Embed Size (px)
Citation preview
Habilitats per a la vida
augmentar l’autoestima, control intern,
assumir responsabilitats i generar canvis
Sergio Beltran Valverde
Neus Pairó Busquets
Girona, 18 de Febrer de 2017
Què és l’autoestima?
És el concepte que hom té de la seva pròpia vàlua, basat en els
sentiments, pensaments, sensacions i experiències que ha anat
construint durant la seva vida.
El resultat és un sentiment positiu vers si mateix o, contràriament, un
sentiment negatiu i incòmode
I si parlem d’infants i adolescents?
“Apreciar el propi valor i importancia, tenir el carácter per respondre per un
mateix i actuar de forma responsable amb els altres”
(Toward a State of Self-Esteem, 1986)
L’autoestima és un element central per el desenvolupament integral de la
persona, ja que facilita la seguretat i confiança en un mateix, el que permet que els infants s’acceptin amb els seus errors i encerts, constituint la base de
l’autonomia personal. A més, és determinant en la formació i qualitat de les relacions socials, ja que exerceix un important paper en el desenvolupament
evolutiu de la persona, com a base dels seus èxits.
ALTRES CONCEPTES AFINS
Autoconfiança La coneixença i maneig dels propis recursos interns que ens permeten avaluar la realitat i desenvolupar-nos en aquesta d’una forma ajustada.
Autoimatge La pròpia imatge corporal; hi intervé la personalitat com a forma de
“manipulació” de la realitat i el poder del context social on ens desenvolupem, que marca certs cànons i que ens permeten ajustar-nos i
comparar-nos amb aquests.
Autoconcepte La percepció de com som i el com ens definim a nosaltres mateixos en diferents camps de la nostra vida que delata la forma com l’afrontem.
RESPONSABILITAT VS CULPA. CONTROL INTERN /MANEIG D’UN MATEIX
Entenem per responsabilitat el fet de que fem el que fem, ens trobem on ens trobem tenim la capacitat per respondre en una direcció o una altra
(fins i tot quan escollim no escollir).
El subjecte de la meva vida sempre sóc jo, si em faig càrrec d’això puc fer-me amo dels meus actes i per tant, canviar. Sinó, tan sols sóc
víctima i només em queixaré i patiré o em deixaré portar per les circumstàncies.
Des del punt de vista de la Gestalt, la culpa esdevé una “perversió” de la
responsabilitat quan és un mecanisme evitatiu, per tal de no deixar-me sentir, i per tant, en comptes de responsabilitzar-me’n, em sento
“culpable”. Tanmateix també és na estratègia adaptativa
La culpa, doncs, pot tenir una forma adaptativa o evitativa (no saludable o desajustada de l’entorn)
RESPONSABILITAT VS CULPA. CONTROL INTERN /MANEIG D’UN MATEIX
La forma adaptada a l’entorn:
Ens ajuda ja que es dóna en forma d’interrogant “Com estic, com estic fent el que faig? Posseeix una funció, donar un toc d’atenció respecte a com fem quelcom (és adequat? Va a favor de la norma o en contra? Em serveix?. Quines conseqüències tenen els meus
actes?...
Des del punt de vista de la Gestalt, el coneixem com amecanisme de Retroflexió i ens facilita o comporta la introspecció, la
disciplina i l’autocontrol.
RESPONSABILITAT VS CULPA. CONTROL INTERN /MANEIG D’UN MATEIX
La forma no adaptada:
Es desenvolupa en la creença de que hi ha una manera de fer-ho bé que
si es compleix ho arreglarà tot.
En canvi, si realment contemplem la vida com un procés, considerarem que fer-ho d’una determinada manera (equivocar-se) és part de
l’aprenentatge i que no existeix un absolut ni la fantasia de fer-ho bé sempre.
La culpa apareix perquè en les relacions, i tot i que no hi hagi intenció de fer mal, és quelcom que faig a vegades, danyant-me jo. És propi de les
relacions.
No saber gestionar una situació en la que s’ha produït dany en qualsevol sentit es pot convertir en un sentiment d’inadequació i un bloqueig de
l’aprenentatge important, si es sosté en el temps.
