Al·lèrgia.info, nº2

Editorial

Sumari

Accions 4

Activitats 8

Noticíes 9

A la Xarxa 13

5 consells i més 17

El nostre espai 21

Cuina 26

Lectura per a tots 27

Racó del conte 28

Zone free allergens 31

Butlletí informatiu d’Immunitas Vera

núm. 2 setembre 2007Segona Època

La revista d’Immunitas Vera Associació d’al·lèrgics alimentaris i al làtex de CatalunyaT: 977 446 [email protected]

Al·lèrgia.infoEdició en català

Aquest exemplar d’ Al·lèrgia.info veu la llum el mes de setembre, quan sembla que tota l’activitat torna a reiniciar-se, com el curs escolar, i per això ens podem felicitar de veure com el Departament d’Educació s’ha implicat amb nosaltres amb un tema que ja feia molt temps que demanàvem: el protocol de l’alumne al·lèrgic a aliments/làtex a l’escola.. Ho podeu veure a la secció de les “Accions”. Esperem que el Departament en faci difusió del protocol, feu-la també vosaltres a la vostra escola. Una altra acció que ens dona suport és l’oportunitat que ens ofereix l’Hospital Sant Joan de Déu de poder gaudir el seu Espai d’Entitats el primer dimarts de cada mes, com a lloc de suport al pacient i de trobada d’afectats.

També en “Accions” podeu conèixer qui son els guardonats dels Premis Virtuals Immunitas Vera 2007, amb les seves dues modalitats: Antihistamínic de l’any i Urticària de l’any. Amb la convocatòria per la nostra web i les votacions de tots vosaltres durant l’estiu passat es fa palès que sabem qui son i qui no son els nostres companys de viatge. Trobareu altres accions positives, com la iniciativa del Gremi de Carnissers i Xarcuters de les Comarques Gironines que pretenen poder atendre les nostres necessitats i la carta publicada en la premsa d’una Vocal d’Immunitas Vera relacionant un accident a França amb la necessitat de disposar d’un protocol a l’escola a Catalunya.

A la secció “Activitats” us anunciem la propera Jornada sobre Al·lèrgies Alimentàries i al Làtex Immunitas Vera el proper mes d’octubre a l’Hospital Sant Joan de Déu, on hi haurà xerrades divulgatives sobre els àmbits de la salut, l’educació i el consum. Veniu, no hi falteu, a més a més celebrarem el nostre cinquè aniversari!!!. També en aquesta secció us anunciem la nostra IV Trobada d’al·lèrgics aliments/làtex (les colònies). En aquesta ocasió ben a prop d’on varem fer la primera, a La Roca de Muntanyola (Osona)

A la secció “Notícies”, un interessant tema relacionat amb el làtex i les accions parlamentàries promogudes directament o indirecta per Immunitas Vera.

Textos interessants sobre la llet de vaca, l’al·lergologia, noves tècniques, etc. els trobareu a “A la Xarxa” i els “Cinc consells i més...” en aquest número tracten de l’al·lèrgia al pol·len.

A “El nostre espai” les vivències que ens envieu, i moltes fotografies de la sortida al Montcau el passat mes de juny; i a més a més, les ja tradicionals seccions de la “Lectura per a tots” i “El Racó del conte”, amb un nou conte, que comença així: “Había una vez una tribu de magos con poderes extraordinarios conocido como el clan de los hechiceros cuya misión era luchar contra los duendes del aire.” no us el perdeu!.

Al·lèrgia. info But. núm. 2 3

Les persones

OsonaBarcelona

Ramon ReigVicepresident

Baix EbreTarragona

Fernando JaimePresident

Baix EbreTarragona

Cinta PérezGrup de Treball

BilbaoArpil Zorrozua

Elikalte

Vallès Barcelona

Montse GarrigóVocal

BarcelonaNeus Llaó

Vocal

Baix EbreTarragona

Montse AriñoSecretària

Baix EmpordàGirona

Anna BofillVocal

Pla de l’EstanyGirona

Marta JuliàVocal

BarcelonaEduard Vilella

Vocal

BagesBarcelona

Imma LlobetGrup de Treball

MoscouAgnès LauthierGrup de Treball

BarcelonaSofía Pujol

Grup de Treball

Baix LlobregatBarcelona

M.Pau NavarroGrup de Treball

Baix CampTarragona

Montse GarciaGrup de Treball

Baix PenedèsTarragona

Eva GarciaGrup de Treball

Ctra. de Riudellots a Cassà km.2 (Girona)Para información y reservas: T.: 972 462 018 (Josep o Àngel)Fax:972 461168e-mail: [email protected]

Tel: 977 446 [email protected]

Al·lèrgia.info - Butlletí TrimestralEquip de redaccióCoordinació (Immunitas Vera):Montse Ariño

Coordinació (Elikalte):Arpil Zorrozua

Maquetació:Montse Ariño

En aquest número col·laboren:Fernando Jaime, Cinta Pérez i Begoña Espeso.

© Immunitas Vera 2007D.L.: T.992-2007Impressió: Impremta Querol S.L.

Immunitas Vera està adherida al Fòrum Català de Pacients

30 associacions que representen a quasi 31.000 persones.

Restaurant Can XiquetAquest establiment és soci col·laborador d’Immunitas Vera, fa menús especials per a persones amb al·lèrgia i intolerància a aliments, consulteu a l’email de contacte, segur que us atendran molt bé!


Accions

El Departament d’Educació ha admès el Protocol de l’alumne al·lèrgic a aliments/làtex a l’escola, realitzat pel Grup de Treball d’Al·lèrgies del Departament, on Immunitas Vera ha treballat durant gairebé dos anys de forma consensuada per a poder disposar d’unes bases segures en l’escolarització de l’infant al·lèrgic, tant per l’alumne com per al propi Centre Escolar.

Des de l’inici de la nostra activitat hem estat demanant la protocolització en l’escolarització de l’infant al·lèrgic i a falta d’aquest protocol mentrestant ens ha estat útil el protocol de la nostra Guia per a l’escola d’Immunitas Vera. Arran el suggeriment del Sindic de Greuges al Departament es va crear un Grup de Treball d’Al·lèrgies a Aliments/Làtex on hem participat activament amb recomanacions nascudes des de la nostra pròpia experiència.

El Protocol estableix el fluxe de la informació des de la preinscripció fins l’escolarització de l’infant amb la localització dels interlocutors a l’escola, destacant que ha d’haver-hi “col·laboració amb la família” i que

s’implica a tot l’equip docent del Centre en l’escolarització de l’alumne al·lèrgic a aliments/làtex. A més, aporta informació general sobre l’al·lèrgia alimentària i al làtex per a l’escola i recomanacions de caire general sobre la farmaciola del centre i el material escolar i recomanacions per a l’organització del centre escolar. També adjunta una fitxa personalitzada de l’alumne amb una descripció de la seva al·lèrgia.

Amb aquest document oficial el vostre Centre Escolar pot rebre la informació necessària per a una escolarització segura. Podeu veure el document i fer-lo conéixer a la vostra escola a:

http://www.xtec.net/innovacio/salut/pdf/protocol_allergies.pdf

Agraïm moltíssim la implicació i dedicació de les persones responsables del Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola (PESE) del Departament d’Educació i la dels membres d’Immunitas Vera que han participat activament en el Grup de Treball d’Educació (Marta Julià,

Immunitas Vera a l’Hospital Sant Joan de DéuL’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD) de Barcelona ofereix a Immunitas Vera el seu Espai d’Entitats per recolzar a les famílies amb diagnòstic d’al·lèrgia a aliments/làtex i com a punt de trobada i suport. La iniciativa de l’Espai d’Entitats és basada en la idea que els pares i les famílies són el referent bàsic en el tractament dels nens i adolescents i, a més, en el cas de malalties de baixa prevalença, les associacions de pacients formen una base de coneixement molt important. La creació d’un Espai d’Associacions de Pares de Pacients neix

del desig d’impulsar de forma institucional les relacions entre l’Hospital Sant Joan de Déu i les associacions de pacients. L’Hospital es posa a la nostra disposició, col·laborant, ajudant i donant suport i acollida a Immunitas Vera.

En aquest Espai, Immunitas Vera facilitarà informació, ajudarà a superar la por inicial i facilitarà estratègies i recursos a l’abast del pacient i llurs famílies.

Vine a veure’ns!:Espai d’Entitats de l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat).

Primer dimarts de cada mes de 10.00 a 13.00 hores. (en cas de ser festiu, serà el següent dimarts)

E.R.

Mari Pau Navarro, Cinta Pérez, Ramon Reig i Fernando Jaime). Immunitas Vera demanarà al Departament la continuació de la tasca del Grup de Treball per tractar altres aspectes de l’al·lèrgia pendents en el món educatiu: formació de vetlladors, contractació de catérings, educació secundària, etc.

Sense dubte, aquesta és una gran notícia que serà un bon ajut a l’hora d’escolartizar l’infant.

E.R.

Protocol a l’escola definitiu!!

Anna Bosque, responsable de l’espai d’entitats, Marta, Montse i Sofia el primer dia a l’Hospital Sant Joan de Déu


AccionsPremis Virtuals Immunitas Vera 2007Amb motiu del nostre proper aniversari (5 anys!) el passat mes de juny es van convocar des del fòrum de l’associació (www.immunitasvera.org/foro per primer cop els Premis Virtuals 2007 d’Immunitas Vera per a contribuir a ressaltar a una persona, associació, organisme públic o entitat privada que en la seva relació amb el col·lectiu al·lèrgic a aliments/làtex sigui mereixedor d’un reconeixement públic mitjançant la xarxa, amb dues modalitats:

Premi Antihistamínic de l’any Immunitas Vera:

Els candidats al Premi Antihistamínic de l’any podran ser la persona, associació, institució, organisme públic o entitat privada que per la seva activitat hagi destacat en la millora de la qualitat de vida del col·lectiu al·lèrgic a aliments i/o làtex –objectiu principal en la fundació de l’associació.

Premi Urticària de l’any Immunitas Vera.

Els candidats al Premi Urticària de l’any podran ser la persona, associació, institució, organisme públic o entitat privada que per la seva activitat o per la manca d’aquesta hagi destacat en el manteniment de la precarietat del col·lectiu al·lèrgic a aliments i/o làtex o en l’empitjorament de la qualitat de vida del col·lectiu al·lèrgic a aliments i/o làtex.

Durant el mes de juny es van recollir les candidatures proposades pels socis d’Immunitas Vera, passant a emetre les votacions per e mail durant tot el mes de juliol de forma oberta a tothom.

Els candidats proposats pels socis d’ Immunitas Vera a Premi Antihistamínic 2007 van ser:

o Dra. Montserrat Bosque, al·lergòloga de l’Hospital Parc Taulí (Sabadell), per la seva implicació amb la divulgació de l’al·lèrgia alimentària i al làtex en l’àmbit educatiu i pel seu suport a les iniciatives engegades per a la millora de la qualitat de vida dels pacients.

o Dr. Miquel Baltasar, al·lergòleg de l’Hospital Verge de la Cinta (Tortosa) per la seva col·laboració i assessorament a Immunitas Vera en la divulgació de l’al·lèrgia alimentària i al làtex.

o Sra. Rosa Maria López, tècnic del Departament d’Educació per la seva tasca en el món de la salut dins l’àmbit educatiu i en especial per la seva tasca en la confecció del “Protocol per alumnes amb al·lèrgies alimentàries i al làtex a l’escola” del Departament d’Educació.

o Gullón, S.A., pel seu interès en la fabricació de productes aptes pels al·lèrgics a aliments, amb garanties de seguretat en la seva composició i manipulació.

o Carles Capdevila, del programa “Eduqueu les criatures” de Catalunya Ràdio pel seu interès en la problemàtica dels

al·lèrgics a aliments i làtex i en la seva divulgació.

o MERCADONA, empresa de l’alimentació interessada en una política d’etiquetatge segura, sense encarir els preus.

o Restaurant “Can Xiquet” de Girona, per l’oportunitat que ofereixen als al·lèrgics a aliments i/o làtex de poder sortir a dinar amb seguretat sense ensurts.

Els candidats proposats pels socis d’Immunitas Vera a Premi Urticària 2007 van ser:

o A alguns professionals de la salut que no s’impliquen en la situació del col·lectiu al·lèrgic alimentari i al làtex, i que no col·laboren per fer-la pública o establir tendències de millora assistencial, científica o logística.

o A alguns mitjans de comunicació (audiovisuals i escrits) que no s’impliquen en la situació del col·lectiu al·lèrgic alimentari i al làtex, i que no col·laboren per fer-la pública o establir tendències de millora assistencial, científica o logística.

o A algunes empreses de l’alimentació per no facilitar informació al col·lectiu al·lèrgic alimentari i al làtex que és necessària per garantir la seva pròpia seguretat a l’hora de consumir els seus productes.

o Als Serveis Territorials del Departament d’Educació del Vallès Occidental per exercir una autodefensa desproporcionada i una inhibició desmesurada en l’escolarització de l’infant al·lèrgic alimentari i al làtex, amb la materialització d’una nova tipologia de mobbing: el mobbing al·lèrgic.

o A SERUNIÓN, catering amb servei a menjadors escolars, per la manca de sensibilitat a l’hora de donar servei als al·lèrgics alimentaris i al làtex.

Un cop realitzat el recompte de les votacions rebudes els guanyadors dels Premis Virtuals 2007 Immunitas Vera van ser:

Guanyador Premi Antihistamínic Immunitas Vera 2007:

o Dr. Miquel Baltasar, al·lergòleg de l’Hospital Verge de la Cinta (Tortosa) per la seva col·laboració i assessorament a Immunitas Vera en la divulgació de l’al·lèrgia alimentària i al làtex.

