analisi de la UD ESO.pdf

ANLISI UNITAT DIDCTICA

- -

Olga Espada i David Gmez

INS Europa UPF 2015

2

NDEX

o Presentaci de la unitat didctica

o Competncies treballades

o Objectius

o Seqncia didctica

o Tasques realitzades a les sessions

o Material del alumne

3

1. Presentaci de la unitat didctica

La unitat didctica anomenada ser impartida a

es troben segregats en tres grups segons el seu rendiment acadmic. El primer grup,

G1 constitut per 22 alumnes, presenta un bon rendiment acadmic, uns bons resultats

a les avaluacions, una bona actitud a classe, fa els deures i estudia pels exmens.

Desprs tenim el G2 constitut per 20 alumnes, presenta un rendiment

e

tots presenten una actitud ms dispersa amb problemes per a concentrar-se, costa

que entreguin els deures i normalment no estudien gaire pels exmens finals.

Per ltim, el G3, grup format per 12 alumnes, amb majors problemes de

conflictivitat i rendiment acadmic. Sn alumnes que passen les classes sense treure

un bolgraf i una llibreta, que tenen major nombre de suspensos. Aquestes condicions

fan que tinguin adaptaci curricular.

La Unitat didctica que he preparat es treballar als grups de G1 i G2. En

alumnes que presenten una actitud ms desmotivada i passiva a classe. En el cas de

G3 treballen per un projecte interdisciplinari entre tecnologia i Biologia.

de la Unitat didctica s que tots els alumnes comprenguin quina s

constitueixen el nostre organisme, si tots ells tenen la mateixa funci. Quins sn els

principals msculs del nostre cos quines lesions podem patir, quina importncia tenen

els hbits posturals en la nostre salut fsica i veure com tots aquests conceptes queden

permeten el moviment als ssers vius. A efectes avaluatius, els alumnes hauran de

conixer anatmicament el sistema esqueltic, el sistema muscular, articulacions,

una progressi en el nivell de coneixement. Les primeres activitats sn senzilles i

pretenen donar un primer contacte amb conceptes bsics de la unitat. Per tal de

simplistes relacionades am

seqncia de activitats anir augmentant en grau de complexitat.

que molts dels alumnes de 3r practiquen algun tipus

de casa, per donar consistncia

aquests models que construirem entre tots.

4

estvem construint, quina funci t, quina estructura i on tenen cabuda els ossos dins

del sistema locomotor. Hem dedicat dues sessions a la construcci dels ossos. La

tercera sessi, ha consistit en dedicar la primera mitja hora de la sessi a comparar els

nostres models amb models construts pels cientfics. En concret la presentaci de

cranis de la Luci (Australopithecus afarensis)

que els cientfics tamb utilitzen els models per estudiar i aprendre la forma de com

nova, la r

1h i mitja de durada, els alumnes han de realitzar una srie de qestions on han de

pensar i buscar quins ossos i msculs es treballen amb la realitzaci de diferents

entura que sn els que ells han seleccionat que volen practicar en aquests

Els alumnes podran decidir si volen anar a un alberg de muntanya o de platja, i

t. En total escollirem

i msculs es treballen.

Desprs, amb el mateix context dels campaments, pensarem per grups el tractament

prctica de mesura dels ossos per parelles. Els alumnes es mesuraran els diferents

ossos del cos i determinaran la seva longitud. La hiptesi que volem desmentir s si

existeixen diferncies entre nois i noies. Per aix haurem de pensar quins ossos volem

a manera introduirem conceptes com, el

dimorfisme sexual i el creixement dels ossos. Desprs de la prctica de mesura dels

jocs de pistes per equips. Aprofitarem el conte

relacionats amb els hbits posturals, coneixements que poden integrar en la seva vida

quotidiana i amb la ergonomia adaptada al nostre cos. Una nova sessi de lesions

esportives amb esportistes olmpics, aprofitarem el nostre context per a poder plantejar

diferents lesions que presenten alguns esportistes coneguts. Per ltim, una prctica on

veurem els ossos i msculs per dins. La ltima sessi ser un examen teric. Ams

ls coneixements que han adquirit.

unitat perqu aquests siguin diversos i globalitzadors i aix aconseguir un aprenentatge

significatiu i ajudar a adquirir major alfabetitzaci cientfica, intentant incrementar la

ms la seqncia de activitats basada en la Taxonomia de bloom, planteja una srie

de tasques amb la intencionalitat de construir el coneixement dels alumnes des de un

grau de complexitat bsic fins una integraci del coneixement ms complexa. Dins

oral, etc. Es important que aconseguim que els alumnes tinguin una certa

5

autoregulaci dels continguts que es treballaran per tal de tenir bons resultats en les

seves avaluacions.

2. Competncies

2.1. Competncies gene

2.1.1. Competncia en comunicaci lingstica i audiovisual

Comprendre la informaci i expressar idees i raonaments per escrit i de forma

oral.

Redactar petits text escrits relacionats amb el sistema locomotor.

Relacionar termes i expressions colloquials amb el lxic cientfic.

2.1.2. Competncia matemtica

Pressa de dades de forma experimental.

Comprensi de la prpia naturalesa de la cincia.

Elaboraci de diferents clculs a partir

Interpretaci dels resultats.

