arragona T al romà de TiV el fes Vi V · s’abstenien de matar-se els uns als altres—, la pràctica espontània de la justícia i la devoció en tots els seus aspectes, en primer

Ta

rr

ac

o V

iVa

xV

i e

l f

esT

iVa

l r

om

à d

e T

ar

ra

go

na

Del 5 al 25 de maig2014

CAT

PVP 3€

SALUTACIONS 02

HOSPES AVE 03

2014 BIMIL·LENARI DE LA MORT D’AUGUST 05Una edició especial del festival

JOAN VICENÇ SANTA ISABEL 07In Memoriam

ELS COLORS D’AUGUST 09La policromia de l’estàtua d’August de Prima Porta

ELS ESPAIS DEL FESTIVAL 13Nous espais per a una edició especial EL MóN D’AUGUST 15Activitats especials per commemorar el bimil·lenari

GENT D’AUGUST 23Familiars i amics, l’entorn del príncep

L’ART DE MANAR 29Política i administració en el món romà

EL PUNy DE ROMA 35Les legions romanes, l’exèrcit més poderòs del món

EL PLAER, LES ARTS, LA DIVERSIó 41Enamorats de la bellesa i les emocions intenses

EL MéS ENLLà 47Una societat religiosa, supersticiosa i molt tolerant

VIURE AL DIA 53La vida quotidiana a les ciutats romanes

AUGUST I TàRRACO 59Quan Tàrraco va esdevenir capital de l’imperi

ESPAI DE TROBADA 67L’encontre entre el públic, especialistes i programadors

HISTÒRIA EN IMATGES 73Divulgació històrica audiovisual

MUSEUS 77Les propostes dels museus del festival

FUnUS AUGUSTi 83El funeral de l’emperador

ELS ACTES DEL FESTIVAL 87

ACTIVITATS PER FORMATS 146

SERVEI D’ATENCIó AL VISITANT 155El servei Entrades i accés a les activitats Els espais: mapa de localitzacions / Trenet En cas de pluja

INFORMACIONS D’INTERÈS 159La botiga del festival Empreses de guies Tàrraco a Taula Xarxes socials

CRÈDITS 163Agraïments i entitats col·laboradores

SUMARI

JOSEP FÈLIX BALLESTEROSAlcalde de Tarragona

Amb ja setze edicions del festival Tarraco Viva, hem adquirit experiència i hem consolidat una de les convocatòries més excepcionals de la nostra ciutat Aquest mèrit no és només de l’Ajuntament, que aposta fortament i decididament per un pro-ducte que dóna valor afegit a una ciutat històrica i monumental També és mèrit de la societat tarragonina, especialment dels grups de reconstrucció que des del primer dia s’ho van prendre com un repte rigorós i gairebé professional

La proposta, inevitablement, ha crescut en prestigi i en qualitat Avui té una excel·lent acollida per part d’un públic exigent, ja sigui de casa o vingui de qualsevol racó de la rosa dels vents L’esplendor de Tarraco Viva es projecta també a Europa, perquè és un dels festivals de reconstrucció històrica més reeixits i més coneguts, fins al punt que ha inspirat d’altres festivals arreu de la geografia

El bimil·lenari de la mort d’August s’erigeix com a distintiu de la Tarraco Viva del 2014 La nostra ciutat no seria la mateixa si

aquest insigne personatge, que va fundar l’imperi més sòlid de l’antiguitat clàssica, no hi hagués viscut Gràcies a l’emperador August, poetes com Virgili, Florus i Horaci van situar Tarragona en el món literari, pels segles dels segles

D’altra banda, l’estada d’August a Tàrraco amb motiu d’una llarga convalescència ens inspira amb un acte central al voltant de l’Ara Pacis i una cloenda sobre l’enterrament d’August Vint dies i una munió de gairebé 800 actes que es perllongaran en tres setmanes pletòriques de conferències, gastronomia, fires, amb la presència de museus i reconstruccions històriques que auguren l’èxit de convocatòria

Com a alcalde de Tarragona vull donar la benvinguda als espec-tadors i als grups de reconstrucció de fora També vull agrair la complicitat, l’esforç i la feina feta pels tarragonins i tarragonines implicats, d’una manera o altra, amb Tarraco Viva

BEGOÑA FLORIATinent d’alcalde de Cultura de Tarragona

August moria el 19 d’agost de l’any 14 dC a la ciutat de Nola Enguany, doncs, se celebra el bimil·lenari de la seva mort El primer emperador havia nascut a Roma, un 23 de setembre de l’any 63 aC Per a un tarragoní les dues dates són molt properes La primera és la festa de Sant Magí i la segona la de Santa Tecla, els dos patrons de la ciutat Casualitat? La història no ens ho explica, però vull pensar que es tracta d’un altre lligam entre el creador de l’Imperi romà i la nostra ciutat

August va viure dos anys a Tàrraco Durant aquest temps la ciutat esdevingué, d’alguna forma, la capital d’un Imperi que no havia fet sinó engrandir-se des dels temps de les guerres púniques Aquí l’emperador va rebre ambaixades de països llunyans com l’Índia Des de Tàrraco es repensà el sistema administratiu de les províncies i amb la seva estada comença la monumentalització de la ciutat

Commemorar aquest bimil·lenari, és commemorar les nostres arrels culturals i històriques Una cultura i història que fa dos mil anys va tenir un dels seus moments més brillants Per primer cop a la història del nostre Mare Nostrum, totes les seves riberes compartiren un espai comú on les mercaderies, les persones, les llengües i les idees podien viatjar d’una punta a l’altra com mai abans havia estat possible Fa dos mil anys el món conegut va tenir una primera gran globalització, els resultats varen ser esplèndids, ciutats amb serveis públics; més de cent mil quilòme-tres de carreteres, rutes fluvials i marítimes segures, aqüeductes, edificis termals i d’oci, una administració molt eficaç

Per tot això hem preparat una extensa programació que espero que us agradi Benvinguts al festival Tarraco Viva, benvinguts a la ciutat de Tarragona

HOSPES AVEbenvinguda

us convidem a un viatge al’antiga civilització

romana•

junts coneixerem els nostres orígens i compartirem la

passió per la història•

el passat ens descobrirà nous futurs

•benvinguts al festival romà

de tarragona!

Enguany celebrem 15 anys de NEMESIS ARQ, grup de reconstrucció històrica de Tarragona i 20 anys d’ARS DIMICANDI, grup de reconstrucció històrica d’Itàlia

Què commemorem?L’èxit d’una civilització que encara avui es percep com la més brillant de la història de la Humanitat.

L’únic moment en la història del Mediterrani en què totes les seves riberes van estar unides i en progrés, com no ho havien estat mai fins aleshores.

La creativitat d’una cultura, la romana, que va esdevenir una civilització mediterrània.

Un moment especialment brillant en la cultura de la Humanitat.

Una primera idea d’Europa, basada en una xarxa de ciutats enllaçades per vies terrestres i marítimes entorn del Mediterrani.

Les arrels clàssiques i mediterrànies de Catalunya.

5

2014 BIMIL·LENARI DE LA MORT D’AUGUSTuna edició especial del festival

Pels antics, l’edat d’or, aquella que va existir en el temps en què Cronos/Saturn regnaven al cel, es caracteritzava per l’espontà-nia abundància dels fruits de la natura, una general pacificació del món —en la qual els déus, els homes i fins i tot els animals s’abstenien de matar-se els uns als altres—, la pràctica espontània de la justícia i la devoció en tots els seus aspectes, en primer lloc en la relació entre la divinitat i el genitors

Gilles Sauron a Augusto e Virgilio. La rivoluzione artistica dell’Occidente e l’ara Pacis

August va encaminar tota la seva tasca a fer real el retorn de l’edat d’or Un període en què gràcies a la seva intervenció i la seva política, la pau, la justícia, la pietat, la dignitat i la virtut regnarien entre els homes Va ser realment així?

No exactament, però és innegable que la figura i l’obra política del primer emperador va significar, a grans trets, un dels períodes de la història de la humanitat en què més a prop s’ha estat d’una situació excepcional Sense fax, ni telèfon, ni Facebook, ni Inter-net, ni tan sols sense una gran quantitat de funcionaris, August va transformar una República oligàrquica en descomposició en un nou sistema polític que, a grans trets, encara havia de durar uns quatre segles més La seva obra de govern, que s’estengué

durant més de quaranta anys, va incloure camps com l’organit-zació militar amb la creació de campaments estables al llarg de les fronteres de l’Imperi, la reorganització estatal i provincial, la reforma de l’Estat romà en profunditat, l’urbanisme, l’art i la literatura, entre d’altres

Mai el Mediterrani havia estat unit com aleshores i mai aquest mar va ser tan el centre de món com en aquell moment Un centre del món plural de cultures, creences i lliure comerç

És significativa l’anècdota que cita Suetoni a La vida dels dotze Cèsars, en què explica que un dia “Navegava [August]a prop de la costa de Pozzuoli [al costat de Nàpols] quan els passatgers i mariners d’un vaixell d’Alexandria [Egipte] que estava a l’entrada del port varen anar a saludar-lo Vestits de blanc, cenyint corones i cremant encens, l’ompliren de lloances i fent vots per la seva prosperitat exclamaren que per ell vivien i que a ell li devien la llibertat de navegació i tots els seus béns ”

Magí Seritjol Director del festival TARRACO VIVA

La increïble habilitat d’un grup d’intel·lectuals, militars i homes de Lletres per aconseguir just el contrari de la famosa frase del Gattopardo, no es tracte “que tot canviï perquè tot pugui seguir igual”, sinó, curiosament, “que tot seguís oficialment igual per a justificar que ho havien canviat tot” I també molt similar a la revolució tecnològica d’Apple i Microsoft; ho van fer tot un grup

AUGUST DE VIA LABICANAL’emperador com a pontifex maximus, Museu Nacional Romà al Palazzo Massimo alle Terme, Roma

6

de jovenets El Senat no va ser extingit, va seguir existint durant quatre segles, però convertit en un simple decorat…

Joaquín Ruiz de Arbulo Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

August va ser l’home adequat en el moment precís i ell en fou ben conscient i en va saber treure profit Va introduir profundes reformes en tots els camps de l’activitat pública amb tan llarga volada que són a la base del nostre món actual

Isabel RodàUniversitat Autònoma de Barcelona

L’època és molt més interessant que el personatge; és la de Virgili, Properci, Sèneca Pare; la d’un procés d’embelliment urbà sense comparatiu en el nostre àmbit; la d’un desenvolupament cultural molt productiu; i per damunt de tot, la d’una vida civicopolítica que avui valdria la pena tenir en compte en alguns aspectes

