Embed Size (px)
DESCRIPTION
escriptura de la lectura sorgida respectivament de tres llibres sense escriptura
Citation preview
TURBO PASCAL 6.0
+
L’AIGÜERA DEL
FRANCÈS
+
DIÀLEG DE SORDS
G. A.
TURBO PASCAL 6.0
amb les mans a les butxaques
Luis Joyanes Aguilar
GRÀFICS
Iniciar el mode gràfic
Sortida del mode gràfic
Paletes
Detectar la configuració gràfica
Detectar els modes gràfics
Tamany de pantalla
Commutar entre mode textual i mode gràfic
Netejar pantalla
Dibuixar punts individuals
Dibuixar línies
Dibuixar línies relatives
Dibuixar rectangles i diagrames de barres
Dibuixar cercles, el·lipsis i arcs
MOVIMENT
Caràcter a l’esquerra
Caràcter a la dreta
Paraula a l’esquerra
Paraula a la dreta
Línia amunt
Línia avall
Enrotllar cap amunt
Enrotllar cap avall
Pàgina amunt
Pàgina avall
Al principi de la línia
Al final de la línia
Al capdamunt de la finestra
Al capdavall de la finestra
Al principi de l’arxiu
Al final de l’arxiu
A l’última posició
A l’última posició
EN CADENA
Dies de la setmana (dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres,
dissabte, diumenge)
Sexe (femení, masculí)
Dia laborable (dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres)
Client (cognoms, nom, ciutat, saldo, edat)
EXEMPLE
Forma
Triangle, Quadrat, Cercle
Tinta
Roig, Blau, Groc
Figura
Color: tinta
Aspecte i forma
Triangle: base, altura
Quadrat: costat
Cercle: radi
Dibuix, dibuix, figura
CONSTANTS
Blanc/Negre amb adaptador de color
Color amb adaptador de color
Blanc/Negre amb adaptador de color
Color amb adaptador de color
Amb adaptador monocrom
Suplement per caràcters
COLORS
Negre
Blau
Verd
Cian
Roig
Magenta
Marró
Gris clar
Gris fosc
Blau clar
Verd clar
Cian clar
Roig clar
Magenta clar
Groc
Blanc
DESCRIPCIÓ
Font, nombres,
Direcció horitzontal o vertical,
Tamany relatiu,
Justificació horitzontal,
Justificació vertical.
APLICACIÓ
Rellotge
Ús
Hores, minuts, segons
Inici
Repetició
Hores, minuts, segons
COLORS DISPONIBLES
Negre
Blau
Verd
Blau clar
Roig
Magenta
Marró
Gris clar
Gris fosc
Blau clar
Verd clar
Blau clar
Roig clar
Magenta clar
Groc
Blanc
Colors pampalluguejants
Pampallugues
PARAULES RESERVADES
I
Array
Principi
Cas
Constant
Divers
Fes
Avall
Com
Fi
Fila
Per
Funció
Anar
Si
En
Nivell
Mode
No-res
No
Fora
O
Paquet
Procediment
Programa
Record
Repeteix
Equip
Aleshores
Tipus
Fins
Variable
Quan
Amb
TURBO PASCAL 4.0/5.0/5.5
Absolut
Extern
Implementar
En línia
Interfície
Interrupció
Unitat
Usos
TURBO PASCAL 6.0
Constructor
Destructor
Objecte
Privat
Virtual
APÈNDIX
Obrir
Nou
Desar, gravar
Desar com
Desar
Canviar directori
Imprimir
Obtenir informació
Intèrpret
Sortir
Restaurar
Tallar
Copiar
Pegar
Copiar exemples
Mostrar papers
Esborrar
Cercar
Reemplaçar
Tornar a buscar
Anar
Cercar
Error
MOVIMENT
Caràcter a l’esquerra
Caràcter a la dreta
Paraula a l’esquerra
Paraula a la dreta
A la línia anterior
A la línia següent
Enroscar amunt
Enroscar avall
A la pàgina anterior
A la pàgina següent
Al principi de línia
Al final de línia
A la part superior
A la part inferior
Al principi
Al final
A la darrera posició
A la darrera posició
MISSATGES D’ERROR
Out of memory (falta memòria)
Unknown identifier
Duplicate identifier
Syntax error
Too many nested files (molts arxius animats)
Unexpected end of line
Line too long
Type identifier expected
Too many open files
Invalid file name
File not found
Disk full
Too many files
Error in type
Estructura massa llarga
File components may not be files or objects
Type mismatch
Lower bound greater than upper bound
S’esperava un tipus ordinari
Begin expected
Ens expected
Error ni expression
Object file too large
@RGUM€NT NO VÀLID
Hom s’esperava “;”
Hom s’esperava “.”
