SISÈ CAPÍTOLdel PRÉSSIC ...

N6“De vacances amb tu”

EXEMPLAR GRATUÏT

S.O.S. volem una llarTeràpies per a totsEl gos urbàConsells veterinaris

http://protectoraanimalslydiaargiles.blogspot.comhttp://www.naturahumana.com

N6 2009 A 4 POTESN6 2009 A 4 POTES

BENVINGUT

Quina sorollada. Sembla com si el món caigués de cop… amb els ulls ben oberts, mirava per tots els costats. Tots xarraben i vaig pensar:-”A veure quant la Lydia vindrà a obrir la porta! Ja tenim ganes de sortir…. ja és de dia…. vull sortir!, vull sortir!...”Jo els mirava amb cara de talós: volen sortir… a on?...Al meu costat hi havia una gosseta. Me la vaig mirar i li vaig dir:-“Hola, com et dius?”Em va mirar amb uns ulls lluents com el sol.-“Jo hem dic Chica Poom, i tu?”-“Ah, jo sóc el Préssic. Ahir em van portar aquí i no sé ni a on sóc.”La Chica Poom va fer moure llur capet i em va mirar tot dient:-“Estàs a la llar dels abandonats; dels que ens han rebutjat els nostres amos. Aquí tots som iguals, tots tenim el mateix sostre i dormim al mateix lloc. Juguem junts, plorem junts, tot ho fem junts. Això sí, cada dia mengem i ens fan moltíssimes carantoines. Vénen nenes i nens a jugar amb nosaltres. I també vénen famílies que adopten, i si tens sort!, potser una família se t’endu. Però mentre, estem aquí. No estem malament, però estaríem millor amb una família.”-“Escolta, Chica Poom, per què criden tots alhora?”-“És perquè volen sortir a passeig, al pati, ja que juguen a córrer, ens banyem a la piscina, bé, que malgrat tot, estem

contents.”En aquell moment es va obrir la porta, era la Lydia.-“Bon dia petitons! Com esteu? Com ha anat la nit? Vinga gandulets, amunt a jugar i a córrer!”.Va començar a obrir portes, i tots amb un xibarri que era massa! Van començar a sortir al carrer, saltant, xisclant, entrepussant, però tots a fora, �ns i tot la Chica Poom. Jo no vaig poder sortir....La Lydia es va atançar, i em va dir: -“Ho sento Préssic, però has d’estar alguns dies a la clínica. T’has d’adaptar, t’hem de vacunar... i passar així la quaren-tena. Ara no ho entendràs, però és pel bé de tots així com per la teva salut.”Me la vaig mirar estupefactat, i vaig pensar: aquesta Lydia què vol, que sigui un gandul sense fer res? Bé, val més que m’ho prengui bé, no?Anava passant l’estona i, de tant en tant, s’obria la porta. Uns entraven i altres sortien. Vaig sentir la Lydia:-“Voleu fer el favor d’anar al carrer i no fer tant jaleo?”Al cap d’una estona va entrar la Chica Poom tot dient-me:-“Hola Préssic, fa una calor matadora. Ara em quedaré aquí perquè hi fa molta fresqueta. Aquest aparell que treu aire gelat, a fora no hi és...”.-“I la Lydia, t’hi deixarà estar aquí dins?”-“Oh, i tant. Quant té la clínica neta, ens deixa escollir estar aquí dins o bé a fora, com vulguem”.-“Carai! Si que esteu bé, no?” -“Sí, és clar. Per aixó estem tant contents. En el marc del nostre espai ens deixa escollir. Però Préssic, no et preocu-pis; aviat podràs tenir la teva llibertat dins del recinte. Tranquil.”I així em vaig quedar. No es pot dir que no estava distret: contínuament hi havia cares noves. Vaig conèixer a la Pexet, la Sisqueteta, la Georgina, el Dartanyan... Bé, un munt d’amics. I tots molt bons! Venien constantment a preguntar-me coses de les meves aventures, i es queda-ven amb la boca ben oberta.No, no crec que hi estigui malament en aquest indret…

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

PAGINES 8 - 1.pdf 18/9/09 11:38:58

TÈNIES (cucs intestinals)

Les tènies, són uns paràsits que es componen d’un cap (escòlex) i nombrosos segments o proglòtids. Tenen forma de cintes, els segments contenen els òrgans reproductors d’un i altre sexe, a banda dels ous. Els segments posteriors es desprenen i s’expulsen de l’animal parasitat de manera conjunta amb els excrements. Els segments que s’han expulsat poden trobar-se a prop de l’ano de l’animal, i el seu aspecte és semblant al dels grans d’arròs. Dins el cicle vital de totes les tènies, existeix un hoste intermediari. No és possible la transmissió directa d’un hoste en el qual existeix un paràsit adult, a un altre hoste de la mateixa espècie. Certa part de la formació de la tènia immadura s’acostuma a trobar en una espècie diferent de la que el paràsit infecta quan és adult. L’espècie en la qual el paràsit immadur ha de passar certa part del seu cicle vital abans d’infectar a l’hoste �nal, s’anomena ‘’hoste intermediari’’.

Prevenció:La prevenció de les teniàsis s’implementa amb el control de les puces, evitar la depreda-ció, no administrar carn crua de cap animal i la desparasitació cada 4 mesos.

HIDATIOSIS (Echinococcus Granulosus)

No et quedis sense la teva samarretade la protectora!

