ASSOCIACIONISME A RODA DE BERÀ

1

L’ASSOCIACIONISME A RODA DE BERÀ (1709-1939)


Roda de Berà és un poble amb una llarga tradició associativa. En el present article ens endinsarem en els inicis d’aquest fenomen amb l’objectiu de conèixer les entitats que hi havia, els seus objectius i els seus protagonistes.

Abans de la revolució industrial la gent s’associava a gremis i confraries . Posteriorment, amb la fi de l’antic règim i l’empitjorament de les condicions socials al llarg del segle XIX, les persones es va organitzar per tal de fer més suportables les condicions de vida. És per això que es van crear mutualitats i cooperatives. Paral·lelament, es van fundar societats recreatives per omplir el temps de lleure amb balls, obres de teatre i jocs. Cal dir també que amb els canvis polítics van aparèixer els partits. Com veurem, Roda no en va ser una excepció. Cal destacar per damunt de tot el dinamisme associatiu vinculat a l’església.

La legislació es va anar adaptant a les noves realitats amb molta lentitud, cosa que va frenar la creació de noves entitats. Cal destacar la Llei d’Associacions de 1887 i la Llei de Sindicats Agrícoles de 1906.

Les més antigues

Les entitats més antigues de les que tenim constància són la Confraria del Roser (1709,1922)1 i la Confraria dels Sants Abdó i Senén (1723, 1922). A nivell religiós també destaquen, al segle XIX, la Confraria dels Dolors (1851, 1922) i la Confraria de les Filles de Maria (1865, 1922), que va desaparèixer a la dècada de 1980. Cal destacar l’activitat de la Confraria de l’Ecce Homo. Aquestes associacions, juntament amb l’Apostolat de l’Oració, han estat vinculades amb la parròquia i han participat a les processons de Corpus. La Confraria del Roser està formada per homes i dones i s’encarrega de la imatge de la Mare de Déu del Roser. Abans organitzaven la festa el primer diumenge de maig i d’octubre. La Confraria dels Dolors està formada per dones casades i s’encarreguen de les imatges de la Mare de Déu dels Dolors i de la Dormició de la Mare de Déu. Per la Candelera, a més a més, reparteixen candeles per les cases. La Confraria

1 Entre parèntesi hi ha les dates de les que tenim referències de les entitats.

Jordi Suñé Morales http://antropologiaimes.blogspot.com

http://antropologiaimes.blogspot.com/

1


de l’Ecce Homo és només d’homes. El dia que se celebra la festa votiva, es baixa la imatge per venerar-la i es canten els goigs. Les Filles de Maria estava formada per noies solteres- Celebraven el dia que es feia la primera comunió. Sortien a les processons portant les medalles, els pendons i les banderes.

Seguint amb les entitats, de principis del segle XX són la Congregació de les Carmelites Tereses de Sant Josep (1922) i la Congregació de la Doctrina Cristiana (1907, 1922), amb 86 adherents. Aquesta darrera Congregació es dedicava a preparar la canalla per la primera comunió. L’any 1916 eren 40 homes i 95 dones.2

D’ajuda mútua

Pel que fa a les entitats d’ajuda mútua hem localitzat a la Germandat de Sant Roc (1886 i altres) i el nom d’alguns dels seus presidents: Joan Ventura (1886), Joan Vallvé (1900), època en que hi havia 58 associats, Julià Culet (1901), Pere Virgili (1920), Salvador Garriga (1921), Teodoro Colet (1923) i Ramon Pujol Martorell (1932). Es dedicava a socórrer els seus socis en cas de malaltia. Estava vinculada a la Parròquia de Sant Bartomeu. La seva continuïtat al llarg del temps ens fa pensar en la importància d’aquest tipus d’associació que venien a pal·liar les mancances de protecció social.

El 1893 també es va crear el Patriarca Sant Josep. Pau Vives era el seu president l’any 1900 i tenia 34 socis. La Regeneradora data de 1894. L’any 1900 tenia 28 socis i el seu president era Jaume Biosca. El 1916 existia una cooperativa agrícola que tenia una secció de consum. Participaven a les reunions de la Federació Provincial de Cooperatives. Del 1938 ens consta una altra cooperativa de consum que es deia La Llibertat. Tenia 170 socis i formava part de la Federació de Cooperatives de Catalunya. Només hem trobat una referència al respecte i, per tant, se’ns fa difícil afirmar la seva existència amb seguretat.