Guanyador Premi Urticària Immunitas Vera 2007:

o Serveis Territorials del Departament d’Educació del Vallès Occidental per exercir una autodefensa desproporcionada i una inhibició desmesurada en l’escolarització de l’infant al·lèrgic alimentari i al làtex, amb la materialització d’una nova tipologia de mobbing: el mobbing al·lèrgic.

Els guanyadors rebran la distinció dels Premis Virtuals Immunitas Vera en la cloenda de la Primera Jornada sobre Al·lèrgia Alimentària/Làtex Immunitas Vera que es celebrarà el proper 20 d’octubre a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

E.R.


Divulgació en premsaAl·lèrgics alimentaris a Catalunya

La mort recent d’un nen de 9 anys, al·lèrgic a aliments, en el menjador escolar a França em fa pensar molt, perquè a tots els que estem en aquest dia a dia amb l’al·lèrgia alimentària –pares, família i escola- les notícies com aquesta ens preocupen al pensar que no es poden evitar al 100% els accidents. No hi ha un risc zero en res i també estem sotmesos a l’atzar.

No hem de jutjar severament a les persones implicades en aquest drama perquè l’escola va actuar seguint el protocol d’actuació en cas d’urgència establert per aquest casos a l’escola francesa.

Sovint quan passen accidents tots busquem culpables, però hem de tenir molt present que un al·lèrgic alimentari i/o al làtex té un risc, i si davant una urgència s’actúa correctament no hi ha perquè jutjar negativament les persones responsables. A França en concret, com a altres països, tenen la sort de tenir un protocol per al·lèrgics alimentaris a l’escola i també la informació sobre què és l’al·lèrgia alimentària i/o al làtex, quins són els símptomes d’al·lèrgia i sobretot què cal fer davant una urgència, amb una resposta ordenada i avalada per metges especialistes que han participat en l’elaboració del protocol.

Aquí encara no tenim el protocol a les escoles, però si que puc dir que s’està treballant de valent des de fa gairebé dos anys perquè això canviï des d’Immunitas Vera, associació d’al·lèrgics alimentaris i al làtex de Catalunya, que aporta informació i col·labora en el grup de treball que ha creat el Departament d’Educació arran les recomanacions del Síndic de Greuges per a elaborar el primer protocol per al·lèrgics alimentaris i al làtex de Catalunya.

Per a mí ha estat un plaer poder col·laborar en aquest grup de treball perquè encara que no podem evitar algunes situacions, sí que és possible prevenir-les amb els coneixements necessaris i les actuacions d’urgència.

Voldria donar les gràcies a totes les persones que han estat redactant aquest protocol, als tècnics del Departament d’Educació que han demostrat la seva voluntat de tirar-lo endavant, al Departament de Salut per la seva implicació en el tema, a les escoles que han donat la seva opinió, i a tots els afectats que hem anat a les reunions de treball des de Tortosa, Vic, Banyoles, etc. i molts altres llocs perquè sé que tindrem un petit tresor per a la seguretat dels nostres nens quan a Catalunya s’aprovi aquest esperat protocol.

Marta Julià.Vocal de la Junta Directiva d´Immunitas Vera.

Carta publicada al diari El Punt el 17/05/2007

Una de les premisses bàsiques del Gremi de Carnissers i Xarcuters Artesans de les Comarques Gironines és dotar al nostre agremiat de totes les eines necessàries per poder millorar el seu dia a dia professional, i òbviament això, repercuteix en el servei que pot oferir al seu client.

El Gremi representa a mes del 70% dels carnissers minoristes de les comarques gironines, i creiem que tot el que respecte a les al·lèrgies alimentaries ens afecta, diria mes, en interessa molt poder conèixer per poder-ho transmetre.

Coneixem les dificultats que teniu per poder localitzar producte de qualitat a un preu adequat i amb la màxima garantia. Sabem que ho passeu malament. Des del Gremi hem marcat unes pautes que hem compartit amb la Generalitat de Catalunya i amb l’associació IMMUNITAS VERA per tal de solucionar aquest problema.

A partir de les informacions que ens va transmetre la vostra associació i del coneixement que tenim de com treballen els nostres agremiats hem estat capaços d’ajuntar les administracions pel bé de garantir la seguretat alimentaria del consumidor.

Amb tot això, creiem que hem assolit un dels nostres objectius: poder estar formant als agremiats i que aquests puguin garantir les necessitats dels seus clients, per tant, si el vostre carnisser coneix les vostres intoleràncies o al·lèrgies us podrà ajudar a evitar situacions de risc. A aquest carnisser el podeu localitzar a partir de la placa certificada pel Gremi que identifica el seu establiment. Nosaltres ens hi posem ...

Àngel Segarra i Ruiz, advocat

Gerent del Gremi Carnissers i Xarcuters Artesans de les Comarques Gironines

Si ens hi posem tots … guanyarem tots.Gremi de Carnissers i Xarcuters Artesans de les Comarques Gironines.

Accions


Activitats

Dia: Dissabte, 20 d’octubre de 2007.Lloc: Auditori Dr. Plaza de l’Hospital Sant Joan de Déu

(Esplugues de Llobregat, Barcelona).Entrada Lliure.

Cal confirmar l’assistència .

PROGRAMA 10.00 horesPresentació de la Jornada. 10.30-12.00 horesSALUT: “L’al·lèrgia a aliments i làtex” per la Dra Anna

Maria Plaza, Hospital Sant Joan de Deu (Barcelona).Torn obert de paraules (30’)

12.15-13.00 hores CONSUM: “La indicació dels al·lèrgens a l’etiquetatge

dels aliments” per la Sra. Victòria Castell, Responsable del Comitè Científic de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) de la Generalitat de Catalunya. Torn obert de paraules (15’)

16.30-.18.00 horesEDUCACIÓ: “Escolarització de l’infant al·lèrgic: protocol

de l’alumne a l’escola”. Sra.Rosa López., psiccpedagoga i col·laboradora d’Immunitas Vera.Torn obert de paraules (30’).

18.05-18.35horesCONSUM: “Iniciatives pro-al·lèrgics aliments/làtex:

Gremi de Carnissers Artesans de Girona”. Sr. Ángel Segarra, gerent del Gremi.

19.00-19.30 hores Lliurament dels Premis Virtuals 2007

Immunitas Vera (Premi Antihistamínic i Premi Urticària de l’any).

Durant l’acte s’oferirà pica-pica amb una mostra de mejar sense els al·lergens majoritaris, així com el lliurament als socis de la Guia per a l’escola, la Guia per al menjador escolar, la Guia per a pares i els nous llistats per a dietes d’exclusió

Coincidint amb la celebració del nostre cinquè aniversari, hem cregut oportú organitzar una Jornada que tracte ampla-ment els aspectes que més ens afecten als al·lèrgics aliments i/o làtex.Tots els socis d’Immunitas Vera hauríeu d’assistir a un acte com aquest que a més d’informar-nos sobre allò que ens interes-sa, en apropa i ajuda a entendre millor el que estem vivint cada dia.Sobre els 5 anys d’associació hi ha molt que parlar, escoltar i decidir, ara ja no només som un grup de famílies que s’ajun-ten per un tema en comú, ara ja tenim prou veu com per incidir directament en la nostra realitat i així hem de continuar.També demanem la vostra col·laboració per oferir als assitents un pica pica tal com solem fer a les xerrades, podeu portar pastissos, pa, pastes, truites “sense” o aquell plat que us queda tant bé, els compartireu amb els altres i segur que gaudireu fent-ho.Caldrà confirmar l’assistència i emplenar la butlleta d’inscripció que podeu dema-nar al email de l’associació. També la trobareu a la secció Notícies de la web d’Immunitas Vera, així com els cartells i tríptics que podreu repartir per fer-ne difusió. Vosaltres també sou respon-sables de la difusió i la divulgació de l’al·lèrgia a liments/làtexDurant l’acte us presentarem la 4 edició de la Guia per a l’escola, la 1 edició de la Guia per al menjador escolar, la 1 Guia per a pares així com els nous llistats per a dietes d’evicció, per això és molt impor-tant que assistiu a la Jornada, i que ens aviseu amb temps de la vostra assistència, necessitem persones que vulguin col-laborar amb els membres de la Delegació a Barcelona.

NO hi podeu faltar!!!!

I JORNADA SOBRE AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES/LÀTEX

IMMUNITAS VERA


ActivitatsIV Trobada d’al·lèrgics a aliments/làtex a Osona.

La Roca de Muntanyola, del 12 al 14 d’octubre de 2007.

ON ANEM: Casa de colònies La Roca de Muntanyola, està llogada pel Centre d’Esplai de Ca n’Aurell des del 1974, aprofitant una antiga masia del terme de Muntanyola, documentada des del segle XII.

COM ANAR-HI: Carretera N-152 a Vic , aneu en direcció Avinyó fins a Santa Eulàlia de Riuprimer. Des d’allà, cap a Muntanyola i al km. 3,3 trobareu el camí cap a la casa. La Roca de Muntanyola - 08519 OSONA - Tel. 93 743 00 80.

DATES: 12, 13 i 14 d’octubre de 2007.L’hora prevista d’arribada: dia 12 a partir de les 17 h. Hora prevista de sortida: dia14 durant la tarda.

IMPORT:• 9anys-adult:75euros.• 4-8anys(inclòs):60euros.• 2-3anys(inclòs):40euros.• Menorsde2anys:gratuït,s’handeportarlasevallet.

DIA DE PORTES OBERTES: diumenge 14 d’octubre a partir de les 10 hores comença la jornada de portes obertes. L’import de l’estada:

• 9anys-adult:9euros.• nens2-9anys:6euros.• Menorsde2anysgratuïtQuan confirmeu l’assistència podreu abonar l’import.

ÀPATS: Tots els participants rebreu el menú previst que s’adaptarà en funció de les al·lèrgies dels participants.

RESERVES: per fer la reserva, cal que les persones que participen en la trobada facin una aportació inicial de 20 euros per persona (igual adults que nens), abans del 29 de setembre, a nom del soci, al compte de:Caixa Tarragona 2073 – 0058 – 75 – 0110267222

IMPORTANT!!!Tots els participants rebreu la informació necessària, els menús, així com el que heu de portar i les activats previstes.DUBTES: per a qualsevol consulta o comentari, truqueu al telèfon de l’associació: 977- 446 299 (dimarts i dijous de 16 a 19 hores). Un cop confirmada la reserva als participants se’ls enviarà el llistat de material que han de portar, el menú i el calendari de les activitats que es faran.

Activitats previstes durant el dia:Excursions aptes per a totes les edats.

Estampació de camisetes per a totes les edats.

Conta contes per a totes les edats.

Pujada en Globus aerostàtic (durant tot el dissabte al matí per a totes les edats).

Activitats previstes durant la nit:Joc de pistes nocturn

Karaoke

Bingo

I regals sorpresa....

VINE!!!


Notícies

Mesures bàsiques1. Utilitzar guants només quan sigui

necessari.

2. Eliminar completament l’ús de guants de làtex empolsats|empolvorats dels centres sanitaris.

3. Utilitzar sempre guants de materials sintètics en les persones amb al·lèrgia al làtex o amb sospita de patir-la.

Mesures específiques1. Moltes de les activitats sanitàries i

complementàries no necessiten l’ús de guants. Una bona higiene de mans fa innecessari el seu ús en la majoria dels casos.

2. En els subjectes no al·lèrgics al làtex, si per raons econòmiques, per comoditat per a l’usuari o pel seu efecte de barrera, s’opta per utilitzar guants de làtex, aquests han de mancar de pólvora, ja que actua com a mitjà de transport de les partícules de làtex fins a l’ambient. S’afavoreix amb això la sensibilització i el desencadenament de símptomes en els ja prèviament sensibilitzats.

3. En els subjectes al·lèrgics al làtex, és obligada la utilització de guants de material sintètic. L’elecció del tipus de material estarà determinada pel risc de transmissió de malalties infecte-contagioses. El vinil ofereix una menor protecció. Les principals opcions són:

A. Intervencions que necessiten guants no estèrils:

A. 1: Clorur de polivinil (nom comú: vinil). Aquest material plàstic és el que té un menor efecte de barrera i, per tant, no han d’utilitzar-se aquests guants en aquelles activitats que suposin un risc de contagi.

A. 2: Nitril. Té bon efecte de barrera i s’usarà en cas de risc biològic o maneig de substàncies químiques amb propietats irritants o tòxiques.

B. Intervencions que necessitin de guants estèrils:

B. 1: Cirurgia: Poliisoprè, isoprè, elastirè, butadiè i altres polímers plàstics similars que tenen adequat efecte de barrera i bones propietats biomecàniques.

B. 2: Altres exploracions: nitril estèril.

4. Als nens afligits d’espina bífida o amb qualsevol altre trastorn malformatiu que comporti una alta probabilitat de necessitar múltiples intervencions quirúrgiques, se’ls tractarà com si ja estiguessin sensibilitzats al làtex, utilitzant a tota hora guants i material exempt del mateix. La raó d’aquesta recomanació és la necessitat de dur a terme una prevenció primària, és a dir evitar el desenvolupament d’una sensibilització al làtex, per l’elevat risc d’aquests pacients en fer-se al·lèrgics al mateix. Aquestes mesures s’han de mantenir al llarg de la seva vida.

5. Els manipuladors d’aliments no han d’utilitzar mai guants de làtex, ja que es poden transferir partícules de làtex als aliments i provocar reaccions al·lèrgiques en els subjectes sensibilitzats que els ingereixin.

