Embed Size (px)
Citation preview
Agenda 21 personal. 20+1 accions.
Agenda 21 personal. 20+1 accions.
Fer-nos responsables de la qualitat del nostreentorn és alhora necessari i difícil. Necessari,perquè tots els nostres hàbits i decisions quotidianes afecten el medi ambient. Difícil, perquè si bé gairebé tots nosaltres volem ferles coses correctament, no sempre sabem quèhem de fer o com fer-ho.En el marc de l’Agenda 21 de Barcelona, i ambels objectius del Compromís Ciutadà per laSostenibilitat com a horitzó, “20+1 accions”és una guia per ajudar tothom a adoptar noushàbits que, a nivell personal, contribueixin afer camí cap a una ciutat més sostenible.Aquesta guia pretén donar pistes i idees pràctiques per començar. Amb la certesa deque els petits canvis són poderosos, proposaaccions senzilles, però que configuren primerspassos significatius. Desitgem que sigui útil i que susciti una llarga col·lecció de novesbones idees i millors pràctiques per viure bésense fer malbé.
Imma Mayol
Presentació
6
La guia 20+1 accions ofereix exemples d’iniciatives pràctiques per introduir la sostenibilitat en la nostra vida quotidiana. Per elaborar-las’han triat 20 accions concretes amb la intenció que cadascuna fos senzilla en la seva realització i que en el seu conjunt fossin prou diversescom per donar una idea global de tot allò que entenem que és l’Agenda 21.Però no són ni les úniques ni les més importants. Us invitem a a dur-les aterme i, com veureu al final de la guia, a proposar-ne de noves.
7
Acció 1: Fem-nos el carnet de la biblioteca ................................................................... 9Acció 2: Al barri hi ha de tot............................................................................................. 12Acció 3: Compte amb el mòbil ......................................................................................... 14Acció 4: A peu per Barcelona ............................................................................................ 16Acció 5: Menys paper i més reciclat .............................................................................. 18Acció 6: Un cafè just............................................................................................................ 20Acció 7: Escollim el que mengem.................................................................................... 22Acció 8: Al parc, com a casa .............................................................................................. 24Acció 9: Turisme sostenible? Hi ha opcions ................................................................ 26Acció 10: Aperitiu sense residus ..................................................................................... 28Acció 11: Llarga vida a la roba ......................................................................................... 30Acció 12: Menys soroll millor ........................................................................................... 32Acció 13: Ús eficient de l’energia ................................................................................... 34Acció 14: Setmana de l’estalvi d’aigua ......................................................................... 36Acció 15: Associar-se és poder......................................................................................... 38Acció 16: Fem compost ...................................................................................................... 40Acció 17: Netegem sense embrutar .............................................................................. 42Acció 18: Connectem-nos al sol....................................................................................... 44Acció 19: Compartim el cotxe ......................................................................................... 46Acció 20: Signa el Compromís.......................................................................................... 48Acció 21: I tu, què proposes?............................................................................................ 50El Compromís de Barcelona amb el Planeta .................................................................53Enquesta d’autoavaluació ..................................................................................................54
Llistat d’accions
Compartim bénsUn llibre que porti un any a la pres-tatgeria de casa, el podrien haver llegit a casa seva unes 17 persones sies trobés a la biblioteca. Multipli-quem per tots els llibres que tenim, i el temps que fa que no els llegim!A Barcelona hi ha 29 biblioteques dela xarxa municipal a les quals podemassociar-nos de manera gratuïta igaudir de bona part dels recursos culturals de la ciutat:
9
>Des de cada una de les biblioteques igràcies al servei de préstec interbiblio-tecari, es poden demanar i consultar mésde 4 milions de llibres i revistes, Cdsde música, Cd- Rom, Dvd i cintes devídeo que pertanyen al conjunt debiblioteques públiques de la província.
>També podem participar d’altres ser-veis com: introducció a tècniques denavegació per internet i hores setma-nals de connexió gratuïta, exposicions,narracions de contes, itineraris pelsbarris, clubs de lectura, poesia i cine-ma, cicles temàtics i altres activitats.
A més, el carnet de la biblioteca permetgaudir de descomptes en algunes llibreries i entrades a museus, sales deteatre, música i cinemes.
Acció 1: Fem-nos el carnetde la biblioteca
L’Acció: Fer-se usuari de la bibliotecaBusquem la biblioteca més propera ifem-nos el carnet; només necessitem elDNI o el passaport. És gratuït!
Beneficis> En el sector de
la cultura i l’oci, als “tradicionals” lli-bres i revistes s’hi han afegit nousproductes (vídeos, discs compactes...)de consum ràpid que en poc tempsqueden obsolets. És a dir, s’editenmolts materials que només es trobenen el mercat durant un període limitatde temps perquè seguidament se’n
publiquen de nous. Aquests llibres, CDi vídeos que difícilment es troben enles botigues, estan disponibles a lesbiblioteques.
>Compartir els béns culturals de la ciutat contribueix a l’estalvi delsrecursos naturals que es requereixenper produir aquests béns.
>També reverteix en forma d’estalvieconòmic individual i col·lectiu, entant que gaudim d’uns productes quealtrament hauríem de consumir demanera individual.
>L’ús col·lectiu de llibres, CD i altresarticles que poden ser utilitzats mésd’una vegada per diverses personescomporta un millor aprofitament delsbéns que tenim a l’abast.
10
VisitesSi tenim llibres que ja no vulguem, elspodem portar a la Biblioteca Nou Barris.En aquesta biblioteca s’ha iniciat un pro-grama anomenat “Mercat d’intercanvi”:els llibres que es reben en donació i queno es considera adient incorporar alcatàleg, ni enviar a altres biblioteques oentitats, es deixen en una prestatgeriade la sala daudiovisuals, perquè els usua-ris interessats se’ls puguin quedar.Biblioteca Pública Nou Barrisc/ Albert Einstein, 2-408042 BarcelonaTel. 932 914 850A/e: [email protected]
Adreces i recursos addicionals>Servei de Biblioteques de la Diputació
de Barcelonac/ Comte d’Urgell, 187Tels. 934 022 545 / 934 022 488
>Consorci de Biblioteques de Barcelona.La Rambla, 99Tel. 933 161 000
>Web de les biblioteques:www.bcn.es/biblioteques
>Horaris de les biblioteques: de dillunsa divendres a la tarda, dissabtes almatí i alguns dies entre setmana almatí (l’horari exacte el podeu consul-tar a cada biblioteca, ja que no és elmateix a totes).
11
LecturesEn aquest cas n’hi ha moltes!
12
Afavorim el comerç de proximitatBarcelona és com un mosaic ambespais que permeten diferents usos:treballar, estudiar, residir, comprar...en definitiva, viure-hi sense haver derecórrer grans distàncies. És un modelde ciutat sostenible, ja que no hemd’utilitzar mitjans de transport perdur a terme les activitats quotidianes.
L’acció: Comprar al barriEl teixit comercial de la ciutat és moltampli i divers. A Barcelona hi ha 40 mercats municipals repartits per tota laciutat, amb una bona oferta de produc-tes alimentaris frescos, i més de 36.000botigues de tota mena. Per omplir elcistell de la compra no cal que anemmolt lluny, perquè al barri hi ha de tot.
Acció 2: Al barri hi ha de tot
Beneficis>Reduint l’ús dels mitjans de transport
en les nostres activitats quotidianesestalviem energia, disminuïm la contaminació atmosfèrica i acústica i millorem la mobilitat urbana.
>Comprant al mercat i als comerços debarri col·laborem econòmicament enel manteniment d’un model de ciutatsostenible.
>La relació amb els botiguers i comer-ciants del barri, que són també veïns,reforça la xarxa social.
13
VisitesLa visita a qualsevol dels mercatsmunicipals és un goig per als cinc sentits.Una visita menys convencional és laque ens proposa el web de Mercats de Barcelona: es tracta d’una visita virtual a cinc dels mercats més representatius de la ciutat. S’hi potaccedir des de l’apartat “Els mercatset sorprendran” del web dels mercatsmunicipals.
Adreces i recursos addicionals>Web dels mercats de Barcelona:
www.bcn.es/mercatsmunicipals/>Informació sobre el comerç a la
ciutat: www.bcn.es/comerc/>Horaris dels mercats: De dilluns a
dissabte al matí (de 7 a 15 horesaproximadament). També obrenalgunes tardes.
LecturesL’Informe del Comerç. Barcelona: l’Ajunta-ment. Direcció de Comerç i Consum, 2004.
Guia de l’alimentació sostenible.Barcelona: l’Ajuntament, 2004. 31 p.(Guies d’educació ambiental; 18).
Provansal, D. Els mercats de Barcelona.Barcelona: l’Ajuntament, 1992. 244 p.
