Embed Size (px)
DESCRIPTION
Els Carotes teatre
Citation preview
Sinopsi 2
L’ obra 2
Els Carotes 3
Fitxa tècnico-artística 3
Biografies 4,5,6
Imatge 7
Requisits tècnics 7
Fotografíes 8, 9
Taquilla inversa 10
Contractació 10
TELEFONISTA: Suïcidis a domicili S.L. Bon dia, l’atén Dolça. El seu nom, si us plau? H: Hugo López García
2
SINOPSI
Us proposem d’acompanyar a Hugo en el darrer dia de la seva vida. Un dia que, vés per on, està ple de sorpreses perquè, quan truquem una porta, mai sabem qui hi pot haver al darrere.
L’OBRA
La nostra vida és una teranyina teixida per les persones i moments que compartim amb elles. Hi ha moments que ens fan replantejar la nostra existència i persones que ens reflexen, moments que passen en cinc segons i persones que només veiem un cop, i llavors tot canvia. Aquest és un cant a la vida, una sàtira al moment actual, esperpèntica en alguns moments, cruel i dolça en d’altres...així és Avui és gairebé mai.
Partint d’un espai buit, s’inicia el ritual que ens presentarà a Hugo, el pro-tagonista de l’obra i els seus fantasmes. Comença un joc, definit per les màscares, els canvis coreografiats de l’escenografia i el vestuari, sempre a vista de l’espectador. Com en un ball, tot es mou al ritme de la música, la vida d’Hugo, de la família, de l’executiva....
Avui és gairebé mai ens dóna la possibilitat de jugar amb el temps, l’espai i els personatges. Amb un inici trepidant i una posada en escena acurada i neta, durant el transcurs d’una hora, combina elements de la commedia dell’arte, la tragèdia clàssica, el mim, la dansa contemporània i el clown creant un resultat modern amb arrels populars, assolint un final sorpre-nent que a ningú deixa indiferent.
3
ELS CAROTES
Aquesta jove companyia amb ganes de guanyar-se la vida fent teatre, neix fa relativament poc, uns mesos abans que s’acabi el món... és a dir el 2012... perquè si s’ha d’acabar el món, què hi perdem arriscant-nos a viure fent allò que ens agrada?
I des del primer moment els Carotes es prenen molt seriosament aquest ofici de Comediants, o Joglars...
Durant l’estiu assagen intensivament, creant la trama i els 13 personat-ges que acompanyen a Hugo. Escalfaments de dansa, tallers de màs-cara, de moviment, i una sala d’assaig plena de bancs i sants. Avui és gairebé mai s’acaba de coure el mes de gener quan arriba l’escenografia que ha donat forma a tots els espais circumscrits a l’hexàgon dibuixat durant el ritual inicial.
Finalment, el 15, 16 i 17 de Febrer es presenta Avui és gairebé mai com a Taller Final de Direcció i Dramatúrgia dins del programa Factoria IT al Teatre Estudi. Amb una acollida de públic gratament sorprenent... i no és perquè ho diguem nosaltres, sinó que ho diu la gent... la de veritat... el públic de veritat... el que no està comprat. I sobretot vam tenir una molt bona acollida per part d’amics, mestres i familiars.
Ens definim com una companyia amb vocació professional que ofereix un espectacle de qualitat i amb moltes ganes de recórrer els teatres de Catalunya... un per un, no tots de cop, és clar.
FITXA TÈCNICO-ARTÍSTICA
Direcció:Paco Márquez
Intèrprets:Efrain Anglés, Raquel Cros, Montse Gil i Xavi Velázquez
Ajudant de direcció:Roger Simeon
Disseny d’escenografia:Maria Gelpí i els Carotes
Construcció d’escenografia:Xavier Jané
Disseny i construcció de màscares:Georgina Cuenca
Disseny d’il·luminació:Carlos Lucena
Tècnic de llums i so:Dani Badillo
Comunicació i disseny:Anna Gaitan
Coproduït per Els Carotes i Institut del Teatre
4
PACO MÁRQUEZ CARVAJAL
Amb sis anys, tot jugant, dirigeix, interpreta i escriu la seva primera Trilogia, l’Estàtua d’or. Una comèdia d’slapstics i gags, coproduïda i interpretada pels companys de Primer curs. Tot i l’èxit de públic, es representa un cop. Fet que no el fa defallir i torna a l’escenari com a Llucifer. Allà és quan li pica el cuquet del teatre, o mosquit, o tàbac, o abella o l’insecte que fos. En tres Nadals passa de portar cues i banyes a portar espardenya, faixa, barretina i sarró. A fer riure a tothom durant cinc Tions, Sant Esteves i Reis, fent de Rovelló. Ara ja no és un mosquit, li pica la serp sencera, i el deixa tonto per aquest joc...
