Anàlisi sobre la situació de la incidència política a les organitzacions no lucratives. Resultats de

16

Anàlisi sobre la situació de la incidència política a les organitzacions no lucratives Resultats del treball de camp

Projecte Reflexions sobre el tercer sector

Col·lecció Papers de Recerca OTS

Pau Vidal / Imma Guixé

04

Juny 2005

Autors:

Pau Vidal ([email protected])

Coordinador general i investigador.

Expert en gestió d’organitzacions no lucratives. Carrera de Direcció d’Empreses i MBA. Professor de gestió d’organitzacions no lucratives, i direcció de projectes; codirector del postgrau de Funció Gerencial a les ONGD a ESADE. Professor convidat de planificació estratègica a la UCA (El Salvador). Ha elaborat el Llibre blanc del tercer sector cívico-social a Catalunya i és coautor del llibre La gestió de les organitzacions no lucratives, publicat en català (Columna) i en castellà (Deusto). Ha realitzat diversos projectes de consultoria en el món de les organitzacions no lucratives.

Imma Guixé ([email protected])

Coordinadora i investigadora de l’estudi Reflexions sobre el tercer sector.

Experta en cooperació internacional i drets humans. Llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), màster en Desenvolupament per la Universitat de Sussex (Regne Unit) i màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Columbia (Nova York). Ha treballat per a diverses ONG europees i llatinoamericanes, i ha estat consultora per a organismes internacionals com el PNUD. És autora de diversos articles i ponent en cursos de cooperació, gènere i gestió de projectes i ONG.

Equip de treball:

Maria Sureda

Ha realitzat la carrera de Direcció i Administració d’Empreses, i MBA a ESADE. Ha col·laborat en l’estudi sobre el finançament del món associatiu juvenil i en la recerca amb el Consejo de la Juventud de España.

Raquel Navas

És llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat de Granada i ha cursat un màster en Cooperació al Desenvolupament (ETEA-Intermón-Oxfam). Ha treballat a la Junta de Andalucía com a coordinadora de la unitat de relacions internacionals i projectes europeus.

Projecte Reflexions sobre el tercer sector. Anàlisi sobre la situació de la incidència política a les organitzacions no lucratives. Resultats del treball de camp

Finançat per: CETC (Centre d’Estudis de Temes Contemporanis)

Realitzat per: Observatori del Tercer Sector

Direcció: Pau Vidal

Publicat: Juny 2005

Les Carolines 10, 2n - 08012 Barcelona

www.tercersector.net

Anàlisi sobre la situació de la incidència política a les organitzacions no lucratives

Resultats del treball de camp

Projecte Reflexions sobre el tercer sector

Pau Vidal / Imma Guixé

Juny 2005

Continguts

1. Introducció ....................................................................................3

2. Rol de la incidència política a les organitzacions no lucratives................4

3. Principals continguts de les accions d’incidència política........................6

4. Els actors i àmbits d’actuació de la incidència política...........................6

5. Les eines per a la incidència política ..................................................9

6. Els recursos del treball d’incidència política.......................................10

7. Alguns comentaris finals: temes clau identificats ...............................11


3

1. Introducció

Als últims anys les organitzacions no lucratives (ONL) han sofert una important evolució. Les ONL, tradicionalment centrades en la satisfacció de les necessitats bàsiques de la població, han deixat de convertir-se en mers proveïdors de serveis, per incloure també entre les seves activitats la defensa i promoció de drets. L’experiència acumulada per les organitzacions ha demostrat que tot i haver-se aconseguit importants avenços en l’àmbit local, els sistemes i les estructures que determinen el poder i la distribució de recursos han restat intocables. Aquest fet ha provocat que moltes organitzacions hagin adquirit nous rols dins l’àmbit polític, incidint en les polítiques públiques i privades existents, i generant propostes alternatives, amb la finalitat última d’aconseguir més transformacions en un àmbit més general. El treball polític, mai llunyà de la realitat existent, fa que aquests dos àmbits, l’operatiu i el polític, es complementin, i que moltes ONL del nostre país realitzin totes dues activitats en l’actualitat.