L’acció: Portar el mòbil vell al Punt VerdUn telèfon mòbil té components quequan es degraden en el medi són alta-ment contaminants i nocius, com elsmetalls pesants de les bateries. Per aixòés especialment important no llençar-ne cap al cubell de les escombraries,sinó dur-lo al Punt Verd o bé a algundels establiments adherits a les cam-panyes de recollida de telèfons mòbils.
14
Acció 3: Compte amb el mòbil
Els residus són recursos recuperablesEl telèfon mòbil és un article d’ús quotidià que té una vida útil limitada.La vida mitjana d’un mòbil és de dosanys: normalment el canviem perquè el model que tenim queda obsolet o béperquè és més econòmic comprar-neun de nou que arreglar l’antic.Però què en fem del mòbil vell? Es calcu-la que actualment a Espanya hi ha uns 50milions de mòbils en funcionament. Cadaany n’entren al mercat 13 milions més, la majoria per substituir els vells. D’aquests, una petita fracció s’ha pogutrecuperar. Els altres probablement hanacabat a la brossa de rebuig.
Beneficis>Si es recuperessin un 70% dels residus
dels mòbils i altres aparells electrònicsde la llar com els ordinadors, els tele-visors o les cadenes de música, s’obtindrien 90.000 tones de metall,30.000 tones de plàstic i 13.000 tonesde vidre. Aquests materials es podrienreintroduir en la cadena productivacom a matèria primera i així s’estalviarien recursos naturals.
>Gestionar de manera correcta els aparells electrònics reverteix positiva-ment en la qualitat ambiental i en lanostra salut, ja que evitem l’aboca-ment al medi de substàncies perillosescom el cadmi, el plom, el mercuri, etc.
VisitesAls Punts Verds ens informaran dequins són els residus electrònics que hipodem portar. A més, el Punt Verd debarri de la Sagrada Família té una aulad’educació ambiental on s’organitzenactivitats per a tothom.Punt Verd de barri de la Sagrada Famíliac/ Lepant, 281-283, cantonada ProvençaTel. 934 350 547A/e: [email protected]: www.aulambiental.org
Adreces i recursos addicionals>Per localitzar el Punt Verd, el Punt
Verd mòbil o el Punt Verd de barrimés proper i informar-se dels horaris,es pot trucar al 010 o bé consultar elweb: www.bcn.es/neta
>www.tragamovil.com. Hi trobarem elllistat d’establiments adherits a lacampanya “Tragamovil”, que recullenels mòbils vells.
>La Fundació Humanitària Dr. Truetarecull i recupera un ampli ventall dematerials, inclosos telèfons mòbils.Tel. 938 869 276. www.dr-trueta.org.
>Més informació sobre el reciclatge demòbils: www.greenmovil.com/
15
LecturesPropostes senzilles per reduir els residus.Barcelona: l’Ajuntament, 2001. 32 p.(Guies d’educació ambiental; 4).
Millorem la mobilitatEls vehicles a motor han arribat a seromnipresents a la ciutat, amb totesles conseqüències que això comporta:reducció de l’espai per als vianants,embussos, sorolls, fums, elevadesemissions de diòxid de carboni a l’at-mosfera… Però resulta que un 25%dels nostres desplaçaments ambcotxe o transport públic són demenys d’un quilòmetre, quan l’opciómés ràpida i còmoda seria anar a peu.Per exemple, en només 15 minutspodem anar dels Jardinets de Gràcia ala plaça Catalunya, o bé de la plaçaCatalunya al passeig Colom.
16
Acció 4:A peu per Barcelona
L’acció: Anar a peuAnem a peu sempre que sigui possibleper recórrer distàncies de menys d’unquilòmetre o de 15 minuts de durada, iutilitzem la bicicleta o el transport públicper distàncies superiors al quilòmetre.
BeneficisAnant a peu o amb bicicleta…>estalviem recursos energètics;>contribuïm a disminuir el soroll i les
emissions de gasos contaminants, imillorem, en definitiva, la qualitat devida en el medi urbà;
>millorem la nostra salut i condiciófísica;
>estalviem diners;>coneixem millor la ciutat.
17
LecturesA peu per Barcelona. Barcelona: l’Ajuntament, 2002. (Petit desplegable).
Mobilitat més sostenible ciutat més con-fortable. Barcelona: l’Ajuntament,[2004]. 45 p. (Guies d’educació ambien-tal; 22).
Barcelona en Bici. Barcelona: l’Ajunta-ment, 2004. 37 p. (Guies d’educacióambiental; 19).
VisitesA peu per Barcelona segur que desco-breixes molts indrets que val la penaconèixer.
Adreces i recursos addicionals>Moure’s a peu per Barcelona:
www.bcn.es/apeu/. Inclou un simula-dor que ens permet conèixer eltemps i la distància del recorregut apeu entre dos punts.
>Barcelona Camina. Associació per ladefensa del vianant.Rambla de Catalunya, 29, 4t, 2a08007 Barcelona.Tel. 933 013 778www.barcelonacamina.org/
18
Acció 5: Menys paper i més reciclat
L’acció: Estalviar paper i comprar-ne dereciclatÉs molt important que el material d’ofi-cina sigui de paper reciclat enlloc depaper blanc. Actualment per tots elsproductes de paper (notes adhesives,llibretes, fulls, sobres...) existeixenalternatives de paper reciclat.En alguns casos el mateix productorindica que l’article és de paper reciclat,però també hi ha certificacions ambien-tals com l’Àngel Blau o el Distintiu deGarantia de Qualitat Ambiental que hogaranteixen.També és bàsic fer un ús estalviador delpaper. Per exemple, fotocopiar o impri-mir a dues cares, reaprofitar els fullsvells escrits per una cara i utilitzar elcorreu electrònic en comptes del correupostal o el fax.
Reduïm el consum i tanquem el cicle delreciclatgeBlocs, tacs de notes, sobres, fulls, car-petes... són productes d’escriptori quetenen en comú que estan fets de paper.Podríem dir que el paper és la “matèriaprimera” amb la qual es treballa a lesoficines, als despatxos i a les aules.De paper n’hi ha de molts tipus, però agrans trets en podem diferenciar dos:el paper “blanc” i el paper reciclat. Elblanc és el que es produeix ambcel·lulosa que prové d’arbres, mentreque el reciclat és el que es produeixamb paper que ja ha estat usat. En laseva fabricació no es requereix fusta is’utilitza menys aigua i energia.Durant l’any 2002, a Barcelona es vanrecollir selectivament 57.200 tones depaper i cartró usat. Aquest material va a parar a fàbriques on es fan productesreciclats. Però aquesta actuació no té sentit si aquests productes no tenen unasortida al mercat.
Beneficis>Reduint el consum de
paper i utilitzant-ne dereciclat contribuïm aevitar la destrucciód’hàbitats naturalsprovocada per la talad’arbres o per les plan-tacions forestals no sos-tenibles.
>També estalviem recursos naturals(fusta, aigua i energia). Per exemple,per produir una tona de paper reciclates necessiten 2 tones d’aigua, 13tones menys que per produir la matei-xa quantitat de paper blanc.
>Consumint paper reciclat tanquem elcicle del reciclatge: reciclar no ésnomés aportar les fraccions de residusals contenidors adequats, sinó tambécomprar els productes elaborats ambmaterials reciclats.
VisitesEl Museu Molí Paperer de Capellades ésun museu sobre el paper de relleu inter-nacional. Està ubicat en un antic molípaperer del segle XVIII i té varies salesdedicades a la història del paper, el pro-cés d’elaboració artesana i la fabricacióactual. Museu Molí Paperer de Capelladesc/ Pau Casals, 10.08786 Capellades (Anoia).Tel. 938 012 850www.mmp-capellades.net/
Adreces i recursos addicionals>Lloc web de l’oficina verda:
www.bcn.es/agenda21/oficinaverda/.Àmplia informació sobre la utilitzacióde productes ambientalment correctes a l’oficina.
19
LecturesGuia de l’oficina verda. Barcelona: l’Ajuntament, [2001]. 33 p. (Guies d’edu-cació ambiental; 5).
El Paper. Perspectiva ambiental. Funda-ció Terra. 1995, núm. 5. Barcelona: Asso-ciació de Mestres Rosa Sensat, 1995-.
20
Acció 6: Un cafè just
En molts casos, el camperols treballen enunes condicions que no acceptem al nos-tre país: explotació infantil, desigualtatsentre home i dona, manca de sistemes desalut, precarietat laboral extrema. Ambles nostres decisions com a consumidors,podem contribuir a posar fi a aquestasituació.
L’Acció: Comprar cafè i altres productesde Comerç JustEl cafè és el producte estrella del ComerçJust, i cada cop són més els establimentsque en venen. Es pot trobar en supermer-cats, botigues, bars i màquines expene-dores de begudes. Els segells de garantiaens permeten distingir els “cafès justos”de la resta.