7

És una malaltia produïda per un paràsit anomenat Echinococcus Granulosus i els hostes de�nitius (són aquells on s’hospeda el paràsit adult) són els gossos domèstics i alguns cànids silvestres. Viu en l’intestí prim i mesura de 3 a 6 mm de longitut. És un paràsit ‘’xato’’ (tènia) i el seu cos té tres segments, en el darrer dels quals hi trobem cents d’ous que són desintegrats en el medi ambient quan és eliminat amb els excrements del gos. Cada ou conté un embrió que ha de ser ingerit per un hoste intermediari (és aquell on el paràsit es desenvolupa de forma juvenil). Aquests, o són ovins, bovins, porcs, equins, camèlids asiàtics, americans i/o l’home. L’embrió s’allibera a l’intestí prim dels hostes intermediaris, atravessa la pared intestina i és portat per la corrent sanguínia a diversos òrgans, on es desenvolupa l’estadi larval, hidàtide o quiste hidatidic. La localització més freqüent d’aquests quistes es troba al fetge i pulmons, però en ocasions pot ubicar-se en altres òrgans (ossos, ronyons, cervell, etc.). L’interior del quiste està ple de líquid on �oten unes vesícules proligeres (que són l’element infectant) que s’anomenen ‘’arenilla hidatidica’’. El cicle es completa quan el gos o un altre cànid ingereix visceres amb quistes hidatídics que contenen quistes fèrtils ovins o d’un altre hoste intermediari.

En l’home les taxes de contagi més altes es registren en llocs ramaders, principalment en els de cria d’ovins. En essència es tracta d’una infectació del medi rural, encara que també hi ha casos en àrees urbanes. Molts quistes són asimptomàtics durant tota la vida, però en altres casos el quiste pot adquirir un tamany molt gran i contenir diversos litres de líquid. El gran perill , de vegades amb risc de mort, són les ruptures de quistes que poden provocar una reacció al·lèrgica (shock ana�làctic). També existeix una diseminació del quiste amb la formació de nous i nombrosos quistes hidatidics. La principal simptomatologia ve donada per la pressió que exerceix sobre els òrgans afectats a mesura que augmenta de mida. El contagi amb l’home es produeix quan el gos es llepa l’ano i en aquest hi ha ous, que mitjançant la llengua disemina per tot el seu cos. L’home pot contaminar-se les mans al tocar l’animal. El contacte proper amb l’animal i les pràctiques de�cients d’higiene personal són factors importants en el contagi del gos a l’home. Una altra destacada font d’infecció poden ser les verdures i l’aigua contaminades amb ous del paràsit. Encara que la hidatidosis acostuma a ser una malaltia que afecta a la població rural, hi ha casos urbans amb freqüència d’aquesta quan els gossos són alimentats mitjançant vísceres crues contaminades amb ous del paràsit.

DIPYLIDIUM CANINUMÉs la tènia comú del gos, que podem trobar també en el gat i de vegades en els humans. En animals, aquest paràsit es troba a l’intestí prim. Quan la infestació és greu o l’animal es troba en males condicions de salut, el dipylidium caninum pot causar molèsties abdominals, pèrdua de pes o ambdues coses. Els hostes de Dipylidium Caninum són la puça del gos (Ctenocephalides canis), la puça del gat (Ctenocephalides felis) i la puça humana (Pulex irritans). Les larves d’aquestes puces s’infesten a l’ingerir els ous de la tènia. Els gossos, gats i, de vegades, humans són parasitats al deglutir puces infestades. Si es vol controlar adequadament a Dipylidium caninum s’han de controlar també les puces en gossos i gats.

· Gran assortit de colors i talles (des de la talla per a infants d’1 any, �ns a la 3XL)

protectoralydiaargiles@hotmail.com

· Gran assortit de colors i talles (des de la talla per a infants d’1 any, �ns a la 3XL)

protectoralydiaargiles@hotmail.com

Reserva-la ja!

