16Tot a punt per al 3r Congrésde la Professió Mèdica de Catalunya a Girona

Procés participatiu dels professionals del’Hospital Germans Trias i Pujolper escollir director mèdic

#148Octubre 2016

www.comb.cat

El Col·legi proposaun pla de xoc contrala precarietat laboraldels metges

13

T’ajudem a fer lamillor planificacióper al teufutur iel dels teus

93 567 88 88 med@med.es www.med.es

Medicorasse, Correduría de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGSFP, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d'acordamb la Llei 26/2006, de 17 de juliol.Medone Serveis, SLU, B61910865, Passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona

Estudi i

assessorament

personalitzat

Productes

adaptats a les teves

necessitats

Avantatges fiscals

des del

primer any

Estalvi i jubilació

Demana'ns informaciósense cap compromís W

Descobreix el nou restaurantal Col·legi de Metges

I gaudeix d’una cuina pròpia, plena de matisos i original,que incorpora les creacions més actuals amb la sòlida tradició mediterrània.

Edifici del Col·legi de Metges de BarcelonaPasseig de la Bonanova, 47 - 08017 - Barcelona - Telèfon 93 667 77 61

ESMORZARS DINARS BERENARSReserves en exclusiva

a partir de 30 persones

SALONS PRIVATS

*Preus especials per a col·legiats

19

Sumari

Segueix-nos a:https://twitter.com/COMBarcelona

Segueix-nos a:facebook.comb.cat

Més informació:www.comb.catrevista.comb.cat

Accedeix al nostre blog:http://blogcomb.cat/

#148Octubre 2016

5 Opinió i anàlisiEl nostre contracte social

6 PresentacióPresent i futur de la professió

7 ProfessióPla de xoc contrala precarietat laboral

9 Revista de premsa10 Taula rodona

La precarietat: risc defractura generacional?

12 Document de posicióPropostes per contribuir areduir les llistes d’espera

Recomanacions per a unacorrecta realització delmonitoratge neurofisiològicintraoperatori

13 Lideratge i participacióProcés participatiu delsprofessionals de l’hospitalGermans Trias per escollirdirector mèdic

14 Crònica col·legialEl Col·legi als mitjansde comunicació

16 A fons3r Congrés de la ProfessióMèdica

Prop de 1.400 metges deCatalunya han participat en eldebat de les ponències

19 La qüestió3r Congrés de la ProfessióMèdica

Com vols que sigui la tevaprofessió?

20 DossierPerfil del metge que començala residència el 2016

21 EntrevistaAnna Llorens

22 Activitat col·legial24 La Junta informa

Informe Anual 2015

26 Crònica16a Jornada d’estiu de laprofessió mèdica

Compromís col·legial ambla conciliació de la vidaprofessional amb la familiar

28 Seccions col·legials ijuntes comarcals

32 Obituaris33 InfoCoMB

Mediconcert 2016, música icooperació

Esport i salut al Simposi deMedijocs

34 ProfessionalsEntrevista a Miquel Vilardell

35 Professió al món36 Cultura i societat

Metges muntanyencsi senderistes

38 Petits anuncis41 Grup MED

Vacances de Nadal ambagència de viatges

Recomanacions per ajustar lafiscalitat abans que acabi l’any

44 Innovació i tecnologiaSalut mental: un repte per a lesnoves tecnologies

Entrevista a Iluminada Corripio

46 Consultori terminològic

10

InformeAnual2015

24

27

3

Els metges ja tenimels serveis del Col·legien el mòbil

Nova AppPresentem la nova aplicació

que permet la comunicació, la informaciói la realització de tràmits des del mòbil

o en el web col·legial amb plena seguretat.

Descarregueu-vosMetgesBarcelona a:

Agenda i notíciescol·legials i inscripcióa esdeveniments

Directoride metges

Cita prèviade manera senzilla,intuïtiva i completa

Identitat mòbilPer accedir a les partsrestringides del web col·legial

Tràmitsmodi�cació de dadespersonals i altres

ValidacióCAID, codi d’activaciód’identitat digital

5

Opinió i anàlisi

JUNTA DE GOVERN DEL CoMB: President Jaume Padrós i Selma Vicepresidenta 1a Elvira Bisbe Vives Vicepresident 2n Jaume Sellarès i Sallas Secretari Gustavo A. TolchinskyWiesen Vicesecretari Josep Maria Benet i Martí Tresorer Lluís Esteve i Balagué Vocals Magda Campins i Martí, Ramon Torné i Escasany, Magdalena Bundó i Vidiella, Àngels Escorselli Mañosa, Adriana Bataller i Bassols, Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon, Anna Carreres i Molas, Antoni Iruela López, Anna Olivé i Torralba Vocals suplents Jaume Roigé i Sole,Antoni Trilla i Garcia, Mireia Sans i Corrales, Àngels López i Pol

El nostrecontracte socialQuan llegiu aquestes pàgines ja haurem celebrat el 3r Congrés de la Professió Mèdica,amb un clar èxit de participació i organització. I, el que és més important, haurem definita través de la Declaració de Girona els compromisos que la nostra professió adquireixper defensar el metge del futur, el que aquesta complexa, diversa i nova societatcatalana requereix per al segle XXI.

Compromesos amb els valors de sempre del professionalisme i incorporant-ne de nous,els metges i metgesses plantegem un nou horitzó ple de reptes individuals i col·lectius.Conscients i sabedors de ser dipositaris de la confiança dels ciutadans, hem decidit norefugiar-nos en l’autocomplaença ni en el discurs fàcil de la queixa.

Cal, però, parlar clar. Només serà possible assolir tots aquests compromisos queconfiguren la renovació del nostre contracte amb la societat si trobem la complicitatd’aquesta i dels seus representants.

Creiem en la bondat i els valors del sistema sanitari que tenim, però cal dotar-lodels recursos suficients per fer-lo sostenible. Prou d’infantilitzar els ciutadans ambexpectatives que no poden ser cobertes amb debats estèrils que ens aparten delsproblemes reals. Necessitem transformar els actuals models organitzatius per adaptar-los a les necessitats de les persones i el seu entorn. I això només pot fer-se des dela participació i el lideratge dels metges i d’altres professionals sanitaris i amb unescondicions laborals i retributives dignes que possibilitin una tasca assistencial, de recercai d’innovació de qualitat.

En una professió que ha d’afrontar el repte d’un important relleu generacional en elspropers deu anys, l’accent sobre aquestes accions s’ha de centrar de manera prioritàriasobre els més joves, els que bastiran aquesta professió de futur que el 3r Congrés de laProfessió haurà definit.

No ens cansarem de reivindicar, un cop més, que els nostres representants políticstrobin les fórmules per bastir un consens bàsic que ens permeti albirar aquest futuramb optimisme. Nosaltres, metges i metgesses, hem renovat el compromís per fer-hopossible.

Jaume Padrós i Selma,president del Col·legi de Metges de Barcelona

“Compromesos ambels valors de sempredel professionalismei incorporant-ne de

nous, els metges imetgesses plantegemun nou horitzó ple de

reptes individuals icol·lectius”

6

Presentació

La Jornada d’orientació professional per a metgesjoves, celebrada el passat 6 de juny, aquest anys’ha estructurat en una sèrie de tallers en els qualss’han tractat diversos temes per tal de facilitar lainserció laboral al final de la residència.Els tallers han informat sobre els tipus decontractes i han donat consells per ser el candidatidoni en el mercat laboral; com fer un fellowshipa l’estranger; com configurar la identitat digitala la xarxa: webs, blogs i xarxes socials, i què calconèixer per treballar en l’àmbit privat.

La imatge

Benvolguts companys, aquest és el número 148 de la Revista del Col·legide Metges de Barcelona. En primer lloc, es tracta un tema de grantranscendència i rellevància per a la nostra professió com és la precarietatlaboral dels metges. Les dades són molt preocupants, especialment entre elcol·lectiu de metges més joves. El Col·legi fa una proposta de pla de xoc perintentar resoldre aquest problema. Cal destacar que hi ha un acord entre elsrepresentants del Col·legi i del Sindicat Metges de Catalunya per donar unaresposta coordinada a la precarietat laboral.

Destaquem també dos documents de posició: un en què es fan propostesper reduir les llistes d’espera i un amb recomanacions per al monitoratgeneurofisiològic intraoperatori.

Una molt bona noticia és el procés participatiu dels metges de l’HospitalGermans Trias en l’elecció del director mèdic: un exemple per valorar iestendre.

Finalment, en el moment de rebre la revista s’haurà celebrat el 3r Congrésde la Professió Mèdica, a Girona, que sens dubte serà una fita transcendenti que esperem que, amb l’ajuda i la participació de tots vosaltres, ens ajudi adefinir millor el futur de la nostra professió, al servei dels ciutadans.

Antoni Trilla, vocal de la Junta de Govern del CoMB

16Tot a punt per al 3r Congrésde la Professió Mèdica de Catalunya a Girona

13Procés participatiu dels professionals del’Hospital Germans Trias i Pujolper escollir director mèdic

#148Octubre 2016

www.comb.cat

El Col·legi proposaun pla de xoc contrala precarietat laboraldels metges

Present i futurde la professió

Més informació:www.youtube.com/combarcelona

7

Professió

Pla de xoc contra la precarietat laboral

u

L’informe La precarietat laboral delcol·lectiu mèdic. Realitats i propos-tes, elaborat pel Gabinet d’EstudisCol·legials, es va presentar el pas-sat juny en una roda de premsa

en la qual van participar Jaume Padrós,president del CoMB; Elvira Bisbe, vice-presidenta del CoMB, i Josep MariaBenet, vicesecretari del CoMB.

L’estudi analitza de manera exhaustivales condicions laborals dels metges, tantdel sector sanitari públic com del privat,amb especial atenció al grup dels profes-sionals més joves. Entre les principals con-clusions del treball, destaca la mancad’estabilitat laboral, ja que entre el con-junt de col·legiats (menors de 65 anys),només el 63,3 % té un contracte indefinit,un percentatge que es redueix al 48,5 %entre els de menys de 45 anys i al 13 % enel cas dels metges joves en acabar el MIR.El 25 % dels metges joves no tenen feinaun cop acabat el MIR i dels que treballen,el 87 % té contracte temporal, la majoriainferior a sis mesos. A més a més, un 67 %dels contractes temporals dels metges jo-ves duren menys d’un any.

Un cop constatat el panorama de preca-rietat laboral (agreujat per la crisi pressu-

postària que afecta el sector públic i perla concentració i la guerra de preus alsector privat) i identificats els elementsque el determinen, el Col·legi va alertarque cal actuar de manera activa i con-tundent. Per això, proposà un Pla de Xocen el qual formula una sèrie de propostes,algunes de les quals adreçades a l’Admi-nistració, les patronals i els agents delsector salut en general.

Accions realitzades pel Col·legi• Gestió d’ofertes de feina a través de la

borsa de treball del Col·legi: 872 ofertesgestionades l’any 2015.

• Atenció jurídica laboral personalitza-da relacionada amb contractacions,acomiadaments, retallades, etc.: 1.575consultes durant l’any 2015.

• Reducció de la quota col·legial de laqual se’n beneficien 1.220 col·legiatsen situació d’atur, incapacitat tempo-ral de llarga durada, situació laboralprecària, maternitat, etc.

• Programa de beques de formació conti-nuada per a metges en situació laboralprecària.

• Actualment, s’està elaborant un plaespecífic per a col·legiats en situacióprecària.

50 %

Metges menorsde 45 anys que tenen

contracte temporal

Contractes temporals demetges joves que duren

menys d’un any

Metges joves queno tenen feina en

acabar el MIR

67 % 25 %

El Col·legi de Metges deBarcelona va presentarun estudi en el qual es

constata que un decada tres metges

treballa en condicionsd’inestabilitat i que,

entre el col·lectiu demenys de 45 anys, la

inestabilitat laboralafecta la meitat delsprofessionals. Per fer

front a aquesta situacióde precarietat el Col·legi

va presentar un pla dexoc amb propostes que

permetin revertir unasituació que fa massa

que dura.

Pla de Xoc. Propostes d’accions a emprendre

1 Des del Col·legi reclamem suficièn-cia pressupostària. Al Departa-ment de Salut li corresponen, encas de pròrroga pressupostària,8.467 milions d’euros (1.120 eurosper habitant, un 14,3 % menysque el 2010). És el mateix pressu-post que fa una dècada, tot i l’en-cariment dels processos diagnòs-tics i terapèutics, l’envelliment dela població, l’increment de l’IVAsanitari, etc.

2 Més pressupost hauria de permetredisposar de la plantilla adequadaa les necessitats assistencials. Ladisminució del nombre de metgess’ha traduït en reducció del tempsassistencial, augment de les llistesd’espera, sobrecàrrega de treball,etc. Una plantilla adequada s’hade fer amb una contractació esta-ble i a temps complet, tot comp-tant amb el potencial dels metgesjoves i ben formats que ara estemmalmetent.

3 El CoMB demana a l’Administraciómés esforços per reduir estructu-res burocràtiques, simplificar elquadre de comandaments i apostarper més autonomia de gestió delsprofessionals i dels centres.

4 El CoMB elaborarà una guia ambcriteris de contractació que pro-moguin l’estabilitat per tal de po-sar fi a les males pràctiques contrac-tuals i d’oferir estabilitat.

5 El CoMB convocarà les patronals(ICS, La Unió, CSC, ACES) per fer-losarribar les conclusions d’aquest tre-ball sobre la situació de precarietatdels metges i per acordar mesuresde millora concretes.

8

Professió

u

Els representants de la junta del Col·legi esvan reunir amb els representants de la novadirecció del sindicat Metges de Catalunya(MC), constituïda després de les eleccionsdel passat mes de juny, i van expressar el seuacord pel que fa a la necessitat de donar unaresposta coordinada a la precarietat laboral.En aquest sentit, van destacar la importàn-cia de disposar d’informació actualitzada iobjectiva sobre aquest problema, així comd’aprofitar l’experiència i la posició de MCdins de les organitzacions sanitàries per talde marcar uns objectius a curt, mig i llargtermini que permetin trobar i començar aaplicar solucions.

El Col·legi, a més del pla de xoc contrala precarietat laboral que ha proposat i lesaccions de caràcter intern que ha posat enmarxa, confia, en coordinació amb MC, apoder avançar en tota la resta de mesuresque requereixen la implicació del Departa-ment de Salut, l’Institut Català de la Salut(ICS) i les patronals sanitàries.

A la trobada, hi van assistir, per part delCol·legi, el president, Jaume Padrós; la vi-cepresidenta, Elvira Bisbe, i el vicesecretari,Josep Maria Benet. Per part de MC, hi vanprendre part el president, Jordi Cruz, i el se-cretari general, Josep Maria Puig.

Durant la reunió es van tractar altresqüestions com la conciliació de la vida la-boral, familiar i personal, la necessitat deconstruir i consolidar un espai propi de ne-gociació amb els responsables dels centressanitaris i la previsió demogràfica mèdica.Es va fer palesa la coincidència de les duesinstitucions pel que fa a quines són les ne-cessitats i problemes de la professió.

Acord entre elsrepresentants del Col·legii del Sindicat per donaruna resposta coordinadaa la precarietat laboral

Més informació:www.comb.cat

6 El CoMB també establirà aliancesamb els agents socials, profes-sionals i sindicals (especialment,amb Metges de Catalunya) peravançar en la millora de les condi-cions laborals dels metges.

7 El CoMB buscarà la col·laboracióde patronals i sindicats per pro-moure el desenvolupament pro-fessional i els mecanismes de pro-moció dels metges, tan devastatsen aquests anys de crisi.

8 Cal un conveni mèdic per regularles condicions laborals i professio-nals del metge en un marc nego-ciador propi, diferenciat de la restade treballadors de la sanitat. Calenreformes legislatives per fer-hopossible.

9 El CoMB mantindrà les reclama-cions a les empreses del sectorde l’assegurança lliure perquègaranteixin unes retribucions dig-nes als metges col·laboradors.

10 El CoMB crearà l’Observatori dela precarietat, per tal de moni-torar amb eficàcia la situaciódels professionals mèdics, de-tectar problemes i buscar-hi so-lucions.

9

La precarietat laboraldel col·lectiu mèdic, alsmitjans de comunicacióEls mitjans de comunicació van recollir lainiciativa del CoMB de posar en marxa un plade xoc per combatre la precarietat laboraldel col·lectiu mèdic, ateses les condicionsde treball que exposa l’informe La precarietatlaboral del col·lectiu mèdic. Realitats i propostespresentat en roda de premsa el dia 16 de juny.En aquest sentit, les dades més significativesque destaquen les diverses capçaleres són,entre d’altres: que un 67 % dels metges jovesté un contracte temporal de menys d’un any;que el 41 % dels metges especialistes mésjoves cobra menys de 2.000 euros, i en un 15 %dels casos, menys de 1.500; que el 37 % delsfacultatius té més d’una feina, i gairebé l’11 %en té tres o més, o que el 31 % dels metgesen actiu manifesten que tenen una situaciólaboral insegura, percentatge que s’eleva fins al68 % entre els metges de 30 a 34 anys.Els mitjans de comunicació es van fer unampli ressò de les dades i declaracions que esvan produir tant a la roda de premsa com enles setmanes posteriors a la presentació del’informe.

19 de setembreEn una pregunta sobre el pla de xoc contrala precarietat en una entrevista publicadaa Gaceta Médica, Jaume Padrós, presidentdel CoMB,va declarar “Estem en conversesformals i informals amb les patronals,sindicats i l’Administració. I tenim previst enles setmanes vinents dur a terme ja accionsper ajudar als sectors més desfavorits delnostre col·lectiu.”

18 de setembreJosep Vilaplana, president del Consellde Col·legis de Metges de Catalunya, vaexposar en un article d’opinió publicat el18 de setembre a Redacción Médica, que“resulta imprescindible que totes les forcespolítiques i els dirigents dels nostres centressanitaris entenguin com una prioritat lamillora de les condicions laborals delsmetges, especialment les dels professionalsmés joves.”

5 d’agostLa Vanguardia va dedicar un amplireportatge i un editorial al tema dela precarietat laboral dels metges. Elreportatge incloïa un article d’opinió deJaume Padrós, qui afirmava que “no podrem

Revista de premsa

continuar exhibint una sanitat excel·lent sies persisteix en tractar de manera indigna elsseus professionals. Sense indicis de canvi i ambdebats polítics estèrils, la incertesa guanyaràterreny i s’imposarà l’amenaça d’una rupturageneracional i de pèrdua de valors.”

16 de junyJosep Maria Benet, vicesecretari de la Juntade Govern, va fer l’exposició de les dades del’informe i, basant-se en aquestes, va afirmarque“la gent treballa, però no està satisfetaamb la feina que fa o la retribució que rep”, atèsque“els salaris són extremadament precaris”.Elvira Bisbe, vicepresidenta, va presentar lespropostes de millora per reduir la precarietat:“El pla destaca una sèrie de propostesadreçades a l’Administració, les patronals i elsagents del sector en general que permetinrevertir aquesta situació precària”.“Des delCoMB reclamem suficiència pressupostàriai demanem a l’Administració que faci unmés gran esforç per reduir les estructuresburocràtiques, simplificar els quadres decomandament i apostar més per l’autonomiade gestió dels professionals i dels centres”, vadeclarar. Bisbe va fer èmfasi en què“mantenirun nivell de formació continuada és cabdal”,ja que“si el relleu de la professió fa 10 anysque està en una situació precària, sensepoder fer formació, difícilment seran igual decompetents”.

