Embed Size (px)
Citation preview
L’autoestima,detonant dels bons resultats
DEPARTAMENT: PsicopedagogiaPROMOCIÓ: 2013-2014CENTRE: INS Julio Antonio, Móra d’EbreTreball de recerca 2n Batxillerat
Eva Àvila Cambra
ÍNDEX
-5
- - - -
1. -13
1.1 1.2 -8 1.3 -12 1.4
2. - 81
3.
4. 83
5. BIBLIOGRA -85
ANNEX 1. M
ANNEX 2. DADES I I
!!
"!!
INTRODUCCIÓ
!
La pregunta que em va fer plantejar aquest treball, va ser com afectava l'autoestima en els resultats acadèmics tot fent una comparativa entre els dos centres locals, el concertat i el públic.
aquest estudi va molt relacionat amb els estudis que vull cursar al acabar el batxillerat, que és el grau de psicologia. Volia fer un treball encarat a
aquest, ja que és un assumpte que em toca molt aprop.
Aquestes son algunes de les qüestions que m'han motivat alhora de fer el treball:
# acadèmic?
# estudiants?
!
intentar esbrinar si l'autoestima influeix en el rendiment acadèmic a través d'una sèrie d'enquestes passades als alumnes dels cursos
de públic i del concertat, tot basant-me en els principis psicològics de la motivació i l'autoestima dels estudiants.
!
!
!
!
!!
$!!
objectius, les dificultats trobades, la seva estructura i la metodologia seguida. A continuació, es passa a la teoria del treball, concretament de motivació que són els punts importants que han estat els protagonistes
apartats, primer hi ha una petita stima i la motivació. Tot seguit, és parla sobre el
seguidament és fa el Tot seguit, trobarem la definició dels termes
estadístics que utilitzem en el programa PSPP.
qüestionades en les enquestes repartides en els dos centres de la població de En aquest apartat veurem que
cada pregunta és compara amb el sexe, centre i curs. A partir dels quals arribem a unes conclusions, que em permetran arribar a la deducció si realment
comparativa entre els dos centres locals, el concertat i el públic. Desp la situació actual sobre que en pensen els alumnes unes preguntes mitjançant les enquestes. Aquest apartat està dividit en un nombre de rendiment acadèmic poden tenir una relació existent. Finalment, redactarem les conclusions i un seguit de propostes suggerides per mi mateixa. En part, podem remarcar que les propostes ens han servit de conclusions.
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
%!!
El següent treball té una gran part pràctica, acompanyada de la teoria per poder extreure conclusions més extenses i elaborades. Per fer-lo me tingut que
una comparativa amb els resultats pràctics.
Per poder començar a familiaritzar-nos amb el tema vaig començar a buscar
als alumnes que
informació via internet o mitjançant els préstec de llibres sigui per la Biblioteca Ebre o pels professors/res del centre.
Un cop he recollit la informació, començo a treballar-la i a redactar el treball, organitzar-lo en diferents apartats, però sobretot diferenciant i destacant si
tenir una relació existent mitjançant com he dit abans les enquestes repartides als alumnes que cursen
públic. Per a poder relacionar-les utilitzo el programa PSPP, podré extreure unes conclusions que donaran peu a unes possible solucions suggerides per mi mateixa i unes altres per part del treball.
A part, el treball està recolzat per una eina de material complementari que aclareixen i/o amplien el tema escollit. Un annex separat del treball on podrem trobar el model de les enquestes que és van passar i totes les enquestes que
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
&!!
En la realització del següent treball no he tingut excessives dificultats. Tot i què,
problema amb la localització de les persones enquestades, ja que han hagut alguns estudiants que ens han posat dades personals incorrectes de forma
ho he fet les he
del treball, ha estat una mica dificultós poder trobar informació sobre conceptes tant abstractes com la motivació i
ls professors/res del centre em van facilitar la recerca s, gràcies a aquests vaig
poder completar aquest apartat.
Respecte els altres apartats del treball no hi he tingut cap dificultat rellevant.
!!
'!!
1. TEORIA 1.1 INTRODUCCIÓ
elements d'importància en qualsevol àmbit de l'activitat humana, però en aquest cas és en els estudis on aconsegueix la major superioritat, en ser l'activitat acadèmica la tasca que ocupa la major part de les nostres vides, és on cal que estiguem motivats per ella de manera que no es converteixi en una activitat opressora , a més, porta diverses conseqüències psicològiques positives, com ara ho són l'autorealització, el sentir-nos competents i útils i mantenir la nostra autoestima.
La satisfacció dels treballadors i estudiants és un fi en si mateix, té un valor
centre.
1.2 MOTIVACIÓ
stigació per estudiosos i analistes tant de la conducta humana com de les organitzacions. En el pla personal tots els individus tenen motivació de diverses formes: familiars, de
t humana.
Conèixer el que motiva als empleats o estudiants és molt important per als directors de les organitzacions ja que els treballadors motivats tenen millor rendiment. Però també els directius o professorso estudiants,
La motivació es pot definir com un estat intern que ens indueix a fer alguna cosa que ens proporcionarà una certa satisfacció. Ja hem dit que els treballadors i els estudiants motivats tenen millors rendiments, però no sempre el baix rendiment d un empleat s producte de una deficient motivació. Uns baixos rendiments poder ser a causa efectivament un baix nivell de motivació, però també a una esc habilitat o capacitat o a una incapacitat del supervisor directiu o professor- corresponent.
!!
(!!
es pot afirmar que la motivació està oculta però que sol es manifesta quan apareixen les necessitats.
Entenem per necessitats les carències que experimenta una persona en un
que alleugi el malestar que l absència li produeix. Finalment arriba a allò que li permet cobrir les seves necessitats i el malestar desapareix. La següent imatge il·lustra aquest procés.
En la imatge anterior, podem veure un procés general que es dóna tant en el com diant pot
tenir que dur a terme diverses accions simultànies per arribar als objectius que li permetran satisfer les seves necessitats.
Totes les teories tracten de donar explicacions sobre els motius o la forma en que es produeix la motivació. Per això, John Campbell i altres autors les divideixen en dos grans categories: teories de contingut, aquestes expliquen els motius. I les teories de procés, les que expliquen la forma.
Tot seguit podrem observar dos taules amb les teories corresponents, juntament amb les crítiques que han tin
!!
)!!
Teories del contingut
TEORIA SINOPSIS CRÍTIQUES Piràmide de les necessitats de
Maslow.
*Consultar pàgina 11.
Les persones és satisfan en primer lloc
les necessitats inferiors i després
superiors.
És suposo una acceptació universal. No té en compte que
les necessitats és superposen. És
estacionari.
