Escàndols als ajuntamentsde Barcelona i València El cas de l'hotel Palau de Barcelona i el creuerper les falleres posen en qüestió la gestió delsajuntaments de Barcelona i València en aquestscasos.

>> Països Catalans 6

Tercera onada de consultesUns resultats desiguals i el futur d’aques-ta mobilització marquen les consultessobre la independència del 20J, on vanpoder votar els habitants empadronats de48 municipis. Per primera vegada s'hisumaren municipis-dormitori de l'àreametropolitana de Barcelona.

>> Països Catalans 4

Defunció anunciada per alBloc per MallorcaLa governabilitat de les institucions bale-ars ha quedat molt escapçada amb l'ex-pulsió d'Unió Mallorquina (UM) del governi la defunció anunciada a marxes força-des del Bloc per Mallorca.

>> Països Catalans 7

SUM

ARI

El periodista basc Iker Bizkarguenaga analitzaper L'ACCENT l'acord que qualifica d'històric aquè han arribat l'esquerra abertzale i EA.Inter-preta que obre un nou cicle polític per avançarcap a la democràcia per a Euskal Herria i, pertant,per avançar cap a la independència.

RAMON USALL PÀG. 2 // RUBEN PENYA PÀG. 2 // MANEL MÀRQUEZPÀG.3 // LAIA JURADO PÀG. 16

Per la fi de la impunitat

xxxxxxxxxxxxxxxxxxx>> Economia 8, 9 I 13

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxX

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

181DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JULIOL DE 2010Periòdic popular dels Països Catalans

Seixanta organitzacions dels Països Catalans donen suport a un manifest que vol que s'a-cabi amb la impunitat dels crims del franquisme i que es faci la ruptura necessària ambla dictadura, però afegeix que no pertoca a l'Audiència Nacional espanyola d'encapçalarla causa.

>>En profundiata 8 i 9

Espanya condemna amort l’autonomisme

Al moment de tancament d'aquest ACCENT es feia pública la reta-llada de l'Estatut de Catalunya. Esperada durant quatre anys, lasentència ha posat en evidència la manca de sobirania de les cata-lanes i catalans per decidir lliurement el seu futur.

"Acato però no comparteixo". Amb aquesta declaració emesapocs minuts després de fer-se pública la sentència, el presi-dent Montilla apuntava quina és la proposta que fa el Governdavant la retallada: expressar la indignació pel resultat (la

manera es definirà al llarg dels propers dies), però acceptarla retallada.Després de la sentència, l'autonomisme ha quedat molt tocat percontinuar fent creïble la defensa de l'encaix amb Espanya.

L'Avui i el seu equip de hooligans d'Is-rael han tornat a deixar-me bocaba-dat. A l'article de Joan B. Culla del 24de juny, "Mediatització d'una tragè-dia", no cal buscar-hi perles amaga-des. És just quan fa el posat equànimque comença a ensenyar el llautó fentaixí: "l'acció militar israeliana queavortà el propòsit de l'anomenada Flo-tilla de la Llibertat d'arribar a Gazaconstituí un cúmul d'errors desastro-sos amb un resultat injustificable desdel punt de vista de les pèrdues huma-nes, i catastròfic per a la imatge i elsinteressos del mateix Estat d'Israel".Quan un opinòleg es refereix a un assas-sinat (múltiple, en aquest cas) com un"error" vol dir que aprova, si no el fet,les intencions de l'assassí. No es refe-riria mai als morts civils d'un atemp-tat de Hamàs com un error. I quan ensetziba l'adjectiu "injustificable" ho faamb plena consciència: ha fet l'esforçde justificar-lo i no ha trobat la mane-ra. La seva missió consistia a evitar elresultat "catastròfic per a la imatge iels interessos de l'Estat d'Israel" que,

naturalment no consisteix en la mortde persones innocents sinó en l'efec-te que pugui tenir en l'opinió públicacatalana. Com que ha fracassat tocaconvertir els botxins en víctimes, queés l'estratègia típica dels supportersdel Tsahal. L'article té el bon gust deno repartir acusacions d'antisemitis-me. Ben al contrari, amb l'aparençad'un tractament parcial del tema (lacobertura mediàtica de l'afer, en par-ticular), posa totes les cartes sobre lataula. Dos dels únics testimonis cata-lans dels fets pertanyien a " l'ONG ano-menada Asociación Cultura, Paz y Soli-daridad Haydée Santamaría" i es pre-gunta "es pot ser pacifista i, al mateixtemps, tenir com a patrona una gue-rrillera, impulsora de la revolucióarmada a tota l'Amèrica Llatina? Espot exigir la llibertat per als palestinsde Gaza i, al mateix temps, defensarla dictadura comunista cubana?". Éspossible que es tracti d'una preguntaretòrica, però no està fora de lloc treu-re en Culla de dubtes: sí, es pot. Al ter-cer català de la flotilla li toca el rebre

per que treballa per a Telesur, car comdiu en Culla estranyament indignat"segons aquesta televisió, els soldatsespanyols, o alemanys, o britànics, quees juguen la vida enfront dels talibanssón part de les ‘tropas invasoras de laOTAN en Afganistán’. Es juguen la vidaperquè han envaït un país, sinó esta-rien al pub del seu poble o veient "laroja" al bar. I els que envaeixen païsossón invasors. Cal agrair a en Culla quetot plegat sigui tant esclaridor: totaaquesta història no va d'àrabs i jueus,no hi té res a veure l'antisemitisme ol'amor encegador per la cultura jue-va. Posicionar-s'hi és posicionar-sesobre l'imperialisme. "Els testimonisque ens n'han arribat amb més forçano eren d'observadors neutrals ni d'in-genus cooperants, sinó de militantsnotoris de l'antiisraelisme". Natural-ment. Han pres partit per la resistèn-cia. Tampoc en Culla és un observadorneutral, ni un ingenu cooperant de lacausa israeliana. És un intel·lectualorgànic de l'imperialisme i guanya perla seva feina força més calers que cap" militant notori de l'antiisraelisme"a casa nostra.

L’ACCENT 181DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JUNY DE 201002 OPINIÓ

La reforma laboral, al TribunalConstitucional!RAMON USALL LLEIDA

Com a fidel escolanet dels poderosos delplaneta, ZP continua renunciant, unadarrera l'altra, a les seves promeses elec-torals. Certament, la paraula de Zapateroval avui més o menys el mateix que lesaccions de Lehman Brothers. Que si res-pectaré l'estatut aprovat pel Parlament,que si no congelaré les pensions, que si noretallaré els salaris, que si no tocaré ni uneuro de les polítiques socials, que si no aba-ratiré l'acomiadament...

Ara ha arribat l'hora de la reforma labo-ral, una altra de les mesures que ZP ha pro-mulgat amb la boca petita perquè fins i totell veu que del que es tracta és d'una reta-llada evident dels drets de la mateixa clas-se treballadora a la qual es vanta de defen-sar. Intentant justificar allò injustifica-ble, ZP s'omple la boca de paraules estran-yes que no amaguen que la seva reformafa pagar els plats trencats de la crisi a quimenys responsabilitats té sobre ella. Deial'altre dia al congrés que l'objectiu de laseva reforma és la flexi-seguretat, un "pala-bro" que ni tan sols ell entén i que combi-na la veritable finalitat de la reforma, lamàxima flexibilitat laboral, entenent fle-xibilitat de la forma més pejorativa possi-ble, evidentment; i el desig que a ZP li agra-daria poder anunciar als seus fidels, unaseguretat en l'ocupació que ningú veu perenlloc en el redactat de la reforma.

A ZP potser li caldria escoltar la con-signa que encapçala aquest text: "La refor-ma laboral, al Tribunal Constitucional!".No pas perquè s'hagi de dur la nova llei alTC (que no estaria pas malament sinó fosperquè aquest tribunal entén tant els dretsde la classe treballadora com un daltònicla carta de colors del Pantone), sinó per-què el que faria falta és una veritable refor-ma laboral en aquest tribunal anacrònicque ensenyés als qui jauen a les seves pol-trones que és això de la flexi-seguretat.

Certament, si ZP i els seus sicaris apli-quen les receptes dels poderosos d'aquestplaneta, i que no fan més que parlar-nosde flexibilitat i de productivitat, potser laprimera mesura que hauria de prendre sitingués una mica de vergonya seria deca-pitar aquest tribunalet anomenat Consti-tucional.

Fet i fet, de productivitat aquesta gentno n'entén ni un borrall. Porten més dequatre anys per redactar una (sí, sí, U-N-A) sentència i encara tenen la barra d'a-nar reunint-se de dimarts en dilluns. Moltproductius, sí senyor. Per a que desprésdiguin dels funcionaris... La flexibilitattampoc és pas seu el punt fort perquè araresulta que de l'esmentat tribunalet n'etsmembre tan si et recusen, com si t'ente-rren o com si estàs més caducat que uniogurt amb premi del Naranjito. Això si,si algú, des de la perifèria, el critica, ja s'al-cen totes les essències pàtries a omplir-sela boca dient que si això és un atac a lademocràcia, que si és una subversió de lesinstitucions de l'estat... que si patatín, quesi patatán.

Les mateixes essències que callen quans'aproven reformes que empenyen unamiqueta més cap a la misèria a la majoriadels habitants d'aquest estat. Certament,potser sí que cal una reforma laboral, peròque comenci pel Constitucional i que aca-bi pel darrer dels vividors que, embolca-llat en la seva bandera, encara ens vol fercreure que ell sí que treballa.

PUNT DE MIRA

Nombrosos estudis han detectat comel comportament didàctic dels pro-fessors varia en funció de quin és eltipus d'alumnat que pensen que tro-baran a les seues aules. És l'anome-nat efecte Pigmalió. Així ho demos-trà l'estudi de la investigadora nord-americana Jean Anyon a New Jer-sey, o també els realitzats per eldoctor Emilio Pedro des de la Uni-versitat de Lisboa, o per Baudelot iEstablet en comparar la doble xar-xa d'escolarització francesa, la pri-mària professional i la secundàriasuperior. En tots aquestos estudis esdetectaren clares diferències en l'en-focament que els professors donena la matèria impartida o al caràc-ter reflexiu del procés educatiu.Mentre a les escoles on estudienalumnes de classes benestants espromou l'anàlisi crítica i no es dei-xa de banda la qüestió de les clas-ses socials, a les freqüentades perla classe treballadora aquestos ter-mes s'ometen i el control imperatiupren partit enlloc seu. Semblariallavors desitjable, si pretenem edu-car en l'equitat, que les formes pre-ses a les primeres escoles es desen-voluparen també a les segones. Peròllavors, quines implicacions tindriala translació d'aquestes pautes edu-catives aplicades a la classe treba-lladora?

D'acord amb els estudis esmen-tats, quan es tracta la diferència declasses a les aules d'alumnes benes-tants no es pretén ser crític amb l'ac-tual model de societat, sinó que s'ac-centua el caràcter natural d'aques-ta divisió. De fet, als alumnes se'lstransmet la necessitat de posseir elconeixement existent. Si hem de sercoherents, a aquest procés se li ano-mena prendre consciència de clas-se. Els alumnes de les classes altesentenen la seua posició social i elpaper que tindran en la societat onhan nascut. Prenen partit en fun-ció dels seus interessos. Però si extra-polem aquesta postura -i en la líniade la profusament acceptada teoria

econòmica què par-teix del supòsit queels individus vet-llen pels seus pro-pis interessos indi-viduals- quina hade ser la posturadels alumnes declasse treballadora?Les facultats d'Eco-nomia entenen queels treballadors percompte aliè tenenuna inclinació natural a la negli-gència. Una negligència que és fruitde la propietat de l'empresa per partde terceres persones, fet que reque-reix la supervisió d'un administra-dor nomenat pels propietaris. Noresultarà agosarat llavors afirmarque entre els interessos dels alum-nes de classe treballadora no hi tro-barem l'acceptació del caràcter natu-ral de la societat de classes. I tam-poc hi trobarem acceptar que deter-minats individus pertanyents a unaaltre estament social hagen de pos-seir el coneixement o el capital. Perpropi interès i per posició social,aquestos alumnes haurien de posi-cionar-se d'una forma crítica i con-traria a la societat de classes. Pro-moure l'anàlisi crítica en aquestosalumnes implica posicionar-los enl'escala social: que prenguen cons-ciència de qui són i de perquè, dequè és la democràcia, de quin és elseu pes a la societat, i quin el seupaper. Implica, en poques paraules,fer-los prendre consciència de clas-se. Des del punt de vista del docentaixò suposa una aposta decidida. Noes tracta d'un judici de valor. Es trac-ta de fer-los arribar els supòsits dels

que parteix la teo-ria econòmica iextrapolar-los alseu propi interès.Quin sentit tindriaen cas contrari l'e-ducació en valorscom la igualtat, lallibertat i la soli-daritat?

El paper delsdocents és clau enaquest procés. Clau

perquè rau en la seua voluntat fer-los entendre aquesta postura. I per-què rau, en definitiva, en la seuavoluntat, no caure en l'efecte Pig-malió que suposa no fer una refle-xió crítica de l'actual societat, sem-pre des del propi interès de l'alum-nat. És cert que açò suposa una poli-tització clara i decidida. Però, no ésla Política l'àmbit què s'encarregadels afers públics? No vivim en socie-tat i en conseqüència van referidesa ella la major part dels valors quepretenem transmetre als futurs ciu-tadans que tenim a les aules?

En cap sentit hauria de ser con-demnable l'adquisició de conscièn-cia de classe per part de l'alumnat,tant d'uns estaments socials comd'altres. Qüestió a banda és la pos-tura a prendre de cara a resoldre lesdesigualtats que com a classe desfa-vorida poden patir. L'actitud versels diversos camins dels que se'npoden beneficiar sí que depèn d'unjudici de valor. Les diverses alter-natives obreres que s'han dut a ter-me en major o menor grau a la nos-tra societat han estat molt influï-des pel component cultural. Com-ponent cultural que, per cert, no es

té en compte a les facultats d'Eco-nomia quan es parteix del supòsitegoista de l'individu. El conflicteque marcà la història de l'Estat espan-yol al segle passat n'és una mostraben patent. La força de les societatsobreres de caire llibertari, amb cen-tenars de publicacions i sòlidaimplantació arreu dels Països Cata-lans, resta ben allunyada de la delspartits polítics marxistes que sotaaltres condicions i concepcions del'ésser humà triomfaren al seu tempsa altres indrets del món. No es trac-ta d'analitzar la conveniència d'al-ternatives clàssiques o de noves pro-postes. La intenció és tenir en comp-te que una vegada adquirida la cons-ciència de classe -en coherència ambels principis educatius que marcala pròpia llei vigent en matèria d'e-ducació al seu article primer- lesactituds depenen plenament d'unjudici de valor que vindrà marcatpel llegat cultural que hem rebut.No és ben cert que l'egoisme i l'en-veja se'ns han inculcat com a acti-tuds condemnables des que éreminfants? I no ho és també que a altresindrets del món aquestes mateixesactituds formen part intrínseca delseu model social?

D'una forma o altra, fer reflexio-nar críticament a l'alumnat passaper posicionar-lo front a la societaton viu, i en la que algun dia tindràun paper actiu -potser decisiu, o pot-ser no. Posicionar-lo en funció delsseus interessos, que han de ser lesseues inquietuds, implica deixar debanda l'efecte Pigmalió fins a lesúltimes conseqüències. I si estemper un model educatiu basat en l'e-quitat, així ha de ser.