6. Diagnosticar correctament els pacients al·lèrgics i identificar-los mentre romanguin en el centre sanitari mitjançant un sistema d’alerta mèdica. A més, és imprescindible evitar el contacte directe amb el pacient amb qualsevol objecte que contingui làtex.

7. Etiquetar de manera adequada tots els materials presents en el centre sanitari que continguin làtex per afavorir la seva identificació i evitació per part de les persones sensibilitzades.

Totes aquestes mesures han demostrat la seva eficàcia en la literatura mèdica. S’ha aconseguit disminuir les malalties laborals associades al làtex entre el personal dels centres assistencials i la reducció de reaccions al·lèrgiques en els subjectes ja sensibilitzats. Totes elles es consideren com a mínimes per a un ús racional dels guants concorde amb les normes d’higiene i seguretat per a treballadors sanitaris i pacients.

Font: www.seaic.org

Làtex: ús racional de guants. Comunicat del Comité de Al·lèrgia al làtex de la SEAIC

L’al·lèrgia al làtex constitueix un important problema de salut pública. Dins de l’enorme varietat de productes que, en l’àmbit sanitari, el contenen, el guant de làtex és, sens dubte, la principal causa de sensibilització. Per això, el seu ús ha de ser regulat acuradament per les autoritats sanitàries. El Comitè d’Al·lèrgia al Làtex de la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia, conscient d’aquest problema i de la urgent necessitat de regular-lo, proposa el següent grup de mesures.


NotíciesEn el número anterior us anunciàvem que Immunitas Vera reiniciava l’acció parlamentària i com de mica en mica s’ompli la pica, aquestes son les notícies de les accions fetes que us oferim a continuació. Desprès d’anys de lluita,

les institucions no poden dir avui que desconeixen la nostra existència... una altra cosa és que hi hagi voluntat per superar les nostres mancances principals i establir tendències de millora de la nostra qualitat de vida.

Acció parlamentària

CONGRESOAl mes de maig han estat aprovades dues Proposicions no de llei presentades pel diputat Jordi Xuclà de Convergència i Unió relacionades amb l’al·lèrgia alimentària i al làtex, i també amb els altres companys del nostre viatge que son els celíacs, per millorar la situació de les persones que pateixen al·lèrgies alimentoses i al làtex, així com per a aquelles que són celíaques, que han sortit endavant per unanimitat en el primer cas i per àmplia majoria en el segon i que reforcen el control de l’etiquetatge dels productes alimentaris per a celíacs. En concret, el Govern haurà de presentar amb caràcter periòdic cada tres mesos un informe sobre les mesures preses per garantir el correcte etiquetatge de tots els productes sense gluten i haurà de publicar un llistat actualitzat d’aliments permesos per a consum de qui pateixen la malaltia celíaca. A més,

la Proposició no de Llei en suport a les persones celíaques emplaça el Govern a presentar, en el termini de sis mesos, un informe per determinar la incidència de les despeses que han de fer front les persones celíaques.CiU ja ha presentat quatre iniciatives per a afavorir a les persones celíaques i ha concretat que malgrat que en 2001 el Congrés ja va aprovar una Proposició no de Llei de CiU que demanava ajudes socials a les famílies de malalts celíacs i garanties en l’etiquetatge dels productes alimentosos no s’han dut a terme cap d’aquestes dues qüestions.

La Proposició no de Llei per millorar la situació de les persones al·lèrgiques alimentaries i al làtex, que s’ha aprovat en la seva totalitat per unanimitat, el Portaveu de Sanitat de CiU ha destacat que les malalties al·lèrgiques han crescut considerablement en els últims anys i ha arribat a nivells

importants. La Proposició establix el següent: “El Congrés dels Diputats insta el Govern, en el marc de les seves competències i en coordinació amb les Comunitats Autònomes, a estudiar la situació de les al·lèrgies i intoleràncies alimentàries. Les parts fonamentals de l’estudi se centraran en: •Adequar l’atenció sanitària,

hospitalària i la dispensada en les escoles (menjadors i en cas d’accident) als nens afectats.

•Incloure els sistemes d’autoinjecció d’adrenalina en el catàleg de prestacions del Sistema de Salut.

•Garantir el correcte i complet etiquetatge dels productes alimentaris.

•Establir unes normes relatives a la manipulació d’aliments que tinguin en quanta aquest tipus d’afeccions.

•Determinar la incidència de les despeses als quals han de plantar cara les persones com a conseqüència de la seva patologia.

SENADOAmb l’ajut d’Immunitas Vera per a preparar-les, el senador Miquel Bofill (ERC) va formular 15 preguntes escrites al Govern respecte les al·lèrgies alimentàries i al làtex. Aquestes son les preguntes i us oferim l’ extracte de les extenses respostes obtingudes per part del Govern Central. Si voleu veure les respostes complertes les trobareu al blog del senador (www.mbofill.net).

1.¿Quines dades epidemiològiques, de tot l’Estat i per Comunitats Autònomes,

té el govern en relació amb la prevalença d’al.lèrgies alimentàries, en nens, en adults i en individus amb al.lèrgies atòpiques?

“... la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica (SEAIC) llevó a cabo en el año 2001 un estudio multicéntrico con el objeto de conocer la prevalencia de sensibilización y de alergia a Anisakis simplex en España...”.

2 i 3. ¿Quines dades epidemiològiques, de tot l’Estat i per Comunitats Autònomes, té el

govern en relació a la prevalença d’al.lèrgies al làtex, particularment en relació amb els grups considerats de risc (professionals sanitaris, pacients multioperats, manipuladors d’aliments, treballadors del camp, del sector de la neteja...)? ¿Considera que són suficients aquestes dades i, si no, quina previsió té per obtenir dades més completes, suficients i fiables?; ¿Quina previsió té el govern (1) per realitzar estudis epidemiològics de la prevalença de les al.lèrgies alimentàries i al látex,

PARLAMENT DE CATALUNYAUna de les peticions més antigues d’Immunitas Vera ha estat la creació d’un Observatori d’Al·lèrgies Alimentàries i al Làtex composat per representants de diversos àmbits (salut,

educació, indústria, farmàcia, etc.) per evitar la dispersió de les peticions i els estudis realitzats; i també la reactivació del Consell Assessor d’Al·lèrgies del Departament de Salut. L’any 2006 ja va presentar una proposta de resolució en aquest sentit el diputat del Partit Popular Daniel Sirera; i aquest mes de maig de 2007 Felip Puig de Convergència

i Unió va presentar una altra proposta de resolució en aquest sentit, havent-se produit esmenes el darrer mes de juliol. D’aquesta manera es proposa no crear l’Observatori i mantenir el Grup de Treball d’al·lèrgies alimentàries i al làtex.

Us seguirem informant de com acaba aquest assumpte.


Notícies(2) per disposar d’un registre de pacients diagnosticats i (3) per crear un observatori d’aquestes al.lèrgies?

“... en 1979 se describió la alergia al látex como una urticaria de contacto, se han ido detectando cada vez con más frecuencia casos de alergia inmediata al látex y en muchas ocasiones con afectación sistémica (...) La prevalencia en la población general de la alergia al látex se estima en un 1% y es mayor en determinados grupos de población, especialmente en el sector sanitario (...) En el último quinquenio se han declarado 17.124 enfermedades de la piel, lo que supone un 12,8% del total de enfermedades profesionales. De ellas, la enfermedad mas frecuente es la dermatitis alérgica de contacto con 10.911 (63,72%) (...) Por otra parte, se señala que entre los sistemas de información responsabilidad del Instituto de Información Sanitaria, el único que incluye información normalizada sobre enfermedades es el Registro de altas de hospitalización, el cual a través del Conjunto Mínimo Básico de datos al alta hospitalaria recoge de forma específica los códigos de los diagnósticos principales y secundarios de cada una de las altas de hospitalización. La base de datos está referida a las altas de hospitalización (tras ingreso) y las de Cirugía Mayor ambulatoria con una proporción de registros de hospital de día. (...)La entidad de alergia al látex constituye una dolencia de tipo crónico de infrecuente ingreso, mientras que las cifras de prevalencia a partir de estos registros, que están dirigidos a conocer la morbilidad atendida mediante ingreso en los hospitales, y la dolencia mencionada, como ya se ha comentado, no suele ser causa de hospitalización excepto en casos excepcionales...”

“Por lo que se refiere a las previsiones de realizar estudios epidemiológicos sobre la prevalencia de las alergias alimentarias, se señala el estudio citado en la respuesta a su pregunta escrita con n.º de exp. 684/56407, (és la següent) sobre este mismo asunto” .

4. Les dades que tenim indiquen un augment de la incidència d’al.lergies alimentàries en els últims anys, particularment entre els nens. ¿Com valora aquest fet el govern i quines mesures preveu

adoptar per fer-hi front?

“... los datos indicaban el aumento de la incidencia de las alergias alimentarias (...) hizo necesario que se adoptaran las disposiciones oportunas para ayudar, en la medida de lo posible, a los consumidores afectados por alergias o intolerancias facilitándoles una información más completa sobre la composición de los productos (...) mediante la adopción de la Directiva 2003/89/CE (...)”

“... la alergia al látex, puede presentarse como consecuencia de la presencia de partículas de látex, cuando se utilizan guantes de este material por los manipuladores de alimentos en la industria alimentaria (...). A este respecto la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) trató el tema (...) con el fin de que las Administraciones territoriales (...) sean conscientes de que no existe ninguna normativa que obligue a la utilización de guantes en la manipulación de alimentos (...) con el objetivo de conseguir que no se utilicen en la industria alimentaria.”

5. ¿Existeixen protocols de prevenció i d’actuació consensuats sobre al.lèrgies alimentàries i al làtex, a les diferents Comunitats Autònomes, per a centres hospitalaris, per a centres d’atenció primària, per a residències geriàtriques i per a centres sociosanitaris?

“...las Comunidades Autónomas, se señala la competencia en la materia de las misma.”.

6. ¿Quines actuacions porta a terme o preveu portar a terme el govern per incrementar la formació continuada, la divulgació i la informació sobre les al.lèrgies alimentàries entre els professionals de la salut?

“... la gestión de la asistencia sanitaria está completamente transferida, constituye una responsabilidad exclusiva de las Administraciones autonómicas (...) los Servicios de Salud autonómicos integrantes del Sistema Nacional de Salud están obligados a asegurar la prestación del catálogo de servicios sanitarios, mínimos y comunes...”

“...las actividades desarrolladas o

previstas para favorecer la formación continuada de los profesionales de la salud, le corresponde a la Comisión de Formación Continuada de las Profesiones Sanitarias coordinar y armonizar las actuaciones que, en esta materia, se desarrollen en el ámbito de todo el sistema sanitario español...”

7. ¿Quina és la situació actual pel que fa a la inclusió de l’assignatura d’al.lergologia en els programes formatius de medicina, farmàcia, infermeria, i dietètica i nutrició?

“... Alergología no figura como materia troncal en los planes de estudio de Medicina, Farmacia o Enfermería, ni en los de Nutrición Humana y Dietética (...) es posible que alguna Universidad (...) la incluya en sus planes de estudios (...) como materia obligatoria, o bien la oferte como optativa.

“Por otra parte, la Alergología sí existe como especialidad médica con un programa formativo de 4 años de duración que se desarrolla en el ámbito hospitalario”.

8. ¿Disposen el Govern i/o les Comunitats Autònomes de censos actualitzats de les unitats especialitzades i dels especialistes en al.lèrgies alimentàries?

“... la gestión de la asistencia sanitaria está completamente transferida, constituye una responsabilidad exclusiva de las Administraciones autonómicas la determinación del número de los servicios de alergología en general y, particularmente, de las unidades especializadas en alergias alimenticias...”.

9. ¿Preveu el Govern mesures per incrementar el nombre d’unitats especialitzades i d’especialistes en al.lèrgies alimentàries?

“... la gestión de la asistencia sanitaria está completamente transferida, constituye una responsabilidad exclusiva de las Administraciones autonómicas la determinación del número de los servicios de alergología en general y, particularmente, de las unidades especializadas en alergias alimenticias...”

10. ¿Existeix un control i un cens de quiròfans sense làtex a les diferents Comunitats Autònomes?


“...no existen datos de estas características dentro del sistema de información del Sistema Nacional de Salud.”

11. ¿Quines mesures es prenen, tenint en compte de manera global el risc del làtex, per tal d’oferir una atenció segura als pacients al.lérgics o de risc i un lloc de treball segur als treballadors sanitaris?

“Las medidas de prevención de riesgos laborales de los trabajadores expuestos a látex deben seguir los principios de la acción preventiva establecidos en el artículo 15 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, que en este caso en concreto serían:Evitar el riesgo (...);Evaluar los riesgos que no se hayan podido evitar (...);Vigilancia específica de la salud de los trabajadores expuestos (...)”

12. ¿Quina previsió té el govern per millorar la qualitat de la informació de les etiquetes dels productes alimentaris en atenció a les persones que tenen diabetis i en relació amb la prevenció d’al.lèrgies alimentàries?

“...constituyen la legislación actualmente vigente en este ámbito, transponen al ordenamiento jurídico español las Directivas Comunitarias en la materia.”

“...El objetivo de estas disposiciones es proporcionar una información que permita al consumidor una elección racional entre los diferentes alimentos presentes en el mercado y distinguir entre productos similares”.

“...deben indicarse en el etiquetado, mediante una referencia clara, la leche de vaca, las frutas, las leguminosas, los huevos, los crustáceos, las nueces, el pescado, las hortalizas, el trigo y otros cereales”.

