 5 itineraris per si voleu passejar per la ciutat i seguir un recorregut urbà.

Bruno, Lucas. En clownpañía: el clown, la molecularidad que nos descubre y reinventa El clown teatral sorgeix i es desplega entre imaginaris de pura innocència. És un personatge definit entre l’espontaneïtat, la transparència, l’autenticitat i la creació constant. Sense saber-ho, el clown proposa noves formes de transitar el registre de la quotidianitat. En el cas del clown, la producció es dóna en l’”entre”. En aquesta obra, el referit “entre” es dóna a nivell de col·legues i futurs col·legues de la salut congregats apassionadament al voltant d’aquest gènere de la teatralitat.

Lloret, Teresa. Gran Teatre del Liceu, Barcelona Presentació del cèlebre Teatre del Liceu, al cor de la rambla barcelonina.

7

Teoria i història de les arts escèniques

Gorlero, Pablo. Teatro musical. I. Broadway Primer volum en castellà publicat per l’editorial Emergentes sobre la història del teatre musical. L’autor Pablo Gorlero planteja un recorregut històric des dels orígens del gènere als Estats Units fins als grans musicals dels últims anys. En aquesta obra no només s’analitza el gènere sinó que es descriu la seva evolució.

Romilly, Jacqueline de. La tragedia griega Jacqueline de Romilly (1913-2010) és autora de nombroses obres de referència sobre el món clàssic. Es donaria a conèixer a un públic més ampli a partir de la publicació en 1984 de La indigencia de la enseñanza, on recollia el testimoni de la seva experiència docent. Amb La tragedia griega l’autora realitza un estudi exhaustiu i entusiasta, al temps que reflecteix la seva passió per una cultura i un pensament que ha modelat la nostra visió de l’ésser humà.

8

Rubio Jiménez, Jesús. Retratos en blanco y negro: la caricatura de teatro en la prensa (1939-1965) En aquesta obra s’apleguen prop d’un miler de caricatures vinculades al món del teatre entre els anys 1939 i 1965. L’autor Jesús Rubio realitza una entretinguda anàlisi històrica d’aquests retrats. Podem trobar caricatura de personatges tan coneguts com Valle-Inclán, Pío Baroja, Margarida Xirgu, Nati Mistral o Paco Martínez Soria. Igualment, el treball vol retre homenatge als grans dibuixants.

AUDIOVISUALS Cinema

Cantando bajo la lluvia

Dirigida per: Stanley Donen, Gene Kelly Interpretada per: Gene Kelly, Debbie Reynolds Realitzada l’any 1952

Doble volum que s’inaugura amb el que alguns crítics consideren el millor musical del cinema: Singin' in the Rain. Obra immortal del setè art que rebria múltiples reconeixements i que compta amb escenes inoblidables com la de Gene Kelly cantant enamorat sota la pluja mentre el món s’atura al seu voltant.

Melodías de Broadway

Dirigida per: Vincente Minnelli Interpretada per: Fred Astaire, Cyd Charisse Realitzada l’any 1953 Segona de les dues pel·lícules que composen aquesta doble edició en dvd. El film suposaria el

9

gran èxit d’Arthur Freed, el gran productor de musicals de la Metro. Un cantant i ballarí d’èxit- mític Fred Astaire- està decidit, malgrat travessar un període crític, a retornar a Broadway, l’escenari que li va donar glòria i fama.

En la casa

Dirigida per: François Ozon Interpretada per: Fabrice Luchini, Kristin Scott Thomas Obra: El chico de la última fila de Juan Mayorga. Realitzada l’any 2012 Un professor de literatura francesa, decebut per la qualitat dels treballs de redacció de la majoria dels seus alumnes, descobreix entusiasmat que el noi que seu al fons de la classe mostra, per contra, un agut i subtil sentit de la observació en els seus exercicis. Per la seva banda, aquest noi se sent estranyament fascinat per la família d’un dels seus companys. Així, animat pel professor, escriurà una mena de novel·la sobre aquesta família (i també sobre el professor) en la qual es farà difícil distingir la realitat de la ficció.