Antonio MonterrosoUniversidad de Córdoba

August va comprendre que un imperi no es podia assentar només en força i en el culte personal, aspectes absolutament passatgers; va veure clar que per consolidar una idea, la de Roma, calia des-envolupar un programa cultural i social paral·lel al politicomilitar Vet aquí, doncs, la protecció decidida i sempre vetllada de prop de Virgili, Horaci i Livi, tres clàssics de la literatura llatina; la promoció de les biblioteques; la creació de museus d’escultura en els jardins públics i privats; la monumentalització i transformació de l’arquitectura i l’espai urbà de la capital

Joan CarbonellUniversitat Autònoma de Barcelona

August és el “pacificador” a la manera dels herois clàssics, el que portà la pau i la prosperitat al poble romà, rere anys de convul-sions i guerra civil Estableix un nou ordre polític i social com mai abans havia existit, que s’estendrà amb força i de manera uniforme a tot aquell vast territori que conformava els dominis de Roma a finals del segle I aC No tant brillant intel·lectual-ment com el seu pare adoptiu, Juli Cèsar, August —amb la seva esposa Livia, personatge principal en aquest esdevenir— va ser l’instigador intel·lectual de la renovació de la societat i de l’Estat, llavor de l’esplendor de l’Imperi romà durant anys

Mª Dolores BaenaMuseo Arqueológico de Córdoba

7I N M E MOR IA M

JOAN VICENÇ SANTA ISABELin memoriam

L’estiu passat vam rebre amb consternació la notícia de la mort de l’amic i col·laborador Joan Vicenç Santa Isabel, “Juanvi” pels amics Professor de Llatí a l’Institut Camp de Morvedre, impulsor entre d’altres iniciatives de la “Domus Baebia” i dels “Ludi Saguntini” a Sagunt (Pais Valencià), magnífics exemples d’iniciatives divulgadores de la cultura clàssica

Fou un incansable treballador en la tasca d’ensenyar i interessar el món acadèmic i els escolars, especialment, sobre el valor d’aquesta cultura

Habitual visitant del nostre festival, ja des de les primeres edicions, sempre que passava per Tarragona amb algun grup d’alumnes ens visitava a l’oficina del festival, i de les nostres converses sempre sortien idees per fer alguna nova activitat o millorar les ja fetes

Era també habitual que participés en algunes de les activitats d’algun dels grups del festival, així el recordem de lictor a la “Pompa Triumphalis”, de senador a “Senatus” o de legionari a “Legio”

El seu esperit alegre ha deixat petjada profunda en la cultura i la societat de la seva terra El recordarem sempre amb l’ale-gria que el caracteritzava i amb l’esperit de col·laboració que sempre desprenia

Juanvi, xec, això no es fa

Jove, alt i fort, un déu amb aire marcial envoltat per xi-prers vigila la muralla Com si es tractés d’una poderosa teranyina el seu bronze atrapa qualsevol visitant del pas-seig arqueològic que hi passi pel davant Es fa difícil que l’escultura d’August divinitzat no capti l’atenció que, sense que ho sembli, ens està reclamant des de dalt del pedestal Imaginar com ho devia fer l’escultura original de l’August de Prima Porta a la vila de Llívia ens ha fet viatjar al passat

Si tanquem els ulls i intentem imaginar com devia ser una ciutat romana de l’antiguitat, sovint el passat de la Roma imperial se’ns presentarà amb un sol color, el blanc Per-què blanc és com hem descobert aquest passat a museus i galeries de tot el món Restes arquitectòniques, escultures, moltes d’elles de marbre, han arribat a nosaltres incom-pletes no només en la seva forma, han perdut el seu color Reconstruir-lo i recuperar els seu cromatisme original, és també recuperar la manera en què els romans veien el món que els envoltava

El color a l’antiguitat és un llenguatge en si mateix, influïa en les seves vides, la seva legislació (lleis sumptuàries) i la seva societat El color de la roba ens deia, entre moltes altres coses, la classe social a la qual pertanyia un ciutadà Els colors terrosos tenyien el món de les classes populars, que vestien de lli i cotó, a la vegada que els blaus, vermells, rosats i daurats lluïen sobre les riques sedes que només l’emperador podia portar tenyides de porpra, fins al punt que si algú vestia aquest color era considerat un conspi-rador contra l’Estat També podem dir que els romans ja “sentien els colors” que també agrupaven els seguidors d’una quadriga al circ com avui dia ho fan els membres d’una colla castellera

Els colors, per tant, omplien els carrers i els edificis dels romans: no solament les cases s’estucaven de colors te-rrosos, sinó que es decoraven amb pintures, s’omplien els seus murs d’anuncis publicitaris, i es pintaven altars en les cantonades i altres llocs determinats del carrer, com les que

segles després es poden veure a la Tarragona de dedicades a Santa Tecla o Sant Magí

Les escultures també estaven policromades: les de marbre amb colors naturalistes, i les de bronze, amb colors dife-rents propis del metall: així, per exemple, els llavis es feien amb un bronze amb més coure, per tant, més vermells

La força amb la qual escultura i pintura anaven unides al món antic, queda prou clara en la resposta recollida per Plini el Vell d’un dels millors escultors de l’època clàssica, el grec Praxíteles, el qual responent a quina era la seva escultura preferida va dir que qualsevol que hagués estat policromada pel pintor Nícies

Efectivament el valor que es donava a l’acabat en color era molt important, i s’arribava en ocasions a policromar amb materials rars i luxosos, quan no es cobrien d’or, fent que el cost dels materials per donar color superés de molt el de l’escultura Per això mateix una escultura en marbre blanc seria vista com una peça inacabada i causaria rebuig als ulls dels romans

Tampoc podem entendre l’escultura sense pintura perquè representen dos aspectes d’una mateixa unitat Els artis-tes-artesans grecs i romans buscaven en les seves creacions la mimesi, un artifici mitjançant el qual es representa l’apa-rença de les coses tal com ens diu Xenòcrates de Calcedònia i altres poetes hel·lenístics que es van dedicar a la crítica de l’art

Per aconseguir aquest objectiu el color i la forma han d’anar de la mà, tots els amants de la bellesa —filokaloi— ho sa-bien i August era un d’ells L’emperador i la seva cort eren conscients del poder de la imatge, així podem imaginar l’encàrrec que l’emperadriu Lívia, un cop vídua i retirada a la seva vil·la ad Gallinas albas, fa als artífexs grecs que crearen aquest paradigma de la imatge imperial que co-neixem com l’August de Prima Porta Segurament amb un

ELS COLORS D’AUGUSTla policromia de l’estàtua d’august de prima porta

9

afany tant de recordar la memòria del seu difunt marit, com de recalcar la seva condició de primera dona de l’imperi

En aquesta escultura es recordava la nova era que el govern d’August havia portat a Roma Un futur que descriu la mateixa escultura en la rica simbologia de la seva cuirassa, un prometedor nou dia en què la pau i la prosperitat que-den reflectides en el que podem dir que és un dels cartells electorals més antics de la història

Arran del treball d’arqueòlegs de finals del segle XIX i del passat segle XX, el color ha anat prenent importància en la recerca del passat i no han estat pocs els qui fins i tot han volgut reconstruir l’aspecte amb el qual els artistes i artesans acabaven els fòrums, temples i escultures que omplien el seu món L’escultura de l’Emperador August divinitzat no és cap excepció, des del moment de la seva troballa el seu marbre presenta restes de policromia que, per desgràcia, l’habitual neteja va deixar reduïda a unes lleus restes de pigment

Arran de l’acurada analítica realitzada sobre l’original pels químics dels Museus Vaticans, el Taller de restauració i be-lles arts MV ARTE s’ha embarcat en un ambiciós projecte: treure els colors a l’August de Prima Porta Es pretén amb aquest projecte esbrinar com era l’ofici de pintor i policro-mador de l’antiguitat grecoromana, patrimoni immaterial gairebé perdut i fossilitzat en els actuals policromadors de la imaginària religiosa

La realització d’aquesta policromia ha estat possible gràcies a tota una investigació prèvia sobre procediments i tècni-ques comparades, basades en paral·lels estilístics de època grecoromana Tot això ens ha generat una proposta de la imatge que devia presentar en el seu dia l’August de Prima Porta, resultat que volem compartir amb tots vosaltres en aquesta edició especial del Festival

Jesus Mendiola Puig, Emma Zahonero Moreno i Julio Villar Robles

pàg. 8 —Bust d’August preparat per MV Arte a partir de la còpia en bronze de l’August de Prima Porta, situada al passeig Arqueològic de Tarragona

Proves de policromia de l’estàtua d’August a l’estudi de MV Arte

11

El gran epigrafista Geza Alfoldy parlava de Tàrra-co com una ciutat oberta, a semblança de Roma, un indret atractiu per a gents vingudes d’Hispània i de tot l’Imperi. Tàrraco oferia possibilitats de prosperar, un clima amable i una societat hospitalària, en definitiva, un lloc on viure bé. Aquesta guia, A peu per Tàrraco, vol apropar-vos a aquesta gran urbs romana i seran perso-natges reals, que hi van viu-re, els qui us la presentaran i us acompanyaran pel seus voltant, pel seu ager.

16

Rafael López-MonnéSara Sans Hugo Prades

a pe

u

de ferraduraguies per a caminants curiosos

a pe

upe

r Tà

rrac

o

Camí de ferradura m 1a Camí tradicional que permet el pas d’animals de ferradura carregats amb sàrries i arreus, però no el pas de carros. 2a f De Ferradura Col·lecció de guies per a caminants curiosos que edita Arola Editors. Són pensades per a persones a qui els agrada caminar i saber per on caminen, per a persones a qui els diverteix conèixer, per a caminadors que no necessiten batre més records que els de la pròpia satisfacció. La col·lecció De Ferradura vol ajudar a descobrir espais, racons i paisatges dels territoris de llengua catalana a aquelles persones que volen fer-ho a peu i pausadament.

per Tàrracopassejades i excursions10

Rafael López-Monné, Tarragona 1964

Ha tingut el privilegi de fotografiar paisatges extrems, des de les glace-res arribant al mar al canal Beagle a horitzons des de 8.000 metres, però encara espera trobar la fada que li ha de concedir els tres desitjos. El primer, la pau al món (això s’ho ha copiat); el segon, és inconfessable, i el tercer, poder viatjar al passat amb una càme-ra (i tornar, és clar). Mentre no arriben, continuarà treballant per explicar his-tòries que parlin de paisatges, camins, festes i humanitat. No entén la vida sense passió, entusiasme i bellesa; i procura, tant com pot, transmetre espurnes d’aquestes obsessions en el seu treball. http://blogs.descobrir.cat/vistes/ @lopezmonne

Hugo Prades, Tarragona 1968

Il·lustrador polivalent. Ha treballat a València i Barcelona per agències de publicitat. Un cop torna a Tarragona i amb l’estil prou definit li comencen a encarregar treballs d’il·lustració his-tòrica convertint-se, anys més tard, en una de les seves grans passions. Fora del país és conegut pels seus trencaclosques, activitat que realitza des de fa més de 10 anys per una em-presa alemanya. Actualment treballa per a editorials i museus il·lustrant contes infantils, castells medievals o, com en aquest cas, la Tàrraco roma-na. http://hugopradesilustrador.blogs-pot.com.es

Sara Sans, Barcelona 1974

Llicenciada en Periodisme per la Uni-versitat Autònoma de Barcelona l’any 1996. S’incorpora a la redacció de La Vanguardia a Tarragona l’any 1997 i des del 2004 n’és la corresponsal. Abans havia treballat al Diari de Tar-ragona i a Radio 4 i també va ser cor-responsal de RAC1 des de l’obertura d’aquesta emissora i fins al 2004. Col-labora amb altres publicacions, com Descobrir Catalunya, i puntualment a la revista Alfa (editada pel Consejo de Seguridad Nuclear). És coautora del llibre Tarraco Viva (Arola Editors, 2008) i de La represa democràtica. 30 anys d’eleccions municipals a Tarragona (Ajuntament de Tarragona, 2009).

