El militant de l'Assemblea de Jovesde Lleida, Gerard Sala, es troba pen-dent d'un judici per l'acusació de dobleatemptat a l'autoritat. Els fets esremunten un any enrere, a la Diadadel 2008, en les tradicionals ofrenesflorals al Roser. Mentre l'esquerra

independentista de la capital delSegrià protestava contra la presèn-cia d'uns partits polítics que prete-nen convertir el monument en Para-dor Nacional, un agent dels Mossosd'Esquadra el va agredir.

>>Contraportada 16

En els darrers mesos bonapart de l'opinió publica-da, els diversos governs i,sobretot la patronal, hanreclamat una nova Refor-ma Laboral. Tanmateix,les propostes maximalis-tes de la CEOE han tren-

cat temporalment el deno-minat “diàleg social” ambl'executiu de Zapatero iels sindicats institucio-nals. Més enllà dels esti-res i arronses tot apuntaque al llarg de 2010 se sig-narà un acord entre les

LAIA JURADO PÀG. 2 // JOSÉ ESTRADA PÀG.2 // NÚRIA RODRÍGUEZ PÀG.3 // // PAU ALABAJOS PÀG. 14 // XAVI SARRIÀ PÀG. 16

Debat sobre laprostitucióLa situació de les treballadoressexuals a la ciutat de Barcelona hasaltat a la portada dels diaris, peròno pas per donar veu a la denúnciaque fan de la repressió i vulneracióde drets que pateixen, sinó com unaarma més de l'estratègia electoral.

>> Països Catalans 6

Crònica des dels camps de refugiats palestins

El periodista Martxelo Díaz relataper L'ACCENT dels de Beirut la vidaals camps de refugiats palestins dinsdel Líban.

>> Internacional 12

La cultura delfoc perilla a laCatalunya Nord

Una secció de l'entitat cultural nord-catalana Aire Nou de Baó han dema-nat asil polític al Principat davantel perill de veure prohibits els corre-focs a causa de la nul·la atenció queel Govern francès posa a les deman-des del món del foc nordcatalà.

>> Cultura 13

SUMARI

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

ENTREVISTA

Periòdic popular dels Països Catalans

162DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 2009

GGeerraarrdd SSaallaa:: ““AALLlleeiiddaa ss’’hhaa ffeetteeffeeccttiivvaa llaa ffrraasseeqquuee ttaanntt ddiieemm::‘‘oonn hhii hhaa lllluuiittaahhii hhaa rreepprreessssiióó’’””

Nou pols a l’Estat amb l’extensió de les consultes

Vora dos milions d'alumnes d'ensenyament no uni-

versitari han tornat a les aules dels Països Catalans.

La rentrées'ha produït entre l'alarma mediàtica de

la presumpta pandèmia de grip A i els anuncis de

la “digitalització” tot i que sense els portàtils enca-

ra a les aules. Uns ordinadors no exempts de polè-

mica ja que malgrat les declaracions a favor del pro-

gramari lliure, les administracions han mantingut

els contractes per pagar el programari privatiu de

Microsoft. L'inici de curs també ha portat notícies

positives com la coordinació entre les tres intersin-

dicals del sector de l'educació del Principat, el País

Valencià i les Illes Balears.>>En profunditat 8 i 9

Un pUn poble de 8.000 haoble de 8.000 habitants ha situat en el centre del debatbitants ha situat en el centre del debatppolític la independència. La consulta polític la independència. La consulta popular a Arenopular a Arenys deys deMunt, malgrat quMunt, malgrat que alguns no s'han cansat de recordar que alguns no s'han cansat de recordar que noe noté validesa legal, ha fté validesa legal, ha fet trontollar la classe pet trontollar la classe política. El folítica. El fet quet queea les urnes hi hagués més paperetes amb el "sí" qua les urnes hi hagués més paperetes amb el "sí" que quan ese quan esva fva fer el refer el referèndum estatutari no ha deixat gens tranquilserèndum estatutari no ha deixat gens tranquilsels qui esperaels qui esperaven quven que amb la refe amb la reforma s'aparcarien les reivinorma s'aparcarien les reivin--dicacions catalanistes vint andicacions catalanistes vint anys més.ys més.

>> Països Catalans 5 >> Països Catalans 5 FOTO:Oriol Clavera

Amb la convocatòria del referèndumd'Arenys de Munt, i tota la polèmicaque ha derivat, sembla que el procésd'autodeterminació de la ComunitatAutònoma de Catalunya s'haja desper-tat i l'esquerra independentista té alseu davant un repte molt difícil, fins i

tot jo diria que una contradicció. Nomésencetant des de ja un profund debatestratègic podrem eixir d'aquesta con-tradicció més forts i cohesionats.

Aquest referèndum, que compta ambel suport de la CUP d'Arenys de Munt,ha despertat molt interès, tot i no ser

vinculant, per què es pot plantejar comun test de com s'organitza un referèn-dum, de la reacció dels habitants d'a-questa contrada, de la reacció de l'Es-tat espanyol -aquesta ja la intuíem-, dequin costat es posicionarien els partits"sobiranistes"...

Però l'esquerra independentista téun repte molt major davant seu, i ésque si una de les premisses bàsiques delnostre moviment és la independènciade tota la nació catalana, l'autodeter-minació de només la CAC pot ser, i dicpotser, el cop de gràcia al projecte dePaïsos Catalans.

L'esquerra independentista, pense,ha de fer un intens debat intern pertindre un posicionament clar amb aferscom el referèndum d'Arenys de Munt,doncs augmentar la velocitat per laindependència de només un territoridels Països Catalans pot fer endarrerirencara més el procés a la resta de terri-toris, a causa de l'atenció que posaràl'Estat i les forces polítiques espanyo-

listes en aixafar l'incipient movimentindependentista a les Illes o el PaísValencià. L'equilibri entre territoris ésmolt desigual, i si en viles del Princi-pat es plantegen referèndums, en d'al-tres contrades encara estem a la fasede resistència, sense la capacitat d'en-gegar l'atac. Per això crec que l'esque-rra independentista ha de refermar-seen els seus objectius; la independènciade tota la nació i el socialisme, i ambcompanys de viatge com ERC, CDC o l'a-nomenat independentisme transver-sal, aquests objectius són impossibles.

L'esquerra independentista ha deseguir treballant per la unitat popular,creixent, ampliant la base social críti-ca, i saber quins són els seus objectiusfinals, i el més important, saber queuna petita victòria hui ací potser unaterrible derrota demà enllà. Trobar unavelocitat uniforme per construir unpaís serà difícil, però accelerar abansd'hora pot ser fatal.

Jordi Aldeguer i Fenoll, Barcelona

La vaga aparentment més contun-dent (viscuda el 1988, contra el Plad'Ocupació Juvenil, convocada con-juntament per CC.OO i UGT) al cap ia la fi no va ser més que una venjan-ça per un atac de banyes del secreta-ri general de la UGT respecte FelipeGonzález. Aquest últim devia pensarque, de la manera que havia maltrac-tat els sindicats ja podia fer el quevolia: els màxims responsables delsdos sindicats, eren constantmentsubestimats i menyspreats.

La vaga que aquell 14 de desembreva paralitzar pràcticament tot l'es-tat, va tenir a favor seu una partici-pació considerable de la dreta mésdefinida. Amb l'objectiu d'afeblir elprepotent PSOE, que cada vegada méss'assemblava al PRI mexicà, el PP esva acostar a les posicions dels vaguis-tes.

Aquella important demostraciódel conjunt dels treballadors i treba-lladores, va servir a Nicolás Redon-do (UGT) i Antonio Gutiérrez (CCOO)per confabular-se amb el Govern iincorporar-se de ple al repartimentdel pastís. A partir d'aleshores vanaugmentar les burocràcies dels dossindicats, es van intensificar els seusmètodes verticals i, sobretot, la corrup-ció en el seu interior. Van seguir sig-nant pactes penosos, van permetrepitjors decrets i, per a justificar laseva lamentable pràctica davant dela classe obrera, es van veure obli-gats a convocar cada cert temps fal-ses vagues generals, sempre d'un diao de mig, tal com va passar els anys1992, el 1994 i el 2002 .

Amb aquest panorama els empre-saris estaven encantats: es feien ricsde la nit al dia. Als i les treballado-res se'ls va fer flexibles com la gomade mastegar: van aconseguir elimi-nar els límits d'hores extraordinà-ries i equiparar el seu preu al de l'ho-ra normal; les traves per a acomia-

dar van desaparèixer i els seus cos-tos es van reduir; per al lloguer denous assalariats els empresaris vanpassar a limitar-se a picar de mansi, com en un restaurant, les ETT elsportaven la carta per triar al seu gust.Mentre que els treballadors/as per-dien tots els drets, els sindicatscol·laboraven demanant més i més"patrimoni sindical", més diners perals caus de formació, més comissionsper endollar buròcrates a l'adminis-tració. Era absolutament igual! Perquè el Sr. Anasagasti va anomenarmàfia a CC.OO i a UGT? Sota l'aixo-pluc d'un dels repartiments de pre-bendes al País Basc?

El PSOE, amo de la batuta des delprincipi, va dirigir l'orquestra en clauestèreo i va obrir la beta del desman-tellament del patrimoni públic: petro-li, energia, telèfon, transport, bancs,pensions… que preciós! Tot per a ells.Pels capitalistes. I això que eren d'es-querres! No em cansaré, i en aixòcoincidim molts, de recordar que ladreta històrica mai no va defensarmillor els interessos del capitalismeque aquesta mal anomenada esque-rra. Si a aquesta "esquerra" hi sumemels seus equivalent sindicals, alesho-res ens podem aproximar a compren-dre, no només el que passat la dege-neració sindical, sinó també el queha de venir.

Avui, el trio del terrorisme labo-ral i antisocial (Govern, el binomiCCOO-UGT i CEOE) ja estan maqui-nant un nou assalt contra els de sem-pre. Fa pocs dies en una reunió esta-tal a València en què van participardiversos grups polítics, socials i sin-dicals amb la finalitat de denunciari lluitar contra els que han provocatla crisi; en els debats sobre propos-tes de mesures alternatives a la cri-si, lògicament va aparèixer la volun-tat d'oposar-se a que es signi un altrepacte o reforma. Seguint els raona-

ments i la discussió, amb la raona-ble intenció de mantenir la unitatde tots els grups, un dels participantsva intentar eliminar d'aquesta tro-bada aquest punt. Va argumentar queno hi hauria acord per a la signatu-ra d'un nou pacte, ja que ell sabia "debona font" que els sindicats CC.OO iUGT estaven sorpresos pel gol quepretenia colar la patronal. "Com anellal dit", vaig pensar.

Amb gran fluïdesa van venir a lameva memòria, cosa rara en mi, moltsdebats de l'època en què jo militavaa CCOO i als seus òrgans de màximarepresentació a nivell de Catalunya.Carregàvem amb imposicions perDecret i amb signatures de Pactes, ialguns ja no sabíem què fer per aca-bar amb aquella sagnada. "No us n'a-doneu? Ens prenen el pèl!". "Resul-ta que la CEOE ens amenaça ambtallar-nos els dos braços, ens espan-tem, forcegem; al final només ensn'amputa un i a sobre ho celebremcom un èxit en la negociació". Eradesolador veure com aquestes "muti-lacions" es repetien una vegada i unaaltra, igual que si "fóssim l'au fènixde l'estupidesa".

Durant els 14 anys (comptantnomés després de la clandestinitat),que vaig aguantar (i que em van supor-tar) a CC.OO, vaig poder, juntamentamb altres companys i companyes,recórrer a arguments, amb o sensemetàfores, que fins i tot nens de vuitanys haguessin comprès. Com podiaser que experimentats activistes delsindicalisme no rectifiquessin i noreprenguessin una seriosa i conse-qüent defensa dels interessos d'aque-lles persones que representaven? Vaigarribar a pensar que potser no dona-ven més de sí; que potser de debò erenestúpids. Una cosa era que no adop-tessin bases radicals del sindicalis-me revolucionari; però des de posi-cions reformistes, si més no podrien

aconseguir cortines de fum noves pera la classe treballadora. Però ni això:les mosques se'ns van anar menjant.

Poc després dels primers pactes,vaig poder comprovar amb gran decep-ció, que hi havia de tot, però que elque majoritàriament mancava eral'honestedat i la consciència: abun-daven els dirigents que fluixejavenenfront dels vestits dels executius,encantats amb els flashos i amb latelevisió. Formaven un còctel d'im-postura, mediocritat, irresponsabi-litat i corrupció: individus que noens podien dirigir a cap altre lloc queno fos aquest a pou de desorganitza-ció, divisió, confrontació i sobretotconfusió al si de la classe obrera.

Algun dia caldria asseure al bancdels acusats a tots els que han col·labo-rat tan decisivament amb el capita-lisme i els seus governs causant tantde mal als treballadors i treballado-res i també a altres capes socials. Dosdels més clars exponents d'aquestadegeneració sindical han estat Anto-nio Gutiérrez (antic secretari gene-ral de CC.OO, actualment en l'actua-litat és Diputat a les Corts i assessordel PSOE) o José María Fidalgo, fit-xat per IE Business School (empresaprivada) com a expert per a dirigirnegociacions entre empresaris i tre-balladors.

Es necessitarien moltes pàginesper a poder escriure el nom de totsels que, des de posicions de respon-sabilitat sindical, han delinquit traintaquells que representaven. Però esmiri com es miri, la qüestió no nomésestà en comprendre l'espiral políti-ca i sobretot sindical que ens ataca,sinó en posar-se de ple en una acti-vitat crítica i intensa contra els cul-pables, i a l'hora, proposar alterna-tives clares enfront de l'aberració dellliure mercat i la competitivitat.

*José Estrada, està afiliat a CoBas

L’ACCENT 162DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 200902 OPINIÓ

A partir d’Arenysde Munt unabassa d’oli? LAIA JURADO I CANADELL VIC*

Molta gent parla "del cas d'Arenysde Munt" com qui parla d'un fetaïllat i allunyat de la realitat quo-tidiana. Una cosa estranya de qua-tre gats que un dia van decidir feruna consulta i prou. D'altres javeuen la llum al final del túnel:ja tenim aquí la independència.

Des del meu punt de vista, pen-so que no és ni una cosa ni l'altra,sinó que és un pas més, molt impor-tant, això sí, d'un treball dur quehem de fer entre tots si volem arri-bar a tenir un país lliure i inde-pendent.

Durant el diumenge 13 de setem-bre, alguna cosa va canviar, noméscalia que miressis la riuada de gentpels carrers d'Arenys de Munt, laimplicació de tots, les ganes de tre-ballar i també, com no, d'algunsaprofitats que només esperaven lacàmera de televisió per poder sor-tir i quedar ben condecorats.

Realment tot el país s'ha comen-çat a mobilitzar (entre platafor-mes ciutadanes, agrupacions d'en-titats i partits polítics) pel dret adecidir sobre el nostre futur. Unatac frontal i definitiu contra l'Es-tat espanyol? No ho sé si és tant,però en tot cas és un avís impor-tant que els catalans ens hem can-sat d'abaixar el cap i anar dientque "sí". Ara, ja no volem el queens donen, no estem d'acord ambel caramel que ens posen a la bocaper endolcir-nos i continuar pelmateix camí. Ara ja hem dit prou.

I quin paper juguen els ajunta-ments? Ha de ser important. A mim'agradaria que l'alcalde de Vicfes igual que el d'Arenys de Munt,agafés el toro per les banyes i donésel cent per cent de suport. Però noés el cas. El grup municipal de laCUP a Vic vam presentar en l'úl-tim ple una proposta d'urgènciaper recolzar la consulta d'Arenysi organitzar-ne una a Vic, però l'al-calde (CiU), amb el vot del PSC i laPxC si va oposar. Però no ens con-formarem amb una negativa, sinóque buscarem la fórmula d'acon-seguir el màxim consens de la ciu-tadania i del ple de l'ajuntamentper poder fer una consulta ambcara i ulls. Encara que en el pas-sat ple, l'alcalde no ens volguésescoltar, hi tornarem i no nomésdes de la CUP, sinó des de tot Vic.

I quin serà el resultat final d'unreferèndum a tota Catalunya? Noho sabem, però qui no desitja quea tots els nostres pobles surti "sí"a la independència? Però som cons-cients que el resultat pot ser con-trari. Ara no ho sabem del cert iaquest és el problema. Si el poblediu que no, doncs treballarem percanviar l'opinió; que pel contrarisurt que sí, doncs, siguem realis-tes, haurem de lluitar per la inde-pendència amb tot el que això com-porta.

*Regidora de l'Ajuntamentde Vic per la CUP

PUNT DE MIRA

LLaa vveelloocciittaatt ppeerr uunn ppaaííss

COL·LABORACIÓ JOSÉ ESTRADA *

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.

RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: CarrerMaldonado,46 baixos,46001València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera 34 bai-xos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa:: ppcc@lac-cent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiissttrriibbuucciióó:: 61554 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28. CCoonnsseellll ddee RReeddaacc-cciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarriba, Andreu Ginés,

Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss:: CescBlanco,Abel Caldera,Mercè Rubià (coords.),Joan Bua-des, Guillem Colom, Laia Creus, Pep Giner, AndrésGonzález, Aure Silvestre, Arnau Urgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.). EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tismi-netzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall:: Laia Altarriba, ManelLópez (coords.). CCuullttuurraa:: Hèctor Serra, Josep MariaSoler,Pau Tobar (coords.),Joan Sebastià Colomer,Jor-di Garrigós, Aurora Mora,Felip Pineda. CCiièènncciiaa ii TTeecc-nnoollooggiiaa:: Martí C. (coord.). CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés. CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa::Oriol Clavera. DDiissttrriibbuucciióó:: Xavier Gispert. HHaann ccooll··llaabboo-rraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Laia Jurado,José Estrada,Jor-di Aldeguer, Núria Rodríguez, Alícia Moragues, Cris-tina Ortega,Martxelo Díaz,Paco Francés,Vicent Com-pany, Pau Alabajos, David Iborra i Roger Sànchez-Amat.

