Embed Size (px)
Citation preview
Un compromís amb la societat
Amistat Nº
7M
arç
2005
FUNDACIÓ
la fundació informa
3
• La Fundació informa 3
• Vida a les Llars 10
María Dasca: vocació pels altres
Joan Saperas: l’alegria de viure
• Reportatge 12
Les Llars, compromeses amb Europa
• Entrevista 14
Amparo Ferrando:
el vincle de germanor internacional
• Centres 16
Llar Terres de Ponent: deu anys per celebrar
el patronatPresidenta d’Honor: S.A.R. la Infanta Elena
Patronat d’HonorMariano Supervía, Inés Benedetti, Amparo Ferrando, Carmen Gil de Biedma
PatronatPresident: Albert Trias Vicepresidenta: Mercè Escrigas Tresorer: Jordi Segarra Vocals: Lourdes Canet, Josep Prat, Rosa Sensat,
Xavier Matas Secretari: Alfredo Briales
EditaFundació privada Llars de l’Amistat CheshireDirector General: Dr. Josep Maria Colonc/ Benedetti, 60-6208017 Barcelona (Espanya)
[email protected]: Montse Fita
editorialDies en famíliaEn el transcurs de l’any, hi ha dates que són especialment importants i
que ens fan pensar més que mai en la família i els amics. El Nadal és una
d’aquestes èpoques. Encara que ja han passat uns mesos, volem recordar
l’esperit familiar de les festes nadalenques. Acabem de gaudir d’unes festes
en què, tradicionalment, s’ajunten els membres de cada família per tal de
compartir estones i àpats tots plegats, i en les quals l’amor i l’amistat cobren
molta importància.
A les Llars de l’Amistat Cheshire, el Nadal també es viu amb la mateixa
intensitat i alegria. Tots els residents s’apleguen com una família i prepa-
ren, des de setmanes abans de l’arribada d’aquestes dates, les activitats
que es duran a terme els dies de festa.
La transformació de les Llars comença, sovint, per la mateixa decoració,
que es tenyeix de colors vermells, daurats, blaus i blancs. Els residents
treballen als tallers de manualitats les tècniques apreses durant l’any per
construir els motius nadalencs que després engalanaran les sales comu-
nes i les habitacions. Els centres es transformen a poc a poc, capturant
l’esperit nadalenc, a mesura, també, que van arribant les primeres feli-
citacions de Nadal d’institucions, familiars i amics, que aquests dies no
s’obliden de les persones que estimen.
Els professionals de les Llars també es bolquen en la preparació de les
dates més assenyalades. Treballen per tal de dissenyar noves activitats i
fan que tots els residents intervinguin, d’una manera o altra, en la cele-
bració del Nadal. El seu treball professional va més enllà d’una tasca
laboral i la seva activitat transmet caliu humà, tendresa i amistat.
I és que la feina dels professionals de les Llars és fer que el Nadal sigui una
celebració en família que aplegui tots els residents de cada centre. Perquè,
en definitiva, la família més propera és la que comparteix el dia a dia i la
quotidianitat. Per a la Fundació ha estat una satisfacció poder compartir
aquests dies amb tots els que formen aquesta gran família. Des de les Llars
de l’Amistat, desitgem a tothom un feliç any, ple d’amistat, amor i alegria.
LLARS DE L’AMISTAT CHESHIRE
sumari
Disseny i realitzacióBPMO Edigrupc/ Caballero, 79, 7è - 08014 BCNTel. 93 363 78 40 / Fax 93 410 84 15 www.bpmo.es
Dipòsit legalB-45328-2002
La Fundació no es responsabilitza de les opinions expressades pels nostres col·laboradors en aquesta publicació.
la fundació informa
3
Canvi d’adreçaDes de fa unes setmanes, la seu de la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire es troba a les instal·lacions de la Llar Emilio Benedetti, al carrer Benedetti, 60-62, de Barcelona. Aquesta Llar obrirà les portes als seus nous resi-dents d’aquí a poc temps.
Fundació Llars de l’Amistat Cheshirec/ Benedetti, 60-6208017 BarcelonaTel. 93 451 46 19Fax 93 451 47 [email protected]
Nova webLa Fundació Llars de l’Amistat ha reno-vat la seva web, www.llarsamistat.org. Amb un nou disseny i una navegació
fàcil, aquesta pàgina permet conèixer a fons qui som i què fem, així com estar al dia de tot el que succeeix a les nostres
Llars. Sens dubte, una eina renovada per estar més a prop de tots aquells que confien en la Fundació.
Incorporació d’un patróEl Patronat de la Fundació compta, des de principis d’any, amb la col·laboració de Xavier Matas. El Sr. Matas ens aporta un esperit dinàmic i emprenedor. No en va ha estat sempre un empresari exitós, que ara ens ofereix disponibilitat total, noves idees i una gran il·lusió per col·laborar en aquesta tasca. És una satisfacció donar la benvinguda a una persona que, per la seva sensibilitat social, ha estat sempre proper al món dels més necessitats.
Nadal a les LlarsEls residents de les Llars van celebrar un any més el Nadal en companyia d’amics, familiars, treballadors i repre-
sentants del Patronat. Per alguns, com els residents i els treballadors de la Llar Oxalis de Girona, va ser la primera vegada que celebraven junts aquesta festa, cosa que la va fer doblement emotiva. Aquest dia es va preparar una gran taula per poder fer la festa més familiar i així dinar tots plegats. Quan van acabar de menjar el deli-ciós menú de Nadal, el Patronat els
va dirigir unes paraules d’agraïment per continuar tirar endavant aquesta jove Llar. Amb molta estimació se’ls va obsequiar amb una caixa de bombons i per acabar es van llegir i representar
4
la fundació informa la fundació informa
5
les poesies de Nadal, i els cantors d´Oxalis els van deleitar amb unes dolces cançons de Nadal.Els que també recordaran especial-ment aquest Nadal van ser els residents
de la Llar Joan Trias, ja que van ser els protagonistes de la felicitació nadalenca de la Fundació, que es va il·lustrar amb el pessebre que havien fet els usuaris del Centre Ocupacional, i que va formar part d’una exposició al Palau de Mar de Barcelona. També van rebre la visita de Sergi Bruguera i de Pere Escobar, que van repartir els regals de Nadal. Una missa, una cantada de nadales a càrrec de la coral del Col·legi d’Advocats i un sopar van completar les activitats de les festes en aquesta Llar.A la Llar La Gavina, com cada any, els residents van rebre la visita de la coral del Casal d’Avis de Sant Andreu, que els van cantar nadales el dia 21 de desembre. Uns dies abans van cele-brar la seva festa de Nadal, en la qual
els residents, els treballadors i una àmplia representació del Patronat van celebrar un dinar especial, el menú del qual havia estat escollit prèviament pels residents.
