ISO 9001:

Sistema de gestió

de la qualitat

ISO 14001:

Sistema de gestió i certificació

mediambiental

ElementalChlorine-Free esrefereix a papersfabricats amb

cel· lulosa que no ha estatblanquejada amb cloro gas.Garanteix uns mínims contin-guts de clor en el paper

Juliol de 2014núm. 120

Publicació trimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Roser Mundet i Juliol

CONSELL DE REDACCIÓ:Rosendo Castelló, Josep M. Saurí,

Miquel Massaneda, Josep M. de Ribot i Xavier Alfaras.

COL·LABORADORS:Àlex Serrahima, Josep Vergés, Neus Aletà,Antoni Vilanova, Oriol Lliró, Ignacio López,

Manel Martínez, Josep M. Riba.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: consorci@forestal.cat

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:AGPOGRAF Impressors - DL: GI-1103-1997

ISSN edició impresa: 2014-0673

ISSN edició en línia: 2014-0681

Edició tancada el dia 29 de juliol de 2014

.......................................

Foto de portada:

Pista forestal del Coll de l’Ullat (Sant Joan de l’Albera)

Autor: Josep M. Tusell

3 sumari

Juliol de 2014catalunyaforestal

Amb el suport de:

En aquest producte el Paper és procedent de boscos gestionats deforma sostenible i fonts controlades.

Per a més informació: pefc.org

opinió

article de fons

Editorial4

5

activitat

10

11

12

13

14

Un Nou Pla General de Política Forestal per a Catalunya

L’Assemblea General del Consorci reivindica la necessitat d’apostar per la millora de lacompetivitat del sector forestal

Finalitzades les XXXI Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera

COSE presenta les al·legacions dels propietaris forestals a la “Ley Básica de Montes”

El Consorci participa en la definició de les prioritats a nivell Europeu en tema d’innovaciói recerca

Es torna a posar en marxa la prova pilot de trampeig per al control del corc del suro(Coraebus undatus)

biomassa

17

19

Avantatges de la recirculació de fums per a la millora de l’eficiència en els equipsde combustió de biomassa

Experiències en biomassa

ciència i tècnica

20

22

26

28

29

31

33

Publireportatge: La biomassa present a tots els sectors

Gestió forestal: És la perera una opció per a produir fusta en plantació?

La maquinària forestal a Catalunya: El tractor autocarregador

Taula de preus de la fusta

Meteorologia: Situacions de risc a les zones de muntanya associades a causes meteorològiques

Fitxes de plagues i malures: Cremada de brots del pollancre Venturia populina

Publicacions i agenda

entrevista

34 Antoni Trasobares, Director General de Medi Natural i Biodiversitat

serveis

37 Directori d’empreses

legal

15 La prevenció d’incendis en pobles, urbanitzacions i edificacions

PEFC/14-38-00083

envolguts socis i amics,El darrer 5 de juliol ens va deixar Jordi Peix, un bon amic i un gran professional quees definia a ell mateix com un gran amic dels boscos, un espai tranquil on gaudia i

aprenia moltes coses. Enginyer Tècnic Agrícola de formació, no es va cansar de dir que l’agricultura i els boscos

eren la primera indústria del país i com a tal, tant el govern com la societat havien de ser còm-plices del seu bon funcionament. Amb aquesta visió, sempre va treballar per dotar del marcnormatiu necessari i de l’aplicació del mateix per al bon funcionament del sector. Precisamentper reconèixer aquesta tasca, el Consorci Forestal el va homenatjar, l’any 1999 (any que vadeixar la Direcció General de Medi Natural) com a agraïment i reconeixement per la seva tra-jectòria tant professional com humana al capdavant de l’administració forestal de Catalunya iper la seva defensa dels boscos. Fou Director General de Medi Natural des del 1993 fins a prin-cipis de 1999, una època en què va fer front als grans incendis forestals (fet que va desembo-car amb el programa Foc Verd II) i durant la qual es va aprovar la Llei d’Accés al Medi Natural ila Llei del Centre de la Propietat Forestal. Això demostra les grans idees de país que tenia i queva posar a disposició del sector amb valentia i una gran visió de futur per consolidar el modelde sector que ell creia millor i que, amb els anys, ha fet ben evident l’evolució i els canvisaconseguits en els boscos de Catalunya.

Al marge de la seva activitat professional, en l’aspecte personal va treballar colze a colze i vacomptar amb la complicitat de nombrosos socis del Consorci amb qui va coincidir. Un grup nodrit desilvicultors que, com els llavors presidentsen Josep M. de Ribot, en Miquel Massa-neda, en Josep M Vila d’Abadal i tambél’Eduard Rojas - en aquell moment gerentdel Consorci Forestal i ara Director deBoscos de la FAO –, durant aquestesdarreres setmanes ens han fet arribarnombroses mostres de respecte i estimacap a la persona que, des d’aquí, volemfer arribar a la seva família i amics.

En nom de la Junta de Govern del Con-sorci Forestal de Catalunya descansa enpau amic Jordi,

Rosendo Castelló

President del Consorci Forestalde Catalunya

B

Tauler d’avisosPer tots els qui teníeu concedit un ajut a la gestióforestal sostenible per a boscos privats, en la con-vocatòria per a l’any 2013, recordeu que el proper15 de setembre finalitza el termini per a la realit-zació dels treballs, i que el termini per a la sevajustificació és el 15 d’octubre. Pel que fa a la con-vocatòria 2014, el termini per a la finalització deles actuacions en sureda és el proper 31 d’agost, iper a la justificació el 30 de setembre.

El 22 d’octubre tindrà lloc la Jornada de Tar-dor ‘El castanyer i els efectes del canvi climà-tic’, organitzada pel Consorci Forestal deCatalunya. Properament us en farem arribarmés informació.

editorial 4Juliol de 2014catalunyaforestal

Homenatge del CFC a Jordi Peix el dia 23 de juliol de 1999

5 article de fons

Juliol de 2014catalunyaforestal

a reunió de Govern del darrer 17 dejuny, va prendre com a acord l’aprova-ció del Pla General de Política Forestal

2014-2024, d’ara en endavant el Pla. Una fita iun text que, tot i que segurament ha passatdesapercebuda per la immensa majoria de pro-pietaris – silvicultors i professionals del sector, ésde gran importància doncs aquest documentrecull els objectius, línies de treball i pressupostosque han de guiar l’actuació de l’administracióforestal els propers 10 anys.

Amb aquest article, volem donar-vos una visióque – a part d’explicar les grans línies del Pla –faciliti entendre i valorar cap a on avança la polí-tica forestal a casa nostra i la tasca que des delConsorci hem dut a terme per fer valdre el papercentral que hem de tenir com a propietaris, elsresponsables de la gestió del 80% de les forestsde casa nostra.

L’encaix del Pla General de boscosEn primer lloc i pel que fa a l’encaix legal delPla, cal recordar que aquesta és una figura querecull la Llei forestal catalana1 dins el que ano-mena Plans de Desenvolupament Forestal. Unsdocuments que, partint de les particularitats del’activitat forestal, pretenen ordenar i consensuarun full de ruta amb una visió a llarg termini (de 10a 20 anys) d’acord amb la naturalesa i la lògica deles actuacions i de les inversions en el sector.

Més enllà de la legislació pròpia, el Pla tambérecull com a fonaments i principis inspiradors:

• El previst a la Llei 23/1983, de 21 de novem-bre, de política territorial, que crea la figura delsplans territorials sectorials per lligar les directriusdels diferents sectors econòmics amb l’ordenaciódel territori i dels usos associats al mateix,

• Les directrius acordades a nivell internacionalper donar compliment als principis de sostenibili-tat i multifuncionalitat,

• Les disposicions contingudes en la legislació

bàsica de l’Estat. La Llei 43/2003 actualment enprocés de modificació.

Tot plegat, un marc legal que fa veure el lligamcada cop més important entre les decisions queafecten el dia a dia de la gestió del bosc i unconjunt ampli i ben complex de directrius d’àm-bit català, estatal i internacional. Directrius i nor-mes que no sempre es redacten des del coneixe-ment de la realitat i de les necessitats del bosc i deles empreses del sector. Aquest fet fa especialmentimportant disposar d’un Pla que faciliti la seva“transposició” a nivell de territori i, a la vegada,serveixi per encaixar la política i la planificacióforestal en el laberint de figures que conformen elque coneixem com ordenació del territori.

Per entendre la importància d’aquest darrerpunt, cal tenir molt en compte el nivell d’intru-sisme creixent i no sempre justificat vinculat a lalegislació d’urbanisme, de l’aigua, del paisatge itambé, d’Espais Naturals i de biodiversitat. Quel-com que, en principi, el Pla hauria d’ajudar aracionalitzar i a simplificar.

Al marge del conjunt de legislació de referèn-cia i per “lligar” les directrius del Pla General amb

L

--------1 Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya

Joan RoviraSecretari generaldel CFC

Josep M. TusellResponsable tècnicdel CFC

article de fons 6Juliol de 2014catalunyaforestal

la resta de legislació vinculada al medi natural, lalegislació forestal preveu tres nivells de planificació:

• Estratègica: plans forestals de les diferentsCCAA, Pla Forestal Espanyol, Estratègia ForestalEspanyola (EFE) i Estratègia Forestal Europea(2014).

• Operativa: els Instruments d’OrdenacióForestal (IOF) a nivell de finca o agrupacions definques: plans tècnics, plans simples, plans tèc-nics conjunts i plans d’ordenació.

• Intermitja: amb l’objecte de connectar amb-dós nivells i de vincular la planificació a nivell definca (o agrupacions de finques) amb la planifi-cació territorial, la Legislació bàsica de 2003 vaintroduir la figura dels Plans d’Ordenació delsRecursos Forestals (PORF) d’àmbit provincial,comarcal o similar. Una figura que recull com anovetat el nou Pla i sobre la que encara hi hamolts dubtes sobre la forma i utilitat que ha detenir. Prova d’això és que a data d’avui i a nivellEstatal, encara no hi ha cap PORF aprovat.

Pel que fa a la realitat física i socio – econòmi-ca del sector, el Pla parteix d’una àmplia diag-nosi de la que destaquen com a principals ele-ments:

• La importància dels terrenys forestals aCatalunya. Amb un 64% del territori forestal i el40% de la superfície arbrada, el Pla defineix elbosc com la gran INFRAESTRUCTURA VERDA DELPAÍS. Un espai majoritàriament de propietat pri-vada (77%) i vinculat a un règim de transmissió

de la propietat agrària que en moltes zones faci-lita tant el coneixement del territori i de lesseves possibilitats, com el vincle amb un patri-moni familiar que esdevé una responsabilitat pelseu titular.

• L’abandonament de la gestió com a proble-ma principal: només s’aprofita un 20% del crei-xement anual del bosc i solament un 10% delconsum anual de la indústria de transformacióprové dels boscos catalans.

• Els reptes vinculats al caràcter mediterranide la major part dels nostres boscos i la necessi-tat d’actuar per minimitzar els riscos associatsals grans incendis i al canvi climàtic.

• I la importància i sensibilitat creixent defuncions i objectius de caràcter ambiental isocial. Amb un 30% de la superfície de Catalu-nya inclosa dins la Xarxa Natura 2000, un volumde 6,35 milions de visitants als Parcs Naturals(2012) i una previsió d’augmentar en més del50% aquesta xifra2, es fa evident la pressió quesuporten tant els nostres boscos com llurs res-ponsables i els professionals del sector.

La  gènesi  i  la  complexitat  degrans acords en boscosL’anterior Pla General de Política Forestal va seraprovat el 13 de setembre de 1994 amb lamateixa vigència del nou Pla, deu anys. Dos anysabans de la seva finalització, comença un procésde participació ambiciós amb l’objectiu de reno-var un primer Pla que quedava clarament supe-rat pels canvis a nivell polític, administratiu (any2000 el Departament de Medi Ambient assumeixles competències en matèria forestal) i segura-ment, també pels esdeveniments i per la mancade pressupost. Recordem que veu la llum en unperíode que s’enceta i continua amb el drama iel soroll de fons dels grans incendis forestals(1994, 1998 i 2003).

Segons dades de la mateixa conselleria, de l’an-terior PGPF 1994-2004 i des del punt de vistaqualitatiu, es van complir més del 50% de lesmesures contemplades. Tot i així, a nivell pressu-postari el grau de compliment va ser molt inferior.

Entre els anys 1994 i 1999, les mesures defoment per finques de titularitat privada vanrepresentar 5 M€ any de mitja. Una xifra quetot i que augmenta fins als 8,3 M€ entrel’any 2000 i el 2006, és clarament inferior al’import previst per l’anterior Pla(28,94M€/any en el capítol de foment).

--------2 Font: Diagnosi i indicadors de seguiment del PGPF 2014 - 2024

7 article de fons

Juliol de 2014catalunyaforestal

Dissortament, un procés benintencionat però ambun nombre segurament excessiu d’actors, elsincompliments reiterats a l’hora de garantir unfinançament mínim per les polítiques forestals icondicionat encara per un biaix ideològic a l’horade plantejar de forma clara l’aprofitament i lamillora de la rendibilitat del bosc com una priori-tat i una necessitat imperiosa per fer possible laseva conservació i millora, van frenar un procésque havia generat moltes expectatives. Aquestaprimera etapa, va donar com a resultat varies pro-postes de Pla que mai han arribat a veure la llum iva dificultar la renovació d’un full de ruta quesovint hem reivindicat.