ERC DE ALDEFER. (ERC significa: Existència,
Relació i Creixement)
Si un individu veu frustrades
contínuament les seves aspiracions de major categoria, els
rangs immediatament inferior reapareixen.
Universalitat.
Els dos factors de Herzberg. Factors de manteniment: necessaris per
mantenir un nivell de satisfacció raonable. Factors de motivació: si no estan presents
no causen insatisfacció.
Estudi limitat. Simplificador de la naturalesa de la
satisfacció.
Les necessitats apreses de McClelland.
La motivació està relacionada amb les
necessitats apresses; èxits, afiliació i poder.
És més un art que una ciència. Les
motivacions no es poden aprendre.
Teories del procés
TEORIA SINOPSIS CRÍTIQUES Del reforç. Utilitza el subordinament
per modificar la conducta.
El reforç es un suborn.
De les expectatives. Mesura l'exercici en funció de la motivació i la capacitat, suposant
que l'individu sap què li motiva i amb quina
intensitat.
No considera la
motivació subconscient. No especifica quins
resultats són rellevants.
!!
*!!
1.3
L'autoestima és un conjunt impressions, pensaments, avaluacions, sentiments i tendències de comportament dirigides cap a nosaltres mateixos, cap a la nostra manera de ser i de comportar-nos. En resum, és la percepció valorativa de nosaltres mateixos.
La importància de l'autoestima ve donada per saber què fa al nostre ésser, a la nostra manera de ser i al sentit de la nostra avaluació personal. Per tant, pot afectar la nostra manera d'estar i actuar en el món i de relacionar-nos amb els altres.
El concepte d'autoestima varia en funció del corrent psicològic que l'abordi. Des del punt de vista de la psicoanàlisi, l'autoestima està íntimament relacionada amb el desenvolupament de l'egocentrisme, per altra banda, el conductisme es centra en conceptes com estímul, la resposta, el reforç, aprenentatge... Amb la qual cosa el concepte d'autoestima és pot definir de moltes formes.
!!
+,!!
Per tant, es ual que la motivació, però que es
manifesta quan apareixen les necessitats.
llenguatge popular. El budisme, per exemple, com moltes altres religions
siguin també il·lusions. Això permet la constitució de la base de la felicitat absoluta.
Tot seguit podem veure una il·lustració on reflexa aquest procés:
La imatge anterior il·lustra la comparació entre la idealització i la realitat de que és troba ocult,
tot i que es manifesta quan eexperimenta una auto exigència per a superar la baixa autoestima. Aquest petit
accions simultànies per arribar als objectius que li permetran satisfer les seves necessitats.
!!
++!!
Durant anys hi ha hagut molts autors que han tractat de donar explicacions a la
Abraham Maslow, que va redactar una piràmide
l
que el renom,
Seguidament, podrem observar aquesta piràmide jeràrquica redactada per
Aquesta piràmide jeràrquica, Maslow la defineix que si no tenim una no podem passar a les altres.
!!
+"!!
Rosenberg
ítems amb continguts dedicats als
-
utoestima de Rosenberg:
1. En general (després de tot), estic satisfet/a en mi mateix/a.
2. A vegades penso que no serveixo per a res, en relació amb els altres.
3. Sento que tinc bones qualitats.
4.
5. No em sento satisfet en les coses que he fet. Sento que no estic molt
orgullós de mi mateix/a.
6. A vegades em sento inútil, incapaç de fer coses.
7. Sento que sóc una persona valuosa, al menys en altres persones.
8. mi mateix/a.
9. fracassat/fracassada.
10. Tinc una actitud positiva (pensaments, accions i sentiments positius) en la relació a mi mateix/a.
Opcions de respondre:
a) b)
!!
+$!!
1.4 DEFINICIÓ DE TERMES ESTADÍSTICS
PSPP és un programa estadístic per analitzar diferents tipus de dades. Les
característiques. Seguidament, definiré els termes estadístics que he utilitzat més durant el treball:
- t de Student: La distribució t de Student és una distribució de
normalment distribuïda quan la vida de la mostra és petita.
- La proba F: La hipòtesi que les mesures de múltiples poblacions normalment distribuïdes i amb la mateixa desviació estàndard són iguals. Aquesta és, potser, la més coneguda de les hipòtesis verificada mitjançant el test F.
- Desviació estàndard: La desviació estàndard o desviació típica és una mesura de dispersió per a variables de raó i d'interval. Es calcula com l'arrel quadrada de la variança de la variable.
- Mitjana: (també anomenada promig) d'un conjunt finit de nombres, és el valor característic d'una sèrie de dades quantitatius objecte d'estudi que parteix del principi de la esperança matemàtica o valor esperat, s'obté a partir de la suma de tots els seus valors dividits entre el nombre de sumands.
- Error estàndard mitjana: és la desviació estàndard de totes les possibles mostres escollides d'una població. A més, l'error estàndard de la mitja pot referir-se a una estimació de la desviació estàndard, calculada des d'una mostra de dades que està sent analitzada al mateix temps.
- Error estadístic de la diferència:
!!
+%!!
2. RECULL I COMPARACIÓ DE DADES !
Aquestes enquestes han estat repartides a dos centres de la població de Móra
qüestionaris entre tots els alumnes d ESO del poble: en el centre públic, se han repartit 314, mentre que en el centre concertat 107.
P1. En conjunt em sento satisfet/a amb els estudis?
itjançant
programa estadístic PSPP.
Podem observar que en els extrems les dades no varien molt. En canvi, en les
hi ha més alumnes que pensen igual que no pas els que ho fan en el centre públic. I és que en el centre públic hi ha més alumnes que estan en desacord amb la satisfacció amb els estudis.
!!
+&!!
programa estadístic PSPP.
En analitzar el sexe amb la satisfacció amb els estudis he observar que en les columnes externes les dades en cada sexe no varien. Mentre que en les columnes centrals podem observar que el sexe femení té una major satisfacció amb els estudis amb una diferència del 13% aproximadament. Per tant, si observem la columna que està en desacord, veiem que hi ha un percentatge més elevat en el sexe masculí que en el sexe femení.
!!
+'!!
Per acabar, he analitzat la variable
programa estadístic PSPP.
parla sobre la satisfacció amb els estudis, podem observar que hi ha pocs alumnes que estiguin molt en desacord i també pocs alumnes que estiguin molt
quantitat més elevada que en les més externes. Tot i que, la major quantitat
Una altra dada que podem observar és que els alumnes de 1r estan molt
que els alumnes de 4rt són els que estan menys satisfets. En la següent
la resta de cursos. Per finalitzar, observem les ultimes dos columnes, on tornem a veure que els alumnes de 4rt estan menys satisfets que la resta
!!
+(!!