Número 162. Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal:L-1014-02.La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

LA VEU DELS LECTORS

Sobre la degeneració sindical de CCOO (2a part)

L’ACCENT 162 DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 2009 OPINIÓ 03

Si fa dos anys arrencava el curs amb una campanya de desobediència

inesperada arran de l'actitud repressiva del Govern espanyol, aquest ini-

ci de curs és similar. Aleshores la guspira va ser la crema d'una foto dels

monarques espanyols a Girona. En poques setmanes, l'esquerra indepen-

dentista va estendre arreu dels Països Catalans la desobediència davant

la prohibició de cremar retrats reials. Per aquell motiu algunes persones

van ser encausades, però tothom es va mantenir ferm en la defensa de

la desobdiència contra uns símbols imposats. En aquesta ocasió, una con-

sulta popular sobre la independència ha estat el detonant. I la reacció

de l'Estat espanyol ha estat, com aleshores, intentar-ho prohibir. El pre-

sident espanyol, Rodríguez Zapatero, afirmava que la celebració de noves

consultes no s'escamparia a altres municipis. Però que ell no ho desitgi,

no significa que no succeeixi. Com ara fa dos anys, l'espurna s'estendrà

arreu del país, i és responsabilitat de l'esquerra independentista que s'es-

tengui de manera que no es converteixi senzillament en una arma pro-

pagandística dels partits parlamentaris catalanistes, sinó que sigui una

eina que faci avançar en l'alliberament nacional dels Països Catalans.

La importància de la consulta popular d'Arenys de Munt és que ha

estat un revulsiu per al país que ha aconseguit col·locar al centre del

debat polític la qüestió de la independència, i que malgrat les prohibi-

cions i intimidacions espanyolistes (ja fos de la Falange, del Govern de

Madrid o de l'administració de Justícia), la població d'aquest municipi

del Maresme s'ha mantingut ferma per exercir el dret democràtic de deci-

dir sobre els temes que l'afecten, en aquest cas sobre la independència.

Després de la festa d'Arenys, la pregunta és què fer. Emular la consulta

en altres municipis, s'ha proposat. Però com fer-ho?

Berga pot donar la resposta. La importància de la consulta popular

que el consistori berguedà vol impulsar és que traça el camí a seguir per

a l'esquerra independentista. És a dir, no renuncia a la nació sencera, no

renuncia a entendre que l'alliberament nacional només serà real si con-

tinuem vertebrant els Països Catalans des de Salses a Guardamar i des de

Fraga a Maó. I tampoc condiciona aquest alliberament a participar en

estructures imperialistes neoliberals, com ho és la Unió Europea. L'acti-

tud de la Unió Europea respecte la vulneració de drets polítics i civils al

País Basc demostra que aquesta respectarà molt abans la raó d'Estat que

la voluntat popular i que no serà mai una aliada en la lluita dels pobles

per la seva llibertat. En qualsevol cas, al procés iniciat a Berga només

manca que siguin les mateixes institucions municipals les que, tal i com

proposava inicialment la CUP, s'encarreguin d'impulsar i gestionar el

procés arreu dels Països Catalans per tal que les consultes simbòliques

passin a ser actes de sobirania reals.

Aquests dies de setembre l'esquerra independentista ha sentit cants

de sirena des dels espais mediàtics del catalanisme. És evident que nin-

gú no entendria que fos l'esquerra independentista qui bloquegés con-

sultes a favor de la independència com la impulsada a Arenys. Però

també és cert que renunciar als plantejaments centrals per tal de poder

sortir a la foto no farà pas avançar el moviment. S'ha arribat a la situa-

ció actual per la defensa dels propis plantejaments sense renúncies,

perquè les militants i els militants de l'esquerra independentista com-

parteixen unes premisses bàsiques, sobre les quals s'ha estructurat la

lluita i que són les que els defineixen: independència, socialisme i Paï-

sos Catalans.

Aquest Onze de Setembre, en el míting unitari que va cloure la mani-

festació a Barcelona de l'esquerra independentista, el portaveu de les

organitzacions convocants s'adreçava a les entitats sobiranistes: "A aques-

tes plataformes sobiranistes que ara s'apunten al carro de l'independen-

tisme, els diem: benvinguts companys, ja era hora". Si es renuncia als

Països Catalans, si es renuncia al socialisme, no es podrà dir d'aquí a uns

anys a altres companys i companyes que benvinguts en el camí de la trans-

formació social i l'alliberament nacional.

E D I T O R I A L

D’Arenys deMunt a Berga

El 18 de setembre va aparèixer als mèdiauna noticia que m'ha fet pensar. Comen-ça la verema a l'Estat francès i moltstreballadors i treballadores de l'Estatespanyol, han hagut d'emigrar durantuns mesos per poder sobreviure.

He escoltat molts cops a la famíliade ma mare parlar de la immigració enprimera persona. Van migrar als anys50 a l'Estat francès, des d'un petit poblede Castella, la meua àvia amb la sevafilla més gran. Van treballar a una fàbri-ca sense cap contracte i vivien allàmateix, en una mena de xaboles quehavien construït per a les treballado-res. Ma mare amb 12 anys es va quedara càrrec de son pare malalt i una ger-maneta de dos anys. El que més dolorels va provocar va ser el trencamentfamiliar i una total exclusió en la socie-tat francesa que no feia cap esforç perintegrar la gent treballadora d'altresparts del món. Dos anys després vandecidir tornar al poble però no per que-dar-se, sinó per iniciar una segona migra-ció, aquest cop a Alcoi. La indústria aAlcoi necessitava mà d'obra i quan mésbarata millor i com acostuma a passaren aquests casos qui menys té més dis-posat està a treballar per menys. I aixíara, amb un membre més de la famíliaperquè l'avia estava embarassada, vanviatjar sis persones sense res més queun parell de mudes. Els primers anysvan compartir casa amb altra famíliaimmigrada, deu persones en un mateixpis de 80 metres. Van ser moments durs:treballaven molt, no tenien amics nifamiliars i no entenien la llengua d'Al-coi, el català. Tampoc aquesta vegadaes van trobar amb una societat que feiaesforços per integrar la gent immigra-da. Es van construir barris sencers d'ha-bitatges de protecció oficial, barris sen-se serveis ni comerços que es conver-tien en els guetos de la migració anda-lusa i castellana que era prou nombrosa.

Però la memòria és selectiva i perles opinions que manifesten en parlarde la migració actual, m'atreviria a afir-mar que han acabat oblidant la seuahistòria. Trencaments de famílies, tre-balls precaris, mancances de drets, pre-judici social... On és la diferència? Iencara així no se senten identificatsamb la migració actual.

Vivim un moment de desmemòria,ja no col·lectiva o històrica, sinó fins itot personal. Tot eixe plec de gent, quehan sentit la por a allò desconegut, quehan treballar en les pitjors condicions,sense conèixer la llengua, amb famí-lies separades... Tota eixa experiènciacol·lectiva malauradament no es tra-dueix en solidaritat cap aquells homesi dones que hui dia es veuen obligats afer el mateix pas. Al contrari la socie-tat està plegada de prejudicis cap a lamigració . Els prejudicis però mai sóncasuals, no existeix eixe racisme o xeno-fòbia perquè tinguem un "gen" que ensfaça ser així, sinó perquè hi ha tot untramat d'interessos del sistema capita-lista en convertir les persones en mer-caderies humanes i quan més baratesi menys costos tinguen per a l'empre-sari millor. És si més no preocupant queeixa situació de la immigració, els i lestreballadores d'aquest país no la valo-ren des de la complicitat i la solidari-tat, doncs també les classes popularsautòctones suportem la precarietat iaixò ens hauria de fer veure que el res-ponsable de tot plegat és un sistema que

només busca rendibilitat econòmica ique restringeix cada cop més els nos-tres drets. I ara amb la crisi i com apun-tava la notícia de la verema, la migra-ció torna a ser una via de supervivèn-cia.

Si la migració queda invisibilitzadao almenys les desigualtats que pateixenen general, menys visible encara és lafigura de la dona migrada, malgrat queles dones representen als Països Cata-lans més del 45% de la població immi-grada i això és molt si tenim en comp-te que actualment la població migradarepresenta al voltant d'un 15% de lapoblació ( segons dades d'empadrona-ment).

Tampoc però, les dones, tan aque-lles que van rebre l'educació franquis-ta i que van viure amb molts drets reta-llats per ser dona, com aquelles que vamnàixer després però coneixem les llui-tes que hi hagueren i continuen haventper acabar amb les desigualtats de gène-re.

Tampoc elles mostren la solidaritatamb aquelles dones que per la seua con-dició de migrades, no gaudeixen a casanostra de drets que nosaltres ja hemconquerit. Moltes no tenen dret a votar,ni a treballar, el reagrupament suposaun permís de residència per la dona

però no de treball, tampoc els seus títolssón homologats de manera que acabenrecorrent als treballs més precàries. Amés a més aquesta situació s'agreuja enel cas de les dones que pateixen violèn-cia de gènere, perquè no poden accedira una independència econòmica i tam-poc poden gaudir de les poques presta-cions que atorga l'estat com ara les aju-des econòmiques. També cal denunciarque la Instrucció 14/2005 continua vigenti dicta que davant de l'arribada d'unadona estrangera que denuncia violèn-cia sexista s'ha d'esbrinar si la seuasituació és irregular i en aquest casseguir el procediment que pot derivarfins i tot en expulsió. Si bé és cert quedes que es va aprovar la llei integralaquesta situació no ha tingut lloc, noés menys cert que està vigent i això dei-

xa la dona sense papers, totalment inde-fensa.

Les dones que adquireixen permísde residència per reagrupament depe-nen totalment de l'home, fins i tot alseu document apareix el nom del seucònjuge i si es queda sense feina i no litornen a donar permís de residència,ella també és expulsada. Al segle XXI ia casa nostra, ens trobem amb donesque no tenen la categoria de ciutada-nes sinó de "dones de". Si aquesta situa-ció la veiem arcaica i inadmissible pera les dones autòctones, em costa d'en-tendre que el feminisme no lluite ambmolta més força, perquè els drets acon-seguits siguin gaudits per cadascuna deles dones que viuen aquí.

Cal tenir en compte que la gran majo-ria de dones que migren a casa nostra,no ho fen en forma de reagrupació, hiha una feminització de la migració iaquestes dones ho fan com a caps defamílies monoparentals i amb un pro-jecte propi de migració.

Aquesta migració de les dones cadacop és més elevada als Països Catalansi respon a la situació política i econò-mica tan dels països d'origen com elsde recepció. A la gran majoria dels paï-sos europeus que són receptors de migra-cions, s'ha viscut en les últimes dèca-des un canvi social important: la incor-poració de la dona al mercat laboral.Això ha suposat que les tasques de lallar, tradicionalment fetes per la dona,no puguen ser assumides, almenys enla seua totalitat, pel nucli familiar. Tam-poc els estats han apostat per serveispúblics professionalitzats. D'altra ban-da cal tenir en compte que aquestes fei-nes no poden ser deslocalitzades, lla-vors la fórmula capitalista és la de por-tar mercaderia humana, en aquest casdones, que es facen càrrec d'aquestesfeines sense cap seguretat social ni sousdignes.

És aquest l'alliberament pel quallluitem les dones dels Països Catalans?Reivindiquem que les tasques domès-tiques no tiguen sexe, que cal compar-tir-les, que cal que l'estat proporcioneserveis professionals, que s'equipare elrègim especial de treball domèstic...però la realitat és que aquestes tasqueshui dia les fan les dones migrades.

Cal acabar amb els obstacles que fanque les dones migrades no tinguen accésal món laboral i cal fer-ho des de la llui-ta conjunta perquè sabem molt bé laimportància que té la independènciaeconòmica per l'alliberament de la dona:cal regular i professionalitzar el sectorserveis de vida diària, cal equiparar elrègim especial de treballadors de la llaral règim general, cal homologar títolsi facilitar formació, cal acabar amb lapolítica restrictiva de reagrupamentfamiliar i atorgar permís de treball ales dones, cal incorporar la perspecti-va de gènere en les polítiques d'immi-gració, cal impulsar la producció i difu-sió d'informació sobre les discrimina-cions que pateixen, cal crear mecanis-mes alternatius a la denúncia peracreditar la condició de persona pati-dora de violència de gènere... Cal feraixò i més. Cal caminar cap endavantperò no podem retrocedir en els nos-tres drets i això és el que està passantals Països Catalans en matèria feminis-ta, perquè com acabe de comentar ahores d'ara hi ha moltes dones, que arai aquí no tenen ni dret a treballar.

“Menys visible encaraés la figura de la donamigrada,malgrat queles dones representen

als Països Catalansmés del 45% de la

població immigrada”

Alzheimer socialNÚRIA RODRÍGUEZ COL·LABORACIÓ

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

El míting unitari de l'esquerra inde-pendentista que va tancar la Diada aBarcelona començava amb la cremad'un retrat del monarca espanyol. Totauna declaració d'intencions d'aquestmoviment polític, que ha celebrat l'On-ze de Setembre més cohesionat delsdarrers anys amb el lema nacional:"Unitat Popular cap a la independèn-cia i el socialisme".

Tot i que durant el matí tant la zonadel Fossar de les Moreres (on hi ha ente-rrats els darrers màrtirs que el 1714 vanresistir contra l'exèrcit franco-castellà)i el passeig Lluís Companys (on la Gentde la Terra i Òmnium Cultural celebrenuna fira d'entitats catalanistes) vanestar menys concorregudes que en oca-sions anteriors, les manifestacions dela tarda al centre de Barcelona van aple-gar més gent que els darrers anys.

La pancarta unitària de l'esquerraindependentista obria les marxes, coms'ha fet ininterrompudament des delsanys vuitanta. Enguany la convocavenEndavant, CAJEI, Maulets, el SEPC, Aler-ta Solidària i, per primera vegada, s'hi

afegia la CUP. La pancarta la portavenrepresentants de les diverses organit-zacions, entre els quals alguns regidors.Els organitzadors van comptabilitzarfins a 7.000 manifestants, xifra supe-rior a l'any anterior.

A la marxa de l'esquerra indepen-dentista la seguia la convocatòria mésmediàtica d'enguany: la de les plata-formes sobiranistes. Va aplegar tambémilers de persones, possiblement mésque la de l'esquerra independentista,tot i que es va quedar lluny de la xifraque els organitzadors donaven de mane-ra eufòrica: 30.000 persones.

L'independentisme creix"Som l'esquerra independentista, queporta quaranta anys al carrer cons-truint l'alternativa social i nacionalque els Països Catalans necessiten". D'a-questa manera, Martí Majoral, des del'escenari instal·lat al passeig del Born,en nom de les organitzacions de l'es-querra independentista, reivindicavala feina feta durant les darreres dèca-des per un moviment que ha estat clauper fer créixer l'independentisme. Lesseves paraules anaven especialmentdirigides a les plataformes sobiranis-tes, i recordava: "Fa anys érem nomésl'esquerra independentista qui alçaval'estelada, qui defensava la lluita inde-pendentista. Ara, cada dia se'ns sumenmés persones perquè la farsa de l'auto-nomisme ha obert els ulls a més gent".

La consulta que al cap de dos diesse celebrava a Arenys de Munt era en

ment de molts manifestants, i des del'escenari Mayoral va voler fer-hitambé referència per celebrar lail·lusió que havia generat en bonapart de la població, però també perrecordar que "el marc de la Unió Euro-pea no és el nostre". A més, també vadefensar el marc nacional de lluitade l'esquerra independentista, de Sal-ses a Guardamar i de Fraga a Maó. Ésper això que més enllà d'Arenys, varecordar una de les principals citesmobilitzadores que té aquest movi-ment polític enguany: el 7 de novem-bre a Perpinyà, quan se celebraran

els 350 anys del Tractat dels Pirineus,que va marcar l'inici de l'esquarte-rament del país.

Mobilitzacions arreu del territori Des de fa anys l'esquerra independen-tista ha estès les mobilitzacions de laDiada més enllà de Barcelona. El mateixOnze de Setembre, doncs, hi havia con-vocatòries també a Lleida, Girona i Reus.

La Campanya Salvem el Roser infor-mava que "la protesta contra el Para-dor al Roser i la demanda d'absoluciópel Gerard van protagonitzar els actesorganitzats per l'Esquerra Independen-

tista a Lleida". A més, també a Lleida,dues persones solidàries amb el Gerardvan interrompre l'ofrena del PSC, mos-trant cartells i consignes demanant l'ab-solució del jove".

Un miler de persones es van mani-festar a Reus convocades per la plata-forma unitària Esquerra Independen-tista del Camp. I a Girona van ser 4.000les persones que van respondre a la con-vocatòria de CUP i Maulets, que anavaencapçalada per una pancarta que rei-vindicava "Fermesa", amb el convenci-ment que "la política del peix al coves'ha d'acabar".