Els sindicats

2 Josep M. MARTORELL (Coord.), Roda de Berà, Valls, Cossetània Edicions, 2006, pàg. 209 i 210.



1


Les entitats sindicals tenen el seu primer referent amb la secció local de Treballadors Agrícoles, una societat d’influència republicana federal creada el 1893, que el 1900 tenia 51 socis i era presidida per Josep Pujol. Sabem també que el 1895 van assistir al II Congrés de la Federació d’Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola que es va fer a Vilafranca del Penedès. No és fins el 1931 que tornem a trobar una altra associació de caire sindical. Aquesta vegada va ser la Societat d’Agricultors Rabassaires, adherida a la Unió de Rabassaires. Quan es va fundar no tenien seu social. El seu primer president va ser Salvador Mercadé Batet. Altres membres de la junta eren Josep Mercadé, Domènec Compte i Joan Navarro. L’any 1933 eren 97 socis. Tal com indica Ricard Ramon, es tracta d’una xifra molt elevada d’afiliació ja que representava el 50% dels homes majors d’edat el municipi.3 Durant la Guerra Civil es van passar a anomenar amb el nom genèric d’Unió de Rabassaires. Els va correspondre tenir una cadira de regidor a l’Ajuntament en virtut del decret i l’ordre de 9 i 12 d’octubre de 1936, on es dictaven les nomes de constitució dels nous Ajuntaments basats en les proporcions de representants de partits i sindicats integrats al Govern de la Generalitat. A part d’això, durant la Guerra van gestionar el Mas de les Guineus. El 1936 es va crear el Sindicat d’Oficis Varis, adherit a la UGT, amb 30 socis, i també el Sindicat Únic de Treballadors de la CNT. Durant la Guerra funcionava a ple rendiment el Sindicat Agrícola.

Les entitats de lleure

Les entitats recreatives es van vincular als coneguts cafès de l’època. L’Aliança es va crear el 1922, amb Ramon Pujol com a president. El 1924 ho seria Josep Baldric Mercadé. Eren una colla de dinou joves amb ganes d’organitzar actes festius. Dins la junta directiva també hi havia Joan Vives, Josep Mercadé, Bartomeu Cañelles, Josep Bonan, Domènec Parés i Ramon Pujol Aliena. La seva seu social era el Cafè del Minguet. L’última acta de què es té constància data de l’any 1925. Posteriorment els joves del Cafè del Minguet van continuar organitzant actes per la Festa Major. L’any 1933, després que Cafè del Minguet portés tres anys tancat, una comissió de joves es va fer càrrec de l’espai. Aquesta comissió va a 3 Ricard RAMON i SUMOY, “La qüestió agrària al Baix Gaià durant la II República: l’emergència dels sindicats d’agricultors rabassaires (1931-1932)”, Recull de Treballs, núm. 10, Torredembarra, Centre d’Estudis Sinibald de Mas, 2009, pàg. 137-148.



1


començar a treballar sota la presidència de Josep Jansà. Un dels seus objectius era representar obres de teatre.4

Del 1935 ens consta una “Juventud Rodense”, amb local propi, on s’organitzaven balls de tarda i de nit per la Festa Major.5 Segurament es tracta de la continuació de la comissió de joves creada el 1933. A nivell estrictament cultural cal destacar la creació d’una Biblioteca Ambulant impulsada pel mestre de l’escola Rafael Pardo i que tenia uns 100 socis. El 1935 va tenir una mitjana de 45 lectors mensuals. Per a comprar nous llibres es feien subscripcions populars.6

Cal esmentar també els grups de gallers, entre els quals en destaquen Els Flaressos (1870-1915), liderats per Ramon Vives i Mercadé. El 1883 va visitar Roda de Berà una representació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques7 i a les seves cròniques van explicar que