Com a mostra de la complexitat i dificultats d’a-quest procés, el darrer document que va arribar aexposició pública l’any 2007 recollia prop de 400accions i 77 objectius. Tot plegat amb un pressu-post que, tot i que gairebé doblava el del pla ante-rior, no establia unes prioritats clares, tampoc reco-llia la necessitat d’una aposta decidida pel fomentde l’economia del bosc i enlloc definia els mecanis-mes o sistemes que havien de fer possible disposard’un finançament amb l’objectiu d’acabar amb elsincompliments reiterats a nivell pressupostari.

El  nou  Pla  General  de  PolíticaForestal 2014 - 2024El canvi de Govern suposa un canvi important anivell d’administració forestal doncs aquesta tornaa passar a ser competència del Departament d’A-gricultura. Un traspàs de responsabilitats que val adir que ha facilitat un canvi clar de plantejament iha facilitat també el recuperar la visió econòmica iempresarial del sector forestal. Un plantejamentque, lluny de suposar un pas enrere en les políti-ques de conservació, considerem que és fonamen-tal per impulsar el que anomenem gestió forestalsostenible. O sigui, l’activitat que gira al voltant del’aprofitament responsable del bosc i que, avui endia, té en la manca de rendibilitat i inversió, elsprincipals condicionants.

Al marge dels canvis a nivell d’administració fores-tal, mitjançant la Resolució 275/IX (2011) el Parla-ment insta el Govern a desenvolupar una políticaforestal d’aprofitament dels boscos i de gestióforestal avançada, amb l’objectiu de reactivar elsector forestal. A la vegada, el Pla de Govern 2013-2016 s’articula a l'entorn de set grans eixos, un delsquals –Desenvolupament sostenible i cohesió terri-torial– té com a objectiu protegir, ordenar, conser-var i gestionar correctament el patrimoni naturalde Catalunya. Una de les actuacions previstes, és elPla General de Política Forestal. Un document delque es presenta el primer esborrany el juny de2012 a la Taula Intersectorial i que tant per la filo-sofia, com per la forma, suposa una millora impor-tant sobre les propostes que l’han precedit.

Ja des de l’inici, el nou PGPF evidencia un esforçde síntesi respecte els anteriors esborranys perfacilitar la seva aplicació. Partint de cinc objectiusben clars i que posen l’accent en la necessitatd’impulsar la gestió i de recolzar tant a llurs res-ponsables (propietaris públics i privats) com a laindústria forestal, el Pla s’organitza en 6 eixosestratègics que contenen 102 accions.

Són objectius del nou Pla:1. Promoure la gestió activa dels terrenys

forestals, com una necessitat per potenciar llursfuncions econòmiques, socials i ambientals 2. Recolzar la propietat i la indústria forestal

com a principals agents del sector econòmic3. Millorar la percepció social de la gestió

forestal sostenible i promoure l’ús de llurs pro-ductes4. Promoure el desenvolupament, la innovació,

la transferència de tecnologia i la tecnificaciódels processos productius del sector forestal5. Promoure una planificació eficient dels

terrenys forestals i potenciar la coordinació iincorporació de valors econòmics i ambientalsforestals en altres planificacions sectorials per afomentar sinergies.

El plantejament de base és tant senzill com lògic iconegut per tothom: l’abandonament del boscincrementa la seva vulnerabilitat per l’incrementdel risc de malalties, plagues i desastres naturals.Per donar la volta a aquest cercle viciós queatempta directament contra el potencial econò-mic, de creació de llocs de treball, social i ambien-tal dels nostres boscos, cal apostar per posar envalor el conjunt de cadenes de valor que tenen el

Tenint en compte una distribució deles mesures de foment (ajuts) d’acordal percentatge de propietat pública iprivada, podem parlar d’un nivell decompliment del PGPF 1994-1999entre el 22 i el 36%

article de fons

Juliol de 2014catalunyaforestal

8

seu inici al bosc i que necessiten també de políti-ques que donin suport a la indústria i a la dina-mització dels mercats. L’aposta per la Fira de laBiomassa n’és un exemple clar.

Pel que fa al marc pressupostari, per contra deles propostes presentades entre 2005 i 2007, elnou Pla (2014-2024) fa un plantejament segura-ment més realista però també poc ambiciós. Ésben evident que l’actual situació econòmica ifinancera ha castigat també els pressupostospúblics destinats a les polítiques de medi natural.Si és veritat que a preus corrents el nou Pla incre-menta lleugerament (16%) el pressupost del seupredecessor, no passa el mateix ni de bon troscomparant els pressupostos a preus constants.

Figura 1. Comparativa de la dotació pressupostàriaen preus corrents

Per altre costat, comparant el pressupost del noudocument amb el pressupost mig destinat a bos-cos en els darrers anys (veure comparativa ambperíode 2007 – 2014 en la taula següent) es veucom el Pla sí que preveu un increment importantde la despesa pública destinada al bosc. Quelcomque hem reivindicat llargament i sobre el que,sens dubte, haurem d’estar amatents.

Taula 1. Mesures de foment orientades a la dina-mització del sector productor (primari) 

Pel que fa als sis eixos estratègics del Pla, el gràficque segueix mostra clarament que la dinamitzacióde la producció és el capítol (eix 3) on es concen-tra el major esforç pressupostari. Fet ben lògicconsiderant que sota aquest epígraf és pretén:- Afavorir l’obtenció i mobilització de productesfusters i de biomassa forestal- Millorar i ampliar la xarxa viària, una assignaturapendent encara en moltes zones (la Garrotxa perexemple)- Optimitzar la transformació industrial i ús delsproductes fusters - La dinamització del sector surer, la promoció del’activitat silvopastoral i la mobilització d’altres pro-ductes forestals com poden ser tòfones i pinyons.

Figura 2. Repartiment pressupostari dels diferentseixos del nou Pla

Pel que fa als aspectes de conservació (eixos 4 i 5),deixant de costat la primera i més importantmesura de conservació que és la prevenció d’in-cendis, el Pla preveu destinar-hi el 31% del pres-supost. Un import que suposa un pas endavantimportant en aquest capítol i hauria de contribuira impulsar la gestió per donar un valor afegit al’àmplia xarxa d’Espais Naturals de casa nostra.

Mitjana 2007 - 2014

Pressupost convocatòries:- Capítol 1: Planificació i gestió associada- Capítol 2: Gestió forestal sostenible

7,35 M €/any

Previsió Pla 2014-2024

Eix 3: Dinamització del sector forestal pro-ductiu i creació d’ocupació. Accions: - AP 3.1 (foment treballs silvícoles, camins,

assessorament, ...)- AP 3.3 (dinamització sector surer)- AP 3.9 (fomentar plantacions, especialment

tòfones i producció de pinyó)

13,9 M €/any

article de fons9Juliol de 2014catalunyaforestal

Desplegament del Pla i la classificaciódels terrenys forestalsEl nou Pla també fa una referència clara a la necessitat desimplificació administrativa. Un objectiu lloable que,malauradament, no s’acaba de clarificar doncs es vol arti-cular a través de l’aprovació dels Plans d’Ordenació delsRecursos Forestals (PORF) i d’una nova figura sobre la ques’explica ben poc: els referents silvícoles. Tot plegat unconjunt de documents que sovint acaben esdevenint unalimitació addicional a l’activitat d’un sector que tradicio-nalment ja ha estat sobre regulat i intervingut.

Al marge d’aquest plantejament que constitueix el ques’anomena el “Model esglaonat de planificació forestal”previst en el nou Pla, des del Consorci considerem que lasimplificació dels instruments de planificació i la incorpo-ració de noves possibilitats com els Plans Tècnics de Ges-tió Conjunta, sí que pot suposar un nou pas endavant perdonar un nou impuls a la planificació i per consolidar lagran tasca que, en aquest i altres àmbits, es du a termedes del Centre de la Propietat Forestal.

Finalment i pel que fa als aspectes de normativa, el nouPla recull finalment les propostes del Consorci que dema-naven entre altres:

• Eliminar el capítol que preveia dotar de rang norma-tiu els PORF. Quelcom perillós i que considerem injustifi-cat doncs també es preveia l’obligatorietat d’adequar elsplans de gestió a nivell de finca a unes figures que sóntotalment alienes a la propietat.

• Eliminar la creació via decret de 12 tipologies deterrenys forestals. Contràriament alsobjectius del Pla, sota l’epígraf deterrenys forestals d’especial interès i deterrenys forestals d’alt valor, el docu-ment previ a l’aprovació pretenia nor-mativitzar un conjunt de figures i tipo-logies de boscos sense justificar-ne laseva necessitat i obviant l’establert perla Llei bàsica de boscos (43/2003) queja regula la declaració d’altres figuresal marge del CUP i del Catàleg de bos-cos protectors. Concretament l’article24 bis “Declaración de otras figuras de

especial protección de montes” diu deforma prou clara:

“2. La declaración de otras figuras de

especial protección de montes se hará

por la Administración forestal de la

comunidad autónoma correspondien-

te, previo expediente en el que, en todo

caso, deberán ser oídos los propieta-

rios y la entidad local donde radiquen.

Igual procedimiento se seguirá para la

desclasificación una vez que las circunstancias que

determinaron su inclusión hubieran desaparecido.”

Cal dir també que aquests dos punts han quedat final-ment com a directrius, fet que ens obligarà a fer-ne unseguiment puntual per evitar un plantejament similar al’exposat.

Finalment i a títol de conclusió, podem dir que el nouPla és un pas endavant i molt positiu pel sector doncsrecull el que considerem que són les prioritats del sectorcara als propers anys. Amb això, disposem d’un full deruta amb objectius concrets i indicadors de seguimentque faran possible avaluar el compliment dels compromi-sos adquirits.

Pel que fa a plantejament general i objectius, el nou Plareconeix de forma implícita el que sempre hem reivindi-cat: que la conservació i la prevenció davant de desastresnaturals, plagues i malalties, ha d’anar lligada a la gestiórendible del boscos. Com a mostra, l’aposta recollida en eldocument de presentació de doblar la taxa d’autoproveï-ment del mercat forestal català.

Per altra part i a l’igual que els documents que l’hanprecedit, el Pla no recull cap proposta innovadora pel quefa a mecanismes de finançament de les accions contingu-des en el document. Aquest és un punt en el que de bensegur haurem de continuar reclamant i en el que esperemla col·laboració de l’administració responsable del Pla.

Prop d'un centenar de propietaris-silvicultors vanparticipar a l’Assemblea General que es va celebrarel 10 de maig al Reial Monestir de Santa Maria dePoblet i que va servir per posar de relleu la voluntatdels silvicultors catalans d’apostar per la millora de lacompetitivitat del sector forestal per a contribuir ala recuperació econòmica de les zones rurals i a lamillora del nostre entorn.

Durant l’assemblea es va remarcar el gran poten-cial que té el sector i com aquest encaixa plenamenten l’estratègia de creixement de la Unió Europea enel marc de l’horitzó 2020: l’aposta per un creixe-ment intel·ligent, sostenible i inclusiu. També es vaparlar de la necessitat d’establir incentius per inver-sions al bosc i un plantejament més ambiciós de lesmesures vinculades al bosc en el nou Programa deDesenvolupament Rural 2014-2020.

Després de presentar la memòria d’activitats del2013 i el pla de treball per al 2014, es va celebraruna Taula debat sobre la situació actual del mercatde la fusta amb la participació del president de laConfederació d’Organitzacions de Silvicultors d’Es-

panya (COSE) i coordinador de la Confederació deforestalistes del País Basc, Josu Azpitarte, i el presi-dent de la Cooperativa Serveis Forestals, empresapromoguda pel Consorci Forestal de Catalunya, Jor-di Puigdevall. Azpitarte va exposar un model d’èxitja en funcionament al País Basc que parteix de l’a-posta pel recolzament a les organitzacions de pro-pietaris com a motor de la gestió i mobilització derecursos forestals. Per la seva part, Jordi Puigdevallva mostrar el dinamisme del sector privat català enla gestió i comercialització conjunta i en l’optimitza-ció dels recursos forestals.

En aquesta ocasió, la insígnia de soci Honorífic esva atorgar a Eloy González, persona distingida alllarg de la seva trajectòria professional per la contri-bució a la millora i especialització de la populicultu-ra a Catalunya i la transferència de coneixements alsector forestal.

L’acte, que va estar presidit per Antoni Trasobares,Director General de Medi Natural i Biodiversitat delDepartament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i MediNatural (DAAM), va finalitzar amb la lectura de laDeclaració de Poblet a través de la qual es va dema-nar, entre altres, el recolzament al Centre de la Pro-pietat Forestal, com a millor eina i garantia que té lapropietat forestal per a facilitar i dinamitzar al sec-tor productor privat. Aquesta demanda es va recollirper part del Director que va expressar el seu recolza-ment als projectes impulsats per la propietat privadavinculats a la mobilització de producte i la voluntatdel DAAM de promoure i dinamitzar el conjunt de lacadena bosc-indústria a casa nostra.

la necessitat d’apostar per la millora

D’esquerra a dreta:Joan Rovira, secretarigeneral, Rosendo Cas-telló, president, i JosepM. Tusell, responsabletècnic del CFC, durantl’acte de l’Assemblea.

Assistents a l’Assemblea durant la celebració de la Taula debatsobre la situació actual del mercat de la fusta.

Lliurament de la insígnia de soci Honorífic a Eloy González

L’Assemblea General del Consorci reivindica

10activitat

Juliol de 2014catalunyaforestal

de la competitivitat del sector forestal

activitat11Juliol de 2014catalunyaforestal

La XXXI edició de les Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera,organitzades pel Consorci Forestal de Catalunya, s’han desenvo-lupat del 4 d’abril al 13 de juny. Amb el format habitual – forma-ció pràctica amb un total de 60 hores en 8 dies – les Jornades esdefineixen, any rere any, com un punt de referència en la forma-ció, extensió, divulgació i transferència de les millors tècniquesde gestió forestal en l’àmbit català.