RESPONSABILITAT VS CULPA. CONTROL INTERN /MANEIG D’UN MATEIX
Cal no confondre autoestima amb autocontrol,
“ Mucha autoestima muy mal enfocada convierte al joven en omnipotente, narcicista y sobretodo, muy poco tolerante a la frustración, pero no por
una baja autoestima, sino más bien por lo contrario, por haber sido saciados, casi no tienen deseos, solo impulsos que deben ser satisfechos
casi al momento”.
(Cornejo, L. Manual de terapia gestáltica aplicada a los adolescentes. 2007)
Des d’una vessant gestàltica, el posar consciència i parar-me un moment a atendre allò què em passa, responsabilitzant-me, ja és una forma
d’autocontrol.
AUTOESTIMA I PERÍODES EVOLUTIUS
Del naixement als 6 mesos:
Winnicott: Construcció del jo. 4 necessitats del nen en aquesta etapa:
Quietud
Necessitat d’estar resguardat, acollit
Continuïtat
Confiabilitat (de les rutines, de les formes d’actuar de l’adult)
AUTOESTIMA I PERÍODES EVOLUTIUS
El primer any de vida:
Ansietat de separació, pors innates.
Si hi ha dificultats en aquesta etapa es mostren conductes desconnectades del cos, dificultats en definir i apreciar sensacions i costa
fer aprenentatges seqüencials.
Dels 2 als 3 anys:
Etapa de la intel·ligència sensorio-motriu. Comença el gateig, coordinació, caminar...Primer pas vers l’autonomia i per tant, indicador d’autoestima si
es pot anar assolint.
Rabietes, recerca de límits, tendència de caràcter
AUTOESTIMA I PERÍODES EVOLUTIUS
Dels 4 als 6 anys:
S’inicia el procés de socialització i apareixen regles entre iguals i no només amb adults. Els “Per què”. Joc simbòlic.
El joc esdevé important per l’autoestima i autoconcepte en tant que és una forma de mastegar/travessar conflictes o situacions no resoltes en l’infant.
Dels 7 als 11 anys:
Pas de l’agressivitat impulsiva a l’empatia.
La relació amb els iguals es fa més complex: lideratges, entren en joc
regles grupals complexes, habilitats socials, lleialtat, l’espera, la paciència, el compartir, “pandilles” o pertinença al grup, emocions més elaborades...
AUTOESTIMA I PERÍODES EVOLUTIUS
Dels 12 en endavant:
Inici de l’adolescència i coincidència amb la pubertat.
Es donen canvis físics importants en poc temps i això incideix directament en l’autoimatge i per tant, en l’autoestima.
Construcció de la identitat d’una forma més fiançada “JO SÓC”
Desenvolupament de sentiments idealistes i moral, valors.
Desenvolupament de la sexualitat i construcció de la identitat sexual.
VARIABLES EN LA GÈNESI I MANTENIMENT SALUDABLE DE L’AUTOESTIMA
La base per qualsevol construcció d’una autoestima saludable parteix
d’aspectes tals com:
Una sensació de seguretat bàsica
Criança mitjançant el tacte
Amor
Acceptació
Respecte
Visibilitat
VARIABLES EN LA GÈNESI I MANTENIMENT SALUDABLE DE L’AUTOESTIMA
Allò que SI intervé i facilita a mantenir una autoestima sana seria:
Entorn segur (confiable)
Límits clars
Camí vers l’autonomia/autorecolzament
I correlaciona amb:
Capacitat per aconseguir el que ens proposem, racionalitat, realisme i intuïció, creativitat, independència i flexibilitat, capacitat per acceptar
canvis i desig d'admetre (i corregir) errors, benevolència i disposició vers la cooperació.
VARIABLES EN LA GÈNESI I MANTENIMENT SALUDABLE DE L’AUTOESTIMA
Allò que NO ho facilita:
Exigències excessives
Elogis excessius
I correlaciona negativament amb:
Irracionalitat, ceguesa vers la realitat, rigidesa, por a allò desconegut, conformitat inadequada, rebel·lia poc apropiada, estar a la defensiva,
submissió i repressió excessives, por o hostilitat vers els altres.
LA GESTALT
Una filosofia de vida que contempla l'ésser humà holísticament i un enfocament terapèutic basat en l’Autoregulació organísmica i la
consciència com a via de salut.
La Teràpia Gestalt és un enfocament terapèutic co-creat per Fritz i Laura Perls, popularitzat als EUA a mitjans del s.XX.