Els residents de totes les Llars van par-ticipar molt activament en la celebració de les festes nadalenques: escollint els menús, llegint poesies, representant obres de teatre, fent actuacions musi-cals, cantant cançons, fent sortides per veure l’ambient nadalenc de les seves ciutats i les cavalcades de Reis. Alguns, com els residents de la Llar La Gavina, van allargar les celebracions fins a les tres de la matinada, ballant a la disco-teca improvisada a la mateixa Llar. A la Llar Can Llovera, uns dies abans de Nadal, dos dels voluntaris més joves, en Borja Franco i l’Albert Agui-lera, del Col·legi Sagrat Cor de Sarrià, van decorar la Llar amb boles, guirnal-des i molt d’amor. En definitiva, tots van donar el millor de si mateixos per passar un Nadal inoblidable.
Premis de pinturaEl passat 23 de febrer, el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya va otorgar els premis del Concurs NOUS GENIS, patrocinats per la Caja de Ahorros del Mediterráneo. El President de la Fundació Llars de l’Amis-tat Cheshire, Albert Trias, va rebre, de mans de la Honorable Consellera la Sra. Anna Simó, el premi a la nostra entitat. La Sra. Simó també va fer entrega dels
premis corresponents als 3 residents guanyadors de les nostres Llars:• Sra. Catalina Cabrera Rubio, per la seva
obra “Terratrèmol”, de la Llar Terres de Ponent de Mollerussa.
• Sra. Sònia Jiménez Garcia, per la seva obra “Entre otoño y primavera…”, de la Llar Oxalis de Girona.
• Sr. Xavier Cubelles Saludes, per la seva obra “Medi ambient al camp de Tarragona”, de la Llar Sant Salvador.
Totes les obres, tant les premiades com les que no, van ser exposades al Palau de Mar de Barcelona, i molts residents de les nostres Llars van visitar l’exposició. Aquest any ens hem superat, ja que el darrer no vam ser premiats, i fent un cop d’ull a l’exposició hem pogut comprovar en què s’ha de millorar de cara a l’expo-sició de l’any vinent.
Moltes felicitats a tots els participants.
BenvingudesDonem la benvinguda a Francisco José Muñoz, Diana Rodríguez i Sonia Giménez, de la Llar Oxalis de Girona; a David Fernández, Lluïsa Muñoz, Verònica Egea, Laura López, Belén
Mingorance i Inma Hernández, del Centre de Dia d’aquesta Llar; a Carme Iglesias i María Jesús Pérez, de la Llar Terres de Ponent, i a Eva Soler i Víctor Pinos, de la Llar La Gavina. A tots ells,
4
la fundació informa la fundació informa
5
els desitgem que en la seva nova vida a les Llars hi trobin l’afecte necessari per adaptar-s’hi.
Nova associacióAprofitant els actes commemoratius del Dia del Disminuït, a Sant Feliu de Llobregat es va presentar l’Associació de Disminuïts Físics de Sant Feliu de Llobregat, que té com a president el resident de Can Llovera Xavier Gabarrós. L’acte va tenir lloc al nou Casal d’Avis, amb la presència de personalitats de Sant Feliu i del president i director general de la Fun-dació Llars de l’Amistat Cheshire. També hi van assistir un gran nombre de com-panys de residència d’en Xavier.Des d’aquí, Xavier, et desitgem molt d’èxit en la teva nova tasca. Ens agra-daria que, des d’aquesta revista, ens expliquessis quins objectius teniu i quins són els vostres plans de treball.
EsportsBòcciaDes del setembre de l’any passat, la bòccia ha pres protagonisme a la Llar Can Llovera. L’acceptació d’aquest esport adap-tat per part dels residents ja ha permès organitzar dos campionats interns, on hi van participar els residents per parelles.A la primera edició, els guanyadors van ser la parella formada per Antonio Arroyo i Manuel Gavilán, mentre que a la segona
edició les guanyadores van ser Isabel Onieva i M.ª José González. Actualment, s’està duent a terme un altre campionat, en el qual 22 residents disputaran una lliga individualment.
Festa del VoluntariatLa Llar Terres de Ponent i la Llar Joan Trias van voler homenatjar els volun-taris que durant tot l’any ens ajuden
amb festes en el seu honor. La Llar Terres de Ponent va celebrar la seva VI Festa dels Voluntaris el 8 de gener passat. La Coral Verge del Lliri, de
Vilanova de Bellpuig, va cantar amb els voluntaris i els residents l’Hora dels adéus, en una festa molt emo-tiva. En agraïment a la seva tasca, els residents van lliurar als voluntaris un obsequi fet al taller: un colom de la pau que porta un branca de l’olivera del jardí de la Llar. La Llar Joan Trias, per la seva banda, també va obsequiar els seus voluntaris amb un regal: van compartir un pica-pica amb ells i van presenciar un concert a càrrec de la Coral del Col·legi d’Advocats.