17 de juny de 2016

El president del CoMB, Jaume Padrós, vaenunciar que“s’ha produït un deterioramentde la situació laboral dels metges i ara mateixtenen unes condicions laborals extremamentpreocupants”i va alertar sobre el fet que“unmajor volum de feina i uns salaris més baixosestan repercutint en una falta d’incentivaciódels professionals”.“Segurament l’ICS és el queté més deures perquè és on hi ha més situacionscontractuals precàries. La no-aprovació delspressupostos limita la capacitat que té elDepartament de poder regularitzar tot això”,va declarar Padrós.“Tot condueix al desànimpersistent. A la llarga es corre el risc de veurecompromesa la qualitat assistencial i fins i totla seguretat”, va concloure, i afirmà que“aquestfet no es pot permetre en un sistema que haformat metges d’excel·lència durant deu anys”.Les agències Europa Press, EFE i l’AgènciaCatalana de Notícies; les edicions on line delsdiaris El Periódico, La Vanguardia i El País; lespublicacions digitals sanitàries Diario Médico,Acta Sanitaria i El diari de la sanitat i els mitjansaudiovisuals Catalunya Ràdio, Cadena SER,TVE1 i TV3 van publicar el mateix dia dela roda de premsa les seves informacions.D’altres, com les edicions en paper delsdiaris Ara, La Vanguardia, El País, El Punt Avui,La Razón i les publicacions especialitzadesDiario Médico, Gaceta Médica, El médicointeractivo i Redacción Médica, ho van ferl’endemà o en dies posteriors.

La Vanguardia

10

Taula rodona

Taula rodona sobre la situacióde precarietat laboral delcol·lectiu mèdic en la qualvan participar Josep MariaBenet, vicesecretari del

CoMB i metge de família al CAPRoquetes de Sant Pere de Ribes, i AnnaBoada, presidenta de la Secció Col·legialde MIR i Metges Joves i resident de 4tany de medicina física i rehabilitació al’hospital Mútua de Terrassa. MartaCiércoles, cap de Premsa i MitjansExterns, va moderar el debat.

Marta Ciércoles – En el vostre dia adia, com es perceben les situacionsde precarietat i com afecten en eltreball dels vostres equips?Anna Boada – Pel que fa als queacaben la residència, la majoria esveuen obligats a acceptar contractestemporals, ja sigui de guàrdies, adiferents llocs de treball, de mitjajornada en un centre i mitja en un altre.La temporalitat dels contractesafavoreix el flux entrant i sortint depersonal, fet que dificulta la creació delínies d’investigació, circuits entre lesespecialitats i equips multidisciplinaris.

Josep Maria Benet – Tinc 56 anys, vaigacabar el MIR als 28 anys, als 29 vaigaprovar les oposicions i als 30 ja teniauna plaça a l’ICS. Els companys quecomencen ara els veig preocupats perla situació laboral quan la nostra feinaha de ser centrar-nos en el pacient. Jo,

La precarietat: risc de fractura generacional?

n’hi ha i espero no quedar-me a l’atur.El que m’interessa és tenir unescondicions de treball que em doninestabilitat.

La precarietat afecta diversosnivells, tant la qualitat assistencial, comla dificultat de poder fer grups detreball. El metge no es pot plantejarinvestigar en un tema o fer una tesidoctoral si no té unes mínimescondicions, un mínim seguiment i untreball estable. I, finalment, en l’àmbitpersonal, és difícil fer front a aquestgarbuix de contractes.

No podem deixar de banda lessortides laborals a l’estranger. La mevageneració això ho té a l’ordre del dia.

M. C. – El president del CoMB parlavade risc de fractura generacional,amb metges amb condicions laboralsmolt diferents. Com es copsa aixòdins el col·lectiu?

Josep Maria Benet:“La nostra preocupacióha de ser centrar-nosen els problemes delspacients. Els contractesi les condicionslaborals han de serprou dignes perquèno ens n’hàgim depreocupar.”

Anna Boada:“Enfront de lanecessitat, és fàcilprecipitar-te iacceptar contractespoc dignes. Nohi ha límit, finsque nosaltres enmarquem un.”

a partir dels 30 anys, no vaig haver depreocupar-me pels contractes, en canviara han de pensar si els renovaran o no,si passaran de 25 hores a 37 o si podranfer jornada completa.

Hem de fer valdre la continuïtatassistencial. Primer, en la relaciómetge-pacient, per tal que el mateixmetge pugui fer el seguiment de tot elprocés assistencial del pacient i, d’altrabanda, en la coordinació que hi had’haver entre els diferents metges queatenen el mateix pacient. La precarietatlaboral en forma de contractes curts ide rotació de plantilles no afavoreixcap dels dos aspectes esmentats.

M.C. – Doctora Boada, estàs a puntd’acabar el període de residència.Quina perspectiva tens de futurimmediat?A. B. – Per començar, les expectativeshan de ser baixes. De feina crec que

11

Taula rodona

J.M.B. – Els que som una mica mésveterans hem de donar suport als mésjoves i alhora pressionar tambél’administració i les patronals perquèles condicions que nosaltres tenim lespugui gaudir tot el col·lectiu i si pot sermillorar-les.

El missatge és clar: la nostrapreocupació ha de ser centrar-nos enels problemes dels pacients i elsproblemes assistencials. Els contractes iles condicions laborals han de ser proudignes perquè no ens n’hàgim depreocupar.

A.B. – Jo afegiria que, pel que fa a lageneració de metges joves, és fàcilprecipitar-te i acceptar contractes pocdignes. Crec que els mateixos metges

joves hauríem de dir que no a certescondicions precàries que s’estan oferint.No hi ha límit, fins que nosaltres enmarquem un.

J.M.B. – El risc de fractura que diu elpresident hi és. Hem de posar totes leseines i l’esforç perquè no es faci realitat.

M.C. – La precarietat està canviant elconcepte de ser i fer de metge? Compot afectar l’estatus de la professió,les vocacions, el prestigi?J.M.B. – Tenim la gran sort que la nostraprofessió és vocacional i què de prestigisocial en té. Ho diuen totes lesenquestes i els alumnes que volenentrar a estudiar medicina tenen unesnotes brutals.

Vull ser optimista, aquestescondicions són fruit d’una crisi que notan sols afecta la nostra professió, esticconvençut que ens en sortirem. És unasituació que molt més temps no potdurar sense que es malmetin coses. Ésfeina de tots, no sols dels professionals,sinó també de l’Administració, de lespatronals, dels polítics i dels ciutadans,que aquesta situació no es perpetuï.

A.B. – És veritat que es percep un certdesànim, sobretot entre els quecomencem ara, però no hem d’oblidarque som uns privilegiats i que el que nopodem perdre és l’actitud positiva il’optimisme per canviar el present iencarar el futur de la millor manerapossible.

Més informació:www.youtube.com/combarcelona

12

Document de posició

El Consell de Col·legis de Metges deCatalunya (CCMC) va presentar alconseller de Salut, Antoni Comín, undocument amb reflexions ipropostes per contribuir i col·laborar

de manera activa en l’objectiu de reduir lesllistes d’espera de la sanitat pública.

El document l’ha elaborat un grup d’expertsque tenen el convenciment que és possibleavançar en la millora de la gestió de lesllistes d’espera, malgrat que el departamentde Salut no disposarà dels recursoseconòmics previstos a causa de la situacióde pròrroga pressupostària del Govern de laGeneralitat.

La síntesi de les propostes que el CCMCformula a la Conselleria es la següent:• Clarificar i consensuar amb els

professionals els paràmetres d’anàlisi de lesllistes d’espera i revisar la llista deprocediments amb temps de garantia.

• Situar el debat públic de les llistes d’esperadins del rigor i l’objectivitat, amb visióglobal i constructiva i fugint de situacionsparticulars.

• Facilitar informació al ciutadà, per tal quecada pacient tingui coneixement sobre elseu procés i pugui participar de la presa dedecisions compartida.

• L’objectiu prioritari ha de ser atendresempre en primer lloc els malalts que mésho necessitin (tenint en compte raonsclíniques, socials o personals).

• Reduir la burocratització i atorgar mésautonomia i capacitat de decisió als

professionals, ja que el seu paper és clau enla priorització de les llistes d’espera.

• Reduir la variabilitat diagnòstic-terapèuticaa l’hora de fer indicacions i adequar-se al’evidència mitjançant l’ús de protocols iguies consensuats.

• Millorar la coordinació entre nivellsassistencials. L’atenció primària ha de tenirun paper clau en el procés diagnòstic i depriorització (atès que coneix de primeramà la situació i les necessitats globals delspacients).

• Millorar la continuïtat assistencial i evitar lademora excessiva en la resolució d’altresprocediments que no compten amb tempsde garantia, però que poden ser méstranscendents per a la salut del pacient.

• Incorporar les tecnologies de la informaciói la comunicació, així com procedimentsque han demostrar la seva eficàcia (cirurgiamajor ambulatòria, consultes d’altaresolució, etc.).

• Disposar d’un pressupost adequat.• Cal que el conjunt de forces parlamentàries

trobin elements de consens,imprescindibles per assolir els objectius desostenibilitat i d’un finançament adequatdel sistema sanitari.

Propostes per contribuira reduir les llistes d’espera

Més informació:www.comb.cat

Recomanacions per auna correcta realitzaciódel monitoratge neurofi-siològic intraoperatori

El web col·legial va publicar, el passat juliol,un document de consens amb recomana-cions per a una correcta realització del mo-nitoratge neurofisiològic intraoperatori(MNIO), que consisteix en diferents exà-mens neurofisiològics que es duen a termeen determinades intervencions quirúrgi-ques, quan es considera que hi ha un riscde lesió del sistema nerviós central o peri-fèric durant l’acte operatori.

Al document s’assenyala que l’aplicació dela tècnica, per indicació del metge cirurgià,ha d’exigir la responsabilitat del metgeque l’executa. No obstant això, el Col·legiha tingut coneixement que, de vegades, elpractica personal no mèdic. Aquest fetposa en risc tant el cirurgià, que treballasense una informació fiable que garanteixil’aplicació correcta d’aquesta tècnica, comel pacient, que s’exposa a un risc més ele-vat de patir una lesió neurològica que s’ha-gués pogut evitar amb un metge experten la interpretació del MNIO.

Per tot això, el Col·legi considera el MNIOun acte mèdic complex des del punt devista tècnic i interpretatiu del registre elec-trofisiològic que combina diverses àreesde la neurofisiologia clínica. L’expertesadel metge en MNIO permet la presa de de-cisions que condicionaran l’acte quirúrgic,cosa que implica un grau elevat de respon-sabilitat clínica. El MNIO, en tant que actemèdic amb indicacions, diagnòstics i res-ponsabilitat clínica ha de ser realitzat perun metge amb formació en neurofisiolo-gia intraoperatòria.

Finalment, al document s’indica que tantla creixent necessitat del MNIO com la pro-gressiva introducció d’aquesta tècnica mè-dica compromet metges i centres sanitarisa ser extremament correctes en la sevaaplicació per tal de garantir la seguretat i laqualitat de l’acte mèdic.

Més informació:www.comb.cat

13

Lideratge i participació

L’Hospital Germans Trias i Pujol vaescollir el doctor Agustín Urrutia,amb més de vint-i-cinc anys detrajectòria al centre, nou direc-tor mèdic mitjançant un procés

participatiu dels professionals mèdicsde l’hospital.

És el primer cop que aquest càrrecés escollit seguint un procés obert depresentació de candidatura i votacionsa l’Institut Català de la Salut (ICS). El co-mitè de selecció de candidats va estarformat per sis facultatius que són mem-bres electes de la Junta Clínica i per di-ferents caps de Servei que hi van volerformar part voluntàriament, i van pro-posar Agustín Urrutia com a directormèdic.

El procés de presentació de candida-tures va estar obert durant tot un mes iels aspirants havien de complir un se-guit de requisits i mèrits establerts perla Junta Clínica de l’hospital, formadaper professionals mèdics i d’Infermeria,

conjuntament amb la Direcció de Centrei la Gerència.

Agustín Urrutia és metge internista itreballa a l’hospital Germans Trias i Pujoldes de fa més de vint-i-cinc anys com afacultatiu especialista del Servei de Me-dicina Interna i, des de l’any 2013, com acap clínic d’aquest. El juny de 2014 vapassar a formar part de la direcció assu-mint el càrrec de coordinador assistenci-al de l’àrea mèdica.

Aquest procés participatiu per esco-llir director mèdic va en la línia de lespropostes que va fer el Col·legi de Met-ges de Barcelona per a la millora i parti-cipació dels professionals de l’ICS, i quees va concretar en un acord signat el 5 dejuny de 2015 entre el Departament deSalut, el Servei Català de la Salut, l’Insti-tut Català de la Salut i el Consell de Col-legis de Metges de Catalunya. Fruitd’aquest acord es va elaborar un docu-ment de conclusions que conté propos-tes concretes i consensuades en les quals

es prioritzen els mecanismes de partici-pació en l’elecció de qui exerceix la di-recció mèdica i es demana que es reforcila participació de les juntes clíniques i lesjuntes facultatives com a òrgans asses-sors de les Direccions Mèdiques.

Esperem que progressivament esvagi implantant als hospitals de l’ICS elmodel de lideratge i participació quel’Hospital Germans Trias i Pujol ha co-mençat a posar en pràctica.

Procés participatiu dels professionalsde l’hospital Germans Trias per escollir director mèdic

Elvira Bisbe,vicepresidenta del CoMB

Anna Carreresvocal de la Junta de Govern

Agustín Urrutia, director mèdic de l'hospital Germans Trias i Pujol.

14

Crònica col·legial

El Col·legi als mitjans de comunicacióhem d’estar preocupats per l’enterovirus”.

També va explicar quins són els símpto-mes de l’enterovirus que ens han d’alertarMagda Campins, vocal de la Junta del CoMBi cap del Servei de Medicina Preventiva i Epi-demiologia de l’Hospital Universitari Valld’Hebron.

Trilla també va parlar, en una entrevistaa La Razón publicada el 18 de juliol, sobre lapossibilitat d’una epidèmia del virus del zikaa Catalunya, que va considerar “poc proba-ble, però possible”.

Precisament el doctor Trilla va rebre, el7 de juny, la Medalla Big Vang, atorgadaper La Vanguardia, RAC1, 8TV i l’AssociacióCatalana de Comunicació Científica, en re-coneixement a la seva col·laboració ambels mitjans de comunicació i pel seu al-truisme i la seva vocació de servei pertransmetre als ciutadans informacionscomplexes sobre salut de manera assequi-ble i sense perdre el rigor.

Relacions amb l’OMC12 de setembreDiario Médico va recollir unes declaracionsde Jaume Padrós en què es va referir a lasentència judicial que dóna la raó al Col·legide Metges de Barcelona en la demanda pre-sentada per la Fundación Patronato de Huér-fanos Príncipe de Asturias de l’OMC sobre elprograma de protecció social; la sentènciaque ara ja és ferma determina que l’importde la recaptació des de 2007 haurà de que-dar a disposició del Programa de ProteccióSocial del CoMB.

El president del CoMB va advocar per notrencar relacions amb l’OMC però sí “col·la-borar d’acord amb la llei”.

3r Congrés de la Professió5 de setembreArran d’una reunió amb els representantsdels quatre col·legis de metges de Catalu-nya, Carles Puigdemont, president de la Ge-

El Col·legi de Metges de Barcelona ha apare-gut les darreres setmanes als mitjans de co-municació en relació amb diversos temes:les activitats de la Fundació Galatea, lesrelacions amb l’OMC, declaracions sobrel’enterovirus i el zika, la propera celebraciódel 3r Congrés de la Professió Mèdica de Ca-talunya o les propostes del CCMC per reduirles llistes d’espera, entre d’altres.

Fundació Galatea26 de setembreGaceta Médica va publicar, 26 de setembre,una notícia sobre el conveni signat pel De-partament de Salut, la Fundació Galatea i lafarmacèutica Almirall per tal d’oferir als tu-tors MIR tallers per prevenir i detectar l’es-très, el patiment emocional i el desgast pro-fessional entre els metges residents.

Miquel Vilardell, president del Patronatde la Fundació Galatea, va declarar que l’ob-jectiu és “que el tutor sigui com un mentor.No només un tutor de coneixements, habili-tats i aptituds, sinó que vagi més enllà i aga-fi una esfera més personal”. Així mateix, el 29de juliol, data de signatura de l’acord, EFE,Europa Press, Redacción Médica i Diario Médi-co van informar sobre aquest conveni.

D’altra banda, el dia 2 d’agost, AntoniCalvo, director de la Fundació Galatea, vaescriure un article a Catalunyapress.es on ex-posava l’objectiu i les activitats de la Funda-ció. El dia 4 de juliol, Eugeni Bruguera, direc-tor assistencial de la Clínica Galatea. vasignar també, conjuntament amb AntoniCalvo, una tribuna a Diario Médico on expli-caven el paper de la Fundació Galatea com agarant d’una millor atenció al ciutadà.

Malalties infeccioses i salutpública14 de setembreAntoni Trilla, vocal de la Junta del CoMB icap d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic, vafer unes declaracions a RAC1, recollides perl’agència EFE i La Vanguardia on va contex-tualitzar el risc d’infecció per l’enterovirusarran de l’aparició d’un cas mortal a l’Hospi-tal Parc Taulí de Sabadell i va afirmar que“no Reportatge al diari Ara sobre els mecanismes de control de la praxi professional del Col·legi.

7 d’agost

15

Crònica col·legial

neralitat, va anunciar que assistiria al 3r Con-grés de la Professió Mèdica de Catalunya. Lanotícia va ser recollida pel Diari de Girona.

Mitjans com EFE, El Punt Avui, ABC, TVGiro-na i Diari de Girona ja havien informat, el 31de maig i l’1 de juny, sobre la roda de premsaa Girona on es va anunciar l’inici del procésobert a tots els col·legiats per fer aportacionsa les ponències del Congrés de la Professió,fent especial esment a la importància quetindrà al debat dels professionals la irrupcióde les noves tecnologies, els canvis demo-gràfics tant a la població com al col·lectiu mè-dic i el nou rol dels pacients.

Control de la praxi7 d’agostEl diari Ara va fer un reportatge sobre els me-canismes de control de la praxi professionalde què disposa el Col·legi de Metges de Bar-celona, així com els procediments per inves-tigar, expedientar, sancionar o fins i tot inha-bilitar un metge. “Vetllem perquè el metgefaci les coses adequadament i el malalt norebi les conseqüències d’una activitat mèdi-ca incorrecta”, declarava Gustavo Tolchinsky,secretari del CoMB. Més enllà de la revisió del’exercici, explicava el reportatge, el Col·legitambé disposa de mesures de control pre-ventiu com el PAIMM.

Jornada d’estiu de la professió19 de juliolLa Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, ce-lebrada a Puigcerdà, va aparèixer a les pà-gines de Diario Médico, que va reflectir elsdebats sobre la reclamació que el rol delpacient tingui més pes en la presa de decisi-ons sobre els processos que l’afecten, i so-bre la necessitat d’implantar i posar en pràc-tica a les organitzacions sanitàries mesuresque facilitin la conciliació de la vida laboral,familiar i personal. En aquest sentit el presi-dent del CoMB es va comprometre a impul-sar l’elaboració d’un Document de Posicióque inclourà mesures concretes de concilia-ció i prendrà com a base les propostes pre-sentades en la 16a Jornada d’Estiu de la Pro-fessió Mèdica.

Propostes per reduir les llistesd’espera9 de juliolL’Agència Catalana de Notícies, El Punt Avui,Diario Médico, Gaceta Médica, Redacción Mé-dica i El Diari de la Sanitat van recollir les refle-xions i propostes per reduir les llistes d’esperaque contenia un document que el Consell deCol·legis de Metges de Catalunya va fer arri-bar al Departament de Salut. D’aquestes pro-postes, els mitjans en destacaven especial-ment la importància que les forces polítiquestrobin“un consens imprescindible”per acon-seguir “un pressupost adequat” i donar aixímés autonomia i poder de decisió als profes-sionals en la gestió de les llistes, reduir la bu-rocratització del procés, reforçar el paper del’atenció primària i incorporar les noves tec-nologies de la comunicació.

Monopoli del sector privat6 de juliolEl diari de la sanitat va publicar una àmpliaentrevista a Jaume Padrós en la qual parlava

de temes com els reptes de futur que afron-ta la professió mèdica, la gestió i titularitatdels centres sanitaris, la importància del fi-nançament per garantir la pervivència delsistema o la prescripció infermera, entred’altres.

Parlant sobre les característiques delsector de la medicina privada i concertada aCatalunya, Padrós va afirmar, respecte de lasituació de possible monopoli del grup IDC-Quirón:“L’únic que ha anat a la Comissió Na-cional del Mercat i la Competència (CNMC)per denunciar el possible monopoli en elsector privat que suposava l’oferta de llitsprivats a la ciutat de Barcelona sóc jo: capmútua, cap patronal, cap partit polític.”