2.1.3. Tractament de la informaci i competncia digital

internet.

Utilitzar els recursos disposats pel professor.

Desenvolupar estratgie

Utilitzar els diferents coneixements adquirits a diferents contexts plantejats.

2.1.4. Competncia social i ciutadana

reals.

Desenvolupar empatia amb persones que pateixen malalties i discapacitats.

Conixer les normes bsiques de seguretat i higiene postural.

2.1.5. Competncia per aprendre a aprendre

cceptades socialment.

Establir connexions entre coneixements terics adquirits i fets quotidians.

2.1.6. Competncia cultural i artstica

Valorar la qualitat esttica i la creativitat en la presentaci de les tasques.

2.1.7. Autonomia i iniciativa personal

Conixer les prpies capacitats i limitacions.

Treball cooperatiu.

2.2. Competncies especfiques de la matria

tecnolgic de la cincia, i per tant, ms globalitzador.

Verbalitzaci del nou coneixement cientfic adquirit.

Integraci dels coneixements a dins de la seva vida quotidiana.

6

Desenvolupament de la competncia cientfica a travs del tractament de

eris de

selecci.

3. Objectius

L vertebrador de la seqncia gira entorn a la proposta de

n els elements de les articulacions mbils.

moviment del cos.

Relacionar adequadament els diferents tipus de teixit muscular amb la seva

funci especfica.

Diferenciar el paper que juguen els diferents sistemes esqueltics i muscular,

en els bons hbits posturals i el tractament de possibles lesions.

Que els alumnes puguin desenvolupar hbits de vida saludables que

contribueixin a una millora de la qualitat de vida.

3.2. Objectius actitudinals

Fomentar la creativitat i rigurositat en la redacci de diversos textos.

3.3. Objectius procedimentals

Aprendre a treballar en grup, tant si es treballa en parelles com en grups.

Cercar la informaci i ser capa de sintetitzar-la de forma adient.

Redacci de diferents textos amb correcci estructural i gramatical.

7

4. Seqenciaci de la unitat didctica

SESSI 1

Fase del cicle: Presentaci de la unitat, idees prvies i activitat de

Descripci:

Presentaci de la unitat didctica

Introducci a continguts de la unitat i idees prvies

. En aquesta

activitat per parelles introductria a la unitat es pretn, mitjanant el modelatge

t

estructural dels ossos com a peces amb una morfologia concreta i precisa en el

alumnes hauran de donar resposta a diverses qestions relacionades amb els

ossos treballats. Aquestes qestions ja hauran estat presentades als alumnes a

:

La primera part de la sessi, mitjanant una presentaci powerpoint,

at.

La segona part de la sessi, o muntatge dels models, es realitzar per parelles.

de les peces finals.

Atenci a la diversitat:

El treball manipulatiu

Els grups i parelles formats pel professor, seran el ms heterogenis possibles.

Avaluaci:

modelatge.

Materials i recursos:

Dispositiu multimdia per projecci de la presentaci de la unitat i vdeos a

aquells ossos que pfacilitar la tasca dels diferents grups.

Ser necessria argila, figures de porexpan, diaris, retoladors cartolines, plnols en 2D ossos.

8

GUIA DE CONSTRUCCI

DELS OSSOS DEL COS

9

Primer de tot heu de saber que els models representen alguna cosa, objecte que simula la realitat, per no es en si la realitat mateixa. En aquest cas anem a construir

QU VOLEM FER? Construirem models de diferents ossos del nostre cos. Models de:

Crani: 3 cranis, 6 alumnes

Bra: hmer, cbit, radi esquerres, 4 alumnes

Cama: fmur, tbia i peron, maluc esquerre (pelvis), 6 alumnes

Columna vertebral: vrtebres torciques i costelles (cervicals o torciques o lumbars), 4 alumnes

QU APRENDREM? Conixer quina forma tenen

Conixer quina funci tenen

Com sn els ossos de les vsceres.

Com sn els ossos responsables del desplaament.

Quins ossos formen articulacions fixes, mbils i semimbils.

QU FAREM SERVIR? Materials

Argila

Figures de porexpan

Diaris

Silicona lquida

Retoladors

Cartolines

Plnols en 2D i vdeos de com realitzar els models.

QUINS PASSOS HEM DE SEGUIR?

Interpretar plnols en 2D i aplicar-ho en 3D,

Mirar vdeos per la construcci dels ossos,

construcci,

Tenir en compte quins sn els ossos que constitueixen cadascuna de les parts. Elaboreu els ossos tenint en compte com integrar-los entre ells.

Indicar les parts de cada os.

QESTIONARI Els ossos que esteu modelant sn ossos llargs, curts o plans?

Els ossos que esteu modelant tenen funci axial o apendicular?

Quina funci exerceixen al cos hum?

semimbil?

Un articulaci fixe: ossos del crani, sacre; articulaci mbil ossos de les mans.

10

1. ssos llargs: La seva llargada s ms important que el gruix o l'amplada.

Sn els que constitueixen les extremitats. Sn ssos llargs, entre d'altres el fmur, la tbia, el peron, l'hmer, el radi, el cbit, ...