Davant aquest canvi de discurs i perspectiva esdevingut als anys 90, el tercer sector ha vist com a una gran oportunitat explorar les relacions i col·laboracions amb els governs i el sector privat, i no només des del punt de vista d’obtenció de recursos sinó també de denúncia i de reclam de les responsabilitats d’aquests actors cap a la societat. S’han obert per a les organitzacions nous espais d’actuació locals, però també a l’àmbit nacional i internacional, i poc a poc s’han reconegut les entitats com a ens legitimats i qualificats per parlar en nom de col·lectius i sobre determinats temes relacionats amb el seu àmbit d’actuació. Per altra banda, la seva capacitat d’influència s’ha vist incrementada especialment per el progressiu augment de la quota de poder i credibilitat de què gaudeixen les organitzacions a la nostra societat.

El present treball pretén reflexionar sobre la funció d’incidència política de les ONL i contribuir a millorar la seva gestió a través de la identificació d’instruments i estratègies clau. Aquest document recull els principals resultats d’un treball de camp realitzat a través d’un qüestionari electrònic l’any 2004 i 2005 des de la pàgina web de l’Observatori del Tercer Sector (www.tercersector.net). Els resultats intenten reflectir quina és la situació d’incidència política en les organitzacions no lucratives. Han respost 262 entitats, de les quals s’han inclòs com a vàlids 244 qüestionaris, que representen una àmplia mostra per a un estudi d’aquestes característiques. Les respostes representen un heterogeni conjunt d’entitats tant de


4

l’àmbit de treball o subsector1 com per les dimensions de les organitzacions (en termes de pressupost i recursos humans). La major part de les entitats són associacions (59%) tot i que és notable la participació de les fundacions a l’estudi (27%). Encara que l’àmbit d’actuació de les organitzacions és variat, les respostes procedeixen bàsicament de Catalunya (75%), inclosa a més una àmplia representació d’organitzacions d’àmbit estatal.

El treball de camp s’ha completat amb entrevistes a persones rellevants del sector i del món acadèmic, que s’utilitzaran per a la publicació final junt amb l’aproximació conceptual i els continguts més teòrics de l’estudi.

2. Rol de la incidència política a les organitzacions no lucratives

De manera genèrica, podem definir la incidència política com «el procés de influir en els resultats, incloent les polítiques, posicions i decisions de les institucions públiques i privades». Entesa la incidència política en aquest sentit, tant individus com grups socials han tractat d’incidir en els sistemes de poder al llarg de la història, tot i que no han considerat aquestes activitats com a incidència política fins fa ben poc.

La creixent funció d’incidència o pressió política per part de les organitzacions no lucratives ha motivat nombroses crítiques en els últims anys. El gran èmfasi que es posa en el caràcter no governamental d’aquestes organitzacions ha portat a negar, tant des del sector com des de fora, la seva participació a l’esfera política. Tot i així, actualment, sembla que aquest debat s’hagi superat en gran mesura.

Dels resultats de l’enquesta es desprèn que quasi el 85% de les entitats estan d’acord amb l’afirmació que la incidència política és una tasca fonamental per a les ONL. Però, el percentatge es redueix al 56% quan la pregunta es realitza respecte a la pròpia organització.

Tot i que en funció de l’àmbit de treball de les ONL no hi ha diferències significatives a l’hora de considerar la incidència com a tasca fonamental per al sector, sí es poden analitzar les enquestes segons les dimensions de les entitats. Així, les entitats de menor volum donen menys importància a les activitats d’incidència que la mitjana (75%), al temps que les entitats de dimensions moderades estan per sobre de la

1 S’han classificat les entitats en set àmbits de treball: social (32%), cultural (15,6%), cooperació (13,5%), inserció/integració (8,6%), educació i lleure (17,2%), medi ambient (6,1%) i iniciatives comunitàries (7%).


5

mitjana (95%), en comparació amb les gran entitats (88%) que se situen pròximes a la mitjana general.

Gràfic 1: La incidència és una tasca fonamental per al

tercer sector

36%

48%

2%

4%

10%

0%

Totalment en desacord

Bastant en desacord

Ni d'acord ni en desacord

Bastant d'acord

Totalment d'acord

NS/NR

Gràfic 2: La incidència és un tema prioritari dins de la meva

organització

16%0%

23%

11%

10%

40%


Bastant en desacord

Ni d'acord ni en desacord

Bastant d'acord

Totalment d'acord

NS/NR

És interessant constatar que els resultats de l’enquesta assenyalen que hi ha diferències notables entre les opinions de les organitzacions i la realitat de la seva actuació. Tot i que la majoria d’entitats consideren que la funció d’incidència política forma part del seu rol a la societat, només una quarta part de les organitzacions realitza aquest tipus d’activitats a la pràctica amb certa regularitat (26%). De la mateixa manera, és destacable que quasi un terç de les entitats (30%) indiqui que no ha realitzat mai activitats d’incidència política, o només de manera molt puntual.