Tot i el format independent de cada jornada, la mitjana departicipació per jornada ha estat de 43 persones, amb unaassistència total acumulada de poc més de 345 persones en elconjunt de les vuit jornades. El perfil dels beneficiaris majorità-riament està format per propietaris, gestors i tècnics forestals, jasigui d’empreses privades o de l’administració, tot i que també hihan participat alguns estudiants universitaris d’enginyeria fores-tal i estudiants d’escoles de formació forestal i ambientalistes.

Quatre de les jornades han despertat un fort interès, fetque s’ha traduït en una participació superior a la mitjana.

• La jornada titulada “Gestió de rouredes locals: característi-ques i aplicacions de la fusta” desenvolupada al Montnegre-Corredor i on es va visitar una explotació forestal on s’han rea-litzat aclarides i es va classificar la fusta en funció dels diferentsusos potencials.

• La jornada sobre “Treballs forestals innovadors: el desem-bosc amb cable sintètic” que es va desenvolupar a Puig-reig.Durant la jornada es van fer demostracions amb cablemetàl·lic tradicional i amb cable sintètic com a material inno-vador. A la mateixa jornada es van visitar les instal·lacions dela Serradora Boix.

• La jornada sobre els “Models de gestió per als boscos decastanyer. Aplicació pràctica de les ORGEST per a la produccióde fusta i fruit en finques del Montseny”.

• La jornada sobre “Experiències de plantacions de diferentsfrondoses nobles en finques privades a la Garrotxa”, on fa més de25 anys que s’hi han fet plantacions amb diferents frondoses ambl’objectiu de producció de fusta de qualitat. A la tarda i dins de lamateixa jornada, es va visitar la caldera d’estella que ha instal·latla Cooperativa La Fageda per a la generació de vapor.

A més de les temàtiques d’aquestes jornades, els altres temesobjectiu desenvolupats en el conjunt de les jornades han estat els

tractaments de regenerats naturals de pi blanc per a la prevenciód’incendis forestals compatibilitzant prevenció d’incendis i laproducció, l’ús de cremes prescrites com a eina de gestió forestalde l’arbrat i del sotabosc i els seus efectes també en la pastura, elstreballs de prevenció d’incendis forestals i regeneració de suredescremades, concretament a la zona de l’Empordà, i finalment, esva cloure aquesta XXXI edició amb una jornada sobre la gestió,tractament i comercialització dels productes de la sureda i es vafer la inauguració de la nova empresa Quality Suber, SL formadaper propietaris forestals i per l’empresa Corcho del País, SA.

Per facilitar i ampliar la difusió de les Jornades, el continguttècnic de les mateixes es recull i s’edita en el llibre de les JornadesTècniques Silvícoles Emili Garolera, coordinat per Josep M. Tusell iPau Vericat i amb la col·laboració dels experts que participen enles ponències. Des de les dues edicions anteriors, el llibre s’editaen format digital (targeta USB) i es pot descarregar directamenta la pàgina web del Consorci Forestal de Catalunya.

XXXI Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera

Visita a la roureda de Can Presas

Utilització de cable sintètic per al desembosc de troncs de pi roig

Explicació dels models de gestió per al castanyer

Visita a les parcel·les amb plantacions de frondoses nobles a Santa Pau

Finalitzades les

activitat 12Juliol de 2014catalunyaforestal

El CFC posa en funcionament el sequer de Bellver de Cerdanya per disposar de llavorde pi insignis pels socis

Després de la recollida de més de 800 kg de pinyes de pi insig-nis, el Consorci va fer servir el sequer de Bellver, després d’es-tar 20 anys sense funcionar, per assecar totes les pinyes ipoder-ne extreure els pinyons. Des d’aquí volem agrair a l’a-juntament de Bellver i el Departament d’Agricultura per reo-brir aquesta instal·lació i posar-la a la nostra disposició durantdos dies.

Reunió amb el Departament de Territori i Sostenibilitat per demanar la participaciódels silvicultors en la Redacció de la Nova Llei de la Biodiversitat

La Moció 83/X, aprovada pel Parlament de Catalunya el 3 demarç de 2014, insta al Govern a presentar durant el 2014 lamemòria de la Llei de la biodiversitat i a analitzar la composicióactual dels òrgans de govern dels Espais Naturals Protegits perevitar desequilibris i unificar criteris. El passat mes d’abril,Rosendo Castelló, president, i Joan Rovira, secretari general, vanpresentar a Marta Subirà, Directora General de PolítiquesAmbientals (DTS), un decàleg de propostes per donar un tomb

al projecte que ja va arrencar l’any 2010 i que deixava de costatl’economia, la gestió sostenible del bosc i el paper clau dels silvi-cultors – propietaris forestals com a primers responsables igarantia de la conservació de la biodiversitat als espais forestals.

El bosc a Catalunya representa el 50% del territori i els espaisforestals suposen de l’ordre del 80% de la superfície terrestre dela Xarxa Natura 2000 (la xarxa europea per a la conservació delshàbitats i de les aus).

Mossos d'esquadra i agents rurals es reuneixen amb el Consorci per tractar diferentstemes que afecten a la propietat forestal

Tal com es ve fent periòdicament, el dia 8 d'abril, representantsde la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME) esvan reunir amb el Consorci per tractar temes d'interès respectel’entorn rural i les activitats que s’hi desenvolupen. En aquestaocasió, i a proposta de la PG-ME, a banda de membres de laUnitat Central de Proximitat i Atenció al Ciutadà i la UnitatRegional de Proximitat i Atenció al Ciutadà de la Regió PolicialGirona, es van incorporar a la taula de treball el Cos d’AgentsRurals, amb l’objectiu d’oferir un punt de vista tècnic als aspec-tes que són pròpiament del seu àmbit competencial.

Els principals temes tractats van ser els robatoris de fusta ipinyes, els aprofitaments forestals no autoritzats, la necessitatde publicació dels censos i captura de cabirols, la realització deproves esportives a motor per camins particulars sense autorit-

zació i els danys provocats per ramats en plantacions alienes.Entre d’altres accions, el Consorci Forestal de Catalunya, a peti-ció dels seus membres, informarà a la PG-ME i al Cos d’AgentsRurals dels llocs on s’estiguin fent aprofitaments importants defusta per tal d’evitar robatoris.

COSE presenta les al·legacions dels propietaris forestals a la ‘Ley Básica de Montes’

El passat 6 de març, el president de la Confederació d’Or-ganitzacions de Silvicultors d’Espanya (COSE), acompanyatde Joan Rovira, secretari general del Consorci, i altres socisde la Confederació van reunir-se amb el Ministeri d’Agri-cultura per presentar les al·legacions dels propietaris fores-

tals a la ‘Ley Basica de Montes’. D’aquesta en destaca laproposta de bonificació fiscal a nivell d'IRPF i d'Impost deSocietats en treballs de millora dels boscos, la regulació del’aprofitament dels productes forestals no fusters i la regu-lació de l’accés al Medi Natural.

activitat13Juliol de 2014catalunyaforestal

El Consorci participa en la definició de les prioritats a nivell Europeu en temad’innovació i recerca

El passat 20 de maig, Joan Rovira va participar a Brussel·les ala reunió de treball organitzada entre les principals organit-zacions del sector a nivell europeu (CEPF, EFI, EUROMONTA-NA i EUSTAFOR) i la Xarxa de Regions per a la innovació enAgricultura, Alimentació i Boscos. L’objectiu de la trobada erafixar les grans línies sobre les que cal concentrar esforços i el

treball conjunt de productors, indústria, universitats i centresde recerca pels propers anys. Amb la vista posada als objec-tius de la UE 2020, la comissió impulsa els anomenats Euro-

pean Innovation Partnership (EIP-AGRI). Un nou planteja-ment que aposta per invertir en iniciatives d’innovació quesurti directament de les necessitats del sector.

Èxit de participació a l’Assemblea General de la Cooperativa Serveis Forestals ia la Taula debat 'El mercat de la fusta a Catalunya'

La inauguració de Quality Suber SL posa en relleu el potencial del suro català

Més de 80 persones, entre propietaris forestals, treballadorsforestals, empreses de serveis, transportistes, rematants iindustrials, van participar, el 31 de maig, a la taula debat 'Elmercat de la fusta a Catalunya', organitzada per la Coopera-tiva Serveis Forestals. La jornada va esdevenir una bona opor-tunitat per intercanviar coneixement, opinions i el debat,entre tots els esglaons de la cadena bosc-indústria, sobre lasituació actual i perspectives de futur d'aquest mercat.

Enguany, l'Assemblea General de la Cooperativa, que es vacelebrar a l'Escola de Capacitació Agrària Forestal "CasaXifra", de Santa Coloma de Farners, va adquirir un nou for-mat, constant d'una primera part interna pels socis i una

segona part en la que es va celebrar la Taula debat oberta atothom.

Durant l'acte intern, a banda d'exposar la memòria d'activi-tats del 2013, tancar l'exercici 2013 i presentar la proposta depressupost per al 2014, es va posar especial atenció en lesexperiències de valorització i comercialització de producte.

A la taula debat hi van intervenir Jaume Nogué, de PaletsMartorell S.A.; Jaume Crous, de Maderas Gerundenses SA; iPere Sala, de Sala Forestal SL, amb Jordi Puigdevall, presidentde la Cooperativa, com a moderador, per exposar la situaciódel mercat de la fusta d'embalatge, de la fusta de qualitat ide la fusta de trituració.

En el marc de la darrera Jornada Tècnica Silvícola, que va centrarla seva atenció en la gestió, tractament i comercialització delsproductes de la sureda, va tenir lloc la inauguració de QualitySuber SL per part de Josep M. Pelegrí, conseller del DAAM.

Durant l’acte, Rosendo Castelló, president de Quality SuberSL, va exposar les motivacions que van portar a crear aquestanova empresa i va destacar el suport del DAAM a l’hora d’obte-nir finançament per poder tirar endavant una campanya ques’havia encallat per les dificultats en el finançament de la com-pra de suro. A la vegada va agrair la confiança dels propietarisen aquest nou projecte i la implicació de Corcho del Pais.

Per la seva part, Josep M. Pelegrí va destacar que efectiva-ment a Catalunya tenim un gran actiu que és el suro però queara cal aconseguir que això repercuteixi econòmicament al

sector. En aquest sentit, el conseller va manifestar el seu recol-zament al sector, que va dir cal innovar, de la mateixa maneraque ho han anat fent les JTSEG durant tots aquests anys.

activitat 14Juliol de 2014catalunyaforestal

Es torna a posar en marxa la prova pilot de trampeig per al controldel corc del suro (Coraebus undatus)Per tal d’avançar en la recerca d’un mecanisme per controlarles poblacions d’aquest patogen, la Direcció General de MediNatural i Biodiversitat ha tornat a posar en marxa la provapilot de captura massiva per al control del corc del suro ambl’objectiu de contrastar, a àmplia escala, l’efectivitat de lestrampes i els resultats obtinguts en els assaigs precedents.

Tot i que el nombre de trampes sol·licitades s’ha reduït res-pecte anys anteriors, en total s’han distribuït 300 trampesque s’han hagut d’instal·lar abans del 30 de juny. I, com elsdos darrers anys, el Consorci també elaborarà, amb el suportde la Diputació de Barcelona i Diputació de Girona, un estudide seguiment del funcionament d’aquestes trampes.

El seguiment que es farà des del CFC consistirà en:1r) Als 45 dies després d’haver-se instal·lat les trampes per

part del propietari (finals de juliol):· Recompte del nombre de corcs atrapats a cadascuna de

les trampes.

· Presa de dades d’interès: Insolació de la trampa, orienta-ció, any de pela, qualitat d’estació, etc.

· Presa de les coordenades dels punts de col·locació de lestrampes (GPS).

· Renovació dels difusors. · Neteja, en la mesura del

possible, de les trampes permantenir la seva màximaefectivitat.

2on) Als 45 dies desprésd’haver renovat els difusors:

· Recompte del nombre decorcs atrapats a cadascunade les trampes

· Retirada de les trampes iels difusors i retorn alDAAM.

Tasques de revisió i manteniment de lestrampes desenvolupades l’any 2013

El Consorci treballa per a millorar el tractament de la proposta de mesures forestalsdins el nou PDRLa primera proposta presentada pel Departament d’Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) situavaCatalunya a la cua de la resta de Comunitats pel que fa a partici-pació de les mesures forestals en el desenvolupament rural i dei-xava fora el recolzament a actuacions fonamentals com les

plantacions forestals i el suport a agrupacions/cooperatives deproductors. Confiem que les converses amb el Departament aju-din a donar un tomb a una proposta que deixa de costat el queha de ser la base de la política forestal: el recolzament a la gestióforestal sostenible i als silvicultors, ja siguin púbics o privats.

El Consorci es reuneix amb Sánchez Llibre per traslladar la proposta de bonificaciófiscal al Ministeri d’HisendaRosendo Castelló i Joan Rovira, president i secretari general delCFC, respectivament, es van reunir el darrer mes de maig ambJosep Sánchez Llibre, diputat de CiU al Congrés, per començar atreballar la proposta de bonificació fiscal amb el Ministeri d’Hi-

senda. Des del Consorci valorem molt positivament la reunió,doncs la bona acceptació i recolzament per part de Sànchez Lli-bre és un pas molt important per fer possible que aquesta pro-posta s’incorpori com una mesura innovadora en l’àmbit fiscal.