2. Ossos curts: La seva llargada s prcticament igual que l'amplada i el gruix, generalment sn fora petits. Predominen a les zones de les articulacions. Sn ssos curts, entre d'altres els carps. els tars, les vrtebres, ...

3. ssos plans: La llargada i l'amplada sn gaireb iguals, per el gruix s ms petit. Sn ssos plans, entre d'altres l'omplat. els parietals, l'occipital, el frontal, ...

El sistema ossi hum consta d'ssos i articulacions i fa diferents funcions:

Protecci

Sosteniment

Moviment

Emmagatzematge

Regulaci hormonal

11

La funci protectora consisteix en protegir els rgans interns ms importants de les accions exteriors, com per exemple el crani, que protegeix el cervell, les costelles que protegeixen el cor i els pulmons, o les vrtebres de la columna que protegeixen la medulla espinal.

La funci de sosteniment consisteix en donar estabilitat als rgans interns i en mantenir el cos en l'espai. Aquests tamb donaran suport als msculs, permetent que aquests no perdin la seva estructura.

La funci de moviment consisteix en permetre els diferents moviments que poden per les diferents parts del cos.

Emmagatzematge: Els ossos poden emmagatzemar calci, i estan involucrats en el metabolisme del calci, mentre que la medulla ssia pot emmagatzemar ferro en forma de ferritina, i est involucrada en el metabolisme hum del ferro.

Regulaci hormonal: Les cllules ssies alliberen una hormona, que contribueix a la regulaci del sucre en sang (glucosa) i del greix.

CLASSIFICACI:

aproximadament, representa el sustent del pes de tot el cos, a ms de protegir els rgans interns, com el cor, els pulmons, el cervell...etc. format per: crani, columna vertebral, costelles i

Ossos de la columna vertebral (26 ossos) dividits en 7 vertebres cervicals(coll), 12 torciques, 5 lumbars, 1 sacre (format per la fusi de 5 vertebres i cccix (format per la fusi de 4 vrtebres).

Cap amb 29 ossos, dividit en crani amb 8 ossos; cara amb 14 ossos, oda amb 8 i el hioides que es un os localitzat a la gola que no esta articulada.

Trax amb 25 ossos dividit en 12 parells de .

ment, constituts per les extremitats superiors i inferiors del cos, com els braos, cames. Ossos llargs encarregats del moviment i sustent dels msculs del cos.

Ossos de la cintura es format per 4 ossos.

Ossos de la extremitat superior 32 ossos en cada bra dividits en: bra amb un

os, avantbra amb dos ossos, carp o canell amb 8 ossos, metacarp o ma amb

5 ossos i falanges o dits amb 14 ossos.

Ossos de la cintura plvica o maluc formada per 3 ossos units.

O or 31 ossos a cada cama dividits en: 3 cama, 8 al

tars, 5 al metatars i 14 ossos a les falanges.

12

Et proposem que construeixis un crani hum! de potenciar la teva visi en 3D i imaginar-recursos online i imatges en 2D que mostren com sn els ossos del crani, la seva forma i estructura.

Al crani podeu veure molts ossos, sn 8 els ossos principals, construu els vostres cranis i dibuixeu amb una lnia el lmit de cadascun dels ossos un cop estiguin assecats.

El crani rincipalment. El crani hum est format per de 8 ossos principals que formen una cavitat oberta i ovoide de espessor variable amb una cavitat aproximada de 1450ml als adults.

Frontal, Parietals (hi ha dos);Occipital; temporals (hi ha dos), Etmoids; Esfenoids

Repartiu-vos per parelles per a construir i modelar 3 cranis.

PROJECTE 2: CONSTRUCCI DE LA EXTREMITAT SUPERIOR

(4 ALUMNES)

Et pr ! bra haurs de potenciar la teva visi en 3D i imaginar-alguns recursos online i imatges en 2D que mostren com sn els ossos de la cama, la seva forma i estructura.

s un conjunt de 64 ssos (32 per cada bra) articulats entre ells que formen part de l T una funci de suport als msculs, permetent al

No hi ha cap funci protectora de cap rgan en aquesta part del cos hum. Els ssos que podem diferenciar a cadascun dels braos sn: Clavcula, omplat, hmer, cbit, radi, ssos carpians (8 en total), ssos metacarpians (5) i les falanges (14). Repartiu-vos per parelles per a construir i modelar: hmer, cbit i radi esquerres.

PR

(6 ALUMNES)

Et pr Per la construcci a cama haurs de potenciar la teva visi en 3D i imaginar-

Aqu teniu alguns recursos online i imatges en 2D que mostren com sn els ossos de la cama, la seva forma i estructura.

s un conjunt de 62 ssos (31 per cada cama) articulats entre ells que formen part de uport

protectora a les extremitats inferiors. Els ssos que podem diferenciar a cadascuna de les cames sn: Coxal (format per la uni de tres ssos), fmur, tbia, peron, rtula, ssos tarsians (un total de 7), metatarsians (5) i les falanges (14).

13

Repartiu-vos per parelles per a construir i modelar: fmur, tbia i peron, maluc esquerre.

PROJECTE 4: CONSTRUCCI DE LA COLUMNA VERTEBRAL

(4 ALUMNES)

Et proposem que construeixis algunes vertebres de la columna vertebral humana i costelles! a columna haurs de potenciar la teva visi en 3D i imaginar- i imatges en 2D que mostren com sn els ossos de la columna, la seva forma i estructura.