Gràfic 3: Freqüència de les activitats d’incidència

18%

23%

3%3%

23%

15%

15%

No, mai

En alguna ocasió

Esporàdicament

Força sovint

Regularment

Pràcticament les úniquesactivitats

NS/NR

Cal destacar també que existeixen notables diferències en la freqüència de la realització d’activitats d’incidència segons l’àmbit de treball de les entitats.

Així, mentre un 45% de les ONL de cooperació desenvolupen aquest tipus d’acció amb certa regularitat, molt per sobre de la mitjana, un 40% de les ONL que treballen en l’àmbit cultural manifesten no realitzar accions d’incidència o només de manera puntual.


6

3. Principals continguts de les accions d’incidència política

A partir de la realitat existent, les organitzacions identifiquen problemes i situacions moltes vegades ignorats per les institucions públiques, i proposen polítiques d’accions. És important tenir en compte que la llista d’interessos que té una societat és molt diversa, i les organitzacions no lucratives recullen directament aquesta diversitat i complexitat.

Més de la meitat de les entitats que realitzen accions d’incidència política (56%) centren la seva activitat en interessos genèrics, abraçant temàtiques que afecten la societat en general, i que es basen moltes vegades en els valors de la pròpia entitat. En segon lloc, es troben les accions d’incidència relacionades amb els interessos particulars dels usuaris i beneficiaris de l’entitat (41%). Aquest procés se situa en un context dinàmic, caracteritzat per la desigualtat social que genera que determinades veus i interessos siguin marginats o exclosos de la nostra societat. En un pla més secundari, es troba la incidència política i les accions que afecten directament el propi funcionament de l’organització (legislació, finançament, etc.), així com els propis interessos dels socis de l’entitat.

Gràfic 4: Cap a quin tipus de polítiques i accions s’adrecen les activitats d’incidència?

18%

38%

8%

26%

20%

20%

15%

18%

16%

22%

13%

25%

25%

8%

7%

16%

30%

2%

7%

3%

2%

63%

19%

2%

19%

18%

30%

2%

2%6%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

... que afecten/interfereixen en elfuncionament diari de l'organització

... que perjudiquen o afecten directament elssocis de l'organització

... que perjudiquen o afecten els usuaris ibeneficiaris de l'organització

... que afecten la societat en general i elsvalors/ideals promoguts per l'organització

...Altres

Mai

En alguna ocasió

Sovint

Molt sovint

Sempre

NS/NR

4. Els actors i àmbits d’actuació de la incidència política

Múltiples actors participen en el treball d’incidència política de les organitzacions: aquells actors actius que realitzen l’acció d’incidència política i aquells a qui es dirigeix o qui rep l’acció d’incidència política, actors passius. La relació entre aquests


7

actors es caracteritza normalment per la desigualtat de poder existent entre els dos.

Una gran part de la incidència política al nostres país es realitza de forma col·lectiva. Les organitzacions tendeixen a coordinar-se entre elles, creant entitats formals o informals de segon nivell, que seguint l’estructura de coordinadores, federacions, plataformes, xarxes o coalicions, realitzen conjuntament les tasques d’incidència política. El treball en grup, tot i que presenti moltes dificultats en qüestió d’esforços de coordinació i comunicació, permet incrementar la quota de poder i la capacitat d’influència de les organitzacions en el pla polític, i garantir resultats amb més èxits. Les organitzacions són conscients dels beneficis d’un treball col·lectiu en aquest àmbit i, per això, només un 45% de les organitzacions reconeixen que normalment actuen de manera individual gairebé sempre o freqüentment. La major part d’entitats prefereixen fer-ho a través d’organitzacions de segon ordre permanents com coordinadores o federacions (52%), o temporals com coalicions o plataformes (42%).