Des del meu punt de vista:
El resultat de les dades extretes, és que els alumnes del centre concertat es tant més satisfets amb els estudis per motius de motivació del centre, per lo tant estudien més, tenen més bones notes i obtenen una major satisfacció. Tot i amb això, no és pot afirmar que sigui per aquest motiu, seria interessant poder fer un estudi si realment la satisfacció amb els estudis té una relació amb la motivació del centre.
saber si realment la meva opinió és la correcta, hagués estat interessant formular una pregunta que
curs en general dels dos centres i la satisfacció amb els estudis, és que 1r
aquest curs és més difícil i baixa la satisfacció. Seria interessant poder debatí amb alumnes de factors darrera.
GRÀFICA DE VALORACIÓ GLOBAL
!!
+)!!
P2. Em considero recompensat en les hores que dedico respecte les notes?
pregunta,
amb el programa estadístic PSPP.
concertat. Podem observar, que les dades no tenen molta diferència entre un
4% més que en el centre públic. Per tant, hi ha un percentatge més elevant en el centre públic que està en desacord amb la seva recompensació en les hores que dediquen respecte les notes.
!!
+*!!
programa estadístic PSPP.
percentatge més elevat en el sexe masculí que està en desacord.
!!
",!!
programa estadístic PSPP.
Al comparar els cursos en general dels dos centres amb la recompensació en les hores que es dedica respecte les notes, he observat que els alumnes de 1r
n els que es consideren menys recompensats.
!!
"+!!
Des del meu punt de vista:
Els motius que puc extreure sobre aquests resultats pot tenir a veure que els alumnes del centre concertat dediquen més hores que els alumnes del centre públic. Més endavant, concretament en la pregunta 17 podrem veure que els alumnes del centre concertat dediquen menys hores que en el públic, per tant, la meva opinió és incorrecta.
Una explicació a aquest fet és que el sexe femení realment dedica més hores a
en les noies, i per tant tenen menys recompensació. Concretament, en la pregunta 17 podrem veure que el sexe femení realment dedica més hores que el masculí, per tant, la meva opinió és correcta.
puc extreure sobre el resultat és es consideren més recompensats en les hores que dediquen respecte les notes perquè aquests dediquen més hores. En canvi, els alumnes de 3r i 4rt podria ser que dediquessin menys hores que els altres. Seria interessant poder
podríem comprovar si realment els alumnes de 1r dediquen més hores que els
analitzar. Degut a que els cursos no estan definits i per a fer aquesta mena -ho, a més a més, pel motiu que sigui no és poden definir i
GRÀFICA DE VALORACIÓ GLOBAL
!!
""!!
P3. Molts companys/companyes em fan sentir com si sóc maldestre en els estudis?
Primer he analitzat
programa estadístic PSPP.
en una gran majoria els alumnes del centre concertat estan molt en desacord que els seus companys o companyes els facin sentir com si són maldestres. En canvi, en el centre públic que estan molt en desacord amb la pregunta qüestionada. Per tant, quan observem la taula podem comprovar que hi ha més alumnes en el centre públic
privat disminueix el
!!
"$!!
amb el programa estadístic PSPP.
entre els dos sexes no varien molt. Podem veure que en el sexe femení hi ha un 31que en el sexe masculí hi ha un 29,77% que està en desacord. Si ens fixem en
està molt en desacord en els nois que en les noies. Per tant, això significa que als nois els fan sentir com si són més maldestres, mentre que a les noies no tant, tot i que el percentatge no varií molt.
!!
"%!!
Finalment, he analitzat la variable curs amb la tercera pregunta, mitjançant adística descriptiva en forma de taules creuades, intervenint amb el
programa estadístic PSPP.
-la amb que
pregu
aquestes dades és poden observar en les dos primeres columnes. En resum, la fins i tot molt en desacord en la
pregunta, però hi ha una part més minoritària que serien els cursos de 2n i 4rt
!!
"&!!
Des del meu punt de vista:
re dels resultats de les dades és que el fet de que en el centre públic pensin que els seus companys els facin sentir maldestres pot estar Aquest problema és produeix en una freqüència més baixa en els centre privats
mateix poble i tots és coneixen.
Podria ser interessant fer un estudi dels factors que poden produir aquest fet, i si realment la diversitat social veure amb la qüestió.
sexe femení els facin sentir menys desastres que en el sexe masculí, ja que, hi ha el percentatge entre els dos sexes no varia molt. Per a saber si realment és una casualitat o no, seria interessant formular una pregunta oberta, com per
-
solament hi ha una papuc extreure és que els resultats donats han estat una simple casualitat. Per a poder saber realment si ha estat una casualitat o hi ha altres factors darrera, es podria fer una pregunta oberta com he comentat anteriorment i així saber si la meva opinió és certa.
GRÀFICA DE VALORACIÓ GLOBAL
!!
"'!!
P4. Em sento valorat/valorada a classe pel meu rendiment acadèmic?
programa estadístic PSPP.
que les columnes centrals tenen dades molt rellevants. Els alumnes del centre púalumnes del centre públic estan més en desacord que el centre privat sobre la pregunta qüestionada.
!!
"(!!
a qüestionada,
amb el programa estadístic PSPP.
sexe, he observat que hi ha un 56,59% en el sexe feme
tant, en el sexe femení és senten més valorades, en canvi, en el sexe masculí el percentatge és més baix. Una altra dada important és que hi ha més nois qla podem veure en la primer columna.
!!
")!!
descriptiva en forma de taules creuades, intervenint amb el programa estadístic PSPP.
analitzat juntament amb la variable curs. Podem observar que en les columnes centrals els percentatges no varien molt. El pregunta és 4rt, tot i que amb els altres cursos ecolumna central, podem observar que els cursos que més en desacord estan, són els que tenen un nivell més elevat, com 3r i 4rt.
Unes altres dades importants, són les que és troben en les columnes externes o els percentatges són més baixos. En la primera columna el curs que està
percentatge més elevat .
!!
"*!!
Des del meu punt de vista:
Els motius perquè els alumnes del centre concertat estan més valorats a classe pot ser degut a la motivació que produeixen els mestres sobre ells. Això potser per motius de menys quantitat de gent a les aules per tant poden està més per ells, en canvi, en els centre públics és més difícil ja que hi ha més radio (nº
. La meva opinió no és pot afirmar com si aquesta és verdadera, però seria interessant fer un estudi si la valoració a classe té realment una relació amb la motivació dels mestres i centre.
femení que en el masculí pot tenir a veure en que les noies tenen una nota molt més alta que els nois, per tant, aquestes és senten més valorades perquè els mestres valoren més als alumnes que treuen més bones notes. Més endavant,
dades resultants ens deien que el sexe femení té una nota mitja més alta que el sexe masculí, per tant, la valoració a classe pot tenir a veure amb les notes altes.