Per elaborar aquesta columna, decidiu quin tram de columna voleu construir, formant part de les diferents peces que trobem a la columna vertebral.

Sn un total de 26 ssos (en un adult), que formen una estructura complexa de peces articulades entre s amb discos, donant suport al crani i sostenint-se sobre la pelvis.

medulla espinal i donant suport a una bona quantitat de msculs del cos que donen suport i equilibri per a la locomoci. Es diferencien 5 regions al llarg de la columna vertebral, essent, de dalt a baix; cervical (vrtebres C1 a C7), torcica (vrtebres T1 a T12), lumbar (L1 a L5), sacra (fusi de 5 ossos) i coxgea (fusi de entre 3 i 5 ossos). Repartiu-vos per parelles per a construir i modelar: cervicals torciques i costelles.

Recursos bibliogrfics, atles anatmics:

Atles anatmics digitals:

http://www.edu365.cat/aulanet/coshuma/

http://www.boneclones.com/catalog-human-adult-skulls.htm

http://www.xtec.cat/~rvillanu/locomotor/locomotor.htm

https://www.youtube.com/watch?v=UBdtyo-4eM0

Vdeos per la construcci del crani:

https://www.youtube.com/watch?v=Jq_GMIAEHqk

https://www.youtube.com/watch?v=QC7dbX2Gi6A

https://www.youtube.com/watch?v=Sdo_2mxLvFY

14

ATLES ANATMIC

CRANI

BRA

cbito

15

HMER

CBIT I RADI

16

CAMA

FMUR

17

TIBIA I PERON

PELVIS

18

COLUMNA VERTEBRAL

VRTEBRES TORCIQUES

19

COSTELLES

20

SESSI 2

Fase del cicle ,

elaboraci del qestionari i posada en com.

Descripci:

Entrega dels fulls de qestionari, finalitzaci dels models iniciats la sessi

anterior i resoluci de les preguntes plantejades

Posada en com dels models realitzats i de la resoluci de les qestions sobre

:

La con

anterior.

qestions plantejades pel professor.

En la posada en com, cada parella exposar de forma breu, davant la resta

dels companys, les respostes del seu qestionari obtingudes a partir del model

treballat.

Les diferents exposicions i els reforos de continguts per part del professor, no

La

manera queden integrats els nous coneixements relacionats amb la sistema

esqueltic.

Les preguntes que han de respondre estan relacionades amb conceptes com,

, quina funci exerceix?, quina estructura t?, s

pertany al aparell axial o apendicular?, etc.


A la posada en com per parelles es pretn fer novament mfasi amb els

manera generar

-los especialment partcips de la

classe. El professor corregir i ajudar a fer mfasis a les parts que consideri

important reforar durant les diferents exposicions.

Aquest treball, dut a terme en dues sessions en petit grup, incrementa

Avaluaci:

durant la posada en com.

Recollida a la finalitzaci de la classe dels models i els qestionaris.

22

1.- Quin os ests modelant?

2.- on es situa aquest os? Descriu a quina part del cos es troba.

3.-

4.-

5.-

23

QESTIONS FINALS RELACIONADES AMB LA CONSTRUCCI

DELS NOSTRES MODELS

Quines dificultats heu tingut alhora de construir el vostre model?

Creieu que els ossos son aix de massissos per dins? Com creieu que sn?

Perqu creieu que volen models com aquests els cientfics?

24

SESSI 3

Fase del cicle:

Tancament de la prctica de construcci de models ossis amb la presentaci

Luci (Australophitecus afarensis)

Resoluci de qestions relacionades amb la construcci de la Luci.

Resoluci qestionari idees prvies de la importncia del esport.

:

entre tots.

La segona part es crearan els grup Campaments

esportius que es mantindran fins a la sessi 6.


amb preguntes dirigides per part del professor cap al mxim nombre

compatibilitat dels alumnes i sent el ms heterogenis possibles.

Avaluaci:

La prctica consisteix en el treball cooperatiu per resoldre la fitxa esportiva

plantejada.

Es valorar sobretot la posada en com en forma de debat que englobar la

unitat.


Full del qestionari previ (1 per grup)

Dispositiu multimdia per projecci vdeos i presentaci assignatura.

Dispositius informtics amb connexi a

25

Creieu que hem de cuidar la salut dels nostres ossos, msculs, lligament,

articulacions?

De quina manera creieu que podrem cuidar el nostre cos?

Heu tingut alguna lesi

Com creieu que podem associar aix a practicar exercici regularment?

qu es diferncia?

26

Prctiques algun esport al llarg de la setmana? Quin?

club pels diaris, televisi o

mitjans de comunicaci?

27

SESSI 4

Fase del cicle Campaments esportius.

Descripci:

Els Campaments esportius la idea que

de 3r tenen la oportunitat de participar en uns campaments esportius. Per

campaments amb esports relacionats amb la muntanya o amb la platja. Han de

pensar les seves preferncies i per consens de tots decidirem si marxem

albergs de muntanya o platja i quins esports volem practicar. En decidirem 5

esports i els treballarem per grups de 4 alumnes. Un cop tinguem decidit

ossos i articulacions es treballen quan es practica cadascun dels 5 esports

plantejats

companys qu

seleccionat.