Gràfic 5: Actors que realitzen la incidència

20%

37%

20%

30%

15%

1%

19%

13%

26%

21%

5%

19%

11%

20%

18%

4%

8%

7%

7%

5%

2%

16%

5%

3%

57%

19%

33%

22%

31%

3%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

De manera individual

A través de l'organització de la qualdepèn l'entitat

Mitjançant les organitzacions de segonordre estables a les que està associada

Mitjançant xarxes, plataformes omoviments puntuals per treballar una

acció en concret

Altres

Mai

En alguna ocasió

Sovint

Molt sovint

Sempre

NS/NR

La incidència política de les organitzacions s’ha dirigit tradicionalment als ens públics. Dels diferents actors públics a qui les ONL dirigeixen les seves activitats d’incidència política, són en aquells més pròxims a les entitats —les administracions autonòmiques i locals— on recauen la majoria de les accions d’incidència política. En concret, el 36% de les entitats realitzen de manera continuada o freqüent tasques d’incidència a les administracions locals, mentre que el 39% ho fan a les autonòmiques, i un 16% a la Administració Estatal. Les organitzacions internacionals així com la Unió Europea apareixen com a actors en qui poques organitzacions incideixen (només un 2% i un 4% respectivament ho fan amb freqüència).

És important tenir en compte que els ens privats també són receptors de les activitats d’incidència política de les organitzacions no lucratives. Un 13% de les entitats reconeixen realitzar aquest tipus d’accions de forma freqüent i, de fet,


8

cada vegada són més les entitats que inclouen les empreses en el seu àmbit polític d’actuació. Igualment, cal destacar el treball d’incidència política que les organitzacions realitzen dins les organitzacions de segon ordre de les que són membres. Un 42% de les entitats afirma actuar de forma freqüent en relació amb aquests actors.

Gràfic 6: Actors que reben la incidència

17%

14%

51%

47%

32%

18%

44%

14%

23%

16%

10%

15%

9%

9%

14%

7%

2%

18%

23%

14%

11%

11%

15%

20%

7%

19%

21%

9%

4%

7%

22%

6%

16%

18%

7%

2%

4%

6%

20%

3%

1%

0%

0%

1%

1%

1%

2%

34%

30%

3%

11%

25%

22%

24%

14%

5%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

AdministracióPública local

AdministracióPública autonòmica

AdministracióPública estatal

Unió Europea

Organitzacionsinternacionals

Empresa privada

Organitzacions desegon ordre

Altres

No realitza

1 - Menys freqüent

2

3

4

5 - Més freqüent

NS/NR

La majoria d’entitats situen la seva actuació política en l’àmbit autonòmic (38%), seguides de prop per el local, ja sigui municipi o barri (30%), així com el comarcal o supracomarcal (30%). En funció d’aquests resultats es pot afirmar que són escasses les intervencions d’incidència política fora de Catalunya. De fet, només un 15% de les organitzacions actua preferentment a l’àmbit estatal i un 8% acostuma a orientar les seves accions en el pla internacional. Malgrat tot, és important reconèixer la internacionalització cada cop més elevada del treball de les entitats.

Gràfic 7: Àmbit d’actuació de les accions d’incidència

19%

27%

28%

42%

32%

36%

32%

20%

14%

22%

11%

12%

3%

18%

12%

22%

10%

7%

1%

12%

5%

16%

5%

4%

3%

5%

3%

4%

6%

56%

11%

4%

41%

26%

27%

2%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Local: al barri o municipi

Comarcal, més d'unacomarca, etc.

Autonòmic

Estatal (Espanya)

Internacional

Altres

Mai

En alguna ocasió

Sovint

Molt sovint

Sempre

NS/NR


9

5. Les eines per a la incidència política

Les diferents estratègies en què es canalitza el treball d’incidència política són molt diverses i en la major part dels casos complementàries. Aquestes estratègies van des de les considerades més moderades —accions de cooperació i propostes— fins aquelles considerades més radicals —accions de protesta i denúncia.

Les entrevistes amb polítics, les campanyes de sensibilització, educació i divulgació, junt amb les noves tecnologies (Internet i correu electrònic) són els instruments més utilitzats per les entitats (36%, 36% i 34% respectivament) a l’hora de realitzar la incidència política. D’aquests resultats cal destacar l’important rol que estan adquirint les noves tecnologies en el treball d’incidència política, degut al seu gran impacte, rapidesa i baix cost. Igualment, quasi la meitat de les entitats també utilitzen freqüentment com a instruments d’incidència la generació de propostes polítiques i la seva presència en els mitjans de comunicació. És necessari destacar que el 71% de les organitzacions no utilitzen habitualment la investigació aplicada, de la mateixa manera que el 72% ignora la mobilització ciutadana a l’hora d’intentar incidir políticament. Per últim, trobem que el 54% no ha fet ús mai d’eines més radicals com ara el boicot a determinats actors, productes o serveis, i només el 34% ho ha fet en alguna ocasió.