El gran epigrafista Geza Alfoldy parlava de Tàrraco com una ciutat oberta, a semblan-ça de Roma, un indret atractiu per a gents vingudes d’Hispània i de tot l’Imperi. Tàrra-co oferia possibilitats de prosperar, un clima amable i una societat hospitalària, en defini-tiva, un lloc on viure bé. Aquesta guia, A peu per Tàrraco, vol apropar-vos a aquesta gran urbs romana i seran personatges reals, que hi van viure, els qui us la presentaran i us acompanyaran pel seus voltant, pel seu ager.

Tenim l’esperança que aquesta guia contri-bueixi —humilment, és clar— a una nova idea de ciutat i de territori basat en el millor del seu passat, i a posar de relleu tot el que compartim els hereus de la gran civilització clàssica que va sorgir del Mediterrani. Com Tàrraco.

16


on fo

otde ferraduraguides for curious walkers

on fo

otin

Tar

raco

Camí de ferradura m 1. (bridle path). A traditional track for pack animals but not carts. 2. f De Ferradura. A collection of guides for curious walkers published by Arola Editors. Designed for those who like walking and know where they are walking, for those who enjoy learning about things, for walkers who are not out to set records other than those of their own satisfaction. The De Ferradura collection aims to help you discover, on foot and at a leisurely pace, the places and scenery of the lands where Catalan is spoken.

in Tarracowalks and excursions10


Rafael has had the privilege of being able to photograph extreme landscapes, from glaciers that reach down to the sea in the Beagle Channel to horizons from altitudes of 8,000 metres, but he is still searching for the genie willing to grant him his three wishes. The first wish is peace in the world (he has been copied with that one); the second is unmentionable; and the third is to be able to travel back in time with a camera (and come back, of course). Until that happens, he will continue to work on telling us stories about landscapes, paths, festivals and humanity. He cannot understand life without passion, enthusiasm and beauty; and he tries, as much as he can, to transmit sparks of these obsessions with his work. http://blogs.descobrir.cat/vistes/@lopezmonne


A versatile illustrator, he has worked for advertising agencies in Valencia and Bar-celona. Returning to Tarragona, with his style fairly well defined, he began to re-ceive commissions for historical illustra-tions and over the years this has become one of his great passions. He is known abroad for his jigsaw puzzles, which he has produced for more than ten years for a German company. He currently works for publishers and museums illustrating children’s stories, mediaeval castles and, as in this case, Roman Tarraco.

http://hugopradesilustrador.blogspot.com.es


A journalism graduate from the Autono-mous University of Barcelona in 1996, in 1997 she joined the editorial staff of La Vanguardia newspaper in Tarragona and has been its correspondent since 2004. Before that she worked at the Diari de Tarragona newspaper and Radio 4. She was also the correspondent for RAC1 ra-dio from the time it began transmission to 2004. She contributes to other publica-tions, including Descobrir Catalunya and the journal Alfa (published by the Spanish Nuclear Safety Council). She is co-author of the book Tarraco Viva (Arola Editors, 2008) and La represa democràtica. 30 anys d’eleccions municipals a Tarragona (The return to democracy. 30 years of mu-nicipal elections in Tarragona (Tarragona City Council, 2009).

The great epigraphist Geza Alfoldy spoke of Tarraco as an open city, similar to Rome, a place of attraction for people from all over Hispania and the rest of the Roman Empire. Tarraco offered opportunities to prosper, a pleasant climate and a hospitable society; in short, it was a place in which you could live well. This guide, On Foot in Tarraco, aims to bring you closer to this great Roman urbs in the company of real people who lived here during that period. They will introduce you to their city and accompany you as you get to know it and its surrounding countryside or ager.

It is our modest hope that this guide will contribute to establishing a new idea about the city and its territory, based on the best of its past and emphasising the qualities of everything we share as heirs to the great classical civilisation that, like Tarraco, arose from the Mediterranean.

16


à pi

ed

de ferraduraGuides pour promeneurs curieux

à pi

edà

Tàrr

aco

Chemin muletier m 1. Chemin traditionnel permettant le passage d’animaux ferrés chargés de paniers et de harnais, mais pas de charrettes. 2. f De Ferradura Collection de guides pour promeneurs curieux, éditée par Arola Editors. Ces guides sont conçus pour des personnes qui aiment la marche et qui sont curieux d’apprendre, besoin de battre. La collection De Ferradura vise à faire découvrir des espaces, des sites et des paysages des territoires de langue catalane aux personnes qui aiment prendre leur temps.

à Tarracoitinéraires et randonnées10

Rafael López-Monné, Tarragone 1964

Il a eu le privilège de photographier des paysages extrêmes, des glaciers s’enfon-çant dans la mer au canal de Beagle à des horizons vus à 8 000 mètres d’al-titude, mais il espère encore trouver la fée qui lui concèdera trois souhaits : Le premier, la paix dans le monde (ça, il l’a copié) ; le deuxième est inavouable et le troisième, pouvoir voyager dans le passé avec un appareil-photo (et revenir, bien sûr). Avant que ses souhaits ne se réalisent, il continuera à travailler pour raconter des histoires qui parlent de pay-sages, de chemins, de fêtes et d’humani-té. Il ne conçoit pas la vie sans passion, sans enthousiasme et sans beauté. Il fait de son mieux pour transmettre de petites touches de ses passions dans son travail. http://blogs.descobrir.cat/vistes/@lopez-monne

Hugo Prades, Tarragone 1968

Illustrateur polyvalent Il a travaillé pour des agences de publicité à Valence et à Barcelone. À son retour à Tarragone, il a commencé à recevoir des commandes d’illustration historique. Ce domaine est devenu, quelques années plus tard, l’une de ses grandes passions. En-dehors du pays il est connu pour ses casse-têtes, activité qu’il réalise depuis plus de 10 ans pour une entreprise allemande. Il travaille actuellement pour des maisons d’édition et des musées, en tant qu’illus-trateur de contes pour enfants, de châ-teaux du moyen-âge ou comme dans ce cas, de la Tarraco romaine. http://hugo-pradesilustrador.blogspot.com.es

Sara Sans, Barcelone 1974

Titulaire d’une maîtrise en journalisme à l’Université autonome de Barcelone en 1996. Elle a rejoint la rédaction de La Vanguardia à Tarragone en 1997, et elle en est correspondante depuis 2004. Elle avait auparavant travaillé pour le Diari de Tarragona et pour Radio 4, et elle a éga-lement été correspondante de RAC1 de-puis l’ouverture de cette station jusqu’en 2004. Elle travaille en collaboration avec d’autres publications telles que Descobrir Catalunya, et de façon ponctuelle avec la revue Alfa (éditée par le Conseil de sécu-rité nucléaire). Elle est coauteur du livre Tarraco Viva (Arola Editors, 2008) et de La represa democràtica. 30 anys d’eleccions municipals a Tarragona (La reprise démo-cratique. 30 ans d’élections municipales à Tarragone) (Mairie de Tarragone, 2009).

Le grand épigraphiste Geza Alfody parlait de Tarraco comme d’une ville ouverte, comme Rome, d’un endroit attachant pour les gens venant de l’Hispanie et de tout l’Empire. Tarraco offrait des possibilités de prospérer, un climat agréable et une société hospitalière, en définitive, un lieu où il faisait bon vivre. Ce guide, À pied à Tarraco, vise à vous familiariser avec cette grande urbs romaine. Des personnages réels, qui y vécurent, vous la présenteront et vous accompagneront aux alentours, dans son ager (agglomération).

Nous espérons que ce guide contribue, de façon modeste, bien sûr, à vous apporter une nouvelle perspective de la ville et du territoire, fondée sur le meilleur de son passé, et à mettre en relief tout ce que nous partageons, nous les héritiers de la grande civilisation classique qui naquit dans la Méditerranée. Le meilleur de Tarraco.


1de herraduraguías para caminantes curiosos

a pi

epo

r Tá

rrac

o

Camino de herradura m 1a Camino tradicio-nal que permite el paso de animales de herra-dura cargados con alforjas y arreos, pero no el paso de carros. 2a f De Herradura Colec-ción de guías para caminantes curiosos que edita Arola Editors. Están pensadas para per-sonas a quienes les gusta andar y saber por dónde andan, para personas a quienes les divierte conocer, para caminantes que no necesitan batir más récords que los de la propia satisfacción. La colección De Ferra-dura quiere ayudar a descubrir espacios, rin-cones y paisajes de los territorios de lengua catalana a aquellas personas que quieren hacerlo a pie y pausadamente.

por Tárracopaseos y excursiones10


Ha tenido el privilegio de fotografiar paisajes extremos, desde los glaciares desembocando en el mar en el canal Beagle hasta horizontes a 8.000 metros de altura, pero todavía espera encontrar el hada que le conceda sus tres deseos. El primero, la paz en el mundo (esto se lo ha copiado), el segundo es in-confesable y el tercero, poder viajar al pasado con una cámara (y volver, cla-ro). Mientras espera que sus deseos se cumplan, continuará trabajando para contar historias que hablen de paisa-jes, caminos, fiestas y humanidad. No entiende la vida sin pasión, entusias-mo y belleza, y procura, en lo posible, plasmar destellos de estas obsesiones en su trabajo. http://blogs.descobrir.cat/vistes/@lopezmonne


Ilustrador polivalente. Ha trabajado en Valencia y Barcelona para agencias de publicidad. Cuando regresa a Tarra-gona, con el estilo lo suficientemente definido, le empiezan a encargar tra-bajos de ilustración histórica que, años más tarde, se convertirían en una de sus grandes pasiones. Fuera del país es conocido por sus rompecabezas, acti-vidad que realiza desde hace más de 10 años para una empresa alemana. Actualmente trabaja para editoriales y museos ilustrando cuentos infantiles, castillos medievales o, como en este caso, la Tárraco romana. http://hugo-pradesilustrador.blogspot.com.es


Licenciada en Periodismo por la Uni-versitat Autònoma de Barcelona en 1996. Se incorpora a la redacción de La Vanguardia en Tarragona en 1997 y desde 2004 es la corresponsal. Antes había trabajado en el Diari de Tarrago-na, en Radio 4 y también fue corres-ponsal de RAC1 desde la apertura de esta emisora hasta el 2004. Colabora con otras publicaciones, como Des-cobrir Catalunya, y puntualmente con la revista Alfa (editada por el Consejo de Seguridad Nuclear). Es coautora del libro Tarraco Viva (Arola Editors, 2008) y de La represa democràtica. 30 anys d’eleccions municipals a Tarragona (Ajuntament de Tarragona, 2009).