:

Acord democrtic dels esports que voldrem practicar.

Avaluaci:

treball en grup.


Dispositius informtics amb connexi a internet (mnim 1 per cada 2 alumnes).

Vdeos dels espor

28

FITXA TCNICA

Alberg/Hotel escollit:

Ubicaci:

Esport seleccionat :

Integrants del grup:

Seleccioneu una descripci que correspongui al vostre esport:

esport

Imatge

29

Pot ser un esport competitiu?

Perqu us interessa aquest esport?

QUINES PARTS DEL COS ES TREBALLEN FENT

SELECCIONAT

Quins ossos estan movent-se i quin tipus de moviment fan?

30

Quins msculs estem fent funcionar quan el practiquem?

Quines articulacions pateixen ms? Podeu explicar el motiu?

32

SESSI 5

Fase del cicle:

Correcci per grups de les treballades. (3

Sntesi dels continguts treballats del sistema esqueltic i muscular

. (3

Descripci:

Els grups formats des de la sessi 3, ara pensaran quin possible tractament pot

tenir alguna de les lesions ms freqents que esdevenen amb la prctica de

Gesti de :

Continuaci amb el treball cooperatiu amb els grups heterogenis formats a la

sessi 3.

Avaluaci:

treball en grup.

ntada pels integrants del grup.



33

Reps final sistema locomotor i sistema muscular

Conceptes que ja hem treballat:

La funci del sistema locomotor s:

El sistema locomotor est composat per 5 grups:

Les funcions dels ossos, msculs, tendons, articulacions i lligaments sn:

El Sistema esqueltic: funcions:

34

Quines formes i parts poden tenir els ossos del nostre cos?

Difisis: Epfisis:

Perqu estan formats els nostres ossos?

La composici dels nostres ossos:

Formats per s un tipus de cllula especial que viu secretar o reabsorbir el teixit ossi, la

matriu ssia. submergides en una substncia entre cllules Substncia rgida molt rica en sals minerals (calci i fsfor).

Cada___________________ Recobert per una fina capa de lquid que ocupa la seva llacuna,

comunicaci.

La composici dels nostres ossos:

El teixit ossi pot ser:

Teixit ossi esponjs.

Cont , encarregada de fabricar

les cllules sangunies.

Teixit ossi compacte.

35

Cont la , teixit gras localitzat als canals

dels ossos llargs.

Indiqueu al dibuix: teixit ossi compacte, teixit ossi esponjs,

Medulla ssia vermella, medul.la ssia groga.

El teixit ossi est viu o mort?Perqu?

Quins medulla ossia?

Avantatges:

1. Beneficis fsics: reducci de malalties cardaques, osteoporosis, diabetis, hipertensi, colesterol,...

Inconvenients:

1. Ms probabilitat de patir lesions ssies, musculars,... que una persona que no practiqui esport.

36

Sistema muscular: funcions

Qui forma aquest sistema muscular?

Quines funcions te el sistema muscular?

Que composa el teixit muscular?

Funcions

Principals msculs que composen el nostre sistema muscular:

Msculs del cap:

37

Msculs del tronc:

Msculs de les extremitats superiors:

Msculs de les extremitats inferiors:

Teixit muscular

Tipus de teixit muscular

Msculs de teixit muscular llis:

Msculs de teixit muscular estriat esqueltic:

Msculs cardacs:

Salut del sistema esqueltic i muscular

Elements del sistema esqueltic: Resistents i flexibles a la vegada moltes possibilitats de lesionar-se.

Cal evitar moviments bruscos i violents, males postures utilitzar elements de protecci adients a cada esport, practicar esport amb regularitat, realitzar escalfament previ.

38

SESSI 6

Fase del cicle:

Escollirem les lesions que volem conixer (5

Sessi de tancament, on treballarem les lesions esportives a partir del context

.

Realitzaci de la tasca primer en parelles (1

Elaboraci de la graella entre tots (35

Entrega de la graella autoavaluativa: Com porto els continguts de la unitat?

deures per setmana santa.(5

Descripci:

Els grups formats des de la sessi 3, ara pensaran quin possible tractament pot

ta conegut.

:

Continuaci amb el treball cooperatiu amb els grups heterogenis formats a la

sessi 3.

Avaluaci:

treball en grup.

Es



39

o PRCTICA LESIONS ESPORTIVES

Ja vam comentar a les sessions anteriors qu, amb la prctica possibilitats de poder patir lesions en el nostre cos. Pensem en les lesions esportives que podem patir si anssim a fer els Campaments esportius: Pensem entre tots!

Per conixer les principals lesions esportives i saber descriure millor cadascuna de les parts afectades pensarem entre tots, les lesions ms freqents que podem patir i acudeixin, i farem una breu descripci del que passa quan patim aquesta lesi, amb quins esports podem patir la lesi i si coneixem algun tractament.

Tindrem 10 minuts per a resoldre-ho per parelles i desprs ho debatrem en grup el quadre i apuntarem les idees clau.

