· Les activitats que tenen la icona es poden baixar del lloc web d’Eumo Editorial < >. Per a les activitats que tenen la icona hi …

educació primària

Eumo Editorial

cicle mitjà 2castellà

guia didàctica i solucionari 4

Les activitats que tenen la icona es poden baixar del lloc web d’Eumo Editorial < www.eumoeditorial.com>.

Per a les activitats que tenen la icona hi ha disponibles els arxius sonors al lloc web d’Eumo Editorial <www.eumoeditorial.com>.

Primera edició: juliol de 2012

© Yolanda Ambrosio, Ana Díaz-Plaja, Alba Franquesa, Carme Minguella, Isidre Moreso© de les il·lustracions: Bea Menéndez

Edició externa i maquetació: Esfera, SL

© d’aquesta edició: Eumo Editorial. C. de Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic www.eumoeditorial.com - [email protected]—Eumo és l’editorial de la Universitat de Vic—

3

ÍndexIntroducció ............................................................................................... 4

Programació, orientacions didàctiques i solucionari ............................. 10Organització de les unitats didàctiques i temporalització ................. 10Competències bàsiques ..................................................................... 13Objectius d’aprenentatge ................................................................... 13Quadre de continguts ......................................................................... 15

Unidad 1. Así viajamos... así viajaban ....................................................... 18Continguts .......................................................................................... 19Orientacions didàctiques i solucionari ............................................... 20

Unidad 2. ¿Vamos de paseo? .................................................................... 26Continguts .......................................................................................... 27Orientacions didàctiques i solucionari ............................................... 29

Unidad 3. Dragones, brujas y piratas ....................................................... 36Continguts .......................................................................................... 37Orientacions didàctiques i solucionari ............................................... 38

Proyecto: ¡En búsqueda de notícias! ........................................................ 44

Unidad 4. ¡Chicos, la comida está en la mesa! ......................................... 46Continguts .......................................................................................... 47Orientacions didàctiques i solucionari ............................................... 48

Unidad 5. La tienda de Pepín .................................................................... 59Continguts .......................................................................................... 60Orientacions didàctiques i solucionari ............................................... 61

Unidad 6. ¿Quién cocina hoy? ................................................................... 68Continguts .......................................................................................... 69Orientacions didàctiques i solucionari ............................................... 70

Proyecto: Recetas para todos ................................................................... 77

Unidad 7. Más vale prevenir que curar ..................................................... 79Continguts .......................................................................................... 80Orientacions didàctiques i solucionari ............................................... 81

Unidad 8. ¡Qué divertido es jugar! ............................................................ 87Continguts .......................................................................................... 88Orientacions didàctiques i solucionari ............................................... 89

Unidad 9. Nuestra cabaña en el bosque ................................................... 94Continguts .......................................................................................... 95Orientacions didàctiques i solucionari ............................................... 96

Unidad 10. Mirando el mar soñé... ........................................................... 103Continguts .......................................................................................... 104Orientacions didàctiques i solucionari ............................................... 105

Proyecto: Las mil y una cartas ................................................................. 113

4

Introducció

La llengua castellana i la literatura a l’Educació PrimàriaLa llengua castellana és una llengua coneguda en la major part de les terres de parla catalana. La majoria de la població la domina a bastament i l’usa en múltiples situacions. Dins del sistema educatiu de Catalunya el castellà ocupa un lloc destacat. Gaudeix d’un ensenyament precoç, és preceptiu ja des de l’Educació Primària i comparteix una sola àrea de coneixement amb el català, la llengua del país.

Una de les competències generals de l’etapa d’Educació Primària és que els alumnes coneguin la llengua castellana en la varietat estàndard, de manera que puguin utilitzar-la com a font d’infor-mació i vehicle d’expressió. El castellà, com a segona llengua d’escola, requereix uns programes, uns mètodes i uns recursos específics. D’aquesta manera no es malbaraten temps ni esforços per tal que tots els alumnes de Catalunya desenvolupin una bona competència lingüística, oral i escrita.

Tractament acadèmic de la llengua castellana com a segona llengua Quan s’inicia la sistematització del castellà com a segona llengua de l’escola —primers cursos de l’Educació Primària—, els alumnes ja en tenen un coneixement, o bé un cert domini, i estan ben familiaritzats amb tot el sistema lexical, conceptual i de flexió verbal que hi ha al darrere. És més adequat, en conseqüència, parlar de tractament acadèmic o de sistematització de la llengua castellana que no pas d’introducció. I, malgrat que no s’ha de tractar com si fos una llengua base d’aprenentatge d’escola, tampoc no l’hem de tractar com si fos una llengua del tot desconeguda.

Cal desenvolupar un programa pedagògic que:

• Parteixi de la competència lingüística que els alumnes ja tenen.

• Faciliti l’accés a la llengua escrita.

• Potenciï, arrodoneixi i enriqueixi l’expressió oral i l’escrita.

• Porti a un domini estàndard de la llengua.

En fer-ne la sistematització, cal tenir molt en compte, a fi de no interferir en els processos lin-güístics d’adquisició i ús de la primera llengua d’escola, els factors següents:

• El grau de competència comunicativa que hagin aconseguit els alumnes en llengua catalana.

• L’assumpció de pautes normalitzades en l’ús del català.

• El domini que hagin assolit els alumnes dels mecanismes de lectura i d’escriptura en llen-gua catalana, sense oblidar el coneixement de l’ortografia dins del procés d’aprenentatge dels aspectes arbitraris de la llengua escrita.

Criteris de selecció i de seqüenciació dels continguts de llengua castellanaD’acord amb el que s’ha dit fins ara, i perquè l’ensenyament de la llengua sigui globalitzador i faciliti la transferència d’aprenentatges, cal que la programació de l’àrea tingui molt en compte no solament els continguts que s’han de tractar en cada llengua, sinó també la metodologia més adequada per transmetre’ls.

5

Per tant, en seleccionar i seqüenciar els continguts de llengua castellana cal seguir els criteris següents:

1. Evitar la repetició de continguts. No s’hauria de caure mai en l’error de portar a terme dos processos d’aprenentatge paral·lels, com si l’un i l’altre no tinguessin cap relació. Transmetre aprenentatges és una funció de la llengua d’escola, el català en aquest cas.

No es pot oblidar que totes les adquisicions que l’alumnat fa a partir de les activitats i els aprenentatges en llengua catalana s’aniran transferint a les segones llengües que es dominin.

2. Evitar l’anticipació d’aprenentatges. D’acord amb el que s’ha exposat al punt anterior, no és adequat introduir dificultats que no hagin estat tractades en l’estudi de la pri-mera llengua. D’aquí que no sigui convenient, per exemple, utilitzar amb els alumnes la nomenclatura gramatical: determinant, nom, adjectiu, nombre, gènere… a la classe de castellà, quan a la classe de llengua catalana encara no s’han introduït ni treballat aquesta nomenclatura i aquests conceptes.

3. Atendre els continguts diferencials i específics. En llengua castellana s’han d’atendre els continguts diferencials i els específics respecte de la llengua catalana. Els continguts diferencials presenten alguna dissemblança de qualsevol aspecte gramatical respecte del català, ja sigui fonètica, semàntica, ortogràfica o morfosintàctica, i els alumnes l’as-similaran a partir del català.

En canvi, els continguts específics són propis o genuïns d’una llengua en concret, i s’as-similaran per ells mateixos, sense possibles referències a les altres llengües. En aquest cas hi ha lèxic, estructures, aspectes ortogràfics i morfosintàctics, etc. Per exemple, l’ús de les grafies ch i ñ.

L’alumne, al llarg de l’escolaritat, interioritza les pautes gramaticals de la llengua vehicular i d’aprenentatge. Les altres llengües que són objecte d’estudi, les anirà assimilant en referència a la llengua catalana. En resum, caldrà incidir i consolidar els aspectes, les normes, els usos, etc., que són diferencials, que presenten alguna dificultat o que són propis de la segona llengua en qüestió. Seguint aquest procés, els alumnes estableixen relacions —semblances i diferèn-cies— i referents entre les segones llengües i el català. És per aquest motiu que cal vigilar de no caure en la comparació sistemàtica de les llengües.

Exemple de selecció de continguts COMPEtèNCIA COMUNICAtIVA: LLENgUA PARLADA I LLENgUA EsCRItA

Malgrat que aquests aspectes no són ni diferencials ni específics, el domini del castellà en re-quereix l’ús. Ara bé, els continguts corresponents, cal adquirir-los primer en la llengua d’apre-nentatge. La coordinació en la programació de les diferents llengües ha d’evitar la repetició i l’anticipació d’aprenentatges.

Així, per exemple, l’ensenyament-aprenentatge, en llengua escrita, de la diversa tipologia textual (el concepte del que és cada text, les funcions, l’estructura, les característiques, etc.) s’ha de fer en català. I l’adquisició de recursos encaminats a reescriure i millorar textos també s’ha de fer primer en català. A partir d’aquí les segones llengües, entre elles el caste-llà, han de plantejar un treball propi, en aquest cas de comprensió i expressió escrites.

CONEIxEMENt DE LA LLENgUA

• El so de les lletres

L’objectiu, en aquest camp, és assolir una producció clara i estàndard dels sons específics res-pecte del català i una bona dicció dels sons que poden presentar alguna dificultat d’articulació.

6

Els sons que cal treballar es poden dividir en tres grups. En el primer grup hi hauria els sons es-pecífics [x] i [θ], inexistents en català. En el segon grup hi hauria el so [λ] i els sons en posició final [n], [r] i [s], que cal treballar especialment per la tendència a cometre iodització en el primer cas i a no pronunciar-los en la resta dels casos, com a reflex de la variant dialectal de molts antecessors dels alumnes. En el tercer grup hi hauria els sons que, tot i no ser específics o diferencials, són difícils de pronunciar: piscina, inexorable, helicóptero, excavadora, submarino, cocción, texto…

• Ortografia

No cal treballar cap dels aspectes ortogràfics de la llengua castellana que coincideixen amb el català i que segueixen les mateixes regles d’ortografia. En aquests casos es produirà una trans-ferència positiva.

Els aspectes i les normes restants, específics i diferencials, han de ser els continguts d’ortografia.

Per exemple, els següents casos d’ús de b / v:

a) Acabaments dels pretèrits imperfets d’indicatiu de la primera conjugació: lloraba, sudaba, almacenaba.

b) Arbitrarietat de la correspondència gràfica del so [b] en paraules castellanes que en català no el presenten en cap posició: ventana, viruta, cubo.

c) Paraules que en castellà s’escriuen amb v i en català amb b: calvo, móvil, reventar.

d) Paraules que en castellà s’escriuen amb b i en català amb v: abuelo, caballo, nube.

• Lèxic

Cal assolir un domini i una memorització de lèxic de diferents camps semàntics que permetin un bon nivell de competència lingüística, com també l’ampliació d’aquest lèxic mitjançant el treball de sinonímia, antonímia, polisèmia, derivació, etc.

S’ha de tenir cura de la riquesa integral del lèxic: no solament substantius, sinó també adjec-tius, verbs, adverbis, locucions, expressions, etc.

El coneixement i el domini, en major o menor grau, del vocabulari bàsic de molts camps se-màntics en fan innecessari l’estudi des d’una perspectiva purament semàntica. En tot cas, s’ha de possibilitar el coneixement i assegurar el domini del vocabulari que faciliti una comunicació fluida, oral i escrita, en la varietat estàndard que es materialitzi per mitjà d’un ús precís, variat i ric de les paraules, emmarcat en unes estructures sintàctiques correctes i evitant els registres massa vulgars. El vocabulari estàndard, en ser més elevat que el bàsic, caldria introduir-lo amb un dibuix, buscant al diccionari… i preparar després exercicis de consolidació i de fixació.

De la mateixa manera que no s’ha de dedicar temps a l’estudi semàntic de paraules com mesa, colchón, perro, mano, árbol i moltes altres, tampoc no s’han d’introduir paraules massa cientí-fiques o tècniques, aquelles que de fet no seran mai necessàries en una conversa col·loquial o en una comunicació no especialitzada, i que són més pròpies de matèries i estudis concrets. Cal evitar la temptació de traduir —o treballar en castellà— paraules i conceptes que apa-reixen en les altres matèries del currículum escolar com el coneixement del medi, les ma-temàtiques, etc., i que no són d’ús habitual: alveolos, meteorización, flete, barbecho, opérculo i moltes més. En tot cas, quan l’alumne, en estudis superiors, s’encamini cap a uns camps d’interès més concrets (món jurídic, humanitats, carreres tècniques, etc.), serà el moment d’aprofundir en el coneixement i en el domini de les segones llengües pel que fa al lèxic i a les expressions orals i escrites dels nous coneixements.

Quines paraules s’han de treballar? I per què?

D’entrada, cal tenir en compte simultàniament tres aspectes de les paraules: el semàntic, l’or-togràfic i el morfològic. Pel que fa a aquest darrer aspecte, cal posar atenció en la no-corres-pondència de gènere i de nombre de força paraules.

7

Pel significat i pel significant (forma), podem classificar el vocabulari en els grups següents:

1. Paraules que tenen significats i significants semblants.

Per exemple:

paret / pared cotxe / coche casa / casa quadre / cuadro automòbil / automóvil aranya /araña meravella / maravilla xurro / churro senyal / señal cacauet / cacahuete

No s’ha de treballar el significat d’aquest grup de paraules, però sí que cal treballar el significant (grafia) o la morfologia (gènere i nombre) o bé ambdues coses a la vegada quan les paraules castellanes presenten alguna diferència respecte de les catalanes. D’aquesta manera, alhora que es consolida i fixa la representació gràfica de les esmentades paraules es preveuen i s’eviten possibles interferències ortogràfiques o morfològiques.

2. Paraules que tenen significats semblants i significants diferents.

Per exemple:

sostre / techo xerraire / hablador trau / ojal singlot / hipo forrellat / cerrojo gos / perro catifa / alfombra menjar / comer dona / mujercàntir / botijo

Si les paraules són del vocabulari bàsic, no cal treballar-les, sempre que no presentin cap dificultat ortogràfica o morfològica; és a dir, quan una paraula té grafies equívoques per la seva arbitrarietat, cal fixar-la expressament, ja que si es recorre a l’equivalent català aquella grafia no hi apareix per enlloc (per exemple: almohada, ventana…).

Els grups que segueixen (3-4-5), cal treballar-los a fons en tots els aspectes i, atesa la facilitat que tenen les paraules que pertanyen a aquests grups de provocar o de caure en interferències, cal que les activitats, sempre que es pugui, parteixin de la contextualit-zació del vocabulari.

3. Paraules que tenen significats diferents i significants semblants.

Per exemple:

acostar-se / acostarse cama / cama (acercarse / ficar-se al llit) (pierna / llit) ampolla /ampolla pany / paño (botella / butllofa) (cerradura / drap)

Altres semblances:

sorra / zorra peu / pedo (pronunciat molt sovint peo) ànec / Ana

4. Paraules que tenen un camp semàntic diferent.

Per exemple:

full hoja cua

cola

fulla rabo

8

espelma vela parada

parada

vela puesto

baix bajo quin

qué

sota cuál

trencar romper portar

llevar

estripar traer

5. Refranys, modismes i frases fetes de diferent construcció que ajuden a precisar.

Per exemple:

De tal palo tal astilla / Els testos s’assemblen a les olles En lo sucesivo / D’ara endavant Al fin y al cabo / Al cap i a la fi A diestro y siniestro / A tort i a dret Más fresco que una lechuga / Fresc com una rosa Más vale pájaro en mano que ciento volando / Val més un té que dos te’n donaré

• gramàtica

La llengua castellana i la llengua catalana són pròximes i força paral·leles, per tant, el resultat és una morfosintaxi no gaire diferenciada; ara bé, tampoc no és idèntica. A l’Educació Primària, per la complexitat i el grau de maduresa intel·lectual que demana, no s’han d’impartir contin-guts explícits de morfosintaxi. Moltes diferències i especificitats del castellà s’hauran de tractar en nivells superiors.

No obstant això, sí que caldria treballar l’ús de preposicions, adjectius i altres categories gra-maticals que configuren la frase o l’expressió no com una simple traducció de cadascun dels elements lingüístics, sinó com una estructura diferencial o específica de la llengua castellana respecte de la catalana.

Doncs bé, l’ús d’aquestes categories gramaticals cal treballar-lo contextualitzat; és a dir, mit-jançant la presentació, la consolidació i la fixació d’unes determinades formes lingüístiques o estructures comunicatives amb les quals els alumnes aprenen la manera correcta de dir, dema-nar, afirmar, etc. En nivells superiors els alumnes ja reflexionaran sobre l’ús sintàctic de les di-ferents categories gramaticals. En són un exemple l’absència d’article personal, l’ús de formes apòcopes (bueno / buen, grande / gran…), les formes pronominals, l’ús d’algunes preposicions (en = mitjans de transport, por = parts del dia…), imperfets amb –aba / –ía, el gènere, el nombre, els adjectius possessius, etc.

• Ahora ya sé...

En aquest apartat es recullen els continguts bàsics de Coneixement de la Llengua per tal que l’alumne s’adoni del grau d’assoliment a què ha arribat.

• El tractament de la diversitat

La diversitat que es constata en els nens i nenes a l’escola és el reflex de les diferències indivi-duals presents a la societat.

Són molts els factors que conflueixen i diferencien els individus: geogràfics, socioculturals, lin-güístics, econòmics, familiars, etc. També hi influeixen la manera de ser de cada individu i les capacitats, els ritmes i els estils d’aprenentatge.

9

No tots els infants de Catalunya tenen el català com a llengua habitual. L’entorn familiar d’al-guns és hispanoparlant i l’origen familiar d’altres és africà, asiàtic… Per tant, hi ha escoles amb alumnes d’un mateix origen lingüístic i altres escoles amb nens i nenes que aporten, en el seu conjunt, una diversitat de llengües familiars.

Els llibres Castellà, CM1 i Castellà, CM2 parteixen dels coneixements de llengua catalana dels alumnes independentment de la seva situació lingüisticofamiliar. No cal dir, però, que cada equip de mestres haurà d’adaptar les propostes i les haurà d’adequar a la realitat del seu centre.

L’atenció a la diversitat en les sessions de llengua castellana no es pot desvincular del plante-jament global que fa cada escola per atendre les diferències individuals, i s’ha de reflectir en el Projecte Curricular de Centre.

A continuació exposem els criteris bàsics que cal tenir en compte perquè l’ensenyament sigui comprensiu i ajudi els nens i les nenes a progressar des de la perspectiva d’una concepció cons-tructivista del procés d’ensenyament-apre nentatge:

1. seqüenciació cíclica dels continguts. Un contingut no s’aprèn d’una vegada per sempre, sinó que es va consolidant i enriquint a mesura que es va relacionant amb altres con-tinguts. Per tant, els continguts de cicle mitjà de llengua castellana s’han seqüenciat i tractat d’una manera cíclica, és a dir, un mateix contingut s’ha seqüenciat en diferents objectius didàctics i s’ha distribuït al llarg de tot el cicle, començant pels aspectes més senzills i augmentant progressivament el nivell de dificultat.

2. Diversificació de la intervenció pedagògica. Qualsevol proposta educativa s’ha de plantejar en funció de les característiques individuals dels alumnes. Cal fer servir diferents mèto-des i estratègies d’ensenyament-aprenentatge per tal d’atendre la diversitat a l’aula. Per tant, s’han d’evitar metodologies homogeneïtzadores que tractin tots els alumnes uniformement.

3. Adaptació de la intervenció pedagògica a la diversitat i als diferents ritmes d’aprenentatge mitjançant l’avaluació formativa.

10

Programació, orientacions didàctiques i solucionari

Organització de les unitats didàctiques i temporalitzacióLa proposta dels llibres de text de Cicle Mitjà 1 aplica, amb total rigor, els criteris didàctics i metodològics per a l’aprenentatge de la llengua castellana com a segona llengua per a alumnes que tenen el català com a llengua d’ensenyament.

Cadascuna de les unitats s’estructura en diferents apartats. El títol que va a la capçalera de les pàgines indica els continguts que s’hi treballen:

COMPETENCIA COMUNICATIVA

En aquest apartat s’hi han inclòs les habilitats de la llengua parlada (parlem i escoltem) i de la llengua escrita (escrivim, descobrim, llegim i comprenem). La dimensió literària inclou un recorregut pel món del contes.

HABLAMOS Y ESCUCHAMOS

La unitat s’obre amb una il·lustració. Pot servir per introduir un tema, però sobretot és un motiu per comentar i escoltar la situació que presenta.

Les imatges i el que hi passa també són una invitació per al mestre o la mestra perquè aprofiti les possibilitats que li ofereixen i pugui ampliar el treball amb els alumnes.

Com ja hem esmentat a la presentació, aquí hi ha tot el treball de competència comunicativa en el qual es treballaran les habilitats d’escoltar, parlar, escriure i llegir.

a) escoltar

• Atenció: consolidar i augmentar la capacitat d’atenció dels alumnes per afavorir la captació total del missatge oral. Retenció o memòria del que van sentint o acaben de

COMPETENCIA COMUNICATIVA

• HABLAMOS Y ESCUCHAMOS

• VAMOS A ESCRIBIR: investigamos pensamos organizamos las ideas escribimos revisamos y corregimos

• DESCUBRIMOS, LEEMOS Y COMPRENDEMOS

• DIMENSIÓN LITERARIA

CONOCIMIENTO DE LA LENGUA

• EL SONIDO DE LAS LETRAS / ORTOGRAFÍA

• LÉXICO

• GRAMÁTICA

AHORA YA SÉ...

11

sentir. Selecció de tot el missatge oral. Discriminar el que interessa del que no inte-ressa. Per això sempre han de fer alguna activitat mentre escolten o després d’escoltar (omplir buits, respondre qüestions, assenyalar en uns dibuixos, observar com ho diu el company o companya, comentar-ho, etc.). Totes les activitats d’escoltar impliquen, doncs, la participació activa dels alumnes-oients. S’han evitat activitats d’audició pas-siva. En resum, el que es pretén és fer-los bons oients, bons escoltadors.

b) parlar

• Planificar: per ser un bon interlocutor o un bon comunicador, cal que el missatge oral sigui clar, entenedor, ben estructurat, ric, etc. Abans d’intervenir, l’alumne hauria de preparar-se: què diré, com ho diré, què faré servir… Atendre els aspectes no verbals: expressivitat, mirada, ritme, entonació, to, moviments corporals…

• Produir el text: proposar activitats que facin intervenir oralment els alumnes tenint en compte els aspectes anteriors.

• Revisar: fer una mirada enrere per comprovar si s’han seguit tots els passos, si s’han respost, i de quina manera, les qüestions plantejades o proposades.

• I, és clar, si un alumne parla vol dir que els altres escolten. Per tant, els oients fan alguna cosa: segueixen amb una pauta d’observació el company que parla, responen unes preguntes, seleccionen i debaten les intervencions…

VAMOS A ESCRIBIR

c) escriure

• Esbrinar, planificar, redactar, revisar: sempre se’ls fa escriure un tipus de text determinat, el que s’està treballant en aquella unitat, i sempre amb pautes i models. Els models són del tot imprescindibles perquè l’alumne vagi interioritzant les diferents formes dels missatges escrits, els diferents tipus de textos escrits. Després l’alumne pensarà com vol escriure el text i per a qui. La revisió del text escrit s’ha de convertir en un hàbit perquè l’alumnat arribi, primer, a reconèixer i, després, a reformular els propis errors.

d) llegir

• Procés de comprensió lectora, idea principal i memòria: és el treball bàsic d’aquest apar-tat. També hi ha una mica de treball d’estructura i forma que forçosament ha de ser lleu per no caure en continguts de primera llengua. L’objectiu és que l’alumne apliqui el procés de comprensió lectora en tot tipus de text.