10

La mujer más guapa del mundo

Dirigida per: Robert Z. Leonard Interpretada per: Gina Lollobrigida, Vittorio Gassman Realitzada l’any 1955 Lina Cavalieri és una bellíssima noia de setze anys que substitueix la seva mare, que es troba malalta, a l’escenari d’un sorollós teatre de Roma. Entre el públic, es troba el príncep rus Sergio Bariatine que protegeix la jove d’un espectador groller. En morir la mare, Lina compta amb el suport del príncep, que es convertirà en l’home ideal però inabastable. La noia, dotada d’un extraordinari talent per al cant, inicia la seva carrera de la mà del mestre Doria, qui la porta fins a Paris per al seu debut.

Trabajos de amor perdidos Dirigida per: Kenneth Branagh Interpretada per: Kenneth Branagh, Nathan Lane Obra: Trabajos de amor perdidos de William Shakespeare Realitzada l’any 2000 Versió cinematogràfica d’una de les comèdies primerenques de Shakespeare (datada entre 1595 i 1596), així com una de les considerades més extravagants i intel·lectuals. El Rei de Navarra i els seus tres camarades fan el solemne i públic jurament de dedicar-se a l’estudi plegats i renunciar a les dones durant tres anys. Però el seu honor serà immediatament posat a prova i els seus esforços seran en va.

11

Música

Sarsuela

Guerrero, Jacinto. Los gavilanes Jacinto Guerrero Torres (1895 -1951), va ser un compositor espanyol de sarsueles, un dels més populars i destacats dels anys 20 i 30 del segle XX. Les seves limitacions tècniques (amb una orquestració efectiva i clara però un xic elemental i simple) es compensen amb escreix amb una gran inventiva melòdica, un tractament natural i fluït de la línia vocal i un sentit teatral molt destacable. La seva simplicitat musical esdevé una virtut per la immediatesa que atorga a l'acció. Una de les seves obres més populars seria Los gavilanes, sarsuela en tres actes datada en 1923. El llibret vindria a càrrec de José Ramos Martín, fill de Miguel Ramos Carrión. Aquest llibret no ha gaudit de massa bones crítiques, si bé la pobresa de la història quedaria compensada per la gràcia de la partitura.

Lleó i Balbastre. La corte de faraón

Vicent Lleó i Balbastre (1870 -1922) fou un compositor valencià conegut fonamentalment per la seva obra lírica, d'entre la que cal destacar la sarsuela La corte de faraón. Qualificada com a “opereta bíblica”, es tracta d’una sarsuela en un acte estrenada al madrileny Teatro Eslava, en gener de 1910. El llibret aniria a càrrec de Guillermo Perrín i Miguel de Palacios. La peça és de caire híbrid ja que contindria elements de sarsuela, opereta, revista i fins i tot cuplé. S’inscriu en l’anomenat gènere sicalíptic, caracteritzat per les connotacions sexuals dels diàlegs, el to picant de les cançons i el toc de vodevil. Tot plegat estaria molt de moda durant el primer terç del segle XX.

12

TEXTOS TEATRALS Novel·la

Serrano, José. La canción del olvido Josep Serrano i Simeón (1873-1941) va ser un compositor valencià que va gaudir d'una gran popularitat a principi del segle XX per les seves sarsueles, de les que va deixar més de 50 títols, alguns dels quals formen part del repertori habitual del gènere. La canción del olvido data de 1916 i té un ambient més pròxim al de l’opereta centreeuropea. Els nous gustos al Madrid de principis del segle passat, es decantaven per nous registres com la revista, les varietats i l’opereta. El llibret desenvolupa una trama senzilla, ben portada, en la que es recreen ambients de tall romàntic amb escenes d’un gran lirisme. Seria la primera obra dels famosos llibretistes Federico Romero Sarachaga y Guillermo Fernández Shaw-Iturralde.

Bilbao, Jon. Shakespeare y la ballena blanca Corre l’any 1601 i la reina Isabel d’Anglaterra envia una missió naval a Dinamarca per retre homenatge al rei Frederic II. Entre la tripulació figura la companyia de teatre de William Shakespeare, embarcada per representar Romeu i Julieta i El somni d’una nit d’estiu davant la cort danesa. En el decurs del viatge assisteixen a la visió d’una enorme balena blanca que arrossega varis cadàvers. Shakespeare, acompanyat del seu amic i confident Henry de Southampton, quedarà molt impressionat i decidit a reflectir aquest episodi en una futura obra de teatre. S’imaginaria Shakespeare Moby Dick, 250 anys abans que ho fés Melville?...