Sortides i excursionsVisita a la fàbrica de DanoneEl dia 22 de novembre de 2004 el grup de cuina de la Llar Oxalis de Girona va visitar la fàbrica de Danone de Mollet del Vallès. L’objectiu era conèixer la història i la fabricació dels iogurts. Els residents d’Oxalis van veure com i on es fabriquen, quines normes de segu-
retat segueixen i quines maquinàries de producció i d’etiquetatge fan servir. Abans de marxar, van tenir una agrada-ble sorpresa quan se’ls va obsequiar a tots amb una bossa plena de produc-tes Danone (formatges, iogurts, flams, postres, etc.). Després van tornar tots cap a la Llar La Gavina, on van dinar
6
la fundació informa
7
la fundació informaracó d’opinió
Programa P.E.A.El dia 21 d’octubre de 2004 es va pre-sentar a la Llar Joan Trias el programa P.E.A. (Programa de Enriquecimiento Afectivo), en el qual estan treballant diferents professionals de la Llar, coordinats per l’autora del programa, la psicòloga Cristina Ramírez Roa. Aquest és un programa ambiciós,
Apunts• Ajuda a la Llar Joan TriasLa Fundació “la Caixa” ha concedit una ajuda econòmica a la Llar Joan Trias, residència per a persones amb paràlisi cerebral de la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire. Grà-cies a aquesta aportació, es podrà iniciar la primera fase de les obres de remodelació i millora de la Llar. Des d’aquestes pàgines volem agrair la col·laboració de la Fundació “la Caixa”, pionera a participar en aquest tipus de projectes.
La revista es finança íntegrament amb donatius. Si hi vol col·laborar pot fer-ho
al núm. de compte 2100 0555 34 0201381965
Visita al Club Atlètic del Masnou-OcataEls residents i el personal de la Llar Pla d’en Boet van gaudir d’un dia de ger-
manor a les instal·lacions del Club Atlè-tic del Masnou-Ocata, convidats per la germana de l’Àfrica, la cuidadora de la Llar. Al jardí del bar van fer un aperitiu i
una barbacoa, en la qual van participar tots. Abans de dinar, es va disputar un partit de futbol entre el personal de matí i el de tarda-nit, que va arbitrar el resident Tomás Carrasco. Un ball a la terrassa va posar el punt final a una jornada molt divertida i que tots espe-ren repetir aviat.
del qual us parlarem en profunditat a la propera revista. Desitgem que tot l’esforç i la il·lusió que estan aportant aquests professionals tinguin uns resultats exitosos.
6
la fundació informa
7
la fundació informaracó d’opinió
‘Imagina’
I magina que les persones mai parlen directament amb tu, però conversen de tu en presència teva.Imagina que els nens es riuen de tu al
carrer i que els adults et miren i parlen en veu baixa a la teva esquena.Imagina que les persones t’agafen pel braç i et treuen al carrer sense dir-te mai on et porten.Imagina que no està permès anar a cap lloc sol.Imagina que els professors et fan preguntes tontes com: “quin color és aquest” o “assenyala’t el nas”, encara que tinguis 18 anys o més.Imagina que els teus intents de fer alguna cosa sempre són interromputs per persones que ho fan per tu.Imagina que estàs malalt, però que ningú se n’adona.Imagina que escoltes constantment les persones discutir sobre el que no pots fer.Imagina que ets adult. Però tots es refereixen a tu com un nen.Imagina que les persones estan sempre dient-te què fer, però mai conversen amb tu.Imagina que les persones només esperen una conducta inadequada de tu.Imagina que mai no t’han permès prendre la més petita decisió personal.
Aquest és el món de les persones amb discapacitat, retard mental, autisme i problemes de conducta!Jo, amb tota probabilitat, em comportaria inapropiadament, com ho fan moltes persones amb disminució psíquica.
Judith M. LeblancPh. D. Associate Director For International Development
Life Sapin Institute (University of Kansas)
El mes de desembre passat, la Llar Joan Trias va organitzar una festa per agrair la col·laboració de tots els seus
voluntaris. Entre altres activitats, es va llegir i lliurar aquest escrit, on es reflecteixen els sentiments que, de
vegades, senten les persones amb discapacitat. Des de les Llars, tots els professionals treballen per tal que
aquestes situacions no es produeixin, i per sensibilitzar tota la societat per eradicar aquest tracte discriminatori.
8
la fundació informaracó d’opinió
9
la fundació informaracó d’opinió
Soy de carne y huesosoy vela, barco y anclasoy sol y albasoy estrella de noche perfumada.
Soy capricho de tu sonrisasoy espejo de tu miradasoy ecosoy la vida que desprenden tus palabras.
Pero por unos instantes soy viento enfurecidoque se eleva hacia tu almallega y toca tus sentidosy se vuelve brisa llana.
Pero por unos instantes soy eternosoy cariciasoy poematú eres chiquilla y mujer de tierra frescamas si tú te alejas por un instanteyo seré tuyo mi alma.
Carlos López Cámara(As de corazones)Llar Pla d’en Boet
Por instantes
8
la fundació informaracó d’opinió
9
la fundació informaracó d’opinió
T radicionalment, les residències tenen com a objec-tiu la substitució de la llar. La pràctica ens indica que voler ser el substitut dels progenitors i de la
dinàmica que s’estableix en un nucli de convivència familiar és molt difícil. Fins i tot alguns nois i noies que han patit situacions familiars conflictives somien amb un Nadal en família.Aquestes situacions, que hem anat observant al llarg dels anys, ens han portat a desenvolupar un programa d’adaptació amb els residents nouvinguts. Els destinataris són els nois i noies que s’incorporen a la plaça d’una forma no urgent. Amb “la urgència”, els processos adaptatius vénen determinats pel fet causal de la mateixa urgència, i aquest programa es modifica substancialment.El programa cerca l’establiment de lligams entre el resident i la residència de forma gradual i continuada, sense que suposi una separació traumàtica entre resident i família.L’adaptació es fa conjuntament amb la família, i es planifica el calendari amb un objectiu clar: la utilització al 100 % de la plaça de resident. Cada adaptació és diferent, en funció de la persona a qui va adreçada, i, per això, cal tenir en compte:1. Les relacions familiars ja establertes amb la família nuclear
i extensa: si hi ha avis, tiets, si els visiten entre setmana, etc.