DESCUBRIMOS, LEEMOS Y COMPRENDEMOS

En aquest apartat hi ha un treball de procés de comprensió lectora en general, de deducció de la idea principal i de memòria.

Abans de llegir el text s’han de fer activitats de coneixements previs, de formulació d’hipòtesis, d’hipòtesis lingüístiques i alguna activitat que faciliti la comprensió del text i en justifiqui la lec-tura (motivació). Després es treballa l’eficiència lectora a través d’alguns exercicis.

L’anticipació lectora és una tècnica que estimula l’elaboració d’hipòtesis sobre el text que s’ha de llegir. La comparació del que els alumnes s’han imaginat amb el que en realitat llegeixen fa que la lectura esdevingui més atractiva i afavoreix també la comprensió del text.

El fet que, als alumnes, se’ls plantegin unes qüestions abans de llegir el text (propòsit lector), i que hauran de resoldre després d’haver-lo llegit, justifica la lectura de l’esmentat text, fa que no hi hagi dispersió i en facilita la comprensió.

Havent llegit el text, caldrà corroborar les hipòtesis proposades, valorar si el text ha donat res-posta al propòsit lector i formular i satisfer preguntes que ajudin a trobar el missatge implícit que l’autor transmet a través del text i a fer una comprensió o valoració ètica o moral, si escau.

12

Les activitats d’eficiència lectora ajuden a desenvolupar l’atenció, l’agilitat, la retenció i la com-prensió del text escrit. Cal que els alumnes s’habituïn a interpretar els textos.

Les lectures són majoritàriament de text narratiu. A cada curs hi ha diversos textos poètics.

Es persegueix un model literàriament genuí. És per això que les lectures són obres de literatura espanyola o hispana en general, directament escrites en espanyol. No hi ha traduccions.

DIMENSIÓN LITERARIA

Les activitats que es proposen en aquest apartat tenen per objectiu que els alumnes assoleixin els continguts d’aprenentatge següents:

• Lectura autònoma de textos narratius de tradició oral i de literatura infantil. Converses i tertúlies sobre els llibres llegits, i capacitat d’extreure’n informació.

• Lectura conjunta guiada per aprofundir en el sentit del text, relacionar el tema del llibre amb els de la vida i cultura i època, interpretar el llenguatge literari i practicar estratègies de comprensió de lectura.

• Coneixement d’autors dels llibres llegits.

• Lectura col·lectiva de novel·les amb comentaris sobre els temes, arguments i anàlisi.

• Recerca, interpretació i valoració de la informació per mitjà de l’ús adequat de la biblio-teca, els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies de la informació tot adoptant una actitud crítica, autònoma, respectuosa i responsable.

• Utilització de la lectura com a font de plaer, enriquiment i aprenentatge, amb una actitud reflexiva i responsable de manera que s’apropin a les obres de la tradició literària.

CONOCIMIENTO DE LA LENGUA

En aquest curs, només es treballa l’ús i l’aplicació d’estructures gramaticals. És un apartat que vol ser molt pràctic i entenedor, i se centra directament en la manera de fer servir una determi-nada estructura gramatical.

EL SONIDO DE LAS LETRAS / ORTOGRAFÍA

En fonètica es treballa l’audició, la discriminació i la producció de sons propis del castellà o de sons en què cal aconseguir una producció estàndard. També hi ha activitats que ajuden a exer-citar l’articulació de tots aquests sons. En ortografia es treballa l’atenció com a habilitat bàsica que en facilita la fixació. S’ha tingut molta cura a incidir sobre les parts de la normativa que no coincideixen amb el català, a no caure en ensenyaments repetitius i a practicar l’ús de paraules d’ortografia diferencial i específica.

LÉXICO

Es treballen camps lèxics o semàntics. Només es treballen les paraules que són diferents, poc usuals, difícils, o que potser no són conegudes; també les que tenen diferències ortogràfiques i les que no coincideixen en gènere o nombre amb el català.

GRAMÁTICA

Sota aquesta entrada es treballen estructures lingüístiques o aspectes morfosintàctics, lèxics, etc., a partir de models i del seu ús contextualitzat. No es fan reflexions teòriques ni referències gramati-cals ja que, en la majoria dels casos, per la seva complexitat i dificultat, no serien compreses.

AHORA YA SÉ…

En aquest apartat es recullen els continguts bàsics de Coneixement de la Llengua per tal que l’alumne s’adoni del grau d’assoliment a què ha arribat.

13

El llibre consta de 10 unitats. La intenció és que es puguin treballar tres unitats al primer i tercer trimestres i quatre al segon trimestre, però, evidentment, això dependrà de la llargada dels tri-mestres i del nivell de l’alumnat. Intercalats en aquestes unitats hi haurà els tres projectes que es realitzaran, un a cada trimestre.

Competències bàsiquesS’entén per competència la capacitat d’utilitzar els coneixements i les habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixe-ments vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment.

En el llibre es presenten tres projectes a partir dels quals l’alumnat ha de ser capaç de comu-nicar, expressar, llegir, comprendre; en definitiva, d’aprendre a utilitzar la llengua aplicant tots els coneixements adquirits quant a lèxic, morfologia i sintaxi.

Les activitats proposades tenen per objectiu desenvolupar les competències següents:

COMPEtèNCIA COMUNICAtIVA

Competència oral: es facilita, a través dels intercanvis amb els altres, adults o no, elaborar i ex-pressar idees, opinions i sentiments, és a dir, la construcció del propi pensament. Es considera en totes les dimensions: la de la interacció, la de l’escolta i la producció, i la de la mediació, en gran grup o grups més petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i la possibi-litat d’emprar diferents mitjans o les tecnologies de la informació i la comunicació.

Competència escrita: es potencia en totes les dimensions, receptiva (lectura) i productiva (es-criptura), de comunicació i creació, i es relaciona amb les interaccions orals per tal d’afavorir un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç.

Es pretén motivar qui llegeix i escriu perquè descobreixi en la llengua escrita una eina d’en-tendre’s a si mateix o a si mateixa i les altres persones, com també els fenòmens del món i la ciència, i al mateix temps que s’adoni que es tracta d’una font de descoberta i de plaer personal.

Competència audiovisual: s’atén en totes les dimensions, receptiva, productiva i critica. Es motiva la utilització dels mitjans audiovisuals per aprendre i comprendre’ls com a globalitat.

COMPEtèNCIA PLURILINgüE I INtERCULtURAL

Es fomenten actituds i habilitats de familiarització amb altres llengües.

COMPEtèNCIA LItERàRIA

Es proposen lectures d’obres de qualitat, la majoria escrites directament en castellà, per tal de donar uns models literaris genuïns.

L’accés guiat a aquestes obres facilita el desenvolupament dels hàbits lector i escriptor, i fa que les nenes i els nens descobreixin el plaer de llegir, sàpiguen identificar estratègies i recursos, i apreciïn textos literaris de gèneres diversos, i també altres formes estètiques de la cultura de tipus tradicional que ens envolta, com ara cançons, refranys, dites i frases fetes, endevinalles i rodolins.

Objectius d’aprenentatgeEls continguts i les activitats que es treballen en aquest llibre han de contribuir al desenvolupa-ment de les capacitats següents:

1. Valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i col·lectiva, prendre consciència de la importància del domini de llengües en un món cada cop més global i utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu

14

abast, incloent-hi les TIC, per obtenir informació i comunicar-se, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.

2. Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l’es-cola per comunicar-se amb els altres, aprendre, expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se les riqueses culturals i transmetre-les, i satisfer les necessitats individuals i socials.

3. Desenvolupar la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació par-lada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l’expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals.

4. Desenvolupar la competència en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final de l’educació obligatòria, l’alumnat utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficials.

5. Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situa-cions comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa i de col·laboració.

6. Comprendre en llengua estrangera les interaccions orals més habituals de l’aula i res-pondre-hi.

7. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l’àmbit escolar i en el con-text social i cultural proper.

8. Comprendre els missatges orals en llengua estrangera sobre temes relacionats amb els interessos dels alumnes, els dels altres i el món que ens envolta.

9. Comprendre textos escrits que es donen en l’àmbit escolar i en el context social i cultu-ral proper.

10. Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pel·lícules, informatius), dels mitjans de comunicació o de les tecnologies de la informació i la comunicació, i fer-ne una lectura crítica i creativa.

11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicació audiovisual i les tecno-logies de la informació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents.

12. Utilitzar les llengües eficaçment en l’activitat escolar, tant per buscar, recollir i proces-sar informació, com per escriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum.

13. Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, adequada a l’edat.

14. Reflexionar sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic, a partir de situacions de comunicació reflexiva, per escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta, i per comprendre textos orals i escrits.

15. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradició literària.

16. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.

17. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’apre-nentatge i d’ús de les llengües.

15

COM

PETE

NCIA

COM

UNIC

ATIV

ACO

NOCI

MIE

NTO

DE L

A LE

NGUA

Unid

adHa

blam

os

y es

cuch

amos

Vam

os

a es

crib

ir

Desc

ubrim

os,

leem

os y

co

mpr

ende

mos

Dim

ensi

ón

liter

aria

Foné

tica

/ Or

togr

afía

Léxi

coGr

amát

ica

1As

í via

jam

os…

as

í via

jaba

nTe

xto

narr

ativ

o:

la n

otic

ia

Las

fant

ástic

as

aven

tura

s de

l Ca

balli

to G

ordo

Desc

ubrie

ndo

a

Cerv

ante

sAb

eced

ario

Med

ios

de

tran

spor

te

en u

tiliz

ado

en

med

ios

de

tran

spor

te

2¿V

amos

de

pas

eo?

Text

o ar

gum

enta

l:

el d

ebat

e

Cuen

to

para

Sus

ana

Don

Quijo

te

de la

Man

cha

y - l

l

y ne

xo

El p

uebl

o

y la

ciu

dad

La c

onco

rdan

cia

en

tre d

eter

min

ante

, no

mbr

e y

adje

tivo

La a

usen

cia

de a

rtícu

lo

pers

onal

del

ante

de

los

nom

bres

pro

pios

3Dr

agon

es, b

ruja

s

y pi

rata

sTe

xto

narr

ativ

o:

la fá

bula

A M

arga

rita

Deba

yle

Nuev

as n

otic

ias

de

Don

Qui

jote

y

Sanc

ho P

anza

chPe

rson

ajes

y

obje

tos

de

cue

ntos

El n

úmer

o:

sing

ular

y p

lura

l

Adve

rbio

s de

luga

r

Proy

ecto

: ¡En

bús

qued

a de

not

icia

s! In

terv

iene

n la

s co

mpe

tenc

ias

com

unic

ativ

as y

el c

onoc

imie

nto

de la

leng

ua. S

e po

tenc

ian

la in

vest

igac

ión

y el

trab

ajo

coop

erat

ivo.

Se

traba

jan,

de

form

a tra

nsve

rsal

, con

teni

dos

de o

tras

área

s cu

rric

ular

es.

Quadre de continguts

16

COM

PETE

NCIA

COM

UNIC

ATIV

ACO

NOCI

MIE

NTO

DE L

A LE

NGUA

Unid

adHa

blam

os

y es

cuch

amos

Vam

os

a es

crib

ir

Desc

ubrim

os,

leem

os y

co

mpr

ende

mos

Dim

ensi

ón

liter

aria

Foné

tica

/ Or

togr

afía

Léxi

coGr

amát

ica

4¡C

hico

s,

la c

omid

a

está

en

la m

esa!

Text

o na

rrat

ivo:

el c

uent

o

Poem

as:

«Men

udo

men

ú»

y «R

ecet

a de

coc

ina

para

los

días

de

ham

bre»

Desc

ubrie

ndo

a

Gian

ni R

odar

ib

- vLo

s al

imen

tos

El n

úmer

o:

sing

ular

y p

lura

l

Adve

rbio

s:

muy

, muc

ho

5La

tien

da

de P

epín

Text

o ex

posi

tivo:

la e

xpos

ició

n El

robo

tCu

ento

s

por t

eléf

ono

ñLa

s he

rram

ient

as

El g

éner

o:

mas

culin

o

y fe

men

ino

A ti,

par

a ti

6¿Q

uién

coc

ina

hoy?

Text

o de

scrip

tivo:

de

scrip

ción

de

un

luga

r

La b

ruja

y

el le

ñado

r

El b

inom

io

fant

ástic

o:

una

técn

ica

de

Gia

nni R

odar

i

cua,

cue

La c

ocin

a

El in

finiti

vo

Adje

tivos

: bu

en, b

ueno

Proy

ecto

: Rec

etas

par

a to

dos.

Inte

rvie

nen

las

com

pete

ncia

s co

mun

icat

ivas

y e

l con

ocim

ient

o de

la le

ngua

. Se

pote

ncia

n la

inve

stig

ació

n

y el

trab

ajo

coop

erat

ivo.

Se

traba

jan,

de

form

a tra

nsve

rsal

, con

teni

dos

de o

tras

área

s cu

rric

ular

es.

17

COM

PETE

NCIA

COM

UNIC

ATIV

ACO

NOCI

MIE

NTO

DE L

A LE

NGUA

Unid

adHa

blam

os

y es

cuch

amos

Vam

os

a es

crib

ir

Desc

ubrim

os,

leem

os y

co

mpr

ende

mos

Dim

ensi

ón

liter

aria

Foné

tica

/ Or

togr

afía

Léxi

coGr

amát

ica

7M

ás v

ale

prev

enir

qu

e cu

rar

Text

o na

rrat

ivo:

la

car

taLa

tísi

caDe

scub

riend

o

a Ca

re S

anto

sh

La s

alud

Verb

os:

pres

ente

, pas

ado

y

futu

ro

Tene

r dol

or d

e / d

oler

8¡Q

ué d

iver

tido

es

juga

r!

Text

o in

stru

ctiv

o:

inst

rucc

ione

s

para

con

stru

ir

un ju

guet

e

Mar

celin

o

pan

y vi

noSe

ven

de m

amá

r al fi

nal

de p

alab

raLo

s ju

egos

Verb

os: p

reté

rito

9Nu

estra

cab

aña

en

el b

osqu

eTe

xto

narr

ativ

o:

el d

iario

per

sona

lA

José

Mar

ía P

alac

io¡V

amos

a v

ende

r a...

pa

pá, m

amá,

hija

o

hijo

!

ja, j

e - g

e,

ji - gi

, jo,

ju

El c

ampo

y

la

mon

taña

Expr

esio

nes

co

n la

pal

abra

mal

10M

irand

o el

mar

so

ñé…

Text

o po

étic

o:

calig

ram

a

y po

ema

El m

ar y

yo

Vam

os a

ent

revi

star

a

Care

San

tos

mp,

mb,

nv

La p

laya

y

el m

ar

Conc

orda

ncia

en

tre e

l suj

eto

y

el p

redi

cado

.

Dar m

iedo

, dar

risa

Proy

ecto

: Las

mil

y un

a ca

rtas

. Inte

rvie

nen

las

com

pete

ncia

s co

mun

icat

ivas

y e

l con

ocim

ient

o de

la le

ngua

. Se

pote

ncia

n la

inve

stig

ació

n

y el

trab

ajo

coop

erat

ivo.

Se

traba

jan,

de

form

a tra

nsve

rsal

, con

teni

dos

de o

tras

área

s cu

rric

ular

es.

unidad 1así viajamos…así viajaban

19

Unidad 1. Así viajamos... así viajaban

ContingutsCOMPEtèNCIA COMUNICAtIVA

• Parlem i escoltem

• Participació en la conversa sobre les imatges dels mitjans de transport i en la justificació de les respostes a les preguntes que se’ls fa sobre aquestes il·lustracions.

• Escrivim

• Exercitació en la creació d’un text narratiu, una notícia, tot completant un esquema. També es té el suport d’un quadre d’autoavaluació.

• Exercitació en l’elaboració d’una biografia, amb el suport d’unes preguntes.

• Descobrim, llegim i comprenem

• Identificació de les qüestions que estructuren una notícia.

• Formulació d’hipòtesis lectores i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’un text narratiu i en faciliten la comprensió.

• Lectura expressiva del text.

• Resolució amb rapidesa d’activitats per incrementar la velocitat lectora.

• Dimensió literària

• Gaudi amb la lectura d’un text narratiu d’autor: Las fantásticas aventuras del Caballito Gordo, de José Antonio del Cañizo.

• Coneixement de Miguel de Cervantes.

• Coneixement d’autors literaris a partir del text del dictat: Fernando Alonso.


• El so de les lletres / ortografia: «El abecedario».

• Lèxic: «Los medios de transporte».

• Gramàtica: «La preposición en en los medios de transporte».

ELs CONtINgUts COMUNs AMB ALtREs àREEs

• Vocabulari sobre els mitjans de transport i la seva evolució al llarg del temps.

• Conversa sobre els diferents mitjans de transport.

• Introducció en la cerca i consulta per Internet.

20


Orientacions didàctiques i solucionari

1, 2, 3, 4 i 5. Orientacions didàctiques

És important esbrinar què en saben, els alumnes, dels mitjans de transport. Mitjançant les preguntes de les activitats i les que sorgeixin és interessant que els alumnes es fixin i reflexio nin com eren abans i com són ara els diferents mitjans de transport, com han canviat la vida de les persones, quins avantatges i inconvenients presenten els diversos mitjans (medi ambient, facilitat de comunicació…). Un cop feta aquesta primera reflexió, faran una llista amb els diferents mitjans de transport que coneguin. Aquesta activitat es pot fer de forma oral o bé per escrit, però al final sempre hi ha d’haver una posada en comú sobre on ha arribat cadascú, és enriquidor per a tothom. Després es comprovarà el nivell d’assimilació del que s’ha parlat preguntant-los quins mitjans de transport utilitzarien per desplaçar-se de Cadis a les illes Canàries.Finalment, tancarem aquest apartat amb una activitat lúdica sobre els sons caracterís-tics dels mitjans de transport.

6. Orientacions didàctiquesLectura mental de la notícia. Es pretén que l’alumnat entengui bé el text i l’analitzi a par-tir de les preguntes.

Solució1) El barco Costa Concordia. 2) Naufragó. 3) Debido a unos escollos próximos a la isla de Giglio que le abrieron una enorme brecha. 4) La noche del viernes al sábado. 5) En la costa de la Toscana, en Italia. 6) Errores y negligencias humanos.

7 i 8. Orientacions didàctiques

De forma individual, primer han de recordar els mitjans de transport que saben que existeixen i després seleccionar-ne un i buscar-ne una imatge, a la xarxa, als diaris o revistes… Cadascú on li sigui més fàcil.


Es pretén que els alumnes redactin una notícia. És molt interessant que segueixin el mo-del de la notícia de l’exercici 6. També és important a l’hora d’escriure tenir un objectiu, saber per què s’escriu, en aquest cas per publicar en una petita revista de classe.

11. Orientacions didàctiquesUn cop redactada la notícia, cal fer-ne la revisió, l’esquema que es proporciona a l’alum-ne li facilitarà la feina i l’ajudarà a anar convertint aquesta acció en un hàbit. Això li per-metrà reconèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg termini, no és un aprenentatge immediat.

12. Orientacions didàctiquesAquest és un exercici d’anticipació del text que llegiran. S’inventaran una història a partir d’unes quantes expressions que surten al text.

21


Si aquesta activitat es fa col·lectivament, s’afavorirà l’aportació per part de l’alumnat de diverses històries relacionades amb el tema i es motivarà els alumnes per a la lectura.

13. Orientacions didàctiquesEls alumnes es referiran al mitjà de transport que utilitzen per anar a l’escola. Els alum-nes que visquin a prop i no n’utilitzin cap poden aprofitar i explicar en quin mitjà de trans-port els agradaria anar i que potser no hi han anat mai.

14. Orientacions didàctiquesHan de llegir els tres grups de frases i després fer una lectura mental del text, durant la qual l’alumne ha de deixar solucionat qualsevol problema de comprensió o d’interpre-tació que se li presenti. Si els alumnes han entès el text, no tindran cap problema per trobar l’apartat que s’hi ajusta completament. Tot seguit els alumnes prepararan el text per fer-ne una lectura expressiva. És important assajar en veu alta paraules, frases i petits paràgrafs a fi de resoldre qual-sevol dificultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. L’audició atenta per part d’un company sempre hi pot ajudar. Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre o la mestra hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del text: dicció, entonació...

SolucióEl apartado b).

15. Orientacions didàctiquesHan de pensar quin mitjà aeri agafarien per marxar els protagonistes de la història i in-ventar-hi un possible final. Aquesta activitat pot ser oral i es pot fer de forma col·lectiva.

16. Orientacions didàctiquesL’alumne ha de trobar tan ràpidament com sigui possible les paraules a les quals falten lletres. L’exercitació de l’agilitat visual millorarà la velocitat lectora dels alumnes.

Solucióaeropuerto - rey - cohete - mármol - bruja - helicóptero - pompa - inmenso - arañas

17. Orientacions didàctiquesOralment, l’alumnat proposarà mitjans de transport aeri, i diran com es poden transfor-mar en objectes diferents i curiosos, tal com han vist en la història que acaben de llegir.

Solució possible avión, aeroplano, hidroavión, ala delta, ala delta con motor...

18. Orientacions didàctiquesCal que els alumnes es fixin en la vestimenta, la cara… i plantegin hipòtesis sobre quin personatge pot ser (músic, esportista, escriptor, científic…) i en quina època va viure (present o passat).

SolucióMiguel de Cervantes.

22


19. Orientacions didàctiquesSeguint el guió, cal que de forma individual o per parelles busquin la informació i elaborin un petit escrit que poden il·lustrar amb fotografies. És interessant que busquin ells mateixos i que aprenguin a desxifrar les pàgines massa complicades o que no s’ajusten al que estan buscant. Convé, però, que el mestre o la mestra tingui alguna pàgina per facilitar la feina a aquells alumnes a qui costi trobar la informació. Es pot consultar, per exemple: <http://padreshispanos.com/2008/03/miguel-de-cerva.html> <http://www.rinconcastellano.com>

20, 21 i 22. Orientacions didàctiques

La finalitat principal d’aquestes activitats d’abecedari és que els alumnes aprenguin el nom de les lletres, ja que en molts casos són diferents respecte al català.

22. SolucióA - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - Ñ- O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z


Un cop après l’abecedari, cal que els alumnes n’aprenguin l’ús i s’hi exercitin.

23. Solucióbuey camello dedo kiwi lima mecha parasol silla terraza zapato

24. Solucióaceituna adivinanza alpargata amigo anillo ardilla asno

25. Orientacions didàctiquesPer preparar el dictat recomanem seguir aquests passos: 1. Lectura en veu alta per part del mestre o la mestra. El nom de l’autor també s’ha de

llegir. 2. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. 3. Comprensió del text.

http://padreshispanos.com/2008/03/miguel-de-cerva.html

http://www.rinconcastellano.com

23


4. Observació de com s’escriuen totes les paraules. Es fixaran especialment en comen-zar, veces, luz. Les escriuran a la pissarra.

5. Còpia del text. 6. Correcció de la còpia. 7. Repàs del text a casa. 8. Dictat del text l’endemà. 9. Correcció del dictat.

26, 27, 28, 29 i 30. Orientacions didàctiques

Amb aquestes activitats es presenta el lèxic relatiu als mitjans de transport. Aquest lèxic es fixa i es consolida amb l’ús. L’activitat 27 permet una conversa dirigida en la qual els alumnes comentaran i discutiran sobre els mitjans de transport que utilitzarien en diferents llocs i situacions. És important que hi participin tots els alumnes i intercanviïn opi-nions i respostes.