En el decurs de l’entrevista el presidentdel CoMB va assenyalar que “des que vaigacabar la carrera sempre he sentit que l’aten-ció primària ha de ser la porta d’entrada alsistema sanitari; però o s’empodera de veritati es dóna capacitat i eines d’autonomia i au-togestió clínica i econòmica als equips pro-fessionals, o no serà una realitat”.

Informació a El Punt Avui sobre l’inici del procés obert de participació en les ponències del 3rCongrés de la Professió Mèdica de Catalunya.

1 de juliol

3r Congrés de laProfessió Mèdica

Prop de 1.400metges de

Catalunya hanparticipat

en el debat deles ponències

16

A fons

El 3r Congrés de la Professió Mèdicade Catalunya posava a disposicióde tots els col·legiats el passat 31de maig un espai de participacióweb per promoure el debat de les

quatre ponències preparades pels grupsredactors. Durant quatre mesos, prop de1.400 metges han fet aportacions i han vo-tat les preguntes que els redactors hananat plantejant sobre els quatre temes quecentren el congrés: Lideratge i Participació,Professionalisme, Formació i Deontologia.

Durant aquest procés participatiuobert per primer cop als 40.000 metges deCatalunya, els redactors van plantejar untotal de 52 preguntes i van obtenir gairebé5.000 respostes. Amb les aportacions reco-llides i els resultats de les votacions s’hatreballat en els documents finals que espresentaran a Girona i que seran debatutsi consensuats pels prop de 1.000 delegatsque hi assistiran presencialment. Les con-clusions dels debats es recolliran a la De-claració de Girona, document on els met-ges renovaran el seu compromís amb lasocietat.

El perfil del metge del futurEl 3r Congrés de la Professió Mèdica deba-trà sobre quin ha de ser el perfil del metgedel futur en una societat que ha canviat ique exigeix canvis en els models d’atenció.Es plantejarà com han d’adaptar-se les or-ganitzacions a aquest nou model de met-ge implementant estratègies participati-ves que les facin més flexibles i queincentivin el lideratge clínic i l’autonomiaprofessional entesa com la gestió del propitreball.

Es definirà quina és la formació que caldonar al metge que la societat necessita iquines habilitats haurà de tenir, analitzantels sistemes actuals d’accés als estudis demedicina, plantejant si calen canvis en elsplans d’estudis del grau de medicina i en laformació especialitzada MIR, i valorant im-plementar processos de recertificació o

d’acreditació professional dels metges enexercici com una garantia de l’excel·lènciaprofessional i la bona praxi.

Pel que fa a les qüestions deontològi-ques, el grup redactor aprofitarà el con-grés per proposar al Consell de Col·legis deMetges de Catalunya (CCMC) la revisió d’al-gunes de les normes de l’actual codi dedeontologia per adaptar-lo als nous con-texts, amb especial atenció als modelsd’atenció al final de la vida i a l’impacte deles TIC. El nou metge ha de tenir una for-mació ètica i un comportament deontolò-gicament impecables i ha de saber reco-nèixer i gestionar els conflictes ètics durantel seu exercici.

Visita al president de la GeneralitatEls presidents dels quatre col·legis de met-ges catalans van visitar el passat 31 d’agostel president de la Generalitat, Carles Puig-demont, per tal de presentar-li les líniesprincipals que centraran el debat del 3rCongrés de la Professió Mèdica de Catalu-nya. L’actual president del CCMC, Josep Vi-laplana (Girona); Jaume Padrós (Barcelo-na); Fernando Vizcarro (Tarragona) i RamonMur (Lleida), i el coordinador general delCongrés, Jaume Sellarès, van aprofitar latrobada per convidar personalment a lacelebració del Congrés el president, queva confirmar la seva assistència.

17

A fons

Tot a punt per als delegats del Congrésa la trobada de Girona del 10 de novembre

7:15 hSortida delsdelegats deBarcelona(seu del col·legi,Pl. Universitati Pl. Francesc Macià),Tarragona i Lleida.

GironaEls 1.000 delegats tenen l’encàrrec de consensuar els textosdefinitius de les quatre ponències i la Declaració de Girona.

Programa9:00 hBenvinguda i acreditacions.10:00 hSessions paral·leles de cada ponència:

12:00 hSessió Plenària: presentació de les conclusions de les quatre ponències.12:30 hAprovació de la Declaració de Girona.

13:30 hCloenda del 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya.14:15 hDinar.

16:30 hTornada a Barcelona, Tarragona i Lleida.

• Presentació de la ponència.• Debat dels punts en discussió.• Votació de la ponència.

Ponència 1:Lideratge iparticipació

Ponència 2:Noves realitats,nou professio-nalisme

Ponència 3:La formaciódels metges delfutur.Instruments degarantia

Ponència 4:Actualitzaciódel Codi deDeontologia

Sistema de votació:• Individual.• Indelegable.• Electrònic a través de l’aplicació del CoMB MetgesBarcelona que

els delegats han de tenir instal·lada al seu smartphone.• El resultat apareixerà immediatament després de cada votació.

Barcelona

Tarragona

Lleida

Més informació de les ponències:www.congresprofessio.cat

18

Els eixos de debat del 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya

Quin metge necessita la societat?(Ponència“Noves realitats, nou professionalisme”)

• Un metge que exerceixi d’acord amb els valors del professionalisme: compromís, excel·lència, confiança, generositat, altruisme, honestedat.• Amb visió integral del pacient i de les seves necessitats.• Obert a fer que el pacient sigui coparticipant de les decisions que afecten la seva salut.• Amb vocació comunitària, habilitats comunicatives, interpersonals i de treball en equips multidisciplinaris.• Competent en l’ús de les tecnologies de la comunicació.• Amb autonomia per organitzar, gestionar i adaptar els serveis assistencials, tot defensant la consecució d’entorns de treball dignes i atractius.

A quins reptes ètics i deontològics haurà de fer front el metge?(Ponència“Proposta d’actualització del codi de deontologia”)

• L’impacte de l’ús de les TIC i les xarxes socials i de la generalització de la història clínica informatitzada en la relació metge-pacient, laconfidencialitat, etc.

• L’envelliment de la població i la cronicitat obliguen a repensar el model d’atenció al final de la vida.• L’atenció al pacient menor.• Relacions entre medicina pública i privada.• La recerca mèdica sobre la persona i el seu consentiment.• La informació al pacient: figura del“metge responsable”com a referent del pacient dins d’un equip.• L’exercici de la medicina a les institucions: treball en equips multidisciplinaris.

Com cal formar el nou metge?(Ponència“La formació del metge del futur. Instruments de garantia”)

• Amb proves d’accés a les universitats que valorin, més enllà de l’expedient acadèmic d’altres habilitats.• Introduint al currículum de Medicina formació en comunicació, gestió, treball en equip, valors i/o coneixements humanístics, bioètica, etc.• Amb un currículum que prioritzi habilitats i coneixements. La prova MIR ha de ser un instrument i no un objectiu.• Amb canvis en el programa formatiu MIR. Valorant la formació comuna per especialitats afins.• Amb el compromís del metge de seguir formant-se de manera acreditada per garantir l’excel·lència.• Posant en marxa sistemes d’avaluació de la pràctica clínica (recertificació).

Què poden fer les organitzacions sanitàries per adaptar-se al nou rol del metge?(Ponència“Lideratge i participació”)

• Aplicar, reforçar i implementar mecanismes de participació: elecció del director mèdic /director EAP, dotar de capacitat de decisió els actualsòrgans de participació i representació de les organitzacions per tal que no siguin únicament òrgans consultius (juntes clíniques, juntes facul-tatives...).

• Avançar en l’autonomia professional (gestió del propi treball, de l’agenda, del pressupost, aplicació de criteris clínics per ordenar lademanda assistencial).

• Potenciar l’autogestió com a model organitzatiu.

L’evolució demogràfica de la població i també del col·lectiu mèdic, la influència de les noves tecnologies de la comunicació, elcanvi en el rol dels pacients (cada cop més informats i exigents), el context de crisi, etc. exigeixen revisar el rol del metge.

A fons

19

3r Congrés de la Professió MèdicaCom vols que sigui la teva professió?

Josep M. Tomás Mazcaray,metge de família

Els metges hem de tenircapacitat per gestionar demanera autònoma la nostrafeina i les nostres agendes.Només així podem respondrede manera més eficaç a lesnecessitats de salut dels nostrespacients. Hem de poderparticipar activament en l’elecciódel director de l’equip o deldirector mèdic. Hem de posar enalça la seva vàlua professional, eltalent i el seu paper de referentdins l’equip.

Helena Serrano,metgessa de família

El 3r Congrés de la ProfessióMèdica arriba en un momentclau per a nosaltres. En els darrers10 anys s’han produït granscanvis demogràfics i socials. Lapoblació s’envelleix, la professióes feminitza, arriben moltesjubilacions que requeriran ungran canvi generacional, el roldel pacient canvia i les novestecnologies tenen un granimpacte en l’àmbit de la salut. Pertot això calen canvis i aquí somels metges per promoure’ls.

Antoni Arxer,metge anestesiòleg

La veu dels professionalsclínics ha de ser escoltada iser determinant per a la bonagovernança dels centres.Aquesta és la millor garantiaper al nostre sistema sanitari.

Ramon Descarrega,metge de família

Les noves realitats i reptesemergents ens demanendefinir amb els ciutadansquin és el nostre paperenvers la societat.Quin ha de ser el nou rol delbon metge?

Francesc Bas,metge resident aparell digestiu

El metge que la societat actualnecessita és un professional ambhabilitats comunicatives, oberta la participació d’uns pacientscada cop més actius i mésinformats. Un metge coneixedorde les noves tecnologies ambcapacitat de treballar en equipi amb una visió integral delmalalt i les seves circumstàncies.Tractem amb malalts i ambpersones, no amb malalties.

Antoni Castro,metge internista

Facilitem l’entrada a la facultatde medicina als alumnesamb vocació? Els garantimla sortida professional i laformació especialitzada?Quines competènciesha de tenir el metge delfutur? Tenim un programade desenvolupamentprofessional que cerqui ivalori l’excel·lència? Ajuda’ns!

La qüestió

Cristina Fortià,metgessa intensivista

És necessari revisar el nostrecos formatiu i adequar-loperquè contempli les novesrealitats professionalsi socials, especialmentaquelles que han generatcontrovèrsia en el si del’opinió pública i entre elcol·lectiu.

Anna Pedro,metgessa de família

La nostra realitat és quetreballem combinantguàrdies nocturnes,suplències; tenim contractestemporals i de vegadestreballem en tres o quatrecentres assistencials.Hem de lluitar plegats peraconseguir unes condicionsmillors i assegurar el nostrefutur.

Més informació:blogcomb.cat

20

DossierPerfil del metge que comença la residència el 2016

Divisió per gènereNous col·legiats MIR Conjunt de la col·legiació

274 16.055521 16.641TOTAL

795TOTAL32.696

65,5%34,5%

50,9%49,1%

ProcedènciaPaís naixement Universitat llicenciatura

■ UNIVERSITATS DE CATALUNYA■ UNIVERSITATS RESTA D’ESPANYA■ UNIVERSITATS ESTRANGER

ESPANYA 624VENEÇUELA 28PERÚ 20EQUADOR 18ARGENTINA 16COLÒMBIA 15XILE 13ITÀLIA 7MARROC 6MÈXIC 6

ALTRES 42

Especialitat

Centres

1 Hospital Univ. Vall d’Hebron

2 Hospital Univ. de Bellvitge

3 Hospital Clínic de Barcelona

4 Hospital Santa Creu i Sant Pau

5 Hospital del Mar

6 Hospital Univ. Germans Trias i Pujol

6960

59

75119

55

7 UDM AFYC Costa Ponent ICS

8 UDM AFYC Barcelona ciutat ICS

9 Corporació Sanitària Parc Tauli

10 UDM AFYC BCN-Metropolitana Nord ICS

11 Altres

55

4337

31192

Especialitat i centre escollit

MEDICINA FAMILIAR I COMUNITÀRIA206

PEDIATRIA I ÀREES ESPECÍFIQUES49

ANESTESIOLOGIA I REANIMACIÓ46

ALTRES271

MEDICINAINTERNA43

CIRURGIAORTOPÈDICAI TRAUMATO-LOGIA35

CIRURGIAGENERALI APARELLDIGESTIU28

OFTALMOLOGIA24

RADIO-DIAGNÒS-TIC25

OBSTETRÍCIAI GINECOLO-GIA35

PSIQUIATRIA33

60,8%22,8%

16,4%

Aquest any, 795 metges han començat la residència (MIR) a la província de Barcelona; d’aquests, un 65,5 % són dones i el 34,5 %,homes; l’edat de la majoria és de 25 anys (409 col·legiats); l’especialitat més triada és la de medicina familiar i comunitàriaamb 206 places, seguida per pediatria i àrees específiques amb 49, i anestesiologia i reanimació amb 46. El 60,8 % s’hanllicenciat en universitats de Catalunya, el 22,8 % en universitats d’Espanya i el 16,4 % en universitats estrangeres.

Dades de la Unitat d'Atenció al Col·legiat a 20/9/2016

21

Entrevista

L’Anna Llorens Ferrer ha començat laseva residència a l’Hospital Ger-mans Trias i Pujol, on s’especialitza-rà en cirurgia cardiovascular. Ja téuna mica d’experiència com a MIR,

ja que l’any passat va iniciar pediatria, peròva decidir tornar a escollir plaça per fer elque realment li demanava el cor.

Per què has triat l’especialitat decirurgia cardiovascular?Vaig descobrir aquesta especialitat a quartcurs de carrera i, des de llavors, ha estat laque més m’ha agradat. Crec que és una es-pecialitat apassionant. També té alguns in-convenients, com ara que té poques sorti-des laborals, que està centralitzada enmolt pocs hospitals de tercer nivell i queimplica moltes hores de dedicació, peròm’he deixat guiar per la vocació. Si no hofes així, no tindria massa sentit tot l’esforçque m’ha calgut per arribar fins aquí i elque necessitaré a partir d’ara.

Per què has escollit l’hospitalGermans Trias i Pujol?Té un servei de cirurgia cardíaca que hacrescut molt en els últims anys. Actual-ment fa un gran volum de cirurgies anualsi ofereix gairebé totes les tècniques. Tam-bé em va agradar l’organització del ser-vei i l’estructuració del programa forma-tiu. D’altra banda, en l’elecció vaig valorarmolt que el servei estigués format per unequip de professionals il·lusionats i inte-ressats en la docència i la formació deresidents.

Aquest ha estat el teu segon examenMIR, te l’has preparat d’una maneradiferent al primer? Com vas afrontar eldia de l’examen aquesta vegada?He seguit el mateix mètode de preparacióque l’any passat, però he estudiat quatremesos enlloc de set, i menys hores diàries,perquè ja tenia tots els apunts fets, i nomésera qüestió de repassar. Per això vaig afron-tar la preparació amb tranquil·litat, però,curiosament, el dia de l’examen vaig estarforça més nerviosa que l’any passat. Su-poso que, pel fet de ser la segona vegada,i tenir clar que havia de ser l’última, vaigtenir més pressió.

T’esperaves tenir tan bon número?Abans de començar a estudiar per al MIR,no m’ho hagués imaginat mai, però durantla preparació de l’examen fas diversos si-mulacres i et vas fent una idea aproximadadel resultat que pots acabar traient.

Per què vas decidir canviard’especialitat?Vaig decidir canviar perquè no havia esco-llit el que més m’agradava, sinó el que cre-ia que més em convenia. Quan m’hi vaigtrobar, vaig adonar-me que no em veiatota la vida fent una feina que no m’aca-bava d’omplir. Sentia frustració per haverrenunciat a l’especialitat que tant m’apassi-onava, i no vaig voler quedar-me sempremés amb la sensació de no haver-ho inten-tat. Certament, la decisió no és senzilla, etsents malament pels companys i per haverocupat una plaça que el sistema no permet

substituir si queda vacant, però interior-ment estava molt convençuda d’aquest pas.

Què aconsellaries a les persones queara comencen a estudiar el MIR? Què etvan aconsellar a tu?A mi em van aconsellar força de voluntat iconstància, i jo hi afegiria serenitat i mode-ració. No per estudiar més hores s’aconse-gueixen millors puntuacions. Sovint, el re-sultat final ve més influït per la tècnicad’examen i el sentit comú que pel coneixe-ment. A vegades, com més dades tens,més et compliques a l’hora de respondre,més temps perds, més nerviosa et poses, imés errors acabes cometent.

Què t’agradaria trobar al Col·legi deMetges de Barcelona?M’agradaria que si, durant els anys de resi-dència, o més endavant, em sorgeix algunproblema o dubte professional, el Col·legiem pogués oferir ajuda i consells per resol-dre la situació. També espero que col·laborien la millora de la formació dels residents i,sobretot, de les sortides i condicions labo-rals un cop finalitzada l’especialitat.

Anna Llorens,número 8 de l’examen MIR 2015/2016 i la col·legiadaCoMB amb millor nota d’aquest any

“Aconsello força de voluntat,constància, serenitat i moderació”

Més informació:blogcomb.cat

22

Activitat col·legial

El Col·legi demanaposar fi als atacs ahospitals en zonesen guerraAmb el suport que suposen les prop dedues mil adhesions al Document de Posicióde la Junta de Govern del Col·legi davantdels reiterats atacs a hospitals i altres serveissanitaris en zones en conflicte, JaumePadrós, president del Col·legi, va adreçar elpassat mes de juny una carta al presidentde la Generalitat, Carles Puigdemont,demanant la seva intervenció davant lesinstàncies internacionals corresponents, pertal que es prenguin les mesures necessàriesper donar compliment al Dret InternacionalHumanitari, que preveu una proteccióespecial de la població civil i de lesinstal·lacions sanitàries en temps de guerra.

La Fundació Galateaofereix als tutorsformació en línia sobrela salut dels MIRLa Fundació Galatea juntament amb elDepartament de Salut i la companyiafarmacèutica Almirall van signar elpassat mes de juliol un conveni quepermetrà impulsar activitats deformació adreçades als metges tutorsdels MIR per tal de donar-los eines queels permetin detectar i prevenirsituacions de malestar psicoemocionalentre els joves metges i orientar-los capa un desenvolupament professionalsaludable.

Les activitats formativess’emmarquen dins del Programade la Salut del metge resident de laFundació Galatea i constaran de tallerspresencials i d’una formació bàsica enlínia per als que s’incorporen a aquestafunció.

Acord per informar elsciutadans sobreassegurances de salutentre el CoMB i la CUSEl Col·legi i la Coordinadora d’Usuaris dela Sanitat (CUS) van firmar, al mes de juny,un acord de col·laboració per assessorarsobre els dubtes que plantegin elsciutadans relatius a les cobertures de lespòlisses de salut. D’una banda, el Col·legiorientarà sobre els temes de caire clínic iassistencial, mentre que la CUS ho farà enles qüestions de caràcter jurídic iassegurador. Amb aquest acord,ambdues entitats sumen esforços perpotenciar les accions en matèriad’assessorament sobre pòlisses de salutmitjançant la creació de l’Oficinad’Informació al Ciutadà (OIC).

Noves sales de reunions inou servei de restauracióDurant els últims anys s’han dut a terme unconjunt d’actuacions a l’edifici col·legial queresponen a diferents objectius, entre elsquals adequar l’espai a la normativa deseguretat.

És per això que enguany s’ha reformat la4a planta de l’escala A on s’han construïtnoves sales modulars de reunions (SalaVilana i Sala Panoràmica) —per a ús intern oextern amb possibilitat de lloguer—i s’ha remodelat la zona destinada acafeteria-restaurant per oferir un nou serveide restauració.

La Terrassa de Bonanova, del grupServhos, va guanyar el concurs que a aquestefecte va dur a terme la institució.

El CEC presenta elprograma de formació2016-17Les propostes formatives del Centred’Estudis Col·legials (CEC) per al curs 2016-17varen ser presentades en una acte, a finalsde setembre, en el que es va fer el lliuramentde diplomes del curs anterior.