Els motius pels quals els alumnes de 4rt és senten més valorats a classe que la resta de cursos, pot tenir a veure amb la implicació dels mestres sobre aquests alumnes, ja que és un curs en un nivell més alt que la resta. Hagués estat
que és té sobre els alumnes.
GRÀFICA DE VALORACIÓ GLOBAL
!!
$,!!
P5. Em sento valorat/valorada a casa pel meu rendiment acadèmic?
programa estadístic PSPP.
Primer he analitzat si els alumnes és sentien valorats a classe pel seu rendiment acadèmic, ara he analitzat si els alumnes és senten valorats a casa pel seu rendiment acadèmic comparant amb els dos centres. Podem observar que les dades no varien en excés entre els dos centres, tot i que hi ha un 6%
qüestionada que en el centre públic. Una dada peculiar, és la columna de madament hi ha un
que està molt en desacord.
!!
$+!!
Tot seguit, he analitzat la variable
amb el programa estadístic PSPP.
s senten més valorades a casa pel seu rendiment acadèmic. En canvi, el sexe
42,13%. Hi ha una diferència aproximada del 10%.
!!
$"!!
descriptiva en forma de taules creuades, intervenint amb el programa estadístic PSPP.
l
pregunta.
Per una altra part, observem les columnes centrals, on podem veure que 4rt és el curs que que en la següent columna, 1r és el curs que està més en desacord de la resta de cursos amb un 13,46%.
!!
$$!!
Les opinions que puc extreure són:
Que la valoració dels alumnes a casa pels seus rendiments acadèmics és degut a la motivació que desenvolupen els pares als seus fills. Un estudi molt interessant seria si la valoració del rendiment acadèmic té relació amb la
lsevol dels dos casos, sigui a classe o a casa.
obre la major valoració en el sexe femení que en el masculí, pot ser degut a que les noies treuen més bones notes que els nois, i per tant, tenen
que un factor de molts és que les noies treuen més bones notes perquè dediquen més hores als estudis.
La valoració dels alumnes de 4rt a casa pel seu rendiment acadèmic des del
ja que és un curs en un nivell de dificultat més gran i estan més En canvi, els alumnes de 1r estan menys valorats a casa, ja que és un curs en un nivell més baix de dificultat. Anteriorment, les dades és feien contradictòries. Ja que, les columnes externes els percentatges eren més baixos i en les colum
grans.
GRÀFICA DE VALORACIÓ GLOBAL
!!
$%!!
Primer he analitzat la
programa estadístic PSPP.
dels estudis pels pares comparant els dos centres no tenen molta diferència. Les dos dades més significatives són, la primera columna començant per
el centre públic està
els estudis.
!!
$&!!
intervenint amb el programa estadístic PSPP.
que hi ha un percentatge més alt en el sexe masculí
el sexe masculí. Finalment, podem veure que en les ultimes preguntes el sexe femení té un percentatge més elevat que està en desacord o molt en desacord que el sexe masculí. Per tant, als nois els exigeixen més en els estudis que en les noies.
!!
$'!!
descriptiva en forma de taules creuades, intervenint amb el programa estadístic PSPP.
Podem veure en les dos primeres columnes que els pares dels alumnes dels cursos de 1r i 4rt els exigeixen molt en els estudis. En canvi, els alumnes de 2n
exigeixen més als seus fills, amb un 43,27%. En canvi, 4rt té un percentatge del 37,50%. Els altres dos cursos que és senten menys exigits tenen uns percentatges al voltant del 7 al 20%.
!!
$(!!
Les opinions que puc extreure són:
Un motiu pel qual els alumnes del col·legi Santa Teresa creguin que els seus pares els exigeixin molt en els estudis podria ser degut a que els pares estan
defensar mitjançant una investigació sobre si realment els pares de la
exigeixen més en els estudis.
El motiu perquè els pares exigeixen més als nois que les noies en els estudis, pot ser degut a que els nois treuen unes notes més baixes i per tant els exigeixen més. Per a saber si realment la meva opinió és la correcta, més endavant compararem la va
femení dedica més hores diàries als estudis i per tant les notes són més altes, i els pares exigeixen menys.
e els alumnes dels cursos de 1r i 4rt pot ser deguda a que aquests dos cursos són més importants. El 1r curs perquè arribes a un
també. Hagués estat interessant
correcta, o si hi ha altres factors.
!!
$)!!
programa estadístic PSPP.
Podem observar que els alumnes del centre concertat estan molt en desacord
percentatge dels alumnes del centre concertat és més baix. Això ens indica que els alumnes del centre públic necessita ajuda, mentre que els alumnes del
en la primera columna ens
mentre que el percentatge dels alumnes de la pública és menor. Això ens indica que hi ha un percentatge més baix en els alumnes de la concertada que necessiten un suport més elevat que els de la pública.
reuades, intervenint amb el programa estadístic PSPP.
!!
$*!!
intervenint amb el programa estadístic PSPP.
, com per exemple el repàs, és
que el sexe femení, tot i que els percentatges no tinguin una gran diferència.
!!
%,!!
estadístic PSPP.
Podem observar que en les dos primeres columnes els alumnes de 1r i 4rt curs
les columnes de desacord i molt en desacord, veiem que hi ha un percentatge elevat dels alumnes de 4rt. Els alumnes de 2n també estan en desacord amb la pregunta qüestionada. Com podem veure, en les dos ultimes columnes els percentatges no varien molt. Mentre, que en les primeres columnes hi ha un diferència de percentatges més significativa.
!!
%+!!
Les opinions que puc extreure de la P7 són:
El motiu pel qual els alumnes del centre concertat necessiten un suport més
mestres no poden ajudar-repàs té a veure amb la radio més alta (nº ), estaria bé
investigació sobre aquesta. Més endavant analitzarem aquesta variable juntament amb el promig de totes les assignatures, així podrem descobrí si realment anant a remolt curiós.
Des del meu punt de vista, els motius pel qual els nois necessiten més reforç
assignatures. Una altra raó podria ser que els nois dediquen menys hores
ixa variable amb
sabrem si realment la meva opinió és la correcta o si hi han altres factors.
que la resta, pot ser degut a que són cursos on hi ha un canvi
per tant poden necessitar un reforç. Mentre que 4rt és el curs on els alumnes ESO al batxillerat, i per tant el nivell és més alt i també necessiten
un suport. Seria interessant fer un estudi sobre els factors que determinen que
GRÀFICA DE VALORACIÓ GLOBAL
!!