26. SolucióCoche, submarino, camión, barco, avión, transatlántico, carretilla.

28. Solució possible Perro, buey, caballo, mula, asno, elefante, camello...

29. Solució possible

Medios de transporte

Por tierra Por mar o río Por aire

Carretera Ferrocarril Marítimo y fluvial Aéreo

cochemoto

camiónautocarautobúsquads

bicicleta…

trenmetro

tren de alta velocidad

tranvíavagoneta

…

transatlánticobarca de remos

kayakcanoa

barco de velarompehielos

buques cisternalanchas

yatespatines

patín de velapetrolero

…

aviónavioneta

helicópteroglobo aerostático

dirigibleaeroplanohidroavión

cohete…

30. Orientacions didàctiquesCal fer-los adonar que en la majoria de casos la bicicleta és un transport privat, però que actualment en algunes ciutats hi ha un servei públic de bicicletes (bicing a Barcelona, girocleta a Girona, ambicia’t a Granollers...).

24


Solució

transportes públicos transportes privados

camión de basurametro

autobústranvía

tren de alta velocidadcamión de bomberos

taxibicicleta

avión

cochebicicleta

helicópteroavión

petrolerotransatlántico


Amb aquests exercicis es pretén que els alumnes treballin l’ús de la preposició «en» quan acompanya el nom d’un mitjà de transport. Aquesta estructura s’aplica amb activi-tats orals que volen ser lúdiques.

32. Solució a) Marta viaja en avión. b) Carlos viaja en barco. c) Eva viaja en helicóptero. d) Óscar viaja en tren.

Ahora ya sé...1. Orientacions didàctiques

L’alumnat comprovarà si recorda l’abecedari i en sap fer ús.

Solució maceta majestad maleta maniquí marinero masticar material

2. Orientacions didàctiques L’alumnat comprovarà si ha retingut els mitjans de transport i sap classificar-los.

25


3. Orientacions didàctiques Els alumnes han de saber usar la preposició «en» (en mitjans de transport).

Solucióa) Para pasear por el desierto lo haría en camello.b) En vacaciones mis amigos y yo siempre hacemos excursiones en bicicleta.c) Mis padres y yo fuimos a Paris en avión.d) Para mi cumpleaños me han regalado un viaje en globo.

unidad 2¿vamos de paseo?

27

Unidad 2. ¿Vamos de paseo?



• Participació en la conversa sobre les imatges del poble i la ciutat i la identificació d’algu-nes diferències. Justificació de les respostes a les preguntes que se’ls fa sobre aquesta il·lustració.

• Descripció de llocs seguint unes pautes.

• Escolta atenta d’intervencions estructurades de companys sobre descripcions de lloc i extracció de contingut.

• Atenció per captar la informació explícita i la implícita d’un anunci oral on es descriu un lloc.

• Escrivim

• Elaboració d’un text expositiu a partir de models i de pautes per tal de posicionar-se en un dels temes del debat. També es té el suport d’un quadre d’autoavaluació.


• Llegir mentalment un conte i respondre preguntes que prèviament hauran llegit.


• Lectura expressiva del text.

• Resolució amb rapidesa d’activitats per incrementar la velocitat lectora i la comprensió.

• Relació entre un text descriptiu de lloc i l’elaboració d’un dibuix interpretatiu.

• Audició atenta d’informacions recollides pels companys i companyes a l’entorn de les vivències experimentades pels avis.


• Gaudi amb la lectura de textos narratius: Cuento para Susana, de Josefina Aldecoa; Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes Saavedra.

• Embarbussaments populars.

• Coneixement d’autors literaris a partir de text del dictat: Ana María Matute.


• El so de les lletres / ortografia: diferència entre el so de la «y» consonàntica i el de la «ll» i les seves representacions gràfiques. També, diferències entre el so de les «y» i el de les «i» i les seves representacions gràfiques.

• Lèxic: «El pueblo y la ciudad».

• Gramàtica: «Concordancia determinante, nombre, adjetivo» i «Ausencia del artículo personal».

28



• Vocabulari sobre les poblacions i els espais públics.

• Conversa sobre el civisme.

29



1 i 2. Orientacions didàctiquesAquesta primera activitat s’ha d’iniciar amb l’observació de la imatge per tal d’introduir els alumnes en el tema dels pobles i les ciutats. A continuació se’ls pot plantejar la se-gona pregunta perquè tothom hi pugui participar. És una activitat pensada per fer-la col-lectivament i oralment. Sempre serà bo comentar les intervencions.

3. Orientacions didàctiquesCada alumne ha de pensar un lloc i l’ha de descriure seguint els punts i l’ordre que consta en el quadre. Després exposaran aquesta descripció. Com més alumnes exposin la seva descripció, millor. El fet que n’hi hagi que escoltin i facin anotacions mantindrà l’interès i l’atenció fins que s’acabi l’exercici. El mestre o la mestra ha de valorar l’estructura descriptiva, la fluïdesa de la parla i el lèxic emprat.

4. Orientacions didàctiquesEl mestre o la mestra farà saber als alumnes que el text que llegirà és una descripció en forma d’anunci. Posats tots en situació d’escoltar i amb el llibre tancat, ho faran amb molta atenció. Després obriran el llibre i escriuran la resposta correcta. Pot anar bé ad-vertir que hi ha respostes que s’han de deduir. La lectura del text es pot fer dues vegades.

Nuestro pueblo, Arenasblancas, está situado al lado del mar, con excelentes vistas, playas grandes y pequeñas, puerto deportivo y de pescadores. También tiene amplios paseos, escue-la, zona deportiva y comercial, hospital, estación ferroviaria y toda clase de servicios públicos. La ciudad más próxima está a 25 km.

Solució a) 2); b) 2); c) 1); d) 1); e) 3); f) 3)

5. Orientacions didàctiques L’alumnat ha de decidir el tema sobre el qual voldrà escriure, preparar els seus argu-ments i buscar informació per defensar-los. Tal com es diu en el llibre, ha d’entrevistar els seus familiars o coneguts per poder tenir diferents punts de vista que l’ajudaran a posicionar-se en el debat. Mitjançant aquesta activitat volem que els alumnes siguin responsables, reflexius, crí-tics, respectuosos, autònoms i compromesos amb la millora de la societat.

6 i 7. Orientacions didàctiquesEls alumnes, de forma individual, s’han de plantejar les preguntes dels apartats que es de-manen i apuntar diferents idees integrant-hi tot allò que han après durant la investigació.Fent aquesta activitat han de ser capaços de seleccionar la informació recollida i redactar avantatges i desavantatges de viure en una ciutat o en un poble.Finalment cadascú haurà de decidir per quina de les dues localitats es posicionarà quan es faci el debat.

30


8. Orientacions didàctiquesEls alumnes haurien de seguir la plantilla que se’ls proporciona en el llibre per anotar i ordenar les idees que presentaran el dia del debat, ja que hauran de fer un discurs clar i entenedor.

9. Orientacions didàctiquesMitjançant l’esquema completat en l’activitat anterior, els alumnes, individualment, ja estaran en condicions de redactar els arguments del tema que ens ocupa.El mestre o la mestra els explicarà que el dia que facin el debat hauran de ser capaços d’exposar el text que han escrit, llegint-lo o explicant-lo, a la resta de companys, els quals hauran d’escoltar amb atenció i respecte, i intervenir ordenadament.

10. Orientacions didàctiquesUn cop escrits els arguments, l’alumne els haurà de revisar. L’esquema que se li propor-ciona li facilitarà la feina i l’ajudarà a anar convertint aquesta acció en un hàbit. Això li permetrà reconèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg termini, no és un aprenentatge immediat.

11. Orientacions didàctiquesAbans de la lectura mental del text, l’alumnat ha de llegir les frases que se li plantegen amb la finalitat de fixar el propòsit lector. La solució s’ha de donar per escrit i després d’haver llegit el text. És una activitat individual. Resolta la qüestió, caldria preparar el text per fer-ne una lectura expressiva. És impor-tant assajar en veu alta paraules, frases i petits paràgrafs a fi de resoldre qualsevol di-ficultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. L’audició atenta de la lectura per part d’un company sempre hi pot ajudar. Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del text: dicció, entonació…

Solucióa) La persona que narra la historia es un familiar de Susana. Vb) Susana nació en Madrid. Vc) Madrid es una ciudad pequeña. Fd) Susana es una niña de nueve años. Fe) La infancia de Susana y la de su familiar han sido muy diferentes. Vf) Si vives en una ciudad tienes más facilidad para ir al teatro. Vg) El familiar de Susana también había ido al teatro y al cine en su niñez. Fh) El familiar de la niña nació en Valencia. Fi) La casa de los abuelos se encontraba situada entre las vías del tren y la carretera. Vj) El familiar de Susana hizo su sueño realidad: vivir en la ciudad de Madrid. V

12. Orientacions didàctiquesPer donar resposta a la qüestió plantejada cal partir de la comprensió del text.

13. Orientacions didàctiquesUn cop llegit el text, els alumnes hauran d’esbrinar què volen dir les expressions que se’ls plantegen. Cal que s’adonin que sovint es poden interpretar pel context, i que són una riquesa que ajuda a la precisió del llenguatge.

31


Solucióa) Alta y negra la de hierro. - Vías del tren.b) Gris y brillante la del asfalto. - La carretera.c) Turbia y movediza la del agua. - El río.

14. Orientacions didàctiquesAquesta activitat ha de ser individual. La resposta és el dibuix, que haurà de mostrar tots els aspectes descriptius que es llegeixen en el conte. Si l’alumne és capaç de reflectir en el dibuix el que el text descriu, i com ho descriu, demostrarà un bon grau de comprensió lectora. No s’ha de valorar la qualitat del dibuix, sinó la transmissió en el dibuix dels ele-ments que hi ha en la descripció.

15. Orientacions didàctiquesAmb aquesta activitat es tracta de motivar els alumnes a recollir informació sobre el tema relacionat amb el conte. Hauran d’exposar les seves vivències personals i les del seus familiars aplicant els coneixements anteriorment apresos.És una activitat individual i escrita. Un cop acabada, l’han de llegir a classe. El mestre o la mestra pot facilitar l’esquema següent per preparar la lectura.

sí No

¿Ha leído el título?

¿Ha hablado de su infancia?

¿Ha hablado de la infancia de su familiar?

¿Ha comparado las dos infancias?

¿Su redacción ha seguido un orden?

El quadre de valoració de la intervenció oral pot servir de suport per no oblidar cap as-pecte en fer la narració oral. Mentre un alumne fa la seva lectura, la resta de la classe ha d’escoltar-lo amb actitud atenta i ha de respondre objectivament les preguntes del quadre.

16. Orientacions didàctiquesDesprés d’haver conegut l’escriptor Miguel de Cervantes, passem a conèixer la seva gran obra mestra: Don Quijote de la Mancha.Els alumnes poden llegir aquests fragments del capítol I en què es presenten el perso-natge principal i alguns dels secundaris. A partir d’aquesta lectura, es pretén introduir els alumnes en el món fantàstic i fascinant de Don Quijote. Si el mestre o la mestra creu interessant que coneguin tota la història, es podria llegir a classe o fer llegir a casa algun dels llibres adaptats per a nens de primària ja publicats.

32


18, 19 i 20. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén que els alumnes escoltin, produeixin i discriminin els sons [λ] i [Y]. És molt important que quan el mestre o la mestra llegeixi les paraules o frases produeixi aquests sons amb molta nitidesa.

18. Anillo, gallo, papagayo, camello, yeso, payaso, joya, gallina, castillo, inyección, yogurt, boya, caballo, cuchillo, billete, hoyo, avellana, ladrillo, rodilla, martillo, yegua, rayo, yema.

19. Ejemplo: calle (como llave) 1. payaso (como yeso) 2. raya (como yeso) 3. relleno (como llave) 4. muelle (como llave) 5. yate (como yeso) 6. lluvia (como llave) 7. joyero (como yeso) 8. llanura (como llave) 9. callar (como llave)

10. yoyó (como yeso) 11. lleno (como llave) 12. yegua (como yeso) 13. llorar (como llave) 14. silla (como llave)

21. Orientacions didàctiquesAmb aquest exercici es relacionen els sons treballats, [λ] i [Y], amb la seva representació gràfica fent servir paraules que portin les grafies d’aquests sons.

Solucióa) Las galletas de chocolate son las que más me gustan.b) Este lápiz es suyo.c) Tengo un cepillo de dientes nuevo.d) Esta raya está torcida.e) La ballena come plancton.f) Me seco las manos con la toalla.g) La yema del huevo es de color amarillo.

22. Orientacions didàctiquesAmb aquest exercici es pretén que l’alumnat discrimini els sons [i], [λ] i [Y]. Abans de fer l’exercici per escrit, el mestra o la mestra ha de llegir les paraules produint correctament els sons que es treballen.

33


Solució

llave hoy yegua

silla, cebolla, anillo, bolsillo, batalla, brillante

doy, muy, ¡huy!, voy, rey, soy

mayúscula, yema, payaso, ayer, suyo

23. Orientacions didàctiquesPer preparar el dictat recomanem seguir aquests passos:1. Lectura en veu alta per part del mestre o la mestra. El nom de l’autora també s’ha de

llegir. 2. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. 3. Comprensió del text. 4. Observació de com s’escriuen totes les paraules. Es fixaran especialment en allí, cas-

tillos, yo. S’escriuran a la pissarra. 5. Còpia del text. 6. Correcció de la còpia. 7. Repàs del text a casa. 8. Dictat del text l’endemà. 9. Correcció del dictat.

24. Orientacions didàctiquesEs pretén que l’alumnat observi i s’exerciti en l’ús de la conjunció y, diferencial respecte al català, com a nexe entre dos substantius o en frases enumeratives.

Solucióa) Marcos y Lucas son buenos amigos.b) En la pescadería había merluza, sardina, lenguado y truchas.c) En el patio hemos jugado, chillado y reído mucho.d) Mi casa y la tuya quedan cerca de la escuela.

25, 26 i 27. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es treballa el lèxic relatiu al poble i a la ciutat a través d’un munt de paraules que han de destriar. Es proposen exercicis d’ús d’aquest lèxic perquè el fixin i el consolidin. El lèxic treballat es pot ampliar amb altres paraules del mateix camp. Aquestes activitats es faran per escrit.

25. SolucióAyuntamiento, calle, cárcel, castillo, cine, clínica, corral, curva, escaparate, esquina, esta-ción, fábrica, farol, garaje, hospital, iglesia, jardín, mercado, monumento, panadería, plaza, pozo, puesto, puente, quiosco, semáforo, señal, teatro, tienda, túnel, zoo.

26. SolucióCiudad: edificios altos, densidad de tráfico, más de una escuela, semáforos, fábricas, hospi-tales, grandes supermercados, grandes avenidas, mucha población, estación de tren, cines, teatros, contaminación…Pueblo: plaza del pueblo, iglesia, granjas, una tienda de comestibles, campo, huertos, anima-les de granja, sala polivalente, fuente…

34


28 i 29. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén que l’alumnat detecti la concordança entre el determi-nant, el nom i l’adjectiu i l’apliqui correctament.

28. Solucióla sonrisa expresivael repartidor antipáticoel paquete grandeel papel azullos abuelos queridosel sombrero estupendola caja pequeñalos perros hambrientoslas bocas abiertaslos amigos capitanes

29. Solucióa) Las nubes bajas cubrían el monte.b) Circulábamos por una carretera muy estrecha.c) Con el pescado se bebe vino blanco.d) Esta botella grande es de leche.e) Los panaderos madrugadores elaboran pan.f) Los guisantes congelados son muy fuertes.g) Algunas chicas rubias tienen los ojos azules.h) Me gustan los chorizos picantes.i) Mis gatos siameses maúllan.

30 i 31. Orientacions didàctiquesEs tracta de fer notar que davant dels noms propis de persona no s’ha d’emprar l’article personal.Aquests exercicis treballen la formació de frases i l’ús de noms de persones, els quals no van ni han d’anar precedits per l’article personal, a diferència del que és un ús habitual en la llengua catalana.Són activitats per fer oralment i de forma col·lectiva.

31. Solució1. Lio y Monto2. Lio y Monto3. Lio4. Monto5. Lio6. Monto7. Lio8. Monto9. Lio

10. Lio

35


Ahora ya sé...1, 2 i 3. Orientacions didàctiques

Amb aquests exercicis es pretén que els alumnes i els mestres comprovin el grau d’as-soliment de l’apartat CONOCIMIENTO DE LA LENGUA.

1. Soluciócamello, hoyo, rodilla, caballo, joya, avellana, martillo, rayo, calle, boya, yegua, yeso, cuchillo, ladrillo, inyección, yema, billete, callar, castillo, cuello.

2. Possibles solucionsa) Por la noche lucen las estrellas.b) Llevo un pañuelo en el cuello.c) No grites que ya voy.d) He tomado el sol en la playa.e) Este monopatín es suyo.f) Llevo el anillo en el dedo meñique.g) Ayer comí una hamburguesa.

3. SolucióLa lagartija es un animal que se puede ver fácilmente tomando el sol sobre las piedras. Su cuerpo es alargado y fino. Tiene cuatro patas cortas si se las compara con su larga cola. Su piel está formada por pequeñas escamas muy duras y soldadas las unas con las otras.

unidad 3dragones, brujas y piratas

37

Unidad 3. Dragones, brujas y piratas



• Participació en la conversa sobre les imatges de les portades de quatre contes i justificació de les respostes a les preguntes que se’ls fan sobre aquestes il·lustracions.

• Escolta atenta d’un poema llegit per altres companys per completar un quadre d’obser-vació.

• Participació en activitats d’atenció imatge-paraula.

• Escrivim

• Exercitació en l’escriptura d’una faula partint d’un model donat i seguint unes indicacions. També es té el suport d’un quadre d’autoavaluació.

• Identificació de les qüestions que estructuren una notícia i elaboració de la portada d’un diari.


• Formulació d’hipòtesis lectores i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa del poema i en faciliten la comprensió.

• Comprensió i elaboració de dedicatòries.

• Lectura individual i silenciosa d’un text poètic.


• Gaudi amb la lectura d’un text poètic d’autor: «A Margarita Debayle», en Margarita, de Rubén Darío.

• Gaudi amb la lectura de la faula «El león y el ratón» en Fábulas, d’Isop.

• Coneixement d’autors literaris a partir de text del dictat: Pío Baroja.


• El so de les lletres / ortografia: «ch».

• Lèxic: «Los escenarios de los cuentos».

• Gramàtica: singular i plural, i adverbis de lloc.


• Imaginació plàstica per pensar i decidir els elements d’un decorat.


38



1, 2 i 3. Orientacions didàctiquesEls contes i les històries sempre són un element motivador per als alumnes. Tenint en compte això, i després d’haver fet una bona observació de les imatges, els demanarem que proposin títols per als quatre contes. Aquí el mestre o la mestra vetllarà perquè hi participin la majoria dels alumnes i comentarà la capacitat d’observació de cadascú. També es demanarà que pensin quins elements es podrien fer a nivell plàstic que fossin representatius dels contes. Aquí es potenciarà la imaginació i la capacitat d’expressió plàstica (fer-ho ajuda els alumnes que tenen dificultats d’expressió oral). S’acabarà amb una activitat d’observació i d’introducció del so treballat a la unitat, la ch.

3. Solució possibleChimenea, chincheta, champán, chaqueta, charco, chispa, chupete, chuchería…

4, 5, 6, 7, 8, 9,10, 11 i 12. Orientacions didàctiquesLes faules són narracions o històries que tenen com a protagonistes animals que actuen com les persones i que expliquen uns fets meravellosos dels quals es pot extreure un ensenyament.En aquest apartat, l’alumnat analitzarà l’estructura d’aquesta mena d’històries a partir de la faula del lleó i el ratolí, i els demanarem que n’escriguin una seguint el guió que es planteja. Cal vetllar perquè facin un esquema del treball, això els facilitarà la feina i els crearà un bon hàbit. Adjuntem un parell de faules com a material addicional de possible lectura.

EL RUISEÑOR Y EL GAVILÁN

Subido en un alto roble, un ruiseñor cantaba como de costumbre. Lo vio un gavilán hambrien-to y, lanzándose inmediatamente sobre él, lo apresó en sus garras.Seguro de su próxima muerte, el ruiseñor le rogó que le soltara, diciéndole que con él sólo no bastaría para llenar su vientre, y que si en verdad tenía hambre, debería apresar a otros más grandes. El gavilán le repuso:—Necio sería si te oyera y dejara escapar la presa que tengo, por ir a buscar a la que ni siquiera he visto.No dejemos los bienes que ya tenemos por ilusiones que ni siquiera divisamos.

EL ZORRO Y EL CUERVO

Cierto cuervo, de los feos el primero, robó un queso y llevando su botín fue a saborearlo en la copa de un árbol. En estas circunstancias lo vio un zorro muy astuto, y comenzó a adularlo con la intención de arrebatárselo.—Ciertamente, hermosa ave, no existe entre todos los pájaros quien tenga la brillantez de tus plumas, ni tu gallardía y tu belleza. Con tu voz tan melodiosa como deslumbrante y tu pluma-je, creo, y con razón, que no habrá entre las aves quien te iguale en perfección. Envanecido el cuervo por este elogio, quiso demostrar al galante zorro la armonía de su voz. Al comenzar a graznar, dejó caer el queso de su negro pico. El astuto zorro, que no deseaba otra cosa, cogió entre sus dientes la suculenta presa y, dejando burlado al cuervo, se puso a devorarlo bajo la sombra de un árbol.

39


Después de comer el queso dijo:—Amigo cuervo, si además de vanidad tuvieras entendimiento, nada más te faltaría realmen-te para ser el rey de las aves.Cuando te adulen es cuando con más razón debes cuidar de tus bienes.

5. SolucióLeón: feroz, temido, dormilón.Ratón: atrevido, leal, generoso, astuto.

6. SolucióNegativas.

7. SolucióEsta fábula nos enseña que todos, independientemente del tamaño, somos necesarios y po-demos colaborar con los demás. Nunca se deben despreciar la capacidad ni las promesas de los otros, por pequeñas que sean.

8. SolucióLas fábulas son historias fantásticas que tienen como protagonistas a animales que hablan y que representan alguna cualidad o algún defecto propio de las personas. Al final de la historia siempre hay una moraleja o enseñanza.

9. Solució possibleTortuga: perezosa, distraída. Zorro: veloz, listo, silencioso.Águila: vanidosa, elegante, envidiosa.Cuervo: astuto, feo, adulador.

13. Orientacions didàctiquesUn cop escrita, caldrà revisar la faula utilitzant l’esquema que es proporciona, que facili-tarà la feina i ajudarà l’alumne a anar convertint aquesta acció en un hàbit. Això li perme-trà reconèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg termini, no és un aprenentatge immediat.

14. Orientacions didàctiquesSi aconsegueixen resoldre la pregunta podran anticipar el tema del text. Després es demanarà als alumnes que llegeixin el text en silenci. És imprescindible fer aquesta lectura durant la qual l’alumne ha de deixar solucionat qualsevol problema de comprensió o d’interpretació que se li presenti.

SolucióEl poema está dedicado a Margarita.