Gràfic 8: Eines utilitzades per a la incidència

22%

19%

14%

20%

54%

34%

16%

26%

33%

27%

30%

27%

2%

20%

16%

23%

23%

15%

23%

21%

21%

22%

7%

25%

19%

7%

18%

16%

13%

14%

11%

5%

8%

54%

45%

35%

38%

34%

25%

26%

23%

7%

5%

14%

3%

3%

2%

3%

1%

3%

5%

2%

2%

2%

2%

3%

2%

5%

2%

2%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Noves tecnologies

Campanyes de sensibilització idivulgació

Recerca aplicada

Entrevistes amb polítics

Generació de propostes públiques

Boicots a determinats actors oproductes

Mobilització ciutadana

Presència als mitjans de comunicació

Publicacions

Altres

Mai

En alguna ocasió

Sovint

Molt sovint

Sempre

NS/NR


10

6. Els recursos del treball d’incidència política

Cal tenir en compte que el treball d’incidència política és encara nou, i no està exempt de reptes i dificultats. Més de dos terços de la mostra d’entitats enquestades consideren que les principals dificultats per portar a terme el treball d’incidència política són, especialment, la poca coordinació entre les organitzacions, la manca de recursos per destinar a aquesta activitat, així com els obstacles a l’hora d’avaluar la tasca d’incidència política. També és important assenyalar que més de la meitat d’organitzacions reconeixen que la manca d’estratègies definides i el perill de perdre el finançament públic són importants limitacions que també dificulten el treball en l’àmbit polític.

Gràfic 9: Dificultats que afronten les organitzacions a l’hora de fer incidència política

3%

2%

1%

1%

2%

23%

4%

1%

3%

23%

16%

9%

15%

8%

11%

24%

4%

24%

15%

14%

23%

21%

29%

20%

20%

28%

27%

15%

4%

38%

43%

48%

43%

40%

28%

18%

39%

40%

35%

21%

4%

19%

26%

22%

20%

14%

8%

18%

17%

19%

13%

9%

4%

5%

5%

3%

4%

5%

4%

5%

6%

5%

4%

64%

2%

14%

27%

21%

10%

9%

12%

19%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Perill de perdre finançament públic

Manca de recursos per destinar a fer incidència política

Poca coordinació entre organitzacions

Dificultats per a l'avaluació de la tasca d'incidència política

Manca d'estratègies definides

Escassos resultats

Manca de legitimitat per treballar en l'àmbit polític

Manca de notorietat (premsa, etcètera)

Grau de sensibilitat/receptivitat dels interlocutors

Canvi freqüent dels interlocutors polítics

Creença de què és una tasca que no pertoca al sector

Altres


Bastant en desacord

Ni acord ni en desacord

Bastant d'acord

Totalment d'acord

NS/NR

Gràfic 10: Recursos econòmics destinats (%)

2%

21%

1%

3% 61%

6%3%

0-10%

10-20%

20-30%

30-40%

40-50%

50-60%60-70%

70-80%

80-90%

90-100%

NS/NR

En relació amb la manca de recursos per realitzar activitats d’incidència, és important assenyalar que la majoria d’ONL (61%) destina menys d’un 10% del seu pressupost a aquest tipus d’activitats.

Això explica per què el 80% de les organitzacions no disposa d’un departament d’incidència política, i aquelles entitats que afirmen comptar amb un, normalment es refereixen a un altre departament més generalista o afí que també realitza aquestes activitats. La manca de recursos també provoca que la major part d’entitats no compti amb personal específic per a aquesta


11

àrea. Menys d’una quarta part de la mostra, un 20%, afirma destinar recursos humans remunerats a aquesta activitat, i un 48% de les entitats compta amb voluntaris.

Gràfic 11: Personal remunerat treballant en incidència

política

3%

16%

75%

5%Cap

Menys de 5

5-15

16-30

31-60

Més de 60

NS/NR

Gràfic 12: Personal voluntari treballant en incidència

política

53%

32%

3%3%

9%0%

0% Cap

Menys de 5

5-15

16-30

31-60

Més de 60

NS/NR

7. Alguns comentaris finals: temes clau identificats

La incidència presenta nombrosos reptes per al tercer sector, perquè com ja s’ha indicat, es tracta d’un tema d’importància creixent però molt complex i encara prou incipient. Entre els temes clau identificats per les organitzacions no lucratives en el camp de la incidència política destaquen els següents:

- Guanyar-se el suport del ciutadà. En primer lloc, resulta essencial que les organitzacions sàpiguen fer arribar el seu missatge a la gent del carrer. En nombroses ocasions les entitats del tercer sector no han sabut comunicar a la societat els seus missatges. Si els ciutadans estan informats, seran capaços de posicionar-se i donar suport al treball d’incidència política de les ONL. De la mateixa manera, un treball d’incidència política que no compti amb el suport de la societat on s’inserta, provocarà que les ONL perdin ràpidament la seva legitimitat per actuar en el pla polític.

