UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT

AVALUACIÓ DE LA TITULACIÓ DE MEDICINA - AUTOINFORME -

El procés d'avaluació de Medicina ha constituït un exercici participatiu de reflexió profunda i visió valorativa dels aspectes positius i negatius del nostre funcionament, així com de les accions pertinents que hem de seguir per millorar la situació present. En aquest sentit, els membres que componem el Comitè Intern d'Avaluació hem intentat promoure amb diferents accions la participació de tota la comunitat universitària i hem generat una autocrítica ponderada i racional en un clima no conflictiu. Amb aquest desig de voler involucrar-los a tots, tot el procés i els resultats han estat transparents. És, per tant, molt oportú agrair totes les col·laboracions i aportacions rebudes en aquest procés d'autoavaluació.

Comitè Avaluador Intern FMCS

juliol 2001

Autoavaluació de la llicenciatura de MEDICINA

ÍNDEX Presentació redactada pels estudiants ................................................... 5 a) INICI DEL PROCÉS

Inici i desenvolupament del procés d'autoavaluació .................................. 8 Composició del CEI ........................................................................... .. 8 Redacció de l'autoinforme ..................................................................... 9 Autoavaluació de la investigació ......................................................... 9 Metodologia de treball ........................................................................... 9 Inventari de fonts documentals ....................................................... 10 Validació de l'autoinforme ..................................................................... 10 Punts forts ........................................................................... ............. 11 Punts febles ........................................................................... ............. 11

b) PROCÉS D'AVALUACIÓ INTERNA DE LA TITULACIÓ 1. Context institucional ...................................................................... 12

Dades generals. Evolució de la titulació i paral·lelisme amb el desenvolupament de la URV ................................................................. 12 Instauració dels estudis de Medicina a Tarragona ........... 12 La Facultat i el sistema sanitari del seu entorn ...................... 14

El context socioeconòmic ...................................................... 18 Presa de decisions URV-FMCS ............................................... 19

Punts forts ........................................................................... 21 Punts febles ........................................................................... 21

2. Metes, objectius i planificació ........................................................ 22 Missió de la Facultat en la formació dels professionals de Medicina: atendre les necessitats de la societat i la seva qualitat de vida ........................................................................... ............ 22 Necessitats del mercat de treball present i futur ............. 22 Planificació de la titulació ..................................................... 23 Demanda i estructura de l'accés a la titulació ....................... 25 Incorporació al món laboral ................................................. 26 Formació de postgrau ........................................................... 26 Punts forts ........................................................................... 27 Punts febles ........................................................................... 27

3. Perfil i programa de formació ................................................. 28 El perfil de formació ................................................................ 28 Dimensions principals i objectius de formació del perfil adoptat .......................................................................... 29 Objectius acadèmics .............................................................. 31 El programa de formació: el pla d'estudis ........................ 32 Els programes docents: el cicle bàsic ................................ 34 Els programes docents: el cicle clínic ................................. 37 Valoració del disseny general del nou pla d'estudis ...... 38 Organització de l'ensenyament ................................................. 38 Punts forts ......................................................................... 39 Punts febles ........................................................................ 39

4. Desenvolupament del pla d'estudis ....................................................... 40 Aspectes organitzatius ............................................................ 40

Aspectes docents .................................................................. 46 Percepció de la càrrega docent entre..... 47 Anàlisi de dades i estructura d'accés 56 Resultats acadèmics globals ............................................ 59 Punts forts ......................................................................... 61 Punts febles ......................................................................... 62

2

5. Alumnat ........................................................................... ................... 63 Informe dels estudiants de primer i segon cicle ...................... 63 Associacions d'estudiants .................................................... 63 Punts forts .......................................................................... 65 Punts febles ......................................................................... 66 Informe dels estudiants de tercer cicle ...................................... 67 6. Professorat ........................................................................... ............ 69 Tipologia del professorat implicat en la docència .............. 69 Tipologia de la plantilla .......................................................... 69 Perfil del professorat ............................................................ 72 Assignació docent ................................................................ 76 Política de contractació .......................................................... 78

Política d'innovació i ajuts a la docència ....................... 78 Formació docent del professorat ....................................... 79

Professorat i desenvolupament de la docència .......................... 80 Participació als òrgans de govern i de gestió ............ 80

Punts forts .......................................................................... 84 Punts febles ......................................................................... 84

7. Personal d'administració i serveis .......................................... 85 Adequació de la plantilla a les necessitats i funcions de la

titulació i dels departaments implicats ............................ 85 Tipologia de la plantilla del PAS ............................ 87 Punts forts .......................................................................... 88 Punts febles ......................................................................... 88 8. Instal·lacions i recursos ..................................................................... 90 Recursos docents de la FMCS ................................................ 90 Infraestructures docents als hospitals universitaris.......... 92 Instal·lacions de serveis generals a la FMCS..................... 93

Recursos econòmics de què disposa el centre................ 94 Punts forts .......................................................................... 96

Punts febles ......................................................................... 96 9. Relacions externes ........................................................................... ...... 98

Projecció acadèmica i social de la titulació .................................. 98 Projecció científica ....................................................................... 100 Serveis a la societat ..................................................................... 100

Punts forts .......................................................................... 102 Punts febles ......................................................................... 102 10. Mecanismes de millora de la qualitat ...................................................... 103 11. Punts forts i punts febles ......................................................................... 104 12. Propostes de millora ........................................................................... ... 114 c) INVESTIGACIÓ 120

Punts forts .......................................................................... 120 Punts febles ......................................................................... 121 Propostes de millora .............................................................. 121

d) TAULES e) DOCUMENTS ANNEXOS

1. Pla d'estudis de 1993 de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus -Universitat Rovira i Virgili- per a l'obtenció del títol oficial de Llicenciat/da en Medicina. BOE, 157 de 2 de juliol de 1993.

2. Sessió informativa del procés (document ppt) 3. Membres del comitè intern i temes assignats

3

4. Guia de centre 2000-2001. 5. Agendes acadèmiques de cada curs amb horaris, calendari d'exàmens, itinerari

curricular, professorat. 6. Itinerari curricular, amb indicació dels professors responsables de cada assignatura. 7. Horaris de classe 8. Valoració dels continguts docents, per part dels estudiants (I cicle, II cicle) 9. Dades dels Hospitals Universitaris i Centres Assistencials Docents. 10. Audiovisual promocional de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut 11. Pla Estratègic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut 12. Pla Estratègic del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques 13. Pla Estratègic del Departament de Medicina i Cirurgia 14. Informació de grups i línies de recerca: http://www.urv.es/sgenerals/estruc-sg.html 15. Informe ORI: relació contractes programa Sòcrates-Erasmus

f) FONTS DOCUMENTALS DISPONIBLES 1. Llibre d'actes de les reunions del CAI 2. Guia d'Avaluació Interna de Medicina (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a

Catalunya) 3. Quadern d'autoformació i quadern d'eines per a l'avaluació interna 4. Informació aportada pel Gabinet Tècnic del Rectorat (taules) 5. Versió "0" de l'autoinforme (percepció preliminar de punts forts i febles, juliol de 2000) 6. Versió "1" de l'autoinforme (abril de 2001) 7. Capítol II del pressuport de la Facultat. 8. Valoracions del pla d'estudis (percepció dels estudiants de I i II cicle) 9. Valoració del doctorat (percepció dels estudiants de III cicle) 10. Programes de doctorat i postgrau i llibre d'actes de tesis doctorals. 11. Informe MIR/MFYC del Ministeri de Sanitat i Consum 12. Llistat nominal de professorat per departaments, àrees de coneixement i assignació docent. 13. Criteris per la contractació de professorat no vinculat (LRU) i vinculat (BOE) 14. Informació i tipologia del professorat, llistats nominals aportats pel Servei de Recursos

Humans de la URV i completat pels departaments. 15. Informació del professorat del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques, aportada pel

Servei de Recursos Humans 16. Memòria del Departament Ciències Mèdiques Bàsiques dels curs 1999-2000 17. Memòria Departament de Medicina i Cirurgia curs acadèmic 1999-2000 18. Pla d'Ordenació Acadèmica de les assignatures (POA) 19. Metodologia d'avaluació (protocols d'examen, curs acadèmic 1999-2000) 20. Acreditació Top20: Hospital Joan XXIII de Tarragona i Pius Hospital de Valls. 21. Informe OTRI: qualitat i producció científica FMCS i llistat de producció científica 1995-2000 22. Informe Fundació URV: participació FMCS en projectes VPM - UE 23. Informe Oficina de Relacions Internacionals de la URV: contractes bilaterals Sócrates-

Erasmus 24. Informe Oficina de Relacions Internacionasl de la URV: contractes bilaterals SICUE-

SÉNECA. 25. Informes dels estudiants Sòcrates-Erasmus y SICUE-SÉNECA 26. Informes dels estudiants de l'aula d'extensió universitària (tercera edat) 27. Informe resultats proves ACOE (avaluació d'habilitats clíniques i competències amb malalts

simulats) 28. Informe ICE: participació professorat FMCS en cursos de formació e innovació docent 29. Informació i tipologia del personal d'administració iserveis (actual i nova plantilla) 30. Informe autoavaluació de la Biblioteca de la FMCS 31. Cites bibliogràfiques:

1. Antonio Campos. Ex –Presidente de la Conferencia Nacional de Decanos de Facultades de Medicina Españolas. Publicat a Educación Médica 1. 4-5, 1998.

2. Médicos para la salud. Estrategia mundial de la OMS para reformar la enseñanza de la Medicina y la práctica médica en pro de la salud para todos. WHO/HRH/96.1. Ginebra

3. Boelen C, Heck J. Defining and measuring the social accountability of medical schools. WHO/HRH/95.7. Ginebra.

4. Competencias profesionales que han de adquirir los licenciados en medicina durante los estudios de pregrado. J. Pérez, A. Vallés, X. Caseras y A. Gual. Publicat a Educación Médica 2(2): 38-46, 1999.

4

PRESENTACIÓ

VISIÓ GENERAL DE LA FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT REDACTADA PELS ESTUDIANTS DE LA 1A PROMOCIÓ DE MEDICINA DEL

NOU PLA D'ESTUDIS (1994/95-1999/00) I EDITADA EN VÍDEO Endinsant-nos a les comarques del sud de Catalunya, tocant la costa mediterrània i circumdada per l'amfiteatre muntanyós de la Serralada Prelitoral, es troba la comarca del Baix Camp, que constitueix una de les regions naturals i històriques més definides de Catalunya. La capital, Reus, té una població de 90.000 habitants i una gran activitat econòmica, principalment en l'àmbit del comerç. Es troba pròxima a les poblacions de Tarragona i Valls, i presenta excel·lents comunicacions, tant per via terrestre com aèria, que li permeten un fàcil accés. La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (FMCS) és un centre jove i en contínua expansió des que va ser creat l'any 1977 a Tarragona, en aquells moments com a VII extensió de la Universitat de Barcelona. L'any 1981 aquesta Facultat va ser traslladada al centre urbà de la ciutat de Reus, on va passar a tenir un centre propi de 5.000 m2, fruit de la col·laboració i donació ciutadana, que va transformar el que fins llavors havia estat un magatzem de fruita seca.

Més tard, decisions governamentals (Parlament de Catalunya, 12 de desembre de 1991) van conduir a la creació de la Universitat Rovira i Virgili, formada per totes aquelles instal·lacions universitàries ubicades geogràficament a la província de Tarragona i fins a la data pertanyents a la Universitat de Barcelona. Partint d'un zero absolut, amb l'esforç i feina constants de tot el col·lectiu docent, en poc temps el centre va aconseguir obtenir el reconeixement oficial com a facultat i ampliar les seves instal·lacions inicials en 6.000 m2 més de superfície. La FMCS viu en una contínua ampliació i remodelació de la infraestructura per la constant mancada d'espai per ubicar nous equips d'investigació, material docent o aules per impartir altres titulacions a més de Medicina, com és el cas de la diplomatura de Fisioteràpia i en un futur, la de Nutrició i Dietètica. Actualment, la FMCS acull 257 professors, un total de 38 membres de personal d'administració i serveis i 958 estudiants, procedents de tot Catalunya i altres comunitats autonòmiques (626 són estudiants de Medicina, 240 de Fisioteràpia i 92 de tercer cicle). Cada any s'hi incorporen 108 nous alumnes de Medicina i 70 de Fisioteràpia. Amb el pas del temps s'han anat creant nous espais i serveis per a l'alumnat, amb l'objectiu de fer-los més còmode el pas per la Facultat. Hi contribueix també, de manera determinant, el tracte amable del personal i l'eficàcia dels serveis de manteniment i neteja del centre. L’alumnat disposa també d'altres serveis, a través de la delegació d'estudiants, diverses associacions organitzen activitats (AECS), a més de dos alumnes becaris, el BACU (becari d'assistència a la comunitat universitària) i el BRI (becari de relacions internacionals), els quals informen de totes les activitats i serveis que la universitat ofereix. El BACU informa del Servei d'Esports, la Borsa de Treball, el servei d'allotjament, les activitats i accions de la URV Solidària i el BRI, dels programes de mobilitat acadèmica i també s'encarrega d'informar i introduir els estudiants Erasmus i Cajal d'altres universitats.

5

Des de 1994 la FMCS va iniciar la impartició del nou pla d'estudis. El nou disseny curricular per a la llicenciatura de Medicina segueix les directrius de la declaració d'Edimburg sobre educació mèdica. Va ser el segon nou pla d'estudis de Medicina de l'Estat espanyol aprovat pel Consell d'Universitats (1993). S’imparteix des del curs acadèmic 1994-95 i ofereix als estudiants dedicar el 50% del seu treball acadèmic a activitats pràctiques de laboratori i entrenament clínic, en un programa de 540 crèdits, repartits en sis anys. Aquest pla garanteix el reconeixement i l’homologació d'aquesta titulació en tot l'àmbit europeu. L’alumnat fa moltes pràctiques als nous laboratoris del centre i completa la seva formació pràctica als tres hospitals universitaris, en tres hospitals associats i en set centres d'assistència primària. Un dels èxits importants d'aquesta Facultat és l’interès per la investigació en diferents àmbits de les ciències de la salut. Un fet que ho demostra és que en els últims quinze anys s'han llegit 114 tesis doctorals, xifra molt destacable per a una Facultat tan jove i de reduïdes dimensions com aquesta. Inculcar l'esperit investigador als estudiants ha estat sempre una constant del professorat de la FMCS. Fruit d'aquest estímul ha estat l'organització, a càrrec dels mateixos estudiants del nostre centre, l'any 1996 del I Congrés d'Investigació per a Estudiants de Medicina i Ciències de la Salut de l'Estat espanyol, amb un èxit de participació superior als 500 inscrits. La concessió de premis i ajuts per a la realització de treballs d'investigació en la FMCS i als hospitals universitaris, així com altres aportacions procedents de fundacions (Fundació URV, Fundació IRCIS, Fundació Reddis, Fundació Abelló) suposen també un estímul per a les activitats d'investigació al centre. En aquests moments, quatre programes de doctorat i un de compartit, dos màsters i 64 alumnes de tercer cicle garanteixen la continuïtat d'aquest impuls, posant en marxa nous projectes d'investigació als dos departaments del centre, el de Ciències Mèdiques Bàsiques (CMB) i el de Medicina i Cirurgia (MiC). Un dels objectius prioritaris del programa de remodelació de la Facultat va ser la construcció d’una nova biblioteca que s'adaptés a les necessitats d'un centre modern en creixement. Es va assolir finalment amb èxit i l'any 1994 es van inaugurar les noves instal·lacions. La biblioteca té una capacitat per a 180 estudiants, disposa d'una extensa col·lecció de llibres de consulta (uns 6.500 exemplars aproximadament) i al voltant de 300 publicacions periòdiques de l'àmbit de les ciències de la salut. Cal destacar el servei de teledocumentació, que ofereix la possibilitat de consultar els servidors de les bases de dades electròniques més importants del món i alhora permet la connexió a la xarxa informàtica Internet, on pot trobar-se informació de la nostra Universitat (http://www.urv.es) i també de la nostra Facultat (http://www.urv.es/fmcs). Aquest servei de teledocumentació està disponible des de qualsevol ordinador de la Facultat —biblioteca, despatx de cada professor, aula informàtica i aula d'usuaris. Per les seves característiques i dimensions, és capdavanter com a servidor de bases de dades i va ser pioner al territori espanyol. També és considerat com a centre de referència per a tota l’Europa del sud per SilverPlatter, que és el productor del 90% de bases de dades del món. Anys més tard, aquest servei de teledocumentació de la Facultat es va traslladar als serveis centrals de la Biblioteca de la URV. Recentment, ha inaugurat una sala multimèdia per a recerques bibliogràfiques i consulta de títols en format digital (programes de

6

simulació, títols en format CD-ROM, DVD). Tots els serveis de biblioteca estan a disposició de tots els alumnes, cada dia de la setmana de 9 del matí a 9 del vespre, inclosos dissabte i diumenge. A la FMCS es realitzen, de forma continuada, congressos i exposicions que cobreixen els diferents àmbits de les ciències de la salut: en són un exemple l'exposició sobre la sida, col·loquis sobre els diversos aspectes mèdics, ètics i legals de l'eutanàsia, la commemoració del centenari del descobriment dels raigs X o del centenari del naixement de Pere Virgili. De vegades, l'èxit de participació als congressos organitzats per professors o alumnes fa impossible l'acollida d'aquests actes a les instal·lacions de la Facultat, tot i l’ampliació recent, i cal utilitzar altres espais. En aquest sentit, activitats com el XI Congrés de la Societat Espanyola d'Educació Mèdica (1992), el Simposi d’Ions Metàl·lics en Biologia i Medicina (1996) o la Biennal de Videooftalmologia de la Societat Catalanobalear d'Oftalmologia han hagut de fer-se fora de la Facultat. En un àmbit extraacadèmic, al centre es duen a terme un gran nombre d'activitats. L'estudiantina, formada per alumnes de tota la URV, garanteix moments d'entreteniment i aconsegueix, amb la seva aparició espontània en alguns actes, trencar la monotonia d'estudi diari. Els estudiants organitzen amb gran èxit festes fora de la Facultat, àpats i berenars al centre, així com la venda de samarretes i bolígrafs per cofinançar el viatge de final de carrera. L'organització de festes i les bromes als estudiants de primer curs s’han suspès des de fa anys. La falta de cafeteria i/o de menjador al centre és un aspecte negatiu, ja que no només no hi ha cap espai comú que faciliti la comunicació informal i una interrelació personal diària, sinó que, a més, s'ha de sortir fora del centre i pagar tarifes "no universitàries". Aquesta dificultat, junt amb la inexistència de facilitats per a l'aparcament, constitueixen dos punts negres que afecten tot el col·lectiu del centre des de la creació i la solució dels quals no és a les seves mans. Un dels actes més tradicionals i entranyables de la FMCS es realitza el mes de maig, quan una nova promoció de llicenciats organitza la cerimònia de lliurament d'orles. És el moment més esperat per qualsevol estudiant i simbolitza el final d'un treball ple d'esforç i sofriments. La cerimònia té lloc al Teatre Fortuny, on es reuneixen, en un clima de festa i alegria, estudiants, professors, familiars, amics i la nova promoció de futurs professionals, amb les mirades posades en un futur prometedor. Alvaro Forés Manel Julià Albert Moreno Vicenç Torrente J. Lluís Moreno Romà Vidal Irene Albreda

7

a) INICI DEL PROCÉS INICI I DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS D'AUTOAVALUACIÓ La Guia d'avaluació dels ensenyaments de Medicina de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya ha resultat una eina de treball molt útil, però molt ambiciosa també. De manera que és pràcticament impossible aprofundir en tots els apartats, almenys en aquest primer procés d'avaluació que havia de realitzar-se en menys d'un any, segons la programació inicial. Es van distribuir exemplars de la Guia d'avaluació per consultar-los (biblioteca, delegació d'estudiants, departaments, unitats docents, deganat). Els directors de departament i directors d'hospitals universitaris l’han rebut personalment i se’ls ha donat informació completa del procés. A l'inici del procés no es va detectar una participació majoritària de la comunitat universitària. A més, alguns professionals directament implicats havien vist amb un cert escepticisme els avantatges que podria significar l'avaluació de la titulació respecte a l'esforç que demanava. S'ha de destacar que el calendari d'inici del procés no ha estat el més adequat, pocs mesos abans del final de curs i del període de vacances (matrícula i preparació del nou curs) i ha coincidit, a més, amb processos electorals del centre.

Data Activitat 15 / 03 / 2000 Presentació oficial (Junta de Centre) 11 / 04 / 2000 Jornada de formació del CEI (realitzada a Barcelona) 22 / 06 / 2000 Sessions informatives (dirigides a tota la FMCS) 21 / 07 / 2000 Versió "0" autoinforme (enviada per correu electrònic) 19-20/06/2001 Entrevistes i reunions amb professorat, PAS i alumnes 23 / 04 / 2001 Autoinforme (difusió pública http://www.urv.es/fmcs) 24 / 06 / 2001 Acabament terminis: validació de l'autoinforme mitjançant enquestes i

lliurament d'aportacions El Comitè Avaluador Intern (CAI) valora positivament l'àmplia informació rebuda a l'inici del procés (jornades de formació —Agència, URV, GTR—) i l'excel·lent revisió tècnica del document final de l'autoinforme pel GTR. Tanmateix, durant el procés s'ha trobat a faltar el suport científic, logístic i humà necessari per avaluar la qualitat de la titulació (disseny, distribució i anàlisi de resultats d'enquestes, ús d'indicadors de qualitat i de rendiment pertinents, redacció final de l'autoinforme) de manera metodològicament correcta. COMPOSICIÓ DEL COMITÈ AVALUADOR INTERN (CAI) La composició inicial del CAI va ser de deu membres, intentant obtenir una màxima representativitat del centre i de les institucions sanitàries docents: un estudiant de primer cicle, dos estudiants de segon cicle (un de cada unitat docent), dos professors de cada departament (en el cas de Medicina i Cirurgia (MiC), un de cada unitat docent i a més un d'especialitat mèdica i un altre de quirúrgica), un membre del PAS i dos membres de l'equip deganal; també hi va participar el degà durant tot el procés. S'han intentat complir els objectius de representativitat i operativitat. Però a causa de l’acumulació d'encàrrecs de gestió junt amb tasques de docència, assistència i investigació, la composició inicial del CAI ha experimentat diversos 8

canvis al llarg del procés. Finalment s’hi ha implicat l'equip deganal en ple i el responsable del personal d'administració i serveis. Tots els membres del Comitè d'Avaluació Intern (CAI) van ser nomenats en Junta de Facultat. Presidenta:

- Dra. Maria Rosa Fenoll Brunet, vicedegana Secretaris:

- Sr. Xavier Llauradó Vidilla, cap de Secretaria - Dra. Montserrat Giralt Batista, vicedegana

Representants del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques - Dr. Josep Guarro Artigas, director del Departament. - Dr. Domènec Sánchez Cervelló, secretari del Departament.

Representants del Departament de Medicina i Cirurgia: - Dr. Alberto Martínez Vea, professor de la Unitat Docent Joan XXIII - Dr. Ricardo Closa Monasterolo, professor de la Unitat Docent Joan XXIII - Dr. Antonio Castro Salomó, secretari del Departament - Dra. Mercè Hernández González, professora de la Unitat Docent HSJ

Representants dels estudiants: - Javier Pérez Altozano, primer cicle (FMCS) - Ricard Valdés, segon cicle (Unitat Docent Joan XXIII) - Anna Sala, segon cicle (Unitat Docent HSJ)

Representant del PAS: - José Luis Valdivieso, administrador del centre

Membres de l'equip deganal: - Dr. Rodrigo Miralles Marrero, degà - Dr. José Luis Paternain Suberviola, secretari

REDACCIÓ DE L'AUTOINFORME Des de l'inici del procés, els diferents apartats de la “Guia d'autoavaluació" van ser adjudicats entre els components del CAI per a la redacció inicial. Posteriorment, per elaborar l'autoinforme, el CAI ha realitzat un total de vint reunions, que han estat una important font de recollida d'informació, fòrum de reflexió i debat. Les principals aportacions i els acords presos han quedat reflectits en un llibre d'actes. Les reunions s'han fet en dimecres a la tarda, convocades per correu electrònic, i s’hi ha inclòs sempre l'ordre del dia segons un calendari prefixat amb setmanes d'antelació i consensuat. Cal destacar l'activa participació dels assistents i el caràcter lliure i dialogant davant d'aportacions de criteri diferent. Aquest autoinforme incorpora algunes novetats. Per exemple:

• S'hi ha inclòs un informe breu elaborat pels estudiants, a títol de presentació de la titulació

• S'hi ha afegit un apartat, "Aspectes docents", que inclou dades i descripció de cada curs i incorpora, a més, una valoració dels mateixos alumnes curs per curs sobre el grau de dificultat, l'exigència, les classes, les pràctiques, etc.

• L'informe dels estudiants de primer i segon cicle i un informe dels estudiants de tercer cicle. Volem destacar que són totalment autogestionats.

• S’hi adjunten dades sobre l'activitat dels centres assistencials docents. • S'esmenten les fonts documentals de referència al final de cada capítol. • S'hi ha incorporat iconografia.

9

AUTOAVALUACIÓ DE LA INVESTIGACIÓ L'avaluació de la investigació es va ser encarregar a un dels membres del CAI, el qual va formar un subcomitè amb uns altres dos membres del CAI, un de cada departament. S'han valorat les activitats d'investigació científica realitzades a la FMCS i a la xarxa docent assistencial sempre que la FMCS consta com a referència. No s'hi inclou avaluació d'activitats d'investigació docent. METODOLOGIA DE TREBALL Un inventari preliminar de les fonts documentals disponibles va posar de manifest la necessitat de recopilar sistemàticament dades i informació del centre, tant del Deganat com dels departaments. Així doncs, es va haver de demanar: • Al Servei de Recursos Humans, el llistat nominal del professorat • Al professorat, els protocols d'examen • A les unitats docents, l'inventari d'infraestructures docents • Al Ministeri de Sanitat i Consum (MSC), el resultat dels nostres llicenciats a les

proves MIR i MFYC El Gabinet Tècnic del Rectorat (GTR)-URV va proporcionar al CAI una bona part de les taules de la guia d'autoavaluació. Aquesta tasca seria més fàcil si s’adeqüessin els procediments informàtics actuals per recollir la informació i organitzar les activitats docents del professorat (POA) de la FMCS de tal manera que permetessin reflectir totes les activitats del PDI, tant a la FMCS com a les diverses institucions sanitàries docents. Sens dubte, el procés d'avaluació de la titulació ha estat molt útil per iniciar la recollida de dades, del tot lògiques i coherents però no elaborats fins a la data. INVENTARI DE FONTS DOCUMENTALS • Informació aportada pel GTR-URV (aules) • Informació de professorat i PAS, llistats nominals aportats pel Servei de Recursos

Humans de la URV i completada pels departaments i pel PAS • Informe MIR/MFYC, aportat pel Ministeri de Sanitat i Consum • Llibre d'actes de les reunions del CAI • Membres del CAI i temes assignats • Guia d'avaluació • Quadern d'autoformació • Quadern d'eines d'avaluació interna • Sessions informatives del procés: inicial i final (ppt) • Versió 0 de l’autoinforme (percepció preliminar de punts forts i febles) Vegeu la relació completa de documents annexos a l'autoinforme (pàgina 4). VALIDACIÓ DE L'AUTOINFORME La redacció de cada apartat està basada en les informacions recollides pels membres del CAI. En el cas dels estudiants, classe per classe, incloent-hi ambdues unitats docents. Es va distribuir una versió 0 de l'autoinforme a tot el professorat i al PAS per correu electrònic. Després que la presidenta del CAI llegís i corregís la versió 0 de l'autoinforme, s'hi han anat incorporant les aportacions rebudes dels representants d'estudiants, del PAS i del PDI. Després, la versió resultant es va enviar als directors de departament. Abans de fer públic el document, es va fer arribar a tots els components del CAI.

10

Finalment, per validar-lo s'ha realitzat una enquesta per confirmar o negar les conclusions de l'anàlisi de la titulació (punts forts i febles), entrevistes amb diferents col·lectius (PDI, PAS i alumnes representants), i s'han recollit i rebut aportacions individuals. La versió definitiva de l'autoinforme s'ha distribuït també per correu electrònic a tot el professorat i PAS. Posteriorment, s'han organitzat reunions amb tots els col·lectius (estudiants, PDI, PAS). A més, el CAI ha sol·licitat explícitament a tots els representants de Junta de Centre (renovada en plena recta final del procés) i Departament la validació del text i diverses aportacions, que farà arribar al Comitè Avaluador Extern (CEE). També hem distribuït la versió definitiva de l'autoinforme als hospitals universitaris i altres centres assistencials docents. INICI I DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS D'AUTOAVALUACIÓ (CONCLUSIONS) La numeració no implica priorització dels continguts del text. PUNTS FORTS 1. Bona representativitat dels membres del CAI. 2. El CAI inclou membres amb capacitat d'acció i reacció. 3. Clara responsabilitat de cada membre del comitè intern amb assignació idònia de

temes, segons el perfil. 4. Dedicació i esforç dels membres del CAI, malgrat l'escàs temps disponible. 5. Bona predisposició per incorporar-hi els punts de vista de tots els representants. 6. Afegiment d’informació de metodologia d'avaluació recollida en fòrums temàtics

europeus i de processos d'avaluació d'altres titulacions tant de l'àmbit estatal com dins i fora de la URV.

7. Valoració positiva de l'ajuda logística i metodològica rebuda de l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i del Gabinet Tècnic del Rectorat (GTR) de la URV.

8. Bona predisposició dels col·lectius de la FMCS per fer aportacions a l'autoinforme en entrevistes (notable assistència del PAS i dels estudiants representants).

PUNTS FEBLES 1. Calendari inadequat d'inici del procés, a meitat del curs acadèmic. 2. Falta de suport metodològic per recollir i analitzar dades i per dissenyar les

enquestes de manera correcta. 3. Escassa orientació dels objectius a prioritzar per elaborar un autoinforme. 4. Una vegada identificats els problemes, el CAI es pregunta sobre la capacitat de

resolució. 5. Escassa assistència a les sessions informatives generals a l'inici del procés

(menys de 10 assistents). 6. Baixa resposta en l'enquesta de validació de l'autoinforme (62 lliuraments).

11

b) PROCÉS D'AVALUACIÓ INTERNA DE LA TITULACIÓ

1. EL CONTEXT INSTITUCIONAL DADES GENERALS. EVOLUCIÓ DE LA TITULACIÓ I PARAL·LELISME AMB EL DESENVOLUPAMENT DE LA URV Instauració dels estudis de Medicina a Tarragona Arran de la massificació d'estudiants a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), el 1977 es van crear dues extensions universitàries que impartien també aquesta titulació, una a Lleida i una altra a Tarragona. Aquesta última constituïa la VII Divisió de la Universitat de Barcelona. Des de 1992, amb la creació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Facultat de Medicina va quedar integrada a aquesta nova Universitat i totalment acreditada. Imparteix els estudis de Medicina i Fisioteràpia i a partir del 2002, la Diplomatura de Nutrició Humana i Dietètica. El professorat de la Facultat també té docència en altres facultats i centres de la mateixa URV: Infermeria, Bioquímica, Enologia, Psicologia, Enginyeria Tècnica en Indústries Agràries i Alimentàries i Relacions Laborals. La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (FMCS) és, per tant, un centre jove i dinàmic que va començar a formar estudiants de Medicina el curs acadèmic 1977-78. En els 24 anys d'existència, amb un començament que no va ser gens fàcil a partir del zero absolut, amb escassos professors però molt dinàmics i amb gran personalitat, han anar construint i equipant de forma humana i amb infraestructures el que avui és aquesta Facultat, compartint el temps entre l'ensenyament, la investigació, l'assistència i la gestió sanitàries i la universitària. En aquest etapa inicial va ser fonamental comptar amb el suport de la ciutadania de Reus i d'institucions locals com el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Reus així com la Diputació de Tarragona. En aquests anys s'ha impartit el pla d'estudis de la Universitat de Barcelona des de 1977 i el curs acadèmic 1994-95 va entrar en vigor el nou pla d'estudis de la llicenciatura de Medicina de la URV. Des de 1977 ha format disset promocions (un total de 1.004 llicenciats). A més, des del curs acadèmic 1993-94 es pot cursar el pla d'estudis de la diplomatura de Fisioteràpia. Ambdós títols estan homologats i adequats a la normativa legal vigent, avui la Directiva 363/75, emanada del Consell de les Comunitats Europees, que regula la formació professional. Actualment, la URV imparteix 21 titulacions de cicle llarg i 18 de cicle curt (taula 1). La FMCS forma part dels deu centres de la URV i l’alumnat està constituït per 625 estudiants de la llicenciatura de Medicina (608 de pla nou i 17 de pla vell), 88 de tercer cicle i 240 de la diplomatura de Fisioteràpia. El col·lectiu humà està format per 257 professors, 958 estudiants i 38 persones encarregades de l'administració i serveis. Les dimensions de la Facultat i el nombre d'alumnes afavoreixen una excel·lent relació humana alumne/professor/PAS, així com un tracte molt personalitzat. Això facilita la transmissió de valors i actituds a la formació personal de l'alumne a la FMCS.

12

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI LOCALITZACIÓ

Tarragona Reus

CENTRES i FACULTATS

TARRAGONA Facultat de Química Facultat de Ciències Jurídiques Facultat d'Enologia Facultat de Lletres Escola Tècnica Superior de Enginyeria / Eng. Química Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia Escola Universitària d'Infermeria

REUS Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Facultat de Medicina i Ciències de la Salut

FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT FACTOR HUMÀ

• Personal docent 257 • Becaris 24 • PAS 23 • Estudiants 958

Medicina 626 Fisioteràpia 240 Doctorat 92

TOTAL 1.262

13

La Facultat i el sistema sanitari de l’entorn Una xarxa important de centres sanitaris docents garanteix un aprenentatge excel·lent de les habilitats clíniques: l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, l'Institut Monogràfic de Psiquiatria Pere Mata i set centres d'atenció primària: quatre a Reus i altres a la Granja, Bonavista i Valls. A més, hi col·laboren altres centres hospitalaris associats, com l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona i el Pius Hospital de Valls; així com diversos centres privats i un geriàtric. Amb aquesta xarxa els estudiants tenen l'oportunitat de conèixer tots els nivells sanitaris assistencials de l'entorn. Un fet que cal ressaltar és que la FMCS ha estat pionera en la incorporació de la xarxa extrahospitalària a la docència de pregrau. Diversos especialistes d'aquesta àrea són professors de la Facultat. S'han establert convenis amb els hospitals i amb els centres d'atenció primària (CAP) en tots tres casos amb l'objectiu que els estudiants puguin accedir a la màxima formació pràctica en diferents nivells d'assistència. La FMCS ha establert un conveni amb el Servei Català de la Salut (SCS) que inclou l'Hospital Joan XXIII de Tarragona (unitat docent) i els centres d'assistència primària de la Granja i Bonavista. L’acord amb l'Ajuntament de Reus preveu la utilització de l'Hospital de Sant Joan (unitat docent) i quatre centres d'assistència primària de la ciutat. El conveni amb el Consell d'Administració de l’Institut Pere Mata (IPM) permet utilitzar les possibilitats docents del mateix Institut, el centre psiquiàtric més gran de tot Catalunya. Unitats docents

• Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona • Hospital Universitari Sant Joan de Reus

La direcció de les unitats docents no és independent sinó competència de la FMCS. La integració de les unitats docents amb la FMCS està regulada específicament (document de funcionament de les unitats docents, Guia de centre). A més, s’han establert instruments de coordinació com comissions mixtes per gestionar recursos. S’ha creat una Comissió Mixta Universitat-Hospital per a cada un dels tres centres i hospitals universitaris que proposa el nombre i el nivell de places docents a vincular (80% cost hospital +20% cost URV) i vetlla pel bon funcionament de les unitats docents. La coordinació del professorat, dels continguts de la docència impartida i dels programes docents comuns són competència del Departament de Medicina i Cirurgia (MiC). Tot i amb això, alguns recursos són compartits (assistencials, tecnològics, plantilla, espais, finançament, programes). La URV dota d'infraestructures docents audiovisuals les unitats docents.

14

FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT

15

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT

Reus

Valls Tarragona

Reus .... Tortosa

CENTRES DOCENTS ASSISTENCIALS

TARRAGONA Hospital Universitari Joan XXIII (unitat docent) Hospital Sant Pau i Santa Tecla (associat) Centre d’Assistència Primària la Granja Centre d'Assistència Primària Bonavista

REUS Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Hospital Universitari Sant Joan (unitat docent) Hospital Universitari Institut Pere Mata (monogràfic de Psiquiatria) Centre d'Assistència Primària Centre d'Assistència Primària Centre d'Assistència Primària Centre d'Assistència Primària

Institut Pere Mata VALLS Pius Hospital (associat) Centre d'Assistència Primària Valls

TORTOSA • Hospital Verge de la Cinta (associat)

Hospital Sta.Tecla Pius Hospital de Valls

16

HOSPITALS UNIVERSITARIS

Unitat docent Joan XXIII (Tarragona)

Unitat docent Sant Joan (Reus)

Institut Pere Mata, monogràfic de Psiquiatria (Reus)

17

El context socioeconòmic Actualment, la Facultat es troba al centre de Reus (ciutat de 90.000 habitants amb gran vitalitat econòmica i cultural). Aquest emplaçament, fora del campus universitari, coincideix amb la proximitat a un dels hospitals docents, l'Hospital Universitari Sant Joan, cosa que en limita la futura ampliació. Per això són necessàries la planificació i la presa de decisions conjuntes entre la URV i les institucions locals municipals, per garantir l'expansió i el futur progrés de la FMCS. La implantació de centres universitaris a Reus ha contribuït sens dubte a augmentar aquesta vitalitat urbana que té la ciutat. Tanmateix, no disposa de prou infraestructures i serveis universitaris, per la qual cosa s'incrementen les despeses dels estudiants. La titulació de Medicina no té problemes de falta d'alumnat, al contrari, la demanda és sempre superior al nombre d'estudiants admesos. Però amb la nova normativa de districte únic hi ha la possibilitat que els futurs alumnes triïn les facultats que els ofereixin més facilitats. Aquests avantatges que probablement els faran decidir per un lloc o un altre potser no tindran res a veure amb la part acadèmica sinó amb elements de suport extraacadèmic com poden ser habitatge, campus universitari, zona esportiva, àrees d'estudi, etc. El CAI considera necessari augmentar l'oferta en aquests camps per a l'alumnat de la Facultat, per la qual cosa hauria de poder comptar amb l'ajuda de diferents entitats com ajuntaments, indústries o la mateixa Universitat. Els estudis de Medicina a la província de Tarragona han contribuït sens dubte a millorar l'oferta i la qualitat de l'assistència sanitària a tots els ciutadans i visitants de la demarcació. A més, la xarxa atén una població de 526.817 habitants, repartits en 183 municipis ordenats en deu comarques (densitat de població 83,5 habitants per km2). A causa de la situació geogràfica, les institucions sanitàries de la Costa Daurada han de respondre a un important increment de demanda deguda al turisme estatal i europeu, transeünt i resident, des del març fins al novembre. Això enriqueix la formació pràctica dels nostres estudiants de segon cicle. Els resultats dels estudiants de Medicina en diferents proves avaluadores, realitzades al centre i en altres entitats amb malalts simulats al tercer i sisè any de formació (annex ACOE), permeten confirmar que la FMCS de la URV ofereix a la societat llicenciats competents, capaços de saber aplicar coneixements, habilitats, actitud i bon judici, propis de la seva professió, per manejar i resoldre adequadament les situacions que l'exercici professional de la medicina suposa. La FMCS contribueix a la prestació de serveis a la societat en diferents àmbits del sistema sanitari i beneficia la població a la qual ha de servir. En són un exemple el control de qualitat de les aigües del litoral català, el Servei de Protecció Radiològica (que pertany als serveis centrals de la URV), l'avaluació de riscos sobre la salut per contaminants ambientals i/o la identificació i tractament de fongs oportunistes. Pel que fa a aquests temes, la FMCS s’ha convertit en un centre de referència estatal i internacional. A més, la Facultat organitza activitats i conferències per a estudiants de tercera edat (AEU, Aula d'Extensió Universitària) des de fa vuit anys, que han tingut molt d’èxit de participació (200 inscrits) i una bona acollida. Aquest autoinforme en recull la visió externa com a usuaris de FMCS (document annex).