Volem dedicar aquesta part de la nostra revista, a totes les persones que quant arriben les vacances pensen amb les seves mascotes.És molt grati�cant veure famílies que gaudeixen de les seves vacances sortint TOTS junts, al complet: pares, �lls i llurs mascotes.En realitat, en els temps que vivim, són pocs els moments en els quals tots podem gaudir d’una vida sana, tranqui-la i plena d’alegries. I, per què no amb les nostres mascotes!Només fa faltar pensar que quant tu ets a la feina, ella espera impacient que tornis a casa. Que quant ets a l’escola, espera ansiosa la teva arribada plantada a la porta de casa, i només obrir-la, et trobes, de sobte, amb una bola de pèl que es tira a damunt teu. És la recompensa que reps d’una jornada cansada, que se’t fa pesada perquè sempre és igual, repetint cada dia el mateix amb l’objectiu de sobreviure dins d’aquesta societat moguda pel consum i, conse-güentment, els diners.De sobte, la teva mascota et donarà petonets. No et pot preguntar com t’ha anat el dia, però sí que et podrà alliberar de les angoixes d’un que altre proble-ma de la feina. Amb les seves llepadetes d’estimació, amb la seva cueta que, sense parar, va d’un cantó al altra. Aquesta és la teva mascota que sense dubtar, i de forma constant, t’espera hores i hores que arribis a casa, per donar-te tot el que sent quant et veu. AMOR….Per tot això, és una injustícia que en arribar l’estiu només tinguem en compte l’ego personal d’anar de vacances sense tenir en compte que tenim una mascota. Qui incansablement t’esperaria a casa sense dir res de res? ELLA, LA TEVA MASCOTA. No ho oblidis.Tots a bord! Hem de pensar en unes vacances per a tots: per a tu, la teva parella, els teus �lls/es i també per a la teva mascota. Tots junts on sigui, però sempre havent planejat unes vacances on tots hi tinguem cabuda. Hem d’informar-nos dels Hotels, càmpings, cases rurals, etc. que admetin la teva mascota.Que bonic és veure que tota la família gaudeix d’aquets instants, que no es repetiran �ns al cap d’un any!. Veure córrer i jugar els teus �lls, juntament amb la mascota; dinar tots plegats, anar a passejar sense mirar el rellotge, anar a recórrer camins per la muntanya i veure la teva mascota amb la llengua a fora, de tant que està gaudint... És tant reconfortable!Pensar en ella, és pensar en tu. La teva mascota és la teva gran salvació quant estàs deprimit, cansat, enfadat… està al teu costat pel que desitgis o necessitis. Tu saps que et calma sovint... Pensa en aquells ullets brillants que té quan gaudeix de la vida amb la teva família. És tant bonic, quant han passat els anys i els teus ulls s’omplen de llàgrimes en veure aquells moments tant feliços amb la teva mascota, de vacances….. Sempre et quedarà al cor haver decidit prendre-la amb tu. Tenir-la al costat, gaudint de la família al complet i, alhora, de les vacances!. Després, al menjador de casa hi posaràs una foto dels dies que heu passat en família, i la teva mascota allà estarà. La conservaràs tota la teva vida. I quant els teus néts vinguin i la vegin, tu orgullós diràs, “aquesta és la nostra mascota, que ANAVA on anàvem tots”. MERAVELLÓS, NO?....

Lydia Argilés

2

De vacances amb tu!

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

PAGINES 2 - 7 OK.pdf 21/9/09 00:51:48

3

PROTECTORA D’ANIMALS LYDIA ARGILÉSSi vols col·laborar amb la protectora: soci, padrí o adoptant algun animalet necessitat,

POSA’T EN CONTACTE AMB NOSALTRES:Apartat de correus 1240 · CP - 25080 Lleida protectoralydiaargiles@hotmail.com

S.O.S. volem una llar

1

5

3

2

66

9

8

7

10

4

11

12

15 16

13

14

1 CHOCO / 1any · 2 MILÚ / 7 mesos · 3 BEBÉS · 4 PAM / 2 anys · 5 BEBÉS · 6 BUK / 1 any · 7 NENA / 1 any

8 JOSSUA / 2 anys · 9 CABEZÓN / 2 anys · 10 AITONA / 2 anys · 11 AURA / 7 mesos · 12 BEBÉS13 DOLÇA / 3 anys · 14 DOLCETA / 3 anys · 15 TEBA / 5 anys · 16 NINA / 1 any

... i molts més t’estem esperant!

De part dels nostres peluts

MOLTES GRÀCIES!

6 Moltíssimes gràcies a tots. Esteu convidats a fer-nos una visita!

I mentre, a la protectora NO PAREM!

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

PAGINES 6 - 3.pdf 18/9/09 16:34:50

EL GOS URBÀMoltes famílies de lleidatans, tenen a casa seva una mascota, sigui un gos, un gat, un canari, iguanes... Clar és que el que em crida més l’atenció és el gos, ja que tenint una protectora constantment veig els gossos com surten de passeig amb els seus amos.

És grati�cant veure que hi ha gent que estima i educa a la seva mascota, per poder anar de passeig sense molestar a ningú. També és veritat que hi ha gent que no tenen cura de respectar als altres, deixant els seus excrements a les voreres, molestant a la gent. I en aquet cas, no és el gos el brut, sinó el seu amo per no recollir…

La meva feina comença a les 4 del matí, ja que fa uns 12 anys que sóc repartidora de premsa i, de dia, em faig càrrec de la protectora. El meu recorregut és grati�cant. Amb els anys, gairebé conèixes quasi a tothom. En refereixo als matiners com jo, ja que solen passejar els gossos molt aviat. La solitut dels carrers, et convida, juntament amb el teu gos, a poder gaudir d’una Lleida silenciosa i tranquil·la. Aleshores, veus com els 4 potes surten al carrer, acompanyats pels seus amos.

No hi ha cap gos que no conegui la meva moto. Quan senten el seroll del motor, giren el cap radicalment. Hi ha molts amos que porten gossos grossos, que la seva feina tenen per parar. Quan em senten, els peluts emprenen una cursa que, sovint, va acompanyada d’una estrevada considerable i em sap greu pels seus amos.

N’hi ha de totes les mides i característiques: grans, petits, peluts, pelats... però tots amb unes carones i uns ullets brillants de feliçitat de veure’t. És emocionant quant et vénen al costadet de la moto, posant les seves dues potetes a damunt meu per donar-me un petó. Tant és que la moto estigui engegada o que jo porti casc. Amb les seves cuetes, que no paren! cada dia em donen el “Bon dia”.

Conec al Chusky, que a les 7 del matí, m’espera al Passeig de Ronda; al Boby amb la seva mestressa, amb els quals coinci-deixo força... Són tants els amos que surten a passejar de bon matí!: Roco, Boleta, Nely, Pin, Xus... M’alegren el dia perquè a la seva manera, tots em desitgen una bona jornada.