- Lideratge de les campanyes. El lideratge és un factor decisiu en l’habilitat d’una organització per impulsar i implementar processos d’influència política. Aquests processos amb freqüència requereixen una àmplia dedicació d’energia, temps i habilitats que la majoria d’organitzacions, més centrades en el seu treball diari, no poden fer efectiu.

- Finançament del treball d’incidència política. Una de les principals dificultats de les organitzacions és la manca de recursos per poder finançar les activitats d’incidència política. Això fa que moltes vegades aquestes activitats no gaudeixin de la dedicació i professionalitat que requereixen i, en conseqüència, dels resultats esperats. Per una banda, la manca de recursos deriva del fet que són activitats intangibles i difícils de finançar pels donants, a diferència dels serveis i projectes. Per altra banda, el dilema d’involucrar-se en temes polítics s’ha


12

de contextualitzar dins la realitat de la major part d’organitzacions del sector, amb una alta dependència del finançament públic. Prendre posicions polítiques compromeses pot portar un desgast de les relacions amb els ens públics finançadors i, per tant, una reducció en els ingressos per part dels donants.

- El treball en xarxa. Són moltes les organitzacions que treballen de forma col·lectiva, unint esforços per realitzar incidència política sobre interessos comuns. Aquest treball col·lectiu, tot i ser imprescindible per al sector, no està exempt de reptes i dificultats que les entitats han d’afrontar. Moltes d’aquestes dificultats estan lligades a l’escassa comunicació entre els seus membres, la manca de consens en determinats temes, l’excessiva estructura i burocràcia de les organitzacions creades, així com la falta de dedicació per part de les entitats a aquestes organitzacions de segon ordre. Aquestes, ja siguin permanents o temporals, formals o informals, i amb una estructura per si complexa, han estat escassament estudiades en el nostre país, i requereixen d’una anàlisi més profunda que permeti identificar les seves debilitats i proposar millores en el seu funcionament.

L’Observatori del Tercer Sector és un centre de recerca especialitzat en el tercer sector, sense ànim de lucre i

independent, amb la finalitat d'aprofundir i incrementar el coneixement sobre aquest sector i treballar per a la millora

en el funcionament de les organitzacions no lucratives.

Àmbits de treball

- Investigació aplicada

A través de la investigació es genera coneixement sobre la realitat del tercer sector i les seves organitzacions.

- Publicacions

Col·lecció de llibres i quaderns per a la difusió del coneixement entre les organitzacions del propi sector i la societat.

- Centre de recursos i documentació

Especialitzat en la gestió d’organitzacions del tercer sector, té un ampli fons de llibres i revistes.

- Participació en congressos i debats sobre el tercer sector

Qui som?

Més informació sobre l’Observatori del Tercer Sector a:

www.tercersector.net

Papers de Recerca OTS és una col·lecció de publicacions procedents

principalment de les línies de recerca en què treballa l’Observatori del Tercer

Sector. Els objectius són compartir, difondre i debatre coneixement sobre el

món no lucratiu.

A Papers de Recerca OTS trobareu documents d’investigació presentats a

congressos, resultats de treball de camp, monogràfics, propostes de debat,

documents de síntesi,… textos breus que puguin llegir-se fàcilment i ser

d’interès per a les organitzacions no lucratives.

01. Document de síntesi del Llibre blanc del tercer sector civicosocial

a Catalunya. Juliol 2003.

02. Un model d’autoreflexió per a les organitzacions juvenils. Desembre 2004.

03. La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives. Abril 2005.

04. Anàlisi sobre la situació de la incidència política a les organitzacions

no lucratives. Resultats del treball de camp. Juny 2005.

05. Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives?

Resultats del treball de camp. Juny 2005.

06. Quins seran els temes clau del tercer sector en els propers tres anys?

Juliol 2005.

Totes les publicacions estan disponibles en castellà i anglès.

10€ Aquesta publicació es pot descarregar gratuïtament en format electrònic des de www.tercersector.net

Documents

Anàlisi sobre la situació de la incidència política a les organitzacions no lucratives. Resultats de