“...ningún Estado miembro puede establecer en su legislación nacional disposiciones con exigencias mayores que las que establecen las Directivas ...”

“... no está prevista ninguna modificación de las normas de etiquetado por iniciativa nacional, dado que España, como Estado miembro de la UE, no tiene capacidad de iniciativa en este ámbito...”

13. Algunes empreses per salvar les possibles responsabilitats en què podrien incórrer i complir formalment la normativa

comunitària fan constar la possible existència de traces sense quantificar de productes al.lergògens, cosa que genera inseguretat en els consumidors, molt especialment entre les persones que pateixen al.lèrgia alimentària, i dificulta el seu accés a determinats productes. ¿Quina previsió té el govern per limitar al màxim aquestes pràctiques d’etiquetatge, per incentivar que les empreses millorin els seus processos de producció i eliminin la possibilitat que hi hagi aquestes traces d’al.lergógens en els seus productes alimentaris, per primar aquellas empresas que informen amb rigor i treballen per eliminar aquestes traces?

“...constituyen la legislación actualmente vigente en este ámbito, transponen al ordenamiento jurídico español las Directivas Comunitarias en la materia.”

“...El objetivo de estas disposiciones es proporcionar una información que permita al consumidor una elección racional entre los diferentes alimentos presentes en el mercado y distinguir entre productos similares”.

“...deben indicarse en el etiquetado, mediante una referencia clara, la leche de vaca, las frutas, las leguminosas, los huevos, los crustáceos, las nueces, el pescado, las hortalizas, el trigo y otros cereales”.

“...se mantuvo un debate profundo acerca de la conveniencia de permitir la inclusión facultativa de la mención «puede contener trazas de...»...”

“Se concluyó que la mención «puede contener trazas de...» resultaba deseable para proteger, en casos extremos, la salud de los consumidores”.

“... está previsto entre las actuaciones a medio plazo de la Agencia de Seguridad Alimentaria y Nutrición, el desarrollo de una Guía sobre Directrices para la elaboración por la industria alimentaria de alimentos seguros destinados a los colectivos de personas alérgicas”.

14. ¿Quines inspeccions, amb quins protocols, amb quins mitjans i amb quin índex d’incidencia sobre el conjunt del sector, es realitzen a les indústries alimentàries en relació amb el control de la presència

d’agents al.lergògens en els seus productes i a l’etiquetatge?

La competencia del control oficial de los establecimientos y productos alimentarios recae en las Comunidades Autónomas (CCAA), si bien a nivel nacional, en orden a lograr la homogeneidad de actuaciones, se ha desarrollado el Plan Nacional de Control de la Cadena Alimentaria.

“... este Plan define la organización y gestión de los controles oficiales y los criterios de categorización del riesgo. En relación con los controles específicos, uno de los sistemas de control se refiere al control de alergenos y sustancias que provocan intolerancias, incluyendo el control del etiquetado.

“... todas las CCAA elaboran sus programas de control, para lo que disponen de los medios suficientes, incluyendo el personal técnico con la necesaria titulación y formación para las actividades que le son encomendadas. Entre estos medios cabe destacar la existencia de protocolos, circulares y directrices diseñados para los distintos ámbitos del sector alimentario”.

15. Les persones afectades per diabetis o per al.lèrgies alimentàries sovint no poden consumir productes comuns, de preu més assequible, perquè contenen components a al.lergògens o perquè la informació de les etiquetes genera dubtes sobre la seva composició efectiva, i han de buscar substituts que ofereixen garanties i que generalment són més cars. ¿Quines mesures preveu adoptar el govern perquè les persones diagnosticades d’al.lèrgies alimentàries o diabetis puguin rebre ajudes per adquirir productes alimentaris amb garanties en relació amb la seva afectació?

“...afecta al ámbito de competencias de las respectivas Comunidades Autónomas en materia sanitaria y de asistencia social”.

Feu vosaltres mateixos els vostres comentaris, des d’Immunitas Vera continuarem treballant , com fins ara, per la millora de la nostra qualitat de vida.

Notícies


L’al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca (APLV) ha comportat en molts pares i mares considerables efectes negatius en la unitat familiar, segons els resultats que aporta una recent enquesta duta a terme per la Plataforma Act Against Allergy en diferents països com Espanya, el Regne Unit, França, Alemanya o Itàlia. A més d’afrontar els preocupants efectes físics de la malaltia en el nen (a nivell intestinal, dermatològic o respiratori), el 70% dels pares de nens amb APLV assegura sentir-se culpables i preocupats i el 82% atribueix a l’al·lèrgia dels més petits la falta de son i de descans. (1) La proteïna de la llet de vaca és la causa més comuna d’al·lèrgia als aliments en nens i bebès, afectant aproximadament a entre el 2 i el 3% dels bebès a nivell mundial (2).

Act Against Allergy és una plataforma que

va néixer l’any passat arran de conèixer els resultats d’una enquesta internacional a més de 500 professionals de la salut, organitzada per Royal Numico, que revelava que molts pediatres i infermeres estaven confusos a l’hora de reconèixer els símptomes d’al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca en bebès i que requerien comptar amb bones eines que ajudin a diagnosticar-la.

Aquesta plataforma sorgeix ja que els pediatres demanen un canvi en els models sobre qui es treballa a tota Europa en atenció primària, sobretot, a l’hora de detectar l’al·lèrgia més comuna, a la

proteïna de la llet de vaca, ja que el diagnòstic per part de pediatres i pares en molts casos és tardà i erroni.

El doctor Martín Brueton, membre del comitè assessor d’Act Against Allergy i gastroenteròleg pediatre emèrit de Chelsea and Westminster Hospital, Londres (El Regne Unit) comenta: “Tenir un fill amb al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca pot arribar a ser molt estressant per als pares. “

En l’enquesta, realitzada per la Plataforma Act Against Allergy, es va revelar un greu efecte en la vida familiar. Com a conseqüència directa de tenir un nen amb APLV, la meitat (49%) dels enquestats va faltar a la feina, més d’un terç (38%) va discutir amb la seva parella i el 39% va dir que les vides dels altres nens de la família s’havien vist perjudicades. (1)

Aquests descobriments no van ser una sorpresa per a Natalie Hammond, d’Hertfordshire, el Regne Unit, el fill del qual Joe va ser diagnosticat amb APLV als sis mesos d’edat. Joe va ser primer malament diagnosticat i fins i tot va ser operat per intestí tort abans que finalment els metges descobrissin que la causa de la seva malaltia era l’APLV. Hammond afirma que: “Era descoratjador i aterridor veure Joe tan malalt, vomitava i hi havia sang en les seves deposicions. Ens sentíem impotents, no podíem creure que una cosa tan senzilla com la llet pogués arribar a fer tant mal. Ens va portar bastant temps recuperar-nos d’aquesta terrible experiència”.

La llet de vaca és un dels “grans vuit”

aliments que indueixen a l’al·lèrgia de la Unió Europea, junt amb el gluten, ous, pescat, cacauets, soja, avellanes i marisc. (4) Más gravi que la intolerància a la lactosa, una al·lèrgia a la llet es presenta en un o més dels tres sistemes orgànics:

. Gastrointestinal (vòmits, diarrea, rampes abdominals, inflor) - que afecta el 50-60%-60 dels nens que sofreixen APLV

. Pell (erupcions, incloent èczemes i dermatitis atòpica) -50-70%-70

. Respiratori (respiració sorollosa, tos, mucositat) -20-30%-30 (3)

Per a més informació sobre l’al·lèrgia a la llet de vaca, vegi’s:

www.actagainstallergy.com

Referències: 1. Encuesta telefónica a 1.000 padres europeos de niños de entre 0 y 3 años y 505 profesionales sanitarios (HCPs), realizada por igual en Reino Unido, Francia, Alemania, Italia y España. KRC Research, noviembre/diciembre 20052. Niggemann B et al. Prospective, controlled, multi-center study on the effect of an amino acid based formula in infants with cows’ milk allergy/intolerance and atopic dermatitis. Pediatr Allergy Immunol 2001;12:78-823. Host A et al. Dietary products used in infants for treatment and prevention of food allergy. Arch Dis Child. 1999;81:80-844. Lehrer SB et al. Current understanding of food allergens. Ann N Acad Sci. 2002: 964; 69-85.

Al·lèrgia a la llet de vaca

L’al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca en bebès provoca greus problemes a tota la família.

NUMIL Madrid, 5 de juny de 2007.

Recollim la referència a aquest estudi perquè, potser per primera vegada, hem vist reflectit d’una manera “científica” l’angoixa que hem sentit davant del diagnòstic de l’al·lèrgia i la criança dels nostres fills.

A la Xarxa


Tractat d’al·lergologiaLes malalties al·lèrgiques han augmentat en les últimes dècades, afectant-ne en l’actualitat més del 20% de la població mundial. De fet, segons la classificació de l’OMS se situen entre les sis patologies més freqüents que afecten la població de tot el món.

A Espanya constitueixen un dels principals motius de consulta, sent les més importants per la seva freqüència la rinitis i l’asma bronquial al·lèrgiques. A més, han experimentat un important augment les causades per aliments.

Aquestes malalties suposen una gran càrrega quant al malestar i pèrdua de qualitat de vida, tant en nens com|com a adults. Així, s’ha demostrat com influeixen en la limitació d’exercici físic, produeixen

absentisme escolar i laboral, obliguen a acudir a urgències i fins i tot són causa d’ingressos hospitalaris.

En els últims anys s’han produït importants canvis tant en conceptes, mètodes diagnòstics i possibilitats terapèutiques de les malalties al·lèrgiques.

Amb l’objectiu d’actualitzar i revisar tots els aspectes de l’Al·lergologia i Immunologia Clínica actual, 221 autors -tots ells experts en les diferents àrees de coneixement- han participat en l’elaboració del Tractat d’Al·lergologia, iniciativa de la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC) amb la col·laboració de GlaxoSmithKline (GSK).

El Tractat destaca perquè inclou en castellà tota l’al·lergologia i reflecteix els coneixements i la manera d’entendre l’especialitat dels al·lergòlegs espanyols, de manera que aspira a convertir-se en una útil eina i en obra de referència per a tots els experts implicats en el maneig d’aquestes malalties.

Dividit a 83 capítols, en les seves més de 1.800 pàgines, inclou des dels conceptes bàsics immunològics de la patologia al·lèrgica, la patologia al·lèrgica convencional (on es tracten temes nous com la qualitat de vida, qualitat assistencial, al·lèrgia al làtex i a l’anisakis), les tècniques exploratòries, els mètodes diagnòstics, la immunoteràpia, fins a l’al·lèrgia a fàrmacs.

Font: http://www.acceso.com

Una nova tècnica diagnostica al·lèrgies utilitzant només dues gotes de sangLa Clínica Universitària de Navarra és el primer centre espanyol que incorpora l’equip.

Una extracció de 50 microlitres de sang (dues gotes) és suficient per a que el nou equip tècnic detecti la reactivitat al·lèrgica davant de més de 85 components moleculars presents en aliments, pòl·lens, àcars (pólvora), cabell|pèl d’animals i làtex, segons va informar el centre.

No obstant això, la nova tecnologia

encara està en desenvolupament i, per això, s’emprarà com un complement a les actuals proves que es realitzen per detectar al·lèrgies, com les que es realitzen a la pell i altres tècniques de diagnòstic en vitro.

Diagnòstic precís

El nou equip Microarrays consisteix en un microxip de petites dimensions (5 x 5 mm) en el qual es diposita el sèrum del pacient per a la seva anàlisi. Un avantatge és «l’ampli ventall d’agents alergénicos que analitza en tan sols unes hores». A més, realitza l’anàlisi amb major precisió que els convencionals. Al costat d’aquests avantatges, el nou procediment podrà evitar les molèsties que ocasionen les proves cutànies en haver de provar a la pell la reactivitat davant un alt número|nombre d’al·lergògens.

María Luisa Sanz, directora del laboratori d’Al·lergologia de la CUN, explica que la nova tecnologia permet fer un pas més en el diagnòstic. «L’anàlisi s’efectua a nivell molecular», afirma. I és que amb la nova tecnologia s’aconsegueix «diferenciar la sensibilització davant diferents proteïnes que estan fixades al microxip»..

Aquesta característica permet que la precisió a l’hora de determinar les molècules que provoquen al·lèrgia al pacient sigui molt més gran. De cara al pacient, els especialistes podran determinar amb més claredat quins casos es poden tractar amb immunoteràpia i davant quins composts moleculars concrets es dirigeix el tractament.

Marta Ferrer, directora del departament d’Al·lergologia del centre, destaca la importància del diagnòstic per components moleculars i no per la totalitat d’un al·lergogen, com pot ser el pol·len.

«D’aquesta forma aconseguim comprovar que la sensibilitat del pacient potser no és al pol·len sinó a un component determinat que es troba de forma comuna en alguns tipus de pol·len i en certes fruites, per exemple» explica l’especialista.

En definitiva, la tècnica ajuda a conèixer a quines molècules és al·lèrgic un pacient i aquestes poden ser presents en diferents al·lergògens.

Font: www.diariodenavarra.es/

A la Xarxa


L’estudi del Dr. Adam T. Fox i el seu equip del Imperial College (Londres, Regne Unit) va consistir en una investigació que partía sobre la hipòtesi de que la sensibilització al cacauet ocorreix com a resultat de l’exposició a aquest durant la infància. El treball va tractar amb infants susceptibles d’al·lèrgia al cacauet i també sobre com influeix l’exposició temprana als cacauets en els infants per a una al·lèrgia posterior.