Consciència de classe: reflexió crítica opolitització de l’alumnat

COL·LABORACIÓ RUBÉN PENYA

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Caldera,Mercè Rubià(coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González, Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoo-nnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall::Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: Hèc-tor Serra, Josep Maria Soler, Pau Tobar (coords.),Joan Sebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora,Felip Pineda. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. , Almu-dena Gregori, Àlex Garcia EEssppoorrttss:: Arnau Urgell.CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera.DDiissttrriibbuucciióó:: XavierGispert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: RamonUsall, Ruben Penya, Manel Màrquez, Laia Jurado,Iker Bizkarguenaga

Número 181 Tirada:4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

Errors injustificables

Abans de res m'agradaria començarla meva intervenció dient-vos un parellde coses. La primera que avui aquestcinema Catalunya ple a vessar recor-da els moment històrics viscuts ambl'Assemblea Democràtica de Terrassao l'Assemblea de Catalunya.

La segona que vaig arribar al nos-tre país amb 13 mesos, des de la fran-ja d'Extremadura, on la nostra llen-gua era una variant dialectal del por-tuguès i dic: "era!" perquè ara mateixestà en vies d'extinció. Per això no calque expliqui a ningú com actua elnacionalisme espanyol amb les cultu-res minoritàries. Vaig arribar per viu-re durant gairebé 17 anys, en uns edi-ficis presidits amb el lema "Todo porla patria", sempre he pensat que ellema de tot edifici públic hauria deser "Tot pel poble". De tota manerainclús en aquests llocs han sortit for-nades d'homes i dones que avui en diasón sense cap dubte gent de pau, lli-bertat i democràcia.

Per això, cal entendre que moltesvegades la gent d'esquerres ens vin-gui a la memòria la frase, que StaleyKubrik, feia dir al coronel Dax a Pathsof glory, quan s'enfronta al generalfrancès que vol fer carrera amb la gue-rra: "El patriotisme és l'últim refugidels canalles".

Per la qual cosa aprofito per recor-dar a molts d'aquest companys qued'esquerres democràtiques i conse-qüents, que encara avui no estan ambnosaltres, que també hi ha un altrepatriotisme el de José Martí (apòstolde la independència de Cuba) que ensdiu: "La Pàtria és la humanitat, peròjustament [...] aquella porció de lahumanitat que veiem més prop, i enla qual ens va tocar néixer... o viure".

Avui, l'any 2010 després de 30 anysde democràcia limitada que il·legalit-zadora i criminalitzadora de la dissi-dència pacífica i democràtica; calcomençar de nou i demanar un copmés a la ciutadania que es posi al cos-tat del demòcrates i reclami ara i defi-nitivament pel nostre poble: La lli-bertat, l'amnistia i el dret a la sobira-nia.

Els ciutadans demòcrates, en sen-tit profund, és a dir el que represen-ta el poble en marxa, no podem man-tenir-nos en l'equidistància o estemamb la democràcia i la llibertat o estemamb un nou franquisme. El neofran-quisme i el franquisme sociològic ques'amaga darrera lleis, tribunals, amnis-ties i monarquies imposades fa tren-ta anys per un règim criminal queencara avui no ens reconeix ni com apoble, ni com a ciutadans lliures.

En aquest darrers anys recuperemla memòria i la dignitat en molt fronts.Estem intentant recuperar el nom delsnostres desapareguts, enfrontant-nosa tribunals que no volem reconèixerel genocidi patit per aquest poble perser d'esquerres i català. Ens estemenfrontant a tribunals constitucio-nals que no respecten la decisió sobi-rana del Parlament de Catalunya, nidel seu poble democràticament mani-festada. ¡Ni del seu Parlament!

Estem vivint una profunda crisieconòmica, que un cop recau sobre lesesquenes del poble treballador. Pelsanticapitalistes, com és el meu cas, lasolució, que no pot ser altra, que la deconstruir un model econòmic i socialpropi al servei del poble i en un espaide negociació polític, econòmic i labo-ral català.

Sense la presència dels treballa-

dors i treballadores i dels nous cata-lans la nostra nació no podrà renéi-xer. Ens cal lluitar democràticamentperquè la majoria dels catalans enten-guin que el nostre poble el formen totsi totes amb les nostres diferències ide-ològiques, però amb els nostres valorsque han estat absolutament democrà-tics, tingui el dret de decidir sobre elseu futur com qualsevol poble lliure.

Els immigrants nouvinguts, elsfuturs nous catalans viuen momentsmolt difícils i la resposta de part dela nostra societat no pot ser el rebuigsinó l'ajuda, l'acolliment, la solida-ritat tant pròpia del poble català.Poble format per l'arribada de milersde pobles i cultures al llarg del segles.I és justament en aquest context decrisi econòmica i debat on l'espan-yolisme més reaccionari troba el seuespai com s'ha palès a Badalona oTerrassa.

Aquest és un acte de la societat civilcatalana, de la societat democràticadel nostre país. Cap demòcrata pot dir

que això no té res a veure amb ell oella. Pot dir, sí o no a la independèn-cia, però no es pot dir que no s'estàd'acord amb què es pregunti al poblela seva opinió.

La democràcia consisteix en lavoluntat del poble i com alguns dema-nen un referèndum per decidir la for-ma de govern que ha de tenir l'Estatespanyol: monarquia o república o siuna avinguda ha de ser d'una deter-minada manera (gastant gairebé tresmilions d'euros), com no podem accep-tar que els catalans demanem si volemo no continuar formant part de l'Es-tat espanyol.

Els que d'una manera o d'una altras'allunyen del drets democràtics o elsfan servir segons el seus interessos nopoden considerar-se demòcrates.

La situació de crisi econòmica isocial que pateix el nostre poble noméspodrà solucionar-la el mateix pobletreballador (la majoria de nosaltres!)i en benefici d'aquest i no pas del inte-ressos del capitalisme financer.

Les diferències ideològiques delsque avui estem aquí presents són evi-dents però la defensa del valors demo-cràtics són el tarannà comú que ensuneix a tots i totes. Com varem demos-trar en la lluita contra la dictadurafranquista.

En definitiva, aquesta consulta itotes les que es facin no poden ser con-siderades com a actes inútils i sensefutur, ans al contrari són un exercicide democràcia profund que pot posaren marxa forces vitals encara avui enformació.

Sàpiguen el tribunals constitucio-nals, les audiències nacionals que quanun poble es posa en marxa no hi haforça que l'aturí. I si el que és just idemocràtic no és acceptat avui per leslleis espanyoles potser més endavants'haurà d'acceptar per la força de leslleis internacionals.

Avui més que mai necessitem tor-nar a cridar llibertat, amnistia i dretde sobirania.

Llibertat per poder expressar-nossense haver de patir la persecució i larepressió de les lleis espanyoles, perpoder decidir democràticament sivolen o no la independència o perpoder decidir sobre qualsevol qüestióque afecti al nostre país com a homesi dones lliures.

Amnistia pels nostres companys icompanyes perseguits i condemnatsper les seves opinions polítiques i perdefensar drets democràtics. Ser inde-pendentista no és cap delicte. Noméscal recordar les condemnes per les pro-testes antiborbòniques o per la cremade símbols franquistes o per expres-sar punts de vista anticapitalistes iaquí a Terrassa tenim bons exemples.

Sobirania per decidir democràti-cament sense haver d'estar sotmès acap altre poder. Som una nació i tenimel dret a l'autodeterminació.

Avui més que mai necessitem tor-nar a cridar llibertat, amnistia i dretde sobirania.

Visca Catalunya i visca la llibertat!

L’ACCENT 181 OPINIÓ 03

Poques expressions hi ha més clares de la disparitat d'interessos entre

els treballadors i el capital que les lleis laborals. Aquestes normes esta-

bleixen el terreny de joc i les regles que demarcaran les possibilitats d'ac-

tuació de cada treballador i cada empresari, establiran que pot reclamar

cada un, i sobretot, quina part del resultat del treball li correspon a cada

part, és a dir, com es reparteix el pastís de la producció de l'empresa.

El Govern espanyol ha aprovat la sisena reforma laboral, entre pro-

clames que aquesta sí (per fi) que reduirà la temporalitat i la precarie-

tat, "ajudarà a crear ocupació" fent més "competitiva" l'economia espan-

yola, i alhora farà "més flexible" un mercat "massa rígid i car". El discurs

oficial ha estat repetit mil i una vegades pels mitjans de comunicació ofi-

cial, per polítics, economistes, alts càrrecs del Banc Central i ministres,

però no deixa de ser una proclama legitimadora d'una reforma laboral

que no ha estat ni pensada ni aplicada per reduir l'atur, i molt menys per

acabar amb la temporalitat. Una simple lectura del text legal ens desco-

breix que la nova normativa simplement facilitarà l'acumulació de més

capital i poder en mans de la classe capitalista, en detriment dels drets

i capacitat adquisitiva de la classe treballadora.

El discurs oficial bombardeja la població proclamant que l'acomiada-

ment és "massa car" al establir els 45 dies, quan les pròpies xifres del

Ministeri de Treball espanyol determinen que es va pagar una indemnit-

zació mitja de 19 dies per any treballat al 2008, ja que els empresaris ja

apliquen massivament i fraudulenta els contractes temporals (8 dies per

any treballat), i són uns artistes en les mil i una formes de la nova pre-

carietat, que afecta a becaris, contractes en formació, falsos autònoms o

treballadors sense permís de residència, que finalitzen el contracte amb

un cost zero. El diagnòstic és fals, doncs l'acomiadament no és ni de lluny

"car", però la recepta corresponent interessa massa al capital, la nova

reducció general del cost de l'acomiadament a 33 dies.

El Govern espanyol i la patronal també protesten davant d'un mer-

cat laboral "massa rígid", demanant eufemísticament "flexibilitat".

Però en gratar una mica les seves paraules es pot descobrir que recla-

men poder deixar sense aplicació els convenis col·lectius, baixant

salaris que ja havien estat pactats, poden canviar arbitràriament hora-

ris i torns als empleats, i facilitant la mobilitat geogràfica del treba-

llador, que en ares de la productivitat i la competència capitalista ara

podrà treballar a Lleida, i demà a Madrid, per la setmana que ve pres-

tar els seus serveis a Salamanca.

Els discursos oficials amaguen el que la població hem de tenir ben clar.

La reforma laboral és una agressió sense precedents als drets de la clas-

se treballadora en aquests 30 anys de monarquia constitucional espan-

yola. Abarateix substancialment les indemnitzacions per acomiadament,

facilita els tancaments d'empreses amb els acomiadaments objectius,

dona arbitraris drets a l'empresari per no aplicar convenis col·lectius,

reduir salaris que ja han estat pactats i canviar els horaris, dona noves

possibilitats de contractes precaris juvenils amb salaris de misèria, i dero-

ga les darreres restriccions que tenien les ETT.

Aquestes mesures ens afectaran en el dia a dia a gran part de la pobla-

ció. Cap treballador en restarà al marge, doncs a tots ens han reduït a

cop de decret molts dels drets que van costar anys de lluita i suor de guan-

yar.

Per tant, ningú pot restar al marge de la protesta. Qui es mantingui

passiu no deixarà de ser un aliat del capital, i no evitarà que la reforma

laboral també li precaritzi la vida. La vaga general no només és necessà-

ria, sinó imprescindible davant d'una agressió històrica als nostres drets,

i tots els treballadors hem de ser ben conscients del que ens juguem; els

nostres drets i els dels nostres fills.

E D I T O R I A L

Les mentides de lareforma laboral hande donar força a lavaga general

Llibertat, amnistia i dret a la sobirania

MANEL MÁRQUEZ COL·LABORACIÓ

DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JUNY DE 2010

“Els futurs nous catalans viuen

moments molt difícils ila resposta de part dela nostra societat no

pot ser el rebuig sinó lasolidaritat tant pròpia

del poble català”

ABEL CALDERA BERGA

El passat 20 de juny, 48 municipismés es sumaren a les consultes sobrela independència. Per primera vega-da s'hi sumaren municipis-dormi-tori de l'àrea metropolitana. Tam-bé hi participaren municipis petitsque encara no havien celebrat laconsulta i alguna ciutat molt impor-tant com Mataró, amb un cos elec-toral que s'apropava als 100.000ciutadans amb dret de vot.

Els resultats foren desiguals. Pelque fa als municipis de menys de20.000 habitants, el percentatgede participació, tot i que més ele-vat que a les grans ciutats, quedamolt per sota del percentatge d'an-teriors tongades. Si fem una ulla-da al paisatge social d'aquesta tipo-logia de municipis, veurem comtots els municipis amb un teixitsocial fort ja han celebrat el refe-rèndum en anteriors tongades; pertant, aquests resultats a la baixaentren dins allò previsible.

Els resultats de l'àrea metropo-litana, Mataró a banda, mereixen,a banda de la lectura de xifres, unalectura qualitativa. Si bé la parti-cipació global no arriba al 10%, síque hi ha un decalatge entre aque-lles localitats on la comissió orga-nitzadora aconseguí aglutinar for-ces socials significatives (Cerdan-

yola i Cornellà) i aquelles altres onaixò no fou possible (Sant Boi, SantFeliu o Esplugues, on s'haguerende situar col·legis electorals a seusde formacions polítiques per man-ca d'altres espais). A nivell quali-tatiu, el simbolisme de la consul-ta a Cornellà ha servit per obrir eldebat autodeterminista en espaison el teixit associatiu està extre-madament controlat pel PSOE.

Un cas a part el trobem a Mata-ró, on s'ha assolit una participacióde prop del 24% en una ciutat demés de 100.000 habitants. Algunsopinadors atribueixen aquest fet ala presència de López Tena, peròcal recordar que l'anterior consul-

ta que va gestionar ell, a Olot, nomésassolí el 25% en una plaça a priorimolt més nacionalista. Cal recor-dar que Mataró és la ciutat mésgran on la CUP hi té regidor, quedes de fa 25 anys la ciutat comptaamb una activa xarxa independen-tista, que el sindicalisme agrari il'ecologisme hi tenen molta força,i que una part important de l'es-querra provinent del PSUC ha estatmolt receptiva a la lluita nacional.

Després d'aquesta convocatòrianomés hi ha programades algunesconsultes esporàdiques i la consul-ta de Barcelona ciutat. D'altra ban-da, la proposta d'IP per un referèn-dum sobre la independència sorgi-

da d'un sector de la Coordinadorade les consultes esdevé un elementcap on es vol fer discórrer la forçad'aquestes. Tampoc cal obviar l'im-pacte que pot tenir una sentèncianegativa del Tribunal Constitucio-

nal sobre la societat catalana, nil'impacte i intents de capitalitza-ció electoral de les consultes. S'o-bre, doncs, un període d'incertesaper a saber els nous camins de totaquest moviment.

L’ACCENT 181DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JUNY DE 201004 PAÏSOS CATALANS

La CUP de Mataró ha fet una valoració positiva de la conulta

Uns resultats desiguals i el futurd’aquesta mobilització marquenles consultes del 20J

XAVIER GISPERT ZEGRÍ PALMA

La decadència del projecte políticespanyol de José Luis Rodríguez Zapa-tero i les seves conseqüències sobreles filials del PSOE a les Illes Bale-ars estan abonant el camí a un pos-sible retorn del PP a les institucionsde Palma, de Mallorca i de les IllesBalears, d'on va ser majoritàriamentapartat ara fa devers tres anys. Amés, en els darrers mesos la gover-nabilitat d'aquestes institucions haquedat molt escapçada: l'expulsiód'Unió Mallorquina (UM) del governha deixat l'executiu "socialista" deFrancesc Antich en minoria davantla dreta parlamentària (PP i UM),que té la majoria al Parlament bale-ar. I mentrestant, l'únic espai polí-tic que segueix aferrat al PSIB-PSOEés el que representa el Bloc, que enaquests moments està tramitant elseu propi certificat de defunció amarxes forçades.