Tipus de lesi o dolors

Parts del cos que poden estar

afectades

Descripci de la lesi

Alguns esports que poden

provocar aquesta lesi

Tractament

Rampes

Esquin de lligaments

Luxacions/dislocacions

Trencament fibrillar

Contractures

Agulletes

40

o

SOM CONSCIENTS DEL QUE SABEM? SISTEMA LOCOMOTOR (sessions 1-6) Avaluaci final (Sessi 8)

Sessi Pregunta guia del context

Idees cientfiques Molt, bastant, poc o gens (Sessi 6)

Llibre digital

Molt, bastant, poc o gens

S1 S2

Construm ossos amb argila?

Sistema locomotor

Funci del sistema locomotor

Pg.

Quines parts composa el sistema locomotor

Funcions dels ossos, msculs, articulacions, tendons i lligaments

S3 tamb el fan servir els cientfics!

Sistema esqueltic

Funcions del sistema esqueltic Pg.

Esquelet axial, esquelet apendicular

nostre cos

Els principals ossos que formen el nostre esquelet

S5 Imatges amb microscpia ptica i electrnica:

Composici del sistema esqueltic

Quines cllules composen el sistema esqueltic i funcions

Pg.

S5 Un os est viu? Composici interna

estructura

Pg.

Tipus de teixits ossis: teixit ossi esponjs i teixit ossi compacte.

Tipus de medulla ssia que composa cada teixit.

Quina diferncia hi ha entre la

medulla espinal?

S4 S5

Campaments esportius

Sistema muscular

Importncia del esport per la salut del sistema muscular i esqueltic.

Pg.

Funcions del sistema muscular.

Els principals msculs que formen el nostre esquelet

41

Els principals teixits que formen els msculs del nostre cos

Contracci muscular.

Insercions musculars als ossos.

Possibles lesions que podem patir fent esport.

Tractament de les lesions.

S6 Quines lesions podem patir?

Sistema esqueltic i muscular

Importncia de salut del nostre cos.

Pg.

Lesions esportives.

Malalties ssies i musculars.

Tractament de lesions.

S7-8 Joc per equips: Hbits posturals

Sistema esqueltic i muscular

Salut del sistema muscular i esqueltic: importncia de la higiene postural i hbits.

Pg.

S9 Treball prctic:

una roca calcria?

Sistema esqueltic i ossi dins.

Pg.

os: estructura i composici

Quines sn les semblances i

calcria?

Voldries saber alguna cosa ms?

42

o DEURES SETMANA SANTA

NOTCIA

ESPN OTROS DEPORTES, 20 Ago 2011

REBECCA BROSS SE LESIONA UNA RODILLA ST. PAUL, Minnesota La vigente campeona Rebecca Bross ha quedado fuera de los Campeonatos USA de Gimnasia despus de lesionarse su rodilla izquierda en el ejercicio de salto de potro. Supuestamente lastimada por una luxacin de rotula. Bross todava estaba girando en el aire y aterriz, cuando al parecer su rodilla qued forzada. Ella se derrumb sobre la colchoneta, gritando, y el entrenador Valeri Liukin inmediatamente salt sobre la plataforma y llam a los instructores. Mientras los instructores comprobaban la rodilla, Bross cubra su cara con sus manos y Liukin palmeaba su cabeza. Despus de varios minutos, la pierna derecha de Bross estabilizada y fue transportada fuera de la plataforma. Abandon la arena en una silla de ruedas, con la pierna elevada, mientras el pblico la aplauda. Esta era la primera competicin de Bross desde que se le practic ciruga en el tobillo en el mes de noviembre.

ELS RESULTATS MDICS: com para les radiografies de a dalt amb les de a baix trobes diferencies aparents?

43

QESTIONS RELACIONADES

Quina lesi a patit?

Quins ossos i msculs sn els afectats?

Qu li a ocasionat la lesi?

44

SESSI 7

Descripci:

Preguntes idees prvies (powerpoint) dels seus hbits posturals i breu

Qestionari individual:

Activitat grupal: (anlisi dels 5 hbits posturals): Recomanacions diferent

context.

:

resolent una srie de incgnites relacionades amb els Hbits Posturals.

ser impartida pel professor intentant fer partcips amb preguntes als alumnes.


Hbits posturals

es pretn emfatitzar aquells conceptes on els alumnes

puguin seguir presentant dificultats, dedicant una especial atenci en els

Avaluaci:


Hbits posturals. (1 per alumne)

Ordinadors amb connexi a internet per la elaboraci de a la tasca. (1 per

alumne).

45

ACTIVITAT HBITS POSTURALS

SISTEMA LOCOMOTOR

46

PRCTICA HBITS POSTURALS

Avui treballarem els bons hbits posturals. Al llarg del dia adoptem moltes posicions que podem mantenir durant ms o menys temps.

Si adoptem uns bons hbits posturals al llarg del dia, podrem prevenir futures malalties al nostres ossos, articulacions, lligaments i msculs.

Algunes malalties que es poden desenvolupar provocades per uns mals

discal.

Responeu el segent qestionari per saber si teniu o no uns hbits posturals saludables

que protegiran la salut del vostre cos.

1.- Quina postura adoptes dormint?

De costat

Cap per a baix

Cap per amunt

Altres:

2.- Quantes hores creus que passes de peu?