és un poble de bon aspecte, y la fesonomia, trajos y costums de sos habitants, son los del Camp de Tarragona, així és que no hi deixàrem de sentir tocar las características grallas que venen per aquí acompanyant las collas de Xiquets de Valls. Emperò dech confessar que, sia que hi ha mellors tocadors d’aquest instrument, sia que se senten en son pays propi o sia lo que’s vulga, lo cert es que’ns produhiren un efecte incomparablement superior al que’ns solen causar a Barcelona quan ab motiu de certas festas las sentim pels nostres carrers i plassas.8

Realment, el grup de grallers que hi havia a Roda devia ser bo perquè el 1885 va ser a la Plaça Prim de Reus, emportant-se el segon premi d’un concurs que s’hi va fer.9 També van guanyar el segon premi del concurs de Valls del mateix any. Un altre grup de grallers important van ser Els Astons. Entre els seus músics n’hi havia un que era de Roda, en Josep Mestre i Mestre (1889-1970).10

A nivell musical, cal destacar la tasca de mossèn David Pujol i Ferrer, que va ser rector de Roda de Berà des del 1906 fins el 1934, any en què va morir. Va crear una escola de música, una coral i una orquestra. La coral cantava en misses i celebracions de Roda i de municipis de la rodalia. Com 4 La Vanguardia, 28-II-1933, pàg. 32.5 La Vanguardia, 21-X-1935, pàg. 8.6 Las Noticias, 18-I-1936, pàg. 8.7 Eduart TÁMARO, “Excursió á Tarragona y Tamarit”, Memorias de la Associació Catalanista d’Excursions Científiques, Volum III, 1879, pàg. 363-366.8 Antoni MASSÓ, “Excursió a Roda de Bará y Creixell”, Memorias de la Associació Catalanista d’Excursions Científiques, Volum VII, 1885, pàg. 46.9 El Eco de Valls, 28-6-1885, pàg. 3.10 Josep M. MARTORELL (Coord.), Roda de Berà, pàg. 195.



1


a exemple ens consta una actuació de l’Schola Cantorum per les festes de Sant Bartomeu de l’any 1928.11 D’altra banda, l’orquestra va ser dirigida per Alfred Martorell i va tocar en festes del poble i també en municipis de l’entorn.12

Anant una mica més enrere hem d’anomenar els grups, constituïts formalment o no, que representaven els Balls de Sant Bartomeu (1852), dels Diables (1878) i de Valencians (1878). D’abans de la Guerra es recorda l’existència d’un grup de teatre que va tenir almenys dos directors Josep Boada i Ramon Formatger.

L’esport

A nivell esportiu cal destacar l’aparició del futbol el 1922, a la dècada en què aquest esport es posà de moda a les nostres contrades. El club rodenc era presidit per Joan Mercadé Mercadé i va ser batejat amb el nom de Deportiu Roda de Barà. Aquell any es va inaugurar el camp amb un partit entre el Torredembarra i El Vendrell. Sabem també que com a mínim el 1923 tenia una secció infantil. Aquell any aquesta secció va disputar un partit al camp del Club d Futbol Mediterrà de Torredembarra emportant-se la victòria per la mínima.13 Del 1928 ens consta un partit de l’equip reserva del Roda contra el Bonastre que es va celebrar al camp del Creixell. Va guanyar el Creixell 5 a 2. Entre els jugadors destacats hi havia Salvat, Compte, Sanromà i Gibert.14

A part del futbol, el 1926 existia l’Agrupació Ciclista de Roda. Era l’encarregada d’organitzar una prova amb més de 50 participants que recorria els pobles de la rodalia. El 1935 els ciclistes rodencs ja no deurien estar organitzats perquè la prova llavors ja era gestionada per la Unió Ciclista de Tarragona.

I la política

Pel que fa a les entitats polítiques cal destacar que el 1885 existia un comitè local del partit del Comte de Rius. Aquest partit estava adherit al

11 La Vanguardia, 29-VIII-1928, pàg. 22.12 Josep M. MARTORELL (Coord.), Roda de Berà, pàg. 191-193.13 Tarragona, 09-VIII-1923, pàg. 2.14 La Vanguardia, 16-VIII-1928, pàg. 10.