L'idil·li viscut entre el PSM, ERCi EU-els Verds amb el projecte delBloc per Mallorca de cara a les elec-cions municipals i autonòmiques de

2007 està totalment finiquitat. Defet, la relació entre els partits s'haanat tensant de tal manera que l'es-pai "nacionalista" i "progressista" deles Illes Balears s'ha convertit actual-ment en un camp de batalla, on laguerra de sigles i l'intercanvi de buta-ques es desenvolupa amb l'agreujantde traïdoria, i caldrà veure si tam-bé d'acarnissament.

De moment, el PSM i ERC seguei-xen publicitant el seu "conflicte" através dels mitjans de comunicació,amb acusacions mútues als micrò-fons que destapen la multitud derecels existents entre els dos partits.Recels que es remunten als tripijocsde les eleccions europees, a les col-zades per fer-se lloc en un espai polí-tic gairebé idèntic, al poder i repre-sentació que cadascú adquireix enels pactes... en definitiva, a aques-ta gran guerra de sigles i poltrones,on la insignificant però efectiva ambi-ció d'ERC topa de ple amb la supe-rioritat conscient del PSM.

Tres divorcis i unes nocesDe fet, la tensió és tal que el PSM ja

ha avalat oficialment el seu divor-ci amb ERC, afegint a més un puntde gelosia al trencament de l' idil·li"nacionalista", en optar per unaaliança estratègica amb Els Verdsde Mallorca (que ja formaven partdel Bloc) i amb la flamant Inicia-tiva d'Esquerres.

Aquestes dues sigles amb les queara està pactant el partit "histò-ric" del nacionalisme mallorquí

són, curiosament, el resultat de lesdarreres disputes familiars rerel'altra barricada "progressista" deMallorca, la d'EU i l'espai de l'es-querra institucional.

Si els Verds de Mallorca ja aban-donaren fa un any el seu pacte ambEU per integrar-se en el Bloc de for-ma independent, ara el partit s'hadividit internament. Duna banda,el sector oficialista, que segueix

fidel a la doctrina espanyola de laIzquierda Unida de Cayo Lara; i del'altra, el sector dissident, més sobi-ranista, que ja ha presentat lesnoves sigles, Iniciativa d'Esque-rres, i no ha tardat massa en tro-bar nous amants de cara als pro-pers comicis de Mallorca.

L'escenari de l'entesa "progres-sista" i "nacionalista", doncs, s'haesfondrat, i sobre les seves runess'ha aixecat un autèntic camp debatalla. Ara, però, el PSM, Inicia-tiva d'Esquerres i els Verds deMallorca, amb la vista ja posada enla matemàtica dels vots, han arri-bat a un principi d'acord. I men-trestant, ERC i Esquerra Unida deles Illes Balears viuen aquest pre-acord, cadascú pel seu compte, comuna brutal ganivetada a l'esquena,conscients que, a més, es troben enuna situació de relativa inferiori-tat.

D'ara i fins els comicis electo-rals de 2011 caldrà veure si les feri-des són tan profundes com per pre-cipitar aquest suïcidi col·lectiu ales urnes i l'harakiri dels dos par-tits que han quedat sols, EU i ERC.L'altra possibilitat és que ambduesformacions acabin acceptant el platde llenties que els hagin preparatel PSM i els seus nous aliats. Tardo d'hora se suposa que així hauràde ser.

Les quotes de poder i la guerra de sigles precipitenla defunció anunciada del Bloc per Mallorca

El Bloc sembla tenir els dies comptats

L’ACCENT 181 DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JUNY DE 2010 PAïSOS CATALANS 05

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

Fa mesos que moltes famílies de lesCases Barates del Bon Pastor (Bar-celona) recullen signatures i dema-nen al Patronat Municipal de l'Ha-bitatge, propietari de totes les casesbarates, que assigni les cases bui-des que hi ha al barri, donada lagran quantitat de famílies ambnecessitat d'un habitatge. Però niPatronat ni Ajuntament no han fetcas a les demandes i els veïns i lesveïnes han decidit passar a l'acció.

Dissabte 19 de juny, a plena llumdel dia, moltes famílies del barries van llençar al carrer, martell enmà, per tal d'obrir les cases buidesi tapiades. La majoria d'aquestescases pertanyen a la tercera i quar-ta fase del Pla de Remodelació delbarri, que pretén tirar a terra totesles Cases Barates i que es calculaque es produirà, com a mínim, d'a-quí 6 anys. És precisament peraquest motiu, que el veïnat recla-ma que no es deixin buides duranttot aquest temps i que hi puguinviure famílies del barri.

Famílies com la de l'Angustias,veïna de les Cases Barates tota lavida i que ha de pujar tota sola lesseves criatures. Només s'hi va poderestar unes hores, però va resistiramb totes les seves forces. "És la

meva única sortida", ens explicava,"i aguantaré fins que vingui algúdel Patronat i m'ofereixi una solu-ció". Però ni Patronat ni l'Ajunta-ment van aparèixer. A la porta dela que ja era casa seva, en canvi, s'hivan presentar tres furgonetes d'an-tiavalots de la Guàrdia Urbana(UPAS) per fer-la fora. Igual que al'Ana Isabel, que just al carrer desota havia obert la que havia estatcasa dels seus pares i deixava clarals antiavalots "si voleu que mar-xem, ens haureu de fer fora a cops".

No hi va haver càrregues, niagressions directes. No van caldre.Dues excavadores, custodiades perdesenes d'antiavalots, varen tirara terra tots i cadascun dels sostresde les cases ocupades. Paral·lela-ment, operaris de l'Ajuntament s'a-fanyaven a tapiar totes les cases.Mentrestant, la regidora del Dis-tricte, en lloc d'oferir solucionsreals als veïns i veïnes que neces-siten un habitatge, s'encarregavade difondre a la prema que es trac-tava de "gent de fora del barri".

El Patronat intenta tancar lescases abans de la remodelació Per tal d'estalviar-se haver d'adju-dicar els nous pisos que s'estan cons-truint per tal de reallotjar les famí-lies de les següents fases de remo-delació, el Patronat està intentanttancar totes les cases possibles.Molts habitants del barri ja hanhagut de deixar les Cases Barates,a vegades sense ni tan sols unaindemnització. Són aquestes lescases buides que es van ocupar eldia 19.

Malgrat haver difós que pocsdies després de la ocupació l'Ajun-tament de Barcelona enderrocariales cases senceres, finalment no haestat així. De manera que el patro-nat tindrà desenes de cases buides,amb el sostre enfonsat, buidesdurant anys, amb l'augment d'hu-mitat i brutícia que comportarà, amés, per al veïnat de les cases delcostat.

Impagaments i desnonaments als nous pisos La primera fase de la Remodelacióde les Cases Barates es va dur a ter-me el 2007 i va comportar l'ende-rrocament de les primeres cent qua-ranta-cinc Cases Barates (de les 784totals), a més de que quatre de lesfamílies fossin desallotjades a laforça pels mateixos antiavalots dela Guàrdia Urbana.

La majoria de les famílies per-tanyents a aquesta primera fase deremodelació varen optar als pisosque oferia el Patronat per reallot-jar-los, tant de compra com de llo-guer. Molts d'aquests veïns, però,estan tenint molts problemes perfer front a les despeses dels nouspisos (on l'aigua i la llum són moltmés cars) i per pagar el lloguer(també molt més alt) o la hipotecabancària.

CESC BLANCO BARCELONA

Acció Cultural del País Valencià(ACPV) ja ha assolit la primera fita.Necessitava lliurar al Congrés migmilió de signatures per tramitar laILP Televisió sense fronteres i el 22de juny entregà 651.650. La Inicia-tiva Legislativa Popular reivindi-ca els espais de comunicació cata-là, basc i gallec, és a dir, que alsterritoris de la mateixa parla espuguen rebre mitjans de comuni-cació en aquesta llengua. El presi-dent d'ACPV, Eliseu Climent, vavalorar la campanya com "un triomfde les classes populars", atesa lamobilització de la societat al mar-ge de partits institucionals. Cli-ment també va demanar als par-tits polítics el mateix compromísque ha demostrat la ciutadania.

ACPV va fer públics els resultatsi 253.549 firmes han estat recolli-des al País Valencià (ha signat el5,2% de la població); 321.150 al Prin-cipat (el 4,2%); i 29.472, a les Illes(el 2,9). Les altres 47.000 signatu-res s'han aconseguit a la resta del'Estat espanyol (40.000 al País

Basc). El president d'ACPV les entre-gà el 22 de juny a Madrid, al Con-grés. Climent anava acompanyatde Julian Garcia Candau, fundadorde El País; Joan Enric Garcés, advo-cat i assessor del president xilè Sal-vador Allende; Joan Genovés, pin-tor, i Ignasi Riera, escriptor i polí-

tic. Abans dels 6 de juliol l'Oficinadel Cens ha de fer el recompte, lacomprovació i ha de remetre elresultat a la Junta Electoral Cen-tral. A partir d'ací, hi ha mig anyde marge perquè la Llei entre adebat al Congrés dels Diputats icomence el procediment legislatiu.

Proposta ambiciosaSegons el coordinador d'ACPV, ToniGisbert, amb l'aprovació de la ILPes vol aconseguir tres coses: lega-litzar l'emissió de TV3 al País Valen-cià, reconèixer l'existència d'altresllengües (a banda del castellà) al'Estat espanyol i l'existència d'unterritori de llengua catalana i, final-ment, en reconèixer l'àmbit cultu-ral i de comunicació català s'hau-rien d'intercanviar les emissionsde tots els mitjans en la mateixallengua sense cap acord previ dereciprocitat.

El projecte de llei que es volintroduir al Congrés no és cap modi-ficació legal sinó que parteix delmarc legal existent i el vol desen-volupar. Concretament el punt departida és la Carta Europea de lesLlengües Regionals i Minoritàries-signada pel Govern espanyol el1992, en època de Felipe González,i ratificada pel Parlament espan-yol el 2000, en època de José MaríaAznar-, que en el seu article 12.2estableix que els governs signantshan de garantir la recepció de ràdiosi televisions en els territoris que

comparteixen alguna d'aquestesllengües europees, encara quesiguen administracions distintes.

A partir d'aquesta base, la ILPproposa una llei completa que con-té l'aplicació de la Carta en allòreferent a garantir l'intercanvi demitjans de comunicació en les llen-gües catalana, basca i gallega entreels territoris dels seus respectiusàmbits lingüístics.

Un gran movimentGisbert feia èmfasi en la mobilit-zació que s'ha aconseguit, ja quesegons ell "açò no és com anar auna manifestació, sinó que les per-sones estan donant totes les seuesdades completes". Hi han partici-pat 2.500 fedataris, persones ques'han compromès ha recollir fir-mes, també han col·laborat sindi-cats, col·legis professionals, asso-ciacions culturals i esportives, des-enes d'ajuntaments dels Països Cata-lans han aprovat mocions de suporta la campanya... Eliseu Climent vadir que "el poble dels Països Cata-lans ha complert i ara és el momentdels partits catalans".

La ILP Televisió sense fronteres ha aconseguit150.000 firmes més de les que necessita

Els veïns tornaren a ocupar les cases de Bon Pastor

ACPV ha recollit les signatures necessàries

LLaa ooccuuppaacciióó mmaassssiivvaa dd’’hhaabbiittaattggeessmmuunniicciippaallss aall BBoonn PPaassttoorr aaccaabbaa aammbbddeessaalllloottjjaammeennttss ii eennddeerrrrooccss

L’ACCENT 181DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JUNY DE 201006 PAïSOS CATALANS

CESC BLANCO BARCELONA

L'Ajuntament de València es gas-tarà 32.000 euros en un creuer pera la fallera major d'enguany i laseua cort. En total désset joves viat-jaran del 31 d'agost i el 7 de setem-bre per la Mediterrania a bord d'uncreuer de luxe de MSC Cruceros,una prestigiosa companyia de viat-ges.

L'anunci el va fer públic el capde servei de Festes i Cultura Popu-lar del consistori valencià, JuanVicente Castell Esteve, el 18 de maig.La despesa té una partida concre-ta als pressupostos de l'Ajuntament,EF580 3380 22699. Els mateixos pres-supostos on l'alcaldessa, Rita Bar-berá, aplicava uns dies després unpla d'ajust amb una retallada de34,4 milions d'euros. L'Ajuntamentvalencià assegurà que regala elcreuer a la fallera major i a la seuacort perquè és "una tradició des defa més de deu anys" i el justificaafegint que "les falles estan molt

arrelades en la societat valencia-na".

El jurat que va triar les 17 viat-geres es decidí l'octubre de 2009 auna reunió de la Junta Central Falle-

ra (JCF). Entre elles van triar a lafallera major d'enguany, María PilarGiménez Santamarina. L'afortuna-da ve, segons s'explica a la pàginaweb de la JCF, d'una família ambllarga tradició fallera. On la famí-

lia Santamarina també té una llar-ga tradició és a la Universitat Poli-tècnica de València (UPV). El iaio,Pastor Santamarina Pol, ja fou doc-torat i professor a la UPV. I actual-ment el seu oncle, Vicente AgustinSantamarina Siurana, la seua tia,Maria Cristina, i sa mare, María

Pilar, són doctorats a la UPV i pro-fessorat del politècnic. A més, l'on-cle i la tia formen part del Claus-tre de la Universitat i la mare del'equip de govern del rector JuanFrancisco Juliá. Aquest darrer ésel "mantenedor" de la fallera major.Figura amb caràcter simbòlic que

ABEL CALDERA BERGA

Un dels processos col·laterals del cas Palauha acabat esquitxant de ple l'Ajuntamentde Barcelona i pot acabar amb la impu-tació dels responsables d'urbanisme delconsistori i d'algun alt càrrec de la Gene-ralitat.

El projecte Millet i Montull van decidir l'any2003, segons les seves pròpies decla-racions, fer un hotel al costat delPalau de la Música. Per aquest motiu,es van posar en contacte amb LaSalle, propietaris de tres finquescontigües (13bis, 15 i 17 del carrerSant Pere més Alt) sense utilitzar.L'acord fou que La Salle cedia lesfinques al Palau de la Música a can-vi que aquest costegés obres per valorde 4,4 milions d'euros en diversoscentres de la seva propietat.

La permuta El següent pas per a materialitzarel projecte era aconseguir el canvide qualificació d'aquestes finques,ja que estaven qualificades com aequipaments, la qual cosa impediaque s'hi pogués fer un hotel. És apartir d'aquest moment en quècomencen les irregularitats que hapropiciat aquest nou procés judi-cial. Un regidor socialista del pro-pi Ajuntament, Xavier Casas, és quiproposà una solució. La Generalitatté un edifici al carrer Ciutat classi-ficat com d'ús residencial; per tant,seria possible fer una permuta d'u-sos, de tal manera que el de la Gene-ralitat passés a ser d'equipamentsi el del Palau passés a ús residen-cial.

