31

4. Els aliments

4. Els aliments

els àpats životosprávaesmorzar snídat berenar svačitdinar obědvat sopar večeřet

llocs on menjar

Podem menjar Můžeme jísta casa domaen un restaurant v restauracien el menjador de l’empresa v závodní jidelněen el menjador de l’escola o la universitat ve školní jidelněen un bar v hospoděen una cafetería v kavárně

el menú típic (Veieu el text 3) typická každodenní nabídkaels entrants předkrmel primer plat první chodel segon plat druhý chodles postres dezertel pà, el vi i l’agua chléb, víno a vodael cafè káva

Tipus d’alimentsLa carn masomagra libovýamb greix tlustý , tučný de vaca – vacuna – de res hovězíde porc vepřovéde vedella telecíde xai jehněčí

32

CVIČENÍ Z KATALÁNŠTINY

de be skopovéel garrí selela carn de caça – de pèl zvěřina la llebre zajícel conill králíkel cérvol jelenel cabirol srnecel faisà bažantla perdiu koroptevel senglar divočákl’ós medvědla carn de ploma – les aus drůbeží la gallina (l’ou) slepice (vejce)el pollastre kuřeel gall kohoutl’oca husal’ànec kachnael gall d’indi krocan, krůta

el llom svíčkováel braó de porc kolenoel pernil ký tael fi let arrebossat obalovaný řízek

el peix i el mariscel peix rybala tonyina tuňákel bacallà treskael lluç merlanel verat makrelala sardina sardinkal’arengada sledla balena velryba

33

4. Els aliments

el tauró žralokla truita pstruhla carpa kaprla perca okounel lluç de riu štikal’anguila úhořel peix de riu sladkovodní rybael peix de mar mořská rybael marisc jedlí mlži, korý šiel calamar kalamáry el cranc rakel cargol hlemý žďla llagosta humrles ostres ústřiceel pop chobotnicela gamba kreveta

els embotits uzeninyla salsitxa párek, vuřtla llonganissa salámel pernil šunkala botifarra klobásael xoriço paprikový salámla botifarra negra jelitola cansalada slaninala carn fumada uzené maso

les verdures i les llegums zelenina a luštěninyel llegum luštěninael vegetal rostlina, plodinala patata bramborael fesol fazoleel pèsols hrách

34

CVIČENÍ Z KATALÁNŠTINY

la llentia čočkael pebrot paprikael pebrot vermell červená paprikaverd zelená paprikadolç sladká paprikal’all česnekgra d’all stroužek česnekula ceba cibulel’api celerel porro porekel rave ředkevel rave picant křenla pastanaga mrkevel julivert petržell’oliva verda zelená oliva

negra tmavá olivaolives farcides plněné olivyla colifl or květákel colinap kedlubnala col de Brussel·les červené zelíl’enciam hlávkový salátl’amanida salátl’espinac špenát l’espàrrec chřestel tomàquet rajčeel bolet houbael xampinyó žampionels bolets comestibles jedlé houby els bolets verinosos jedovaté houbyel cogombre salátová okurkael cogombre en adob nakládaná okurkael cogombre en vinagre kyselá okurkala fava

35

4. Els aliments

els cigrons bobyl’albergínia lilekla carxofa artyčok

les fruites ovocel’arbre fruiter ovocný stromel fruit plodles parts d’un fruit: části plodu:la cua stopka el gra pecka, jádrola llavor semínko, jádrola poma jablkola pera hruškala cirera třešně la guinda višně la pruna švestka la melmelada povidlal’albercoc meruňkael préssec broskevla castanya kaštanla maduixa jahodael gerd malinala móra ostružinala grosella rybízel raïm hrozen vínala nou ořechla magrana granátové jablkoel coco kokosový ořechl’avellana lískový ořechl’ametlla mandleametlles torrades pražené mandleel plàtan bananla taronja pomeranč

36

CVIČENÍ Z KATALÁNŠTINY

la llimona citronla mandarina mandarinkala fi ga fi kel dàtil datell’aranja grapefruitla pansa rozinkala síndria meloun (červený ) el meló meloun (žlutý)la pinya ananas

els farinacis moučné vý robkyel pa blanc bílý chlébintegral celozrnný negre černýcasolà domácípa dur i tendre tvrdý a měkký chlébenriquit obohacenýratllat strouhankatorrat – la torrada tostovaný chléb – topinkala crosta kůrkala llesca krajíc (chleba)el panet rohlík, houskael pa de pessic babovkael bunyol koblihel pastisset koláčel pastís dortla barra de pa vekala neula trubičkael bunyol farcit buchta

els làctics mléčné vý robkyla llet quallada – agra kyselé mlékocondensada kondenzované

37

4. Els aliments

en pols sušenédesnatada odtučněné mléko semidesnatada polotučnésencera plnotučnéfresca čerstvé materna mateřskéla crema de llet šlehačkael formatge sýrd’ovella ovčíde cabra kozíde vaca kravský fresc čersvýper untar tavený fumat uzený el mató tvarohla mantega másloel iogurt jogurt

la pasta těstovinyels espaguetis špagetyels fi deus nudleels macarrons makaronyla farina moukala farina de blat de moro kukuřičná moukade patata bramborováde sègol žitnáde blat pšeničnála sèmola krupicela sal sůlel sucre en pols práškový cukrel terròs de sucre kostka cukruel llard de porc vepřové sádlola margarina margarin