15 i 16. Orientacions didàctiquesUn cop esbrinat qui era Margarita Debayle (famosa musa del poeta Rubén Darío), cal parlar amb els alumnes sobre quin és el motiu de les dedicatòries, com acostumen a ser, a qui voldrien ells dedicar alguna cosa i què dedicarien. Convé vetllar perquè tots els alumnes intervinguin en la conversa. Un cop finalitzada, faran grups per elaborar dedica-tòries. Cal insistir en el fet que sempre són agradables i educades, que representen una mostra d’admiració, afecte, amor, tendresa…

40


17. Orientacions didàctiquesSempre és un bon exercici de creativitat imaginar finals d’històries o poemes començats. Un cop inventat el final, es compararà amb el que va fer el poeta i es comentarà. Afegim un enllaç d’Internet que té el poema recitat, il·lustrat i musicat. Seria molt inte-ressant passar-lo als alumnes per poder fer un bona lectura expressiva en l’activitat següent, la 18. <http://www.youtube.com/watch?v=fCIEGACT9uc>

18. Orientacions didàctiquesEls alumnes prepararan el text per fer-ne una lectura expressiva. És important assajar en veu alta paraules, frases i petits paràgrafs a fi de resoldre qual-sevol dificultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu... que es pugui presentar. L’audició atenta del poema que hem comentat en l’exercici anterior pot ajudar molt a com-prendre quina mena d’esforç se’ls demana. A continuació faran la lectura per grups. El quadre de valoració de la intervenció oral inclòs al llibre serveix de suport per no oblidar cap aspecte quan es faci la descripció oral. Mentre el grup fa la seva exposició, la resta de la classe ha d’escoltar amb una actitud atenta i ha de respondre objectivament les preguntes del quadre. Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre i els alumnes comenta-ran a cadascú com ha resolt els diferents elements de la interpretació del poema: dicció, entonació, ritme, volum de la veu…

19 i 20. Orientacions didàctiquesEn la unitat anterior l’alumnat s’ha familiaritzat amb la història de Don Quijote y Sancho Panza. Ara se’ls pot demanar que s’imaginin què els podria passar si es trobessin en ple segle xxi de cop i volta. Si convé, es pot repassar l’apartat de la unitat 1 sobre com s’ela-boren les notícies.

21. Orientacions didàctiquesL’alumnat ha de seguir el guió i la imatge per elaborar la portada d’un diari. Aquesta tasca pot resultar més engrescadora i senzilla de fer si utilitzeu les noves tecnologies.

22, 23, 24 i 25. Orientacions didàctiquesLa finalitat d’aquests exercicis és que l’alumnat observi, escrigui, memoritzi i fixi parau-les amb la grafia específica ch.

24. Solució Mancha, ducha, hecho, chupete, chófer, despacho, chaparrón, chocar, plancha, concha.En la lectura salen las palabras hecha y pecho.

25. Solució a) chimeneab) chocolatec) flechad) chichóne) charcosf) chaqueta g) cuchillo

http://www.youtube.com/watch?v=fCIEGACT9uc

41



llegir. 2. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. 3. Comprensió del text. 4. Observació de com s’escriuen totes les paraules. Es fixaran especialment en noche,

leyendo, murmullo, reloj, despacho, pasillo, silencio. Les escriuran a la pissarra. 5. Còpia del text. 6. Correcció de la còpia. 7. Repàs del text a casa. 8. Dictat del text l’endemà. 9. Correcció del dictat.

27, 28 i 29. Orientacions didàctiquesEls alumnes han d’analitzar els elements, els personatges i els escenaris dels contes.

28. Solució possiblea) Cuentos sobre brujas: la escoba, las telas de arañas, la ropa oscura, las verrugas, la olla

con pócimas y el sombrero en punta; y animales como el típico gato negro, el cuervo, los sapos, culebras, murciélagos, búhos y ratones…

b) Cuentos sobre dragones: negros y enormes, cubiertos de escamas. Garras desafiadoras, afilados dientes, largas llamaradas; y príncipes y princesas, cuevas y cavernas…

c) Cuentos misteriosos: manzana mágica, fantasmas, dráculas, palabras mágicas, anillos con poderes, druidas y brujas…

d) Cuentos de príncipes y princesas: castillos, espadas, brujas y ogros, reyes y campesinos, caballeros…

e) Cuentos de gigantes: objetos y animales con poderes mágicos, botas de cien leguas, gallina de los huevos de oro, flautas mágicas, ogros y dragones, castillos y grandes palacios…

29. SolucióGato 5) → botas b): El Gato con Botas Caballero 4) → espada c): El rey ArturoReina 2) → espejo d): Blancanieves y los siete enanitosBruja 3) → escoba a): El mago de OzHada madrina 1) → varita mágica e): La Cenicienta

30, 31 i 32. Orientacions didàctiquesAmb aquestes activitats volem reforçar el concepte de singular i de plural, en primer lloc amb sèries de mots que els alumnes han de reescriure en singular o bé en plural. Així s’adonaran de com es forma el plural en les paraules acabades en vocal àtona. Després completaran la norma i finalment l’aplicaran.

42


30. Solució

singular Plural

puerta puertas

noche noches

cielo cielos

silla sillas

cabello cabellos

vestido vestidos

singular Plural

príncipe príncipes

princesa princesas

sangre sangres

mundo mundos

defecto defectos

casa casas

31. Solució A las palabras que terminan en vocal átona, es decir no acentuada, al pasarlas al plural hay que añadirles una s.

32. Solució Cuadros, almohadas, ropas, camas, libros, alfombras, lámparas, cortinas, suelos, vasos.

33. Orientacions didàctiquesAquesta activitat pretén que l’alumnat faci servir adverbis de lloc en frases que impliquen localització. Es pot resoldre oralment o per escrit. És important que utilitzin les estruc-tures correctament.

Solució a) El cine está a la izquierda de la tienda. b) El juzgado está delante del ayuntamiento. c) La iglesia está lejos de la plaza.d) La farmacia está cerca del cementerio. e) Correos está a la derecha de la peluquería. f) Hay un perro detrás de la pastelería.

34. Orientacions didàctiquesAquesta activitat s’hauria de fer per escrit, però si ho creieu oportú també pot anar bé resoldre-la oralment i com a joc lingüístic. Els alumnes han d’aplicar adverbis de lloc en frases que impliquin localització.

Solució Delante de la puerta, encima de la mesa, dentro de la zapatilla deportiva, detrás del puf, encima del mueble de la cama, encima de la cama, debajo de la silla, detrás de la caja de guardar objetos.

43



La finalitat d’aquest exercici és que l’alumnat comprovi si ha fixat paraules amb la grafia específica ch.

2. Orientacions didàctiquesEls alumnes comprovaran si saben aplicar el concepte de singular i plural que s’ha treballat.

Solució Ventanas, pies, mesas, nubes.

3. Orientacions didàctiquesEls alumnes han d’analitzar i discutir sobre els objectes màgics que sovint apareixen als contes.

4. Orientacions didàctiquesEls alumnes han d’utilitzar els adverbis de lloc per explicar on està situat el llibre.

Solució El libro está delante de la silla. El libro está detrás de la silla. El libro está debajo de la silla. El libro está encima de la silla.

Proyecto:¡en búsqueda de noticias!

45

Proyecto: ¡En búsqueda de noticias!

Orientacions didàctiques

Aquesta activitat és globalitzadora, i ha de mostrar les competències dels alumnes en la lectura i comprensió dels diferents tipus de notícies que es poden trobar en una revista. Cal fixar-se en el treball en grup i en el discerniment que faran dels diferents tipus de revista.

Cal prendre nota de l’evolució en l’adquisició de les diferents competències de manera que es puguin adaptar i potenciar les activitats que resultin més adients per avançar en els aspectes que encara no dominen.

Sempre és important fixar una finalitat en l’activitat escrita (augmenta la motivació i millora l’esforç): en aquest cas es tracta de la realització col·lectiva de la revista de la classe. Recordeu que cal seguir l’esquema del llibre.

unidad 4¡chicos, la comida está en la mesa!

47

Unitat 4. ¡Chicos, la comida está en la mesa!



• Participació en la conversa sobre la imatge de l’autoretrat i la identificació d’aliments. Justificació de les respostes a les preguntes que se’ls fan sobre aquesta il·lustració.

• Escolta atenta d’endevinalles.

• Audició atenta de descripcions estructurades fetes per companys a l’entorn d’una vinyeta i d’un esquema. Valoració del resultat.

• Escrivim

• Exercitació en la creació d’un text narratiu (un conte) escoltant i analitzant l’estructura, amb suport de models i amb proposta de lèxic específic.

• Composició de diàlegs a partir de llistes d’elements conversacionals elaborades prèvia-ment amb l’ajuda d’un esquema. També es té el suport d’un quadre d’autoavaluació.


• Resolució d’unes qüestions que justifiquen la lectura.

• Lectura individual i silenciosa de textos poètics.


• Lectura.



• Coneixement de Gianni Rodari, autor literari, a partir de la recerca de la seva biografia.

• Lectura expressiva i recitació de poemes: «Menudo menú» i «Receta de cocina para los días de hambre», en Mujer de verso en pecho, de Gloria Fuertes

• Endevinalles, poema i cançó popular.

• Coneixement d’autors literaris a partir de petits fragments: El faro del viento, de Fernando Alonso, i Cuentos de Perrault, de Charles Perrault.


• El so de les lletres / ortografia: «b / v»

• Lèxic: «Los alimentos y la mesa».

• Gramàtica: «número» i l’estructura comunicativa «muy / mucho»


• L’alimentació. Productes i aportacions.

48


Orientacions didàctiques i solucionari 1. Orientacions didàctiques

S’iniciarà l’activitat observant amb atenció la imatge. Després es donarà peu a una con-versa dirigida en la qual els alumnes hauran de mostrar una actitud crítica.S’ha d’intentar que hi participin el màxim nombre possible d’alumnes i aprofitar l’activitat per treballar els hàbits d’escoltar, demanar la paraula i respectar els torns de paraula.El mestre o la mestra els pot llegir aquesta informació sobre el quadre i el pintor:En «Vertumnus», Arcimboldo retrata a Rodolfo II de Habsburgo (1552-1612), archiduque de Austria, rey de Hungría y de Bohemia y emperador del Sacro Imperio Romano Germánico. La obra fue encargada por el propio soberano, quien le solicitó un cuadro «caprichoso y di-vertido». Arcimboldo decidió retratarlo como Vertumno. Este dios de la mitología romana (de origen etrusco), dotado con una capacidad ilimitada de metamorfosis, representaba la abundancia de frutos de la naturaleza en las diversas estaciones del año. Así, usando dife-rentes elementos, como coliflores, peras, cerezas, espigas y berenjenas, el artista recrea al monarca de una manera distinta e inusual. Finalizada la pintura, ésta fue enviada por Arcimboldo desde Milán a Praga acompañada de un poema del escritor italiano Gregorio Comanini que decía: «Mira la manzana, mira el melo-cotón, como se me ofrecen en ambas mejillas redondos y llenos de vida. Fíjate en mis ojos de color cereza uno, el otro de color mora. No te dejes engañar, es mi cara». Es interesante notar que esta manera tan poco convencional de pintar, utilizando frutas y verduras como inspiración, podría verse casi como un adelanto a los surrealistas del siglo xx, que supieron apreciar su valor intrínseco, descubriendo y apreciando su juego visual.

Solució a la pregunta ¿Cuántos alimentos eres capaz de distinguir?Uvas, granadas, peras, cerezas, melocotones, judías, melón, olivas, calabacín, berenjena, ce-bollas, alcachofa, calabaza, ajos, manzana…

2. Orientacions didàctiques

Amb aquesta activitat pretenem que els alumnes exercitin microhabilitats de comprensió oral aplicades a textos descriptius, en aquest cas endevinalles. Per tant, és molt important crear un ambient relaxat i d’ordre perquè tots plegats puguin escoltar amb atenció, pensar i endevinar la solució. Les endevinalles, les llegirem dues vegades. Podem donar una pista dient que totes són de vegetals. En acabar es comentaran les solucions col·lectivament.

ADIVINANZAS 1. Tengo cabeza redonda, 3. Tiene forma de campana

sin nariz, ojos, ni frente, y es de color verde por fuera.y mi cuerpo se compone Si no lo sabes, espera.tan solo de blancos dientes. El ajo

La pera

2. Nacen en la huerta, todas son bellas; 4. Bajo tierra se críapero si las troceas, lloras con ellas. y es muy utilizadaen comidas de cada día. La patata

Las cebollas

49


5. Tengo esférica figura 7. Blanco fue mi nacimiento,y a la vez prolongada; colorada mi niñez,mi amargor la industria cura, y ahora que voy para vieja,y cualquier persona honrada La morame compra, busca y procura.Soy más negra que la pez.

La aceituna

6. Es verde y redondita 8. Primero blanca fui,contiene abundante agua después verde me quedé,y mucha pepita. y cuando fui dorada

La sandía ¡ay, pobre de mí! La naranja

3. Orientacions didàctiquesEls alumnes han d’observar atentament la vinyeta per arribar a fer una bona lectura de la imatge. A continuació s’han d’iniciar a fer un seguit de descripcions en veu alta, breus i estructurades, que detallin on s’esdevé l’acció i parlin també dels personatges. Cal que ex-pliquin l’acció que fa la senyora i què li passa al senyor, i per què passa. Tingueu en compte que han de comentar les reaccions que tenen els personatges i se les han d’inventar. El quadre de valoració de la intervenció oral pot servir de suport per no oblidar cap as-pecte quan es faci la descripció oral. Mentre un alumne fa la seva exposició, la resta de la classe se l’ha d’escoltar amb una actitud atenta i ha de respondre objectivament les preguntes del quadre.


Amb aquesta activitat pretenem que els alumnes s’introdueixin en el món dels contes exercitant la comprensió oral. Per tant, és molt important crear un ambient relaxat i d’ordre perquè puguin escoltar amb atenció, pensar i contestar les preguntes que se’ls plantegen de manera individual. El conte es pot llegir dues o tres vegades. En acabar es resoldran les preguntes col·lectivament.

AURA NO QUIERE COMER

Aura no quiere comer. Su plato está lleno de verduras y Aura odia la verdura.Aura está segura de que ella tampoco le cae bien a la verdura.Aura mira fijamente a las repugnantes hortalizas y sabe que ellas también la están mirando.Su madre le dice: ¡Vamos, come!La niña mueve su tenedor lentamente rumbo al plato. Y, de pronto, los tres o cuatro brotes de brócoli, de un salto, se ponen en pie. Parecen un pequeño bosque sonriente. Porque los brotes de brócoli sonríen y se ríen y luego giran y bailan cogidos de las manos. Aura intenta pillarlos con el tenedor pero los pequeños árboles de brócoli se retuercen, se curvan, se en-cogen, se estiran, se escabullen… ¡Cachis, así no hay manera!Su madre vuelve a insistir: ¡Vamos, cómete esa verdura!Aura lo intenta con la berenjena. Pero… Las dos mitades se levantan, se juntan y se conto-nean, parece una bailarina oriental bailando la danza del vientre. Sus pequeños bracitos se agitan de un lado para otro sin parar, saluda a la niña, le hace burlas. Aura intenta pinchar a la morada berenjena pero la muy escurridiza se retuerce, se curva, se encoge, se estira, se escabulle… ¡Cachis, así no hay forma!Su madre le repite: ¡Vamos, vamos, que es para hoy!

50


Aura traga saliva y, tenedor en ristre, la emprende con el calabacín… o lo intenta. Porque, de repente, sin aviso, las pequeñas rodajas del verde calabacín se ponen a rodar por todo el plato, rebotando y saltando sobre las otras verduras; girando y girando a toda veloci-dad. Aún así, Aura lo intenta pero, nada, es imposible, los pequeños discos verdes y blancos se retuercen, se curvan, se encogen, se estiran, se escabullen… ¡Cachis, así no hay quien pueda!Su madre le da un nuevo aviso: ¡O las comes ahora o las tendrás de merienda… y de cena… y de desayuno… así hasta que te las acabes comiendo!Aura mira enfadada a las verduras. Coge el tenedor con firmeza y se lanza a por ellas. Pero… ¿Qué pasa ahora? Las verduras de su plato están montando un auténtico alboroto, una fiesta, una gran, gran juerga. Los regordetes tomates y los delgados espárragos se unen para cantar a coro divertidas canciones. La berenjena sigue con su baile exótico. Las rodajas de calabacín dan vueltas y vueltas y vueltas por el plato. El brócoli ríe y gira sobre si mismo. La zanahoria salta a la comba y la calabaza juega a palmitas con la coliflor.Las verduras se burlan de Aura y ella las mira con la boca abierta.De repente… ¡Zoom! La mano de su madre aparece a toda velocidad, toma el tenedor de Aura y… ¡Pum! Berenjena… ¡Pum! Brócoli… ¡Pum! Tomate…. ¡Zas! Directas a la boca de Aura.—¡Mastica!—dice su madre.Aura, poniendo cara de asco, mastica y traga. Mastica y traga. Mastica y traga.Las verduras se han vuelto a quedar quietas. Muy quietas. Como si nunca se hubiesen movido.Aura no quería comer.Aura odia la verdura y está segura de que ella tampoco le cae bien a la verdura.La próxima vez se van a enterar esos vegetales impertinentes.

Fin Dolores Espinosa

Solucióa) Aura.b) La madre de Aura, los brotes de brócoli, la berenjena, el calabacín, los tomates, los espár-

ragos, las zanahorias, la calabaza y la coliflor.c) Aura no quiere comer porque las verduras no le gustan.d)

• Los brotes de brócoli saltan, se ponen en pie, sonríen y se ríen, y luego giran y bailan cogidos de las manos; se retuercen, se curvan, se encogen, se estiran, se escabullen…

• Las dos mitades de la berenjena se levantan, se juntan y se contonean, parece una baila-rina oriental bailando la danza del vientre. Sus pequeños bracitos se agitan; saluda a la niña, le hace burlas. Se retuerce, se curva, se encoge, se estira, se escabulle…

• Las rodajas del verde calabacín se ponen a rodar, rebotando y saltando; girando y girando a toda velocidad. Se retuercen, se curvan, se encogen, se estiran, se escabullen…

• Las verduras de su plato están montando un auténtico alboroto, una fiesta, una gran, gran juerga.

• Los regordetes tomates y los delgados espárragos cantan a coro divertidas canciones. La berenjena baila. Las rodajas de calabacín dan vueltas. El brócoli ríe y gira sobre sí mismo.

• Las verduras se burlan de Aura.e) Sí, las verduras se comportan como humanos: saltan, se ponen de pie, se juntan, se con-

tonean, bailan, se agitan, saludan, hacen burlas, se retuercen, se curvan, se encogen, se estiran, se escabullen, ruedan, rebotan, giran, montan una fiesta, cantan, dan vueltas…

51


f) La niña se siente enfadada, frustrada, sorprendida, disgustada, torpe, inferior…g) Finalmente Aura se come las verduras porque su madre se las mete en la boca, pero ella

está disgustada porque odia las verduras y quiere vengarse de ellas por las burlas que le han hecho.

h) El título del cuento es Aura no quiere comer.

5 i 6. Orientacions didàctiquesMitjançant aquesta activitat volem que els alumnes siguin responsables, reflexius, i autònoms.L’alumnat ha de buscar informació com s’indica en el llibre.

7. Orientacions didàctiquesÉs important deixar temps perquè l’alumne pensi allò que se li està demanant. Els alumnes, de forma individual, han d’apuntar diferents idees integrant tot allò que han après durant la investigació. En aquest cas, l’objectiu és que siguin capaços d’escriure un conte on hi hagi personatges amb qualitats humanes que en la realitat són inanimats, com és el cas de les verdures en el conte de l’activitat 4.

8, 9 i 10. Orientacions didàctiquesCal seguir pas a pas les instruccions del llibre per escriure el conte. Abans que cada alumne escrigui el seu es farà un treball col·lectiu per recordar l’estructura narrativa, i les característiques que han de complir els diàlegs escrits. Cal observar i recordar on es posen els guions de diàleg, i quin és l’ús dels signes de puntuació, que difereix del català. A continuació triaran els personatges i es pensarà tota la història seguint la pauta donada al llibre. És important ajudar els alumnes a trobar els connectors per fer els enllaços.

11. Orientacions didàctiquesMitjançant l’esquema que han omplert en l’activitat anterior, els alumnes haurien d’ela-borar el propi conte, sabent que al final uns altres companys de l’escola el llegiran (això serà una motivació més per esforçar-se).

12. Orientacions didàctiquesUn cop escrit el conte, l’alumne l’ha de revisar. L’esquema que se li proporciona li facili-tarà la feina i l’ajudarà a anar convertint aquesta acció en un hàbit. Això li permetrà reco-nèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg termini, no és un aprenentatge immediat.

13 i 14. Orientacions didàctiquesAquestes activitats volen fomentar hipòtesis lectores. D’aquesta manera es posa en con-tacte el que els nens i les nenes s’imaginen, cosa que els motiva i els facilita la compren-sió del text. Col·lectivament, comentarem el que han pensat i enllaçarem la conversa amb el tema de la lectura.

52


15. Orientacions didàctiquesA partir d’una conversa dirigida es farà la llista que es demana. Després, i en funció del que s’haurà comentat, pensaran de què pot tractar la lectura, quins personatges hi sur-ten, què passa, etc.A continuació demanarem als alumnes que llegeixin el text en silenci. És imprescindible que es faci aquesta lectura mental, durant la qual l’alumne ha de deixar solucionat qual-sevol problema de comprensió o d’interpretació que se li presenti. Tot seguit els alumnes prepararan el text per fer-ne una lectura expressiva. És important que assagem en veu alta paraules, versos i estrofes a fi de resoldre qual-sevol dificultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. L’audició atenta per part d’un company sempre hi pot ajudar. Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del text: dicció, entonació… Finalment caldrà comprovar i comentar si s’han acomplert les hipòtesis que havien plantejat.

16. Orientacions didàctiquesAquesta activitat s’ha de fer individualment. La lectura anticipada facilita la comprensió del text, i la resposta encertada pressuposa una bona interpretació dels poemes.

Solució MENUDO MENÚ

b) Durante la guerra los domingos iban a comer a un colectivo comedor....

a) No importaba lo que se comía porque lo peor era que se estaban matando a las personas.

RECETA DE COCINA PARA LOS DÍAS DE HAMBRE

c) Para cenar se hacía un puchero con mondas de patata y media cebolla. Luego se servía con una rodaja de limón.

...a) Durante tres años se cenaba con miedo por si caía un obús.

17. Orientacions didàctiquesUn cop llegit el text i després d’haver realitzat els exercicis anteriors, els alumnes hauran de contestar les preguntes que se’ls plantegen. La resposta correcta d’aquestes qües-tions pressuposa una bona interpretació dels poemes.

18, 19 i 20. Orientacions didàctiquesEs pretén que els alumnes coneguin Gianni Rodari, un escriptor de literatura infantil, a partir de la recerca de la seva biografia. Cada grup d’alumnes haurà de buscar les dades que es demanen. Així, hauran d’utilitzar recursos i estratègies diferents a les habituals per investigar i seleccionar la informació.Amb aquestes activitats els alumnes desenvolupen estratègies per aprendre a aprendre. Han d’utilitzar procediments de comprensió, autoconeixement, resolució, recerca, coo-peració, comunicació, transferència dels coneixements i autoregulació.Un cop hagin completat la fitxa bibliogràfica, cal que redactin un resum biogràfic i l’acom-panyin amb suport visual.

