1. Observa bé la pintura següent, després l l ig els textos intentant relacionar- los amb el quadre de Toulouse-Lautrec i respon a les preguntes que es plantegen més aval l .

Ball al Moulin Rouge Toulouse- Lautrec

TEXT 1

Mira llavors la ballarina amb ulls extraordinaris, els ulls extralúcids que transformen

tot el que veuen en alguna pressa de l’esperit abstracte. Considera, desxifra al seu

gust l’espectacle.

S’hi posa de manifest que aquesta persona que balla es tanca, d’alguna manera,

en una duració que ella engendra, en una duració eternament feta d’energia actual,

feta de res que puga durar. És inestable, prodiga l’inestable, passa per l’impossible,

abusa de l’improbable; i a força de negar amb esforç l’estat ordinari de les coses,

crea en els esperits la idea d’un altre estat, d’un estat excepcional.

[...]

Aquest cos sembla haver-se separat dels seus equilibris ordinaris. Hom diria que

fila prim ‒vull dir ràpid- amb la seua gravetat, de la qual esquiva la tendència a

cada instant. No parlem de sanció!

S’hi dóna, en general un règim periòdic, més o menys simple, que sembla

conservar-se per ell mateix; està com dotat d’una elasticitat superior que

recuperaria l’impuls de cada moviment, i el restituiria de seguida. Fa pensar en la

trompa que se sosté sobre la punta i reacciona tan vivament al colp més

insignificant.

[...]

Sí, aquest cos dansaire sembla ignorar la resta, no saber res de tot el que l’envolta.

Es diria que s’escolta i que només s’escolta a si mateix; es diria que no veu res i

que els ulls que fixa, no són més que joies, joiells desconeguts dels que parla

Baudelaire, llambrejos que no li serveixen de res.

és que la ballarina es troba en un altre món, que ja no és el que pinten les nostres

mirades, sinó el que ella teixeix amb les seues passes i construeix amb els seus

gestos...

Unes línies tretes de l’assaig de Paul Valéry “Filosofia de la dansa”

PAUL VALERY: BIOGRAFIA

Seta, 30 d’octubre de 1871 ̶ París, 20 de juliol de 1945

Començà publicant els seus primers poemes a la revista La Conque , sota la

influència de S.Mallarmé. Però el 1892 decidí de renunciar a la poesia per

consagrar-se al “treball sense obres”, únic fruit de la intelligència. A la Introduction

à la méthode de Léonard de Vinci (1895) analitza els poders de la intel·ligència

humana sobre el món exterior, mentre que en Une soirée avec Monsieur Teste

(1896, traduïda per A.Susanna el 1980) examina el mateix poder aplicat a la pròpia

persona. Continuà conciliant una vida de funcionari amb investigacions i reflexions

personals, consignades en els seus quaderns, però més endavant tornà al conreu

de la poesia amb La jeune parque (1917), d’inspiració simbolista quant a la forma, i

sobretot amb el Cimetière marin (1920). Gràcies a L’album de vers anciens (1920) i

Charmes (1922) assolí la fama i ingressà a l’Académie Française. Els seus diàlegs,

de forma socràtica, analitzen una vegada més l’obsessió de la seva vida: la física

de l’intel·lecte. Aquesta intel·ligència de Valéry fa palesa la seva diversitat i riquesa

a Variété (1924-44, en cinc volums). El 1937 fou nomenat professor del Collège de

France, titular de la càtedra de poètica. Malgrat l’aridesa de les seves obres en

vers i l’absència de temàtica literària de la seva obra en prosa, l’autor rebutjà

d’ésser classificat entre els filòsofs. Les diverses anàlisis del tema de jo i de la

consciència no suposen el sistema dels sistemes, el mètode desinteressat que

permeti a l’home d’assolir totes les possibilitats potencials de l’intel·lecte. Conreà el

dibuix i el gravat.

ACTIVITATS (TEXT 1)

1. Al segon paràgraf compara el ball amb un jot tradicional. Sabries dir amb quin

joc? Per què?

2. Per què es diu que la ballarina es troba en un altre món?

3. Explica de quina manera ens descriu el procés del ball.

4. Quins efectes provoca la ballarina en l´espectador?

TEXT 2

LXIX  

LA  MÚSICA  

Sovint  la  música  m´agafa  com  ho  faria  un  mar!  

    Cap  a  la  blanca  estrella,  

sota  un  sostre  de  boira,  enmig  de  l´èter  vast,  

    desfaig  les  veles;  

 

el  pit  tirat  avant  i  amb  els  pulmons  inflats  

    com  una  tela,  

escalo  el  dors  d´amuntegades  ones  

    que  la  nit  vela;  

 

sento  com  vibren  dintre  meu  les  passions  

    d´un  barco  en  pena;  

vent  favorable,  tempesta  i  convulsions,  

 

em  gronxen  sobre  la  gorga  immensa.  