38

CVIČENÍ Z KATALÁNŠTINY

el greix lůj, tuk, sádlol’oli d’oliva olivový olejd’ametlles mandlový de girasol slunečnicový el llevat droždí, kvasnice

las espècies, els condiments kořeníla canyella skořice el clavell hřebíčekla vainilla vanilkala nou moscada muškatový oříšekel safrà šafránel comí kmínel llorer bobkový listel marduix majoránkael julivert petrželel pebre negre pepřel pebre vermell mletá paprikala farigola tymiánla mostassa hořčiceel vinagre ocetel puré de tomàquets rajský protlakel quètxup kečup el xili číle l’orenga oregán

les begudes nápojela carta de begudes nápojový lístekel cafè amb llet bílá kávasol černá kávatallat káva s mlékemcaputxino capučíno gelat ledová káva

39

4. Els aliments

carregat silná káva aigualit slabá kávadescafeïnat káva bez kofeinude malta meltala infusió bylinkový čajel té xinès čínský čajla tassa de té, de cafè šálek čaje, kávyel refresc občerstvující nápoj, nealkoholický nápojel suc de fruita (amb gel) ovocná šťáva (s ledem)l’aigua mineral minerální vodal’agua gasosa sodovkala llimonada limonádala taronjada oranžádala sidra jablečný moštla beguda alcohòlica alkoholický nápojl’aiguardent pálenka, kořalkael licor likérel vi blanc bílé vínoel vi negre červené vínoescumós šumivéde taula stolníde missa mešníel cava katalánský šampusel xerès sherryla cervesa pivo

emborratxar-se opít seembriac, borratxo opilec

40

CVIČENÍ Z KATALÁNŠTINY

altre vocabulari propi de la cuina Jiná slova spojena s kuchyní(Veieu també el capítol dedicat a la casa – la cuina)cuinar – coure vařit cuinar al forn upéci v trouběa foc lent vařit na mírném ohnibullir vřít, vařit, povařit fer bullir dát vařitrostir pécifregir smažitestofar dusitenganxar-se připálit se (ke dnu nádoby)remenar míchatcobrir – tapar přikrý tdesossar vykostitestovar změknouttallar a bocins nakrájet na kouskyrostit grilovaný ; pečený patates fregides hranolkypicar nakrájet nadrobnocarn picada sekanámoldre umlít mòlt mletý remullar namočitarrebossar obalit (řízek na smažení)batre un ou rozšlehat vejcecondimentar okořenit, ochutitafegir altres ingredients přidat další přísadypelar (o)loupatpelar patates oškrabat, okroužit bramborycolar cedit, proceditmesurar měřit, odměřitpesar vážit, odvážit (něco)

41

4. Els aliments

barrejar smíchat těstobatre šlehat, rozšlehatdesfer, diluir rozpustitratllar nastrouhatempolsar posypatuntar namazatrefredar zchladit escalfar ohřátconservar konzervovatadobar nakládat zeleninucongelar zmrazitparar taula prostřít stůlles estovalles ubrusel tovalló de paper papírový ubrousekde tela látkový ubrousekels coberts příborla cullera lžícela forquilla vidličkael ganivet nůžel got sklenicel’ampolla láhevel plat talíř

Frases fetes:

Tallar el bacallàVenir de l’hortQuan no són fi gues són raïmsMenjar en un mateix platTreure faves d’ollaAmb temps i palla maduren les nespresA la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptatNo poder dir favaNo diguis blat que no sigui al sac i encara ben lligat

42

CVIČENÍ Z KATALÁNŠTINY

Per la Candelera, ous a la carreraFer el préssecFer pits i llonzesFer escudellaFer fi gaDonar bou i arròsDonar carbassaDonar la llaunaDonar peixetDonar pa i peresSer un somiatruitesSer fi gues d’un altre panerHaver menjat llenguaPosar més pa que formatgeHaver begut oliHaver inventat la sopa d’all

43

4. Els aliments

Text 1

Recepta de truita de patates amb ceba

Ingredients per a 4 persones

5 ous200 g de patates100 g de cebes1 dl d’olisal

Preparació: 15 minutsTemps de cocció: 30 minuts

Preparació

1. Peleu les patates i talleu-les en rodanxes ben fi nes. Poseu la paella al foc amb l’oli, i un cop calent tireu-hi les patates i aneu-les saltant fi ns que s’estovin i quedin una mica rosses. Escorreu-les de l’oli i reserveu-les. Talleu la ceba a tires molt fi nes i sofregiu-la lleugerament a la paella. Un cop cuita, escorreu una mica l’oli de la paella. Bateu els ous amb un pessic de sal, barregeu-los amb la ceba i les patates i tireu-ho a la paella.

2. Coeu la truita i gireu-la perquè es cogui per l’altre costat. La podeu servir freda o calenta.

Bon profi t!

