Upload
others
View
6
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA AL 3r CURS D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
CURS 2015 – 2016
MARC TEÒRIC REFERENCIAL
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
2
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ...................................................................................................... 3
1.1. Contingut del Marc General d’avaluació ..............................................................4
2. OBJECTE DE L’AVALUACIÓ .................................................................................... 4
3. COMPETÈNCIES AVALUADES ............................................................................... 4
3.1. Les dimensions de les competències ....................................................................4
3.2. Competència en comunicació lingüística .............................................................5
3.3. Competència matemàtica ................................................................................. 10
4. POBLACIONS QUE PARTICIPEN EN L’AVALUACIÓ ............................................. 12
5. LES PROVES ......................................................................................................... 13
5.1. Estructura i format de les proves ....................................................................... 13
5.2. Aplicació de les proves ...................................................................................... 13
5.3. Correcció de les proves ..................................................................................... 14
6. ELS QÜESTIONARIS DE CONTEXT, PROCESSOS I RECURSOS ............................ 14
7. ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU .............. 15
8. PLA DE MILLORA ................................................................................................. 15
9. MARC NORMATIU ............................................................................................... 16
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
3
1. Introducció
En la major part dels països de l’OCDE i de la Unió Europea es realitza una prova externa i
estandarditzada durant o en finalitzar les diferents etapes educatives.
Les avaluacions externes aporten informació d’extraordinària utilitat a tots els membres de
la comunitat educativa en oferir informació sobre les metes i objectius comuns de les
etapes educatives i sobre el progrés dels alumnes en el sistema educatiu, i també permeten
la detecció primerenca de dificultats d’aprenentatge.
A la Llei Orgànica d’Educació (LOE), modificada per la Llei Orgànica 8/2013, per a la
Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), s’estableix la realització d’una avaluació a
tercer curs d’educació primària, indicant que “els centres docents realitzaran una avaluació
a tots els alumnes en finalitzar el tercer curs de l’educació primària”.
Aquesta avaluació ha de permetre als centres disposar d’informació complementària als
processos d’avaluació interna, que els faciliti comprovar el grau d’assoliment, per part dels
alumnes, de la competència en comunicació lingüística (en llengua catalana, en llengua
castellana i en llengua anglesa) i de la competència matemàtica en finalitzar el tercer curs
d’educació primària. Així mateix, els resultats de la prova, conjuntament amb altres
indicadors, han d’ajudar els centres a analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica
docent per assolir les competències i els aprenentatges que estableix el currículum.
El caràcter orientador i formatiu d’aquesta avaluació li confereix una component
diagnòstica, la qual cosa no ha de determinar, per tant, l’expedient acadèmic individual de
l’alumne/a, de manera que el resultat de l’avaluació final no suposarà un condicionant per
a la promoció al curs següent.
L’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) elaborarà les proves i
definirà els criteris d’aplicació i de correcció, sempre considerant les aportacions dels
centres, amb la finalitat que s’adeqüin a la seva realitat. No obstant això, l’aplicació i la
correcció de les proves, l’anàlisi dels resultats i l’elaboració dels plans de millora que se’n
derivin aniran a càrrec dels equips docents dels centres.
Una vegada aplicades i corregides les proves per part dels centres, aquests introduiran els
resultats a l’aplicació GESAVA.
Finalitzat el procés d’aplicació, L’IAQSE procedirà a l’anàlisi i explotació de les dades dels
centres i, abans de finalitzar el curs escolar, els retornarà els resultats de cada alumne/a,
dels grups, del centre, així com del global de les Illes Balears, de l’illa d’ubicació del centre i
de la titularitat corresponent que les serviran de referència per valorar els seus resultats.
Cada centre només rebrà els seus resultats i les mitjanes de Balears, de l’illa d’ubicació i de
la seva titularitat. D’aquesta manera, s’evita l’elaboració de possibles rànquings.
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
4
Finalment, al començament del curs següent, cada centre rebrà un informe de resultats que
contindrà, entre d’altres, el valor afegit del centre i indicadors de context, processos
educatius i recursos del centre.
1.1. Contingut del Marc General d’avaluació
Els marc teòric referencial de l’avaluació de 3r d’EP per a la Comunitat Autònoma de les
Illes Balears s’ha elaborat a partir del marc general estatal, que va elaborar prèviament un
grup de treball format per responsables d’avaluació del Ministeri d’Educació, Cultura i
Esports (MECD) i de les comunitats autònomes, coordinats per l’Institut Nacional
d’Avaluació Educativa (INEE), amb la col·laboració de les comunitats autònomes.