[ ] Menys de 2 hores [ ] entre 2-5 hores [ ] ms de 5 hores al dia.

3.- o quan camines?

cos recolzat cap a un costat.

Altres:

47

4.- Quantes hores passes assegut?


5.- hores assegut?

mirant cap el davant.

Amb tot el cos inclinat cap un costat.

Altres:

6.- Quantes hores passes davant del ordinador?


7.- De quina manera situes el cap i el cos davant la pantalla?

Amb el cos recte i el cap recte, parallel a la pantalla del ordinador.

Amb el cos cap enrere de la pantalla i el cap mirant cap a baix.

a una banda de la

taula.

Altres:

8.- Quants quilograms de pes creus que portes a la motxilla aproximadament cada dia?

9.- De quina manera portes la motxilla?

El pes queda situat a la teva esquena i les tires estan adaptades a la teva alada.

El pes penja per sota del cos portes les tires excessivament llargues i la motxilla queda

separada del teu cos.

10.- Quina cadira s ms incmode per a tu?

11.- Perqu creus que s incmode?

48

12.- Portes tacons algun dia de la setmana?

13.- Quants centmetres

14.- Si heu de portar moltes bosses a les mans de quina manera les transporteu?

De qualsevol manera intento portar les bosses com puc

Reparteixo ms pes al meu bra ms fort

Reparteixo el pes de manera equitativa, perqu quedin compensats tots dos costats.

15.- De quina manera aixequeu una caixa que es trobi al terra?

-la

millor

ectar b la

caixa.

16.- com subjecto la caixa mentre la transporto?

Agafo la caixa i la poso en un ombro.

Agafo la caixa per a baix estirant els braos, quedant la caixa enganxada al meu cos.

Agafo la caixa doblegant els braos i mantenint la caixa en

ACTIVITAT EN GRUPS

Ara treballarem per grups. Cada grup haur de pensar quines sn les conseqncies dels mals hbits posturals i haur de fer una proposta o consell per a poder corregir aquests possibles mals hbits.

GRUP 1: HBITS POSTURALS PER DORMIR

Quins hbits posturals sn els ms adequats per dormir?

Perqu sn adequats?

Quin s la posici ms aconsellable per dormir?

Quins ossos i quins msculs poden estar afectats?

Quines malalties podrem desenvolupar amb una mala posici per dormir?

Quin consell donaries si fossis venedor de matalassos?

49

GRUP 2:

Quins hbits posturals sn els ms adequats per estar assegut moltes hores?

Perqu sn adequats?

A quina distncia ens hem de mantenir de la pantalla del ordinador?

Quina s la collocaci ms adequada de les mans? Perqu?

Quin tipus de cadira s la ms adequada per a treballar? Perqu?


Quines malalties podrem desenvolupar amb una mala posici ?

GRUP 3: HBITS POSTURALS PER A PORTAR LA MOTXILLA CADA DIA

Quina s la manera ms adequada per a portar la motxilla?

Quin s el mxim de pes aconsellable per portar diriament?

Quin tipus de motxilla s la ms aconsellable?


Quines malalties podrem desenvolupar amb una mala posici i sobreps de la

motxilla?

Quin consell donaries als alumnes del institut Europa si fossis el director?

GRUP 4: HBITS POSTURALS PER A PORTAR TACONS

s aconsellable portar tacons?

Quin calat s ms adient per a cada dia?


Quines malalties podrem desenvolupar ?

GRUP 5: HBITS POSTURALS PER A TRANSPORTAR OBJECTES PESANTS

Quina s la manera ms adequada per aixecar un objecte situat al terra? Perqu?

Quin s la manera (posici dels braos, tronc, etc.) ms adequada per a transportar un

Quin s el mxim de pes aconsellable que podem transportar amb les mans?

Quina s la mxima distncia que pots transportar un pes amb les mans?


Quines malalties podrem desenvolupar amb una mala posici del cos o sobreps?

RESUM

Els bons hbits posturals es troben en cadascun dels nostres moviments quotidians. Com per exemple quan estem dormint, asseguts, drets o movent objectes pesants. Aquests han de ser saludables pel nostre cos, especialment de la nostre esquena i cames. Per tant algunes recomanacions importants:

Hem de intentar anar canviant les postures del nostre cos si hem de estar molta estona sense

Hem de procurar que la majoria de moviments o postures quan estem dormint, drets, asseguts o davant del ordinador m , per amb naturalitat.

50

Hem de evitar sobrecarregar una part del nostre cos per evitar possibles lesions, com contractures musculars, desviacions de columna, hrnies discals, genolls desviats, etc.

com un esquin i podem arribar a desviar la columna vertebral.

s recomanable fer estiraments musculars regularment per no tenir la musculatura descompensada.

51

SESSI 8

Fase del cicle: Sntesis final de la unitat.

Descripci:

A la primera part de la sessi es far entrega de totes les activitats corregides

Observac

Es donar un temps perqu els alumnes les revisin les altres activitats

entregades i es dedicar un temps a resoldre dubtes que puguin sorgir.