És reconfortant veure gent que és conscient de les necessi-tats dels seus 4 potes i que, amb alegria, perquè ningú es queixa d’haver de matinar per passejar el seu gos, començen a explicar-te coses que els han passat durant la setmana.

Boniques escenas que cada dia es repeteixen, i que nosaltres, com a defensors dels 4 potes ens sentim grati�cats per tant d’amor circulant a primera hora.

Des d’aquí donem les gràcies a aquets cuidadors, que pensen que el seu gos no és un objecte, sinó un ésser viu, que té dret a gaudir de la vida.

Gràcies.

4

TERÀPIA PER A TOTSEl CENTRE BRÚIXOLA, farà uns 2 anys que són assidus a la nostra Protectora. La tutora, l’ Elena, és una persona molt agradable. La seva mirada et transmet ganes de lluitar per cada moment de la vida. És una amant dels animals. Per ella, els peluts de la Protectora són com els seus amics. Quan arriba, tots es posen molt contents esperant les seves carantoines i, de tant en tant, sents: para pesat!, però immersa en una dolçor que molt bé coneixen.La Sandra, és una altra component del grup. És calladeta. Constantment està pensant. Quan arriba a la Prote, no dubte d’explicar tot el que ha viscut durant la setmana. Mentre parla, els seus ulls cada vegada es fan més grossos. Explica totes les anècdotes que li han passat durant la setmana. Li agraden els gossets petits, encara que mai fa un lleig als grans. Quan ja ha saludat els peluts, amb saleró, la veus agafar la pala i, a treballar!.La Brigitte, és tota ella bondat. Desprèn amor. Dolçament et pregunta: com estàs?... Et trobes bé?... Sempre pensa en el teu benestar. Amb el seu cor gran, els té a tots enlluernats! Primerament, abans de venir, se'n va a la pastisseria a comprar barres de pa, i puja tan contenta... El més bo és que cap gos deixa de menjar el pa que ella dóna. No en queda ni un trocet! Amb tranquil·litat, va trencant la barra de pa i dóna trocets petitons a cadascú. Són escenes entranyables, boniques, i plenes d'amor.El Ramon, que podríem dir d'ell? Forçut, però al mateix temps tendre a més no poder. El Ramon és un home molt apanyat; sap arreglar el que està trencat. Amb tota la paciència del món, sempre és queixa que l’estan embrutant. Però no passa d'aquí, un home fort però al mateix temps, molt tendre.La Gemma, una noia entranyable, activa, treballadora, etc. Per ella, tots són bonics. No té cap privilegi. Quan se'ls mira, sembla com si contemplés un quadre on es fan realitat tots els seus pensaments. També és una noia dolça, i molt agradable.Que més us podria dir... Sembla mentida com amb les particularitats que tenen, de vegades et fan pensar el que mai et passaria a tu pel cap. Un tracte senzill i amable que et fa pensar que parlar amb ells és agradable. Quina pau i dolçor. Sovint, et fan pensar en les coses mes insigni�cants per tu. Coses que ells detecten i tu no. Amb la seva manera de ser, amb les seves abraçades de tot cor, ets sents plena de satisfacció de sentir-te estimada per persones autèntiques i que només volen amor.Així que, fa 2 anyets ja que tots fems teràpia; ells amb la seva tendresa, els gossos en sentir-se estimats i nosaltres per donar-nos lliçons d'humilitat i amor.....Estem molt contents que vinguin cada dimarts, i esperem que continuïn venint! Fins i tot vénen a l’hivern. Amb fred o calor, estan amb nosaltres.

Tots els peludets estan contents de tenir-vos. Gràcies per venir.....

Lydia Argilés

Cada pas endanvant, cada cop que remena la cua, cada vegada que dorm al seu llit feliç és una alegria, una batalla guanyada cap a la seva felicitat, que és també la meva. Cada cop aprèn més el que és viure a la ciutat, a relacionar-se amb la gent, que casa meva sempre n'està plena, a relacionar-se i jugar amb altres gossos, a caminar al costat sense estirar la corretja, a asseure's quan se li diu. Cada pas endavant és una batalla guanyada a l'abandonament, al passat, als traumes, als dies foscos... I d'aquí uns mesos ningú reconeixerà al Lupin, perquè serà feliç, perquè no caminarà davant ni darrere meu, sinó al meu costat. Perquè quan caminarà pel carrer tindrà la cua ben recta i el cap ben aixecat, perquè ja no tindrà res que temer, ni res pel que patir, jo sempre tornaré i ell amb mi sempre estarà. Gràcies Lydia per cuidar-me'l �ns ara, i gràcies Lupin, per esperar-me tant temps.

Cada abandonament és un crimi cada crim ha de ser castigat,

sense excepció,sense perdó.

Lidia Mesegué

Gossos i gats? Per què no!Gossos i gats? Per què no!Tenir un gat no és excusa per no tenir també un gos, ja que la Lluna és molt gelosa però l'ha acabat estimant, com es veu a les fotos. Ara, sempre està pendent d’on està i com està el Lupin, el segueix a tot arreu i si em descuido, se li menja el sopar, jajaja!Una de les millors coses per les quals he lluitat és per tenir aquest animal amb mi, dormint al costat del meu llit i ara... ara és �ns i tot millor del que jo m’ havia imaginat. Des d'aquí animo a la gent que provin el què és viure amb un animal, amb un gos adoptat.