El gran epigrafista Geza Alföldy hablaba de Tárraco como una ciudad abierta, a imagen y semejanza de Roma, un lugar atractivo para gentes venidas de Hispania y de todo el Imperio. Tárraco ofrecía posibilidades de prosperar, un clima amable y una sociedad hospitalaria, en definitiva, un lugar donde vivir bien. Esta guía, A pie por Tárraco, quie-re acercarse a esta gran urbs romana y serán personajes reales, que vivieron en dicha ciu-dad, los que se la presentarán y le acompa-ñarán por sus alrededores, por su ager.

Tenemos la esperanza de que esta guía con-tribuya -humildemente, claro- a ofrecer una nueva idea de ciudad y de territorio basa-da en lo mejor de su pasado, y a poner de manifiesto todo lo que compartimos los he-rederos de la gran civilización clásica que surgió del Mediterráneo, como por ejemplo Tárraco.

The great epigraphist Geza Alfoldy spoke of Tarraco as an open city, similar to Rome, a place of attraction for people from all over Hispania and the rest of the Roman Empire. Tarraco offered opportunities to prosper, a pleasant climate and a hospitable society; in short, it was a place in which you could live well. This guide, On Foot in Tarraco, aims to bring you closer to this great Roman urbs in the company of real people who lived here during that period. They will introduce you to their city and accompany you as you get to know it and its surrounding countryside or ager.

Le grand épigraphiste Geza Alfody parlait de Tarraco comme d’une ville ouverte, comme Rome, d’un endroit attachant pour les gens ve-nant de l’Hispanie et de tout l’Empire. Tarraco offrait des possibilités de prospérer, un climat agréable et une société hospitalière, en dé-finitive, un lieu où il faisait bon vivre. Ce guide, À pied à Tarraco, vise à vous fami-liariser avec cette grande urbs romaine. Des person-nages réels, qui y vécurent, vous la présenteront et vous accompagneront aux alen-tours, dans son ager.

El gran epigrafista Geza Al-földy hablaba de Tárraco como una ciudad abierta, a imagen y semejanza de Roma, un lugar atractivo para gentes venidas de His-pania y de todo el Imperio. Tárraco ofrecía posibilida-des de prosperar, un clima amable y una sociedad hospitalaria, en definitiva, un lugar donde vivir bien. Esta guía, A pie por Tárraco, quiere acercarse a esta gran urbs romana y serán perso-najes reales, que vivieron en dicha ciudad, los que se la presentarán y le acompaña-rán por sus alrededores, por su ager.

de ferraduraguies per a caminants curiosos

seus del Món (Museus i Jaciments romans), Fòrum Tàrraco (empreses de divulgació del patrimoni), Nundinae (Fira de programadors) i Artífex (demostracions dels artesans de rèpliques de peces arqueològiques) a més de les activitats de recreació programades

ESPAIS PATRIMONI MUNDIAL

Com és habitual, s’han programat activitats del Festival a la major part del espais de Tàrraco declarats Patrimoni Mundial: a l’Amfiteatre, al Fòrum Provincial-Pretori romà, al Circ, a les Muralles i al Fòrum de la Colònia

L’AGER

El Festival té una profunda vocació de territori i reivindica les relacions de l’URBS amb el seu AGER Des de fa anys se celebren activitats a Constantí (a la vil·la romana de Cencelles, Patrimoni Mundial), a Altafulla (davant la vil·la romana del Munts, Patrimoni Mundial) i a Cambrils (a la vi-l·la romana de la Llosa) Enguany celebrem la incorporació per primera vegada de dos nous espais: el Priorat i Salou (a la vil·la romana de Barenys) Ambdós estaran vinculats a la divulgació del món del vi en el món clàssic; els aspectes religiosos d’una banda i els de la producció de l’altra

NOVETATS DEL FESTIVAL

Aquest any el festival és especial Hem demanat a tots el participants que presentessin propostes sobre el tema d’August i la seva època Quasi la totalitat de les activitats són de nova creació i estan pensades per a aquesta edició Per això aquest any no trobareu l’etiqueta NOU o NOVE-TAT al costat de les activitats del programa Agraïm a tots els grups i persones que realitzaran activitats el treball i l’esforç que això ha comportat

EL RECINTE FIRAL

El Recinte Firal del Palau de Congressos es converteix, aquesta edició, en un centre cultural dedicat a August i la seva època, on es realitzaran més de 250 actes

La recreació AUGUST, EL PODER DE LA MàSCARA serà, enguany, l’activitat central del festival, on s’anirà des-vetllant i descobrint aspectes de la seva vida personal i fa-miliar, la seva obra política, la seva visió de Roma i del món

La reproducció a escala de l’ARA PACiS, així com de l’escul-tura d’AUGUST DE PRIMA PORTA, formaran part, amb altres reproduccions, de l’Exposició AUGUST, UNA CIVI-LITZACIó MEDITERRàNIA que, en format de visites comentades, ens acostaran a l’època del primer emperador

Els centres educatius que ho desitgin, podran participar en una activitat de recreació de caire participatiu, AU-GUST AL TEU GUST, reservant la seva visita a l’Oficina del festival

CAMP DE MART

A més de les recreacions històriques, el segon cap de setma-na, el dissabte 17, durant tot el dia, i el diumenge 18 durant tot el matí, programem el PUERI FESTIVAL TARRACO VIVA, amb tallers i activitats de recreació adreçades al pú-blic familiar, on els petits podran participar en les activitats pensades per a ells

Alhora, també trobareu activitats al voltant de la GAS-TRONOMIA que ens permetrà fer un viatge a l’antiga civilització romana a través del paladar Tallers de recrea-ció de menjar i vi, xerrades i presentacions de productes que ja es trobaven a les cuines romanes Podrem fer un aperitiu i degustar les “tapes” de recreació a la CAUPONA, elaborades pels restaurants de l’Associació Tàrraco a Taula

El darrer cap de setmana, divendres 23, dissabte 24 i diu-menge 25, és el de les FIRES i TROBADES: Roma als Mu-

ELS ESPAIS DEL FESTIVALnous espais per a una edició especial

13

El món d’AUGUST

activitats especials per commemorar el bimil·lenari

i

ActivitAts Al recinte firAl

•

imatge i poder · el govern l’ara pacis · l’eneida · la religió

l’arquitectura · els mapes…

— AUGUST —

AUGUST DE PRIMA PORTACòpia en bronze situada al passeig Arqueològic de Tarragona

15

Cum ex Hispania Galliaque, rebus in iis provincis prospere gestis, Romam redi, Ti. Nerone P. Qintilio consulibus, aram Pacis Augustae senatus pro reditu meo consacrandam cen-suit ad campum Martium, in qua magistratus et sacerdotes virginesque Vestales anniversarium sacrificium facere iussit.

Res Gestae, 12,2

“Quan vaig tornar a Roma d’Hispània i la Gàl·lia, després d’haver resolt amb èxit les empreses en aquestes provín-cies, durant el consolat de Tiberi Neró i de Publi Quintili, el Senat va acordar que calia consagrar en honor del meu retorn, un altar a la Pau Augusta junt al Camp de Mart, i va disposar que els magistrats, sacerdots i verges Vestals hi celebressin un sacrifici cada any ”

La motivació de l’Ara PacisEfectivament, tal com ens explica August amb les seves pròpies paraules, l’altar dedicat a la Pau Augusta va ser dedicat pel Senat, el 13 aC, després de “resoldre amb èxit les empreses a Hispània i la Gàl·lia” Aquestes empreses a les quals ell es refereix d’una manera tan vaga són, de fet, la plena conquesta de la península Ibèrica, amb la resolució de les guerres càntabres, i la difícil pacificació de la zona alpina, dues “empreses” d’una transcendència que ultrapas-sava la simple victòria militar, ja que per primera vegada, tot l’Imperi Romà (és a dir, tot el territori dins dels limes) es trobava pacificat Aquest fet va provocar que per tercera vegada a la història de Roma es tanquessin les portes del Temple de Janus (RG, 13)

Tanmateix s’ha de fer notar, i tal com el mateix August ens relata quan comenta aquest fet, que la Pau tal com l’ente-nien els romans i a diferència de nosaltres, no s’aconseguia per l’absència de guerra o violència sinó per la derrota total dels enemics: Cum per totum imperium populi Romani terra marique esset parta uictoriis pax… (…la Pau s’hagués aconseguit amb victòries, per terra i mar, en tota l’extensió dels dominis del poble romà…) La mateixa visió la tenien

els enemics de Roma tal com podem llegir al discurs amb què el líder caledoni Calgaco arenga les seves tropes just abans d’entrar en combat contra Agrícola a Britània ubi solitudinem faciunt, pacem apellant (allà on ho arrasen tot, ho anomenen Pau)

La inauguració (inauguratio) de l’Ara Pacis fou el 30 de gener del 9 aC, curiosament (o potser no tant) el dia de l’aniversari del naixement la seva esposa Lívia El fet més destacable, i que ens mostra en bona part la importància simbòlica de l’Ara, és el fet que s’instaurà anualment un sacrifici en què participessin “magistrats, sacerdots i verges vestals”, vinculant així l’Estat romà a la seva gran obra, la Pau Augusta; és a dir, a ell i en un sentit més ampli, a la seva família

El significat de l’Ara PacisL’Ara Pacis commemora la Pax Augusta com a inici del saeculum aureum, o segle d’or, inaugurat per August Tan-mateix, el missatge és més complex i no es pot aïllar del context històric en què es fa Així, no s’ha d’oblidar que des que va començar el segle I aC, a part de les nombroses guerres d’expansió de Roma i de les Guerres Socials contra els seus aliats, Roma va patir fins a tres enfrontaments civils, Sul·la contra Màrius, Cèsar contra Pompeu i molt més recentment Octavià August contra Marc Antoni, per molt que aquest últim es vulgui veure com una guerra contra Egipte