Hom s’esperava “,”
Hom s’esperava “(“
Hom s’esperava “)”
Hom s’esperava “=”
Hom s’esperava “:=”
Hom s’esperava “[“ o “(.”
Hom s’esperava “]” o “.)”
Hom s’esperava “.”
Hom s’esperava “..”
Hom s’esperava unitat ?
PRIORITATS
Direcció
Menys
Unitari
Negació
Producte
Quocient
Quocient
Enter
Mòdul
Lògic
Desplaçament cap a l’esquerra
Desplaçament cap a la dreta
Més
Menys
Lògic
NUL
¶
$
L’AIGÜERA DEL FRANCÈS
J. V. B.
MATRIMONI FRANCÈS
Un jove matrimoni amic dels sociòlegs em va explicar que els havia estat difícil
de convèncer alguns dels seus col·legues que els historiadors havien tractat
àmpliament el tema de la nació i que fins i tot, ai las!, només havien fet això. No
fa gaires dies, van tenir l’amabilitat de venir-me a veure proveïts d’una petita
pila elèctrica per regular els batecs del meu cor.
EL TIMBALER DEL BRUC
La Guerra del Francès ha estat, sens dubte, una etapa crucial de la història
contemporània, uns anys en què el vell edifici social ha començat a trontollar i
esquerdar-se, encara que aquest fet estigui emmascarat en la retòrica, per la
versió simplificadora que només sap veure en la guerra, seguint la tradició de
Blanch o de Bofarull, invasors francesos i resistents patriotes.
REGISTRE DE DIDES
L’ensinistrament, els subministres, la deserció,
la capitació sobre els caps de família,
l’ús del paper segellat,
la nova tarifa de 22 tipus,
la resistència armada,
el corregiment de Manresa,
133 parròquies,
el corregiment de Vic,
parrots, brivalls, esquinçats, caragirats, embrolles,
no poden reduir-se simplement a col·laboradors i menys encara a afrancesats.
Delinqüents, al purgatori
tenen al davant, guerrillers, miquelets i patriotes.
Però em sembla que encara ens caldria anar més lluny.
El furor de dar batallas, la formación de esos cuerpos de Migueletes.
RODOLÍ
De Lloret a Cadis
Josep Pujol el “Boquica”
fa de traginer i contrabandista.
Els locals, comarcals, nacionals, i estatals:
administracions imparcials, eficaces i paternals.
De Linyola a Vic, Manlleu, Sant Celoni, Terrassa, Reus, Canovelles, Vilamajor,
Vallgorguina, Porqueres, Sabadell i Mataró,
soldats o combatents,
setges, matances, conquestes
víctimes civils, fams i epidèmies
invasions, emigració i pesta.
Teles, cuirs, barrets, paper i licors,
Grans, llegums, vins, olis, fusta i fruits secs;
Aiguardent i licors,
Paper, draps, teles, quincalleria
I sabates.
Herbes grosseres amanides amb oli i sal,
I un pa fet de segó i pasta d’olives.
EL DIA A DIA
Mutilar-se o simplement donar-se una gran quantitat de cops de bastó.
Mostrar-se en públic tancat dins gàbies de ferro.
Lligar-se a terra exposat moltes hores als rigors del sol i de l’hivern.