5

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

PAGINES 4 - 5.pdf 21/9/09 00:01:02

EL GOS URBÀMoltes famílies de lleidatans, tenen a casa seva una mascota, sigui un gos, un gat, un canari, iguanes... Clar és que el que em crida més l’atenció és el gos, ja que tenint una protectora constantment veig els gossos com surten de passeig amb els seus amos.

És grati�cant veure que hi ha gent que estima i educa a la seva mascota, per poder anar de passeig sense molestar a ningú. També és veritat que hi ha gent que no tenen cura de respectar als altres, deixant els seus excrements a les voreres, molestant a la gent. I en aquet cas, no és el gos el brut, sinó el seu amo per no recollir…

La meva feina comença a les 4 del matí, ja que fa uns 12 anys que sóc repartidora de premsa i, de dia, em faig càrrec de la protectora. El meu recorregut és grati�cant. Amb els anys, gairebé conèixes quasi a tothom. En refereixo als matiners com jo, ja que solen passejar els gossos molt aviat. La solitut dels carrers, et convida, juntament amb el teu gos, a poder gaudir d’una Lleida silenciosa i tranquil·la. Aleshores, veus com els 4 potes surten al carrer, acompanyats pels seus amos.

No hi ha cap gos que no conegui la meva moto. Quan senten el seroll del motor, giren el cap radicalment. Hi ha molts amos que porten gossos grossos, que la seva feina tenen per parar. Quan em senten, els peluts emprenen una cursa que, sovint, va acompanyada d’una estrevada considerable i em sap greu pels seus amos.

N’hi ha de totes les mides i característiques: grans, petits, peluts, pelats... però tots amb unes carones i uns ullets brillants de feliçitat de veure’t. És emocionant quant et vénen al costadet de la moto, posant les seves dues potetes a damunt meu per donar-me un petó. Tant és que la moto estigui engegada o que jo porti casc. Amb les seves cuetes, que no paren! cada dia em donen el “Bon dia”.

Conec al Chusky, que a les 7 del matí, m’espera al Passeig de Ronda; al Boby amb la seva mestressa, amb els quals coinci-deixo força... Són tants els amos que surten a passejar de bon matí!: Roco, Boleta, Nely, Pin, Xus... M’alegren el dia perquè a la seva manera, tots em desitgen una bona jornada.

És reconfortant veure gent que és conscient de les necessi-tats dels seus 4 potes i que, amb alegria, perquè ningú es queixa d’haver de matinar per passejar el seu gos, començen a explicar-te coses que els han passat durant la setmana.

Boniques escenas que cada dia es repeteixen, i que nosaltres, com a defensors dels 4 potes ens sentim grati�cats per tant d’amor circulant a primera hora.

Des d’aquí donem les gràcies a aquets cuidadors, que pensen que el seu gos no és un objecte, sinó un ésser viu, que té dret a gaudir de la vida.

Gràcies.

4

TERÀPIA PER A TOTSEl CENTRE BRÚIXOLA, farà uns 2 anys que són assidus a la nostra Protectora. La tutora, l’ Elena, és una persona molt agradable. La seva mirada et transmet ganes de lluitar per cada moment de la vida. És una amant dels animals. Per ella, els peluts de la Protectora són com els seus amics. Quan arriba, tots es posen molt contents esperant les seves carantoines i, de tant en tant, sents: para pesat!, però immersa en una dolçor que molt bé coneixen.La Sandra, és una altra component del grup. És calladeta. Constantment està pensant. Quan arriba a la Prote, no dubte d’explicar tot el que ha viscut durant la setmana. Mentre parla, els seus ulls cada vegada es fan més grossos. Explica totes les anècdotes que li han passat durant la setmana. Li agraden els gossets petits, encara que mai fa un lleig als grans. Quan ja ha saludat els peluts, amb saleró, la veus agafar la pala i, a treballar!.La Brigitte, és tota ella bondat. Desprèn amor. Dolçament et pregunta: com estàs?... Et trobes bé?... Sempre pensa en el teu benestar. Amb el seu cor gran, els té a tots enlluernats! Primerament, abans de venir, se'n va a la pastisseria a comprar barres de pa, i puja tan contenta... El més bo és que cap gos deixa de menjar el pa que ella dóna. No en queda ni un trocet! Amb tranquil·litat, va trencant la barra de pa i dóna trocets petitons a cadascú. Són escenes entranyables, boniques, i plenes d'amor.El Ramon, que podríem dir d'ell? Forçut, però al mateix temps tendre a més no poder. El Ramon és un home molt apanyat; sap arreglar el que està trencat. Amb tota la paciència del món, sempre és queixa que l’estan embrutant. Però no passa d'aquí, un home fort però al mateix temps, molt tendre.La Gemma, una noia entranyable, activa, treballadora, etc. Per ella, tots són bonics. No té cap privilegi. Quan se'ls mira, sembla com si contemplés un quadre on es fan realitat tots els seus pensaments. També és una noia dolça, i molt agradable.Que més us podria dir... Sembla mentida com amb les particularitats que tenen, de vegades et fan pensar el que mai et passaria a tu pel cap. Un tracte senzill i amable que et fa pensar que parlar amb ells és agradable. Quina pau i dolçor. Sovint, et fan pensar en les coses mes insigni�cants per tu. Coses que ells detecten i tu no. Amb la seva manera de ser, amb les seves abraçades de tot cor, ets sents plena de satisfacció de sentir-te estimada per persones autèntiques i que només volen amor.Així que, fa 2 anyets ja que tots fems teràpia; ells amb la seva tendresa, els gossos en sentir-se estimats i nosaltres per donar-nos lliçons d'humilitat i amor.....Estem molt contents que vinguin cada dimarts, i esperem que continuïn venint! Fins i tot vénen a l’hivern. Amb fred o calor, estan amb nosaltres.