És en aquest context de quasi perpètua inestabilitat que el missatge de la Pau i la Prosperitat que porta August, que pretén justificar i alhora legitimar el seu Principat, pren una importància capital Però, com hem dit, és un missatge més complex alhora que ple de matisos En la processó hi ha representat l’estat romà, els magistrats i els quatre col·legis sacerdotals, alhora que el propi August amb tota la seva família El missatge és clar i entenedor: gràcies a ell, com a director de l’Estat, com a Princeps (el primer) s’ha aconseguit la Concordia Ordines, és a dir, l’harmonia

L’ARA PACiS AUGUSTAEun monument a la pax romana

17AU G U ST

18

de l’Estat romà després de tant de temps de turbulències, però alhora dóna a entendre que aquesta situació no serà conjuntural ja que darrera d’ell hi ha la seva família, en definitiva els seus hereus, que perpetuaran la bona tasca de govern de Roma

Al mateix temps justifica la seva elecció com a Princeps en la mateixa història de la ciutat de la qual els seus avantpas-sats en formen part (panells d’Enees i la Lupercalia) i en presenta el gloriós futur (panells de Roma i Pax) Aquest missatge s’emfatitza amb la idea clara i senzilla que l’ordre, és a dir, ell i els seus, afavoreixen l’abundància infinita que veiem en les representacions vegetals, però avisa alhora dels

perills que hi poden haver si no hi ha un bon “jardiner”

Tot això ho farà amb una estructura que recorda la tradició romana i que, per tant, reivindica els valors tradicionals, però en marbre, molt més durador, i amb una forma nova i més espectacular, de tradició grega, que magnifica i alhora emfatitza el valor del missatge que aspira a ser etern En definitiva, hem d’entendre l’Ara Pacis com la consolidació d’un pacte entre August i Roma en el qual a canvi de la seva direcció, i dels seus en el futur, Roma entrarà en una eternitat daurada

David Vivó Universitat de Girona

Text de l’exposició “August, una civilització Mediterrània”

pàg. 19 — VASOS APOL·LINARS O VASOS DE VICARELLOMuseu Nacional Romà, Roma

ARA PACiSMonument commemoratiu de la pau d’August. Roma

pàg. 16 — ARA PACiSMonument commemoratiu de la pau d’August. Roma

19AU G U ST

MAPES, TàBULES I VASOSconèixer el món per administrar la pau

L’Orbis Terrarum Pictus Marc Vipsani Agripa, el fidel company d’August, almirall de la seva flota en Actium i segon home en importància del principat, va ser un gran geògraf, a més de militar i polític Agripa manaria pintar en un dels pòrtics de Roma una tàbula o descripció pictòrica de tot el món conegut, l’Orbis Terrarum Pictus, amb la Terra dividida en tres con-tinents (Europa, Àfrica i Àsia) i 24 regions (parts), totes elles proveïdes de dimensions en longitud i latitud

La Tàbula de PeutingerL’Orbis Pictus s’ha perdut però la Biblioteca Nacional de Viena custodia la denominada Tàbula de Peutinger, un rètol o volum de pergamí compost per onze fulles unides de 34 x 60 cm amb una longitud total conservada de 6,82 m Mostra tot el món conegut en l’Antiguitat Clàssica des de l’oceà Atlàntic fins a Ceilan i l’Índia, amb els tres conti-nents d’Europa, Àfrica i Àsia, mars i illes dibuixats, retolats i acolorits entorn de Roma i el Mediterrani

Aquest mapa del món va ser dibuixat el segle IV dC i copiat de nou el segle XII, però amb tota seguretat s’inspira en aquell món pintat per ordre d’Agripa Inclou l’esment de 600 províncies i regions romanes, nacions i pobles estran-gers, i anota amb precisió 3 000 ciutats unides per 70 000 milles romanes de calçades, és a dir, més de 100 000 km, amb distàncies mesurades amb precisió sorprenent en un marc geogràfic molt esquemàtic però comprensible que dibuixa i anomena mars, serralades, boscos, rius i llacs S’ha considerat per això, que és una plasmació gràfica de l’anomenat Cursus Publicus, el servei oficial de comunica-cions i correu de l’Imperi Romà

De Cadis a RomaSón quatre vasos cilíndrics de plata que imiten la forma de les pedres mil·liars, trobades el 1852 a Bagni de Vicarello, un establiment termal situat al costat del llac Bracciano,

30 km al nord de Roma Tots quatre porten les seves parets cobertes per inscripcions incises, totes diferents, però que indiquen en la seva coronació que contenen l’itinerari en-tre Gades (Cadis) i Roma A les bases s’anota la distància total entre ambdues ciutats, 1840 milles romanes, aprox 2 723 km En el cos central dels gots, ordenades en llistes verticals separades per columnes, apareix la llista de 106 mansions (ciutats i parades de postes) que el viatger hau-ria de trobar al final de cada jornada de marxa, amb les distàncies respectives entre elles

Els quatre vasos, datats en l’època d’August i Tiberi (27 aC – 20 dC), mostren canvis en la ruta a mesura que s’ana-ven executant noves obres El viatger podia comprar un d’aquests gots en el moment d’emprendre un llarg viatge com una autèntica “guia de carreteres” revisada i posada al dia Segons aquests gots, el viatge per terra entre Gades i Roma utilitzant les calçades romanes durava tres mesos i mig (106 jornades), amb una mitjana diària de 26 km

Joaquín Ruiz de Arbulo Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

20

a — ARA PACiSMonument commemoratiu de la pau d’August. Roma

c — MiLiTES ET CAEMEnTERiiS, Soldats i ConstructorsReproducció de la Taula de Peutinger. LEGIO I GERMANICA

b — AUGUST DE PRIMA PORTAMuseus Vaticans, Roma

d — TEMPLE DE MARS ULTORFòrum d’August a Roma

21AU G U ST

AUGUSTEl poder de la màscara

REcREAció HisTòRicA

AUGUSTUna civilització mediterrània

VisiTA comEnTAdA

ARA PACiS AUGUSTAEUn monument per a un imperi

VisiTA comEnTAdA

IMATGE I PODERL’August de Prima Porta

VisiTA comEnTAdA

AUGUST AL TEU GUSTVine a conèixer l’emperador de Roma

AcTiViTAT EscolAR

PRAEFECTURA AnnOnARiAUna llavor de l’estat del benestar


DEO AUGUSTOUn nou déu per a una nova era


EL LLEGAT D’AUGUSTLa política per damunt de tot

XERRAdA

L’ENEIDA

XERRAdA

ELS VASOS DE VICARELLO I LA TàBULA DE PEUTINGERXERRAdA

L’ESTADA D’AUGUST A TàRRACO

XERRAdA

L’ARA PACiS

XERRAdA

EL FÒRUM D’AUGUST

XERRAdA

LA ROMA DE MARBRE

XERRAdA

LA FAMÍLIA D’AUGUST

XERRAdA

89

90

90

91

91

91

92

92

92

93

93

93

94

94

94

EL MóN D’AUGUSTíndex d’activitats

GEnT d’AUGUST

familiars i amics, l’entorn del príncep

ii

monòlegs des de l’AntigA romA

•

livia drusila · tiberi · júliamecenes · antonia minor…

— GEnT d’AUGUST —

JúLIA, LA fILLA D’AUGUSTMercè Rovira

23

24

a — ARA PACiSMonument commemoratiu de la pau d’August. Roma

c —SEQVERE ME! Prostitució a Roma, Thaleia (Tarragona)

b — CAiUS BAEBiUS, Sevir AugustalUn nou ric. Alex Manríquez

d — JúLIA, LA fILLA D’AUGUSTMercè Rovira

En l’ambient de la classe senatorial del final de la repúbli-ca, l’ambient que va viure August com a fill d’un senador d’origen plebeu de Velletri, les segones noces i els divorcis eren a l’ordre del dia Sigui en el primer cas per les moltes morts provocades pels parts o sigui en el segon cas per millorar les aliances de classe (negocis inclosos) o el man-teniment de les fortunes familiars en un ambient proper, els matrimonis formaven part dels assumptes importants de les famílies poderoses

Casaments entre cosins i cosins germans eren habituals, així com les adopcions per interessos de classe i de negocis Recordem que el mateix August va ser adoptat com a fill pel seu tiet-avi Juli Cèsar Aquesta adopció el va convertir a tots els efectes jurídics —amb canvi de cognoms inclòs—, en fill del gran general i cònsol de la república tardana Marc Antoni, per menysvalorar la vàlua del jove Octavi, digué públicament que aquest ho devia tot al seu nom, el nou, és clar, ja que després de l’adopció canvià el seu nom de Gai Octavi Turrià pel de Gai Juli Cèsar filius

Un cop assumit el poder personal absolut, encara que matisat per la funcionalitat de les diferents magistratures, August va començar a prendre decisions en el camp dels enllaços familiars La futura herència d’un Imperi, bé valia prendre’s seriosament amb qui es casava cadascú Ja abans de ser el princeps del nou Estat, August va utilitzar les dones de la seva família com a peons d’una política d’aliances interessades Així, féu divorciar la seva germana Octàvia, casada amb Claudi Marcel, per casar-la amb Marc Antoni, aleshores aliat polític D’aquest casament naixeria Antònia la Menor, la qual seria mare del futur emperador Claudi

August es va casar tres vegades La primera amb Clodia, de la qual no va tenir descendents La segona, Escribonia, de la qual va tenir l’única filla, Júlia, i finalment amb Lívia Drusil·la, de la qual no va tenir fills A Júlia, la seva única filla, la va casar en primeres núpcies amb Claudi Marcel, fill

de la seva germana Octàvia; eren, per tant, cosins germans Un cop vídua, la va tornar a casar amb el seu amic íntim i gran col·laborador polític, Marc Vipsani Agripa D’aquest segon matrimoni, la filla de l’emperador tingué tres fills: Gai Cèsar, Luci Cèsar, Agripa Pòstum; i dues filles: Júlia i Agripina (futura mare de l’emperador Calígula) Els dos primers fills, un cop mort Marcel (fill d’Octàvia i primer marit de Júlia) foren els escollits per heretar el seu avi Malauradament, però, tots dos van morir molt joves

Quan Júlia enviudà d’Agripa, August la va tornar a casar, aquest cop amb el futur emperador Tiberi, el seu fillastre i, per tant, germanastre de Júlia Tiberi era fill del primer matrimoni de Lívia Drusil·la Era un pas més per fer de la gens Clàudia part integrant de la família imperial De fet seria Tiberi qui finalment, i un cop adoptat formalment pel mateix August, el succeirà a la seva mort