Practiquem el consum responsableAl món hi ha més de 50 països quedepenen econòmicament de la pro-ducció de cafè, i el seu preu ha dismi-nuït progressivament en els últims 15anys. Aquest fet posa en una situaciócrítica els països productors de cafè iespecialment els camperols.El cafè passa per moltes mans des de laplantació fins arribar a casa nostra, demanera que en condicions de comerçlliure el nord s’enduu el 87% dels bene-ficis (publicitat, torrefacció, empaque-tat, aranzels...), el majorista del sudn’obté el 9% i els camperols el 4%.
BeneficisAmb el cafè de Comerç Just es garanteix:>Una distribució de beneficis més equi-
tativa entre agricultors, manipuladors(torrefacció, empaquetat...) i la partdestinada a gestió i comercialització.
>Un preu mínim de compra als campe-rols productors, independent de lesfluctuacions de mercat, i una relaciócomercial estable que permet planifi-car inversions i millores socials a llargtermini.
>Un prefinançament de les comandesperquè les famílies camperoles puguinsubsistir dignament fins que lliuren lacollita.
>Respecte pel medi ambient. En elsconreus no s’utilitzen productes quecomprometin la qualitat ambiental.També hi ha cafè i te de Comerç Just i de producció agrària ecològica.
VisitesCada any, entre maig i juny, es celebra aBarcelona la festa del Comerç Just, queacull una fira d’entitats i projectes, unamostra i degustació de productes ialtres activitats. Més informació:www.festacj.org
Adreces i recursos addicionals>Als llocs web de la Xarxa de Consum
Solidari (www.xarxaconsum.org),Setem (www.setem.org/catalunya/) oCooperacció (www.cooperaccio.org/)pots trobar informació sobre productes i establiments on es comer-cialitzen productes de Comerç Just.
>Si vols que es vengui cafè de ComerçJust en el teu establiment habitual obé en una màquina expenedora debegudes, a www.boncafe.org/cat/formularia.htm#1 trobaràs models decarta per enviar als responsablescomercials.
21
LecturesMartínez-Orozco, S. Comercio justo,consumo responsable. Barcelona: Inter-món, 2000. 112 p. (Documentos; 8).
Preguntas y respuestas sobre comerciojusto. Barcelona: Setem, 1999. 32 p.(Documentos; 2).
L’acció: Escollir productes alimentarismés sosteniblesEscollim preferentment productes deltemps en comptes de congelats o con-serves, i prioritzem aquells produïts elmés a prop possible. L’etiqueta o laretolació ha d’indicar la procedència.En el cas dels aliments elaborats,fixem-nos també en els additius: ésprudent limitar-ne la ingestió.Busquem productes amb certificatd’agricultura ecològica, i comencem a incorporar-los a la nostra dieta. Espoden trobar diferents etiquetes quegaranteixen que un producte és ecològic. La més estesa a Catalunya és la que expedeix el ConsellCatalà de la Producció AgràriaEcològica (CCPAE), però n’hi ha d’altres.
Optem per una alimentació sanaQuan comprem el menjar, triem allòque és del nostre gust i assequible perla nostra butxaca. Si ens preocupemper la salut, procurem que sigui nutritiu i equilibrat. Però per tenir unshàbits alimentaris més sosteniblestambé ens hem de fixar en el lloc d’onprové i com ha estat obtingut i processat.
22
Acció 7:Escollim el que mengem
Beneficis>Els productes del temps conserven
millor les seves propietats originals, i requereixen menys energia per serconservats fins al moment de consum.
>Els aliments locals impliquen menysdespeses de transport.
>La nostra salut agraeix el consum deproductes sense additius, que podenperjudicar les nostres defenses i confondre les nostres hormones,entre altres efectes perniciosos.
>Els productes ecològics garanteixenun baix nivell de plaguicides i de fertilitzants, així com tècniques deproducció extensiva, que no forcen elmedi ni provoquen contaminació delsòl o les aigües. En el cas de productesd’origen animal (carn, ous, llet, etc.) nos’utilitzen pinsos d’origen animal niproductes d’engreix amb componentsartificials.
VisitesCan Cadena és una masia de propietatmunicipal situada al barri de Sant Martí.Tots els seus conreus són ecològics. Can Cadena, c/ Menorca, 25Tel. 933 144 106
El mes de maig de cada any se celebra a Montjuïc BioCultura, la Fira de lesAlternatives i el Consum Responsable.Presenta una gran oferta d’alimentsd’agricultura biològica, cosmètica, roba,calçat i altres productes naturals o d’elaboració artesanawww.vidasana.org/biocultura.
Adreces i recursos addicionals>Consell Català de la Producció Agrària
Ecològica: www.ccpae.org>La cooperativa Hortec distribueix
fruita, verdura i làctics d’agriculturaecològica a les botigues de Barcelona.Tel. 932 634 304. www.hortec.org
23
LecturesGuia de l’alimentació sostenible.Barcelona: l’Ajuntament, 2004. 31 p.(Guies d’educació ambiental; 18).
Opcions: informació per al consum.Barcelona: Centre de Recerca i Informa-ció en Consum, 2002-.
YouthXchange: eines per a un consumresponsable. Barcelona: l’Ajuntament,2004. 52 p. (Guies d’educació ambiental; 20).
24
Acció 8: Al parc, com a casa
L’acció: Gaudir del parc i mantenir-lo enbon estatPer passar una bona estona a l’aire lliureno cal sortir de la ciutat. Gaudim delsespais verds que trobem a prop de casa i de les nombroses activitats que es duena terme als parcs, jardins i interiors d’illes.I si en gaudim com si fos nostre, tinguem-ne la mateixa cura. Respectemel mobiliari com ho faríem si fos el delnostre pati, mantinguem-lo net i no malmetem la vegetació. Si hi portem apassejar el gos, recollim les caques. D’altra banda abandonar-hi petits animalsdomèstics (hàmsters, tortugues, ocells,peixos) no només no suposa cap millora,sinó que sovint perjudica greument l’entorn i quasi segur el propi animal.
Protegim els espais lliures i labiodiversitatCiutat no és sinònim d’asfalt. A Barce-lona hi ha 67 parcs i jardins, 24 inte-riors d’illa de l’Eixample recuperats i 13 més en procés de recuperació, apart de nombrosos espais enjardinatsde mida més petita. Illes de verd almig de la ciutat on, a més de plantes,hi conviuen nombroses espècies animals. Són veritables ecosistemesque tenen una intensitat d’ús moltgran: nens jugant, persones que pas-segen, gossos... Per contrapartida al’ús que en fem i per poder conservar-los en bon estat, no n’hi a prou ambel manteniment del servei de Parcs iJardins, sinó que també els usuarishem de fer-nos-en responsables.
BeneficisTenir espais verds en una ciutat comBarcelona millora la qualitat de vidadels ciutadans i ciutadanes:>Les plantes milloren la qualitat de
l’aire perquè durant el dia absorbeixendiòxid de carboni i alliberen oxigen.
>La vegetació crea ambients més bells i harmoniosos, fa de pantalla visual,esmorteeix el soroll i produeix ombrai frescor a l’estiu.
>Els parcs ens permeten gaudir d’unespai d’oci ben agradable sense haverde sortir de la ciutat ni fer llargs des-plaçaments.
Tot plegat sense oblidar el seu papercom a hàbitat de la fauna, fonamental-ment dels ocells.
VisitesA part de visitar els espais verds de la ciutat, podem assistir a les activitats ques’hi organitzen:>Espectacles de dansa i música en els
interiors d’illa. >Cicles de música als parcs de la ciutat
i jazz a l’Hivernacle.>Visites autoguiades.>Concurs Internacional de Roses Noves
de Barcelona al Roserar del Parc de Cer-vantes. El concurs se celebra cada any,el primer cap de setmana del mes demaig.
Adreces i recursos addicionals>Web de l’Institut Municipal de Parcs
i Jardins: www.bcn.es/parcsijardins/>Web dels interiors d’illa de l’Eixample:
www.proeixample.com/illes/home_illes.htm
25
LecturesBarcelona Verda. Barcelona: Parcs i Jar-dins de Barcelona Institut Municipal.
Boada, M.; Capdevila, L. Barcelona, biodiversitat urbana. Barcelona: l’Ajun-tament, 2000. 256 p.
Gabancho, P. Els parcs i els jardins deBarcelona: guia. Barcelona: l’Ajunta-ment, 2000. 143 p.
26
Disminuïm l’impacte del nostre lleuresobre la naturaA tots ens agrada gaudir de la natura,però quan sortim el cap de setmana ala muntanya, o anem a passar lesvacances a la platja, les nostres activi-tats tenen un impacte sobre aquestsespais. Paradoxalment, els visitantspodem contribuir a espatllar aquellsllocs idíl·lics que tant anhelem. Peraixò és especialment important sercurosos i deixar l’indret tal i coml’hem trobat. Una de les maneres decontribuir al manteniment dels espais naturals que visitem és triarun allotjament integrat en el medi i que tingui una gestió curosa ambl’entorn.