Tots els peludets estan contents de tenir-vos. Gràcies per venir.....

Lydia Argilés

Cada pas endanvant, cada cop que remena la cua, cada vegada que dorm al seu llit feliç és una alegria, una batalla guanyada cap a la seva felicitat, que és també la meva. Cada cop aprèn més el que és viure a la ciutat, a relacionar-se amb la gent, que casa meva sempre n'està plena, a relacionar-se i jugar amb altres gossos, a caminar al costat sense estirar la corretja, a asseure's quan se li diu. Cada pas endavant és una batalla guanyada a l'abandonament, al passat, als traumes, als dies foscos... I d'aquí uns mesos ningú reconeixerà al Lupin, perquè serà feliç, perquè no caminarà davant ni darrere meu, sinó al meu costat. Perquè quan caminarà pel carrer tindrà la cua ben recta i el cap ben aixecat, perquè ja no tindrà res que temer, ni res pel que patir, jo sempre tornaré i ell amb mi sempre estarà. Gràcies Lydia per cuidar-me'l �ns ara, i gràcies Lupin, per esperar-me tant temps.

Cada abandonament és un crimi cada crim ha de ser castigat,

sense excepció,sense perdó.

Lidia Mesegué

Gossos i gats? Per què no!Gossos i gats? Per què no!Tenir un gat no és excusa per no tenir també un gos, ja que la Lluna és molt gelosa però l'ha acabat estimant, com es veu a les fotos. Ara, sempre està pendent d’on està i com està el Lupin, el segueix a tot arreu i si em descuido, se li menja el sopar, jajaja!Una de les millors coses per les quals he lluitat és per tenir aquest animal amb mi, dormint al costat del meu llit i ara... ara és �ns i tot millor del que jo m’ havia imaginat. Des d'aquí animo a la gent que provin el què és viure amb un animal, amb un gos adoptat.

5

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

PAGINES 4 - 5.pdf 21/9/09 00:01:02

3

PROTECTORA D’ANIMALS LYDIA ARGILÉSSi vols col·laborar amb la protectora: soci, padrí o adoptant algun animalet necessitat,

POSA’T EN CONTACTE AMB NOSALTRES:Apartat de correus 1240 · CP - 25080 Lleida protectoralydiaargiles@hotmail.com

S.O.S. volem una llar

1

5

3

2

66

9

8

7

10

4

11

12

15 16

13

14

1 CHOCO / 1any · 2 MILÚ / 7 mesos · 3 BEBÉS · 4 PAM / 2 anys · 5 BEBÉS · 6 BUK / 1 any · 7 NENA / 1 any

8 JOSSUA / 2 anys · 9 CABEZÓN / 2 anys · 10 AITONA / 2 anys · 11 AURA / 7 mesos · 12 BEBÉS13 DOLÇA / 3 anys · 14 DOLCETA / 3 anys · 15 TEBA / 5 anys · 16 NINA / 1 any

... i molts més t’estem esperant!

De part dels nostres peluts

MOLTES GRÀCIES!

6 Moltíssimes gràcies a tots. Esteu convidats a fer-nos una visita!6 Moltíssimes gràcies a tots. Esteu convidats a fer-nos una visita!

I mentre, a la protectora NO PAREM!

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

PAGINES 6 - 3.pdf 18/9/09 16:34:50

TÈNIES (cucs intestinals)

Les tènies, són uns paràsits que es componen d’un cap (escòlex) i nombrosos segments o proglòtids. Tenen forma de cintes, els segments contenen els òrgans reproductors d’un i altre sexe, a banda dels ous. Els segments posteriors es desprenen i s’expulsen de l’animal parasitat de manera conjunta amb els excrements. Els segments que s’han expulsat poden trobar-se a prop de l’ano de l’animal, i el seu aspecte és semblant al dels grans d’arròs. Dins el cicle vital de totes les tènies, existeix un hoste intermediari. No és possible la transmissió directa d’un hoste en el qual existeix un paràsit adult, a un altre hoste de la mateixa espècie. Certa part de la formació de la tènia immadura s’acostuma a trobar en una espècie diferent de la que el paràsit infecta quan és adult. L’espècie en la qual el paràsit immadur ha de passar certa part del seu cicle vital abans d’infectar a l’hoste �nal, s’anomena ‘’hoste intermediari’’.

Prevenció:La prevenció de les teniàsis s’implementa amb el control de les puces, evitar la depreda-ció, no administrar carn crua de cap animal i la desparasitació cada 4 mesos.

HIDATIOSIS (Echinococcus Granulosus)

No et quedis sense la teva samarretade la protectora!