Del matrimoni d’Octàvia, germana d’August, amb el trium-vir Marc Antoni, naixeren dues filles: Antònia la Major i Antònia la Menor La segona filla ja hem dit que es va casar amb Drus i tingueren dos fills: Claudi i Germànic Aquest darrer es va casar amb la també néta d’August, Agripina Antònia la Major es va casar amb Luci Domici Ahenobard, amb qui tingué una filla, Domicia Ahenobard, i un fill, Gneus Domici Ahenobard, el qual va ser pare del futur emperador Neró

Us heu fet un embolic? Normal August va utilitzar els membres de la seva família i en especial les dones (dona, germana, filla, nétes…) per la seva ambició política, amb l’esperança que el poder, tan àrduament guanyat, no marxés del nucli familiar de la gens Júlia En part, ho aconseguí però el preu va ser molt alt: la filla Júlia i la néta també Júlia, desterrades a l’exili El seu fillastre, Tiberi, separat de la seva primera dona i gran amor Vipsania (filla d’Agripa i, per tant, cunyada de la segona dona de Tiberi, Júlia) Els néts (Agripa Pòstum), assassinats per ordre seva o de Tiberi Una família d’allò més normal…

ASSUMPTES DE FAMÍLIAquan els afers familiars esdevenen política d’estat

25G E N T D’AU G U ST

27G E N T D’AU G U ST

LiViA DRUSiLAEsposa de l’emperador


TIBERIEl fillastre eficient


JúLIALa filla d’August


MECENESL’ideòleg del règim


OCTàVIALa germana fidel


ANTÒNIA MINORneboda, tieta i mare d’emperadorsREcREAció HisTòRicA

HORACIEl poeta del CARPE dIEM


VIRGILIUn poeta per un imperi


AGRIPAL’home per a tot


MARC ANTONILa fascinació per l’Orient


FRinéHistòries d’una prostituta al llit d’August


LUCiUSUn veterà soldat d’August a Tàrraco


CAiUS BAEBiUSSevir augustal. Un nou ric


PAULLiAnUS, LAniSTA CiRCULATORUn empresari de gladiadors a Tàrraco


GENT D’AUGUSTíndex d’activitats

95

95

95

96

96

96

97

97

97

98

98

98

99

99

LiViA DRUSiLA, ESPOSA DE L’EMPERADORA l’ombra d’August. Assumpta Mercader

l’ArT dE mAnAr

política i administració en el món romà

iii

romA des de lA políticA

•

el poder · la justíciales obres públiques · l’urbanisme

la propaganda

— POLÍTICA —

Legionaris de la Legio VII Gemina a l’aqüeducte romà de TarragonaProjecte Phoenix (Tarragona)

29

Roma féu front a les caresties alimentàries (unes 25 en el període que va de la segona guerra púnica a l’inici del principat d’August), primer d’una manera improvisada, per finalment organitzar un veritable organisme estatal de control dels aliments i el seu preu: la prefectura de l’annona Annona és una divinitat romana que representava els dons que la terra donava als homes al llarg d’un any (annus)

Un primer pas per garantir la subsistència alimentària de la població (més pobra) de Roma, la feren els germans Grac, el 123 aC, amb la Lex Sempronia Frumentaria, ins-tituïren per llei el repartiment gratuït o a baix cost de gra a la ciutadania Després les lleis repressives de Sul·la les revocaren Pompeu i després Cèsar les restituïren, i aquest darrer afegí l’oli i el vi en el repartiment

Però les frumentationes o repartiment d’aliments gratuïts o a baix preu a la plebs de Roma, es realitzava d’una forma improvisada Fins que arribem a un dels protagonistes principals d’aquesta història; Gai Cèsar Octavi, més co-negut com August

Com diu el mateix August a les seves memòries, Res Gestae Divi Augusti, “jo vaig donar menjar al poble pagat de la meva butxaca…”, això serà habitual a partir d’aleshores A poc a poc sorgí la necessitat de donar una forma institu-cional a aquesta intervenció en l’economia de la societat: la prefectura de l’annona

Aquesta nova prefectura tenia una oficina central a Roma, on ara hi ha l’església de Santa Maria in Cosmedin (on hi ha la boccadellaverità); la statioannonae El nou organis-me era presidit pel praefectusannonae, el qual comandava

una munió de funcionaris públics: adiutores, apparitores, tabellarii, militars, etc…

El praefectusannonae, no és un magistrat, no té dret a lictors i no pot col·legiar-se Depèn directament de l’emperador, i aquest no vol que res se li escapi o que el seu subordinat ordeixi cap complot a costa del seu poder

El praefectus era escollit per les seves capacitats de comp-table i financeres, confirmades en el curs d’una carrera de funcionari eficaç De fet, el primer prefecte de l’annona va ser Caius Turrianus, un íntim amic d’August que abans ja havia estat governador d’Egipte i que durarà en el càrrec més de trenta anys

La prefectura de l’annona s’encarrega d’adquirir i fer trans-portar aliments de tot l’imperi a la capital, per posterior-ment distribuir-los a la plebs amb dret a les distribucions de menjar, les anomenades frumentationes Es calcula que podien ser unes 250 000 persones en època d’August

Una gran part del cereal adquirit procedia d’Egipte Des d’aquesta província s’enviava cada any a Roma uns 20 000 000 de modii de gra, o sigui, unes 140 000 tones de blat (principalment) L’historiador Flavi Josep ens diu que en època de Neró aquesta quantitat era suficient per alimentar tot Roma durant quatre mesos Això ens indi-ca que cada any Roma necessitava 60 000 000 de modii, unes 420 000 tones de gra, que havien d’arribar a través de companyies comercials (negotiatores, difusores) i navilieres privades (naviculari)

La flota d’Alexandria era un immens comboi protegit per naus de guerra que cada any sortia d’Egipte i portava a Puteoli, a la Campània, la collita de gra egípcia Centenars i centenars de vaixells arribaven a Puteoli durant el mes de juny La seva arribada era un espectacle Ho descriu Sèneca:

“Avui han estat vistos els vaixells d’Alexandria que anun-cien l’arribada de la gran flota El seu albirament fa que

LA PRAEFECTURA AnnOnARiA D’AUGUST un ministeri d’economia i benestar social fa dos mil anys

31P OL Í T IC A

AnnOnA FRUMEnTARiAUn intent d’estat del benestar a la Roma antiga. Projecte Phoenix (Tarragona)

tota la Campània estigui de festa La gent s’amuntega a la rada del port de Puteoli i reconeix els vaixells d’Alexandria pel tipus de velam En efecte, només aquests tenen el dret d’hissar les veles altes per damunt de la verga que tots els altres vaixells arboren al llarg Res en efecte dóna més velocitat que les vergues altes, perquè en elles la pressió del vent és més forta És per això que cada cop que el vent bufa més fort del convenient s’abaixa la verga, la força del vent que arriba per sota no és tan violenta Quan aquests vaixells arriben a les aigües de Capri i al promontori de Minerva (Sorrento) els altres vaixells s’han d’acontentar a quedar al paire; la vela alta és la marca distintiva de les naus d’Alexandria”

En cada pas de tot el procés, els mensores vigilaven que no hi hagués minva del producte El collegium de menso-res era poderós a Ostia Proveït d’un rutellum, el mensor verificava les mides i el pes del blat Un ajudant amb una calculadora (abacus) l’ajudava Aquests mensores lliuraven als magisternavis un certificat que acreditava que portaven la càrrega estipulada, sense aquestcertificat l’armador no cobrava de l’erari públic

També la praefectura annonaria comprava i emmagatze-mava altres productes Principalment oli El vi també, però no era tan important en la dieta i el seu pes en l’economia, tampoc

Sovint s’ha considerat l’annoa una espècie d’opi del poble, per tal de tenir callades les boques de la plebs romana:

“panem et circensis”. Però hi havia alguna cosa més… a Roma tots els governants, inclòs l’emperador, tenien el deure moral i la consciència de proveir d’aliments bàsics la població No com una imposició tàctica sinó com una necessitat estratègica… el pobre emperador Claudi pagà les conseqüències d’una carestia d’aliments quan l’any 51 dC va ser esbroncat i literalment cobert d’immundícies al seu pas pels carrers de Roma…

Magí Seritjol Director del festival TARRACO VIVA

Dels textos de l’exposició “August Una civilització Mediterrània”

32

33P OL Í T IC A

AUGUST I EL PAPIR MéS ANTIC DE ROMA: EL PAPIR DE CORNELI GALXERRAdA

HISTÒRIA I PODEREl bimil·lenari del naixement d’August a la Itàlia de Mussolini. La Mostra Augustea de la Romanitat

XERRAdA

LA CULTURA COM A PROPAGANDA DE LA POLÍTICA D’AUGUSTXERRAdA

TRAJàd’Hispània a Roma

PREsEnTAció dEl llibRE

CIRC MàXIMLa ira de Trajà


POLÍTICAíndex d’activitats

99

100

100

100

101

101

101

102

102

102

103

EL CASAMENT D’AUGUST I LÍVIA


IMPARTEIX JUSTÍCIA AMB AUGUST

Joc dE dEscobERTA

ENGINyERIA HIDRàULICA I SISTEMES D’EVACUACIó EN TEMPS D’AUGUSTXERRAdA

L’URBANISME A LA ROMA D’AUGUST

XERRAdA

L’ENGINyERIA AL SERVEI DE LA REFORMA TERRITORIAL D’AUGUSTXERRAdA

LA VIA AUGUSTA I LA CREACIó DELS CURSUS PUBLiCUS EN ÈPOCA D’AUGUSTXERRAdA

iMPERiUMEl poder de Roma a la capital provincial de Tàrraco. Projecte Phoenix (Tarragona). Tarragona Història Viva

El PUny dE romA

les legions romanes, l’exèrcit més poderòs del món

iV

romA des de l’exèrcit

•

l’estratègiales tàctiques de les legions

els comandaments · els campamentsles batalles · l’armament…

— MILITAR —

LA fUNDACIó DE LA COLòNIA TàRRACOProjecte Phoenix (Tarragona)

35

36

a, d — TARRACO FiDELiSL’últim baluard de la Hispània romana. LEGIO I GERMANICA - SEPTIMANI SENIORES (Tarragona)

c —LA fUNDACIó DE LA COLòNIA TàRRACO Projecte Phoenix (Tarragona)

b — LEGIO, les legions de l’Alt ImperiProjecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona)

“Els romans tenien una antiga cerimònia per a declarar la guerra Octavi va anar al temple de Belona, la deessa de la guerra, en el Campus Martius o Camp de Mart En una franja de terra just davant del temple, que era considera-da oficialment com a territori estranger, s’alçava la petita columna Bellica o columna de la Guerra Els sacerdots de Belona, anomenats fetiales, van llançar llances —tacades amb la sang d’un porc sacrificat ritualment— dins d’aquest terreny Quan el ritual va acabar Roma va estar oficialment en guerra amb Egipte”