Obligar-se a ballar o fer exercicis militars fins caure extenuat.
Sospitar de les dones de mala vida per haver transmès mals veneris als
soldats.
Passejar damunt d’un ase per la ciutat amb els cabells i les celles tallats.
TAULA DE MULTIPLICAR
1 bou
2 matxos
3 ases
4 1+2+3
5 explotacions
Bous
0
1-2
3 i +3
Matxos
0
1-2
3 i +3
ases
0
1-2
3 i +3
arades
0
1-2
3-5
+5
fangues
0
1-2
3-5
+5
un bou
dos matxos
i tres ases
cinc explotacions
REVOLUCIÓ
Milícia urbana
Moviment de resistència
Classes privilegiades
Composició
Organització
Estructura interna
Lluita de resistència
Força popular
Estructura paramilitar
Autoritats locals
Governs constitucionals
Esperit col·lectiu
Principis revolucionaris
Monarquia
Clamor popular
Aixecament en massa
Defensa de la pàtria
Principis revolucionaris
Pàtria
Ciutadans
Llei
Ordenació
Administració
I composició
Ordre interior
Exèrcit regular
Arquitectes, paletes i fusters
Zapadores Mineros
Carrabiners, escopetes i sabres
PASSAR REVISTA
1 capità
4 oficials
1 sergent primer
5 sergents
18 caporals
i 88 milicians
4 sergents primers
5 sergents
i 98 milicians
8 oficials
i 22 voluntaris
RUTINA
Treballs d’escorta, guerrilla, trasllat de ferits, transport de municions...
Exaccions
Brutalitats
Fam
Corrupció
Impostos
I requisicions
BAIXES
...................................................Militars en actiu 5
....................................................Militars retirats 1
..................Administrador local de “Real Loteria” 1
..................................................................Notari 1
..............................................................Hisendat 1
..................................................................Metge 1
LLUITA DE CLASSES
Professions liberals,
Propietaris i Nobles,
Mestres armers,
Capellans i portabanderes,
Hisendats,
Ocupacions agrícola-ramaderes,
Activitats mercantils,
Petites produccions artesano-industrials,
Fusta i vidre,
Impremta,
Metall,
Tèxtil, cuirs i similars,
Altres oficis industrials,
Empleats,
Peons,
Jornalers,
Carreters i altres feiners del món,
Assalariats,
Construcció,
Fadrins,
Pares de família
I criats...
Sense expressar.
DES DEL COMENÇAMENT DE LA RESISTÈNCIA CONTRA L’INVASOR FINS
A LA CAIGUDA D’HOSTALRIC, DES D’AQUEST MOMENT FINS AL FINAL DE
L’OCUPACIÓ: VACANCES PAGADES
Pel juny a Montgat.
El juliol cap a Girona.
Novembre a l’Escala.
Sabó, arròs i bacallà.
El juny, Sant Feliu de Guíxols,
El juliol, Tossa,
500 infants i uns 25 o 30 cavalls,
blat, pa, arròs, oli, sal i verdures.
De cara al febrer, mil porrons de vi, dotze quarteres de civada i sis viatges de
càrrega en francès.
EUROVISIÓN
Iscle Maig Bergantí Nuestra Señora del Rosario 50 punts
Benet Casanovas Bergantí Sant Quirze i Santa Julita 60 punts
Jaume Parés Canari Nuestra Señora del Carmen? 40 punts
Bonavt. Domènech Bergantí Siantiago (a) Vencedora? 60 punts
Pau Conill Bergantí San Francisco de Paula 65 punts
Narcís Parés Llondro San Antonio de Padua 25 punts
Joan Robert Llondro La Virgen del Carmen 40 punts
DELATORS
Joan Parés, a Rabich:
Joan Parés
Esteve Parés Vilallonga, a Galana:
Josep Gala, a Faleta:
Antoni Monter
Joan Garriga i Maig
Joan Mataró i Domènech
Pau Domènech, a Taña:
Josep Pujol
Ramon Maig
Beneventura Domènech
Sebastià Surís
Climent Cunill
Tomàs Botet
Romà Carreras
Francesc Fàbregas
Esteve Parés, a Boté:
Josep Macià
Josep Fàbregas, a Baldiri:
Josep Botet
Salvador Fàbregas, a Laico:
Joan B. Casanovas
Pau Durall
Agustí Conill i Sala
Bonaventura Gala
Jaume Vilallonga
Joan Robert
Pau Fàbregas, fill de Josep
Pelegrí Pujol
Josep Sala i Barbet
BLAT ESPART TONYINA CEREALS I COTÓ
5 quarteres de blat comptat a 37 pessetes,
val 69 lliures
7 sous i 6 diners.