Respecte a l’ampli ventall de màsters icursos cal destacar tres àmbits: En primerlloc la Junta de Govern del Col·legi haconvingut que els cursos de modalitatclínica assistencial estaran homologats ambcrèdits FMC. En segon lloc es volen fomentarles eines formatives sobre comunicació irelació metge-pacient. I en tercer lloc, es volpromoure que tots els col·legiats estiguinpreparats per poder actuar en qualsevolsituació d’urgència mèdica, per aquestmotiu, el CEC posa a disposició de lacol·legiació els cursos de suport vital bàsicamb desfibril·lació automàtica (DEA).

Més informació:blogcomb.cat

23

Activitat col.legial

L’educació mèdica en laV jornada #salut20comb

La cinquena edició de la jornada queorganitza la Secció de Metges d’e-Salut vagirar al voltant de l’educació mèdica i deldebat es va despendre que, tant en l’exercicide la professió com en l’educació, el 2.0 no ésl’objectiu sinó una via per treballar millor.En el decurs de la jornada es va constatar quehi ha moltes eines 2.0 per a la formació inoves tècniques que aprofiten la tecnologia,com la gamificació. Gràcies a les repeticions,la dosificació de la informació i la implicacióde l’estudiant es pot assolir un aprenentatgede llarga durada. Les eines que s’utilitzen sónmoltes, l’èxit de les quals depèn de si sóneficients per a la seva finalitat. Hi ha centresque ja tenen digitalitzat el llibre del resident,blogs de formació i informació per aresidents, nous canals d’aprenentatgeinformal i formal via Twitter, etc.En tot cas, es va ressaltar que quan es parla detecnologia, xarxes i salut, hi ha línies que noes poden traspassar: per respecte cap alpacient, per cuidar la identitat digital i,sobretot, per deontologia.L’altre aspecte que es va tractar a la jornada ésel de la comunicació, bàsica per a la formació,per a la bona praxi i per arribar als pacients i ala societat. Es va destacar que els metges hand’incorporar la comunicació al seu ADN.La jornada #salut20comb es va tancar amb laidea que cal treballar per normalitzar lesnoves competències que es demanen alsprofessionals, cal fer divulgació i repensarcom es forma el metge de demà i com s’hiadapta el“veterà”.

Un dels objectius de la Junta de Govern éspromoure la participació dels col·legiats enles activitats del Col·legi. És per aquest motiuque la Unitat de Participació intenta ser uncanal de comunicació operatiu entre la Juntade Govern i el conjunt de la col·legiació.

Als centres de treball, s’estan organitzantsessions informatives, que els professionalsestan valorant molt positivament, enformats més o menys reduïts segons lesnecessitats i en horari de sessió clínica perfacilitar l’assistència.

Les temàtiques tractades són lessegüents:• Com et poden ajudar els serveis del Col·legi?• La participació dels metges en la gestió i

l’organització dels centres.• Com regula el Col·legi l’exercici de la

pràctica mèdica dels metges? Elcompliment del Codi de Deontologia.

• Responsabilitat Professional Mèdica iSeguretat Clínica.

• Responsabilitats dels professionals enrelació amb la documentació clínica.

• Condicions legals per compaginar activitatpública i privada.

• Certificat de defunció.• El metge amb problemes d’addiccions i

salut mental.• Les necessitats socials i de dependència

dels metges. Com et pot ajudar el Col·legi?• Com preparar la jubilació i què fer quan

arriba?• La comunicació com a element fonamental

en la relació metge-pacient.Si consideres interessant la proposta per

organitzar-la al teu centre de treball,contacta amb la Unitat de Participació(participació@comb.cat; 935 678 888;ext. 1803).

El Col·legi en elscentres de treball

Més informació:www.youtube.com/combarcelona

Informació al websobre l’enterovirusEn relació amb el brot d’enterovirusque en els últims mesos va provocardiverses hospitalitzacions de nens aCatalunya, el Col·legi va publicar alweb col·legial diverses informacionsdestacades i d’interès pel que fa alvirus en relació amb: símptomes,tractament, mesures de prevenció icontrol i protocols d’actuació per aprofessionals, entre d’altres.

Un any de la campanya“Vacunar és protegir”Fa un any el Col·legi va llançar lacampanya“Vacunar és protegir”ambl’objectiu de promoure la vacunacióresponsable entre la ciutadania. En elvídeo van participar metges de referència ipersonalitats del món de la comunicació,la cultura, l’esport i la moda, gràcies alsquals la campanya va aconseguir un granressò mediàtic i social.Un any després Antoni Trilla, capd’Epidemiologia de l’Hospital Clínic, iMagda Campins, cap del Servei deMedicina Preventiva de l’HospitalUniversitari Vall d’Hebron, exposen alweb col·legial els aspectes que encaras’han de treballar en l’àmbit de lesvacunes.

24

La Junta informa

Informe Anual 2015

InformeAnual2015

Agendacol·legial 2015

19-21 d’abril

Congrésde l’EAPH,hostatjat perla FundacióGalatea.

21 d’abril 25 d’abril 28 d’abril 7 de maig 21 de maig 4 de juny 5 de juny 11 de juny“El nostre diadel llibre”:presentació dellibres no mèdicsescrits permetges.

Cursaatlètica delsMedijocs aSant Cugat.

12è networkingbreakfast “Lateva identitaten una app: lanova empremtadigital”.

Conferència“Lideratge,valors i treballen equip”,a càrrec deXavier Pascual.

Mediconcert:metgesmúsics per lacooperació.

Homenatge a l’oftal-mologia catalana,inauguració de l’ex-posició Veure-hi clar ipresentació de l’“AnyDr. Ignasi Barraqueri Barraquer”.

Acord delCCMC amb elDepartament deSalut, l’SCS i l’ICSper promourela participaciódels metges enla gestió delscentres de l’ICS.

Conferència“Lideratge, valorsi solidaritat”, acàrrec de SorLucía Caram.

Informe Anual 2015 Informe Anual 2015

19 de gener

9 de febrer

Document dePosició sobre eltractament perals malalts ambhepatitis C.

2 de març 11 de marçJornada “Lestecnologiesmòbils en l’àmbitde la salut (MobileHealth)”.

14è Fòrumd’InversióHealthcareBarcelona.

17 de març

Acord amb elDepartament deSalut per al marcde col·laboraciódels professionalsde la salut com acooperants en elspaïsos originaris del’epidèmia d’Ebola.

Jornada“Epidèmiad’Ebola:on som?”.

11 de febrer

Jornada “Secretprofessional. Dretsi deures de metgesi periodistes”,coorganitzadaamb el Col·legide Periodistes deCatalunya.

10 de març

VallèsOccidental:Jornada“AtencióPrimària:present i futur”,a Sabadell.

19 de marçJornadad’orientacióper als futursMIR.

26 de marçMonografiaPrincipis deconfidencialitaten la pràcticaclínica.

10 d’abril 14 d’abril 16 d’abril27 de març

Documentsobrepropostesde millora icanvi per al’ICS.

25 de març

Document dePosició delCCMC sobrel’accés a lahistòria clínicaper part delsmetges del’ICAM.

Documentde Posiciósobre elprojecteVISC+.

Jornada“Envellimentactiu isaludable”.

30 de març 11 d’abril 15 d’abrilComunicat:Healthequityinverteix enla biotechMinoryxTherapeutics.

Bages: Acteacadèmic aMontserrat.

Debat “El secretprofessional ila protecció atercers”.

Jornada“Orientacióprofessionali emprene-doria”.

22 d’abril 28 d’abril 4 de maig 14 de maig 20 de maig 29 de maig 5 de juny 9 de juny

Informe delCCMC sobrela constituciódel ConsorciSistemaIntegral deSalut Lleida.

Roda de premsa: ElComitè de DelegatsMèdics de l’HospitalClínic demana l’em-para del CoMB peltracte rebut al Parla-ment de Catalunya.

Document delCCMC sobrela durada de laprescripció delsmetges en el sistemasanitari públic.

Benvingudaals nouscol·legiatsMIR.

Concursosartístics pera metges.Jornadacultural aTarragona.

Homenatgeal doctorJosepFàbregasPoveda.

Nota sobreel cas dediftèria aCatalunya.

Comunicatde la Seccióde MetgesHomeòpatesdel CoMB sobreles vacunacionssistemàtiques.

Xifres, agenda i revista de premsa 4746 Xifres, agenda i revista de premsa

El Col·legi de Metges de Barcelo-na ha fet públic l’Informe Anual2015, publicació que recull totallò que s’ha materialitzat durantl’any passat en tots els àmbitsd’actuació institucional.El president del CoMB, Jaume

Padrós destaca, a la presentacióde la publicació, que l’actuaciócol·legial ha estat especialmentintensa en àrees com les de re-gulació i el control de l’exercici ide seguretat clínica i responsabi-litat professional.

La Junta informa

25

Xifres, agenda i revista de premsa 4948 Xifres, agenda i revista de premsa

17 de juliol15a Jornada d’estiude la ProfessióMèdica, a Puigcerdà:Document dePosició en relacióamb la publicitat del’activitat mèdica.

Document deconclusionssobre ellideratge i laparticipació delsprofessionals del’ICS.

4 de setembreDocument dePosició sobre lacrisi dels refugiatsa Europa.

10 de juliol

Nota de la Comissióde Deontologia delCoMB sobre l’actitudantivacunaciód’algunsprofessionals.

9 de setembre31 de juliol 14 de setembre

14 de setembre 17 de setembre

Manifestdels col·legisprofessionalssanitaris deCatalunya sobreel sistema sanitarien el momentpolític actual.

Consideracionsdel CoMB a laproposta derenovació delsEstatuts Generalsde l’OMC“Borrador 0”.

Conveni decol·laboracióentre la FundacióGalatea i elCol·legi Oficialde Psicologia deCatalunya.

Concert dela Coral deMetges iHospital deSant Pau.

26 de junyJornada sobre elpaper del metgeen la detecciói prevenció delmaltractamental detingut.

2 de juliolQuaderns dela Bona Praxi34: Evolució del’atenció a lespersones ambdiscapacitatintel·lectual i deldesenvolupament.

3 de juliolNota del CCMCsobre l’acord entreel Consell deCol·legis d’Infermersi Infermeres deCatalunya i elDepartament deSalut.

17 de juny10è Simposi sobresalut, medicina iesport. Medijocs.

19 de juny

Jornades WMA:guia per millorarel teu websanitari.

16 de juny

Conferència“Llei demodernitzaciódel sistemasanitarifrancès”.

30 de juny

Campanya“Vacunarés protegir”.

Informe Anual 2015 Informe Anual 2015

12 de junyV Jornadad’Atenció Primàriaal món rural, aBerga.

21 de setembre 4 d’octubre 14 d’octubre 23 d’octubre

Presentaciódel Programade Formaciódel CEC2015/2016i lliuramentde diplomesdel curs2014/2015.

Osona: 16aCaminadapopular delDia Mundialdel Cor, a Vic.

4a Jornada dedebat “Atenciócentrada enla persona:Planificacióavançada”.

Anoia: 8aedició de“La nit de laprofessió” aIgualada.

2 d’octubre 7 d’octubre 16 d’octubre 23 d’octubreOsona:Festivitat deSant Cosmei Sant Damià,a Vic.

15è Fòrumd’InversióHealthcareBarcelona.

Bages: Vigíliade Sant Lluc,a Manresa.

Jornada “Elpaper delpacient enl’e-Salut:casos d’èxit”.

27 d’octubre

Homenatgea JosepSalvany aCochabamba(Bolívia).

16 de novembre 23 de novembre 27 de novembre6-7 de novembre

Reunió–col·loqui “Diade l’ús prudentde l’antibiòtic”.

Premis al’Excel·lènciaProfessional2015.

Alt Penedès:Lliuramentdel Premi ala recercacientíficamèdica, aVilafranca delPenedès.

Simpòsium “Lacomunicaciómetge-pacient”.

29 d’octubre 16 de novembre 19 de novembre 26 de novembre 17 de desembreConferència“L’economiasocial, fontde valors ilideratge”,a càrrec deCristóbalColón.

Premi “LasMejores Ideas2015” de DiarioMédico a l’acordde participaciódels metgesen la gestió del’ICS.

Debat “Diagnoside la crisi delsrefugiats: quintractament calaplicar?”.

Maresme: I Trobadade l’àmbit sociosa-nitari al Maresmei Fòrum de debatvers l’assistència ales persones grans,a Mataró.

Comunicatdel CCMCamb relacióa les pròtesisTraiber.

També assenyala que els po-sicionaments col·legials s’hanfet més presents als mitjansde comunicació, així com laveu de la institució en defen-sa de la professió i dels valors

del sistema sanitari.Aquest, se-gons el president del Col·legi,“ha estat el bagatge brillant deltreball d’un gran i extens equip,fet des de l’honestedat, el rigor iel compromís”.

A continuació reproduïm lespàgines de l’Informe Anualen què es descriu l’agendad’actes i posicionamentscol·legials realitzats durantel 2015.

Més informació:Informeanual.comb.cat

26

Crònica

La 16a edició de la Jornada d’Estiude la Professió Mèdica, organitza-da pel Col·legi de Metges de Bar-celona, la Universitat Ramon Llull(URL), l’Ajuntament de Puigcerdà i

l’Associació Universitària de Cerdanya (AU-Cer), amb el suport de Chiesi i Grup Med,aquest any s’ha estructurat en tres àreestemàtiques. En la primera taula es van trac-tar propostes per compatibilitzar la vidaprofessional amb la familiar. El segon temaa tractar va ser la diversitat de proveïdorsdel sistema sanitari. En la tercera taula esva fer un repàs, des de diferents perspecti-ves, de com ha evolucionat la visió que elspacients tenen dels metges.

En l’acte inaugural Jaume Padrós,president del CoMB (13), es va comprome-tre a impulsar l’elaboració d’un Documentde Posició que serà aprovat pel Consell deCol·legis de Metges de Catalunya (CCMC),i que inclourà mesures concretes de con-ciliació adreçades a les empreses públi-ques i privades del sector sanitari prenentcom a base les propostes presentades perun grup de metgesses a la Jornada dePuigcerdà.

Compatibilitzar la vida professionalamb la familiarCinc metgesses van exposar els seus testi-monis personals a la taula Metgessa, dona,mare i filla, com sobreviure? Hi van partici-par, a més de la vicepresidenta del CoMB,Elvira Bisbe, com a moderadora, Montser-rat Garcia, metgessa de família de l’EAP

Compromís col·legial amb la conciliació de la vidaprofessional amb la familiar

16a Jornada d’estiu de la professió mèdica

Les propostes presentades per un grup de metgesses a la 16a Jornada d’Estiude la Professió Mèdica serviran de base al Document de Posició que el Col·legies va comprometre a impulsar sobre la necessitat d’implantar i posar enpràctica mesures que facilitin la conciliació de la vida laboral, familiar i personalde metges i metgesses als seus centres de treball.

Plaça Catalunya de Manresa; Iolanda Jor-dan, pediatra de l’UCI de l’Hospital SantJoan de Déu; Àngels Escorsell, hepatòlo-ga de l’Hospital Clínic, i Elena O’Callaghan,metgessa de l’Hospital General de Catalu-nya (1).

A través de les seves experiències, lescinc participants van posar en evidènciacom l’arribada de la maternitat, la curadels fills i, en alguns casos també, l’edatavançada dels pares, condiciona i sovintlimita la carrera professional de moltesmetgesses, ateses les dificultats amb quèes troben a l’hora de conciliar la vida labo-ral i les aspiracions professionals amb lesresponsabilitats familiars.

Elvira Bisbe va donar algunes dadesque il·lustren fins a quin punt les metges-ses, com d’altres professionals, es veuenobligades a triar entre maternitat i desen-volupament professional. Les dones ja re-presenten el 50,4 % del col·lectiu mèdic aCatalunya i, no obstant això, aquest per-centatge no es reflecteix en la seva pre-sència en els càrrecs de més responsabili-tat. Per exemple, tan sols el 37 % delsprofessionals que arriben a consultors al’Hospital Clínic de Barcelona, o el 25 %del conjunt de professors i catedràtics a laFacultat de Medicina de la Universitat deBarcelona són dones, com també va asse-nyalar la doctora Àngels Escorsell.

D’altra banda, les dades del Col·legimostren que les dones metgesses sol·lici-ten reduccions de jornada tres vegadesmés que els homes (18,2 % de dones i 6,7 %

d’homes) i fins a deu vegades més exce-dències per tenir cura dels fills (22,7 % i2,9 %, respectivament).

Diversitat de provisió al sistemasanitariEl programa de la jornada del Col·legi aPuigcerdà va incloure dues taules més so-bre temes d’actualitat sanitària. La taula Ladiversitat de la provisió va comptar amb Jo-sep Tabernero, cap del Departament d’On-cologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron idirector de recerca del VHIO (2), com a mo-derador, i amb la participació de VicenteOrtún, professor d’Economia i Empresa dela UPF i cofundador del Centre de Recercaen Economia i Salut (CRES) (3); Candela Ca-lle, directora gerent de l’Institut Català de laSalut (ICS) (4), i Josep Maria Campistol, di-rector general de l’Hospital Clínic (5).

Els ponents van fer un repàs dels rep-tes als quals han de fer front els serveissanitaris en un moment de manca de re-cursos econòmics i de canvis profunds,tant demogràfics i sociològics com tecno-lògics. Des de la defensa compartida delsvalors de la universalitat i l’equitat quedefineixen el nostre sistema sanitari, elsparticipants van coincidir a destacar laqualitat assistencial i la cerca de l’excel-lència com a actius irrenunciables. Elscanvis organitzatius dins de les institu-cions sanitàries i l’autonomia de gestiódels professionals van aparèixer com aelements fonamentals per assolir aquestsobjectius.

2727

Crònica

lors Navarro, presidenta del Fòrum Catalàde Pacients (8); Magda Oranich, advocada(9); Carme Fernández, directora de DiarioMédico (10), i Carles Blay, metge de famí-lia i coordinador de la ponència sobrenou professionalisme del 3r Congrés dela Professió Mèdica que se celebrarà alnovembre a Girona (11).

La presa de decisions compartida vacentrar bona part del debat. Què espe-ren els pacients dels seus metges? Enquins moments el pacient està en condi-cions de participar en la presa de decisi-ons? Amb quines limitacions es trobentant els professionals com els pacients?Aquestes són algunes de les preguntesque es van posar sobre la taula.

La jornada també va comptar ambuna xerrada sobre la imatge dels metges

També va parlar de qualitat el directordel CatSalut, David Elvira (6), que va clou-re la taula amb una conferència en la qualva defensar la diversitat en la provisió quecaracteritza el model sanitari català, en lamesura que permet comparar i identificarles millors pràctiques i resultats, afavoreixla competència per la qualitat i permetaprendre dels millors.

Els metges vistos pels pacientsLa tercera taula va abordar la relació entremetge i pacient i les habilitats (comunica-ció, empatia, etc.) que els professionalsrequereixen en un moment en què els pa-cients reclamen un paper cada cop mésactiu. Jordi Varela, director d’eHealth HP icol·laborador d’ESADE (7), va moderaraquest debat en el qual van participar Do-

i de la medicina que han donat el cinemai les sèries de televisió al llarg de la histò-ria, a càrrec del guionista Josep MariaBunyol (12).

Finalment, en la cloenda de la jornadai de la Universitat d’Estiu Ramon Llull, Mi-quel Vilardell, expresident del CoMB (14),va pronunciar la conferència Confessionsd’un metge, títol del seu darrer llibre.

Més informació:www.youtube.com/combarcelona

1 2

6

10

4

8

11

3

7

5

9

12

13 14

28

Seccions col·legials i juntes comarcals

JUNTES COMARCALSjuny i va exposar el pla de xoc i les mesuresconcretes que proposa el Col·legi per afer front a la situació de precarietat. Lavisió de l’atenció primària la va donar JuanJosé Montero, de l’ ABS Rocafonda deMataró; i la visió de l’atenció hospitalàriala va plantejar Ramon Cunillera, gerent delCSdM.