18

Cal destacar com a peculiaritat de les facultats de Medicina la importància del professorat amb vinculació al sistema sanitari, el qual ha d’entrenar els estudiants en les habilitats clíniques pròpies de la professió mèdica. El context institucional actual exigeix a aquest professorat que obtingui, posseeixi i mantingui un grau d'excel·lència en els àmbits docent i investigador, i no deixi de banda les tasques de gestió. El CAI valora molt positivament el clar compromís de la URV per implantar nous plans d'estudis (des de 1991), plans estratègics i de millora de la qualitat (des de 1997). El CAI valora negativament el context socioeconòmic de la URV en el sentit que la seva cotilla econòmica acaba sent també la de la FMCS. N’és un exemple l'eternització de les obres de remodelació de l'edifici 0, iniciades a la primera planta fa quatre anys i que es van completant per etapes, com a mínim en els quatre següents. Es conviu amb obres al centre des de fa massa temps la qual cosa comporta força incomoditat per a alumnat i professorat. Un altre exemple és l'escàs suport tecnicoadministratiu per a tasques de gestió, tant a la Facultat com als hospitals universitaris docents. Els recursos humans, els espais i materials docents de la FMCS condicionen la planificació docent i s’analitzen als apartats corresponents: professorat, PAS i infraestructures, respectivament. Les fundacions repercuteixen de manera favorable en les activitats d'investigació al centre, faciliten la gestió dels serveis que ofereix la FMCS al seu entorn i també la gestió d'activitats acadèmiques de tercer cicle (postgraus i màsters): Fundació URV Fundació Privada Hospital Universitari Joan XXIII Fundació Privada IRCIS (Institut de Recerca de Ciències de la Salut) Patronat format per l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la Universitat

Rovira i Virgili, l'Hospital Universitari Institut de Salut Mental Pere Mata de Reus i la Fundació Privada Reddis

Fundació Privada Unitat de Microbiologia Fundació Privada Reddis Fundació Privada Abelló

Presa de decisions URV-FMCS Les decisions sobre la titulació es prenen en diferents àmbits: Fora de la Universitat: es legislen les directrius generals dels plans d'estudis,

s'estableixen els mecanismes selectius d'accés i es determina el nombre d'estudiants que han d'accedir a cada facultat de Medicina (Ministeri d'Educació i Cultura, Generalitat de Catalunya, sense la participació del Ministeri de Sanitat i Consum ni del Servei Català de la Salut).

Dins de la Universitat: la presa de decisions sobre el disseny de plantilla, plans estratègics de qualitat, organització i planificació de la docència és competència dels òrgans gestors com Rectorat, el mateix centre i els departaments a través dels diferents càrrecs de gestió i comissions de treball de cada estament. S’adjunta un organigrama a aquest document. A més, els Estatuts de la URV defineixen clarament les funcions de l'equip deganal i dels departaments.

19

El centre i els departaments gestionen autònomament els recursos docents i són cofinançats per la URV. En els últims cinc anys la FMCS ha dedicat voltant del 50% del pressupost a recursos docents. En l'actualitat, totes les aules disposen de canons de projecció i sistemes audiovisuals, les aules informàtiques estan ben equipades i hi ha tres ordinadors portàtils a disposició del professorat, un del centre i un altre, de cada departament . En els pròxims anys, està previst millorar la dotació dels laboratoris de docència. El vicerector d’infraestructures gestiona les infraestructures i també se n’encarrega la Comissió d'Infraestructures a la Facultat, delegada de la Junta de Centre. Des de 1977, la trajectòria de la titulació de Medicina a les comarques de Tarragona ha estat sempre ascendent gràcies al caràcter treballador, progressista i competent de les persones que la componen. Aquest camí no ha estat exempt de dificultats extraacadèmiques:trasllat d’emplaçament de Tarragona a Reus (1979), construcció de la Facultat a Reus amb col·laboració ciutadana (1981), canvi de nom d'Universitat de Barcelona a Universitat Rovira i Virgili (1993) i/o quatre anys de retard en la remodelació de l'edifici 0 per raons pressupostàries de la URV. El moment actual, després de 24 anys d’impartir la titulació de Medicina (17 promocions, 1.004 llicenciats), sembla oportú per realitzar un procés d'avaluació.

20

CONTEXT INSTITUCIONAL (CONCLUSIONS) La numeració no implica priorització dels continguts del text. PUNTS FORTS 1. Nivell de qualitat i bon desenvolupament de tasques docents i investigadores del

personal del centre, tot i que va iniciar la singladura l'any 1977 a partir de zero. 2. Importància del professorat amb vinculació al sistema sanitari, la qual cosa

contribueix a definir un perfil d'estudiant molt entrenat en les habilitats clíniques pròpies de la professió mèdica.

3. Impacte sobre l'estructura i assistència sanitària de la província. Els estudis de Medicina han contribuït a millorar l'oferta i la qualitat de l'assistència sanitària a tots els ciutadans i visitants de la demarcació.

4. Xarxa important de centres sanitaris que garanteix una docència pràctica excel·lent: dos hospitals universitaris, un institut monogràfic de psiquiatria, set centres d'atenció primària i tres centres hospitalaris associats.

5. Compromís institucional clar i explícit en el desenvolupament de plans de qualitat.

PUNTS FEBLES 1. Preocupació per l'expansió de la FMCS, que limita i condiciona les potencialitats

docents i d'investigació del centre. Es diferencia d'altres institucions universitàries públiques catalanes perquè els recursos econòmics per alumne són molt superiors als nostres.

2. Context institucional actual, que exigeix al professorat vinculat dedicació amb excel·lència en diversos àmbits: assistencial, docent, investigador i gestor.

3. Suport tecnicoadministratiu per a tasques de gestió insuficient tant a la Facultat com als hospitals docents universitaris.

4. Necessitat d'incrementar l'adequació de les institucions sanitàries a la docència de pregrau.

5. Necessitat d'incrementar la sensibilització dels gestors universitaris sobre l'especificitat d'una facultat de Medicina i per tant, aplicar-hi indicadors específics per calcular plantilles de PDI i PAS o comprendre necessitats específiques com flexibilitat d'horaris i accés al centre, adequació de la programació de subministrament elèctric i climatització a les esmentades especificitats (per exemple, a la recepció de cadàvers).

6. Falta de serveis generals propis d'un centre universitari dins o a la vora de la FMCS (residència universitària, cafeteria menjador universitari, instal·lacions esportives).

7. Pocs indicadors pertinents per avaluar la qualitat de la docència impartida i el reconeixement del professorat. A més, escàs reconeixement de la millora i innovació docent, tot i que se n’ha fet per a les activitats d'investigació.

8. Vinculació de places docents a hospitals universitaris: peculiaritat de les facultats de Medicina, dinàmica que no està exempta de dificultats.

21

2. METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ DE LA TITULACIÓ MISSIÓ DE LA FACULTAT DE MEDICINA EN LA FORMACIÓ DELS PROFESSIONALS DE MEDICINA Atendre les necessitats de la societat i de la seva qualitat de vida “Les facultats de Medicina són institucions que tenen com a missió fonamental formar professionals capaços de respondre a les necessitats de salut i als problemes de malaltia que generen les societats a què serveixen. Aquestes necessitats i problemes canvien de forma vertiginosa a causa de raons científiques, socials, i sobretot, del canvi en la consciència sanitària de la població. L'envelliment, les migracions, l'homologació internacional de nombroses pautes culturals, l'aplicació de la informàtica i els nous sistemes de comunicació a la Medicina, el desenvolupament de la Medicina predictiva que augura el projecte Genoma, etc., influiran, entre molts altres factors, en el pensament i en la tasca mèdica dels pròxims anys."

4. Antonio Campos, expresident de la Conferència Estatal de Degans de Facultats de Medicina Espanyoles. Publicat a Educación Médica 1. 4-5, 1998.

Per això les facultats de Medicina han de ser capaces de poder respondre amb agilitat i flexibilitat a les necessitats de la societat. NECESSITATS DEL MERCAT DE TREBALL PRESENT I FUTUR Circumstàncies externes (RD1995) i posteriors a l'aprovació i posada en marxa dels nous plans d'estudis fan que l'obtenció del títol, no capaciti els llicenciats en Medicina per exercir la seva professió en l'àmbit públic sanitari. Així doncs, el Ministeri de Sanitat i Consum (MSC) limita l'accés de titulats al sector públic sanitari mitjançant les proves selectives MIR/MFYC i el nombre de places ofertes. En conseqüència, s'ha creat al país una borsa de desocupació dels llicenciats post-95 que només pot resoldre's si disminueix el nombre d'estudiants de Medicina o si es millora l'oferta de places del MSC. La Conferència Estatal de Degans de Facultats de Medicina Espanyoles ha fet arribar ambdues propostes a les institucions responsables. La formació clinicopràctica de potsgrau (MIR) és necessària per exercir la professió. Però l’accés a aquesta formació regulada actualment pel MSC pot acabar convertint les facultats de Medicina en simples acadèmies de formació d'estudiants per a la realització d’aquesta prova. Com ja està passant, la conseqüència pot ser que la qualitat de la facultat es mesuri gairebé exclusivament pel nombre d'alumnes que aproven l'esmentat examen. Creiem que les facultats de Medicina han de continuar formant professionals amb coneixements teòrics, habilitats clíniques i comprensió humana que, a més, siguin capaços d'aprovar un examen d'admissió a la formació d'especialistes.

22

PLANIFICACIÓ DE LA TITULACIÓ Valoració local de la utilitat social (social accountability) dels estudis de Medicina a les comarques de Tarragona Si es té en compte l'opinió dels ciutadans de l’entorn i que dos hospitals de la xarxa docent de la FMCS han estat considerats entre els vint millors centres del país, podem afirmar que els estudis de Medicina en aquesta zona han contribuït sens dubte a millorar l'oferta i la qualitat de l'assistència sanitària a tots els ciutadans i visitants de la demarcació. Les necessitats assistencials s’incrementen força des de Pasqua fins a l’acabament de la temporada turística estival, a començaments de novembre (annexos: informe alumnes AEU, informe top 20 Hospital Joan XXIII i Pius Hospital). Aquesta última circumstància constitueix un factor afegit que contribueix a complementar la formació dels estudiants de Medicina. El notable increment de la demanda assistencial als visitants els permet el tracte amb pacients de gran diversitat d'origen cultural i fenotípic i amb diverses actituds i respostes davant la malaltia. Valoració global de la utilitat social (social accountability) del pla d'estudis de Medicina La resolució WHA48.8 de l'Assemblea Mundial de la Salut impulsa tots els països a emprendre activitats destinades a reformar l'ensenyament i l'exercici de la Medicina amb vista a augmentar la idoneïtat, la qualitat, l'eficiència i l'equitat de l'atenció sanitària. Aquest text se centra particularment en el metge, el qual haurà d'estar preparat per adoptar decisions en matèria d'atenció sanitària en una tasca multidisciplinària i multiprofessional en sistemes de salut en evolució constant. Per tant, considera que certes aptituds són indispensables a tot arreu en el que s'ha denominat “el metge de cinc estrelles”. Paper i funcions del professional de cinc estrelles de la medicina: ★ Prestador d'atenció: considera el pacient holísticament, com a individu i com a

part integrant d'una família i de la comunitat, i li dedica una atenció d'alta qualitat, completa, contínua i personalitzada, en el marc d'una relació duradora i basada en la confiança.

★ Decisor: determina quines tecnologies ha d’aplicar èticament i eficientment, alhora que va millorant l'atenció que presta.

★ Comunicador: és capaç de promoure maneres de vida saludables explicant-les i promovent-les eficaçment, i capacitar així l'individu i els grups per millorar i protegir la seva salut.

★ Líder comunitari: després de guanyar-se la confiança de les persones entre les quals treballa, pot conciliar les necessitats de salut de l'individu i les de la comunitat, i emprendre mesures en nom de la comunitat.

★ Gestor: pot treballar en harmonia amb els individus i organitzacions dins i fora del sistema assistencial per atendre les necessitats dels pacients i comunitats, fent un ús adequat de les dades de salut disponibles.

1. Metges per a la salut. Estratègia mundial de l'OMS per reformar l'ensenyament de la Medicina i la pràctica mèdica en pro de la salut per a tothom. WHO/HRH/96.1. Ginebra

2. Boelen C; Heck J. Defining and measuring the social accountability of medical schools. WHO/HRH/95.7. Ginebra.

23

Estratègies i instruments utilitzats per a la planificació futura de la titulació Plans estratègics A través del Pla Estratègic de Qualitat posat en marxa per la URV el 1998, tant el centre com els departaments dissenyen els corresponents plans estratègics a fi de planificar i millorar les activitats de formació, infraestructures, recursos humans, gestió i serveis. Cada estament organitza el seu pla estratègic amb la participació dels representants de la junta de centre o del consell de departament i difonen els continguts a la resta de la comunitat a través de les reunions ordinàries. Centre El pla estratègic de centre permetrà: • Coordinar i potenciar les activitats de formació continuada a la FMCS. • Facilitar l'acollida dels estudiants visitants i la informació dels programes de

mobilitat del centre amb la incorporació d'un estudiant becari de relacions internacionals.

• Elaborar un pla d'acció tutorial personalitzat d'acord amb les especificitats de la titulació.

• Facilitar l'elaboració de suports docents interactius, tipus CD o eines telemàtiques.

• Valorar l'impacte del MIR en l'ensenyament de pregrau. • Estudiar la inserció laboral i les activitats professions dels titulats. Departament Ciències Mèdiques Bàsiques / Departament Medicina i Cirurgia Els objectius del pla estratègic 2000-02 són els mateixos per a ambdós departaments i permetran (annex): • Crear una comissió per modificar el pla d'estudis. • Formar un grup de treball per modificar les pràctiques i l’avaluació. • Adequar l'oferta i millorar el doctorat. • Posar en pràctica una oferta de formació continuada. • Millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge en les diverses ofertes docents. • Incrementar la productivitat i la qualitat de la investigació. • Augmentar i millorar les activitats de transferència. • Millorar la direcció i la qualitat de la planificació. • Millorar els mecanismes de comunicació i projecció exterior. • Millorar la gestió dels recursos humans i materials. Estàndards internacionals i directrius europees per a l'educació mèdica de pregrau A més de tenir en compte la declaració de Bolonya per a la futura reforma de l'actual pla d'estudis, cal utilitzar com a referència els estàndards internacionals definits per a l'educació mèdica de pregrau (WFME Task force, Copenhaguen 1999) en el futur disseny i desenvolupament curricular. Consideració dels resultats MIR com a indicadors de qualitat de la formació de pregrau Els resultats del MIR no haurien de considerar-se com l'indicador més important de qualitat de la formació de pregrau sinó com un indicador de l'ingrés al món laboral dels llicenciats en Medicina al sector sanitari públic. En aquest context, els resultats

24

en aquestes proves són molt satisfactoris. En l'última edició d'aquesta prova els resultats van ser els següents:

llicenciats any 2000

Realitzen MIR 2001

Nº ordre < 2.500

Nº ordre < 3.400

57 44 llicenciats 47,7 % 68,2 % DEMANDA I ESTRUCTURA DE L'ACCÉS A LA TITULACIÓ Qualitat d'accés Ni el procés de selecció ni el nombre d'estudiants admesos depenen de la Facultat ni de la URV, sinó de les proves selectives (PAAU) organitzades des de la mateixa institució governamental autonòmica i del nombre d'estudiants que obtenen la "nota de tall d'accés al centre", respectivament. Des de fa anys el nombre de places ofertes al centre és de 108 i es detecta un augment constant de la nota d'accés al centre (taula) 2b. Demanda i qualitat d'accés).

Curs acadèmic Nota de tall Places ofertes/admeses 1996-1997 6,78 108 1997-1998 6,91 108 1998-1999 7,04 108 1999-2000 7,09 108 2000-2001 7,3 108

A més, també s'observa un increment de la demanda de la FMCS com a primera opció de centre escollida pels aspirants (taula 2a. Demanda i qualitat d'accés). Captació d'estudiants La URV ha estat pionera en la creació de la plataforma URV Secundària, fòrum de trobada entre docents de secundària i universitat en què es canalitzen i debaten les necessitats del futur alumnat universitari. També participa en el Saló de l'Ensenyament i organitza una Jornada de Portes Obertes per facilitar la visita in situ a les facultats. A més, el centre ha elaborat material informatiu específic amb informació completa (fullets, material audiovisual i presentacions) que es difon als 64 centres de secundària de la demarcació i es facilita a les persones interessades. Perfil de l'estudiant admès Els estudiants tenen un excel·lent expedient acadèmic (taula 2 b), la nota de tall

més alta de tota la URV. La formació prèvia i la via d'accés prové majoritàriament de les PAAU. El 70% de l'alumnat de nou ingrés és femení (taula 2a) en l'últim quinquenni. La totalitat d'estudiants que ingressen al centre desitjaven cursar estudis de

Medicina com a primera opció. Hi arriben, per tant, amb un alt nivell de motivació. El 46% dels estudiants que accedeixen a la FMCS ho fan com a segona o tercera

opció de centre procedents d'altres demarcacions. Una bona part d'aquests estudiants procedeixen de Barcelona. Un nombre considerable sol·licita posteriorment el trasllat per continuar al seu lloc de residència (dades extretes de la taula 2 b). (Vegeu estudi realitzat, pàg.47)

Els alumnes necessiten facilitats de transport públic, residència i allotjament. 25

INCORPORACIÓ AL MÓN LABORAL La superació de les diferents proves MIR (el 80% obtenen plaça de formació d'especialitat o de MFYC entre la primera i segona convocatòria a la qual es presenten) col·loca la FMCS en una bona posició respecte als resultats d'altres centres (annex: estudi MIR/MFYC del MSC). A més, un cert nombre d'exalumnes són actualment professors universitaris dins i fora de la URV i d'altres s'han dedicat a la investigació o a la gestió sanitària. És difícil conèixer-ne el nombre exacte, però la informació parcial disponible ens permet afirmar-ho. (Annex: llistat activitat professional exalumnes). Des de la promoció 1982-88, un total de 50 llicenciats de la FMCS s'han incorporat a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona (18 metges adjunts, 8 metges residents MIR i 24 metges residents MFYC). FORMACIÓ DE POSTGRAU El professorat també organitza i imparteix activitats docents de postgrau: programes de doctorat, cursos de postgrau i cursos de formació continuada. La Facultat ha de potenciar els seus camps d'actuació (formació clínica, formació acadèmica i formació continuada), sobretot el de formació continuada. Actualment els dos hospitals universitaris fan un gran esforç en formació continuada. En concret, des del curs 1999-2000 imparteixen un diploma universitari de formació mèdica continuada, primer i únic a Catalunya i l’Estat espanyol. Permanentment organitzen reunions, cursos i sessions que hauria de coordinar la Facultat per assegurar-ne la difusió en tota l'àrea sanitària, l’acreditació oficial i el control de qualitat. Fins ara s'han llegit un total de 114 tesis doctorals. Actualment hi ha 88 alumnes que cursen estudis de doctorat (a l'apartat Alumnes s'inclou informe dels alumnes de tercer grau). Programes de doctorat de la FMCS • Metodologia de la Investigació Biomèdica (Dept. CMB). S'inicia cada 2 anys. • Mètodes d'Investigació en Ciències Clíniques (Dept. MiC). S'inicia cada any. • Salut Mental en Assistència Primària i Especialitzada (Dept. MiC). S’inicia cada 2

anys. Màsters • Làser en Medicina i Cirurgia: Fonaments i Aplicacions (Dept. CMB) • Valoració del Dany Corporal (Dept. MiC) Fonts documentals Plans estratègics del centre i dels departaments Programes de doctorat i postgrau Llibre d'actes tesis doctorals Estudi Ministeri de Sanitat i Consum: Resultats MIR/MFYC de la FMCS-URV

26

METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ DE LA TITULACIÓ (CONCLUSIONS) La numeració no implica priorització dels continguts del text. PUNTS FORTS 1. Increment anual constant de la nota de tall que dóna accés a la formació de

Medicina a la FMCS. 2. Excel·lent relació de la FMCS amb centres de secundària a través de la

plataforma URV- secundària. 3. Jornada de Portes Obertes encaminada a millorar la demanda del nostre centre

en primera opció. 4. Disseny i edició material informatiu propi de la FMCS (imatge corporativa

adequada, fullets audiovisuals, sessions informatives). 5. Promocions de llicenciats de Medicina de la FMCS capaces de respondre a les

actuals i futures necessitats de la societat, no només per l’actualització constant i el nivell científic dels docents, sinó per l'ampli aprenentatge d'habilitats que caracteritzen els nostres llicenciats una vegada superat el pla d'estudis, molt variat i ampli de contingut.

6. Bons resultats en la superació de les diferents proves MIR (el 80% obtenen plaça de formació d'especialitat o de MFYC entre la primera i segona convocatòria a la qual es presenten), la qual cosa col·loca la FMCS en una bona posició respecte als resultats d'altres centres.

PUNTS FEBLES 1. Circumstàncies externes a la Facultat i als plans d'estudis de Medicina fan que

l'obtenció del títol no capaciti els llicenciats per exercir la professió en l'àmbit públic sanitari. En aquest sentit, el MSC limita l'accés de titulats en l'àmbit estatal a través de les proves selectives MIR/MFYC.

2. Dades dels resultats MIR no faciliten el seguiment de la inserció laboral dels llicenciats. L'informe MIR-FMCS és un fet puntual per poder donar-hi resposta.

3. Cap tipus de seguiment dels exalumnes i llicenciats, encara que la FMCS disposa de certa informació d’exalumnes que treballen en centres sanitaris de la província (annex: Exalumnes).

4. Caiguda demogràfica: previsió d’una disminució de la demanda universitària en un 10% en els pròxims cinc anys.

27

3. EL PERFIL I EL PROGRAMA DE FORMACIÓ

EL PERFIL DE FORMACIÓ Estratègies, recursos i procediments adoptats per definir el perfil de formació del llicenciat/da en Medicina A grans trets, per elaborar el nou pla d'estudis per a la llicenciatura de Medicina, es va constituir un equip bàsic de treball integrat per tres professors (el degà, un professor de disciplines bàsiques i un altre de disciplines clíniques). Van adaptar la tradicional estructura curricular a les llavors noves directrius de l'ensenyament mèdic, encara vigents. Una vegada elaborat el projecte, es va consultat amb tot el professorat, el va aprovar la Junta de Facultat i finalment, el Consell d'Universitats. Era el segon nou pla d’estudis aprovat a l’Estat espanyol El CAI valora que el pla d'estudis actual és pertinent i es va redactar d'acord amb el moment i les circumstàncies. Des de llavors, ha estat modificat puntualment en diverses ocasions per: Passar una assignatura de segon cicle a primer: Malalties Infeccioses. Modificar els requisits de pas de primer cicle a segon. Modificar els requisits de pas de cinquè curs a sisè. Millorar l'oferta de matèries optatives en primer cicle: Medicina Nuclear, Activitat

Física, Exercici Físic i Salut, i Neurogeriatria. Identificació de la documentació que avala el perfil de formació. Entorn normatiu

a) Llei orgànica 11/1983, de 25 d'agost, de reforma universitària (LRU). Títol quart.

b) Directiva 75/363/CEE, de 15 de juny de 1975, i Reial Decret 1691/1989, de 29 de desembre, d'aplicació a Espanya de l'esmentada Directiva comunitària.

c) Reial decret 1496/1987, de 6 de novembre, sobre l'obtenció, expedició i homologació de títols universitaris.

d) Reial decret 1497/1987, de 27 de novembre, sobre directrius generals comunes a tots els plans d'estudis.

e) Reial decret 1417/1990, de 26 d'octubre, pel qual s'estableix el títol universitari oficial de Llicenciat en Medicina i les directrius generals pròpies dels plans d'estudis conduents a obtenir-lo.

f) Document sobre plans d'estudis aprovat pel Consell Interuniversitàri de Catalunya (5-6-1990).

g) Document de criteris i normes per a l'elaboració dels plans d'estudis. Junta de Govern de la Universitat de Barcelona (22-1-1991).

h) Document sobre plans d'estudis de Medicina de la Conferència Estatal de Degans de Facultats de Medicina (22-31991).

i) Estatuts de la Universitat de Barcelona. j) Reglament de la Facultat de Medicina de Reus.

Els membres del CAI valoren que la documentació que avala el perfil de formació és molt pertinent (punt fort).

28

PRINCIPALS DIMENSIONS I OBJECTIUS DE FORMACIÓ DEL PERFIL ADOPTAT Definició del títol oficial de Llicenciat/da en Medicina Conjunt de coneixements teòrics i aptituds clíniques que han de tenir tots els metges amb independència de la seva orientació professional posterior. La formació conduent a obtenir el títol oficial ha de procurar que els estudiants aprenguin no només els fonaments teòrics i conceptuals de la ciència mèdica, sinó que adquireixin també experiència i capacitació clínica suficients. El terme experiència s’ha d’entendre conceptualment com habilitat (terminologia més actual). La formació mèdica total comprèn, almenys, sis anys d'estudis o 5.500 hores (5.400 és el màxim permès per les directrius generals comunes de tots els plans d'estudis de l'Estat espanyol) d'ensenyament teòric i pràctic impartit en una universitat o sota el control d'una universitat. La formació del metge consisteix en un llarg i laboriós procés que comença amb l'educació de pregrau i continua amb diferents tipus d'ensenyament. Al llarg d'aquestes etapes, el professional sanitari va instruint-se tant en l’àmbit individual com competitiu per tal d'oferir un cert nivell de garantia a la societat. Per configurar el pla d'estudis es va definir operativament un eix central del currículum. El concepte central només té connotacions a efecte organitzatiu, però defineix també unes matèries en què el tractament interdisciplinari dels continguts, presents d'altra banda en tot el currículum, ha de ser especialment important per acomplir els objectius fixats (vegeu apartat 3). L'eix central del pla d'estudis està format per les matèries troncals II (a segon curs), Desenvolupament, morfologia i funció d'aparells i sistemes corporals en estat de salut, i IX (quart i cinquè curs), Medicina i cirurgia d'aparells i sistemes, conjuntament amb un curs rotatori complet (sisè curs) de formació clínica integrada (FCI). Amb relació amb les matèries esmentades, s'han integrat els continguts de manera horitzontal, cosa que permet definir el pla d'estudis com un pla "parcialment integrat amb èmfasi a la formació clínica pràctica". Les matèries troncals II i IX s'han diversificat en assignatures per aparells i sistemes o bé malalties d'aparells i sistemes respectivament; per exemple, en el segon curs, la matèria troncal II es diversifica en tretze assignatures per a tres àrees de coneixement i una relació teoria/pràctica d'1. La dificultat d'integració de l'Anatomia de l'Aparell Locomotor s'ha resolt amb una assignatura d'aquest contingut en el primer curs. Respecte de la matèria troncal IX en el segon cicle, s'han diversificat sis assignatures per a quart curs i sis per a cinquè, en ambdós casos amb una relació teòrica/pràctica de 0,68 i 0,69 respectivament. Quant al tercer component de l'eix del currículum, la Formació clínica integrada es desenvolupa en forma de curs rotatori entre serveis hospitalaris i centres d'atenció primària, amb una càrrega de 60 crèdits sobre la base d'una equivalència de 15 hores per crèdit. 1. La docència de matèries troncals s'assigna a les àrees de coneixement segons el

Reial decret 1417/1990, de 26 d'octubre, pel qual s'estableix el títol universitari

29

oficial de Llicenciat/da en Medicina i les directrius generals pròpies dels plans d'estudis conduents a obtenir-lo.

2. Com assenyala el Reial decret 1497/1987, de directrius generals comunes per

als plans d'estudis, la càrrega lectiva no sobrepassa els 90 crèdits per curs acadèmic.

3. El present pla d'estudis s'adequa a les directrius esmentades. El crèdit teòric i

pràctic equival a 10 hores. Un crèdit clínic de matèries troncals en el període de formació clínica integrada (FCI) a sisè curs equival a 15 hores.

4. Els crèdits de lliure configuració representen el 10% del currículum. Aquests crèdits

s'obtenen durant el període de la llicenciatura, i l’alumne els ha de triar segons els seus interessos i el tutor. Es proposa una determinada distribució al llarg de la llicenciatura, que tanmateix l’alumne podrà modificar d’acord amb el seu tutor.

5. Els crèdits assignats a cada una de les assignatures es divideixen en teòrics i

pràctics segons els percentatges que marca el R.D. 1417/1990 per a les matèries troncals.

6. Les assignatures optatives que ofereix el pla d'estudis estan gairebé totes activades

llevat d’alguna excepció (Activitat Física, Exercici Físic i Salut, i Lectura Crítica de la Literatura Mèdica) .

7. Prerequisits

a) Per accedir al segon cicle, els alumnes han de tenir aprovades totes les assignatures diversificades de les matèries troncals de primer cicle i almenys un 75% de les assignatures de primer cicle obligatòries d'universitat.

b) Respecte a les assignatures fraccionades en I i II, cal tenir aprovat el nivell I per poder aprovar el II.

c) Per realitzar el període de formació clínica integrada (FCI), a sisè curs, és necessari tenir aprovades totes les assignatures diversificades de les matèries troncals de quart i cinquè curs. (Aquest requisit ha estat eliminat.)

8. Les convalidacions es resolen segons la normativa vigent. 9. Contingut concret del pla d'estudis: distribució de les matèries troncals,

obligatòries d'Universitat (annex: BOE pla d'estudis). El CAI valora que els objectius de la titulació estan ben documentats i compleixen els "objectius estatals", directrius i titulació (BOE 157, de 2 de juliol de 1993; BOE 166, de 13 de juliol de 1993; BOE 282, de 25 de novembre de 1995, i BOE 267, de 7 de novembre de 1977), "objectius institucionals" (nous plans d’estudis URV), "directrius europees" (Directiva 75/363/CEE, de 15 de juny de 1975, i Reial Decret 1691/1989, de 29 de desembre d'aplicació a l’Estat espanyol d'aquesta Directiva comunitària) i característiques específiques d'educació mèdica (Declaració Edimburg). A més, aquests objectius són de domini públic, estan publicats a la Guia docent del centre (publicació periòdica en paper i al web de la Facultat (http://www.urv.es/fmcs),

30

són de domini públic i formen part del document del nou pla d'estudis aprovat per la Junta de Facultat (27-10-1992) i Consell d'Universitats (per acord de la Comissió Acadèmica de 14-04-1993). OBJECTIUS ACADÈMICS (Directiva 75/363/CEE de 1975) El CAI valora positivament les dimensions principals i els objectius de formació del pla d'estudis. Seguint les directrius europees, l'ensenyament conduent a l'obtenció del títol oficial de Llicenciat/da en Medicina en la URV proporciona:

a) Un coneixement adequat de les ciències sobre les quals es fonamenta la Medicina, així com una bona comprensió dels mètodes científics, inclosos els principis de mesura de les funcions biològiques, de l'avaluació dels fets científicament provats, i de l'anàlisi dels resultats.

b) Un coneixement adequat de l'estructura, de les funcions i del comportament dels

éssers humans, sans i malalts, així com de les relacions entre l'estat de salut de la persona i el seu entorn físic i social.

c) Un coneixement adequat de les matèries i de les pràctiques clíniques que

proporcionin una visió coherent de les malalties mentals i físiques, dels aspectes preventiu, diagnòstic i terapèutic de la medicina, així com de la reproducció humana.

d) Una experiència clínica adequada, adquirida en hospitals i altres Institucions

sanitàries sota la tutela pertinent. El pla d'estudis no preveu aprendre conceptes com bioètica, tècniques de comunicació, idiomes moderns, gestió sanitària ni atenció primària. Per resoldre-ho s'organitzen activitats acadèmiques en forma d'assignatures extracurriculars (Escolta Activa, Organització del Sistema Sanitari, Gestió Sanitària i Gestió Clínica, Conceptes Bàsics en Atenció Primària), crèdits de lliure configuració (Anglès Mèdic Bàsic, Anglès Científic, Tècniques de Comunicació, Educació Mèdica a Europa: Estudi Comparatiu, Ficció Cinematogràfica i Valors Humans en Medicina) o cursos d'Universitat d'Estiu (Bioètica) amb els continguts esmentats. Una àmplia xarxa d'infraestructures docents en institucions sanitàries de diferent nivell garanteix una formació clínica pràctica formidable. Les dimensions de la Facultat i el nombre d'alumnes afavoreixen una excel·lent relació alumne/professor, així com un tracte molt personalitzat. Això facilita la transmissió de valors i actituds als alumnes. A més, el les activitats que organitza la URV Solidària reforça en els estudiants el sentiment de cooperació amb països menys afavorits. El model d'ensenyament-aprenentatge que es desenvolupa a la FMCS és sobretot el clàssic en la impartició de continguts teòrics (classe magistral, seminaris). Tot i amb això hi ha mètodes innovadors per a l'ensenyament-aprenentatge i per a l'avaluació d'habilitats clíniques (laboratori d'habilitats clíniques, maniquins, malalts simulats), de noves tecnologies i obtenció d'imatges biomèdicas (programes de simulació, aula informàtica), assignatures virtuals (Intercampus: l'home i el planeta Terra. Situacions de repte adaptatiu).

31

EL PROGRAMA DE FORMACIÓ: EL PLA D'ESTUDIS Valoració de la necessitat del nou pla d'estudis: actitud de la comunitat respecte al procés de reforma de la titulació El nou pla d'estudis va ser impulsat fonamentalment d'una part, per la LRU i d’una altra, per directrius generals de la mateixa URV de posar en marxa nous plans d'estudis en tots els centres. Valoració del procés d'elaboració del nou pla d'estudis El CAI valora molt positivament tant la metodologia seguida com la documentació que avala les directrius generals i específiques del document. També destaca l'equilibri de composició del grup de treball que el va elaborar (un representant de cada departament –que exercia o havia exercit funcions de director— i el degà, a més de representants tant de disciplines bàsiques i com clínica).

Valoració de les directrius generals del títol: punts forts i febles Les directrius del títol eren prou flexibles per poder perfilar un pla d'estudis força ben adaptat als objectius marcats. Encara així, hi ha una rigidesa en la definició per cicles.

Valoració de l'estructura del nou pla d'estudis Cicles i distribució de matèries

La distribució rígida entre primer i segon cicle impedeix en alguns aspectes que l’alumne pugui realitzar la integració i seqüenciació de disciplines de la manera més correcta. En concret, les assignatures de la matèria troncal Introducció a la patologia impliquen més integració amb les assignatures de segon cicle. Però com que no s’ha pogut realitzar o no s’ha trobat la manera de fer-ho, comporta un tercer curs amb una càrrega lectiva important. Per tant, la rigidesa entre cicles a efecte d'organització de pràctiques implica que les directrius de la NOA impedeixin en molts casos una distribució d'alumnes més d’acord amb la metodologia de pràctiques clíniques i no preclíniques. Integració i seqüència disciplinària

La integració s'ha aconseguit amb les assignatures que conformen l'eix central del currículum, en concret la matèria troncal II, a segon curs, Desenvolupament, morfologia i funció dels aparells i sistemes corporals en estat de salut, i la IX, a quart i cinquè, Medicina i cirurgia dels aparells i sistemes; tot això conjuntament amb el curs rotatori complet, a sisè, de formació clínica integrada. La seqüenciació és bona encara que podria revisar-se per resituar millor alguna de les assignatures com Psicologia Mèdica i així poder reduir la càrrega lectiva de tercer. Volum de continguts del pla d'estudis

El CAI va considerar el volum de continguts del pla d’estudis apropiat, cosa que no impedeix que en alguns moments sembli excessiva la càrrega lectiva d'algunes matèries. Això es podria solucionar amb una bona valoració dels continguts dels programes, en què es comprovaria si es produeixen o no repeticions, i s’aconseguiria més integració i disminució de continguts, i facilitar la disminució total dels crèdits.

32

Currículum bàsic i optatiu El currículum bàsic és l'adequat, les matèries optatives d'universitat es van definir sota els cinc criteris següents: 1. Característiques pròpies de l'entorn on hi ha la Facultat (àrea conflictiva des del

punt de vista del medi ambient). 2. Característiques pròpies, especialitat i currículum del personal investigador de

plantilla. 3. Conveniència d'introduir en el currículum noves matèries per a una formació

adequada i moderna dels llicenciats. 4. Matèries ben definides, no prolongació de les matèries troncals. Quant a les assignatures optatives, la rigidesa del pla d'estudis no ha permès corregir la menor optativitat, ja que s’ha limitat el nombre d'alumnes en alguna de les assignatures. També el gran nombre de crèdits optatius i de lliure configuració provoca a l'alumne la sensació que li és difícil poder completar el currículum. A més, molts estudiants desconeixen les possibilitats de realitzar crèdits lliures (70%) i, per tant, els distribueixen en assignatures optatives del mateix currículum, la qual cosa provoca col·lapse en algunes assignatures. Una possible petició al Consell d'Universitats seria que en estudis de llarga durada es reduís el percentatge de crèdits lliures a realitzar. Pràctiques clíniques

Han augmentat de manera notable, es realitzen a partir de tercer curs amb una seqüenciació bona. El CAI les valora molt positivament en el pla d'estudis, ja que segons els resultats dels estudiants, són una característica que defineix la FMCS i la diferencia d'altres. Però seria necessari editar manuals de pràctiques, ja que cal llistar les habilitats que ha d'adquirir cada alumne. En aquest sentit, caldria prendre com a referència les facultats del nord d'Europa i les recomanacions de la World Summit on Medical Education.

4. Competencias profesionales que han de adquirir los licenciados en medicina durante los estudios de pregrado. J. Pérez, A. Vallés, X. Casolanes i A. Gual. Publicat a Educación Médica 2(2): 38-46, 1999.

33

ELS PROGRAMES DOCENTS: EL CICLE BÀSIC La informació que podem obtenir de les taules sobre els programes és molt escassa; en tot cas una valoració dels programes i del contingut i objectius es detallarà en el punt 4. Per a cada assignatura de la llicenciatura hi ha un sol programa, fins i tot a les dues unitats docents; per tant, no hi ha variacions en els programes que s’hagin de valorar. La informació es publica a la Guia de centre que es lliura als alumnes de primer curs i està disponible a la pàgina web de la Facultat en format PDF. En la majoria dels casos, com veiem al gràfic 1, s'edita un alt percentatge de tota la informació, és a dir, els quatre documents que es consideren bàsics de cada assignatura: objectius, programes, criteris d'avaluació i bibliografia.

Curs

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Primer

Segon

Tercer

Quart

Cinquè

Sisè

4 documents 3 documents 2 documents 1 document

. Gràfic 1. Percentatge d'assignatures amb la documentació

bàsica completa (4 documents) o incompleta (1, 2 o 3 documents) editats per les assignatures segons el curs. Informació extreta de les taules 4.1 i 4.3 dels annexos

segons la resposta dels professors, nombre total d'assignatures (87), percentatge de respostes (78%).