13

Crispin, Edmund. El canto del cisne: un nuevo y extraño misterio para Gervase Fen Una companyia d’òpera arriba a Oxford per endegar la producció de Els mestres cantaires de Nuremberg, de Wagner. L’afabilitat de l’ambient es veurà afectada per l’aparició del malcarat i desagradable tenor Edwin Shorthouse a qui tots odien. I en especial, algú que decideix assassinar-lo en el seu propi camerino. Segona novel·la que té com a protagonista l’excèntric Gervase Fen.

Jaureguizar. El globo de Shakespeare En Ricardo viu obsessionat amb Shakespeare, la seva obra i els seus protagonistes. Aïllat en el seu món, es comunica amb els altres a través de titelles. Ricardo se sent sol i incomprès. Per aquest motiu contracta una prostituta per tal que li faci de públic durant les seves representacions amb titelles de les obres de Shakespeare. Amb tot, descobrirem que Ricardo no és l’únic somiatruites.

Obres de teatre

Bernhard, Thomas. Senzillament complicat

Senzillament complicat és una preciosa miniatura en el conjunt de l’obra dramàtica de Thomas Bernhard. El protagonista és un vell actor que viu aïllat en una cambra rònega. Fullejar el diari, fer la llista de la compra, repassar els records d’infantesa i llegir Schopenhauer, són les seves ocupacions principals. Dos cops per setmana el visita una nena, a qui l’ancià explica amb entusiasme la seva fita com a actor, la interpretació de Ricard III, amb què molts anys enrere va fer-se un nom en algunes ciutats de províncies. L’actor il·lustre interpretà, doncs, el paper de la seva vida.

14

Doescher, Ian. William Shakespeare’s Star Wars: verily, a new hope Curiosa obra a càrrec de Ian Doescher, jove escriptor nord-americà dedicat a la ciència ficció. Es recull la història de la cèlebre saga Star Wars talment escrita per la ploma de Shakespeare.

Dorfman, Ariel. La muerte y la doncella Vladimiro Ariel Dorfman Zelicovich (Buenos Aires, 1942) és un escriptor i activista dels drets humans de nacionalitat xilena. Ha escrit contes, novel·les, poesia i teatre. La seva obra més coneguda com a dramaturg és La muerte y la doncella (1990). En ella, una dona víctima de la tortura es retrobarà amb el seu botxí. L’obra seria portada al cinema per Roman Polanski en 1994.

Eurípides. Reso Reso és el títol d’una tragèdia d’autoria controvertida. Alguns experts insisteixen en atribuir-la a Eurípides, un dels tres grans poetes tràgics de l’Antiguitat. No obstant, existeix una opinió força estesa que considera l’obra com un text anònim del segle IV a.C. (és a dir, posterior a la mort d’Eurípides). La trama de l’obra és bastant fidel al cant X de la cèlebre Ilíada d’Homer.

15

Liddell, Angélica. La casa de la fuerza; Te haré invencible con mi derrota; Anfaegtelse Angélica Liddell és el nom artístic d’Angélica González, dramaturga i actriu catalana. El seu nom és un dels més valorats dins dels autors teatrals contemporanis sorgits a partir dels anys 80. El seu teatre defuig la dramatúrgia convencional, a partir de dialèctiques impossibles i produccions que es troben entre l'expressionisme punyent, la crítica social, la puresa, l'escatologia i la recerca del significat a través del dolor i la subversió. El volum que us presentem aplega La casa de la fuerza obra que gaudí d’una excel·lent acollida durant el Festival de Otoño de Madrid 2009 i el Festival d’Avinyó 2010. Completen el volum els textos Anfaegtelse i Te haré invencible con mi derrota. Breu i suggerent assaig sobre l’obra de Liddell a càrrec de l’expert Óscar Cornago.

Mouawad, Wajdi. Cielos

Quarta i darrera de les obres que integren la tetralogia La sang de les promeses del reconegut dramaturg canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad. Cielos arrenca amb una veu, captada i decodificada entre els milions de missatges online. Aquesta veu parla en nom dels fills devorats per totes les guerres del segle XX. La veu acusa els pares de la sang vessada per generacions i amenaça amb una venjança devastadora: un atemptat terrorista de dimensions insòlites.