Acció 9: Turismesostenible? Hi ha opcions
L’acció: Triar els establiments turísticsrespectuosos amb l’entornA l’hora d’abandonar l’asfalt i fer una sor-tida o excursió, prioritzem establimentsturístics respectuosos amb el mediambient i sensibles amb la cultura local.Si fem el viatge o activitat a través d’unoperador turístic, consultem quinesmesures de reducció de l’impacteambiental contemplen els serveis quecontractem. Mirem si a l’allotjament s’es-talvia aigua i energia i si es gestionencorrectament els nostres residus. Sempreque sigui possible, triem aquells serveisturístics que ens garanteixin la qualitatambiental a través d’alguna certificació.Una bona opció és el turisme rural, quepotencia econòmicament i socialment elmedi rural, i ajuda així a mantenir equili-brat el territori.
Beneficis>Si tenim cura de la natura com de la nos-
tra pròpia llar, contribuirem a la preserva-ció del medi natural, de manera que ensseguirà proporcionant recursos i alhorapodrem gaudir-ne de manera indefinida.
>Una oferta turística compromesa amb lapoblació local afavoreix el desenvolupa-ment econòmic de l’indret, la millora delnivell de vida dels seus habitants i el res-pecte i valoració dels seus costums. Alsvisitants, ens permet un millor coneixe-ment de la cultura local.
VisitesEl Palau Robert - Centre d’Informació deCatalunya facilita a la ciutadania tottipus d’informació per conèixer el territori. Acull diverses exposicions iaudiovisuals, una oficina de turisme, unpunt d’informació juvenil i dóna accés auna base de dades d’informació culturali turística de Catalunya.Palau Robert. Centre d’Informació deCatalunya. Passeig de Gràcia, 107.08008 BarcelonaTel. 932 388 091Web: www.10.gencat.net/probert/
Adreces i recursos addicionals
>Web dels establiments turístics deCatalunya amb certificats de qualitatambiental:www.gencat.net/mediamb/qamb/estturistics.htm
>Web del turisme rural a Catalunya:www.turismerural.com
>Web de Turisme Juvenil de Catalunya:www.tujuca.com
27
LecturesDe la ciutat a la natura. Barcelona: l’Ajun-tament, [2002]. 27 p. (Guies d’educacióambiental; 9)
Fullana, P.; Ayuso, S. Turisme sostenible.Barcelona: Generalitat de Catalunya.Departament de Medi Ambient, 2001. 157 p. (Monografies de medi ambient).
Ecoturisme. Perspectiva ambiental.Fundació Terra. 2002, núm. 26. Barcelona:Associació de Mestres Rosa Sensat, 1995-.
28
El millor residu és el que no es produeixCada un de nosaltres produeix al dia1,5 kg d’escombraries, la major partde les quals, i cada vegada més,correspon a envasos i embalatges. Elprimer pas per minimitzar l’impacted’aquests residus sobre l’entorn passaper no arribar a produir-los, evitantels envasos d’un sol ús i els embol-calls superflus.
L’acció: Aperitiusense residusPer reduir els volumde la bossa d’escom-braries, proposem unrepte concret: preparar unaperitiu produint el mínim de residus.Haurem de començar agafant el carro o el cabàs a l’hora d’anar a comprar. Comprarem a granel el formatge ol’embotit, les olives o els fruits secs, lespatates fregides i les galetes salades.Evitarem les safates de plàstic, elporexpan, el paper d’alumini i tot allòque porti embolcalls innecessaris. Per a la beguda, l’envàs més adient és elretornable. Si no en trobem, triemaquell que presenta millors resultats dereciclatge: el de vidre. El vermut i elsvins els podem comprar a granel a lesbodegues de barri.
Acció 10:Aperitiu sense residus
29
Si l’aperitiu el fem fora de casa, hauremde rumiar com transportar-lo: la milloropció és utilitzar bosses de roba i unacarmanyola pels plats d’elaboració pròpia. També haurem de pensar en lavaixella. En general, és preferible no utilitzar gots o coberts d’un sol ús,tovalles o tovallons de paper ni productes en dosis individuals (sucre,cafè soluble, melmelada, mantega).
BeneficisReduir els envasos i embalatges aportamolts beneficis ambientals i socials: >Estalviem matèries primeres escasses
(com ara els metalls, el petroli i deri-vats) o perilloses (compostos químics).
>Disminuïm costos energètics, econò-mics i d’emissions contaminants, tantels associats a la producció d’envasos iembalatges com els que es deriven delseu tractament quan es converteixenen residus.
VisitesA Montjuïc, Collserola i altres parcsmetropolitans hi ha molts espais habili-tats per menjar. Podem compaginarl’acció amb una visita a algun d’aquestsparcs. Parc de Collserola. Tel. 932 803 552www.parccollserola.net.Altres parcs metropolitans: Mancomu-nitat de Municipis.www.amb.es/mmb_cat/index.html
Adreces i recursos addicionals>Informació sobre la recollida selectiva
de residus a Barcelona:www.bcn.es/neta. Tel. 010.
LecturesPropostes senzilles per reduir els residus.Barcelona: l’Ajuntament, 2001. 32 p. (Guies d’educació ambiental; 4).
Fomentem la reutilització i el mercatde segona màHi ha nombroses entitats que esdediquen a la inserció sociolaboral depersones amb dificultats i que treba-llen en l’àmbit de la recuperació i elreciclatge. Aquestes entitats necessiten que hi col·laborem propor-cionant els materials que gestionen:mobles, tèxtils, electrodomèstics,ordinadors...; en definitiva, articlesque nosaltres ja no fem servir peròque encara poden ser útils.
En aquestalínia, la Fundació UnSol Món, Càritas Catalunya i l’AssociacióIntersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya, entitatque aplega 32 empreses d’inserció, desenvolupen el projecte Roba Amiga.El projecte consisteix en la recollida deroba a tot Catalunya. Els tèxtils esvenen a botigues de roba de segona mài els ingressos es destinen a generarllocs de treball per a persones ambespecials dificultats.Però la reutilització ha de ser un camíde doble sentit: a més de donar la robaque ja no ens posem, tenim l’oportuni-tat d’adquirir roba i altres articles desegona mà.
30
Acció 11:Llarga vida a la roba
L’Acció: Reutilitzar la robaA Barcelona hi ha 96 contenidors deRoba Amiga situats als mercats munici-pals, als Punts Verds i en alguns espaispúblics, benzineres, escoles, centrescívics i seus d’entitats. Per col·laboraren el projecte només cal que hi apor-tem la roba en bon estat que ja no uti-litzem. Podem saber on és el contenidormés proper al nostre domicili trucant al010 o consultant el web de la FundacióUn Sol Món.Per altra banda, podem comprar roba ialtres articles de segona mà en nom-brosos establiments de tota la ciutat ien diverses fires i mercats.
Beneficis>Amb el projecte Roba Amiga està pre-
vist recuperar i/o reciclar 4.500 tonesaddicionals de material tèxtil a l’any.S’afavoreix l’aprofitament d’aquestsrecursos i es redueix la producció deresidus.
>El programa genera llocs de treball pera persones amb dificultats d’inserciólaboral i social.
>Consumint productes de segona màestalviem diners i podem accedir aarticles que no trobaríem a les boti-gues convencionals.
31
VisitesEls Encants Vells o Fira de Bellcaire és undels mercats de segona mà més emble-màtics i tradicionals de Barcelona. Ésobert dilluns, dimecres, divendres i dissabte de 9 a 19 h a l’estiu i de 9 a 18 ha l’hivern.Pl. Glòries Catalanes, 8. Tel. 932 463 030A/e: [email protected]
Adreces i recursos addicionals>www.publicacions.bcn.es/bmm/46/ct
qc.htm Inclou un llistat molt complertde mercats i fires a Barcelona, amb lesseves característiques, ubicació i horaris.
> Informació sobre el projecte Roba Amigai ubicació dels contenidors, a la FundacióUn Sol Món de Caixa Catalunya:http://obrasocial.caixacatalunya.es/
>AIRES, Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials deCatalunya: www.airescat.org/
LecturesFibres tèxtils. Perspectiva ambiental. Fun-dació Terra. 1998, núm. 14. Barcelona:Associació de Mestres Rosa Sensat, 1995-.
YouthXchange: eines per a un consum res-ponsable. Barcelona: l’Ajuntament, 2004.52 p. (Guies d’educació ambiental; 20).
Reduïm el soroll a la ciutatSegons l’Enquesta d’hàbits i valorssobre medi ambient i sostenibilitatrealitzada a Barcelona, el soroll és elsegon factor d’insatisfacció en relacióamb la qualitat de vida a la ciutat,només per darrera de la contaminació.
El trànsit és la principal font de sorollurbà, seguit, molt pel darrera, delstallers i les indústries. S’estan fentesforços per disminuir la contaminacióacústica que prové de l’ús de vehicles através de la promoció de zones de vianants i de la instal·lació de prop de 2 milions de metres quadrats d’asfaltsonoreductor als principals carrers, peròmalgrat que es duguin a terme aques-tes actuacions, tots som responsablesdels sons i sorolls que generem en lesnostres activitats quotidianes. Per aixòcal que no fem molt soroll per a no res.