Aquest marc de l’avaluació s’ha estructurat en els apartats següents:
Objecte de l’avaluació
Competències avaluades
Poblacions que participen en l’avaluació
Les proves
Els qüestionaris de context, recursos i processos educatius
Alumnat amb NESE
Pla de millora
2. Objecte de l’avaluació
Objecte: avaluar les destreses, capacitats i habilitats en expressió i comprensió oral i
escrita, en relació amb el grau d’adquisició de la competència en comunicació lingüística, i
les de càlcul i resolució de problemes, en relació amb el grau d’adquisició de la
competència matemàtica.
3. Competències avaluades
Les competències objecte d’avaluació són:
competència en comunicació lingüística
competència matemàtica
3.1. Les dimensions de les competències
Per a l’avaluació de les competències previstes en el tercer curs d’Educació Primària, s’han
tengut en compte:
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
5
a) Les situacions i els contextos en què s’aplica la competència.
b) Els processos que ha de posar en marxa l’alumnat per aplicar el coneixement en
contextos i situacions reals.
c) Els coneixements, destreses i actituds que l’alumnat ha après i assimilat de forma
significativa, tant en contextos escolars formals, com en situacions de la vida ordinària.
3.2. Competència en comunicació lingüística
La competència en comunicació lingüística s’adquireix i desenvolupa a través de l’acció
comunicativa en el context de pràctiques socials reals, en les quals l’individu produeix i rep
missatges amb relació a altres interlocutors i a través de textos en múltiples modalitats,
formats i suports.
La rellevància de l’enfocament comunicatiu radica en la necessitat d’utilitzar la llengua en
contextos i situacions de comunicació concrets; per la qual cosa, el llenguatge s’ha
d’adequar a les necessitats comunicatives.
3.2.1. Contextos i situacions
El context és el conjunt de circumstàncies en les quals es produeix el missatge i que permet la
seva correcta comprensió. L’avaluació d’aquesta competència s’articula al voltant d’un eix
que és l’ús social de la llengua en contextos propers a l’alumnat.
Les situacions fan referència als textos orals i escrits dirigits a satisfer interessos en els
diferents contextos amb finalitats, grau de formalitat i temàtiques diverses. Per aquesta
avaluació s’utilitzaran aquelles situacions que resultin més motivadores i quotidianes per a
l’alumnat:
Personals: la comunicació lingüística se centra en la família, els amics/amigues, l’escola,
les aficions... i es realitza per satisfer l’interès propi intel·lectual, i per mantenir i
desenvolupar les connexions personals amb els altres i l’afició a la lectura.
Escolars: comunicacions que s’estableixen per aprendre i per tant l’aprenentatge és també
la seva finalitat: llibres, mapes, esquemes, taules, diagrames, gràfics senzills...
Socials: comunicacions que se centren en el context de l’organització social que envolta
l’alumnat i la seva finalitat fonamental és la de ser informat i informar sobre
esdeveniments públics: anuncis, avisos, notícies...
Pràctiques: en aquestes edats, aquestes situacions se centren fonamentalment en
comunicar-se per saber fer (receptes i instruccions senzilles, normes de jocs...).
Científiques i humanístiques: relacionades amb l’aplicació de la llengua al món natural,
tecnològic, artístic...
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
6
3.2.2. Blocs de continguts
Si bé l’assoliment de la competència s’aconsegueix a partir del treball en totes les àrees del
currículum, les àrees de llengües catalana, castellana i estrangera són les que guarden una
relació més directa i contribueix en major mesura a l’adquisició d’aquesta competència. Per
aquest motiu s’han pres en consideració els blocs de continguts que es contemplen en
aquesta àrea, extrets del Decret 32/2014 de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de
l’educació primària a les Illes Balears.
3.2.3. Tipus de textos
L’avaluació de la competència en comunicació lingüística s’aplica en diferents tipus de
textos per llegir, escriure, escoltar o parlar. La selecció de textos ha de realitzar-se de forma
coherent, amb cohesió interna i adequació al context i la situació. Atenent a la finalitat del
text, aquests es classifiquen en:
Narratius
Descriptius
Expositius
Instructius
Atenent al seu format, en paper i/o digital, es poden utilitzar els tipus de textos següents:
Continus: formats per oracions, organitzats en paràgrafs: narratius, expositius...