1


Partit Liberal Fusionista i tenia una ideologia semblant al Partit Conservador, tot i que estava a favor del sufragi universal masculí i d’altres mesures més progressistes. El seu president a nivell local era Josep Baldrich Mercadé, el vicepresident Josep Colet, els vocals Julià i Francesc Colet Martorell i Francesc Guivernau Gibert. El seu secretari era Joan Baldrich Mercadé. El 1933 va ser l’any de la creació de les seccions locals d’ERC i de la Lliga Catalana. ERC va néixer sota la presidència de Joaquim Terradas Pascual, de 25 anys d’edat. La resta de la junta la formaven Salvador Mercader Batet (vicepresident), Josep Mercadé Arall (secretari), Josep Borrut Güell (caixer), Joan Compte Martí (comptador), Josep Virgili Martorell (bibliotecari) i Josep Compte Rius (vocal). El seu local estava ubicat al carrer Sant Bartomeu número 6, baixos. La Lliga estava encapçalada per Josep Bonan Mercadé i Joan Mercadé Mercadé. Cal dir que les tensions polítiques es notaven al carrer. En una visita dels líders de la Lliga de Tarragona al municipi diversos escamots de veïns van “apedregar els automòbils quan aquests ja eren als afores de la població i en la valentia màxima de posar uns quants troncs d'arbre atravessats a la carretera, els quals foren vistos pels xofers i no causaren cap dany, ni altra molèstia que la d'haver de fer uns minuts de parada per tal de deixar la carretera lliure.”15 Els dos partits polítics van mesurar les seves forces a les eleccions municipals de 1934. La victòria va ser per l’ERC. A principis de la Guerra es van fundar el POUM i el PSUC. També es va crear un Comitè Revolucionari. Finalment cal esmentar el somatén, l’Acció Ciutadana (1922),16 una mena de cos armat format veïns que posseïen l’arma a casa i que actuaven quan hi havia alguna alarma. Cal destacar la participació d’aquest somatent, encapçalats per Josep Maria Martí, en la mort de dos presumptes lladres l’any 1933. Aquesta acció va tenir una àmplia repercussió mediàtica.17

Com hem pogut comprovar la tradició associativa de Roda no és nova i va oferir abans de la Guerra Civil una diversitat d’opcions força important als

15 La Veu de Tarragona, 26-VIII-1933, pàg. 3.16 La Vanguardia, 28-III-1922, pàg. 7.17 La Vanguardia, 04-IV-1933, pàg. 9. La Vanguardia va publicar les imatges a la seva edició del 6 d’abril.



1


veïns del poble. L’inici del franquisme va suposar un canvi radical en el tipus d’entitats i en la manera d’organitzar-se. La varietat d’associacions i la seva llibertat a l’hora de funcionar va desaparèixer.

BIBLIOGRAFIA

-MARTORELL, Josep M. (Coord.), Roda de Berà, Valls, Cossetània Edicions, 2006.

-PIQUÉ i PADRÓ, Jordi, La crisi de la reraguarda. Revolució i guerra civil a Tarragona (1936-1939), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Diputació de Tarragona, 1998.

-RAMON i SUMOY, Ricard, “La qüestió agrària al Baix Gaià durant la II República: l’emergència dels sindicats d’agricultors rabassaires (1931-1932)”, Recull de Treballs, núm. 10, Torredembarra, Centre d’Estudis Sinibald de Mas, 2009, pàg. 137-148.

-SOLÀ i GUSSINYER, Pere, Itineraris per la sociabilitat meridional de Catalunya. L’associacionisme i la cultura popular a la demarcació de Tarragona, Tarragona, Diputació de Tarragona, 1998.

-SOLÉ i MORERA, Marçal, Roda de Barà. Notes històriques, Tarragona, Edicions El Mèdol, 2002.

-VIVES BORONAT, Beatriu, “El cafè de Cal Minguet”, BOI, Centre d’Estudis Rodencs, núm. 17, tardor de 2006, pàg. 2-12.

PREMSA CONSULTADA

Acció Cooperatista, Cooperatismo, Eco de la Provincia, El Mundo Deportivo, Las Noticias, La Vanguardia, La Veu de Tarragona i Tarragona.

AGRAÏMENTS

També hi Som - Associació Republicana de Roda de Barà, Arxiu Municipal de Roda, Ernest Nogués i Ricard Benimelli.



Documents

ASSOCIACIONISME A RODA DE BERÀ