L’ACCENT 162DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 200904 PAÏSOS CATALANS

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Una de les imatges de la jornada vaser la incapacitat d'ERC d'atreure darre-re de la seva pancarta bona part delsqui els voten i que es van manifestardurant la Diada (per molt que ERCassegurés que eren fins a 8.000 no pas-saven d'uns centenars). Molts d'aquestselectors van preferir sumar-se a la con-vocatòria de les plataformes sobira-nistes. No sorprèn: per un públic can-sat del llarg procés estatutari que acada bugada ha vist com l'Estatut patiauna nova retallada, el lema dels repu-blicans ("Estem construint un Estatpropi") era poc convincent. Era, no hiha dubte, molt més atractiu el lemade les plataformes: "Som una nació,volem un Estat propi", que enguanyhan sortit al carrer amb el discurs mésnetament independentista que maihavien fet.

Per contra, Reagrupament, va adop-tar una estratègia que li va ser més

efectiva per ser visible durant tota lajornada: enlloc de manifestar-se ambun bloc separat, va repartir samarre-tes i els seus militants i simpatitzantses van dissoldre dins de la marxa deles entitats sobiranistes.

Majoritàriament aquestes entitatsestan integrades per persones catala-nistes que s'han anat cansant progres-sivament de les polítiques pactistes

primer de CiU i després d'ERC, i quereivindiquen més fermesa en la defen-sa dels drets nacionals catalans. Fer-mesa, per molts d'ells, cada cop és unadefensa més inequívoca de la inde-pendència. Drets nacionals, els con-tinuen limitant, a la pràctica, al marcprincipatí.

El discurs de Joan Carretero és atrac-tiu per bona part d'aquests manifes-tants que seguien l'estela de Laportadurant la Diada. De segur que a ladirecció d'ERC estan preocupats pelganxo que pugui arribar a tenir Rea-grupament entre els qui fins les darre-res eleccions van votar els republi-cans. I possiblement a CiU també elspreocupa que hi hagin de competirper alguns votants. Es presenten unsmesos agitats abans de les autonòmi-ques on cada una d'aquestes forma-cions pugnarà per mostrar-se com laque millor defensa els interessos prin-cipatins. La Diada ha obert la precam-panya.

L'esquerra independentista s'ha manifestat més unida que mai // FOTO: Oriol Clavera

LL’’eessqquueerrrraa iinnddeeppeennddeennttiissttaa rreeiivviinnddiiccaa llaa nnaacciióó ccoommpplleettaa eenn llaa DDiiaaddaa

Martí Majoral:“Soml’esquerra indepen-

dentista,que els PaïsosCatalans necessiten”

Els actes oficialsno poden escapar de lesprotestes LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Des de Pasqual Maragall va assu-mir la Presidència de la Genera-litat, coincidint amb la Diada elGovern va buscar una fórmulaper tal que les autoritats políti-ques poguessin celebrar la jor-nada d'una manera tranquil·laon no arribessin els xiulets ambquè moltes d'elles són rebudes al'estàtua de Rafael de Casanova.És per això que es va instaurarl'acte del parc de la Ciutadella,on s'asseguren un coixí de segui-dors fidels que no permetin queles queixes entorpeixin una cele-bració que volen aïllada de pro-testes. Però aquesta nova con-

cepció de Diada no va evitar quese'ls plantessin enguany moca-dors palestins per tal de protes-tar contra la presència de la can-tant israeliana. Tant la Platafor-ma Aturem la Guerra com lesorganitzacions de l'esquerra inde-pendentista havien convocat lapoblació que expressés el rebuiga la presència de la intèrpret perles seves paraules de suport a l'e-xèrcit israelià en l'ofensiva con-tra Gaza que el mes de gener vadeixar 1.500 morts a la franja.

A banda de la protesta a l'ac-te oficial, les treballadores i elstreballadors de diverses empre-ses que han presentat d'expe-dients de regulació d'ocupacióvan decidir fer-se sentir en lesofrenes florals

Per bé que alguns mitjans decomunicació i el Govern princi-patí van presentar la xiuladacom un rebuig al Cant dels Sega-dors, fins i tot el mateix ArturMas va assegurar que no era pasuna xiulada contra l'himne (queno para de sonar en tot el matídurant les ofrenes), sinó contrala gestió dels polítics de la Gene-ralitat.

L’APUNT

ERC i Reagrupament pugnenpels sobiranistes

Les plataformes sobiranistes arrosseguen milers de personesmentre ERC i Reagrupament competeixen pel lideratge polític

Laporta, estrella mediàtica de la Diada

“Hi hagué mocadors palestins

a l’acte oficial i,com tots els anys,xiulada contra elsERO a Rafael de

Casanova”

L’ACCENT 162 DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 2009 PAïSOS CATALANS 05

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

Munt hi havia centenars de perso-nes preparades per a oferir-los uncomiat a l'alçada de la provocacióque havien perpetrat. Finalment,l'expedició feixista pogué fugir perla carretera de muntanya, no sen-se deixar pel camí part de les llu-nes dels autobusos.

La massiva afluència d'indepen-dentistes es feu sentir amb tota laseva plenitud a l'hora de dinar. Tro-bar taula a Arenys esdevingué mis-sió pràcticament impossible. La prò-pia comissió organitzadora esgotàquasi un miler de racions que havia

tantena de feixistes que, emparatspel permís concedit primer per laGeneralitat i després pel jutge, enar-boraven banderes espanyoles. Enaquest cas, la feina d'entitats comContrastant hagués estat simple:un autobús i un minibus fan unmàxim de vuitanta places, així queaquest era el sostre d'assistents ala concentració feixista.

A dos quarts de dues, els feixis-tes tornaren a pujar als autobusosperò no pogueren efectuar la reti-rada fins quasi una hora més tardja que a les sortides d'Arenys de

ABEL CALDERA BERGA

A les vuit del matí, a la riera d'A-renys es desvetllava el secret sobreel lloc de les votacions. Finalmentse situarien les cinc urnes al Cen-tre Moral, just tres cases més avallde l'ajuntament. Mentre s'acaba-ven els preparatius per a obrir elcol·legi electoral, una cinquante-na de voluntaris, bàsicament mili-tants de la CUP, es reunien per apreparar el dispositiu de segure-tat. La consigna era clara: no rega-lar a l'enemic una fotografia d'en-frontaments per impedir que s'a-tiés el discurs de la divisió civil. Lareunió es celebrà a la sala munici-pal on un jutge havia prohibit laconvocatòria i on la Conselleria deSalut, per evitar que s'utilitzés, hihavia instal·lat precisament aquelldia un banc de donació de sang.Només obrir les urnes, ja es formàuna cua per votar que no es desfa-ria fins ben entrada la tarda. Men-trestant, la vila es començava aomplir de gent vinguda d'arreu dela nació, que cap al migdia ja erenmilers.

A partir de migdia, tota l'aten-ció es desvià a la plaça de l'Esglé-sia i al tram de riera que hi passaper davant. Allà es concentrava elgruix de la població disposada adonar la benvinguda a la manifes-tació de la Falange. A l'altra ban-da de la plaça, tant al parc com ala riera un cordó de seguretat sepa-rava milers de ciutadans de la vui-

AArreennyyss:: mmééss vvoottss ffaavvoorraabblleess aa llaa iinnddeeppeennddèènncciiaa qquuee aa ffaavvoorr ddee ll’’eessttaattuutt

Primer votant el matí del diumenge 13 a Arenys de Munt // FOTO:Oriol Clavera

ABEL CALDERA BERGA

Rodríguez Zapatero afirmà el diasegüent de la consulta d'Arenys queno es preveia un efecte dominó. Sihem de fer cas al degoteig d'infor-macions sobre municipis disposatsa convocar referèndums similars,podem concloure que l'havia espi-fiada al mateix nivell que quandurant la campanya electoral va afir-mar que la crisi no existia.

Desenes d'ajuntaments del Prin-cipat s'afanyaren a afirmar que ellsestaven disposats a donar suport aun referèndum... si alguna entitat

del poble l'organitzava. Fins i tot aBerga, on la moció original presen-tada per la CUP determinava que eral'ajuntament qui convocava la ciu-tadania, això s'hagué de canviardavant la negativa de CiU d'incórreren una desobediència a l'ordenamentespanyol.

L'associació de regidorsDecidim.cat va llançar la iniciativade realitzar totes les consultes en unsol dia, proposant primerament el 6de desembre. Davant els dubtes quegenerava una data immersa en elmajor pont festiu del que queda d'any,finalment en una reunió conjunta

amb altres pla-taformes sobi-ranistes s'acor-dà treballar per

tal de poder-ho realitzar el 13 de des-embre.

Amb tot, aquestes reunions notenen una vinculació directa ambels diversos organismes que prete-nen convocar les consultes. NomésOsona Decideix va participar de lareunió de coordinació. Per tant, lesdecisions preses per les plataformessobiranistes a dia d'avui només tenenl'efecte de guia.

En certa manera, això quedà palèsel dissabte 19 de setembre en la con-venció d'alcaldes i regidors d'ERCcelebrada a Santpedor. Seguint l'es-tratègia iniciada el mateix diumen-

ge a Arenys d'assumir al màxim elsrèdits i les conseqüències de les con-sultes, la direcció republicana vaplantejar fer els referèndums de for-ma esglaonada, presentant una pri-mera tanda de deu municipis gover-nats per la seva formació i disposatsa fer-ho. Pel que fa a altres qüestions,com la de la territorialitat, si bé totala documentació presentada en aques-ta convenció feia referència explíci-tament als Països Catalans, l'estra-tègia d'ERC deixava en mans de Deci-dim.cat l'elecció de la pregunta.

La CUP, iniciadora tant de l'es-tratègia d'Arenys de Munt com delpas endavant de Berga, aprovà enel seu Consell Polític del 19 de setem-bre impulsar mocions on la qües-tió territorial englobés el conjunt

de la nació. En cas de participar d'i-niciatives impulsades per organit-zacions alienes a la CUP, el ConsellPolític insta les assemblees localsa fer del posicionament favorableals Països Catalans un puntal bàsica reivindicar.

Països Catalans, data conjunta,partits polítics, plataformes sobira-nistes, comissions organitzadoreslocals... Una amalgama complexa depunts de vista i interessos on hi hafixat actualment el centre del debatpolític. Mantenir l'atenció de l'opi-nió pública i ser capaços de tornara posar en evidència l'estat són elsreptes principals als quals s'enfron-ta aquesta iniciativa si vol mante-nir les quotes d'èxit popular aconse-guides a Arenys.

Altres municipis s’hi apunten

Els resultats

Autodeterminació2009

Estatut 2006

Cens 6.515 5.828

Participació 2.671(41,1%)

3.256(55,8%)

Sí 2.569(96,3%)

2.424(74,4%)

No 61 (2,3%) 586 (18%)

Blanc 29 (1,1%) 207 (6,3%)

preparat pel dinar popular, men-tre que en un restaurant del polí-gon industrial de la vila, amb capa-citat per a més de 400 persones, aquarts de cinc de la tarda encaraera necessari fer cua per tal de tenirtaula.

Després de dinar, tota l'atencióes centrà novament davant elcol·legi electoral. Passat el perilld'aldarulls causats per la concen-tració feixista, els polítics profes-sionals feren la seva aparició com-cargols després de la pluja -que percert es deixà notar en algunsmoments de la tarda-. Diversos par-lamentaris d'ERC -Tardà, Junque-ras, Bertran i Aragonès-, parape-tats com a observadors, juntamentamb dirigents de CDC com ÀngelColom.

Arribat l'hora del recompte, un

miler de persones continuaven con-gregades davant el Centre Moral.Amb la marxa de la llum del dia,la concentració -amanida amb ban-deres i càntics patriòtics-, adquiríun cert aire bàltic que transporta-va als moments de la independèn-cia lituana o estoniana. Finalment,el portaveu de la comissió i regi-dor de la CUP Josep Manel Ximenissortí a donar el resultat. Desprésd'anunciar la derrota en tota reglade l'autonomisme i dels momentsd'eufòria posterior, la gent comen-çà a abandonar Arenys. De torna-da a casa, Catalunya Informacióanunciava que Joan Carretero haviallançat la canya a Laporta pel seuprojecte de Reagrupament, i quel'ajuntament de Berga havia con-vocat un ple extraordinari per donarsuport a un nou referèndum.

Triomf rotund en tots els camps. El referèndum d'Arenys de Munt aconse-gueix situar-se en la centralitat del debat polític amb uns resultats més quesignificatius: els vots a favor de la independència han superat els vots favo-rables a l'estatut en el referèndum de 2006

L’ACCENT 162DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 200906 PAïSOS CATALANS

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

Des que fa gairebé 4 anys, el 23 dedesembre de 2005, es va aprovar l'Or-denança del Civisme a Barcelona,que les treballadores sexuals de laciutat denuncien la repressió i vul-neració de drets que pateixen. Laproblemàtica ara s'ha vist agreuja-da per l'assetjament a què s'han vistsotmeses, ja no només per la Guàr-dia Urbana i els Mossos d'Esquadra,sinó també pels mitjans de comuni-cació arran de la publicació d'unesfotografies de prostitutes treballantal Mercat de la Boqueria.

Una situació que no només esdóna a la capital principatina, sinóque s'ha estès arreu del país. I és quel'Ordenança de Barcelona va provo-car un efecte dominó, i en moltspobles i ciutats se'n van aprovar demolt similars. Un exemple n'és laJonquera, on està prohibit "oferir,sol·licitar, negociar o acceptar, direc-tament o indirectament, serveissexuals a l'espai públic", amb mul-tes que arriben fins als 3.000 euros.I on, precisament per la por a aques-tes multes i la persecució policial aquè estan sotmeses les prostitutes,una dona va morir atropellada a lacarretera el passat dissabte 19 a lamatinada mentre fugia d'una patru-lla dels Mossos.

O a Lleida, on la CUP criticavadurament que "tipificar com a infrac-

ció el treball sexual ofert a la viapública reforça la imatge degradantque la dona viu com a treballadorad'aquest sector, i al sancionar-la escriminalitza la víctima d'una situa-ció discriminatòria i de violènciacontra les dones com és la prostitu-ció". I instava a retirar l'ordenan-ça.

Etern debat: la regulaciócom a solució? I és que més enllà de l'endurimentde la situació de les treballadoressexuals arran de la criminalització

i persecució a què estan sotmeses,més enllà de l'ordenança del civis-me i la voluntat dels ajuntamentsd'amagar la prostitució (que no eli-minar-la) hi ha problemes més greus:proxenetes, màfies i explotadors.Desigualtat social, discriminació,racisme, violència contra les dones.

Les associacions de treballadoressexuals i veïnals, s'han posicionat afavor de la regulació, doncs consi-deren que amb les polítiques derepressió actuals l'únic que s'acon-segueix és empitjorar la situació deles dones i traslladar-les de zona. I

sobretot, han reclamat que les donesque exerceixen la prostitució puguinfer-ho de manera "digna" i en con-dicions, i que puguin participar deles decisions que es prenguin a par-tir d'ara per a solucionar el conflic-te obert. En aquest sentit, a més devalorar positivament la possibilitatde la nova obertura de meublés, tam-bé han proposat l'obertura d'habi-tacions als bars. Tot i que tal i comha expressat més d'un cop l'associa-ció Àmbit Dona, les màfies actuenmés fàcilment en els llocs tancats,i és per això que moltes prostitutesse senten més lliures i volen conti-nuar treballant al carrer.

A la Catalunya Nord la prostitu-ció no està penalitzada A la Catalunya Nord, i tot l'Estatfrancès, la situació és força diferent.La prostitució no està penalitzadani a l'interior de locals ni al carrer.Tot i això, el govern francès estàestudiant canviar la legislació pertal de multar-ne els clients, situa-ció que ja succeeix a molts munici-pis dels Països Catalans. Associacionsde dones i de treballadores sexualshan advertit, però, que la majoriade denúncies que reben avisant desituacions d'explotació i coacció perpart de proxenetes i màfies a pros-titutes venen precisament d'aquestsclients, que temen que a partir d'a-ra deixin de fer-ho.

EEnnttiittaattss vveeïïnnaallss,, ffeemmiinniisstteess ii ppeellss ddrreettss ddeellss iimmmmiiggrraattss rreeccllaammeenn llaa lleeggaalliittzzaacciióó ddee llaa pprroossttiittuucciióó

Manifestació a Barcelona el 2005,quan es va aprovar l'ordenança del civisme que ara ha derivat en polèmica // FOTO:orianomada

ALÍCIA MORAGUES

El diputat d'ERC Joan Tardà, pre-sentava el passat dia 16 al Minis-teri espanyol d'Igualtat una pro-posta per a què 'reguli la prostitu-ció d'aquelles per-sones quel'exerceixen lliu-rement i de mane-ra voluntària' al'Estat espanyol.Com defensen elsseus col·legues del'ANELA (Asocia-ción Nacional deEmpresarios deLocales de Alter-ne) que tal comells mateixos es defineixen són"ese valiente grupo de ciudadanos(..) que luchando conseguirá quela regularización de la prostitu-ción sea un hecho, y la sordidezde un sector que necesita con todaurgencia ser considerado como una

actividad empresarial más". Deixant de banda els detalls que

tot plegat suposaria, aquesta dis-tinció entre prostitució "lliure" o"neta" i prostitució forçada, queaquests proxenetes ens volen fer

creure, no existeix.Afirmar el contra-ri seria llençar perterra tots els estu-dis fets amb les per-sones que es dedi-quen a la prostitu-ció sobre les raonsque les han empèsa fer-ho.