La segona part de la sessi es dedicar a fer la sntesis final dels continguts

treballats a la unitat. La mecnica consistir en que repassem entre tots els

continguts que els alumnes creuen que sn els trets importants treballats al

:

Protegim el

nostre cos en format de debat i posteriorment, el professor es dedicar a

resoldre els d

altres activitats corregides. Les resolucions les realitzaran els mateixos

alumnes, amb el professor com a guia, i es faran en forma de debat grupal.

La segona part, el professor preguntar a

partcips als alumnes.


preguntes, les resolgu

Que ells mateixos determinin quins continguts sn els importants, els far

Avaluaci:


imatges pertinents.

52

SESSI 9

Fase del cicle: Realitzaci del treball prctic de la dissecci de la pota de pollastre.

Descripci:

Realitzaci de la prctica de dissecci

:

rme per grups.


estructura dels ossos i msculs.

Avaluaci:

Els alumnes hauran de presentar un informe de prctiques on es tindr en

alitzada.


Gui i qestions a resoldre en el treball prctic (1 per grup)

Cuixes de pollastre (1 per grup)

Equip de dissecci (1 per grup)

53

PROTOCOL PRCTICA DISSECCI POTA DE POLLASTRE

Per quines diferncies podem observar?

Diferncies als ossos

A composen, tamb existeixen diferncies en el moviment, en la prpia locomoci del pollastre.

un pollastre.

Descripci locomoci humana Descripci locomoci pollastre

Dibuixeu la cuixa de pollastre amb pell: indica on es troben les articulacions.

54

articulacions i cartlags. Dibuixa la cuixa de pollastre ja oberta i indica on es troben cadascuna de les parts:

Observeu que els msculs sn: flexibles, resistents, que es poden contreure i

poden recuperar la seva forma original. Descriu quina textura, color, forma

tenen.

Podem separar les cllules musculars unes de les altres? Perqu?

Ja has arribat als ossos. Recorda les caracterstiques que tenen que vam comentar a classe. Els ossos sn: flexibles, resistents, diferents per fora que per dins.

Pots explicar com sn de diferents els ossos per dins que per fora? Pots

55

LESIONS ESPORTIVES

Al costat esquerre tens la radiografia de la tbia (os de la cam company i al costat una radiografia de la cama dreta no lesionada. Segur que podeu fer un bon diagnstic de la seva lesi!

Els metge i tenen previst que en un parell de mesos la lesi hagi rems i el Per...... -al seu estat normal?

Com podem demostrar que un os est viu? Explica alguna evidncia que et

demostra que un os esta viu.

56

SESSI 10

Fase del cicle: Examen final de la unitat i entrega de les tasques realitzades al llarg de

la unitat.

Descripci:

:

Examen que es realitzar de forma individual.


continguts treballats al llarg de la unitat i seran formulades amb un augment

progressiu de la seva complexitat amb la finalitat d

qualificacions.

Avaluaci:

Examen final 40% de la nota final.


57

Alumne: nom i cognom:

Data:

Grup:

AS.COM - FTBOL, 6 Feb 2015

baixa dos mesos degut a una probablement necessitar una intervenci quirrgica

Les proves a les quals va estar sotms Beto ens confirmen que el porter sevillista ha patit una luxaci que el mantindr allunyat del terreny de joc durant dos mesos. El doctor Jimnez, metge del club, va aclarir el diagnstic als

subjecte per uns lligaments que tamb han quedat afectats i

Estan valorant la possibilitat de operar-

de Beto, mentre Benzema intentava fer el darrer gol del partit,

amb Benzema deixar molt ahaur de posar en substituci a la porteria a Sergio Rico, que

1. Llegeix la notcia atentament i respon les qestions relacionades.

a. , quines parts es veuen afectades

i qu passa quan pateixes aquest tipus de lesi.

b. Explica que s la contracci muscular.

58

2. Referent a la notcia de la primera pregunta, hem vist que en Beto a patit una

Situa, indica i escriu, utilitzant el dibuix de acontinuaci, quins ossos i msculs de coneixes.

2.1. Per altre banda, hem vist que en Benzema estava corrent quan va xocar amb en Beto i per tant, feia servir les cames. Situa tamb els ossos i msculs que coneguis de la cama.

3. Explica dos avantatges i dos inconveni

Avantatges Inconvenients

59

4. sn encara petits i no saben molt b quina s la

manera ms adequada per a seure a classe, per a portar la motxilla, per estar

Vosaltres sou de tercer i podreu donar als alumnes de primer algunes

recomanacions, que hem treballat a classe i ja coneixem, perqu no acabin

a. Tria un hbit postural (asseure a classe, portar la motxilla, estar davant

del ordinador), explica dues recomanacions, justifica perqu les

donaries o quin benefici ens aporta.

Hbit postural que vull explicar:

Recomanaci 1

Perqu ho recomano

Recomanaci 2

Perqu ho recomano

Alguna recomanaci ms

5. Recordem els ossos de la prctica!

Indica les parts externes i internes que coneguis, fa.

6. Els ossos estan vius?

Aquesta imatge correspon a un tall

ssies que viuen en el interior dels nostres ossos i que -los.

a. Nosaltres a la prctica vam dir

dos exemples que demostren que els ossos

estan vius sense necessitat de veure un os

per dins.

b. Quines funcions t el sistema esqueltic? Anomena una de les 5 que

Documents

analisi de la UD ESO.pdf