El 8 de març de 2006, a recoma-nació d'un dirigent socialista, Gar-cía-Bragado, el Departament d'Eco-nomia de la Generalitat autoritza

la permuta sense haver fet ni uninforme preceptiu ni haver quanti-

ficat la pèrdua patrimonial que expe-rimentava la Generalitat amb el can-vi de qualificació de la seva finca.Ambdós procediments són obligato-ris fer-los per a poder autoritzaruna permuta d'aquestes caracterís-tiques.

El traspàs de la propietat Amb el vist-i-plau de la Generalitat,Millet i Montull transfereixen elprojecte a un empresari hoteler,Manuel Valderrama. Aquest va pagarels 4,4 milions de les obres a La Salle,els 5,6 milions d'indemnització a laGeneralitat per la permuta i final-ment 3,6 milions al Palau en diver-sos conceptes.

Tots els grups municipals hannegat conèixer el canvi de propie-tat. García-Bragado afirmà en un

principi que l'Ajuntament s'assa-bentà del fet a partir de l'esclat delcas Palau, el juliol de 2009. Però Val-derrama assegurà que ell fou pre-

sentat com a nou propietari en unareunió on hi havia representants

del consistori i de la Generalitat, ia més aportà les factures que acre-ditaven que ell pagava a l'Ajunta-ment l'IBI de les finques des de 2008.

El canvi del planejament Millet i Montull van parlar ambdiversos membres de la corporacióper tal que el projecte tirés enda-vant. Tant el PSC, com CiU, com elPP, van mantenir que no posarienpegues a qualsevol cosa que vinguésdel Palau. Amb tot, l'abril de 2010Itzíar González dimitia com a regi-dora del PSC en desacord amb la polí-tica urbanística a Ciutat Vella.

Davant les protestes veïnals perla massificació hotelera del centrede la ciutat i per la pèrdua d'espaisper equipaments al barri de SantPere, els diversos grups municipalsargumentaren que era un projecteque afavoria una entitat com el Palaui que servia per revitalitzar la ciu-tat. Però el projecte ja era propie-tat d'una cadena hotelera.

Millet i Montull a la presó El que ha portat Millet i Montull ala presó és el fet que la jutgessa elsimputés haver-se quedat 900.000euros en concepte de comissió, jaque aquesta quantitat és la que noquadrava de tot el pressupost i laque apareixia anotada en un delsfulls trobats durant el registre. Alcap de poc sortí l'arquitecte del des-patx Tusquets a afirmar que aquells900.000 euros eren els seus hono-raris, però la jutgessa considerà queMontull l'havia pressionat per a quedigués això i envià Millet i Montulla presó perquè no pressionessin méstestimonis.

Rita Barberà no només potencia la vela,sinó que també financia els creuers

LL’’hhootteell ddeell PPaallaauu ddee BBaarrcceelloonnaa eennffaannggaa ll’’eeqquuiipp dd’’uurrbbaanniissmmee ddeell PPSSCC

LL’’AAjjuunnttaammeenntt ddee VVaallèènncciiaa rreeggaallaa uunn ccrreeuueerr ddee 3322..000000 eeuurrooss ppeerr aa lleess ffaalllleerreess

“Rita Barberà es gas-tarà 32.000 en el

creuer de les falleresmentre retalla el pres-supost municipal en

34,4 milions”

“Economia va auto-ritzar la permutasense ni l’informe

preceptiu que quan-tificava la pèrdua

patrimonial”

L'hotel del Palau ha posat al punt de mira Ajuntament de Barcelona i Generalitat

tria l'alcalde o alcaldessa de Valèn-cia entre una personalitat de renom,el PP sempre ha triat persones vin-culades al partit o a mitjans decomunicació conservadors (Alfon-so Ussía, Antonio Gala, Juan Luisde la Rúa...).

Complet creuer per la MediterràniaLes xiques eixiran el dia 31 d'agostdes del port de València cap a Eivis-sa. De les illes es desplaçaran finsa Tunis (capital de Tunísia). Poste-riorment la comitiva viatjarà finsa Sicília on desembarcaran en elport de Catania. Després de passara Nàpols, vorejaran el litoral ita-lià fins a arribar a Liorna amb l'op-ció de realitzar una parada a Flo-rència o Trepitja, on realitzaranuna visita cultural a aquestes duesciutats patrimoni de la humanitat.Una parada a Montecarlo, per aconèixer el luxe i el glamour i desde la terra dels casinos de retorn aValència el dia 7 de setembre.

“Totes les adminis-tracions i partits han

negat conèixer elcanvi de la propietattot i que Valderrama

pagava l'IBI”

REDACCIÓ BARCELONA

El jutjat de primera instància i ins-trucció de Cerdanyola del Vallès haimputat dos joves independentistesde vexacions, coaccions i desordrespúblics arran de l'acció de boicot auna conferència que havia de pro-nunciar la diputada d'Unión Progre-so y Democracia, Rosa Díez, a la Uni-versitat Autònoma de Barcelona.

La denúncia ha estat interposadadirectament pels advocats de RosaDíez. Els fets es remunten al passat5 de març, quan la diputada espan-

yolista havia de realitzar la confe-rència "Una alternativa para Catalu-ña" a la Facultat de Ciències Políti-ques i Sociologia de la UAB. Davantd'aquest fet, més d'un centenar dejoves, després de l'intent de la segu-retat privada de la universitat d'im-pedir-los l'accés, varen aconseguirentrar a l'aula on s'havia de fer laconferència i, mitjançant crits i càn-

tics varen aconseguir que la xerradano se celebrés.

De fet, va haver de ser el mateixDegà de la Facultat, Salvador Cardús,que davant la situació va haverd'anul·lar la conferència davant laimpossibilitat de realitzar-la, nonomés pels càntics dels i les estu-diants, sinó també per l'actitud pro-vocativa de la militància d'UPyD, queen molts moments varen increpar alsprotestants.

Els dos joves imputats varen anar

a declarar aquest passat 22 de junyals Jutjats de Cerdanyola, on es varenconcentrar desenes de persones ensuport. El Sindicat d'Estudiants delsPaïsos Catalans (SEPC) ha deixat clarque "el moviment espanyolista delque forma part UPyD i Rosa Díez uti-litza l'odi contra la nació i la llenguacatalana com a instrument electorala canvi d'enfrontar i crispar la ciu-tadania". A més, també han denun-ciat que l'acte realitzat a la UAB "for-ma part d'aquesta campanya de cris-

pació i no tenia cap mena de rigoracadèmic, més enllà de la propagan-da electoral espanyolista". I conside-ra que les autoritats de la universi-tat, davant de l'intent de provocaciód'UPyD, haurien d'haver denegat elpermís per a la seva consecució.

Per al SEPC, l'obertura d'aquestacausa "torna a palesar que la justíciaespanyola persegueix descaradamentels activistes independentistes i queresta al servei de l'espanyolisme mésranci i recalcitrant".

L’ACCENT 181 DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JUNY DE 2010 PAÏSOS CATALANS 07

SEPC: “L'acte realitzat a la UAB‘forma part de la

campanya de crispació d’UPyD”

EEll ccaass ddee JJaauummeeddee TTeerrrraassssaa aarrxxiivvaatt

REDACCIÓ BARCELONA

Un any després de la detenció iencausament de Jaume Soler deTerrassa la causa ha estat arxi-vada. El 20 de juny de 2009 l'A-juntament de Terrassa va perme-tre que Tele 5 col·loqués a la loca-litat del Vallès una pantallagegant per retransmetre un par-tit de la selecció espanyola queva ser incendiada. Uns dies des-prés dels fets Soler, militant d'En-davant, va ser detingut quan eraamb la seva família i retingutdurant hores en una caserna delsMossos acusat de l'incendi. El pas-sat 22 de juny el cas era arxivat"en no existir indicis per atribuirla comissió dels delictes a la sevapersona".

El jutjat d'instrucció número

1 de Terrassa, seguint les instruc-cions del fiscal, va demanar l'ar-xivament del cas, al qual s'hi vaadherir l'acusació popular de l'A-juntament. El consistori tambéha suspès les mesures cautelarscontra en Jaume consistents enanar a firmar cada 15 dies i nopoder marxar de l'Estat espan-yol. L'assemblea d'Endavant deTerrassa va celebrar l'arxivamentdel cas i va denunciar la perse-cució de les persones indepen-dentistes i vinculades als movi-ments socials de la localitat. L'or-ganització independentista tam-bé ha denunciat que l'Ajuntamentha cedit a les pressions "del fei-xisme institucionalitzat del PP al'hora de presentar-se com acu-sació popular". Finalment, alcomunicat Endavant destaca lavaluosa tasca realitzada per SAT(Solidaritat Antirepressiva deTerrassa) i Alerta Solidària.

ANDREU MERINO BARCELONA

El 22 de juny es va celebrar a l'Au-diència Provincial de Barcelonael judici contra Marc Belzuncesacusat de presumpte delicte elec-toral. En les eleccions generals de2008, l'acusat va ser designat perser membre d'una mesa electoral,però no hi va acudir al·legantobjecció de consciència: "Sóc cata-là i independentista, per simplecoherència personal i intransfe-rible no participaria de cap elec-ció espanyola". Està previst quela sentència es faci pública el 30de juny.

En la declaració que Belzuncesva fer dies després davant d'unjutge de l'administració espanyo-la, es reafirmava que la seva cons-ciència l'impedia col·laborar enun procés electoral espanyol, peròque no seria així en cas d'eleccionscatalanes: "Si fossin unes elec-cions nacionals o municipals,col·laboraria com a ciutadà cata-là". En la declaració afirma que

l'obligació de comparèixer a unamesa electoral hagués anat en con-tra de la seva llibertat, personali-tat, dignitat, moral, consciència,honor, ideologia i imatge pública.Per demostrar el seu compromís ide-ològic amb el catalanisme i d'inde-pendentisme, Belzunces va presen-tar al jutge un document on apa-reixien totes les activitats políti-ques i socials que havia desenvolupaten els darrers anys, com la col·labo-ració al Cercle d'Estudis Sobiranis-tes i en la Campanya Per un EstatPropi.

La fiscalia demana 22 dies de pre-só, una multa de 3.300 euros i dosanys d'inhabilitació per càrrecspúblics pel que consideren un delic-te electoral. Per altra banda, la defen-sa ha basat el seu discurs en el dreta l'objecció de consciència. L'advo-cada Marta Clapés demana l'absolu-ció, en el pitjor dels casos, la penamínima, perquè entén que la incom-pareixença de Belzunces no va posartraves al procés electoral, ja que lamesa es va formar de totes maneres.

Clapés també ha fet constar un seguitd'irregularitats en els transcurs delprocés, com ara el fet d'haver hagutde demanar reiteradament a l'admi-nistració que la documentació deljudici es tramités en català. Clapésva afirmar que si la llei obliga a con-demnar Belzunces per la seva objec-ció de consciència demanaran unindult al Govern espanyol.

Aquest cas representa una nove-tat en la justícia espanyola. No hiha jurisprudència específica peraquests tipus de delicte electoral,i per tant el jutge s'haurà de pro-nunciar per primer cop sobre uncas d'objecció de consciència permotius independentistes en l'or-ganització d'unes eleccions gene-rals.

Dos militants independentistescitats a declarar pel boicot a RosaDíez a la Universitat Autònoma

Acusat de delicte electoral per objeccióde consciència independentista

La presència de Rosa Díez va provocar una resposta dels estudiants

“Soler,militant d'Endavant,va serdetingut quan era

amb la seva família iretingut durant horesen una caserna dels

Mossos acusat de l'incendi”

Concentració de suport a Marc

DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JUNY DE 201008 EN PROFUNDITAT

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Emocionat sobre de l'escenari,Josep Maria Pi va relatar les tor-tures i pallisses que van patir elsque, com ell, van estar empreso-nats els últims anys del franquis-me. Josep Maria era jove i milita-va en una de les organitzacionsde l'extrema esquerra catalana enels anys setanta. I va participaren una protesta per evitar l'exe-cució de Jon Paredes Manot, àliesTxiki. Per aquella protesta va aca-bar a la presó.

Ho explicava fa uns dies en unacte al centre de Barcelona, al pas-seig del Born, convocat per sei-xanta organitzacions dels PaïsosCatalans per presentar el mani-fest "Per la ruptura amb el fran-quisme i la fi de la impunitat delscrims de la dictadura". Són sindi-cats d'esquerres, organitzacionsde l'esquerra independentista ialternativa, ateneus locals, grupsd'historiadors i també algunes deles principals associacions que rei-vindiquen la memòria històrica:Associació Memòria Contra la Tor-tura, Associació per a la Recupe-ració de la Memòria Històrica deCatalunya, Comissió de la Digni-tat, Fòrum per la Memòria del PaísValencià.

A la presó Josep Maria Pi vacoincidir amb Tiki abans que fosexecutat. I el dia de la presenta-ció va coincidir a l'escenari ambDiego Paredes, el germà d'aquellmilitant basc. Diego portava unacarta, era l'última carta que vaescriure Txiki a la presó el setem-bre de 1975, pocs dies abans de l'e-xecució. Diego va posar veu a lesparaules del seu germà: "Mitjan-çant aquest escrit vull donar aconèixer una vegada més l'opres-sió que pateix el poble basc i totsels pobles d'Espanya sota l'actualrègim de Franco. És inconcebibleque un grapat d'homes sense escrú-pols juguin amb la vida de tot unpoble i que assassinin els mili-tants revolucionaris a través deles seves forces repressives i delstribunals pel simple fet de lluitar

per la llibertat ".Però Diego Paredes no es va

quedar el 1975 i va portar el seudiscurs fins a l'actualitat perdenunciar que "avui, aquí i ara laveritat, la justícia i la reparacióper les víctimes del règim feixis-ta i genocida del general Francoi del Movimento Nacional seguei-xen sent tasques tan pendents comfa trenta anys. Perquè aquí i arala fi real del franquisme, del fei-

xisme, només serà definitiva siestà assentada en la possibilitatd'exercir la llibertat i la democrà-cia individualment o col·lectiva-ment sense embuts, sense restric-cions, sense amenaces ".

Jutjar els crims del franquis-meUn dels promotors del manifest,l'arqueòleg Ermengol Gassiot, queha participat en l'excavació de fos-

ses comunes a Catalunya i Anda-lusia, explicava els motius que elsvan impulsar a redactar el mani-fest: "Perquè des de les organitza-cions polítiques, socials i sindi-cals de l'esquerra catalana volemreplantejar com s'està abordantla memòria històrica, que haadquirit una nova dimensió arrandel procés de Garzón, i ho volemfer centrant el problema princi-pal, que és la impunitat dels crims

de lesa humanitat que va perpe-trar l' franquisme, i denunciarles polítiques de silenci i encobri-ment d'aquests crims que han con-tinuat durant l'anomenat perío-de democràtic ". I va afegir: "S'hade jutjar els crims del franquis-me, però no ho pot fer l'Audièn-cia Nacional, ja que un tribunalhereu del TOP (Tribunal de OrdenPúblico) no és una institució com-petent pels seus antecedents per

fer aquesta tasca tanEl manifest no n

ja que sigui l'Audiènal qui instrueixi lconsidera que cal obfranquisme, sinó assenyala que prèvcanviar la legislacióda, reivindica la deLlei d'Amnistia della que manté la impna altra banda, fa

60 entitats del paísde la impunitat delRebutgen que Garzón lideri la causa perquè considerencom l’Audiència Nacional espanyola de jutjar els crims

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 181

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

"Així que dius que el vas entrevistar?".Quan li he dit que fa uns estius vaigentrevistar en Nadal Paulet s'ha fet eldesmenjat, i la conversa ha derivat capa un altre tema. Jo li havia explicatamb un punt d'emoció, però quan hacanviat de tema he pensat que potserno els interessa l'entrevista. Ara, però,hi torna, abans que ens acomiadem."I dius que la tens gravada?". "Sí". I liexplico que no només amb gravadorade veu, diria que a ell també el vaigfilmar quan el vaig entrevistar. "Sivoleu us en puc fer una còpia". Ha fetque d'acord amb el cap. I llavors haafegit: "En Nadal va morir l'estiu pas-sat, i no vam ser a temps d'entrevis-tar-lo".