16

Nieva, Francisco. No se cómo decirlo; Malditas sean Coronada y sus hijas

Francisco Morales Nieva (Ciudad Real, 1924) és un dramaturg, escenògraf, director d’escena, assagista, narrador i dibuixant espanyol. És membre de la Real Academia Española i ha estat reconegut amb el Príncipe de Asturias en 1992 i amb el Premio Nacional de Teatro en dos ocasions. Malditas sean Coronada y sus hijas és una obra reescrita pel seu autor diverses vegades, aquest volum ofereix la versió definitiva. L’obra tracta sobre el joc entre la realitat i el somni, entre les il·lusions i les imposicions reals. El seu protagonista, Silverio, és un home que busca la perfecció romàntica segons els preceptes de l’amor cortès i es troba amb la transformació estètica creada per les Coronadas. No sé cómo decirlo és una obra curta i inèdita dedicada a Antonin Artaud, artífex del “teatre de la crueltat”.

Pinter, Harold. Terra de ningú Dos antics amics, que han oblidat tots els vincles que els unien abans de la Segona Guerra Mundial, es retroben en una nit carregada d’alcohol, la qual tornarà a despertar les ferides d’un passat que necessita ser ordenat per no quedar condemnat eternament a una esterilitat insalvable. En aquest personal descens als inferns contemporanis, Pinter ens ofereix una de les reflexions més lúcides que el teatre ha donat recentment sobre la funció necessària de la poesia en un món devastat que ja no es pot permetre creure en relats simplificadors.

17

Sanz Cabrera, Óscar. De la misma pasta Barcelona, tardor de 1991. En un pis desbaratat viuen Luisa i el seu fill gran Esteban, qui pateix una dubtosa deficiència psíquica per la qual percep una petita paga mensual. L’arribada de Lucas, el bandarra de la família, complau Luisa i fastigueja Esteban. La tensa relació entre ambdós germans es veurà encara més alterada per un nou fet: l’arribada també de Maria, la germana menor que va marxar de casa als 15 anys, per tal de no acabar desquiciada com la resta de la família.

Shakespeare, William. Tomás Moro Aquest drama històric escrit al voltant de 1600 va xocar amb la censura estatal. Joseph Pearce intenta en el seu pròleg respondre la qüestió sobre l’autoria de Shakespeare. Sigui com sigui, la vida i la mort de Tomás Moro susciten gran interès i és magistralment recreada al llarg de tota l’obra.

Soler, Esteve. En contra: 23 contes teatralitzats 23 narracions curtes escrites seguint l’esperit dels contes tradicionals, però que l’atzar va fer encaixar en una forma teatral. 23 històries molt diferents, però lligades per tres conceptes que poden definir la nostra realitat: progrés, amor i democràcia. Relats que volen oferir una mirada calidoscòpica, brutal, sarcàstica i terrífica que incomodi el lector al mateix temps que el diverteix, que li faci sentir un calfred sense poder contenir una riallada.

18

Teatro breve actual: modalidades discursivas El teatre espanyol gaudeix de bona salut en el context actual, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat dels textos. Als escenaris s’exhibeix tota la varietat de les arts escèniques. El teatre breu prolifera amb absoluta autonomia i independència. Aquesta antologia a càrrec de Francisco Gutiérrez Carbajo, intenta descobrir la riquesa dels textos breus espanyols actuals així com als seus autors. Se seleccionen les obres segons la modalitat del discurs: monòleg, diàleg, conversa telefònica, narrativa oral, etc.

Torres Naharro, Bartolomé de. Soldadesca Torres Naharro (1485-1540?) és considerat un dels escriptors més importants de la literatura anterior al Siglo de Oro. En aquesta inusual comèdia, l’autor presenta la cara menys esperada de la guerra per a un escriptor de la seva època: la d’una ciutat, Roma vers el 1514, ocupada per tropes mercenàries i ocioses en període d’entreguerres, disposades a vendre els seus serveis al millor postor.

Williams, Tennessee. La rosa tatuada Amb La rosa tatuada, Tennessee Williams s’endinsa de ple en les contradiccions d’una època, que encara ressonen en algunes ferides de la nostra societat, i que retraten el que ell mateix consideraria “l’element dionisíac de la vida humana, el seu misteri, la seva bellesa, la seva transcendència”.

FONS DE CIUTAT

Podeu demanar llibres i pel·lícules en préstec a qualsevol biblioteca pública de l’Hospitalet de

Llobregat