El procés d’adaptació a la residència
2. Les activitats d’ocupació del temps de lleure: esplais, pis-cines, cursets, etc.
3. Sobreprotecció per part dels progenitors i altres familiars.4. Predisposició a ocupar la plaça per part del resident i la família.En funció d’aquests punts es defineix amb els familiars, els professi-onals i el resident el calendari d’ocupació per part del noi/noia.En un primer moment, el calendari es fa en funció de les acti-vitats que realitza el noi/noia i de les seves necessitats, la qual cosa implica que el resident no se separi de la seva rutina i quotidianitat. Potenciem, així, la seva autoestima i seguretat en un mitjà nou i desconegut com és la residència.Gradualment i en un segon moment, les activitats es planifi-quen en funció de l’ocupació de la plaça. La majoria de les acti-vitats d’ocupació del temps de lleure passen a concentrar-se en caps de setmana i, les visites de familiars, als horaris establerts pel servei de residència.El tercer i últim pas de l’adaptació és l’emancipació, el més difícil, però al qual cada cop arriben més residents. L’ús de la plaça de residència esdevé el seu habitatge habitual, on la persona
El programa cerca l’establiment de lligams entre el resident i la residència de forma gradual i continuada
decideix amb qui vol marxar i quan. Tria, en funció dels seus recursos econòmics, les activitats que vol fer i amb quin grup o entitat les vol fer. Tria els seus amics entre els seus companys i la seva família s’amplia: molts dels familiars dels seus companys passen a ser “familiars seus”, i fan, fins i tot, algunes demandes de lleure i petits encàrrecs.Alguns residents necessiten anys per arribar a un segon pas d’adaptació, d’altres només setmanes, i d’altres arriben al tercer pas en mesos, depèn de cada situació i de cada persona.
Lourdes Cañada i RedondoTreballadora Social de la Llar La Gavina
vida a les llars
10
vida a les llars
11
J a fa més de vuit anys que María Dasca col·labora a la Llar Sant Salvador. Durant tot aquest temps ha aconseguit guanyar-se la confiança dels resi-
dents fins a establir una relació d’amistat amb molts d’ells, tal com explica: “Amb el temps, a poc a poc prescindeixes de la cadira de rodes i veus la persona tal com és, amb els mateixos drets i deures que tu, però amb certes limitacions.” En qual-sevol cas, la manera com els residents i els usuaris de la Llar afronten aquests problemes no deixa de ser una inspiració per tots aquells que viuen de prop la seva realitat quotidiana. En el cas concret de María Dasca, aquesta presa de consciència
María Dasca ha dedicat tota la vida a ajudar les
persones, en el seu paper de mestra i com a monja.
Actualment, dedica part del seu temps a col·laborar
a la Llar de l’Amistat Chesire de Tarragona.
Vocació pels altres
MARÍA DASCA
“Aquesta feina aporta a la persona que la fa un enriquiment humà i espiritual que no té preu”
va sorgir des del primer moment que va començar a col·laborar a la Llar. “Princi-palment vaig venir per una persona molt concreta, una senyora que era molt maca i pacífica i que em va ajudar molt a pensar i desenvolupar una mica el sentit de l’amistat i la comprensió, qualitats que aprens a mesura que vas entrant en aquest món, un mica desconegut però alhora molt ric”, explica.
Aquesta bona relació amb els usuaris i els residents de la Llar també es pot traslladar als mateixos voluntaris, que han creat un cercle d’amistat “ple d’afecte i gent molt maca”. El treball que fan els diferents voluntaris a Sant Salvador és molt divers i, en el cas concret de María Dasca, es materialitza en un munt de petites coses que con-tribueixen a fer més fàcil i agradable la vida de tots aquells que participen de la residència. “Aquesta feina aporta a la persona que la fa un enriquiment humà i espiritual que no té preu”, diu. Aquest enriquiment és, precisament, la recompensa més gran de la seva feina com a voluntària a la Llar Sant Salvador de Tarragona: “Si es conegués de ben a prop el que representa la feina de voluntari, tothom voldria dedicar part del seu temps a aquesta tasca tan gra-tificant”, assenyala.
vida a les llars
10
vida a les llars
11
E n Joan Saperas és un home a qui el pas dels anys no ha aconseguit treure el somriure. Tal com ell diu ,“Déu tanca una porta i n’obre una
altra”. Aquest esperit positiu l’ha fet mirar sempre endavant i intentar contagiar aquesta manera de pensar i de viure a tots aquells que l’envolten. La seva recepta contra qualsevol malaltia o desgràcia és riure i mantenir l’esperança. Tota l’ale-gria que en Joan Saperas aporta a la Llar es recompensa amb l’estimació dels residents i dels usuaris, a qui ell no dubta a qualificar com la seva altra família i els seus altres fills.Fent gala d’una gran humilitat, en Joan Saperas treu impor-tància al temps que dedica a la Llar dient que ho fa perquè li agradaria que algú fes el mateix per ell en el seu moment, però la historia de la seva vida confirma el seu caràcter
L’alegria de viureJOAN SAPERAS
En Joan Saperas és un rostre amable
i conegut a la Llar Sant Salvador de Tarragona.
Des que el seu fill es va fer usuari del centre,
ara fa sis anys, en Joan no ha deixat d’ajudar
i col·laborar en tot allò que ha pogut.
solidari i participatiu. Abans que comencés a col·laborar a la Llar Sant Salvador, ja va estar dos anys fent de voluntari als menjadors per a les persones més desfavorides de Tarragona. El seu fill Emili ha heretat aquest caràcter actiu i és una persona coneguda dins l’àmbit de l’Hospitalitat de Tarragona, amb la qual ha viatjat gairebé una trentena de vegades al Santuari de Lourdes. El fill d’en Joan Saperas és un dels usuaris del centre de dia de Sant Salvador, i en Joan l’hi acompanya al matí i el va a recollir a la tarda, però molts dies es queda una bona estona al centre fent companyia als residents, jugant al dòmino o donant petits cops de mà a tothom que li demana ajuda. Aquesta és una feina que fa amb molt de gust, i tal com ell confessa: “Sembla que no sàpiga anar a cap altre lloc. M’agrada ajudar i encara m’agradaria poder fer molt més. M’estimo més estar aquí que en el millor teatre del món.”