    I,  de  vegades,  fa  mar  plana:  

mirall  de  la  meva  defallença.  

 

Baudelaire  Les  flors  del  mal  

 

 

CHARLES BAUDELAIRE: BIOGRAFIA

Nascut a París el 1821, el seu pare va morir quan tenia sis anys i al cap d’un any i

mig la mare es va tornar a casar. La idealització del pare i el ressentiment contra la

mare expliquen la joventut inestable de Baudelaire, que va ser expulsat del col·legi

tot i ser un estudiant brillant. Amb la intenció d’apartar-lo de les suposades males

companyies, la família el va enviar el 1841 a l’Índia, però Baudelaire va interrompre

el viatge a l’illa de Reunió, on va estar-se un mes.

El 1842, ja retornat a França, va rebre l’herència del seu pare i durant dos anys va

poder viure a la seua manera. Però la família, preocupada per la vida dispendiosa

que duia, el va sotmetre al control d’un notari. Dos anys abans s’havia unit amb

Jeanne Duval, una jove actriu mulata, que li va inspirar els millors poemes

amorosos. La sífilis, que Baudelaire patia des de jove, li va minar progressivament

la salut. El 1845 va començar a publicar articles de crítica d’art i poc després va fer

el descobriment decisiu de l’obra d’Edgar Allan Poe, que va traduir al francés, i que

el va portar a una nova estètica centrada en l’experiència personal dins de la

societat burgesa urbana.

El 1857 va aparéixer la primera edició de Les flors del mal, i Baudelaire i el seu

editor van ser processats per obscenitat. Dos mesos abans, també havia estat

processada pel mateix motiu Madame Bovary de Flaubert. Baudelaire i el seu

editor van ser condemnats a pagar una multa i sis dels poemes del llibre van ser

prohibits. Més endavant va publicar poemes en prosa i Els paradisos artificials, en

què tracta la influència de les drogues sobre la imaginació i la creativitat. Després

de patir un atac, que el va deixar postrat durant un any, va morir el 1869.

ACTIVITATS (TEXT 2)

1. Digues quin és el tema o idea essencial del poema

2. En quina persona està escrit el poema?

3. Quantes estrofes té?

4. Amb què compara el ball en la primera estrofa?

5. Ara fixa´t en la tercera i quarta estrofa i digues què aconsegueix despertar la

música en el poeta.

TEXT 3

BALLARINA NEGRA

Jo toque en tu la ràpida creixença

de l'arbre que ets, uns principis de selva,

ritus lunars, celeritats de fusta,

la sang veloç en allaus successives,

la saba en fils de nervis, de tendons

pertot arreu florint inesperats.

I encara més: com qui veu en el coure

el cor del llum, jo toque en tu la música,

contagiat i desbordat de sobte,

l'ull ancestral, l'originari riu,

la noció terrestre de la festa,

l'atracció de corrents o vertígens,

tu, ritme sols i d'una pell que crema

tan sols tocant amb la punta dels dits.

En temps antics, gravats minuciosos,

hi havia amants, i torres, i merlets,

i amor intens de plant irreversible,

i rius molt grans, i florestes propícies.

Creuava els anys el renill d'un cavall

com una font oculta entre les fulles

o com un nu de faig sota la lluna.

Aquest amor que per tu jo sent, fondo,

té en aquell temps l'arrel convulsa encara.

Vicent Andrés Estellés

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: BIOGRAFIA

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) és el poeta valencià més

important des d’Ausiàs March. Autor d’una prolífica i variada obra, Estellés es va

dedicar al periodisme, una professió que va condicionar el seu estil, la seua

manera de dir. No debades, Estellés fa al llarg de la seua obra una crònica social ‒i

per què no dir-ho, també política‒ de la realitat de la seua època, marcada pel

franquisme i per una Transició viscuda sota les convulsions de l’anomenada batalla

de València. De tot plegat, ens en dóna notícia el poeta en els seus versos, els

quals exploren quatre línies temàtiques bàsiques: la poesia civil, la poesia de la

quotidianitat, la poesia existencial i la poesia imaginativa. Aquest acostament a la

realitat explica, en bona part, la seua popularitat, l’extraordinària recepció i la

calorosa acollida que va tenir entre els valencians, però també a Catalunya i a les

Illes, fet que el converteix en un dels poetes més llegits de tots els temps.

ACTIVITATS (TEXT 3)

1.Quin és el tema o idea fonamental del poema?

2. Què aconsegueix el poeta a través de la contemplació de la persona que balla?

3. En la primera estrofa trobem dues enumeracions:

-la primera (del vers 1 al vers 6) basada en el creixement d´un arbre

-la segona (del vers 8 al vers 14) per a expressar els efectes del ball en

l´espectador

Digues quins elements enumera en ambdós casos.