Si estudiem elsorígens i les trajec-tòries socials de les

persones que es prostitueixen, laconstatació és implacable: la pros-titució reprodueix les relacionssocials entre classes i els rols degènere de totes aquelles personesque han viscut i crescut en entornsmarginals i amb un nivell acadè-

mic molt limitat, malgrat el noufenomen de dones amb alts nivellsde renda i estudis que s'estan afe-gint a aquest món que ni de bontros són representatives. La pros-titució amaga sofriments que totesles persones que hi participen com-

parteixen a nivells diversos i quesovint són difícils d'expressar. Elsque diuen prostituir-se lliurementreprodueixen aquesta dominaciósexual de l'home sobre la dona,moltes vegades sense saber-ho, ofins i tot considerant-ho un mal

menor, ja que s'ha abusat sexual-ment d'ells de xicotets o han estatmaltractats en les seves relacionsde parella i creuen que almenys,si cobren, la situació no és tandolenta. Reivindicar la lliure elec-ció significa no sentir-se tan víc-times. Aquesta lliure elecció doncs,és un miratge on reflectir i assu-mir la seva nova identitat, llunyde la victimització. No tractem dedeslegitimar la opinió d'aquestespersones quan des de l'abolicionis-me reclamem una política a favorseu, es tracta de desemmascararaquest argument de la lliure elec-ció que recolza les dinàmiquessocials existents. L'abolició de laprostitució vol dir destruir la pobre-sa, l'explotació sexual i l'opressió.En definitiva, el capitalisme i elpatriarcat, i potser això ja no inte-ressa tant al senyor Tardà i als sen-yors d'ANELA.

* Alícia Moragues és sindicalista i feminista

La prostitució: reproducció de les relacions entre classes i rols de gènere

ANÀLISI

Per a l'autora,"la prostitució reprodueix les relacions socials entre classes i els rols de gènere"

“L’abolició de la prostitució vol dir

destruir la pobresa,l’explotació sexual i

l'opressió”

“Més enllà de l’orde-nança del civisme i lavoluntat d’amagar laprostitució hi ha pro-

blemes més greus:proxenetes,màfies i

explotadors”

L’ACCENT 162 DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 2009 PAÏSOS CATALANS 07

REDACCIÓ PALMA

PSM i ERC, els dos partits del cata-lanisme moderat a Mallorca, vanparticipar el passat 12 de setem-bre en la rebatejada com a "falsaDiada de Mallorca". De fet, elsprincipals representants d'amb-dós partits compartiren l'acte cen-tral d'aquesta Diada amb la cúpu-la del PSIB i, fins i tot, amb partdel PP balear, que també acudí al'acte institucional al teatre Prin-cipal de Palma.

La Diada del 12 de setembrecomençà a ser celebrada per laclasse política mallorquina l'any1997, quan el Consell de Mallorca,l'òrgan insular dirigit llavors pelsregionalistes d'Unió Mallorquina(UM), va decidir fer un acte percommemorar el 12 de setembre de1276, quan el rei Jaume II jurà laCarta de les Franqueses i els Pri-vilegis del Regne de Mallorca.

Així, des de 1997 la institucióinsular, ara en mans de la conse-llera Francina Armengol (PSIB),promociona la celebració d'aques-ta Diada, que ha servit sempre perarraconar en el calendari políticla històrica convocatòria indepen-dentista que té lloc durant la Dia-da del 31 de desembre a Mallorca,on els membres d'alguns partits

semblen sentir-se cada cop mésincòmodes.

El tarannà regionalista del 12de setembre (tant pel seu contin-gut històric com pel discurs polí-tic que se'n desprèn) ha fet queno només els "inventors" de la jor-nada (UM) segueixin celebrant-lacada any, sinó que des del primerdia han estat secundats pel PSIBi el PP.

Des de fa uns anys, a més, tantERC com el PSM participen en elsactes de la "falsa Diada", malgratl'estès sentiment de rebuig quecrea aquesta efemèride per a lesbases d'ambdós partits, ja que escommemora la concessió reial deprivilegis a l'illa de Mallorca res-pecte de la resta dels Països Cata-lans.

Per la seva banda, l'organitza-ció juvenil independentista Mau-lets també ha volgut sortir el carrerenguany en motiu del 12 de setem-bre, tot i que ho han fet amb unesintencions totalment contraposa-des, editant cartells que denun-cien la celebració de l'efemèride.

Enguany, a més, l'afluència dela societat civil als actes de la Dia-da ha minvat encara més que enedicions anteriors, quan els índexde participació ja avergonyien alsseus responsables polítics.

D'altra banda, s'espera que aviatcomenci a entrar en funcionamentla Plataforma 31-D per tal de prepa-rar els actes de la històrica Diadade Mallorca, que enguany podriapresentar novetats importants, jaque el naixement de col·lectius comGent Activa a Palma i a Inca o d'En-davant Mallorca planteja un nourepte per a l'esquerra independen-tista de l'illa.

Protesta de Maulets durant la falsa Diada del 2006

CESC BLANCO SAGUNT

El pas de la televisió analògica a laTDT podria comportar que centenarsde milers de catalans no puguin veu-re TV3. Davant d'aquesta constata-ció, i en vistes a la poca predisposi-ció per arribar a un acord de governscom el valencià, aquest setembre haarrencat la recollida de signaturesde la Iniciativa Legislativa Popular"Televisió sense fronteres".

Quan els anys vuitanta es va cre-ar Televisió de Catalunya, tant al PaísValencià com a les Illes, molta gentals pobles es va organitzar perinstal·lar repetidors per rebre el sen-yal d'una televisió que, fins a l'actua-litat, ha estat l'única que ha garan-tit una televisió íntegrament en cata-là i amb programes d'una certa qua-litat. Malgrat les mancances en eltractament informatiu i en el marcreferencial (que només al Temps con-templa els Països Catalans), la pobla-ció de fora del Principat vol conti-nuar veient TV3.

És per això que Acció Cultural delPaís Valencià ha engegat la campan-ya perquè a través de la iniciativapopular s'aprovi una nova llei al Par-lament espanyol que garanteixi larecepció completa de tots els canalsen català arreu dels Països Catalans.La comissió promotora de la ILP l'en-

capçalen els expresdients Jordi Pujoli Pasqual Maragall. Ara ha començatel compte enrere per aconseguir500.000 signatures en nou mesos alconjunt de l'Estat espanyol.

En una taula rodona organitza-da el passat 17 de setembre a Barce-lona pel Grup de Periodistes RamonBarnils, el representant d'ACPV varessaltar que actualment els mitjansaudiovisuals són peces imprescindi-bles per a "la normalització de l'ús

EEnnggeegguueenn uunnaa IILLPP ppeerrqquuèè TTVV33 eess ppuugguuii vveeuurree aa ttoott eell ppaaííss

PSM i ERC tornen a participar enels actes de la “falsa Diada”

del català i la identificació del par-lant amb la comunitat de parlants".El president de l'Obra Cultural Bale-ar, Jaume Mateu, va lamentar que elpanorama televisiu actual "és pitjorque el de fa 20 anys", fent referènciaa què als anys vuitanta hi havia doscanals en castellà que emetien alsPaïsos Catalans (TVE i La 2) i dos decatalans (TV3 i Canal 9), mentre queara hi ha "36 canals en castellà i 3 encatalà".

Recollida de signatures a fovaro de l la ILP a Benigànim

CESC BLANCO SAGUNT

EEss pprreesseennttaall’’AAJJ ddeell CCaammppddee MMoorrvveeddrreeC. B. SAGUNT

El passat diumenge 13 de setem-bre es va presentar l'Assembleade Joves del Camp de Morvedre(AJCM) a Sagunt, la capital dela comarca. L'esdeveniment vaaplegar una vintena de perso-nes, i després de fer la presen-tació i donar les explicacions iraons de l'acte es realitzà unsopar popular. Al Camp de Mor-vedre es reprèn la feina feta perun antic nucli de la PUA i pos-teriorment d'Endavant, ara jadissolts. Tanmateix, la inten-ció de l'AJCM és reprendre elscontacte amb els col·lectius dela contornada.

DDeemmaanneenn 775500eeuurrooss ddee mmuullttaaaa TToommeeuu MMaarrttííppeellss ffeettss ddee ll’’AAccaammppaalllleenngguuaaEl judici contra Tomeu Martípels fets ocorreguts en la darre-ra edició de l'Acampallengua,en què presumptament el vice-president i coordinador de l'O-bra Cultural Balear s'haurianegat a identificar-se davant laGuàrdia Civil ha quedat vist pera sentència. La fiscalia li dema-na la imposició d'una multa de750 acusat de resistència a l'au-toritat. Per la seva part, TomeuMartí va declarar que en capmoment es va negar a la iden-tificació i encara menys que vainsultar als agents, aporta diver-sos testimonis, entre ells uncomunicat de l'ajuntament deSa Pobla i un informe de la Poli-cia Local que ho corrobora -docu-ments que la fiscalia obligà atraduir al castellà al·legant queno els entenia. Martí no des-cartà denunciar els agents perdetenció il·legal.

OObbrree lleess ppoorrtteess ll’’AAtteenneeuuFFrraanncceesscc LLaayyrreettDissabte 12 de setembre obria lesportes l'Ateneu Francesc Layret,una associació que aplega gentvinculada als barris de Sant Anto-ni i l'Esquerra de l'Eixample sotal'objectiu general de dinamitzaractivitats socials i culturals ambun punt de vista d'esquerres i enl'àmbit dels Països Catalans.

La inauguració del local, situatal carrer Villarroel i tocant a laGran Vía, pretenia donar a conéi-xer l'entitat entre persones delsbarris propers. En total, una micamés d'un centenar de personesvan passar durant la tarda i elvespre del dissabte.

BREUS

“Molta gent alspobles es va

organitzar perinstal·lar repetidors

per rebre el senyal de TV3”

“Des de fa uns anys tant ERC com

el PSM participen enels actes de la ‘falsa Diada’”

DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 200908 EN PROFUNDITAT

Primmer cuurss

ssotaa laa LECC

Al Principat, aquest serà el primer curs en

que la Llei d'Educació de Catalunya serà en

vigor. El pols entre el conseller Maragall i

els sindicats, lluny d'acabar-se, podria inten-

sificar-se a causa dels equilibris pressupos-

taris i les improvisacions pròpies del conse-

ller, amb una més que probable represa de

l'intent de modificació del calendari esco-

lar que tanta polseguera va aixecar el curs

passat entre el món empresarial.

REDACCIÓ BARCELONA

Aquest setembre, els prop de 2 milionsd'alumnes d'ensenyament no univer-sitari dels Països Catalans han tornata les aules. Entre notícies alarmistesde pandèmies i una allau de portà-tils que no s'ha materialitzat, les cuesde cotxes a les rodalies dels centreseducatius indiquen que tot torna a larutina després del període estival.

En un país que ocupa un lloc mésque discret en inversió educativa perestudiant, un any més s'han repetitles queixes dels sindicats de l'ensen-yament alertant de la manca de mes-tres per atendre les creixents deman-des que la societat exigeix a l'escola.Al País Valencià, STEPV denunciava

que "el curs comença a secundàriaamb manca de professorat i centresen mal estat". La USTEC al Principatfa un balanç contundent: "comencemmolt malament", mentre que STEI ales Illes denuncia que s'està lluny dela inversió en educació recomanadaper la UNESCO.

El "Panorama de l'educació 2009"publicat aquest setembre per l'OCDEtorna a posar de relleu les mancan-ces de l'educació al nostre país. Undels forats negres és la formació pro-fessional, en què el nombre de matri-culats es situa fins a 18 punts per sotade la mitjana europea. De fet, a l'es-tat espanyol un de cada tres estu-diants només cursa els estudis obli-gatoris, sense cap tipus d'especialit-

zació professional posterior, i són lesIlles Balears el territori on aquestfenomen és més acusat, passant aengruixir la roda de la precarietat il'estacionalitat.

Pel que fa a la inversió pública,l'informe situa l'estat espanyol a lacua dels països d'Europa occidental iper sota de la mitjana de l'OCDE. Lesxifres corresponents a l'estat francèsno són tampoc gaire superiors a lesde l'espanyol. De fet, malgrat les pro-meses fetes sobretot pels governs tri-partits del Principat i les Illes d'in-vertir el 6% del PIB en educació -reco-manat des de fa més de 20 anys perla UNESCO-, aquesta inversió actual-ment amb prou feines supera el 3%.

REDACCIÓ BARCELONA

Malgrat que al Principat per pares i alum-nes el curs comenci el 14 de setembre, pelprofessorat comença el dia 1. Són un seguitde dies -enguany 8 de laborables- que ser-veixen per a planificar i preparar el curs.Mentre els mestres d'infantil canvien ladecoració de les classes, personalitzen elspenjadors de les jaquetes per als nousinquilins de l'aula, destrien i desinfectenles joguines i fan la planificació del curs,el professorat de secundària organitza elsgrups d'aules, fa les planificacions dedepartament, enllesteix les programa-

cions i ultima les activitats que, un copiniciat el curs, s'aniran plantejant sensepausa a les aules per tal d'intentar man-tenir l'atenció dels adolescents. Una fei-na poc coneguda per qui no pertany alcol·lectiu d'ensenyants però bàsica per aun bon funcionament del curs.

Enguany, el curs ha començat al Prin-cipat com sempre, amb milers de placesvacants per a cobrir amb personal inte-rí. L'expectació d'aquest col·lectiu eramajor que altres anys, ja que s'ha inau-gurat un nou sistema telemàtic d'adjudi-cació de destinacions. El coneguts com anomenaments -adjudicació de llocs de tre-

CCoonnttrraaccttaacciioonnss ttaarrddaanneess ppeerr rreettaallllaarr ddeess

Continua FFont de Mora

L'enfrontament del PP amb el col·lectiu ensenyantsegueix marcant la pauta al País Valencià. En larecent remodelació del govern de Paco Camps, elconseller d'educació Alejandro Font de Mora foudels pocs que conservà la mateixa cadira. Campsrecompensava així qui havia mantingut el polscontra l'assignatura d'Educació per a la Ciutada-nia. Per acabar de reblar el clau de l'enfrontament,el jutjat de Xàtiva ha fixat per al 23 d'octubre eljudici de faltes contra el dirigent del PP i alcalded'aquesta localitat, Alfonso Rus, per haver titllatel col·lectiu de professors valencianoparlants de"gilipolles".

RReelleeuu a

la ccoonnsseelleerriia

La reedició del pacte de progrés a les Illes, després

de l'etapa de Jaume Mates, ha fixat una certa coha

bitació entre sindicats i conselleria. Biel Calden

tey, secretari general del majoritari STEI, afirm

va a l'agost en una entrevista a Diario de Mallo

ca "estar pendent de l'avaluació final a la con

llera Bàrbara Galmés". Una avaluació que hau

de canviar d'examinat, ja que Francesc Antich

substituí el passat 14 de setembre per Bartom

Llinàs. Aquest és la mà dreta d'Antich i se'l co

dera un candidat idoni per a pilotar amb m

ferro en temps de crisi la segona conselleria

important en pressupost.

“Segons fonts consul-tades per L'ACCENT,elretard en el cobrimentde les places té l'objec-

tiu de procurar elmàxim d'estalvi en lesretribucions salarials”

DDiiggiittaalliittzzaacciióóppoollèèmmiiccaa REDACCIÓ BARCELONA

Una de les imatges de l'inici de cursha estat la implantació d'ordinadorsportàtils per als alumnes. Presentatcom una mesura inclosa en el famósPlan E anomenada Escuela 2.0, pre-tén modernitzar i represtigiar la tas-ca de les escoles. De totes maneres,però, la implantació d'aquest pla s'havist immersa en dificultats i polèmi-ques. La dificultat per poder instal·laren poc temps la infraestructura neces-sària a les escoles ha fet que moltspocs centres iniciessin el curs ambles aules digitalitzades. Així, de lesmés de quatre mil escoles del Prin-cipat, és previst que només 70 cen-tres participin enguany en el projec-te, i que només 7.000 alumnes tin-guin un portàtil en propietat. A lesIlles són 6 els centres que formenpart del pla des d'aquest trimestre,mentre que al País Valencià conse-lleria i ministeri continuen nego-ciant per tal de dissenyar la implan-tació dels portàtils.

Uns portàtils, per cert, no exemptsde polèmica. Malgrat les declaracionsde diverses administracions favora-bles al programari lliure, la digita-lització de les aules ha donat conti-nuïtat a la contractació de progra-mari privatiu de Microsoft. Així, alPrincipat, malgrat que la Generali-tat feu una inversió milionària enel desenvolupament de Linkat -unsistema operatiu per a les escolesbasat en Linux-, els NB-200 de Tos-hiba es lliuren als alumnes amb unaarrancada dual Windows XP/Linkat.Així mateix, les pissarres digitals ins-tal·lades en escoles arreu del paístenen com a programari d'ús el con-trovertit Windows Vista, igual queels Tablet PC am què estan dotatsalguns centres a través d'un acordamb la multinacional de Bill Gates.