%"!!
programa estadístic PSPP.
comprovar que en els extrems les dades no són molt significatives, és a dir,
concertada que en la pública que els i costa més concentrar-se. Una altra dada curiosa és que en el centre públic hi ha un aproximadament un 26% que està en desacord, mentre que el percentatge dels alumnes del centre concertat és més baix. Això ens indica, que els alumnes del centre concertat els i costa més concentrar-se que els alumnes de la pública.
!!
%$!!
intervenint amb el programa estadístic PSPP.
Podem observar que al sexe femení li costa més concentrar-se que al sexe masculí. Tot i que els percentatges varien molt poc entre sexes, aquesta variació és aproximadament del 0,80%. En la segona columna central, observem que en el sexe masculí, el percentatge està més baix que en el femení. Això ens diu que hi ha una quantitat minoritària en el sexe masculí que li costa concentrar-se.
!!
%%!!
estadístic PSPP.
els cursos de 2n i 3r són els que els hi costa més concentrar-se. En la segona columna podem observar que 4rt també és un dels cursos que els i costa més concentrar-percentatge més elevat del 1r curs que està molt en desacord amb la pregunta qüestionada. Mentre, que en un princippregunta 8.
!!
%&!!
Des del meu punt de vista:
Epot costa més concentrar-més a sobre dels alumnes i per tant quan han de fer alguna cosa sols, és distreuen més i els costa concentrar-se. Aquests és un motiu que he extret de la meva opinió, per tant no puc afirmar si aquest factor és verdader o fals.
El motiu pel qual el sexe masculí li costa menys concentrar-se que al sexe femení pot ser degut a que quan és tracta de fer una feina, als nois pel motiu que sigui és concentren més que les noies. Tot i que, com podem veure en la
mínimament. Crec que el motiu del resultat obtingut és degut a la casualitat, seria interessant fer un treball de recerca sobre la concentració, comparant els dos sexes. Així és podria esbrinar quin és el factor que fa que els nois tinguin més concentració que les noies.
enys concentrar-se que la resta de cursos, pot ser degut a molts factors. Com per exemple:
altra opció seria que al augmentar el curs els alumnes tinguin més coses al cap i per tant els i costa més concentrar-se, o perquè simplement ha donat la casualitat que aquests cursos tenen més facilitat en concentrar-se.
!!
%'!!
P9. Normalment oblido el que he estudiat?
9ª pregunta, mitjançant
programa estadístic PSPP.
centres, he pogut observar que els extrems de la taula tenen unes dades que no tenen molta variació entre els centres. En canvi, en les columnes centrals he pogut comprovar que en un 31,78% els alumnes del centre concertat estan
dada important és que hi ha un 40,04% aproximat en el centre públic que està en desacord, per tant en el concertat hi ha un percentatge més baix.
!!
%(!!
a de taules creuades, intervenint amb el programa estadístic PSPP.
estudiat mentre que el sexe masculí normalment no ho oblida. La diferència de percentatge entres els dos sexes és baixa, aquesta és de un 3% aproximadament. Seguidament, podem veure la penúltima columna on el sexe femení té un percentatge més elevat que està en desacord que en el sexe masculí. Per tant, hi ha una part del sexe femení que està en desacord amb la prveure que el sexe masculí està més en desacord que el sexe femení.
!!
%)!!
ística descriptiva en forma de taules creuades, intervenint amb el programa estadístic PSPP.
estudiat, he observat que en les columnes centrals, 3r és el curs que està més b la pregunta qüestionada. Seguidament podem veure les columnes
dels extrems, on 2n és el curs on els alumnes obliden normalment el que han
desacord amb la pregunta qüestionada.
!!
%*!!
Des del meu punt de vista:
En aquesta pregunta no li he trobat cap motiu que correspongui perquè els alumnes del centre concertat obliden més fàcilment el que han estudiat que els alumnes de la pública. Podria ser una qüestió de casualitat? Per poder respondre aquesta pregunta hauria de passar enquestes a altres centres tant públics com concertats i analitzar si realment és una casualitat o hi han factors darrera que corresponguin algun motiu.
En aquesta pregunta, el motiu perquè el sexe femení oblidi més fàcilment el que ha estudiat que el sexe masculí podria se degut a una simple casualitat o que els nois tinguin més seguretat en ells mateixos i per tant no ho oblidin tant com les noies. Tot i amb això la diferència de percentatges entre els dos sexes varia molt poc.
alumnes de 2n i 3r oblidin normalment el que han estudiat que la resta de curos mbé que en
aquests cursos hi haguessin més alumnes del sexe femení que del masculí. Ja que, com em vist abans les noies obliden més fàcilment el que han estudiat que els nois.
!!
&,!!
P10. Em desmoralitzo fàcilment quan algun examen no em surt bé?
estadístic PSPP.
pregunta que he analitzat comparant entre els dos centres. He pogut observar que en els extrems no hi ha una diferència de dades molt significatives. Però tot i amb això, en la primera columna hi ha un percentatge més elevant en el centre concertat que en el centre públic. També, podem veure que en les columnes centrals la diferència des dades és més important, observem que en
percentatge és més baix. Per tant, veiem que el centre concertat està més en desacord que en el centre públic.
!!
&+!!
estadístic PSPP.
sexes, he obtingut que el sexe femení és desmoralitza més fàcilment que el sexe masculí. Com podem veure en les dos columnes externes, el sexe masculí està més en desacord que el sexe femení, per tant això significa una afirmació a que les noies és desmoralitzen més fàcilment. Una altra dada important la podem veure en les columnes centrals, concretament en la
en un 28,78% mentre que el sexe masculí en un 27,78%, és a dir, que hi ha un percentatge més baix en les noies que no és desmoralitza amb els estudis.
!!
&"!!
estadístic PSPP.
La desmorahe analitzat els cursos i he observat en la primera columna que els alumnes de primer és desmoralitzen fàcilment. En la següent columna, he observar en un percentatge més elevat que el 1r curs, que els alumnes de 3r i 4rt són el més
cursos hi ha algun moment que és desmoralitzen. Els que és desmoralitzen més, tenen un percentatge més elevat en les dos primeres columnes. I per tant, aquests en les dos ultimes columnes el percentatge és més baix.
!!
&$!!
Des del meu punt de vista:
Crec que el motiu el qual els alumnes del centre públic es desmoralitzen més
al centre o a casa, ja siguin els pares o els mestres. Vull fer una critica constructiva sobre el meu treball, així doncs hagués estat interessant posar una pregunta sobre la motivació. Així podria relacionar moltes preguntes amb la motivació, ja que, hi ha moltes preguntes que poden tenir una relació, com per exemple aquesta ultima.
fàcilment quan un examen no li surt bé que el sexe masculí pot ser degut a que les noies tenen més autoestima o que tant a casa com a classe les motiven més que als nois. Seria interessant com he citat abans, formular una pregunta
a relacionar algunes preguntes amb aquestes dos, i saber si realment la meva opinió és la correcta o hi ha altres factors.