En l’acte presentat per JosepMarinel·lo, president de la Junta Comarcaldel Maresme, i moderat per Pere Torán,membre de la Junta Comarcal del Maresme,Lluís Esteve, tresorer del CoMB, també vaexplicar les conclusions del document delCol·legi sobre lideratge i participació delsprofessionals de l’ICS.>>>

OSONAFestivitat de Sant Cosme i SantDamiàLa darrera edició de la Festivitat de SantCosme i Sant Damià, acte institucional or-ganitzat per la Junta Comarcal d’Osona, esva celebrar a finals de setembre i, com cadaany, s’hi va fer el lliurament dels XXXIV Pre-mis Sanitat Osona i de la XVII Beca Consul-tori Bayés en Ciències de la Salut.

El president de la Junta Comarcal, Fran-cesc Xavier Clos, va donar pas a Antoni Co-mín, conseller de Salut, qui va pronunciaruna conferència en la qual va defensar queel futur del sistema sanitari català passa perabordar la medicina d’una forma integral icomunitària.

Així mateix, es fer el tradicional reco-neixement a la trajectòria professional delsdoctors de la comarca.

La celebració es va prolongar el cap desetmana, el dissabte, amb el campionat depàdel i el partit de futbol sala, integrats dinsels jocs col·legials esportius Medijocs 2016,i diumenge, amb la XVII Caminada populardel Dia Mundial del Cor des de la plaça Ma-jor de Vic a l’Ajuntament de Malla.

>>>PENEDÈSEl benestar i la qualitat de vidadels professionals de la salutEls professionals de la medicina, de la infer-meria, veterinaris, farmacèutics, psicòlegs iodontòlegs van participar, el passat juny,en la primera Jornada sobre el benestari la qualitat de vida dels professionals dela salut, en la qual van posar en comúl’experiència del Programa de ProteccióSocial del Col·legi i el Programa d’AtencióIntegral al Metge Malalt.

Aquests i altres programes promo-guts pel Col·legi volen donar respostaa les necessitats socials i familiars delsprofessionals sanitaris, en l’atenció as-sistencial als que pateixen problemesde salut mental i addicions. La sensibi-lització per un exercici professional méssaludable, amb estils de vida i hàbits queajudin els professionals a sentir-se bé iatendre els pacients en bones condici-ons.

Van presentar l’acte Jaume Padrós,president del CoMB, i Josep Lluís Ibañez,gerent del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès.La cloenda va anar a càrrec de Josep MariaBenet, vicesecretari del CoMB, i José CarlosMolina, cap del Servei de Medicina Internade l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès.

>>>MARESMEDebat sobre l’estat actual de laprofessióA l’hospital de Mataró es va celebrar,a finals de setembre, un debat sobrela situació en què es troba la professiómèdica en el qual es va tractar el problemade la precarietat laboral del col·lectiumèdic. Elvira Bisbe, vicepresidenta delCoMB, va exposar les dades que es vanpresentar en roda de premsa el mes de

XIX Jornada sobre la recercasanitàriaLa Jornada de la recerca sanitària al Maresmees va celebrar el passat juny a Canet de Mar is’hi van donar a conèixer els treballs fets a lacomarca en els darrers dos anys.

En el decurs de la jornada organitzadaper la Filial de l’Acadèmia del Maresme, laCorporació de Salut del Maresme i la Selva ila Junta Comarcal del Col·legi es va fer la pre-sentació oral de les millors comunicacions,la presentació dels resultats dels treballsguanyadors de l’edició anterior i el lliura-ment de les beques i premis del 2016.

29

Seccions col·legials i juntes comarcals

Metges de Residències Geriàtriques

Les relacions ambels equips d’atencióresidencial

Metges de Sexologia Mèdica

Renovació de la Junta

Metges Homeòpates

Què és l’homeopatia

Un dels problemes que preocupen els met-ges de residències i que ens han fet arribar ala nostra Junta són les relacions amb elsequips d’atenció residencial (EAR) de MUTU-AM. Amb l’objectiu de resoldre possibles inci-

La Junta de la Secció es va renovar el passatjuny i és la següent: Manel Honrado Eguren,president; Francisca Molero Rodríguez, vi-cepresidenta; Maria Elena Miguel Pintor,secretària; Maite Fernández Pérez, tresore-ra, i Just Roca Duran, vocal.

La finalitat de la nova Junta continuaràsent: agrupar tots els col·legiats que, per laseva formació, exerceixin algun vessant dela sexologia o vulguin dedicar-s’hi, prèviaformació; augmentar el nombre de sexò-

Benvolguts companys, durant aquests úl-tims mesos, l’homeopatia ha sofert diferentscrítiques i atacs per motius ben diferents,tots ells sense una base prou raonada.

En tots els casos, les qüestions que sur-ten a la llum sempre són les mateixes, i tot i

Montserrat Perelló,presidenta de la Seccióde Metges de ResidènciesGeriàtriques

Manel Honrado,president de la Seccióde Metges de Sexologia Mèdica

Guillem González,president de la Seccióde Metges Homeòpates

Metges Naturistes

Nova Junta

Les eleccions per a la formació de la novaJunta de la Secció van tenir lloc el passat 26 demaig. La candidatura presidida per Montser-rat González va ser escollida per continuar latasca de la Secció els propers quatre anys,pren el relleu de la presidida des de l’inici perPedro Ródenas, a qui agraïm la seva excel·lentdedicació.

Hem treballat en l’organització del XXXVCongrés de l’Asociación Española de MédicosNaturistas (AEMN): “De la Medicina Naturistaa la Medicina Integrativa”, que va tenir lloc elsproppassats 21 i 22 d’octubre a la Casa de laConvalescència de l’Hospital de Sant Pau.

L’objectiu d’aquest Congrés era recuperarels conceptes hipocràtics, que són la base dela medicina naturista, i actualment han evolu-cionat en l’anomenada medicina integrativa.La visió global del l’individu i del seu entorn, lapersonalització del tractament, triant en cadamoment els recursos més adients per a cadapacient i situació, prioritzant els menys agres-sius, són punts coincidents amb el criteri de lamedicina naturista.

La nova Junta continua compromesa aseguir la seva tasca destinada a elevar el nivellcientífic de la medicina naturista i donar-la aconèixer als professionals de la medicina.

Montserrat GonzálezPalomares,presidenta de la Seccióde Metges Naturistes

dències i que es pugui treballar en harmo-nia, es va crear un equip de treball ambmembres de la Junta de la nostra Secció imembres dels EAR. Després d’analitzar lesincidències en un i altre sentit, vàrem con-cloure que la major part es devien a proble-mes en la prescripció. Amb la finalitat deminimitzar aquests problemes estem elabo-rant una guia farmacològica que serveixi perunificar criteris, tenint en compte les carac-terístiques especials dels pacients de resi-dències. Un cop enllestida es farà arribar ales residències amb EAR de MUTUAM i esrevisarà periòdicament per fer-hi les modifi-cacions que calguin.

legs per contribuir al canvi generacional iomplir els buits professionals en l’educa-ció, la teràpia i la investigació; lluitar con-tra l’intrusisme professional i l’excés depublicitat sense evidència científica;aconseguir una alta consideració del pa-per del sexòleg, així com possibilitar lacontractació per part de la sanitat públicai de les mutualitats, i procurar que la nos-tra ciutadania millori la seva salut sexual.

També recordem que comença la VIedició del Màster en Sexologia Clínica iSalut Sexual a la Universitat de Barcelona.És el primer que es fa en una facultat demedicina a tot l’Estat espanyol i és nomésper a llicenciats en medicina i psicologia.Per a més informació, consulteu la pàginaweb de la secció.

que anem als mitjans per explicar i respon-dre a les qüestions que es plantegen, sempretornen a aparèixer els mateixos arguments.

Aquest tema no deixa de sorprendre’m,ja que sembla que actualment els informa-dors ja no es limiten a informar sobre les no-tícies, sinó que, a més a més d’informar, espermeten donar la seva opinió, tot i no serexperts en els temes dels quals opinen. Laimpressió que fa és que l’únic interès és aug-mentar l’audiència.

Bé, atès que existeix un prejudici erronienvers l’homeopatia, crec que l’únic que po-

dem fer des de la Secció és informar els col-legiats que realment desitgin conèixer la rea-litat sobre alguns dels temes que han circulatúltimament.

És per això que, ben aviat, a la pàginaweb de la nostra Secció afegirem una pesta-nya sota el nom “què és l’homeopatia i quèno és l’homeopatia” on aclarirem tots elsdubtes que hem detectat que circulen.

Entenc que no és una qüestió a la qualhagi d’accedir qualsevol estrany, i per aixònomés ho podran fer els col·legiats amb lesseves claus d’accés intern.

u

30

Seccions col·legials i juntes comarcals

Ja fa anys que la doctora Guadalupe Ca-basés assumí el costum de fer donacionsregulars a projectes de cooperació en sa-lut. Ho feia des d’un anonimat militant.Tal com ella afirma sovint, “els diners nosón ben bé de ningú; només són conven-cions que canvien de mans i, posats a fer,val més que les mans que els convertei-xen en alguna cosa realment importantsiguin les que els posseeixen”. No fa gairela doctora Cabasés es va posar en contac-

Metges Cooperadors

Sala de cures per ainfants amb cremadesgreus a Etiòpia

Xavier de las Cuevas,president de la Secció deMetges Cooperadors

El passat juny es va celebrar amb moltd’èxit el XV Congrés Català de Sinologiaorganitzat per la Unitat de Patologia Ma-mària del Consorci Sanitari del Garraf di-rigit per Xavier Encinas i Josep Verge.

En la XXX Reunió de Sinologia vaquedar pendent de discutir el tema delbuidament axil·lar en cas de gangli sen-tinella positiu, i es per això que el 17 d’oc-tubre la Secció va convocar una sessióextraordinària a la sala d’actes del CoMB.

Metges de Sinologia i Patologia Mamària

XV Congrés Català deSinologia

Joan Janer,president de la Seccióde Sinologia i PatologiaMamària

u

Metges de l’Àmbit Sociosanitari

Pràctiquescol·laboratives d’èxit

La 5a Jornada de Debat Sociosanitari esdurà a terme el 16 de novembre d’en-guany, a la sala d’actes del CoMB, per-què a l’octubre coincidia amb el Con-grés de la SCGiG (20 i 21 d’octubre).Parlarem de pràctiques col·laborativesd’èxit, amb diferents exemples dins elterritori català. Els ponents seran met-ges o infermeres i gestors/es de casos icomptarem amb el director del Pla Di-rector Sociosanitari, que ens parlarà dela realitat del nostre àmbit i del futur im-mediat.

Desitgem que un any més ens acom-panyeu en aquesta nova jornada de de-bat, que hi participeu i puguem compar-tir tot el nostre coneixement i experiènciaper tal de millorar l’atenció dels nostrespacients i optimitzar el nostre sistemasanitari i social.

Anna Olivé i Torralba,presidenta de la Seccióde Metges de l'àmbitSociosanitari

Metges d’Estètica

Acreditació de la nostraformació continuada

El Consell Tècnic de Medicina del ConsellCatalà de Formació Continuada de les Pro-fessions Sanitàries va acordar el 14 d’octu-bre de 2015 que no podran acreditar-se cur-sos orientats a teràpies d’antienvelliment.

Sosté que “massa sovint, l’eficàciad’aquests tractaments no se sustenta encap evidència científica sistemàtica i gene-ralitzable […]. A més, moltes d’aquestesactuacions de la denominada teràpia anti-envelliment poden tenir efectes secunda-ris greus irreversibles”.

Afirma que “la medicina antiaging o an-tienvelliment és un camp mèdic no reco-negut […]. Les teràpies abordades sóncontrovertides, només provades en estu-dis de laboratori de baixa qualitat metodo-lògica amb resultats que la majoria de ve-

J. Víctor García,president de la Seccióde Metges d’Estètica

gades no han estat ratificats en humans.Aquest fet impedeix l’aplicabilitat siste-màtica d’aquest tipus de medicina en lapràctica mèdica habitual”.

És per això que s’ha acordat “no donarcap tipus d’acreditació a cursos que es fo-namentin en teràpies d’antienvelliment oque parlin de modificació del procés bio-lògic natural que, de fet, és l’envelliment,fins que no hi hagi una evidència científi-ca adequada i suficient que permeti can-viar aquesta decisió”.

Hem presentat per la via correspo-nent la nostra protesta formal per l’ambi-güitat de la descripció de les que deno-minen “teràpies antienvelliment”, la qualcosa podria determinar l’exclusió del’acreditació de la major part de la forma-ció en la nostra activitat professional, enun moment en què el DIACAP és exigit aldirector mèdic per a autorització d’ober-tura de centre de medicina cosmètica iestètica, i se’ns exigirà (en breu) per obte-nir (a la fi) el diploma d’acreditació previstper la LOPS i per a la validació periòdicade la col·legiació, com a exigència de laCE a partir de 2017.

te amb membres de la Secció cercant unprojecte per seguir fent donacions. I vaser d’aquesta manera que va iniciar tra-meses a Etiòpia, a l’Hospital de Gamboon el company de la Secció Iñaki Alegriahavia començat a treballar i a projectaruna sala de cures per a infants amb cre-mades greus, i una secció obstètrica permirar de pal·liar l’escandalosa incidènciade la mortalitat maternoinfantil d’aquellpaís. Som conscients que aquesta notano agradarà a Guadalupe Cabasés —ladiscreció ha estat sempre la seva divi-sa— i, tot i així, des de la Secció creiemjust, en representació dels metges delCol·legi, agrair-li el seu capteniment.Gràcies, doncs, doctora Cabasés, per lateva generositat. Gràcies, per totsaquells a qui has ajudat i que encara sónmassa lluny per saber que per aquí dalttambé hi tenen metges com tu.

Àrea de metodologia i bioestadística· Introducció a l’anàlisi de dades mèdiques amb

el programa SPSS· Anàlisi de la variància, anàlisi de regressió i

altres models multivariables amb SPSS· Com cercar, gestionar i publicar informació

biomèdica de forma òptima· Redacció eficaç d’articles científics

Àrea de gestió, direcció i màrqueting· Habilitats de conducció de grups d’educació/

promoció en salut· Introducció a la gestió sanitària· Promoció d’hàbits saludable i benestar a l’àmbit

laboral NOU· Coaching d’equips aplicat a la salut

Àrea de comunicació i bioètica· Gestió i negociació de conflictes en l’entorn

sanitari· Parlar en públic utilitzant les tècniques dels

actors· Lideratge en les presentacions en públic· Reducció de l’estrès basada en mindfulness· Assertivitat: entén-me bé, però no t’ho prenguis

malament· La bioètica, una nova disciplina o una ètica aplicada?· Empatia: comprenc i entenc els altres?· Atenció al pacient/client: servei correcte vers

servei excel·lent· Introducció al coaching per a professionals de

la salut

Àrea de salut mental· Cuidar i cuidar-se: salut mental i tècniques de PNL· Salut mental i addiccions en atenció primària· Abordatge dels trastorns de salut mental

d’origen laboral· Anàlisi de les emocions en l’assistència i

aplicació de la pràctica clínica NOU· Constel·lacions familiars, una visió de futur

Àrea de medicina de la indústriafarmacèutica· Marc legal i aspectes pràctics en la realització

d’assaigs clínics i estudis postautorització

Àrees específiques· Atenció primària integral: els entorns de la

persona NOU· Atenció pediàtrica en atenció primària· Introducció als conceptes jurídics bàsics

aplicats a l’actuació mèdica· Toxicologia laboral. Casos pràctics NOU· Fitoteràpia i plantes medicinals: una altra eina

terapèutica· Perfeccionament del diagnòstic per

acupuntura, recomanacions de l’OMS

Àrea d’urgències i emergències· Curs de suport vital bàsic amb desfibril·lació

automàtica (no metges)· Curs de reacreditació per utilització de

desfibril·ladors automàtics (no metges)· Jornades de suport vital· Taller d’interpretació pràctica de

l’electrocardiograma i d’arítmies· Curs de suport vital bàsic amb desfibril·lació

automàtica

Àrea de tallers d’ecografia· Taller d’ecografia cardiovascular, e-fast,

pleuropulmonar i gim· Taller d’ecografia musculoesquelètica

d’espatlla-genoll i turmell· Taller de perfeccionament en ecografia

cardiovascular, e-fast, pleuropulmonar i gim· Taller de perfeccionament en ecografia

musculesquelètica d’espatlla-genoll i turmell· Taller de perfeccionament en ecografia en

pediatria· Taller de perfeccionament en ecografia

abdominal, e-fast i pleuropulmonar· Taller d’ecografia en pediatria

Àrea professional· La hiperfreqüentació en atenció primària:

situació actual, abordatge i prevenció· Cursos de preparació per a l’examen MIR

Àrea d’ofimàtica i internet· Internet. Nivell (1)· Internet. Nivell avançat (2)

Àrea d’idiomes· Català mèdic nivell iniciació

Àrea social· Mètode pedagògic d’ajuda a l’estudi.

(alumnes ESO, mòduls i batxillerat)· Mètode pedagògic d’ajuda a l’estudi.

(alumnes 3r, 4t, 5è, 6è)· El gran musical americà NOU· Un viatge a tres grans ciutats a través

del cinema NOU

Àrea de formació de formadors· Formació pedagògica per a formadors

Àrea de formació a midaÀrea de formació a mida

Escola d’estiuEscola d’estiu

Per ampliar informació sobre els cursoshttp://cec.comb.cat

CEC. Col·legi de Metges de BarcelonaPasseig de la Bonanova, 47. 08017 BarcelonaTel. 93 567 88 88 · Fax 93 567 88 59cecfmc@comb.cat

#CoMBformació

nous màsters i cursos

Màster endisseny i anàlisid’investigacions

clíniques

Màsterinternacionalen nutrició i

dietètica

Màsteren atenció

iniciald’urgències

Màsteren atenció

integralal pacient crònic

Màster en làser ifototeràpia

en patologiadermoestètica

Màster enmonitorització

d’assaigsclínics

Màster enlideratge personal

i tècniques decoaching per ales professions

sanitàries

Màster endisseny i anàlisid’investigacions

clíniques

màsters i diplomes de competència 2016-2017

SEMIPRESENCIALA partir d’octubre

dEuropean CreditTransfer System

3ªedición

2016/18

90Créditos

universitariosECTS

SEMIPRESENCIALA partir de novembre

uEuropean CreditTransfer System

6ªedición

2016/18

60Créditos

universitariosECTS

SEMIPRESENCIALA partir de novembre

cEuropean CreditTransfer System

3ªedición

2016/18

60Créditos

universitariosECTS

SEMIPRESENCIALA partir de gener

m 11.ªedició

2016/17

1.050hores

SEMIPRESENCIALA partir de març

eEuropean CreditTransfer System

2ªedición

2016/18

75Créditos

universitariosECTS

European CreditTransfer System

9ªedición

2016/18

60Créditos

universitariosECTS

lSEMIPRESENCIAL

A partir de novembreON LINE

A partir d’octubre

aEuropean CreditTransfer System

9ªedición

2016/18

60Créditos

universitariosECTS

PRESENCIALA partir de gener

lcEuropean CreditTransfer System

1ªedición

2016/18

Créditosuniversitarios

ECTS

cursos novembre 2016 a març 2017 Diploma de competència en disseny i anàlisid’investigacions clíniques

ON LINE

Diploma de competència en sobrepès i obesitatSEMIPRESENCIAL

Diploma de competència en medicina i cirurgia làserSEMIPRESENCIAL

32

Ramon Balius Juli(1928-2016)

El juny passat ens va deixaren Ramon Balius i Juli.Personalitat amb múltiplesfacetes, però dedicatplenament a les seves cincgrans passions: la medicina,l’esport, l’art, la família i elpaís. Va recórrer el trànsit desde la cirurgia general,abraçant totes les sevesexpressions, fins a latraumatologia de l’esportcom a subespecialitat de lacirurgia ortopèdica itraumatologia.

Va liderar des de 1997 tot elprocés reivindicatiu delsmetges amb la PrevisiónSanitaria Nacional referent ala cobertura de la jubilació. ElCoMB es va implicar en laseva lluita i tots junts vanguanyar judici rere judici finsal reconeixement dels seusdrets. El Col·legi li vaexpressar el seureconeixement atorgant-li el2004 el Premi a l’Excel·lènciaProfessional.