Els programes específics de les assignatures es faciliten el primer dia de classe, en versió paper o informatitzada Només a quart curs hi ha un percentatge inferior al 50% en l'edició dels quatre apartats; en canvi, a sisè curs l'edició és del 100%. L'actualització científica dels programes és adequada, encara que és difícil de valorar a partir dels estudis dels programes publicats, ja que en moltes ocasions la informació i actualització va per davant de l'edició dels programes.

34

Quant a les pràctiques, s'estableix un nombre de grups de base per poder organitzar-les. A primer hi ha sis grups, a segon cinc i a tercer deu grups. Aquesta xifra augmenta el doble o triple o disminueix a la meitat segons la metodologia, com es comentarà a l'apartat 4. El nombre de professorat implicat en la docència de teoria és correcte i va augmentant segons s’incrementa la integració de les assignatures. Al gràfic 2 podem veure el nombre mínim, màxim i la mitjana de professors per curs en la docència teòrica i al gràfic 3, el nombre mínim, màxim i la mitjana de professors per grup de pràctica.

0123456789

Mínim 1 1 1 1 2 1 1 1Màxim 3 4 6 6 7 8 6 8Mitjana 1,25 2,44 3,1 3,38 3,87 4,5 2,5 3,65

Primer Segon Tercer Quart Cinquè Sisè Primer cicle

Segon cicle

Gràfic 2. Nombre de professors de teoria en les diferents assignatures i cicle. Informació extreta de la taula 4.1 i 4.3 dels annexos segons la resposta dels professors, nombre total d'assignatures (87), percentatge de respostes (78%).

La dispersió de professorat és més alta quan s'inicien pràctiques preclíniques (tercer curs) o clínicques (segon cicle) a causa de l'intent de fer subgrups amb nombre reduït d'estudiants.

35

0

2

4

6

8

10

12

14

16

Nre. de professors

Mínim 1 1 1 1 1 3 1 1Màxim 4 5 6 4 8 14 6 14Mitjana 2,93 3,72 4,4 3,07 3,5 9,25 3,85 4,26

Primer Segon Tercer Quart Cinquè Sisè Primer cicle

Segon cicle

Gràfic 3. Nombre de professors per grup de pràctiques en les assignatures per cicle. S'ha considerat el nombre de grups de base per a cada curs, és a dir, 6 grups per a

primer curs, 5 grups per a segon, 10 grups per a tercer i 20 grups per al segon cicle. Informació extreta de la taula 5.1 i

5.3 dels annexos segons la resposta dels professors, nombre total d'assignatures (87), percentatge de respostes

(78%).

El disseny de les pràctiques preveu una gran diversitat de metodologies que s'adeqüen al perfil de formació que es vol assolir, de manera que n’hi ha de dissecció, de microscopi, en laboratori bioquímic, tècniques d'informàtica, grup petit i seminaris.

36

Per realitzar les pràctiques els alumnes disposen en algunes assignatures de manual de pràctiques. El CAI valora de manera positiva que l'alumne disposi d'un llibre de referència per poder realitzar les pràctiques però no ha valorat aquests manuals quant a contingut i pertinença.

%

43 82 75 0 25 7557 18 25 100 75 25

Primer Segon Tercer Quart Cinquè Sisè0

20

40

60

80

100

SÍNO

Gràfic 4. Percentatge d'assignatures que editen manual de pràctiques per curs. Informació extreta de la taula 5.2 i

5.4 dels annexos segons la resposta dels professors, nombre total d'assignatures (87), percentatge de respostes

(78%). ELS PROGRAMES DOCENTS: CICLE CLÍNIC Els comentaris amb relació al cicle clínic són similars als programes del cicle bàsic. Els programes es publiquen de la mateixa manera i ja s’ha comentat a partir del gràfic 1. Encara que hi ha dues unitats docents, el programa és comú. Pel que fa al segon cicle, sempre hi ha 10 grups a cada unitat docent, però, igual com en el cicle bàsic, per poder assolir una bona qualitat de pràctiques s’augmenta el nombre dels professors. Això permet subdividir els grups de pràctiques de manera que s'aconsegueix una docència pràctica gairebé personalitzada. El CAI considera que s’haurien d’editar més manuals de pràctiques (vegeu gràfic 4), cosa que permetria valorar el perfil de les competències i, en definitiva, el disseny. Cal destacar que a quart curs hi ha un 100% d'assignatures sense manual de pràctiques editat.

37

Aquesta observació coincideix amb la falta de definició de les habilitats clíniques que han d'adquirir-se segons les directrius de UE. VALORACIÓ DEL DISSENY GENERAL DEL NOU PLA D'ESTUDIS El CAI valora que el pla d'estudis reflecteix els objectius generals marcats i es compleix àmpliament el fet que l'experiència clínica sigui una part important del programa. Així mateix s'han de preveure les bases per a l'accés posterior als alumnes cap a la investigació científica i la docència universitària en el disseny definitiu del programa (annex Memòria d'elaboració del pla d'estudis). ORGANITZACIÓ DE L'ENSENYAMENT / ELS ESTUDIS El vicedegà d’Ordenació Acadèmica s’encarrega d’organitzar la docència teoricopràctica en contacte amb els professors responsables de docència. Per poder valorar aquest punt el CAI posa a disposició les agendes que es lliuren als alumnes en el moment de la matrícula. S’hi publica el quadre d'horaris de teoria per quadrimestre amb l'aula de docència, així com l'horari i aula de pràctiques per als diferents grups de forma detallada per a cada dia del curs al llarg de les 30 setmanes lectives. També s’hi inclouen els dies d'exàmens, l’horari i l’aula on es faran la primera i segona convocatòries. El vicedegà d'Ordenació Acadèmica, conjuntament amb els coordinadors de les unitats docents i els professors responsables de les diferents assignatures, s’encarrega d’organitzar les pràctiques en centres assistencials. Cada any, una vegada aprovat l'itinerari del curs següent, se sol·licita als professors responsables si introduiran alguna variació en l'organització de l'assignatura respecte al curs anterior. Anualment varia l'organització de pràctiques a causa de la inquietud dels professors quant a la innovació docent, ja que requereixen més recursos en l'aprenentatge d'habilitats clíniques amb maniquins, pacients estandarditzats, tècniques informàtiques, grups reduïts, aules amb sistemes audiovisuals a partir de la utilització d'ordinador. En el cicle clínic l'organització de pràctiques és normalment fixa en cada curs. L'horari setmanal intenta compactar els horaris, però es fa necessari en alguns casos, a causa de la disponibilitat d'aules, organitzar horaris més dispersos que en tot cas l'alumne coneix des de l'inici de curs. Els exàmens segueixen un calendari fix cada any. Al febrer la primera convocatòria es realitza en dues setmanes. Al juny es distribueixen tots els exàmens d'assignatures anuals i de segon quadrimestre en quatre setmanes. Al setembre es realitza la segona convocatòria de totes les assignatures en tres setmanes. Cada any varia la distribució de setmanes d’aquest calendari, de manera que els exàmens de l’última setmana en el curs següent passen a ser de primera setmana.

38

PERFIL I PROGRAMA DE FORMACIÓ (CONCLUSIONS) La numeració no implica priorització dels continguts del text. PUNTS FORTS 1. Objectius generals de la titulació clars i ben definits. 2. Objectius de la titulació ben documentats i compleixen objectius estatals,

objectius institucionals, directrius europees i característiques específiques de la formació mèdica.

3. Objectius publicats a la Guia docent del centre (format paper i a Internet), de domini públic i formen part del document del nou pla d'estudis aprovat per Junta de Centre i Consell d'Universitats.

4. Alt percentatge de docència pràctica a primer i segon cicle. 5. Previsió del disseny del pla d'estudis:

• Alt percentatge de continguts docents a impartir de manera integrada i multidisciplinària a primer i segon cicle.

• Integració dels continguts de la matèria troncal II entre les àrees d'Anatomia, Fisiologia, Histologia i Bioquímica.

• Coordinació entre Medicina Cirurgia i les àrees d'Anatomia Patològica, Farmacologia, Microbiologia i Radiologia i Medicina Física en el context d'una Comissió de Matèria Troncal IX, basada en la participació a nivell de crèdits pràctics (seminaris d'imatge, etc.) i teòrics.

6. Bon coneixement del cos humà en condicions de salut i malaltia amb l’estudi individual d'aparells i sistemes de l'organisme, així com de la integració i adaptació del cos humà a les diferents condicions de vida que dicta el medi ambient en diferents zones del planeta.

7. Formació clínica integrada (FCI) basada en la rotació clínica interserveis hospitalaris i atenció primària. Matèries implicades: VIII, IX, X, XI i XII i impartida el sisè any de l'itinerari curricular.

8. Excel·lent oferta de centres hospitalaris per fer les pràctiques clíniques (dos hospitals universitaris de tercer nivell, un hospital universitari monogràfic de psiquiatria i tres hospitals associats).

9. Pla d'estudis pioner en la incorporació de la xarxa assistencial extrahospitalària a la formació de pregrau (set centres d'assistència primària).

10. Introducció de l'ús de noves tecnologies i sistemes d'obtenció i digitalització d'imatges.

PUNTS FEBLES 1. Habilitats clíniques bàsiques no ben definides, reflex del dèficit de les directrius

generals. 2. Nombre total de crèdits (540). 3. Circumstàncies externes (RD1995) i posteriors a l'aprovació i posada en marxa del

pla d'estudis fan que l'obtenció del títol no capaciti per exercir la professió de metge en l'àmbit públic sanitari del nostre país. El MSC limita l'accés de titulats al món laboral amb les proves selectives MIR/MFYC.

4. Falta de continguts docents d'ètica biomèdica, medicina pal·liativa, tècniques de comunicació oral i escrita, i idiomes de la UE en el nou disseny curricular.

39

4. DESENVOLUPAMENT DEL PLA D'ESTUDIS ASPECTES ORGANITZATIUS Procés de matriculació Durant la jornada de portes obertes que organitza la URV entre els mesos d'abril i maig, el Deganat i la Secretaria realitzen conjuntament sessions informatives. A més, els estudiants ofereixen visites guiades al centre per a futurs alumnes i es lliura material divers (material de difusió, carpeta i vídeo URV, fullet informatiu i vídeo FMCS, presentació ppt). Durant el període de matriculació per a estudiants de primer curs (juliol i setembre) s’imparteixen sessions tutorials diàries. A més, una vegada iniciat el curs, s'organitza una altra sèrie de sessions informatives temàtiques, una anomenada Setmana introductòria. Cada any s'hi incorporen 108 nous alumnes de primer. Fins a la data, no han quedat places vacants cap any. Cal destacar, a més, un increment anual progressiu de la nota de tall d'entrada (7,3, curs actual). La titulació de Medicina té la nota d'entrada més alta de tota la URV des de fa diversos cursos acadèmics. També es detecta una tendència d'increment anual en la demanda de la FMCS com a primera opció. Des de fa set anys al voltant del 70% de l'alumnat de nou ingrés és del gènere femení (annex taula 2a). El procés d'automatriculació es du a terme amb hora concertada, l’organitzen el Deganat i la Secretaria i el realitza el PAS amb la col·laboració d'estudiants becaris i el BACU. Es lliura a cada estudiant documentació que inclou les normatives i procediments de gestió acadèmiques de la URV (Guia de l'estudiant). Aquesta informació també està disponible a l tauler d’anuncis de Secretaria. Els primers dies de l'any acadèmic també es realitzen sessions tutorials col·lectives per als estudiants de cada curs. Inclouen informació general de la programació docent, itinerari curricular, oferta de matèries optatives i crèdits de lliure configuració. Programació acadèmica La FMCS edita anualment per als alumnes la Guia de centre en format paper (annex Guia de centre) amb informació general de la Facultat que inclou aspectes organitzatius, serveis, infraestructures sanitàries docents, programes de mobilitat acadèmica, informació acadèmica (pla d'estudis, perfil de formació, objectius pedagògics, informació de les matèries docents), jurament hipocràtic i himne universitari. Aquest document també està disponible permanentment al Deganat, a Secretaria, als departaments, a les unitats docents, a la biblioteca i a Internet (http://www.urv.es/fmcs), en format PDF, des del curs acadèmic 1999-2000. Cada estudiant rep també en format paper a principi de curs l'agenda acadèmica (annex agendes acadèmiques), que inclou tota la programació docent del curs acadèmic (calendari, horaris/aulari i la programació d'exàmens finals). Tant la Guia de centre com l'agenda acadèmica les envien des de Deganat als departaments i al Servei de Gestió Acadèmica de la URV.

40

Durant els últims cursos acadèmics s'ha realitzat un gran esforç per millorar els horaris dels estudiants (compactant-los), així com planificar els exàmens finals. Unitats docents La distribució d'estudiants per unitat docent no és aleatòria sinó que respon, inicialment, a les preferències personals de l'alumne. Si la demanda no resulta equilibrada entre ambdues unitats docents, s'apliquen criteris selectius, atenent les peticions en funció de l’expedient acadèmic. Les característiques i el perfil dels centres docents assistencials es descriuen en altres apartats (1 i 8). Però és oportú comentar aquí l'esforç realitzat per aprofitar al màxim aquests recursos, ja que si algun dels centres disposa d'un servei considerat de referència a la zona sanitària, per exemple Oncologia/Radioteràpia de l'Hospital de Sant Joan o Nefrologia/Hemodiàlisi de l'Hospital de Joan XXIII, es programen les pràctiques en ambdós centres amb independència de la unitat docent a la qual estan adscrits. Pràctiques clíniques A principi de cada curs acadèmic, per encàrrec del Departament de MiC, el professorat de les unitats docents, una vegada rebudes les llistes oficials dels estudiants, inicia el procés organitzatiu de les pràctiques. D’aquesta manera, a quart i cinquè curs tots els estudiants reben la mateixa programació pràctica i a sisè, en canvi, tenen la possibilitat d'escollir centre hospitalari universitari o associats i el servei mèdic on cursar les quatre assignatures clíniques. L'expedient acadèmic és el criteri utilitzat per prioritzar l'elecció de centre assistencial. A tercer els alumnes reben informació sobre les característiques de les unitats docents i a cinquè, sobre l'organització de la docència a sisè. Metodologia docent El mètode més utilitzat en els crèdits teòrics és la classe magistral (>92%). En general, s’utilitzen mitjans audiovisuals (gràfic 5, pàgina següent). L'ús de mitjans audiovisuals és important en la docència de Medicina (>62%). A més, en els dos últims anys es van introduint metodologies docents innovadores, en particular per incloure-hi imatges fixes, mòbils, infogràfiques i 3D. En aquest sentit, en algunes ocasions es fa necessari utilitzar els ordinadors portàtils dels departaments per poder donar resposta als requeriments dels professors. Encara així, el CAI creu que seria necessari més utilització de les presentacions mitjançant ordinador a classe, la majoria dotades de canons de projecció. Dimensió pràctica La preocupació per la innovació didàctica es manifesta en la majoria dels professors de la llicenciatura, ja que busquen en cada un dels temes de les diferents assignatures la millor metodologia per aconseguir els objectius d'aprenentatge. Això queda reflectit a les següents figures, que resumeixen les taules 4.2, 4.4, 5.2 i 5.4 en què els professors enquestats van informar dels mètodes docents utilitzats tant en pràctiques com en teoria.

41

Els mètodes pràctics són molt variats. Això demostra el grau d'interès en la innovació docent dels professors per poder trobar el millor mètode docent per a l'aprenentatge, però també dóna idea de la dificultat d'organització. El CAI valora molt positivament les diferents metodologies emprades en la docència pràctica.

92,3 30,76 61,5 92,3 15,38100 22,2 11,1 100 0100 50 50 100 50100 37,5 18,75 62,5 31,25100 22,2 16,6 100 11,1100 20 10 70 0

a b c d e0102030405060708090

100

PrimerSegonTercerQuartCinquèSisè

Gràfic 5. Percentatge de mètodes docents utilitzats en la docència de teoria: a) classe magistral, b) treball en grup, c) exposició dels alumnes, d) ús d'audiovisuals e) altres.

Informació extreta de la taula 4.2 i 4.4 dels annexos segons la resposta dels professors, nombre total

d'assignatures (87), percentatge de respostes (78%).

42

0

2

4

6

8

10

12

nº d

e m

étod

os

Mínim 1 3 2 1 3 1 1 1Màxim 10 7 6 9 6 6 10 8Mitjana 4,07 5,52 3,75 4,9 4,87 4 4,48 4,73

Primer Segon Tercer Quart Cinquè Sisè Primer cicle

Segon cicle

Gràfic 6. Nombre de mètodes diferents utilitzats per a la docència de pràctiques.

Informació extreta de la taula 5.2 i 5.4 dels annexos segons la resposta dels professors, nombre total d'assignatures (87), percentatge de respostes (78%).

Gràfic 7. Percentatge de mètodes utilitzats en la docència de pràctiques en els diferents cursos de la llicenciatura: a) pràctica de laboratori, b) dissecció, c) resolució de problemes, d) exercicis de simulació, i) exercicis de rol playing, f) Exposició dels alumnes g) audiovisuals, h) aplicacions docents informàtiques, i) seminaris, j) classes en petit grup k) altres. Informació extreta de la taula 5.2 i 5.4 dels annexos segons la resposta dels professors, nombre total d'assignatures (87), percentatge de respostes (78%).

43

57,1 28,5 35,7 42,8 7,14 28,6 64,28 42,85 71,42 35,71 14,2882,3 41,1 94,1 11,8 11,8 82,3 100 17,6 82,3 0 23,550 0 37,5 25 0 12,5 62,5 62,5 100 12,5 12,5

27,2 9,09 100 54,5 18,18 63,63 36,36 27,27 72,7 54,5 27,70 0 87,5 62,5 0 75 75 12,5 100 75 00 0 75 75 0 75 50 25 75 25 25

a b c d e f g h i j k0102030405060708090

100

PrimerSegonTercerQuartCinquèSisè

Treball dels alumnes És molt interessant estudiar el temps que els professors creuen que l'alumne ha de destinar a l'estudi, dades reflectides a la taula 4, però es fa difícil poder comptabilitzar-lo. Una altra dada important és que els estudiants dediquen en general més temps de treball personal a les assignatures troncals que a les optatives. L'assistència a classe en períodes normalitzats és voltant del 80%. L'absentisme més important es produeix entre alumnes que repeteixen assignatures i en els que es matriculen d'assignatures incompatibles per l'horari i quan estan en períodes d'exàmens. Malgrat que el temps teòric d'estudi és bàsic, els alumnes ocupen molt temps en les pràctiques clíniques, les de seminari i a les sales d'habilitats. En aquest aspecte, es planteja una contradicció entre la gran oferta de pràctiques i el temps lliure dels estudiants, els quals consideren que la globalitat de la docència es troba molt carregada per la durada de les pràctiques. El CAI creu que aquest aspecte hauria d'estat valorat. En les assignatures optatives de segon cicle en horari de tarda, durant les primeres setmanes del quadrimestre, en algunes ocasions es registra un baix percentatge d'assistència a causa, potser, de la càrrega lectiva de les assignatures troncals i obligatòries del matí. Avaluació dels aprenentatges L'aprenentatge de la teoria s’avalua d'una manera bastant equilibrada mitjançant examen d'assaig o pregunta curta i examen tipus test. Al primer cicle es combinen les dues possibilitats en un mateix examen. També es valoren els treballs. Al segon cicle hi ha una major proporció d'examen tipus test, encara que no s'abandona l'examen de pregunta curta (gràfic 8). Una vegada donats a conèixer els resultats de la prova, el professor responsable de l'assignatura convoca dia i hora per a revisió d'examen. El CAI valora de manera molt positiva els mètodes utilitzats per a l'avaluació de l'aprenentatge, ja que es complementen amb els mètodes molt variats de l'avaluació de les pràctiques. En concret, la majoria de professors han manifestat que fan una avaluació continuada, amb examen de pràctiques, elaboració d'una memòria pràctica o fins i tot la introducció del malalt simulat en les assignatures clíniques de sisè. En finalitzar tercer i sisè curs es realitza un examen pràctic amb pacients simulats. Però amb relació al seguiment i a l'avaluació de les pràctiques clíniques de quart i cinquè, s’ha de fer un esforç per implantar nous mètodes que facilitin la valoració objectiva. En conjunt, afirmar que els mètodes d'avaluació de l'aprenentatge utilitzats permeten valorar l'adquisició de coneixements, actituds i aptituds adquirits pels estudiants. Pel que fa a les proves parcials, els estudiants tenen possibilitat de demostrar el seu aprenentatge, però això implica que dediquen massa temps als exàmens i dificulta, de vegades, el seguiment normal d'altres assignatures.

44

50 50 0 2583 83 0 16,6660 40 0 20

38,4 69,23 0 23,0722,2 77,7 0 22,250 50 0 50

Assaig Test Oral Treball0

20

40

60

80

100

PrimerSegonTercerQuartCinquèSisè

Gràfic 8. Percentatge de mètodes utilitzats en l’avaluació de la teoria. Informació extreta de la taula 4.2 i 4.4 dels

annexos segons la resposta dels professors, nombre total d'assignatures (87), percentatge de respostes (78%).

Atenció tutorial La NOA (Normativa d'ordenació acadèmica) de la URV estableix el nombre d'hores que els professors han de dedicar a l'atenció tutorial. Aquest horari queda exposat al tauler d'anuncis de cada àrea de coneixement, tot i que alguns professors l’inclouen al programa editat a la Guia de centre. En qualsevol cas, com que la majoria de professorat és al centre a temps complet a primer cicle o són a la unitat docent al segon, els alumnes, en general, li poden consultar qëstions en el moment que consideren oportú sense tenir en compte l'horari d'atenció. Per aquest motiu molts professors concreten una part de l'horari i l'altra part estan a disposició de l'alumnat amb una citació prèvia. Durant aquests horaris a més d'atendre als alumnes, segons la demanda espontània, també es planifiquen tutories per grups amb la finalitat de planificació-seguiment-avaluació de treballs, preparació d'exposicions d'un tema o d'un treball de classe, orientació bibliogràfica, etc. Tot el que s’ha descrit fins al moment fa referència a una acció tutorial docent, centrada en l'assignatura que imparteix el professor. Això no impedeix que en algun moment s’apliqui una acció tutorial més generalitzada, però depèn del professor en particular, per la qual cosa el CAI considera necessari definir una acció tutorial no centrada en assignatures i establir la figura de professor tutor i alumne tutor.

45

Coordinació i comunicació El vicedegà d’Ordemació Academica s’encarrega de la coordinació i programació acadèmica. Periòdicament convoca la Comissió Acadèmica del Centre, delegada de la Junta de Facultat, composta per estudiants, professors, directors de departament i cap de Secretaria. La coordinació intradepartamental l'organitzen els mateixos directors de departament. A Ciències Mèdiques Bàsiques els responsables de cada unitat constitueixen la permanent del Consell de Departament i es reuneixen amb certa periodicitat, a més, es convoquen reunions de Consell de Departament obertes a qui hi vulgui assistir. A Medicina i Cirurgia es convoquen reunions de Consell de Departament. Les juntes de centre s’encarreguen de la coordinació interdepartamental. A més, amb certa periodicitat, el degà es reuneix amb els directors de departament. A més, les dimensions del centre faciliten canals directes de comunicació entre tots els seus integrants. Cal destacar que el correu electrònic ha resultat ser una eina útil d'intercomunicació. El Deganat emet un butlletí setmanal que inclou la informació d'interès acadèmic rebuda des de l'exterior, informació dels diferents programes de mobilitat acadèmica, convoca les juntes de centre i les actes de les reunions. ASPECTES DOCENTS La formació de pregrau de la titulació de Medicina comporta sis anys d'estudis (540 crèdits, 90 crèdits/curs). Durant els tres primers anys (primer cicle), la docència de teoria es realitza amb un sol grup d'alumnes i majoritàriament a la FMCS. Posteriorment, els estudiants es distribueixen en dos grups (un a cada unitat docent) i completen la formació teoricopràctica de segon cicle als tres hospitals universitaris.

PRIMER CICLE Primer curs El primer curs està dedicat a les ciències bàsiques (Bioquímica, Biologia, Física Mèdica, Bioestadística) i a les ciències mèdiques bàsiques (Anatomia Humana, Anatomia de l'Aparell Locomotor, Citologia i Histologia Humanes, Història de la Medicina). Els continguts previstos de Fisiologia Humana s’han substituït per continguts de Bioquímica. La metodologia docent es realitza bàsicament en forma de classes magistrals (amb horari d'11-15 hores) i de 8-11 hores, les pràctiques de laboratori, i alguns dijous a la tarda (sis grups de 20 alumnes). Segons l'itinerari curricular, l'estudiant realitza un total de 9 assignatures obligatòries (4 anuals i 5 quadrimestrals –3/2-) i entre 2-3 optatives, amb un examen final individual de cada una. Percepció del curs entre els estudiants (annex):

• Curs difícil. Es tracta del primer any a la Facultat, no es tenen bons hàbits d'estudi i les assignatures es perceben com grandioses.

• Seria molt útil el suport i l'orientació de tutors. • Gran coordinació entre els temaris d'Anatomia Humana (embriologia) i de

Biologia Cel·lular (embriologia cel·lular). • Bona coordinació entre el temari de pràctiques d'osteoteca i la impartició

d'Anatomia de l'Aparell Locomotor. • L'estructura i funcions de la membrana plasmàtica es repeteix en Bioquímica i

Biologia Cel·lular.

46

• La cèl·lula generalitzada, les funcions fonamentals dels organismes i un breu repàs de Bioquímica de la part general de Biologia Cel·lular són innecessaris perquè ja s’han explicat anteriorment i perquè s’expliquen en gran profunditat més endavant en aquesta assignatura. Tanmateix, no es pot tractar tot el temari i temes com enginyeria genètica no es fan.

• En l'assignatura Citologia i Histologia Humanes és innecessària la introducció sobre l'estructura cel·lular i el seminari inicial sobre tècniques microscòpiques, ja que s'han vist àmpliament en l'assignatura Biologia Cel·lular.

• Malgrat tot, entenem que les repeticions serveixen per augmentar i enriquir els coneixements sobre un tema i mai es pot afirmar que tinguin un caràcter negatiu.

Resultats acadèmics (annex taula 7)

Taxa de rendiment ≥ 90%

Taxa de rendiment ≥ 80 – 90 %

Taxa de rendiment ≥ 70 – 80 %

Anatomia Humana

Anatomia Ap. Locomotor Fisiologia Humana Física Mèdica Fisiologia Humana Història de la Medicina

Biologia Cel·lular Bioquímica

Taxa de rendiment ≥ 60 –70 %

Bioestadística Citologia i Histologia Humanes

Taxa de rendiment: % estudiants qualificats aptes sobre el total d'alumnes matriculats en el curs 98-99.

Segon curs A segon curs s'inicia l'estudi integrat (Anatomia, Fisiologia, Histologia) del cos humà per aparells i sistemes. L'itinerari curricular comprèn 15 assignatures obligatòries (2 anuals i 13 quadrimestrals) a més de 12 crèdits optatius (suposa un mínim de tres matèries optatives). Això fa un total de 18 assignatures. Tota la docència d'optatives s'organitza els dimecres, dia no lectiu per a matèries troncals ni obligatòries. La metodologia docent es realitza bàsicament en forma de classes magistrals (en horari de 15-18 hores) i majoritàriament al matí, les pràctiques de laboratori (5 grups de 20-25 alumnes). L'avaluació de les assignatures integrades al pla nou ha anat evolucionant al llarg dels anys en funció de la demanda de l'alumnat, des de l'examen individual per assignatura (agrupant els continguts de les tres àrees de coneixement) fins a la fórmula actual, per àrea de coneixement i agrupant diverses assignatures a examinar per dia (en total sis dates d'examen per a 13 assignatures integrades). Percepció del curs entre els estudiants:

• No té gaire dificultat i tenen molt més temps disponible per estudiar. És bo aprofitar-ho per fer optatives.

47

• Malgrat l'alt nombre d'assignatures integrades, l'opinió és positiva i no representen un gran esforç.

• Excel·lent coordinació entre totes les assignatures integrades (especialment entre Histologia i Fisiologia). L’excepció es troba a Fisiologia de l'Aparell Digestiu, Sistema Nerviós, Òrgans dels Sentits i Sistema Excretor, on es repeteixen i s'envaeixen continguts d'Anatomia i Fisiologia i en ocasions, amb poca incidència de fisiologia del tema corresponent

• Tanmateix, els alumnes consideren la part de fisiologia de l'assignatura Integració i Adaptació del Cos Humà al Medi Ambient s’hauria de reestructurar completament, ja que no s’ajusta al temari corresponent.

• Molt útil el reforç que aporten les optative: Anatomia Radiològica, Tècniques de Microscòpia i Tècnica Anatòmica.

• L'assignatura Nutrició, Alimentació i Metabolisme seria un excel·lent reforç a la Bioquímica de primer, ja que ampliaria des d'un punt de vista diferent la primera part.

• Desfasament important entre els seminaris d'Anatomia Radiològica de segon i el temari de les assignatures integrades a Anatomia.

• En l'optativa Anatomia Quirúrgica es repeteix el temari d'Anatomia d'Aparells i Sistemes de les integrades de segon curs.

• L'estructura de l'ull humà és el tema que més s'explica entre primer i segon curs: en Física Mèdica, en Anàlisi d'Imatge i en les integrades de segon, en què Histologia és la que aporta més informació de la ja coneguda.

• En Aparell Locomotor es repeteixen conceptes ja donats en Citologia i Histologia Humanes. Per tant, es perd l'oportunitat d'aprofundir en algun tema d'interès.

• L'estructura dental humana es repeteix en Anatomia i Histologia de les integrades de segon.

Estudi de càrrega lectiva realitzat pels estudiants (annex) Resultats acadèmics (annex taula 7)

Taxa de rendiment ≥

90% Taxa de rendiment

≥ 80 – 90%

Taxa de rendiment ≥ 70 – 80%

Integració i Adaptació del Cos Humà al Medi Ambient

Aliment., Nutri. I Metabol. Aparell Circulatori Aparell Digestiu Aparell Locomotor Aparell Respiratori Pell i Annexos Cutanis Sistema Endocrí Sistema Immunològic Sang i Òrgans Hematopoètics Aparell Reproductor Neurobiologia I

Sistema Excretor Òrgans dels Sentits Sistema Nerviós

Taxa de rendiment: % estudiants qualificats d'aptes sobre el total d'alumnes matriculats en el curs 98-99.

48

Tercer curs A tercer curs s'inicia l'estudi de la patologia general, es completa l'estudi de les ciències mèdiques i clíniques bàsiques i s'introdueix l'estudiant en l'aprenentatge d'habilitats clíniques (Patologia General, Anatomia Patològica, Fisiologia del Desenvolupament, Farmacologia General, Radiologia i Medicina Física, Psicologia Mèdica, Microbiologia i Parasitologia Generals, Microbiologia Clínica, Salut i Medi Ambient, Epidemiologia General, Patologia Molecular I). Durant aquest curs els alumnes fan la primera incursió en centres assistencials i el primer contacte amb pacients. La metodologia docent es realitza bàsicament en forma de classes magistrals (amb horari de 15-19 hores) i al matí, les pràctiques de laboratori (10 grups de 10-15 alumnes) i en grups molt més reduïts fan pràctiques en institucions sanitàries (tres setmanes en centres d'assistència primària –Patologia General— i tres setmanes per especialitat, en hospitals –Radiologia i Anatomia Patològica). Al laboratori d'habilitats clíniques, en grups reduïts els alumnes aprenen a realitzar l’anamnesi amb maniquins i els mètodes d'exploració i examen físic de cada regió del cos. Aquestes pràctiques corresponen a l'assignatura Patologia General i són avaluades en situacions de simulació i també amb pacients simulats. Realitzar-les és el pas previ a la incorporació dels estudiants als centres docents de la xarxa sanitària, on posteriorment aprenen les tècniques específiques de cada especialitat medicoquirúrgica. Sens dubte, aquest curs representa un canvi molt substancial per a l'estudiant, ja que passa d’aprendre durant tot un curs l'estructura i funció del cos humà, des d'aproximacions molt interrelacionades (2n) a un curs d'11 assignatures molt diverses (4 anuals i 7 quadrimestrals), amb gran quantitat de nomenclatura "nova" majoritàriament. A més d’un examen final per a cada una de les assignatures, alguns professors realitzen exàmens parcials i/o avaluació continuada. Percepció del curs entre els estudiants:

• Curs difícil i aterridor per excel·lència. Quantitat d'assignatures amb molta matèria i pressió de superar tots els crèdits troncals. Horaris amb moltes hores lectives i poc temps diari per estudiar.

• Les interferències i repeticions són molt poques. • Psicologia Mèdica. Naturalment, cap repetició amb les altres assignatures.

Podria impartir-se a segon, ja que els conceptes que s'expliquen no necessiten una base prèvia. Podria ser anual amb dues hores setmanals per no sobrecarregar i que comencés una vegada finalitzada Nutrició.

• Salut i Medi Ambient. Assignatura que presenta una excel·lent coordinació a les primeres classes amb els conceptes més bàsics de Farmacologia, des del punt de vista de la Toxicologia. Massa extensa en conceptes innecessaris i amb unes pràctiques que no tenen cap interès. Hauria de reduir el nombre de crèdits, ja que 6 semblen excessius. El temari de Toxicologia és exhaustiu i llarg, la qual cosa comporta a una memorització de dades inútil. Creiem convenient donar menys matèria però més general i fonamental. Els temes 1, 2, 8 i 10 no tenen sentit i estructuració. No necessita cap modificació la part de microbiologia, atmosfera i residus sòlids ja que s'adapta perfectament al que s'espera del temari.

• Patologia Molecular. L'assignatura del futur per excel·lència. Li falten hores per aprofundir en determinades parts d'un temari llarg però del tot necessari.

• Microbiologia i Parasitologia Generals. Hi falten hores o el temari és massa extens. S'expliquen, com en Anatomia Patològica i en Patologia general, les quatre reaccions d'hipersensibilitat però molt ben relacionades amb la

49

patogènia vírica i bacteriana, per la qual cosa amplia considerablement el que s’ha explicat en altres assignatures. El bloc de pràctiques és sense dubtes el més dur, però és on s'aprèn més. Aniria bé un manual de pràctiques, com en Biologia.

• Farmacologia General. Assignatura que trenca el ritme de totes les altres per la constant avaluació. Les pràctiques (seminaris i laboratori) donen molta feina a casa. Aporta una visió diferent de les reaccions d'hipersensibilitat com efectes adversos de nombrosos medicaments.

• Anatomia Radiològica. Assignatura desaprofitada per la poca base de Patologia. S’hi expliquen conceptes que els alumnes desconeixen totalment i que, ben situats, podrien complementar de forma excel·lent les Malalties de quart i cinquè però sobrecarregarien els horaris.

• Patologia General. Explica molt bé la clínica i les bases de les síndromes de les patologies. Ben coordinades amb Anatomia Patològica. No hi ha bona coordinació en l'horari dels professors de teoria.

• Anatomia Patològica. Interessant, però densa i extensa, farien falta més hores per anar a un ritme més calmat. Les pràctiques dels primers grups no han vist encara matèria.

• Epidemiologia. És una assignatura que en altres facultats s’estudia en el segon quadrimestre de primer curs o directament a segon. Complementa la Bioestadística i utilitza conceptes que ara estan molt oblidats. L'examen no coincideix amb els continguts impartits.

• Fisiopatologia del Desenvolupament. Assignatura que encaixaria en el segon quadrimestre de segon curs, perquè conté conceptes bioquímics i hormonals molt estudiats en aquell curs. Hauria de modificar les pràctiques i reduir els dies en què s’imparteixen. No hauria de tenir cap més modificació si es reestructura adequadament l'horari de tercer curs.

• Microbiologia Clínica. Assignatura que complementa la seva homòloga del primer quadrimestre i que potser peca d'excés de matèria. És un gran avantatge que acabi a meitat de quadrimestre, ja que alleugereix l'horari i permet d'estudiar-la amb tranquil·litat.

• Malalties Infeccioses. S'ha cregut més adequat que passi al segon cicle. Estudi de càrrega lectiva realitzat pels estudiants (annex)

Resultats acadèmics (annex taula 7):

Taxa de rendiment ≥

90% Taxa de rendiment

≥ 80 – 90%

Taxa de rendiment ≥ 70 – 80%

Patologia General

Radiologia i Medicina Física Salut i Medi Ambient Malalties Infeccioses

Farmacologia General Anatomia Patològica Patologia Molecular I Epidemiologia General Fisiopatologia del Desenvolupament Microbiologia i Parasitologia Psicologia Mèdica

Taxa de rendiment

Microbiologia Clínica: 43% (Nota: taxa de presentats primera convocatòria 25,5%, segona convocatòria 28,5%)

50

Taxa de rendiment: % estudiants qualificats aptes sobre el total d'alumnes matriculats en el curs 98-99.

SEGON CICLE

Quart i cinquè curs A quart i cinquè curs, s'inicia l'estudi específic i integrat de la patologia, per aparells i sistemes de l'organisme humà; si bé no s'han dut a terme totalment ni la integració de continguts ni els continguts a integrar, segons preveu el disseny curricular. La metodologia docent és bàsicament en forma de classes magistrals (a primera i a últimes hores del matí) i les pràctiques adquireixen el format de pràctiques clíniques, íntegrament a les unitats docents. Es comptabilitzen també com a pràctiques clíniques (15 hores/crèdit) i això comporta per a l'estudiant un superàvit d'hores pràctiques que es compensa amb crèdits de lliure configuració en diferents assignatures extracurriculars ofertes pel Departament de Medicina i Cirurgia, en una clara aposta cap a la formació pràctica global. En la majoria d'assignatures integrades no hi ha programes de pràctiques, ni tampoc estan definits els objectius de l'aprenentatge pràctic ni les habilitats que s'han d'adquirir. No passa així en altres assignatures com Psiquiatria, Farmacologia Clínica o Nutrició i Salut Pública. Per tant, podria dir-se que dels tres eixos bàsics de la formació mèdica (saber, saber estar i saber fer) es consoliden durant quart i cinquè els dos primers i amb relació al tercer, s'aprenen procediments i protocols. Es realitza un examen individual per assignatura. En el cas de les integrades, els estudiants noten les diferències de criteri entre ambdues unitats docents, ja que s'utilitza metodologia diferent per avaluar els alumnes. No es detecta absentisme a les aules en les matèries troncals i obligatòries. Percepció del curs entre els estudiants:

• L'opinió de quart curs no és negativa. Està bé tant en matèria impartida com en horaris, ja que la majoria de tardes queden lliures per estudiar. És recomanable realitzar moltes optatives aquest curs, ja que es fan a la tarda i no suposen un sobreesforç gaire gran.

• Cinquè curs és difícil i bastant aterridor. Hi ha moltes pràctiques i s'han de realitzar molts treballs i seminaris que requereixen moltes hores d'estudi. L'excés i la densitat d'assignatures fa que molts estudiants passin a sisè amb moltes assignatures pendents. Sobretot a principi de curs hi ha activitat docent des de les 8 del matí fins a les 8 de la tarda (Farmacologia Clínica i Nutrició) i només una hora per dinar i desplaçar-se de Tarragona a Reus.

• Els horaris de la unitat docent de Sant Joan no tenen en compte deixar temps disponible per dinar.