Discontinus: basats en llistes, taules, gràfics, diagrames, anuncis, horaris, catàlegs,
formularis...
Mixtes: formats per un conjunt d’elements en format tant continu com discontinu
que es complementen i relacionen: fullets, cartells, hipertextos...
3.2.4. Processos cognitius
La competència en comunicació lingüística de qualsevol parlant es desenvolupa mitjançant
procediments tant escrits com orals. Distingim així quatre àrees bàsiques en la competència
en comunicació lingüística: la comprensió oral i lectora i l’expressió oral i escrita. Es tenen
en compte una sèrie de processos per a la capacitat de comprensió i uns altres per a la
capacitat d’expressió, que es defineixen de la manera següent:
Processos cognitius de la comprensió oral i escrita
Processos Descripció del procés Exemples d’accions associades
Localitzar i
obtenir
informació
Reconèixer i recordar:
Cercar, localitzar i seleccionar
informació explícita
Localitzar informació sinònima
Discriminar entre dues dades
similars
Establir correspondència entre les
dades de la pregunta i la resposta
Identificar, localitzar, reconèixer:
Identificació del temps o el lloc
d’un relat
Localització de determinats
elements
Localització d’informació explícita
expressada amb sinònims
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
7
Integrar i
interpretar
Donar sentit i coherència al text:
Comprendre la relació entre les idees del text
Reconèixer la coherència global
Identificar les idees principals i algunes de secundàries
Identificar similituds i diferències
Comprendre les relacions causa-
efecte
Realitzar classificacions simples i
resumir el contingut d’un text senzill
Deduir informació no expressament
indicada en el text oral o escrit
Reconèixer el vocabulari emprat en
el text
Inferir una relació no explícita
Descriure, explicar, establir,
determinar, deduir, predir, relacionar,
descobrir:
Selecció de la oració que recull
millor el sentit del text
Selecció o elaboració de un títol.
Deducció de la idea principal.
Resumen del text
Descripció de la relació entre dos
personatges
Establir relacions entre les
il·lustracions i els continguts del
text
Identificació de la relació de
causalitat entre dos fets
Reflexiona
r i valorar
Contrastar informació:
Relacionar la informació facilitada
en el text amb les seves experiències i
coneixements previs
Valorar la qualitat del text Reconèixer expressions
discriminatòries en el text
Valorar, jutjar, avaluar, aportar,
recomanar, establir criteris, inventar,
reflexionar, dissenyar:
Distinció entre fets reals i fantàstics
Valoració de la postura de l’autor
sobre el tema
Judici sobre si la informació del text
és completa i clara
Valoració de la importància de
determinades dades o proves
Reconeixement de les parts
fonamentals d’un text
Processos cognitius de l’expressió oral i escrita
Processos Descripció Exemples d’accions
associades
Planificació
Elaborar i seleccionar les idees que s’han de
transmetre adaptades a la finalitat i la situació del
missatge
Seqüenciar,
planificar, ordenar,
classificar...
Coherència
Donar un sentit global al text
Estructurar el text
Donar la informació pertinent, sense repeticions ni
dades irrellevants
Expressar-se amb idees clares, comprensibles i
completes
Relacionar, aplicar,
enllaçar, escollir...
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
8
Cohesió
Utilitzar el vocabulari amb precisió
Usar sinònims i pronoms per evitar repeticions
Usar els enllaços gramaticals més habituals
Utilitzar punts per separar oracions
Utilitzar comes per separar elements
Aplicar,
desenvolupar...
Adequació
Adaptar el text a la situació comunicativa i a la
finalitat
Usar adequadament aspectes morfològics de
número i gènere i de temps verbals
Aplicar les regles ortogràfiques més generals i les
d’ús de majúscules
Aplicar, relacionar,
adequar...
Presentació
(expressió
escrita)
Presentar el text net i amb marges Utilitzar una lletra clara Destacar el títol
Aplicar, presentar,
organitzar...
Revisió Reflexionar sobre les produccions realitzades
Realitzar judicis crítics sobre els seus propis escrits
Observar, examinar,
reflexionar...
Fluïdesa
(expressió
oral)
Expressar-se oralment amb facilitat i espontaneïtat Capacitat d’imaginar i crear idees i situacions
Demostrar agilitat mental en el discurs oral
Ús adequat de la pronunciació, el ritme i
l’entonació
Narrar, dialogar...