53


BIOGRAFÍA DE GIANNI RODARI

Gianni Rodari, escritor, maestro y pedagogo italiano (Omegna, 23 de octubre de 1920 - Roma, 14 de abril de 1980), Premio Hans Christian Andersen en 1970. Su principal obra teórica es Gramática de la fantasía, una recopilación de charlas en las que expone un concepto funda-mental en la literatura infantil y juvenil del siglo xx: el binomio fantástico. En su obra literaria destaca a la par el impulso de reforma social, con una atención destacada por los más pobres y una sátira humorística, pero inflexible, contra la alta burguesía italiana; y la combinación fantástica de imágenes sorprendentes, con las que o bien construye una historia, o bien inicia una trama que el lector debe completar. El escritor, maestro y pedagogo italiano Gianni Rodari, quien nació en Omegna el 23 de octubre de 1920, fue criado durante sus primeros años de vida por una nodriza. Al cumplir nueve años de edad, el pequeño Gianni dejó de vivir junto a sus padres, panaderos, para trasladarse a la casa de una tía que abandonaría tiempo después para ingresar a un semi-nario. Allí, este joven que soñaba con convertirse en músico, permaneció hasta los catorce años.Cuando su formación académica se lo permitió, Rodari comenzó a impartir clases particula-res para poder mantenerse. Sin embargo, no sería la enseñanza el ámbito que lo vería brillar, sino el rumbo periodístico, un terreno al que llegó gracias a sus vinculaciones con el Partido Comunista Italiano y en el que empezó a especializarse al editar el periódico Cinque Punte y al dirigir L’Ordine Nuovo de Varese.Una vez que logró familiarizarse con el mundo de las letras, este italiano que, durante la Segunda Guerra Mundial, fue rechazado por el ejército de su país como consecuencia de la fragilidad de su salud, se animó a probar suerte en el campo literario.Escondido tras el seudónimo de Francesco Aricocchi, Gianni Rodari publicó Leyendas de nues tra tierra, El beso y La señorita Bibiana, obras que precedieron a las exitosas propues-tas para niños que le permitieron triunfar a nivel mundial.El libro de las retahílas, Las aventuras de Cipollino, Gramática de la fantasía, Cuentos escritos a máquina, Gelsomino en el país de los mentirosos, Las aventuras de Tonino el invisible, Los enanos de Mantua y Los traspiés de Alicia Paf son otros de los títulos de su autoría que permitieron descubrir su talento como creador de historias.En 1970, este autor, que falleció en Roma el 14 de abril de 1980, fue distinguido con el presti-gioso Premio Hans Christian Andersen.

21. Orientacions didàctiquesEs pretén que els alumnes, observant, retinguin paraules que s’escriuen amb b o v. S’in-cideix especialment en paraules diferencials, quant a la b, respecte al català.

SolucióV: vende, vuelta, veo, viaje, víctima, viva.B: abierta, ombligo, rentables, cerebro, cabeza, ambientes.

23 i 24. Orientacions didàctiquesAquests exercicis es plantegen que l’alumnat observi i apliqui la terminació diferencial respecte al català del pretèrit imperfet dels verbs de la primera conjugació.

54


23. Solució

Antes (pasado) Ahora (presente) Después (futuro)

navegaba navego navegaré

jugaba juego jugaré

buscaba busco buscaré

estaba estoy estaré

llevaba llevo llevaré

lloraba lloro lloraré

regaba riego regaré

mojaba mojo mojaré

encontraba encuentro encontraré

lavaba lavo lavaré

24. SolucióYo saltaba Yo nadabaTú saltabas Tú nadabasÉl / ella saltaba Él / ella nadabaNosotros /as saltábamos Nosotros /as nadábamosVosotros /as saltabais Vosotros /as nadabaisEllos / ellas saltaban Ellos / ellas nadaban

25, 26 i 27. Orientacions didàctiquesEs pretén que els alumnes, observant, copiant i escrivint, memoritzin i retinguin paraules que s’escriuen amb b o v.

25. Solucióllave, llaveroservilleta, servilleterojabón, jabonera, enjabonarcambio, cambiarbarrizal, barro, barrerescribir, escribienteverano, veraneantebesar, besobasura, basurero

26. Orientacions didàctiquesPer preparar el dictat recomanem seguir aquests passos:1. Lectura en veu alta per part del mestre o la mestra. 2. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. 3. Comprensió del text. 4. Observació de com s’escriuen totes les paraules. Es fixaran especialment en borri-

quito, azúcar, vamos, uvas. S’escriuran a la pissarra. 5. Còpia del text.

55


6. Correcció de la còpia. 7. Repàs del text a casa. 8. Dictat del text l’endemà. 9. Correcció del dictat.

28, 29, 30, 31 i 32. Orientacions didàctiquesAmb aquestes activitats es treballa el lèxic referent als aliments i la taula. Es presenta el vocabulari específic i es proposen exercicis d’ús perquè els alumnes el fixin i el consoli-din. El lèxic treballat es pot ampliar amb altres paraules del mateix camp.És millor fer l’activitat 28 de manera col·lectiva i oralment per donar més facilitat als alumnes a l’hora de comprendre i d’identificar les paraules. La resta d’activitats estan pensades perquè els alumnes els facin individualment i per escrit.

28. Solució9- las setas 5- los guisantes 8- las lechugas 16- las nueces3- el azúcar 6- los garbanzos 12- las manzanas 19- las sandías7- las cebollas 13- los higos 18- los melocotones 1- el arroz10- las cerezas 20- las acelgas 11- las naranjas 15- los tomates 4- el chocolate 2- los pistachos 17- las almendras 14- las uvas

29. 1. En la primera rejilla no hay ningún huevo. F2. Hay mantequilla debajo de los huevos. V3. En el compartimiento de la verdura hay dos zanahorias. F4. Los plátanos están dentro de la nevera. F5. Junto a las zanahorias hay una lechuga. F6. En la nevera no hay queso. F7. Las fresas están en el estante del medio. V8. La botella de leche está vacía. F9. No se ve ninguna botella de cava. F

10. Hay un pollo en el estante debajo del congelador. V

30. Solucióa) Las / b) negro / c) Estas / d) el / e) muchos / f) barata.

31. Solució• Llover a cántaros. → Llover mucho.• De boca en boca. → Pasar una noticia de uno a otro.• Es pedirle peras al olmo. → Pedir algo imposible.• Tener un gran corazón. → Ser muy buena persona.• Valió la torta un pan. → Costar mucho dinero.• Este chico es la pera. → Es sorprendente.

32. Solucióa) avellana b) aceitunac) azúcar

56


33, 34, 35 i 36. Orientacions didàctiquesA la unitat 3 s’ha treballat la formació del plural de les paraules acabades en vocal àtona. En aquesta unitat es treballa la formació del plural en paraules acabades en consonant, a més de recordar el que s’ha après en la unitat anterior.

33. Soluciócuriosidades → curiosidad alrededores → alrededor finales → final barriles → barrilpescadores → pescador rincones → rincón delfines → delfín arenales → arenal grises → gris verdades → verdad flores → flortempestades → tempestad árboles → árbol felicidades → elicidad

34. SolucióA las palabras que en singular terminan en consonante, al pasarlas a plural hay que añadirles –es.

35. SolucióUnas águilas y unos leonesy unos escarabajos blancosse pusieron a jugara la sombra de un barranco.Las tortugas con los saposse fueron a trabajar,las tortugas de patronas,los sapos de capataces.

Cancionero popular

36. SolucióEjemplo: una piedra grande → unas piedras grandesa) Una flor olorosa → unas flores olorosasb) Esta familia feliz → estas familias felicesc) El papel blanco → los papeles blancosd) Mi pueblo alegre → mis pueblos alegrese) La calle estrecha → las calles estrechasf) El pan tierno → los panes tiernosg) El capitán valiente → los capitanes valientesh) Un gato negro → unos gatos negros

57


37, 38 i 39. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis pretenem que l’alumnat apliqui el quantitatiu mucho i la forma apocopada muy. L’activitat 37 es planteja com un joc oral, acumulatiu, per provocar l’ús d’aquests quantitatius. Els altres exercicis s’haurien de fer per escrit, però si es creu oportú també pot anar bé fer-los oralment.

38. Solucióa) Bellezas hay muy estimadas, que por dentro no valen nada.b) No por mucho madrugar, amanece más temprano.c) A quien mucho miente, le huye la gente.

Ahora ya sé...1, 2 i 3. Orientacions didàctiques

Amb aquests exercicis es pretén que els alumnes i els mestres comprovin el grau d’as-soliment de l’apartat CONOCIMIENTO DE LA LENGUA.

2. Solució

singular Plural

rincón rincones

solución soluciones

sol soles

cordel cordeles

col coles

singular Plural

papel papeles

balón balones

reloj relojes

autobús autobuses

álbum álbumes

3. SolucióFlores, sopas, peces, gatos, unos.

F I L s O N U R

I L P M Q U I s

L s O P A s E O

R A S R U Y A t

E P E C E s L A

T U V R B s E g

58


4. Solucióa) El chico es muy alto. b) Mi jardín está muy florido. c) En Irlanda llueve mucho.d) La sopa me gusta mucho.e) Es muy alto porque ha crecido mucho.f) Habla mucho porque es muy charlatán.

unidad 5la tienda de Pepín

60

Unidad 5. La tienda de Pepín



• Participació en la conversa sobre la imatge de la ferreteria i justificació de les respostes a les preguntes que se’ls fan sobre aquesta il·lustració.

• Utilització i localització de diferents eines que s’utilitzen en oficis manuals.

• Participació en activitats d’atenció buscant eines repetides.

• Oralització de poemes.

• Escrivim

• Exercitació de l’escriptura d’un text expositiu partint de l’ordenació i l’observació d’un model. També es té el suport d’un quadre d’autoavaluació.


• Presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’un text nar-ratiu de ficció i que en faciliten la comprensió.

• Interpretació dels elements còmics del text narratiu.

• Participació activa en la conversa a partir d’unes quantes qüestions sobre la valentia i el coratge, després de la lectura del text narratiu «El robot», en Un barco cargado de cuentos, de Juan Muñoz Martín.


• Gaudi amb la lectura d’un text narratiu d’autor: «El robot», en Un barco cargado de cuentos, de Juan Muñoz Martín.

• Gaudi amb la lectura d’un text narratiu d’autor: «El joven cangrejo», en Cuentos por telé-fono, de Gianni Rodari.

• Coneixement d’autors literaris a partir del text del dictat: Carmen Santonia.

• Gaudi amb la lectura d’un poema d’autor: El niño y las musarañas, de Carmen Santonja.


• El so de les lletres / ortografia: el so «ñ».

• Lèxic: «Las herramientas».

• Gramàtica: el gènere de les paraules i les formes «a ti» i «para ti».


• Conversa sobre els oficis tradicionals i les eines que en són característiques.

• Educació per a la salut, el tabac.

61



1 i 2. Orientacions didàctiquesUn cop feta una primera observació de la il·lustració, es demanarà a l’alumnat com es diu la botiga que hi ha representada. Actualment hi ha poques ferreteries i, per tant, pot ser que els alumnes en desconeguin l’existència. Cal comentar-ho i aprofitar-ho per parlar, també, dels nostres hàbits de consum. Un cop feta aquesta primera reflexió, es demanarà als alumnes que escoltin atentament el nom d’unes quantes eines i que intentin localitzar-les al dibuix.

Eines:Jardinería: azada, regadera, rastrillo, guantes, manguera, hacha, destornillador, tornillo, martillo, sierra, tenazas.Carpintería: taladro, broca, papel de lija, nivel de burbuja, espátula, clavos… destornillador, tornillo, martillo, sierra, tenazas.Pintura: brocha, pincel, rodillo, cubeta, espátulas, papel de lija… destornillador, tornillo, martillo, sierra, tenazas.Albañilería: maza, nivel de burbuja, plomada, espátulas, cuezo, cemento, cola, pala, llave inglesa… destornillador, tornillo, martillo, sierra, tenazas.Les eines repetides en cada grup són per a l’activitat 3. Es poden llegir i localitzar a la 2 o bé no dir-les i deixar que les descobreixin directament en l’activitat 3.

3. Orientacions didàctiquesFent aquest exercici potenciarem la capacitat d’observació i l’aprenentatge com a activi-tat lúdica.

Solució Destornillador, martillo, tornillo, sierra, tenazas.

4. Orientacions didàctiquesFent aquesta activitat, i de manera lúdica, consolidarem el vocabulari treballat en els dos exercicis anteriors.

5. Orientacions didàctiquesEs tracta que els alumnes llegeixin mentalment els paràgrafs i que els comprenguin. Després hauran de ser capaços d’ordenar-los i formar un text.

Soluciód) a) c) b) e)

62


6 i 7. Orientacions didàctiquesAquestes activitats es poden realitzar entre tota la classe o individualment. Caldrà fer una llista de les festes populars i tradicionals, tant de l’escola com de la ciutat o poble, i veure quins elements són tradicionals. Si al grup hi ha alumnes nouvinguts, es pot apro-fitar l’avinentesa perquè expliquin algunes de les seves festes i tradicions.

8. Orientacions didàctiquesEls alumnes han de rumiar un text expositiu seguint el guió. A partir de l’exercici anterior, ja saben força coses de la festa sobre la qual volen escriure.

9. Orientacions didàctiquesFinalment, caldrà redactar un text expositiu seguint les pautes plantejades en l’exercici anterior. Hem de tenir en compte que no es tracta de respondre els punts del guió com si fossin preguntes, sinó que s’ha d’explicar cada apartat. Els haurem de recordar que després cadascú llegirà el seu text als companys.

10. Orientacions didàctiquesQuan ja tingui escrit el text expositiu, l’alumne haurà de revisar-lo seguint l’esquema que se li proporciona per facilitar-li la feina, això l’ajudarà a convertir aquesta acció en un hàbit que li permetrà reconèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg termini, no és un aprenentatge immediat.

11. Orientacions didàctiquesAquesta activitat ha de ser individual i les respostes s’han de donar per escrit. La lectura anticipada facilita la comprensió del text i la resposta encertada de les qüestions pressu-posa una bona interpretació del text.

Solució a) - 1) Educadísimo. b) - 2) Que recoja las tuercas. c) - 4) Reuma. d) - 1) Está encantado. e) - 2) Chocolate con picatostes. f) - 2) En la cocina. g) - 1) En el despacho. h) - 4) De la aspiradora. i) - 3) Lo echa de casa.

12. Orientacions didàctiquesL’activitat es farà individualment i per escrit. Amb la lectura mental del text i amb les primeres activitats de la unitat, els alumnes hauran de ser capaços de dir algunes de les eines que es poden fer servir per muntar un robot. Un cop escrites aquestes paraules, se’ls pot demanar que expliquin com utilitzarien les eines per fer el muntatge. Fet això, demaneu-los que preparin el text per fer-ne una lectura expressiva. És important assajar en veu alta paraules, frases i petits paràgrafs a fi de resoldre qualse-vol dificultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. L’audició atenta per part d’un company o una companya sempre hi pot ajudar.

63


Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre o la mestra hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del text: dicció, entonació...

Solució possibleClavos, tuercas, taladro, brocas, llave inglesa, destornillador, martillo, tenazas…

13. Orientacions didàctiquesAmb aquesta activitat escrita es farà una declaració amorosa, del robot a l’aspirado-ra. Serà un exercici individual. Cal que els alumnes busquin en el text com el robot comença la declaració: Querida Fisa. Nada más verte, mi corazón… Aquesta mateixa fra-se els pot orientar una mica. I també els podria ajudar buscar les paraules que recullen la primera impressió que el robot té de la Fisa: Era blanca y espigada y hacía un ruido delicado y acariciador.

14. Orientacions didàctiquesActivitat oral: els alumnes han de buscar quines accions, que hauria de fer el robot, acaba fent el protagonista. Finalment, cal que verbalitzin que el robot pren el pèl a Nicanor.

15. Orientacions didàctiquesActivitat oral: els alumnes explicaran si actualment seria possible que en una història per a nens i nenes sortís un robot que fumés. El mestre o la mestra els farà adonar que aquest text ja té uns 15 anys i que llavors la permissivitat del tabac era diferent. També es podria comparar amb pel·lícules que han pogut veure on els actors o les actrius fumessin o bé amb el còmic de Lucky Luke, on el vaquer sempre sortia amb un cigarret als llavis, que actualment ja no hi és. Un cop vist que hi ha molts aspectes a la vida que evolucionen, es pot encetar el debat sobre la importància de cuidar la salut i no fumar. De ben segur que hi ha força alumnes amb exemples i anècdotes per explicar sobre el tema.

16. Orientacions didàctiquesAquest és un exercici d’anticipació del text que es llegirà. A partir del títol del llibre s’ima-ginaran com poden ser, els contes. Si es fa col·lectivament, aquesta activitat donarà peu que els alumnes aportin històries relacionades amb el tema i els motivarà per fer la lectura.

17. Orientacions didàctiquesA continuació es demanarà als alumnes que llegeixin el text mentalment. És impres-cindible fer aquesta lectura en silenci, durant la qual l’alumne ha de deixar solucionat qualsevol problema de comprensió o d’interpretació que se li presenti. També es comentarà la diferència del text llegit amb el que ells havien anticipat. Tot seguit prepararan el text per fer-ne una lectura expressiva. És important assajar en veu alta paraules, frases i petits paràgrafs a fi de resoldre qual-sevol dificultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. L’audició atenta per part d’un company sempre hi pot ajudar. Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre o la mestra hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del text: dicció, entonació...

64


18. Orientacions didàctiquesAquest exercici dóna peu a una conversa dirigida en la qual els alumnes comentaran i discutiran en relació al conte «El joven cangrejo», de Gianni Rodari. És important que hi participin tots i que intercanviïn opinions i respostes. Caldria fer-los adonar de la valentia del cranc i la coherència en la seva manera de pen-sar i actuar. No sempre és millor fer el que fa tothom o el que s’ha fet sempre, però tren-car aquests esquemes és difícil. Cal valorar la creativitat de les persones.

19. Orientacions didàctiquesEls alumnes han de llegir el poema primer mentalment i després expressivament. La finalitat principal és que observin, fixin i produeixin paraules amb la grafia ñ.

20, 21 i 22. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén que l’alumnat utilitzi i fixi el màxim nombre de paraules possible amb la grafia ñ.

20. Solució años, Maricastaña, niño, extraño, cabaña, musarañas, escudriñaba, alimañas, guiñar, ceño, pestañas, empeño, telarañas, niño, pequeño.

21. Solució Piña, pañuelo, señora, puño, leña, araña, caña, uña.

22. Solució a) año b) araña c) sueño

23. Orientacions didàctiquesPer preparar aquest dictat recomanem seguir aquests passos: 1. Lectura en veu alta per part del mestre o la mestra. El nom de l’autora també s’ha de dir. 2. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. 3. Comprensió del text. 4. Observació de com s’escriuen totes les paraules. Es fixaran especialment en totes les

que porten la grafia ñ. S’escriuran a la pissarra. 5. Còpia del text. 6. Correcció de la còpia. 7. Repàs del text a casa. 8. Dictat del text l’endemà. 9. Correcció del dictat.

24, 25, 26 i 27. Orientacions didàctiquesAquests exercicis estan pensats perquè els alumnes els facin individualment i per escrit, i s’hi treballa el lèxic propi de les eines. Es presenta aquest vocabulari i es proposen exercicis d’ús perquè el fixin i el consolidin. El lèxic treballat es pot ampliar amb altres paraules del mateix camp.

65


24. Solució a) la brochab) la llave inglesac) las tenazas d) el destornilladore) las pinzasf) el rodillo g) el hacha h) el serruchoi) el martillo j) las tijeras

k) el tornillol) el pincel

25. Solució a) de hierro, de acero b) un martillo c) con un destornillador d) sirven para arrancar clavos e) madera f) tijeras de podar, de modista, de sastre, de costurera, de cortar uñas, de pollería, para

papel, quirúrgicas... g) modista, sastre, médico… h) los pintores i) el hacha, la sierra

26. Solució a) Calados hasta los huesos - Muy mojadosb) En un periquete - En poco tiempoc) En un abrir y cerrar de ojos - Muy de prisa

27. Solució En un periquete - en un abrir y cerrar de ojos.

28, 29 i 30. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es treballa la formació del femení, sempre a partir de l’ús, en noms de persona i en adjectius. Han d’observar quin és el canvi que s’ha produït. Les activitats estan proposades per fer-les per escrit. En acabar, pot anar bé fer una reflexió col·lectiva sobre el que ha canviat.

28 i 29. Solucióchica, bonita, maestra, tibia, enferma, niña, ladrona. alta, rubia, tierna, ministra, tostada, pintora, abuela.

30. SolucióLleno, fría, blando, sensata, nueva, buena, fritas, gracioso, blanca, pequeños.

66


31 i 32. Orientacions didàctiquesAquests exercicis serveixen per treballar el gènere masculí i femení a partir de classifi-cacions S’incideix especialment en paraules de diferent gènere en relació al català. Les activitats estan pensades per fer-les per escrit. En acabar, pot anar bé fer una reflexió sobre el que s’ha treballat.

31. Solucióel padre - la madreel gallo - la gallinael hombre - la mujerel caballo - la yeguael rey - la reinael toro - la vacael padrino - la madrinael actor - la actrizel macho - la hembrael carnero - la oveja

32. SolucióMasculino: el calor, un diente, un olor, el polvo, el sudor, un valle, el chocolate. Femenino: la frente, la nariz, una ventaja, la corriente, una costumbre, una señal, las legumbres.

33, 34 i 35. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén que l’alumnat faci servir les formes para ti i a ti. L’exer-cici 33 està plantejat com un joc oral i els altres exercicis es proposa de fer-los per escrit, però si es creu oportú també pot anar bé fer-los oralment.

35. Solucióa) Estas flores son para ti. b) En el recibidor hay un paquete para ti. c) No hay ninguna carta para ti.


Amb aquest exercici es pretén que l’alumnat s’adoni si fa servir paraules amb la grafia ñ.

2. Orientacions didàctiquesAmb aquest exercici es pretén que l’alumnat sigui conscient de si sap classificar el gènere masculí i femení a partir d’unes quantes paraules del poema.

Solució

género masculino género femenino

dulces, huevos, pan, pez, chocolate, vino, té, café

viejecita, carne, frutas, tortas, leche, pobre, arrugas, hambre, sed

67


3. Orientacions didàctiquesCal que l’alumnat s’adoni si ha fixat el lèxic de les eines.

Solucióa) el pincelb) el martilloc) el hachad) la llave inglesae) las tijerasf) el rodillo g) las tenazash) el tornilloi) la brochaj) el destornillador

k) las pinzasl) el serrucho

4. Orientacions didàctiquesAmb aquest exercici es pretén que l’alumnat faci servir les formes para ti i a ti correctament.

Solucióa) Han preparado esta cena para ti. b) A ti te gusta ir al cine. c) Te llaman a ti. d) El cartero ha traído una carta para ti. e) Te lo dijeron a ti. f) Para ti no hay nada. g) A ti se te acabaron las ideas. h) Mi hermano se parece a ti.

unidad 6¿quién cocina hoy?

69

Unidad 6. ¿Quién cocina hoy?



• Participació en la conversa sobre la il·lustració de la cuina tot manifestant opinions. Justi-ficació de les respostes a les preguntes que se’ls fan sobre aquesta imatge.

• Descripció estructurada a partir d’un esquema de lloc de l’acció, del personatge i de l’ac-ció representada.

• Audició atenta d’exposicions estructurades fetes per companys a l’entorn d’un dibuix i valo-ració del compliment.

• Escrivim

• Elaboració d’un text descriptiu de lloc a partir de models, de pautes i de suport visual. També es té l’ajuda d’un quadre d’autoavaluació.


• Formulació d’hipòtesis lectores a partir del títol del conte i presentació anticipada de grups de paraules que justifiquen la lectura silenciosa del text i en faciliten la comprensió.


• Redacció del final del conte per treballar la comprensió del text.


• Gaudi amb la lectura de textos narratius: «La bruja y el leñador», en Cuentos para niños que se duermen enseguida, de Pinto & Chinto.

• Coneixement i aplicació narrativa de les tècniques per escriure utilitzades per Gianni Rodari.

• Coneixement d’autors literaris a partir de petits fragments: Viaje a la Alcarria, de Camilo José Cela i La isla de las manzanas y los hijos del capitán, de Juan Farias.

• Coneixement d’autors literaris a partir del text del dictat: Azorín.


• El so de les lletres / ortografia: paraules que s’escriuen amb «cua / cue».

• Lèxic: «La cocina».

• Gramàtica: «infinitivo» i l’estructura comunicativa «buen / bueno».