Text 2

Els pèsolsCreiem que hem descobert el perquè de la dita popular “ser eixerit o eixerida com un pèsol”. Aquestes petites verdures lleguminoses són plenes de vitamines que són espe-cífi ques per al bon funcionament del sistema nerviós i que, fi ns i tot, ens poden ajudar a superar el nerviosisme i a mantenir un estat d’ànim més positiu.Els pèsols pertanyen a la família de les lleguminoses, però des del punt de vista nutricional els que són frescos s’assemblen més a una verdura. Per tant, podríem dir que són les dues coses alhora. Els pèsols frescos de temporada (de març a maig) són una autèntica meravella per al paladar que val la pena aprofi tar també, perquè són molt rics nutritivament. Els pèsols

44

CVIČENÍ Z KATALÁNŠTINY

destaquen per un contingut alt en vitamines del grup B, vitamina C, proteïnes fàcilment di-geribles, hidrats de carboni d’assimilació lenta i minerals com el calci, el ferro, el potassi.

Propietats nutricionals:Els pèsols són dels aliments més rics en vitamines del grup B. Les vitamines del grup B són hidrosolubles, és a dir, es dissolen en l’aigua i, per tant, són fàcils d’eliminar per l’orina; per això convé prendre’n diàriament, perquè no tenim capacitat d’emmagatze-mar-les. A continuació expliquem la importància que tenen aquestes vitamines:La vitamina B1 és necessària perquè les fi bres nervioses es nodreixin de glucosa adequada-ment. Una defi ciència provoca la degradació de les fi bres  nervioses i  produeix símptomes desagradables, com la falta de coordinació, la sensació de formigueig a les cames, mans o peus.També són rics en vitamina B3, que, juntament amb les altres vitamines que contenen del grup B (la B1, la B2 i  la B6), contribueix a  regular processos  metabòlics que són essencials perquè arribin els nutrients al sistema nerviós. A més, contenen quantitats importants de vitamina B9, la defi ciència de la qual és responsable de l’aparició de símp-tomes de depressió o de mal humor.

Efecte sobre l’organisme:Ajuden a millorar la circulació sanguínia i redueixen el colesterol: els pèsols contenen substàncies amb propietats vasodilatadores. A més, el tipus de fi bra soluble que contenen reté part del colesterol LDL (el que anomenem dolent) i evita que sigui absorbit per l’in-testí i que passi a la sang. El consum de llegums rebaixa la taxa de colesterol en sang. En un estudi fet amb 10.000 persones i publicat a Archives of internal medicine el 2001, el risc de malaltia cardiovascular en persones que consumien llegums almenys quatre cops per setmana es reduïa un 22%.

Montse Reus. Els pèsols. In: http://www.etselquemenges.cat/rebost/els-pesols#sthash.bYrFvlgp.dpuf, datum uveřejnění 24. května 2014.

45

4. Els aliments

Text 3

MENÚ DIARI

Es serveix dies no festius, de dilluns a dissabte a dinar i les nits de dimecres i dijous (excepte dimarts, ja que estem tancats per descans)

primers

Amanida tèbia de rovellons amb nous i codonyat

Torrada de ceba confi tada, bacon, i formatge

Cigrons, espinacs i bacallà

Crema de bajoques amb guarnició

segons

Arròs de galeres

Hamburguesa de carn estil “el parc”

Bonítol a la planxa amb formatge fresc i sèsam

Sushi variat

postres

Granissat de mojito

Batut de meló i menta

Braç de gitano de xocolata

Gelats variats casolans

46

CVIČENÍ Z KATALÁNŠTINY

1 beguda, aigua i postre o cafè inclososDimecres nit i dijous nit suplement nocturn 2€ Dissabte a dinar suplement cap de setmana 2€

SUPLEMENTS

Refrescs sense alcohol / copa de cava / cervesa d’ampolla – 1€Consumició extra abans o després de l’àpat (aperitiu-cafè extra; xupito) – 1€

Si volen poden escullir 2 segons plants (1 de 1r i 1 de 2n) – 2€

Activitats:

Hi ha alguna cosa com la xocolata, els pastissos, els caramels, les pipes... que t’agraden molt i no resisteixes la temptació de menjar-ne?Quins són els plats que t’agraden més i quins són els que no t’agraden gens?Què acostumes a prendre per esmorzar? Acostumes a berenar?Prop de casa teva hi ha restaurants amb cuina pròpia, d’altres països?Quins són i on són?Pots explicar què menjaven normalment els teus avantpassats?Saps històries de persones que es van intoxicar amb algun menjar, com bolets, productes en mal estat, etc.?Recordes alguna anècdota referida al fet de menjar?Explica’ns alguna recepta interessant.Explica com es fa una melmelada, o una confi tura, o una conserva...Explica com et van educar els pares respecte del fet de menjar. Explica què feien i per què ho feien.Imagina com et comportaries ara amb el menjar si els teus pares s’haguessin comportat d’una altra manera.Què aconsellaries a una persona grassa que volgués aprimar-se? Quines coses hauria de fer?