3.2.5. Destreses
La comunicació lingüística és una competència àmplia i complexa que permet el
desenvolupament de quatre destreses bàsiques que poden ser objecte d’avaluació: escoltar,
parlar, llegir i escriure, que s’interelacionen i es donen suport mútuament en l’acte de la
comunicació.
Amb l’avaluació del tercer curs d’educació primària s’ha de comprovar l’inici del procés
d’adquisició, en lectura i escriptura, dels estàndards d’aprenentatge avaluables
imprescindibles perquè l’alumnat pugui seguir sense dificultats la resta d’aprenentatges.
Destreses de la competència en comunicació lingüística
Comprensió Expressió
Comprensió oral Comprensió escrita Expressió oral Expressió escrita
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
9
3.2.6. Matrius d’especificacions
Els continguts i/o destreses i els processos cognitius considerats per a l’avaluació de la
competència en comunicació lingüística s’han relacionat a través dels estàndards
d’aprenentatge, els quals s’han extret del Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual
s’estableix el currículum bàsic d’Educació Primària, i del Decret 32/2014, de 18 de juliol,
pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears.
A continuació es presenten les matrius d’especificacions de la competència amb una
proposta del pes ponderat dels processos cognitius i dels blocs de contingut, amb el
propòsit que serveixi de referència per aconseguir que les proves s’ajustin al currículum.
Matrius d’especificacions de LLENGUA CASTELLANA I LLENGUA CATALANA
Processos: comprensió oral i escrita
Localitzar i obtenir
informació Integrar i interpretar Reflexionar i valorar
Comprensió escrita 40% 40% 20%
Comprensió oral 20% 60% 20%
Processos: expressió oral i escrita
Coherència Cohesió Adequació Presentació Fluïdesa
Expressió escrita 25% 25% 25% 25% ----
Expressió oral 30% 20% 20% ---- 30%
Matriu d’especificacions de LLENGUA ESTRANGERA
Processos: comprensió oral i escrita
Localitzar i obtenir
informació Integrar i interpretar Reflexionar i valorar
Comprensió escrita 80% 20% ...
Comprensió oral 90% 10% ...
Processos: expressió oral i escrita
Coherència Cohesió Adequació Presentació Fluïdesa
Expressió escrita --- 30% 60% 10% ----
Expressió oral --- 20% 60% ---- 20%
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
10
3.3. Competència matemàtica
El RD 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de primària
desenvolupa el currículum de matemàtiques i estableix que: “El treball en aquesta àrea a
l’educació primària estarà basat en l’experiència; els continguts d’aprenentatge parteixen
d’allò més proper i s’hauran d’abordar en contextos d’identificació i de resolució de
problemes. Les matemàtiques s’aprenen utilitzant-les en contextos funcionals relacionats
amb situacions de la vida diària, per anar adquirint progressivament coneixements més
complexos a partir de les experiències i els coneixements previs”. Les situacions o contextos
es refereixen a escenaris propers a l’alumnat que requereixen donar resposta a un repte
plantejat fent ús de la competència matemàtica per afrontar-ho amb èxit.
3.3.1. Contextos i situacions
Personal: engloba problemes o desafiaments als que podria enfrontar-se l’alumnat,
relacionats amb ell mateix, la seva família o grup d’amics/amigues.
Escolar: situacions relacionades amb la vida escolar i el grup de companys del centre.
Social: situacions referides al barri, a la localitat o a la societat en general.
Científica i humanística: relacionada amb l’aplicació de les matemàtiques al món artístic,
de les ciències socials, natural i tecnològic.
3.3.2. Blocs de continguts
Si bé l’assoliment de la competència s’aconsegueix a partir del treball en totes les àrees del
currículum, l’àrea de matemàtiques és la que guarda una relació més directa i contribueix
en major mesura a l’adquisició d’aquesta competència. Per aquest motiu s’han pres en
consideració els blocs de continguts que es contemplen en aquesta àrea, extrets del Decret
32/2014 de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears.
3.3.3. Processos cognitius
A l’avaluació de la competència matemàtica es tenen en compte tres processos d’índole
cognitiva, que s’emmarquen dins tres grups:
Conèixer i reproduir: exercicis més senzills referits a coneixements del llenguatge bàsic
matemàtic, propietats i fets matemàtics essencials i repetició d’algoritmes de càlcul
practicats.