• Conversa sobre les diferents maneres de viure, de menjar, etc. Les coses que tenim i no tenim a casa nostra i les que es tenien en altres èpoques.

70



Aquesta primera activitat s’ha d’iniciar amb l’observació de la imatge per tal d’introduir els alumnes en el tema de la descripció d’un lloc, en aquest cas una cuina. A continuació es pot plantejar la primera pregunta perquè tots plegats puguin participar en l’activitat, pensada perquè es faci col·lectivament i oralment. Penseu que sempre és bo comentar les intervencions.

2. Orientacions didàctiquesEls alumnes han d’observar la il·lustració atentament per arribar a fer una bona lectura de la imatge. A continuació s’han d’iniciar a fer un seguit de descripcions en veu alta, breus i estructurades: descriure on s’esdevé l’acció, com és el lloc i què és el més rellevant del que es veu, tot dient com és i per a què serveix. També caldrà descriure el personatge, explicar l’acció que fa, inventar-se un perquè i, finalment, preveure el que pot passar.El quadre de valoració de la intervenció oral que de què disposen els alumnes pot servir de suport per no oblidar cap aspecte quan calgui fer la descripció oral. Mentre un alumne fa la seva exposició, la resta de la classe se l’ha d’escoltar mostrant una actitud atenta i ha de respondre objectivament les preguntes del quadre. També es pot jugar al Veo, veo.

Orientacions didàctiquesEls alumnes han d’observar acuradament tots els objectes que hi ha a la il·lustració. Després es pot començar el joc. Als alumnes se’ls explicarà:Vamos a jugar al Veo, veo. Un alumno observa la ilustración. Escoge un objeto y comienza el siguiente diálogo:—Veo, veo…—¿Qué ves?—Una cosa.—¿De qué color es?—Roja.El resto de la clase va diciendo objetos de ese color hasta que alguien lo adivine. Quien lo adivine será quién empezará de nuevo el juego.

3. Orientacions didàctiquesCal que els alumnes llegeixin el text mentalment. És important que l’entenguin, per tant s’establirà un ordre de preguntes si tenen dubtes.

4. Orientacions didàctiquesA partir d’aquesta activitat es pretén que els alumnes diferenciïn dues parts importants en la descripció d’un lloc.

Solució1ª parte: La habitación del viajero era exterior, con un gran balcón que daba a la plaza —me-jor dicho, a la calle del Doctor Ramón y Cajal—, con dos camas y un lavabo.2ª parte: En el suelo, al lado de su cama, el viajero encontró, bien ordenado, su equipaje. Sobre la mesa de noche había un bonito verre d’eau con florecitas azules de tallo marrón y hojas verdes, y debajo de la cama asomaba un bacín de loza monumental.

71


5, 6 i 7. Orientacions didàctiquesL’alumnat ha de decidir el lloc de casa seva sobre el qual voldrà fer la seva observació i portar a terme tot allò que se li demana. Mitjançant aquesta activitat volem contribuir a què els alumnes siguin més responsables, reflexius, crítics i autònoms.

8. Orientacions didàctiquesPer fer aquesta activitat, els alumnes han d’adoptar com a model la descripció de l’habi-tació de l’activitat 4 i seguir, a l’hora de redactar, les indicacions del llibre.

9 i 10. Orientacions didàctiquesMitjançant l’esquema que han omplert en l’activitat anterior els alumnes han de redactar la descripció del lloc escollit de casa seva. A més, hauran de presentar el dibuix corres-ponent a través del qual el mestre o la mestra també veurà si l’alumne ha estat capaç de reflectir el que descriu el text i com ho descriu. No s’ha de valorar la qualitat del dibuix, sinó la transmissió en el dibuix del que ha explicat en la descripció.

11. Orientacions didàctiquesUn cop escrita la descripció, l’alumne l’ha de revisar. L’esquema que se li proporciona li facilitarà la feina i l’ajudarà a anar convertint aquesta acció en un hàbit. Això li permetrà reconèixer els errors i aprendre a corregir-los.Els treballs han de ser exposats a l’escola, la qual cosa hauria de ser un punt més de motivació a l’hora de treballar correctament.És una tasca que donarà fruit a llarg termini, no és un aprenentatge immediat.

12. Orientacions didàctiquesAquesta activitat es fa per fomentar hipòtesis lectores. D’aquesta manera es posa en contacte el que els nens i les nenes s’imaginen amb la lectura, cosa que els motiva i els facilita la comprensió del text. Es comentarà col·lectivament el que han pensat i s’enllaçarà la conversa amb el tema de la lectura.

13. Orientacions didàctiquesAquesta activitat ha de ser individual i s’ha de respondre per escrit. La lectura anticipada de l’activitat facilita la comprensió del text.

SolucióEl segundo grupo:pócimabruja del bosquebaba de escarabajoleñador del bosquecomilónenamorada

14. Orientacions didàctiquesAquesta activitat oral, a més de plantejar una anticipació lectora del tema de la lectura, també ens permet introduir un dels temes de la unitat: els aliments.

72


15. Orientacions didàctiquesAquest exercici ha de ser individual. La resposta correcta i la justificació pressuposa una bona interpretació del text.

16. Orientacions didàctiquesA partir d’aquesta activitat es comprovarà si l’alumne ha entès el conte i es posarà en pràctica la creativitat. S’han de recordar les tres parts de què consta un conte i fer veure que el que se’ls demana és el desenllaç. Un cop acabat i revisat, el poden llegir a classe.

17. Orientacions didàctiquesGianni Rodari va descriure algunes tècniques per al desenvolupament de la creativitat en el llenguatge oral, escrit i l’expressió oral i dramàtica. Una d’aquestes tècniques és la del binomi fantàstic, que s’explica en l’activitat i amb la qual es pretén que acabin escrivint una història amb les idees fantàstiques que s’han plantejat.Altres tècniques són:• La pedra en l’estany. Rodari parteix de la idea següent: una paraula llançada a l’atzar

en la ment produeix ones superficials i profundes, provoca associacions, records, fan-tasies… Per tant, es tracta de proposar als nens i les nenes una paraula i treballar amb els continguts que els suggereix.

• Hipòtesis fantàstiques. Rodari parteix de la idea que les hipòtesis són xarxes. Llances la xarxa i sempre es troba alguna cosa. Per formular la pregunta s’escullen a l’atzar el subjecte i el predicat.Exemple d’hipòtesis:

Te montas en un ascensor y apareces en la Luna. Las gallinas no ponen huevos. Tu perro habla.• L’errada creativa. D’un lapsus pot néixer una història. Es poden aprofitar les errades

dels alumnes: Ortogràfics: korazón, cacuela, cupete... Pronúncia: toche, pepiente... Assimilació de l’objecte a l’acció: castañuela-golpetuela… Més tècniques: el prefix arbitrari, jocs, explotació de les possibilitats d’una frase o vers, construcció d’endevinalles, jocs amb els contes…

18, 19 i 20. Orientacions didàctiquesAmb aquestes activitats es pretén que l’alumnat observi l’ortografia de paraules que s’escriuen amb cua i cue i en dedueixin la norma, que és diferencial respecte del català. A continuació aplicaran la norma fent servir i identificant paraules amb aquesta grafia.

18. SolucióLas palabras que llevan cua, cue se escriben con c.

20. Orientacions didàctiquesEl mestre o la mestra els pot llegir les frases de la pàgina següent com a orientació per trobar les paraules a la sopa de lletres:

73


• He colgado en el salón el (cuadro).• Tengo que comprar un (cuaderno) para hacer los ejercicios de matemáticas.• Ayer fuimos de excursión a la montaña y como empezó a llover nos refugiamos en una

(cueva).• Mi vecino tiene muchos peces en su (acuario).• Está en el (cuarto) de baño.• Antonio está en la (cuadra) dando de comer a los caballos. • Mi vecino tiene un instrumento musical de viento en forma de curva, parecido a la trompa

que se llama (cuerno).

Solució

C U E R N O L O

E U Z U B A I D

F I A G R J Q U

C U A D E R N O

C U A t R O E M

C U A R t O R T

C A S C U E V A

P A C U A R I O

21. Orientacions didàctiquesPer preparar el dictat recomanem seguir aquests passos:1. Lectura en veu alta per part del mestre o la mestra. El nom de l’autor també s’ha de

llegir. 2. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. 3. Comprensió del text. 4. Observació de com s’escriuen totes les paraules. Es fixaran especialment en cuadros.

S’escriuran a la pissarra. 5. Còpia del text. 6. Correcció de la còpia. 7. Repàs del text a casa. 8. Dictat del text l’endemà. 9. Correcció del dictat.

22, 23, 24 i 25. Orientacions didàctiquesAmb aquestes activitats es treballa el lèxic relatiu a la cuina.El vocabulari es fixa i consolida amb activitats d’identificació en un dibuix, amb respostes i comentaris a unes qüestions plantejades, amb l’ús del determinant masculí o femení relacionant paraules.Les activitats es poden fer en primer lloc oralment i després per escrit. La correcció pot ser col·lectiva, així es podran comentar les respostes.L’activitat 23 és un guió en forma de preguntes per donar peu a una conversa dirigida en la qual els alumnes comentaran i exposaran els seus coneixements sobre la cuina. És important la participació de tots els alumnes i l’intercanvi d’opinions i de respostes.

74


22. Solució1. el grifo2. la sartén3. el fregadero4. el estropajo5. la botella 6. el armario7. la cocina vitrocerámica8. la olla9. la nevera

10. el reloj11. el cubo de la basura12. el horno

13. la lavadora14. el trapo 15. el detergente16. el cubo de fregar17. la escoba 18. la aceitera19. la servilleta20. el tenedor21. las tijeras 22. el cuchillo23. el mantel

23. Solucióa) El agua sale del grifo.b) Utilizaría una olla.c) Barrería el suelo con una escoba.d) Se llaman nevera y despensa.e) Los platos se lavan en el fregadero.f) Con un estropajo se pueden lavar los platos, los utensilios de cocina… Con una bayeta se

pueden limpiar los mármoles, la nevera, el fregadero…g) Se ponen en las vinagreras.h) El lavadero es el lugar o pila donde se puede lavar la ropa a mano. La lavadora es un apa-

rato eléctrico donde se lava la ropa mecánicamente.i) La sartén tiene mango y la paella tiene asas.j) Me las seco con un trapo.

24. Solucióa) Ayer llené la despensa.b) He comprado un cubo para fregar.c) Esta cocina tiene fregaderos anchos.d) Este grifo no cierra bien.e) Se me ha caído la tortilla de la sartén al darle la vuelta.

25. Orientacions didàctiquesL’alumne ha d’observar l’estructura de la definició i llegir-la atentament. Després, se-guint aquest exemple, podrà escriure altres definicions. Cal exigir l’estructura correcta de les definicions i l’ús de lèxic precís. És convenient que prèviament el docent propor-cioni una bona llista de noms, d’adjectius i de verbs que ajudin els alumnes a enriquir les produccions.Recomanem fer l’exercici per escrit, però prèviament es pot treballar de manera oral.

26, 27, 28 i 29. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén que l’alumnat recordi la funció dels infinitius com a nom de l’acció. Se’ls fa observar que en castellà o espanyol els infinitius només poden acabar en –ar, –er o –ir.

75


26 i 27. Solucióa) esquiarb) correr c) cocinar d) escribir e) bailarf) comer

29. SolucióEsta mañana, sin falta, hay que barrer y fregar el piso, sacudir, aspirar y colocar de nuevo las alfombras, colgar las cortinas, lavar los cristales, limpiar la lámpara y los metales de las puertas y ordenar los muebles como antes estaban.

30 i 31. Orientacions didàctiquesAmb aquestes activitats es pretén que l’alumnat faci servir adequadament el qualificatiu bueno i la forma apocopada buen. L’activitat 30 està plantejada com un joc oral. L’objectiu més important d’aquest joc és produir frases amb els qualificatius bueno i buen. L’activi-tat 31 es farà per escrit amb l’objectiu de concretar l’ús d’aquests qualificatius.

31. Solucióa) Sergio es un amigo bueno.b) Mañana hará un día bueno.c) Es un buen restaurante.d) Me ha visitado un muy buen médico.e) Tengo un reloj bueno.f) Mi hermana tiene una muy buena bicicleta.

Ahora ya sé...

1, 2, 3 i 4. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén que els alumnes i els mestres comprovin el grau d’as-soliment de l’apartat CONOCIMIENTO DE LA LENGUA.

1. Solucióa) Pintura hecha sobre una tela o lámina, encuadrada en un marco: cuadro.b) Conjunto de varios pliegos de papel, en forma de libro, para hacer anotaciones: cuaderno.c) Hueco en una montaña o debajo de la tierra: cueva.d) Depósito de agua en el que pueden vivir animales acuáticos: acuario.e) Saliente de hueso que tienen algunos animales en la cabeza: cuerno.f) Establo donde se encierran los caballos: cuadra.

2. Solucióestropajo - lavar platoscubo de fregar - fregar el suelo escoba - barrertrapo - secar las manos

76


cuchillo - pelar patatasmantel - poner la mesasartén - freírlavadora - lavar la ropatijeras - cortar

3. SolucióLos verbos en infinitivo sólo pueden terminar en –ar, –er o –ir.

4. SolucióEra, gustaba, sentarse, ver, contar, encender, dejaban, recordar, recordando, podía, hacerte, reír, llorar, hacer, durmieras, soñaras, fuese. –ar: gustar (gustaba), sentar, contar, dejar (dejaban), recordar, recordar (recordando), llorar,

soñar (soñaras).–er: ser (era), ver, encender, poder, hacer.–ir: reír, dormir (durmieras), ir (fuese).

Proyecto: recetas para todos

78

Proyecto: Recetas para todos


Aquesta és una activitat globalitzadora que ha de mostrar les competències dels alumnes en la lectura i comprensió d’una recepta, la recerca de materials a la biblioteca, a casa, a Internet, a partir de la transmissió oral..., la recerca d’imatges, el treball en grup.

Cal prendre nota de l’evolució en l’adquisició de les diferents competències i així poder adaptar i potenciar aquelles activitats més adients per avançar en els aspectes que encara no dominen.

És important fixar sempre una finalitat en l’activitat escrita (augmenta la motivació i millora l’esforç). En aquest cas es proposa l’elaboració d’un llibre de receptes.

Després l’alumnat, seguint l’esquema, escriurà la recepta. Finalment s’ajuntaran totes per ela-borar el llibre.

Si es creu convenient, amb motiu d’alguna festivitat escolar es poden portar a terme algunes de les receptes recollides o bé es pot proposar d’elaborar-les a casa i fer algun berenar o dinar a l’escola.

unidad 7más vale prevenir que curar

80

Unidad 7. Más vale prevenir que curar



• Participació en la conversa sobre les imatges d’una revisió mèdica i justificació de les res-postes a les preguntes que se’ls fan sobre aquestes il·lustracions.

• Descripció estructurada, del lloc, les persones i l’acció que s’hi desenvolupa, d’una de les imatges de la revisió mèdica.

• Escolta atenta de les descripcions dels companys per completar un quadre d’observació.

• Escrivim

• Exercitació en la redacció d’una carta, responent a unes qüestions, amb suport visual i amb models. També es té el suport d’un quadre d’autoavaluació.

• Exercitació en l’elaboració d’una biografia, amb el suport d’unes preguntes.


• Activació de coneixements previs i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’un text narratiu i en faciliten la comprensió.

• Emissió de diferents tipus de veu.

• Resolució amb rapidesa d’activitats per incrementar la velocitat lectora.


• Gaudi amb la lectura d’un text narratiu d’autor: «La tísica», en Platero y yo, de Juan Ramon Jiménez.

• Coneixement d’autors literaris a partir del text del dictat: Pío Baroja.

• Gaudi amb el descobriment de Care Santos.


• El so de les lletres / ortografia: «h».

• Lèxic: «La salud».

• Gramàtica: present, passat i futur, i les formes: «tener dolor y doler».


• Educació per a la salut.


• Cerca sobre ciutats.

81



Els alumnes han d’observar els dibuixos amb atenció. Després s’ha de començar una conversa dirigida en la qual comentaran les il·lustracions, i es farà l’activitat que es pro-posa en el llibre amb l’objectiu que s’expressin i exposin situacions semblants.

2. Orientacions didàctiquesSovint els alumnes confonen aquestes dues professions, convé doncs comentar quina és la tasca de cadascú i aprofitar per valorar les dues feines (és a dir, no n’hi ha una de més important que l’altra, totes dues tenen la finalitat de curar el malalt).

SolucióEl médico hace los diagnósticos, prescribe tratamientos y medicamentos, y a veces opera.El enfermero cuida al enfermo, administra medicamentos, cura y limpia heridas..., pero no puede recetar ni operar.

3. Orientacions didàctiquesAmb aquesta activitat incidirem en el tema de l’educació per a la salut. Com que en la re-visió mèdica hi ha quatre aspectes que es controlen, es pot partir d’aquesta diferenciació per veure quines accions es poden portar a terme per cuidar la vista, les dents, l’aparell locomotor i l’aparell respiratori. Cal, però, que l’alumnat expressi lliurament totes aque-lles accions que aportin beneficis per a la salut del seu cos.

Solució possible• Cuidar la vista: ir periódicamente al oculista, ponerse gafas de sol…• Cuidar los dientes: limpiárselos tres veces al día, no comer muchas golosinas…• Hacer una dieta equilibrada, hacer ejercicio, ventilar las habitaciones, beber bastante

agua…

4. Orientacions didàctiquesEls alumnes han d’observar atentament els quatre dibuixos on es realitza la revisió mè-dica i escollir-ne un, i després fer una bona lectura de la imatge. S’han d’iniciar a fer descripcions en veu alta, breus i estructurades: descriure on s’esdevé l’acció i descriure la persona implicada tenint en compte l’aspecte general, les característiques físiques, com va vestit, la manera de ser. També caldrà explicar l’acció que fa el personatge, justi-ficar-la i pensar el que pot passar. El quadre de valoració de la intervenció oral que s’ofereix als alumnes pot servir de su-port per no oblidar cap aspecte a l’hora de fer la descripció oral. Mentre un alumne fa la seva exposició, la resta de la classe l’ha d’escoltar mostrant una actitud atenta i ha de respondre objectivament les preguntes del quadre.

5. Orientacions didàctiquesEs tracta que l’alumnat llegeixi mentalment un text narratiu en forma de carta i que l’en-tengui. Després ha de respondre unes preguntes.

Solució a) La carta está escrita desde Roma. Va dirigida a Sofía.

82


b) La carta la escribe Félix. Se despide en italiano porqué se encuentra en Italia. c) Félix explica algunas anécdotas de la ciudad de Roma: horarios, heladerías ambulantes,

los gatos callejeros, y la gran cantidad de monumentos que hay en la ciudad.

6,7 i 8. Orientacions didàctiquesPartint del model que acaben de llegir, l’alumnat pensarà una nova ciutat on li agradaria viure i quines característiques té. A partir d’aquí pensarà què li podria explicar a una per-sona de la classe en el supòsit que ell o ella es traslladessin a la nova ciutat.

9 i 10. Orientacions didàctiquesEs pretén que l’alumnat escrigui una carta. La que han llegit a l’activitat 5 els ha de servir de model. Per fer l’activitat han de considerar les indicacions que tenen en el llibre: tema, lèxic i esquema. Si els nens i les nenes tenen massa dificultats per elaborar tots sols aquest escrit, pot anar bé fer la planificació col·lectiva del text.

11. Orientacions didàctiquesQuan els alumnes ja tinguin la carta escrita, l’hauran de revisar, l’esquema que se’ls proporciona els facilitarà la feina i els ajudarà a anar convertint aquesta acció en un hà-bit. Això els permetrà reconèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg termini, no és un aprenentatge immediat.

12 i 13. Orientacions didàctiquesEnllaçant amb l’activitat 3 es tornarà a incidir en l’educació per a la salut, es comentaran les malalties que sovint pateixen els alumnes i com es curen, i també es pot, en alguns casos, parlar de la prevenció. A l’activitat 13, si els alumnes no ho saben, s’explicarà que la tisi és una malaltia que afecta els pulmons i que era força comuna a la primera meitat del segle xx, en l’època que va ser escrit el text de Platero y yo.

14. Orientacions didàctiquesAmb aquest exercici, l’alumnat aprendrà a reconèixer l’esquema dels textos, per poste-riorment poder-lo aplicar a les seves produccions escrites.

SolucióINICIOEstaba derecha en una triste silla, blanca la cara y mate, cual un nardo ajado, en medio de la encalada y fría alcoba. Le había mandado el médico salir al campo, a que le diera el sol de mayo; pero la pobre no podía.NUDOCuando llegó al puente —me dijo— ¡ya ve usted, señorito, ahí al lado que está!, me ahogo…La voz pueril, delgada y rota, se le caía, cansada, como se cae, a veces, la brisa en el estío.Yo le ofrecí a Platero para que diese un paseíto. Subida en él ¡qué risa la de su aguda cara de muerta, toda ojos negros y dientes blancos!DEsENLACE[…] Las mujeres se asomaban a las puertas a vernos pasar. Iba Platero despacio, como sabien do que llevaba un frágil lirio de cristal. La niña, con su hábito cándido transfigurada por la fiebre y la alegría, parecía un ángel que entraba en el pueblo, camino del cielo del sur.

83


15. Orientacions didàctiquesHan de pensar el que diuen o pensen les dones que veuen passar Platero i la nena. Aquesta activitat es pot fer oral i de forma col·lectiva.

16. Orientacions didàctiquesAquesta activitat permet que l’alumnat reconegui i sàpiga expressar diferents sentiments.

17. Orientacions didàctiquesL’alumne ha d’ordenar les paraules tan ràpidament com sigui possible. L’exercitació de l’agilitat visual millorarà la velocitat lectora dels alumnes.

Solucióa) sillab) alcoba c) derechad) nardoe) señoritof) mujeresg) ajadoh) brisai) asomaban

18, 19 i 20. Orientacions didàctiquesL’alumnat ha de fer una bona observació de la fotografia i la dedicatòria (aquí surt la pista, Feria del libro, que els portarà a la resposta). Han d’esbrinar, doncs, que Care Santos és una escriptora. Aquesta activitat de motivació donarà peu a voler-la conèixer. A partir d’un conjunt de pregun-tes guia, els alumnes han de ser capaços de redactar una petita biografia d’aquesta autora. A la pàgina web de Care Santos, l’alumne trobarà la resposta a totes les qüestions; d’en-trada és interessant deixar que els alumnes investiguin, però per si algú no aconsegueix arribar-hi fàcilment, aquest és l’enllaç a la web: <http://www.caresantos.com/>

21 i 22. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es treballa l’ús de la h en el verb hacer. Es fa sempre a partir de l’observació i de la utilització.

21. Solució

Hoyyo hago

los deberes.tú hacesél hace

Ayeryo hacía

los deberes.tú hacíasél hacía

Ayeryo hice

los deberes.tú hicisteél hizo

Mañanayo haré

los deberes.tú harásél hará

http://www.caresantos.com/

84


22. Solució a) Han dicho que mañana hará mucho frío. b) El profesor corrige los deberes que hicisteis ayer. c) Con la harina se hace el pan. d) Mi madre se puso a hacer la comida. e) Se ha muerto de miedo. f) Ya está hecho el pastel. g) En verano haré un viaje muy interesante. h) Si tuviese tiempo le haría un regalo. i) Hazme caso y todo saldrá bien. j) Hace mucho tiempo que sucedió.

23, 24 i 25. Orientacions didàctiquesAquests exercicis treballen l’ús de la h. Es fa sempre a partir de l’observació, la memo-rització i la reescriptura de paraules. Cap de les paraules que es treballen no porta h en català.