Però no és només el softwaredel portàtil allò que preocupa elsdocents, sinó també l'ús pedagò-gic de l'aparell. La desaparició delsllibres de text tradicionals va ferque, per a no perjudicar les granseditorials, la conselleria principa-tina obligués els centres informa-titzats a utilitzar llibres de textdigitals elaborats per aquestesmateixes editorials. Un manifestimpulsat pel professorat més expe-rimentat en l'ús de tecnologiesinformàtiques a l'aula denuncia-va a finals del curs passat aques-ta política d'obligatorietat dels lli-bres digitals, una eina que segonsel manifest ha quedat obsoleta tantpel seu caràcter tancat -en un espaidinàmic i obert com és internet-,com pel seu caràcter privatiu -enun moment on el software lliurei la flexibilització dels drets d'au-tor marquen la pauta.

L’APUNT

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 162

LLaa ddeemmaannddaa dd’’eennsseennyyaammeenntt eenn ccaattaallàà ssuuppeerraa ll’’ooffeerrttaa aa llaaCCaattaalluunnyyaa NNoorrdd ii eell PPaaííss VVaalleenncciiààREDACCIÓ BARCELONA

A Catalunya Nord en els darrers anys s'haconsolidat un creixement sostingut de lademanda de les famílies d'oferir als seusnins ensenyament de català. En una peti-ta proporció, aquesta demanda ha obtin-gut resposta de les escoles Bressola, queha augmentat la seva xarxa fins a 8 cen-tres i més de 700 alumnes amb la inaugu-ració, ara fa un any, del primer col·legide secundària. L'altra xarxa d'escoles cata-lanes, Arrels, escolaritza més de 200 alum-nes en el seu centre de Perpinyà.

Aquest augment de la demanda es reflec-teix en les enquestes d'opinió que regu-larment encarrega el Consell General sobreaquest tema, i que revelen que més de lameitat de la població vol ensenyament delcatalà a les escoles públiques. Actualment,més de 2.500 alumnes segueixen ensenya-ment bilingüe en escoles repartides pertot el territori. Paral·lelament, l'APLEC,entitat que promou l'ensenyament delcatalà, realitza un seguit d'intervencionsd'iniciació al català en més de la meitatdels centres educatius, que són seguidesper uns 12.000 alumnes. L'altre camp detreball de l'APLEC és la formació i promo-ció de professorat capacitat per ensenyarcatalà, amb l'objectiu a mig termini d'o-

ferir ensenyament del català als 80.000alumnes de Catalunya Nord.

Al País Valencià, un any més, la deman-da d'ensenyament en valencià és majori-tària entre l'alumnat, però no es pot cobrira causa de la manca d'oferta. Escola Valen-ciana, en un estudi realitzat el juny pas-sat, xifrava la demanda a l'educació pri-mària d'estudiar en valencià en un 55%del total d'alumnes, mentre l'oferta deplaces es situa en un 43%.

Si 138.223 alumnes han cursat enguanyla primària en valencià, la secundàrianomés ha congregat 58.626 alumnes degutexclusivament a la manca de places. Esco-la Valenciana, en el seu informe, detalla

nombrosos casos de bloqueig per part dela conselleria de l'obertura de noves líniesen valencià, en el que es podria qualifi-car de guerra bruta de baixa intensitatcontra l'ensenyament de la llengua.

L'entitat valenciana posa de relleu quela majoria de les pràctiques de la conse-lleria vulneren la Llei d'Ús i Ensenyamentdel Valencià i el propi Estatut d'Autono-mia. Aquestes pràctiques es basen en dene-gar línies en valencià reclamades pels con-sells escolars dels centres, enviar profes-sors sense coneixements de valencià acobrir les baixes laborals, i no obrir d'o-fici línies en valencià a les zones on lavitalitat de la llengua és més dèbil.

“L'objectiu a mig termini a la Catalunya Nord és oferir

ensenyament del català als 80.000 alumnes d'aquestes

comarques”

ball en escoles al personal interí- s'hananat realitzant fins i tot un cop iniciat elcurs pels alumnes, però les places es cobrei-xen amb comptagotes i no sense polèmi-ca.

Segons fonts consultades per L'AC-CENT, aquest retard en el cobriment deles places, tot i ser presentat com a fruitde la prudència en la contractació i de lesdificultats del nou model d'adjudicacions,té també com a funció pressionar els inte-rins per a acceptar mitges jornades labo-rals -només estan obligats a acceptar jor-nades completes-, que han estat oferta-des repetidament en els primers nome-

naments mentre se sabia amb certesa dedesenes d'escoles on hi havia vacants dejornada completa que no apareixien perenlloc. També, segons aquestes fonts, l'ob-jectiu és el de procurar el màxim d'estal-vi en les retribucions salarials. Un inte-rí incorporat el dia 10 només cobrarà duesterceres parts del sou mensual. Les matei-xes fonts asseguren que això anirà endetriment de la qualitat de l'ensenya-ment, ja que durant les primeres setma-nes el funcionament de l'aula serà impro-visat, una mancança que pocs pares detec-taran mentre tinguin els seus fills col·locatsa l'escola.

ssppeesseess

sa-n-

ma-or-

nse-

urà

h la

meu

onsi-

mà de

a més

Protesta del professorat valencià contra la política educativa de la Generalitat

Els sindicats majoritaris en l'en-senyament del País Valencià, elPrincipat i les Illes tenen en comúdos elements: són sindicats ambvisió nacional, i a partir del sindi-cat de mestres han articulat inter-sindicals que abracen molts méssectors. Al Principat, la USTEC ésel principal integrant de la Inter-sindical Alternativa de Catalunya,mentre que al País Valencià el seuhomòleg STEPV és l'impulsor de laIntersindical Valenciana i a les Illes

el STEI impulsa també una inter-sindical.

El passat 10 de setembre, en unareunió celebrada a Barcelona, les tresintersindicals van signar un docu-ment de coordinació tant en l'àmbitcultural com en el treball dins elsmoviments socials. El document tam-bé reclama l'establiment de marcs derelacions laborals propis a cada terri-tori, fixa una posició clarament con-trària a les retallades socials, EROs iprivatitzacions derivades de la crisi.

El sindicalisme de baseensenyant es coordina anivell nacional

L’ACCENT 162DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 200910 ECONOMIA

ÀLEX TISMINETZ BARCELONA

Mentre es van multiplicant elsexpedients sancionadors de l'em-presa, els treballadors continuenreclamant l'aplicació dels dos diesde descans setmanals, que ha deser pactat en el nou convenicol·lectiu, i que segons els seuscàlculs significarà una creació de500 llocs de treball fixes i a jor-

nada complerta. Per aquest motiu,el proper dia 7 d'octubre els con-ductors d'autobusos de Barcelo-na faran vaga de 10.30h a 16.30h.

La protesta té lloc durant lesnegociacions del conveni, que nos'arriba a cap acord. El presidentdel comitè d'empresa i delegat deCGT, Saturnino Mercadé, les haqualificades de "farsa". Les darre-

res vagues de l'any passat vanfinalitzar amb l'acord que els tre-balladors tindrien els dos dies dedescans setmanal a partir de lanegociació d'aquest conveni.

Però TMB ha decidit no pactaramb el comitè d'empresa el redac-tat del nou conveni col·lectiu, iha fet públic a través dels mit-jans de comunicació que "crearà600 llocs de treball nous", i queimposarà l'aplicació d'un nou con-

veni sense pactar-ho amb els prin-cipals sindicats de l'empresa, CGTi ACTUB, majoritaris a les vota-cions. Des del comitè d'empresaresponen que no tenen constàn-cia d'on es crearan aquests supo-sats llocs de treball nous, ni siseran temporals o fixes, ni moltmenys estan d'acord que final-ment el conveni no reconegui queels treballadors tinguin realmentdos dies de descans setmanal.

EEllss ccoonndduuccttoorrssppoosseenn eell nnoomm ddeePPaabblloo DDiieezz aa uunnaaccoottxxeerraaFa 5 anys un conductor d'autobusosde Barcelona, amb més de 15 anysd'antiguitat a l'empresa, i sense capfalta a l'expedient, va ser acomiadatfulminantment per TMB per, supo-sadament, haver-se quedat un bitlletd'1,10 euros. Pocs dies després es vasuïcidar.

En l'aniversari de la seva mort elscompanys han rebatejat l'antiga cot-xera de Ponent amb el nom de PabloDíez, amb la voluntat de "no oblidarla seva història", i de "tenir-lo pre-sent, a pesar que la direcció mai s'ha-gi disculpat del seu error".

MMoobbiilliittzzaacciioonnssccoonnttrraa ll’’EERROO aa llaa FFoorrddEls sindicats contraris a l’ERO de laFord d’Almussafes han convocat unamanifestació per al dissabte 26 desetembre pels carrers de València.

Els representants de CCOO, CGT iSTM explicaren en una assembleadavant de 500 treballadors el seurebuig a l’acomiadament de 600 per-sones que suposa l’ERO. Segons vanexplicar, si l’ERE eixia endavant, hihauria més acomiadaments en unfutur i podira suposar la pèrdua delsdrets obtinguts durant 30 anys delluita. Els sindicats convocants de lamobilització han assegurat que si l’E-RO no es retira, la següent mesuraserà les aturades a la planta de pro-ducció.

ÀLEX TISMINETZ BARCELONA

Per la via penal és la nova aposta de Trans-ports Metropolitans de Barcelona (TMB)per afrontar el conflicte laboral amb elstreballadors d'autobusos de la ciutat,queencara reclamen l'aplicació dels dos diesde descans setmanal que es van pactardesprés de les vagues de l'any passat. Laquerella de l'empresa, en aquest cas de2 anys de presó, se suma als 40 expe-dients sancionadors oberts per TMB atreballadors en els darrers vuit mesos,en el marc d'un conflicte laboral que,lluny de solucionar-se, s'agreuja ambcada actuació de l'empresa, gestionadapel tripartit PSC, ERC i ICV-EUiA.

El passat 10 de setembre, una cin-quantena de conductors d'autobu-sos es van concentrar a la recentestrenada ciutat judicial de l'Hos-pitalet de Llobregat (el Barcelonès)en solidaritat amb Andreu de Cabo,tècnic de l'empresa i delegat sin-dical de CGT.

En seu judicial, TMB va ratifi-car la seva querella contra el tre-ballador, demanant que se'l con-demni a 2 anys de presó, i 792 eurosd'indemnització, per la seva supo-sada participació en uns incidents

amb els Mossos d'Esquadra a la cot-xera de la Zona Franca, un matíque s'havia convocat una de les mol-tes i massives vagues a l'empresareclamant els dos dies de descanssetmanal.

Com acostuma a passar enaquests casos, les versions sobre elsfets són contradictòries. TMB acu-sa al sindicalista de "danys en pro-pietats de l'empresa" i "coaccions",mentre que el comitè d'empresa va

denunciar que, el dia de la deten-ció del treballador, TMB no va faci-litar els llistats de serveis mínimsal comitè de vaga. Els treballadorsen sol·licitar-ho per controlar lasortida dels autobusos, tingué lloc

una forta i desproporcionada càrre-ga de la policia autonòmica contraels vaguistes, marc en el qual vaser detingut Andreu de Cabo.

El president del comitè d'empre-sa, delegat de CGT, Saturnino Mer-cadé, ha denunciat a L'ACCENT "laderiva autoritària i dictatorial deTMB, que intenta silenciar al sin-dicalisme que li molesta", i ha anun-ciat que les mobilitzacions conti-nuaran en els propers mesos, ja que"si creuen que ens faran entrar lapor al cos, no ho aconseguiran: sem-bla que l'empresa no ens conegui".

40 sancions més a treballadorsEl sindicat CGT també ha denun-ciat que en els darrers vuit mesos,de gener a agost, TMB ha obert 40expedients sancionadors contra tre-balladors de l'empresa, en el marcdel conflicte laboral, donant-se amés el fet de que molts dels san-cionats pertanyen al comitè queestà pactant el nou conveni col·lec-tiu, i que teòricament ha d'aplicarels dos dies de descans setmanal.L'empresa acusa els empleats de"retards injustificats, desobedièn-cia a les ordres i falta de respectecap als superiors".

Mobilització de treballadors de TMB contra el judici a Andreu de Cabo

Nova vaga d’autobusos el 7 d’octubre

TMB demana dos anys de presó per a un sindicalista

“Els treballadors conti-nuen reclamant l’aplica-ció dels dos dies de des-cans setmanals,que hade ser pactat en el nou

conveni col·lectiu” Els conductors han proposat reduir els directius per augmentar llocs de treball

NNoovvaa ppuurrggaa ssiinnddiiccaall eenn ll’’EERROO ddee NNiissssaannÀLEX TISMINETZ BARCELONA

Com a Seat.Novament un altre expedientde regulació d'0cupació (ERO) pactat entrel'empresa,CCOO i UGT afecta de ple,i prin-cipalment, a treballadors afiliats a altrescentrals sindicals alternatives, i principal-ment a CGT, que s'ha oposat als acomia-daments.

El passat juliol, 698 treballadors deNissan de la Zona Franca (Barcelo-na) van ser acomiadats en el marcd'un ERO, pactat d'amagat per l'em-presa CCOO i UGT. A finals d'agostla multinacional automobilísticava presentar un altre expedient, enaquest cas temporal, que afecta mésde 2.000 treballadors. I en repas-sar les llistes dels afectats han sal-tat totes les alarmes: els treballa-dors més combatius sindicalment,i sobretot els afiliats a la CGT, hanestat els més perjudicats per l'ERO.

La mesura empresarial ha pro-vocat accions de protesta espontà-nies dels treballadors, que han tallatla Ronda Litoral i s'han concentratreiteradament davant la seu de lamultinacional, que han donat lloca diverses càrregues dels Mossosd'Esquadra.

En la memòria de tots hi ha els660 acomiadats de Seat, molts d'ellsfinalment readmesos per sentèn-cies judicials del Tribunal Superiorde Justícia, que van determinar l'e-xistència d'una veritable "purga sin-dical" contra CGT, pactada entreCCOO, UGT i la direcció de la mul-tinacional en la redacció de les llis-tes d'afectats.

L’ACCENT 162 DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 2009 INTERNACIONAL 11

però ha de ser d'amagat, amb compteque no et criminalitzin ni et facin des-aparèixer.

Quines expectatives teniu de cara ales eleccions previstes per al marçdel 2010?Tot just la setmana abans de comen-çar la gira, va augmentar la pressiói les amenaces a organitzacions,col·lectius i líders, i també les mas-sacres i les accions militars. Això voldir que Uribe s'està organitzant moltbé el camí per a les eleccions, per asse-gurar-se que al març, ja sigui ell (grà-cies a un canvi en la Constitució), jasigui un dels seus, continuarà ambla Seguretat Democràtica, que és labandera del seu programa de govern.Hi ha una situació molt greu de pres-sió i desinformació; per exemple, pel4 de setembre es va organitzar unamarxa per la dignitat de Colòmbia,que anava en contra del mandatariveneçolà, Hugo Chávez. Això és uncop d'opinió a favor del govern actual,ja que Chávez és l'únic socialdemò-crata que està protegint els interes-sos de la democràcia a Sudamèrica.Tornant a les eleccions, l'únic partitd'oposició, que és el Polo Democràti-co, aconseguirà alguns avenços, peròseran petits comparats amb la presi-dència.

Quina és la valoració que feu de lesrelacions entre els EUA i Colòmbia?Els acords més importants i significa-tius dels últims anys s'han firmat amb

CRISTINA ORTEGA GONZÁLEZBARCELONA

Què és Vivo Arte?És una proposta contracultural, cre-ada fa 10 anys, que vol apropar un pen-sament diferent a les persones, on l'eixbàsic és la denúncia de la violació delsdrets humans a Colòmbia, mitjançantl'art i la cultura. Al projecte partici-pen 16 grups (bandes de música, tea-tre, i grups d'indígenes i camperols enresistència) i som unes 150 persones.Alhora també funciona com un pro-jecte que es fa cada any amb una expo-sició artística, amb tot el material dedenúncia dels diversos grups.

Com va sorgir la idea? Sorgeix per iniciativa del pare i lamare d'uns companys, en Carles i l'Es-tela, que treballaven amb organitza-cions de drets humans a Colòmbia, idesprés s'hi uneix una banda de músi-ca, Skartel, i en ajuntar-se les duespropostes, l'artística i la de dretshumans, es creà Vivo Arte. Va comen-çar amb les exposicions de la mostraartística anual, i va anar agafant cadavegada més força fins a convertir-seen la plataforma que és actualment.

Per què creieu que ha d'existir aques-ta plataforma? A Colòmbia hi ha una situació de gue-rra des de fa 50 anys, i la violació delsdrets humans és molt greu. A més,s'ha intensificat significativament desdel 2002. Davant d'això, veiem VivoArte com una alternativa de resistèn-cia, perquè estem segurs que l'art i lacultura són un àmbit que encara nohan pogut criminalitzar, i per a nosal-tres és la manera de fer arribar a lagent què està passant, perquè els mit-jans de comunicació no ho mostren,per tant és com el nostre mitjà alter-natiu de comunicació per fer denún-cia.