Aplicar i analitzar: problemes de dificultat mitjana, implica saber utilitzar diferents eines
matemàtiques en un rang suficient de contextos.
Raonar i reflexionar: requereix la capacitat de pensament lògic i sistemàtic, i implica
l’anàlisi dels resultats obtinguts en la resolució d’un desafiament i la reflexió crítica sobre
el procés seguit.
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
11
Processos Descripció Accions C
on
èixe
r i r
epro
du
ir Accés i
identificació
Accions de recordar i reconèixer
els termes, els fets, els conceptes
elementals del coneixement
matemàtic i de reproduir
algoritmes.
Anomenar, definir, trobar,
mostrar, imitar, llistar, contar,
recordar, reconèixer,
localitzar, reproduir, relatar...
Comprensió
Accions per captar el sentit i la
intencionalitat de textos de
llenguatge matemàtic i de codis
relacionals i interpretar-los per
resoldre problemes.
Explicar, il·lustrar, extractar,
resumir, completar, traduir a
altres termes, aplicar rutines,
seleccionar, escollir...
Ap
lica
r i a
na
litz
ar
Aplicació
Aptitud per seleccionar,
transferir i aplicar informació
per resoldre problemes amb cert
grau d’abstracció i la
d’intervenir amb encert en
situacions noves.
Classificar, resoldre problemes
senzills, construir, aplicar,
escollir, realitzar,
desenvolupar, entrevistar,
organitzar, enllaçar...
Anàlisi
Possibilitat d’examinar i
fragmentar la informació en
parts, trobar causes i motius,
realitzar inferències i trobar
evidències que sustentin
generalitzacions.
Comparar, contrastar,
demostrar, experimentar,
planificar, resoldre, analitzar,
simplificar, relacionar, inferir,
concloure...
Ra
on
ar
i ref
lexi
on
ar
Síntesi i
creació
Accions de recollir informació i
relacionar-la de diverses formes,
establir nous patrons i descobrir
solucions alternatives.
Combinar, dissenyar,
imaginar, inventar, planificar,
predir, proposar, adaptar,
estimar...
Judici i
valoració
Capacitats per formular judicis
amb criteri propi, qüestionar
tòpics i exposar i sustentar
opinions fonamentades.
Criticar, concloure,
determinar, jutjar, recomanar,
reformular, establir criteris i/o
límits...
3.3.4. Destreses
Quant a les destreses, l’article 12.3 del RD 126/2014 de 28 de febrer, estableix que
l’avaluació al finalitzar tercer curs d’educació primària mesurarà el grau de destreses en
càlcul i resolució de problemes amb relació al grau d’adquisició de la competència
matemàtica.
3.3.5. Matriu d’especificacions
Els blocs de continguts i els processos cognitius considerats per a l’avaluació de la
competència matemàtica s’han relacionat a través dels estàndards d’aprenentatge, els
quals s’han extret del Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
12
currículum bàsic de l’Educació Primària, i del Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual
s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears.
A continuació es presenta aquesta matriu amb indicació dels pesos de cada procés i de
cada bloc de continguts, amb el propòsit que serveixi de referència per aconseguir que les
proves s’ajustin al currículum.
Matriu d’especificacions de la competència matemàtica
Blocs de continguts
Nombres Mesura Geometria Incertesa
i dades Subtotal Total
Pro
cess
os
Conèixer i reproduir
Accés i identificació
20% 40%
Comprensió
20%
Aplicar i analitzar
Aplicació
20% 40%
Anàlisi
20%
Raonar i reflexionar
Síntesi i creació
15%
20% Judici i
valoració 5%
Total 50% 20% 20% 10% 100%
4. Poblacions que participen en l’avaluació
Les proves s’aplicaran en els centres educatius que imparteixin docència a alumnat de 3r
curs d’educació primària en finalitzar el curs escolar en què es dugui a terme l’avaluació. En
l’avaluació hi participaran diferents poblacions: l’alumnat que es trobi matriculat a tercer
curs d’educació primària en els centres educatius de les Illes Balears, qui contestarà les
proves de competències i el qüestionari de l’alumnat; i les famílies, els mestres d’educació
primària i els equips directius dels centres d’educació primària, els quals contestaran els
qüestionaris de context respectius.