23. Solució

h a principio de palabra h intercalada

hoy, herida, hueso, hipo, hinchar, hígado,

hijo, hundir, hucha, huevo

cacahuete, ahogar, zanahoria, almohada, cohete

24. Solució Había, ahí, ahogo, hábito.

25. Solució possible: a) hierro-herrero-herreríab) hervir-hervido-hervorc) hilo-hilado-hilaturad) hoja-hojaldre-hojarascae) humo-humear-humareda


llegir. 2. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. Comprensió del text. 3. Observació de com s’escriuen totes les paraules. Es fixaran especialment en hombre,

izó, lancha, comenzó, marchar, hacia, hora. 4. S’escriuran a la pissarra. 5. Còpia del text. 6. Correcció de la còpia. 7. Repàs del text a casa. 8. Dictat del text l’endemà. 9. Correcció del dictat.

85


27 i 28. Orientacions didàctiquesAquí es presenta el lèxic relatiu a la salut. Aquest vocabulari es fixa i consolida amb ac-tivitats d’identificació en un dibuix i completant frases. L’activitat 27 es pot fer oralment, la 28 es farà per escrit. La correcció pot ser col·lectiva, així es podran comentar les res-postes.

28. Solució a) Mi hermano se rompió un brazo. b) La hija de los Rupérez se ha tragado un botón y han ido al hospital. c) Con esta fiebre lo mejor es que te acuestes. d) Aquel enfermo no mejora, empeora. e) Las inyecciones duelen mucho. f) Nunca mastica y el otro día por poco se ahoga. g) Eduardo no pudo ir de excursión porque enfermó repentinamente. h) Toser muchísimo no es bueno. i) ¡Abrígate!, no vayas a enfriarte. j) Ya le han escayolado el brazo a mi hermano.

k) Al caerse de las bicicletas se hirieron. l) No me gusta que me pinchen con un palillo.

29, 30 i 31. Orientacions didàctiquesAquestes activitats treballen l’ús del verb en present, passat i futur a partir de la forma-ció, la transformació i la classificació de les frases. Les activitats es faran per escrit. Es poden acabar amb un comentari oral.

30. Solució

Presente Pasado Futuro

Hoy es mi santo. Ayer fue mi santo. Mañana será mi santo.

Hoy recito un poema. Ayer recitaba un poema. Mañana recitaré un poema.

Juego al escondite. Jugaba al escondite. Jugaré al escondite.

tengo un perro. Tenía un perro. Tendré un perro.

Recibo un regalo. Recibía un regalo. Recibiré un regalo.

Subo al tren. subí al tren. Subiré al tren.

Corro por el parque. Corría por el parque. Correré por el parque.

31. Solució Presente: a) Ahora cierro la puerta. g) ¿Tienes su dirección?Pasado: c) Ayer celebramos mi santo. d) Llevabas chaqueta nueva. e) Mónica bebió mucha agua.Futuro: b) Mañana lloverá. f) Jugaremos con la pelota.

32, 33 i 34. Orientacions didàctiquesEs pretén que els alumnes facin servir les formes del verb doler: tener dolor de, i me duele com a estructura diferencial respecte al català. És millor fer primer les activitats oral-ment i després concretar-les per escrit.

86


33. Solució 1. Le duele la pierna. 2. Le duele la espalda. 3. Tiene dolor de muelas. 4. Le duelen los pies.

34. Solució a) A menudo, tengo dolor de barriga. b) Siempre que tomo el sol me duele la espalda. c) La trompeta de mi vecino me produce dolor de cabeza. d) Cuando me resfrío me duelen los oídos.


Amb aquest exercici l’alumne sabrà si és capaç de trobar paraules amb h.Cap de les paraules que es treballen no porta h en català.

Solucióa) herida b) zanahoriac) almohadad) cohetee) ahogarse

2. Orientacions didàctiquesAmb aquest exercici l’alumne comprovarà si sap trobar verbs en present, passat i futur.

3. Orientacions didàctiquesCal que l’alumnat vegi si recorda fàcilment el lèxic treballat.

4. Orientacions didàctiquesEs pretén que els alumnes facin servir les formes del verb doler: tener dolor de, i me duele com a estructura diferencial respecte al català.

unidad 8¡qué divertido es jugar!

88

Unidad 8. ¡Qué divertido es jugar!



• Conversa col·lectiva sobre els jocs que coneixen i es plantegen en la imatge.

• Audició atenta d’instruccions del joc de l’oca. Comprensió i interpretació d’ordres que donarà el mestre o la mestra i que l’alumnat haurà de completar per escrit.

• Escrivim

• Relació entre text instructiu i dibuix.

• Elaboració d’un text instructiu de construcció d’una joguina a partir de models, pautes i suport visual. També es té l’ajuda d’un quadre d’autoavaluació.


• Resolució d’unes qüestions que justifiquen la lectura.

• Lectura individual i silenciosa.



• Identificació dels personatges i continuació del diàleg entre ells.


• Gaudi amb la lectura de textos narratius: Marcelino pan y vino, de José María Sánchez-Silva

• Gaudi de la descoberta del llibre Se vende mamá, de Care Santos.


• El so de les lletres / ortografia: «r» final.

• Lèxic: «Juegos».

• Gramàtica: «Pretéritos».


• Conversa sobre els jocs: de taula, de pati o de carrer, en petit o gran grup. Normes dels jocs i importància de complir-les.

89



1 i 2. Orientacions didàctiquesAquestes primeres activitats s’han d’iniciar amb l’observació de la imatge per tal d’intro-duir els alumnes en el tema dels jocs. A continuació es pot plantejar la primera pregunta perquè els alumnes puguin participar. És una activitat pensada per fer-la col·lectiva i oralment. Sempre serà bo comentar les intervencions. Amb aquestes activitats potenciarem la capacitat d’observació, reflexió, i aprenentatge mitjançant la participació activa dels alumnes


Abans de començar l’activitat pot anar bé comentar el joc de l’oca: veure si el coneixen, si hi han jugat, si en saben, què necessiten per jugar-hi, com és el tauler, etc. Després d’aquesta conversa estaran més preparats per començar l’activitat. Cal advertir-los que sentiran les normes del joc, senceres, només una vegada, i que les han d’escoltar amb molta atenció. A continuació obriran el llibre i completaran per escrit les instruccions incompletes. S’acabarà l’exercici amb una segona lectura de les instruccions per comprovar les res-postes.

Solució 1) El número máximo de participantes es de cuatro.2) El material necesario para jugar es: un tablero , fichas y dados.3) Para iniciar el juego, cada jugador tira su dado. El que saque el número más alto será el

que empezará.4) Los jugadores colocan su ficha en la casilla número uno.5) Se avanzan tantas casillas como puntos indique el dado.6) Si un jugador cae en una oca, salta a la siguiente oca y vuelve a tirar diciendo: «De oca a

oca, tiro porque me toca».7) Números especiales en este tablero: 5. Puente: avanza, salta al otro puente (número 10). 10. Puente: retrocede al otro puente (número 5). 16. Posada: descansa un turno. 21. DaDos: avanza, salta a los otros dados (número 41). 25. Pozo: se queda dentro del pozo hasta que otro jugador caiga en la casilla y lo sustituya. 33. Laberinto: descansa tres turnos. 40. CárCel: queda prisionero durante tres turnos. 41. DaDos: retrocede a los otros dados (número 21). 44. La muerte: vuelve a empezar (número 1).8) Gana el primer jugador que llega al número 49, Jardín de la Oca, con un número exacto de

puntos. Si sobran puntos, se retrocede tantos puntos como de este número sobren.

4. Orientacions didàctiquesEs tracta que l’alumnat llegeixi mentalment i comprengui un text instructiu. D’aquesta manera presentem el que serà el model de text que els ajudarà a redactar el seu text instructiu (la construcció d’una joguina).

90


Se’ls ha de remarcar que les ordres han de ser clares i que han d’utilitzar els verbs en el temps adequat. L’activitat estarà més ben resolta si les ordres són fàcils d’executar.

5. Orientacions didàctiquesÉs important deixar temps perquè l’alumne pensi allò que se li està demanant. Els alumnes, de forma individual, s’han de plantejar els aspectes que se’ls demanen i apuntar diferents idees. Un cop han vist l’exemple del molinillo de viento, l’alumnat ha de decidir individualment quina joguina vol construir.

6. Orientacions didàctiquesUn cop l’alumne té decidit quina joguina construirà, ha de seguir els passos per redactar el text instructiu tal com s’explica en el llibre. És important que el mestre o la mestra, a més dels exemples que es donen, els ajudi a destriar verbs per escriure les instruccions i fer-los veure que les frases comencen amb aquest verbs en la forma verbal d’imperatiu.

7. Orientacions didàctiquesMitjançant l’esquema que han omplert en l’activitat anterior, els alumnes han d’escriure i construir la pròpia joguina, sabent que al final uns altres companys de l’escola també podran construir-la (aquesta cal que sigui una motivació més per esforçar-se). Abans de començar, s’ha de recordar que les instruccions han de seguir l’ordre de realització o no s’entendrà.

8. Orientacions didàctiquesUn cop escrit el text instructiu, l’alumne l’ha de revisar. L’esquema que se li proporciona li facilitarà la feina i l’ajudarà a anar convertint aquesta acció en un hàbit. Això li perme-trà reconèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg termini, no és un aprenentatge immediat.

9. Orientacions didàctiquesAquesta activitat es fa per fomentar hipòtesis lectores. D’aquesta manera es posa en contacte el que els nens s’imaginen amb la lectura, cosa que els motiva i els facilita la comprensió del text. Es comentarà col·lectivament el que han pensat i s’enllaçarà la conversa amb el tema de la lectura.

10. Orientacions didàctiquesAbans de començar l’activitat que es proposa en el llibre, potser convindrà comentar el significat de les paraules que no comprenguin. Després cadascú individualment o bé per parelles pensaran la seva història i l’exposaran als companys. A continuació es demanarà als alumnes que llegeixin el text mentalment. És imprescin-dible fer aquesta lectura en silenci, durant la qual l’alumne ha de deixar solucionat qual-sevol problema de comprensió o d’interpretació que se li presenti. Tot seguit els alumnes prepararan el text per fer-ne una lectura expressiva. És important assajar en veu alta paraules, frases i petits paràgrafs a fi de resoldre qual-sevol dificultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. L’audició atenta per part d’un company sempre hi pot ajudar. Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del text: dicció, entonació… Finalment caldrà comprovar i comentar si les seves històries són semblants o molt diferents a la del text.

91


11. Orientacions didàctiquesEls alumnes han de fer una exploració ràpida i superficial del text per poder relacionar les paraules.

Soluciópersonaje invisible - juegosfamilia - acamparconvento - agua

flequillo - rubiopalabras - juegos

12. Orientacions didàctiquesAquesta activitat ha de ser individual i les preguntes s’han de respondre per escrit. La lectura anticipada de les preguntes facilita la comprensió del text.

Solucions possiblesa) Marcelino y su amigo jugaban a correr, esconderse, tirar piedras, a pelota…b) Manuel estaba con su familia, pero Marcelino jugaba como si su amigo estuviera con él.c) Es cierto, Manuel ya no está en el convento.d) Marcelino juega con un personaje invisible porque en el convento no había niños con quien

jugar y después de conocer a Manuel, el personaje invisible lo sustituye.e) No, es el padre superior de una abadía o monasterio.

13. Orientacions didàctiquesA partir d’aquesta activitat es comprovarà si l’alumne ha entès el conte i posarà en pràc-tica la creativitat. Cal recordar les pautes per escriure un diàleg en un conte. Un cop acabat i revisat, el poden llegir a classe.

15, 16 i 17. Orientacions didàctiquesEs pretén que els alumes coneguin una de les obres de Care Santos, una escriptora de li-teratura infantil, a partir de la lectura d’aquests fragments de la seva obra: Se vende mamá.Els alumnes han de llegir mentalment els anuncis i després s’iniciarà una conversa dirigi-da en la qual comentaran la situació que s’hi explica. Aquesta pot ser una bona motivació per llegir el llibre.

18, 19 i 20. Orientacions didàctiquesAmb aquestes activitats es treballa la fonètica i la grafia de la r a final de paraula. Si els alumnes la pronuncien, els serà més fàcil escriure correctament les paraules que en porten. Les activitats 18 i 19 consisteixen a produir oralment paraules acabades amb r. A l’activitat 20 els nens i les nenes han de discriminar en quina de les dues frases que lle-girà el mestre hi ha una paraula que acaba amb r. L’han d’anotar en una taula semblant a la del llibre.

18. Solucióa) aviadorb) doctorc) pintord) pescadore) profesorf) escultorg) agricultorh) escritor

92


20. Ejemplo: Este trabajo es muy bueno / Es muy bueno trabajar. (2ª)

1. Yo aplaudí mucho. / Hay que aplaudir mucho. (2ª)2. No debes tardar. / Tarda mucho. (1ª)3. Es importante pedir ayuda. / Pedí ayuda así que pude. (1ª)4. Toma dos pastillas. / Tiene que tomar dos pastillas. (2ª)5. Me gusta vender en el mercado. / Vende en el mercado. (1ª)6. Respira hondo. / No dejes de respirar hondo. (2ª)7. Aprende con facilidad. / Tiene facilidad para aprender. (2ª)8. Adivinar el acertijo me divierte. / Adivina el acertijo. (1ª)

21, 22, 23 i 24. Orientacions didàctiquesAmb aquestes activitats es pretén que els alumnes dominin les paraules que denominen els jocs i les joguines, i també els dies de la setmana. La primera activitat és de presen-tació de les paraules del camp lèxic dels jocs i les joguines. Les altres activitats són d’ús i d’aplicació, i ajuden l’alumne a fixar i a consolidar les paraules apreses. El lèxic treballat es pot ampliar amb altres paraules del mateix camp tenint en compte el lloc on viuen els nois, els costums, etc. Pot anar bé fer totes aquestes activitats oralment i de forma col-lectiva, però després cal concretar-les per escrit.

24. Aquesta activitat es pot completar fent-ne d’altres de paral·leles amb altres jocs.Per exemple: Para jugar a fútbol se necesita: un campo de juego, dos porterías y una pelota.

SolucióPara jugar al parchís se necesita: un tablero de juego, un dado y cuatro fichas del mismo color para cada jugador.El juego consiste en llevar por turnos sobre el tablero las cuatro fichas, moviéndolas tantas casillas como puntos salen en los dados, desde la salida hasta la casilla central. El jugador que lo consiga el primero es el ganador.

25 i 26. Orientacions didàctiquesAquestes activitats treballen l’ús del verb en passat, i es fa referència als dos passats: el pretérito imperfecto i el pretérito perfecto simple. Aquest treball es fa a partir de l’observa-ció, la classificació i l’aplicació d’aquests temps verbals en paraules i frases.Les activitats es faran per escrit. Es poden concloure amb un comentari oral.En el pretérito imperfecto de la primera conjugació cal observar especialment l’ús dife-rencial de la b respecte del català.

26. SolucióPretérito imperfecto: tocaba, caminaba, saludaba, acababa.Pretérito perfecto simple: corrí, leí, caí, comí.

27 i 28. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es treballen les terminacions dels pretèrits imperfets dels verbs de la 1a, la 2a i la 3a conjugació. Aquest treball es fa sempre a partir de l’observació i s’acaba amb la deducció de la norma.

93


27. Solucióa) Los verbos cuyo infinitivo termina en –ar construyen el pretérito imperfecto terminado

en –aba.b) Los verbos cuyo infinitivo termina en –er o en –ir construyen el pretérito imperfecto ter-

minado en –ía.

28. Solució• Infinitivo terminado en ar: a) Caminábamos por el río. e) Sonaba la sirena del barco. g) El

jugador encestaba todas las pelotas.• Infinitivo terminado en er: c) Con los zapatos nuevos, le dolían los pies. f) Leía un libro

divertidísimo. h) Tenía unos ojos muy azules.• Infinitivo terminado en ir: b) El investigador descubría nuevas pistas. d) Vivíamos en el

centro del pueblo.

Ahora ya sé...

1, 2 i 3. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén que els alumnes i els mestres comprovin el grau d’as-soliment de l’apartat CONOCIMIENTO DE LA LENGUA.

1. Solucióa) El señor que se dirige al teatro es un actor muy conocido.b) Voy a correr durante una hora y después me sentaré delante del ordenador para acabar

unos deberes.c) Pon a cocer los garbanzos y haz la tortilla.d) Al oler esta flor me he acordado de la alegría de la primavera.e) Mi amiga tiene un lunar en la cara de color marrón chocolate.f) El verbo haber se escribe con h y con b.

3. SolucióPasaba, sucedía, podía, apagaba, despertaba, llevaba, desaparecía, regresaba, sabía, dejaba, vivía, tenía.

unidad 9nuestra cabaña en el bosque

95

Unidad 9. Nuestra cabaña en el bosque



• Participació en la conversa sobre la imatge del paisatge i justificació de les respostes a les preguntes que se’ls fan sobre aquesta il·lustració.

• Participació en activitats de text instructiu.

• Oralització d’un poema.

• Escrivim

• Exercitació en la redacció d’un diari, responent a unes qüestions, amb models i pautes. També es té el suport d’un quadre d’autoavaluació.

• Descobrim, comprenem i llegim

• Anticipació de coneixements previs i presentació anticipada d’unes paraules que justifi-quen la lectura, primer silenciosa i després expressiva, d’un text poètic i en faciliten la comprensió.

• Lectura expressiva del diari que han escrit.


• Gaudi amb la lectura d’un text poètic d’autor: «A José María Palacio», Mil años de poesía española, de Antonio Machado.

• Gaudi amb la lectura d’un fragment del llibre Se vende mamá de Care Santos.

• Gaudi amb la lectura d’un text poètic d’autor: El grajo presumido, de Carmen Santoja.

• Coneixement d’autors literaris a partir del text del dictat: Carmen Santoja.


• El so de les lletres / ortografia: els sons «g» i «j».

• Lèxic: «La montaña y el campo».

• Gramàtica: la forma «mal».


• Valoració de les persones.

• Elements de la natura.

• Vocabulari d’arbres i plantes.

96



1, 2 i 4. Orientacions didàctiquesEls alumnes han d’observar amb atenció el dibuix i trobar-hi deu animals. Després s’ha de començar una conversa dirigida en la qual comentaran la il·lustració i les experiències que tenen quan surten al camp. També es demanarà als alumnes si han construït mai una cabana i com ho han fet o com haurien volgut fer-la.

1. SolucióCorzo, serpiente, águila, zorro, mariposa, cuervo, ardilla, topo, gusano, ciervo.

3. Orientacions didàctiquesEl mestre o la mestra explicarà als alumnes que els llegirà les instruccions per construir una cabana. A continuació els alumnes han de llegir i comprendre el que diu el llibre so-bre com han de fer l’exercici. Posats tots en situació d’escoltar i amb el llibre i el full de treball al davant, escoltaran amb molta atenció. Han d’escriure la solució al seu full. La lectura de cada instrucció es pot fer dues vegades.

Instruccions: 1. Clavar cuatro estacas en el suelo y apoyar en ellas un travesaño. 2. Sujetar a las estacas otras más delgadas que formarán la armadura. 3. Para sujetar las estacas hay que utilizar el amarre cuadrado. 4. Cubrir la armadura, empezando desde abajo, con una capa de ramas. 5. Tapar las ramas con hierba. La cubierta debe tener unos 15 cm de grueso. 6. Si queda algún hueco taparlo con barro.

Solució 1 - e2 - a3 - d4 - c5 - f6 - b

5, 6, 7, 8, 9 i 10. Orientacions didàctiquesEs tracta que l’alumnat llegeixi mentalment un text narratiu en forma de diari i que l’en-tengui. Després ha de respondre unes preguntes. Cal fer-los adonar que els diaris són escrits íntims i personals, que es fan per un mateix, i que per tant expressen sentiments, pensament i opinions. Aquestes activitats es poden fer oralment, vetllant perquè participi tot l’alumnat o bé, també es poden fer de forma escrita.

6. Solució possiblePrimero ha contado que mañana es su primer día de colegio. Después ha explicado que con unos cuantos amigos ya han decidido cómo se sentarán en clase. Finalmente ha escrito qué ropa se pondrá si no llueve y si ocurre lo contrario, la que su madre la obligará a ponerse.

97


7. Solució Lo escribió el 2 de septiembre.

8. Solució possibleEn este párrafo escribe sobre sus gustos por la ropa, le encanta el vestido blanco de seda con ramos de flores estampados en la falda.

9. Solució possibleHa expresado sus sentimientos respecto a: • su primer día de colegio (le apetece un poco) • sus amigos (Alexander, que el año pasado no le caía muy bien, pero este verano se han

hecho amigos) • su vestido blanco (se nota que le gusta y también ha explicado la opinión de su padre) • su falda escocesa (la odia)

10. Solució possible1r párrafo: Primer día de colegio.2º párrafo: Mis amigos.3º párrafo: Mi vestido blanco.4º párrafo: Cómo me ve mi padre con el vestido.5º párrafo: La horrible falda escocesa.6º párrafo: Tiempo meteorológico.

11. Orientacions didàctiquesPartint del model que acaben de llegir, els alumnes pensaran alguna situació que hagin viscut per poder-ne escriure un diari personal.

12, 13, 14 i 15. Orientacions didàctiquesEs pretén que l’alumnat escrigui un diari. El que han llegit a l’activitat 5 els ha de servir de model. Per fer l’activitat han de tenir en compte les indicacions que es plantegen al llibre: data, narració de gustos, aficions, opinions, pensaments, sentiments… (és impor-tant estructurar-ho en paràgrafs). Si els nens i les nenes tenen massa dificultats per elaborar tots sols aquest escrit, pot anar bé fer la planificació del text col·lectivament.

16. Orientacions didàctiquesUn cop escrit el diari, caldrà revisar-lo. L’esquema que es proporciona a l’alumne li facili-tarà la feina i l’ajudarà a anar convertint aquesta acció en un hàbit. Això li permetrà reco-nèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg termini, no és un aprenentatge immediat.

17, 18, 19, 20, 21 i 22. Orientacions didàctiquesLa lectura anticipada de les activitats facilita la comprensió del text i motiva l’alumnat.

17. SolucióLa primavera.

98


19. SolucióAcacias, chopos, ciruelos, margaritas, olmos, romero, rosas, tomillo, trigales, violetas y zarzas. Acacia: árbol con las hojas, por lo general, bipinnadas y numerosas flores pequeñas y dispu-estas en racimos apretados. Cuenta con varias especies.Chopo: árbol de corteza rugosa y oscura, hojas verdes por ambos lados y ramas muy separa-das del eje del tronco.Ciruelo: árbol frutal de tronco derecho, madera flexible y dura, hojas lanceoladas y drupa jugosa.Margarita: flor en forma de roseta con el centro amarillo y los pétalos blancos.Olmo: árbol de tronco fuerte y derecho, copa ancha, hojas caducas ovaladas cubiertas de vello por una cara y flores de color blanco rosado.Romero: planta muy olorosa de hojas pequeñas, delgadas y duras, y flores pequeñas azules o blancas.Rosa: flor del rosal de agradable aroma y mucho colorido.Tomillo: planta silvestre aromática, con muchas ramas, hojas pequeñas y flores blancas o rosas en forma de espiga.Trigal: terreno sembrado de trigo.Violeta: planta herbácea silvestre o cultivada que da unas flores pequeñas de color morado claro y de perfume dulzón más o menos intenso.Zarza: arbusto trepador de tallos espinos que da un fruto granuloso, de color rojo o negro, comestible, la mora.

20. SolucióCigüeñas, mulas, abejas, perdiz y ruiseñores.

21. SolucióSe escriben en mayúscula porqué son nombres propios. Moncayo (montaña), Aragón (Comu-nidad Autónoma), Espino (lugar), Palacio (apellido) y Duero (río).