Estudi de càrrega lectiva realitzat pels estudiants (annex). Resultats acadèmics (annex taula 7):

Quart curs A segon cicle, objectivament, els estudiants obtenen un millor rendiment acadèmic.

Taxa de rendiment ≥ 90%

Taxa de rendiment ≥ 80 – 90%

Taxa de rendiment ≥ 70 – 80%

Neurobiologia II (100%) Obstetrícia i Ginecologia Oftalmologia Otorinolaringologia Patol. de la Nutrició i Dietètica

Malalties de l'Apar. Digestiu Malalties del Sistema Nerviós Malalties de l'Apar. Circulatori Malalties de l'Apar. Respiratori

Patologia Molecular II

Taxa de rendiment: % estudiants qualificats aptes sobre el total d'alumnes matriculats en el curs 98-99.

51

Cinquè curs Bons resultats acadèmics però amb gran variabilitat segons matèries.

Taxa de rendiment ≥ 90%

Taxa de rendiment ≥ 80 – 90%

Taxa de rendiment ≥ 70 – 80%

Psiquiatria (100%) Dematologia Farmacologia Clínica Geriatria Mal. de l'Apar. Locomotor Nutrició i Salut Pública

Malalties del Sistema Immunològic Malalties Sanguínies i Hematopoètiques Pediatria

Malaltie. Sist. Endocrí i Metabolisme Malalties Renals i Vies Urinàries

Taxa de rendiment: % estudiants qualificats aptes sobre el total d'alumnes matriculats en el curs 98-99. Sisè curs A sisè curs es completa la formació del llicenciat amb un any eminentment dedicat a les pràctiques clíniques (Clínica Medicoquirúrgica, Clínica Obstètrica, Clínica Pediàtrica i Clínica Psiquiàtrica) i dues assignatures (Medicina Legal i Toxicologia, i Medicina Preventiva i Salut Pública Comunitària) la docència teòrica de les quals es concentra en breus setmanes. Es realitza una avaluació individual per assignatura. A més, tots els estudiants fan obligatòriament un examen pràctic amb pacients simulats estandarditzats (annex ACOE). S’hi avalua la capacitat de realitzar una anamnesi i una exploració física, la capacitat d’elaborar un judici clínic, els coneixements, les habilitats tècniques (sutures, reanimació cardiopulmonar), els aspectes referents a les relacions interprofessionals, de comunicació interpersonal, eticolegals i preventives. Els resultats de l’avaluació i de l'avaluació de tot el període de pràctiques componen la nota final de les assignatures de Clínica Mèdica i Quirúrgica i de Clínica Obstètrica. Aquest examen ACOE es realitza des de fa cinc anys i actualment també el posen en pràctica altres universitats (UdL, UB, UAB). A més, permet comparar resultats entre les diferents promocions. En l'examen amb malalts simulats el resultat dels estudiants és excel·lent, fins i tot el millor de totes les facultats catalanes que han participat en aquest mètode avaluador organitzat pe l’IES (Institut d'Estudis de la Salut) (annex). Finalment, seguint una tradició iniciada per la primera promoció de llicenciats del centre (1984), els mateixos estudiants organitzen la cerimònia de lliurament d'orles, en què pronuncien el jurament hipocràtic. Una vegada completada la formació de pregrau, majoritàriament els nous llicenciats inicien la preparació de les proves selectives MIR i MFYC. A l'últim exercici, el 36,84% dels alumnes presentats llicenciats l'any 2000 es troben entre les 2.500 primeres posicions (total presentats 47,73%). Percepció del curs entre els estudiants:

Volen destacar que no és possible descriure una sensació unànime a causa de la gran variabilitat de vivències personals perquè es tracta d'un curs eminentment pràctic realitzat en diferents hospitals docents. Consideren que aquest curs el predeterminen uns mesos abans de començar-lo, quan es tria la composició del rotatori (és un sistema certament efectiu, ja que es basa en la mitjana dels cursos anteriors i els resultats del posicionament de cada un 52

preserven la intimitat de l'alumne perquè es determina pel número de DNI. Generalment no hi ha problema per escollir el rotatori més adequat a les necessitats). El curs s'inicia al setembre i finalitza al juny, i s’estructura en blocs ben definits:

Bloc de pràctiques clíniques: Clínica Medicoquirúrgica. Durada de quatre mesos (2 +2). Clínica Obstètrica. Durada de tres setmanes. Clínica Pediàtrica. Durada de quatre setmanes. Clínica Psiquiàtrica. Durada de dues setmanes.

Bloc intensiu d'assignatures lectives (febrer i març), evitant superposicions amb les pràctiques clíniques. Format per :

Medicina Legal i Toxicologia Medicina Preventiva i Salut Pública i Comunitària

Cada hospital docent té directrius pròpies a seguir respecte a l'estructura de les pràctiques que ofereix; és a dir, programa guàrdies o no per als alumnes i seminaris complementaris si ho creu convenient. L'avaluació del rotatori ha anat variant en els últims dos anys, de tal manera que actualment les hores pràctiques corresponen a un 50% de la nota final, i l'altre 50% està dividit en examen de malalts simulats, que correspon a un 30%, i un examen tipus test (de coneixements globals de la carrera), que correspon a un 20%. SUGGERIMENTS DELS ESTUDIANTS PER MILLORAR EL ROTATORI

Les opinions respecte al funcionament del rotatori són diverses, però hi ha punts en què coincideixen els pensaments: • Volen animar que es continuïn realitzant les pràctiques d'habilitats clíniques i que

s'ampliïn els continguts. A més, que tinguin valor per si mateixes i no tan sols serveixin per millorar la puntuació en l'avaluació de pacients simulats.

• Creuen que l'interès que mostra l'alumne pels diversos blocs pràctics del rotatori, l’assistència completa, les guàrdies i els seminaris realitzats són suficients per avaluar les assignatures clíniques. Això no significa que l'examen de simulats s'hagi d'eliminar, pot ser molt útil, ja que permet tenir una acreditació dels coneixements en habilitats clíniques pràctiques, i l'examen escrit pot donar una idea del nivell amb què parteixen per enfrontar-se amb el MIR.

• Respecte al bloc de Clínica Quirúrgica possiblement hauria de ser unes pràctiques fonamentalment basades a mostrar els petits problemes que es presenten més sovint (petites ferides, operacions senzilles de baix risc, etc); corresponents les àrees de CMA i/o urgències. En aquestes tasques l'estudiant comença a desenvolupar la que en un futur serà la seva feina, ja que la proporció d'estudiants que finalment treballaran en una àrea bàsica de salut és aproximadament d'un 50%.

• Justament pel fet que l'àrea bàsica de salut és un punt important de referència, s'hauria de crear una matèria troncal obligatòria o optativa per a sisè curs que permetés que els alumnes interessats poguessin realitzar un dels mesos corresponents a Clínica Mèdica en un centre d’assistència primària i rebre formació i informació d'aquesta sortida professional. Creuen que hauria de rebre el mateix tracte que Neurobiologia o Patologia Molecular, a les quals es dediquen dues parts (I i II, a primer i segon cicle).

• Consideren imprescindible la incorporació d'assignatures que permetin tenir un bon coneixement de la recerca d'informació i lectura crítica.

53

• Una de les propostes més acceptades entre tots els estudiants és que les classes teòriques es traslladin als mesos d'octubre i novembre amb la intenció que posteriorment el rotatori es faci sense cap interrupció per poder integrar-s’hi activament, ja que els exàmens d'aquestes assignatures es realitzarien en la convocatòria de febrer.

• Una altra proposta és impartir seminaris a la Facultat en què es discuteixin casos clínics entre tots els estudiants de sisè i potenciar així l'orientació diagnòstica dels processos patològics. L'experiència dels seminaris realitzats en Clínica Psiquiàtrica ha estat excel·lent.

• Els alumnes valoren algunes optatives molt bé per la utilitat pràctica que tenen, com passa a Medicina d'Urgència i Oncologia. Però consideren que molts dels continguts haurien d'incloure's en assignatures obligatòries.

• S’ha de fer un esforç per millorar l'ensenyament de fisiologia a la Facultat, sobretot la fisiologia del sistema nerviós i del sistema excretor, que actualment s’imparteixen de manera molt poc pedagògica i això repercuteix posteriorment en l'àmbit de la patologia.

• Es proposa la incorporació d'optatives o crèdits lliures que tractin temes sobre medicina alternativa que permetin adquirir un criteri propi sobre aquest àmbit.

HOSPITALS UNIVERSITARIS

Informe dels estudiants de la Unitat Joan XXIII de Tarragona Amb la posada en marxa del pla nou es van fer canvis substancials en l'estructura de tota la carrera. Un dels més nous va ser crear dues unitats docents per impartir el segon cicle : • Unitat Docent Hospital Sant Joan de Reus: només s’hi realitzen les pràctiques, ja

que les classes teòriques i els exàmens es fan a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus.

• Unitat Docent Hospital Joan XXIII: s’hi imparteixen tant les classes teòriques com les pràctiques, i es fan els exàmens.

Respecte a les similituds entre ambdues unitats docents, els professionals que imparteixen les classes són molt competents en el seu camp explicant la matèria que posteriorment serà clau per preparar el MIR. Les pràctiques mèdiques proporcionen a l’alumnat les bases per elaborar una història clínica correcta, molt útil en el rotatori posterior. L’ambient hospitalari a partir de quart curs permet a l’alumne tenir un contacte diari amb el pacient i familiaritzar-se amb el funcionament d'un hospital. Respecte a les diferències observades, se centren en tres temes principals: 1. La unitat docent de Tarragona no disposa de servei de copisteria. Durant un

temps es podia compartir amb la de l'Escola d'Infermeria, però en traslladar-se a ha perdut aquest gran suport. És un servei molt necessari i imprescindible, del qual algunes promocions no s’han pogut beneficiar.

2. El sistema d'avaluació d'assignatures mèdiques hauria de ser consensuat entre els responsables de les dues unitats. En l'actualitat hi ha diferències substancials entre les dues unitats, ja que la de Tarragona ha implantat un sistema basat en un test i unes preguntes complementàries que s'han de superar separadament; en canvi, la unitat de Reus es limita a un examen tipus test. Els estudiants no volen criticar quin és el millor sistema sinó que es consideri que encara que les unitats siguin relativament independents la Facultat que les acull és la mateixa.

54

3. Respecte a les assignatures optatives, volen proposar únicament que s'ampliï l'oferta de les de quart curs dins de la unitat, o més flexibilitat d'horaris en les que s’imparteixen a Reus, ja que l'interval entre les classes obligatòries i optatives és molt reduït.

Mètodes utilitzats per promoure la formació continuada Es posa èmfasi en la formació continuada coordinada entre els diferents nivells assistencials (hospital universitari, atenció especialitzada i atenció primària). S’imparteix un diploma universitari de postgrau exclusivament amb aquesta finalitat, sumant assignatures diferents amb el comú de la proposta i l’organització segons les necessitats actuals de l'atenció sanitària.

Mètodes utilitzats per promoure i garantir una autoformació correcta Encara que s'estimula l'autoformació, no queda reflectida en cap document. Mètodes utilitzats per promoure la investigació i la docència Des del començament, la FMCS ha facilitat la incorporació d'estudiants, com a alumnes interns, a les tasques habituals d'investigació així com la col·laboració en la preparació i desenvolupament d'activitats pràctiques. En aquest sentit, molts estudiants consten com coautors en publicacions o en comunicacions científiques i fins i tot han publicat en solitari (annex: publicacions Sabater). De fet, un nombre considerable d'exalumnes són actualment professors de la mateixa Facultat, d'altres centres de la URV i també d'altres universitats d'Europa (Universitat de Lieja). Però en els últims anys el nou pla d'estudis, amb més pràctiques, ha fet disminuir aquestes possibilitats. Tanmateix, no s'organitzen activitats explícites d'informació per als estudiants de pregrau. Evolució del contacte i la comunicació de l'estudiant amb pacients En primer cicle: participació en centres d'assistència primària durant la realització

de proves diagnòstiques per imatge i participació activa amb pacients voluntaris i estudiants, per elaborar històries clíniques i realitzar anamnesis i exploracions mèdiques rutinàries.

En segon cicle: immersió hospitalària diària (participació més o menys activa en funció del servei i de la predisposició de l'estudiant).

Activitats complementàries Són molt escasses, ja que els estudis són molt extensos (540 crèdits) i un 10% impliquen cursar matèries optatives i crèdits de lliure configuració. Això no obstant, s'ha realitzat un gran esforç en els últims anys per organitzar i programar crèdits lliures al mateix centre els continguts dels quals tinguin utilitat per al futur professional i/o sensibilitzin els estudiants cap la dimensió europea. Per exemple, anglès mèdic, anglès científic, educació mèdica a Europa; estudi comparatiu. Mètodes utilitzats per informar els estudiants de l'oferta de tercer cicle de la FMCS i de com elaborar una tesi doctoral Cap de formalment organitzat. Aquesta informació s'hauria d'oferir en futures edicions de la Guia de centre. Els departaments haurien d'organitzar activitats en format de crèdits de lliure configuració que proporcionessin aquestes dades i, alhora, permetessin als estudiants de pregrau iniciar-se en la realització d'activitats d'investigació.

55

ANÀLISI DE DADES I ESTRUCTURA D'ACCÉS En l'anàlisi de les dades es comprova una desproporció considerable i alarmant entre el nombre de matriculats de nou accés a primer curs i el de llicenciats, ja que molts no finalitzen els estudis a la FMCS (annex: taula 8). Durant el primer cicle es detecta un descens important d’alumnes per trasllat (29-37%). A partir del segon cicle el nombre d'estudiants que s’hi matriculen i que finalitzen els estudis no es modifica. La majoria d'aquests estudiants que abandonen el centre són de Barcelona i sol·liciten el trasllat del seu expedient a les facultats de Medicina de la UAB (en els últims anys una mitjana del 47% dels trasllats) i de la UB (en els últims anys una mitjana del 23% dels trasllats). Durant l'actual curs acadèmic 2000-01, s’han admès 36 nous trasllats. A la taula següent s'ha resumit el nombre total de trasllats i les universitats de destinació en els últims cinc cursos.

56

CURS0 1995-96 1996-97 1997-98 1998-99 1999-2000

17 UAB 9 UAB 13 UAB 14 UAB 18 UAB 1 URL 1 ALCALÀ

HENARES 1URL 1 URL 1URL

9 UB 6 UB 5 UB 7 UB 8 UB 4 UV 1 UV 1 UV 1UV 2 UV 1 UNED 4 UNED 1 GIMBERNAT 1 UNED 3 UNED 1 JAUME I 1 ALACANT 1P. FABRA 1 UOC 1 VIC 2 URV 1URV 1 U. LLIURE 1 M.HERNANDEZ 2 M.HERNANDEZ 1 SANTIAGO 1 MÀLAGA 1 U. MÚRCIA 1 SANTIAGO

UNIVERSITAT DE DESTINACIÓ

1 NAVARRESA

1 NAVARRESA 1 SARAGOSSA

Nre. d'alumnes que continuen estudis de Medicina

Sense dades 18 19 20 30

Total trasllat 37 ALUMNES 25 ALUMNES 25 ALUMNES 27 ALUMNES 35 ALUMNES A la taula següent s’estudien de manera conjunta les taules de l'annex 8 quant a l'abandonament d'estudiants fins a la formalització de la matrícula del curs 1998-99.

Primer any Segon any Tercer any Quart i cinquè anys Total 1993-94

22,8% (23)

9,9% (10)

2% (2)

2% (2)

36,6 %

Entre parèntesi el nombre total d'alumnes. • El total dels abandonaments, a excepció d'un de primer any, corresponen a altres

opcions d'accés i a notes d'accés 6-7. • Del total d'abandonaments només dos alumnes són de segon cicle.

Primer any Segon any Tercer any Quart i cinquè anys Total 1994-95

9,3% (10)

4,7% (5)

0% (0)

0,9% (1)

15%

Entre parèntesis, el nombre total d'alumnes. • El total dels abandonaments, a excepció de dos de primer any, corresponen a

altres opcions d'accés i a notes d'accés 6-7. • Del total dels 15 abandonaments només un alumne és de segon cicle.

Primer any Segon any Tercer any Quart i cinquè anys Total 1995-96

11,3% (12)

13,2% (14)

4,7% (5)

- -

29,2%

Entre parèntesis, el nombre total d'alumnes. • En el curs 95-96 augmenta el nombre d'abandonaments de primera opció amb

nota entre 7 i 10 (tres alumnes del total de 31), però continua sent majoritària la proporció d'estudiants que hi accedeixen com a segona opció o superior i amb nota entre 6 i 7.

Primer any Segon any Tercer any Quart i cinquè anys Total 1996-97

6,6% (7)

11,3% (12)

- -

- -

17,9%

Entre parèntesis, el nombre total d'alumnes.

57

• En el curs 96-97 hi ha sis alumnes del total de 19 abandonaments que han accedit a la FMCS en primera opció i amb una nota entre 6 i 7. La resta dels abandonaments corresponen a alumnes d'altres opcions i notes entre 6 i 7.

Primer any Segon any Tercer any Quart i cinquè anys Total 1997-98

6,8% (7)

- -

- -

- -

Entre parèntesis, el nombre total d'alumnes. • En el curs 97-98 el total dels abandonaments correspon a alumnes que

accedeixen al centre com a segona opció o superior i amb nota entre 6 i 7. Llicenciatura de Medicina

Anàlisi de dades promoció 1993-2000 Estudiants Percentatge

Alumnes matriculats en primer curs 120 Alumnes llicenciats del curs 57 47,5 %Alumnes llicenciats en el curs següent 6 5,0 %Total d'alumnes llicenciats 63 52,5 % Alumnes traslladats 27 22,5 %Abandonament dels estudis 2 1,7 %Defunció 1 0,8 %Continuen estudiant 27 22,5 %

Alumnes traslladats 27 22.5 % Mateixa carrera (Medicina) 23 85,2 % Canvi de carrera 4 14,8 %

Per Universitats U. Autònoma de Barcelona 14 51,9 % U. Barcelona 5 18,5 % U. Oberta de Catalunya 2 7,4 % UNED 1 3,7 % U. Jaume I 1 3,7 % U. València 1 3,7 % URV 1 3,7 % U. Màlaga 1 3,7 % U. Alacant 1 3,7 %

Continuen estudiant 27 22,5 %4t curs 3 11,1 %5è curs 5 18,5 %6è curs 19 70,4 %

58

RESULTATS ACADÈMICS GLOBALS En les figures següents figures s'han resumit les taxes de presentació, d'èxit i de rendiment del curs 1998-99 per cicles i segons les assignatures obligatòries (matèries troncals i obligatòries d'universitat) i assignatures optatives.

% presentació3 14 14 69

10 14 14 6217 25 5820 10 70

<50 <60 <70 <80 <90 <1000

20

40

60

80

100

Obligatòries 1r cicleObligatòries 2n cicleOptatives 1r cicleOptatives 2n cicle

Taxa de presentats en el curs 1998-99 en la primera convocatòria: proporció d'alumnes que es presenten sobre el total de la matrícula. (Dades extrets de la taula 7

dels annexos, no s'hi inclouen les assignatures de sisè.) En la majoria de les assignatures es registra una taxa de presentacions molt alta, superior al 80%. Hi ha una única excepció en l'assignatura de Microbiologia Clínica, de tercer curs, troncal i de segon quadrimestre, que és del 25,5%. . Els resultats de rendiment i d'èxit (gràfics de la pàgina següent) dels nostres alumnes tant en assignatures de primer cicle com de segon són bastant bons, però cal destacar que les dades més favorables es presenten en segon cicle, en què un 86% de les assignatures obligatòries tenen resultats de rendiment acadèmic superiors al 80% i el 100% de les assignatures optatives de segon cicle estan per sobre del 80% de rendiment. Aquestes dades són valorades positivament i creiem que estan relacionades amb el tipus d'ensenyament que es realitza en segon cicle (molt personalitzat i amb un alt grau de pràctiques que faciliten l'aprenentatge), que també es manifesta en els resultats de les proves selectives del MIR/MFYC.

59

% èxit3 14 14 6911 11 22,5 22,5 25 8

25 17 5820 80

<50 <60 <70 <80 <90 <100

Taxa d'èxit en el curs 1998-99 en la primera convocatòria: proporció d'alumnes qualificats com aptes del total dels presentats. (Dades extrets de la taula 7 dels annexos, no s'hi inclouen les assignatures de sisè.)

0

20

40

60

80

100

Obligatòries 1r cicleObligatòries 2n cicleOptatives 1r cicleOptatives 2n cicle

0

20

40

60

80

100

Obligatòrias 1r cicleObligatòries 2n cicleOptatives 1r cicleOptatives 2n cicle

% rendiment3 5,5 36 47 8,5

14 33,5 52,58,5 25 66,5

20 80

<50 <60 <70 <80 <90 <100

Taxa de rendiment en el curs 1998-99: proporció d'alumnes qualificats com aptes del total d'alumnes matriculats. (Dades extrets de la taula 7 dels annexos, no s'hi inclouen les assignatures de sisè.)

60

DESENVOLUPAMENT DEL PLA D'ESTUDIS (CONCLUSIONS) La numeració no implica priorització dels continguts del text. PUNTS FORTS 1. Dimensions del centre, perfil del professorat i gran tasca d'organització docent en

grups reduïts fan que la relació alumne/professor sigui excel·lent, molt sincera, estreta i profitosa.

2. Mont de suport del centre i molta promoció a la mobilitat d’estudiants. Anualment el nivell de participació en els diferents programes s'incrementa, especialment a sisè, per cursar assignatures clíniques en altres universitats europees i espanyoles, amb informes acadèmics altament satisfactoris.

3. Introducció de noves tècniques d'avaluació, com l’ACOE, valoració de pacients estandarditzats i tècniques amb maniquins, molt més sensibles per avaluar aspectes que difícilment poden valorar-se amb els mètodes tradicionals d'avaluació test o prova escrita (capacitat de comunicació, orientació clínica, entrevista clínica, aspectes humans, consol, ètica, relacions interprofessionals, etc.).

4. Estudi recent sol·licitat per la FMCS al MSC (annex: Informe MIR/MFYC del MSC 2000): confirmació dels bons resultats dels nostres llicenciats en les esmentades proves. Aquest document ratifica que el 80% dels presentats obtenen plaça entre la primera i la segona vegada i que, en conjunt, els resultats situen la FMCS una mica per sobre de la mitjana amb relació a la resta de facultats de Medicina.

5. Examen amb malalts simulats: reflecteix també uns resultats molt bons dels estudiants respecte a altres facultats de Medicina catalanes que realitzen aquesta prova exactament i amb els mateixos pacients.

6. Oferta de matèries optatives del centre: encara que insuficient per a primer cicle, junt amb l'organització d'assignatures de lliure configuració, permet completar i enriquir la formació de l'estudiant amb les activitats reglades següents que s'ofereixen cada curs: • La formació humanística (Escolta Activa, Elements per a la Millora de la

Pràctica Clínica, Bioètica) • Introducció a noves tecnologies (Informàtica Mèdica, Anàlisi d'Imatge:

Aplicacions Diagnòstiques) • Introducció a noves especialitats (Medicina Nuclear Clínica, Medicina de

l'Esport, Cirurgia de Trasplantaments, Psiquiatria Infantil, Medicina d'Urgències, Drogodependències, Biomecànica Clínica)

• Introducció a tècniques biomèdiques (Tècnica Anatòmica, Tècniques de Microscòpia, Diagnòstic Citològic, Tècniques Quirúrgiques)

• Idiomes (anglès mèdic bàsic, anglès científic). • Sistema sanitari i gestió (Introducció al Sistema Sanitari, Informació i Gestió

dels Pacients) 7. Promoció de la participació de l’alumnat en programes de mobilitat acadèmica. 8. Organització freqüent de cicles de conferències per als estudiants, amb gran èxit

de participació. Alguns temes recents han estat: “Alguns aspectes de la medicina a Àfrica”, Jornades de Neurobiologia, Eutanàsia, celebració del centenari del descobriment dels raigs X, I Jornades d'Investigació d'Estudiants de Medicina (congrés estatal iniciativa dels estudiants de la FMCS).

9. Variabilitat en la metodologia docent emprada pel professorat. 10. Elevat contingut de sessions pràctiques de caràcter experimental. 11. Impartició de docència a primer i segon cicle de tots dos departaments, CMB i

MiC. 12. Esforç realitzat per integrar els continguts docents a primer cicle.

61

13. Bons resultats obtinguts a les proves selectives MIR/MFYC dels llicenciats de la FMCS (annex: Estudi MIR FMCS del MSC)

14. Organització d'activitats acadèmiques que milloren el coneixement d'idiomes (anglès mèdic, anglès científic), que tracten noves especialitats mèdiques (medicina nuclear), l'exercici de la professió mèdica en programes de cooperació —ONG—(alguns aspectes de la medicina a Àfrica) o jornades de bioètica i cursos d'ètica a la Universitat d'Estiu.

15. Posada en marxa durant el curs 2000-01 d’accions per establir un pla d'acció tutorial per a l'alumnat i crear la figura del tutor, prevista en el nou pla d'estudis.

PUNTS FEBLES 1. Arran de la reforma del pla d'estudis (1992), posada en marxa progressiva d’un

currículum integrat, si bé no s'ha dut totalment a terme, segons el que preveu el disseny curricular, sobretot en el segon cicle formatiu.

2. No definició dels objectius d'aprenentatge de la formació pràctica de segon cicle i a quart i cinquè no s’apliquen mètodes d'avaluació que garanteixin d'una manera seqüencial l’adquisició correcta de les esmentades habilitats per part de l'estudiant.

3. No reducció de continguts de docència en una part del professorat amb relació al pla antic, tal com preveu la nova estructura curricular de pla nou i més aviat al contrari, els ha incrementat.

4. Forta tendència dels sistemes d'avaluació tipus test de resposta múltiple orientats cap a l'examen MIR, ja fins i tot des de primer cicle, i una pràctica absència d'exàmens orals (molt comuns en altres països europeus). Amb això s'accentua que l'estudiant perdi progressivament l'habilitat de redactar/comunicar sintèticament un tema.

5. Mínima oferta de matèries optatives a primer cicle. 6. Grups de pràctiques massa nombrosos per a la capacitat dels laboratoris. 7. Inexistència d’una setmana blanca prèvia als exàmens al calendari acadèmic de

la URV. 8. Continguts docents propis de segon cicle s’imparteixen a primer cicle. Aquesta

sobrecàrrega lectiva, junt amb alguns continguts no pertinents, comporta un considerable nivell de fracàs acadèmic al final del primer cicle.

9. Falta de PAS de suport a la docència. 10. Cursos senars són més dificultosos, segons els estudiants. 11. Poques activitats docents en què l'alumne aprengui a treballar en grup i sigui

avaluat en equip. 12. No hi ha recursos docents per a l'alumnat a la pàgina web de la FMCS. 13. Falta informació als estudiants sobre les sortides professionals alternatives al

sistema MIR/MFYC. 14. Taxa de graduació notablement inferior al nombre d'estudiants que comencen a

primer curs. La principal causa és el trasllat d'estudiants cap a altres centres (curs acadèmic 2000-01: 36 trasllats; receptors principals: UAB i UB).

62

5. ALUMNES Durant els últims anys la URV s’ha esforçat de manera notable per incrementar la informació personalitzada que reben els estudiants, tant a les etapes prèvies d'accés, aspecte ja comentat en el capítol 2, com durant l’estada mitjançant la figura del becari d'assistència a la comunitat universitària (BACU): A la FMCS informa sobre allotjament, beques i ajuts, borsa de treball, Servei d'Esports, etc. A més, el Deganat i la secretaria de centre ofereixen altres aspectes d'informació institucional i acadèmica més específics. Els dubtes docents els resol el professorat en les hores d'atenció a l'alumnat. La FMCS organitza conferències sobre les sortides professionals del MIR/MFYC i altres vies alternatives. La URV es preocupa dels estudiants i els posa a disposició diversos sistemes perquè puguin opinar: d’una banda, amb les enquestes al professorat cada quadrimestre poden valorar la qualitat dels estudis rebuts. D’una altra, a través de la síndica de greuges poden plantejar i trobar solució als seus problemes. Pel que fa a la llengua, ofereix cursos gratuïts de català; presencials i d'autoformació en Internet, per a estudiants no catalanoparlants, espanyols i europeus (Erasmus). La participació dels estudiants en eleccions d'òrgans de representació universitària ha augmentat en els últims anys. Intervenen de manera activa en el Claustre, Junta de Govern, Consell d'Estudiants (presidència 2000-01), Oficina de l'Estudiant, URV Solidària i juntes de centre FMCS. INFORME DELS ESTUDIANTS DE PRIMER I DE SEGON CICLE La valoració final que els estudiants fan de l'avaluació de la FMCS de la URV és molt positiva. Creuen que ha fomentat l'intercanvi d'idees i opinions entre els diferents estaments que la formen i, per tant, hauria de constituir un precedent i l'inici d'un procés més continuat, encara que molt més tranquil i reflexiu. Consideren el centre una facultat moderna i dinàmica, integrada en un marc socioeconòmic molt peculiar en el qual aconsegueix un elevat nivell de desenvolupament i formació de nous professionals. A més d'aquest apartat, els estudiants han fet una valoració dels continguts acadèmics curs per curs que es troba a l'apartat "Desenvolupament del pla d'estudis". ASSOCIACIONS D'ESTUDIANTS AERV-AJEC (Associació d'Estudiants de la Rovira i Virgili i Associació de Joves

Estudiants de Catalunya) - Participa de manera activa en el Claustre i la Junta de Centre. - Organitza actes culturals així com campanyes de sensibilització per als

estudiants (trastorns de comportament i alimentació). AECS (Associació d'Estudiants de Ciències de la Salut)

- Coorganitza activitats de crèdits lliures amb el centre. - Participa i organitza mobilitats d'estudiantes per fer pràctiques clíniques o

activitats d'investigació en altres facultats de la resta del món durant l'estiu, a

63

través d'IMFSA (Associació Internacional d’Estudiants Estrangers de Medicina).

• Medicus Mundi – Reus - Associació cultural de la URV unida a aquesta ONG amb l'objectiu de

fomentar la solidaritat. A continuació es resumeixen aquells punts forts que han de ser destacats així com els punts febles més rellevants que consideren que podrien estats resolts. Per finalitzar s’adjunten algunes propostes de millora i d'assignatures optatives, tal com va sol·licitar el CAI als estudiants. La numeració no implica priorització dels continguts del text. PUNTS FORTS 1. Fàcil comunicació i convivència, facilitades pel fet de ser una Facultat petita, tant

entre l’alumnat com entre alumnat i professorat. 2. Situació privilegiada, al centre de Reus, que facilita tant el transport com la

possibilitat de disposar d'altres serveis de la ciutat. Hi ha discrepàncies en aquest Gran prestigi tant de la Facultat com dels hospitals de les corresponents unitats docents en l'àmbit estatal.

3. Eficiència del servei de biblioteca (punt en què coincideix tot l'alumnat). 4. Participació activa dels estudiants en els diferents òrgans de representació 5. Instal·lacions de la Facultat impecables gràcies al servei de neteja. 6. Procés de captació de l'alumnat basat sobretot en la jornada de portes obertes.

Aquestes jornades es milloren cada any i permeten mostrar les potencialitats de la Facultat.

7. Sessió informativa als nous alumnes molt profitosa, ja que permet explicar les assignatures, els blocs d'optatives i oferir informació sobre altres qüestions.

8. Tracte personalitzat de l'alumne al servei d'automatrícula, amb hora concertada. L’estudiant pot prendre's el temps que necessita per realitzar una qüestió tan important com és la matrícula de les assignatures. A més, té a la seva disposició personal encarregat que li resol els dubtes que se li puguin plantejar.

9. Web de la URV: inclou l'oferta de crèdits de lliure elecció, perfectament detallada amb temari, horaris, professors, adreces, que ajuda considerablement que l’alumnat es confegeixi l'itinerari curricular.

10. D’incorporació recent, el procés d'automatització dels crèdits de lliure configuració realitzats per l'alumnat al mateix centre.

11. Disposició des del principi de curs dels horaris de les classes i de les programacions anuals dels exàmens (agenda acadèmica), i de documentació sobre les normatives i els procediments de gestió acadèmiques de la URV (Guia de l'estudiant).

12. Pràctiques ben organitzades en gairebé totes les assignatures, encara que de vegades poden sorgir problemes amb el nombre d'alumnes, de professors encarregats o d'espai.

13. Impartició de les assignatures majoritàriament utilitzant els últims mitjans didàctics a l’abast del professorat.

14. Aules i laboratoris ben condicionats i preparats per a la realització de les activitats, encara que l'excés d'alumnes de vegades pot empobrir el rendiment de les pràctiques.

15. Generalment, bona correlació entre el programa explicat a classe i el que s'exigeix en els exàmens.

64

16. A partir del segon cicle, incorporació de l’alumnat al col·lectiu hospitalari i això facilita la posterior integració al món laboral.

17. Èxit de participació i realització en els sistemes d'intercanvi amb universitats espanyoles i l'estranger tant durant el curs com a l'estiu.

18. Horari de les classes de les assignatures organitzat correctament, d'una forma compacta però no feixuga.

19. Pla d'estudis de cada assignatura tipificat, encara que hi ha petites llacunes en algunes assignatures quant a programa i avaluació.

20. En general, avisos a l'alumnat (dates i notes d'exàmens, horaris de pràctiques, etc.) ben anunciats i no és difícil trobar-los, tot i que de vegades la falta d'espai es fa notar.

21. Bona dotació d'equips i recursos informàtics a disposició de l’alumnat (aula docent, aula d'usuaris, aula multimèdia a la biblioteca).

22. Facilitat per utilitzar les infraestructures del centre per realitzar activitats organitzades pels estudiants.

23. Preferent situació i dotació de la delegació d'estudiants (sala de reunions, despatxos, equips informàtics i dos becaris, BACU i BRI).

24. Associació d'Estudiants de Ciències de la Salut (AECS): bon punt de referència per a l'alumnat. Hi ha discrepàncies en aquest punt.

25. Borses de treball i Habitatge molt desenvolupades i aconsegueixen que l'alumne interessat pugui trobar feina i casa quan ho necessiti.

26. Bon funcionament del sistema de beques d'estudis i permet aconseguir ajuts econòmics en aquells casos en els quals són necessàries.

27. Bona funció del Servei d'Esports, malgrat la pobra oferta a Reus.

PUNTS FEBLES 1. Falta d’una superfície prou àmplia per a instal·lacions com ara zones esportives,

lúdiques o servei de cafeteria perquè al Facultat es troba al centre de Reus. 2. Poca oferta de crèdits de lliure elecció i poca unificació de criteris pel que fa a

l’avaluació. Passa el mateix amb les assignatures optatives. El nombre requerit d'ambdós tipus de crèdits és molt elevat.

3. Diferència entre unitats docents d'oferta de crèdits de lliure. 4. No impartició de matèries optatives i alguna d'obligatòria de segon cicle en

ambdues unitats docents només en una. 5. Obligació dels estudiants a desplaçar-se d'una unitat docent a l'altra. 6. Horari d'atenció de Secretaria insuficient o inadequat. Només està oberta una

tarda la setmana i al matí els alumnes fan pràctiques als hospitals o laboratoris, per tant no hi poden anar. De vegades es formen llargues cues que se solucionarien si s'obrís una altra finestreta.

7. Poca unificació en el reconeixement de crèdits lliures d'activitats no universitàries com poden ser títols d'idiomes, música, etc., i canvi en els criteris del Rectorat. Els alumnes agrairien una relació de les activitats que es reconeixen com a crèdits i de les característiques i supòsits.

8. Algunes assignatures impartides per massa professors, la qual cosa crea una sensació de confusió en comptes d’unitat, que seria el més apropiat. Hi ha discrepàncies en aquest punt.

9. Préstecs de la biblioteca retallats aquest curs: els préstecs de cap de setmana han passat a préstecs de nit i això ha reduït el nombre de llibres disponibles.

10. Assignatures amb un pes de dedicació acadèmica que no es correspon amb el pes lectiu. D'altra banda, les pràctiques tenen poc pes específic en la qualificació global de determinades assignatures.

65

11. Algunes assignatures, de caràcter suposadament formatiu no indispensables per obtenir títol universitari i a més requereixen molt temps d'estudi. Per exemple, Salut i Medi Ambient, i Integració i Fisiopatologia del Desenvolupament. Els estudiants suggereixen que es reestructurin a l'apartat anterior.

12. Incompliment ocasional de les hores de tutories i atenció a l'alumnat. 13. Redacció no prou clara dels exàmens massa sovint, la qual cosa repercuteix

directament en la nota final de l'assignatura. 14. Mal repartiment de les assignatures en l'itinerari de la Facultat. Hi ha cursos

sobrecarregats de matèria (primer, tercer i cinquè), mentre que d'altres (segon, quart i sisè) són bastant més lleugers. Probablement seria possible repartir certes assignatures d'una altra forma per uniformar el pes lectiu de cada any.

15. Grans diferències de criteris, tant en la metodologia d'exàmens com en els criteris de puntuació, entre les dues unitats docents en les quals s’imparteix el segon cicle de la carrera.

16. Bona distribució de l’horari de les pràctiques de les assignatures, però apareixen forats a l'horari de l'alumne que s’evitarien amb una simple repassada.

17. Millora de la distribució horària de les pràctiques: no cal adjudicar tres hores a una pràctica que dura amb prou feines una hora.

18. Taulers d'anuncis de l'alumnat sense lloc propi i el sistema que s'adopta sol ser caòtic.

19. Conveniència d’alguna altra xerrada als nous alumnes, en què podrien participar estudiants de cursos superiors per explicar-los aspectes no tractats en la xerrada inicial, tals com la importància dels crèdits de lliure elecció, certa normativa del centre, etc.

20. Col·lapse extraordinari de la copisteria de la Facultat. Cada vegada més unitats donen els seus apunts i pràctiques enquadernats, la qual cosa comporta que el personal de copisteria es desbordi, ja que s’hi suma la demanda dels estudiants.

21. Petició a les unitats que, si fos possible, deixessin el material a enquadernar al juliol o les tres primeres setmanes de setembre, ja que és una època de poca feina en la qual podria quedar tot preparat i evitar així les molèsties d’aquest curs.

22. Necessitat de fotocopiadores a la biblioteca en millors condicions que les actuals. 23. Resolució del tancament de la copisteria de la Unitat Docent de l'Hospital Joan

XXIII. 24. Necessitat que es pengi una llista completa dels crèdits de lliure elecció a

disposició dels alumnes, no solament d'aquelles assignatures d'altres facultats sinó també de títols i certificats d'idiomes, música, etc. que donen crèdits. És important que s'especifiquin els supòsits sota els quals es validaran aquests títols perquè l'alumnat sàpiga les condicions i esculli els més adequats.

25. No arribada de la informació de Reus a Tarragona. 26. Servei de biblioteca de Joan XXIII: no inclou el préstec de llibres i té un horari

insuficient. 27. Forta pressió i influència dels exàmens MIR i MFYC durant la formació dels

estudiants. 28. Dificultat per localitzar informació que ajudi a resoldre problemes econòmics dels

estudiants. Hi ha discrepàncies en aquest punt. 29. Organització d'activitats culturals (dansa, teatre, música, cine). 30. Poca informació a la web del centre.