“M’estimo més estar aquí que en el millor teatre del món.”
reportatge reportatge
L lars de l’Amistat Cheshire participa activament en dos projectes d’investigació que tenen Europa com a marc de treball. Són dos estudis diferents, però que en el
fons tenen un mateix objectiu: posar en comú les necessitats de les persones discapacitades i unir esforços per millorar la seva qualitat de vida. Quan s’acabin aquests projectes, les Llars ja pre-veuen continuar treballant en altres desafi aments internacionals que puguin sorgir.Un dels aspectes que preocupa més les institucions i les persones que treballen amb discapacitats és la seva integració laboral. Per tal de fer una radiografi a de quina és la situació de la seva inserció en el món del treball, s’ha posat en marxa el projecte Leonardo Da Vinci, en el qual han participat sis països: Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Holanda, la República Txeca i Espanya. Iniciat fa tres anys, i en el qual treballen un total de 12 persones, l’estudi pretén comparar el nivell d’integració laboral dels discapacitats i establir quines són les necessitats reals, tant dels empresaris a l’hora de contractar professionals com dels futurs treballadors.
Les Llars de l’Amistat Cheshire han enfortit
encara més els seus lligams amb Europa amb
la participació en dos projectes d’àmbit europeu:
un dins el programa Leonardo Da Vinci, destinat
a millorar la inserció laboral dels discapacitats,
i l’altre amb EDAMAT, amb l’objectiu de millorar
la qualitat de vida en general de totes les
persones amb discapacitat a Europa.
El projecte Leonardo Da Vinci pretén comparar el nivell d’integració laboral dels discapacitats
Les Llars, compromeses amb Europa
Les conclusions d’aquest estudi, que s’ha anomenat Transwork-coaching (Els mitjans europeus per a la integració professio-nal de les persones amb disminució), es faran públics al fi nal de 2005, però ja han començat a donar fruits. Després de nombro-ses enquestes, els països participants estan dissenyant un dossier on constarà la documentació que hauria de facilitar a l’empresari la persona candidata a un lloc de treball. Es tracta d’unifi car criteris en la manera de presentar els candidats davant les empreses, per tal de crear un fl ux europeu de treba-lladors que puguin competir en les mateixes condicions per a un mateix lloc de feina i amb les persones que no tenen cap minus-valia, per arribar així a la plena igualtat.Ara per ara, s’està acabant de decidir quin grau d’informació cal especifi car en aquesta mena d’informe, però el que és clar és que inclourà el currículum vitae i les aptituds de la persona candidata.
12
reportatge reportatge
Alemanya, líderL’estudi Transworkcoaching està liderat per Alemanya, un dels països amb més nivell d’integració laboral per part dels discapaci-tats. L’estudi està posant de relleu les grans diferències que hi ha encara entre els països de la Unió Europea, i mostra que a Espa-nya encara hi ha molta feina per fer en aquest àmbit.Com a exemple, una part de l’estudi estableix una comparativa entre Alemanya, la República Txeca i Espanya entre un total de 27 companyies. Les estadístiques mostren que, en el sector de la informàtica, a Alemanya hi ha 3 persones discapacitades en una companyia de 80 persones; a la República Txeca, 3 en una empresa de 128 persones, i a Espanya, no n’hi ha cap en una empresa de 33 treballadors. Tot això mostra que al nostre estat encara hi ha un llarg camí per recórrer per arribar al nivell d’inte-gració laboral de països com Alemanya, molt més avançats en aquest sentit.
Objectiu: divulgarQuan al final de 2005 es concloguin els resultats de l’estudi, dona-ran peu a una sèrie de directrius que es difondran a tot Europa per intentar unificar els criteris i les maneres de relacionar els empresaris amb els candidats treballadors. El Transworkcoaching preveu que cada país membre del projecte faci de responsable d’una zona d’Europa per difondre les conclusions. Així, les Llars de l’Amistat Cheshire de Catalunya seran les encarregades d’explicar el resultat de l’estudi i les directrius acordades a països com França, Portugal i Itàlia. La idea és que aquestes conclusions marquin una nova línia d’actuació i treball per teixir una veritable xarxa europea d’empreses i treballadors, que posi en relació els empresaris i els candidats. El projecte obrirà les portes a establir contactes amb
Transworkcoaching EDAMAT
• Alemanya • Portugal• Bèlgica • Malta• Luxemburg • Irlanda• Holanda • Gran Bretanya• República Txeca • Espanya• Espanya
• Inserció laboral dels discapacitats
• Millorar la qualitat de vida dels discapacitats
Objectiu
Dos estudis per a països diferents
emprenedors de tot Europa i facilitarà trobar feina a l’estranger. Això també és un toc d’atenció per a tots els discapacitats, que hauran de veure què és el que demanen els empresaris: pre-paració, experiència, idiomes, etc. Els beneficiaris de tot aquest estudi, en definitiva, són les persones amb disminucions, ja que tindran una radiografia de les seves possibilitats de trobar feina a Espanya i a l’estranger i, a més, es podran acollir a una manera estàndard i reconeguda a tot Europa per trobar feina.
EDAMAT, per una millor qualitat de vidaEl mes de setembre passat es va posar en marxa un altre programa, EDAMAT (European Disability Action for Mainstrea-ming Assessment Tool), amb l’objectiu d’estudiar el desenvolu-pament de polítiques sobre la millora de vida de les persones amb discapacitats. Aquest projecte és dins del Programa Euro-pean Comission Employment and Social Affair D.G. La Funda-ció té el compromís de participar en l’estudi en col·laboració amb Gran Bretanya, Irlanda, Malta i Portugal, per redactar les bases jurídiques que hauran de regir en el tractament de les diverses administracions estatals, provincials i municipals de tots aquests països, per establir millors condicions de vida dels discapacitats. L’estudi s’inicià el gener de 2005 i el seu acabament està previst per al desembre de l’any 2006.