En aquesta pregunta, no he trobat cap motiu perquè els alumnes de 1r, 3r i 4rt . Ja que, en principi els
alumnes de tots els cursos és desmoralitzen en un moment o altre per algun examen que no els hi ha anat força bé. Per tant és molt difícil formular quin és el factor que en alguns cursos els i passa aquest sentiment i a altres no. Per això, deixarem el motiu com una simple coincidència.
!!
&%!!
P11. Considero que la situació econòmica de la meva família és bona?
descriptiva en forma de taules creuades, utilitzant el programa estadístic PSPP.
situació econòmica que en el centre concertat. Tot i que podríem dir que aquest
veure una dada molt important, en la primera columna el centre concertat té un percentatge més alt en que està mo
una classe més alta de la societat.
!!
&&!!
descriptiva en forma de taules creuades, intervenint amb el programa estadístic PSPP.
que el sexe femení afirma que la situació econòmica de casa és més bona que en el sexe masculí. En les dos primeres columnes observem que la diferència
columnes finals, hi ha una clara diferència de percentatges entre els dos sexes.
!!
&'!!
Per acabar, he analitzat
estadístic PSPP.
referència a una classe de estatus social elevada. En la següent columna, podem observar que els alumnes damb la bona situació econòmica de casa. Tot i que, els altres cursos no tenen
etiquetar com a una classe de estatus social mitjana.
Per acabar, en les dos ultimes columnes podem observar que els alumnes de 3r i de 2n són el que estan més en desacord en que la seva situació econòmica a casa és bona.
!!
&(!!
Des del meu punt de vista:
resultat, és que si la situació econòmica en una casa és bona o no, depèn de la percepció que la gent entengui com
és la seva situació econòmica a casa. Afegiré que, com he dit abans, la -se a una classe mitjana, mentre la
-se a una classe més alta en la societat. En conclusió aquesta pregunta és molt relativa, opino que hagués pogut formular millor la pregunta, com per exemple: Del 0 al 10, quina és la teva situació econòmica a casa?
El motiu que puc extreure sobre perquè les noies creuen que la seva situació econòmica a casa és més bona que els nois, pot ser degut a una simple coincidència. O simplement, perquè les noies tenen uns paràmetres més alts de la seva situació econòmica a casa i els nois, en canvi, aquests paràmetres són més baixos.
El motiu pel qual els alumnes de 1r i 4rt curs afirmen que tenen una situació econòmica bona a casa, és degut a que hi ha més alumnes del centre públic concretament en aquests dos cursos i per tant hi ha un percentatge més elevat afirmant que la seva situació econòmica és més bona que la resta. Ja que, en
ntre públic afirmen que tenen més bona situació econòmica que els alumnes de la concertada. Una
seva situació econòmica a casa és bona o dolenta, i per tant, prefereixen dir que no ho és tant.
!!
&)!!
programa estadístic PSPP.
observar que els alumnes del centre concertat tenen un percentatge més elevant que els alumnes del centre públic. Això significa que els del col· legi
!!
&*!!
descriptiva en forma de taules creuades, intervenint amb el programa estadístic PSPP.
pogut observar que el sexe masculí té un percentatge més elevat en la variable
molt.
!!
',!!
estadístic PSPP.
he observat que els alumnes de 4rt són el que tenen un percentatge més elevat,
resta de cursos. Tot seguit, segueixen els alumnes de 1r, 3r i finalment 2n. Tot i que, la diferència de percentatge entre 2n i 3r és aproximadament del 0,30%.
!!
'+!!
Des del meu punt de vista:
propi. Per a què la meva opinió és pogués afirmar, hagués tingut que formular la pregunta:
que el sexe masculí a casa que el sexe femení degut a la coincidència. Un
altre motiu podria ser degut a que els nois tenen més ordenadors i per tant necessiten un estudi propi. Seria interessant més endavant comparar la
sabríem si realment la meva opinió és la correcta.
Penso que el motiu pel qual els alumnes de 4rt tenen un percentatge més
ser degut a que és un curs en un nivell més elevat i per tant, necessiten més lloc per a poder estudiar, fer treballs, entre altres coses.
!!
'"!!
descriptiva en forma de taules creuades, utilitzant el programa estadístic PSPP.
observar que els alumnes del centre concertat tenen més ordenadors que els alumnes del centre públic, per una diferència aproximada del 10%.
!!
'$!!
descriptiva en forma de taules creuades, intervenint amb el programa estadístic PSPP.
entre els dos sexes i la dis , he
Anteriorment havíem fet un estudi comparant els dos sexes amb la disposició
mentre que el del sexe femení era més baix, era perquè els nois tenien més
ordenadors que els nois. Per tant, la meva opinió era incorrecta.
!!
'%!!
estadístic PSPP.
personal, i he observat que els alumnes de 3r són els que tenen un percentatge més elevat. Per tant, és el curs que disposa més ordenadors personals que la resta. Tot i amb això, el percentatge dels alumnes de 4rt no varia molt, hi ha una diferència aproximada del 2% entre 3r i 4rt curs.
Seguidament, els cursos que segueixen després de 4rt són: 1r, i per acabar 2n.
!!
'&!!
Des del meu punt de vista:
Penso que la resposta
econòmica que pot facilitar aconseguir un ordenador, o que els alumnes del centre públic tinguin ordenadors comuns. La pregunta que he qüestionat no
saber si tenien ordenador, ja sigues personal o comú.
Les opinions que puc extreure sobre el percentatge més elevat en el sexe femení que en el sexe masculpot ser degut a que les famílies de les noies tenen una situació econòmica més
no és personal, si no que és comú.
Crec que
que en aquests cursos hagin més noies que nois, ja que el sexe femení té més ordenadors que el masculí. O simplement, perquè la situació econòmica dels
!!
''!!
estadístic PSPP.
observar que tots els alumnes del centre concertat tenen Internet, mentre que els alu
!!
'(!!
descriptiva en forma de taules creuades, intervenint amb el programa estadístic PSPP.
Com he dit anteriorment, he comparat els dos sexes amb la disposició
els dos sexes, la diferència aproximada és de 0,80%.
!!
')!!
estadístic PSPP.
tenen més Internet a casa és 3r. Epercentatge. Després de 3r, segueix 1r, 4rt i per acabar 2n. La diferència entre els cursos pot variar aproximadament del 1 al 5%.
!!
'*!!