Forestals belgues visiten CatalunyaDel 4 al 6 de juny el Consorci va acompanyar un grup de 28 pro-pietaris i tècnics forestals de Flandes (Bèlgica). Durant els tres dieses van visitar els boscos de pi roig i pi negre del Pirineu, les fagedesde Bracons, les suredes de les Gavarres i la indústria del suro, lespinedes de pi blanc i pi insigni, les plantacions de pi pinyer empel-tades per a producció de pinya, les plantacions de pollancre i elsboscos d’avet Douglas i les plantacions de nogueres de les Guille-ries. Van ser tres dies de visites a diferents tipologies de massesforestals i de diferents silvicultures aplicades a les espècies amb lesexplicacions i experiències dels propietaris i gestors forestals de lesfinques visitades. Moltes gràcies per la vostra implicació que va ferpossible que aquest grup de forestals de Flandes marxés cap acasa seva molt contents del viatge d’estudis.Visita als boscos d’avet Douglas de les Guilleries.

legal15Juliol de 2014catalunyaforestal

Àlex Serrahima

Advocat i membre dela Junta de Governdel CFC

olt segurament, els propietarisforestals que fan partió ambalguna urbanització o tenen la

finca a tocar del poble s'han preguntat mésd'una vegada si queden afectats per algunade les moltes mesures de prevenció d'incen-dis que ha promulgat la Generalitat deCatalunya els últims vint anys. I aquestmateix interrogant ens l'hem plantejat elsqui tenim masies o instal·lacions en zonesforestals.

Actualment existeix una norma que regu-la les mesures de prevenció d'incendis en lesurbanitzacions, els nuclis de població, lesedificacions i les instal·lacions situades enterrenys forestals. Concretament és la Llei5/2003, de 22 d'abril, recentment modifica-da per la Llei 2/2014 (d'aquest passat 27 degener), la qui estableix les mesures corres-ponents i fixa les persones responsables dedur-les a terme. Val a dir que aquesta modi-ficació ha comportat canvis importants, elsquals en un futur immediat poden afectardirectament a les nostres propietats.

Tanmateix, a fi de començar a poc a poc,considero important diferenciar les urba-nitzacions i nuclis de població, de les edifi-cacions i instal·lacions en àrees forestals;atès que són dos grans blocs diferents idiferenciats.

Pel que fa a la prevenció d'incendis enurbanitzacions i nuclis urbans:En aquest àmbit, els propietaris forestalslimítrofs no ens hem de preocupar, ja quel'execució de les mesures de protecció hande ser a càrrec de la comunitat de propieta-ris de la urbanització i, en cas que no n'hihagi, esdevenen responsables solidaris (aparts iguals) els propietaris de les parcel·lesde la urbanització o nucli de població. Alho-ra, en cas que aquests no executin les fei-nes, l'Ajuntament en qüestió podrà recórrera l'execució forçosa. La Llei és molt clara enaquest apartat.

Únicament apuntar que potser val lapena que el propietari supervisi les feinesque els veïns executin o facin executar(quan aquestes es realitzin dins la finca dela seva propietat), per tal de vetllar quefacin bé els treballs, no s'emportin el quètallin i no provoquin un greuge silvícola albosc.

Prevenció d'incendis en edificacions iinstal·lacions en zones forestals: Qüestió diferent és en relació a les edifi-cacions i instal·lacions en zones forestals,ja que la recent modificació de la Lleiabans indicada ha canviat el paradigmaque hi havia fins ara. És a dir, abans que-daven excloses de l'aplicació d'aquestaLlei les edificacions i instal·lacions desti-

nades a explotacions agrícoles i ramade-

res, i els seus habitatges vinculats (pertant, aquesta Llei no ens afectava). Noobstant això, des d'aquest 27 de generpassat s'ha tret aquesta exclusió i, pertant, queda oberta la porta a què lesmasies, magatzems, coberts, etcètera,haguem de complir amb les mesures deprevenció d'incendis que estableix la nor-mativa.

Ara cal estar pendents del Decret123/2005, de 14 de juny, que és el regla-ment que desenvolupa la Llei 5/2003 jaque de moment, aquest Decret encarapreveu l'exclusió de les edificacions vin-culades a explotacions agrícoles i ramade-res (i per tant, encara no hem de realitzarles mesures de prevenció d'incendis queapunta la Llei), però un fàcil i provablecanvi legislatiu provocarà que a partir dellavors, quedem subjectes al què preveu laLlei 5/2003. I tot apunta que serà així.

En conseqüència, si això passa, els amosde les construccions estarem obligats adur a terme les franges de protecció quediu la normativa a les nostres finques.

M

La prevenció d’incendisen pobles, urbanitzacions i edificacions

legal 16Juliol de 2014catalunyaforestal

I quin tipus de mesures de prevenció pre-veu la Llei?La norma contempla que les edificacions,instal·lacions, les urbanitzacions i els nuclisde població (per tant, tothom) han de com-plir amb les següent mesures, les quals sónnotablement concretades pel Decret123/2005:

• Assegurar una franja de 25 metresd'amplada a tot el seu voltant, deixant-hosense vegetació seca i amb la massa arbò-ria aclarida.

• Mantenir nets de vegetació seca els vialsde titularitat privada, tant els interns, comels d'accés, i les cunetes.

D'altra banda, la mateixa norma del 2003contempla que la franja de protecció podràésser incrementada en cas que així ho avaliun informe tècnic, i també preveu que elspropietaris forestals limítrofs de les urbanit-zacions, estem obligats a deixar passar -enforma de servitud forçosa de pas- als quirealitzin els treballs de neteja que pertoquen(amb dret a indemnització, important). Tam-bé preveu altres mesures, com per exemple,disposar d'una xarxa d'hidrants, mantenirnetes les zones verdes o elaborar un pla d'au-

toprotecció però, en tot cas, aquestes tas-ques corresponen a l'Administració Públicacorresponent.

Finalment, hem de tenir en compte que laLlei obliga als Ajuntaments a elaborar unplànol de delimitació on s'identifiquin lesedificacions, instal·lacions i urbanitzacionsque queden obligades a realitzar les mesuresde prevenció d'incendis que toquen. Per tant,aquí hem d'estar atents a si apareixen (o no)les nostres masies, magatzems oinstal·lacions en aquest Plànol de l'Ajunta-ment, així com la superfície forestal que esquedi limítrofa a urbanitzacions o nuclis depoblació.

En conclusió, és important que els propie-taris coneguem l'existència d'aquesta Llei jaque, com hem vist, amb la recent modificaciómolt segurament serà d'aplicació a les nos-tres cases o instal·lacions. Sens perjudici deles opinions que podem tenir cadascú, pro-bablement aquest canvi legislatiu respon a lavoluntat de la Generalitat de Catalunya defer garantir un perímetre net al voltant deles edificacions de les zones forestals i de lesurbanitzacions, vistes les conseqüències delsrecents incendis forestals al nostre País.

Franja de 25 metres d’amplada al voltant de la casa de Serrahima, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclaridaNOTA: No cal alarmar-nos amb aquests 25 metres. No significa tallar tots els arbres del voltant de la casa i deixar-ho tot desert, sinóque vol dir tenir neta i cuidada la franja de vegetació i sotabosc, tot dins una lògica i tenint en compte cada cas concret

biomassa17Juliol de 2014catalunyaforestal

l constant augment del cost dels com-bustibles fòssils dels últims anys hamotivat la substitució de les calderes de

gasoil o GLP per instal·lacions de biomassa. Eltipus de biomassa utilitzada com a combustibleté sempre un fort caràcter local, ja que depèn dela biomassa existent a las diferents zones geogrà-fiques. Per exemple, en zones muntanyoses ambgrans extensions forestals solen abundar les este-lles, i en zones on hi ha abundants cultius d’olive-res, trobem una gran oferta de pinyol d’oliva, unexcel·lent combustible sòlid.

La humitat del combustible de la sitja també esveu afectada per la localització de la instal·lació,per exemple, el mateix combustible emmagatze-mat en una sitja d’una zona seca amb tempera-tures altes o una zona humida amb temperaturesfredes varia considerablement.

Moltes calderes de gama alta, procedentsd’Àustria i altres països centreeuropeus, venenpreparades per funcionar amb estelles. En el cen-tre d’Europa, les estelles molt difícilment arribena humitats inferiors al 20%. No és el cas d’Espan-ya, on a l’estiu, les altes temperatures i baix nivelld’humitat atmosfèric fan que la humitat de lesestelles a la sitja arribi a nivells inferiors al 20%.

Les estelles amb molt baixa humitat són unbon combustible, però comporta dos tipus deproblemes:

Al tenir un alt grau de sequedat, l’estella perdelasticitat i els sistemes d’alimentació es veuenafectats, per això les calderes de qualitat disposend’uns sistemes d’alimentació que en molts casospoden semblar sobredimensionats, com perexemple, sensefins molt gruixuts.

I en segon lloc, les biomasses molt sequespoden provocar pujades excessives de la tempe-

ratura dins la càmera de combustió. Aquest aug-ment de la temperatura provoca, per una banda,l’augment de la formació i emissió de NOx (òxidsde nitrogen) a l’atmosfera i, per un altre, unmajor desgast dels materials de la càmera decombustió, com la graella, parets, etc. Aquestfenomen s’agreuja en calderes que no disposende maó refractari a la càmera de combustió.

A continuació s’expliquen dos casos reals aEspanya, on disposar del sistema de recirculacióde fums, ha permès entregar la potència nominalrequerida durant tot l’any, aconseguint unacòmoda explotació de la instal·lació:

• Alguns complexos hotelers de les Illes Canà-ries han instal·lat calderes de biomassa que utilit-zen com a combustible palets triturats. La seque-dat d’aquest combustible, junt amb les altestemperatures de les illes, provoquen que l’estellaestigui sempre per sota del 20% de humitat.

• Una empresa d’Euskadi disposa d’un dels sis-temes de gestió d’estelles més avançades d’Es-panya, i subministra sempre estelles amb unahumitat al voltant del 30%. Però algunesinstal·lacions de la zona pateixen elevades humi-tats relatives a l’aire, el quefa que la humitat de lesestelles de les sitges arribi al50%, degut a l’efecteesponja de la biomassa.

¿Com funciona una calde-ra SENSE recirculació defums?Quan s’està combustionantbiomassa molt seca, la cal-dera sense recirculació de

E Josep Vergés

Departament tècnic deGrupo Nova Energía

Al mercat existeixen diferents tecnologies per millorar la combustió de la biomassa, graelles mòbils

versus sistemes de floració, càmeres de combustió de material refractari versus xapa metàl·lica,

intercanviador vertical versus horitzontal, entre molts d’altres. En aquest article, s’analitza una de

les tecnologies més desconegudes però pràcticament imprescindibles per aconseguir la màxima

potència nominal, inclús amb biomasses molt seques o humides: el sistema de recirculació de fums.

18biomassa

Juliol de 2014catalunyaforestal

fums redueix l’entrada de combustible per baixar les altestemperatures de la càmera de combustió. Això provoca, en elcas de les calderes de qualitat, que regulin la temperatura delsfums a la càmera de combustió, provocant una reducció de lapotència nominal que es tradueix en una reducció de lapotència real de l’equip de fins a un 30%. Es a dir, un equip de500 kW pot passar a produir només 350 kW. De la mateixamanera, al reduir l’alimentació de combustible tampoc escorregeix del tot la generació de NOx, provocant l’augmentd’emissions, a més, d’un major desgast de la caldera que estradueix en un major cost de manteniment i una menor vidaútil. Òbviament, aquest procés de desgast és major en calderesque no controlen la temperatura de la càmera de combustió,ja que treballen amb temperatures més elevades que les quehan estat dissenyades per suportar.

En el cas contrari, quan l’estella té més humitat del recoma-nable, la caldera detecta que falta potència i respon incre-mentant l’aportació de combustible. Això, en molts casos, aca-ba provocant sobre alimentació, i produint l’aparició departícules sense cremar a les cendres. La conseqüència és unareducció de la potència entregada, grans emissions de fumblanc (vapor), un augment important d’emissions de CO ihidrocarburs sense cremar, així com un elevat cost per kWhproduït, a més d‘augmentar les tasques de manteniment ireduir la vida útil de l’equip. A vegades, també es pot originarcondensació dins de l’equip, el que acaba produint corrosió, i sila càmera de combustió no té revestiment refractari, acabaràprovocant una perforació de la xapa d’acer.

¿Com actua el sistema de recirculació de fums?La medició de les dades de temperatura i nivell d’oxigen delsfums és estàndard en calderes de gama alta per permetre unamillor combustió. Normalment, la temperatura a la sortida defums oscil·la entre 150-200 ºC i el contingut en oxigen es tro-ba entre el 8-12%, un valor baix comparat amb el percentat-ge d’oxigen de l’aire, que és d’un 21%.

En el cas de biomasses excessivament seques, quan la calde-ra detecta que la temperatura dins de la càmera de combustióaugmenta, injecta part dels fums, principalment a la zonasecundaria de combustió que es troba sobre la graella. Comque la temperatura és sensiblement més baixa que el valor deconsigna de la càmera de combustió, i no es modifica de for-ma significativa l’equilibri d’oxigen de la combustió, s’aconse-gueix una regulació flexible i efectiva de la temperatura a lacàmera.

En el cas contrari, quan la caldera s’alimenta amb biomassesamb elevats percentatges d’humitat, el control detecta unabaixada de la temperatura de la combustió, degut a que, partde la calor produïda es gasta per evaporar l’aigua de les este-lles. En aquests casos, la recirculació de fums injecta una majorquantitat de fums a la zona primària de combustió, per sotade la graella a l’entrada de la biomassa a la càmera de com-

bustió, aconseguint assecar la biomassa abans de la seva com-bustió i, preservant els materials de la graella, ja que no avivenel foc gràcies a que el contingut d’oxigen dels fums és similar.