Les preguntes de la investigació abarcaven des de quina quantitat de cacauet va

Al·lèrgia al cacauet

Us oferim un breu comentari dels estudis sobre l’al·lèrgia al cacauet que van ser presentats en el congrès anual de l’Acadèmia Americana d’Al·lèrgia, Asma i Immunologia (AAAI) cel·lebrat a Miami (USA) l’any passat. El cacauet (en forma de mantega) és un aliment molt freqüent a l’àmbit anglosaxó on es realitzen aquests estudis i per una qüestió de mimetisme cultural i alimentari, els al·lèrgics a aliments hem de conéixer alguns aspectes sobre l’al·lèrgia a aquest aliment.

Besar o no besar

Des de la més tendra infància.

Els al·lèrgics al cacauet, i especialment els adolescents, han de saber que fer un petó a algú que ha menjat recentment cacauet, comporta riscos encara que desprès s’hagi raspallat les dents.

L’equip de la Dra. Jennifer M. Maloney del Mount Sinai Medical Center (Nova York, USA) va realitzar un estudi sobre l’exposició a l’al·lèrgen del cacauet per mig de la saliva i els riscos i intervencions per a reduir l’exposició.

Dit d’altra manera, es va investigar quina quantitat d’al·lèrgen del cacauet roman a la saliva desprès de menjar-lo medint el nivell de l’al·lèrgen a la saliva desprès de procurar eliminar-lo raspallant-se les dents. Deu persones van menjar dues cullerades de mantega de cacauet (a un sandwitx) i la seva saliva va ser recollida immediatament desprès de menjar i

també es va prendre una altra mostra desprès de netejar-se les dents.

Quan desprès d’ingerir la mantega de cacauet es van realitzar diverses accions, com raspallar-se les dents, glopejar aigua o mastegar xiclet, la concentració de l’al·lèrgen del cacauet va disminuir a nivells baixos, però seguia sent perceptible a la major part de les mostres de saliva.

menjar la mare durant l’embaràs fins a la quantitat menjada per altres membres de la família durant el primer any de vida de l’infant.

L’exposició a l’al·lèrgen va ser comparada en tres grups d’infants de la mateixa edat:

o Infants amb al·lèrgia al cacauet.

o Infants amb al·lèrgia a l’ou però no sensibilitzats al cacauet.

o Infants no al·lèrgics.

Una hora desprès de menjar el nivell de l’al·lèrgen del cacauet era imperceptible a la majoria de casos i van arribar a ser imperceptibles en tots els casos a les quatre hores de la ingesta sense cap intervenció.

La conclusió de l’estudi va ser que allò més adient és raspallar-se les dents desprès de menjar i esperar un número escaient d’hores abans de fer un petó. Es reconeixia que abans de fer públiques aquestes recomanacionsera necessari un grup de subjectes estudiats molt més gran.

Amb el pragmatisme que ens caracteritza als al·lèrgics a aliments podem afegir que la millor prevenció pot consistir en saber si la persona que ens fa un petío ens acompanya o no en la dieta d’evicció de l’al·lèrgen, que no és poca cosa.

El consum setmanal mitjà de cacauet a l’entorn dels infants al·lèrgics era de 77.2g, mentres que per a infants totalment no-al·lèrgics era d’un promig de 29.1g.

L’estudi va concloure que l’exposicióaals cacauets durant la infància promou la sensibilització, i que els nivells baixos poden protegir a infants atòpics. A més a més, els investigadors no van observar evidència de que el consum de cacauets per la mare durant l’embaràs o l’alletament matern impliqui que els infants desenvolupin l’al·lèrgia.

A la Xarxa


L’al·lèrgia no és un esport de risc.

Els participants en l’estudi tenien aquest perfil:

o el 49 per cent eren homes, entre 13-21 anys d’edat i d’aquests tres quartes parts patia al·lèrgia al cacauet o estava afectat per dues o més al·lèrgies.

o el 82% havien patit anafilaxi.

o el 52% havien patit més de tres reaccions en el transcurs de la seva vida.

o el 74% declaraven portar sempre a sobre l’adrenalina injectable, però

en un percentatge que varia segons l’activitat que realitzen (el 94% quan viatgen i el 43% quan practiquen esport).

o el 75% llegien sempre les etiquetes de l’aliment, però el 42% va dir que menjaria un aliment etiquetat amb la llegenda “pot contenir” un al·lèrgen.

o Només el 60% dels adolescents adverteixen els seus amics sobre les seves al·lèrgies a aliments.

o el 68% dels adolescents opinaven que educar als seus amics faria la vida amb al·lèrgia a aliments més fàcil.

Els resultats de l’estudi van indicar queeducar als adolescents i a la gent qui els envolta en les seves activitats socials podia reduir el risc que córren i les seves conseqüències.

Per ara, i a falta de campanyes de sensibilització institucionals adreçades

a la ciutadania, nosaltres –els al·lèrgics a aliments- ja ens encarreguem de

l’educació, si ho repetim sempre: divulgació, divulgació,

divulgació...Equip de redacció

Un número important d’adolescents amb al·lèrgia a aliments admet que córre certs riscos. Aquesta actitud varia segons les seves circumstàncies socials i la pròpia percepció del risc al qual s’exposen. El Dr. Scott H. Sicherer del Mount Sinai School of Medicine (Nova York, USA) i el seu equip buscaven la raó per la qual els adolescents i els joves adults corren un risc elevat d’anafilaxi fatal per reaccions al·lèrgiques a aliments.

DR. GoogleEl 85% dels pacients espanyols busquen informació sobre salut en Internet

La enquesta de salut Google España mostra que les dietes, les al·lèrgies, el càncer i les migranyes són els temes més consultats a la xarxa pels usuaris.

El 85% dels pacients utilitza Internet com a font d’informació sobre la seva malaltia, segons van revelar les dades de les investigacions fetes per Ogilvy Healthworld i Google, que van ser presentats ahir a Madrid.

Segons la investigació, els temes de salut que més demanden les persones a través dels cercadors són hàbits de vida saludables (92%), símptomes específics (87%) i enteniment|entesa del diagnòstic i tractament (87%).

“La gent necessita informació mèdica i necessita que sigui accessible i útil. Ara és més simple, més senzill trobar la informació que necessitem. Fins i tot la que és més prioritària per a cada pacient”, va afirmar la directora general de Google a Espanya, Isabel Aguilera.

Va afegir, a més, que “Internet ajuda a connectar comunitats:

pacients, preocupacions, interessos similars. Serveix perquè els pacients sàpiguen que no estan sols i pot millorar les xarxes d’ajuda i compartició d’experiències”.

A Espanya, Internet és la segona font més consultada pels pacients per informar-se sobre salut (el 85% d’ells l’utilitza com a font principal), gairebé al nivell dels metges (88%) i molt per sobre d’altres recursos com els farmacèutics, els llibres i els mitjans de comunicació tradicionals. Segons l’Enquesta Salut Google España, el 38% de les persones que van buscar informació sobre alguna malaltia en Internet ho van fer sobre dietes o control de pes, seguit d’al·lèrgies (32%), obesitat (21%), càncer (21%) i migranyes (20%), sol per esmentar els cinc primers llocs. També es consulta, en menor mesura sobre depressió, tabaquisme, anticonceptius, estrès, caiguda del cabell|pèl, colesterol, dermatitis, maldecap, grip, refredats i malalties dels ulls.

En avaluar la recerca de medicaments la dieta i el control de pes també ocupen el primer lloc (14%) per sobre de les al·lèrgies (13%), caiguda del cabell|pèl (12%), fàrmacs per deixar de fumar (11%) i anticonceptius (11%). La directora de Planificació d’Ogilvy Healthworld i coordinadora de la investigació, Lois Hall, va explicar que mentre algunes professions perden credibilitat i la gent s’inclina més per internet, els metges continuen sent fiables per als pacients. Encara així hi ha un canvi en les relacions.

A Espanya, es va realitzar el passat mes d’abril amb 607 entrevistes a persones que haguessin buscat informació sobre salut o medicina en Internet en els últims 12 mesos.

Font: Jano Online 13/07/2007

A la Xarxa


5 consells i més...

En el particular forma d’assegurar la seva supervivència que tenen diverses espècies vegetals està l’origen d’algunes al·lèrgies. Als que les coneixem, ens poden resultar familiars els esternuts, els ulls humits i irritats i l’asma que anuncien una al·lèrgia al pol·len, aquestes microscòpiques partícules mitjançant les quals es reprodueixen algunes plantes.

Sol algunes, perquè les plantes utilitzen dos agents per a que el seu pol·len es dispersi i arribi fins a d’altres a fi de complir la seva comesa:

- els insectes (en les plantes Entomòfiles): el pol·len de les plantes amb flors de colors vius, com les roses, generalment no desencadena al·lèrgies. Aquests tipus de pol·lèns grans i cerosos van d’una planta a l’altra transportats per abelles i altres insectes, que es posen en la flor atrets pel seu color i l’aliment que els ofereix. No desprenen pol·len a l’aire.

- el vent (Anemòfiles): molts arbres, gespa i herbes de poca alçària tenen tipus de pol·len petit, lleuger i sec aptes per disseminar-se amb els corrents d’aire. Aquests són els que desencadenen símptomes d’al·lèrgia.

El 80% de les plantes són entomòfiles, entre elles les roses, els clavells, hortènsies, geranis etc. Només l’altre 20%, les anemòfiles, produeixen al·lèrgia. Aquestes són, en general, poc vistoses sent clars exemples les herbes que creixen en els marges de les carreteres.

Durant el període de pol·linització al llarg del dia les majors concentracions, en general, solen aparèixer al matí (emissió de pòl·lens per les plantes) i cap al tard (ja que en refredar-se l’aire, els pòl·lens tendeixen a baixar des de les capes més altes de l’atmosfera cap al nivell del terra). Els dies de vent són els pitjors ja que seran dies en què les plantes anemòfiles hauran alliberat a l’atmosfera major quantitat de pol·len. A les zones costaneres, seran sobretot els dies de vent (ex..: vent de ponent a Llevant, vent del sud a la zona nord de la península, vent del nord a la zona sud, etc.). La pluja, en canvi, els neteja de l’atmosfera, pel que els al·lèrgics al pol·len solen millorar quan plou.

Ja que l’individu entra en contacte amb el pol·len a través de la via respiratòria els símptomes que amb major freqüència es produeixen són també de tipus respiratori: conjuntivitis (picor d’ulls, llagrimeig,…), rinitis (esternuts, embús|tapada de nas, mocs, picor de nas... amb un 55,5 per cent és el diagnòstic més freqüent en les consultes dels al·lergòlegs) i símptomes respiratoris de vies baixes (tos, asma,…). De vegades es pot produir també urticària, inflor, etc.

Aquesta afecció tendeix, en general, a persistir indefinidament després del primer episodi, encara que la severitat dels símptomes pot variar d’any en any depenent de la quantitat de pol·len alliberat a l’ambient i de l’exposició del pacient durant l’estació pol·línica específica; no obstant això, un petit percentatge (8%) pot presentar remissions clíniques espontànies; al contrari, entre un 7% i 30% dels afectats pot acabar desenvolupant asma bronquial.

Quan qui la pateix és un nen o nena, l’afectat pot patir situacions molt incòmodes: la falta de son i del descans que necessita pot afectar el seu acompliment diari, baixar-li les defenses contra les infeccions i fer-lo més irritable en general.

AL·LÈRGIA AL POL·LEN: quelcom més que una molèstia

Les plantes entomòfiles (que pol·linitzen a través dels insectes) al no vessar el pol·len l’aire difícilment poden produir cap al·lèrgia respiratòria.


5 consells i més...També la respiració per la boca és perjudicial. L’aire que arriba als pulmons no està tebi i humitejat com quan la respiració és a través del nas i en nens al·lèrgics pot incrementar la presència d’infeccions del coll, sinusitis, adenoides i grips.

En els adults al costat de pèrdua de qualitat de vida i de rendiment en la vida laboral, l’al·lèrgia és una patologia que està cada vegada més relacionada amb els accidents de tràfic|trànsit. Segons els especialistes, s’estima que el 2 per cent dels accidents mortals al volant i el 5 per cent dels sinistres amb ferits estan relacionats amb alguna al·lèrgia. La rinitis al·lèrgica (esternuts, ulls humits o medicació amb efectes secundaris) implica amb freqüència dificultats per a la visibilitat i pèrdua del control del vehicle.

El pol·len a la tardorAl llegir fins aquí sobre al·lèrgia al pol·len, segur que tots hem pensat en la primavera, època en què pol·linitzen moltes plantes conreades (com les gramínies, principal causant de reaccions al·lèrgiques a pol·len a Espanya) i floreixen les plantes més vistoses; durant aquesta estació, mentre, alguns gaudeixen de l’explosiva bellesa de la naturalesa, del cant a la vida que es renova, d’altres comencen un turment que pot arribar a limitar bastant la seva capacitat de portar una vida normal.

I, encara que és veritat que és a la primavera quan pol·linitzen la majoria de les plantes, un grup important esperen fins a la tardor. D’entre elles les més conegudes i comunes en el nostre entorn son2:

• Pòl·lens de Cupressàcies: inclou 18 gèneres i unes 125 espècies. Els gèneres més importants són el gènere Cupressus (xiprers, i dins d’ells el Cupressus Arizonica i el Cupressus sempervirens) i el Juniperus (ginebrers i sabines). La importància al·lergològica creixent d’aquests arbres es deu fonamentalment al seu estès ús com a planta ornamental (a les tanques). El període de pol·linització s’estén d’octubre a abril, amb un pic màxim en febrer-març.