66

INFORME DELS ESTUDIANTS DE TERCER CICLE (annex) Hi ha importants buits en la projecció professional dels estudiants de tercer cicle. D'una banda, el desequilibri entre la formació de personal investigador i la capacitat d'absorció d'aquest personal per part de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut promet ser cada vegada més acusat. D'altra banda, la borsa de treball de la Universitat Rovira i Virgili (accessible des de la pàgina web) limita l’oferta de satisfer persones formades ens els estudis que imparteix aquesta Universitat. Ha de considerar-se que bona part dels estudiants de tercer cicle de la FMCS, que s'estan formant com a investigadors, procedeixen d'altres llicenciatures (com Farmàcia, Biologia, etc.) i no pertanyen a l'especialitat mèdica i en algunes ocasions tampoc pertanyen a cap dels estudis que actualment ofereix la URV. Malgrat això, hem de pensar que són estudiants de tercer cicle de la URV, almenys així constarà en el seu títol de doctor/a. Hi ha desequilibri entre el contingut dels cursos de doctorat i les necessitats dels estudiants de tercer cicle. A la FMCS poden diferenciar-se en l'actualitat dos grans perfils d'estudiants les necessitats dels quals no queden del tot resoltes amb aquests cursos de doctorat. D'una banda, el doctorand clínic, generalment mèdic resident, requereix una formació bàsicament orientada a la investigació en l'àmbit clínic. D'una altra, el doctorand investigador, generalment no llicenciat en Medicina sinó en Biologia, Bioquímica, Farmàcia, Química o Psicologia, requereix cursos teoricopràctics dirigits cap a la formació científica. L'oferta actual amb relació a la formació de tercer cicle presenta encara alguns inconvenients importants:

L'alumne no pot escollir en quin programa de doctorat vol matricular-se. Generalment això queda condicionat pel programa que comença l'any en curs, bé sigui l’impartit per professorat del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques, o el del professorat del Departament de Medicina i Cirurgia. Aquesta circumstància agreuja l'adequació del contingut del programa al perfil del doctorand.

•

•

•

No sempre es coneixen els horaris dels cursos oferts a cada programa abans del període de matriculació, de manera que solen coincidir més d'un curs en un mateix dia i a una mateixa hora. Es percep sensació malestar pel tracte diferencial o greuge comparatiu entre els estudiants de tercer cicle en el moment de qualificar-los, ja que molts cursos s'avaluen per l’assistència. Alguns estudiants hi van diàriament mentre que d'altres per motius laborals no poden assistir a bona part dels cursos.

L'estudiant de doctorat, amb la seva condició de becari, ignora sovint els drets i les obligacions que la seva condició "laboral" li permeten o exigeixen. Un desconeixement que inclou la mobilitat a l'estranger, l'assistència a cursos o congressos, així com la impartició de cursos en centres aliens a aquesta Universitat que puguin ser-li d'interès per a una formació completa i adequada, per exemple: cursos de manipulador d'animals, cursos per a instal·lacions de radioisòtops, cursos d'estadística aplicada, etc. Això es podria solucionar des de la pàgina web de la URV, amb un apartat exclusiu i actualitzat dedicat a informar l'estudiant de tercer cicle,

67

A causa de la falta d'un bar restaurant o una altra instal·lació adequada, i ja que l'Hospital de Sant Joan és actualment hospital universitari, potser seria possible negociar amb l'empresa de càtering que té la concessió del menjador hospitalari un descompte en el preu del menú per als estudiants de tercer cicle de la FMCS. No és una petició absurda si tenim en compte que moltes empreses, sense necessitat de finançar les dietes del personal contractat, negocien els preus del menú amb alguns restaurants propers, simplement pel fet de garantir-los un nombre determinat de menús diaris.

68

6. PROFESSORAT TIPOLOGIA DEL PROFESSORAT IMPLICAT EN LA DOCÈNCIA Abans d'iniciar aquest apartat, és oportú fer tres consideracions importants. En primer lloc, cal definir la tipologia dels departaments del centre, el de Ciències Mèdiques Bàsiques (CMB) i el de Medicina i Cirurgia (MiC), dues agrupacions de professors de diferents àrees de coneixement que no assoleixen una quantitat suficient per constituir departaments propis. En segon lloc, cal descriure la plantilla docent, de mínims, amb subdivisió de places de professors associats per cobrir tota la docència i amb absència de catedràtic en moltes àrees de coneixement. I en tercer lloc, cal recordar que, a diferència d'altres facultats ja molt consolidades, tot el que avui és la Facultat s'ha aconseguit partint de zero, amb l'esforç i la feina constant de tot el col·lectiu docent, la qual cosa confereix una relació interpersonal molt peculiar entre el professorat i un sentiment de la FMCS com una cosa molt pròpia. Les dades sobre l'activitat docent del professorat implicat en la docència de Medicina no són fidedignes a partir de la informació de la URV perquè el sistema informàtic utilitzat (POA/ACADÈMIA) no permet reflectir la peculiaritat de totes les activitats docents. Aquesta circumstància ha comportat anys de tensions entre centre i departaments amb la URV. Ara, després d'una gran tasca de gestió entre totes les parts i l'esforç del centre per reflectir tota la programació acadèmica amb poc suport tecnicoinformàtic institucional, el problema es va solucionant. Almenys, els òrgans de govern de la Universitat van comprenent les peculiaritats d’impartir la titulació de Medicina. Sense equivocar-se, el perfil del professorat de la FMCS pot definir-se com professionals extraordinàriament actius, desbordats d'obligacions que exigeixen el 100% d'eficàcia, amb escàs suport tecnicoadministratiu poc recompensats i amb molt poc temps lliure per a les seves obligacions docents, assistencials, d'investigació, de gestió i administratives. A més és cal destacar el Departament de MiC, en què la pràctica totalitat de la plantilla docent està vinculada a un centre hospitalari, la qual cosa exigeix una gran dedicació. Malgrat això exerceix una excel·lent tasca docent i científica (annex: activitat científica FMCS). Hi ha professors que encara no disposen d'ordinador ni despatx propi sinó que els comparteixen, i d'altres docents que treballen amb ordinadors poc actuals (processadors 486). TIPOLOGIA DE LA PLANTILLA DE PROFESSORAT La FMCS participa en la docència de Medicina, Fisioteràpia, Infermeria, Relacions Laborals, Enologia i Psicologia. Estructura actual de la plantilla docent: Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques

(Annexos: llistat nominal professorat CMB) 1. El 61% de la plantilla està formada per professorat contractat (37%

professorat associat i 24% d'ajudants i becaris). Només el 37% de la plantilla està estabilitzada i d'aquesta hi ha únicament un 6% de CU.

69

CU6% CEU

4%

TU18%

TEU11%

Ajudants6%Associats

18c.20%

Associats 9c.

15%

Altres*2%

Becaris18%

Altres: 1 investigador, 1 contracte laboral

CATEGORIA

TOTAL PLANTILLA CMB

CU 5 TU 3

EL TEU 15 TEU 9

Ajudants 5 Associats 18 c. 17 Associats 9 c. 13

Altres* 2 Becaris 15

2. A causa de les limitacions pressupostàries, no hi ha possibilitats d'incrementar

la plantilla de funcionaris ni d'estabilitzar els professors contractats. 3. Aquest Departament participa en la docència de Medicina, Fisioteràpia,

Infermeria, Bioquímica, Enginyeria Tècnica en Indústries Agràries i Alimentàries, Relacions Laborals, Enologia i Psicologia.

4. La major part de les àrees de coneixement no disposen de CU i algunes ni de CEU/TU. Per tant, el responsable és un professor contractat.

5. Només cinc professors d'aquest Departament estan vinculats a institucions sanitàries, tots a la Unitat Docent Joan XXIII.

Departament de Medicina i Cirurgia

(Annex: llistat nominal professorat MiC) 1. El Departament està compost principalment per professors associats dues

terceres parts dels quals són de 4,5 crèdits. Aquest elevat nombre de professorat associat s'explica per la característica formació, eminentment

70

pràctica, que té la llicenciatura de Medicina a segon cicle. D'aquesta manera s'ofereix la màxima atenció possible a l'estudiant en la formació clínica.

CU2%

CEU0%

TU TP+H13%

TU TP2%

TU TC1%

TEU1%

Associats 4,5 c.48%

Becaris4%

Ajudants2%

Associats 18 c.3%

Associats 9c.24%

CATEGORIA

TOTAL PLANTILLA

MiC CU 3

CEU 0 TEU TP+H 18

TEU TP 3 TEU TC 2

TEU 1 Ajudants 3

Associats 18 c. 5 Associats 9 c. 35

Associats 4,5 c. 67 Becaris 6

2. A causa de les limitacions pressupostàries, les possibilitats d'incrementar la

plantilla de numeraris i d'estabilitzar contractes són escasses.

3. La major part de les àrees de coneixement no disposen de CU (només n’hi ah tres, tots de l'àrea de medicina). Totes les àrees de coneixement excepte una (Història de la Ciència) disposen com a mínim d’un TEU com a responsable

4. El 99% dels professors estan vinculats a institucions sanitàries, especialment

al HUSJ de Reus i al HU Joan XXIII. 71

Estructura actual de la plantilla docent, amb relació a la plantilla idònia El perfil de distribució de la plantilla docent del MiC s'allunya del perfil "clàssic" d'altres departaments, a causa de l'important pes dels professors associats. Si bé això és necessari per a la implicació adequada dels professionals de les institucions sanitàries en la docència, no és menys cert que l'extensa dotació de professors associats ha ocasionat una minva de professorat ordinari. S'hauria de potenciar la convocatòria de places addicionals de professor ordinari (CU i TEU) en les àrees de coneixement que continuen sent deficitàries en aquest tipus de professorat. S'ha d'estudiar la reconversió de les escasses places a temps complet en places a temps parcial més hospital. Així mateix, s'hauria d'incrementar la dotació de professors associats mèdics dels hospitals col·laboradors o associat a la UTV (Pius Hospital de Valls, Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona i Verge de la Cinta de Tortosa). Necessitats derivades de les diferències entre la plantilla actual i la idònia Les necessitats són bàsicament econòmiques per permetre la contractació de més professorat ordinari. La plantilla del PAS laboral i funcionari es considera insuficient i hauria d’ampliar-se com a mínim en un PAS funcionari (per a tasques de secretaria) i tres PAS laborals (per a tasques de suport a la investigació). PERFIL DEL PROFESSORAT Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques:

1. Alt percentatge de doctors en la plantilla de professorat TEU (88,9%) i

ajudants (80%). Sense possibilitat de promoció perquè no es convoquen places .

0

20

40

60

80

100

CUCEU TU

TEU

Ajudants

Associa

ts18c

.

Associa

ts 9c

.

Altres

Becari

s

% DOCTORS %LLICENCIATS

72

CATEGORIA TOTAL CATEGORIA % DOCTORS % LLICENCIATSCU 5 CU 100 0

CEU 3 CEU 100 0 TEU 15 TEU 100 0 TEU 9 TEU 88.9 11.1

Ajudants 5 Ajudants 80 20 Associats 18 c. 17 Associats18 c. 23.5 76.5 Associats 9 c. 13 Associats 9 c. 38.5 61.5

Altres* 2 Altres 50 50 Becaris 15 Becaris 0 100

2. La plantilla docent està situada majoritàriament entre els 36 i els 49 anys. Els

professors i investigadors en formació (ajudants i becaris), que representen el 24% de la plantilla, són menors de 35 anys.

0

4

8

12

16

< 35 anys 0 0 1 2 4 4 1 0 15

36 - 49 anys 3 3 7 6 1 10 12 1 0

> 50 anys 2 0 7 1 0 3 0 1 0

CU CEU TU TEU Ajudants Associats 18c.

Associats 9c. Altres Becaris

73

3. Els cossos docents de rang superior (CU, CEU i TEU) estan ocupats més d'un 80% per homes. Tots els ajudants i el 80% de becaris són dones.

0

20

40

60

80

100

%HOMES 80,0 66,7 86,7 22,2 0,0 70,6 38,5 0,0 20,0

%DONES 20,0 33,3 13,3 77,8 100,0 29,4 61,5 100,0 80,0

CU CEU TU TEU Ajudants Associats 18c.

Associats 9c.

Altres Becaris

Departament de Medicina i Cirurgia

1. La distribució per edats del professorat és principalment entre 36 i 49 anys i

reparteix la seva activitat acadèmica en forma de dedicació parcial més hospital (igual a dedicació completa).

2. La majoria dels professors realitzen com a activitat principal la practica clínica,

sobretot en l'àmbit hospitalari, però també en el de la medicina de família. Aquest fet és molt bo per a la formació dels futurs metges i el Departament té intenció de mantenir aquest esquema. Difícilment es poden formar bons metges si el professor no té una àmplia experiència clínica i la conserva.

3. Els cossos docents de rang superior (CU, CEU i TEU) estan ocupats més d'un

80% per homes.

74

0

20

40

60

80

100

%HOMBRES 100,0 0,0 86,9 0,0 40,0 91,4 77,6 33,3 50,0

%MUJERES 0,0 0,0 13,0 100,0 60,0 85,7 22,4 66,6 50,0

CU CEU TU TEU Ass 18c. Ass 9c. Ass 4,5c. Ayudante Becarios

ASSIGNACIÓ DOCENT Assignació de professorat el primer any del pla d'estudis:

- POA assignatures (annex) La docència teòrica, tant de matèries troncals com d’optatives, la imparteix sobretot professorat CU, TEU i CEU amb àmplia experiència. En la docència també hi col·labora i hi participa del professorat en formació. Annex: gràfic 3-1 CMB.

Assignació que fan els departaments (matèries obligatòries, optatives, de primer cicle, de segon cicle, teoria i pràctiques). S'aprofita al màxim el potencial de qualitat del professorat?

L'assignació de professorat pràcticament no ha variat des de la posada en marxa del nou pla d'estudis (curs 1994-95). En aquesta assignació dels departaments, set professors (tres CU + quatre TEU) del total de 255 s’encarreguen de la docència i avaluació de 25 matèries obligatòries –totes les assignatures integrades, 14 de primer cicle (61,5 crèdits) i 11 de segon cicle (106,5 crèdits)– i 4 matèries optatives (3 de primer cicle i 1 de segon cicle –15 crèdits). En total, 183 crèdits, el 38% dels crèdits troncals i obligatoris i el 34,5% dels crèdits optatius. Tanmateix, hi ha TEU que no tenen assignada cap responsabilitat docent, encara que siguin els que realment imparteixin la docència d'algunes assignatures.

75

Assignació docent Departament Ciències Mèdiques Bàsiques

1. Dels cossos docents, tots els CU són responsables d'alguna

assignatura, mentre que únicament el 33% de CEU i aproximadament el 50% dels TEU ho són respecte a la llicenciatura de Medicina. Tanmateix, un 14% d'associats assumeixen aquesta responsabilitat.

0

3

6

9

12

15

18

TOTAL PLANTILLA 5 3 15 9 5 17 13 2 15

RESPONSABLES ASSIGNATURES 5 1 8 3 0 1 1 0 0

CU CEU TU TEU Ajud Assoc 18c.

Assoc 9c. Altres* Bec

76

Assignació docent Departament Medicina i Cirurgia

1. Dels cossos docents, el 67% dels CU són responsables d'alguna assignatura i aproximadament el 74% dels TEU ho són respecte a la llicenciatura de Medicina. Tanmateix, un 40% d'associats de 18 crèdits, un 57% dels associats de 9 crèdits i 30% dels associats de 4,5 crèdits assumeixen aquesta responsabilitat.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

TOTAL PLANTILLA 3 0 23 1 5 35 67 3 6

RESPONSABLES ASSIGNATURES 2 0 17 0 2 2 2 0 0

CU CEU TU TEU Ass 18c. Ass 9c. Ass 4,5c. Ajud Bec

77

Proporció de professorat ordinari o vinculat i associats dels departaments implicats en la titulació respecte al marc global de la titulació:

Un 4% de professors del Departament CMB està vinculat a institucions sanitàries. Un 99% de professors del Deptament MiC està vinculat a institucions sanitàries.

Criteris docents per a la proposar i avaluar places docents i dels aspirants: Es valora majoritàriament l'experiència docent (del 30 al 50%), la investigadora (del 25 al 30%), l'assistencial (del 25 al 50%) i els mèrits acadèmics. Altres aspectes són el perfil de la plaça i mèrits diversos. POLÍTICA DE CONTRACTACIÓ Hi ha dues situacions clarament diferencials per optar a una plaça docent, en funció de la vinculació, o no, a un centre hospitalari.

plaça no vinculada (annex LRU) plaça vinculada (annex criteris BOE)

La creació d'algunes places de professorat a la FMCS ha depès de criteris restrictius més que de necessitats docents. Per exemple, hi ha només tres CU en tot el Departament MiC. Lamentablement, a causa de l’estancament actual de la plantilla de professorat, cap dels dos departaments no poden incorporar el personal docent que la FMCS mereix ni tampoc promocionar excel·lents docents i investigadors que ara tenen contractes de professor associat mèdic A. En ocasions resulta difícil obtenir la col·laboració d'excel·lents professionals molt motivats per la docència per aquest motiu. POLÍTICA D'INNOVACIÓ I AJUTS A LA DOCÈNCIA Seria desitjable que la Universitat o els mateixos departaments convoquessin concursos per promocionar accions d'ajuda a la innovació docent i a la millora de la qualitat docent. Malgrat això, algunes accions institucionals puntuals permeten l'adquisició cofinançada de material per a ús docent. Per exemple, des de fa uns anys el centre destina gairebé el 50% de l’escàs pressupost a comprar material de suport a la docència (actualització de l'equipament informàtic de l'aula docent i de l'aula d'usuaris, canons de projecció permanents en totes les aules i un portàtil per als seminaris, l'Aula Magna o la sala de graus, segons les necessitats). Fa poc temps el centre ha fet una sol·licitud d'ajuda institucional per introduir un pla d'acció tutorial que s’ha inclòs en el pla estratègic. La URV l’ha acceptat i la finança. Diversos professors de la Facultat han participat activament en la posada en marxa d’innovacions docents, a títol individual i responent a qüestions d'interès personal i vocacional per l'educació mèdica. Algunes d'aquestes accions s'han traduït a oferir matèries optatives, crèdits de lliure configuració o cursos d'estiu de la URV els continguts docents dels quals completen llacunes del pla d'estudis (per exemple, bioètica). Són temes innovadors que introdueixen l’alumnat en el coneixement de noves tecnologies (per exemple, anàlisi d'imatge) o bé reforcen els valors humanístics de l'estudiant com a futur professional (per exemple, escolta activa, elements per a la millora de la pràctica clínica i ficció cinematogràfica, i valors humans en medicina). Aquest tipus d'accions només aporten una elevada satisfacció personal per als qui s'esforcen per organitzar-les.

78

Altres clars exemples innovadors d'aquesta Facultat són: � La creació d'un laboratori d'entrenament en activitats clíniques (ajuda FEDER,

1995). � La realització d'exàmens amb pacients simulats per valorar la adquisició

correcta d'habilitats clíniques, habilitats de comunicació i presa de decisions. Aquesta metodologia d'avaluació, malgrat el cost, es practica des de fa molts anys a la FMCS: a sisè curs, mentre estava vigent el pla antic i a tercer i sisè curs, des de la impartició del nou pla d'estudis.

� L’elaboració de vídeos per reduir el nombre d'animals d'experimentació en les pràctiques de les assignatures bàsiques.

� La impartició d'assignatures virtuals amb eines telemàtiques. FORMACIÓ DOCENT DEL PROFESSORAT Regularment, l’ICE (Institut de Ciències de l'Educació) de la URV organitza excel·lents cursos per a la formació i perfeccionament del professorat. Per exemple, Curs d'Acció Tutorial a la Universitat, Curs de Disseny i Desenvolupament d'un Projecte Docent, Curs d'Iniciació al Power Point, Creació de Pàgines Web, etc. (annex: programes ICE i participació del professorat). El professorat hi pot participar de manera totalment gratuïta i voluntària. Tanmateix, fins ara, per optar a una plaça docent, els departaments no han considerat un requisit cursar aquest tipus d'activitats. Els departaments, per contra, no organitzen accions encaminades específicament a la formació del professorat. En general, salvant diferències individuals, aquesta tasca "tutelar" i "formativa" la imparteixen els professors amb més experiència de cada àrea de coneixement. PROFESSORAT I DESENVOLUPAMENT DE LA DOCÈNCIA Complir les obligacions docents del professorat és la norma habitual del centre. Les excepcions es tracten segons la Normativa acadèmica de la URV i proporcionalment a la disfunció acadèmica ocasionada. Tanmateix, cal destacar que fins ara cap professor ha estat expedientat. De vegades, si a causa d'obligacions assistencials o de qualsevol altra índole un professor no pot impartir la classe, habitualment intenta que un altre ho faci i en últim terme es comunica amb el centre per poder avisar l'alumnat amb antelació. Les escasses incidències que s’han produït responen a causes concretes (canvis de programació acadèmica teòrica o pràctica, retards a lliurar actes, canvis de data oficial d'examen, utilització d'aules sense reserva prèvia alterant la programació de l'aulari). El mecanisme d'avaluació del professorat de la URV no permet valorar la qualitat de la docència impartida (annex: qüestionari utilitzat per a l'avaluació), el procés no es planifica adequadament, de vegades per desconeixença institucional del centre i de les infraestructures docents sanitàries (exemples: s'ha programat avaluar professors en assignatures o en la titulació en què no tenen cap participació docent; el curs passat l'avaluació es va realitzar durant les dues últimes setmanes quadrimestrals de la URV i era la primera setmana d'exàmens en la FMCS –motiu pel qual va haver d'invalidar-se el procés d'avaluació de tot el professorat de la FMCS–). A més, els estudiants manifesten una certa fatiga a respondre enquestes, probablement perquè es passen al principi o al final de la classe de cada professor enquestat durant dues setmanes. No s'ha d'oblidar l'elevat nombre de crèdits i d'assignatures a avaluar de

79

la titulació (486 crèdits en 86 assignatures). El centre proposa agrupar la realització d'enquestes de manera que no s’alteri l'activitat docent. Els directors d'ambdós departaments donen a conèixer a cada professor de manera individual els resultats obtinguts en les enquestes de cursos anteriors Però no es donen a conèixer ni públicament ni a la resta de professorat del centre ni del mateix Departament. PARTICIPACIÓ EN ELS ÒRGANS DE GOVERN I DE GESTIÓ Cal ressaltar la dedicació del professorat més antic de la FMCS a consolidar-la i equipar-la adequadament amb infraestructures docents i per a la investigació mitjançant un esforç conjunt a partir de zero. En termes de gestió, s'està arribant a nivells de saturació d'encàrrecs al professorat que ocupa càrrecs en òrgans de govern tant al centre com als departaments. A les tasques habituals de gestió, sense el suport tecnicoadministratiu suficient, s'hi ha afegit la redacció dels plans estratègics dels departaments, el pla estratègic del centre i el procés d'avaluació de la titulació de Medicina. Una vegada finalitzada l'avaluació, s’haurà de seguir el mateix procés en la diplomatura de Fisioteràpia. Tot això sense deixar de banda les obligacions assistencials i de gestió sanitària del professorat vinculat. Per tant, és necessari un suport logístic adequat i la professionalització de la gestió universitària. Malgrat que la Facultat no disposa de cap tipus de suport tecnicoadministratiu per gestionar la utilització i optimització de tot l'aulari, es programa tota la docència teòrica i pràctica rendibilitzant totes les aules. Tenint en compte l'especificitat de la docència de Medicina (grups petits i subgrups molt reduïts) i que es tracta de planificar la titulació amb més crèdits de tota la URV (540), a més de Fisioteràpia (270 crèdits) amb peculiaritats semblants, suposa gran esforç i dedicació personal que ultrapassa les hores de dedicació de dos vicedegans. Els òrgans de gestió (Junta de Centre i comissions)t tenen una bona imatge d’eficàcia i eficiència del centre. En aquest sentit, en diverses ocasions la Junta de Facultat ha felicitat les persones implicades en la gestió del centre. En canvi, hi ha discrepàncies puntuals amb els òrgans de govern de la URV. Aquesta actitud crítica és positiva per a la marxa del centre. Els òrgans de representació sindical del professorat, en canvi, no tenen gaire bona imatge perquè no hi ha una integració important. Així doncs, els objectius individuals en Medicina no es caracteritzen per una gran activitat sindical. Pel que fa a la motivació que té el professorat per la gestió, en general és poca, tot i que puntualment, molt ai meritòria.

Junta de Centre Una vegada superat l'entusiasme inicial de participar en la renovació electoral dels membres de la Junta de Facultat i aconseguida la representació de totes les parts implicades en el procés, les sessions es duen a terme amb escassa assistència dels elegits. Resulta molt difícil després implicar-los en les tasques pròpies de la gestió o en la participació activa en comissions. Així doncs, habitualment recau en les mateixes persones un nombre considerable d'encàrrecs. La feina es premia amb més feina. Aquesta actitud ha estat sempre així des de la creació de la Facultat i

80

s'accepta com a natural. Però una modificació recent dels Estatuts del centre ha permès reequilibrar la representativitat d'ambdós departaments a la Junta de Facultat. Deganat L'equip Deganal de la FMCS està format pel degà, dos vicedegans i un professor que actua com a secretari. Des de la creació, el Deganat no disposa de personal administratiu de plantilla i la situació en els últims anys s'ha anat resolent negociant amb el Rectorat contractes temporals en situació de mínims, la qual cosa ha suposat estar anys sense ningú o instruir i substituir persones cada any i mig/dos anys. El nou disseny de plantilla de PAS de la URV, si bé supera en part aquesta situació contractual inestable mitjançant l'adjudicació d'un tècnic de suport al Deganat, no resol satisfactòriament el volum de treball que gestiona un deganat d’una facultat de Medicina. Per tant, es requereix, a més, incorporar-hi un altre membre de personal administratiu, ja que la mateixa gestió del POA requereix la dedicació gairebé exclusiva d'una persona a causa de la complexitat. Fins a la data, els vicedegans han treballat una enorme quantitat d'hores en tasques administratives que han de ser assumides i organitzades ineludiblement per una plantilla de PAS més adequada. Departaments Atesa la tipologia dels departaments, la fórmula adoptada per funcionar és organitzant “unitats" per cada àrea de coneixement, amb un responsable en cada una. Els màxims representants són el director i el secretari de Departament. Ciències Mèdiques Bàsiques

Aquest Departament organitza generalment les seves reunions convocant la Comissió Permanent, formada pels responsables de cada unitat. En canvi, la convocatòria de Consell de Departament està oberta a tots els membres del Departament, a més als membres pròpiament electes. Es nomenen comissions i els representants informen de les activitats i de la gestió en el consells de Departament. Una vegada l'any, tot el professorat del Departament es reuneix per fer un dinar de Nadal i s'aprofita l'ocasió per fer un obsequi simbòlic al professorat de nova incorporació o promocionat durant el curs acadèmic anterior. Les tasques de gestió es duen a terme amb el suport de dos membres de PAS. Medicina i Cirurgia

Aquest Departament organitza generalment les seves reunions una vegada el mes, llevat de necessitats puntuals, convocant el Consell de Departament, al qual assisteixen els membres nats i els electes, 23 professors a temps parcial i associats, tots els CU, 2 ajudants/tècnics, 3 PAS i 4 estudiants. Les tasques de gestió es duen a terme amb el suport d'un PAS a la FMCS i un altre a la Unitat Docent Joan XXIII (3 h/dia).

81

Claustre Universitari El nivell de participació de tots els col·lectius de la FMCS en els processos electius del Claustre Universitari és alt, així com en les sessions també, fins i tot malgrat la gran repercussió que això suposa tant en l'àmbit de tasques assistencials com docents a causa de la durada. L'activa intervenció dels representants d’aquest centre en les comissions del Claustre i en la gestió activa del Deganat han aconseguit en els últims anys transmetre una mica la complexitat i especificitat de la titulació de Medicina a la resta de la comunitat universitària, i sensibilitzar-la. Comissions mixtes FMCS – hospitals universitaris Hi ha tres comissions mixtes, una de cada hospital docent universitari. En aquestes comissions es discuteixen i pacten les places de professorat que han de sortir vinculades, així com la composició dels tribunals (dos membres són elegits per la FMCS i dos per l'hospital). També s’hi tracten les relacions institucionals i aspectes concrets com la biblioteca i el funcionament de les unitats docents. Hauria de potenciar-se la flexibilitat de les comissions mixtes per facilitar la reversibilitat de places FMCS-hospitals universitaris. Hospital Universitari Joan XXIII (Tarragona)

Està constituïda per cinc membres representants de la URV i cinc membres representants de la institució sanitària. (Annex: representants, Guia de centre pàg. 15) Hospital Universitari Sant Joan (Reus)

Està constituïda per cinc membres representants de la URV i cinc membres representants de la institució sanitària. (Annex: representants, Guia de centre pàg. 15) Institut Pere Mata (Reus)

Està constituïda per quatre membres representants de la URV i quatre membres representants de la institució sanitària. La composició és diferent perquè es tracta d'un centre monogràfic. Fonts documentals • Llistat nominal de professors Dept. CMB • Llistat nominal de professors Dept. MiC • Professors representants, Guia de centre pàg. 16 • Informe activitats de formació del professorat • Activitat científica FMCS • Criteris per a la contractació de professorat:

o No vinculat (LRU) o Vinculat (BOE)

• Pla d'ordenació acadèmica de les assignatures (POA)

82

PROFESSORAT (CONCLUSIONS) La numeració no implica priorització dels continguts del text. PUNTS FORTS 1. Professorat és accessible i sensible en l'atenció a l'alumnat. 2. Alt grau d'implicació del professorat mèdic en tasques assistencials repercuteix

positivament en la docència teoricopràctica dels estudiants. 3. Alt percentatge de professors que imparteixen cursos de doctorat. 4. Interès elevat en temes d'innovació docent i metodològica. 5. Bona valoració del professorat feta pels estudiants. 6. Progressió constant del centre en els escassos vint anys d'existència. PUNTS FEBLES 1. Repercussió estressant de les exigències del context institucional sobre el

professorat (docència, investigació, tasca assistencial, gestió, etc.). 2. Plantilla de professorat insuficient i majoritàriament contractat. 3. Excés d'altruisme de gran part del professorat, sovint amb més hores dedicació

que les definides a la plaça i amb forta càrrega docent. 4. Sobrecàrrega excessiva de gestions administratives a càrrec dels professors. 5. Baix percentatge de CU i TEU, sobretot a segon cicle. 6. Poca vinculació del professorat de primer cicle a hospitals docents universitaris i

la vinculació existent és "irreversible" de les places docents universitàries de primer cicle a determinats "serveis" hospitalaris.

7. Poca coordinació entre els professors que imparteixen assignatures integrades. 8. Poca utilització de noves tecnologies docents (assignatures virtuals, etc.). 9. Poca implicació del personal docent en actes acadèmics (lliurament d'orles

16/255, lectura de tesis doctorals, oposicions) i en tasques de gestió. 10. Poca participació i assistència del professorat a les reunions de Junta de Centre. 11. Dependència de la docència a la vinculació hospitalària, amb la qual cosa hi pot

haver bons clínics sense gaire interès per la docència que es vinculen a la FMCS per aquesta via.

12. Vinculació d'una plaça a un hospital pràcticament definitiva, i no és fàcil que es traslladi a un altre hospital.

83

7. PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS Adequació de la plantilla a les necessitats i funcions de la titulació i dels departaments implicats en la docència Després de gairebé vint anys d'existència de la Facultat de Medicina a Reus, la posada en marxa i el desenvolupament dels nous plans d'estudis, la creació de les unitats docents als hospitals universitaris de Sant Joan i Joan XXIII, els hospitals associats a la Facultat i els centres d'assistència primària, s’ha requerit ampliar el personal administratiu i de suport a la docència pràctica. La FMCS no té pressupost per a PAS ni capacitat decisòria per optimitzar-flexibilitzar la gestió els recursos. Gerència, Recursos Humans i el Vicerectorat de PAS de la URV han fet un esforç per anar cobrint les noves necessitats de personal d'administració i serveis, però en alguns casos encara resulta insuficient. La plantilla del PAS no és adequada per cobrir les necessitats i funcions de la titulació ni la dels departaments implicats en la docència. Actualment, només 22 persones componen el PAS de centre i departaments (4 d’eventuals i la resta, personal fix), unes altres 16 persones treballen en la FMCS dins de serveis generals de la URV (Biblioteca, Microscòpia Electrònica, Servei de Recursos Científics) o en serveis contractats per la URV a empreses externes (manteniment, neteja i copisteria). En total, són 38 persones. Personal laboral el contracte del qual depèn de projectes d'investigació s’encarrega de l’estabulari, la sala de dissecció, i el manteniment i la neteja de material de laboratoris docents i d'investigació. El disseny de plantilla previst al nou Catàleg de llocs de treball del PAS no solucionarà definitivament les necessitats de la FMCS i en alguns casos s'empitjoraran. Per exemple, es reestructura la dotació i les funcions de la consergeria. Els llocs de treball actuals (dos per torn) s'amortitzen al 50% per crear un punt d'informació al centre. La consergeria no pot quedar atesa amb una sola persona, ja que es mou constantment a altres dependències per atendre el lliurament/recepció de paqueteria que requereix atenció específica de temperatura (-80ºC; -20ºC; 4ºC), animals d'experimentació o per donar suport al professorat quan utilitza mitjans audiovisuals de 8 a 10 de la nit. A més, s’encarrega d’obrir/tancar aules, llums i accessos. No existeix ni està previst personal administratiu de plantilla al Deganat que actuï com a secretari del degà i s’encarregui de la planificació docent, gestió de correspondència, atenció telefònica i visites. La gestió a les unitats docents es fa amb dificultat perquè falta PAS, ha d'ampliar-se l'horari a Joan XXIII i dotar-se de PAS Sant Joan. El centre va suprimir fa anys el vigilant nocturn, coneixedor de tot el personal de la Facultat, de les instal·lacions i de l’equipament científic. La seva eficàcia laboral, personalitzada i amb respostes adequades a cada situació nocturna excepcional, junt amb l'actuació diürna del personal de la consergeria, garantien la tutela del centre durant les 24 hores. La implantació d'automatismes en els sistemes de calefacció, de subministrament elèctric i de gas, junt amb l'activació de sistemes de seguretat electrònics han robotitzat el centre i són insatisfactoris de nit i en dies festius. L'assistència nocturna la realitzen vigilants jurats d'una companyia de

84

seguretat, que acudeixen al centre només en cas de ser sol·licitats amb antelació mitjançant avís telefònic o disparar-se una alarma. El personal és aliè al centre i a les seves característiques, no format específicament per a les necessitats de la FMCS, per tant, amb escassa capacitat de resposta en cas d'emergència. Això ocasiona disfuncions, per exemple, per a la recepció de donants a la sala de dissecció. TIPOLOGIA DE LA PLANTILLA PAS – MEDICINA Les peculiaritats de la titulació requereixen solucions específiques. El càlcul de PAS, la seva especificitat, així com la planificació dels horaris d'obertura i tancament, potser vàlids per a altres facultats, no ho són per a aquesta. En són un simple exemple el personal tècnic i auxiliar de laboratori (FMCS: 1 grup I, 1 grup II i 1 grup III i 2 grup IV) per a la sala de dissecció, per a laboratoris d'investigació i per a l'estabulari (aquest personal necessita un ensinistrament específic i a més, els animals d'experimentació necessiten de cures i controls diàriament). Un altre exemple són les tasques i els horaris del personal de consergeria ja especificades. Valoració de les prestacions i l'organització del PAS amb relació a les necessitats de la titulació L'especificitat i les necessitats dels nous plans d'estudis impartits, Medicina i Fisioteràpia, la posada en marxa de dues unitats docents, la docència de tercer cicle i de postgrau (majoritàriament en caps de setmana) i, d’aquí a poc temps, la diplomatura de Nutrició, requereixen adaptar l'actual organització i dotació de PAS. Valoració de la possible especialització i dedicació del PAS en la gestió de la investigació La part que correspon als departaments en la gestió que comporten els grups d'investigació no es té en compte a l'hora d'assignar personal administratiu. La plantilla de personal tècnic de laboratori, d'acord amb els criteris organitzatius de la URV, només és de suport a la docència. Aquest personal es dedica a activitats molt diferents segons el departament a què estigui assignat. A CMB realitza clarament tasques de docència i d'investigació, però a MiC realitza gairebé exclusivament activitats d'investigació. Les places de personal tècnic de suport a la investigació no formen part de la relació de llocs de treball de la URV, són contractats temporals o becaris. Valoració dels horaris de prestació de serveis Els horaris són diferents segons dels serveis. En general, els horaris del centre són correctes. Els de la biblioteca, en particular, excel·lents (diàriament de 9.00 a 21.00, inclosos festius). Tanmateix, el càlcul de personal de PAS, la seva especificitat i la planificació per donar cobertura als horaris d'obertura i tancament del centre no són adequats. Per cobrir totes les necessitats de la biblioteca la URV recorre a becaris de col·laboració que no tenen cap formació específica que garanteixi un servei de qualitat a l'usuari. L'aula d'usuaris d'informàtica també està assistida per becaris i té un horari insuficient.

85

La Consergeria és el servei que dóna cobertura a tot el centre de 7.30 h a 22.00 h de dilluns a divendres i de 8.00 h a 21.00 h els dissabtes, diumenges i dies festius. El centre queda tancat entre les 22.00 h i les 7:30 h. Si durant aquest horari de tancament algú vol accedir a la Facultat, sol·licita un servei de seguretat que obre i tanca i que es queda al centre fins que la persona que hi ha accedit l'abandona. La Secretaria del centre i les dels departaments, a part de l'horari d'atenció de matins, només obren una tarda els departaments i dues tardes la Secretaria (dilluns i dimecres de 16-18 hores). Això genera deficiències d'atenció a l'usuari (estudiants i professorat), sobretot a aquelles persones que només poden anar-hi a la tarda. És necessari ampliar horaris i donar servei totes les tardes. El ritme de feina a Secretaria no és uniforme al llarg de tot l'any i hi ha infradotació de personal en èpoques punta } No hi ha cap coordinador de PAS del centre, tot i que hi treballen un total de 38 persones. Valoració dels plans de formació en els diversos àmbits organitzatius LA URV fins ara no disposa d'un pla de formació per al PAS. El Servei de Recursos Humans de la URV només ofereix cursos AFCAP que són genèrics i bàsicament d'informàtica. Així doncs, el PAS de la FMCS no disposa d'una oferta de formació específica ni de promoció relacionada amb les necessitats del centre. Valoració de la incidència de la política de mobilitat del PAS Hi ha dues situacions que no beneficien el centre: d'una banda, la rotació (quan hi ha concursos) entre centres i departaments de la URV que es produeix bàsicament en el personal administratiu i, d’una altra, la impossibilitat d'una certa mobilitat puntual en períodes de puntes de feina entre el personal del mateix centre. Avui dia és pràcticament impossible la mobilitat del PAS a altres centres nacionals o europeus per cursar activitats de formació i/o perfeccionament. D'altra banda, tampoc hi ha programes de formació per al PAS. Valoració en cas que hi hagi mecanismes de promoció del PAS Les expectatives de promoció al centre són molt limitades. En alguns casos l'única possibilitat és participar en concursos de trasllat a altres centres o departaments de la URV. La política de personal relacionada amb la promoció, la formació, les funcions i l'organització ve determinada per la Gerència o el Servei de Recursos Humans de la URV. Anàlisi i valoració dels mecanismes específics per conèixer les absències i designar substitucions per causa justificada No es disposa de cap control d'absències. Estava previst fer-lo amb rellotges de fitxar en combinació amb un programa informàtic, però no funciona. Les substitucions justificades es cobreixen sense gaires problemes, si se sol·liciten al Servei de Recursos Humans. Valoració del coneixement que tenen els usuaris dels serveis del PAS En general els usuaris coneixen bé els serveis que cada unitat ha de cobrir. De vegades, especialment la Consergeria i la Secretaria del centre, reben queixes per problemes dels quals no són responsables. Relacions externes del PAS 86

Pel que fa a la URV, el PAS es relaciona amb altres serveis generals en reunions periòdiques de treball. Fora de la URV, el PAS es relaciona amb altres institucions públiques, regularment amb els centres assistencials docents i per temes de formació mèdica continuada, amb el Col·legi de Metges de Tarragona. Annexos documentals • Plantilla actual PAS FMCS • Tipologia actual plantilla PAS FMCS • Nou Catàleg plantilla PAS FMCS • Tipologia nova plantilla PAS FMCS PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS (CONCLUSIONS) La numeració no implica priorització dels continguts del text. PUNTS FORTS 1. Esforç i bona predisposició del PAS a l'hora de suplir la falta d'efectius, recursos i

formació específica. 2. Domini del maneig dels sistemes audiovisuals i de la xarxa informàtica del centre,

sobretot entre el personal de Consergeria (matí i tarda). 3. Bona gestió del PAS respecte al professorat. 4. Bon nivell de coneixements informàtics a nivell d'usuari del PAS. 5. Bones relacions interpersonals entre el PAS, entre el PAS i el professorat i entre

el PAS i l'alumnat. PUNTS FEBLES 1. Nombre insuficient de PAS en alguns serveis:

• Falta un auxiliar de biblioteca. • Falta un auxiliar administratiu al Departament de MiC. • Falta un auxiliar administratiu de Deganat (matí i tarda). • Falta un auxiliar administratiu a cada unitat docent a jornada completa. • Falta un tècnic informàtic a jornada completa. • Falta un tècnic de laboratori de suport a la docència al Departament de CMB. • Falta un tècnic de sistemes multimèdia.