Quin material de difusió utilitzeu?Per una banda, els documentals queparlen sobre la situació política i social,sobre com afecten les multinacionalsa Sudamèrica, com estan finançantles guerres al diversos països i comestan explotant els recursos naturals.I per una altra, físicament, hi ha uns60 quadres a l'oli, i entre 30 i 40 foto-grafies en format digital. Ens podeu explicar la gira europeaque Vivo Arte esteu fent aquest 2009?

el nou govern d'Obama. Tant hi fa siés republicà o demòcrata, ell té moltclar quina és la seva agenda econòmi-ca, i Colòmbia és un punt estratègicper aturar els diversos models alter-natius que han avançat els darrersanys en països propes com Veneçuela,Brasil, Equador o Bolívia. Els EUA témolt interès polític i econòmic en elnostre país, cosa que ha suposat queel Tractat de Lliure Comerç (TLC) sesigni fins i tot abans de les eleccionsal març. Obama està pressionant moltper a que se signi des del Congrés, ialhora està implementat un desple-gament militar de molt més abast (jas'han pactat les set noves bases mili-tars, de les quals quatre es troben a lafrontera amb Veneçuela i tres ambEcuador). És com si estiguessincol·locant fitxes d'escacs a Sudamèri-ca per aturar qualsevol cosa que s'as-sembli a un socialisme sudamericà.La figura de l'Obama és més aviat unshow, ja que el canvi de president nord-americà no ha canviat pas la relaciódels EUA amb els països llatinoame-ricans. Veiem que continua el poderde les grans corporacions que estanper sobre dels governs, i que són lesque tracen l'agenda d'intervenció alsud dels Estats Units. No es pot sepa-rar el paper de les multinacionals delsaqueig i extermini de les comunitats,de la memòria històrica o dels recur-sos naturals. Aquestes corporacionssón les que veritablement exerceixenpressió per quedar-se amb la part delmón que creuen que els correspon.

““AA CCoollòòmmbbiiaa nnoo ppoottss eessttaarr eenn ccoonnttrraa ddeell GGoovveerrnn,, ppeerrqquuèè

sseennzziillllaammeenntt eett mmaatteenn””

Concert de Desarme a Dinamarca, durant la gira europea que han fet aquest estiu

Desarme és un grup de música colom-bià que ha visitat els Països Catalansaquest estiu. Aquest grup forma partde Vivo Arte, un projecte de difusió dela realitat colombiana a través de l'art.La visita al nostre país forma part de lagira europea Tour Denúncia Sonora2009,que té l'objectiu d'explicar la vul-neració sistemàtica de drets humansque pateixen al seu país. L'ACCENT hihem parlat perquè ens expliquin el pro-jecte Vivo Arte i la situació política isocial de Colòmbia.

DDeessaarrmmee,, ggrruupp ddee mmúússiiccaa

ccoolloommbbiiàà

ENTREVISTA

Amb la repressió de la policia, l'exèr-cit i el paramilitarisme contra qual-sevol forma de lluita i organització,s'han militaritzat les ciutats i el camp.Vivo Arte treballa des de l'acció a lescomunitats, als barris, amb altres orga-nitzacions, amb l'objectiu d'integrari articular les diverses formes d'orga-

nització i combatre en comú les cau-ses de la situació que patim.

Es pot fer política a Colòmbia?El que no es pot fer a Colòmbia és estaren contra del govern, perquè en sim-plement et maten. Però malgrat quereben amenaces, els segresten i elsmaten, hi ha persones que fan políti-ca en diversos llocs del país, i obtenentriomfs electorals. En relació a l'acti-visme social, n'hi ha molts que en fan,

“A Colòmbia hi ha unasituació de guerra des

de fa 50 anys, i la violació dels drets

humans és molt greu.A més,s’ha intensifi-cat significativament

des del 2002”

Fa quatre anys ençà ens vam adonarde la necessitat de difondre el que estàpassant al país a la resta del món, per-què els mitjans de comunicació noexpliquen que es massacra, es viola ies vulneren constantment els dretshumans. Una de les tasques princi-pals es recórrer el món i explicar totaixò. Al 2005 Skartel va estar a Ale-manya, a l'Estat espanyol i al País Basc.Al 2008 Desarme va fer una gira perBrasil i Veneçuela. Ara estem fent elTour Denúncia Sonora a Europa, inten-tant contactar amb el màxim de col·lec-tius i organitzacions perquè coneguini difonguin la realitat colombiana,alhora que es socialitza la propostadel Vivo Arte.

Existeixen altres formes d'organit-zació i resistència de la joventutcolombiana? Els processos de resistència política isocial es fan sobretot des de l'àmbitdels moviments sindicals, camperols,indígenes... on hi ha joves, homes idones implicades, també als movi-ments culturals i artístics. Dins delsistema electoral colombià hi ha elPolo Democrático; una de les seves àre-es és el Polo Joven, on es pensa comfer resistència i oposició al govern d'U-ribe. A més, també hi ha els grupsanarquistes (los Banderas Negras), elPartit Comunista, les FEU (Federaciód'Estudiants Universitaris), grups dedones feministes...Denunieu que a Colòmbia hi ha con-trol social, però com es manifesta?

assistències sanitàries poguerenfer res per salvar-li la vida.

En aquesta primera sessió del judi-ci va declarar l'imputat, dos testimo-nis protegits i la mare de Carlos Palo-mino, Mavi Muñoz. L'acusat va asse-gurar que es va sentir amenaçat i peraixò va treure la seva navalla i vaagredir a Carlos. També va declararque no es dirigia a la manifestacióconvocada per Democracia Nacional;

explicar que havia parlat amb el seufill sobre la possibilitat que hi hague-ren problemes a la concentració pelspossible enfrontament amb els fei-xistes, i va ser contundent davant lapregunta que se li va formular sobreel caràcter violent del seu fill, respo-nent que ací no està jutjant-se a Car-los, sinó el seu assassí.

Dimecres i dijous van declarar d'al-tres testimonis i es va visionar el

L’ACCENT 162DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 200912 INTERNACIONAL

vídeo que gravaren les càmeres delmetro i on es pot veure el momentde l'agressió i els moments de caos iconfusió que es van produir després.

Durant tots els dies del judici s'hanconcentrat fora dels jutjats centenarsde persones per recolzar a la famíliade Carlos i per denunciar que aquestés un crim de caràcter ideològic i nouna baralla entre bandes rivals. Elsconcentrats també van denunciar laimpunitat amb la que actuen els gru-puscles feixistes i neonazis a Madrid.Es preveu que aquestes concentra-cions es repetisquen durant tots elsdies que dure el judici.

Manifestació en record de CarlosEl passat dissabte 12 de setembre,familiars, amics i persones vingudesde tot l'Estat espanyol recorreguerenels carrers de Madrid sota el lema"Carlos, ni olvido, ni perdon", en vis-tes al judici. Vora 6.000 persones sor-tiren del barri d'Usera (on es dirigiaCarlos el dia del seu assassinat) finsa la parada de metro de Legazpi (onva morir). Amb un fort dispositiupolicial i sense cap incident signifi-catiu els assistents recordaren el joveantifeixista i l'homenatjaren quasidos anys després del seu assassinat.

d'aquesta manera, es va contradiramb la seva primera declaració, quanhavia reconegut que sí que tenia inten-ció d'assistir-hi i que en aquell momentes dirigia al barri d'Usera. En el judi-ci li van preguntar també si es con-sidera un patriota, i ell va respondreque sí, i que per a ell un patriota ésaquell que s'alegra quan guanya laselecció espanyola de futbol.

Per la seva banda, Mavi Muñoz va

Comença el judici per l’assassinat de Carlos Palomino

PACO FRANCÉS MADRID

Ha començat a la Audiència Provin-cial de Madrid el judici contra JosueEstebanez, el militar neonazi que elnovembre de 2007 va assassinar d'u-na punyalada el jove antifeixista Car-los Palomino Muñoz. El judici vaarrencar el passat 17 de setembre.

Els fets es remunten a l'11 denovembre de 2007, quan un grupde joves, convocats per la Coordi-nadora Antifeixista de Madrid, esdirigien al barri d'Usera (amb unapoblació de gent nouvinguda forçaimportant) a realitzar una concen-tració solidària en resposta a unamanifestació de caràcter xenòfobconvocada pel partit ultradretàDemocracia Nacional. En coincidiral vagó del metro el grup d'antifei-xistes i Josue Estebanez, aquestdarrer va treure una navalla i vaapunyalar Carlos Palomino direc-tament al cor. Dues persones mésvan resultar ferides de gravetatquan intentaren treure-li la nava-lla. Aprofitant la confusió que esva crear, Estebanez va poder sortirde l'estació al carrer, on va ser detin-gut per la policia. Mentrestant, Car-los moria dessagnat sense que les

Els companys, familiars i amics de Carlos exigeixen justícia

CRÒNICA

MARTXELO DÍAZ BEIRUT

El Líban és un dels països que mésrefugiats palestins acull, uns 500.000.Viuen una situació molt pitjor que ladels que resideixen a Síria o Jordà-nia, ja que tenen conculcats moltsdrets civils i polítics. És per això quehi ha molts oficis que als refugiatspalestins al Líban que no els deixenexercir, com fer de metge, periodis-ta o advocat, tot i que han estudiatper exercir aquestes professions.

La situació d'alguns palestins ésfins i tot pitjor, ja que la Unrwa, l'A-gència de l'ONU per als Refugiats,només reconeix els que van fugirdurant la Nakba de 1948 i els seus des-cendents. Tots aquells que han arri-bat posteriorment als camps, com aconseqüència de la Guerra dels Sis

Dies de 1967, per exemple, no tenenaquest reconeixement, així que notenen la possibilitat de rebre els ser-veis sanitaris i educatius que l'ONUofereix. De fet, aquests refugiats notenen cap tipus de documentació, perla qual cosa no poden sortir dels campsdavant el risc de ser detinguts per lesautoritats libanesos. Aquesta falta depapers s'estén als fills d'aquests refu-giats, que encara que han nascut enterritori libanès no existeixen per alGovern de Beirut.

En la majoria dels camps, l'accésestà vedat i cal un permís especial del'Exèrcit libanès per entrar-hi. És elque succeïx als camps d'Ein el-Hilweh(Saida) o Rachidia (Tir). A uns altres,com els de Sabra i Chatila, a Beirut,en canvi, es pot entrar sense cap impe-

diment. En aquests dos darrers campsés on va succeir, el 1982, una de lesmassacres més cruels que han patitels palestins. Milicians de Kataeb (lesdretanes Falanges Libaneses) vanmatar milers de dones i nens amb lacomplicitat de les tropes israelianes,que ocupaven el país comandades pelgeneral Ariel Sharon.

25 anys després, el 2007, el campde Nahr el-Bared, a Trípoli, al nordde Líban, va tornar a ser l'escenarid'un altra massacre. Homes armatssuposadament vinculats a Al-Qaeda(integrants del grup islamista Fatahal-Islam, que no té res que veure ambAl-Fatah, la formació de MahmudAbbas) es van fer forts en aquestcamp, i es van enfrontar a l'Exèrcitlibanès, que va arrasar el camp i va

provocar que els refugiats haguessinde tornar a abandonar les seves llarsi buscar recer en altres camps. Lestasques de reconstrucció encara con-tinuen i el Govern les està aprofitantper introduir al camp les forces deseguretat libaneses. Fins ara, Nahrel-Bared, com la res-ta de camps, haestat una part deterra palestinatransportada aLíban, on l'orga-nització i la segu-retat estava enmans de les prò-pies institucions iformacions pales-tines. Aquestmodel està en riscdesprés de l'expe-riència de Nahr el-Bared i són moltsels que veuen lallarg mà del clanHariri, comandat pel primer minis-tre libanès Saad Hariri, que, a mésdels interessos econòmics, estariabuscant atreure's els palestins, majo-ritàriament sunnites, en una manio-

bra de la sempre complicada políti-ca libanesa.

Els refugiats palestins són partessencial del conflicte que pateix elseu poble, i el dret al retorn és essen-cial per a qualsevol intent de solu-cionar-lo. En canvi, tal com va suc-

ceir amb els Acordsd'Oslo, quan l'OLPva oblidar als refu-giats per acceptaruna administracióautonòmica ambcompetències úni-cament a Gaza i Cis-jordània, les propos-tes que actualmentimpulsa els EUAhan tornat a deixarde banda els qui esvan veure obligatsa abandonar lesseves llars el 1948.La suposada soluciódels dos estats no pot

ser una solució si els milions depalestins que viuen fora de la sevaterra no poden retornar a casa, a lacasa la clau de la qual guarden enca-ra als camps de refugiats.

“Els refugiats pales-tins són part essencial

del conflicte quepateix el seu poble,iel dret al retorn és

essencial per a qualsevol intent de

solucionar-lo”

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu

Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major,17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Con-radí 3, Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Anticescorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // Ateneu Popular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Bar-celona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jau-me Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Gra-nollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39,Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP SantCeloni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C. de baix, 14, baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insur-recte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP) Alta Tensió C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3. Capella-des // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8,baixos,Lleida // La Pioxa C.Almeda s/n.Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20,baixos.Valèn-cia // SEPC-UUV Baró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona //Taberna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

TTrroossssooss ddee PPaalleessttiinnaa eenn tteerrrraa eessttrraannyyaa

L’ACCENT 162 DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 2009 CULTURA13

Redacció VALÈNCIA

Mentre les mobilitzacions encontra de la directiva euro-pea del foc segueixen enda-vant de nord a sud del nostreterritori, sembla que el res-

pecte a les tradicions catalanes pateixen unbiaix entre el territori sota gestió espanyolai el territori sota administració francesa.

En una carta emesa a la Generalitat prin-cipatina a mitjans d'aquest mes de setembre,els Diables i Bruixes del Riberal, una seccióde l'entitat cultural nord-catalana Aire Noude Bao, han demanat asil polític davant elperill de veure prohibits els correfocs a cau-sa de la nul·la atenció que el Govern francèsposa a les demandes del món del foc nord-català. La demanda d'asil s'acompanya d'unaaltra d'intervenció a prop de l'Estat francèsper tal que es respecten les tradicions catala-nes i no es posen impediments a la seua lliu-re expressió.

SSeennssee rreessppoossttaa Segons exposen en aquesta carta, els Diablesi Bruixes del Riberal van obtenir una mocióde suport del Consell General, de diversosmunicipis, de diferents entitats culturals ide milers de persones. Aquest treball es vadesenvolupar en el context d'adaptació de ladirectiva en funció de les tradicions cultu-rals, religioses o festives de cada estat mem-bre de la Unió Europea. El passat 2 de juny,el diputat del partit conservador Unió pelMoviment Popular (UMP) al departamentdels Pirineus Orientals François Calvet vademanar al Govern francès, també lideratpel conservador Sarkozy, l'adaptació deltext. D'aleshores ençà, han passat tres mesosi no s'ha obtingut cap resposta, per la qualcosa l'Estat francès ha fet cas omís a lesdemandes.

Els diables de la Catalunya Nord denun-cien que l'Estat oculta la realitat culturald'una part del territori que administra. Sid'ací a quatre mesos París no rectifica en laseua actitud, els correfocs podrien perillar ales terres més septentrionals dels PaïsosCatalans.

AA ll''eessppeerraa ddeell pprroonnuunncciiaammeennttAl sud de l'Albera, el futur sembla menysnegre. El passat diumenge 9 d'agost, dos cen-tenars de colles de diables, dimonis i bestia-ri, es van reunir a Valls (l'Alt Camp) perdebatre les esmenes a la directiva proposadesper les federacions de Diables i Dimonis deCatalunya i l'Agrupació del Bestiari Festiu iPopular de Catalunya. A l'assemblea tambéhi foren presents la Coordinadora de Diablesi Bèsties de Foc de Barcelona, la Coordinado-ra de Diables amb Parlaments, la Coordina-

dora de Bestiari del Baix Llobregat i la Fede-ració de Dimonis del País Valencià. Les pro-postes van ser aprovades per unanimitat pertotes les colles i finalment admeses per laConselleria de Cultura.

Una de les al·legacions més destacadesque va eixir d'aquesta assemblea va ser la detractar les activitats d'aquest sector com a"manifestacions festives amb pirotècnia" encomptes d'espectacles, fet que, segons lescolles, facilitarà la resolució de les propostesl'acceptació de les quals no se sabrà fins queel Parlament Europeu no es pronuncie. Perals caps de les colles reunits a Valls, elsaspectes reivindicatius han quedat perfecta-ment regulats i ara cal esperar a la voluntatpolítica.

Polítics catalans i espanyols hauran d'a-cordar les properes setmanes el resultat finalde l'adaptació de la directiva.

M.C. BARCELONA

El filòsof polític Gerald Allan"Jerry" Cohen, autor de Lateoria de la història de Marx:una defensa i un dels funda-dors de l'anomenat marxisme

analític, l'escola de pensament quefaria certa fortuna en la filosofia i cièn-cies socials anglosaxones durant els 80,va morir el passat 5 d'agost als 68 anys.

Nascut a Montreal el 1941, fill d'unoperari del tèxtil ucraïnès i d'unamodista lituana, cresqué en una famíliajueva de conviccions comunistes proso-viètiques. Cohen es llicenciaria en Filo-sofia i Ciència política a Quebec, peròaviat marxaria a Anglaterra on fariacarrera a Londres i a Oxford, estudiantamb Isaiah Berlin, al qual succeiria enla càtedra Chichele de Teoria Social iPolítica al College All Souls d'Oxford, el1985.

Influït per la filosofia analítica i elpositivisme lògic dominant en la filoso-fia anglosaxona de l'època, volguéemprendre el repte d'analitzar i refor-mular el materialisme històric de Marxamb les eines de la filosofia analítica,prescindint de la dialèctica. La sevaobra La teoria de la història de Marx:una defensa, de 1978, assolí un ampliressò i influència. Cohen provava dedemostrar la coherència interna i lògicadel materialisme històric com a teoriade la història, que formulava a partir del'anàlisi acurada del pròleg a la Contri-bució a la crítica de l'economia políticade Marx. El llibre de Cohen és conside-rat el començament del marxisme ana-lític, nom que rebria el pensament d'ungrup d'autors, com el mateix Cohen,Roemer, Elster, Przeworski, Van Parijs,o Van der Veen.