Hem perdut un metge icirurgià humanista, amant del’esport i de l’art, que va sentiri defensar la seva professió.

Jordi Ardèvol,traumatòleg

Professor Joaquim Barraquer(1927-2016)

Joaquim Barraquer ens ha deixat,però ens queda tota la seva obra,que ens el farà recordar i tenir-losempre present. El centre quedeixa és reconegut com un centrealtament especialitzat, ambequips multidisciplinaris moltcompetitius, fet que es reflecteixen el seu prestigi nacional iinternacional.

Bon científic, competent iapassionat per la seva especialitattenia uns valors personals que elvan fer un oftalmòleg bo. Era unapersona afable, tolerant,perfeccionista, perseverant,prudent i entregada als seusmalalts.

El seu esperit solidari el porta acrear la Fundació Barraquer perajudar persones necessitades.

Sabia tenir cura del seu entornfamiliar i social organitzantreunions a casa seva, on mostravales seves aficions per l’art i lamúsica, que li permetienevadir-se del seu mónoftalmològic i endinsar-se en elmón dels somnis, des d’onpossiblement ara estigui mirantde reüll la seva gent i la institució.

Professor Miquel Vilardell,expresident del CoMB

Carlota Basil i Almirall(1953-2016)

La Carlota Basil va morir al’hospital el 13 de Juny, als 62anys. Era especialista enobstetrícia i ginecologia al’Hospital del Mar, responsablede la sala d’hospitalitzaciód’aquest servei, i una personamolt apreciada pels seuscompanys d’especialitat.

Les persones com ella, ambelevats ideals de justícia iequitat, fan que rutllin iprogressin els comitèshospitalaris relacionatsdirectament amb la seguretatdel malalt.

No podrem substituir aquestadoctora sensible, entregada ales seves malaltes i dotada d’unalt esperit crític, necessari perdonar suport a les mesures mésadients per resoldre elsproblemes del dia a dia en elshospitals. Trobarem a faltar laseva impressionant energia perdefensar el que és millor per almalalt.

Mercè López Soques,Banc de Sang, Hospital del Mar

Josep Visa Miracle(1938-2016)

El metge, l’home, l’amicEm sento privilegiat per haverpogut gaudir en profunditatd’aquestes tres versions d’enJosep Visa. Era un cirurgiàinquiet, imaginatiu, innovador—especialment en els campsde la hipertensió portal, lacirurgia hepàtica i eltrasplantament hepàtic—,provocador a voltes, pletòricde recursos, un líderindiscutible i un gran mestre.

En Josep Visa era eficaç i afectuósamb els seus malalts. Era un bonmetge i un metge bo.

Plenament situat al seu tempsamb fermes conviccions entemes socials i polítics. En Visaera un bon home i ha estat unbon amic.

Els seus malalts, els seusdeixebles, companys, amics,l’Hospital Clínic —va ser capde Servei de Cirurgia Generali Digestiva—, la Facultat deMedicina —va ser professortitular— i, en general, lamedicina catalana tenim moltper agrair-li i molts motius perrecordar-lo. Descansa en pau.

Josep Terés,president de la Comissióde Deontologia

ObituarisObituaris complets a:obituaris.comb.cat

33

InfoCOMB

Mediconcert 2016, música i cooperació

Esport i salutal Simposi de Medijocs

L a nit de Mediconcert va om-plir la sala Luz de Gas que, persegon any, va ser l’escenari es-collit per celebrar la festa de lasolidaritat i la música. En aques-

ta edició s’han venut més de 350 entradesi s’ha aconseguit destinar 4.270 € a les Be-ques Dr. José Luis Bada per ajudar elsmetges a formar-se en cooperació inter-nacional.

Les tres bandes que van participar alMediconcert 2016 han estat Tuesday Blu-es Project (1), La Tribu (2) i D-Bones (3),totes integrades per metges músics i ambun gran nivell artístic. Aquestes bandesvan ser les escollides de les vuit que esvan presentar al procés de selecció.

El mes de desembre començala selecció de bandes per tocaren el Mediconcert 2017.

El Col·legi va celebrar l’onzena edició delSimposi sobre Salut, Medicina i Esport,que aquesta vegada s’ha centrat en comafronten els esportistes d’elit el final dela seva carrera esportiva i en com la tec-nologia s’està aplicant al món de l’esporti de la medicina esportiva.

Després de l’elit, què passa?Dos esportistes consolidats van explicarla seva experiència. Van ser dos testimo-nis ben diferents, però alhora, amb untret en comú. Cap dels dos ha pogutabandonar el seu esport un cop retiratsde la primera línia i tots dos, amb més omenys intensitat, segueixen competint.Els convidats a la jornada van ser JoséLuis Doreste, regatista i metge, i GemmaMengual, nedadora sincronitzada.

Així mateix es va alertar sobre lamassificació en l’esport i les morts sob-tades que, de tant en tant, es produei-xen, ressaltant que l’esport no n’és lacausa, sinó una malaltia que ja existiaprèviament. També es va constatar que

la salut 2.0 és ben present en el món del’esport.

Per finalitzar la sessió, es va fer el lliu-rament dels trofeus de les competicionsdels Medijocs, els jocs esportius delsmetges.

1 2

3

34

Professionals

Entrevista complerta a:www.blogcomb.cat

Entrevista

“He gaudit i gaudeixofent de metge”

Miquel Vilardell,expresident del CoMB

El doctor Miquel Vilardell no reque-reix presentacions. Al llarg dels seus46 anys de carrera professional haconegut tots els vessants de la medi-cina: des de l’assistència fins la recer-

ca, la docència i la gestió. Amb motiu de lapresentació del seu tercer llibre, Confessionsd’un metge (Plataforma Editorial, 2016), par-lem amb l’expresident del CoMB sobre laprofessió, les noves generacions i sobre comcontinua sent feliç fent de metge.

Per ser un bon metge i un metge bo, elsconeixements i les habilitats sónnecessaris, però vostè insisteix que calenvalors. Quins?Un pot fer de metge i pot solucionar moltsproblemes si està al dia en coneixements i sesent a gust amb la feina que fa. Però el ciuta-dà que té un problema de salut, a banda debuscar aquesta eficàcia, busca poder ferconfiança en un professional. Per això, cal te-nir molt ben assolits valors imprescindibles,com la perseverança, la prudència, la pacièn-cia, la companyonia o la humilitat.

En el llibre, afirma que l’ego ha afectatgreument la medicina.La societat ens ha aixecat en un pedestal du-rant molts anys. I això ho hem d’acceptarcom una càrrega d’entrega al ciutadà i dereconeixement. De vegades, pots arribar acreure’t que el reconeixement és per la tevafigura i pots confondre el prestigi amb l’ego.L’ego te’l crees tu mateix i mantenir-lo costamolt. Fa patir i no condueix enlloc. En canvi,el prestigi te’l donen els altres.

Quan fa balanç de la seva carrera, quin ésel reconeixement que més valora?Aquell que et donen els pacients i els com-panys, sobretot quan en la vida tens un en-trebanc. Quan pugem la muntanya de lavida, el més important no és arribar a dalt,sinó cuidar els companys amb els quals vasfent el camí. Un cop arribis a dalt, has de re-cordar que et tocarà baixar i aquí és quannecessitaràs els teus companys.

S’adreça als futurs metges i els alerta del’excés de competitivitat que començaben aviat, a la facultat. És crític ambl’actual formació?Hi ha molts joves que volen ser metges.Molts tenen qualitats per poder ser-ho, peròles seves notes, tot i ser bones, no ho sónprou per entrar en les nostres escoles de for-mació. Els qui entren són realment un 10.Mentre tot sigui objectivable en notes, elsanirà bé, però no serà així tota la vida. Quanacabin el MIR, hauran d’entrar en el món pro-fessional i aquí és quan molts d’aquests pro-fessionals comencen a tenir desenganys,perquè, a banda dels coneixements, entrenen joc les habilitats i les actituds.

També recorda als més joves laimportància del treball en equip i detenir bons líders. Com ha de ser aquestbon líder?El líder es crea, ningú neix com a tal. Ser lídervol dir dues coses. Primer, acceptar les perso-nes que has de liderar. Has de tenir el seuconsens, si no, ho tens difícil. L’equip vol unlíder que tingui prestigi, que sigui un profes-sional reconegut pels seus companys. Se-gon, el líder ha de tenir uns valors personalsi els ha de practicar.

S’acaba de jubilar de l’assistènciapública, sense deixar, però, la medicina.

Com viu l’arribada d’aquesta novaetapa?Quan un té una edat, viu cada moment ambtota la intensitat. L’horitzó és a prop i no veu-re-ho seria ser cec. Quan deixo un projecte oveig que s’acaba, n’enceto un altre i m’hi de-dico al cent per cent. No he trobat cap buit.Penso fer de metge fins al dia que perdi lescapacitats o la memòria. Vull fer de metge iho faig allà on puc continuar exercint. Aixòsí, cal estar al dia, fer formació continuada...Cal tenir les característiques que descric enel llibre i, quan fallen, o quan deixes de gau-dir, has de dir adéu.

Tornaria a fer de metge?Sense cap mena de dubte. He gaudit fent demetge i gaudeixo fent de metge. Amb això,n’hi ha de sobres per sentir-te bé.

El seu pare, metge de poble, va ser el seuprimer referent. En essència, hi ha gairediferència entre la medicina que hanexercit l’un i l’altre?L’element principal continua sent la personaque et consulta per un problema de salut. Enel cas del meu pare, el reconeixement eramés directe, perquè al poble et podien rega-lar una gallina o unes patates. A la vida hos-pitalària, el reconeixement t’arriba dels com-panys, de la institució... Però és el mateix.L’acte mèdic no ha canviat. El que abans erauna persona individual ara és un equip ambdisciplines diferents. També ha canviat elciutadà, que avui coneix molt bé els seusdrets i els seus deures. Però el canvi més granque jo he viscut ha estat el de la tecnologia ila informació.

Professió al món

Buenos Aires i Rosario van celebrar eldesè i cinquè aniversari dels seus respec-tius programes d’atenció al metge malalt,inspirats en el model de Barcelona, actesen els quals van participat Jaume Padrósi Gustavo Tolchinsky, president i secretaridel CoMB.

Els responsables dels Col·legis de Metgesde la Provincia de Buenos Aires, DistritoIII i el de la Provincia de Santa Fe, on s’ubi-ca la ciutat de Rosario, van celebrar laconsolidació i bons resultats dels progra-mes que les dues corporacions duen aterme. Tant els responsables de les dues

corporacions argentines, com el presidentdel CoMB, es van comprometre a buscarnoves vies de col·laboració que els perme-tin compartir experiències i anar més enllàen la cura del metge malalt.

El Programa d’Atenció al Metge Malaltdel Col·legi, referència a Argentina

La remera i futura metgessa barceloni-na, Anna Boada, ha viscut tota una ex-periència: els seus primers Jocs Olím-

Anna Boada, olímpica i futura metgessa

pics. El passat 12 d’agost, ella i la sevaparella esportiva, Aina Cid, van aconse-guir la sisena posició en la final de l’espe-cialitat de rem de dos sense timoner.L’Anna compagina el rem amb els estu-dis de medicina. Està acabant cinquè i faalgunes assignatures de sisè a la Univer-sitat de Girona. “Vaig pensar en el meufutur i em vaig imaginar treballant a l’es-tranger amb alguna ONG”.

El president de la Generalitat, CarlesPuigdemont, va lliurar, el proppassat25 d’octubre, la distinció del XXVIII Pre-mi Internacional Catalunya als doctorsJosep Baselga, Manel Esteller i Joan

Josep Baselga, Manel Esteller i JoanMassagué guanyadors del XXVIII PremiInternacional Catalunya

Massagué per “la seva revolucionàriatasca, especialment en la recerca oncolò-gica, amb la qual han contribuït signifi-cativament a l’avenç de la biomedicinamundial”.

El Premi Internacional Catalunya es con-cedeix anualment a aquelles personesque han contribuït decisivament amb elseu treball creador a desenvolupar elsvalors culturals, científics o humans ar-reu del món.

35

La Societat Catalana de Pediatria amb motiudel seu 90è aniversari va presentar, el juny, elllibre L’Atenció Pediàtrica a Catalunya. 90 anysde la Societat Catalana de Pediatria, que técom editor el doctor Xavier Demestre.

L’acte va comptar amb la presència delspresidents de la Societat, de l’Acadèmia i delCol·legi de Metges de Barcelona, Ferran Mora-ga-Llop (aleshores president), Àlvar Net i Jau-me Padrós, respectivament. Va iniciar-se ambel parlament de Ferran Moraga-Llop, recordantels inicis de la Societat i el seu desenvolupa-ment fins a l’actualitat, amb més de 1.700 socis,gairebé la totalitat dels pediatres que exercei-xen a Catalunya, i destacant les nombroses ac-tivitats formatives. Va fer esment de la voluntatde continuació de la memòria històrica de laSocietat amb l’encàrrec d’aquest llibre, seguintl’exemple de l’editat per Oriol Casassas i Joa-quim Ramis l’any 1993 amb el títol Metges denens. Cent anys de pediatria a Catalunya.

A continuació, Xavier Demestre, expresi-dent de la Societat, va fer una exposició deta-llada de la seva composició, fent especial es-ment de la imprescindible col·laboració delconsell editorial format per Josep M. BoschBanyeras, Enric Mauri, Josep Bras i JoaquimRamis. I dels prop de 100 coautors de l’obra:pediatres, sociòlegs, pedagogs i infermeres. Elpropòsit és donar veu als que han fet possibleels extraordinaris canvis en l’atenció pediàtri-ca, des d’abans del naixement fins a l’adoles-cència, i donar fe de les innovacions tecnolò-giques, de recerca i d’organització sanitària, amés de la repercussió dels canvis socials i eco-nòmics.

90è aniversari de lafundació de laSocietat Catalanade Pediatria

D’esquerra a dreta: Jaume Padrós, FerranMoraga-Llop, Àlvar Net i Xavier Demestre.

36

Cultura i societat

InfoCULTURA>>>La biblioteca del Doctor ManuelCorachan. El llibre de Josep Danon,metge i historiador i M. Àngels Rius,bibliotecària de Montserrat, va serpresentat al mes de juny. El llibre que vacoordinar Javier Uriach, descobreix uncontingut riquíssim de volums antics de

medicina. Al vestíbul del Col·legi s’hanexposat les portades més interessants dela biblioteca.

>>>Setmana de la mobilitat. David Rojas,investigador de l’Institut de Salut

Global de Barcelona (ISGlobal) apuntaen una entrevista a combTV que l’aireque respirem conté una barreja decontaminants que inclouen gasos ipartícules, amb efectes sobre la salut tant acurt com a llarg termini i fa recomanacionsper millorar la qualitat de l’aire.

Concursos Artísticsper a MetgesEn el marc de la VI Jornada Culturalcelebrada a Lleida es va fer el lliurament delspremis dels Concursos Artístics per aMetges. Els guardonats d’aquesta edició hanestat: Francisco Miró, Tritó de Bronze dePoesia per l’obra Buscando la vida; EduardPrats, Tritó de Bronze de Narrativa pel relatAra-take, el precursor; Frederic Ribas, Tritó deBronze de Dibuix i Pintura per l’obra Vista desde l’estudi de pintura de la primavera (1), iEsteve López, Esculapi de Bronze per lafotografia Delta de l’Ebre (2).

Aquest any el premi Antonio Muza deCinema ha quedat desert.

El Col·legi de Metges de Lleida, que haestat l’amfitrió, va organitzar per alsassistents una visita guiada al Museude la ciutat.

Història de laginecologiaa Catalunya: exposiciói conferènciesAmb motiu de la commemoració del’“Any Dr. Miquel A. Fargas i Roca”, al’octubre va tenir lloc l’acte acadèmic“Evolució de la Ginecologia quirúrgicades d’en Fargas als nostres dies”. Durantla jornada es van llegir conferències queanalitzaven els avenços que s’han produïten ginecologia del segle XIX al XXI.

També com a part dels actes de l’anydedicat al doctor Fargas, al mes de junyes va inaugurar l’exposició La medicinade les dones. Ginecologia històrica aCatalunya a l’espai Agustí Pedro i Ponsde l’edifici col·legial. La mostra recorre lahistòria de la ginecologia a Catalunya,la figura de Miquel A. Fargas i lafeminització dels professionals, entred’altres aspectes.

Més informació:cultura.comb.cat

Els actes culturalsdel darrer trimestreL’agenda cultural del Col·legi del darrertrimestre de l’any conté una granquantitat de concerts, visites, viatges,exposicions, conferències i pel·lícules.L’Àrea Sociocultural ha coordinat unprograma d’activitats que inclou unasèrie de concerts de l’Orquestra delCol·legi Ars Medica a diverseslocalitzacions de Barcelona i província,projeccions comentades de grans clàssicsdel cinema, o conferències sobre temeshistòrics, mèdics, socials i musicals.

L’agenda es complementa amb lesexposicions de pintura que es mostren al’edifici col·legial, les visites i excursionsa Barcelona i rodalies, com també elsviatges organitzats per la Secció deMetges Jubilats.

1

2

37

Cultura i societat

Molts metges s’hancaracteritzat percompatibilitzar la professióamb aficions molt diverses,en les quals han

esdevingut veritables experts. Fins i toten alguns casos han destacat tant en laseva afició extraprofessional que hanobtingut més reconeixement que el quehan tingut per la seva activitat com ametges.

Una de les activitats en les quals elsmetges catalans han destacat de maneranotable és en els esports de muntanya.Majoritàriament han tingut unadedicació tan intensiva a l’escalada,l’esquí o el senderisme, que hatranscendit més enllà de l’àmbit personal,familiar o del cercle d’amics perquè, amés, han estat professionals brillants dela medicina.

En aquesta breu nota, faig referència aset metges especialistes que es trobenbiografiats a la Galeria de MetgesCatalans perquè la seva expertesamèdica va aportar elements de millora enl’activitat esportiva que realitzaven. Sónels metges Enric Aguadé Sans, MarianoAnglada Lasierra, Josep M. (Pitu) FiguerasAnmella, Pere Gabarró Garcia, MiquelGras i Artero, Eduard Padrós de Palacios iJordi Perelló Giberga.

Aguadé és un endocrinòleg de Reus,excursionista entusiasta, president delComitè Català de Senders de la Federaciód’Entitats Excursionistes de Catalunya.Una de les seves fites més remarcable ésque va marcar el primer Gran Recorregut(GR) d’Espanya.

Anglada, un cirurgià de Barcelona,escalador amb nombroses ascensions alsAlps, al Kilimanjaro i a tots els cims de la

vall de Benasc: Aneto, Maladeta i Posets.Pioner en el descobriment de noves rutesd’ascens al pic de l’Aneto i membre del’expedició que va pujar l’Annapurna el1974.

Pitu Figueras, traumatòleg i cirurgiàortopèdic compatibilitza la pràcticaprofessional a Barcelona i a la Molina,on hi crea una clínica dedicadafonamentalment als accidentats de l’esquí.Esquiador notable, metge de l’equipd’esquí en un gran nombre d’olimpíadesd’hivern i de l’esquí aquàtic a l’estiu.

Gabarró, pioner de la cirurgia plàstica aCatalunya, format a Anglaterra en lesreconstruccions de les cares dels militarsferits per explosions durant la SegonaGuerra Mundial, abans de partir cap al’exili és un dels líders del movimentescolta de Catalunya i un expertmuntanyenc que obre diversos camins perescalar les muntanyes catalanes més altes.

Gras Artero, cirurgià plàstic deixeble deGabarró, comparteix l’afició del seumestre i esdevé un experimentatmuntanyenc, tant com Eduard Padrós,reputat escalador i president de la UnióExcursionista de Catalunya, impulsor dela construcció i restauració de molts

Metges muntanyencs i senderistesGaleria de Metges Catalans

Miquel Bruguera, director de la Unitatd’Estudis Acadèmics del CoMB

Més informació:www.comb.cat

Llibre de memòries del doctor Aguadé.

refugis de muntanya. També i per tancaraquest llistat, Jordi Perelló Giberga,famós otorinolaringòleg i gran expert enfoniatria, és un notable escalador i undels primers monitors d’esquí de laMolina. Gras, Padrós i Perelló publiquenconjuntament l’obra Primera ayuda enaccidentes de montaña y esquí, un delsprimers manuals que apareixen al paíssobre la nova disciplina de la medicinaesportiva.