Els residents Antonio Rosales y Gastón Brizzi y Javier Mucharán (antic resident) en els seus respectius llocs de treball a la ONCE, DKV Seguros i a la Universitat Blanquerna
13
entrevista entrevista
15
Amparo Ferrando (Legazpia, Guipúzcoa, 1945) ha treballat per les Llars de l’Amistat
Cheshire des de fa més de 15 anys. Doctora en Dret i durant molts anys professora
a la UB, és presidenta per Europa de la Fundació Leonard Cheshire Internacional i
membre del Patronat d’Honor de la Fundació, i continua col·laborant amb les Llars.
Com va conèixer les Llars de l’Amistat Cheshire?Va ser quan va venir la duquessa de Kent a Espanya, el 1987. Jo llavors no coneixia la Fundació, però acompanyant la duquessa a recórrer algunes empreses i institucions de Barcelona, vam anar a fer una visita a la Llar Benedetti. Em vaig quedar molt impressionada, perquè per mi era tot nou. Llavors hi havia el Sr. Joan Trias de president, i va ser ell qui em va seduir per començar a col·laborar-hi.
Com a advocada, va començar assessorant-los en temes legals.Sí, sobretot al principi, perquè érem un equip molt petit i jo m’ocupava de la part legal, de la redacció d’estatuts, etc. El grup fundador estava format per Mercè Escrigas, Rosa Sensat, el doctor Supervía, Lourdes Alvear i Carmen Gil de Biedma, entre altres col·laboradors més puntuals. Més tard, Joan Trias va muntar un equip amb perfils més professio-nals. Penseu que hem passat de tenir 30 residents a tenir-ne uns 300, que ja és un nombre molt considerable.
Amb el temps, vostè va anar assumint responsabilitats en l’àmbit internacional.Sí, perquè parlava anglès i calia algú que fes de vincle amb les Llars Cheshire d’Anglaterra. A més de treballar en el dia a dia aquí, a Espanya, em vaig anar involucrant amb la Fundació Leonard Cheshire International, que s’ocupa de totes les Llars que existeixen al món. Actualment hi ha més de 200 residèn-cies a 54 països. Jo presideixo la part europea, en la qual hi ha el Regne Unit, Portugal, França, Xipre, Rússia, Irlanda, les illes de Jersey i Guernesey, i Espanya. En aquest cas, tot són països desenvolupats i que s’autoabasteixen de fons, mentre que als països subdesenvolupats la situació és molt diferent.
En què es diferencien?A més a més de la provisió de fons (per exemple, aquí, a Catalunya, les Llars depenen de la concertació amb la Generalitat, mentre que als països subdesenvolupats reben els recursos de la Fundació Internacional), també en els serveis. Aquí oferim un servei de residència i de centre de dia, però a països africans o
asiàtics es fa una tasca molt més senzilla, sovint d’ensenyar a posar una pròtesi i ja està. Allà, on no reben pràcticament cap ajuda de les administracions, les Llars són un pont entre l’hospital i el seu poblat, però no fan de residència. En comparació, les residències d’aquí són un privilegi.
El vincle de germanor internacional
14
Les Llars d’aquí Catalunya estan molt desenvolupades i en millors condicions, fins i tot, que les d’Irlanda o Anglaterra
entrevista entrevista
15
I en què consisteix la seva feina com a presidenta de la zona d’Europa?Fa més de deu anys que estic en aquest càrrec i del que es tracta és de posar en comú les necessitats dels diferents països, de compartir coneixements i de fer d’enllaç amb totes les zones, sobretot amb Irlanda, que és on hi ha més Llars. Es tracta d’establir un recolzament mutu per si sorgeix qualsevol problema, perquè va molt bé estar agermanat amb una funda-ció internacional.
Però cada país deu tenir les seves pròpies necessitats.Aquí, a Catalunya, s’atenen realment les persones més neces-sitades, mentre que a Anglaterra, per exemple, els centres estan concebuts de forma diferent: allà la persona hi trasllada els seus mobles personals i realment és com casa seva. Aquí, en canvi, l’Administració ens marca una normativa que hem de seguir per complet.
A quin nivell estan les Llars catalanes respecte a Europa?Les Llars d’aquí Catalunya estan molt desenvolupades i actu-alment crec que estan en millors condicions, fins i tot, que les d’Irlanda o Anglaterra, tant a nivell tecnològic com d’assistència personal. El que ens falta és que la gent ens conegui més, que sàpiga la feina que estem fent.
En aquests anys, com ha viscut la seva implicació amb la Fundació?Al principi hi estava molt més implicada, perquè tenia temps i treballava cada dia. Tenia molta feina d’informació i d’interrela-ció amb les Llars Europa. També he treballat molt per donar a conèixer la Fundació i donar-li solvència institucional. Per això vaig lluitar molt perquè la infanta Elena fos la presidenta d’Ho-nor del Patronat, perquè és una garantia que la institució és impecable i que és una fundació seriosa.
Vostè també ha fet, per tant, molta tasca de relacions públiques.Sí, en certa manera. M’he encarregat d’organitzar actes i festes, una mica per difondre qui som i també per captar aportacions. Ja no és tant pels diners, sinó per poder explicar la nostra feina i que la gent pugui tenir simpatia per l’obra social que portem a terme. En aquest sentit, hi han col·laborat institucions com la International Women’s Club, el consolat nord-americà i britànic i la British Society. De fet, encara hi ha molta feina per fer: són petits actes, però són molt importants per a la difusió, com per exemple l’exposició de quadres que s’organitza periòdicament, algun concert o una reunió a la Torre del Remei, de Puigcerdà.