• Urticàcies: és una família de plantes herbàcies o petits arbustos, composta per uns 45 gèneres i 1.000 espècies que solen florir en zones temperades i tropicals. A Espanya els gèneres més importants des del punt de vista al·lergènic són l’Ortiga (Urtica dioica) i la Parietària (Parietària judaica)3.

Ginebre Xipres

1 www.ingesa.msc.es/ciudadanos/suSalud/guia/alergiaPolen.htm. Pàgina de l’Institut Nacional de Gestió Sanitària2 Font: www.alergiainfantillafe.org3 En català: parietària, morella roquera, apegalosa; en euskara: horma belarra4 En Castellà: Cenizo; en euskara Sabia

Chenopodium

El període de pol·linització és molt prolongat, de febrer a novembre. És un pol·len molt dominant a tot el vessant mediterrani (Espanya, Itàlia, França, Grècia, Turquia, etc.), i afecta sensiblement més adults que nens. Parietaria, així denominada perquè sol créixer en esquerdes a l’en vaig piular de parets i murs, roques, etc.

• Blet Blanc (Chenopodium Album)4, floreix entre maig i desembre, sobre tot en baldíos i bordes de camins, proximitats a estables, jardins i hortes.

Parietaria


Aquesta família a més, amb certa freqüència poden ser responsables (almenys parcialment) de reaccions encreuades amb aliments. Així, s’ha descrit una Síndrome Altimira-Api-Pastanaga-Espècies, en el que els pacients, a més de tenir al·lèrgia respiratòria per pol·len d’Altimira, poden tenir a més símptomes orals (picor, inflor de llavis o llengua, etc.) o digestius quan mengen api, pastanaga o certes espècies. S’han trobat així mateix associacions d’al·lèrgia a pol·len d’Altimira amb mostassa, mongeta verda, patata, llegums, avellana i kiwi.

Com dèiem, aquests són sols alguns exemples de totes les plantes que desprenen el seu pol·len a la tardor. Com a criteri d’anar per casa, no hem d’oblidar que les flors vistoses no desprenden su polen al aire y que podem informar-nos tant sobre quins pól·lens són més freqüents a la nostra zona i els seus nivells de pol·linització en les pàgines que us recomanem més endavant.

Tractament de l’al·lèrgia al Pol·len

Amb tanta diversitat de pòl·lens com podem trobar en l’aire, és fonamental saber en concret a quin s’és al·lèrgic a fi de poder establir una bon diagnòstic que permeti prevenir i tractar la malaltia

El més efectiu sempre serà evitar el contacte amb l’al·lergogen o minimitzar-lo, seguint les indicacions que recollim més amunt. En cas que aquesta al·lèrgia es presenti de manera molt recurrent i dificulti la capacitat del subjecte de desenvolupar la feina i la vida diària, es pot recórrer a la immunoteràpia. Aquesta teràpia involucra injeccions regulars de l’al·lergen, administrades en dosi cada vegada majors (cada dosi és una mica més gran que la dosi prèvia) que poden ajudar el cos a ajustar-se a l’antigen.

• Euforbiáceas: a aquesta família pertanyen, per exemple, la Poinsettia o Flor de Pasqua. També produeixen amb freqüència al·lèrgia els pòl·lens de la Mercurialis (una brossa que floreix entre febrer-novembre) a Tarragona.

Mercurialis

• Compostes: Aquesta família inclou més de 1.000 gèneres i 20.000 espècies diferents. Dins d’aquesta família es troben la Dent de Lleó, el Crisantem, el Gira-Sol, l’Enciam, l’Estragó, la Camamilla, l’Ambrosia, l’Altimir, etc.

Dent de lleó (dalt) Altimira (baix)

• L’Altimira5 (Artemisia vulgaris) és la composta més important en el nostre medi. És una planta herbàcia molt abundant en vores de camins, terrenys no conreats, vores de rierols, etc. La floració es produeix des de finals de juliol a novembre o desembre.

5Català: donzell salvatge, astemega y altimira. Castellà: altamisa, artemisia, artemega, ceñidor, hierba de San Juan, madra, tamarajas. Euskera: belarmin, erle-belarr, harjo, ario

ENLLAçOS D’INTERÈS

1. Aerobiologia de Catalunya: http://lap.uab.cat/aerobiologia/es/xac.html

2. Red Española de AeroBiología (REA), inclou informació sobre pòl·lens i fongs: www.uco.es/rea/

4. Alergia Infantil La Fe, inclou imatges de las plantes i explicacions molt clares sobre l’al·lèrgia a pòl·lens:www.alergiainfantillafe.org/polenyalergia.htm

5. American Academy of Allergy, Asthma and Immunology (AAAAI): www.aaaai.org/espanol/

6. E-Rinitis, llibre sobre pol·linosis recomanat per a especialistes. Conté imatges de totes les plantes i nombrosa: www.e-rinitis.com/polinosis/libro/polinosis.php .

7. Sociedad Española de Alergologia e Inmunología Clínica. Comitè de Aerobiología: www.polenes.com.

8. Besana Portal Agrario. Hi ha una secció d’al·lèrgia on s’exlica l’al·lèrgia al pol·len, consells per als al·lèrgics i informació acualitzada dels nivells de pol·len.: www.portalbesana.es/estaticas/servicios/alergias/alergias.jsp




Consells per a prevenir entrar en contacte amb el pol·len i els fongs.Per a reduir al mínim la reacció al·lèrgica a pòl·lens i fongs, allò primer que hem de fer és evitar el contacte amb ells, tenint la previsió de seguir les següents recomanacions:

•QUAN EL CLIMA ÉS HUMIT, la floridura creix tant a dintre com a fora de la casa. Netegi els sanitaris a sovint.

•MANTINGUI les finestres tancades per la nit per a que no entri pol·len o floridura a la llar. Si cal, utilitzi aire condicionat, que neteja, refreda i asseca l’aire.

•MANTINGUI les finestres de l’automòbil tancades al viatjar.

•PROCURI estar a zones interiors quan el nivell de pol·len o d’humitat tingui un alt nivell, així també com en dies de vent, quan hi ha pols i pol·len.

•FACI vacances, sempre que sigui possible, durant la màxima intensitat de la temporada de pol·len, a una zona amb menys pol·len, com la platja o el mar.

•PRENGUI els medicaments receptats pel seu al·lergòleg regularment. No prengui més quantitat del recomanat per a tractar de disminuir els seus símptomes.

•NO talli la gespa, ni s’apropi a la gespa recent tallada; tallar la gespa remou el pol·len i la floridura.

•NO rastregi fulles perquè això també remou la floridura

•NO pengi llençols ni roba per eixugar a l’aire lliure. El pol·len i la floridura s’hi poden acumular.

•NO mantingui moltes plantes a l’interior de la seva llar ni les regui molt si és al·lèrgic a la floridura. La terra humida promou el seu creixement.

•POSI’S ulleres de sol per sortir al carrer.

•DISMINUEIXI les activitats a l’aire lliure durant les 5-10 del matí (emissió de pòl·lens) i de 7-10 de la tarda (període de descens del pol·len des de la zona alta de l’atmosfera, al refredar-se l’aire).

•SEGUEIXI els recomptes de pòl·lens: a Internet, www.polenes.com i als diversos mitjans de comunicació.

L’altre al·lergogen de tardor: els fongs.

A més dels pòl·lens, a la tardor, comptem amb altres petits éssers vius que desencadenen al·lèrgies: els fongs, les floridures o llevats i les seves espores.

Els fongs es reprodueixen per espores, partícules microscòpiques capaces de flotar a l’aire i de penetrar a les vies aèries, on provoquen símptomes si la persona que les inhala és al·lèrgica. Hi ha espores que requereixen aigua lliure (pluja, inundació) per propagar-se i d’altres les porta el vent quan baixa la humitat (són les que causen al·lèrgia).

Les estacions pitjors pels pacients són l’estiu i la tardor, encara que un 80 % presenta símptomes tot l’any. Els més comuns són Alternaria i Cladosporium (sobretot a l’exterior); Aspergillus i Penicillium (bàsicament d’interior).

Els fongs són presents en gairebé tots els hàbitat: a l’aire lliure, poden trobar-se en la terra, la vegetació i la fusta que es podreix i en l’interior en golfes, soterranis, banys, refrigeradors i altres àrees on es guardin aliments, galledes d’escombraries, catifes i tapissos de mobles.

Les hores de la matinada és quan més es multipliquen les espores pel que els símptomes al·lèrgics causats pels fongs poden presentar-se amb major intensitat en hores de la nit.

Arpil Zorrozua


Cuando tuvimos que elegir una escuela para Maddi, escogimos un centro pequeño. con espacio verde y árboles que florecen e incluso dan cerezas, lo que en pleno Bilbao es un lujo.

Dadas sus múltiples alergias la integración segura se hacía más complicada y no os voy a descubrir nada nuevo si os detallo las dificultades: el médico proponía cambiarla a una escuela más cercana a un centro sanitario, los padres que me la llevara a casa (porqué vas a dejarla si hay peligro, decían), los profesores estaban un poco asustados...

Tuvimos que pelear mucho, poner quejas en Educación, aferrarnos al derecho de nuestra hija a una escolarización completa y normalizada y, al final, las instituciones decidieron que debía poder quedarse en el comedor.

Pero no quería hablaros del sufrimiento que implicó entender que además de sacar adelante a nuestra hija tendríamos que justificarnos ante todo el colectivo escolar (incluidas las acusaciones de ser malos padres). Quería contaros como, una vez que la tormenta pasó, todos los estamentos implicados pusieron lo mejor de si mismos para conseguir que la niña asista hoy a la escuela sin ninguna restricción; de cómo el C.E.P. Maestra Isabel Gallego Gorria1 se ha convertido en un ejemplo de integración para alérgic@s, tanto en las aulas, como en comedor.

La labor en las aulasEn el camino que hemos recorrido ha sido fundamental la colaboración, diría que entregada, de sus profesoras. Dos de ellas, Almudena Peña, que la tuvo en su clase con 4-5 años, e Isabel García, que la “manejó” en 1º y 2º de primaria, nos han

ofrecido su testimonio desde el otro lado, el de quienes deben hacerse cargo de nuestros hij@s teniendo los mismos miedos que nosotros.

Las dos reconocen que no sabían mucho sobre las alergia alimentarias y que su primera impresión no fue favorable. Isabel fue testigo de los primeros problemas:

“La primera reacción fue de miedo y de mucha tensión.

Era una niña de 2 años y no entendía muy bien porque

la familia se empeñaba en escolarizarla tan pronto con

el problema que tenía y encima,... acudir al comedor. Las

primeras reuniones a las que asistí fueron peliagudas.

Tuve que ir haciéndome a la idea poco a poco, pero

sobre todo me influyeron mucho unas pocas opiniones

de profesoras de infantil (yo soy de primaria) que

relativizaron el problema, partiendo de 2 premisas: una;

era el derecho de la familia. Y dos; podíamos ser capaces

de enfrentarnos al problema, cambiar hábitos y responder

a la demanda adecuadamente.”

Almudena, su maestra en infantil, explica cómo una vez que se tuvo que afrontar el “problema” en lugar de evitarlo, fueron las primeras en poner en marcha medidas adecuadas:

“Se cambiaron los desayunos, los cumpleaños y las fiestas

en la medida de lo posible. Informamos a las familias y

al resto de los niños que tenían contacto con ella. Tuvimos

en cuenta que en el patio de recreo también le podían

ofrecer cualquier cosa, de forma que dijimos a todas las

familias de Educación Infantil lo que era conveniente traer

y lo que no. Cuando algún niño traía algo potencialmente

peligroso, lo comía en clase si no era del aula de Maddi

y, si lo era, la tutora controlaba que no llegara al alcance

de la niña. En principio nos daba miedo todo, incluso

las migas que pudieran quedar en las cajas de galletas

o un bote vacío de cualquier lácteo que usábamos en el

taller de plástica, por si acaso no estaba suficientemente

limpio. Después nos dimos cuenta que la niña era la mejor

colaboradora. Con el tiempo, fuimos racionalizando y

apreciando el problema en su justa medida, aceptando la

situación y acomodándonos a ella”.

Como padres fuimos testigos de estas medidas que surgieron del propio claustro (siempre en comunicación con nosotros):

•Elmédicoescolarlesofrecióunacharlasobrelasalergiasysus posibles consecuencias. En aquella primera ocasión, no faltaron voluntarias que se ofrecieron a aprender como se utilizaba el Adreject, algo a lo que los profesores se

C.E.P. Maestra Isabel Gallego Gorria: un ejemplo de buena integración

1 www.bilbao.net/hezkuntza/ggorria/

El nostre espai


niegan bastante frecuentemente por quedar fuera de sus competencias. Desde entonces, aquella charla se repite de vez en cuando.

•Tambiénseimplantóunsistemadealarmaporelquelosprestatarios del servicio de ambulancias debían acudir con un vehículo acondicionado para este tipo de urgencia si se les avisaba desde el centro.

•Losdesayunos,comodiceAlmudena,cambiaronradicalmente:las galletas fueron sustituidas por el pan no sólo en su clase, sino en todo su ciclo y se introdujeron también algunas frutas.

•Enlascumpleañosnohubonuncapaquetedegolosinas;bastó con explicar a los padres /madres que podría resultar perjudicial y no pusieron nunca ningún problema ni siquiera cuando los productos eran más caros o difíciles de conseguir. Tampoco se dieron problemas en las fiestas: había una lista de “cosas de Maddi”, unas veces las llevaban los padres, otras veces nos coordinábamos para que las llevara yo.