32
Acció 12: Menys soroll millor
33
LecturesAlzina, R. Què sona a Barcelona?: elsoroll a ciutat. Barcelona: l’Ajuntament,1999.
Menys soroll millor. Barcelona: l’Ajunta-ment, 2002. 26 p. (Guies d’educacióambiental; 8).
125 a 140
110 a125
95 a 110
80 a 95
65 a 80
50 a 65
35 a 50
20 a 35
20
dB
L’acció: Reduir el nostre sorollPer tenir una bona convivència i qualitatde vida és convenient que limitem elsoroll que fem en les nostres activitatsquotidianes, especialment durant leshores de descans: motos trucades, conducció brusca, clàxons de vehicles,obres i reparacions a la llar, festes, ús d’electrodomèstics (aspiradora, televisió),cops de porta i un llarg etcètera.
Beneficis>La contaminació acústica afecta la salut
de les persones. Pot provocar pèrdues decapacitat auditiva, alteracions del son,mals de cap i nombrosos problemesfísics i psíquics. En la mesura que lapuguem reduir guanyarem en qualitatde vida individual i col·lectiva.
Adreces i recursos addicionals>Informació sobre el soroll a la ciutat al
web: www.bcn.es/mediambient
VisitesPodem comprovar de manera gratuïtael nivell de soroll produït pel nostrevehicle a les estacions mòbils de con-trol que l’Ajuntament té distribuïdesper la ciutat. Per a més informació espot trucar al 932 914 015 o consultarl’apartat de tràmits del web de Barcelona www.bcn.es
Intensitat de soroll en diferents situacions,mesurada en decibels
34
Reduïm el consum d’energiaUna bombeta incandescent de 75watt il·lumina amb la mateixa inten-sitat que una làmpada fluorescentcompacta de 20 watt. Per tant, en elprimer cas, per aconseguir la mateixallum utilitzem més del triple d’ener-gia, perquè la major part de l’energiaelèctrica de la bombeta incandescentes dissipa en forma de calor. Lògicament volem tenir la nostra llarben confortable: que sigui càlida a l’hi-vern i fresca a l’estiu, ben il·luminada,amb una cuina i un bany amb totes lesprestacions, etc. Per aconseguir-honecessitem energia, però podem assolirel mateix grau de benestar reduint elconsum energètic.
Acció 13:Ús eficient de l’energia
L’acció: estalviar energia a la llarPer reduir despeses d’energia a casa,comencem millorant els nostres hàbits.Evitem deixar encesos llums que nonecessitem o engegats aparells que noutilitzem. Omplim totalment la renta-dora i el rentaplats, no utilitzem pro-grames d’alta temperatura i assequemla roba i la vaixella a l’aire. No mantin-guem els aparells electrònics connec-tats en stand by ni la flama pilot de l’es-calfador de gas encesa quan nol’utilitzem. No obrim l’aixeta de l’aiguacalenta per a usos breus i dutxem-nosen comptes de banyar-nos.També podem fer una revisió de l’úsdels diferents espais de la llar. Pensemen com podem millorar la disposició delmobiliari i la utilització de les habita-cions per aprofitar al màxim la llumsolar i per evitar la calor a l’estiu i elfred a l’hivern. Fixem-nos si els aparells i el sistemad’il·luminació de la casa són eficients.Substituïm les bombetes incandescentsper fluorescents en els espais on el llumes mantingui encès per períodes llargs,i retirem aparells elèctrics innecessaris.
BeneficisUtilitzant aparells energèticament efi-cients i practicant hàbits d’estalvi ener-gètic...>Estalviem recursos naturals (gas, fuel,
urani).>Disminuïm la generació d’emissions
contaminants associades al consumd’energia, responsables del canvi cli-màtic i del forat de la capa d’ozó,entre d’altres.
>Podem estalviar-nos una pila d’eurosen la factura d’energia!
35
VisitesEnérgeia és una gran exposició dedicadaa l’energia i la vida quotidiana, l’energiaal planeta, les diferents fonts d’energia,aspectes històrics, etc.Museu de la Ciència i de la Tècnica deCatalunya.Rambla d’Egara, 270. 08221 TerrassaTel. 937 892 244Web: www.mnactec.com
Adreces i recursos addicionals>Agència Local d’Energia de Barcelona.
Centre de Recursos Barcelona Sosteni-ble. c/ Nil Fabra, 20. 08012 Barcelona.Tel. 932 374 743Webs: www.barcelonaenergia.com/www.bcn.es/agenda21/crbs
LecturesGuia per a l’estalvi energètic. Barcelona:l’Ajuntament, 2003. 33 p. (Guies d’educació ambiental; 13).
Guía práctica de la energía, consumoeficiente y responsable. Madrid: Mundi-Prensa, IDAE, 2003. 1 vol.
Jugues? Agafa fitxes! [Barcelona]: Agència d’Energia de Barcelona, [2004-].10 fitxes.
Reduïm el consum d’aiguaL’aigua és essencial per la subsistèn-cia de tots els éssers vius, però és unrecurs limitat. Dels 1.400 km3 d’aiguaque hi ha al planeta, només el 3% ésaigua dolça, i únicament el 0,03%està disponible per a l’ús humà. Si béla quantitat total d’aigua del planetano varia, l’aigua dolça de qualitat ésun recurs cada vegada més escàs.A Barcelona, durant el 2003 es van con-sumir 128 litres d’aigua per habitant idia. Aquest consum domèstic ha anatdisminuint des de 1999, i seguramentencara el podem reduir.
L’acció: Estalviar aiguaPer a ser conscients dels litres d’aiguaque consumim habitualment i veure la
diferència en el consum quan posem enpràctica uns senzills hàbits d’estalvi,proposem la següent activitat:Previ acord amb la família o com-panys/es de pis, un dissabte al matíanotarem el registre del comptadord’aigua del pis. El dissabte següent tor-narem a anotar el registre i calcularemel consum setmanal. Durant tot el període farem, com a mínim, les accionssegüents: ens dutxarem amb brevetat,amb aigua no massa calenta i tancantl’aixeta en ensabonar-nos; interrom-prem la descàrrega del WC sense buidarel dipòsit o bé instal·larem algun mecanisme de reducció de descàrrega, i omplirem totalment el rentavaixellesi/o la rentadora abans d’engegar-los. En acabat dividirem el consum setma-nal entre 7 dies i ho tornarem a dividirpel nombre de persones que habitem elpis. Ara només ens manca veure si elconsum personal és superior o inferiorals 128 litres per persona i dia. Si éssuperior haurem de prendre mesuresper estalviar més aigua, i si és inferiorens podem felicitar.
36
DutxaSanitarisBugadaRentar platsNeteja llarCuina i begudaPèrdues
Acció 14:Setmana de l’estalvi d’aigua
Distribució del consum d’aigua domèstica,en percentatges
Beneficis>Reduint la despesa d’aigua estalviem
un recurs natural molt valuós, que potdestinar-se al manteniment delscabals ecològics dels nostres rius i a ladisminució de l’impacte ambientalassociat a l’obtenció de recursoshídrics (transvasaments, embassa-ments, cloració i altres tractamentsde l’aigua, etc.).
VisitesEl Museu de les Aigües de la FundacióAgbar ens presenta els valors associatsa la cultura de l’aigua i promou la des-coberta de l’univers de les aigües comuna experiència vital, d’aprenentatge ilúdica. Està situat en una estació debombament i distribució d’aigua cons-truïda en estil modernista industrial.Acull una gran exposició permanentcentrada en la història de l’abastamenta la població, que pren com a modelBarcelona i l’àrea metropolitana.Museu de les AigüesCtra. de Sant Boi, 4-608940 Cornellà de LlobregatTel. 902 932 202www.museudelesaigues.com
Adreces i recursos addicionals>Web de la campanya Cata-
lunya Estalvia Aigua, una iniciativa d’Ecologistes enAcció i l’Agència Catalana del’Aigua amb el suport delsajuntaments participants,entre els quals es compta elde Barcelona: www.estalviaigua.org/
>Trobareu la relació de pro-ductes certificats pel Departament de Medi Ambient que afavoreixen l’estalvi d’aigua al webwww.gencat.net/mediamb/qamb/productes.htm
>A l’apartat “Per pensar-hi” del web del’Agenda 21 de Barcelona hi trobareuun simulador del consum d’aiguadomèstic. Permet introduir les pròpiesdades de consum i veure com es reflec-teixen en la factura de l’aigua.Web: www.bcn.es/agenda21
37
LecturesL’aigua i la ciutat. Barcelona: l’Ajunta-ment, 2002. 26 p. (Guies d’educacióambiental; 9).
Forés, E. Guia pràctica per a l’estalvidomèstic d’aigua. Barcelona: CatalunyaEstalvia Aigua, 2003. 18 p.