Ubicat dins la corrent de la Psicologia Humanista i del Moviment del Potencial Humà, que s’allunyen de la visió mecanicista o patològica de la
persona.
Confia plenament en la naturalesa humana i en el reconeixement de la persona com un ésser naturalment bo, únic, amb tendència a l’auto-regulació organísmica en la satisfacció de les necessitats, des de les
bàsiques a les socials fins les d’autorealització.
LA GESTALT
És una teràpia holística i integradora donat que atén i busca l’harmonia entre el cos, el cor, la ment i l’esperit i s’adscriu a la “teoria paradoxal del
canvi” (Beisser, 1970).
Té una visió interrelacional de la salut (organisme/entorn) i no intrapsíquica: Promou “estats saludables” per poder viure’ns com a
éssers complerts (trascendir l’ego i integrar totes les parts escindides, les “gestalts inconcluses”...); Viure amb un contacte mútuament nutritiu i
satisfactori amb l’entorn, des d’una actitud auto-recolzada.
Així representa una actitud de vida que proclama el contacte amb l’experiència total en el present, “l’Aquí i ara”, d’una manera conscient i fent-nos càrrec del que estem vivint; convertint-nos en protagonistes de
la nostra pròpia vida per a promoure salut i benestar.
LA GESTALT
El terapeuta Gestalt acompanya des d’aquesta actitud (present, conscient i responsable) i l’interessa promoure la mateixa actitud en el pacient.
S’utilitza ell mateix com a millor eina sabent a més que allò que sana està en la interrelació amb el pacient.
Com a professional de la relació d’ajuda i en contacte amb infants i
adolescents, aquesta actitud és igualment extrapolable i ens interessa promoure el mateix en l’alumnat.
Facilita i promou aprendre a atendre i manejar la nostra pròpia persona
mentre realitzem la tasca professional i posar-ho al servei de l’altre.
Natatxa Molina Mejuto, pedagoga, psicòloga, psicoterapeuta gestalt i directora de l’escola de Gestalt de Girona.
EL CANVI. TEORIA PARADOXAL DEL CANVI
“El canvi es produeix quan la persona es deixa ser allò que és, NO quan tracta de convertir-se/ser allò que no és”
Arnold R. Beisser, 1970
El canvi no té lloc quan intentem coaccionar a l’altre per canviar-lo, o fins i
tot, quan ho intentem amb nosaltres mateixos, però si quan s’inverteix temps i esforç en ser el que un és, quan ens entreguem plenament a la
situació actual.
En l’autoestima, es presenten forces intrapsíquiques i antagòniques que ens mouen cap a “allò que deuria ser” o cap al “que és” i estan en continu
moviment.
Acompanyar a les persones en que es facin seu tot allò que experimenten en el moment, sigui el que sigui, i així poder transitar-ho i integrar-ho és
quelcom important al parlar d’autoconcepte i autoestima.
Bibliografia
Referents a l’autoestima:
Nathaniel Branden (1994): Los seis pilares de la autoestima.
Nathaniel Branden (1883): El respeto hacia uno mismo.
Norberto Levy (1999): El asistente interior.
Boris Cyrulnik (2004): El amor que nos cura.
Wayne W. Dyer (1985): La felicidad de nuestros hijos.
T.Berry Brazelton y Joshua D. Sparrow (2003): Cómo educar con sentido
común.
Referents al desenvolupament infantil:
D.W. Winnicott ( 1971): Realidad y juego.
Colección: Clínica Tavistok (diversos autors). Comprendiendo a tu hijo.
Ed.Paidós.
María Paz Bermúdez (2004): Manual de psicología infantil: aspectos
evolutivos e intervención picopedagógiga.
Bibliografia
Referents a la gestalt:
Loretta Cornejo (1998): Manual de terapia infantil gestáltica.
Loretta Cornejo (2012): Manual de terapia aplicada a los adolescentes.
Fritz Perls, R.F.Hefferline i P. Goodman (1951): Terapia Gestalt. Excitación
y crecimiento de la personalidad humana.
Claudio Naranjo (1990) : La vieja y novíssima Gestalt. Actitud y practica.
Francisco Peñarrubia (1998) : Terapia Gestalt. La via del vacio fértil.