•LagentedelAMPApreparabaparaMaddiunabolsaespecialde chuches entre las 200 que se repartían entre los demás niños el día de fin de curso. Al simple hecho de acordarse hay que añadir el trabajo extra que suponía para estas voluntarias elegirlas, prepararlas y reservarlas.

•Almudenameprestabalosmaterialesescolaresparatestarlosen casa antes de usarlas en el aula.

•Nohafaltadoaunasalidafueradelcolegio.Llevabanconsigo las medicinas que se guardaban en la escuela y siempre se sentaba a su lado una profesora que asumía una función que quizá no era propiamente suya, pero que le ha permitido no faltar a ninguna de las actividades.

•Tambiénsehaidodefindesemana.Esoincluyemuchascomidas y una noche fuera de casa. Isabel y Almudena se la llevaron como a una más, sin plantearse la posibilidad de que sería mejor que se quedara. Para nosotros fue un lujo ¿se puede agradecer de forma adecuada algo así?

Todo esto es lo que se refiere al funcionamiento del aula, lo que atañe al cambio necesario de hábitos, pero deberíamos recordar que la presencia de un afectad@ implica también a la parte más humana del profesorado Nos consta que han sufrido cuando veían el polen en el aire o la fruta en los árboles y cuando tenía una reacción extraña. Un niño con esta característica puede generar en ellos el mismo tipo ansiedad que en nosotros, que podíamos compartir esta reflexión de Almudena:

“El miedo a tener un despiste o cometer un error esta ahí. Y el peligro es considerable. Hay que extremar cuidados y tampoco te quieres pasar. Pero el conocimiento pone los temores en su lugar. Al fin y al cabo, con niños, los riesgos siempre acechan.” Pero, como nosotros, nunca se permitió bajar la guardia, “precisamente porque no era difícil. En el momento en que te das cuenta y confirmas repetidamente que tienes en ella la mejor colaboradora, cuando sabes que le puedes preguntar a ella misma si

puede o no consumir un producto y que si dice “sí” es con toda probabilidad cierto, resulta sencillo relajarse y tranquilizarse. Pero no dejaba de ser una niña de cuatro o cinco años. A mi me daba miedo confiarme excesivamente y bajar las alertas. “

A medida que se conoce el comportamiento de estos niños y de sus compañeros, si han sido bien educados en este tema, la actitud de vigilancia puede relajarse. Cuando tenía 6-7 años Isabel ya podía verlo de otra forma: “Los compañeros traían asumido desde infantil que Maddi no podía comer ciertas cosas y se esmeraban en traer cosas especiales para los cumples, enseguida se lo recordaban a personas nuevas, pero sólo en el momento adecuado. El profesorado actuó con profesionalidad y con cariño. Los agobios quedaron atrás “

En este viaje a la tranquilidad ha sido importante que el profesorado cuente con el apoyo de la familia para responder a cualquier duda o emergencia, disponible siempre al otro lado del teléfono. Para el buen desarrollo de la escolarización son necesarias como dice Isabel “Primero una buena disposición por ambas partes para comprender y aceptar. Segundo, una buena información. ¿O es primero lo uno y luego lo otro?”

A lo largo de estos seis años, las cosas han cambiado mucho, por un lado, Almudena resalta el aumento de casos de alergia alimentaria y la ventaja de conocer bien cómo tratarlos:

Cada vez parecen manifestarse mas casos de intolerancias alimentarias. Lo que en su momento me pareció una “atención especial” por parte de la escuela hacia una niña, hoy en día me parece una obligación incuestionable. Creo que la escuela debe hacer todos los esfuerzos que sean necesarios para que la escolarización de estos niños sea exactamente como la de los demás, para ellos y para sus padres: cómoda, segura y tranquilizadora. Al fin y al cabo, las dificultades e incomodidades que desde el punto de vista practico se plantean en absoluto son difíciles de resolver. Pero, claro, los miedos se resuelven cuando los enfrentas. En nuestro centro nos hemos visto en esa situación, hemos tenido ocasión y necesidad de formarnos e informarnos y, efectivamente, nuestra percepción del problema ha ido cambiando progresivamente, para ir dejando de entenderlo como tal problema e ir asumiendo estas situaciones como “especificidades” que debemos atender.

E Isabel, por su parte, subraya dos motivos han cambiado su perspectiva de la afección que “La experiencia con Maddi, el trato directo con ella y su familia y por supuesto que sabiendo que era un caso muy gordo no nos ha sucedido nada.”

El nostre espai


Y en el comedor

Además de lo académico, la escuela tiene un importante componente de socialización y de servicios, como el comedor escolar..

Hubo serios problemas para que fuera aceptada en él. Nunca olvidaré la votación del Consejo Escolar que decidió que no podría acceder; esperábamos que votaran en contra los profesores, pero no los padres, esos padres llenos de buenos consejos sobre cómo evitar poner en peligro a nuestra hija dejándola en casa.

Cuando, tras las consiguientes “discusiones”, conseguimos que accediera al comedor seguimos una política de mínimos. Los dos primeros años llevábamos la comida recién hecha desde casa, para que ni siquiera tocara un microondas: queríamos que estuvieran totalmente tranquilos. Era todo una carrera contrarreloj: preparábamos la comida en el último momento y su abuelo, su aitite, la llevaba al colegio a tiempo..

Después pasamos a llevarla fría, a primera hora de la mañana. Y este año, por fin, hemos podido disfrutar de la comida de Mila, la cocinera del centro. Esto tiene muchas ventajas: puede prepararla de más maneras (porque no hay que recalentarla), es un profesional estupenda, y nosotros nos hemos liberado de este trabajo.

Esta lenta transición les ha permitido ir conociendo el comportamiento de Maddi en la mesa antes de hacerse responsables de todo el proceso. Además Nieves, nuestra encargada de comedor, ha peleado durante todo este tiempo la concesión de una vigilancia especial lo que permite que sólo una persona, y siempre la misma, se encargue del transporte de la comida hasta la mesa y de controlar que no haya incidentes en la misma.

Mila también ha pasado por el miedo inicial a no ser capaz de afrontar este reto, a cometer un error que desemboque en una reacción, a que el catering no respondiera a la demanda necesaria...

Como la magnífica profesional que es, pronto descubrió que a pesar de que no hay dificultades excesivas en confeccionar su menú (siguiendo las normas básicas), si debía variar las formas de cocinar los alimentos para hacer más apetecibles los platos de una dieta tan restringida. Incluso se animó a probar recetas con seitán y el tofu como fuentes de proteínas... Lo mejor de todo es que a mi hija, esa que frunce la nariz ante todo lo desconocido, le gustó mucho.

Mila además de cocinera ha sido educadora. Si todo comedor escolar debiera cumplir esa función, es aun más importante en el caso de estos niños: que no limiten a darles de comer lo que pueden, sino que les enseñen dónde pueden encontrar los nutrientes que necesitan y les están vedados en la forma tradicional.

Aunque les tranquiliza comprobar que no tiene conductas de riesgo son conscientes de que deben mantenerse la guardia alta, sobre todo cuando cambia algún miembro de personal.

Dos cosas positivas subraya Mila de la estancia de niños con afecciones que implican a la alimentación (diabetes, celiaquía,...) en el comedor:

• Esfabulosoqueaprendanaconvivirensociedadconlacomida y también es bueno para los demás niños, que aunque no tengan toda la información, saben que algo puede hacerle daño y los cuidan de manera especial.

• Seaprendemuchísimoconellos“Te obliga a leer, a formarte, te enriquece... Es más trabajo, pero más reconfortante.”

Visto con perspectiva creemos que los comienzos difíciles fueron resultado del encuentro de unos padres nerviosos, y un poco novatos, con un claustro escolar que no había recibido suficiente información sobre las alergias ni tenía experiencia directa . Nos tocó abrir camino y lo hicimos como pudimos; pero ahora podríamos aconsejar a los padres que al profesorado le que ellos, como dice Almudena, “ aporten mucha información, manteniendo los cauces de comunicación continuamente abiertos y siendo pacientes con nuestros miedos, inseguridades y también, supongo que con demasiada frecuencia, con nuestra incomprensión”.

A su vez, ellos deberán aportar profesionalidad a la hora de reconocer los derechos de nuestros hijos, estar dispuestos a cambiar de hábitos y, si es posible, interesarse un poco más de lo normal en su integración, habida cuenta de la presencia continúa de la comida en la escuela.

En nuestra escuela los alérgic@s, que se matriculan cada año no tienen ya ningún problema y la labor de todo el personal es ejemplar porque además de cumplir muy bien con sus deberes profesionales han conseguido que en la escuela ser alérgico no suponga mayor inconveniente que ser miope.

Arpil Zorrozua

El nostre espai


El camino para una vida normalizadaLeyre tiene seis años; según ha ido creciendo sus alergias se han ido multiplicando.Cuando tenía un añito apareció la alergia al huevo. Pensamos: “Bueno, pues no come huevo y ya está”. Ir al supermercado y encontrar productos sin huevo y sin trazas se convirtió en una odisea, pero los encontramos.Luego empezó a ir al cole, pasamos momentos muy malos: las andereños (profesoras) no tenían información sobre alergias, no sabían que hacer en situaciones como cumpleaños, merendolas, etc. Ella no quería ir, no participaba en clase. Poco a poco fue mejorando todo, ella sabe lo que pasa y sus amiguitos preguntan si puede o no comer o beber algo antes de dárselo pero hasta llegar aquí, hemos aguantado mecho.

Han ido pasando los años y, en contra de lo que sus alergólogos nos decían, que iría desapareciendo todo, ahora es también alérgica al cacahuete, frutos secos, al polvo (ácaros), al pelo y caspa de perros y gatos (que le encantan) y a las gramíneas. Hasta el polvo de las tizas de clase le puede provocar un ataque de asma. Pero ella es feliz, practica gimnasia rítmica (por cierto ha ganado una copa hace pocos días), le encanta dibujar ( ganó un concurso de pintura celebrado en Artea en 2006),,, Intentamos seguir una vida lo más normal posible.

Gracias a ELIKALTE e Immunitas Vera, y su información sobre los helados. Leyre ha comido por primera vez en su vida una terrina de helado de vainilla. Yo no le quitaba ojo por si acaso reaccionaba mal pero ver su cara de felicidad con su terrina de helado en la mano fue inolvidable.

Todas las familias de niños con alergias lo hemos pasado mal, estoy segura de ello, segura además de las críticas de otros que nos ven como “histéricas madres sobreprotectoras” pero estoy segura de que todas las que hemos pasado por esto pensamos igual. Lo importante son nuestros hijos y que su vida diaria sea igual a la de todos los niños.

Begoña Espeso.14 junio 2007

Leyre Relloso, de Bilbao. Leyre Relloso, de Bilbao.

Excursió al Montcau El passat 10 de juny vam sortir d’excursió, amb tots els ingre-dients d’un bon dia de muntanya: caminada, bosc, cova, cim (que alguns valents van poder pujar), menjada campestre, jocs,

xerrades, retrobaments i primeres oca-sions. L’edat dels participants oscil·lava entre -0 (Jana que va néixer el mes de juliol, també va caminar pel Montcau en el ventre de la seva mare) i la participant de més edat que passa dels seixanta, com podeu veure, era una excursió apta per tothom. I allò que no podia faltar: un bon guia (foto de la dreta), gràcies Norbert!. Us esperem a tots a la propera... serà ben aviat, a l’octubre (recordeu les colònies). Sense por a equivo-car-me, puc afirmar que va ser tota una aventura per als nens i per als grans, ho vam passar molt requetebé, i com solem dir, reconéixer-se en altres iguals ens ajuda a tots a veure un cim molt més fàcil de pujar.

Montse Ariño

El nostre espai


Fí de la jornada, tornada a casa, pregunta: mama, quan sortim a una altra excursió? .... Ens ho passem genial!

El nostre espai


CuinaAnomenem tempura a un fregit ràpid d’origen japonès en especial per als mariscs i vegetals. Cada tros de menjar ha de tenir la mida d’una bocada i es fregeix en l’oli molt calent entre dos i tres minuts. Originalment, la porció es submergeix en una salsa a base de soja que conté una petita porció de wasabi (salsa verda japonesa a base de rave picant).

Per adaptar aquesta tradicional recepta als nostres nens proposem fer la tempura de vegetals i pollastre, i utilitzar com a complement salsa de tomàquet i ketchup. Però us animem a què cada un l’adeqüi als seus particulars gustos o al·lèrgies

TEMPURA DE VERDURES:• pastanagues• carabassons• albergínies• porros• pebrotsverds• pebrotvermell• qualsevolaltraverduraalgusto.• TempuraSantaRita

Podem escollir per fer aquesta tempura verdures baby (aquestes petites, encara que poden ser difícils de trobar) o fer bastons d’unes verdures de mida normal. Hi ha al mercat màquines que poden facilitar-nos aquesta tasca.

La massa per a la tempura la podem fer utilitzant la Tempura de Santa Rita, només cal seguir les instruccions de l’envàs.Just abans de servir, banyarem les verdures en la tempura i les fregirem en abundant oli molt calent.

PALETS DE POLLASTRE• Pitdepollastre• TempuraSantaRita• Paratllat.Utilitzaremunseguroelfaremencasa,ratllant

el que habitualment consumeix el nen/a.

Fem a tires fines un pit de pollastre.Arrebossem amb la tempura i després la passem per pa ratllat Fregim en oli calent.