Pere Gabarró a la Pica d’Estats als 72 anys.

Petits anuncis

CONSULTESMÈDIQUESBusquem metgescol·laboradors per alloguer de consultes enús individual ocompartitVia Augusta, 48-54, ent. 6a(Travessera). Preferentmenten especialitats: vascular,endocrinologia, nefrologia,pneumologia o neurologia,Serveis de gestió, agenda devisites, història clínica ifacturació informatitzats.(GESMED). Wi-fi,climatització. Centre mèdicacreditat Departament deSalut. Preu a convenir.

CORSAP www.corsap.net932 177 733 / 629 657 041corsap@comb.cat

Rbla. de Catalunya-MallorcaCentre Mèdic enfuncionament lloga amplisdespatxos, molt benequipats, tot nou, servei

trucades, neteja diària, airecondicionat, pàg. web,correu personal per alsfacultatius. S’admetentambé psicòlegs,homeòpates, naturistes idietistes.

600 281 703 / 932 451 368

Lloguer de despatxoscompletament equipatsRda. Gral. Mitre/Muntaner.Matins o tardes, airecondicionat i calefacció,amb servei de recepció,secretaria, etc. Pàrquing.Instal·lacionsde disseny i confortables.Gran qualitat i preueconòmic.

Srta. Maria696 498 661

Despatxos mèdicsZona Pg. de Gràcia/Diagonal. Amb tots elsserveis, es lloguen dedilluns a dissabte. Atenciósecretaria 12 hores. Anàlisis

Es lloga despatx mèdicSant Cugat. Zona estació,recepció, calefacció, neteja,secretaria. Mòdul matí otarda.

629 724 271

Serveis integrals deSecretaria telefònicaCALLMED. Serveis integralsde Secretaria telefònica.Recepció de trucadespersonalitzada. GestióAgenda on-line. Senseesperes telefòniques. Sensecostos addicionals. Atenció12 hores diàries.URGÈNCIES.

CallMed.net933 906 700

Despatxos mèdics ambtots els serveis eslloguen de dilluns adissabteZona Balmes-Madrazo.Davant Clínica del Pilar.Atenció secretària 12 hores.Anàlisis Clíniques. Servei

de recepció, calefacció, airecondicionat, telèfon, àmpliasala d’espera. Matins i tardes.

Teresa619 701 701

Lloguer despatxosequipatsZona Casanova/Diagonal.Centre Mèdic enfuncionament lloga despatxosequipats, telèfon, airecondicionat, secretària, serveide neteja, calefacció, etc.Matins i tardes.

www.grupmedic.com934 195 121grupmediccasanova@gmail.com

Llogo despatxos permòduls de tarda i matinsBen situat Eixample BCN, Pg.de Sant Joan/Rosselló. Tambélloguer per hores, segonsdisponibilitat. Amb excel·lentcomunicació. Disposa denoves instal·lacions,secretaria, recollida de

clíniques. Serveid’infermeria. Neteja diària.Informàtica. Personalitzaciói màrqueting.

Zona Mèdica933 906 716 / 627 561 091

Despatxos a BarcelonaZONA MÈDICA SL, empresaespecialitzada en gestiómèdica disposa de despatxospropis a Barcelona. Coberturade dilluns a divendres de8 a 21 h. Dissabtes: matins.Interiorisme, creació i gestióde nous centres a Barcelonai província.

Zona Mèdica933 906 716 /627 561 091zonamedica@zonamedica.es

Lloguer despatxosZona Hospital Clínic. Centremèdic en funcionament llogadespatxos totalmentequipats. Matins. Tots elsserveis.

934 541 127

d’infermeria. Neteja diària.Informàtica. Personalitzaciói màrqueting.

Zona Medica933 906 716

Consulta pediàtricaDavant Clínica SagradaFamília. Es lloga un despatxmatins o tardes amb totala infraestructura de suport.

Jaume Mas677 400 040

Lloguer dos despatxosPlaça Kennedy (Balmes-SantGervasi). Exteriors, amplisi moderns, un ambquiròfan, l’altre amb boxper a cureso tractaments. Estèticaacurada.Confor tables iamb totes les prestacionsd’informàtica i telefonia.Ideals especialitats igestionat per metges.

Matins i tardes.658 848 398

>>>

Més informació:petitsanuncis.comb.cat

LLOGUER DESPATXOS MÈDICS

EN ZONA BALMES-MITRE DE BARCELONA

Balmes 357, 5è 2na08006 BarcelonaT: 93 418 48 48 / F: 93 461 66 88

iam.medica@gmail.comwww.institut-assistencia-medica.com

BEN COMUNICATS I EN UN

ENTORN MULTIDICIPLINARI

PÀRQUING AL MATEIX EDIFICI

CONTACTE 93 418 48 48 TRUQUEU ALS MATINS

IAMINSTITUTD’ASSISTÈNCIAMÈDICA S.C.P.

38

39

Petits anuncis

Més informació:petitsanuncis.comb.cat

Centre de NegocisAGENDACentre al costat HospitalClínic. Lloguer de despatxosper passar consulta. Tarifa:hores-dia-mes. Centrereformat amb àmplia salad’espera. Atenciópersonalitzada ambrecepcionista. Es portaagenda del metge, bencomunicat carrer Muntaner,121, 1-1 08036.

www.centrodenegociosagenda.com934 880 606ofibarna@arrakis.es

Lloguer despatxosmèdics a estrenarCalvet, 30/Diagonal/FrancescMacià. Barcelona. 330 m2d’instal·lacions. Totsexteriors, decoració altestànding, completamentequipats,a punt per treballar, tots elserveis, tracte personalitzat,recepció trucades, agendatelefònica, AA/CCindependent, ADSL percable+Wi-Fi, etc. Últimsmòduls matí o tarda. Bonescondicions econòmiques ifacilitats accés.

Dr. Soler606 376 797

Compro o llogo clínicadental en funcionamentCompro o pago lloguer declínica dental en procésde jubilació, amb clientelainclosa.

626 203 413

Lloguer de despatxosPlanta baixa a l’Av. Diagonal(Pl. Francesc Macià). Centremèdic ofereix lloguer dedespatxos totalmentequipats. Inclou: serveide recepció (coordinaciód’agendes i trucades), salad’espera, telèfon, Wi-Fi,calefacció, aire condicionat,servei de neteja,instal·lacions de dissenyi confortables. Gran qualitati preu competitiu.

Fotos i més info a www.despachosmedicosbcn.com

seves trucades i la sevaagenda. Es pot fer amb elseu número de telèfonde sempre. Horari: dillunsa divendres. 8 a 21 h.

www.larotondacm.catMarcel Boquer934 174 672info@larotondacm.cat

Per jubilació es ven olloga despatxa plaça Bonanova, de 110 m2,porter, calefacció/airecondicionat i plaça depàrquing. Interessats podencontactar.

606 686 161

Centre mèdic aBonanova, 63Al costat de Col·legi deMetges i Teknon. Lloguerdespatx inclou box de curesindependent, totalmentequipat, molt confortable itotalment nou. Disponibleper mòduls i mensual.Matins i tardes.

Montse López686 519 606info@micromedical.es /www.micromedical.es

Estàs buscant un nouespai a on treballar?Avinguda Josep Tarradellas,114, ent. 2a, Barcelona.Oferim a professionals de lasalut, en qualsevolespecialitat, llogar un o mésdespatxos. Centre mèdicmultidisciplinari d’obra nova,amb estances còmodes,plenament equipades i llestesper passar consultaindividual, parella o grups.Possibilitat lloguer mensual,diari o per hores.

http://alquilerpsicologia-psiquiatria.es/659 583 030info@gbb.es

Institut deReumatologiaLloguer despatxos ipossibilitat de col·laboracióper: reumatòleg,traumatòleg, clínica deldolor, psicòleg, etc. Potformar part de l’equip, si estàinteressat.

Comte Borrell, 303. Local de298 m2 en dues plantes, ambaccés directe al carrer. Just alcostat del CAP de la zona, delaboratori Farmacèutic i de laClínica Sagrat Cor. En venda.

Aurora Cantero934 940 131

Centre mèdic FrancescMacià lloguer dedespatxosEntresòl a la mateixa plaçaFrancesc Macià/Calvet.Centre mèdic de més de 300m2, de nova construcció.Equipament d’últimageneració. Atenciótelefònica continuada.Software amb descàrregaivloud. Lopd. Autoritzacionssanitàries. Analítiques.Ecògraf. Despatxoscompletament equipats,amb vistes exteriors. Preu:230-400.

Jordiwww.alquilerconsultas.es615 871 883 / 932 095 327info@cmfm.es

Centre mèdic enfuncionamental costat del clínic, llogadespatxos perfectamentequipats per a traumatologiao altra especialitat.Instal·lacions noves, serveide recepció, ecògraf, llitereselèctriques, calefacció i airecondicionat, dues salesd’espera.

Isabel (tardes)934 616 530itraumabarcelona@

hotmail.com

Badalona, es llogadespatx mèdicper defunció de facultatiuamb més de 40 anysd’exercici a la zona.Decoració alt estànding, moltassolellat, tot exterior.Climatització, Wifi, Fax,possibilitat de pàrquin. 80m2 perfectament equipatsper a incorporacióimmediata. Tarifa:hora-dia-mes.

645 267 155 (sensewhatsap)

fxbogunya@gmail.com

Marisa935 500 106 / 686 413 105

Consulta mèdica aBarcelona ciutat ofereixdespatxos de lloguer permòdulsEls despatxos estan equipatsi climatitzats. Disposem derecepció amb secretària pera la gestió de les agendes,sala d’espera comuna,telèfon i ADSL Wi-Fi. Zona deSant Gervasi, prop dePl. Molina.

Lourdes934 144 997mefernandez@sego.es

Consultoris a SabadellEs lloguen dos consultoris, jaen funcionament a la Ramblade Sabadell, molt cèntric,amb despatx propi i totes lesdespeses incloses dins delpreu de lloguer.

Dr. Josep Lluís NavarroYoris

687 757 102

Despatx per llogarVia Augusta 158.Perfectament equipat per aincorporació immediata.Espai polivalent per adiverses especialitats. 160m2. Dos lavabos. Recepció.Conserge de 7 a 22 h. Tresascensors. Aire condicionat icalefacció central. Preu aconcretar: 1.800 € al mes.

Sr. Maruny629 717 981fmaruny@crebor.com

La Rotonda ConsultesMèdiquesPg. de Sant Gervasi/Av.Tibidabo. Local a peu decarrer amb 12 despatxos.Tots els serveis ambsecretaria. Ple funcionament.Lloguer per mòduls. Horari:dilluns a divendres. 8 a 21 h.

www.larotondacm.catMarcel Boquer934 174 672info@larotondacm.cat

LaRotonda ConsultesMèdiquesServei de Secretariatelefònica: gestionem les

Srta. Charo933 025 353

Lloguer despatxosmèdicsCentre mèdic de novaobertura tocant a l’hospitalClínic. Còrsega amb Villarroela peu de carrer. Despatxostotalment equipats i ambtots els serveis. Mòduls dematí o tarda. Servei derecepció continu de dilluns adissabte.

Dra. M. Estrada629 779 452

Per jubilació, llogodespatx mèdic a RubíTot exterior, pàrquing,perfectament muntat:despatx, sala dereconeixement ambpodòmetre, escoliòmetre,audímetre, oftalmoloscopi,control visió. Sala d’esperacompleta.

630 477 033

Lloguer de consultorismèdicsAvinguda Josep Tarradellas,49, baixos. 08029. Lloguerdels despatxos per mòduls ocomplet. Preus moltassequibles. Servei d’atenciótelefònica, recepció i atencióal pacient.

www.policlinictarradellas.es934 940 273xavi@ninlab.cat

Centre Sanitarireconegut pelDepartament de Saluta les Corts (zona IllaDiagonal), cerca compartirdespatxos en mòduls dematins o tardes ambprofessionals de la salut.Despatxos totalmentequipats, de 9, 12 i 15 m2,exteriors amb llum natural,tots els serveis bàsicsinclosos, Wi-fi i airecondicionat.

www.barnapsico.com608 534 532info@barnapsico.com

Local comercial ideal perconsulta mèdica

>>>DIVERSOSBoomerang-secretariatelefònicawww.boomerang-secretaria-telefonica.es.Atenem trucades en catalài castellà, donem hores devisita, des de 50 € al mes.Altres ser veis:mecanografia perordinador en diversosidiomes, des d’1,50 €/full.

Srta. Gemma o Manel.934 173 547934 213 487boomerang2@

movistar.es

Empresa de serveisENKASA. Empresa de serveisofereix personal de serveidomèstic, cuidadors infantilsi assistència geriàtrica.Formació individualitzadasegons les necessitats decada llar.

932 056 239 / 638 929 953638 929 955

>>>HABITATGEVenc casa adossada dedissenya 9 km de Lleida, 4 plantes,260 m, 4 hab + golfes, 3banys, vestidor, airecondicionat, ascensor ijardí de 90 m2 a nivelldel menjador. Situada enzona cases novaconstrucció i amb vistespanoràmiques. Preu:339.000 €

628 630 550

Es ven pis edifici TetuanPlaça Tetuan, 13, 2a por ta.107,50 m2, Pis d’alturaamb visió panoràmica.4 habitacions i 2 banys,molt lluminós, habitacionsexteriors i amb piscina.Renovat de pintura iparquet, cuina amb officeannexa. Calefacció i airecondicionat, llar de focal menjador.Amb 2 places de pàrquingal soterrani.Preu: 450.000 €

696 600 631

Petits anuncis

Més informació:petitsanuncis.comb.cat

Pis en venda a “LASARCADIAS”Amb servei d’infermeria ivigilància 24 h., restaurant,bugaderia, sala de jocs i TV,biblioteca, sala d’actes ,accés directe al pàrquing ,etc. Edifici sense barreresarquitectòniques, ideal per apersones grans. 84 m2 ambterrassa, dues habitacions,alt i assolellat.

652 944 363

>>>TREBALLPer treballar als matinsen consulta mèdicaSenyora de 57 anys s’ofereixper treballar als matins enconsulta mèdica, taulellinformació, arxiu, etc.Preferentment pel centre deBarcelona.

Sra. Sagrera686 719 950

S’ofereix secretària dedirecció, comptable,auxiliar clínica irecepcionistaAmb deu anys d’experiènciaen consulta mèdica (C.M.Teknon). Idiomes: català,anglès i francès. Certificacióde Microsoft de cursosd’Access, Excel, Word iPowerPoint. Internet, SAP iauxiliar clínica. 46 anys.Incorporació immediata.Disponibilitat horària.

Silvia686 290 219 / 934 566 797

Auxiliar d’infermeria,recepcionista/telefonista s’ofereixper treballar en consultorimèdic. Informàtica, catalànivell C i castellà.Disponibilitat horària.Experiència 14 anys al’hospital de Barcelonai altres.

Rosa M.676 574 239 / 933 339 226rosamarcoc@gmail.com

S’ofereix noia pertreballar en consultorimèdic

8 mesos. Disponibilitat,incorporació immediata.

Montse650 089 369 / 933 525706montsesosp3@hotmail.com

M’ofereixo pertreballar en consultamèdicaTasques d’administrativa irecepcionista.Disponibilitat immediata.Amb experiència.

Maite626 480 757

S’ofereixadministrativa/secretària/recepcionista/telefonistaDona catalana de mitjanaedat amb 20 anysd’experiència en l’atencióal client i en consultorimèdic. Control de l’Office iexperta en SAP. Domini delfrancès i anglès nivellmitjà. Responsable,discreta i bones relacionshumanes. Disponibilitatimmediata. Horari aconvenir.

Laura Majóes.linkedin.com/in/lauramajo669 512 256Laura.Majo.M@gmail.com

Administrativa/secretària per aconsultori mèdicMolta experiència enatenció al client. Capacitatorganitzativa i resolutiva.Facilitat per treballar enequip i tracte empàtic.Alta motivació iresponsabilització.Bilingüe català i castellà.Anglès nivell alt. Francès iitalià nivell mitjà.

Núria Uviedo644 290 134u.nuria@gmail.com

Auxiliar sanitària irecepcionistas’ofereix per treballar encentre mèdic, clínica o

Català nivell C.Disponibilitat total.

Laura Gómez670 449 142lauragbonamusa60@

hotmail.com

S’ofereix recepcionista/administrativaAmb 7 anys d’experiènciacom a recepcionista/administrativa en CentreMèdic i laboratoris (Esteve,Cerba, Teknon i Asisa).Gestió amb mútues, gestiód’agendes, habilitatscomunicatives, polivalent iresolutiva. Bonesreferències i carta derecomanació. Incorporacióimmediata.

Susana605 453 370susanacolome@gmail.com

Psicoterapeuta dóna aconèixer el seu gabineta qui necessiti una ajudabasada en la paraula.També s’ofereix pertreballar en consultamèdica, preferiblement depediatria, encara que liinteressen totes lesespecialitats, perquè entotes pot ser útil.

M. Àngels Pellín661 296 315angipeco@hotmail.com

Administrativa/recepcionistaAdministrativa/recepcionista interessada atreballar a consulta mèdicao clínica. Experiència entasques administratives i enel tracte en persones dediferents capacitats i edats.Responsable, discreta i ambmolta motivació.Incorporació immediata

Eva Cabasés628 536 426eva.cabasesolona@gmail.com

Recepcionista sanitàriadiscreta i organitzadas’ofereix per atendre larecepció, amb àmpliaexperiència en l’atenció al

com a recepcionista.Experiència en consultorimèdic i tracte amb el públic.Atenció telefònica,informàtica a nivell d’usuari,català i castellà.Disponibilitat d’horari.

Maria637 059 422maregall65@gmail.com

Senyora de 57 anys ambexperiència d’auxiliaradministrativa irecepcionistas’ofereix per treballar enconsulta mèdica. Bonapresència i grau dediscapacitat. Disponibilitatd’horari i incorporacióimmediata.

Montserrat Gabaldà607 643 298mogagu.mgg@gmail.com

M’ofereixo per treballaren consultaMés de cinc anysd’experiència. Disponibilitathorària.

Mar618 358 678

Recepcionista sanitàriadiscreta i dinàmicas’ofereix per atendre larecepció amb àmpliaexperiènciaen l’atenció al públic itelefònica, per dur l’agendamèdica amb bonaorganització, així com elspagaments dels pacients enefectiu o mútua.

Laia627 806 335

M’ofereixo per treballaren consultori mèdicTasques d’administrativa irecepcionista. Disponibilitatimmediata. Amb experiència.

Rosa636 647 232

S’ofereix per treballar enconsulta mèdicaCom a recepcionista otelefonista, tasquesadministratives i auxiliard’infermeria. Informàtica.Català Nivell C i anglès.He viscut a Irlanda durant

consulta. Experiència de 8anys en consulta deginecologia i obstetrícia. 1any en clínica dental.Català, castellà i bon nivelld’anglès. Coneixementsd’informàtica. Bon tracteamb tothom. Bonapresència.

Eulàlia Colomé659 561 578eulaliacolome@gmail.com

AdministrativasanitàriaS’ofereix per treballar enconsultes, centres mèdics ihospitals, àmpliaexperiència en tracte alpacient i tramitació.Responsable, seriosa ipolivalent, gran motivació iimplicació a la feina. NivellC en català, nivell mitjà enanglès, domini informàtic.

Lidia Girona606 658 635lidiagirona@hotmail.com

M’ofereixo per treballarde recepcionista/administrativa (45anys)Experiència de 9 anys engabinet mèdic, controld’agenda, operatives ambmútues, àmplia experiènciaen tracte amb el públic, sócdinàmica, amable, moltresponsable i resolutiva.Català-castellà.Amb referències.Disponibilitat horària dematins-migdia.