En conclusió, per poder entregar la potència nominal d’unacaldera quan es combustionen biomasses molt seques ésimprescindible instal·lar un sistema de recirculació de fums.Igualment, amb biomasses molt humides, el sistema de recir-culació ajuda a reduir la humitat de l’estella abans de ser com-bustionada. En ambdós casos aconseguim entregar sempre lapotència requerida pel sistema, optimitzant el consum decombustible, millorant els nivells d’emissions (NOx, CO y CxHxvaris), reduint l’emissió de “fum blanc” (vapor) i aconseguintuna major eficiència, menor cost de manteniment i, sobretot,major vida útil de la caldera.

El sistema de recirculació de fums és altament recomanatper l’ús d’estelles i combustibles amb alta densitat energè-tica. Estudis realitzats per l’oficina tècnica de Grupo NovaEnergía demostren que el petit sobrecost dels equips quedisposen d’aquests sistemes és més que compensat, en lamajoria de les ocasions, per l’estalvi en combustible obtin-gut des del primer any.

Figura 1. Sistema derecirculació de fums dela caldera Froling Tur-bomat en el que s’apre-cien els dos servomo-tors que controlend’injecció en els nivellsde combustió primària iterciària.

Figura 2. Càmera decombustió i graellamòbil de la Froling Tur-bomat on es pot veurel’entrada de fums en elnivell primari, per sotade la graella mòbil.

20Publireportatge

Juliol de 2014catalunyaforestal

La biomassapresent a tots els sectors

Model de caldera: HERZ BioFire 1.000 kW.Combustible: estella G50/P45.Sitja: 48 tones.Subministrament: calefacció i ACS al complex hoteler format per 2edificis de 14.454 m2 i 4.404 m2, amb 142 i 67 habitacions, respecti-vament. Els hotels estan separats i per aquest motiu s’ha creat unaxarxa de distribució de calor ubicada en un punt mig.L’obra, la instal·lació i la inversió de 400.000 euros ha anat a càrrecd’Energrup Bio-renovables, SL.Aspecte destacatAquesta instal·lació ha permès al complex hoteler passar a tenir unaclassificació energètica Tipus A.

L’aposta per la biomassa és una realitat. I prova d’això n’és el fet que les instal·lacionsde biomassa es troben presents en sectors tan diversos i diferenciats entre ells coml’oci, l’administració i la indústria, entre d’altres.

Al llarg dels últims anys, molts han estat els particulars, lesempreses i les empreses de serveis energètics que han vist enaquest tipus de bioenergia una oportunitat. I és que la biomassaaporta confort i estalvi, però també avantatges de caràcter sociali ambiental. Complexos hotelers com el del Montanyà, a Osona,càmpings com el de la Noguera, de Lleida, i l’Estel, de Puigcerdà,així com la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Ripoll, el CentreResidencial Joviar de Lleida i granges d’animals com la del Mas

Rovira, de Sora, han decidit invertir en aquesta energia renova-ble. Totes aquestes instal·lacions ajuden a evidenciar que la bio-massa té cabuda en diversitat de sectors i activitats.

A continuació es detallen algunes de les instal·lacions ques’han portat a terme recentment –entre finals del 2013 i principisdel 2014– a diferents punts del territori català i que han comptatamb la participació de TERMOSUN, distribuïdor exclusiu de HERZa Espanya, Portugal i Andorra.

Imatge de www.hotelserhselmontanya.com.

Gamma HERZ BioFire de 500 kW a 1.000 kW.

Model de caldera: HERZ Firematic 200 kW.Combustible: pèl·let.Sitja: 14 tones.Subministrament de calefacció i ACS a tot el centre geriàtric. A l’ac-tualitat, disposa de 86 places de residència i 35 de centre de dia.L’obra i la instal·lació ha estat realitzada per Imartec.Aspecte destacatEl centre disposa d’una central de biomassa portàtil BiomBox que s’a-dapta a l’autonomia desitjada a través de mòduls estàndards. Segonscàlculs d’Imartec, la implementació d’aquesta instal·lació permetrà unestalvi del 60% del consum energètic de la calefacció i l’ACS. Imatge 3D facilitada per Imartec.

Centre Geriàtric Joviar (Lleida)

Publireportatge21Juliol de 2014catalunyaforestal

Model de caldera: HERZ Firematic 150 kW.Combustible: estella. El 30% prové de la gestió del bosc del càmping,mentre que el percentatge d’estella restant prové d’empreses de lazona de Lleida.Sitja: 17-18 tones.Subministrament: calefacció i ACS a tres edificis -la recepció, el res-taurant i un bloc de serveis- i dos habitatges. L’edifici de recepció estàintegrat per gimnàs, parc infantil, vestidors i piscina climatitzada a 30º,mentre que l’edifici del restaurant està configurat per un recinte prin-cipal i la cuina. El bloc de serveis té lavabos, dutxes i banys.La instal·lació de la caldera ha estat realitzada perBioenergic. Joan Obradors.

Imatge de la noguera CÀMPING.

Gamma HERZ Firematic de80 kW a 201 kW.

Model de caldera: HERZ Firematic 300 kW.Combustible: estella provinent dels boscos de la zona.Sitja: soterrada de 24 tones.Subministrament: la caldera de biomassa al Mas Rovira –que es trobaen procés d’instal·lació- proporcionarà calefacció i ACS a la granja detruges mare i a la casa pairal. A més, també subministrarà ACS a laformatgeria del Mas dedicada a l’elaboració de formatges artesans.Obra i instal·lació realitzada per Watt Verd. Aspecte destacatLa granja té una capacitat per a 1.300 truges mare.

Exemple d’instal·lació amb sitja soterrada.

Model de caldera:HERZ Firematic 101 kW.Combustible: estella provinent dels boscos del Ripollès.Sitja: 15-16 tones.Subministrament: calefacció i ACS a tota la comissaria de 800 m2.Obra i instal·lació realitzada per Tondo Energia.Aspecte destacatLa nova caldera suposarà un estalvi energètic quantificat previst d’uns14.700 euros anuals pel canvi de la font energètica”, segons es detalla desdel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.

Exempled’alimen-tació a tra-vés d’agi-tadorrotatiuhoritzontal.

Sala de calderes de la comissaria dels Mossos d’Esquadra deRipoll. Imatge facilitada per Tondo Energia.

Aspecte destacatLa noguera és un càmping familiar que combina la biomassa, amb la geotèrmia i l’energia solar. Joan Oller, propietari de lanoguera CÀMPING, detalla que “ara per ara estem encantats amb la biomassa”. “De fet, aquest hivern la caldera de biomassaens ha permès estalviar fins a un 40% de recursos”, subratlla.

La noguera CÀMPING(Sant Llorenç de Montgai, Lleida)

Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Ripoll(Ripollès)

Per a més informació contacteu amb TERMOSUN. Tel. 93 861 81 44. www.termosun.com

22gestió forestal

Juliol de 2014catalunyaforestal

Europa i al nord d’Àfrica trobem diver-ses espècies de perera (gènere Pyrus,família Rosaceae), de les quals la més

coneguda en fructicultura i també més inte-ressant des d‘un punt de vista fustaner ésPyrus communis L. És una espècie que ocupaun ampli rang de condicions ecològiques, desde Centreeuropa fins a l’àrea mediterrània, icultivada la podem trobar pràcticament a totsels continents.

Fora dels cultius fructícoles, la perera creixaïllada en espais oberts, marges de les massesforestals i vores de camps de conreu. En lamajoria de casos no se li aplica una silviculturaespecífica i inclús molts cops, com altres espè-cies minoritàries, és ignorada en la gestióforestal encarada a les espècies dominants.

La fusta de perera és molt preuada entreebenistes i torners degut a unes característi-ques que la fan especialment fàcil de treballar.Es tracta d’una fusta dura, de gra fi, fibra recta,estable un cop assecada i amb una coloracióque varia des del daurat fins al rosaci verme-llós, depenent de factors ambientals i genètics,i de la vaporització que sovint se li aplica. Entreels seus usos destaquen la fabricació d’instru-ments musicals, eines de fusteria, modelisme imobiliari.

Limitacions per a l’obtenció de fusta dequalitatLa font actual de subministrament de fustaal continent europeu cal situar-la majorità-riament en els arbres d’antigues plantacionsfruiteres i en els cada cop més escassos indi-vidus que es troben en medi forestal (foto-grafies 1 i 2).

Aquesta escassetat arriba inclús a afavorir lacomercialització d’altres espècies, del gènereSorbus pe., sota el nom de perera. Els arbresprocedents del bosc no reben una silvicultura amida, pel que sovint tenen importants defectesde rectitud i excés de nusos, i els procedents deplantació fruitera generen canons de diàme-

tres i longituds insuficients. En aquestes condi-cions, la fusta produïda té importants limita-cions tècniques que no permeten emprar-la nitant sols en els usos citats i menys pensar end’altres de potencials, com seria l’obtenció defullola a escala industrial. A més a més, elmaneig que últimament s’està aplicant arreud’Europa sobre les plantacions fructícoles(estructuració dels arbres en espatllera i ús depatrons i varietats poc vigoroses) fan preveureencara una major escassetat de fusta útil per aaplicacions d’alt valor (fotografies 3 i 4).

En aquest context i independentment d’al-gunes iniciatives silvícoles d’afavoriment d’a-questa espècie, una opció a tenir en compteper superar aquestes limitacions productivesés la de realitzar plantacions específicamentdirigides a produir fusta.

No obstant, per a implantar aquest modelproductiu, el principal escull a superar és tenira l’abast material vegetal adequat. No existei-

AAntoni VilanovaNeus Aletà

IRTA – Torre Marimon

fusta en plantació?

És la pererauna opció per a produir

Fotografies 1 i 2. Exemple de fonts de subministramentactuals de fusta de perera. A l’esquerra una plantació fructí-cola tradicional formada amb vas i a la dreta un exemplar enmedi forestal a Sant Climent Sescebes (Girona).

Fotografies 3 i 4. Noves plantacions fructícoles en les quel’estructura dels arbres impossibilita l’obtenció de fusta dequalitat. A l’esquerra una parcel·la de selecció varietal i a ladreta una plantació comercial intensiva.

gestió forestal23Juliol de 2014catalunyaforestal

xen materials forestals de base de perera i l’op-ció de partir directament de llavors d’arbres sil-vestres no és garantia d’èxit, degut a la genera-litzada introgressió gènica que aquestsindividus reben de les plantacions fruiteres.Únicament hi ha disponibles al mercat varietatsque són seleccionades amb criteris fructícoles,procés en el que es descarten materials d’elevatvigor, just els de més interès per a produir fusta.Per tant, l’única opció raonable és aconseguirplançons de varietats fructícoles tradicionals dereconegut vigor, essent conscient que se’n des-coneix la resposta a una gestió orientada a pro-duir fusta. Finalment, s’ha d’apuntar que la sil-vicultura d’aquesta espècie no està definida encondicions de plantació forestal, ni en modelsmonoespecífics ni en pluriespecífics i/o agrofo-restals, i aquest és un aspecte que en limita laplanificació i l’estimació de la rendibilitat. Arabé, la perera és una espècie molt treballada desdel punt de vista de la formació en fructiculturai de la què es coneix molt bé la seva respostavegetativa, coneixements que poden aplicar-seper a assolir objectius fustaners.

En aquest context, la UdL i l’IRTA van engegarun seguit d’activitats centrades en prospectar irecollir material fenotípicament destacat de l’à-rea de major distribució de l’espècie a Catalun-ya (Fuster, 2003). Actualment els bancs clonalsinstal·lats, resultat d’aquell treball, i les presentsactivitats de l’IRTA estan permeten la selecciódels primers materials de base de perera per aproducció de fusta. L’últim i més recent pas haconsistit en instal·lar un assaig per tal d’avaluarel potencial fustaner de diversos genotips deperera i definir les primeres bases de la seva sil-vicultura en condicions de plantació (Vilanova,2013).

En aquest article presentem els resultats d’a-quest assaig a cinc anys d’edat, en el que esmostra el potencial fustaner de la perera enplantació amb una gestió silvícola dirigida aobtenir fusta.

Avaluació productivaL’assaig d’avaluació es va instal·lar al juliol del2009 als camps experimentals de l’IRTA a la fin-ca de Torre Marimon (Caldes de Montbui). Estracta d’una estació a 176 m d’altitud snm, declima mediterrani amb una mitjana de tempe-ratura de 14,4ºC, i amb una precipitació anual

al voltant de 660 mm (130 mm del juny a l’a-gost). El sòl és franc-argilós, amb un pH entre 8superficial i 8,4 profund. El cultiu anterior erenarbres ornamentals. L’espai que ocupa l’assaigés d’uns 2.000 m2.

El material vegetal emprat a la plantació ésde tipus clonal, 5 materials d’origen català alsque se’ls hi va afegir un material fructícolavigorós procedent del Banc de Germoplasmade la UdL (PF-80) i un material de “P. pyraster”procedent d’Alemanya (PF-Gott), com areferències. El planter d’inici tenia una any,multiplicat in vitro a partir dels arbres ‘plus’escollits pel seu creixement vigorós i el bonaspecte sanitari en condicions silvestres. Esdemanava als materials una certa edat i nomostrar indicis de selecció fructícola. En totales van instal·lar 16 arbres de cada genotip enun disseny de blocs complerts a l’atzar. El marcde plantació era de 4x4 m (densitat teòrica de625 arbres/ha) amb reg localitzat i control dela vegetació adventícia via desbrossat. La for-mació dels arbres es va orientar a obtenircanons rectes, el més llarg possibles i a mini-mitzar la mida dels nusos mitjançant la poda.