En Nadal Paulet era un testimoni.Un dels pocs testimonis vius que que-daven del que va fer la brutalitat delfeixisme al Pallars quan hi va entrarl'exèrcit de Franco comandat pel gene-ral Sagardía el 1938. A en Nadal Pau-let l'entrada de les tropes feixistes aCatalunya pel Pallars el 1938 se li vaemportar el pare. Era el jutge de paud'Isavarre, i militant de la UGT. El 30d'abril del 1938 van cridar el pare d'enNadal i a cinc pagesos més d'Isavarre.Els soldats "portaven una llista denoms". Els van dir que havien d'anara comboi, que volia dir anar a portarsoldats. Però enlloc d'això els van tan-car a una borda, i al matí els van afu-sellar. "Algú els havia denunciat. Deienque abans de matar-los els van mal-tractar".

Però no tothom va voler participaren aquelles execucions: "Quan van afu-sellar el pare, tres soldats es van negara disparar i diuen que a ells tres tam-bé els van matar".

"Als afusellats els enterraven enfosses comunes", em va explicar enNadal, "així que no vam poder ente-rrar al pare". Ni al pare ni a la restade pagesos assassinats. El poble ales-hores tenia un centenar d'habitants.

En Nadal, que tenia 10 anys, i elsseus cinc germans i germanes no nomésvan perdre el pare. També les duesmules, els vint-i-quatre xais, dos per-nils, un sac de patates. L'exèrcit els varobar menjar i tots els animals de tre-ball. Només una euga els van deixar.I també van perdre la mare, perquè vafugir cap a França i no es va atrevir atornar fins el 1942.

Isavarre no va ser una excepció enaquelles valls. "Als pobles del voltantvan afusellar més gent, sobretot homes,però també alguna dona. I una noiad'Esterri de 17 anys; els soldats van abu-

sar d'ella abans de matar-la. A tota lavall van matar molta gent". En canvi,va dir-me en Nadal, "abans que entres-sin les tropes del Sagardía el 1938, atota la zona només havien matat trescapellans vells; ho van fer els de la FAI,que eren quatre tontos, i no van mal-tractar ningú. Al nostre poble la gentva avisar el capellà i ell es va poderescapar".

Tot això en Nadal m'ho va explicarfa quatre estius. Vaig anar-lo a veureper una recerca que m'havien enca-rregat la gent de Tantàgora (associa-ció que promou la literatura a travésde la narració oral): entrevistar gentgran que van viure la guerra quan erennens i nenes. Per trobar els entrevis-tats, vaig fer una crida per internetals amics, i em va respondre l'AndreuCamps, amic d'una amiga, oferint-mede presentar-me alguna gent del Pallars

que em podien explicar què va succeiren aquells pobles quan van entrar-hiels feixistes. Aquelles entrevistes s'ha-vien de convertir en contes perquè lesnenes i els nens catalans d'avui puguinsaber què va passar al nostre país del36 al 39. Tres d'aquelles històries queem van explicar s'han convertit enàlbums il·lustrats. Però la del Nadalva quedar al calaix. Fins ara, que li heexplicat que la tenia a un treballadorde l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. "D'en-trevistes n'hem fet unes quantes, peròno vam ser a temps de parlar amb enNadal i gravar-lo", m'explica.

De tots aquells assassinats amb quèl'exèrcit franquista va voler sotmetrela gent del Pallars no n'hi ha registreoficial. On han quedat registrats durantdecennis ha estat en la memòria delshabitants de les muntanyes. No se'nparlava, però el record no havia mar-xat. "Fins fa uns anys no s'ha parlatobertament dels afusellaments i lesfosses comunes", va lamentar-se enNadal. Els darrers anys alguns perio-distes, arqueòlegs, historiadors i gentjove d'aquestes comarques han volguttrencar aquell silenci imposat. Ho hanfet, per exemple, la Montserrat Armen-gou i en Ricard Belis amb el documen-tal 'Les fosses del silenci', i en JaumeCabré amb la magnífica novel·la Lesveus del Pamano, que precisament par-la de tot això que va succeir a les vallson Nadal Paulet va viure tota la sevavida. El silenci també l'ha volgut tren-car l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, quetreballa per donar a conèixer les trans-formacions d'aquestes muntanyes i dela gent que hi viu.

Quan he arribat a casa he anatcorrent al calaix on guardo totes lesentrevistes que vaig fer fa quatre estius.I l'he trobada. Ara a l'Ecomuseu tam-bé hi tindran la cinta. La cinta on enNadal ens explica que a sis pagesos d'I-savarre el feixisme els va torturar, elsva matar i els va enterrar d'amagat. Iencara ningú els ha retornat la digni-tat.

n necessària".només rebut-ència Nacio-la causa quebrir contra el

que tambéviament caló: d'una ban-rogació de lal 1977, que éspunitat; d'u-referència a

la Llei de memòria històricaespanyola aprovada el 2007 pelPSOE amb el suport, entre d'al-tres, de CiU i ICV. El manifestconsidera que aquesta normati-va "manté aquesta situació d'im-punitat perquè no revisa la qua-lificació jurídica de la violènciade la Guerra Civil i dels anys pos-teriors que va fer la Ley de res-ponsabilidades políticas delfebrer de 1939. Així doncs, aques-

ta llei reactualitza el pacte de laTransició."

Els promotors del manifest tre-ballaran els propers mesos perdifondre el manifest arreu delpaís i per impulsar actuacions peracabar amb la impunitat del fran-quisme.

MÉS INFO:HTTP://FIIMPUNITATFRANQUISME.WOR

DPRESS.COM

s reivindiquen la fi franquisme

n que no pertoca a un tribunal hereu del franquisme de la dictadura

Quan al Pallars mataven als pagesosCRÒNICA D'UN NOM DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA

“En Nadal Paulet era

un testimoni.Un dels

pocs que quedaven del

que va fer la brutalitat del

feixisme al Pallars ”

L’ACCENT 181DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JUNY DE 201010 INTERNACIONAL

IKER BIZKARGUENAGA *

El passat 20 de juny l'esquerra abert-zale i Eusko Alkartasuna (EA) vansignar al palau Euskalduna de Bil-bao un acord estratègic d'actuacióconjunta per la constitució d'unEstat basc. Rufi Etxeberria, JoneGoirizelaia, Txelui Moreno, IdoiaAiastui, Karmele Aierbe i IñakiOlalde, per part de l'esquerra abert-zale, i Pello Urizar, Ikerne Badio-la, Mariano Àlaba, Santi Merino,Koldo Amezketa i Maider Carrere,del costat d'EA, van ser els enca-rregats de rubricar el pacte, en pre-sència de centenars de militantsde les dues corrents polítiques i dedelegacions arribades des de tot elmón, també dels Països Catalans.En temps en què el qualificatiud'històric és utilitzat de forma abu-siva, l'acte de l'Euskalduna n'éssens dubte mereixedor, tant per lanaturalesa dels protagonistes, compel contingut de l'acord i, especial-ment, per les seves possibles con-seqüències en el futur.

Reaccions del ventall políticAbans de desenvolupar aquests trespunts, no és sobrer centrar unmoment l'atenció en les reaccionsque l'acord ha suscitat en el pano-rama polític d'Euskal Herria. Notant a nivell de l'Estat espanyol,perquè allà es manté una estratè-gia de discurs uniforme respecte al"tema basc", que no casa amb movi-ments com els que s'estan produint,i que farà més complicada la tascapedagògica que, sens dubte, hau-ran de fer els governants espanyolsamb els seus conciutadans. Però aEuskal Herria, l'acord entre l'es-querra abertzale i EA ha mogut unescenari que abans d'ahir sembla-va totalment bloquejat, obligant ala resta de formacions polítiques aresituar-se. En són una clara mos-tra les polèmiques com la sorgidaentre el president del PSE, JesúsEguiguren, i el secretari generaldel seu partit i actual lehendaka-ri, Patxi López (amb intervenciódestacada del ministre de l'Inte-rior, Alfredo Pérez Rubalcaba,reconvenint a Eguiguren), o la des-orientació que mostren partits comPNB i Aralar, les crítiques dels qualsa l'acord les podrien signar tran-quil·lament el PP o el PSOE.

En l'àmbit mediàtic, les prime-res declaracions que tendeixen atreure valor a l'acte a l'Euskaldu-

na (i que argumenten que és "mésdel mateix"), han donat pas a actua-cions dirigides a crear contradic-cions i incomoditats entre els sig-nants. EA ha estat, en aquest sen-tit, el principal objectiu de la majo-ria d'aquestes tendenciosesvaloracions, ja que se li ha atribuïtel fet d'haver assumit el discurshistòric de l'esquerra abertzale,haver cedit les seves sigles o, finsi tot, haver estat absorbida pelsseus nous socis. A l'esquerra abert-zale també li han volgut buscar lespessigolles, retraient-li que desis-tia dels seus principis per unir-sea la "socialdemòcrata" EA. L'esque-rra independentista, però, arribaa aquest moment després de mesosde debat intern en què ha definitla seva estratègia, i les seves basessón per tant prou impermeables aaquestes afirmacions. I a EA tam-bé fa temps que treballen per assen-tar fermament els fonaments d'a-quest nou cicle entre els seus afi-liats.

Trobada de dues branquesabertzlesL'acord del Euskalduna suposa latrobada de dues branques diferentsde l'abertzalisme, cosa que les duesparts reconeixen en el document,on admeten fins i tot que les seves

actuacions polítiques han estat enocasions "molt contradictòries". EAha format part de l'abertzalismemés institucional; el seu fundador,Carlos Garaikoetxea, va ser el pri-mer lehendakari de la partició -entre la CAV (Comunitat Autòno-ma Basca) i Nafarroa- i ha formatpart de governs que han colpejatdurament a l'esquerra abertzale através de l'Ertzaintza. L'esquerraabertzale, en canvi, ha deslegiti-mat des de sempre les institucionsautonòmiques i boicotejat seusactes, i en l'àmbit municipal algu-nes de les seves campanyes han fetviure moments molt difícils acàrrecs d'EA.

Amb aquest bagatge, cal subrat-llar el fet que les dues parts haginarribat a un acord d'aquest calibrei que ho hagin fet a més amb l'ob-jectiu que han expressat. Perquèels signants assenyalen nítidamentque el seu "objectiu principal és laconstitució d'un Estat basc inde-pendent" i ho consideren com "l'ú-nica manera d'assegurar el futurd'Euskal Herria", tant des del puntde vista nacional com en el sociali econòmic. En aquest camí, soste-nen que l'objectiu de construir unEstat basc passa per superar lesestructures juridicopolítiques exis-tents i construir-ne de noves "que

possibilitin a les institucions bas-ques disposar de competències icapacitats en matèria econòmica,social, cultural i lingüística supe-rant la realitat restrictiva i impo-sitiva vigent". A més, per exerci-tar el dret d'autodeterminació valo-ren que cal una fase de" reconei-xement i institucionalització delsubjecte nacional basc “.

Superació del conflictePel que fa a la superació del conflic-te polític, que, assenyalen, "resideixen la negativa estructural a que laciutadania basca sigui mestressa delseu destí", les dues parts expressenel seu compromís amb els "princi-pis Mitchell", que van servir percanalitzar el conflicte irlandès, ique es fonamenten en el compromísexclusiu amb les vies pacífiques idemocràtiques per a la resolució delconflicte. Així mateix, valoren queel procés democràtic necessita, a mésde "recuperar les condicions demo-cràtiques mínimes", que es doninavenços en el "reconeixement delsdrets civils i polítics", així com laderogació de la Llei de Partits i elcessament de les polítiques de càs-tig als presos polítics bascos, aixícom que es donin passos en un pro-cés que tingui per objectiu que siguinexcarcerats.

Potencialitat de la unitat d'ac-ció independentistaL'acord de l'Euskalduna és històricper tot el que s'ha explicat i, sobre-tot, per les seves conseqüències decara al futur. En primer lloc, perquèno es pot entendre com un fet aïllat,sinó que vindrà acompanyat d'altresmoviments que faran canviar enca-ra més l'escenari polític basc. I tam-bé perquè la potencialitat política,sociològica i electoral d'una unitatd'acció independentista és enorme.Sense ser l'element més important,a ningú se li escapa que una confluèn-cia independentista en termes elec-torals -amb la forma que sigui, pot-ser que com pactes postelectorals-alteraria l'actual correlació de for-ces a les institucions basques, i tam-poc és desgavellat pensar que un blocindependentista es podria conformarcom a primera força electoral. Lesdades d'anteriors comicis així ho indi-quen.

I l'Estat espanyol tindria un granproblema si les institucions basquesestiguessin per primera vegada gover-nades per forces declaradament inde-pendentistes i amb un full de rutadefinit i acordat per a la constituciód'un Estat basc.

*Iker Bizkarguenaga és periodista del diari basc Gara

Acord estratègic cap a un Estat basc

L’esquerra abertzale i EA han signat un acord que torna a situar-los a l’avantgurda de la polítca basca

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Les eleccions presidencials a Colòm-bia han significat la continuïtatde l'uribisme, és a dir, la victòriadel candidat proposat pel que finsara era el president, Álvaro Uribe.El vencedor dels recents comicisha estat Juan Manuel Santos, quehavia estat ministre de Defensad'Uribe.

Una victòria amb el 34% de participacióSi bé en la segona ronda Santos haaconseguit una gran avantatge envots respecte al segon candidat,Atanas Mockus (69% Santos, 27,5%Mockus), l'altra notícia rellevantde la jornada electoral va ser la bai-xa participació, que es va quedaren el 34% de les persones que podienanar a votar.

Algunes de les notícies més des-tacades que han marcat durant elsdos mandats del president sortinthan estat l'acord perquè els EstatsUnits obrin noves bases militars aColòmbia, les declaracions d'algunsencausats per narcotràfic de man-tenir relacions amb diputats i

ministres d'Uribe o l'augment d'as-sassinats de sindicalistes.

El país més perillós per als sindicalistesAquest mes de juny l'Informe Anualde la Confederació Sindical Inter-nacional (CSI) sobre violència anti-sindical al món ha tornat a reco-llir que Colòmbia és l'Estat més peri-llós per fer-hi activitat sindical, ja

que és, de nou, al capdamunt delrànquing dels països amb més sin-dicalistes assassinats. És més, l'in-forme assenyala que entre 2008 i2009 els homicidis han crescut enun 30%.

La xifra de 2009 va ser de 48 acti-vistes sindicals assassinats, delsquals 22 eren dirigents. A més, l'in-forme ja recull dades de 2010 i aler-ta que ja són 29 els sindicalistes

morts per la seva acció sindical.Per si hi hagués cap dubte de la

connivència amb aquests assassi-nats del govern d'Uribe i de la mar-ca que ja acompanya el nou presi-dent Santos, l'informe del CSI reco-pila tots els casos de sindicalistesassassinats en els vuit anys degovern uribista, que arriben finsa 557. A més, afegeix que a Colòm-bia hi ha hagut el 63,12% dels homi-cidis de sindicalistes al món durantl'última dècada.