Amb les 80 lliures
12 sous i 6 diners,
fan 150 lliures,
que torna de la mota de 200 lliures
i sols queden les restants 50 lliures
per tornar a fer un viatge
a buscar espart.
Nota:
Lo dit Sr. Feliu
Disposa de 5 quarteres de blat.
MAREJADA
de Torreblanca a Cullera, de Cullera a Alacant,
d’Alacant a Peníscola, de Peníscola a Calp, de Calp a Alacant,
d’Alacant a Higuereta, d’Higuereta a Cadis,
de Cadis a Maó, de Maó a Palma, de Palma a Mallorca, de Mallorca a Cullera,
de Cullera a Malta, de Malta a Eivissa, d’Eivissa a Alacant,
d’Alacant a Algesires, d’Algesires a Malta, de Malta a Cadis,
de Cadis a Maó, de Maó a Màlaga, i via Cadis:
Almeria...
Alacant...
Eivissa...
Cullera...
València.
MERCADERIES
Blat
Blat, farina, cigrons,
Cuirs, fesols, cotó,
Bacallà i cacau.
Blat, arròs i faves.
Farina i llana.
Espart
Sucre, cacau, farina,
Peixopalo, bacallà i Peix.
Arròs i bacallà.
Arròs,
Fesols, arròs i blat.
CASA DE BARRETS
Arxius històrics
Capçalera del districte
La Biblioteca de Catalunya
Arxius eclesiàstics
Diòcesis
Arxidiòcesis
Abadies
Monestirs
L’Arxiu de la Corona d’Aragó
Diputacions
Capitania General
L’Ateneu Barcelonès
El Nacional de Catalunya
L’Acadèmia de Bones Lletres
Els Protocols de Barcelona
La Universitat de Barcelona
Madrid
París
Nantes
Londres
Andorra
I molt probablement també
Palma
València
Saragossa
i Perpinyà
L’AMOTINAMENT DEL FEMERET
Diocesans, capitulars, parroquials, conventuals:
Concòrdies, expedients, sumaris, jutjats de pau, processos,
capitació, préstecs forçats, vintens, delmes, novè,
beneficis, obres pies, donacions i excusats.
Notaris, militars, metges, hisendats:
Beneficència, causes pies, sanitat, hospicis i hospitals.
APÈNDIX
Joaquim Sarret i Arbós va barrejar arbitràriament documents de procedència
diversa, els va ordenar cronològicament (per mesos i anys) i després els va
nomenar Jean-Paul-Alban de Villeneuve Bargemont.
DIÀLEG DE SORDSY.-L. RÉMI VALADE
P A R I S.LIBRAIRIE PHILOSOPHIQUE DE LADRANGE,
RUE SAINT-ANDRÉ-DES-ARTS, 41.D.GUILLEMOT, LIBRAIRE, QUAI DES GRANDS AGUSTINS, 29.
—————1854
Tu llegeix el que has de llegir.
(SÈNEC.)
I és per això mateix que aquest opuscle no estava destinat a veure mai la llum
del dia.
I així havia de ser tot veient el cos de l’ensenyant de la institució de sords-muts
de Bordeus, abandonat, apartat i deixat de banda després que suprimís les
conferències de l’actual director d’aquest antre.
I hauria restat inacabat si no fos per una circumstància que és la que em prenc
la llicència de fer-vos saber.