Les dades enregistrades han estat les típica-ment utilitzades en estadis juvenils per a l’a-valuació de materials per a obtenció de fusta,englobant creixements primaris i secundaris,arquitectura i dimensions del tronc, descrip-ció de branques i facilitat de poda, ocupacióde l’espai, les relacionades amb aspectes sani-taris i les reaccions a diferents tractamentsde gestió.

Fotografia 5. Assaig clonal a l’inici del 6è període vegetatiu (abril 2014). Autor: Dolors Garcia

24gestió forestal

Juliol de 2014catalunyaforestal

L’estat actual de l’assaig, a inicis del 6è perío-de vegetatiu, es mostra en la foto 5. El creixe-ment mitjà a la parcel·la després de 5 anys vaser de 5,2 metres d’alçada i el diàmetre normalde 6,1 cm. D’aquests s’ha exclòs el clon ‘PF-45’que mostrà un creixement molt inferior a laresta. Els valors obtinguts es consideren alts ien tot cas comparables als d’altres espècies pera fusta en condicions similars de plantació, compoden ser els híbrids de noguer i els clons decirerer seleccionats. Dissortadament, noméssom a l’inici de la corba de creixement i difícil-ment es pot parlar de torns de tallada. Ara bé,en aquest interval de 5 anys, ja pot destacar-seque alçada i diàmetre mantenen una evoluciódiferent (figura 1). En l’última part d’aquestperíode el creixement primari s’atenua i elsecundari es manté més sostingut. Com aorientació sobre les necessitats hídriques del’espècie podem assenyalar que en l’últim anys’ha regat al voltant d’uns 400 m3/ha entre elsmesos de maig i agost.

Com sempre que s’estudien materials per a pro-ducció de fusta és fonamental posar atenció en elcomportament qualitatiu. Recordem que un dels

grans condicionants en el comerç actual de lafusta de perera és l’escassetat de troncs de longi-tud i rectitud apropiades. Els materials avaluatsmostren, en la seva majoria, bons resultats derectitud, ja que més del 80% dels arbres mante-nen un segment basal de 3 metres totalment rec-te (curvatures inferiors a 2 cm/metre lineal). Enaquest cas, l’únic genotip que caldria ser descar-tat seria el ‘PF-12’ (figura 2). Aquests percentat-ges de rectitud es van assolir gràcies a l’ús d’unapoda de guiat centrada en el segon, tercer i quartany de creixement, aplicada concretament en elmes de maig. Els materials avaluats van mostrarcerta tendència a la bifurcació en un parell d’ei-xos apicals, tot i que molt verticals, fet que vafacilitar que després de la poda es pogués recu-perar la rectitud en el canó fàcilment. Arribats al’edat actual, la poda de guiat s’ha donat perfinalitzada, degut a que ja es tenen troncs únicsd’una longitud al voltant de 6 metres.

En relació als nusos presents sobre el canó, elsresultats són, per a la majoria de casos, òptims.Com s’aprecia a la figura 3, la majoria de mate-rials van generar un número alt de branques, depoc diàmetre i amb una disposició ben repartidaen l’espai. Aquests trets, van facilitar la poda,que perseguia un objectiu senzill: aconseguir unarbre amb un 50% de capçada i un 50% de canólliure de branques. Als 5 anys d’edat i en el casdels materials amb bon creixement, s’han acon-seguit canons sense branques d’una longitudmitjana de 2,5 metres i d’un diàmetre normalmitjà proper als 6 cm. La poda realitzada haestat molt senzilla i està donant bons resultats,pràcticament només amb els conceptes de guiati neteja del canó, aplicats un cop l’any durant elsquatre primers anys en plantació (amb les condi-cions d’aquest assaig).

Figura 1. Evolució de l’alçada i el diàmetre dels materials ava-luats en plantació.

Figura 2. Rectitud de cada material avaluada en els seus pri-mers 3 metres de canó basal. ‘PF-12’ és un clar exemple degenotip amb poca aptitud fustanera.

gestió forestal25Juliol de 2014catalunyaforestal

De la integració de tots els resultats es desprèn que dels setmaterials avaluats dos s’haurien de descartar per no reunircom a mínim dues condicions bàsiques en un mateix peu: boncreixement i adequada conformació. En aquest cas, ‘PF-12’mostra vigor però molt mala rectitud i ‘PF-45’ al contrari.

Cal assenyalar finalment que en aquest assaig es registrentambé altres variables, com la fenologia del període vegetatiu ila sensibilitat a plagues i malalties, dades que es pretén queaportin important informació, bàsica per tal de recomanarcada material en funció de l’ambient en que s’hagi d’utilitzar.

Conclusions i perspectives de futurLa perera en condicions de plantació és un cultiu forestalviable per a obtenir fusta amb una qualitat arquitecturalsuperior a la que actualment es comercialitza. La longituddel canó potencialment aprofitable està en molts casos alvoltant dels 5 metres i les curvatures sobre aquest són pràc-ticament inapreciables. En les condicions de l’assaig s’hanobtingut fins als 5 anys d’edat creixements similars als obtin-guts en noguera i cirerer seleccionats per fusta.

No obstant, és fonamental l’ús de material seleccionat,aquí rau la importància d’aquest tipus d’assaigs (fotografia6). Com es desprèn dels resultats, materials escollits inicial-

ment pel seu alt vigor i bones característiques fenotípiquesen condicions de bosc, no asseguren sempre un bon rendi-ment fustaner.

Els objectius actuals d’aquesta línia de recerca passen perla continuïtat i implantació de nous d’assaigs, ampliant elsmaterials avaluats i estudiant les seves interaccions en dife-rents ecologies i models de gestió. A mig termini es preténtambé avaluar les propietats de la fusta produïda.

Actualment des de l’IRTA s’està treballant en la multiplica-ció dels genotips més interessants per a realitzar assaigs iplantacions.

Figura 3. Característiques de la ramificació de cada material en els primers 5anys en plantació.

Fotografia 6. Clares diferències en creixement entre genotips avaluats. Al’esquerra ‘PF-45’ i a la dreta ‘PF-127’ (3 anys d’edat). Autor: Antoni Vilanova.

BibliografiaFuster F., 2003. Prospecció, conservació i selecció de Pyrus sp a

Catalunya, per l’aprofitament de fusta de qualitat. ProjecteFinal de Carrera, Universitat de Lleida.

Vilanova A., 2013. Comportament productiu i adaptatiu del

noguer, cirerer i perera. En I Jornada d’Arboricultura Forestal:

Frondoses Nobles en Plantació. Caldes de Montbui (Barcelona),6 de novembre del 2013.

26maquinària

Juliol de 2014catalunyaforestal

el tractor autocarregador

quest article continua la sèrie iniciadaamb l’article “Els tractors arrossega-dors o skidders” resultat del projecte

Anàlisi de la maquinària forestal de les empre-

ses de treballs forestals a Catalunya, on es vaelaborar un cens d’alguns tipus de màquinautilitzats en els treballs d’explotació forestal. Enel present article es presenta un resum sobre elstractors autocarregadors (forwarders).

Descripció dels autocarregadorsEls tractors autocarregadors són màquinesespecialitzades en el desembosc forestal enterrenys de dificultat moderada. Es caracterit-zen per disposar de dos o més eixos, una cabinai un braç grua per carregar i descarregar la fus-ta en un remolc (caixa) situat en el semixassísposterior. D’aquesta manera s’aconsegueix rea-litzar el desembosc sense que la fusta contactiamb el terreny. És útil per transportar fustacurta de 2-2,5 m en càrregues transversals i de4,5-6,5 m en càrregues longitudinals.

Consten d’una estructura articulada amb elpes concentrat a la part davantera i disposende tracció a les quatre rodes (normalment entenen 6). Els pneumàtics estan reforçats i solenportar proteccions de bolcada i a la cabina perimpactes. El disseny de la caixa o remolc estàdeterminat pel tipus de fusta que s’ha de trans-portar, especialment per la seva llargada. Aixòens determinarà les posicions de les pues rete-nidores de la fusta, el temps en l’operació decàrrega i la necessitat d’operacions comple-mentàries d’encaixat en el remolc perquè nosobresurti pels costats de la caixa.

La capacitat de càrrega va lligada a la potèn-cia del motor. Es diferencien 3 categories:

Els autocarregadors poden treballar amb unpendent màxim longitudinal del 20-25% quanes desembosca fusta cap amunt, i del 35-40%quan ho fan cap avall. Per sobre d’aquests pen-dents el rendiment es pot veure afectat, ja queimplica treballar amb velocitats més lentes i ambmenys càrrega.

Els autocarregadors més moderns que espoden veure per Catalunya disposen d’una cabi-na anivellable i giratòria que pot seguir automà-ticament el moviment de la grapa. També dispo-sen d’ordinadors que recullen informaciódetallada del treball realitzat. Les darreres inno-vacions en autocarregadors també passen permuntar motors que optimitzen el consum i aequipar-los amb caixes ajustables en alçada oreixa davantera d'ajust automàtic per millorarles operacions de càrrega i descàrrega.

Costos d’utilitzacióEs pot fer l’estimació que un autocarregador potextreure 12,5 tones fresques de fusta en roll demitjana per hora productiva, equivalent a unrendiment diari de més de 90 tones. Aproxima-dament un 80% d’aquests valors es treballa ambcopes o arbres sencers.

Tenint en compte que hi ha diversos factors al’hora de calcular el cost operatiu, s’han calculatuns costos en funció d’uns valors estàndard.Tenint en compte un preu d’adquisició de256.000 euros i una vida útil de 25.000 hores,s’ha obtingut que els costos d’utilització varienentre 59 i 78 euros/hora.

AOriol LliróMaquinària Lliró SL

Ignacio LópezÀrea d'AprofitamentsFusters i Biomassa,CTFC

Tipus Potència del motor(CV)

Llargada de la caixa(m)

Capacitat de càrrega (t)

Lleugers < 80 < 3,5 < 8

Mitjans 80-180 3,5-6 8-12

Pesats 180-250 4-7 > 12

Taula 1. Tipus d’autocarregadors segons característiques.

maquinària27Juliol de 2014catalunyaforestal

Cens i estat del parcEn el moment del recompte s’han comptabilitzat 20 auto-carregadors de 10 empreses diferents. Considerant el ren-diment mitjà mencionat, el parc d’autocarregadors podriaextreure aproximadament el 60% de tota la fusta indus-trial explotada a Catalunya (estadístiques promig 2001-2011). Les estadístiques recents sobre mercat de biomassaa Catalunya (més de 100.000 tones dedicades a exportació)indiquen que una part important del parc actual està dedi-cat a l’extracció de biomassa.

Tot i que hi ha un nombre semblant d’autocarregadors iskidders, els primers es distribueixen en menys empreses. Laseva implantació està condicionada per l’orografia delterreny. La majoria dels autocarregadors localitzats són desegona mà, tot i que el parc és bastant modern amb unamitjana de 8 anys d’antiguitat.

La marca predominant és John Deere, que té pràctica-ment tot el mercat. El model amb més presència és el 1110

(160-180 CV) en les seves diferents versions, que podensuportar càrregues de 12 tones. Segons els seus usuarispresenta una bona relació entre la seva dimensió i el rendi-ment. Models més grans pot ser que tinguin problemesd’accessibilitat en alguns terrenys amb massa desnivell.

Hi ha altres marques com Dingo que estan menys pre-sents però ofereixen una màquina més petita i compacta.

Els autocarregadors Dingo, fabricats a Astúries, són méseconòmics, però també són més petits i tenen menys capa-citat de càrrega. Els models presents poden portar unacàrrega de 8-9 tones i unes potències de 120 a 150 CV.

Amb una presència anecdòtica durant els anys noranta,l’aparició d’autocarregadors se situa a finals de la dècadapassada i inici d’aquesta. Per fer una valoració acurada dela seva implantació, caldria esperar uns anys més per com-provar la tendència, que és molt recent. La seva implanta-ció de moment s’ha vist incentivada per contextos favora-bles com les catàstrofes naturals (ventades, incendis, etc.) ila prevenció d’incendis, però un cop passades aquestesdemandes s’hauria de comprovar la seva adaptació alsdiferents boscos de Catalunya. Alguns dels seus propietarisque ara els estan utilitzant a Catalunya no descarten des-plaçar les màquines a França o altres indrets més endavantsi no hi ha feina apta i suficient aquí.

Els autocarregadors estan concentrats a les comarques giro-nines. El tipus de terreny forestal més pla, comparat amb elsPirineus de l’interior, fa que sigui més apte aquest tipus demàquina. També és una màquina que, pel que fa a la cadenade producció, és més compatible amb les estelladores de bio-massa i ajuda a treure’n més rendibilitat. Algunes empresesde la Catalunya central no veuen que sigui una màquina útila la seva zona, ja que el relleu existent seria un impedimentper a realitzar les tasques.

h/any €/h €/t t/any h/any €/h €/t t/any

500 77,70 8,08 4.800 1.300 62.19 6,47 12.500

600 72,90 7,58 5.800 1.400 61,62 6,41 13.500

700 69,94 7,27 6.700 1.500 61,14 6,36 14.400

800 67,76 7,05 7.700 1.600 60,74 6,32 15.400

900 66,09 6,87 8.700 1.700 60,41 6,28 16.300

1.000 64,78 6,74 9.600 1.800 60,14 6,25 17.300

1.100 63,74 6,63 10.600 1.900 59,92 6,23 18.300

1.200 62,89 6,54 11.500 2.000 59,74 6,21 19.200

Taula 2. Cost horari i rendiment d’autocarregador segonshores de treball anuals. Es considera un  rendiment d’extraccióde 12,5 tones/hora útil.