2. Falta de manuals de procediment de la gestió, a excepció de biblioteca. 3. Falta de mecanismes d'avaluació del PAS. 4. Capacitat limitada del centre per gestionar i contractar nou PAS. La gestió de la

distribució del capítol I del pressupost és molt diferent entre centre i departaments: aquests tenen més capacitat de decisió mentre que el centre no té capítol I.

5. Dificultats en la promoció del PAS al seu lloc de treball. 6. Plans de formació inexistent a la URV. 7. Grans dificultats per realitzar activitats de formació en l’àmbit estatal i/o europeu. 8. Falta d'imatge corporativa i identificació del personal. 9. Falta de dutxes per al personal. 10. Falta de coordinador de PAS al centre. 11. Falta d’entrevistes periòdiques que reuneixin tot el PAS que treballa en la FMCS,

PAS del centre, PAS dels departaments i PAS dels serveis de la URV a la FMCS. 12. Falta de mecanismes que facilitin la mobilitat del PAS a altres centres

universitaris o d'investigació estatals o estrangers per realitzar activitats de formació i/o especialització.

87

88

8. INSTAL·LACIONS I RECURSOS En aquest apartat, el CAI prioritza l'anàlisi de la qualitat intrínseca dels recursos materials i la funcionalitat. El CAI valora molt positivament les actuals infraestructures docents i d'investigació de la FMCS a Reus i dels tres hospitals universitaris, dos a Reus i un a Tarragona. A més, la FMCS té convenis amb tres hospitals associats i set centres d'assistència primària on els estudiants completen la seva formació pràctica. Són centres molt dinàmics i en contínua expansió de les seves instal·lacions i activitats. La FMCS de la URV no es troba dins d'un campus de ciències de la salut sinó al centre de Reus. Des de fa quatre anys està en obres per renovar les instal·lacions inicials. El principal avantatge és que està situada al costat de l'Hospital Universitari Sant Joan. Un dels inconvenients és la dificultat d'aparcament i l'absència d'una zona de càrrega i descàrrega. El desplaçament dels estudiants entre centres sanitaris i la FMCS es realitza majoritàriament amb vehicles propis. RECURSOS DOCENTS DE LA FMCS A la FMCS s’imparteix la docència teoricopràctica de primer cicle, a excepció de les pràctiques clíniques, i també la docència teòrica de segon cicle de la Unitat Docent de l'Hospital Universitari Sant Joan. Des dels últims quatre anys, la Facultat ha destinat el 50% del capítol II del pressupost a millorar els seus recursos docents. Tipologia de les infraestructures docents: aules i espais (Annex: taula 10) Dues aules (capacitat 150 alumnes), sis aules (capacitat 50-100 persones) i dos

seminaris (capacitat 30-50 persones) dotats cada una amb sistemes de projecció audiovisual: projector diapositives, projector de transparències, canó de projecció (excepte els seminaris) .

Una sala de dissecció anatòmica. Una osteoteca. Dos laboratoris de ciències morfològiques (dotats amb lupes, microscopis òptics i

sistema de TV per a discussió conjunta d'imatges). Un laboratori dotat amb equipament per realitzar assajos bioquímics, fisiològics i

farmacològics. Un laboratori d'habilitats clíniques (amb maniquins, instrumental clínic, un

despatx i una sala de simulació d'urgències). Una aula multidisciplinària per a pràctiques de medicina i fisioteràpia dotada amb

vint lliteres, sistema de projecció d'audiovisuals connectat a sis monitors per a treball individual o en equip.

Una aula de biomecànica l'equipament informàtic de la qual permet realitzar amb videofotogrametria anàlisi de pressions plantars, estudis amb electromiògrafs de superfície.

Un laboratori de física mèdica. Una aula d'informàtica per a docència. Horari segons la programació docent i/o

convingut amb el professorat. Dotació 22 equips PC Pentium III, 800 Mhz, 64 Mb RAM, HD 10 Gb.

Una aula d'informàtica per a usuaris. Oberta durant l'horari de l'estudiant becari informàtic. Dotació 25 equips PC Pentium II, 250 Mhz, 32 Mb RAM, HD 1 Gb). Tots els equips de totes dues aules estan connectats a la xarxa informàtica de la URV i a la xarxa exterior. El manteniment va a càrrec del tècnic informàtic del centre.

89

Una sala de graus Servei de microscòpia electrònica (equip de transmissió i rastreig Equip per corregir exàmens tipus test amb lector OMR.

Valoració de la disponibilitat i qualitat de les instal·lacions següents Aulari Tot l'aulari està bastant ben equipat de mitjans audiovisuals (un canó} de projecció fixa, un sistema de projecció de vídeo, un retroprojector, un projector de diapositives) i les aules d'informàtica, tant la de docència com la d'usuaris, estan satisfactòriament dotades amb equips informàtics actuals. L’índex d'ocupació i utilització és alt, cosa que implica una gran tasca de coordinació i planificació d'activitats docents. Les aules 3101 i 3102 de l'edifici 3, de construcció recent, utilitzades per impartir la docència teòrica de primer, segon i tercer de Medicina, tenen dos problemes: absència de climatització i barreres arquitectòniques. A més, la capacitat resulta insuficient per a alguns cursos i/o activitats. Totes les aules de l'edifici 1, de construcció recent, tenen massa llum, cosa que dificulta la projecció i observació d'imatges. Passa el mateix a la sala de graus. Falten aules de mida petita per poder treballar en petit grup i per a seminaris. També faltarà espai per a aules d'estudi. Laboratoris generals i d'habilitats clíniques Tant els d'investigació com els de docència, en general, estan ben equipats, però s'ha de destacar que tant el material, el nombre com la capacitat dels laboratoris de docència del departament de CMB són insuficients. El laboratori d'habilitats clíniques està ben equipat de material docent, però actualment disposa d'instal·lacions i d'un local provisional, la qual cosa comporta moltes deficiències. Les instal·lacions de l'estabulari són provisionals. La seva situació actual és deguda a les obres de renovació pendents de completar a l'edifici 0. La sala de dissecció i l'osteoteca, que es troben en les mateixes condicions que fa vint anys han quedat pràcticament obsoletes, però es remodelaran amb les noves obres. Sales d'estudi La FMCS no disposa de cap sala d'estudi. Seminaris Són insuficients els dos seminaris que hi ha, en els quals s’imparteixen cursos de doctorat, cursos de postgrau, màsters i conferències. Despatxos per a professors El centre no disposa de despatx i espais per a tot el professorat.

90

INFRAESTRUCTURES DOCENTS ALS HOSPITALS UNIVERSITARIS La FMCS garanteix la formació dels estudiants de Medicina amb convenis amb institucions sanitàries, sobretot als tres hospitals docents universitaris, on els estudiants realitzen tot el segon cicle. :

L'Hospital Universitàri de Tarragona Joan XXIII (tercer nivell). Unitat Docent L'Hospital Universitari Sant Joan de Reus (tercer nivell). Unitat Docent L'Institut Pere Mata monogràfic de Psiquiatria

Cada una de les tres institucions té un perfil de gestió diferent. Totes disposen d'infraestructures i espais per impartir la docència teoricopràctica de segon cicle i també estan connectades a la xarxa informàtica general de la URV. Ambdues unitats docents pertanyen a hospitals de tercer nivell assistencial. A més, els estudiants realitzen pràctiques en altres institucions sanitàries de nivell assistencial diferent. Els responsables de la Unitat Docent de l'Hospital Universitari Sant Joan creuen necessari millorar la situació de les infraestructures docents i del personal administratiu i de suport a la docència. En aquest sentit, les seves necessitats són les següents : dues aules per a reunions amb grups de 10-15 alumnes, dues aules per a 40 alumnes, equipament audiovisual, canons de projecció a les aules, material clínic bàsic per treballar a l'hospital: uniformes, bates, material fungible i una plaça de personal administratiu dedicat exclusivament a l'organització docent. Els responsables de la Unitat Docent de Joan XXIII creuen necessari millorar les infraestructures docents: ampliar els vestidors, l'aulari i la sala d'estudis, disposar d'una aula informàtica, un canó de projecció audiovisual i biblioteca. A més, cal millorar les infraestructures d'investigació: ampliar el laboratori. Així mateix, necessita disposar de PAS administratiu a temps complet. El Deganat és comú i planifica i coordina les activitats acadèmiques d'ambdues unitats docents. El coordinador a cada unitat docent s’encarrega d’organitzar les pràctiques . La FMCS ha estat pionera en la incorporació de la xarxa extrahospitalària a la docència de pregrau. Diversos especialistes d'aquestes àrees són professors de la Facultat i els alumnes fan pràctiques en set centres d'atenció primària (CAP): quatre a Reus i els altres a la Granja, Bonavista i Valls. A més, altres centres associats, com l'Hospital Verge de la Cinta, a Tortosa; l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, a Tarragona, i el Pius Hospital, de Valls; així com alguns centres geriàtrics, garanteixen que els estudiants tinguin l'oportunitat de conèixer tots els àmbits sanitaris assistencials. L’any 2000 tant l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona com el Pius Hospital de Valls han estat considerats dins dels vint millors centres de l’Estat espanyol. INSTAL·LACIONS DE SERVEIS GENERALS DE LA URV A LA FMCS Secretaria Resulta petita per guardar tota la documentació que amb el temps genera la gestió dels expedients acadèmics. El disseny resulta molt incòmode a l'hora d'atendre els usuaris a la finestreta i hi ha barreres arquitectòniques. 91

Sala de graus Encara que no sigui molt àmplia i el disseny no sigui el més adequat per llegir tesis i fer oposicions de places de professorat, es considera acceptable. En el cas que algun membre de la comissió o el mateix opositor tingui una discapacitat que l'obligui a anar en cadira de rodes, no pot accedir a la tarima on es col·loquen els membres del tribunal ni a la pissarra per realitzar la prova. Biblioteca La biblioteca disposa d'un fons de documentació en suport de paper i informàtic molt considerable. Hi ha 5.153 títols de monografies, publicacions periòdiques (188 revistes vives; 205 revistes en arxiu, 105 altres publicacions -memòries, anuaris-), 97 CD-ROMS, 80 vídeos, 155 tesis doctorals, 156 revistes electròniques a text complet (62 títols Harcourt Health Sciences; 82 títols biomèdics Academic Press, 12 títols Editorial Emerald). La capacitat de la biblioteca és insuficient, sobretot en períodes d'exàmens. Té problemes de sorolls i de barreres arquitectòniques insalvables per accedir a les plantes inferior i superior. Espais culturals No n’hi ha cap. Restaurant cafeteria No n’hi ha cap. S’ha habilitat d'un petit espai provisional on hi ha màquines d’autoservei (cafè, pastes, aigua i refrescos). Residències, instal·lacions esportives i serveis assistencials No hi ha cap d'aquests serveis. La URV disposa d'una residència i una instal·lació esportiva a Tarragona. Malgrat això, una àmplia xarxa de serveis poden pal·liar la situació. Servei de reprografia Està cobert per una empresa externa contractada per la URV (Artiplan) i ofereix els serveis) amb atenció personal eficaç en un espai ubicat a la FMCS (planta –1). A més, hi ha tres equips de autoservei distribuïts a la biblioteca, departaments i edifici 1. A la Facultat, el funcionament del servei de reprografia és satisfactori. Però els horaris en època estival són insuficients, ja que es queda totalment sense servei a l'agost i qui necessita fotocòpies ha de sortir fora del centre, malgrat que és època de considerable activitat (serveis, investigació i gestió). Artiplan no cobreix les necessitats del professorat ni dels estudiants en cap dels hospitals universitaris, ja que no hi ha cap servei de reprografia ni equips de autoservei. D’altra banda, els preus haurien de ser més reduïts. Xarxa informàtica Tots els equips informàtics del centre estan connectats a una xarxa informàtica. Cada punt de la xarxa està commutat a Intranet ATMOSFERA global de la URV (10-100 Mbytes) i al seu torn a Internet a través de l'"anella científica", xarxa informàtica d'àmbit català que interconnecta universitats, centres d'investigació i hospitals. Gran part dels procediments de gestió acadèmica estan informatitzats (automatrícula, consulta de l'expedient, llistat de matriculats per assignatura i actes per al professor). Es poden consultar bases de dades bibliogràfiques des de qualsevol equip del centre connectat a la xarxa sense cost per a l'usuari.

92

D’aquí a molt poc temps, tots els membres de la Universitat podran disposar d'aquestes utilitats des de fora de la URV, a casa seva o en un altre lloc remot (projecte URV-NET). Aquesta infraestructura excel·lent ha d'incorporar sistemes que permetin de treballar a prova d'errors de connexió o en situacions d'inestabilitat del sistema. RECURSOS ECONÒMICS DE QUÈ DISPOSEN EL CENTRE, ELS DEPARTAMENTS I LES UNITATS DOCENTS Centre El centre disposa de 8 milions de pessetes. Aquesta quantitat, més la que el Vicerectorat d'Infraestructures concedeix cada any (4.060.000, any 2000) per cofinançar la compra de material docent, permet funcionar de forma insuficient. El cost que representa el manteniment de l'edifici, les instal·lacions, els equips docents, d'investigació, la neteja, l’aigua, el gas, etc., corre a càrrec de la URV. El centre no disposa de capítol I de pressupost. El CAI vol destacar que des de fa quatre anys la FMCS destina al voltant del 50% del pressupost de centre per millorar les seves infraestructures docents (equips audiovisuals i informàtics) cofinançadament amb la URV. Departaments Els departaments també disposen d'un pressupost propi més el que també reben del Vicerectorat per comprar infraestructures docents. A més, reben recursos econòmics en funció de serveis realitzats a través de convenis amb empreses, projectes d'investigació o fundacions. Els departaments disposen de capítol I i tenen capacitat per gestionar-lo. Existència i adequació de criteris explícits de la Facultat per avaluar les necessitats respecte a instal·lacions i recursos L'equip deganal valora les principals necessitats de la Facultat especialment aquelles que tenen a veure amb la millora de la docència, la gestió i la seguretat, sempre d'acord amb els directors de departament i la Junta de Facultat. La FMCS està immersa des de fa anys en un procés de rehabilitació de l'edifici antic per fases. En el disseny del projecte (instal·lacions i espais) participen plenament el centre i els departaments. La planificació del començament de les obres és una decisió de l'equip rectoral de la URV. Valoració de la dotació i ús de mitjans audiovisuals La dotació de sistemes de projecció audiovisual a la FMCS és molt correcta i ha de millorar-se a les unitats docents. Aquests sistemes s’utilitzen força a causa de l'especificitat i la importància de les imatges en l'ensenyament de Medicina. Per això, la Facultat hauria de disposar d'un servei i/o personal tècnic de suport per elaborar recursos audiovisuals propis, atendre les demandes del professorat en aquest tema i potenciar l'ús dels mitjans audiovisuals, telemàtics i altres recursos de suport a la docència (autoaprenentatge, simulació). Annexos documentals • Funcions, gestió i organització de les unitats docents, Guia de centre pàg. 28) • Capítol 2. Pressupost FMCS • Pressupostos departaments. Altres aportacions econòmiques

93

• Memòria anual Biblioteca FMCS 1999 i 2000 • Informe autoavaluació Biblioteca FMCS • Tipologia i convenis hospitalaris • Valoració infraestructures docents. Responsables Unitat Docent Hospital Joan XXIII • Valoració infraestructures docents. Responsables Unitat Docent Hospital Sant Joan • Acreditació Hospital Juan XXIII Top20 • Acreditació Pius Hospital de Valls Top20 • Audiovisual FMCS-hospitals docents universitaris • Informe de control de qualitat de l'empresa contractada per a la neteja de la FMCS

94

INSTAL·LACIONS I RECURSOS (CONCLUSIONS) La numeració no implica priorització dels continguts del text. PUNTS FORTS 1. Bon estat de conservació i neteja de les instal·lacions de la FMCS. 2. Pocs sorolls. 3. Bons sistemes i equipaments de seguretat nocturns. 4. Bona dotació de recursos audiovisuals a les aules, encara que falten algunes

aules per completar. 5. Bona dotació dels laboratoris de docència. 6. Bona dotació d'equips a les aules d'informàtica, tant en la de docència com en la

d'usuaris. 7. Qualitat del fons documental de la biblioteca. 8. Qualitat dels sistemes informàtics de gestió a la biblioteca. 9. Accés lliure i gratuït, per a professors i estudiants, a bases de dades

bibliogràfiques des dels despatxos del professorat, sala d'usuaris d'informàtica, aula d’informàtica i des de la biblioteca (pionera des de fa anys a oferir aquests serveis).

10. Localització cèntrica de la Facultat.

PUNTS FEBLES 1. Suport inadequat de personal (PAS i neteja) per realitzar activitats acadèmiques

en caps de setmana (formació de postgrau, congressos, formació continuada, màsters).

2. Accés principal de la FMCS clausurat perquè hi falta de personal de Consergeria. 3. Situació inadequada de la Consergeria actual, d'esquena a tots els accessos del

centre. 4. Problemes de seguretat en l'horari laboral. 5. Desconeixement del centre entre el personal de seguretat en horari nocturn. 6. Anys de convivència amb obres. 7. Millora del pla d'evacuació del personal en cas d'emergència i actualització de la

valoració de riscos als llocs de treball (mapa de riscos). 8. Acabament del pla de comunicació entre tots els membres de la Facultat

(professors, alumnes i PAS) i els centres docents assistencials (correu electrònic).

9. Grups de pràctiques massa per a la capacitat dels laboratoris, sobretot a segon i tercer per acumulació de diversos grups alhora.

10. Falta d’aules i/o espais per treballar en petit grup. 11. Falta d'espais comuns de relació (cafeteria, restaurant menjador) i falta d’aules i

espais per realitzar activitats extraacadèmiques. 12. Falta d'espais destinats a laboratoris de docència i investigació, sala d'estudis,

magatzem de reactius, aparells en desús i residus de laboratori. 13. Barreres arquitectòniques a biblioteca, aules 3101 i 3102, aula docent

d'informàtica, dutxes d'emergència dels laboratoris docents, sala de graus, aula multidisciplinària de pràctiques.

14. Retolació deficient a l'edifici 0. 15. Aïllament acústic de les finestres de la biblioteca insuficient, cosa que provoca

massa soroll per estudiar. 16. Falta de climatització a les aules d'obra nova (aules 3101 i 3102). 17. Dificultat d'accés al centre amb vehicle particular i d'aparcament. L'absència

d'una zona de càrrega i descàrrega als accessos dificulta el lliurament-recepció de paquets i material específic.

95

18. Falta d'un grup electrogen. 19. Falta una zona de pas "coberta" que comuniqui sense barreres arquitectòniques

l'edifici nou i el vell (0) i falta mobiliari al pati i zona de pas protegida de la pluja. 20. Falta de taulers d’anuncis d'informació específica.

Unitat Docent Hospital Joan XXIII (Tarragona) Punts forts • Qualitat docent. Punts febles • Infraestructura docent i mitjans audiovisuals limitats. Necessitats Falta dedicació del personal administratiu a 40 hores setmanals. Falta de zones d'estudi per als estudiants. Necessitat d’ampliar els horaris de biblioteca. Falta millorar la dotació audiovisual de les aules Falta servei de copisteria.

Unitat Docent Hospital Sant Joan (Reus) Necessitats Dues aules per a reunions amb grups de 10-15 alumnes. Dues aules per a 40 alumnes. Equipament audiovisual. Canons de projecció a les aules existents. Material clínic bàsic per treballar a l'hospital: uniformes, bates, material fungible,

etc. Una plaça de personal administratiu dedicat exclusivament a l'organització

docent.

96

9. RELACIONS EXTERNES PROJECCIÓ ACADÈMICA I SOCIAL DE LA TITULACIÓ La FMCS, a través del degà o del vicedegà encarregat de les relacions externes, participa en la Conferència Estatal de Degans de Facultats de Medicina (CNDFM) de manera assídua i activa. Per encàrrec d'aquest fòrum, la Facultat ha tingut una participació explícita i activa en la posada en marxa del Pla Cajal (per a la mobilitat d'estudiants), així com en el disseny i redacció del pla Virgili (per a la mobilitat de professorat), ambdós programes per a medicina en l'àmbit estatal. També s’ha encarregat de difondre ambdós programes a les facultats de Medicina de Portugal (CNDFM Porto, setembre 2000). El Pla Cajal ha estat el model de referència seguit per la CRUE per crear el programa Sicue, que facilita la mobilitat d'estudiants de totes les llicenciatures i diplomatures. En aquest sentit, per encàrrec de la CNDFM, la FMCS ha elaborat també la base de dades Seneca 2000 amb la informació bàsica de les 27 universitats estatals que tenen Facultat de Medicina per als coordinadors del programa Cajal de mobilitat acadèmica. Es convoquen 3-4 reunions anuals, habitualment a Madrid i una reunió anual de coordinadors del pla Cajal/Sicue-Seneca. La FMCS també assisteix a les reunions anuals de l'AMSE, un altre fòrum específic que reuneix els degans de Medicina de tot l'àmbit europeu. L'intercanvi d'idees i experiències, i la participació en discussions sobre les directrius generals de la formació mèdica a Europa sens dubte no només enriqueixen, motiven i formen les persones que hi van sinó que a més projecten el centre en l’àmbit europeu. S’organitza una reunió anual en alguna ciutat europea. Al llarg dels últims quatre anys en els quals s'han posat en marxa les relacions internacionals de la FMCS, no ha estat senzill donar-se a conèixer externament amb la referència de l'epònim que encunya la Universitat des de fa tan sols vuit anys (Rovira i Virgili). Com que no es tracta d'una referència geogràfica, el cert és que existeix un cert grau de dubte per situar-la i certa confusió quant al caràcter públic o privat de la nostra institució. Per això resulta del tot necessari la promoció constant d'activitats i accions encaminades a mantenir i millorar la projecció exterior. La FMCS va iniciar la posada en marxa del programa Sàcrates-Erasmus de mobilitat acadèmica el curs acadèmic 1998-99 amb la Universitat de Lieja (Bèlgica) per a estudiants de Medicina. Des de llavors el gran esforç i la tasca activa per millorar l'oferta d'intercanvis acadèmics s'han concretat en un progressiu increment de centres de destinació i una participació creixent d'estudiants en aquest programa. Per al curs 2001-02, el 10% de tota la mobilitat Sòcrates-Erasmus de la URV correspon a estudiants de la FMCS.

Universitats de destinació Mobilitat d'estudiants (en ambdós sentits)

Nre. total

mesosLieja (Bèlgica) 2 Medicina 6 m Pàdua (Itàlia) 2 Medicina

2 Fisioteràpia 6 m 6 m

Joseph Fourier (França) 2 Medicina 6 m Escola de Fisioteràpia de Grenoble (França) 2 Fisioteràpia 11 m Göteborg (Suècia) 2 Medicina 6 m Mòdena i Regió Emília (Itàlia) 2 Medicina 6 m

97

Uppsala (Suècia) 2 Fisioteràpia 6 m Viena (Àustria) 2 Medicina 6 m

La participació de la FMCS en la xarxa temàtica MEDNET (Medical Education an Tematic Network) ha facilitat força els contactes entre coordinadors no només per preparar i/o renovar acords bilaterals sinó per facilitar la coordinació de la mobilitat acadèmica així com concensuar solucions per resoldre els problemes habituals de la mobilitat d'estudiants. Així mateix, la FMCS continuarà participant en la segona fase d’aquest projecte europeu, MED-NET2, recentment aprovat per la Comissió Europea. Es convoca una reunió anual en alguna ciutat europea. La transcendència d'aquesta participació activa de la FMCS en la posada en marxa del programa Sòcrates-Erasmus i del sistema de crèdits ECTS en fòrums europeus, es va traduir en una invitació de la presidència de l’INNER CIRCLE OF ECTS (Jean-Pierre Wauters) a la reunió anual amb els representants de la DGXXII a Brussel·les (1999). L'any següent, la FMCS va ser formalment convidada i acceptada a formar part de l’lINNER CIRCLE OF ECTS, grup pioner de 25 facultats de Medicina europees que el 1992 va posar en marxa el programa Sòcrates-Erasmus amb el sistema de crèdits ECTS. Ja s'han firmat acords bilaterals amb integrants d'aquest grup. Es convoca una reunió anual en alguna ciutat europea. A més, la FMCS ha posat en marxa també i ha impulsat la participació dels estudiants en altres programes de mobilitat acadèmica: el DRAC, de mobilitat acadèmica entre universitats dels Països Catalans; el programa de beques URV per a la realització de pràctiques a l'estranger durant l'estiu, i l’INTERCAMPUS de l'AECI (Agència Estatal de Cooperació Internacional), de mobilitat acadèmica amb universitats d'Amèrica Llatina. Cal destacar que els estudiants de Medicina organitzen a través de l’AECS (Associació d'Estudiants de Ciències de la Salut) i l’IMFSA (Associació Internacional d’Estudiants Estrangers de Medicina) pràctiques o investigació durant un mes de l'estiu en altres centres del món, excepte Oceania, i hi participen de manera activa. La promoció perquè els estudiants participin en programes de mobilitat inclou diverses accions, per exemple, una sessió informativa específica que s’organitza durant el mes de desembre. Això facilita que els alumnes procedents d'altres zones puguin utilitzar les vacances de Nadal per analitzar amb temps i amb la seva família la informació rebuda (annex: PPT sessió). Entre gener i febrer els estudiants presenten les sol·licituds i es resolen. Després es convoquen entre 3-4 reunions per preparar i organitzar conjuntament la mobilitat acadèmica. En una d'aquestes sessions es reuneixen els estudiants que van utilitzar i que utilitzaran programes de mobilitat, en una altra es tracten aspectes burocràtics –documentació personal i acadèmica, matrícula, visats, vacunacions i assegurances (responsabilitat civil, cobertura sanitària–, etc. A més, al llarg de tot el curs acadèmic els estudiants disposen d'una doble acció tutorial, una d’electrònica i una altra de personalitzada, dos dies la setmana (dimarts 12-14 . i dijous 16-18 h) i des del curs actual 2000-01, la FMCS té un estudiant becari de relacions internacionals (BRI) per col·laborar en la promoció i informació de la mobilitat acadèmica.

98

Al llarg de la breu experiència i participació en programes de mobilitat acadèmica, els estudiants han demostrat espontàniament i de diferents maneres un elevat grau de satisfacció i enriquiment acadèmic i personal (vegeu fonts documentals). Pel que fa a la relació entre la FMCS i el Col·legi de Metges Provincial de Tarragona, és totalment esporàdica. No hi ha cap tipus de vinculació institucional reglada. Quant a la relació entre la FMCS i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) iniciada fa uns anys, permet la convocatòria d'avaluacions i proves presencials a Reus, a les dependències del centre. La relació entre la FMCS i l'Ajuntament de Reus ha variat al llarg d'aquests últims anys. Avui dia són habituals els contactes entre els màxims representants d'ambdues institucions. La Facultat ha donat a conèixer les seves necessitats i activitats científiques a través de reunions i mitjançant el lliurament de documentació. En aquest sentit, la FMCS ha proposat crear un minicampus proper al centre, ha sol·licitat solucions a la dificultat d'aparcament i a la senyalització de la FMCS. També manté relacions amb altres entitats ciutadanes com la Cambra de Comerç. Les aportacions econòmiques i infraestructurals d'aquesta entitat local van permetre fa vint anys la consolidació de la FMCS a Reus. Les estretes relacions entre la FMCS i la Fundació Reddis han fructificat en diverses aportacions econòmiques que li van permetre millorar les infraestructures docents al principi (aula informàtica de docència, sistemes de projecció audiovisual), subvencionar becaris d'investigació després i ara formar part de la Fundació IRCIS per promocionar i potenciar la investigació als hospitals universitaris de Reus (HSJ i IPM). El percentatge d'alumnes estrangers a la URV és molt baix (0,23%, any acadèmic 1999-2000). Amb relació ales altres 48 universitats públiques de l'Estat, ocupa la sisena posició per la cua, en contraposició al 6,08% d'estrangers matriculats a la UAM, el més important. Durant els sis últims anys acadèmics, es detecta un increment progressiu d'estudiants estrangers, sobretot procedents de països no comunitaris (1,03%, mitjana estatal; 0,64%, mitjana a Catalunya) (segons dades públiques MEC/Consell d'Universitats). PROJECCIÓ CIENTÍFICA Excel·lent producció i qualitat científica. Vegeu capítol d’"Investigació" al final de l'autoinforme. Fonts informatives: OTRI URV, Fundació URV, grups d'investigació FMCS. SERVEIS A LA SOCIETAT Excel·lent grau de participació i satisfacció dels matriculats a l'Aula d'Extensió Universitària, activitats docents organitzades per a la tercera edat. A més, el clima de la trobada entre generacions a la Facultat és excel·lent. Alt reconeixement de la Facultat com a impulsora de la millora de la qualitat assistencial local. La FMCS contribueix a la prestació de serveis a la societat en diversos àmbits del sistema sanitari i beneficia la població a la qual ha de servir : Control de qualitat de les aigües del litoral català, activitat realitzat per la Unitat

de Microbiologia FMCS amb contracte amb la Generalitat de Catalunya.

99

Protecció radiològica, activitat realitzada per la Unitat de Física Mèdica, inclosa en els serveis generals de la URV.

Avaluació de riscos sobre la salut per contaminants ambientals, activitat realitzada per la Unitat de Toxicologia.

Identificació i tractament de fongs oportunistes, activitat realitzada per la Unitat de Microbiologia, considerada centre de referència estatal i internacional.

Assajos clínics als hospitals universitaris. Aquests serveis es realitzen amb el personal, equipament i recursos dels departaments de la Facultat. Fonts documentals • Informes estudiants Sòcrates-Erasmus visitants • Informes estudiants Sòcrates-Erasmus FMCS • Acords bilaterals programa Sòcrates-Erasmus • Informe mobilitat real d'estudiants • Informació programes de mobilitat acadèmica actius a la FMCS • Projecte Med-Net2 • Annex: Inner circle of ECTS • Informe organitzadors Aula Extensió Universitària URV-FMCS Reus • Informe alumnes tercera edat Aula Extensió Universitària URV-FMCS Reus • Informe OTRI URV • Informe Fundació URV • Informe Fundació IRCIS • Annex grups d’investigació FMCS ( .urv.es/grec)http://www

100

RELACIONS EXTERNES (CONCLUSIONS) La numeració no implica priorització dels continguts del text. PUNTS FORTS 1. Promoció de la participació en programes de mobilitat acadèmica. 2. Bona participació de l'alumnat en tots els programes de mobilitat acadèmica

posats en marxa. 3. Excel·lent grau de satisfacció per la formació acadèmica rebuda entre els

estudiants Sòcrates-Erasmus. 4. Representació regular de la FMCS a la Conferència Estatal de Degans de

Facultats de Medicina, en fòrums d'educació mèdica estatals (SEDEM) i europeus (AMSE, MED-NET, Inner Circle of ECTS-Medicine).

5. Posada en marxa el pla Cajal el curs acadèmic 1998-99 a càrrec de la FMCS. Es tracta del primer programa de mobilitat estatal per a estudiants universitaris específicament de Medicina., impulsat per la Conferència Estatal de Degans de Medicina. Aquesta iniciativa ha donat lloc a l'actual programa Sicue i al finançament d'aquest tipus de mobilitats (beques Sèneca).

6. Aportacions econòmiques del pla de beques sèneca (50.000 PTA/mes i 15.000 per al desplaçament) des del curs acadèmic 1999-2000.

7. Participació de representants de la FMCS en el disseny i la implantació estatal del Pla Cajal-Sicue-Sèneca. Actualment treballen en el Pla Virgili, programa de mobilitat específic per al professorat de Medicina, proposat recentment i acceptat pel president del Govern estatal (21-02-2001) que s’ha de posar marxa el curs acadèmic 2001-02.

PUNTS FEBLES 1. Poca participació del professorat en programes de mobilitat acadèmica, sobretot

a causa de la doble dependència Universitat-institució sanitària. 2. Aportacions econòmiques insuficients de les beques Sòcrates-Erasmus (15.000-

20.000 PTA/mes).

101

10. MECANISMES DE MILLORA DE LA QUALITAT Mecanismes de satisfacció No existeix cap mecanisme sistematitzat que detecti i avaluï periòdicament el nivell de satisfacció dels usuaris vinculats a la institució. De forma habitual, tant els estudiants com el professorat i el personal d'administració i serveis canalitzen el grau de satisfacció-desavinença o manifesten les necessitats a través de les reunions de Junta de Centre o les comissions delegades i/o consells de departament. El Deganat ha començat a sistematitzar mecanismes formals de contacte amb els exalumnes, per correu postal, per conèixer-ne la incorporació al món laboral i les sortides professionals. Mecanismes de millora de la qualitat El Pla Estratègic de Qualitat de la URV permet que tant el centre com els departaments promoguin i pactin amb el Rectorat plans concrets d'actuació per a la millora de la qualitat de la docència a l'inici de cada curs acadèmic. En finalitzar l'any acadèmic els responsables envien al Rectorat informes sobre els resultats obtinguts. El pla institucional de millora d'infraestructures docents (cofinançat URV-centres i departaments) ha permès a la FMCS moltes millores. En aquest sentit, des de fa quatre anys hi dedica el 50% del pressupost del centre. D'altra banda, cada semestre, a través del pla institucional d'avaluació del professorat, el Rectorat passa enquestes a l'alumnat per avaluar els professors. Els resultats globals d'aquesta avaluació s’envien als directors de departament i els resultats individuals, a cada professor avaluat. A la Facultat alguns docents valoren la metodologia pedagògica emprada i continguts impartits mitjançant enquestes al seu alumnat. El resultat final de l'actual procés d'avaluació de la titulació serà tingut en compte en la reforma del pla d'estudis. En conjunt, pot dir-se que a la URV hi ha un clima favorable a la millora continuada. FONTS DOCUMENTALS:

• Pla Estratègic de Centre i Departaments • Enquesta de valoració del professorat i resultats

102

PUNTS FORTS Y PUNTS FEBLES (resum) La numeració no implica priorització dels continguts del text.

a) EL PROCÉS INICIAL

INICI I DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS D'AUTOAVALUACIÓ

PUNTS FORTS 1. Bona representativitat dels membres del comitè avaluador intern (CAI). 2. El CAI inclou membres amb capacitat d'acció i reacció. 3. Clara responsabilitat de cada membre del comitè intern amb assignació de temes idònia, segons

perfil. 4. Dedicació i esforç realitzat pels membres del CAI, malgrat l'escàs temps disponible. 5. Bona predisposició per incorporar-hi els punts de vista de tots els representants. 6. Afegiment d’ informació de metodologia d'avaluació recollida en fòrums temàtics europeus i de

processos d'avaluació d'altres titulacions dins de l'àmbit estatal, dins i fora de la URV. 7. Valoració positiva de l'ajuda logística i metodològica rebuda de l’Agència de Qualitat del Sistema

Universitari de Catalunya i del Gabinet Tècnic del Rectorat (GTR) de la URV. 8. Bona predisposició dels col·lectius de la FMCS per fer aportacions a l'autoinforme mitjançant

entrevistes (notable assistència del PAS i dels estudiants representants). PUNTS FEBLES

1. Calendari inadequat d'inici del procés, a meitat del curs acadèmic. 2. Falta de suport metodològic per recollir i analitzar dades, així com per dissenyar les enquestes de

manera correcta. 3. Escassa orientació dels objectius a prioritzar per elaborar un autoinforme. 4. Una vegada identificats els problemes, el CAI es pregunta sobre la capacitat de resolució. 5. Escassa assistència a les sessions informatives generals a l'inici del procés (menys de 10

assistents). 6. Baixa resposta a l'enquesta de validació de l'autoinforme (62 lliuraments).

b) PROCÉS D'AVALUACIÓ INTERNA DE LA TITULACIÓ

1. CONTEXT INSTITUCIONAL

PUNTS FORTS 1. Nivell de qualitat i desenvolupament de tasques docents i investigadores del personal del centre,

tot i que va iniciar la singladura l'any 1977 a partir de zero. 2. Importància del professorat amb vinculació al sistema sanitari, la qual cosa contribueix a definir un

perfil d'estudiant amb un gran entrenament en les habilitats clíniques pròpies de la professió mèdica.

3. Impacte sobre l'estructura i assistència sanitària de la província. Els estudis de Medicina a la província de Tarragona han contribuït a millorar l'oferta i la qualitat de l'assistència sanitària a tots els ciutadans i visitants de la demarcació.

4. Xarxa important de centres sanitaris que garanteix una docència pràctica excel·lent: dos hospitals universitaris, un institut monogràfic de psiquiatria, set centres d'atenció primària i tres centres hospitalaris associats.

5. Compromís institucional clar i explícit amb el desenvolupament de plans de qualitat.

PUNTS FEBLES 1. Preocupació per l'expansió de la FMCS, que limita i condiciona les potencialitats docents i

d'investigació del centre. Es diferencia d’altres institucions universitàries públiques catalanes perquè els recursos econòmics de les quals per alumne són molt superiors als nostres.

2. Context institucional actual, que exigeix al professorat vinculat dedicació amb excel·lència, en diversos àmbits, assistencial, docent, investigador i gestor.

3. Suport tecnicoadministratiu per a tasques de gestió insuficient tant a la Facultat com als hospitals docents universitaris.

4. Necessitat d'incrementar l'adequació de les institucions sanitàries a la docència de pregrau. 5. Necessitat d’incrementar la sensibilització als gestors universitaris de l'especificitat d'una facultat

de Medicina i, per tant, aplicar-hi indicadors específics per calcular plantilles de PDI i PAS o 103

comprendre necessitats específiques com flexibilitat d'horaris i accés al centre, programació de subministrament elèctric i climatització adequada a les esmentades especificitats (per exemple, a la recepció de cadàvers).

6. Falta de serveis generals propis d'un centre universitari dins o a la vora de la FMCS (residència universitària, cafeteria menjador universitari, instal·lacions esportives).