Els pans necessiten tenir un nom.
(OV.)
De la necessitat de les definicions cal considerar-ne quatre coses: les
definicions, les necessitats, els exemples i els idiotes o gal·licismes.
De les distincions a fer entre les definicions ens en podem servir de les
definicions per la via dels sinònims.
De les finicions licatives sabem que la llargada produeix la difusió, i de la difusió
en neix l’exactitud.
I, doncs, en conseqüència, el vocabulari d’un poble que no tingui més de vint
idees simples, però susceptibles d’ésser associades, comprendrà 1.048.575
mots, dels quals 1.048.555 tindran una significació complexa.
Resposta a les idees col·lectives:
abcd, abce, abef, aefg
I per una darrera alteració de la idea
Efgh
Explicació dels esdeveniments
Assistir a la lectura d’una tragèdia.
Deixar-se ajudar per algú o altre.
S’arrencaven els botons de les americanes.
La certesa que en tinc em fa pensar que...
Actuar amb una certa moderació.
Les drogues que ataquen el cervell.
Etc, etc, etc.
SEGONA PART
L’OBJECTE DE LA TRADUCCIÓ
Una selva folla pronostica la mutació en anys,
Primer caduca: i el verb vesteix interí de sagetes;
I la jovenalla riu florent de manera nata i vigent.
(Hor.)
Les llengües no poden pas ser
més immobilitzades
que les generacions
o els qui les parlen.
D’on prové la primera qüestió:
Quins són dins els signes els caràcters de la perfecció?
La veritat adquireix la forma per imitació.
(Ov.)
Signes simples.
Signes complexos.
Signes circumlocutius.
Signes naturals.
Signes arbitraris.
Signes quiescents i
signes actius.
Al principi la multitud prenia figures variades.
(Lucr.)
Filla amb filleta.
Trencar amb trencadissa.
Ric amb riquesa.
Mare amb maresa.
Savi amb saberut.
Les coses són elements en recessió.
(Stat.)
L’actitud. L’acció.
L’òrgan o els òrgans del gest,
la disposició dels òrgans,
l’expressió fisonòmica
dins un segon,
la direcció que engendra línies rectes
convexes, corbes, circulars, el·líptiques, ondulades,
el pla a cops vertical d’altres horitzontal
la distància del cos i l’alçada a què s’executa el moviment
l’amplitud del gest
la durada, al cap i a la fi,
a què fan referència la velocitat,
la lentitud, la interrupció, i no fer res.
Mimografia
Ull dret, moviment de dreta a esquerra;
esquerra, moviment cap a la dreta.
Mirar cap amunt amb atenció.
Moviment de baix a dalt. Atenció!
Déu, la mà oberta, el palmell girat endins,
amb respecte.
La mà oberta, la poma a terra.
Cap endins.
Prendre la planxa i la columna.
La mà oberta. La poma a baix.
Moviment de dalt a baix.
Contracció.
Els qui paren bulto que mutin en un node.
(Hor.)
Individualitzar la idea.
Generalitzar el signe.
N’hi ha uns quants que dissenteixen dels sentits.
(Phed.)
L’objecte de la gramàtica.
Recerca, desenvolupament de les regles.
La pintura del pensament.
El gest. L’home privat de la facultat
de l’entendre i del parlar.
La gramàtica és ben certa àdhuc si es troba sota judici.
(Hor.)
Noms o substantius.
Qualificatius i verbs.
Adverbis.
A un mateix nivell.
Preposicions.
Fora d’elles, de l’una a l’altra, variables a l’infinit.
Gestos indicatius.
Interjeccions.
De l’article. Del pronom.
Vet aquí allò que hom objectarà d’allò que escric.
El participi, espècie bastarda, meitat adjectiu meitat verb,
que, en conseqüència, el verb i l’adjectiu poden suprimir,
hauria, per aquest mateix motiu, de ser exclòs
d’una llengua que, entre l’indispensable i el superflu,
no admet res de millor.