AgraïmentsS’ha rebut suport tècnic a través del projecte INFRES - Innovative

and effective technology and logistics for forest residual biomass

supply in the EU (311881).

PALS DE CONÍFERES 65,00 / 69,00 66,00 / 69,00 t

28taula de preus

Juliol de 2014catalunyaforestal

Llotja de contractació i mercat en origen de Vic (15/03/2014) i de Girona (30/05/2014)

Tots els preus corresponen a la Llotja de Vic, excepte pel cas del Suro on s’indiquen preus de la Llotja de Girona. Els preus s’entenen sobre indústria, excepte elpollancre (sobre camió) i algun producte d’acàcia (a carregador). Nota: Segons la Llotja de Vic, el pi douglas, el pi pinyer, el pi marítim, el pi insignis, el pi roig, el pi negre, el pi blanc (bord), la pinassa i el pi variat de més de30 cm de diàmetre sense nusos destinats a xapa poden tenir un preu superior.

75,00 / 87,00 75,00 / 90,00 53,00 / 58,0051,00 / 55,00

50,00

60,00 / 65,00 60,00 / 65,00

85,00 / 125,00

63,00 / 72,00

89,00 / 100,00

47,00 / 54,0045,00 / 51,0039,00 / 42,00 40,00 / 44,00

53,00 / 70,0051,00 / 66,00

=

=

Fulla petita de 23 a més cm

Faig

de més de 14 cm

de més de 30 cm

59,00 / 65,00

36,00 / 39,00

60,00 / 66,00

46,00 / 51,00

57,00 / 85,00 70,00 / 85,00

49,00 / 54,00

36,00 / 39,00

60,00 / 66,00

59,00 / 65,00

85,00 / 125,00

60,00 / 66,00

48,00 / 54,00

48,00 / 54,00 51,00 / 60,00

57,00 / 81,00

72,00 / 84,00 72,00 / 84,00

57,00 / 81,00

48,00 / 54,00

89,00 / 100,00

de 18 a més cm (abans 14)

49,00 / 55,00

41,00 / 45,00

44,00 / 50,00Es suprimeix

47,00 / 53,00

39,00 / 42,00

42,00 / 48,0044,00 / 48,00

48,00 / 54,0046,00 / 51,00

LLENYA

Alzina 63,00 / 69,00 = 63,00 / 69,00 t

Alzina (zona Bages) 66,00 / 72,00 = 66,00 / 72,00 t

Alzina (zona Vallès) 63,00 / 69,00 = 63,00 / 69,00 t

Roure 48,00 = 48,00 t

Roure (zona Bages) 51,00 = 51,00 t

Roure (zona Vallès) 48,00 = 48,00 t

Faig 39,00 / 45,00 = 39,00 / 45,00 t

Faig (zona Vallès) 39,00 / 45,00 = 39,00 / 45,00 t

Suro pelut 30,00 / 36,00 = 30,00 / 36,00 t

FUSTES TRITURACIÓ I BIOMASSA(St. Gaudens)

Coníferes 33,00 / 40,00 40,00 / 47,00 t

Castanyer 35,50 / 39,00 40,00 / 42,00

Faig 43,00 / 46,00 45,00 / 48,00 t

Eucalipto 43,00 / 46,00 45,00 / 48,00 t

Plàtan 40,00 / 43,00 43,00 / 45,00 t

Altres planifolis 40,00 / 43,00 43,00 / 45,00 t

SURO (Llotja de Girona)

Suro trituració verd (rebuig) 400,00 = 400,00 t

Suro taponable 1.800,00 = 1.800,00 t

FUSTES DE TRITURACIÓ I BIOMASSA 25,00 / 35,00 18,00 / 35,00 t

A finals del mes de maig es vacelebrar la Llotja de Preus deGirona que, com molt bé sabeu,està consagrada als preus delsuro, els quals s’han mantingut enels mateixos valors de l’any pas-sat. Fins aquí cap novetat, comtampoc és cap novetat que a laLlotja només hi assisteixi un solcomprador. Però que no siguinovetat, no vol dir que no siguiuna situació crítica i anòmala pelfet que a la província de Gironaes concentra el 60% (pel que fa afacturació) de les empreses anivell de l’Estat Espanyol. Arribatsaquí, la pregunta és ben lògica:d’on es nodreix de matèria primaaquest important pool industrialsurer de les comarques gironines?La resposta també sembla forçaevident: la major part de lesempreses compren el suro fora deCatalunya, deixant completa-ment de banda el suro català imenyspreant el manteniment igestió de les nostres suredes. L’a-posta de Quality Suber SL per tre-ballar i promoure el suro catalàha de servir per ajudar aquestesempreses a fer el pas i que esdecideixin a utilitzar suro català i,d’aquesta manera, alhora que escomprometen i col·laboren ambla gestió i conservació de les sure-des catalanes, gaudeixin delsbeneficis de treballar amb unsuro de qualitat i proper a lesindústries, un producte quilòme-tre zero i amb una mínima petja-da de carboni, aspectes moltvalorats per la societat actual.

Josep M. TusellResponsable Tècnic del CFC

Situacions de risc

es grans cadenes muntanyoses dels Piri-neus i els Ports de Tortosa-Beseit (extremoriental del Sistema Ibèric) són els llocs

per excel·lència on es poden registrar, amb mésfreqüència, fenòmens meteorològics adversos, toti que aquests poden afectar qualsevol dels múlti-ples petits massissos o serralades existents en elterritori català.

TempestesEls núvols de gran desenvolupament verticalpoden tenir un grau d’electrificació suficient comper produir tempestes. En el si d’una tempesta esprodueixen descàrregues elèctriques entre núvolso entre un núvol i el terra, i també xàfecs forts omolt forts, en forma líquida, neu o calamarsa,vents, sovint molt forts, i baixades brusques de latemperatura.

Les tempestes que afecten les àrees muntanyo-ses poden ser de diversos tipus i els seus efectesen superfície molt diferents, tant qualitativa comquantitativament. Les tempestes més freqüentssón les anomenades ordinàries i les tempestesfrontals.

Les fases d’evolució d’una tempesta ordinària són:

• Formació: Inicialment els corrents ascendentsdisparats per l’escalfament solar formen cúmulsde petites dimensions verticals i horitzontals,humilis, que si continuen creixent arribaran a sercongestus. En aquest segon estadi el núvol ja téunes dimensions verticals considerables, aspectede torres de cotó i la seva base fosca.

• Maduresa: El fet inconfusible que mostra que elcúmul congestus s’ha convertit en un cumulonim-

bus és l’aparició en el seu cim d’un plomall de cirrus,formats per cristalls de gel, situats a 12 km d’altitudo més i a una temperatura de l’ordre de -65 º C.Aquest plomall té sovint forma d’enclusa i és trans-portat molt lluny de la tempesta pel vent denivells alts. En aquest moment de l’evolució jas’estan produint ruixats i descàrregues elèctriques.

• Dissipació: Els corrents descendents d’aire queacompanyen els xàfecs comencen a destruir els

ascendents, la tempesta perd intensitat i final-ment es dissipa.

El procés complet dura menys d’una hora iafecta una àrea bastant reduïda. Les tempestesd’aquest tipus tenen tendència a produir-se a pri-meres hores de la tarda.

Les tempestes frontals són les que acompanyenels fronts freds. Tenen una durada, amb interrup-cions, que depèn del temps de pas del front(màxim un dia). Aquestes tempestes es podenproduir en qualsevol moment del dia però prefe-rentment a la tarda o la nit. L’època més propíciaperquè es produeixin és al final de la primavera ol’estiu. Com que van associades a un canvi demassa d’aire, el descens de temperatura pot seracusat i es poden produir nevades a cotes mitges-altes, fins i tot en ple estiu.

En determinades situacions meteorològiques ien llocs orogràficament favorables respecte alsfluxos humits i inestables presents es podenreproduir, de manera gairebé contínua, els xàfecsintensos durant diverses hores (sistemes convec-tius gairebé estacionaris) acumulant valors deprecipitació molt alts que el terreny és incapaçd’absorbir, generant- se aleshores crescudes delsrius amb inundacions associades.

Nevades intensesLa nevada es produeix quan la temperatura ensuperfície o com a màxim uns 400 m per sobred’aquesta és de 0 ºC o inferior.

Depenent de la serralada es presenten amb mésfreqüència i intensitat en ple hivern o bé a la pri-mavera. Les nevades intenses tenen una sèrie deriscos associats com la pèrdua de visibilitat o ladesaparició de les traces a la neu, però el mésimportant és el desencadenament d’allaus per llis-cament de neu nova sobre el mantell antic o eldespreniment d’aquest a causa de la sobrecàrregaafegida per la nevada.

Vents fortsEls vents forts es poden classificar, bàsicament, enassociats a tempestes i altres tipus. Entre els pri-

L

Manel Martínez

Enginyer TècnicForestal

meteorologia29Juliol de 2014catalunyaforestal

a les zones de muntanyaassociades a causes meteorològiques

30meteorologia

Juliol de 2014catalunyaforestal

mers cal assenyalar, per la seva elevada freqüència,els vents a ratxes, de molt curta durada, que esregistren poc abans de l’arribada d’una tempesta.

Entre els altres tipus es pot destacar les entradesbrusques de vents freds molt forts a sobreventd’una serralada o els vents forts descendents queafecten els fons de les valls i les vessants inferiors.

Quan vents forts afecten una àrea muntanyosaen la qual el mantell nival no està cohesionat, béperquè és recent o bé perquè les temperatures hanestat excessivament baixes des que es va produirla precipitació, la capa superficial d’aquest mantellés remoguda i desplaçada de diferents maneressegons la velocitat mitjana i la intensitat de lesràfagues del vent. L’aixecament turbulent de laneu fins a altures superiors als 100 m i el seu pos-terior transport a molts quilòmetres de distància,produeix una enorme reducció en la visibilitat (toti que el cel pot estar clar) i una redistribució moltràpida de quantitats enormes de neu. Als Pirineusaquest fenomen, anomenat torb, adquireix unagran magnitud i ha estat causa repetides vegadesd’accidents mortals en cotes altes.

Baixes temperatures Aquestes es registren en diferents situacionsmeteorològiques, amb o sense precipitacions ovent. Els valors mínims es registren a les cotes altesen situacions d’advecció continental europea,també anomenada onada de fred siberià, ja que ésaquesta la zona d’origen de la massa d’aire queentra pel nord-est. I també podem tenir onades defred polars si l’origen de la massa ens arriba direc-tament del nord d’una latitud superior als 60º. Enel fons de les valls entre muntanyes, els valorsmínims nocturns solen produir-se quan el vent haencalmat, uns dies més tard.

Possible formació d’un episodi de ‘El Niño’ amitjans d’any, segons l'OMMSegons un dels darrers butlletins de l'OMM, lestemperatures subsuperficials de les aigües delPacífic tropical s’han elevat fins a nivells similarsals que solen registrar-se abans de l'inici d’un epi-sodi de ‘El Niño’, i els models climàtics estudiatspels experts de l'OMM prediuen un escalfamentprogressiu del Pacífic tropical durant els propersmesos.

La majoria de models indiquen que podria pro-duir-se un episodi d'‘El Niño’ cap a la meitat del’any (entre juny i agost), tot i que encara és massaaviat per determinar quina serà la seva intensitat iel seu abast territorial.‘El Niño’ es caracteritza per temperatures inusual-ment càlides de la superfície de l’oceà a la partcentral i oriental del Pacífic tropical. Tal i com esva veure durant el fort episodi de ‘El Niño’ el 1998,aquest fenomen té un important efecte d’escalfa-ment sobre les temperatures mitjanes mundials.Dels darrers 15 anys, només dos s’han categoritzatcom anys de ‘El Niño’ i han estat més calorososque la mitjana. “La combinació de l’escalfamentnatural provocat per qualsevol episodi de ‘El Niño’i de l'escalfament induït per l’activitat humana através dels gasos d’efecte hivernacle té el poten-cial de generar un augment dràstic de les tempe-ratures mitjanes mundials" va declarar el secretarigeneral de l’OMM.

És important destacar que cap episodi de ‘ElNiño’ és igual a un altre i que hi ha altres factorsque influeixen sobre les condicions climàtiques. Aescala regional, cal elaborar projeccions estacio-nals per avaluar els efectes relatius de ‘El Niño’,així com d’altres condicionants climàtics perti-nents a escala local.

Dites populars

· Els espàrrecs a l’abril per mi, al maig per tu i al juny per ningú · Maig núvol i juny clar, pa per tot l’any · El juny fred sol acontentar poquets · Per bé o per mal, no et treguis la roba fins per Sant Joan · Sembraràs quan podràs, però fins Sant Joan no colliràs · Vent terral que omple el barral, bo per a l'hivern, i per a l’estiu, mal

33catalunyaforestalJuliol de 2014

publicacions i agenda

Autors: Raúl García i

Francisco Manuel

Martínez

Edita: Asociación Nacio-

nal de Empresas Fores-

tales (ASEMFO)

Any: 2013

76 pàgines

La 8a edició de l'Estudid'Inversió i Ocupació enel Sector Forestal formapart d’una sèrie estadística de setze anys, que consti-tueix la principal font de referència sobre la inversiópública i l’ocupació en el sector forestal. Es tracta d’uninstrument d’informació i investigació forestal queaporta informació comparable sobre la inversió destina-da a la gestió forestal dels boscos a escala nacional iautonòmica, així com els llocs de treballs generats peraquesta inversió en les àrees rurals de tota Espanya.