Des del meu punt de vista:
pot ser deguda a la situació econòmica de casa. Més endavant és podria
femení que en el masculí, és a dir, els resultats poden ser fruit de la
interessant fer una investigació, enviant enquestes a diferents centres i fer un
en el masculí i el perquè.
alumnes del 3r curs que en la resta, pot ser degut a que sigui un curs on hagin moltes noies, ja que hem vist anteriorment que el sexe femení té una major
haver un augment de nois i per això els alumnes dels altres cursos no disposen
GRÀFICA DE VALORACIÓ GLOBAL
!!
(,!!
P15. La meva nota promig de totes les assignatures és...?
comparació de mitges en forma de proba T per a mostres independents, utilitzant el programa estadístic PSPP.
tadístic F per veure si les variàncies de les dos mostres són iguals. Un valor alt de F rebutja la igualtat de variàncies, i un valor petit l'accepta. En aquest cas podríem considerar que són diferents.
Després cal analitzar l'estadístic t, que permet confirmar si la diferència estimada té sentit estadísticament. Es pot dir que la diferència entre les notes promig és estadísticament significativa (encara que a efectes pràctics la diferència aproximada de mig punt pugui no ser molt important). Ja que en el centre públic la mitjana és del 6,28, mentre que en el centre concertat és del 6,85.
!!
(+!!
de mitges en forma de proba T per a mostres independents, intervenint amb el programa estadístic PSPP.
En primer lloc he les dos mostres són iguals o diferents. Un valor alt de F rebutja la igualtat de variàncies, i un valor petit l'accepta. En aquest cas podríem considerar que són diferents. En aquest cas podríem considerar que també són diferents.
Tot seguint, cal analitzar l'estadístic t, que permet confirmar si la diferència estimada té sentit estadísticament. Es pot dir que la diferencia entre les notes promig és estadísticament significativa, encara que a efectes pràctics la diferència aproximada del 0,40 no pot ser molt important. La mitja en el sexe femení és del 6,62 i en el masculí 6,24.
!!
("!!
mitjançant la comparació de mitges en forma de proba T per a mostres independents, utilitzant el programa estadístic PSPP. Ja que, quan utilitzes aquest anàlisi et demana que defineixis els grups de la variable curs, i aquests no estan definits, per tant, no ho analitza i em surt aquesta taula:
!!
($!!
Les conclusions que puc extreure són:
La nota promig en global de totes les assignatures és més elevada en el centre concertat que en el públic, pot ser degut primerament que en el col·legi Santa Teresa disposava de menys enquestes, ja que és un centre amb un menor
ja que el centre concertat disposa de menys alumnes, els mestres poden està les assignatures creix.
El motiu pel qual la nota promig de totes les assignatures és més elevada en el sexe femení que en el masculí, pot ser degut a que les noies tenen un nivell
da. També, pot ser degut que aquestes 205 enquestes que és van passar al sexe
femení tingues una notes més elevades que el masculí. Com hem vist anteriorment, en el centre concertat la nota promig de totes les assignatures és més elevada que en la pública.
-ho, a més a més, pel motiu que sigui no és poden definir i per tant el programa
GRÀFIQUES DE VALORACIÓ GLOBAL
!!
(%!!
P16. Em considero llest/a?
comparació de mitges en forma de proba T per a mostres independents, utilitzant el programa estadístic PSPP.
de les dos mostres són iguals. Un valor alt de F rebutja la igualtat de variàncies, i un valor petit l'accepta. En aquest cas podem considerar que són diferents.
Després cal analitzar l'estadístic t, que permet confirmar si la diferència estimada té sentit estadísticament. Es pot dir que la diferència entre la consideració de ser llest/a en significativa, ja que en el centre públic la mitja és del 6,61 mentre que en el centre concertat és del 6,94. En aquest cas, en efectes pràctics la diferència aproximada de 0,30 no pot ser molt important.
!!
(&!!
de mitges en forma de proba T per a mostres independents, intervenint amb el programa estadístic PSPP.
variàncies de les dos mostres són iguals. Un valor alt de F rebutja la igualtat de variàncies, i un valor petit l'accepta. En aquest cas podríem considerar que són iguales.
Per veure si la diferència observada és rellevant estadísticament cal fer anàlisi,
es consideren mostres independents, i segons les mostres una diferencia de mig punt en la mitja pot ser rellevant estadísticament o no. En aquest cas, és pot dir que la difés estadísticament significativa. Com podem veure, en el sexe femení la mitja és del 6,37 mentre que en el masculí és del 7,01. En aquest cas, a efectes pràctics la diferència aproximada de
!!
('!!
mitjançant la comparació de mitges en forma de proba T per a mostres independents, utilitzant el programa estadístic PSPP. Ja que, quan utilitzes aquest anàlisi et demana que defineixis els grups de la variable curs, i aquests no estan definits, per tant, no ho analitza i em surt aquesta taula:
!!
((!!
Des del meu punt de vista:
El motiu pel qual els alumnes del centre concertat és consideren més llestos que els del centre públic pot ser degut a que tenen un nivell alt de motivació, ja
És a dir, que els alumnes del col·legi Santa Teresa tinguin una autoestima més
dades, podríem saber si realment aquests dos factors són els que fan que els alumnes és considerin més o menys llestos.
llest que el sexe femení pot ser degut a que els nois tinguin un nivell més alt de motivació que les noies. També pot infhem vist anteriorment, els alumnes del centre concertat és consideren més llestos, podria ser que una gran part del sexe masculí fos alumne en la concertada i per tant la consideració de ser llest augmentaria.
Com he analitzar. Degut a que els cursos no estan definits i per a fer aquesta mena
-ho, a més a més, pel motiu que sigui no és poden definir i per tant el programa PSPP
GRÀFICA DE VALORACIÓ GLOBAL
!!
()!!
comparació de mitges en forma de proba T per a mostres independents, utilitzant el programa estadístic PSPP.
de les dos mostres són iguals. Un valor alt de F rebutja la igualtat de variàncies, i un valor petit l'accepta. En aquest cas podem considerar que són diferents.
Després cal analitzar l'estadístic t, que permet confirmar si la diferència estimada té sentit estadísticament. Es pot dir que la diferència entre la
significativa, ja que en el centre públic la mitja és del 1,90 mentre que en el centre concertat és del 1,55. En aquest cas, en efectes pràctics la diferència no pot ser molt important.
!!
(*!!
t la comparació de mitges en forma de proba T per a mostres independents, intervenint amb el programa estadístic PSPP.
de les dos mostres són iguals. Un valor alt de F rebutja la igualtat de variàncies, i un valor petit l'accepta. En aquest cas podríem considerar que són diferents.
Per veure si la diferència observada és rellevant estadísticament cal fer de dos grups
diferents, es consideren mostres independents, i segons les mostres una diferencia de mig punt en la mitja pot ser rellevant estadísticament o no. En
amb la vael sexe femení la mitja és del 1,98 mentre que en el masculí és del 1,65. En aquest cas, en efectes pràctics la diferència no pot ser molt important.