Coordinem esforçosA Barcelona hi ha al voltant de 4.000associacions que treballen en àmbitsmolt diversos, però totes tenen unacosa en comú: sumen esforços indivi-duals per assolir objectius compartits.L’acció col·lectiva, és a dir, l’acciócoordinada i conjunta de les perso-nes, és molt més efectiva que l’accióindividual. I l’espai social perexcel·lència on, com a ciutadans i ciu-tadanes, podem canalitzar els nostresesforços individuals en accionscol·lectives són les associacions.Les associacions de Barcelona ens ofe-reixen la possibilitat de col·laborar enl’àmbit social, ecologista, veïnal, en ellleure, etc. Sempre podem aportar elnostre gra de sorra, amb una dedicació itemàtica adaptada als nostres interes-sos i possibilitats.
L’acció: Associar-se i col·laborar en lesassociacions de la ciutatSi no formem part de cap associació,ens podem informar sobre les entitatsdel nostre barri, la seva orientació i lesseves activitats. Valorem quin tipus detasques ens agradaria fer i en quinentorn (gent jove, medi urbà - medinatural, local - global); només ens que-darà triar l’entitat que més s’acosti a lanostra conveniència i... mans a l’obra!Si ja formem part d’una associació,sempre podem implicar-nos-hi mésassumint responsabilitats concretes oencetant noves línies de treball.Un cas concret és el de les associacionsvinculades a la comunitat escolar. Les
38
Acció 15:Associar-se és poder
escoles no són només dels educadors idels infants o joves que hi estudien,sinó que les famílies dels alumnestambé hi tenen molt a dir. Les associa-cions de mares i pares d’alumnes(AMPA), són fonamentals per al bonfuncionament dels centres: canalitzenla coresponsabilització en l’educaciódels fills, promouen activitats educati-ves (escolars i extraescolars), vetllenper la qualitat de la docència encol·laboració amb el professorat i participen en la gestió.
Beneficis>Col·laborar en una associació ens
enriqueix com a persones.>En equip podem encarar projectes de
més envergadura i assolir millorsresultats que no pas sols.
>Les associacions afavoreixen la cohesió social.
VisitesCada any, durant les Festes de la Mercè,s’organitza la Mostra d’Associacions deBarcelona. La Mostra acostuma a durartres dies i es realitza a la plaça Catalunya. A més d’estands informa-tius, es realitzen actuacions, tallers,activitats lúdiques i artístiques.A les festes majors dels barris també hitrobareu una mostra d’associacions.
Adreces i recursos addicionals>Torre Jussana. Serveis associatius.
Av. Vidal i Barraquer, 3008035 Barcelona. Tel. 934 071 022www.bcn.es/tjussana
>Institut Català del Voluntariatc/ Diputació, 92-94. 08015 BarcelonaTel. 932 287 100www.voluntariat.org
>Xarxa Associativa i de Voluntariat deCatalunya. www.xarxanet.org
39
LecturesPosem verdes les associacions. Barcelo-na: l’Ajuntament, [2002]. 34 p. (Guiesd’educació ambiental; 10).
Medi ambient: anuari d’entitats catala-nes 2004. Barcelona: Centre Unesco deCatalunya. 2004. 489 p.
L’acció: Fem compostPer fer compost tenim diverses alterna-tives. Una és col·laborar en la recollidaselectiva de la matèria orgànica quecada vegada es fa a més barris de Barce-lona. Per col·laborar-hi hem de separarles restes d’origen vegetal (fruita, ver-dura, flors, etc.) i animal (ossos, espines,etc.), tant crues com cuinades, en unabossa d’escombraries de color taronja idesprés dipositar-la en el contenidor enl’horari indicat. Els contenidors on espot abocar la matèria orgànica s’identi-fiquen amb el color taronja, i habitual-ment tenen dos compartiments: un pera la matèria orgànica i un altre per alrebuig. Als barris on es fa recollidapneumàtica de les escombraries, a lesboques per on es llencen les bossestambé hi ha una indicació per a la matè-ria orgànica.Si vivim en un barri on encara no s’haimplantat la recollida selectiva dematèria orgànica, hi ha altres
40
Acció 16:Fem compost
La brossa orgànica és valuosaLa matèria orgànica representa el 35-40% en pes de la nostra bossa d’es-combraries. Ben gestionada pot apro-fitar-se totalment en forma decompost (adob molt apreciat per ajardineria o agricultura) o biogàs(metà fruit de la fermentació, d’úsenergètic). Altrament provoca efec-tes ambientals no desitjats, com lesemissions de metà dels abocadors -amb un poderós efecte hivernacle- iels gasos contaminants de les plantesincineradores.
possibilitats, com portar-la a alguna deles unitats de “Fem compost al parc”que gestiona l’Institut de Parcs i Jardinsde Barcelona. També podem practicar elcompostatge domèstic, especialment sitenim terrassa o jardí.
BeneficisAmb la selecció i aprofitament de lamatèria orgànica obtenim un triplebenefici: >Estalviem recursos naturals i preser-
vem les reserves del planeta.>Obtenim terra vegetal o energia força
neta i econòmica.>Disminuïm la generació d’emissions
perjudicials i l’ús dels abocadors.
VisitesL’Ecoparc Barcelona és un equipamentdedicat al tractament integral dels resi-dus orgànics i, en general, de tots elsresidus domèstics que no s’han recolliten els contenidors específics. Més informació i visita virtual al web:www.ecoparc.net
Adreces i recursos addicionals>Informació sobre recollida de matèria
orgànica, inclosos horaris i lloc d’esta-cionament de Punts Verds mòbils:BCNeta www.bcn.es/neta o tel. 010.
>Informació per participar en la cam-panya “Fem compost al parc”: Parcs iJardins, www.bcn.es/parcsijardins otel. 934 132 400.
>Web amb informació de tota menasobre compostatge casolà, enllaços,fòrums de discussió, etc.:www.compostadores.com
41
LecturesGuia del compostatge. Barcelona: l’Ajun-tament, 1998. 32 p. (Guies d’educacióambiental; 1).
Luna, G.; Joan, P. Isaac Brossa a la masiadels avis: un viatge al compostatge.Barcelona: Mediterrània, 2001. [16] p.(Ciutat i natura; 22).
Compostatge. Perspectiva ambiental.Fundació Terra. 2003, núm. 29. Barcelo-na: Associació de Mestres Rosa Sensat,1995.
Usem productes ambientalmentcorrectesEn la neteja de la llar sovint utilitzemproductes sintètics i contaminants:àcids, derivats del clor, derivats delpetroli, dissolvents orgànics i un llargetcètera. Molts d’aquests productessón extremament tòxics i bioacumu-latius, és a dir, no són assimilables enels cicles naturals de descomposició i,per tant, s’acumulen en el medi. Con-tradictòriament, mirant de netejar,estem contaminant el nostre entorn.
L’acció: Netejar sense embrutarL’ús de productes de neteja ens facilitamolt la feina, però augmenta la càrregacontaminant que vessem al mediambient. Així que una molt bona acció al’abast de tothom serà la de mesurarl’ús de productes químics. Si ens ho mirem bé veurem que no sempre fan falta. Per treure la polssovint n’hi ha prou amb passar un draphumit i, pel que fa al terra, més val unabona escombrada abans d’una fregada:estalviarem aigua i productes de neteja. Quan creiem que realment cal que femservir algun producte, tinguem encompte el següent:
42
Acció 17:Netegem sense embrutar
>A les rentadora i al rentavaixelles, uti-litzem -com a màxim- les dosis de sabóprescrites pel fabricant.
>Per a la higiene personal i de la llar,convé utilitzar sabons neutres, sensecolorants ni aromatitzants. Evitareml’ús de fenols i altres tòxics per la nos-tra salut i la dels organismes aquàtics.
>És important reduir el consum de productes tòxics i substituir-los perproductes de base natural, altamentbiodegradables. En la majoria d’establi-ments de venda de productes de netejaes poden comprar productes biodegra-dables en un 98%, però en establi-ments especialitzats hi ha productesecològics encara menys contaminants.
Beneficis>Si eliminem els productes tòxics a la
llar evitem embrutar els rius i el mar.>En no inhalar ni estar en contacte amb
substàncies tòxiques, millora la nostrasalut.
>Mitjançant la nostra acció de compraquotidiana afavorim la comercialitzacióde fórmules de productes biodegrada-bles.
Visites“Compartim un futur” és un programad’activitats i visites guiades a les principals instal·lacions de tractamentd’aigües i gestió de residus de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona. S’adreça agrups de 10 o més persones, als qualspot afegir-s’hi algú a títol individual enqualitat d’observador. El programainclou visites a diverses estacions depuradores d’aigües residuals.Informació i inscripcions:La Vola. Tel. 938 515 158A/e: [email protected]
43
LecturesL’aigua i la ciutat. Barcelona: l’Ajunta-ment, 2002. (Guies d’educació ambien-tal; 9).