Anthony Everitt August. El primer emperador

Octavi s’enfrontava a Marc Antoni per decidir, d’una ve-gada per totes, qui seria l’únic amo del món romà Ho va fer, però amb una campanya prèvia que ara anomenaríem publicitària La guerra que estava a punt d’esclatar era entre dos romans, però Octavi la va convertir en una guerra con-tra la reina d’Egipte, Cleòpatra, i entre els déus romans i els déus egipcis De cap de les maneres Octavi volia aparèixer com l’instigador d’una nova guerra civil entre romans

Feia poc que, trencant la tradició i la legalitat, s’havia apro-piat del testament de Marc Antoni i l’havia llegit, almenys les parts més sucoses, al Senat El testament no deixava dubtes, Marc Antoni volia ser enterrat a Alexandria i re-coneixia Cesarió com autèntic fill de Juli Cèsar Octavi va aprofitar l’ocasió i va aconseguir suports tant a Roma com a Itàlia per aturar la reina oriental que havia dominat l’esperit d’un romà com Marc Antoni

Al segle I aC Actium era només un petit poblet de pes-cadors de perles i una parada pels viatgers Molt a prop, enmig d’una arbreda hi havia un petit temple dedicat a Apol·lo, el déu protector de la família Júlia i d’August A finals de l’any 32 aC gran part de la flota de Marc Antoni estava ancorada al golf d’Arta Just una mica més al nord, en un turó des d’on podia contemplar tot l’escenari de la futura batalla, Octavi va establir el seu campament Des d’allí va poder veure com una part de les naus de Marc

Antoni eren cremades La manca de remers i tripulants per a tota la flota va fer que aquest últim renunciés a les galeres més petites i a tots els vaixells de càrrega Un núvol de fum va elevar-se en l’horitzó

El 2 de setembre, després de quatre dies de mal temps, la jornada va despertar-se amb sol Les flotes llevaren àncores Agripa, en qui Octavi havia delegat el comandament estra-tègic, embarcà vuit legions i cinc cohorts de pretorians en unes noranta galeres i les desplegà al llarg d’un quilòmetre i mig a l’entrada de l’estret d’Actium, esperant a veure què feia l’enemic

Antoni va dividir la flota en quatre parts, una d’elles amb la reina Cleòpatra dalt del vaixell insígnia Antonias i una part important del tresor d’Egipte; monedes d’or, plata i altres objectes de valor La resta de la flota va quedar sota el comandament de Publi Canidi Cras

Abans de fer-se a mar obert, Antoni va donar una ordre desconcertant que fou motiu de desànim; ordenà als seus capitans que hissessin les veles Això no es feia mai quan s’entrava en combat, ja que dificultava molt les operacions Només es feia quan es pensava en una possible fugida, i així ho van interpretar la majoria d’oficials i mariners

En sortir del cap d’Actium, la flota es dividí en dues grans ales, amb les naus de Cleòpatra al darrere Antoni espe-rava que Agripa ataqués, però no es va moure Per contra, aquest esperava que Antoni avancés cap a alta mar, com així va ser Antoni va comandar la flota de la dreta i Sosi, un competent soldat, la de l’esquerra Plutarc relata que tres o quatre vaixells d’Octavi s’agruparen a l’entorn de cadascun dels d’Antoni i la lluita es va a dur a terme amb escuts de vima, llances, pals i projectils incendiaris, mentre que els soldats de Marc Antoni també disparaven amb catapultes des de torres de fusta

Amb la seva superioritat en galeres de guerra, Agripa va separar la seva flota en dues files Després de dues hores de

ACTIUMuna gran batalla… de màrqueting

37M I L I TA R

batalla, Agripa va pensar que portava la davantera, però al moment s’aixecà un vent de nord i l’esquadró de Cleòpatra, que estava en un segon pla, va hissar veles i es dirigí al punt central de la batalla, on hi havia un forat que no controlava ningú El vaixell de la reina amb la seva vela morada volia travessar la línia de batalla i fer-se a alta mar Antoni va canviar de vaixell i seguí la reina amb una petita flota Al cap d’una hora, el vent va bufar amb més força i alguns capitans d’Antoni es donaren per vençuts i entregaren els seus vaixells Altres es retiraren a l’estret d’Actium

En una batalla naval era difícil que els comandants sa-bessin exactament què és el que passava La llum del dia minvava No es distingien bé els vaixells propis i els de l’enemic Octavi va veure fugir el vaixell de la Reina però no sabia si Antoni l’havia seguit També va veure fugir al-guns vaixells enemics Per evitar que més vaixells enemics fugissin, Octavi i Agripa mantingueren la flota en alta mar i així passaren la nit

Ja de dia, Octavi, en terra ferma, va poder avaluar el re-sultat Semblava una victòria almenys parcial Unes 30 o 40 galeres enemigues havien estat enfonsades i uns 5 000 legionaris d’Antoni havien mort Però el gros de les tropes terrestres d’Antoni encara estaven intactes Octavi intuí que o perseguia aquestes tropes o la batalla només hauria servit per endarrerir el resultat de la guerra

Els legionaris d’Antoni no sabien que aquest havia fugit amb la Reina d’Egipte Quan ho varen saber, a Octavi li fou fàcil pactar una rendició Aquí, el vencedor es mostrà generós; no va dissoldre les legions d’Antoni i els va pro-metre les mateixes recompenses que al seu exèrcit

Poc temps després Octavi va saber de la fugida d’Antoni i Cleòpatra cap a Egipte No els va perseguir immediata-ment Es va prendre el seu temps i a poc a poc el cercle sobre el seu enemic s’anà tancant El suïcidi d’Antoni i el de Cleòpatra marcà el final d’un segle de guerres civils Roma tenia un nou amo i no s’assemblava a cap dels anteriors

Després de la batalla d’Actium, la memòria d’Antoni fou esborrada Es va llevar el seu nom dels fasti i dels registres estatals, les seves estàtues foren retirades i el seu aniver-

sari, declarat dies nefastus La importància de la batalla fou magnificada i dramatitzada com si es tractés d’un dels moments més importants de la història En la versió oficial del vencedor, Actium es va convertir en una gran batalla naval, amb gran luxe de detalls convincents i artístics

August va fer creure que la batalla havia estat la personifica-ció de la lluita entre l’est i l’oest A un costat estaven l’hereu del gran Juli Cèsar i el senat i el poble de Roma, els deus de Roma lluitant contra les bestials divinitats del Nil Contra Roma lluitaven les forces heterogènies de l’est; egipcis, àrabs, bacteris, liderats per un renegat “variis Antonius armis” i el que era pitjor, amb el suport d’una dona estrangera;

“sequiturque, nefas, Aegytia coniux” (Virgili, Aen 8, 688)

Actium, que havia estat poc més que una fugida desorde-nada d’un bloqueig naval, fou transformada en una gran batalla, un duel entre Roma i l’AntiRoma, entre el bé i el mal Aquí Mecenes, l’amic d’August, va jugar un paper clau Va posar en marxa tots el seus protegits i aquests van escriure, millor dit, reescriure els fets des d’una visió imaginativa però plena de sentit d’Estat, és a dir, convenient als interessos del nou pater patriae

Horaci va escriure una oda celebrant l’èxit d’August, obviant els mèrits d’Agripa i atacant la “pèrfida” reina d’Egipte A l’Ara Pacis, el monument que el Senat va manar erigir ce-lebrant la pau que August havia aconseguit, hi ha autors, com Gilles Sauron, que interpreten la decoració vegetal com un reconeixement dinàstic dels vencedors d’Actium i una negació a cap possibilitat d’heretar el nou Estat per part dels descendents del vençut d’Actium: Marc Antoni

38

LEGIO, LES LEGIONS DE L’ALT IMPERIProjecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona)

39M I L I TA R

LEGiOLegions romanes alt imperials


AUGUSTUS: iMPERATOR ET DEUSFeriale Duranum


VINE, VEU I VIU… EL FESTIVALFes de LEGIOnARI BAIX IMPERIAL

TAllER

Si ViS PACEn, PARA LUDEMSi vols pau, prepara’t per jugar

Jocs d’EsTRATÈGiA

VINE, VEU I VIU… EL FESTIVALFes de LEGIOnARI d’AUGUST

TAllER

VOLS SER UN LEGIONARI BAIX IMPERIAL? TAllER infAnTil

AUGUST I LES àGUILES DE ROMA

XERRAdA

L’AVITUALLAMENT DELS SOLDATS DEL RIN:Àmfores per a les legions d’August

XERRAdA

AUGUST I LES GUERRES CàNTABRESHispània sotmesa

XERRAdA

MILITARíndex d’activitats

122

122

123

123

123

124

124

124

125

El PlAEr, lES ArTS, lA diVErSió

enamorats de la bellesa i les emocions intenses

V

romA des del lleure

•

la música · la policromiael teatre · l’escriptura · els jocs

la literatura · l’arquitectura

— CULTURA —

DE MUSiCA AnTiQUi nARRABAnTEls homes de l’antiguitat parlen de música. Ludi Scaenici (Itàlia)

41

42

a — CARMinA CAnEREThaleia (Tarragona)

c — SCRiPTORiUMTaller d’escriptura romana. Ricardo Placed (Osca)

b — LA VIVA IMATGEPolicromia en l’escultura romana: el cas de les màscares funeràries de la Roma republicana. MV ARTE (Tarragona)

d — LUDi APOLLinARES, JOCS EN hONOR A APOL·LONemesis ARQ (Tarragona) i Ars Dimicandi (Itàlia)

42

Tst

43C U LT U R A

GLADIADORSlluitar i morir a l’arena per tenir un lloc entre els déus

43

El munus, els jocs gladiatoris, tenien lloc en els amfiteatres Aquest tipus d’edificis van sorgir a la Roma republicana i estaven formats per una arena el·líptica envoltada de tres nivells de cavea, graderies —originalment de fusta—, les quals quedaven separades d’aquesta per un alt podium, destinat a protegir el públic dels perills que tenien lloc a l’arena L’amfiteatre de Pompeia, edificat al voltant de l’any 80 aC, constitueix l’exemple més antic conegut fins ara d’amfiteatre de pedra El de Tàrraco s’edificaria a mitjan segle II dC

El cost d’organitzar el munus solia ser sufragat per un sol ciutadà, l’editor, moltes vegades per honrar un parent mort, si bé és evident que responia a una estratègia per millorar o assegurar el seu estatus social Es tractava de persones acabalades, membres de l’elit sociopolítica de la ciutat (quan no el mateix emperador)