Població Informació aportada Instruments
Alumnat
Nivell assolit en cada competència avaluada Proves de competències
Variables de context, recursos i processos
d’ensenyament i aprenentatge i satisfacció
amb el centre escolar
Qüestionari de l’alumne/a
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
13
Famílies de
l’alumnat
Variables de context, relació i satisfacció
amb el centre escolar Qüestionari de les famílies
Professorat
d’EP
Variables de context, recursos i processos
d’ensenyament i aprenentatge Qüestionari dels mestres
Directors/
directores
Variables de context, recursos,
funcionament i organització del centre Qüestionari del director/a
5. Les proves
5.1. Estructura i format de les proves
Cada una de les proves per avaluar les competències assolides per l’alumnat de 3r curs
d’educació primària constarà de diversos models de prova en format digital i en format
paper que inclouran diferents estímuls contextualitzats en una situació propera a la realitat
de l’alumnat. Cada estímul s’acompanyarà amb diverses preguntes o ítems (entre un i set)
de diferents tipus: tancats i oberts (en cada prova hi haurà, aproximadament, un 70% de
preguntes de resposta tancada i un 30% de resposta oberta). Els diferents models de les
proves es dissenyarà de manera que es puguin visualitzar en els ordinadors ultraportàtils
que els centres disposen del Pla de Modernització Educativa, tenint en compte que siguin
compatibles amb altres tipus d’ordinadors.
Pel que fa a l’extensió de les proves, a cada un dels models de prova hi haurà entre 22 i 25
ítems.
Cada alumne/a haurà de contestar en un full de resposta individual, que l’IAQSE facilitarà
als centres a través de l’aplicació GESAVA, en el qual hi apareixerà indicat el seu nom i
model de prova a realitzar.
Les proves de la competència en comunicació lingüística constaran d’una part de
comprensió oral, una d’expressió escrita i una darrera de comprensió lectora; i s’elaboraran
en diferents formats (arxius MP3 amb els registres en àudio per avaluar la comprensió oral i
proves en PDF per avaluar la comprensió lectora i l’expressió escrita).
L’expressió oral s’avaluarà de forma voluntari, fent servir unes rúbriques d’avaluació
específiques i uns registres de correcció que l’IAQSE posarà a disposició dels centres.
Per tal d’assegurar-ne la confidencialitat, l’IAQSE publicarà les proves al GESAVA i els
centres hi podran accedir amb els codis que se’ls haurà proporcionat prèviament.
5.2. Aplicació de les proves
L’aplicació de les proves anirà precedida d’una informació suficient que faci prendre
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
14
consciència a l’alumnat i al professorat sobre el sentit i la importància de les mateixes, i
motivi l’alumnat perquè mostri una disposició favorable a la seva realització.
Cada prova es realitzarà en sessions de 60 minuts, sense comptar les instruccions
específiques de cada una i l’audició de la comprensió oral en el cas de les competències en
comunicació lingüística en llengua castellana i en llengua catalana.
Es convenient que, quan en un mateix dia es realitzin dues proves, s’intercali un descans
entre elles.
5.3. Correcció de les proves
Finalitzada l’aplicació, els mestres designats realitzaran la correcció de les proves. Per fer-ho
utilitzaran els criteris de correcció i puntuació de les preguntes obertes que se’ls facilitaran.
6. Els qüestionaris de context, processos i recursos
La investigació educativa ha posat de manifest des de fa dècades que els resultats en proves
de rendiment estan modulats tant per factors contextuals com per factors relatius a
processos organitzatius i/o d’aula. Tant els factors de context com els relacionats amb el
procés d’ensenyament i aprenentatge en els centres educatius i a l’aula s’inclouen en els
marcs d’avaluació d’estudis internacionals com PISA, TIMSS i PIRLS, i d’estudis nacionals
previs, com les avaluacions de l’educació primària i les de l’educació secundària
obligatòria.
Els resultats individuals obtinguts a les proves no són independents de l’entorn social i
educatiu. Per aquest motiu, una de les finalitats bàsiques de les avaluacions és identificar
els factors contextuals que potencialment s’associen als resultats acadèmics i analitzar la
relació entre aquests factors i els resultats obtinguts pels alumnes en les proves.
La recollida d’informació sobre variables relatives al context, als recursos dels centres i als
processos d’ensenyament-aprenentatge que es desenvolupen en els mateixos, es realitzaran
mitjançant qüestionaris dirigits a l’alumnat, als mestres d’educació infantil i d’educació
primària, a la direcció dels centres i a les famílies.