7. Pocs d'indicadors per avaluar la qualitat de la docència impartida i el reconeixement del professorat. A més, escàs reconeixement de la millora i innovació docent, tot i que se n’ha fet per a les activitats d'investigació.

8. Vinculació de places docents a hospitals universitaris: peculiaritat de les facultats de Medicina, dinàmica no està exempta de dificultats.

2. METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ DE LA TITULACIÓ (CONCLUSIONS)

PUNTS FORTS

1. Increment anual constant de la nota de tall que dóna accés a la formació de Medicina en la FMCS.

2. Excel·lent relació de la FMCS amb centres de secundària a través de la plataforma URV-secundària.

3. Jornada de Portes Obertes encaminada a millorar la demanda del nostre centre en primera opció. 4. Disseny i edició de material informatiu propi FMCS (imatge corporativa adequada), fullets

audiovisuals, sessions informatives. 5. Promocions de llicenciats de Medicina de la FMCS capaces de respondre a les actuals i futures

necessitats de la societat, no només per la constant actualització i nivell científic dels docents, sinó per l'ampli aprenentatge d'habilitats que caracteritzen els nostres llicenciats una vegada superat el pla d'estudis, molt variat i ampli de contingut.

6. Bons resultats en la superació de les proves MIR (el 80% obtenen plaça de formació d'especialitat o de MFYC entre la primera i segona convocatòria a la qual es presenten), la qual cosa col·loca la FMCS en una bona posició respecte als resultats d'altres facultats de Medicina.

PUNTS FEBLES

1. Circumstàncies externes a la Facultat i als plans d'estudis de Medicina fan que l'obtenció del títol no capaciti els llicenciats per exercir la professió en l'àmbit públic sanitari. En aquest sentit, el MSC limita l'accés de titulats en l'àmbit estatal a través de les proves selectives MIR/MFYC.

2. Dades dels resultats MIR no faciliten el seguiment de la inserció laboral dels seus llicenciats. L'informe MIR-FMCS és un fet puntual per poder donar-hi resposta.

3. Cap tipus de seguiment dels exalumnes i llicenciats, encara que la FMCS disposa de certa informació dels exalumnes que treballen en centres sanitaris de la província (annex: exalumnes).

4. Caiguda demogràfica: previsió d’una disminució de la demanda universitària en un 10% en els pròxims cinc anys.

3. PERFIL I PROGRAMA DE FORMACIÓ (CONCLUSIONS) PUNTS FORTS 1. Objectius generals de la titulació clars i ben definits. 2. Objectius de la titulació ben documentats i compleixen objectius estatals", objectius institucionals,

directrius europees i característiques específiques de la formació mèdica. 3. Objectius publicats a la Guia docent del centre (format paper i a Internet), de domini públic i

formen part del document del nou pla d'estudis aprovat per Junta de Centre i Consell d'Universitats.

4. Alt percentatge de docència pràctica a primer i segon cicle. 5. Previsió del disseny del pla d'estudis:

• Alt percentatge de continguts docents a impartir de manera integrada i multidisciplinària a primer i segon cicle.

• Integració dels continguts de la matèria troncal II entre les àrees d'Anatomia, Fisiologia, Histologia i Bioquímica.

• Coordinació entre Medicina Cirurgia i les àrees d'Anatomia Patològica, Farmacologia, Microbiologia i Radiologia i Medicina Física en el context d'una Comissió de Matèria Troncal IX, basada en la participació a nivell de crèdits pràctics (seminaris d'imatge, etc.) i teòrics.

6. Bon coneixement del cos humà en condicions de salut i malaltia amb l’estudi individual d'aparells i sistemes de l'organisme, així com de la integració i adaptació del cos humà a les diferents condicions de vida que dicta el medi ambient en diferents zones del planeta.

104

7. Formació clínica integrada (FCI) basada en la rotació clínica interserveis hospitalaris i atenció primària. Matèries implicades:: VIII, IX, X, XI i XII i impartida el sisè any de l'itinerari curricular.

8. Excel·lent oferta de centres hospitalaris per fer les pràctiques clíniques (dos hospitals universitaris de tercer nivell, un hospital universitari monogràfic de psiquiatria i tres hospitals associats).

9. Pla d'estudis pioner en la incorporació de la xarxa assistencial extrahospitalària a la formació de pregrau (set centres d'assistència primària).

10. Introducció de l'ús de noves tecnologies i sistemes d'obtenció i digitalització d'imatges.

PUNTS FEBLES 1. Habilitats clíniques bàsiques no ben definides, reflex del dèficit de les directrius generals. 2. Nombre total de crèdits (540). 3. Circumstàncies externes (RD1995) i posteriors a l'aprovació i posada en marxa del pla d'estudis fan

que l'obtenció del títol no capaciti per exercir la professió de metge en l'àmbit públic sanitari del nostre país. El MSC limita l'accés de titulats al món laboral a través de les proves selectives MIR/MFYC.

4. Falta de continguts docents d'ètica biomèdica, medicina pal·liativa, tècniques de comunicació oral i escrita, i idiomes de la UE en el nou disseny curricular

4. DESENVOLUPAMENT DEL PLA D'ESTUDIS

PUNTS FORTS 1. Dimensions del centre, perfil del professorat i gran tasca d'organització docent en grups reduïts

fan que la relació alumne/professor sigui excel·lent, molt sincera, estreta i profitosa. 2. Molt de suport del centre i molta promoció a la mobilitat d'estudiants. Anualment el nivell de

participació en els diferents programes s'incrementa, especialment a sisè, per cursar assignatures clíniques en altres universitats europees i espanyoles, amb informes acadèmics altament satisfactoris.

3. Introducció de noves tècniques d'avaluació innovadores, com l’ACOE, valoració de pacients estandarditzats i tècniques amb maniquins, molt més sensibles per avaluar aspectes que difícilment poden valorar-se amb els mètodes tradicionals d'avaluació test o prova escrita (capacitat de comunicació, orientació clínica, entrevista clínica, aspectes humans, consol, ètica, relacions interprofessionals, etc.).

4. Estudi recent sol·licitat per la FMCS al MSC (annex: informe MIR/MFYC del MSC 2000): confirmació dels bons resultats dels nostres llicenciats en les esmentades proves. Aquest estudi ratifica que el 80% dels presentats obtenen plaça entre la primera i segona vegada que es presenten i que, en conjunt, els resultats situen la FMCS una mica per sobre de la mitjana amb relació a la resta de facultats de Medicina.

5. Examen amb malalts simulats: reflecteix també un molt bon posicionament dels nostres estudiants respecte a altres facultats de Medicina catalanes que realitzen aquesta prova exactament i amb els mateixos pacients.

6. Oferta de matèries optatives del centre: encara que insuficient per a primer cicle, junt amb l'organització d'assignatures de lliure configuració, permet completar i enriquir la formació de l'estudiant amb les activitats reglades següents que s'ofereixen cada curs: • La formació humanística (Escolta Activa, Elements per a la Millora de la Pràctica Clínica,

Bioètica). • Introducció a noves tecnologies (Informàtica Mèdica, Anàlisi d'Imatge: Aplicacions

Diagnòstiques) • Introducció a noves especialitats (Medicina Nuclear Clínica, Medicina de l'Esport, Cirurgia de

Trasplantaments, Psiquiatria Infantil, Medicina d'Urgències, Drogodependències, Biomecànica Clínica)

• Introducció a tècniques biomèdiques (Tècnica Anatòmica, Tècniques de Microscòpia, Diagnòstic Citològic, Tècniques Quirúrgiques)

• Idiomes (Anglès mèdic bàsic, Anglès científic) • Sistema sanitari i gestió (Introducció al Sistema Sanitari, Informació i Gestió dels Pacients)

7. Promoció de la participació en programes de mobilitat acadèmica. 8. Organització freqüent de cicles de conferències per als estudiants, amb gran èxit de participació.

Alguns temes recents han estat: “Alguns aspectes de la medicina a Àfrica”, Jornades de Neurobiologia, Eutanàsia, celebració del centenari del descobriment dels raigs X, I Jornades d'Investigació d'Estudiants de Medicina (aquest congrés estatal va ser iniciativa dels estudiants de la FMCS.)

9. Variabilitat en la metodologia docent emprada pel professorat. 10. Elevat contingut de sessions pràctiques de caràcter experimental.

105

11. Impartició de docència a primer i segon cicle per part de personal docent d'ambdós Departaments, CMB i MiC.

12. Esforç realitzat per integrar continguts docents a primer cicle. 13. Bons resultats obtinguts a les proves selectives MIR/MFYC dels llicenciats de la FMCS. (annex:

estudi MIR FMCS del MSC). 14. Organització d'activitats acadèmiques que milloren el coneixement d'idiomes (anglès mèdic,

anglès científic), noves especialitats mèdiques (medicina nuclear), l'exercici de la professió mèdica en programis de cooperació –ONG– (alguns aspectes de la Medicina a Àfrica), jornades de bioética i cursos d'ètica a la Universitat d'Estiu.

15. Posada en marxa durant el curs 2000-01 d’accions per establir un pla d'acció tutorial a l'alumnat i crear la figura del tutor, prevista en el nou pla d'estudis.

PUNTS FEBLES

1. Arran de la reforma del pla d'estudis (1992), posada en marxa progressiva d’un currículum integrat, si bé no s'ha dut totalment a terme, segons el que preveu el disseny curricular, sobretot en el segon cicle formatiu.

2. No definició dels objectius d'aprenentatge de la formació pràctica de segon cicle i a quart i cinquè no aplicació de mètodes d'avaluació que garanteixin d'una manera seqüencial l’adquisició correcta de les esmentades habilitats per part de l'estudiant.

3. No reducció de continguts de docència en una part del professorat amb relació al pla antic, tal com preveu la nova estructura curricular de pla nou i més aviat al contrari, els ha incrementat.

4. Forta tendència dels sistemes d'avaluació tipus test de resposta múltiple orientats cap a l'examen MIR, ja fins i tot des de primer cicle, i una pràctica absència d'exàmens orals (molt comuns en altres països europeus). Amb això s'accentua que l'estudiant perdi progressivament l'habilitat de redactar/comunicar sintèticament un tema.

5. Mínima oferta de matèries optatives a primer cicle. 6. Grups de pràctiques massa nombroses per a la capacitat dels laboratoris. 7. Inexistència d'una setmana blanca prèvia als exàmens al calendari acadèmic de la URV. 8. Continguts docents propis de segon cicle s’imparteixen a primer cicle. Aquesta sobrecàrrega

lectiva, junt amb alguns continguts no pertinents, comporta un considerable nivell de fracàs acadèmic al final del primer cicle.

9. Falta de PAS de suport a la docència. 10. Cursos senars són dificultosos, segons els estudiants. 11. Poques activitats docents en què l'alumne aprengui a treballar en grup i sigui avaluat en equip. 12. Inexistència de recursos docents per a l'alumnat a la pàgina web de la FMCS. 13. Falta informació als estudiants sobre les sortides professionals alternatives al sistema MIR/MFYC. 14. Taxa de graduació notablement inferior al nombre d'estudiants que comencen a primer curs. La

principal causa és el trasllat d'estudiants cap a altres centres (curs acadèmic 2000-01, 36 trasllats; receptors principals: UAB i UB).

5. ALUMNES

PUNTS FORTS 1. Fàcil comunicació i convivència, facilitades pel fet de ser una facultat petita, tant entre l’alumnat

com entre alumnat i professorat. 2. Situació privilegiada, al centre de Reus, que facilita tant el transport com la possibilitat de disposar

d'altres serveis de la ciutat. Hi ha discrepàncies en aquest punt. 3. Gran prestigi tant de la Facultat com els Hospitals de les corresponents unitats docents en l'àmbit

estatal. 4. Eficiència del servei de Biblioteca (punt en què coincideix tot l'alumnat). 5. Participació activa dels estudiants en els diferents òrgans de representació 6. Instal·lacions impecables de la Facultat gràcies al servei de neteja. 7. Procés de captació de l'alumnat basat sobretot en la jornada de portes obertes. Aquestes

jornades es milloren cada any i permeten mostrar les potencialitats de la Facultat. 8. Sessió informativa als nous alumnes molt profitosa, ja que permet explicar les assignatures, els

blocs d'optatives i oferir altra informació. 9. Tracte personalitzat de l'alumne al servei d'automatrícula, amb hora concertada. L’estudiant pot

prendre's el temps que necessita per realitzar una qüestió tan important com és la matrícula de les assignatures. A més té a la seva disposició personal encarregat que li resol els dubtes que es puguin plantejar.

10. Web de la URV: inclou l'oferta de crèdits de lliure elecció, perfectament detallada amb temari, horaris, professors, adreces, que ajuda considerablement que l’alumnat es confegeixi l'itinerari curricular.

106

11. D’incorporació recent, el procés d'automatització dels crèdits de lliure configuració realitzats per l'alumnat al mateix centre.

12. Disposició des del principi de curs dels horaris de les classes i de les programacions anuals dels exàmens (agenda acadèmica) i documentació sobre les normatives i procediments de gestió acadèmiques de la URV (Guia de l'estudiant).

13. Pràctiques ben organitzades en gairebé totes les assignatures, encara que de vegades poden sorgir problemes amb el nombre d'alumnes, de professors encarregats o d'espai.

14. Impartició de les assignatures majoritàriament utilitzant els últims mitjans didàctics a l’abast del professorat.

15. Aules i laboratoris ben condicionats i preparats per a la realització de les activitats, encara que l'excés d'alumnes de vegades pot empobrir el rendiment de les pràctiques.

16. Generalment, bona correlació entre el programa explicat en classe i el que s'exigeix en els exàmens.

17. A partir del segon cicle, incorporació de l’alumnat al col·lectiu hospitalari, cosa que facilita la posterior integració al món laboral.

18. Èxit de participació i realització en els sistemes d'intercanvi amb universitats estatals i estrangeres, tant durant el curs com a l'estiu.

19. Horari de les classes de les assignatures organitzat correctament, d'una forma compacta però no carregosa.

20. Pla d'estudis de cada assignatura tipificat, encara que hi ha petites llacunes en algunes assignatures quant a programa i avaluació.

21. En general, avisos a l'alumnat (dates i notes d'exàmens, horaris de pràctiques, etc.) ben anunciats i no és difícil trobar-los, encara que de vegades la falta d'espai es fa notar.

22. Bona dotació d'equips i recursos informàtics a disposició dels alumnes (aula docent, aula d'usuaris, aula multimèdia a la biblioteca).

23. Facilitat per utilitzar les infraestructures del centre per realitzar activitats organitzades pels estudiants.

24. Preferent situació i dotació de la delegació d'estudiants (sala de reunions, despatxos, equips informàtics i dos becaris, BACU i BRI).

25. Associació d'Estudiants de Ciències de la Salut (AECS): bon punt de referència per a l'alumnat. Hi ha discrepàncies en aquest punt.

26. Borses de Treball i Habitatge molt desenvolupades i aconsegueixen que l'alumne interessat pugui trobar feina i casa quan ho necessiti.

27. Bon funcionament del sistema de beques d'estudis, que permet aconseguir ajuts econòmics en aquells casos en els quals són necessàries.

28. Bona funció del Servei d'Esports, malgrat la pobra oferta a Reus.

PUNTS FEBLES 1. Falta d’una superfície prou àmplia per a instal·lacions com ara zones esportives, lúdiques, servei

de cafeteria perquè la Facultat es troba al centre de Reus. 2. Poca oferta de crèdits de lliure elecció i poca unificació de criteris en l’avaluació. Passa el mateix

amb les assignatures optatives. El nombre requerit d'ambdós tipus de crèdits és molt elevat. 3. Diferència entre unitats docents d’oferta de crèdits de lliure configuració. 4. No impartició de matèries optatives i alguna d'obligatòria de segon cicle en ambdues unitats

docents, només en una. 5. Obligació dels estudiants a desplaçar-se d'una unitat docent a l'altra. 6. Horari d'atenció de Secretària insuficient o inadequat. Només està obert una tarda a la setmana i

al matí els alumnes fan pràctiques als hospitals o laboratoris, per tant no hi poden anar. De vegades es formen llargues cues que se solucionarien si s'obrís una altra finestreta.

7. Poca unificació en el reconeixement de crèdits lliures d'activitats no universitàries com poden ser títols d'idiomes, música, etc. i canvi en els criteris del Rectorat. Els alumnes agrairien una llista de les activitats que es reconeixen com crèdits i de les característiques i supòsits.

8. Algunes assignatures impartides per massa professors, la qual cosa crea una sensació de confusió en comptes de la unitat que seria més apropiada. Hi ha discrepàncies en aquest punt.

9. Préstecs de la biblioteca retallats aquest curs: els préstecs de cap de setmana han passat a préstecs de nit i això ha reduït el nombre de llibres disponibles.

10. Assignatures amb un pes de dedicació acadèmica que no es correspon amb el pes lectiu. D'altra banda, les pràctiques tenen poc pes específic en la qualificació global de determinades assignatures.

11. Assignatures de caràcter suposadament formatiu no indispensables per obtenir el títol universitari i requereixen molt temps d'estudi. Per exemple, Salut i Medi Ambient. Integració i Fisiopatologia del Desenvolupament. Els estudiants suggereixen que es reestructurin a l'apartat anterior.

12. Incompliment ocasional de les hores de tutories i atenció a l'alumnat.

107

13. Redacció no prou clara dels exàmens massa sovint, la qual cosa repercuteix directament en la nota final de l'assignatura.

14. Mal repartiment de les assignatures en l'itinerari de la Facultat. Hi ha cursos sobrecarregats de matèria (primer, tercer i cinquè), mentre que d'altres (segon, quart i sisè) són bastant més lleugers. Probablement seria possible repartir certes assignatures d'una altra manera, per uniformar el pes lectiu de cada any.

15. Grans diferències de criteris, tant en la metodologia d'exàmens com en els criteris de puntuació, entre les dues unitats docents en les quals s’imparteix el segon cicle de la carrera.

16. Bona distribució de l'horari de les pràctiques de les assignatures, però forats buits a l'horari de l'alumne que s’evitarien amb una simple repassada.

17. Millora de la distribució horària de les pràctiques: no cal adjudicar, per exemple, tres hores a una pràctica que dura amb prou feines una hora.

18. Taulers d'anuncis propis de l'alumnat sense lloc propi i el sistema que s'adopta sol ser caòtic. 19. Conveniència d’alguna altra xerrada als nous alumnes, en què podrien participar estudiants de

cursos superiors per explicar-los aspectes no tractats en la xerrada inicial, tals com la importància dels crèdits de lliure elecció, certa normativa del centre, etc.

20. Col·lapse extraordinari de la copisteria durant aquest curs. Cada vegada més unitats donen els seus apunts i pràctiques enquadernats, la qual cosa comporta que el personal de copisteria es desbordi, ja que s’hi suma la demanda dels estudiants.

21. Petició a les unitats que, si és possible, deixin el material a enquadernar al juliol o les tres primeres setmanes de setembre, ja que és una època de poca feina en el qual pot quedar tot preparat i evitar així les molèsties d’aquest curs.

22. Necessitat de fotocopiadores a la biblioteca en millors condicions que les actuals. 23. Resolució del tancament de la copisteria de la Unitat Docent de l'Hospital Joan XXIII!. 24. Necessitat que es pengi una llista completa dels crèdits de lliure elecció a disposició dels

alumnes, no solament d'aquelles assignatures d'altres facultats sinó també de títols i certificats d'idiomes, música, etc. que donen crèdits. És important que s'especifiquin els supòsits sota els quals es validaran aquests títols perquè l'alumnat sàpiga les condicions i esculli els més adequats.

25. No arribada de la informació de Reus a Tarragona. 26. Servei de Biblioteca de Joan XXIII: no inclou el préstec de llibres i té un horari insuficient. 27. Forta pressió i influència dels exàmens MIR i MFYC durant la formació dels estudiants de

Medicina. 28. Dificultat per localitzar informació que ajudi a resoldre problemes econòmics dels estudiants. Hi

ha discrepàncies en aquest punt. 29. Organització d'activitats culturals (dansa, teatre, música, cine). 30. Poca informació a la web del centre. 6. PROFESSORAT

PUNTS FORTS 1. Professorat accessible i sensible en l'atenció de l'alumnat. 2. Alt grau d'implicació del professorat mèdic en tasques assistencials, que repercuteix positivament

en la docència teoricopràctica dels estudiants. 3. Alt percentatge de professors que imparteixen cursos de doctorat. 4. Interès elevat en temes d'innovació docent i metodològica. 5. Bona valoració del professorat feta pels estudiants. 6. Progressió constant del centre en els escassos vint anys d'existència.

PUNTS FEBLES 1. Repercussió estressant de les exigències del context institucional sobre el professorat (docència,

investigació, tasca assistencial, gestió, etc.). 2. Plantilla de professorat insuficient i majoritàriament contractat. 3. Excés d'altruisme de gran part del professorat, sovint amb més hores dedicació que les definides

a la plaça i amb forta càrrega docent. 4. Sobrecàrrega excessiva de gestions administratives a càrrec dels professors. 5. Baix percentatge de CU i TEU, sobretot a segon cicle. 6. Poca vinculació del professorat de primer cicle a hospitals docents universitaris i la vinculació

existent és irreversible. 7. Poca coordinació entre els professors que imparteixen assignatures integrades. 8. Poca utilització de noves tecnologies docents (assignatures virtuals, etc.). 9. Poca implicació del personal docent en actes acadèmics i en tasques de gestió.

108

10. Dependència de la docència a la vinculació hospitalària, amb la qual cosa hi pot haver bons clínics sense gaire interès per la docència que es vinculin a la FMCS per aquesta via.

11. Vinculació d'una plaça a un hospital pràcticament definitiva, i no és fàcil que es traslladi a un altre hospital.

7. PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS (CONCLUSIONS)

PUNTS FORTS 1. Esforç i bona predisposició del personal d'administració i serveis a l'hora de suplir la falta

d'efectius, recursos i formació específica. 2. Domini del maneig dels sistemes audiovisuals i de la xarxa informàtica del centre, sobretot entre

el personal de Consergeria (matí i tarda). 3. Bona gestió del personal d'administració i serveis respecte al professorat. 4. Bon nivell de coneixements informàtics a nivell d'usuari del PAS. 5. Bones relacions interpersonals entre el PAS, entre el PAS i el professorat i entre el PAS i

l'alumnat.

PUNTS FEBLES 1. Nombre insuficient de PAS en alguns serveis:

• Falta un auxiliar de biblioteca. • Falta un auxiliar administratiu al Departament de MiC. • Falta un auxiliar administratiu de Deganat (matí i tarda). • Falta un auxiliar administratiu a cada unitat docent a jornada completa. • Falta un tècnic informàtic a jornada completa. • Falta un tècnic de laboratori de suport a la docència Departament de CMB. • Falta un tècnic de sistemes multimèdia.

2. Inexistència de manuals de procediment de la gestió, a excepció de biblioteca. 3. Inexistència de mecanismes d'avaluació del PAS. 4. Capacitat limitada del centre per gestionar i contractar de nou PAS. La gestió de la distribució del

capítol I del pressupost és molt diferent entre centre i departaments: aquests tenen més capacitat de decisió mentre que el centre no té capítol I.

5. Dificultats en la promoció del PAS al seu lloc de treball. 6. Pla de formació inexistent a la URV. 7. Grans dificultats per realitzar activitats de formació en l’àmbit estatal i/o europeu. 8. Falta d'imatge corporativa i identificació del personal. 9. Falta de dutxes per al personal. 10. Falta de coordinador de PAS al centre. 11. Falta d’entrevistes periòdiques que reuneixin tot el PAS que treballa a la FMCS, PAS del centre,

PAS dels departaments i PAS dels serveis de la URV a la FMCS. 12. Falta de mecanismes que facilitin la mobilitat del PAS a altres centres universitaris o d'investigació

estatals o estrangers per realitzar activitats de formació i/o especialització. 8. INSTAL·LACIONS I RECURSOS

PUNTS FORTS 1. Bon estat de conservació i neteja de les instal·lacions de la FMCS. 2. Pocs sorolls. 3. Bons sistemes i equipaments de seguretat nocturns. 4. Bona dotació de recursos audiovisuals en totes les aules. 5. Bona dotació dels laboratoris docents. 6. Bona dotació d'equips a les aules d'informàtica, de docència i d'usuaris. 7. Qualitat del fons documental de la biblioteca. 8. Qualitat dels sistemes informàtics de gestió a la biblioteca. 9. Accés lliure i gratuït, per a professors i estudiants, a bases de dades bibliogràfiques des dels

despatxos del professorat, sala d'usuaris d'informàtica, aula de docència informàtica i des de la biblioteca (pionera des de fa anys a oferir aquests serveis).

10. Localització cèntrica de la Facultat.

PUNTS FEBLES 1. Suport inadequat de personal (PAS i neteja) per realitzar activitats acadèmiques en caps de

setmana (formació de postgrau, congressos, formació continuada, màsters).

109

2. Accés principal de la FMCS clausurat perquè hi falta personal de Consergeria. 3. Situació inadequada de la Consergeria actual, d'esquena a tots els accessos del centre. 4. Problemes de seguretat a l'horari laboral. 5. Desconeixement del centre entre el personal de seguretat en horari nocturn. 6. Anys de convivència amb obres. 7. Millora del pla d'evacuació del personal en cas d'emergència i actualització de la valoració de

riscos als llocs de treball (mapa de riscos). 8. Acabament del pla de comunicació entre tots els membres de la Facultat (professors, alumnes i

PAS) i els centres docents assistencials (per correu electrònic). 9. Grups de pràctiques massa nombroses per a la capacitat dels laboratoris. 10. Falta d’aules i/o espais per treballar en petit grup. 11. Falta d'espais comuns de relació (cafeteria, restaurant menjador) i falta d’aules i espais per

realitzar activitats extraacadèmiques. 12. Falta d'espais destinats a laboratoris de docència i investigació, sala d'estudis, magatzem de

reactius, aparells en desús, residus de laboratori. 13. Barreres arquitectòniques. 14. Retolació deficient a l'edifici 0. 15. Aïllament acústic de les finestres de la biblioteca insuficient. 16. Falta de climatització a les aules d'obra nova (aules 3101 i 3102). 17. Dificultat d'accés al centre amb vehicle particular i d'aparcament. 18. Absència d'una zona de càrrega i descarrega als accessos a la FMCS. 19. Falta d'un grup electrogen. 20. Falta una zona de pas "coberta" que comuniqui sense barreres arquitectòniques l'edifici nou i el

vell (0) i falta mobiliari al pati i zona de pas protegida de la pluja. 21. Falta de taulers d’anuncis d'informació específica.

Unitat Docent Hospital Joan XXIII (Tarragona) Punts forts

• Qualitat docent. Punts febles

• Infraestructura docent i mitjans audiovisuals limitats. Necessitats

• Falta dedicació del personal administratiu a 40 hores setmanes. • Falta de zones d'estudi per als estudiants. • Necessitat d'ampliar els horaris de biblioteca. • Falta millorar la dotació audiovisual de les aules. • Falta de servei de copisteria.

Unitat Docent Hospital Sant Joan (Reus)

Necessitats • Dues aules per a reunions amb grups de 10-15 alumnes. • Dues aules per a 40 alumnes. • Equipament audiovisual. • Canons de projecció a les aules. • Material clínic bàsic per treballar a l'hospital: uniformes, bates, material fungible, etc. • Una plaça de personal administratiu dedicat exclusivament a l'organització docent.

9. RELACIONS EXTERNES

PUNTS FORTS 1. Promoció de la participació en programes de mobilitat acadèmica. 2. Bona participació de l'alumnat en tots els programes de mobilitat acadèmica posats en marxa. 3. Excel·lent grau de satisfacció per la formació acadèmica rebuda entre els estudiants Sòcrates-

Erasmus. 4. Representació regular de la FMCS a la Conferència Estatal de Degans de Facultats de Medicina

Espanyoles, en fòrums d'educació mèdica estatal (SEDEM) i europeus (AMSE, MED-NET, Inner Circle of ECTS-Medicine).

5. Posada en marxa el pla Cajal des del curs acadèmic 1998-1999 a càrrec de la FMCS. Es tracta del primer programa de mobilitat estatal per a estudiants universitaris específicament de

110

Medicina., impulsat per la Conferència Estatal de Degans de Medicina. Aquesta iniciativa ha donat lloc a l'actual programa Sicue i al finançament d'aquest tipus de mobilitats (beques Sèneca).

6. Aportacions econòmiques del pla de beques Sèneca (50.000 PTA/mes i 15.000 per al desplaçament) des del curs acadèmic 1999-2000.

7. Participació de representants de la FMCS en el disseny, la implantació i la coordinació del Pla Cajal-Sicue-Sèneca. Actualment treballen en el Pla Virgili, programa de mobilitat específic per al professorat de Medicina, proposat recentment i acceptat pel president del Govern estatal (21-02-2001) que s’ahade posar en marxa el curs acadèmic 2001-02.

PUNTS FEBLES

1. Poca participació del professorat en programes de mobilitat acadèmica, sobretot a causa de la doble dependència Universitat-institució sanitària.

2. Aportacions econòmiques insuficients de les beques Sòcrates-Erasmus (15.000-20.000 PTA/mes).

111

12. PROPOSTES DE MILLORA PROCÉS D'AUTOAVALUACIÓ 1. Incrementar el suport metodològic i tecnicoadministratiu durant i al final del

procés d'autoavaluació. 2. Disposar de més temps i d’un calendari adequat A causa de la complexitat. 3. dDssenyar mecanismes i procediments que permetin obtenir d'informació de

manera sistemàtica i organitzar-la d'acord amb criteris d'utilitat. CONTEXT INSTITUCIONAL 1. Consolidar i expandir les unitats docents amb la col·laboració de les institucions

sanitàries. 2. Incrementar l’ aportació econòmica per finançar una plantilla de professorat i PAS

adequada, per finalitzar les actuals obres de remodelació i per millorar/crear infraestructures/serveis extraacadèmics que no només millorin la qualitat de vida dels estudiants sinó que, a més, els alleugereixin econòmicament.

3. Millorar les infraestructures quant a residències per a estudiants i menjadors en ambdues unitats docents.

4. Reduir el percentatge de crèdits en estudis de llarga durada es reduís (petició per al Consell d’Universitats).

METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ DE LA TITULACIÓ 1. Elaborar estudi d'incorporació laboral dels estudiants. 2. Potenciar l'oferta de formació continuada. 3. Potenciar la informació que contribueixi la inserció laboral, donant a conèixer, en

especial, vies alternatives al MIR i MFYC. 4. Potenciar les relacions amb centres d'ensenyament secundari. 5. Millorar les relacions externes de la FMCS a través d'Internet. PERFIL I PROGRAMA DE FORMACIÓ 1. Disminuir la càrrega lectiva total que suporten els alumnes. 2. Augmentar i millorar l'optativitat, sobretot a primer cicle. 3. Millorar el tutelatge i seguiment dels estudiants. 4. Millorar la dimensió pràctica. Necessitat de concretar els objectius formatius. 5. Millorar l'oferta de recursos docents a la web de la FMCS. 6. Potenciar l'oferta docent per via telemàtica. 7. Recollir i difondre informació de plans d'estudis de Medicina d'altres països

europeus. DESENVOLUPAMENT I RESULTATS DE L'ENSENYAMENT 1. Revisar el pla d'estudis actual, d'acord amb els resultats de l'avaluació de la

titulació i les actuals directrius/criteris/normatives comunitàries, com per exemple la declaració de Bolonya –firmada pels ministres europeus d'Educació (annex:19/6/99)– o definir estàndards internacionals d'educació mèdica de pregrau (annex WFME task forci) i amb les futures necessitats de la població (vellesa, sinistralitat, degeneració, diversitat cultural progressiva de la població, immigració).

2. Posar en marxa un pla d'acció tutorial específic per a la titulació, introduint i potenciant l'acció tutorial personalitzada.

3. Crear la figura de "coordinador docent" a les unitats docents com a responsable coordinar pràctiques i teoria.

4. Millorar la coordinació i integració de continguts docents. 112

5. Definir els objectius d'aprenentatge de totes les assignatures impartides. 6. Equilibrar els continguts docents amb les dimensions de les assignatures. 7. Crear la figura del coordinador docent per unificar criteris, consensuar programes,

detectar llacunes i repeticions de continguts, bibliografia, tipus d'examen, criteris d'avaluació entre unitats docents i les àrees de coneixement implicades.

8. Donar més significació a la investigació durant la formació de pregrau: • Aprofitar el disseny del pla d'estudis actual, que estableix uns crèdits per

realitzar treballs d'investigació. • Introduir activitats d'investigació en el disseny curricular per poder potenciar la

incorporació dels futurs metges a la investigació biomèdica. • Introduir mecanismes per informar els estudiants de l'oferta de tercer cicle de

la FMCS i de com realitzar una tesi doctoral. • Impulsar el professorat dels departaments que donin informació general a tots

els estudiants per fer-los conèixer les seves activitats d'investigació. 9. Coordinar i millorar el manteniment de tots els laboratoris docents del centre: 10. Crear la unitat de laboratoris de pràctiques 11. Crear la unitat d'educació mèdica com a grup de dinamització pedagògica que

potenciï la participació del professorat en: • Activitats de formació (organitzades per l'ICE de la URV). • Preparació de material docent, audiovisuals, presentacions, projectes

docents, acció tutorial, ús d'Internet com a recurs docent. • Promoció de noves metodologies pedagògiques i la innovació docent: a) Avaluar mòduls docents (teòrics o pràctics), facilitar la realització d'estudis

comparatius de programes docents amb altres universitats, organitzar jornades d'innovació docent, implantar la qualitat als laboratoris docents.

b) Posar en marxa projectes d'investigació docent estatals i europeus. c) Organitzar la recollida i difusió d'informació de plans d'estudis de Medicina

d'altres països europeus. 12. Facilitar recursos de preparació a les proves selectives MIR/MFYC. 13. Incrementar el PAS de suport tècnic a la docència, ja que l’actual es dedica

plenament a tasques de suport a la investigació a causa de l'escassedat de personal tècnic als laboratoris d'investigació dels departaments.

14. Potenciar l'acció tutorial. 15. Potenciar l'aprenentatge basat en la resolució de problemes ESTUDIANTS DE PRIMER I SEGON CICLE 1. Ampliar el nombre d'instal·lacions, principalment bar i cafeteria. 2. Potenciar el servei de Secretaria, de copisterIa (sobretot a Tarragona) i de

transports (autobusos, trens). 3. Establir un acord amb l'Ajuntament de Reus per abaratir el cost de l'aparcament,

ja que la Facultat està envoltada de zones blaves. 4. Augmentar l'oferta d'assignatures optatives. Propostes: Primers Ajuts, Medecines

Alternatives, Enginyeria Genètica, Fertilitat Humana i Reproducció Assistida, Anestesiologia i Reanimació, Tractament del Dolor, Disseny i Anàlisi d'Experiments en Medicina, Genoma Humà i Teràpia Gènica

5. Potenciar l'oferta d'assignatures extracurriculars i crèdits de lliure configuració. Unificar institucionalment la valoració dels crèdits lliures.

6. Redistribuir les assignatures per curs. 7. Participar de manera més activa en les pràctiques hospitalàries en serveis com

traumatologia o cirurgia. 8. Ampliar l'horari de l'aula d'informàtica i obrir-ne una a la unitat docent de

Tarragona. 113

9. Ampliar a horari nocturn la biblioteca en període d'exàmens i/o crear sales d'estudi dins o fora de la FMCS. No hi ha cap biblioteca pública a Reus.

10. Resoldre el desequilibri pressupostari a la biblioteca entre llibres docents i revistes científiques.

11. Valorar tenir una setmana sense docència abans del període d'exàmens, així com una ampliació d'aquest període.

12. Augmentar les hores de l'aula d'informàtica durant les setmanes d’automatrícula per poder realitzar consultes sobre expedient, beques, crèdits de lliure elecció, etc. També és recomanable deixar lliures un parell d'ordinadors durant l'automatrícula per si sorgeixen dubtes que s'han de consultar al moment.

13. Facilitar informació de l'oferta de beques, així com de la documentació, a la pàgina web de la URV.

14. Augmentar una tarda l'horari de Secretaria, d’acord amb el temps disponible dels alumnes. A canvi, podria estar tancada durant un matí, durant el qual l'afluència sol ser bastant menor. Tenir en compte els diferents ritmes d'utilització de la Secretaria al llarg de tot el curs, encara que aquest punt pertany més a l'apartat del PAS que al dels alumnes.

15. Adaptar els continguts de fisiologia i anatomia al pla nou. 16. Revisar la càrrega lectiva de tercer, ja que la percepció dels 90 crèdits és molt

diferent a la d'altres cursos. 17. Revisar que el grau de dificultat i continguts a avaluar en els exàmens sigui

proporcional als crèdits que corresponen a cada assignatura. 18. Unificar els protocols d'exàmens en ambdues unitats docents. 19. Planificar i marcar objectius de les pràctiques clíniques. Crear la figura del tutor

de pràctiques (professor) i del tutor alumne rotatori ("sènior"). 20. Modificar els horaris matinals de quart i cinquè, ja que trenquen el ritme de les

pràctiques (tres hores són insuficients i no permeten assistir a les sessions clíniques).

21. Incrementar els ajuts econòmics per a mobilitats acadèmiques. 22. Introduir, a semblança d'altres països europeus, remuneracions econòmiques o

en espècies (llibres) als estudiants de segon cicle. 23. Crear l'associació d'exalumnes del centre. 24. Organitzar i professionalitzar la delegació d'estudiants (president/a, secretari/ària

i tresorer/a). 25. Incrementar la participació d'alumnes de cursos superiors en les sessions

informatives per a nous alumnes. 26. Compensar com a crèdits de lliure configuració les hores de feina. acadèmica i/o

de gestió realitzades fora de classe (alumnes representants, alumnes interns, publicacions, investigació, pràctiques clíniques i/o d'investigació realitzades en període de vacances).

27. Establir un programa de seguiment dels titulats i fomentar les relacions d'aquests amb la Facultat.

ESTUDIANTS TERCER CICLE I POSTGRAU

1. Potenciar la informació general i específica per a estudiants de tercer cicle des de la pàgina web de la URV i de la FMCS, respectivament.

2. Incloure en la Borsa de Treball propostes per a doctorands biòlegs i farmacèutrics (estudis no oferts per la URV).

3. Potenciar l'oferta de formació continuada i postgrau.

114

PROFESSORAT 1. Millorar i adequar la plantilla de professorat atenent els criteris específics definits

com recursos formatius per a educació mèdica pregraduada (informe grup de treball MEC/MSC/Consell d'Universitats, 1997):

I Primer cicle IISegon cicle Relació professor/alumne 1/10 1/5 Recursos humans (CU o TEU)

25 professors 70 professors

i/o, almenys, poder garantir l'existència d'un CU per àrea de coneixement. 2. Promoure la utilització de les noves tecnologies docents amb programes

específics d'innovació educativa organitzats des de l'ICE i/o des de la FMCS. 3. Potenciar la flexibilitat de les comissions mixtes per evitar la irreversibilitat de les

places associades vinculades. 4. Millorar els procediments d'avaluació de la docència del professorat. 5. Potenciar i reconèixer la qualitat de la tasca docent del professorat. 6. Acabar de definir la figura del responsable docent de les unitats docents. 7. Crear un grup de treball per a la millora de la qualitat i innovació docents. 8. Potenciar la mobilitat del professorat. 9. Promoure la participació del professorat en projectes docents transnacionals 10. Fer constar la FMCS-URV i l’hospital tant en els articles científics com en els

projectes d'investigació del professorat de la FMCS vinculat a hospitals. PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS (PAS) 1. Organitzar programes de formació específica per al PAS. 2. Posar en marxa mecanismes adequats d'avaluació del PAS. 3. Promoure, facilitar i potenciar la mobilitat del PAS per realitzar activitats de

formació i intercanvi amb altres centres estatals i europeus. 4. Aplicar mecanismes de promoció del PAS al seu lloc de treball i dotar-los de

procediments de gestió. 5. Incrementar la plantilla del PAS d'acord amb les necessitats del centre i hospitals

universitaris en funció de l'especificitat de la titulació de Medicina (unitats docents, suport a la docència i investigació) i desestimar la reducció del personal a Consergeria de la FMCS.