El marxisme analític, anomenat tam-bé per Cohen "Non-Bullshit marxism", enreferència al seu rebuig al mètode dialèc-tic, abastava camps tant diferents com lafilosofia, la sociologia o l'economia, en lamajor part dels casos, més que observar,interpretar i explicar la realitat amb leseines marxistes, es proposà posar el marcconceptual marxista sota els focus de lateoria social en voga i algunes de lesseves eines com la teoria de l'eleccióracional o la teoria de jocs.

Cohen, com alguns d'aquests autors,de trajectòries prou diverses per altrabanda, acabà ben lluny del marxisme, sibé mantenint un compromís políticd'esquerres, les seves darreres obresmostren una evolució cap a un igualita-risme liberal basat en plantejamentsmorals.

La seva obra i influència, com la delmarxisme analític, doncs, s'han d'en-tendre en el marc dels debats sorgits enuna època, finals del 70 i anys 80, deforta ofensiva política i ideològica libe-ral, especialment en el context de l'aca-dèmia anglosaxona. Potser per aixòavui, a la llum de la crisi sistèmicaactual, que ha posat en qüestió bonapart de la teoria social dominant, idavant la necessitat d'entendre la reali-tat, costarà trobar les eines útils en unpensament que ha perdut bona part dela seva vigència.

GGeerraalldd AA..CCoohheenn ii eellmmaarrxxiissmmeeaannaallííttiicc

SSaarrkkoozzyy iiggnnoorraa lleess ddeemmaannddeess ddeellss ddiiaabblleess aa llaaCCaattaalluunnyyaa NNoorrdd

Vicent Company i Sancho BADALONA

Quinze excursions de muntan-ya, visites culturals, xerrades,música i moltes més novetatsen la convocatòria dels grupsmuntanyencs saforencs.L'edició d'enguany que tindrà

lloc a la Valldigna vol esdevenir un apa-rador cultural i etnològic de les comar-ques del sud. El raspall, la música, el foc,la dansa, la poesia i la pintura seran elsprotagonistes de la programació.

L'aplec d'enguany és el primer que secelebra a la comarca de la Safor. Els actestindran lloc a Benifairó i Simat de laValldigna entre els dies 4 i 8 de desembrei inclouen tot un seguit de xerrades ambla intervenció de diferents personalitatsvingudes d'arreu.

Durant tot l'estiu i la propera tardores netejaran les sendes per les quals pas-sejaran al voltant de les mil persones queparticiparan en l'aplec, que per primeravegada en la seua història té dues locali-

tats com a seu.Xavi Castillo, cantautors i grups de

música valencians, bandes de música,colles de dimonis, castellers i grups dedanses de la contornada han confirmatja la seua participació en els actes d'i-nauguració i la cercavila que obrirà ofi-cialment la trobada muntanyenca el dis-sabte 5 de desembre.

Prèviament, el divendres, l'Auditori

Municipal de Benifairó inau-gurarà l'apartat cultural de l'a-plec on s'ha previst una exposi-ció pictòrica i un espectacle deproducció pròpia on la poesiaserà el fil conductor. La cloen-da està prevista al Portal Noudel Reial Monestir de SantaMaria de la Valldigna el 8 dedesembre.

Sergi Saladié, Enric Marco,Manuel Ardit, Josep Garcia,Maria Isabel Escrivà, EnricNavarro, Joan F. Mateu, CarlesArnal o Roger Cremades són

alguns dels ponents ja confirmatsque ocuparan tribuna en les diferentsxerrades.

La pilota valenciana també ocupa unlloc important amb la presència de figu-res destacades del triquet que omplirand'esport autòcton els carrers de Simat,localitat que ha destacat al llarg de lahistòria per aportar figures rellevants ala pilota valenciana.

3333èè AApplleecc EExxccuurrssiioonniissttaa aa llaa VVaallllddiiggnnaa::ssiimmbbiioossii eennttrree mmuunnttaannyyiissmmee ii ccuullttuurraa

L’ACCENT 162DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 200914 CULTURA

Pau Alabajos i Ferrer TORRENT

Darrerament s'ha escrit moltsobre el paper que va jugarla Nova Cançó en la lluitaantifranquista, aprofitantl'efemèride que suposa el

cinquanta aniversari de la cançó "Alvent" i de la publicació de l'article "Enscalen cançons d'ara", escrit per LluísSerrahima. Tothom a la premsa coinci-deix a destacar la funció crítica i demo-cratitzadora dels artistes que confor-maven el grup dels Setze Jutges i capdels periodistes o opinadors que hantractat el tema s'han qüestionat si eralegítim o no que els cantautors pren-gueren un determinat posicionamentpolític o que mostraren explícitament(dins dels límits de la censura) la seuaoposició contra el sistema.

És evident que els quaranta anys dedictadura feixista constitueixen undels capítols més foscos de la històriade l'Estat Espanyol i que, per tant,totes aquelles persones que van contri-buir a desballestar-la sempre tindran elbeneplàcit de l'opinió pública (que siara pot opinar "lliurement i democràti-ca" és, en part, gràcies a la tasca d'a-questos mateixos músics).

Fins ací, tot correcte: el problemaapareix quan un grup d'artistes nascutsdesprés de 1975, amb el dictador Francopodrint-se sota terra, decideixenreprendre la tasca de fiscalitzaciósocial i política que portaven a termeamb les seues cançons i recitals, músicsde la talla de Raimon, Lluís Llach, Ovi-di Montllor o Maria del Mar Bonet...Quin despropòsit! De sobte, per als mit-jans de comunicació de casa nostra(amb comptades excepcions), els can-tautors estem passats de moda. No inte-ressem, perquè som "naives", idealistes,ingenus i pamfletaris, no estem arre-lats a la realitat i només fem que pro-testar de tot i queixar-nos per qualse-vol cosa. Se'ns recrimina la nostra acti-tud política i se'ns redueix a simples"portadors de banderes".

Feliu Ventura sol dir durant lesseues actuacions que "si nosaltres femcançó denúncia és perquè altres fancançó renúncia" i crec que posa el diten la nafra. Si per tal d'arribar al "granpúblic" estem obligats a diluir el nostrediscurs i a fer lletres asèptiques; senzi-llament, no volem arribar al granpúblic. Ens agrada que els nostresespectadors siguen els nostres interlo-cutors, que participen del debat, quereflexionen amb les nostres cançons,que pensen per ells mateixos. No ésuna qüestió de "quantitat", sinó de"qualitat". Els cantautors del present,del passat i del futur mai no hem vol-gut un país autocomplaent, sense espe-rit crític, que aposte per una culturasense arestes, on "llibertat d'expressió"només siga una paraulota grandilo-qüent i prou! Ara i avui, hi ha cosesque no ens agraden del món que ensenvolta i estem decidits a canviar-les,en la mesura de les nostres possibili-tats.

Resumint: somiar no ens fa vergon-ya...

TTrroo ddee bbaacc

UUttòòppiiccss,, iiddeeaalliisstteess,,iinnggeennuuss

Pau Tobar VALÈNCIA

LLaa CCoorrtt ddeellss sseeqquuiieerrss Dijous prop del migdia, porta dels apòstols dela Seu de València, un rotgle tancat de cadiresesguarden a huit llauradors, abillats en labrusa tradicional seuen solemnement pocabans que les campanes del Micalet comencena marcar. Són els síndics electes, represen-tants dels regants de les sèquies de l'Horta deValència, triats entre i pels propietaris deterra de la contrada, l'expectació és gran quanl'algutzir comença a cridar "Denunciats de laSèquia de Quart!". Si n'hi ha, els denunciatsfan un pas endavant, mai no ha calgut la for-ça. El Guarda de Sèquia presenta el cas o a lapersona que ha platejat, en tot cas l'exposiciódel greuge sempre acaba amb la frase ritual:"És quant tenia que dir" aleshores el presidentassenyala al denunciat i diu "que té que dirl'acusat?".

Tot el procés és oral, en català, i la figurade l'advocat és inexistent, la defensa és sem-pre a càrrec de l'afectat. Tampoc s'admetenmés proves que els testimonis orals que espuguen aportar, tot i que es pot demanar alTribunal la inspecció visual del terreny. Des-prés de fer les preguntes que consideren perti-nents al llaurador que posa el plet i al denun-ciat, comença la deliberació en la qual s'abstéel síndic de la sèquia en qüestió per tal degarantir-ne la imparcialitat. Aquesta es sensecap més dilació i sempre en presència de lesdues parts. La sentència soles reconeix culpa-bilitat o innocència i remet a les distintesordenances de cada sèquia per tal de vore lapena establerta. Crida l'atenció que essentuna cort llauradora, sense necessitat

d'apel·lar a la coacció de cap cos repressiu, lesseues decisions són sempre acatades i respec-tades. Aquesta cerimònia es repeteix a cadasessió i per cadascuna de les sèquies de l'Hortai sempre és igual, cada setmana des de tempsimmemorial.

UUnn jjuurraatt qquuee ppeerrvviiuu aa ttrraavvééss ddeellss sseegglleessLa tradició assenyala que el Tribunal de lesAigües de València és d'origen àrab. Segonsaquesta creença ben estesa i que es confonamb la versió institucional, el Tribunal existiatal i com el coneguem a dia de hui des de l'any

960. El creador d'aquesta llegenda sembla serque és l'il·lustrat Francesc Xavier Borrull,defensor del foralisme davant les Corts deCadis durant el procés constituent. Borrullapel·lava un origen mil·lenari i precedentsromans per tal de demanar respecte a lespotestats del Tribunal de les Aigües front l'a-menaça de la uniformització legal del nourègim liberal. Hui en dia aquesta tesi estàmolt discutida perquè, malgrat que el Tribu-nal presentava algunes tradicions musulma-nes -com ara el fet que antigament el presi-dent assenyalara amb el peu a denunciant idenunciat cada vegada que els atorgava laparaula-, els documents que parlen directa-ment de la cort dels sequiers són més recents.Fins fa poc el document més antic conegutens remetia al segle XVIII, però a principisd'enguany s'ha trobat a l'arxiu de protocolsnotarials del Patriarca, el Llibre dels actes,provisions e ajusts de la sèquia de Favara amb

documents que abracen des de1362 fins a 1521. Segons PazOlmos, directora general depatrimoni de la GeneralitatValenciana, ací es trobarienels documents més antics quees refereixen al Tribunal deles Aigües i en conseqüènciaha ordenat la seua restaura-ció.

Per a especialistes en rega-diu com el nord-americà Tho-mas Glick, no es pot fixaruna data de l'aparició d'a-quest jurat llaurador precisa-ment pel seu caràcter emi-

nentment popular. L'autor suposaque evolucionaria des d'una pretèrita reunióde llauradors per administrar les sèquies queel rei Jaume I els concedí com a privilegi desde 1239, fins a les formes més cerimonials iactuals.

LLaa ccaannddiiddaattuurraa ccoommppaarrttiiddaa ii llaa gguueerrrraa ddee ll''aaiigguuaaEl Tribunal de les Aigües és un dels referentstradicionals de la identitat valenciana, si mésno, a la ciutat de València i a la comarca del'Horta. Si atenem la gran devoció que se sentper aquesta cort en determinats sectors

socials, d'ascendència llauradora o no, sem-blaria lògic que la possibilitat d'aconseguir elreconeixement de la UNESCO fos d'algunamanera el reconeixement a la història i laidiosincràsia d'un poble. Tanmateix, i curiosa-ment, la candidatura presentada per l'ambai-xadora de la UNESCO a Espanya abraça el"conjunt dels tribunals de regants de la Medi-terrània espanyola". Així l'opció a esdevenirpatrimoni immaterial de la Humanitat éscompartida per un fins ara totalment desco-negut a casa nostra Consejo de los HombresBuenos de Murcia. De fet aquesta candidaturaconjunta ha estat defensada d'ençà el 2006 pelPartit Popular i no de manera casual, donadesles intenses relacions que hi ha entre els pre-sidents autonòmics del País Valencià i Múr-cia, Francisco Camps i Ramón Luís Valcárcel,ambdós militants del partit conservador.Unes relacions que s'emmarquen també en latensió territorial impulsada pel PP en torn ala política de transvassaments, i d'aqui la pre-visible utilització propagandística d'aquestshistòrics tribunals llauradors.

EEnn ppeerriillll dd''eexxttiinncciióóCom s'ha explicat anteriorment el Tribunal deles Aigües gaudeix d'una legitimitat enormeentre els regants. Malgrat això la seua activi-tat ha anat minvant any rere any des delcomençament del desenvolupisme. En efecte,a la reducció del cabal del Túria que començàamb la construcció en 1952 de l'embassamentde Benagéber (la Serrania), s'afegeix la pro-gressiva reculada de l'horta valencianadavant el creixement de la Ciutat i la seuaàrea metropolitana. Un creixement que haanat clarament lligat a la decadència del sec-tor agrícola de la comarca. En definitiva, tot ique el Tribunal de les Aigües continua imper-tèrrit, reunint-se i celebrant processos, el queresulta evident és que el seu paper real estàminvant. La històrica cort llauradora, quesobrevisqué al 1707, al 1812 i al 1939, tristamentesdevé la guinda folklòrica en la Valènciaturística del segle XXI.

MÉS INFO:WWW.TRIBUNALDELASAGUAS.ES

WWW.TRIBUNALDELASAGUAS.COM

EEll TTrriibbuunnaall ddee lleess AAiiggüüeessccaannddiiddaatt aa ppaattrriimmoonnii ddee

llaa UUNNEESSCCOO

MONOGRÀFIC

L'històric tribunal de regants de l'Horta de València avança posicions per ser reco-negut com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat. La candidatura es com-parteix amb el Consejo de los Hombres Buenos de Múrcia i està hospiciada conjun-tament pels respectius governs autonòmics.

>>El Casal Ocell Negre de Lleida celebrà el seucinquè aniversari. Serà el divendres 25 a par-tir de les 21:15h A l'esplai Marimunt de l'Hor-ta de Lleida. S'encetarà amb el ball de bastons,després n'hi haurà sopar i, en acabar, concertamb Escalivada, el Belda i el conjunt Badaba-doc, Dijous Paella i Uriroots. Felicitats!

>>Les cites amb el correllengua es multipli-quen arreu del país. A l'Alt Camp hi hauràactes el cap de setmana del 25 al 27. El diumen-ge 27 hi haurà una pujada a Miramar. Eixiràa les 9:00h de la Plaça del Pati de Valls. S'ofe-rirà esmorzar a Fontsclades. A Miramar, actua-ció de la Coral Tersícope, la Mulasseta de laUnió Anelles de la Flama i el grup d'animacióLa Colla Pessigolla. Lectura del Manifest. Pae-lla Popular i actuació del grup musical "La cebai la carxofa". No hi falteu.

>>El dimecres 30 de setembre tenim una citasolidària als Jutjats d'Elx. Un company de l'es-querra independentista serà jutjat per ultrat-ges a la corona, arran d'uns actes de solidari-tat amb els encausats per la crema de fotos delrei. Hi ha concentració a 10:30h convocada perEndavant, Maulets i Alerta Solidària.

>>El dissabte 3 d0octubre l'Ateneu Popular deValència organitza un concert al CSO Proyec-to Mayhem per l'autogestió. Serà a partir deles 22h i hi actuaran Casius Tonen, Anita iJezie, 121db, Sklatasangs i Koliko.

>> No oblideu que el 9 d’Octubre ja està ací.Com cada any hi haurà manifestació a Valèn-cia. Estigueu atents a les convocatòries!

L’ACCENT 162 DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 2009 CULTURA 15

David Iborra VALÈNCIA

L'any 1977 Sam Peckinpah, el direc-tor de cinema nord-americà, pre-sentava el seu film Cross of Ironestrenada a l'Estat espanyol com aLa cruz de hierro. El film, excessi-

vament valorat pel públic, és una històriafarcida de combats i morts que no acabad'entrar en l'anàlisi social i psicològic delspersonatges. Ara bé, Peckinpah, malgrat lesseues errades, aconseguí mostrar el fenomenbèl·lic des d'un punt de vista crític i anti-bel·licista, que junt altres destacables i pocsexemples més, s'allunyava del propagandis-me militarista que les produccions de Holly-wood portaven promocionant des de la dèca-da dels anys quaranta.

Molt menys coneguda pel públic és lanovel·la original, Das Geduldige Fleisch, enla que amb poca veracitat s'inspira la cinta.La novel·la, rebatejada comercialment des-prés de l'èxit de la pel·lícula com a Cross ofIron, fou publicada l'any 1955 per l'escriptorWilli Heinrich. L'autor alemany va néixer ala població de Heidelberg l'any 1920 i partici-pà a la Segona Guerra Mundial com a soldatde transmissions destinat al front rus on fouferit en cinc ocasions. D'aquesta violentaexperiència s'inspirà per escriure la seuanovel·la de major ressò i èxit de lectors.Heinrich va morir el 12 de juliol de 2005 aDobel, Baden-Württemberg, Alemanya.