7

És una malaltia produïda per un paràsit anomenat Echinococcus Granulosus i els hostes de�nitius (són aquells on s’hospeda el paràsit adult) són els gossos domèstics i alguns cànids silvestres. Viu en l’intestí prim i mesura de 3 a 6 mm de longitut. És un paràsit ‘’xato’’ (tènia) i el seu cos té tres segments, en el darrer dels quals hi trobem cents d’ous que són desintegrats en el medi ambient quan és eliminat amb els excrements del gos. Cada ou conté un embrió que ha de ser ingerit per un hoste intermediari (és aquell on el paràsit es desenvolupa de forma juvenil). Aquests, o són ovins, bovins, porcs, equins, camèlids asiàtics, americans i/o l’home. L’embrió s’allibera a l’intestí prim dels hostes intermediaris, atravessa la pared intestina i és portat per la corrent sanguínia a diversos òrgans, on es desenvolupa l’estadi larval, hidàtide o quiste hidatidic. La localització més freqüent d’aquests quistes es troba al fetge i pulmons, però en ocasions pot ubicar-se en altres òrgans (ossos, ronyons, cervell, etc.). L’interior del quiste està ple de líquid on �oten unes vesícules proligeres (que són l’element infectant) que s’anomenen ‘’arenilla hidatidica’’. El cicle es completa quan el gos o un altre cànid ingereix visceres amb quistes hidatídics que contenen quistes fèrtils ovins o d’un altre hoste intermediari.

En l’home les taxes de contagi més altes es registren en llocs ramaders, principalment en els de cria d’ovins. En essència es tracta d’una infectació del medi rural, encara que també hi ha casos en àrees urbanes. Molts quistes són asimptomàtics durant tota la vida, però en altres casos el quiste pot adquirir un tamany molt gran i contenir diversos litres de líquid. El gran perill , de vegades amb risc de mort, són les ruptures de quistes que poden provocar una reacció al·lèrgica (shock ana�làctic). També existeix una diseminació del quiste amb la formació de nous i nombrosos quistes hidatidics. La principal simptomatologia ve donada per la pressió que exerceix sobre els òrgans afectats a mesura que augmenta de mida. El contagi amb l’home es produeix quan el gos es llepa l’ano i en aquest hi ha ous, que mitjançant la llengua disemina per tot el seu cos. L’home pot contaminar-se les mans al tocar l’animal. El contacte proper amb l’animal i les pràctiques de�cients d’higiene personal són factors importants en el contagi del gos a l’home. Una altra destacada font d’infecció poden ser les verdures i l’aigua contaminades amb ous del paràsit. Encara que la hidatidosis acostuma a ser una malaltia que afecta a la població rural, hi ha casos urbans amb freqüència d’aquesta quan els gossos són alimentats mitjançant vísceres crues contaminades amb ous del paràsit.

DIPYLIDIUM CANINUMÉs la tènia comú del gos, que podem trobar també en el gat i de vegades en els humans. En animals, aquest paràsit es troba a l’intestí prim. Quan la infestació és greu o l’animal es troba en males condicions de salut, el dipylidium caninum pot causar molèsties abdominals, pèrdua de pes o ambdues coses. Els hostes de Dipylidium Caninum són la puça del gos (Ctenocephalides canis), la puça del gat (Ctenocephalides felis) i la puça humana (Pulex irritans). Les larves d’aquestes puces s’infesten a l’ingerir els ous de la tènia. Els gossos, gats i, de vegades, humans són parasitats al deglutir puces infestades. Si es vol controlar adequadament a Dipylidium caninum s’han de controlar també les puces en gossos i gats.

· Gran assortit de colors i talles (des de la talla per a infants d’1 any, �ns a la 3XL)

protectoralydiaargiles@hotmail.com

· Gran assortit de colors i talles (des de la talla per a infants d’1 any, �ns a la 3XL)

protectoralydiaargiles@hotmail.com

Reserva-la ja!

Volem dedicar aquesta part de la nostra revista, a totes les persones que quant arriben les vacances pensen amb les seves mascotes.És molt grati�cant veure famílies que gaudeixen de les seves vacances sortint TOTS junts, al complet: pares, �lls i llurs mascotes.En realitat, en els temps que vivim, són pocs els moments en els quals tots podem gaudir d’una vida sana, tranqui-la i plena d’alegries. I, per què no amb les nostres mascotes!Només fa faltar pensar que quant tu ets a la feina, ella espera impacient que tornis a casa. Que quant ets a l’escola, espera ansiosa la teva arribada plantada a la porta de casa, i només obrir-la, et trobes, de sobte, amb una bola de pèl que es tira a damunt teu. És la recompensa que reps d’una jornada cansada, que se’t fa pesada perquè sempre és igual, repetint cada dia el mateix amb l’objectiu de sobreviure dins d’aquesta societat moguda pel consum i, conse-güentment, els diners.De sobte, la teva mascota et donarà petonets. No et pot preguntar com t’ha anat el dia, però sí que et podrà alliberar de les angoixes d’un que altre proble-ma de la feina. Amb les seves llepadetes d’estimació, amb la seva cueta que, sense parar, va d’un cantó al altra. Aquesta és la teva mascota que sense dubtar, i de forma constant, t’espera hores i hores que arribis a casa, per donar-te tot el que sent quant et veu. AMOR….Per tot això, és una injustícia que en arribar l’estiu només tinguem en compte l’ego personal d’anar de vacances sense tenir en compte que tenim una mascota. Qui incansablement t’esperaria a casa sense dir res de res? ELLA, LA TEVA MASCOTA. No ho oblidis.Tots a bord! Hem de pensar en unes vacances per a tots: per a tu, la teva parella, els teus �lls/es i també per a la teva mascota. Tots junts on sigui, però sempre havent planejat unes vacances on tots hi tinguem cabuda. Hem d’informar-nos dels Hotels, càmpings, cases rurals, etc. que admetin la teva mascota.Que bonic és veure que tota la família gaudeix d’aquets instants, que no es repetiran �ns al cap d’un any!. Veure córrer i jugar els teus �lls, juntament amb la mascota; dinar tots plegats, anar a passejar sense mirar el rellotge, anar a recórrer camins per la muntanya i veure la teva mascota amb la llengua a fora, de tant que està gaudint... És tant reconfortable!Pensar en ella, és pensar en tu. La teva mascota és la teva gran salvació quant estàs deprimit, cansat, enfadat… està al teu costat pel que desitgis o necessitis. Tu saps que et calma sovint... Pensa en aquells ullets brillants que té quan gaudeix de la vida amb la teva família. És tant bonic, quant han passat els anys i els teus ulls s’omplen de llàgrimes en veure aquells moments tant feliços amb la teva mascota, de vacances….. Sempre et quedarà al cor haver decidit prendre-la amb tu. Tenir-la al costat, gaudint de la família al complet i, alhora, de les vacances!. Després, al menjador de casa hi posaràs una foto dels dies que heu passat en família, i la teva mascota allà estarà. La conservaràs tota la teva vida. I quant els teus néts vinguin i la vegin, tu orgullós diràs, “aquesta és la nostra mascota, que ANAVA on anàvem tots”. MERAVELLÓS, NO?....