Aquesta 8a edició, que recull les dades corresponentsa 2011 i 2012, ha comptat amb un ajut parcial delMinisteri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient iamb la participació de la consultora mediambiental Syl-vestris, encarregada de la direcció tècnica, conjunta-ment amb el personal de l'Associació.

El contingut complet de l'estudi es pot descarregar alweb d’ASEMFO (www.asemfo.org).

VIII Estudio de Inversión yEmpleo en el Sector Forestal

Número: 13. Desembre 2013Edita: Associació dePropietaris del Montnegre iCorredor 56 pàginesISSN: 2013-147XDL: B 1662-2014

La revista “l’Aulet” va fer laseva primera publicació l’any2001, i des de llavors s’haconstituït com un referent dela informació sobre el Montnegre i el Corredor. A través dela revista es donen a conèixer les característiques naturals,històriques i socials d’aquest indret i també el seu potencialforestal, tot divulgant les bones pràctiques silvícoles.

En aquest darrer número donen compte de la creació deQuality Suber, S.L., empresa de la qual en són socis funda-dors la mateixa Associació de Propietaris del Montnegre iCorredor, la Cooperativa Serveis Forestals i l’empresa Corchodel Pais, S.A.

Com a tema de fons també hi trobem l’article ‘Disponibili-tat de biomassa forestal i demanda energètica al Montne-gre i al Corredor’ escrit per Roser Mundet i Josep M. Tusell,del Consorci Forestal de Catalunya.

Per subscriure-us a la revista podeu fer-ho des de lamateixa web de l’associació (www.montnegrecorredor.org).

L’Aulet, la revista delMontnegre i del Corredor

Coordinadors: Josep M.Tusell i Pau VeritatEdita: Consorci Forestal deCatalunya Any: 2014ISBN: 978-84-616-9309-2DL: GI 640-2014

Publicació, editada només enformat digital, que recull elsdiferents articles realitzatspels coordinadors de cadauna de les vuit jornades de camp desenvolupades en el marc deles XXXI Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera. Aquestesjornades tenen com a objectiu donar una formació pràcticasobre la gestió dels boscos i la silvicultura de diferents espèciesforestals, i presentar in situ experiències relatives a l’aprofitamentde productes forestals, tractaments silvícoles, introducció d’espè-cies, mercats, etc, a diferents punts del territori català.El document es pot consultar i descarregar des del web del Con-sorci Forestal de Catalunya (www.forestal.cat).

Llibre digital de les XXXI JTSEmili Garolera

EXPOBIOMASA 20141a Edició de la Fira dels Professionals de la BiomassaDel 21 al 23 d’octubre de 2014. Valladolid.Organitza: AvebiomMés informació a www.expobiomasa.es

Jornada ‘El castanyer i els efectes del canvi climàtic’22 d’octubre de 2014. Lloc pendent de concretar.Organitza: Consorci Forestal de Catalunya.Més informació a www.forestal.cat

Jornada ‘Els arbres ens deixen veure bosc. Identitatsi valors dels paisatges forestals de Catalunya’17 de setembre de 2014. ViladrauOrganitza: Observatori del Paisatge de CatalunyaCol·labora: Associació de Propietaris del Montseny iCTFCMés informació a www.catpaisatge.net

Trasobares

e n t r e v i s t a

Antoni

Un dels principals reptes per a l’ac-tivació econòmica de la cadenabosc indústria i alhora, per garan-tir la conservació dels nostres bos-cos, és la mobilització del productei la millora de la competitivitat deles explotacions forestals. Quinsconsidera que són els principalsobstacles i reptes a abordar?

Un dels majors reptes a abordar ésfer possible la gestió multifuncional,comptabilitzant els aprofitamentsdels boscos i la preservació i millorade la biodiversitat. Cal concebre demanera integrada l’aprofitamentsostenible dels boscos (fusta, suro,llenya, bolets, pinyons, etc.) i la con-servació de la biodiversitat i altresaspectes importants com el paisatgeo el cicle de l’aigua. Sovint unamateixa hectàrea de bosc incloudiversos d’aquests bens i serveis i calplantejar la gestió de manera inte-grada, cercant l’equilibri segonssiguin els objectius principals. Tot ique el concepte pot semblar forçaintuïtiu, no és tan simple dur-lo a lapràctica de manera sistemàtica.Estem treballant per fer-ho possibleestablint equips multidisciplinaris alterreny, en els quals hi participentècnics de diferents àmbits (gestióde boscos, fauna, espais protegits,etc.), sobre la base dels recursoshumans ja desplegats en els dife-

rents àmbits territorials. Un altre repte important és acon-

seguir dur a terme la gestió forestalen tots aquells indrets on hi hapotencialment boscos amb caràcterproductiu i que, per diferents cir-cumstàncies, encara a dia d’avui, nos’han posat en gestió. En definitivaposar en marxa la gestió de méssuperfície forestal en diferents tipo-logies de boscos d’arreu de Catalun-ya. Tot això ha d’anar compassatamb una tasca de divulgació impor-tant de la bondat dels aprofitamentsben implementats, amb concor-dança amb aquell Eix del Pla Gene-ral de Política Forestal (PGPF) queparla de la millora de la percepciósocial del bosc, a fi i efecte que lasocietat entengui que és necessariestendre la gestió sostenible al con-junt del territori. Cal que tothomentengui que el benefici de la gestióforestal en la majoria del territori noés només el possible marge econò-mic per la venda de fusta o altresproductes, sinó també millorar laprevenció d’incendis, el valor recrea-tiu-turístic o la biodiversitat. Aixòens permetrà estar en una millorsituació per controlar la propagacióde possibles incendis forestals i tam-bé a nivell d’adaptació als ciclesextrems del canvi climàtic que jatenim damunt.

Director General de Medi Natural i BiodiversitatAntoni Trasobares, Director Gene-ral de Medi Natural i Biodiversitatdel DAAM (Generalitat de Cata-lunya) des del febrer de 2013, ésEnginyer de Forests, EnginyerTècnic Agrícola i Doctor en Gestióforestal i Economia per la Univer-sitat de Joensuu (Finlandia). Laseva carrera professional ha estatvinculada sempre en l'àmbit de larecerca, la transferència tecnolò-gica i els projectes aplicats engestió forestal i del medi naturalen general. També ha donatsuport al desenvolupament depolítiques aplicades en gestióforestal i medi natural.

Abans de començar la seva etapacom a Director General, va sercoordinador d’un dels principalsgrups de treball del projecteEuropeu MOTIVE, finançat per laComissió Europea (FP7), centraten el desenvolupament de modelsi estratègies per adaptar la gestióforestal al canvi climàtic. Tambéva treballar en el desenvolupa-ment de diversos projectes anivell nacional i internacional através d’una consultoria especia-litzada en el suport a la gestióforestal i la gestió del Medi Natu-ral, i també al Centre TecnològicForestal de Catalunya, en l’esta-bliment i coordinació del ProjecteRegional pel Mediterrani de l’Ins-titut Forestal Europeu.

35catalunyaforestalJuliol de 2014

entrevista

El PGPF aprovat recentment pel Govern, posa doncsl’accent en la gestió forestal sostenible com a eina perharmonitzar la funció econòmica del bosc amb la sevaconservació. A la pràctica, què suposarà l’aprovaciód’aquest document pel propietari - silvicultor?

És el referent estratègic per estructurar i dinamitzar elsector durant els propers anys. Ens permet conèixer deprimera mà quines són les regles del joc, els objectiusprioritaris de la política forestal en el proper decenni,sense canvis de rumb i sense improvisacions. La propietatsap que l’objectiu prioritari és cercar les potencialitatsdel bosc, posar-les en valor i mirar que la gestió forestalsigui viable per si mateixa, depenent mínimament delsajuts. El pla promou que la propietat, l’administració, elscentres de recerca i innovació, i la industria de primera isegona transformació, estableixin complicitats i treballinconjuntament per estructurar el sector i fer-lo més esta-ble i competitiu. El propietari ha d’innovar en la seva for-ma de fer, participar de les associacions o cooperatives,negociar amb la indústria local i mirar de servir-li pro-ducte de bona qualitat que eviti al sector serrador anar-lo a comprar més lluny, o inclús participar directamenten la primera transformació per a participar del valorafegit. Des del departament mirarem de donar tot elsuport possible als diferents agents del sector per afavo-rir aquest plantejament.

Pel que fa a la dinamització del mercat de la fusta, quinessón les prioritats que es preveu abordar a curt termini?

Durant aquest any ja s’han dut a terme moltes accionscom han estat l’aprovació de l’estratègia de la biomassa, lasimplificació dels procediments de tallada tant en finquesamb document de gestió com sense, la promoció de lafusta en construcció, en l’ebenisteria, l’exploració delsnous usos com el pellet torrefacte, biocombustibles. Sónmolts els fronts oberts i en aquesta línia d’innovació i derecerca més aplicada és en la que estem conduint els cen-tres que de nosaltres depenen, per poder assolir finalmentun mercat més potent i diversificat del sector forestal aCatalunya que, en definitiva, serà el que farà possible lamajor gestió en aconseguir millors preus pels productesdels nostres boscos.

Una major dinamització de la taula intersectorial forestalajustant l’oferta i la demanda, i el reforç del nostre teixitindustrial forestal que també és una prioritat en aquestPGPF, la major penetració en el gran mercat català de lasegona transformació amb la producció interna, pot ferpossible un canvi en positiu. A aquests efectes, les reunions iels conseqüents grups de treball per dinamitzar i agruparl’oferta de la propietat sota les diferent fórmules actual-ment existents en el mercat, ben segur que pot convèncerals nostres industrials d’incrementar el seu autoproveïmentdins de les nostres fronteres.

e n t r e v i s t a

36entrevista

Juliol de 2014catalunyaforestal

Una de les conclusions i objectius anunciatsen la presentació del Pla, és doblar la taxad’autoproveïment del mercat forestal catalài, per altre costat, es preveu un increment dela demanda en mercats estratègics com elde la bioenergia. Quines mesures concretespreveu el Pla per avançar en aquesta direc-ció? Quin paper ha de tenir la propietat pri-vada en l’assoliment d’aquesta fita? 

Bé, en primer lloc facilitar les instal·lacionsdestinades a aquest ús en els terrenys rústecs.A aquests efectes ja s’ha parlat amb el Depar-tament de Territori i Sostenibilitat per tal d’e-liminar traves que per defecte poguessin exis-tir en els POUM municipals, sense deixar encap cas de complir amb la legalitat vigent,però evitant que el benefici o marge quedésmolt reduït si les dites instal·lacions que no hosón pas de segona transformació, haguessind’acudir a terrenys industrials. En segon ter-me, establint una finestreta única per a la tra-mitació com s’ha dibuixat en l’estratègia de labiomassa, alhora que fent difusió de la bondatd’aquestes energies per estendre el mercatfins assolir el grau de compliment del pla deles energies renovables de Catalunya i de sos-tenibilitat energètica i en concordança amb elpla del canvi climàtic.

Cal garantir el subministrament de formacontinuada i a preus competitius i, conjun-tament amb els operadors, fer possible unamajor desestacionalització del recurs enbase a l’emmagatzematge de producte quanmés dens millor, per posar un exemple, queredundi en una major eficiència del procés,a la que també hi contribuirà la propietat sien el marc individual de la seva finca icol·lectiu del massís en que es troba es fanles millores logístiques i, si s’escau, tambéde les infraestructures que permetin fer elsaprofitaments i tota la cadena posteriormés competitiva. Nosaltres també mirarem,en la mesura que puguem, d’afavorir aques-tes tendències mitjançant les properes con-vocatòries d’ajuts. Manca molta feina perfer atès que els documents de gestió no hanaprofundit, en la seva majoria, en aquestsaspectes i gairebé mai considerant les ope-racions en el marc d’una acció conjunta.

Finalment, una de les mancances de l’an-terior Pla va ser el baix nivell d’assolimentdels objectius continguts en el mateix,especialment pel que fa al capítol pressu-postari.  El  document  aprovat  ara  pelGovern incorpora algun element per donarun tomb a aquesta situació? S’ha pensaten alguna fórmula per facilitar el segui-ment periòdic per part dels representantsdel sector?

El PGPF 2014/2024 ha hagut, per impera-tiu de la UE, local, i també de sostenibilitatambiental, de comprometre’s a expressar-seen termes d’indicadors comprovables i audi-tables. De fet, la DGMNB té ja establerts,per els seus anàlisis i estadístiques que li sónrequerits i recentment encara més per l’e-xigència d’estudi d’impacte dels fons UEque han de cofinançar les nostres accions,uns sistemes que lliguen les inversionsfetes/subvencions atorgades amb els pro-grames descrits al Pla, tant per les accionsamb pressupost com per les accions sensepressupost. Segurament això ens exigirà sermés exhaustius en obligar a les diferentsadministracions implicades que alhora facinla seva contribució en aquests termes, faci-litant les seves dades igualment treballadesper assolir l’harmonització i, per tant, fer unbon seguiment.

Dr. Xavier Campillo Besses Geògraf col· legiat núm. 861 Soci núm. 365 de l’Associació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses

tel. 650 372 399 periciacaminera@gmail.com www.periciacaminera.com

Ap. Correus 11 - 17401 ArbúciesCoord. UTM: 31T 457000E 4628900N

masvilar@masvilar.catwww.masvilar.cat

--------------Tere Crous - Tel. 699 499 911