Al text Heinrich ens parla de les rela-cions que s'estableixen entre els soldats entemps de guerra i de com els afecta i elsinflueix mentalment fent-los canviar com apersones. L'acció s'estableix al nucli d'unasecció d'infanteria alemanya a finals del'any 1943, en plena retirada de la desfetad'Stalingrad, quan la confiança dels soldatsrespecte del feixisme començava a decaure, i

amb ell, el paradigma de l'agermanamententre les classes que feia servir el discurs ofi-cial en pro d'uns suposats interessos nacio-nals, realment associats al benefici de la bur-gesia alemanya. Serà d'aquesta falsa realitat,pregonada pel feixisme i al començar aquesta enfonsar-se, quan començaran a mostrar-semés clarament les contradiccions d'interes-sos de classe entre els treballadors i la burge-sia aristocràtica fent-se realitat el conflictemitjançant la lluita de classes. Aquesta clas-sificació classista de la societat entre burge-sos i proletaris es reprodueix també a l'es-tructura militar de l'exercit de qualsevolestat burgès on els proletaris formen la tropai els fills de la burgesia aristocràtica exercei-xen l'autoritat. Llavors és en temps de crisi

quan aquesta autoritat comença aqüestionar-se i manifestar-se el con-flicte que evidentment acaba peresclatar. El darrer aspecte s'exempli-fica en la novel·la amb claredat alvoltant de dos personatges que són elnucli principal sobre el que gira totala trama. Per una part trobarem alsergent Rolfe Steiner, d'extracciópopular i a la pràctica claramentdefinit pels seus interessos classistescom a treballador, front als interessosburgesos representats pel capitàStransky, aristòcrata d'origen prus-sià. L'enfrontament, manifestatentre les relacions de dos personat-ges, acabarà afectant i implicant a laresta de la companyia i del batallóobligant a agrupar-se i decantar-sed'un costat a cada element d'acordamb els seus interessos personals i declasse. L'acció militar al front de l'esti al si de la companyia serà el fil con-ductor que precipitarà a l'enfronta-

ment personal dels dos personatges quees resoldrà violentament al final del text.

La manca de l'aspecte classista en l'en-frontament, la baixa incidència en l'explica-ció del comportament dels personatges i l'al-teració de la trama són els aspectes a criticarde la versió cinematogràfica que com ja s'hamencionat no deixa de ser un barrejat desang i trets amb escenes inspirades en lanovel·la que dificulta el fil conductor de lahistòria.

WWW.TDK.CAT

Roger Sánchez Amat BARCELONA

La tradició popular catalana,oral i escrita, està farcida depicaresca i matisos verds, fèrtilen referències eròtiques. Sai-nets satírics i barroers, glosses

lascives, corrandes provocadores,refranys mordaços, ironies i xanxes libi-dinoses, sarcasmes carnals... Com la sor-prenent i ufanosa tendència a l'escatolo-gia, aquesta realitat és innegable, permolt que hagi estat ignorada quan noocultada per la gent d'ordre, molta d'ellapracticant de la doble moralitat. Gentque massa sovint s'ha encarregat de rees-criure la història, passant-la pel seusedàs.

Potser per això, i després de quarantaanys de dictadura nacionalcatòlica iultradretana, i dues dècades de recupera-ció cultural realitzada pel govern conver-gent, laic però catòlic i dretà, en l'imagi-nari col·lectiu sembla haver quedat unmodel de català principatí proper al d'u-na persona assenyada, garrepa, pactista irecte. Res més lluny de la realitat. No calgratar gaire per descobrir el contrari. Dela fama de venjatius i violents que estenia dels catalans ja al barroc, la valen-ta i lloada a mitja Europa defensa de laseva identitat i la tendència a revoltar-seper a sobreviure les injustícies sembla

parlar-se'n poc. No és la imatge que inte-ressa a determinats sectors. Però la cata-lana ha estat una societat complexa isocialment avançada alhora que disposa-va d'unes classes populars molt vitals,prolífiques en demostracions culturals.D'això se n'ha de fer bandera, i potserens mirarem amb més orgull d'on venim,el que som i cap a on volem caminar.

I fent referència a una dita castellana,marxo d'Úbeda per tornar al meu Eixam-ple natal i continuar amb el tema quevolia desenvolupar. "La tia Maria codonyscollia, la tia Maria collia codonys". Pro-veu de recitar aquest embarbussament idescobrireu amb impotència com de fàcil

és dir grolleries. I "de geno-llons codonys collia, de geno-llons collia codonys"? Encaramés difícil! Aquesta és la pica-resca a la que feia referència,punyent, divertida i concupis-cent. El codony ens resultacòmic, i és sinònim de tanoca.Ai si ho veiessin els clàssics...Una de les fruites més conegu-des de l'Antiguitat, pels grecsera símbol de fertilitat i d'a-mor, alhora que protagonistad'algunes cèlebres llegendes(és la poma que Paris lliurà aAfrodita, i també la fruita

d'or dels jardins d'Hespèrides).Els romans també la conreaven i usavenla seva fragància en perfumeria. Origina-ri de l'Àsia occidental, es tracta d'unarbust present en tota la nostra geogra-fia. Les masies sempre en tenien algunprop d'una bassa, i a València encaraexisteixen productius vergers de codon-yers. Resisteix bé el fred, i amb el seufruit tardorenc s'elabora una de les confi-tures més populars dels Països Catalans.

De fet, el gastrònom Jaume Fàbrega nodescarta que l'origen del codonyat foscatalà, donat que ja apareix al Libre detotes maneres de confit (segle XV), i queel nostre fou un país primerenc en l'artdel sucre a Europa degut a la importació

àrab de la canyamel a indrets de Valènciai Mallorca. Més enllà de la rebosteria,també dóna lloc a una excels i prou des-conegut allioli, característic de tot elPirineu català, més suau i aromàtic queel normal i més saludable que l'alliolid'ou. En fi, poques aplicacions però benavingudes. Del codony resulta fascinantfins l'etimologia. Si el mot català fa refe-rència a la taxonomia botànica (del llatícotoneum, que prové del grec "poma cido-niana", de Cidònia, regió de l'illa de Cre-ta), el mot castellà membrillo té l'origenen el llatí melimelum (poma dolça). Enportuguès és marmelo, i marmelada, con-donyat. Precisament el mot feu fortuna is'estengué a tota Europa per denominardiferents menes de confitura (la nostramelmelada).

LLaa rreecceeppttaa.. CCooddoonnyyaattPosem a bullir els codonys fins quesiguin tous. Els pelem, els traiem el cor iels trossegem. Els posem a coure junta-ment amb una quantitat similar o menorde sucre. Durant dues hores remanaremla barreja fins aconseguir una consistèn-cia homogènia i el color fosc característica causa de la caramelització del sucre.Compte: els esquitxos cremen. Una vega-da arribem al punt desitjat, aboquem lamassa confitada en safates i ho deixemrefredar. Quan ho coem, hi podem afegircanyella o llimona. I al final, algun fruitsec, com nous.

TTeerrrraa dd''EEssccuuddeellllaa,, SSaannttss

FFiittxxaa ttèèccnniiccaaAAuuttoorr:: Willi Heinrich TTííttooll:: La cruz de hierroEEddiittoorriiaall:: Inèdita Editores LLlloocc:: Barcelona AAnnyy:: 2008

EEll rraaccóó ddeell ccoocc

CCooddoonnyyss ccoolllliiaa……

envieu-nos les vostres convocatòries a LACCENT.CAT@GMAIL.COM

Del 22 de setembreal 5 d’octubre de 2009

AAggeennddaaLLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa:: LLaa ccrruuzz ddee hhiieerrrroo

LLaa ccrreeuu ddee ffeerrrroo

L’ACCENT 162DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 200916 CONTRAPORTADA

CESC BLANCO SAGUNT

Per quin motiu vos estàveu mani-festant davant el Roser? El Roser és un símbol pels lleida-tans. És el nostre Fossar de les More-res i representa la pèrdua de lesllibertats dels catalans i la resis-tència de la ciutat davant l'exèrcitde Felip V, ara fa 302 anys. A més,ha estat sempre un espai al serveide la cultura local i obert a tothom.Però, des de fa quatre anys, els polí-tics han projectat convertir-lo enun Parador Nacional, un hotel deluxe. Molts lleidatans ens hi opo-sem, més de 2.500 persones ens hemadherit a la iniciativa Salvem elRoser, hi ha hagut manifestacionsamb centenars de persones (i unade nacional amb més de 2.000) icada Diada mostrem el nostre rebuigals responsables del projecte que,hipòcritament, també hi fan lesseves ofrenes.

Quina és actualment la situaciódel procés judicial? Ara em trobe a l'espera del judici,de moment no sabem la data. ElsMossos segueixen mantenint l'acu-sació de doble atemptat a l'autori-tat cap a mi, argumentant que emvan detenir perquè volia trencarel cordó policial i agredir l'alcaldei que vaig donar un cop de puny iuna puntada a dos mossos. Per lanostra banda, l'Assemblea de Jovesvam interposar una denúncia almosso que em va agredir per ladetenció il·legal, per les lesions iper coaccions, ja que aquest mateixmosso havia amenaçat, mesos abans,a membres de moviments socials ia mi mateix. En aquest mateix judi-ci es resoldran aquests dues acusa-cions creuades.

Però no n'han tingut prou i arafa 3 mesos 6 joves més i jo mateixhem estat acusats pels Mossos d'undelicte d'injúries (que pot compor-tar fins a 14 mesos de presó). Se'nsacusa d'injúries cap al mosso que

em va agredir, relacionant-nos ambcartells que denuncien el que vapassar a la Diada.

Com valores l'actuació de la Paeriadavant la pressió dels Mossos d'Es-quadra? En el marc la campanya de solidari-tat que es va activar s'han demanatexplicacions i responsabilitats políti-ques. Tanmateix, les respostes hanestat ambivalents. Per una part, eldelegat d'Interior a Ponent -respon-sable dels Mossos- ha reconegut quel'Assemblea de Joves podem tenirmotius per sentir-nos pressionats peròno ha deixat de posar-se de la bandadel mosso agressor i defensa els seuscomandaments, que signen uns ates-tats i unes acusacions que menteixeni que ens volen dur a la presó. Tambés'han demanat explicacions a la Pae-ria i després de 6 mesos l'alcalde noha accedit a reunir-se i ha callat com uncovard. Així i tot, elregidor que presidiala comitiva del PSCquan van passar elsfets ha afirmat (i hoha fet públic al seubloc) que en capmoment va veure enla meua acció unaintenció d'agredir-lo, ni una actitud vio-lenta. Aquesta afirmació desmuntaun dels arguments més punyents del'acusació dels Mossos.

Creus que l'assetjament que has patittu, com la resta de l'AJLL, és nomésperquè esteu en contra del projectedel Roser o té un abast més global? Nosaltres la lectura política que femde la repressió és clara. En tres anysd'Assemblea de Joves hem vist com laquantitat i el tipus de repressió quehem rebut ha anat augmentant anyrere any: el primer foren sancionsadministratives, el segon any van serjudicis que ens provocaren detencionsde 15 dies, i el darrer any ha estat més

dur; amb la detenció, acusacions i unacriminalització que mai havíem rebut.Han aprofitat clarament els fets dela Diada per augmentar la seua pres-sió al col·lectiu. Han criminalitzat lacampanya de solidaritat i la denún-cia d'injúries ha anat acompanyadad'una àmplia investigació a l'Assem-blea de Joves, d'on s'han buscat dadesinternes, els telèfons personals, lesnostres vinculacions amb altres enti-tats legals i amb la CAJEI, un dels jovesl'acusen per sortir a la televisió fentdeclaracions com a portaveu i han fetun recull de desenes de fotografies decartells de denúncia penjats arreu dela ciutat... Han trobat l'excusa i estanjugant les seues cartes. A més, a ban-

da d'aquest cas,l'Assemblea deJoves ha rebut en3 anys 8 judicis,una vintena dedies d'arrestosdomiciliaris, mul-tes per valor de2.000 euros, etc.Estem rebentmolt, però la can-ya que ens han

donat ens ha refer-mat en les nostres conviccions i enssentim més forts que mai.

La resposta solidària fora de Lleidai el Segrià ha estat l'esperada? Aquest mes la campanya de suport haactivat la recollida de solidaritat i, enprimer lloc, s'ha explicat el cas perPonent, en actes organitzats per col·lec-tius d'aquí. Ara se n'està preparanttambé fora i aquesta és la intenciópels propers mesos. Ens ajuda moltpoder explicar el que ens passa ja quetambé és una manera de poder expli-car el conflicte del Roser, que és elque motiva aquesta repressió. Prope-rament també es farà públic un mani-

Imagina

XAVI SARRIÀ VALÈNCIA

Imagina que t'han expulsat delpoble on vius. Imagina que aquellpoble haja desaparegut del mapa.Imagina que el país on vivies ja noexisteix. Imagina que has pogutquedar-te en aquell nou país quehan construït en dos dies peròacceptant que has perdut els teusdrets civils i la teua identitat. Ima-gina que el nou estat no respectacap resolució internacional. Ima-gina que has hagut de fugir a uncamp de refugiats. Imagina quevius allí durant quaranta anys sen-se futur i amb l'esperança cada copmés dèbil de tornar. Imagina quet'han construït un mur immenssense respectar cap legalitat ni caplímit de cap tractat. Imagina quemai el podràs creuar. Imagina quevius en una immensa presó. Ima-gina que per anar d'una ciutat auna altra dels territoris que t'handeixat hi ha centenars de controlsmilitars. Imagina que t'humilieni que arbitràriament et neguen elpas. Imagina que inclús en aquestterritoris han construït urbanit-zacions on hi viuen mig milió decolons armats. Imagina que tam-bé han fet passar autovies exclu-sives per als seus habitants. Ima-gina que inclús s'han instal·latdins de la teua ciutat massificadai empobrida. Imagina que et mar-quen la botiga amb esprai. Imagi-na que t'expulsen de casa desprésde ser vençut i humiliat. Imaginaque la capital símbol on vius sel'han annexionat. Imagina que asobre no et concedeixen ni passa-port, ni document de ciutadà. Ima-gina soldats als teus carrers cadadia de l'any. Imagina incursionsperiòdiques amb tancs i materialspesats. Imagina atacs massius ambarmes prohibides i tecnologia desuper potència militar. Imaginaque no tens aigua perquè te la robeni que a sobre tens prohibit perfo-rar. Imagina que tot ho has de com-prar a aquells que t'han colonit-zat. Imagina que l'exèrcit et vigi-le nit i dia. Imagina que tinguesvuit mil veïns empresonats inclo-ent menors d'edat. Imagina dèca-des d'expulsions, humiliacions,crims de guerra, bombardejos, des-truccions i tot el que pugues ima-ginar. Imagina que obres els ulls iaquest malson és tan viu com lavergonya que sents per no fer resperquè els qui el pateixen puguen,per fi, despertar.

(En reconeixement al treballde la Xarxa d'Enllaç amb Pales-tina i al de les brigades interna-cionals a les quals ens van con-vidar a unir-nos l'estiu del 2009)

LA REMATADA““DDeesspprrééss ddee 66 mmeessooss ll’’aallccaallddee nnoo hhaaaacccceeddiitt aa rreeuunniirr-ssee aammbb nnoossaallttrreess””

fest solidari d'entitats de Ponent i, enels propers mesos, tindran lloc mésiniciatives en es quals esperem comp-tar amb encara més suports, que ensajuden a tirar endavant.

En aquest sentit, quin paper creusque té la repressió dins l'estratègiapolítica de l'Estat? Assoleix els seusobjectius? Nosaltres entenem que aquí Lleidas'ha fet efectiva aquella frase quediem tant de: "On hi ha lluita hi harepressió". En el cas del Roser, hanvolgut demostrar-nos que el seu pro-jecte és estratègicament important,un projecte estrella per al futur dela ciutat, i que no es volen aturar,peti qui peti. Però la resposta haestat que els col·lectius socials de laciutat coincidiren en treballar ple-gats i activar una lluita política endefensa del Roser que ha rebut moltssuports. Després de la Diada del 2008,hem reactivat aquesta lluita ambuna manifestació de 500 persones iamb més actes que vindran ara ques'acosta l'inici de les obres.

Què n'opines de la situació que escreà amb el Cesk Freixas a Figueres,en Jaume Soler a Terrassa, l'Alfon-so (el xicot del kubotan)...? Ells, i el Jona, i el Karim, i la Núria,i els 6 encausats de la CAJEI de l'ac-ció al Banc d'Espanya, i els altres casosde repressió, ens demostren, primer,que arreu del país hi ha gent que llui-ta i també que, si es rasquen i van aper nosaltres, és que els pica. Ens espe-ren temps de qüestionament dels dretssocials i laborals, i també de les nos-tres llibertats. Alhora, tot plegatens indica que ara més que mai hemd'estar preparats per rebre i perafrontar políticament aquestarepressió i treballar-la en aquestsentit.

Com cada 11 de setembre, el 2008 es feien les ofrenes florals al Roser (edificiemblemàtic de la ciutat de Lleida). El Gerard i altres persones feien sentir la seuaprotesta davant les comitives dels partits polítics responsables de la imminentconversió del Roser en un Parador Nacional explotat per l'Estat com a hotel deluxe.Tot just quan passava la comitiva del PSC -grup que governa a la Paeria-, unmosso va encarar-se al Gerard amb cops, puntades, amenaces i intents d'ofec -adduint que el jove volia agredir la comitiva- i posteriorment el detingué men-tre carregaven contra la resta de persones. Ara s'enfronta a una pena d'entre 2 i6 anys de presó per l'acusació de doble atemptat a l'autoritat.Més informació: http://www.gerardabsolucio.cat/

Gerard Sala, militant de l’Assemblea de Joves de Lleida

ENTREVISTA

“Han aprofitat clarament els fets

de la Diada per augmentar la seua pressió al col·lectiu”