6. Promoure la identificació del PAS i una imatge corporativa. 7. Promoure entrevistes periòdiques que reuneixin tot el PAS que treballa a la

FMCS amb l'equip deganal. 8. Crear un coordinador responsable de tot el PAS que treballa a la FMCS. GESTIÓ / SERVEIS / INFRAESTRUCTURES 1. Desenvolupar manuals de procediment de la gestió . 2. Millorar la coordinació entre departaments i entre centre i departaments. 3. Potenciar la recollida sistemàtica de dades. 4. Realitzar un estudi d'incorporació laboral dels estudiants a través del MIR/MFYC

(destinació, especialitat) i analitzar altres activitats professionals. 5. Millorar l'oferta de bibliografia docent per a l'alumnat. 6. Millorar els equips de copisteria a la biblioteca i posar-ne algun a Joan XXIII. 7. Implantar les propostes de seguretat en el treball, millorar el pla d'evacuació del

personal en cas d'emergència i adequar els mecanismes de seguretat a les característiques del centre.

8. Crear un pla de comunicació eficaç mitjançant correu electrònic per a tots els membres de la FMCS (Facultat, hospitals universitaris, hospitals associats, centres d'assistència primària, professors, alumnes i PAS).

115

9. Incorporar al pla de comunicació interna a tots els centres components de la FMCS (Institut Pere Mata, Valls, Santa Tecla, Verge de la Cinta i centres assistència primària).

10. Enllestir ràpidament les obres de remodelació pendents de l'edifici antic. 11. Crear nous laboratoris docents. 12. Crear dutxes per al personal. 13. Disposar de grup electrogen. 14. Eliminar les barreres arquitectòniques. 15. Solucionar la climatització de les aules 3101 i 3102. 16. Solucionar l'excés de llum natural de les aules de l'edifici 1. 17. Crear instal·lacions esportives universitàries a Reus. 18. Ampliar espais on posar cartells i anuncis per a l'alumnat mantenint una bona

imatge corporativa. 19. Plantejar-se formalment traslladar la Facultat a una altra zona on es pugui

solucionar la important falta d'espais i infraestructures actual i futures a causa de la impossibilitat d'expandir-se al centre de la ciutat. L'opció del campus universitari de Bellisens s’ha de considerar com una de les possibilitats de creixement i expansió en un futur.

20. Potenciar la millora d'infraestructures a les unitats docents. 21. Equipar de mitjans audiovisuals les unitats docents. 22. Crear aules seminaris a les unitats docents Unitat Docent Joan XXIII 1. Ampliar l’espai físic. 2. Dotar d'infraestructures i mitjans audiovisuals. 3. Ampliar l'horari del PAS. Unitat Docent Sant Joan 1. Dotar de material clínic bàsic i material audiovisual. 2. Dues aules per a 40 alumnes 3. Dues aules per a reunions de 10-15 alumnes 4. Un PAS a temps complet. RELACIONS EXTERNES 1. Incrementar la representació del centre en tots els esdeveniments que permetin

la relació amb l'entorn (Setmana de la Ciència). 2. Potenciar les relacions amb centres de secundària. 3. Millorar les relacions externes de la FMCS a través d'Internet. 4. Crear una ORI (Oficina de Relacions Internacionals) a Medicina per potenciar la

mobilitat acadèmica d'estudiants i professorat i facilitar la gestió administrativa de les mobilitats acadèmiques (dos becaris i un PAS administratiu, amb coneixements d'idiomes).

5. Millorar el finançament de mobilitats del programa Sòcrates-Erasmus. 6. Potenciar la mobilitat acadèmica d'estudiants i professorat. 7. Augmentar el personal administratiu per facilitar tota la gestió administrativa de

les mobilitats acadèmiques. 8. Millorar el finançament de les mobilitats.

116

c) INVESTIGACIÓ Els departaments i institucions sanitàries de la FMCS duen a terme una important activitat en l'àmbit de la investigació, especialment en onze àrees científiques. Els grups d'investigació reconeguts per la URV són els següents (l'activitat i els projectes es troben disponibles a Internet http://www.urv.es/sgenerals/estruc-sg.html): • Alimentació, Nutrició i Salut Mental • Anatomia Humana • Farmacobiologia Cel·lular • Grup d'Investigació en Psiquiatria • Grup d'Investigació en Medicina Aplicada Hospital Joan XXIII • Histologia i Neurobiologia • Micologia • Microbiologia Ambiental • Toxicologia i Salut Mediambiental • Unitat d'Investigació de Lípids i Arteriosclerosi • Unitat d'Investigació en Nutrició i Creixement Humà A més d’aquests grups d'investigació del centre, sis grups més han estat considerats grups de qualitat en les últimes convocatòries de la Direcció general de Recerca de la Generalitat de Catalunya. Tota aquesta activitat comporta un gran nombre de publicacions científiques, la participació i organització de congressos, la impartició de cursos de doctorat i màsters i un considerable nombre de tesis doctorals llegides (annex: Tesis doctorals). PUNTS FORTS Producció científica i subvenció dels grups d'investigació. Participació de PDI al V Programa Marc d'Investigació i Desenvolupament

Tecnològic (annex). Nombre important de grups d'investigació (onze), amb una bona composició

mitjana d'investigadors per grup (9,5). L'estructura dels grups és estable (43% po), jove d'edat (68% menor de 45 anys) i amb una bona formació (70% doctors) (vegeu annex 1).

Bona activitat captadora de projectes (en els últims cinc anys,18 públics i 20 contractes), amb un important volum total de diners (351 milions de pessetes) (vegeu annex 2). En el capítol d'infraestructures se n'han concedit 11 en els últims cinc anys, que suposen un total de 65 milions de pessetes (vegeu annex 4).

Dos grups d'investigació de la FMCS figuren entre els cinc escollits pels mèrits d'investigació per formar part de l’Institut d'Estudis Avançats.

Producció científica dels dos departaments elevada (vegeu annex 5). Comparativament dins de la URV, en els quatre últims anys analitzats el DCMB ocupa el primer lloc, mentre que el DMC, el quart (vegeu annex 7).

Producció científica de bona qualitat als dos departaments en el mateix període analitzat, segons els barems d'índex d'impacte del SCI. El DCMB ocupa el primer lloc, i el DMC, el quart (vegeu annex 8).

117

Estabulari propi i laboratoris moderns amb bon equipament d'instrumentació.

Ateses les característiques del centre, hi ha facilitats per compartir l'equipament. Infraestructura de biblioteledocumentació moderna i funcional, amb accés lliure i

gratuït a les bases de dades bibliogràfiques per part de professors i alumnes des de qualsevol lloc de treball.

PUNTS FEBLES Varietat i dispersió de les línies d'investigació dels diferents grups, la qual cosa

determina un esforç d'integració en grups més nombrosos i més potents (vegeu annex 1).

Falta de personal investigador, tècnics i personal de suport a la investigació (vegeu annex 1).

Dualitat dels investigadors que pertanyen a la plantilla dels hospitals universitaris en la petició de projectes d'investigació. La poden realitzar a través de la URV o de l’hospital, la qual cosa crear confusió en l’enregistrament de la producció científica. El mateix passa amb l’enregistrament de la producció científica d'articles i comunicacions.

Escassa comunicació i col·laboració entre els diferents grups d'investigació del centre i els hospitals.

Escassa integració dels estudiants de Medicina com a becaris als grups d'investigació. Desconeixement dels estudiants del centre de les activitats d'investigació que es duen a terme al centre i als hospitals.

Desconeixement entre els estudiants de l'oferta de tercer cicle, programes de doctorat i màsters que imparteix la Facultat, i també d’ informació relativa a la realització d'una tesi doctoral.

Baixa productivitat de tesis (<1/PO, 5 anys) (vegeu annex 6). No hi ha política de formació i actualització dels investigadors en noves

tecnologies i equipaments. Limitació d'espais físics al centre que comprometen l'ampliació dels grups i la

situació de grans equips. Falta de normatives de seguretat als laboratoris. Falta de gestió centralitzada de compres que agiliti procediments i abarateixi

costos. Desparofitament dels recursos informàtics de la xarxa per millorar la investigació. Falta d’una web en què es mostrin els recursos i l'activitat del centre en matèria

d'investigació. Falta de projectes d'investigació docent. Saturació del professorat en tasques administratives i de gestió que redueixen el

temps per a dedicació a la docència i la investigació. PROPOSTES DE MILLORA Impulsar la participació dels investigadors per aconseguir més personal de suport

tècnic/administratiu, ara inexistent (Facultat i hospitals). Participar i fomentar la intervenció del professorat en la Setmana de la Ciència,

organitzada per la URV a Tarragona, per donar a conèixer les activitats d'investigació als ciutadans.

Incrementar el personal dels grups de recerca en nombre de tècnics i personal de suport a la recerca.

Unificar i centralitzar (per part del SGR de la URV) l'activitat i productivitat científica dels grups investigadors de la FMCS repartits entre els diferents centres, Facultat i hospitals universitaris.

118

Augmentar la productivitat de tesis a més de 1/PO/5anys. Fomentar la participació dels investigadors en cursos de formació i actualització

en noves tecnologies. Dotar als laboratoris d'un pla de seguretat. Regular la gestió dels residus produïts

a cada laboratori. Unificar i centralitzar la gestió de compres del centre en matèria d'investigació,

agilitzant els procediments i reduint costos. Crear un espai a la web del centre on es mostrin els recursos i l'activitat del

centre en matèria de recerca

119

1. CONTEXT D'OPORTUNITATS L'estructura de finançament de la recerca de la FMCS es basa en fons obtinguts de les administracions públiques, principalment estatal, en menor mesura de la Generalitat, de manera variable de la CE (projectes i infraestructures FEDER), i de manera puntual d'altres entitats, mitjançant contractes. És conegut que els recursos destinats per l'estat a la recerca estan molt per sota dels que es destinen en altres països europeus. Aquests recursos no han variat en els darrers anys i segons la declaració d'intencions, pretenen potenciar els projectes conjunts empresa-centre públic que comportin transferència de tecnologia. Aquest impuls a la tecnologia no va acompanyat del suport a la investigació bàsica. Pel que fa a l'administració autonòmica, la Generalitat de Catalunya no té competències en matèria d'investigació. Tot i amb això, en els seus pressupostos, la Generalitat destina recursos mitjançant la Comissió Interdepartamental de Recerca i Tecnologia (CIRIT). Aquests recursos es destinen en part a l'ajut i el suport a la investigació d'aquells grups consolidats o considerats de qualitat, que poden renovar els seus ajuts cada dos anys. 2. CONTEXT INSTITUCIONAL 2.1. La FMCS a la URV. La FMCS és un centre relativament jove que va ser creat l'any 1977 a Tarragona, en aquell moment com a Extensió VII de la Universitat de Barcelona. L'any 1981 els estudis de Medicina es traslladen al centre urbà de Reus, on tindran un centre propi, fruit de les donacions i de la iniciativa ciutadana, que permeten transformar un vell magatzem de fruits secs en la seu de l'actual Facultat. Posteriorment, decisions polítiques porten a la creació de la Universitat Rovira i Virgili (Decret del Parlament de Catalunya, 12 de desembre de 1991). La Universitat Rovira i Virgili queda constituïda per totes les instal·lacions universitàries ubicades a la província de Tarragona, que fins aquell moment pertanyien a la Universitat de Barcelona. En aquest context, sense antecedents històrics, partint del no res, sense espais ni infraestructures, amb escassos recursos humans i amb l'esforç de tots, especialment del col·lectiu docent, el centre obté el reconeixement com a Facultat i amplia les seves instal·lacions inicials, de 5.000 fins als actuals 11.000 m2. El pla d'estudis de Medicina originari de la UB es va impartir des de l'any 1977 fins l'any 1994. El curs 94-95 entra en vigor el nou pla d'estudis de la Llicenciatura en Medicina de la URV. Des del curs 93-94 s'imparteix també el pla d'estudis de la Diplomatura en Fisioteràpia i a partir del 2002 s'impartirà la Diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica. 120

Situació actual de la FMCS La plantilla actual de la FMCS està formada per 233 professors i 21 PAS, repartits entre els despatxos i laboratoris dels centres de: la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus, l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus i l'Institut de Psiquiatría Pere Mata de Reus a més d'altres hospitals associats i Centres d'Atenció Primària (CAP). Per altra banda, el professorat del centre imparteix docència a les titulacions d'Infermeria, Enologia, Psicologia i Relacions Laborals. A la FMCS s'imparteixen estudis de 3r. Cicle des de l'any 1986 i actualment s'oferten fins a 3 programes de doctorat diferents. Durant els darrers 5 anys aquests programes han permès presentar un total de 48 tesis, demostrant així la seva solvència i consolidació. Una de les característiques de les Facultats de Medicina és la vinculació de part del professorat a les institucions sanitàries, Aquesta especifitat permet, per una banda, l'aprenentatge de les habilitats clíniques de la professió mèdica i per altra banda, condiciona la dedicació i l'object de la recerca que es porta a terme a la FMCS. Part de la feina i de les infraestructures destinades als fins d'investigació, es troben a les unitats experimentals creades als centres hospitalaris. Aquesta deslocalització dels grups de recerca genera problemes en el moment de registrar els recursos, projectes i resultats aconseguits pel col·lectiu de la FMCS. Un dels principals problemes de la FMCS són els espais, insuficients donada la expansió i les necesitats creixents, sobretot en el camp de la investigació, on fins i tot s'han d'utilitzar, de vegades, els laboratorios de recerca amb fins docents, situació que genera incomoditat i incompatibilitats evidents. 2.2. Els recursos de la FMCS 2.2.1. Recursos humans de la FMCS. El col·lectiu humà de la FMCS és de 276 persones: 233 professors i 21 PAS. Quant a les característiques del professorat, tal com queda reflectit a l'apartat 1.6. d'aquest document, el 80% del professorat numerari és masculí, mentre que el 80% del professorat en formació (ajudants i becaris) és femení. El 75% del professorat és numerari i jove, amb una edat compresa entre els 36 i els 50 anys. El 25% del professorat té menys de 35 anys. Hi ha un clar dèficit de PAS, tant administratiu com tècnic per donar suport a la docència i a la recerca. 2.2.2. Recursos econòmics. Des de 1995 fins avui, la FMCS ha rebut aportacions en forma de projectes finançats per les diverses administracions i empreses per un total de 365 milions de ptes., tal

121

com es reflecteix a l'Annex 2. A la mateixa taula es pot apreciar que dels 56 projectes sol·licitats se n'han concedit 16, fet que suposa un 28% d'èxit. Encara que l'èxit és relatiu (un de cada 3 sol·licitats), el gran nombre de projectes sol·licitats reflexa un dinamisme característic dels diferents grups de recerca, especialment en el DCMB. Setze dels projectes concedits (94 milions de ptes.) corresponen a les administracions espanyola i catalana, mentre que uns altres 20 (271 milions de ptes.) corresponen a convenis i contractes amb empreses i entitats. Per departaments, el DCMB amb 9 projectes estatals concedits i 13 contracte, destaca en els recursos aconseguits (302 milions de ptes.) front als 7 projectes i 7 contractes del DMiC (63 milions de ptes.). Quant a l'obtenció de projectes, el DMiC presenta un 41% d'èxit (7 concedits de 17 sol·licitats), front a un 23% d'èxit del DCMB (9 de 39). 2.2.3. Beques destinades a la recerca. Per tal de potenciar la realització de tesis doctorals i de dedicar recursos humans a la recerca, s'ha fomentat la presència de becaris predoctorals en els departaments i grups de recerca de la FMCS. De les 31 beques concedides durant els darrers 5 anys, 2 corresponen al MEC, 4 a la CIRIT i 25 són beques de la URV. 2.2.4. Altres serveis de la URV de suport a la recerca. La dotació de les biblioteques de la URV és limitada, sobretot en el que fa referència a les subscripcions a revistes en suport paper i fons bibliogràfics, encara s'estan fent importants esforços. Intentant superar aquestes deficiències estructurals, s'ha de reconèixer que el servei interbibliotecari és funcional i operatiu. Així mateix, s'estan destinant recursos i racionalitzat prioritats en el sentit de potenciar la biblioteca electrònica amb subscripcions a bases de dades i revistes electròniques. El Servei de Gestió de la Recerca està fent importants esforços en el camp de la centralització de la informació, assistència administrativa, gestió de sol·licituds i explotació de resultats, tot amb un control informàtic, no sempre senzill i amb els problemes lògics d'actualització. Sense dubte, constitueix avui en dia, un pilar bàsic de suport a la gestió de la recerca a la URV i la FMCS. Quant al Servei de Recursos Científics, no és gaire utilitzat pels grups de recerca de la FMCS, possiblement degut a l'orientació dels seus serveis i a les limitacions dels mateixos,

122

2.2.5. Disponibilitat instrumental i d'equipament especialitzat. Els equips destinats a la investigació disponibles a la FMCS s'han aconseguit gràcies als recursos de projectes de recerca, així com a diferents ajuts d'infraestructures aconseguits. En aquest sentit, s'han obtingut 11 ajuts d'infraestructures (65 milions de ptes.) de 24 sol·licitats, el que suposa un 46% d'èxit. Per departaments, el DCMB aconsegueix 8 ajuts de 16 sol·licituds (47 milions), mentre que el DMiC n'aconsegueix 3 de 8 (18 milions de ptes.). 2.3. Estructura Un total de 105 professors de la FMCS estan involucrats en investigació, en 11 grups de recerca (veure Annex 1). Tret de dos grups petits (de 4 integrants) la resta manté una mitjana de 9,5 persones/grup. Els grups són estables, tot i que disten d'estar consolidats. Només una tercera part dels components són de plantilla (30 de 105, el 28%), mentre que la resta són contractats (75 de 105, el 72%). Quant a la preparació dels components, un 63% (66 de 105) són doctors amb capacitat investigadora (veure Annex 1). No tots els professors de la FMCS distribuïts en ambdós departaments pertanyen als grups de recerca (36 de 233, el 12,8 %). Aquest baix nivell d'implicació en recerca és degut a la peculiar composició del professorat d'una facultat de Medicina, amb un cos docent que majoritàriament té dedicació a temps parcial i vinculació assistencial. Un índex més real de la dedicació a la recerca, el constitueixen els 36 PO del total de PO de la FMCS (64), el que representa un 46,8 %, és a dir, gairebé un de cada dos. Del total de població registrada en els grups,59 persones pertanyen al DCMB (el 56%) i 46 pertanyen al DMiC (el 44%). Quant als grups, 6 d'ells pertanyen al DCMB, 4 al DMiC, y 1 és un grup de recerca mixt, format per persones d'ambdós departaments. Els doctorands dels diferents programes de tercer cicle que s'imparteixen a la FMCS no estan integrats als grups de recerca (veure Annex 1). Les línies de recerca definides pels grups són un total de 40, amb una mitjana de gairebé 4 per grup (3,6). Existeixen 3 grups monotemàtics amb una sola línia de treball, i 3 grups de recerca amb 2 línies de recerca cadascun. Per altra banda, hi ha 2 grups que apunten una certa dispersió, amb 8 i fins a 11 línies de recerca diferents (veure Annex 1). Quant a la qualitat i estabilitat dels grups, a l'actualitat existeixen 6 grups consolidats, amb 15 reconeixements en els darrers 5 anys, sobre 37 sol·licituds (42% d'èxit). Per departaments, senyalar els 12 reconeixements de 26 sol·licituds al DCMB (46% d'èxit) i els 3 reconeixements de 9 sol·licituds al DMiC (33 % d'èxit) (veure Annex 4). Els actuals grups consolidats pertanyen a les àrees de: Biologia Cel·lular, Medecina Preventiva i Salut Pública, Microbiologia, Toxicologia i Medicina. L'any 1999 es va crear l'Institut d'Estudis Avançats (IEA), un institut multidisciplinar dedicat a donar suport als grups de recerca de qualitat i amb una activitat

123

consolidada a la URV. L'ajut de l'IEA es concreta en el cofinançament de la contractació de personal d'ajut a la recerca. Dels 5 grups adscrits al IEA en la seva primera convocatòria, 2 pertanyen a la FMCS: -Unitat de Micologia -Grup de Recerca en Medicina Aplicada Hospital Joan XXIII. Dins el context de la URV, els 11 grups de recerca de la FMCS suposen un 14% del total de 77. El nombre d'investigadors constitueixen el 13% dels 778 registrats a la URV. El percentatge d'investigadors amb el grau de doctor a la FMCS és del 63% front al 50% de la URV. El professorat ordinari representa el 28% i el professorat contractat el 72% a la FMCS, davant el 52% i el 48% respectivament a la URV. (veure Memòria URV del curs 1999-2000). No existeix cap estructura orgànica ni comissió que coordini i planifiqui la investigació que es desenvolupa a la FMCS per part dels diferents grups. La gestió comptable dels projectes de recerca es porta a terme dins les unitats administratives de cada departament. 3. ACTIVITAT 3.1. Objectius No existeix, fins el moment, un marc o programa que defineixi a nivell de la FMCS els objectius en matèria d'investigació, ni que contempli, com a institució, l'activitat particular de cada grup. Es pot dir que els objectius de R+D de la FMCS són els objectius dels grups de recerca constituïts i que estan determinats per les línies prioritàries que defineixen les administracions competents en el seus programes mestres: una recerca bàsica de qualitat i actual, així com les necessitats particulars del sector privat amb el que es col·labora. Aquests objectius bàsics de recerca queden enmarcats en les directrius de la URV en matèria d'investigació, per assolir una Universitat de qualitat. 3.2. Productivitat Tal com s'especifica a la taula de l'Annex 6, en els darrers 5 anys, els investigadors de la FMCS han publicat 923 articles, han presentat 182 comunicacions a congressos internacionals i 462 a congressos nacionals, i han llegit un total de 48 tesis. La producció per departaments: 501 articles al DCMB (54%), 422 al DMiC (46%), 111 comunicacions internacionals al DCMB (61%), 71 al DMiC (39%), 222 comunicacions nacionals al DCMB (48%), 240 comunicacions nacionals al DMiC (52%), 28 tesis presentades pel DCMB (58%), i 20 pel DMiC (42%). S'ha de destacar la dedicació a l'activitat científica dels professionals del DMiC, pràcticament vinculats en la seva totalitat a centres hospitalaris. Tot i les seves activitats i

124

responsabilitats assistencials i docents, aconsegueixen un nivell de producció i qualitat científica molt notable. Quant a la valoració de la producció en termes de personal disponible, l'índex de producció per professor ordinari (PO) proporciona uns valors en mitjana de 0,7 tesis, 14,0 articles, 2,8 comunicacions internacionals i 7,2 nacionals en el conjunt de la FMCS. L'índex per PO i departament proporciona uns valors de: 0,9 tesis en el DCMB, 0,5 en el DMiC, 17,2 articles al DCMB, 14,0 al DMiC, 3,8 comunicacions a congressos internacionals al DCMB, 2,0 al DMiC, 7,6 comunicacions a congressos nacionals al DCMB, i 6,8 al DMiC. En conjunt, els nivells de producció, tot i les dificultats estructurals, d'espai i d'infraestructures són bons i indicatius del dinamisme i qualitat científica dels grups de la FMCS. 3.3. Concentració La distribució dels recursos humans entre els grups de recerca i per departaments està equilibrada i repartida. Entre la població registrada en els grups, 59 persones pertanyen al DCMB (56%) i 46 al DMiC (44%). Quant als grups, 6 pertanyen al DCMB, 4 al DMiC, i 1 és mixt, format per persones pertanyents a ambdós departaments. Les 105 persones registrades als 11 grups de recerca representen una mitjana de 9,5 investigadors/grup, i es registren només 2 grups de 4 components. La presència de PO als grups és diversa, amb una mitjana de 3,2 PO/grup, existeixen 2 grups que tenen només 1 PO, mentre que 5 dels grups disposen de 4 o més PO en la seva composició. Quant a l'activitat investigadora, sembla que els índex per PO són superiors al DCMB que al DMiC, indicant un major grau de dedicació, en estar alliberats de les obligacions assistencials. El nivell de sol·licituds de projectes és de 3,4 al DCMB i 0,48 al DMiC. La mitjana de contractes és de 0,45 davant els 0,25 del DMiC. Aquesta diferència queda reflectida en la relació de milers de ptes. en contractes per PO que són 8.755 pel DCMB davant les 499 pel DMiC. A l'apartat d'obtenció d'ajuts d'infraestructures, l'activitat es concentra al DCMB, amb 47 milions davant els 18 milions del DMiC. Aquestes diferències entre departaments en l'activitat es mantenen en termes de productivitat. El nombre de tesis dirigides per PO és de 0,9 al DCMB i 0,5 al DMiC. La mitjana d'articles/PO, a l'any és de 17,2 pel DCMB i 12,0 pel DMiC. Els índex de comunicacions internacionals per PO, és de 3,8 al DCMB i 2,0 al DMiC, i els valors de comunicacions nacionals, 7,6 al DCMB i 6,8 al DMiC.

125

3.4. Interacció entre activitat de recerca i docència. La LRU maximitza les funcions i obligacions del professorat universitari. Segons la llei, el professor ha d'assolir un equilibri entre obligacions docents i investigadores, sense oblidar la transferència i la gestió. És evident que l'activitat investigadora estimula al docent a mantenir al dia els seus coneixements en la seva especialitat i àrea de coneixement. Aquest estímul anirà en benefici de les matèries que imparteixi als alumnes de les diferents diplomatures o llicenciatures. Molts professors de la FMCS participen en les activitats docents de tercer cicle. Fins i tot, alguns d'ells estan implicats en la direcció de tesis doctorals. Les matèries impartides per aquests professors acostumen a estar relacionades amb les seves línies de recerca, d'aquesta manera s'ofereix als alumnes de doctorat la possibilitat de configurar i ampliar els seus coneixements en los camps afines als seus temes de tesis. Per altra banda, una recerca de qualitat exigeix una dedicació exclusiva, i el model ambigu de docència i recerca pot convertir-se en una trampa on no s'assoleixin nivells acceptables en cap de les dues activitats. 3.5. Interacció entre activitat de recerca i gestió. La dinàmica científica està basada en assolir els objectius plantejats, explicar-ho a la comunitat científica i tornar a proposar nous objectius, nous projectes. Qualsevol factor aliè que desviï l'atenció i la concentració d'energia en aquest sentit s'ha de considerar com un obstacle a l'activitat investigadora. Els responsables de projectes acostumen a ser membres notables del sistema universitari, fet que equival a acumular càrrecs i responsabilitats o, el que és el mateix, estan sotmesos als règims espartans de cites i reunions que dispersen i impedeixen la concentració en les tasques científiques. L'administració dels projectes recau en les estructures administratives dels departaments, que gestionen els ajuts. El PAS administratiu ha de compatibilitzar aquestes tasques amb les de suport a l'organització de les activitats acadèmiques del departament. Seria més lògic reunir i centralitzar la gestió de l'activitat investigadora, ja que milloraria el servei i alliberaria als administratius dels departaments, que podrien així atendre les necessitats purament acadèmiques. La tramitació i gestió de projectes amb empreses i entitats privades es porta a terme mitjançant l'Oficina de Transferència de Resultats de la Investigació (OTRI). Des de febrer del 2000 aquesta oficina ha quedat englobada dins la Fundació URV i la seva tasca continua essent estrictament de gestió administrativa dels contractes.

126

3.6. Relacions de la FMCS amb altres institucions en matèria d'investigació No existeix cap organització ni estructura mitjancera entre la FMCS, o els departaments, i les empreses o entitats en matèria de recerca. La tasca assumida per la Fundació URV és merament administrativa i no acompleix la funció de gestionar la recerca de recursos i projectes d'innovació. Possiblement aquest objectiu no entra dins la filosofia de transferència de tecnologia amb la que s'ha creat d'esmentada fundació URV. L'existència d'una unitat pont entre els grups d'investigació de la URV i el món de l'empresa seria un factor molt positiu i un estímul de l'activitat investigadora, facilitant i ampliant les col·laboracions en aquest sentit. Aquesta unitat podria oferir a les corresponents entitats una cartera de serveis i tarifes d'un catàleg per elaborar. 4. RESULTATS En els apartats 2.2.2., 2.2.3. i 2.2.5. de la memòria d'investigació s'han analitzat i valorat els resultats i els indicadors en matèria d'investigació de la FMCS presents als Annexos 3, 4, 5 y 6. De la mateixa manera, en diferents apartats previs s'ha comentat el nivell d'èxit en les iniciatives empreses pels diferents equips en l'obtenció de recursos. Quant a la qualitat de la feina realitzada en els darrers anys, l'Annex 8 valora l'índex d'impacte de la producció dels dos departaments de la FMCS i la seva posició respecte l'impacte d'altres departaments de la URV. Encara que l'impacte pot resultar un índex equívoc per la comparació de la producció científica de diferents àrees de coneixement, els valors elevats obtinguts per la FMCS suposen en conjunt un 34% de l'Índex d'Impacte de la producció científica de la URV durant el període avaluat. Això reflecteix, un cop més, la dinàmica qualitativa i quantitativa important i molt positiva de l'activitat investigadora de la FMCS. Per altra banda, no existeix, fins el moment, cap registre ni document, que faci pública la producció i resultats, en matèria d'investigació, dels departaments de la FMCS. Una iniciativa d'aquest tipus podria resultar un bon estímul per continuar en la bona línia de producció, així com un instrument per donar a conèixer a la resta de la comunitat els treballs que es realitzen en aquesta matèria. La pàgina web de la FMCS seria el lloc idoni, per la seva capacitat d'actualització, abast i economia, sense menysprear que el Servei de Suport a la Recerca de la URV pugui recollir la informació general de la Universitat.

127

ANNEX 1. GRUPS DE RECERCA DE LA FMCS

GRUP Nº

PO

PNO

PLS

♂ / ♀

DOC / Nº (%)

Nº LI

I

11

3

8

1

2/9

7/11 (63)

11

II

4

3

1

0

2/2

4/4 (100)

2

III

11

6

5

0

4/7

8/11 (72)

8

IV

10

1

9

0

3/7

3/10 (30)

2

V

17

5

12

1

11/6

14/17 (82)

4

VI

11

2

9

0

5/6

6/16 (37)

1

VII

10

4

6

0

3/7

8/10 (80)

5

VIII

7

4

3

0

2/5

6/7 (85)

1

IX

11

3

8

1

4/7

3/10 (30)

2

X

9

4

6

2

4/5

5/9 (55)

3

XI

4

1

3

0

1/3

2/4 (50)

1

TOTALS

105

36

70

5

41/ 64 (64%)

66/105 (63)

40

MITJANA

9,5

3,2

6,3

0,45

3,6

PO - personal ordinari PNO - personal no ordinari PLS - personal laboral de suport DOC - nombre de doctors NºLI - nombre de línies d'investigació

128

ANNEX 2. PROJECTES DE RECERCA

DEPART.

Projectes Públics

CENTRE

Sol·licitats

Concedits

Ptes.

(milers)

Contractes

nº

Ptes.

(milers)

Ptes .Totals

(milers)

CMB

39

9

48.402

13

253.902

302.304

MiC

17

7

46.079

7

17.465

63.544

FMCS

56

16

94.481

20

271.367

365.848

ANNEX 3. ÍNDEX D'ACTIVITAT EN RECERCA (PROJECTES PÚBLICS + CONTRACTES)

DEPART CENTRE

PO

Projectes concedits

(%)

Ptes.

(milers)

Sol.lic./

PO

Èxit

(concedits/PO)

Ptes/PO (milers)

contractes/PO

Contractes

Ptes/PO (milers)

CMB

29

9/39 (23)

48.402

1,34

0,31

1.669

0,44

8.755

MiC

35

7/17 (41)

46.079

0,48

0,20

1.316

0,20

499

FMCS

64

16/56 (28)

94.481

0,87

0,25

1.476

0,31

4.240

PO - Professor Ordinari

129

ANNEX 4. ACTIVITAT EN INVESTIGACIÓ

Departa

ment

Grups consolidats

Infraestructures

Centre

Sol·licitats

Concedits

Sol·licitats

Concedits

Ptes

(milers)

CMB

26

12

16

8

47.248

MiC

9

3

8

3

18.191

FMCS

35

15

24

11

65.439

ANEXO 5. RESULTATS DE LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA

Congressos

DPT. CENTRE

Tesi

Artícles

Capítuls llibres

libres

Comun.

nacionals

estranger

Contrib.

nacionals

estranger

CMB

28

501

33

8

222

111

54

16

MiC

20

422

48

24

240

71

212

26

FMCS

48

923

81

32

462

182

266

42

ANEXO 6. ÍNDEX DE RESULTATS DE L'ACTIVITAT INVESTIGADORA

DEPART CENTRE

PO

tesi

tesi/PO

articles

(%)

artic./PO

Com. Int.

(%)

Com. Int. /PO

Com. Nac.

(%)

Com. Nac./ PO

CMB

29

28

0.96

501 (54)

17,27

111 (61)

3,82

222 (48)

7,65

MiC

35

20

0,57

422 (46)

12,05

71

(39)

2,02

240 (52)

6,85

FMCS

64

48

0,75

923

14,42

182

2,84

462

7,21

PO - professors ordinaris Com. Int. - Comunicacions Internacionals Com. Nac. - Comunicacions Nacionals

Assignació de temes/coordinació/redacció dels membres del comitè intern d'avaluació de la titulació de Medicina AVALUACIÓ INICI DEL PROCÉS

M. Rosa Fenoll CONTEXT INSTITUCIONAL I OBJECTIU I PLANIFICACIÓ DE LA TITULACIÓ

Rodrigo Miralles Montse Giralt M. Rosa Fenoll

PERFIL I PROGRAMA DE FORMACIÓ

Josep Guarro Ricardo Closa

DESENVOLUPAMENT DE LA DOCÈNCIA

Montse Giralt M. Rosa Fenoll

ALUMNES

Ricard Valdés Anna Sala Javier Pérez

PROFESSORAT

Domènec Sánchez Antoni Castro

PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I DE SERVEIS

Xavier Llauradó José Luis Valdivieso

INSTAL·LACIONS

Xavier Llauradó Rodrigo Miralles José Luis Valdivieso

RELACIONS EXTERNES

M. Rosa Fenoll

MECANISMES DE MILLORA DE LA QUALITAT Rodrigo Miralles

PUNTS FORTS I FEBLES, I PROPOSTES DE MILLORA :

Tothom

INVESTIGACIÓ J.L. Paternáin Mercè Hernández Josep Guarro

COMITÈ INTERN D'AVALUACIÓ DE MEDICINA

FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT -URV- _________________________________________________________________ Rodrigo Miralles Marrero rmm@fmcs.urv.es Maria Rosa Fenoll Brunet mrfb@fmcs.urv.es Montserrat Giralt Batista mgb@fmcs.urv.es Josep Guarro Artigas jga@fmcs.urv.es Domènec Sànchez Cervelló djsc@fmcs.urv.es José Luis Paternáin Suberviola jlps@fmcs.urv.es Antoni Castro Salomó acs@fmcs.urv.es Ricardo Closa Monasterolo rclosa@tinet.fut.es Mercè Hernández González mhg@fmcs.urv.es Xavier Llauradó Vidilla capsecme@fmcs.urv.es José Luis Valdivieso cadmfmcs@fmcs.urv.es Javier Pérez Altozano jpaltozano@mixmail.com Ricard Valdés ricardvaldes@hotmail.com Anna Sala Cunill topset@jazzfree.com

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Carrer Sant Llorenç, 21 E-43201 Reus

Correu electrònic degafmcs@fmcs.urv.es

133

ASPECTES MÉS POSITIUS DE LA TITULACIÓ Facultat ben situada a la ciutat, de mida mitjana que facilita les relacions

interpersonals entre alumnat, professorat i l'entorn. Excel·lent impacte sobre les estructures sanitàries de la zona. Increment anual del nivell dels alumnes ingressats (segons la nota de tall). Sistema de captació d'alumnes atractiu. Bon posicionament a les proves d'accés al MIR i MFYC. Bona aptitud i actitud del professorat en la docència, amb accessibilitat i

sensibilitat en l'atenció a l'alumne. Objectius de la titulació ben definits i Guia de centre completa i en contínua

actualització. Raonable integració dels continguts docents i formació clínica integrada. Bona organització de l'aulari i hores de classe. Elevat contingut de sessions pràctiques de caràcter experimental. Bona oferta hospitalària i de nivell per realitzar-hi les pràctiques. Unitats docents en clara estabilització. Bona oferta als alumnes per utilitzar equips informàtics i accés a Internet. Bona experiència en la formació i utilització de pacients simulats. Excel·lent integració amb la docència en medicina primària. Alt grau de professionalitat i bona actitud del PAS. Bona dotació d'aules i laboratoris. Excel·lent servei de teledocumentació, amb accés per a alumnat i professorat. Bona participació i satisfacció de l'alumnat en la mobilitat acadèmica. Bon nivell d'investigació i alt grau de producció científica. Bona implicació del professorat en projectes i serveis de l'entorn sociosanitari.

134

135

ASPECTES MÉS NEGATIUS DE LA TITULACIÓ Poc espai, tant actual com per al futur desenvolupament dels ensenyaments. Falta de serveis generals com cafeteria, residència i zones d’esbarjo. Previsible caiguda de la demanda d'aquesta llicenciatura, lligada al descens

demogràfic. Frustració en finalitzar la llicenciatura per no poder exercir en l'àmbit públic

sanitari. Elevada càrrega lectiva. En aquest punt s'ha reflexionat i discutit si 540 crèdits de

formació són excessius per formar un metge o si s'ha de matisar sobre la càrrega lectiva real de l'estudiant, que fins i tot pot ser superior a 540 crèdits..

Integració de continguts docents i les pràctiques clíniques millorable. Falta de definició de les habilitats clíniques bàsiques. Falta de definició d'alumnes interns a les unitats. Gran variabilitat de la metodologia docent emprada pels professors. Exàmens diferents entre unitats docents. Massa alumnes en alguns grups de pràctiques. Falta de matèries optatives en el primer cicle i crèdits de lliure elecció i d'una

informació global i detallada a l'inici de curs. Falta de seguiment del disseny curricular establert. Falta de pla tutorial al principi. Elevat nombre de trasllats a altres centres. Absència d'indicadors per avaluar la qualitat docent i d'incentius institucionals per

millorar-la. Unitats docent millorables quant a la capacitat d'aules i infraestructura. Dèficit quant a les vies d'informació interna, en especial per als alumnes. Plantilla de professorat i PAS insuficient. Falta greu de CU i en menor grau de TEU. Poca assistència del professorat als actes acadèmics i a les reunions de gestió. Falta de formació específica per al PAS. Falta de definició de la seguretat i higiene del trebal i pla d'emergència per al

centre. Mala ubicació de la Consergeria. Falta de coneixement de les peculiaritats del

centre entre el servei de seguretat. Manteniment de barreres arquitectòniques i problemes de ferd-calor en algunes

aules. Falta de grup electrogen. Falta de participació del professorat en la mobilitat acadèmica.