Ecoproductes a la llar. Barcelona: l’Ajuntament, 2003. 26 p. (Guies d’edu-cació ambiental; 16)
Usem energia de fonts renovables i netesLa principal despesa energètica de lesllars barcelonines correspon a l’aiguacalenta sanitària (32%) i a la calefacció(30%). Aquesta energia prové quasisempre de fonts d’energia fòssils norenovables i força contaminants.Però a Barcelona hi ha més de 2.500hores de sol a l’any, i una part d’aquestaradiació es pot aprofitar per obtenirenergia a la llar. La tecnologia per obteniraigua calenta a partir de la radiació solarestà molt avançada i ben adaptada a lesnecessitats específiques dels habitatges.
44
L’acció: instal·lar captadors solarsSi casa nostra té una teulada o unaterrassa assolellada, valorem la possibi-litat d’instal·lar col·lectors solars perobtenir aigua calenta. Podem assesso-rar-nos a l’Agència d’Energia de Barcelo-na o a Barnamil. Hi ha diverses líniesd’ajuts que permeten reduir la despesainicial. Informem-nos-en a l’InstitutMunicipal del Paisatge Urbà i a l’InstitutCatalà d’Energia (ICAEN). L’ICAEN tambéens pot facilitar la sol·licitud de finança-ment a una entitat bancària, de maneraque podrem pagar el préstec amb elsdiners que ens estalviem en la facturade l’energia.
Acció 18:Connectem-nos al sol
Beneficis>L’energia solar és renovable i no conta-
minant, a diferència de la que provédels combustibles fòssils i de la nuclear.
>Una instal·lació solar tèrmica permetcobrir entre un 60% i un 80% de lesnecessitats d’aigua calenta per a lacuina i el bany. Les despeses de mante-niment són petites i el cost de les instal·lacions, sobretot en els edificisde nova construcció, es pot amortitzaren un període relativament breu. Tot elconsum posterior és gratuït.
VisitesA les Piscines Bernat Picornell podemveure en funcionament els captadorssolars tèrmics destinats a escalfar l’aiguade les dutxes de la instal·lació.Piscines Bernat PicornellAv. de l’Estadi, 30-4008038 Barcelona. Tel. 934 234 041
45
ACSCalefaccióEquipamentsIl·luminacióRefrigeració
LecturesAprendre del Prestige. Barcelona: l’Ajun-tament, 2003. 47 p. (Guies d’educacióambiental; 17).
Jugues? Agafa fitxes! [Barcelona]:Agència d’Energia de Barcelona, [2004].8 fitxes.
Adreces i recursos addicionals>Agència Local d’Energia de Barcelona.
c/ Nil Fabra, 20. 08012 Barcelona. Web: www.barcelonaenergia.com/
>Institut Català d’EnergiaAv. Diagonal, 453 bis, àtic08036 Barcelona. Web: www.icaen.es
>Barnamil. Associació per a la promoció de les energies renovables il’estalvi energètic. c/ Obradors, 808002 Barcelona. Tel. 934 126 985Web: www.barnamil.org
>Institut Municipal del Paisatge Urbà ila Qualitat de Vida. Av. Drassanes, 6-8,20è. 08001 Barcelona. Tel. 932 702 020Web: www.bcn.es/paisatgeurba/
Distribució del consum domèstic d’energia
46
Acció 19:Compartim el cotxe
Un pas per evitar l’abús delvehicle privatEl parc de turismes de Barcelonasupera els 600.000 vehicles. Sumanttots els vehicles que entren a la ciutat, els dies laborables a Barcelonahi ha més cotxes que persones. Ladada potser no ens sorprèn, perquèels cotxes ja formen part del paisatgeurbà. Però la majoria de les vegades elcotxe s’utilitza de manera puntual imés d’un 95% del temps està aparcatal carrer ocupant l’espai públic.D’altra banda, el vehicle és un dels capí-tols més cars del pressupost familiar, jaque inclou compra, manteniment, asse-gurances i aparcament, a més del com-bustible. Es calcula que el 75% del costdel vehicle correspon al manteniment ola despesa de tenir el cotxe aturat.
La necessitat d’un vehicle per cobrir elsdesplaçaments es pot satisfer amb unaflota de cotxes d’ús compartit o Carsha-ring. El Carsharing és un sistema pel qualuna empresa operadora posa a disposiciódels clients una flota de vehicles en unconjunt de punts d’estacionament i l’usua-ri té el cotxe quan el necessita i a un preumolt raonable. És una fórmula avantatjosaper a tothom qui fa menys de 15.000 kmanuals. Aquest sistema funciona des de fauns anys amb èxit a diversos països i jas’ha posat en marxa a Barcelona.
47
LecturesEl cotxe, mesura de totes les coses. Barce-lona: Departament de Medi Ambient,1996. Medi ambient, tecnologia i cultura,núm. 15.
Mobilitat més sostenible ciutat més con-fortable. Barcelona: l’Ajuntament, [2004].45 p. (Guies d’educació ambiental; 22).
L’acció: Compartir el cotxePodem calcular què ens costa tenir elnostre cotxe cada any (amortització,impostos, aparcament, manteniment,assegurances, carburant, etc.), mirar elsquilòmetres que fem i comparar-hoamb els costos del servei de Carsharing,que es poden consultar awww.catalunyacarsharing.com/ Si ho considerem oportú ja ens podeminscriure al servei!
BeneficisEl Carsharing...>Contribueix a la disminució de la flota
de vehicles a la ciutat, la qual cosa estradueix en la pacificació del trànsit,la disminució de la congestió i l’allibe-rament d’espais públics.
>Reverteix en un estalvi econòmic indi-vidual important i en un estalvi social,ja que afavoreix una mobilitat méssostenible i un augment de l’us deltransport públic.
>Evita als usuaris els maldecaps de l’a-parcament i les gestions relacionadesamb el manteniment del vehicle
>Contribueix a la disminució del con-sum energètic i a l’estalvi dels recur-sos naturals que es requereixen perfabricar vehicles.
VisitesTransports Metropolitans de Barcelonaofereix als grups organitzats visites a lesseves instal·lacions, obertes a escoles ialtres entitats i col·lectius. La reserva es pot fer a través del formulari que trobarem al web www.tmb.net. Més informació: tel. 932 987 021.
Adreces i recursos addicionals>Associació per a la Promoció del Trans-
port Públic (PTP). Rambla Catalunya, 29,4t. 08007 Barcelona. Tel. 933 013 907A/e: [email protected] Web: www.laptp.org/Associació dedicada a la promoció de lamobilitat sostenible. Impulsa la iniciati-va de Carsharing a Barcelona encol·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
>Catalunya Carsharing: www.catalunyacarsharing.com/
48
Acció 20: Signa el Compromís
Participem en l’Agenda 21 deBarcelonaUna acció individual a favor de la sos-tenibilitat és més poderosa com méspersones la duguin a terme. Pensem enl’efecte produït si qualsevol de lesaccions que proposa aquesta guia laféssim tots. Però a més, podem partici-par en accions col·lectives que impliquen el conjunt de la ciutadania.L’any 2002, després de quatre anys depreparació i un ampli procés de partici-pació ciutadana, s’aprovà el Compro-mís Ciutadà per la Sostenibilitat.Aquest document recull els principalsobjectius per fer de Barcelona una ciu-tat més sostenible i ja són més de 350les organitzacions de tot tipus que s’hihan adherit. Ara hi faltes tu!
L’acció: Signar el Compromís Ciutadàper la SostenibilitatSignar el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat és molt senzill; es pot fera través del web de l’Agenda 21 de Barcelona: www.bcn.es/agenda21/.Els signants assumeixen la seva corres-ponsabilitat en la construcció d’unaBarcelona més sostenible i es compro-meten a treballar-hi. Si signem el Com-promís i ho expliquem als nostres amicsi familiars, probablement els induim aparticipar també d’aquesta iniciativa, jaque una persona que ens parla d’igual aigual sempre té més incidència que lescampanyes o els mitjans de comunica-ció. També podem plantejar a la nostraempresa o entitat que signi el Compro-mís i faci públiques les accions que configuren la seva contribució. Per desenvolupar el seu pla d’acció, lesorganitzacions signants reben el suportde la secretaria tècnica de l’Agenda 21.Les escoles compten amb un programaespecífic per ajudar-les en la seva tasca:l’Agenda 21 Escolar.
Beneficis>La participació i la corresponsabilitat
són requisits imprescindibles peravançar cap a una societat sostenible.
>Com a signatari de l’Agenda 21 de Barcelona rebràs publicacions sobreeducació ambiental i el programa tri-mestral d’activitats del Centre deRecursos Barcelona Sostenible.