Quina és la funció del Patronat de la Fundació de les Llars de l’Amistat Cheshire?Està format per persones que treballen sense remuneració i que marquen les línies directives i executives de la Fundació. És qui dóna suport als directors i directores de cada centre: el motiu i la idea principal que s’impulsa des del Patronat és que les Llars siguin això, llars properes amb caliu humà, on les persones se sentin com a casa. Aquesta és la nostra preocupació principal.
Personalment, què li ha aportat treballar amb la Fundació?Allò que es diu sovint, però que és veritat: que reps molt més del que dónes. Quan vas a una residència, penses que vas a fer una bona obra, però quan en tornes tens el cor ple de tot el que t’han donat. A més, els residents t’aporten molta il·lusió i et fan adonar de les coses importants. Et donen una lliçó de vida cada dia.
Vostè actualment participa en el projecte EDAMAT.Sí, continuaré treballant en aquest pro-jecte d’àmbit europeu que vol marcar uns mínims de qualitat de vida per als discapacitats de tot Europa. Encara que ara puc dedicar menys temps a les Llars, sempre dic que sí quan em truquen per col·laborar.
16
centres
17
Deu anys per celebrar
Aquest 2005 marca una fita especial
per a la Llar Terres de Ponent, a Mollerussa,
que a l’octubre celebra el seu desè
aniversari. El centre, que acull persones
amb greus disminucions físiques, donarà a
conèixer a tothom la tasca que ha dut a terme
durant aquest temps per tal d’aconseguir
que la Llar esdevingui la veritable família
per a tots els residents i un espai
de realització personal.
E l projecte de celebració ja ha engrescat tots els resi-dents i els professionals de la Llar, que preparen amb il·lusió el desè aniversari del centre on conviuen cada
dia. La Llar Terres de Ponent, a Mollerussa, va ser inaugurada el 21 d’octubre de 1995 i actualment acull 30 persones amb grans disminucions físiques, amb una mitjana d’edat de 54 anys. D’aquestes, 12 són dones i 18 homes. La creació de la Llar va ser possible gràcies a la cessió dels ter-renys per part de la família Castelló-Clemente, de Mollerussa, que, a més, segueixen amb gran interès el dia a dia de la Llar. Llavors no existia en tota la demarcació de Lleida un centre per acollir persones amb disminucions físiques i, en canvi, sí que hi havia, a Mollerussa, una residència per a disminuïts psíquics. La Llar de l’Amistat Cheshire de Terres de Ponent va néixer, doncs, amb l’objectiu d’oferir un espai d’allotjament i convivència a les persones amb grans disminucions físiques de Lleida. Malgrat tot, molts dels primers residents provenien de la província de
centresLlar Terres de Ponent (Mollerussa)
16
centres
17
Barcelona. Ara, però, s’ha marcat l’objectiu d’agrupar territorial-ment els residents segons el seu origen, per tal que se sentin més propers a casa seva i que les famílies puguin fer un segui-ment més proper de les persones estimades.
Un llarg camíMoltes coses han canviat a la Llar Terres de Ponent en aquests deu anys. La directora, Anna Peiró, explica que hi ha hagut una gran feina per cohesionar tant l’equip de professionals com els
residents. “Al principi, no ens adaptàvem, i vam necessitar temps per ajustar-nos els uns als altres, perquè no ens coneixíem”, reco-neix. Ara, la Llar és com una gran família. “S’ha generat una gran complicitat entre els residents i els professionals”, descriu Peiró, que també afirma que hi ha una relació excel·lent amb la ciutat de Mollerussa, on participen en totes les activitats i festes majors. “Aquí, a Mollerussa, compten amb nosaltres com un més i ens fan sentir com un més”, afirma.
Equip jove i entusiastaUna de les característiques principals de la Llar Terres de Ponent és la força i l’energia del seu equip de professionals, format per gent molt jove, amb molta empenta i moltes ganes d’aportar alegria a tots els residents. “Som un grup amb moltes ganes de tirar endavant”, afirma Peiró. L’equip està format per 26 persones que fan tasques tècniques, de cures o de serveis. El departament Tècnic està format per la directora, una treballa-dora social, una fisioterapeuta, una infermera, una monitora de taller i una terapeuta ocupacional. A la Llar també hi ha tretze cuidadores, dues cuineres, una persona que es fa càrrec de la bugaderia i el personal de neteja.La joventut dels professionals, d’un promig d’edat de 40 anys, i la seva experiència en el tracte amb persones amb disminu-cions fan que la Llar sigui un veritable centre d’activitats, on sempre hi ha alguna cosa a fer o algun tema per treballar. En aquest sentit, dues són les ocupacions principals de tots els residents: la fisioteràpia i el taller.
Treball al gimnàs La fisioterapeuta del centre és la Minerva, que cada dia dedica la major part del seu temps a treballar amb els residents. Organitza sessions de psicomotricitat i rehabilitació en grup i també individu-als, segons la patologia de cadascú. Així doncs, hi ha dos grups de treball en funció de la mobilitat, en els quals es fan jocs i exercicis per treballar tot el cos. “Del que es tracta és de fer una mica de manteniment i d’aconseguir petites fites en la mobilitat”, explica la terapeuta. També a nivell individual, la fisioterapeuta treballa amb les persones que tenen més dificultats.Una de les activitats més innovadores que es fan a la Llar són les sessions de relaxació, que tenen lloc dimarts i dijous a la tarda. Amb música, els residents aprenen a detectar les seves
L’equip de professionals està format per gent molt jove, amb empenta i ganes d’aportar alegria a tots els residents
centres
18
centres
19
contractures i a procurar relaxar-se, ja que un dels problemes més habituals en les persones amb disminucions físiques és la tensió muscular acumulada.La Llar compta amb un complet gimnàs on cada resident pot treballar, amb l’ajuda de la Minerva, alguns aspectes concrets de la mobilitat. Així, hi ha una gàbia de Rocher per fer exercicis passius, espatlleres per treballar el moviment d’aixecar-se de la cadira, una taula de mans per treballar la força i l’habilitat en mans i avantbraç, un focus infraroig per donar escalfor a les parts del cos amb contractures, i materials, com pilotes i una bicicleta, per fer altres activitats. “Volem motivar-los per tal que treballin i, així, anar aconseguint petites millores. La motivació és un aspecte molt important”, explica la Minerva.