Lydia Argilés

2

De vacances amb tu!

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

PAGINES 2 - 7 OK.pdf 21/9/09 00:51:48

SISÈ CAPÍTOLdel PRÉSSIC ...

N6“De vacances amb tu”

EXEMPLAR GRATUÏT

S.O.S. volem una llarTeràpies per a totsEl gos urbàConsells veterinaris

http://protectoraanimalslydiaargiles.blogspot.comhttp://www.naturahumana.com

N6 2009 A 4 POTESN6 2009 A 4 POTES

BENVINGUT

Quina sorollada. Sembla com si el món caigués de cop… amb els ulls ben oberts, mirava per tots els costats. Tots xarraben i vaig pensar:-”A veure quant la Lydia vindrà a obrir la porta! Ja tenim ganes de sortir…. ja és de dia…. vull sortir!, vull sortir!...”Jo els mirava amb cara de talós: volen sortir… a on?...Al meu costat hi havia una gosseta. Me la vaig mirar i li vaig dir:-“Hola, com et dius?”Em va mirar amb uns ulls lluents com el sol.-“Jo hem dic Chica Poom, i tu?”-“Ah, jo sóc el Préssic. Ahir em van portar aquí i no sé ni a on sóc.”La Chica Poom va fer moure llur capet i em va mirar tot dient:-“Estàs a la llar dels abandonats; dels que ens han rebutjat els nostres amos. Aquí tots som iguals, tots tenim el mateix sostre i dormim al mateix lloc. Juguem junts, plorem junts, tot ho fem junts. Això sí, cada dia mengem i ens fan moltíssimes carantoines. Vénen nenes i nens a jugar amb nosaltres. I també vénen famílies que adopten, i si tens sort!, potser una família se t’endu. Però mentre, estem aquí. No estem malament, però estaríem millor amb una família.”-“Escolta, Chica Poom, per què criden tots alhora?”-“És perquè volen sortir a passeig, al pati, ja que juguen a córrer, ens banyem a la piscina, bé, que malgrat tot, estem

contents.”En aquell moment es va obrir la porta, era la Lydia.-“Bon dia petitons! Com esteu? Com ha anat la nit? Vinga gandulets, amunt a jugar i a córrer!”.Va començar a obrir portes, i tots amb un xibarri que era massa! Van començar a sortir al carrer, saltant, xisclant, entrepussant, però tots a fora, �ns i tot la Chica Poom. Jo no vaig poder sortir....La Lydia es va atançar, i em va dir: -“Ho sento Préssic, però has d’estar alguns dies a la clínica. T’has d’adaptar, t’hem de vacunar... i passar així la quaren-tena. Ara no ho entendràs, però és pel bé de tots així com per la teva salut.”Me la vaig mirar estupefactat, i vaig pensar: aquesta Lydia què vol, que sigui un gandul sense fer res? Bé, val més que m’ho prengui bé, no?Anava passant l’estona i, de tant en tant, s’obria la porta. Uns entraven i altres sortien. Vaig sentir la Lydia:-“Voleu fer el favor d’anar al carrer i no fer tant jaleo?”Al cap d’una estona va entrar la Chica Poom tot dient-me:-“Hola Préssic, fa una calor matadora. Ara em quedaré aquí perquè hi fa molta fresqueta. Aquest aparell que treu aire gelat, a fora no hi és...”.-“I la Lydia, t’hi deixarà estar aquí dins?”-“Oh, i tant. Quant té la clínica neta, ens deixa escollir estar aquí dins o bé a fora, com vulguem”.-“Carai! Si que esteu bé, no?” -“Sí, és clar. Per aixó estem tant contents. En el marc del nostre espai ens deixa escollir. Però Préssic, no et preocu-pis; aviat podràs tenir la teva llibertat dins del recinte. Tranquil.”I així em vaig quedar. No es pot dir que no estava distret: contínuament hi havia cares noves. Vaig conèixer a la Pexet, la Sisqueteta, la Georgina, el Dartanyan... Bé, un munt d’amics. I tots molt bons! Venien constantment a preguntar-me coses de les meves aventures, i es queda-ven amb la boca ben oberta.No, no crec que hi estigui malament en aquest indret…

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

PAGINES 8 - 1.pdf 18/9/09 11:38:58