VisitesEl Centre de Recursos Barcelona Soste-nible (CRBS) acull la secretaria tècnicade l’Agenda 21 de Barcelona. Totes lespersones, entitats i empreses interessa-des en adherir-se a l’Agenda 21 podenconcertar una reunió per conèixer elscontinguts del Compromís Ciutadà perla Sostenibilitat i els recursos per alssignants, exposar les seves expectati-ves i inquietuds. El CRBS és també unespai obert als col·lectius que vulguincol·laborar en projectes comuns i dispo-sar de les instal·lacions i serveis per desenvolupar iniciatives relacionadesamb la sostenibilitat.Secretaria de l’Agenda 21. Centre deRecursos Barcelona Sostenible:c/ Nil Fabra, 20. 08012 BarcelonaTel. 932 374 743A/e: [email protected]/agenda21
Adreces i recursos addicionals >Agenda 21 de Barcelona:
www.bcn.es/agenda21Hi trobareu àmplia informació sobreel Compromís Ciutadà per la Sosteni-bilitat, una invitació a adherir-vos-hipersonalment o col·lectivament, fitxes dels plans d’acció dels signants i recursos de tota mena.
49
LecturesParís, A.; Carrero, X. Acció 21: guia metodològica per avançar cap a la sostenibilitat de Barcelona. Barcelona:l’Ajuntament, 2002. 86 p.
Acció 21!. Barcelona: l’Ajuntament,[2002]. Opuscle.
En el quadern “20+1 accions” hem presentat 20 iniciatives que es podenrealitzar quotidianament i d’una mane-ra relativament senzilla. Però estemconvençuts que n’hi ha moltes d’altresque es poden dur a terme i que no esveuen reflectides en aquest quadern.Segur que tens idees innovadores quees poden compartir i que no hem reco-llit. Per això et demanem que l’Acció 21la preparis tu.Es tracta d’elaborar una fitxa, a l’estilde les 20 anteriors, on s’exposi unaacció senzilla que fas ordinàriament desde fa temps o que hagis iniciat fa poc ide la qual estiguis satisfet. Un copplena, envia-la a la Secretaria de
l’Agenda 21 de Barcelona (c/ Nil Fabra, 20. 08012 Barcelona). També ho pots fer per correu electrònic a [email protected] totes les propostes rebudes, seseleccionaran les més interessants i espenjaran al web de l’Agenda 21, demanera que cada contribució podrà serllegida i seguida per tothom que estigui interessat en fer una ciutat méssostenible i solidària.Ah! i per recompensar d’una maneramés directa aquest esforç, s’obsequiaràtotes les contribucions amb una tramesa-sorpresa de material... ho endevines... és clar, que fomenti lacultura de la sostenibilitat.
50
Acció 21: I tu, què proposes?
Participa-hi!
Acció 21: I tu, què proposes?
Títol. Proposa un títol suggerent per a l’acció.
Introducció. Explica en un parell de paràgrafs el context en el qual s’emmarca l’acció.
L’acció. Concreta en què consisteix l’acció.
Beneficis. Esmenta els beneficis que comporta la pràctica de l’acció, tant socials (individuals i/ocol·lectius) com ambientals (estalvi de recursos, protecció del medi, reducció de residus, etc.).
Visites. Hi ha algun indret que es pugui visitar o on es pugui veure algun exemple relacionatamb l’acció proposada?
Adreces i recursos addicionals. Hi ha algun lloc (oficina municipal, ONG, etc.) on ens puguemadreçar per obtenir informació o recursos de cara a dur a la pràctica l’acció proposada?
Lectures. Hi ha algun material (tríptic, quadern), preferiblement senzill i amè, o bé un llibre fàcilde trobar que ens pugui ser d’ajut per aprendre més coses en relació a l’acció a desenvolupar?
Per l’enquesta d'autoavaluació. Es tracta de plantejar dues o tres preguntes senzilles per a queles persones que llegeixin l'Acció 21 puguin adonar-se de si la duen a terme i ho fan correctament
Un cop plena, envia-la a la Secretaria de l’Agenda 21 de Barcelona: c/ Nil Fabra, 20. 08012 Barcelona. També ho pots fer per correu electrònic a: [email protected].
? Si No
? Si No
? Si No
EL COMPROMÍS DE BARCELONA AMB EL PLANETA
1. Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar el verd urbà.
2. Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espai públic de qualitat.
3. Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor.
4. Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdevenir una ciutat saludable.
5. Preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels renovables.
6. Reduir la producció de residus i fomentar la cultura de la reutilització i el reciclatge.
7. Augmentar la cohesió social, enfortint els mecanismes d’equitat i participació.
8. Potenciar l’activitat econòmica orientada cap a un desenvolupament sostenible.
9. Progressar en la cultura de la sostenibilitat mitjançant l’educació i la comunicació ambiental.
10. Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promoure la cooperació internacional.
53
ENQUESTA D’AUTOAVALUACIÓAquesta enquesta et permetrà avaluar elteu comportament personal pel que fa ales accions proposades a la guia:
Biodiversitat i verd urbàSaps on és l’espai verd més proper a casa teva?Sí No Quan vas a la muntanya o a la platja, evites lespràctiques esportives agressives amb l’entorn(conducció fora camins amples, motos d’aigua ide neu, trial i BTT fora pistes, etc.)?Sí No Quan cerques allotjament turístic, prioritzesaquell que segueix criteris de qualitat ambiental?Sí No
Ciutat compacta i mobilitatVas a comprar a les botigues del barri i al mercat?Sí No Vas a peu per fer els desplaçaments de menysd’1 km (15 minuts)?Sí No Agafes el transport públic o la bici per moure’tmés lluny dins la ciutat?Sí No Has calculat si et surt més a compte llogar ocompartir un cotxe que no pas adquirir-lo ensolitari?Sí No
Qualitat ambiental i salutA casa, evites els productes tòxics i/o perillo-sos (quadre vermell: nociu, tòxic, corrosiu,inflamable, irritant, comburent, etc.)?Sí No Quan vas a comprar, et fixes en la composició iel percentatge de biodegradabilitat dels pro-ductes de neteja?Sí No Et fixes en l’origen, la composició i els dife-rents certificats dels productes alimentaris?Sí No Consumeixes productes d’agricultura biològica?Sí No Procures no fer activitats sorolloses en l’horaride descans dels veïns?Sí No
Recursos naturalsControles periòdicament el consum d’aigua a casa?Sí No Has fet algun canvi tècnic per estalviar aigua a la llar?Sí No Controles periòdicament els consums domèstics d’energia?Sí No Quan has d’adquirir un electrodomèstic, etfixes en la seva eficiència energètica?Sí No
54
Has valorat la possibilitat de fer reformesimportants a la llar per disminuir el consumd’energia de la xarxa (aïllaments, plaquessolars, etc.)?Sí No Consumeixes paper reciclat?Sí No Utilitzes el paper per les dues cares?Sí No Ets soci/a de la biblioteca?Sí No Consumeixes articles de segona mà?Sí No
Reducció de residusPrioritzes la compra de productes a granel?Sí No Separes el paper utilitzat per reciclar-lo?Sí No Separes la matèria orgànica de la resta d’escombraries?Sí No Portes els residus especials al Punt Verd?Sí No Portes la roba que ja no vols al contenidor de“Roba Amiga”?Sí No Participació, educació, cooperacióPertanys a alguna entitat cívica del barri o dela ciutat?Sí No
Has participat en els darrer any en algunaacció de voluntariat?Sí NoSaps si a la teva feina o centre d’estudis hi haun responsable de sostenibilitat o una comis-sió de medi ambient?Sí No Col·labores en accions de caràcter ambiental o social en l’àmbit laboral, d’estudis o associatiu?Sí No N’has promogut mai cap?Sí No Compres productes de Comerç Just?Sí No
Ets un ciutadà sostenible?Compta el nombre de respostes positives al’enquesta d’autoavaluació i...
> Si has contestat menys de 12 Sí:Encara tens molt per fer: només pots millorar!
> Si has contestat entre 12 i 21 Sí:Tot i que ja tens bons hàbits, amb una micad’esforç pots millorar molt
> Si has contestat més de 21 Sí:Felicitats! Explica als teus amics i conegutscom poden fer-ho bé ells també!
Repassa les preguntes a les quals hagis contestat negativament. Amb les orienta-cions de la guia, pots canviar el teus hàbitsper millorar la teva aportació al CompromísCiutadà per la Sostenibilitat.
55
Edita: Ajuntament de BarcelonaSector de Serveis Urbans i Medi AmbientDirecció Educació Ambiental i Participació
Continguts i redacció:Ecoinstitut Barcelona (Ana Alcantud, Josep Esquerrà, Bettina Schaefer).Amb la col·laboració de Marta Cuixart (Centre de Recursos Barcelona Sostenible)
Coordinació:Txema Castiella, Teresa Franquesa
Disseny gràfic:Eggeassociats
Per sol·licitar les Guies d’Educació Ambiental:Centre de Recursos Barcelona Sosteniblec/ Nil Fabra, 2008012 BarcelonaTelèfon 932 374 [email protected]/agenda21
Barcelona, 2005
Imprès en paper 100% reciclat
www.bcn.es/agenda21
www.bcn.es/agenda21