!!
),!!
Finalment, no he mitjançant la comparació de mitges en forma de proba T per a mostres independents, utilitzant el programa estadístic PSPP. Ja que, quan utilitzes aquest anàlisi et demana que defineixis els grups de la variable curs, i aquests no estan definits, per tant, no ho analitza i em surt aquesta taula:
!!
)+!!
Des del meu punt de vista, les opinions que puc extreure són:
El motiu que puc extreure sobre que els alumnes del centre públic dediquen
que els alumnes del col·legi Santa Teresa dediquen unes hores a classe n de dedicar-
que els alumnes del centre públic siguin més constants, tot i que també podria ser per motiu de coincidència.
e masculí pot ser degut a que hagi una gran part de les
per la coincidència.
Com he dit anteriorment, analitzar. Degut a que els cursos no estan definits i per a fer aquesta mena
-ho, a més a més, pel motiu que sigui no és poden definir i
GRÀFICA DE VALORACIÓ GLOBAL
!!
)"!!
3. CONCLUSIONS
es conclusions:
En un principi, el meu objectiu ha estat saber pot afectar al rendiment acadèmic dels alumnes de secundària dels centres públic i privat de
Gràcies a les enquestes dutes a terme puc afirmar que el meu objectiu formulat és verídic, encara que hagindirecta. Amb això vull dir que moltes de les preguntes formulades en les
que els alumnes del centre públic tenen una menor autoestima que els alumnes del privat. Les conclusions que he pogut extreure de cada pregunta les podem observar a sota de cada qüestió (Punt 2. Recull i Comparació de dades).
Dur a terme aquest treball no ha estat fàcil, però el resultat ha valgut la pena i molt orgullosa. Ha estat una experiència molt interessant, crec que totes
aprendre a buscar informació, resumir-la, redactar-conclusions. La realització del treball no hauria estat possible si no hagués
-me una hora al dia destinada a aquest treball, ha sigut de molta ajuda.
Al principi, val la pena dir que em va costar una mica tirar endavant el treball, només teníem un títol i no sabíem per on agafar-lo. Sort que de mica en mica vam anar trobant idees, vam tirar endavant i finalment ha sortit un treball del qual estic molt satisfeta.
El altres estudiants se sentien com em sento jo mateixa en aquest aspecte, és a
autoestima. Tot i això, cal dir que gràcies a la tasca de bons professionals de
Aquest treball és un estudi concret i no es poden extrapolar les dades obtingudes, és a dir, no les podem generalitzar. A més, aquest estudi queda obert per a properes investigacions.
!!
)$!!
4. AGRAÏMENTS
amb
canvi, jo sempre he tingut molt interès en aquest tema. És per això mateix que, , vaig acceptar decidida i amb molta
il·lusió.
Si sóc sincera, en començar el treball no sabia com agafar-lo, ja que és el dut a terme i sé que sense les
persones que han estat al meu costat no hagués estat possible la seva
resolent dubtes i facilitant-Prades, que em va resoldre tot tipus de problemes informàtics, com la instal·lació del programa PSPP, importantíssim per a poder fer el treball, a
, el seu temps per enquestar-los, i als professors dels dos centres que també han aportat el seu granet de sorra. A tots ells i elles, gràcies.
Només em queda dir que estic molt satisfeta del resultat del treball i que aquest ha aportat a la meva persona coneixements sobre com se senten els estudiants
ia, i de retruc he estat partícivivències i experiències, no necessàriament relacionades amb el tema central,
proporcionat un nou punt de vista.
!!
)%!!
5. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA Llibres i altres documents escrits utilitzats com a material de recolzament per a la realització del treball:
Títol i subtítol: investigación experimental y evaluación
Autor: Robert C. Bolles
Traducció: Ricardo Vinós Cruz-López
Revisió tècnica: Emilio Ribes Iñesta
Revisió literària: Felipe San José
Característiques tècniques: 570 pàgines
Pàg. Cercades: Pàg. 12-15, 20-25, 81-83
1973
Reimpressions: 1974, 1976 i 1978
Empresa promotora: Editorial Trillas, S.A
(Llibre prestat per la mestra Maria Josep Simó)
!
Títol i subtítol: Motivación y comunicación en las relaciones
Autor: Irene Saavedra
Característiques tècniques: 148 pàgines
Pàg. Cercades: Pàg. 50-61, 70-78.
1998
Empresa promotora: Edicions Pirámide, S.A
(Llibre prestat per la tutora del Treball de Recerca, Tere. F Moreso)
!!
)&!!
http://ca.wikipedia.org/wiki/Motivaci%C3%B3
http://ca.wikipedia.org/wiki/Autoestima
http://ca.wikipedia.org/wiki/Estad%C3%ADstica
http://www.youtube.com/watch?v=4uzowtesHds
http://www.youtube.com/watch?v=cnrpYAsM9kI
http://es.wikipedia.org/wiki/Distribuci%C3%B3n_t_de_Student
http://es.wikipedia.org/wiki/Test_F
http://www.elblogsalmon.com/conceptos-de-economia/que-es-la-piramide-de-maslow
http://tubienestarpsicab.wordpress.com/2011/07/05/proceso-de-la-autoestima-cuadro-4ta-sesion/
Programes utilitzats:
- PSPP, Perfect Stadistics Professionally Presented (Programa estadístic, )
- iWork Pages (Programa utilitzat per la realització de les gràfiques)
!!
)'!!
ANNEX
recerca. Feu-lo el millor possible, gràcies.
C= Desacord
D= Molt en desacord
GRUP: CURS: EDAT: SEXE:
1. En conjunt em sento satisfet/a amb els meu estudis? A B C D
2. Em considero recompensat en les hores que dedico respecte les notes?
A B C D
3. Molts els estudis?
A B C D
4. Em sento valorat/valorada a classe pel meu rendiment acadèmic? A B C D
5. Em sento valorat/valorada a casa pel meu rendiment acadèmic? A B
C D
6. Els meus
A B C D
A B C D
A B C D
9. Normalment oblido el que he estudiat?
A B C D
10. Em desmoralitzo fàcilment quan algun examen no em surt bé?
A B C D
11. Considero que la situació econòmica de la meva família és bona. A B C D
Si
No
Si
No
Si
No
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
18. Em considero llest/a.
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
!!
)(!!
ANNEX 2. DADES I INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Informació Tapa:
- El títol de realitzada per mi mateixa. Crec que és un títol que representa molt bé el que vull dir en aquest treball.
-
http://www.diariofemenino.com/images/galeria/13000/13575_sillon-vintage-acomponado-de-montana-de-libros.jpg