Condemna per un assassinatextrajudicialLa victòria de Santos a les urnesha anat acompanyada d'una altranotícia, que recorda que l'ús de vio-lència contra l'oposició social opolítica no és nova. La notícia haestat que la Cort Interamericanade Drets Human ha establert la res-ponsabilitat de l'Estat colombià perl'execució extrajudicial del líderpoltíc, periodista i últim senadorelecte de la Unión Patriótica,Manuel Cepeda Vargas.

La sentència considera que l'as-sassinat del senedor, comès el 1994,es va produir en un "context d'a-

menaces i asstejament permanentsper les seves posicions polítiques","de desprotecció per part d'agentsestatals" i de violència sistemàti-ca exercida contra la Unidad Patrió-tica". La UP va ser un movimentpolític nascut a mitjans dels anys80 en el marc dels diàlegs de pauentre el president Betancurt i laguerrilla de les FARC. La respostaper part de l'Estat a l'ampli suportpopular que va aconseguir en poctemps la Unión Patriótica va ser elparamilitarisme. Les dades reco-llides per diversos informes colom-bians i internacionals xifren entre3.000 i 5.000 els militants i diri-gents de la Unión Patriótica assas-sinats pels paramilitars fins a mit-jans anys 90. Un d'aquests assassi-nats va ser Manuel Cepeda.

La sentència, a més, consideraprovat l'existència d'una "estrucg-tura organitzada que va determi-nar, planificar i dur a terme l'exe-cució del senador Cepeda Vargas",a la qual hi haurien participatagents estatals com a autorsintel·lectuals, així com caps i mem-bre d'un o diversos grups parami-litars.

L’ACCENT 181 DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JUNY DE 2010 INTERNACIONAL 11

VVaagguueess ggeenneerraallss ii mmoobbiilliittzzaacciioonnss mmaassssiivveessccoonnttrraa lleess rreettaallllaaddeess ssoocciiaallss aarrrreeuu dd’’EEuurrooppaaMANEL LÓPEZ BARCELONA

El desmantellament del model d'Es-tat del benestar arreu d'Europa, fruitde les mobilitzacions i lluites delmoviment obrer al llarg del segle XX,ha activat en les darreres setmanesuna onada de vagues generals i mobi-litzacions massives arreu del conti-nent que, com a mínim, mostren cer-ta vitalitat dels treballadors i treba-lladores organitzats a l'hora de plan-tar cara a la nova ofensiva del capitalen plena deriva. A grans trets, lesmesures governamentals contra lesclasses populars tenen com a deno-minador comú la retallada de treba-lladors dels sector públic i la conge-lació i reducció dels salaris dels matei-xos, l'augment de l'edat de jubilació,l'augment d'impostos que afectenespecialment a treballadors i sectorspopulars, la imposició de reformeslaborals que eliminen drets laboralsfonamentals i, en darrera instància,una disminució dràstica de la despe-sa pública. A més, tot apunta a queen bona part dels estats de la UnióEuropea la privatització progressivade les pensions públiques contribu-tives i l'assalt del capital privat alsistema sanitari públic no tardaranen arribar.

Davant de l'assalt de governs/capi-tals a les conquestes de les classespopulars les vagues i mobilitzacionsarreu han posat en un primer pla

que si bé des de les esquerres com-batives no es disposa ara mateix d'al-ternatives concretes per oferir a lasocietat la mobilització continuadapot ésser un bon camí, seguramentl'únic, per anar-les construint. Així,a Grècia el Front Combatiu de Totsels Treballadors (PAME) convocà elpassat 23 de juny la sisena jornadade vaga general que paralitzà Ate-nes i les ciutats més importants delpaís en contra de la política del governsocialdemòcrata, la UE i l'FMI. Con-cretament, aquest cop el sindicalis-me grec i les diferents organitzacionsde l'esquerra combativa sortiren alcarrer per combatre el decret de refor-ma laboral que, entre d'altres aspec-tes, eliminarà els convenis col·lec-tius de treball i reduirà el salarimínim interprofessional dels 740euros als 592 bruts. Igualment, a Ale-manya el 17 de juny sortiren al carrermilers de manifestants, sobretot aBerlín i Stuttgart, contra les retalla-des del sector públic, l'augment del'edat de jubilació dels 65 als 67 anysi l'eliminació de les ajudes públiques,com les de maternitat i paternitat,a aquells perceptors que estiguin sen-se feina i cobrin la prestació d'atur.A Berlín la manifestació fou convo-cada per tot un seguit d'organitza-cions d'esquerres al marge de la Fede-ració Alemanya de Sindicats, estre-tament vinculada al SPD i a l'estat,i acabà amb forts disturbis, i el mateix

succeí a Stuttgart tot i que en aquestcas era la mateixa Federació Aleman-ya qui havia convocat la manifesta-ció.

Per la seua part, els treballadorsfrancesos seguiren de manera mas-siva la vaga i la mobilització contrales mesures governamentals. Segonsla CGT les manifestacions convoca-des contra l'augment de l'edat de jubi-lació reuniren uns dos milions depersones i la jornada de vaga assolíun seguiment d'un 38% entre els ferro-viaris, un 20% entre l'ensenyamentpúblic i la xarxa de metro de Parísquedà totalment paralitzada.

A Ipar Euskal Herria unes 10.000

persones es manifestaren a Baiona,es seguí la vaga en els principals cen-tres de treball i 24 de les 27 ikastolestancaren per sumar-se a les mobilit-zacions. Igualment, a Hego EuskalHerria la vaga general convocada pel29 de juny per LAB, ELA, ESK, EHNE,HIRU, CCOO, CGT i CNT es preveu quetindrà un caràcter massiu. A Còrse-ga, el Sindicat de Treballadors Cor-sos es mobilitzà també contra lesmesures del govern Sarkozy, aconse-guint un seguiment rellevant en elsector de l'ensenyament i dels treba-lladors marítims.

Per últim, Itàlia quedà paralitza-da per la vaga general convocada,

entre altres, per la central sindicalCGIL contra el retrocés pressuposta-ri aprovat pel govern Berlusconi. Enaquest cas, les mesures del governitalià significaran una reducció del10% en el pressupost de totes les admi-nistracions públiques, l'ampliació del'edat de jubilació en els sector públici la congelació de salaris en el mateixsector fins al 2013. El 25 de juny lapràctica totalitat de les ciutats ita-lianes quedaren paralitzades, la vagaassolí un elevadíssim seguiment enel sector públic, amb una aturada de24 hores, i també en el sector privat,tot i que en aquest cas la vaga eranomés de 4 hores. A Bolonya la mani-festació convocada reuní unes 100.000persones i a Milà unes 50.000. A Sar-denya, la Confederació Sindical Sar-da també convocà a la vaga el 25 dejuny per denunciar les diverses mesu-res de l'executiu Berlusconi i, moltespecialment, les conseqüències queaquestes tindran per la ja migradaautonomia sarda.

Tal i com afirmà la secretària gene-ral del KKE en la vaga del 23 de junya Atenes "Per a cadascú de nosaltresexisteixen dues opcions: submissiófatalista a la pobresa i la misèria queestant estenent-se o contraatac ambcoratge i força per a lluitar pel benes-tar social popular". No hi ha cap altradisjuntiva, i ens convé a tots els tre-balladors i pobles d'Europa donar for-ça a la segona opció.

Atenes va viure el passat 23 de juny la sisena vaga general

Guanya el candidat d’Uribe, mentre la Cort Interamericana condemna Colòmbia per un crim extrajudicial

Santos ha aconseguit proclamar-se hereu d’Uribe

REDACCIÓ BARCELONA

Més del 80% de la plantilla de l'empre-sa RENFE va secundar el passat 25 de junyla vaga de 24 hores convocada pels sin-dicats CGT i CCOO a nivell estatal, i queva comptar amb un especial seguimentals Països Catalans, on va coincidir ambel pont laboral de Sant Joan.

L'aturada ha estat convocada perexigir la retirada del "Acord de Des-envolupament Professional", subs-crit entre l'empresa i les organit-zacions sindicals SEMAF i UGT, ique entrarà en vigor l'1 de juliol, ique segons Reyes Cañaveras, Secre-taría de Comunicación del sindi-

cat CGT significarà "un canvi Nor-matiu d'enorme calat en tots elsaspectes laborals, tals com les fun-cions, jornades, classificació de lescategories, matèria econòmica,etc…, i a més sense un finançamentespecífic".

Els sindicats convocants de l'a-turada no van dubtar en qualifi-car "d'èxit rotund" el seguiment dela vaga, anunciant "l'endurimentde les accions" davant la manca deresposta de l'empresa, amb possi-bles convocatòries de vagues al julioli agost d'enguany.

Serveis mínims abusiusEl sindicats convocants de la vagahan denunciat que l'empresa hautilitzat mesures il·legals per apoder minimitzar i deixar senseefecte la protesta dels treballadors.Així, la CGT ha denunciat la impo-sició d'uns serveis mínims "clara-ment abusius", fet que a més havingut a sumar-se a que l'empresaha intentat incloure més trens enels serveis mínims dels que havienestat establerts pel Ministeri deFoment, actuació que va poder seraturada pels piquets sindicals.

Alhora, el sindicat CGT ha inter-posat una querella penal contradiversos càrrecs de RENFE per impe-

dir l'entrada als centres de treballde diversos Delegats sindicals imembres del Comitè de Vaga, pro-cediment pel que els citats càrrecsempresarials han estat citats al Jut-

jat d'instrucció número 8 pel delic-te contra els drets dels treballa-dors.

Alhora, el proper 29 de juny esseguirà el judici a la Sala Social de

l'Audiència Nacional de CGT con-tra RENFE, acusada d'intentarsuplantar treballadors en vaga deforma il·legal en aquesta mateixavaga.

L’ACCENT 18112 ECONOMIA

ÈÈxxiitt ddee llaa vvaaggaa aa RREENNFFEE

REDACCIÓ BARCELONA

La Secretaria General del PaísValencià del sindicat CGT, PaquiCuesta, portava 32 anys treballanta l'empresa automobilística Fordd'Almussafes, on ha portat a ter-me una intensa tasca sindical. Peròel passat 9 de junt la direcció del'empresa va comunicar a la tre-balladora el seu acomiadamentimmediat per una suposada san-ció disciplinària molt greu, que jaha estat impugnada judicialmentper la sindicalista.

Tres anys d'assetjament antisindicalFa només tres anys que Paqui Cues-ta va encapçalar les llistes del sin-dicat llibertari a l'empresa, i enaquest període de temps la Direc-ció de Ford ha imposat a la sindi-calista fins a 4 expedients disci-plinaris per suposades faltes "greus"i "molt greus", a més de patir latreballadora continus canvis dellocs de treball injustificats, i sos-pitosos "errors" a les seves nòmi-nes.

Cuesta ha anunciat que recorre-rà la sanció per demanar que siguideclarada per un Jutge Social coma "nul·la", sol·licitant la seva rein-

corporació amb tots els drets labo-rals i salarials, ja que denuncia que"estem davant d'un clar cas d'asset-jament sindical", recalcant queaquesta sanció es dona només noumesos abans de la convocatòria d'e-leccions sindicals a Ford d'Almus-safes, on la CGT no podrà presen-tar encapçalant la seva llista a latreballadora sancionada, que comp-ta amb un important prestigi entrela plantilla en els darrers anys.

Alhora, el sindicat llibertari hadenunciat que el cas de Paqui Cues-ta no ha estat l'únic a Ford d'Al-mussafes, ja que dos delegats sin-dicals del mateix sindicat CGT al'empresa van ser sancionats a prin-cipis de maig, fets repressius quecoincideixen amb l'inici de con-verses a l'empresa per a iniciarconvocatòries de protesta contrales retallades salarials i de dretslaborals de la plantilla.

DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JUNY DE 2010

FORD acomiada la Secretaria General de CGT del País Valencià

“La sanció té llocnomés nou mesos

abans de la convocatòria

d'eleccions sindicalsa l'empresa”

MMiilleerrss ddee mmaannii-ffeessttaannttss ccoonnttrraallaa rreettaallllaaddaa ddeelleess ppeennssiioonnssUna multitudinària manifestacióva recórrer la capital de la Catalun-ya Nord el passat 24 de juny. La mobi-lització de caràcter sindical i polí-tica, va mostrar l'oposició frontald'una part important de la poblacióa la reforma de les pensions progra-mada pel govern francès de Sarkozy,i va aplegar unes 10.000 persones,segons fons dels organitzadors, supe-rant en assistència les anteriorsmanifestacions en defensa de lesjubilacions, realitzades el passat 23de març i el 5 de maig, convocatò-ries que van aplegar ambdues a 6000persones a Perpinyà.

Els manifestants, que van seguirla crida feta per la intersindical CGT-CFDT-CFTC-FSU-Unsa-Solidaires, vandenunciar les problemàtiques de l'o-cupació, dels salaris i de les pen-sions. La convocatòria comptava ambel suport de nombroses organitza-cions polítiques, i hi van acudir fun-cionaris, i treballadors del sectorprivat que van recórrer els carrersde Perpinyà, denunciant la penali-tat dels seus treballs i demanant queés tingui en compta a l'hora de lajubilació. Entre aquest és troba-ven representats, els del sector dela construcció, descarregadors ila gran distribució.

Un centenar de treballadors de RENFE es van manifestar dins l'Estació de Sants durant la vaga // FOTO: CGT

“Més del 80% de la plantilla va

secundar el passat25 de juny, amb

especial seguimentals Països Catalans”

BREUS

Paqui Cuesta durant una manifestació a València

L’ACCENT 181 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu // Ateneu Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP

Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “CanCapablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià,31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Ter-ra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Ter-rassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre -Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUVBaró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida //Taverna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JUNY DE 2010

ALMUDENA GREGORI VALÈNCIA

El passat mes d'abril la ComissióEuropea presentava un documentde treball on proposava algunesmesures per combatre la crisi eco-nòmica actual. Els ministres d'Eco-nomia i Fiances de l'UE valoraven,entre altres instruments, el d'im-posar taxes al sector financer i a lasemissions de diòxid de carboni coma via alternativa per augmentar elsingressos, millorar l'eficiència delmercat i recuperar l'estabilitat enel context de la crisi econòmica.

Aquest esdeveniment coincididaamb la presentació de l'informe Cli-ma a Espanya: Passat, present i futurelaborat pels investigadors de la xar-xa temàtica CLIVAR-Espanya. Aquestinforme amb objectius molt dife-rents als del document anterior, sin-tetitza i avalua la informació exis-tent sobre els aspectes físics del can-vi climàtic recent observat a la Penín-sula Ibèrica i intenta millorar lanostra comprensió dels canvis cli-màtics que afecten i han afectat,per poder anticipar millor els impac-tes de futurs canvis en el clima adiferents escales temporals.

L'escalfament observat a l'EstatEspanyol, segons es confirma a l'es-tudi CLIVAR, és similar al registraten altres parts d'Europa però "un50% superior a la mitjana continen-tal de l'hemisferi nord", ja que,segons diu, grans extensions d'A-mèrica del Nord no s'han escalfattant. L'informe recopila també elsregistres existents. Entre 1901 i 2005la temperatura va augmentar aEspanya a un ritme de 0,13 grausper dècada i de gairebé 0,48 grausentre 1973 i 2005, segons va detallarIleana Bladé de la Universitat deBarcelona.