22. Orientacions didàctiquesTots els alumnes es prepararan el poema per fer-ne una lectura oral i expressiva. Aques-ta lectura expressiva només l’oralitzaran alguns alumnes. La resta ha d’escoltar amb atenció.

23. Solucióa) ¿Hay ciruelos en flor? ¿Quedan violetas?b) ¿Tienen los viejos olmos algunas hojas nuevas?c) Por esos campanarios ya habrán ido llegando las cigüeñas.

24. Orientacions didàctiquesEn fer aquesta activitat, l’alumnat ha de recordar que a la unitat anterior, el nen havia escrit un anunci perquè volia vendre la seva mare. Han de llegir mentalment el text, i fer-ho amb atenció.

25. Orientacions didàctiquesEs transcriu un breu paràgraf d’un llibre de Care Santos, Se vende mamá, com a element de reflexió sobre el valor de cada persona, les diferències que hi ha entre cadascú de nosaltres i com es transmet l’estimació entre pares i fills. Aquest tema pot ser una mica delicat a la classe perquè sovint hi ha moltes situacions diverses, però parlar-ne permet, en molts casos, treure neguits i compartir-los.

99


26. Orientacions didàctiquesA partir del model de l’activitat 24 es demanarà als alumnes que s’inventin un text sem-blant. L’aspecte còmic i desenfadat de la narració pot ajudar a resoldre les situacions més complicades.

27. Orientacions didàctiquesAmb aquesta activitat es pretén que l’alumnat escolti i discrimini el so específic [X].

Solució Ejemplo: ajo - hago (1ª) 1. jarro - gato (1ª) 2. guerra - gente (2ª) 3. hoguera - geranio (2ª) 4. joya - gorra (1ª) 5. gitano - guisante (1ª) 6. guinda - jinete (2ª) 7. pájaro - agua (1ª) 8. rojo - mango (1ª) 9. higo - escondrijo (2ª)

10. paja - paga (1ª)

28, 29 i 30. Orientacions didàctiquesAquests exercicis relacionen el so treballat [X] amb la seva representació gràfica quan aquesta és la grafia j. Cal que observin amb atenció paraules amb aquesta grafia i les escriguin classificades segons la vocal que segueix, la j. També se’ls fa observar que les paraules de la mateixa família se solen escriure amb la mateixa grafia. L’observació i la reproducció de les pa-raules afavoreixen la fixació ortogràfica.

28. Solució

ja je ji jo ju

abeja jabón hoja

mujer salvaje tijeras

tejido lejía

mejilla

dibujo ojo

viejo

júbilo judía

29. Solució ja: pájaro, jarro je: lenguaje, viajeroji: jinete, jirafa, rojizo

30. Solució possible dibujo - dibujanterojo - rojizojabón - jaboneraviaje - viajerosalvaje - salvajada

tejer - tejidoabeja - abejorrojaula - enjauladojugo - jugoso

100


31 i 32. Orientacions didàctiquesAmb aquestes activitats es continua treballant l’audició, la discriminació i la producció del so específic [X].

31. Ejemplo: regar - trabajar (≠) 1. guerra - ceja (≠) 2. empujar - manejar (=) 3. cigarra - reja (=) 4. granuja - bruja (=) 5. exigir - corregir (=) 6. gancho - bajan (≠) 7. teja - verja (=) 8. viejo - joven (=)

33 i 34. Orientacions didàctiquesAquestes activitats relacionen el so treballat [X] amb la seva representació gràfica. S’intro-dueix la dificultat arbitrària que comporta l’ús de les grafies g i j davant de e, i. Cal que ob-servin amb atenció paraules amb aquestes grafies, les escriguin, n’escriguin d’altres i les classifiquin. L’observació i la reproducció de les paraules afavoreixen la fixació ortogràfica.

34. Solució Gigante, gimnasta, girasol, geranio, gente.

35. Orientacions didàctiquesPer preparar el dictat recomanem seguir aquests passos: 1. Lectura en veu alta per part del mestre o la mestra. El nom de l’autora també s’ha de

llegir. 2. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. 3. Comprensió del text. Observació de com s’escriuen totes les paraules. Es fixaran

especialment en jactaba, personaje, exigía, homenaje, renacuajo, plumaje, desparpajo, escarabajo, aventaje, granuja, bruja, grajo, coraje, lenguaje, espantajo.

4. S’escriuran a la pissarra. 5. Còpia del text. 6. Correcció de la còpia. 7. Repàs del text a casa. 8. Dictat del text l’endemà. 9. Correcció del dictat.

36. Orientacions didàctiquesAquesta activitat presenta alguns elements relacionats amb el camp i la muntanya. Els alumnes seguiran les indicacions donades per crear un dibuix, després afegiran els ele-ments que vulguin i finalment, si es creu oportú, es poden comentar oralment els dibui-xos dels alumnes.

37, 38, 39 i 40. Orientacions didàctiquesAmb aquestes activitats es pretén fixar i consolidar paraules relacionades amb el camp i la muntanya, i també el nom dels colors.

101


37. Solució1. camino 2. leña 3. barro 4. piedra 5. bosque

38. SolucióRojo, naranja, amarillo, verde, azul, añil y violeta.

39. SolucióAmarillo: sol, tortilla, limón, plátanoAzul: cieloBlanco: nieve, papel, nube, lunaMarrón: tierra, castaña, leñaNaranja: calabaza, zanahoria, naranjaNegro: carbón Rojo: sangre, fuego, tomateVerde: plantas, lechuga, hierba.

40. Solució a) gusano → 2) manzanab) mariposa → 6) florc) abeja → 3) colmenad) ardilla → 4) piñae) serpiente → 7) pielf) hormiga → 1) hormiguerog) zorro → 5) gallinas

41 i 42. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén que l’alumnat faci servir adequadament la forma adver-bial mal. L’activitat 42 es farà per escrit prenent també com a model la frase del llibre.

41. Solució • La chimenea de la casa está mal porque sale de la ventana. • La bicicleta está mal porque tiene las ruedas cuadradas. • El cepillo de dientes está mal porque tiene dos mangos. • El paraguas está mal porque está al revés.

102


Ahora ya sé...

1 i 2. Orientacions didàctiquesEs pretén que l’alumnat comprovi si sap utilitzar la j i la g.

1. Solució • Las palabras que suenan como jefe o general se escriben con j o con g. • Las palabras que suenan como jirafa o anginas se escriben con j o con g. • Las palabras que suenan como jabón, ojo y jueves se escriben con j.

2. Solució possible • pájaro: pajarero, pajarito• trabajo: trabajar, trabajador• juego: jugar, jugador• gente: gentío, gentuza• gimnasia: gimnasio, gimnasta

3. Orientacions didàctiquesAmb aquest exercici es pretén comprovar si l’alumnat ha fixat i consolidat paraules rela-cionades amb el camp i la muntanya.

4. Orientacions didàctiquesAmb aquest exercici es pretén que l’alumnat comprovi si fa servir adequadament la for-ma adverbial mal.

unidad 10mirando el mar soñé…

104

Unidad 10. Mirando el mar soñé...



• Participació en la conversa sobre la il·lustració que representa el quadre de Salvador Dalí. Justificació de les respostes a les preguntes que se’ls fan sobre aquesta il·lustració.

• Interès per conèixer el pintor Salvador Dalí.

• Escolta de les intervencions dels companys per elaborar una llista.

• Audició, comprensió i complementació d’un text poètic.

• Escrivim

• Reescriptura de textos poètics formant cal·ligrames. També es té el suport d’un quadre d’autoavaluació.


• Participació en la resolució de preguntes que ens presenten la lectura.


• Lectura individual i silenciosa.


• Identificació del personatge principal i continuació del conte per treballar la comprensió del text.


• Gaudi amb la lectura de textos narratius: «El mar y yo», en Veva y el mar, de Carmen Kurtz.

• Gaudi amb l’audició, la lectura i la recitació de poemes: «La niña que se va al mar», de Rafael Alberti; «La canción del pirata», de José de Espronceda; «Un pez cegado de luna», de Diana Briones; «La botella al mar», de Mario Benedetti.

• Gaudi amb la lectura d’un fragment d’un text de C. H. Andersen: 7 cuentos cortos.

• Conèixer la vida de l’escriptora Care Santos a partir d’una entrevista.


• El so de les lletres / ortografia: paraules que s’escriuen amb «mp / mb / nv».

• Lèxic: «La playa y el mar».

• Gramàtica: «concordancia sujeto y predicado» i l’estructura comunicativa «dar risa / dar miedo».


• Vocabulari de la platja i el mar.

• Conversa sobre la situació geogràfica de les platges i costes. També dialogar sobre els perills de la platja, el mar i l’exposició al sol.

• Familiarització amb la cerca i la consulta per Internet.

105



1, 2 i 3. Orientacions didàctiquesAmb aquestes activitats potenciarem la capacitat d’observació, reflexió, i crítica mitjan-çant la participació activa dels alumnes.La primera activitat, oral i col·lectiva, es pot completar amb una activitat individual i de recerca d’informació sobre el pintor i el quadre que es presenta en la il·lustració. Poden buscar a Internet o a la biblioteca.

2. Informació sobre Salvador Dalí i el seu quadre Muchacha en la ventana.Muchacha en la ventana es un famoso cuadro del artista español Salvador Dalí pintado en 1925. Está hecho mediante la técnica del óleo sobre cartón piedra, es de estilo realista y sus medidas son 105 x 74,5 cm. Se conserva en Madrid, en el Museo Reina Sofía.El cuadro pertenece a la etapa formativa de Dalí, cuando el artista tenía veinte años y el surrea lismo no había influido todavía de manera apreciable en su pintura.Representa a la hermana del artista, Ana María, a la edad de diecisiete años, asomada a la ventana, de espaldas, en la casa de vacaciones que la familia poseía en Cadaqués, a la orilla del mar. Dalí realiza un trabajo de gran uniformidad cromática y sencillez en la composición. Coetáneo de Muchacha de espaldas este cuadro replantea el juego espacial doble donde es el personaje quien introduce al espectador en el paisaje, viendo el espectador ambos; en este caso vemos la habitación y la muchacha, que nos introduce en el paisaje que ella misma contempla de espaldas al espectador.Los valores cromáticos de la obra son claramente azules, al igual que en las obras tempranas de Picasso las cuales estaban formadas sólo por gamas de azules.

L’activitat 3 dóna peu a una conversa dirigida en la qual els alumnes comentaran i discu-tiran sobre el que es pot fer a la platja, què hi ha, què s’hi endurien, etc. És important que hi participin tots els alumnes i que intercanviïn opinions i respostes.


Els alumnes han de llegir mentalment el poema incomplet.A continuació el mestre o la mestra el llegirà, i després els alumnes el completaran es-crivint les paraules que els falten al full de treball. Es pretén que els alumnes s’habituïn a escoltar amb atenció i a esforçar-se per comprendre allò que escolten.

SolucióLa niña que se va al mar

¡Qué blanca lleva la faldala niña que se va al mar!¡Ay niña, no te la manche la tinta del calamar!¡Qué blancas tus manos, niña,que te vas sin suspirar!¡Ay niña, no te la manchela tinta del calamar!

106


¡Qué blanco tu corazóny que blanco tu mirar!¡Ay niña, no te la manchela tinta del calamar!

Rafael Alberti

Un cop s’ha treballat el poema, el mestre o la mestra pot complementar l’activitat fent que els alumnes treballin la lectura expressiva prèviament preparada. Els pot donar l’es-quema següent. El fet que la resta de companys hagi de completar un quadre de valoració els ajudarà a escoltar i a participar en l’activitat.

Nombre Elementos Características

Volumen de la voz

adecuado

desigual

demasiado alto / bajo

Entonación

monótona

adecuada y cambiante

exagerada

Ritmo

adecuado

desigual

demasiado rápido / lento

¿Es agradable escuchar cómo lee?

sí

no

ni agrada ni desagrada

5 i 6. Orientacions didàctiquesTots els alumnes es preparen el poema per fer-ne una lectura oral i expressiva. Aquesta lectura expressiva només l’oralitzaran alguns alumnes. La resta ha d’escoltar amb atenció. Si el mestre o la mestra ho veu oportú, pot dir que el memoritzin per recitar-lo més en-davant i donar aquest quadre de valoració.

Nombre

¿Lo ha aprendido?

¿La entonación es adecuada?

¿Lo recita con expresividad?

todoUna

partesí No sí No

107


Amb aquest poema ens introduïm en el món del cal·ligrama que es visualitza a l’activitat 6. El mestre o la mestra ha de mantenir una conversa guiada per veure quins són els coneixe-ments que els alumnes tenen sobre els cal·ligrames i el que representen.Els cal·ligrames són poemes visuals en els quals les paraules «dibuixen» o conformen un personatge, un animal o qualsevol objecte imaginable. El contingut del poema i la seva representació gràfica van alhora. Els cal·ligrames ens recorden que les paraules no sols es poden llegir, també es poden mirar. Tenen forma, color, textura… Així, a més de l’escriptura, podem trobar molts cal·ligrames en la pintura; tots dos arts es fonen.

7 i 8. Orientacions didàctiquesPrimerament els alumnes han de fer una lectura mental del cal·ligrama.

SolucióUn pez cegado de luna

El cielo dibuja, enorme,una luna bien redonda.Tiembla en el mar su reflejo.Tiritan frescas las olas.Y un pez, cegado de luna,del reflejo se enamora.

Diana Briones

8. Orientacions didàctiquesPrimer de tot l’alumnat ha de llegir el poema. A continuació dibuixarà en el full de treball la silueta d’una ampolla i després, resseguint-la, escriurà el text. Ha de prendre com a model el cal·ligrama del vaixell.

9. Orientacions didàctiquesEls alumnes haurien de seguir els passos que s’indiquen en el llibre per escriure el seu poema.

10. Orientacions didàctiquesUn cop han buscat la informació necessària i han pensat l’estructura i el contingut del seu poema, l’han d’escriure acompanyat del cal·ligrama, sabent que al final uns altres companys de l’escola llegiran el poema i el cal·ligrama, ja que es farà una exposició amb tots els treballs (aquesta cal que sigui una motivació més per esforçar-se).

11. Orientacions didàctiquesUn cop fet el treball, l’alumne l’ha de revisar. L’esquema que se li proporciona li facilitarà la feina i l’ajudarà a anar convertint aquesta acció en un hàbit. Això li permetrà reconèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg termini, no és un aprenentatge immediat.

12. Orientacions didàctiquesA partir d’una conversa dirigida, es contestaran les preguntes que es plantegen. Després, i en funció del que s’haurà comentat, pensaran de què pot tractar la lectura, quins perso-natges hi surten, què passa, etc. A continuació es demanarà als alumnes que llegeixin el text mentalment. És imprescin-dible fer aquesta lectura en silenci, durant la qual l’alumne ha de deixar solucionat qual-sevol problema de comprensió o d’interpretació que se li presenti. Tot seguit els alumnes prepararan el text per fer-ne una lectura expressiva.

108


És important assajar en veu alta paraules, frases i paràgrafs breus a fi de resoldre qual-sevol dificultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. L’audició atenta d’un company sempre hi pot ajudar. Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre o la mestra hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del text: dicció, entonació… Finalment caldrà comprovar i comentar si s’han complert les hipòtesis que s’havien plantejat.

13. Orientacions didàctiquesAquesta activitat ha de ser individual i les respostes s’han de donar per escrit. La lectura anticipada de l’activitat facilita la comprensió del text. La resposta encertada d’aquestes qüestions pressuposa una bona interpretació del text, ja que les preguntes no són de comprensió literal.

SolucióCrac:a) Fue el primero en echarse al agua.c) Se sacudió vigorosamente.Buela:b) Tito la ayudó a salir de la motora.f) Le dijo a Veva que harían pasteles.Veva:d) Iba en brazos de la abuela.e) Pensaba en su amigo.g) Llevaba cubo y pala.

14. Orientacions didàctiquesUn cop llegit el text, els alumnes hauran d’esbrinar què volen dir les expressions que se’ls plantegen. Cal que s’adonin que sovint es poden interpretar pel context i que són una riquesa que ajuda a la precisió del llenguatge.

Solucióa) Hacer mucho calor - El sol pegaba de veras.b) Ayudar a alguien - Tender la mano a alguien.c) Divertirse - Pasarlo bomba.d) Una cala pequeña - Una cala recogida.

15. Orientacions didàctiquesL’alumne ha de reconèixer tan ràpidament com sigui possible, i millor si ho fa a temps tancat, les paraules que tenen les síl·labes desordenades. L’exercitació de l’agilitat visual millorarà la velocitat lectora dels alumnes.

Soluciómotora orilla amigo brazoscaleta playa pasteles bañeraarena pelos bañistas hirsutos

109


16. Orientacions didàctiquesL’alumne ha de descobrir tan ràpidament com sigui possible, i millor si ho fa a temps tancat, les paraules sinònimes. Es tracta que l’alumne vagi adquirint i ampliant el vo-cabulari.

Soluciómotora - barcarudimentario - primarioperro - canhirsuto - enmarañado

17. Orientacions didàctiquesAmb aquesta activitat es pretén que l’alumnat pensi un altre final per al conte. Es tracta que siguin capaços d’elaborar una narració coherent i expressar-la amb ordre. Si es creu oportú, poden llegir els contes i decidir col·lectivament quin creuen que és el millor acabament.

18 i 19. Orientacions didàctiquesEn les unitats anteriors l’alumnat s’ha familiaritzat amb la biografia i obra de Care San-tos, i amb aquesta activitat es vol aprofundir en el coneixement de l’escriptora a partir d’una entrevista.

En primer lloc els alumnes hauran d’escriure les preguntes que ells farien si fossin perio distes. A partir d’aquí, el mestre o la mestra pot intentar contactar amb l’escriptora per portar a terme l’entrevista o bé simular la situació.

20, 21, 22 i 23. Orientacions didàctiquesAmb aquestes activitats es pretén que l’alumnat observi l’ortografia de paraules que por-ten mb, mp i nv i en dedueixin la norma. A continuació l’aplicaran fent servir i identificant paraules amb aquesta grafia.

21. SolucióDelante de b y p siempre escribimos m.Escribimos v detrás de n.

23. Ejemplo: compañía (mp)1. envolver (nv) 2. enviar (nv) 3. también (mb) 4. emperador (mp) 5. competición (mp)6. ambulancia (mb) 7. invisible (nv)8. investigación (nv) completo (mp) 9. cambiar (mb)

24, 25, 26, 27 i 28. Orientacions didàctiquesAquestes activitats presenten el lèxic relatiu a la platja. Aquest vocabulari es fixa i con-solida amb activitats d’identificació en un dibuix, responent unes preguntes, establint relacions entre paraules i escrivint frases.

110


L’activitat 25 dóna peu a una conversa dirigida en la qual els alumnes comentaran i dis-cutiran sobre el que es pot fer a la platja, què hi ha, què s’hi endurien, etc. És important que hi participin tots els alumnes i que intercanviïn opinions i respostes.

24. Solució12 - la arena 8 - la gaviota 20 - el hoyo 19 - el barco9 - la sombrilla 2 - el viento 11 - el cangrejo 14 - la orilla15 - los mejillones 16 - el cubo 13 - el flotador 3 - la vela18 - la concha 1 - el cielo 7 - las olas 5 - el mar17 - la toalla 4 - el submarinista 6 - la colchoneta 10 - el vigilante de la playa

25. Solució possiblea) El niño está haciendo un castillo de arena.b) El flotador recuerda a un tiburón.c) El animal que camina hacia atrás se llama cangrejo.d) El viento hace mover las embarcaciones de vela.e) El niño lleva una gorra para protegerse del sol.f) La bandera verde nos indica que no corremos peligro si nos bañamos.

26. Solució El verano pasado mis padres alquilaron un apartamento cerca del mar.Todos los días íbamos a la playa. Mi hermano pequeño se sentaba junto a la orilla y se pasaba el día haciendo castillos en la arena. Mi madre también se sentaba en la arena mientras dejaba que las olas le bañasen los pies. Decía que era bueno para la circulación de la sangre. Mi padre y yo nos pasamos las vacaci-ones buscando mejillones por las rocas. La verdad es que no cogimos ni uno, pero fue diver-tidísimo.

27. Solució tomar el sol - quemarsenadar - bucearchapotear - mojar

28. Solució buzón, nube, uña, ratón, tijeras, ola, iglesia: tiburón.

29, 30 i 31. Orientacions didàctiquesAmb aquestes activitats es continua treballant la concordança entre el subjecte i el pre-dicat. Es fa a partir d’activitats d’ús, que consisteixen a relacionar el subjecte amb el verb i a aplicar el verb en la forma adequada segons el subjecte de la frase.

29. SolucióMaría canta / Yo leo / Rubén y Belinda imitan / Tú y yo aplaudimos / Vosotros recordáis / Tú sonríes

30. SolucióÉrase una vez un príncipe que necesitaba una princesa, pero una princesa de sangre real. Viajó por todo el mundo en busca de una, pero todas las que encontraba tenían algún defecto. Las princesas abundaban, pero se hacía difícil descubrir si verdaderamente eran de sangre real. El príncipe vol-vió a su casa muy desilusionado y estaba triste porque deseaba con toda su alma una princesa real.

111


31. Solució(la solució també serà correcta si el verb es posa en un altre temps)a) Los pastores vigilan el rebaño.b) Los árboles de la orilla del río crecen más.c) Las golondrinas llegan en primavera.d) Tus amigas estudian cada día.e) José y yo vamos de excursión.f) Aquellas tierras producen muy buenos frutos.g) El viento arranca muchos árboles.h) Yo rompo aquel jarro.

32. Orientacions didàctiquesActivitat col·lectiva. Es pretén que els alumnes facin servir el verb dar en la forma dife-rencial respecte al català: dar risa, dar miedo.

33. Orientacions didàctiquesAquesta activitat, cal fer-la per escrit i individualment a fi que els alumnes puguin aplicar aquesta forma del verb.

Ahora ya sé...

1, 2 i 3. Orientacions didàctiquesAmb aquestes activitats es pretén que els alumnes i els mestres comprovin el grau d’as-soliment de l’apartat CONOCIMIENTO DE LA LENGUA.

1. SolucióEmperador, envase, invierno, campo, hambre, invisible, alfombra, tiempo.

P E M P E R A D O R

B N D S A U L N N E

A V I B U E F X R L

H A M B R E O R E B

V s O D O A M P I I

U E T P P L B Y V s

S G M O M L R C N I

Z A J O E T A Ç I V

C D Ç Q I U U H S N

B O M N t A L P F I

112


2. Solucióa) Los niños pequeños suelen jugar a la playa con cubos.b) Siempre que vamos a la playa nos llevamos la toalla.c) A mi hermana y a mí nos gusta hacer hoyos en la playa.

3. SolucióPedro va al cine esta tarde. / La gata de la vecina maúlla cada noche. / Los ciclistas llegaron felices a la meta. / Mi despertador tiene el timbre de un gallo. / La fiesta fue genial.

Proyecto: las mil y una cartas

114

Proyecto: Las mil y una cartas


Aquesta és una activitat globalitzadora que ha de mostrar les competències dels alumnes en la lectura i comprensió dels diferents tipus de cartes, el treball en grup.

Cal prendre nota de l’evolució en l’adquisició de les diferents competències i així poder adaptar i potenciar aquelles activitats més adients per avançar en els aspectes que encara no dominen.

És important sempre fixar una finalitat en l’activitat escrita (augmenta la motivació i millora l’esforç). En aquest cas l’enviament real o fictici de la carta a una companya o company.

Després l’alumnat, seguint l’esquema del llibre, redactarà la carta.

Documents

· Les activitats que tenen la icona es poden baixar del lloc web d’Eumo Editorial < >. Per a les activitats que tenen la icona hi …