Verbs diversos i mutants...
(Hor.)
La pluralitat dins la natura: Repetició.
La pluralitat dins la natura.
Informe de la posició
Hi ha la neu sobre les altes muntanyes.
L’insecte viu sota l’herba.
El blat reposa dins els camps.
El grill fa festa entre les espigues.
Informe de la direcció
La pluja tomba del cel.
L’ocell porta el cuc als seus petits.
La terra gira al voltant del sol.
El rossinyol corre per la prada.
La terra és sota els nostres peus.
El cel sobre les nostres testes.
Alguns animals no surten mai al sol.
Viuen dins les entranyes de la terra.
L’enemic acampa al voltant de la ciutat.
Tots els ocells, tots els peixos, tots els rèptils.
N’hi ha que diuen el mateix.
Tots els éssers vénen de l’ou.
Etcètera.
L’ombra no pot tenir cap altra forma que el cos.
TERCERA SECCIÓ: LA SINTAXI
Els nodes del frau abdiquen del neguit.
(PRUD.)
I aquesta llanterna.
A qui m’haig d’adreçar?
Senyora, amfitriona, el seu mestre i espòs,
el cor tostemps ple del vostre carme,
m’ha volgut cosir d’entre tots
per donar-vos avís de les seves llàgrimes.
Figureu-vos, doncs, Tèlebe.
Madama, és d’aquest costat
i no de l’altre.
(Sisè marca els llocs amb les seves mans
És una vila, en veritat,
tan gran com Tebes.
El riu hi és com allà,
aquí acamparem.
I l’espai que hi ha dellà
que l’ocupin els enemics.
Sobre un dalt, cap aquest indret,
hi ha la nostra infanteria.
I més avall, d’aquell costat,
hi ha la cavalleria.
Vet aquí la nostra avantguarda
ben de debò ben animada.
Allà, els arquers de Creon,
aquí el cos de l’armada.
Qui pogués ser a bord...
Article primer: de l’ordre dins el qual se succeeixen els signes
(has llegit alternativament fogats rebuts
impostura de la natura.
...Vade retro
Observa la secor.)
(VIRG.)
El primer anell
és dins la mà de Déu.
I el darrer,
és pertot.
Un gran nombre d’autors han tractat de la formació mecànica de les llengües.
Des del punt de vista dels partisans dels llenguatges,
Calipso no es podrà consolar mai de la partença d’Ulisses.
Hi ha dos fets principals. L’un i encara l’altre.
L’altre, evidentment, és la causa de l’un.
Ulisses s’ha evadit. Calipso encara no.
Es passeja sovint tota sola pels fogons florits de la primavera.
Eternament broda a la seva illa.
La primavera eterna fa néixer bastons florits arreu.
Ella es passeja sola tot sovint.
Així procediria un pintor:
primer l’illa
després els bastons
després en un primer pla la deessa.
Ella vomita de cantar tant i tant,
les nimfes plujoses no serveixen per res,
parlar amb elles tampoc.
Calipso no es pot consolar de la partença d’Ulisses.
És a dir,
Calipso no es pot consolar que Ulisses.
En comptes de dir
ella es passeja sovint tota sola sobre els bastons florits d’una primavera
eternament brodada en la seva illa,
els egipcis més virtuosos i els més fidels foren contraris a cedir als altres.
Hom establí un altre rei anomenat Termutis.
Els Fenicis amb les tropes de l’illa de Xipre van fer aliança amb el nou rei,
i es van retirar.
Hom m’ha fet sortir de la torre.
I l’esperança començà a relluir dins el seu cor.
Aleshores l’absència de pronoms s’explica de la mateixa manera.
El temps i l’espai són dos elements dispensables.
La forma enunciativa
Déu és bo.
El sol és brillant.
Sí, Déu és bo.
La terra gira.
El sol aclareix la terra.
Els llops cruels devoren els febles pastors.
El Sena, el Loira i el Garona travessen la França.
L’aigua de la mar és salada.
L’aigua dels rius no ho és pas, de salada.