SALSA KETCHUPEl ketchup, és una salsa de tomàquet condimentada amb vinagre, sucre i sal, a més de diverses espècies.

Tanmateix, té bastants diferències amb el nostre mediterrani tomàquet fregit. Nosaltres fem un sofregit amb oli i diferents verdures (cebes, all, pebrots...), que aporten nutrients de què manca el ketchup.. Al terreny dels additius el ketchup conté més tipus i quantitat que la salsa de tomàquet, el seu contingut de sucre és entre el 3% i el 10%, mentre que a la salsa de tomàquet es troba a penes (0,2% i el 2%) o s’inclou com un additiu correctiu de l’acidesa dels tomàquets no madurs inclosos en el procés. El ketchup té també més sal i un aportament de calories d’un 25% major; al seu favor compta amb un contingut en tomàquet lleugerament superior en emprar concentrat.

Encara que el tomàquet sigui més saludable, als nostres fills (conseqüències de la globalització gastronòmica davant la saníssima dieta mediterrània) segurament els sembla més atractiu el ketchup, així que, fent de la necessitat virtut, podem utilitzar-lo perquè en consumeixin un d’enemics naturals”: les verdures

KETCHUP Casolà• 6tomàquetsmadurs.Peralsqueanemcurtsdetemps

podem utilitzar tomàquet triturat sempre que sigui de garantia, però sempre surten millor els naturals.

• 100gdesucremoreno.• 50ml.devinagrebalsàmic(deMódena,porexemple)• 1cda.demostassadeDijon

Elaborem un caramel en una cassola mesclant el vinagre

balsàmic el sucre moreno, regirarem fins que es dissolgui i espesseixi una mica.

Afegim la mostassa i, després de remoure, els tomàquets pelats i trossejats. Deixem reduir i triturem.

El contrast de textures entre els dos fregits i la salsa ens permetran oferir un plat atractiu i divertit.

Bon Profit!

Arpil Zorrozua

Tempura de verdures i pollastre amb salsa de ketchup


Lectura per a totsContes per anar al metge sense porPenélope TidorCol·lecció: Contes per a explicarISBN català: 84-08-05924-0Recull de contes per ajudar als nens i nenes a anar al metge sense por.Bon llibre, útil als pares que han de vacunar als seus fills o passar per una operació o simplement explicar-los que passa dins el seu cos quan tenen febre.

Tu cuerpoMichèle LongourEditorial: SM Colecció: Mi mundoISBN: 84-348-8085-7D’una manera clara, divertida i molt gràfica, es ressoloen els dubtes més freqüents en relació amb el cos amb respostes adequades per als primers lectors.

Com la mare. Com el pare. David MellingISBN 9788478717811 ISBN9788478717828 RBA LA MAGRANA INFANTILEl protagonista d’aquests llibres tan tendres és un cadellet de lleó que té moltíssimes ganes de créixer i s’esforça per demostrar com s’assembla al seu pare i a la seva mare. Ho

explica amb molt d’entusiasme, encara que, en segons quins aspectes, no s’assemblen tant. ...un homenatge a la relació pare-fill. Tots dos llibres es complementen perfectament. Text

concís i brillant, així com unes simpatiquíssimes il·lustracions posen aquests llibres a l’abast dels lectors de totes les edats.

La bibliotecària de Basora una història real de l’iraqJeanette WinterISBN: 978-84-261-3583-4 Col·lecció Quadrada, Àlbums il·lustratsL’Alia Muhammad Baker és la bibliotecària de Bàssora, a l’Iraq. Durant catorze anys la biblioteca ha estat un lloc de trobada per a tots aquells que estimen els llibres. Fins que va començar la invasió d’Iraq. Amb l’ajuda d’amics i veïns, l’Alia Muhammad Baker, la bibliotecària en cap de la Biblioteca Central de Bàssora, se les va enginyar per rescatarelsetantapercentdelacol•leccióde la biblioteca abans que s’incendiés nou dies més tard. En un país fustigat per la guerra, on els civils, i especialment les dones, tenen poc poder, aquesta història real sobre la lluita d’una bibliotecària per salvar la valuosa col·lecció de llibres de la comunitat ens recorda que, arreu del món, l’amor per la literatura i el respecte pel coneixement no coneixen fronteres. Una part dels beneficis de la venda d’aquest llibre servirà per ajudar a refer la col·lecció de llibres de la Biblioteca Central de Bàssora.

365 RECETAS PARA BEBÉS Y NIÑOS EN EDAD PREESCOLAR. Mary PanzerEditorial: BlumeISBN: 84-8076-646Si s’ha cansat de preparar els mateixos plats i li resulta difícil oferir als seus fills menjars nutritius i divertits, aquest és el seu llibre! A tota l’obra es ressalta l’aspecte pràctic: les receptes son ràpides i senzilles de preparar, sense mesures ni mètodes complicats. Garantitzem que no deixaràn ni una engruna al plat. Inclou una selecció de menús setmanals per a ajudar als pares a comprar i planificar els àpats amb antelació. Presenta un enginyós sistema de símbols per a indicar els nutrients més importants i els possibles al·lèrgens, a més d’oferir informació pràctica com el temps de preparació, si es pot preparar el plat amb antelació i si és possible conservar-lo a la nevera o al congelador.

La isla de los espejosMiguel Fernández VillegasISBN: 84-9700-113-3Ediciones AljibeDos nois i una noia es troben de sobte en una sorprenent illa. En el seu afany per trobar la sortida, viuen apassionants aventures: El Mirall de foc, la Trampa mortal, el penya-segat de la mort... Es troben amb insòlits personatges: L’Esfinx, la Dama del riu, un Gegant al·lucinat, el poderós Fetiller... La intel·ligent i generosa intervenció dels tres joves amics serà decisiva per encendre la flama de l’alliberació en aquella illa apartada. Missatges d’humanitat i optimisme a totes les seves pàgines.

Ronja, la filla del bandolerAstrid Lindgren ISBN: 84-261-2087-3Editorial Juventud En un gran bosc plé d’exhuberant vegetació i criatures fantàstiques, dos clans de bandolers, capitanejats per Mattis i Borka, viuen a un castell enfrontats entre ells. Els seus fills, Ronja i Birk, malgrat dels recels inicials, iniciaràn una intensa amistat que contribuirà a superar, no sense dificultats, l’enemistat entre els dos clans antagònics, i que els portarà a aprendre i descobrir per ells mateixos els secrets de la natura i a sobreviure a els múltiples perills que s’els presenten.

Un relat fantàstic, ple de màgia i realisme a la vegada, sobre la relació entre pares i fills, entre homes i dones i un cant a la natura, la tolerància, l’amistat i la llibertat.

Astrid Lindgren va revolucionar la literatura infantil amb les seves famoses novel·les de Pippi Calcesllargues, ens meravellà amb Ronja, la filla del bandoler i Els germans Cor de Lleò, i ens donà les memòries de la seva infància amb la sèrie “Les aventures de Miquel”.

Aquest 2007 es celebra a tot el món el centenari del seu naixement.


Cuenta cuentos

Cuenta un cuento, cuenta dos

de Caperucita y el lobo feroz.

Cuenta tres, cuenta cuatro

de las botas que tenía un gato.

Cuenta, cinco, cuenta seis

sobre los trajes de un rey.

Cuenta siete, cuenta ocho

de la nariz de Pinocho.

Cuenta nueve, cuenta diez

y cuéntalos otra vez.

Racó del conte

EL CLAN DE LOS HECHICEROS

Cada persona és un complex mosaic de qualitats, defectes, manies, virtuts, encants i petits gests que dibuixen un paisatge exclusiu, una mescla màgica que ens fa irrepetibles.

I tanmateix malgrat la individualitat irrepetible de cada ser humà, uns quants comparteixen un tret que n’els capacita per poder sentir exactament el mateix d’altres. Un d’aquests grup de persones que poden sentir el sofriment físic dels altres és el dels al·lèrgics a les substàncies que viatgen per l’aire: pol·len, àcars d’animals, àcars domèstics, etc.

Les molèsties físiques, les complicacions que implica són tan familiars a tots ells que es podrien reconèixer de lluny entre la multitud. Clar que només ells saben que aquests símptomes tan evidents, també els identifiquen com a integrants d’una misteriosa tribu posseïdora de poders ocults.

Había una vez una tribu de magos con poderes extraordinarios conocido como el CLAN DE LOS HECHICEROS cuya misión era luchar contra los duendes del aire.

Estos duendes, en realidad, no son malos, no quieren hacer daño pero se divierten dando sustos a los niños. Son duendes traviesos que molestan tanto como los mosquitos cuando te zumban en el oído por la noche.

Para pasar inadvertidos se disfrazan de motas de polvo que te asaltan de repente, de pelusas que te atacan en la calle o en casa, de

El Clan de los Hechiceros


pequeñas semillas de plantas inocentes que se lanzan a tu cara cuando quieres olerlas y, para desplazarse, se sirven del aire o del pelo de ese precioso cachorro que está diciéndome “acaríciame”.

Son tan molestos que la humanidad lleva desde el principio de los tiempos intentando luchar contra ellos con todo tipo de inventos. Utilizan plumeros, trapos especiales, máscaras... pero nada acaba definitivamente con sus asaltos; ignoran que sólo con los poderes extraordinarios del Clan de los Hechiceros, podrían conseguirlo.

Los magos del clan, a salvo en su propia tierra, observaban preocupados como los duendes se expandían por el mundo sin que nadie pudiera frenar su avance y decidieron ayudar al ser humano en su misión. Tras pensarlo mucho, abandonaron con pesar el pequeño y escondido lugar en que tuvieron su primer hogar y se dispersaron por todo el planeta

Cada uno se trasladó a una ciudad diferente (los duendes las prefieren porque tienen más lugares en los que esconderse) y transmitieron sus poderes a las siguientes generaciones; tenía que ser así porque una de sus peculiaridades es que sólo los niños de tribu son verdaderos magos, ya que a medida que crecen se convierten en simples, aunque útiles técnicos de limpieza. El suyo era un trabajo en equipo: los niños detectaban el problema y los adultos lo eliminaban.

Para camuflarse mejor en esta nueva aventura, dejaron de hablar su idioma y empezaron a reconocerse entre sí utilizando sus propios

códigos secretos que pasan inadvertidos a los extraños.

Por ejemplo, se identifican entre sí con un saludo especial que sólo ellos pueden hacer: ponen la palma de la mano sobre la nariz y la frotan en círculos (prueba a hacerlo, resulta un poco molesto si no eres de la tribu).

También utilizan un lenguaje en clave para comunicarse la presencia de enemigos: los estornudos. Utilizan estornudos porque se producen en una frecuencia inaudible para los pequeños duendes que así no huyen. Según

el número, frecuencia y fuerza del estornudo indican el número de pequeños malvados al que nos enfrentamos y el lugar en que se ocultan.

Si se oye un estornudo suelto es que el duende que quiere asustarnos está cerca pero tiene poco poder y aún se le puede vencer. Si, en cambio, el mago encadena un estornudo con otro, parece que se le van a salir los ojos de las órbitas y su nariz está humedecida ... significa que el peligro está cerca y que

ataca con todas sus armas.

Cuando el mago detecta su presencia pone en marcha el plan de ataque. Lo primero es desalojar la zona y llamar a los especialistas en limpieza de maldad (que suelen ocultarse bajo la figura de padres o madres que son en realidad ingenieros en desinfección y exterminio). Con sus máquinas ruidosas arrastran a los traviesos duendes de debajo de las alfombras, les obligan a salir de la ropa de cama y de los muebles y los introducen en bolsas que depositan muy lejos.

Así la zona permanecerá limpia hasta el próximo ataque “duendil”


La lucha es continua y en su intrépido combate contra los traviesos adversarios sufren heridas; los encargados de curarlas son los hechiceros-especialistas que fabrican pócimas con las plantas que trajeron de su primitivo hogar; son tan buenos en su trabajo que además de ponerlos buenos en un pis-pas, mantienen a salvo su verdadera identidad.

Pero ¡Cáspita! Creo que me he ido de la lengua... espero que sepas guardar mis secretos,..aunque igual ya lo sabías.

¿No pertenecerás tú a este secreta organización?

Piensa: el saludo secreto, el lenguaje de detección, una madre o padre que es experto en limpieza de duendes... Si es así, mantente atento porque seguro que hay algún otro mago a tu alrededor . Pero recuerda ¡No debes hablar de ello! Limítate a frotarte la nariz.

Arpil Zorrozua

Ajuda al viatger a arribar al seu destí, un temple Maia

Racó del conte

Imants o fermalls amb galetes d’animaletsMaterial:

Galetes d’animalets

Vernís d’ungles transparent

Pegament

Fermalls (clips) de cabell

Mans a l’obra

1. Cobreix un costat de la galeta amb vernís o acrílic transparent.

2 Quan la galeta s’assequi per un costat, pinta l’altre costat.

3. Una cop que els dos costats estiguin llestos i eixuts pega un imant a la part de darrera de la galeta, o bé un fermall (clip) i així obtindràs un bonic adornament per al cabell, o be, si decideixes fer-ho amb un imant, servirà com a decoració per al refrigerador.

(Ideal per a fer amb DIBUS)

Una endevinalla: Tot just acabat de ploure, surto, doncs, a treure el nas.Set colors a mi m’envolten,ben segur que no ho saps pas. Qui sóc?

L’Arc de Sant Martí) Olga de Castelldefels (Barcelona) ens envià un dibuix dels seus dies de colònies a una granja

Zone free allergens

L’excursió al Montcau

Documents

Al·lèrgia.info, nº2