Als darrers anys s'ha parlat moltdels efectes catastròfics que estanproduint-se com a conseqüència delcanvi climàtic, però poques són lesmesures que es plantegen per tald'evitar el continu increment delprincipal gas d'efecte hivernacle, elCO2. És més, ni tan sols els princi-pals països desenvolupants es fiquend'acord en ficar una taxa màximad'emissions dels gasos contaminants.

Les alternatives directes a lesenergies més contaminants com elpetroli o el carbó, són les energiesalternatives, però com tothom sapactualment no són rentables econò-micament si les comparem amb lesprimeres. És evident que els canvisque comporta la implantació denoves tecnologies de manera mas-siva suposa inversions milionàries

que les empreses no estan disposa-des a pagar, i menys encara, si plan-tegen el nou context econòmic mun-dial. Al segle XVIII el carbó arribàa desplaçar a la fusta com a font d'e-nergia dominant una vegada comen-çaren a escassejar el arbres a Euro-pa. Dos-cents anys més tard el car-bó va ser reemplaçat pel petroli iposteriorment pel gas natural.Aquest canvi es donà perquè estosúltims tenien un contingut d'ener-gia major i unes millors caracterís-tiques de maneig més adaptades al'economia industrial del moment.És a dir, aquest canvi es va donarper les forces del mercat i pels avan-tatges comparatius dels nous com-bustibles.

Actualment l'economia delshidrocarburs no sofreix cap des-avantatge perquè encara no escas-seja, tot i que alguns investigadorshan marcat el zenit de la produc-ció petrolera al 2008. Per altra ban-da, si que és econòmicament mésbarata com bé indiquen les lleis delmercat. L'hidrogen i altres ener-gies alternatives que es plantegencom a successores per ser molt mésnetes no són rentables econòmica-ment perquè costen molt més deproduir, com és el cas concret deles piles d'hidrogen. Tanmateix, elsmotors de gasolina o els genera-dors elèctrics alimentats amb gassón molt més competitius que les

energies alternatives. És lògic queamb quasi un segle de perfecciona-ment, el motor de gasolina siga eldispositiu mecànic millor dissen-yat i millor construït de la histò-ria.

Lluny d'aquests plantejaments,els països rics haurien de començara proposar i ficar en pràctica mesu-res i instruments eficients per tal

de reduir les emissions de CO2 ialtres contaminants com el òxidsde sofre o els nítrics causants de lapluja àcida i de molts altres proble-mes que plantegen aquests químics.L'exemple més clar és dels proble-mes relacionats amb la salut i lesconseqüents despeses sanitàries quecomporten, així com la disminució

de la productivitat. La pila de combustible encara és

deu vegades més cara que un motorde combustió interna de potènciaequivalent i resulta menys fiableque aquest.

Existeixen grans desavantatgeseconòmics des d'un punt de vistadels interessos de les empreses ener-gètiques en les energies netes comla pila d'hidrogen ja que quan escalcula el seu valor econòmic no estenen en compte el altres valorsafegits positius o externalitats posi-tives, com és la baixa o nul·la con-taminació per emissions.

Existeixen pel contrari moltsaspectes negatius en l'ús dels com-bustibles fòssils que si s'internalit-zaren, pels problemes que causenresultarien més cars. A la Xina,l'augment de contaminació atmos-fèrica urbana causada pel carbó enla producció elèctrica i el creixe-ment del parc automobilístic supo-sen unes despeses de molts milionsde dòlars anuals en pèrdua de pro-ductivitat i increment de despesessanitàries.

Segons un investigador de la Uni-versitat de Califòrnia, Ogden, si elpreu de la gasolina reflectira real-ment totes estes despeses externes,els combustibles resultarien menysrentables que les altres energies.Aquesta mesura s'aplica ja a pro-ductes com el tabac pels efectes nega-

tius per a la salut que comporta elseu ús.

En aquest sentit, algunes de lesmesures que s'apliquen des de faanys en alguns estats dels EEUU,són l'aplicació d'impostos sobre l'úsde combustibles fòssils com el petro-li. Però l'eficàcia de la mesura esfarà patent en el moment en quèaquest impost siga progressiu en eltemps de manera que convertiscaen poc rentable l'ús dels combusti-bles fòssils que és l'objectiu ques'hauria de perseguir.

Altra mesura possible que ha sor-git a diferents fòrums és la de cre-ar bonus d'emissions que es puguencomprar en un mercat fictici deldiòxid de carboni, de manera queles empreses únicament puguen eme-tre una quantitat determinada d'a-cord amb els bonus que posseïsquen.La quantitat de bonus vindrà deter-minada per un màxim estipulat.Esta mesura no serviria de res si ellímit d'emissió no es redueix pro-gressivament.

Aquestes són instruments quepodrien resultar útils en un con-text de canvi de paradigma energè-tic però el que seria realment impor-tant seria tendir cap a l'estalvi ener-gètic, la creació de sistemes ener-gètics descentralitzats que són méseficients i que no estiguen en mansde les grans empreses multinacio-nals.

La contaminació ha esdevingut un problema econòmic tgreu a la Xina

Cap a on ens porta la transició energètica?

“Si el preu de lagasolina reflectira

realment totes estesdespeses externes,els

combustibles resultarien menysrentables que lesaltres energies”

L’ACCENT 181DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JUNY DE 201014 CULTURA

Santiago Salvador BARCELONA

El MNAC ha acabat de celebrarrecentment el seu centenari.No vam poder assistir a l'expo-sició commemorativa però enshauria agradat, en tot cas, ofe-

rir un petit recorregut per les sevessales. El MNAC, com el seu nom indica,és un museu patrimonial i és per aixòque és tan bo com el patrimoni que estàen condicions d'oferir al visitant. A aixòs'afegeix el fet de la desigual importàn-cia del patrimoni artístic català al llargdel segles. Tot i així, de la visita atentaes desprenen les mancances d'un museuque s'exhibeix, segons l'acostumada ten-dència cívica de la ciutat, com un apara-dor massa gran i massa bonic pel que des-prés hi conté.

Dels frescs romànics és pot dir que sónel llegat cultural més important;peròalhora, és de lamentar l'estat penós enquè es troben. Ja sabem que és una anti-ga història d'espoli cultural però nopodem deixar de constatar la magnituddel mal fet i recordar-nos de la mare delspolítics que ho van permetre i dels lla-dres que van perpetrar el robatori (i delscapellans que també estaven pel mig). Sitot això no hagués sigut robat ara nos'hauria d'exhibir en un museu i podriaadmirar-se dins les esglésies, com el con-junt de pintura mural que va ser. Elsfrescos de Taüll i Àneu són autèntiquesobres mestres però històricament hansigut força maltractades. És també el casd'algunes de les millors talles de fusta(que són les corresponents als recuperatsdescendiments) l'estat de les quals deixamolt a desitjar.

Si passem a les sales dedicades alGòtic, Renaixement i Barroc contenenimportants obres com ara La mare de deu

dels consellers de Lluís Dalmau o la Con-sagració de Sant Agustí de Jaume Huguetdel segle XV. També hi ha alguns cèlebresretaules gòtics de Borrassà i Martorell ipodrem admirar un parell d'obresmenors d'El Greco, i un Fra Angelico. Éstambé de destacar, en el breu recorregutpel Barroc, el superb Martiri de Sant Bar-tomeu de Ribera.

En quant al llegat modern és pot ser,en relació a la seva importància interna-cional, el més pobre. La representaciódels grans artistes catalans o vinculats éspoca i amb obres més que modestes. Estroba a faltar obra important de Miró,Tàpies, Picasso, Dalí (tot i ser un artistamediocre és representatiu d'un movi-ment que va ser important: el surrealis-me). També es troben a faltar autorsimportants com és el cas de Pijuan. Dequi hi ha, es pot destacar un seguit d'o-bres de Mir força interessants, duesobres mestres de Fortuny i peces destaca-bles de Rusiñol. Són aquests autors elmillor tractats, amb peces força repre-sentatives i de gran qualitat. Hi ha tam-bé un bon recull d'altres paisatgistesinferiors a Mir i algunes peces escultòri-ques destacables de Llimona. La saladedicada casi exclusivament a Juli Gon-zález és també destacable per l'amplirecull d'obres i la seva representativitaten l'evolució de l'autor.

Desconec la situació del llegat Dalí,Miró, Picasso i Tàpies i en quina formaestà lligat a les seves respectives funda-cions i museus, però el cert és queaquests autors tenen a Catalunya actual-ment peces molt més importants que lesexhibides al Museu Nacional. Potser val-dria la pena plantejar-se omplir el museuamb unes quantes obres mestres d'a-quests autors i treure moltes obres debaixa qualitat.

Eloi Mayordomo BARCELONA

La mort de Saramago obliga arevisar no sol la seva indiscuti-ble qualitat literària sinó tambéel seu posicionament polític que,més enllà de la seva militància

comunista, oscil·lava en la seva praxi,entre l'altermundialisme i la socialdemo-cràcia.

Anticlerical confés, la publicació deL'evangeli segons Jesucrist generà la pres-sió de la institució catòlica i l'obligaren aabandonar Portugal, exili que Saramagoaprofitaria per escriure Caín una irònicamirada a l'antic testament amb què torna-ria a molestar al catolicisme. Les paraulesde L'osservatore Romano definint-lo de"populista extremista" d'ideologia antirre-ligiosa i marxista, el dia després de la sevamort, donen fe de la confrontació queaquest i l'església mantenien.

Intervingué també en la política espan-yola amb la redacció del Manifest contrala guerra, posicionament públic que méstard es traduí en la seva adhesió a la Pla-taforma de Apoyo a Zapatero (PAZ), en laqual coincidí entre d'altres amb ConchaVelasco, Serrat, Sabina, i Bosé.

Reivindicà el drets de Palestina -a laqual comparà amb Auschwitz- en un arti-cle titulat "De les pedres de David als

tancs de Goliat", mostrant-se molt duramb la política de Sharon. Firmà tambéEscriptors pel Sàhara, on es criticaval'abstenció de l'Estat espanyol a l'ONU; itornà a posicionar-se a favor dels sahrauísvisitant a Aminatu Haidar a l'aeroport deLanzarote. Tot i això, es desmarcà dedonar suport als moviments d'allibera-ment nacional de l'Estat espanyol i defen-

sà la unificació de la península Ibèrica -dibuixat a La bassa de pedra- i criticà alcap de llista d'Iniciativa Internacionalis-ta, Alfonso Sastre per la qualificació queel dramaturg feia d'un atemptat com a"part del conflicte polític" basc.

En l’àmbit llatinoamericà, també man-tingué un posicionament ambivalent. Sibé d'una banda, visità Acteal tres mesosdesprés de l'assassinat per part de parami-litars de 45 indígenes de Chiapas, i escri-gué un article anomenat "Tots som Chia-pas", poble amb què renova el seu com-promís participant en la campanya delSubcomandante Marcos a un acte a Ciutatde Mèxic l'any 2001; de l'altra, dos anysdesprés, signà un manifest conjuntamentamb Galeano titulat Fins aquí he arribaten què s'allunya de la Cuba Revolucionà-ria; i en unes declaracions a un diari de lafamília del recent actual president deColòmbia, Saramago es referia a les FARCcom una banda armada de bandits i narco-traficants. Ni una sola paraula sobre laviolència de l'imperi.

I és que darrere de l'autor alguns hiveien la mà del grup Prisa i de Polanco, aquè Saramago definia com "la cara amabledel capitalisme" a pesar que aquest li deiasovintment "el teu llibre és bo, tu t'empor-tes la glòria, però jo em quedo amb laplusvàlua".

VViissiittaa aall MMNNAACC

EEll SSaarraammaaggoo ssoocciiaall

Redacció VALÈNCIA

La Societat Coral ElMicalet va lliuratel passat 17 de junyel premi Miqueletd'Honor 2010.

Enguany les guardonadeshan sigut l'escriptora DidínPuig i l'entitat EscolaValen-ciana.

La històrica associaciócultural valenciana lliuracada any el Miquelet d'Ho-nor, un premi que té perobjectiu reconèixer la laborde les persones i entitatsque destaquen per la defen-sa de la cultura i la llenguadels Països Catalans.

El premi individual 2010 ha recaigut enla benimodina Didín Puig qui va viure elmaig del 1968 a París, posteriorment va tor-nar a la terra dels orígens i s'implicà devalent en la recuperació i promoció de lacultura catalana. Puig va ser qui portà eldiari Avui a la capital del Túria, va ser tam-bé la representant a València d'Edigsa -casade discos catalana editora de músics com araJoan Manuel Serrat, Ovidi Montllor, MarinaRossell o Al Tall-, i d'Edicions 62. Periodistaa Aitana (TVE) i a Canal 9 (on es va jubilar),va estar sempre vinculada al moviment cul-tural i formà part d'aquella primera fornadade militants nacionalistes i d'esquerres quees crià al recer de les joventuts de Lo RatPenat. Amb aquest reconeixement El Mica-let ha vullgut premiar "una trajectòria dedi-cada a la cultura i al nostre poble, tota unavida de treball callat però constant".

El Miquelet d'Honor col·lectiu ha pre-

miat Escola Valencia per "mobilitzar les per-sones per l'escola en valencià i pel treballamb les comarques, mantenint viva ladefensa de la llengua i la cultura". En rebreel guardó, el president de l'entitat, DiegoGómez, va assegurar que aquell no era unpremi qualsevol per la importància que his-tòricament ha tingut la Societat Cultural ElMicalet en defensa de la identitat valencia-na, i apuntà que aquest reconeixement elsengresca a continuar lluitant per "dignificarla nostra llengua i pensar en el futur delsxiquets i xiquetes".

Finalment cal destacar que Tonetxo Par-diñas i Emili Mira -respectivament presi-dent i secretari del Micalet- aprofitaren l'ac-te per presentar les bases de la 23a ediciódels premis Miquelet 2010 a la investigaciófilològica (premi Joan Coromines), la drama-túrgia teatral, i a l'experiència pedagògica al'escola (premi Emili Soler i Godes).

DDiiddíínn PPuuiigg ii EEssccoollaa VVaalleenncciiaannaa mmiiqquueelleettss dd’’hhoonnoorr 22001100

“Donava suport a Palestinai el Sàhara Occidental però esdesmarcava dels movimentsd'alliberament nacional de

l'Estat espanyol i apostava perla unificació de la Península”

L’ACCENT 181 DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JUNY DE 2010 CULTURA 15

Vicent Rodrigo Tarin VALÈNCIA

Els barcelonins Mishima van pre-sentar el seu nou disc Ordre iAventura a la sala El Loco deValència el passat 17 de juny, justdues setmanes després d'haver

exhaurit les entrades de la sala Apolo deBarcelona, reivindicant-se així com un delsgrups més importats de l'escena indie encatalà.

En els seus onze any de carrera, era laprimera vegada que baixaven a terres valen-cianes a tocar a banda del seu nou disc, elrepertori dels altres dos treballs fets en cata-là Trucar a casa, recollir les fotos, pagar lamulta (2005) i Set tota la vida (2007) disc ques'ha convertit en imprescindible, del ques'ha parlat i escrit molt tant dins com foradels Països Catalans, rebent critiques quel'han qualificat com a obra mestra destinadaa convertir-se en un referent de l'escenaactual catalana.