El vent bufa.
El vent bufa amb violència.
El vent bufa amb una violència extrema.
No és bo que l’home resti sempre sol.
La calor havia traït tots els orígens.
O bé,
jo estic content de vosaltres.
Em penso que demà plourà.
El cavall és més vell que l’ànec.
L’ànec és menys gran que el cavall.
El bou és tan fort com el cavall.
Cavall blanc no és cavall.
Plou, obre la finestra.
Tu, tanca la porta.
No sortiu pas.
La forma interrogativa
Cèsar somnia la Gàl·lia per als romans.
Qui somnia la Gàl·lia per als romans?
Quin país somnia Cèsar per als romans?
A qui li somnia Cèsar la Gàl·lia?
Què hi fa Cèsar a la Gàl·lia?
O, Quan de temps l’ha somniada?
Com l’ha somniada?
I els calamars, somnien amb la romana?
Qui posa el verb primer,
es treballa la posteritat.
(HOR.)
La natura és ubiqua en motiu que la raó és seca.
(HOR.)
La disposició
la topografia
la localització
la versemblança
la claredat
i el gust.
Ja m’ensumo una objecció.
Les regles de tota sintaxi es redueixen a dos punts:
la concordança i la dependència.
El vent no doblega l’arbre, però doblega el bambú.
El sol és brillant.
L’aigua de la mar és salada.
Els fruits d’aquest arbre són madurs.
El bou té més paciència que el cavall.
Cavall blanc no és cavall.
PRIMERA PART
RECAPITULACIÓ I OBSERVACIONS
Primer llegeix i després judica.
(LUCR.)
1. Ni article, ni pronom, ni participi, ni conjunció, ni verb, ni substantiu, ni veu.
2. Si hom vol insistir en fer afirmacions que col·loqui “ver” després d’escriure.
3. No ve al cas la distinció de gèneres.
4. Un signe accessori o la repetició d’un signe determina el nombre.
5. La direcció del signe verbal caracteritza les persones.
6. La infecció del mode no admet sinó tres temps.
7. Sovint és un objecte.
8. No té el peu pres a l’adverbi.
9. Els elements del discurs no es disposen com s’indica.
10. Els signes es disposen a taula com a la natura.
11. Primer les circumstàncies.
12. Després el substantiu de qui han abusat.
13. L’adverbi després del verb.
14. El verb després del subjecte.
15. El règim no referma mai cap idea ni causa.
16. La preposició amb termes de port.
17. La interjecció que es rebel·la.
18. El signe sobre el qual reposa l’interrogant el darrer.
19. Que els termes de la proposició siguin arranjats com segueix.
20. Que la proposició sigui situada entre els dos termes davant els
complements.
21. Les dues proposicions mantenen relacions.
22. El signe de la possessió damunt l’objecte posseït.
23. El gest indicatiu.
24. El signe de la interrogació ocuparà la fase positiva.
25. Recapitula.
Els principis exposats al llarg d’aquestes pàgines, no pas amb un afany de
discussió, sinó sota la forma dogmàtica que permet de ser més breu, i
acompanyats d’exemples escollits, haurien de posar el lector sota la via de les
observacions i, per aquesta percepció general de la gramàtica dels signes, li
haurien de facilitar considerablement l’estudi.
Hom podrà aleshores, dins el cos d’un diccionari, no entrar dins els
desenvolupaments circumstancials sinó és a propòsit dels signes que
presenten alguna particularitat remarcable, i procurar-se per cadascun un o dos
exemples, que no serà un avantatge gens mediocre.
En fi, totes les parts reunides formaran una obra completa que podrà ésser
consultada amb plaer, cadascú amb el seu punt de vista, el mestre i l’aprenent,
el sord-mut i el parlant, el saberut i l’home de món.
Aquí fineix la tasca que m’havia encomanat. Pugui la intenció amb que aquest
llibre ha estat escrit conciliar les simpaties i valdre-li la indulgència del públic a
qui s’adreça.
Fi.