Prenent com a referència les experiències de diferents avaluacions, tan de l’àmbit
internacional com nacional, s’obtendrà un Índex Socioeconòmic i Cultural (ISEC) com
element del context dels centres educatius. Aquest s’elaborarà a partir de variables relatives
al nivell d’estudis, a la situació laboral i a la professió dels pares o tutors legals, als recursos
en la llar i altres variables de context que hi guarden relació.
En les anàlisis que tenguin en compte l’ISEC, es considerarà, tant l’ISEC individual de cada
alumne/a, com l’ISEC mitjà dels alumnes de 3r i 6’e curs d’EP del centre (estimació de
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
15
l’ISEC del centre).
7. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu
Pel que fa a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) que estigui
diagnosticat d’acord amb les consideracions contemplades a l’article 19 del Decret
39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa en
els centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics, per tal de facilitar la
tasca administrativa dels centres, l’IAQSE considerarà com a NESE l’alumnat que figuri
com a tal al GestIB. En els centres privats que no utilitzin el GestIB, els directors hauran de
comunicar per escrit a l’IAQSE la relació d’alumnat NESE de 3r d’EP especificant el seu
diagnòstic.
La Comissió d’Avaluació de cada centre, a proposta del tutor i de l’Equip de Suport
Educatiu, haurà de decidir, per a cada alumne o alumna NESE diagnosticat, si precisa que
se li adaptin les proves de l’IAQSE. Les adaptacions aniran a càrrec del centre i seran l’equip
de suport i el tutor/tutora els responsables d’elaborar-les quan rebin les proves.
Si es realitzen adaptacions de les proves proporcionades per l’IAQSE que no impliquin
canvis en el seu contingut (com per exemple: augment del temps de realització de la prova,
format i/o accés a les preguntes, resposta oral d’alguna pregunta, entre d’altres) s’han
d’introduir les proves a l’aplicació GESAVA. Només si l’alumne/a rep una adaptació
curricular significativa en àrees relacionades amb alguna o algunes de les competències
avaluades (desajustament curricular de dos o més cursos), es podrà indicar a l’aplicació
GESAVA que aquest alumne/a no computarà per al càlcul de les mitjanes de grup i de
centre. La Comissió d’Avaluació del centre haurà de fer constar a l’acta d’una reunió a tal
efecte, prèvia a la realització de les proves, la relació d’aquest alumnat. Per indicar que un
alumne/a no computa en una competència, el director o directora haurà de desactivar la
casella corresponent a l’aplicació GESAVA (apartat gestió de NESE).
El professorat de suport haurà de participar en l’aplicació de les proves quan en un grup
s’hi trobi alumnat NESE que precisa algun tipus d’adaptació de les proves.
8. Pla de Millora
L’apartat tercer de l’article 21 de la Llei Orgànica de 2/2006, de 3 de maig, d’educació
(LOE), modificat per la LOMCE, estableix que: “Les administracions educatives podran
establir plans específics de millora en aquells centres públics els resultats dels quals siguin
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
16
inferiors als valors que, a tal objecte, hagin establert. En relació amb els centres concertats
s’estarà a la normativa reguladora del concert corresponent”.
Aquests plans específics de millora hauran de tenir en compte la situació de partida del
centre, la millora o empitjorament dels seus resultats, i la problemàtica socioeconòmica de
l’entorn.
El Pla de Millora és responsabilitat de l’equip directiu del centre, amb la col·laboració del
professorat i els equips docents.
En l’informe, després de l’anàlisi dels resultats, en el qual els equips de professors, com a
conseqüència de l’estudi de les causes que han influït en els resultats i de la identificació de
punts forts a mantenir i de debilitats o aspectes a millorar, formularan propostes de millora
que requereixen la identificació de les actuacions de millora, seleccionar i prioritzar les
mesures que proposen els equips docents, procedir a l’aplicació d’aquestes i, finalment,
realitzar l’avaluació i seguiment de la seva incidència en la millora dels resultats en cursos
següents.
9. Marc normatiu
Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE) modificada per la Llei orgànica
8/2013, de 9 de desembre, per la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).-
Article20, Article 144-
Decret 32/2014, de 18 de juliol de 2014, pel qual s’estableix el currículum de
l’educació primària a les Illes Balears – Article 15-
Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 6 de març de 2015 sobre
l’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes de l’educació primària a les Illes Balears –
Article 14-