Reciclatge creatiuBen a prop del gimnàs, la Dolors, la moni-tora de taller, també és l’element motiva-dor de l’espai on es fan les manualitats. “El taller serveix per consolidar certs hàbits, com a forma de divertiment i d’espai creatiu, a més de potenciar la relació amb els companys”, diu la directora de la Llar, Anna Peiró. El taller funciona cada dia al matí i un parell de tardes a la setmana, i s’hi treballen aspectes relacionats amb les festes de l’any o bé amb activitats que es programen. El taller és la fàbrica d’idees on s’anticipen les decoracions de cada estació i de les dates més assenyalades de l’any, i també on es fan totes les manualitats que després es venen a les paradetes que munta la Llar en determinades ocasions, com per la Festa de les Famílies, l’aniver-sari de la Llar i el mercat de Santa Llúcia.“El nostre lema és el reciclatge”, explica la Dolors. Així, amb materials reciclats cons-trueixen tot tipus d’objectes que serveixen per decorar la Llar o bé per vendre a la
ciutat. “Sempre treballem amb un tema de fons i amb un objectiu, com per exemple muntar la decoració de Nadal (aquí can-viem la decoració cada estació) o preparar la Festa de les Famílies”, diu la Dolors, que desenvolupa aquesta tasca a la Llar des de la inauguració del centre. Al taller es treballen diferents tècniques, com la marqueteria, el cartró-pedra, el ganxet, la costura, la pintura, la pintura sobre vidres, les espelmes, el macramé o el collage. A més, a l’estiu es fa un curs especial i monotemàtic, que en anys anteriors s’ha dedicat als collarets o al color; el tema de 2005 serà la decoració de teules antigues.
Un mar d’activitatsTotes les activitats que es fan a la Llar són fruit d’un disseny específic de tot l’equip de professionals. A la Llar Terres de Ponent es treballa amb cada resident de forma multidisciplinària i individual. És a dir: amb cada nou ingrés al centre, es reuneix tot
L’objectiu principal que va marcar la direcció l’any passat va ser vincular i implicar més les famílies dels residents en la vida del centre
centres
18
centres
19
Estructura• Any de construcció: 1995• Nombre de plantes:
PB, 1a, 2a i 3a• Nombre d’habitacions: 15• Nombre de places residencials: 30• Places de centre de dia: -Activitat• Tipus: persones amb grans
disminucions físiques• Residents atesos: 30• Index d’ocupació: 100 %• Antiguitat al centre: Menys d’un any: 5 D’1 a 5 anys: 7 De 5 a 10 anys: 18
•Edat: De 30 a 39 anys: 2De 40 a 49 anys: 4De 50 a 59 anys: 11De 60 a 69 anys: 1270 anys o més: 1 • Causes de disminució:
Post-traumàtic: 19Malalties neurològiques: 11
Professionals• Equip humà: 26• Direcció: Anna PeiróDades de contacte• Adreça: Joan Maragall, 6
(Mollerussa)• Directora: Anna Peiró• Treballadora social: Esther Llanes• Telèfon: 973 71 11 68• E-mail: [email protected]
l’equip interdisciplinari per tal de valorar, en conjunt, la situació de la persona i establir un programa d’atenció que aborda, des d’una perspectiva global, tots els objectius que cal assolir. Així, es marquen fites en totes les esferes, des de la higiene personal fins a l’àmbit social. Aquest programa de treball, dissenyat en conjunt per tots els professionals i enfocat a cada cas particular, es revisa periòdicament per valorar-ne la vigència i es renova amb nous objectius. Per això les activitats de fisioteràpia i taller estan coordinades, i, alhora, tenen en compte les opinions i les necessitats de les cuidadores. A més a més, a la Llar també es fan altres tipus d’activitats més lúdiques. Encara està vigent el programa Hospiesport, en el marc del qual es practiquen esports com la bòccia o el tennis taula. També hi ha acompanyaments religiosos o bé acompa-nyament, a la tarda, per part de voluntaris. No ens cansarem de repetir i divulgar la tasca tan important que fan els voluntaris en
serveis d’acompanyament. A més, el programa M’ocupo de la Llar implica tots els residents en la cura del centre, tot aprenent i participant en un petit manteniment de la Llar i del jardí, tan apreciat per molts d’ells, i una veritable delícia a l’estiu, amb els rosers florits i la font refrescant.La informàtica també ha suposat una nova finestra cap a l’exte-rior: dos ordinadors estan a disposició dels residents que desit-gin treballar-hi. La lectura del diari i les tardes de cinema també s’han convertit en cites importants per a tots els residents, que fins i tot poden compartir-ho amb amics i familiars.
Implicació de les famíliesLa Llar Terres de Ponent ha fet balanç del 2004 i ha estat molt positiu. L’objectiu principal que va marcar la direcció l’any passat era vincular i implicar més les famílies dels residents en la vida del centre. “Era important fer participar la família de la nova vida de la persona, aportant un pensament positiu”, explica Anna Peiró, que es mostra orgullosa d’haver-ho acon-seguit i que ha donat un gran impuls a la Festa de les Famílies, que se celebra cada any el primer dissabte de juny.Anna Peiró també fa un balanç d’aquests deu anys de vida del centre: “Ens hem fet grans tots junts, hem après a viure totes les situacions, ens hem estimat i ens hem cohesionat com una famí-lia. La Llar ja és la casa de tots nosaltres.” Ara només queda que, en aquest desè aniversari, la Llar Terres de Ponent pugui explicar a tothom quina ha estat la seva experiència. Aquest és el desig de tots, professionals, residents i famílies, per al 2005.
Terres de Ponent en dades
C M Y CM MY CY CMY K