Al segle I dC, el format del munus estava clarament con-solidat Amb suficient antelació, el lanista, l’empresari contractat per l’editor per organitzar el munus (i propie-tari dels gladiadors), havia enviat quadrilles dels seus em-pleats a omplir els carrers amb pintades que anunciaven l’espectacle (la data, l’hora i el lloc) i els seus millors fi-txatges, així com el nom de l’editor, és clar Dos o tres dies abans del munus, tenia lloc una desfilada pels carrers o el fòrum de la ciutat, on els gladiadors, lleugers de roba, s’exhibien seguits pels nois que carregaven amb les seves armes i les feres engabiades i transportades en carros

Arribat el gran dia, el programa amfiteatral seguia un ordre rigorós que durava tot el dia i que començava al matí amb una pompa, una desfilada solemne on el públic assistent podia veure a cara descoberta els participants i comprovar que es complia la propaganda anunciada a les parets de tota la ciutat L’editor també formava part de la pompa Aquest era un moment molt important per mos-trar-se i lluir-se a la vista de tothom

Acabada la desfilada començava l’espectacle seguint sem-pre el programa establert En primer lloc es celebraven les venationes: les caceres, efectuades pels venatores, els caça-dors, i els bestiarii, una mena de domador, de categoria inferior al venator, encara que tots dos representaven el Numen Caesaris, el poder diví de l’emperador Per terra o per mar, de qualsevol dels territoris conquerits per Roma, arribaven animals per a les venationes Tigres asiàtics, lleons africans, óssos europeus, fins i tot elefants, les bès-ties podien procedir de qualsevol dels confins de l’Imperi

La venatio comportava un desplegament escenogràfic espectacular, ja que en moltes ocasions es recreaven a la sorra els ecosistemes als quals pertanyien les bèsties i es reproduïen autèntiques selves on se’ls donava caça L’es-pectacularitat de l’escenari creat per a l’ocasió, al costat de l’exotisme dels animals i la seva perillositat dels mateixos, feien de la venatio un espectacle únic A més, portava as-sociat una gran càrrega ideològica: representava el càstig als que trencaven la llei davant el triomf de la intel·ligèn-cia del caçador sobre les bèsties Aquestes, a més de ser considerades inferiors, representaven un paper concret: simbolitzaven els enemics de Roma

Conclosa la venatio i arribat al migdia tenien lloc els Ludi Meridiani. La sorra es convertia llavors en l’espai perfecte per aplicar el càstig a criminals, esclaus i bàrbars: a l’in-civilitzat i, per tant, inhumà La pena de mort s’exhibia com un espectacle més Els damnatii, els condemnats, ho podien ser ad bestias o ad gladium i en les execucions hi podien participar tant els venatores amb els animals, com els gladiadors

El programa amfiteatral finalitzava amb els espectacles de gladiadors El gladiador era considerat infame des del punt de vista jurídic: importunus, obscaenus (brut, re-pugnant), homes degradats per la fortuna, sense dignitas (dignitat), gairebé sense humanitat Si bé per Sèneca, el gladiador era un vir fortis (un home fort) Solien ser cri-

minals condemnats, esclaus, presoners de guerra, lliberts que actuaven a petició dels seus patrons i homes lliures arruïnats S’entrenaven al ludus, on eren sotmesos a una fèrria disciplina, aprenien l’ofici i on en funció de les seves aptituds se’ls adjudicava una especialitat: samnites, tracis, mirmillons, hoplomachus, secutores, retiarius… En defini-tiva, es tractava d’un gran programa dedicat a satisfer les multituds que omplien les grades Aquest edifici i aquests espectacles, en mans d’August i dels seus successors, es van convertir en grans instruments de propaganda del poder

L’espectacle del munus es reforçava amb una forta càrre-ga simbòlica i ritual URI, VINCIRI, VERBERARI, FE-RROQUE NECARI PATIOR, aquest era el sacramentum gladiatorium, el jurament pel qual els gladiadors es com-prometien a suportar ser cremats, lligats, vençuts per, fi-nalment, morir per l’espasa Amb aquest jurament cedien la seva vida en dipòsit als déus de l’inframón Dii Inferi Però a més, convertien la seva actuació a la sorra en un acte voluntari i d’aquesta manera, deixaven de ser con-demnats i esclaus, per aconseguir honor a la sorra i així accedir a la glòria El seu cos es convertia en una ofre-na per als déus i l’execució en un piaculum, un sacrifici expiatori per satisfer-los Trencar el jurament suposava una greu ofensa El perfecte compliment d’aquest acte no estava complet sense la cena libera en la qual conflueixen dos aspectes fonamentals que caracteritzaran els jocs am-fiteatrals: el ritual i l’espectacle

La nit anterior als jocs l’editor oferia un banquet a tots els participants: gladiadors, venatores, bestiarii, dam-natii… tots tenien cabuda durant la realització d’aquest sopar imprescindible que es convertia, en si mateix, en

un altre espectacle El públic s’acostava als voltants dels amfiteatres amb l’objectiu d’observar com sopaven els qui, l’endemà, sortirien a la sorra Per a alguns, aquell seria l’últim

Les actituds variaven i així es podia veure la voracitat d’al-guns davant els diversos aliments que se’ls oferia i dels que podien consumir les quantitats que volguessin Cal recordar l’estricta dieta a la qual eren sotmesos aquests esportistes Al costat de la voracitat, els curiosos tam-bé constataven la vulgaritat que desplegaven molts dels lluitadors a la taula L’actitud més buscada pel públic era, però, la por Por que portava molts dels participants a abstenir-se de menjar res

Només una cosa no podia fer el públic que es desplaça-va a la nit a l’amfiteatre desitjós de captar la intimitat d’aquestes persones No podien tocar, ni tastar, ni beure cap dels aliments servits a taula Només els estava permès mirar, perquè els aliments eren part d’un estricte ritual La celebració del cena libera té un component sagrat La ingesta suposava la neteja ritual de la sang d’aquestes per-sones Gràcies al menjar i a la beguda servida durant el sopar es netejava la sang i el cos del lluitador Es tractava d’un consum simbòlic, un consum necessari, previ al joc L’endemà, els cossos dels lluitadors es convertien en una ofrena als déus La sang vessada a la sorra anava directa-ment a l’inframón Es tractava d’una libació als déus, ells mateixos eren la víctima oferta i com a tal, la rebien els déus, perfectament neta i purificada gràcies al cena libera.

Loli ynguanzo i Reis FabregatNemesis Arq

45C U LT U R A

PUBLi OViDi nASÓPoeta de l’amor, dels déus i de l’exili

lEcTUREs dRAmATiTZAdEs

LUDUS MAGnUS AUGUSTiJocs de gladiadors en honor d’August


MUnERA GLADiATORAEl món dels gladiadors


CARMEn SAECULARE La música al servei del poder

REcREAció HisTòRicA - concERT

LA FI DE JULI CÈSAR

REPREsEnTAció dE TiTEllEs RomAns

in DOMO MAECEnATiSA casa de Mecenes. El teatre en època d’August


CARMinA CAnEREUn concert per a August

concERT

ARS CARACTERiAL’art de gravar lletres a la pedra

XERRAdA - dEmosTRAció

ELS AMICS D’OCTAVIL’amistat dels homes o la virtut

XERRAdA

D’AUGUSTUS A AGOSTL’evolució fonètica del llatí al català

XERRAdA

EL MóN DELS GLADIADORS A L’ANTIGA ROMA REcREAció HisTòRicA

COEnA LiBERALa nit abans del combat


EL CROMATISME DE LES ESCULTURES CLàSSIQUES:L’August de la Prima Porta

TAllER

SCRiPTORiUMTaller d’escriptura romana

TAllER

LA GEMMA AUGUSTEA

XERRAdA

VINE, VEU I VIU… EL FESTIVALFes de GLAdIAdOR

TAllER

POMPA GLADiATORAAnunciant els Jocs


ELS COLORS D’AUGUSTLa pintura mural durant l’època augustea

XERRAdA

TESSELATUMTaller de mosaics romans

TAllER

MARC ANTONI I CLEÒPATRA

TiTEllEs RomAns

LA SàTIRAInsults i burles a la literatura llatina


CULTURAíndex d’activitats

103

103

104

104

104

105

105

105

106

106

106

107

107

107

108

108

108

109

109

109

110

El méS Enllà

una societat religiosa, supersticiosa i molt tolerant

Vi

romA des de lA religió

•

déus · divinitats · supersticions creences · ritus · sacerdots

— RELIGIÓ —

nAViGiUM iSiDiSLa cerimònia del mar. Nemesis ARQ (Tarragona)

47

48

a — SPECTACULA I MAGIA AL MóN ROMàL’origen d’alguns mites del cinema de por. Nemesis (Tarragona)

c — EL MITE DEL SARCòfAG D’hIPòLITLectura dramatitzada. Auriga, serveis culturals (Tarragona)

b — BACCHAnALiAEls ritus en honor de Bacus, Ludi Scaenice (Roma)

d — LA VIVA IMATGEPolicromia en l’escultura romana. MV ARTE (Tarragona)

“Vaig construir la Cúria i el seu annex, el CALCIDI, el temple d’Apol·lo al Palatí amb els seus pòrtics, el temple del diví Juli, el Lupercal, el pòrtic al costat del Circ Flami-ni —que es va acceptar que s’anomenés d’Octavi pel nom de qui n’havia fet abans un altre en el mateix lloc—, la residència imperial al costat del circ Màxim, els primers temples de Júpiter Feretri i de Júpiter Tonante en el Capi-toli, el temple de Quirí, els temples de Minerva, de Juno Regina i de Júpiter de la Llibertat a l’Aventí, el temple dels Lares a la part les més elevada de la via Sacra, el temple dels déus Penates a la Velia, el temple de la Joventut i el temple de la Gran Mare al Palatino

XIX

’’Vaig reconstruir durant el meu sisè consolat, vuitanta-dos temples de divinitats a Roma amb l’autorització del Senat, sense exloure’n cap que necessités en aquell moment una reparació

XX

’’En terreny privat vaig construir el temple de Mart Ven-jador i el Fòrum August amb diners procedents de bo-tins…/… Vaig consagrar ofrenes, procedents de botins al Capitol i al temple del diví Juli i al temple d’Apol·lo i al temple de Vesta i al temple de Mart Venjador, tot això em va suposar prop de cent milions de sestercis

XXI

’’Després de la meva victòria, vaig retornar als temples de totes les ciutats de la província d’Àsia les seves riqueses que aquell [Marc Antoni] contra qui jo lluitava, guardava en privat després d’haver espoliat els temples Es van col·locar a Roma prop de vuitanta estàtues meves de plata, a peu, a cavall o en quadriga, que jo mateix vaig treure i amb aquests

Documents

arragona T al romà de TiV el fes Vi V · s’abstenien de matar-se els uns als altres—, la pràctica espontània de la justícia i la devoció en tots els seus aspectes, en primer