Esther654 058 808 / 933 994288zamoest@hotmail.com

S’ofereix recepcionistade 55 anys per aconsultori o clínicaExperiència de més de 10anys en consultori depediatria (referències).Informàtica avançada,internet i xarxes socials.Català i castellà nadius.Molt bona expressió oral iescrita. Molt bonacapacitat comunicativa.

públic i telefònica. Per durl’agenda mèdica, així comels pagaments dels pacientsen efectiu o mútues.

627 806 335

S’ofereix terapeuta deteràpies manuals per aclíniques, hospitals icentres mèdicsReiki Usui primer segon itercer nivell, reflexologia,drenatge limfàtic,quiromassatge terapèutic,auxiliar de fisioterapeuta.Voluntària de Reiki HospitalVall d’Hebron. 30 anysd’experiència.

Rosa Sardà669 581 445jauvend@hotmail.es

S’ofereix per treballarde recepcionista enconsultaTècnica en Química d’Anàlisii Processos Bàsics.Experiència en treballen la producció deproductes farmacèutics i encontrol de qualitat.També de recepcionista-telefonista en la mateixaempresa i a la recepció del’Institut de Recerca del’Hospital Vall d’Hebron.Anglès i capacitatd’organització. Flexibilitathorària.

636 654 285 (matins)crispis26@gmail.com

Busco treball com arecepcionistaExperiència en consultaprivada. Disponibilitathorària i incorporacióimmediata. Bona presència,capacitat de comunicacióeficaç i ben organitzada.

Elena Vilaseca619 126 033

M’ofereixo per treballaren centres mèdics iconsultes privadesAuxiliar d’infermeria iadministrativa. 20 anys.Idiomes català i castellà.Control alt de l’Office.Incorporació immediata.

Marta630 086 013

40

Grup MED

Vacances de Nadalamb agència de viatges

41

Cada vegada són més lespersones que aprofiten els diesde festa per desconnectar iconèixer llocs nous. Parcstemàtics, el Carib o les estacions

d’esquí constitueixen les principalsdestinacions d’aquestes minivacances queens preparen per donar la benvinguda al’any nou amb més entusiasme i alegria.Però és en el moment de decidir destinaci-ons, dates i condicions quan ens sorgeixenels dubtes: volem contractar una agència deviatges o organitzar el viatge pel nostrecompte? Aquesta última opció, tot i que potsemblar més senzilla, suposa invertir moltmés temps. La impressionant quantitatd’informació disponible a la xarxa fa que elvalor dels agents de viatges cobri més força.

Per a qui programa un viatge, comptar

amb un assessor de confiança que estàespecialitzat no solament en un producte enparticular o destinació sinó en totes lesconsideracions a tenir en compte és una deles principals fortaleses que ofereixen. Si estracta de conèixer destinacions exòtiques, lesagències sempre poden recomanar quina ésla millor època per visitar la destinació,assessorar sobre situacions de risc operillositat i les precaucions que s’han detenir. Cal recordar que qui s’encarregad’organitzar el viatge és una persona queescolta la idea del client, les seves preferènci-es i els dubtes respecte a una destinacióconcreta. D’altra banda, amb la intermediaciód’una agència ens assegurarem que sempretindrem l’ajuda d’una tercera persona queresoldrà possibles incidències que puguinsorgir durant el nostre viatge.

A l’últim, cal destacar que les agènciespoden oferir preus molt competitiusgràcies al seu volum de negoci. Els agentsde viatges s’encarreguen de buscar lespromocions perquè l’oferta final siguiprou atractiva per no deixar-la escapar. Ésuna forma de fer que el viatge siguipossible i no una utopia impossible derealitzar.

El desig d’unes vacances màgiquescomporta l’ideal de la perfecció. Per feraquest anhel possible, Mediviatges posaa la vostra disposició tota la seguretat queatorga comptar amb un equip deprofessionals, i una àmplia experiència enl’organització i els bons resultats.

Més informació al telèfon 935 678 805 oa www.med.es

La seguretat és un dels principals aspectes que fanque l’experiència de viatjar per Nadal sigui reeixida

42

Grup MED

Recomanacions per ajustar lafiscalitat abans que acabi l’any

S’acosta el 31 de desembre,data límit per prendre lesmesures oportunes que enspermetin reduir la quantitatque haurem de pagar a

compte de l’exercici fiscal 2016. Feraportacions a un pla de pensionso vendre accions en pèrdues percompensar guanys poden alleujar ladeclaració de la renda que es fa l’anyvinent.

ASSEGURANCES

Persones físiques amb activitat percompte aliè• Plans de Previsió Assegurats

(Assegurança de vida-estalvi): el límitanual individual de reducció serà entre8.000 euros i el 30 % dels rendimentsnets del treball o activitats econòmiques.

• Mutualitats de previsió social: el conjuntde les aportacions anuals màximesrealitzades als sistemes de previsió socialno podrà excedir de 8.000 euros.

• Lloguers: si es té un habitatge llogata una tercera persona, el cost del’assegurança també es pot restar delsingressos que es perceben pel lloguer.

• Hipoteques: habitatges amb hipotecaadquirida abans de l’1 de gener de 2013 il’assegurança de llar o vida vinculada a lahipoteca té una deducció anual màximadel 15 % amb un màxim de 9.040 € al2016.

Persones físiques amb activitat percompte propi• Assegurança de malaltia (salut/baixa

laboral): el cost d’una d’aquestesassegurances es pot restar de la baseimposable amb un màxim de 500€ anuals per persona assegurada(titular, cònjuge i fills) i de 1.500 € percada una d’elles amb discapacitat.

• Metge d’Exercici Lliure (MEL),producte de Mutual Mèdica queactua com a alternativa al RègimEspecial de Treballadors Autònoms(RETA): el cost del MEL es pot imputarcom a despesa de l’activitat.

• Assegurança del despatx: el costde l’assegurança del despatxprofessional podrà ser restat de labase imposable com a despesa del’activitat.

43

Abans de finalitzar l’any, és recomanablefer una previsió de quins han estat elsingressos i les despeses per saber quina seràla quantitat a declarar en l’exercici fiscal de2016. En aquest sentit, fóra aconsellablesol·licitar l’ajuda d’assessors especialitzatsen temes fiscals. Per això, des del GrupMed posem a la vostra disposició un equipd’assessors personals experts que faranuna avaluació de les vostres necessitatsmitjançant un estudi individualitzat.

Grup MED

DIPÒSITS BANCÀRIS

• Es realitza la retenció del19 % sobre els guanysassolits mitjançant dipòsitso comptes remunerats,de manera que en fer ladeclaració, el contribuentnomés haurà de tributarquan els interessos superinels 6.000 euros.

ESTALVI I PENSIONS

• Pla d’Estalvi: si es mantenen lesquantitats que s’imposin durant5 anys, s’assegura la no-tributacióper la rendibilitat que es produeixisempre que l’imposat a l’any noexcedeixi de 5.000 euros, que noretiri cap quantitat abans de finalsde 2021 i que el rescat sigui enforma de capital.

• Pla de Pensions: es deduirantotes les aportacions fins a unlímit de 8.000 euros o el 30 % dela suma dels rendiments nets deltreball i d’activitats econòmiquespercebuts individualment enl’exercici. Per a més grans de 50anys, el percentatge serà del 50 %.

DIVIDENDS

• En cas d’haver tingut guanysper transmissió d’elementspatrimonials (immobles oaccions, per exemple), espot rebaixar el cost de l’IRPFtransmetent altres elementspatrimonials en els quals estinguin pèrdues latents ja queles pèrdues es restaran delsguanys anteriors.

INVERSIONS

• Les inversions particulars enempreses de nova creació tenendret a una deducció del 20 %amb una base màxima de 50.000euros (cada exercici podrà tenirbeneficis fiscals fins a 10.000euros).

Podeu demanar assessoramenta Medicorasse Corredoriad’assegurances; Med1 Serveisfinancers, Medpatrimonia iMediconsulting Assessoria fiscal,laboral i comptable, al telèfon93 567 88 88 o a www.med.es

44

Salut mental:un repte per a lesnoves tecnologies

Innovació i tecnologia

Segons dades de l’OrganitzacióMundial de la Salut, una de cadaquatre persones patirà un pro-blema de salut mental al llarg dela seva vida. Davant d’aquesta

prevalença, calen eines de suport queajudin a millorar l’eficàcia dels tracta-ments, la prevenció i, sobretot, la detec-ció precoç dels trastorns mentals. Per quèno recórrer a les noves tecnologies peraconseguir-ho? De fet, cada vegada hi hamés recursos TIC al sector salut que com-plementen el model assistencial actual.

En l’àmbit de la psiquiatria, són nom-brosos els estudis i les iniciatives que pro-mouen la teleassistència i que remarquenels avantatges que té sobre el pacient isobre el sistema sanitari: millor accés al’atenció en salut mental, més eficiència al’hora de tractar la malaltia, reducció del’estigma social, reducció de costos, opti-mització del temps, suport interpersonal imés capacitat per evitar els obstacles quepot provocar el trastorn en el mateix ma-lalt, entre d’altres.

Vegem alguns exemples pràctics. Enel cas de la teràpia cognitiva conductual(CBT), ja als anys vuitanta es va començar aintroduir l’ús de l’ordinador per dur a ter-me el diagnòstic i tractament del pacient

amb depressió, ansietat, problemes depersonalitat, pànic i trastorns alimentaris,entre d’altres. Així, els pacients feien servirprogrames específics o interactius senzillsque recollien respostes de veu que des-prés eren recollides pels terapeutes. Els re-sultats dels estudis van determinar queamb aquest sistema s’aconseguia tenirmés control dels símptomes, així com unamillora en la prevenció de les recaigudes.Avui en dia el CBT computeritzat ha evolu-cionat i ara el pacient es comunica ambl’equip terapèutic a través de la xarxa.

La realitat virtual és una altra tecnolo-gia cada vegada més freqüent en el trac-tament de trastorns mentals. S’empra enteràpies d’exposició per tal de recrear si-tuacions de la vida real. Tal com hem ex-plicat en reportatges anteriors, les prime-res proves experimentals es van iniciar acomençaments dels noranta, però en elsdarrers anys la tecnologia ha evolucionatde tal manera que ha permès crear en-torns virtuals completament realistes i in-teractius amb el pacient. La reducció decostos ha fet que el sistema s’estengui isigui clau en el tractament de fòbies, tras-torns obsessivocompulsius, casos d’estrèsposttraumàtic o d’addiccions.

Els dispositius mòbils també tenen un

gran paper en la prestació de serveis desalut mental. Els telèfons intel·ligents, lestauletes i tota la cartera d’aplicacions queporten al darrere s’han convertit en eineshabituals en el nostre dia a dia. I és preci-sament aquesta familiaritat amb la tecno-logia allò que la fa idònia per arribar alpacient i que aquest l’accepti. Ara comara les aplicacions que existeixen al mer-cat ajuden el pacient a fer un seguimentde la seva malaltia i permeten que elsmetges puguin recollir dades en tempsreal i dissenyar intervencions més concre-tes. En aquest sentit, la Fundació TicSalutvetlla per tal que les aplicacions de salutque es fan servir garanteixin seguretat iconfiança al pacient.

Tot i que hi ha moltes iniciatives i moltvariades, encara queda molt per fer en elcamp de la salut mental. El més impor-tant: que el pacient accepti i assumeixi latecnologia com a part del camí cap a laseva recuperació, sense deixar de bandael tracte personal amb el terapeuta. D’al-tra banda, també caldrà comprovar la ve-ritable efectivitat de les tecnologies, es-pecialment de les aplicacions, en lamillora del malalt, i incidir en la recercaclínica per tal de facilitar i implementarles TIC amb èxit.

45

Innovació i tecnologia

Entrevista

“Volem oferir continuïtat assistenciali que el pacient prengui decisions amb nosaltres”

Iluminada Corripio,psiquiatra de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Paui coordinadora clínica del projecte m-Resist

Des de fa un any i mig la doc-tora Iluminada Corripio tre-balla en el projecte de salutmòbil m-Resist, el primerd’àmbit europeu que es de-

dica a desenvolupar un programa tera-pèutic per a pacients amb esquizofrèniaresistent al tractament. La iniciativa, im-pulsada per la Fundació TicSalut i on par-ticipen 12 partners clínics i tecnològics,té com a objectiu millorar l’assistència ila qualitat de vida d’aquestes persones idels seus cuidadors, així com aprofundiren el coneixement de la malaltia.

Per què el projecte m-Resist?Ens vam apropar al món de les noves tec-nologies amb la idea d’oferir continuïtatassistencial i immediatesa d’atenció alspacients amb esquizofrènia resistentperquè vèiem que fent això evoluciona-ven millor i disminuïen els ingressos.Amb m-Resist volem intentar omplir elsforats que hi ha en el model d’atenció es-tàndard fent un abordatge integral. Vo-lem que el pacient prengui decisionsconjuntament amb nosaltres i que la fa-mília no sols sigui una font d’informació,sinó que també puguem valorar si neces-sita atencions específiques.

Quin tipus de dispositius s’utilitzen?D’una banda, una polsera a través de laqual es detecten una sèrie de variablesfisiològiques que ens ajudaran a predirl’empitjorament o el canvi conductualdels pacients. D’altra banda, se li facilita-rà un mòbil amb totes les aplicacions ne-cessàries per accedir al sistema m-Resistque servirà per establir un diàleg amb elpacient. El sistema serà capaç de classifi-car el nivell d’urgència de la situació i ferque el pacient vagi a urgències de psi-quiatria, truqui al seu metge o puguiavançar la visita.

En quin punt es troba el projecte?Hem fet grups focals en els quals han par-ticipat professionals, pacients i cuidadorsi s’ha establert un diàleg per veure comens trobem davant la tecnologia, quèn’esperem, i revisar el concepte de milloraperquè ara per ara no tenim paràmetresd’efectivitat que siguin fiables en aquestcamp. El següent pas és fer tres pilots clí-nics per valorar el funcionament integratdel sistema, l’acceptabilitat i si respon ales necessitats del pacient.

Quina ha estat la resposta dels grupsfocals?

Al principi els pacients i els cuidadors te-nen por de perdre el contacte presencialamb l’equip terapèutic, però quan els ex-pliques que això no passarà i que el siste-ma els permetrà tenir accés continu alsmetges, ho accepten bé. El fet de portar lapolsera els hi sembla bé, però no sempre.Només volen estar connectats en cir-cumstàncies de crisi o de canvi terapèutic.

El futur del tractament de lesmalalties mentals implica incorporarles noves tecnologies?Jo crec que sí, perquè poden cobrir lesmancances actuals i permetrien canviarel model d’intervenció, afavorint la inte-gració i la continuïtat assistencial. Noobstant això, crec que encara estem en lafase de testar l’eficàcia, l’efectivitat i l’ac-ceptació per part dels pacients.

Més informació:www.youtube.com/combarcelona

CBT:sigles de cognitive behavioral therapy, tractamentque se centra a modificar els comportamentsi pensaments d’una persona per fer front a untrastorn mental.

VRET:teràpia d’exposició que utilitza la realitat virtualper tractar pacients amb desordres d’ansietat,especialment fòbies.

mTHERAPY:tipus de teràpia basada en l’ús de dispositiusmòbils per fomentar la interacció entre metgesi pacients, entre d’altres.

46

Consultori terminològic

me amb la participació directa d’expertsdels diversos àmbits del coneixement.1

En el cas de peer review, si bé l’ús del termeanglès és força generalitzat entre els àmbitscientífics, el Consell Supervisor ha proposatles formes avaluació d’experts i revisiód’experts com a alternatives catalanes vàli-des basant-se en els arguments següents:

• El mot experts es considera idoni, en aquestcontext, per a traduir l’anglès peer (unaforma arcaica provinent, a través del fran-cès, de la forma llatina par, “igual”), i gau-deix ja d’ús.

• La traducció literal del manlleu llatí pelsubstantiu català pars, basada en la recu-peració del sentit perdut de par com a equi-valent de“igual”, té menys ús en català.

• La traducció per companys s’ha conside-rat semànticament inadequada, ja que

Les denominacions avaluació d’experts irevisió d’experts són alternatives catala-nes adequades al manlleu anglès peer re-view, que fa referència al sistema de revi-sió d’un treball duta a terme per unconsell d’experts en la matèria de quètracta, que n’avaluen la consistència deles dades, la qualitat general i el rigor me-todològic. Aquest mètode, no exempt decontrovèrsia entre la comunitat científica,és un dels més emprats per a decidir quinsprojectes de recerca es financen o quinsresultats científics es publiquen.

Aquestes propostes són formes aprova-des pel Consell Supervisor del TERMCAT,l’òrgan al voltant del qual s’articula lanormalització terminològica en català,això és, el procés de fixació i difusió deles denominacions catalanes més ade-quades per a denominar els conceptespropis dels diversos àmbits especialit-zats del coneixement, que es duu a ter-

Com podem dir peer review en català?

Revista del Col·legi de Metges de Barcelona · Número 148, octubre de 2016 Edita COL·LEGI DE METGES DE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona · Tel. 935 678 888. FAX 935 678 899 · e-mail: col.metges@comb.cat · http://www.comb.cat

Consell editorial Jaume Padrós, Elvira Bisbe, Jaume Sellarès, Gustavo A. Tolchinsky, Josep Maria Benet, Lluís Esteve Consell de Redacció Antoni Trilla, Albert Lluch, Marc Soler, Jesús Calvo,Marta Ciércoles, Raquel Pérez, Edna Murillo, Jordi Pons (coordinador de la revista COMB) Redacció Aitor Mora, Vanessa Fernández, Araceli Garcia, Federica Alborch, Sandra CarmonaAssessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Isabel Calaf Disseny gràfic CEGE Capçalera i iconografia Villuendas + Gómez DissenyIl·lustracions www.tallereditorial.es Retoc fotogràfic www.tecni-cart.com Infografies Forma&Co, CEGE Publicitat UR Màrqueting Preimpressió i impressió www.cegeglobal.comDipòsit legal B. 26662-2013

Des del TERMCAT us exposem una qüestió de terminologia mèdicaque considerem que pot ser del vostre interès

Consultes amb resposta

Anna Llobet Solé

els revisors dels treballs científics no solenconèixer-ne els autors.

• Tant avaluació com revisió s’adiuen amb elsignificat del terme original, d’acord ambles definicions que en proporciona el dic-cionari de l’Institut d’Estudis Catalans.Com que els especialistes consultats nos’han decantat clarament per una de lesdues alternatives, el Consell Supervisorles ha aprovat totes dues com a sinònimssense indicació de prioritat.

Podeu consultar la fitxa terminològica delterme avaluació d’experts en el Cercatermi en el Diccionari de recerca clínica de medi-caments, 2 obra que també recull una com-pleta selecció de nomenclatura relativa aassaigs clínics.

1 http://www.termcat.cat/ca/El_TERMCAT/Linies_Actuacio/#Normalitzacio

2 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157/Fitxes/

Més informació:www.termcat.cat

T’ajudem a fer lamillor planificacióper al teufutur iel dels teus

93 567 88 88 med@med.es www.med.es

Medicorasse, Correduría de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGSFP, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d'acordamb la Llei 26/2006, de 17 de juliol.Medone Serveis, SLU, B61910865, Passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona

Estudi i

assessorament

personalitzat

Productes

adaptats a les teves

necessitats

Avantatges fiscals

des del

primer any

Estalvi i jubilació

Demana'ns informaciósense cap compromís W

Descobreix el nou restaurantal Col·legi de Metges

I gaudeix d’una cuina pròpia, plena de matisos i original,que incorpora les creacions més actuals amb la sòlida tradició mediterrània.

Edifici del Col·legi de Metges de BarcelonaPasseig de la Bonanova, 47 - 08017 - Barcelona - Telèfon 93 667 77 61

ESMORZARS DINARS BERENARSReserves en exclusiva

a partir de 30 persones

SALONS PRIVATS

*Preus especials per a col·legiats

16Tot a punt per al 3r Congrésde la Professió Mèdica de Catalunya a Girona

Procés participatiu dels professionals del’Hospital Germans Trias i Pujolper escollir director mèdic

#148Octubre 2016

www.comb.cat

El Col·legi proposaun pla de xoc contrala precarietat laboraldels metges

13