Amb un quart d'hora de retard, el DavidCarabén i la resta de components vancomençar amb Aguéev -que millor forma- enun concert que va reunir al voltant d'unesdues-centes persones, sorprenent tant alsMishima com a molta altra gent, entre ellsel que escriu aquesta crònica, que esperaven

un concert molt més íntim amb un nombremolt més reduït de públic. Un bona notíciaper a tots. I és que parlar dels Mishima ésparlar de cançons potents, intimistes i pro-fundes amb la temàtica de l'amor com a refe-rent.

Temàtica que els Mishima eleven a unaatmosfera eclosionadora, arriscant-se a dirmultiorgàsmica en cada final in crescendode les seves cançons, on les guitarres, teclatsi una bateria potent , senzilla però sense capesperit de virtuosisme, obliguen al públic ano deixar de vibrar en cada cançó.

Comptar amb el Carabén al capdavant delsMishima és sinònim d'èxit. Un David quemima i acarona cada gravació dels seus tre-balls i que als directes treu una personalitatdesenfadada i alegre on demostra la gratitudcap a un públic entregat a les seves lletres imelodies.

80 minuts donaren per a molt cobrintl'ampli repertori dels seus discs, destacantmoments puntuals com el brutal "Tornaràs atremolar" o a l'hora d'interpretar "El temple"demanant la col·laboració del públic per a ferel característic falset del Carabén, el temainicial del darrer treball "Tot torna a comen-çar", l'especialment simpàtic "L'olor de la nit"o els encadenats clàssics "Miquel a l'accés 14",

“Els barcelonins Mishima van saldar un deute ambValència on mai havien

actuat en els seus onze anysde carrera”

"Qui n'ha begut" i "Un tros de fang", als tresquarts de concert i que varen treure gransovacions per part del públic valencià.

Un públic agraït amb la visita dels Mishi-ma, orfe en aquestes terres de festivals comel PopArb (Arbucies, 25 i 27 de juny), Fara-day (Vilanova i la Geltru) i Lemon Day (Cape-llades) a principis de juliol o el Mercat deMúsica Viva de Vic al setembre, on el nivellde qualitat i de suport a la música feta alnostre país és molt amplia -encara que maisuficient, a diferència dels megafestivalscom el FIB o els de recent creació "Low Cost"de Benidorm, que vénen al País Valenciàamb l'únic objectiu de treure redit econòmici turístic del nostre territori.

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa

MMiisshhiimmaa eennaammoorraa llaanniitt vvaalleenncciiaannaa

Maletes perdudes Jordi Puntí Editorial Empúries, 2010

El Gremi de Llibreters de Cata-lunya ha atorgat el Premi Lli-breter 2010 en la categoria deliteratura catalana a la prime-ra novel·la de l'escriptor Jordi

Puntí (en la d'altres literatures ha estatpremiat Olive Kitteridge de l'ElisabethStrout i en la d'àlbum il·lustrat La nocheestrellada d'en Jimmy Liao). En Cristof,en Christophe, en Cristopher i en Cristò-fol són fills abandonats d'un mateix pare.Però aquesta informació no s'ha desvet-llat fins que mor el pare de tots plegats.El desconeixement que d'ell tenen i laperplexitat en què els deixa la nova elsdu a recercar-ne el seu passat per tal decomprendre'n la seva història.

Llums i ombres de l'urbanisme a Barcelona Jordi Borja Editorial Empúries, 2010

L'urbanista Jordi Borja ha estat vincu-lat a la reflexió i l'activitat pràctica isobre Barcelona des de tres àmbitsdiferents: el professional, el social iel polític. Des d'aquesta posició, ana-

litza els darrers quaranta anys d'urbanismebarceloní prenent com a fil conductor el "dreta la ciutat", un concepte relativament modernque inclou els drets "al lloc, a l'habitatge, al'espai públic, a la centralitat, a la mobilitat,al reconeixement dels altres, a sentir-se iden-tificat en el seu entorn social i territorial". Elbalanç de llums i ombres que ens ofereix ésfavorable als primers "malgrat que en el pre-sent sembla que les llums s'han atenuat i queles ombres tenyeixen de gris el futur imme-diat".

Temps d'estiu J.M. Coetzee Edicions 62, 2010

Després d'Infantesa. Escenes dela vida a província, que narrala seva estada a Ciutat del Capa finals dels anys quaranta, ide Joventut, quan l'autor es

trasllada de Ciutat del Cap a Londres enbusca d'una vida d'escriptor bohemi que seli esmuny, apareix ara el darrer llibre dela trilogia biogràfica del Premi Novel deLiteratura nascut a Sud-àfrica. En aquestaocasió, el protagonista és un jove biògrafanglès que estudia la figura del difuntescriptor John Coetzee durant el període1972-1977 i té altre cop per escenari Ciutatdel Cap. L'interès per aquests anys rau enel fet que l'investigador sospita que va seraquell el moment en què l'escriptor va tro-bar la seva veu narrativa.

Bandera Roja. HHiissttoorriiaa ppoollííttiiccaa yyccuullttuurraall ddeell ccoommuunniissmmoo David Priestland Crítica, 2010

Després d'anys d'investigació al vol-tant del comunisme, el professord'Història Moderna de la Universi-tat d'Oxford i Fellow del SantEdmund Hall observa que "ahora

que el capitalismo globalizado ha entrado encrisis, es un momento ideal para revisar susesfuerzos por crear un sistema alternativo ylas razones por las que fracasó". Amb aquestobjectiu ens presenta una història política icultural del comunisme que arrenca amb larevolució francesa i que, des d'aquí, anirà res-seguint els moviments alemany, rus, xinès, eldel sud-est asiàtic posterior a la segona guerramundial i els moviments descolonitzadors delsseixanta i setanta per acabar tornant a l'Euro-pa de la perestroika.

LLeeccttuurreess rreeccoommaannaaddeess

L’ACCENT 181DEL 30 DE JUNY AL 13 DE JUNY DE 201016 CONTRAPORTADA

EDUARD GIMÉNEZ / MERCÈ RUBIÀBELLATERRA

Què va significar l'assalt al Mon-cada per a la Revolució Cubana? Mira, nosaltres vàrem anar creantcèl·lules insurreccionals, les qualsno havien de passar dels 9 o 10 com-panys. Aquests integrants haviende ser fonamentalment obrers, cam-perols i intel·lec-tuals honestosque, en unmoment determi-nat, estiguessindisposats a agafarles armes, dispo-sats a combatreamb les armes perl'enderrocamentde la dictadura deBatista. Un coptriomfés la revo-lució, aleshoresanar arrancantarrels, els malsque realment patiael nostre poble, la nostra nació,amb la situació de neocolònia desde l'any 1902 fins el 1959, que vatriomfar la Revolució.

L'esperit del Moncada del que vos-tè parla sovint, encara es mantéa la societat cubana? S'ha acon-seguit traslladar al jovent cubà? Mira, jo et puc dir que tot i tenirmés de 80 anys, segueixo pensantigual que si en tingués 20 o 24. Vaiganar a l'assalt del Moncada amb 24anys, inspirat fonamentalment pelsideals martians, del nostre heroinacional, José Martí.

Martí va deixar molt clar, per

haver viscut alsEstats Units, unafrase que per anosaltres té unavigència formida-ble que és "vaigconèixer el mons-tre, perquè vaigviure dintre lesseves entranyes".Martí va definirmolt bé a l'impe-rialisme nord-americà i, ambaquesta idea, iamb la direccióde Fidel Castro,ens vàrem llen-çar a crear aque-lles cèl·lules insu-rreccionals i anarformant en l'as-pecte ideològicmartià antiimperialista als jovesque les integraven. O sigui, que javàrem anar a Moncada amb unaconsciència, amb un principi i ambuns grans desigs d'alliberar a Cubade la dictadura militar que ens opri-mia.

Creu que en l'actualitat, aquestmateix desig de llibertat, pot por-tar a un poble a agafar les armes?

Es pot repetir un"assalt al Monca-da"? La revolució cuba-na és exemple pera tots els pobles quelluiten per a la sevallibertat, que llui-ten de veritat perdonar-se un verita-ble govern de justí-cia social onpuguem aconseguirque desapareguil'explotació de l'ho-me per l'home. Si

es fa necessari, i comem va dir l'heroïna del Moncadaen una ocasió, s'han de crear lescondicions. Per agafar les armes lafruita ha d'estar madura, si estàverda, fracassem. A Cuba quanvàrem assaltar el Moncada la frui-ta estava madura. I tant és així quel'acció del Moncada defineix la accióarmada front la tirania batistianai, alhora, en el centenari del nata-lici de José Martí, vam demostrarque hi havia una joventut que esta-va en disposició d'entregar la sevavida per mantenir la vigència delnostre heroi nacional. És a dir, quesi és necessari, al país que sigui,agafar les armes, si no hi ha una

altra solució, les agafem.

Més enllà de la via armada. Quèha significat per vostè la revolu-ció? La paraula revolució és, davant detot, tenir una formació ideològicad'acord amb el país al que un per-tany, defensar aquests principis acosta del que sigui necessari. I sis'esgoten tots els mitjans per la viapacífica, com es vafer a Cuba, que noes va aconseguir,aleshores ens que-da la via de la llui-ta armada. Vaja,dels fusells.

La premsa interna-cional parla cons-tantment de pre-sos polítics a Cuba.Què en pensa? Jo et dic que no sónpresos polítics. Nosón presos polítics,són dissidents. Elsque han comès faltes, delictes, estandetinguts per això. I sobre els queno estan detinguts us diré una cosa:hi ha un tractat migratori entre elsEstats Units i Cuba, en què cada dosanys o bé els Estats Units o bé Cuba,es reuneixen per a tractar i actua-litzar aquest tractat migratori. Fapoc varen venir uns funcionarisnord-americans a Cuba i, abans dereunir-se amb la immigració cuba-na o amb el Ministeri d'Assumptesexteriors, a l'oficina d'interessosnord-americans es varen reunir ambels dissidents. Això vol dir que elsdissidents a Cuba obeeixen només al'amo imperial.

QQuuaannttss bbuurrqquueessccoommpptteeuu??LAIA JURADO VIC

Ja fa uns quants mesos que m'he fixatque les dones d'origen marroquí queportaven un mocador per tapar elscabells, ara porten un vel que cobreixels cabells i el coll. A què és degut?Penso que hi ha hagut un canvi desquè s'ha fet públic el debat sobre elburca. Debat estèril que porta un tan-cament cultural.

Parlant amb una veïna meva d'o-rigen marroquí, em va comentar: lameva filla gran, ha decidit que ja novol portar mocador, i jo ho he cele-brat, ja que se li obriran moltes mésportes a la vida. Ella ja és catalana i,per tant, ha de conviure amb les cos-tums d'aquí. Estic contenta perquè ésuna decisió que ha pres ella quan hoha vist clar. La meva filla petita, non'ha portat mai. I jo... a vegades vaigamb mocador i a vegades sense. Sócnascuda al Marroc però ara visc a Vic.Per això a vegades el porto i a vega-des no.

Per què he escrit aquesta reflexió?Doncs perquè penso que hi ha la claude la qüestió: deixar que siguin lesmateixes dones que facin el pas, quefacin el canvi. Són elles que han dedecidir quan estan preparades tantpersonalment com cultural per des-prendre's d'un símbol.

Però creieu que aquest debat s'haencetat per la preocupació que tenenels partit polítics pel tractament d'al-gunes dones en aquestes cultures?Sincerament, no.

Què està passant? Doncs que el paísestà enmig d'una crisi que no se sapcom en sortirem. Que cada vegadapuja més l'atur, que estan reduint elsrecursos a la sanitat i a l'educació,que ens apugen els impostos i ens abai-xen els sous, que hi ha gent que potsobreviure amb els recursos que té. Icreieu que el tema del burca és el prin-cipal problema que tenim? És un for-ma de desviar l'atenció. Fa uns mesosho feien amb el futbol, però ara s'haacabat la lliga i han triat aquest tema.

Com he comentat a l'inici, és undebat estèril, ja que quan prohibei-xes la reacció és contrària, i es veu.

Que hi ha un tema de rerefonssobre les llibertats de les dones? Éscert, però crec que hem de ser nosal-tres mateixes les que reclamem elsnostres drets i prenguem les nostresllibertats. Ens poden ajudar les lleisi l'entorn, però és una decisió pròpiai de cadascuna de les dones.

El burca. Quantes dones amb bur-ca heu vist al vostre poble o ciutat? AVic, cap. A altres llocs, tinc constàn-cia que han vist una o dues dones.Creieu que hem de fer de l'excepcio-nalitat, la norma? Quan en un espaipúblic o quan sigui necessari que aques-tes dones ensenyin el seu rostre, esparla amb elles, es dialoga i segur ques'arriba a un acord. Prohibint, faremque n'hi hagin més que decideixinposar-se'l. Perquè si a mi em prohi-bissin portar algun article típic de lameva cultura, per exemple una barre-tina... mireu, ara no en porto, peròsegur que després no me la trauria.

Pensa-m'hi: ella ja és catalana i,per tant, ha de conviure amb les cos-tums d'aquí. Estic contenta perquè ésuna decisió que ha pres ella quan hoha vist clar.

LA REMATADA

Últimament també s'està parlantforça de canvis i obertura a Cuba.És cert? S'estan produint canvis fonamental-ment en quadres dirigents que no hanjugat el paper que els corresponia i hanhagut de ser substituïts. Fonamental-ment, l'interès més gran que avui té larevolució en si, és el tema de l'agricul-tura i combatre la corrupció. La corrup-ció ens fa molt de mal, i d'altra banda,

hem d'aconseguir unmajor desenvolupa-ment en l'agricultu-ra cubana. En lameva opinió, entencque són dos frontspels que hem de llui-tar.

Això vol dir que,malgrat el que diula premsa interna-cional, el governcubà és autocrític iestà treballant permantenir jove la

revolució? Després de 51 anys del triomf de laRevolució es fan necessaris canvis,perquè les mesures que varem adop-tar inicialment ja no corresponenperquè la situació ha canviat, hemevolucionat. Alguns d'aquests can-vis ja s'estan fent i seguirem fentcanvis, però a la nostra manera, nocom ho vol l'enemic, que ens diu"han de fer això i allò altre". Nosal-tres vàrem aconseguir totalment l'1de gener de 1959 la nostra total inde-pendència, sobirania i dignitat, iningú ens ha de dir el què hem defer. Els cubans som cridats a resol-dre els nostres problemes, i així elsresoldrem.

Pedro López Trigo va ser,el 1953,un delsassaltants al Cuartel Moncada.Amb tansols 24 anys, però amb uns ideals benclars, va agafar el fusell per alliberar elpoble cubà. En aquest assalt, va perdreel seu germà, Julio López Trigo.Iniciat a la lluita a través del movimentsindical cubà, als seus 82 anys continuamantenint l'esperit de lluita i il·lusió permantenir la sobirania i independènciaCubana.Ens assegura que si calgués,tor-naria a agafar el fusell.

Pedro López Trigo,

guerriller cubà,assaltant del

Cuartel Moncada

ENTREVISTA

““LLaa RReevvoolluucciióó CCuubbaannaa ééss uunn eexxeemmppllee ppeerr ttoottss eellss ppoobblleess qquuee lllluuiitteenn ppeerr llaa sseevvaa lllliibbeerrttaatt””

“Vàrem anar a Moncada amb una

consciència,amb unprincipi i amb uns

grans desitjos d'allibe-rar a Cuba de la dicta-

dura militar “

“L'interès més gran que

avui té la revolució en si,és el tema de

l'agricultura i combatre la

corrupció“