Deixa la carrera de Dret i Filologia Hispànica per la Direcció i la Dramatúrgia. Tot i tonto, estudia cinc anys a l’Institut del Teatre, amb altres tontos com ell però que ja porten més anys jugant i podent fer i dir grans tonteries : Jaume Melendres, Jaume Mascaró, Jordi Coca, Joan Abellán, Xavier Albertí, Sergi Belbel, José Sanchís Sinisterra, Enzo Corman i realitza les pràctiques més tontes amb Albert Boadella a la Torna de la Torna, on descobreix la màs-cara i el joc de creació que fonamenten Avui és gairebé mai...
Ah! Per cert, ha viscut tres anys i mig a Mèxic on diu que ha treballat a la tele... i que aquest any acaba la carrera.
ROGER SIMEON
Tot va començar amb les classes de matemàtiques, quan es va veure in-capaç de desvetllar les X (i ja no diguem les Y o les Z) de les funcions més rudimentàries. Si hagués sapigut dibuixar, potser hauria omplert les vores dels llibres de ninots i gargots. En canvi, va començar a escriure.
Que alguns jurats de dubtós criteri li concedissin premis pels seus contes agreujà el problema i les classes de matemàtiques ja no foren suficients. Per sort, també hi havia física, medi o història que no entenia. I més tard lògica, filosofia política, antropologia…
Un dia, cansat d’afegir complicades descripcions als seus textos, va decidir abandonar la narració i concentrar-se, en comptes, en el diàleg. Les males veus diuen que ho va fer perquè tampoc no sabia descriure, perquè els anys d’exili escocès havien congelat les poques neurones que tenia. Fos com fos, iniciava una nova manera d’escriure. Nova per a ell, clar, perquè pels demés ja era més que coneguda i batejada des de feia molts anys com a teatre.
En aquest punt és on el trobem ara: jugant amb les paraules, les idees, les persones i les relacions, ja sigui des del seu escriptori o des de la quietud del pati de butaques buit.
I clar, com que una vegada més jurats de poc criteri han decidit donar-li premis en aquesta nova faceta, qui li diu ara a aquest home que pari d’escriure?
5
EFRAIN ANGLÉS GENÉ
Neix a Tàrrega l’any 1983. Un dia la seva mare buscant fortuna es va fer tirar les cartes. La vident va dir-li que al seu fill li agradaria el món del maquillatge i el vestuari. - Serà un desviat? - No! senyora li agradarà lo teatre- Ah!, així serà comediant? - Si! Actor
Van passar els anys i aquest jove va deixar els estudis de batxillerat artístic per posar-se a treballar. Els astres però, no l’abandonen: Xavier Guix, Joan Font (Els Comediants), Robert Gobern (Els Comediants), Gemma Beltran (Dei Furbi), Toti Toronell (Cop de Clown), Felillo Sànchez (Cop de Clown), Claret Papiol (Claret Clown) ,Isabel Cabós, Isaac Morera , Xavier Calderer, Oriol Grau, Jaume Belló, Iolanda Mañà, Pere Olivé, Sergi Molina ... entre d’altres el guien pel seu destí de comediant.
Marxa d’expedició amb Pallassos sense Fronteres amb Pep Callau i Els Pepsicolen a Bòsnia. Treballa i col·labora amb La Trup, La Cremallera, Teatre Rossinyol, Gog i Magog, Shiva Dance, Absinthe Produccions, Teatre Estreiatro. Fa una col·laboració a l’obra La Revelación de Leo Bassi.
Al 2012 presenta el monòleg de creació pròpia Tengo Miedo dirigit per Jaume Belló. I estrena l’espectacle Ferro Colat a la 32ª Fira de teatre al carrer de Tàrrega amb la companyia Amebeu Teatre dirigit per Josep Rodri amb gran èxit de públic i de crítica.
Acaba de rodar el capítol especial de Rotten Rain que serà segurament, sense cap mena de dubte una revolució televisiva del nostre país.
RAQUEL CROS I SOLER
Neix a Martorell o a Barcelona, segons qui en doni testimoni. Néta d’una corista del paral.lel, de més alcohol que no pas fortuna. De ben petita dóna mostres de grans dots artístiques, però una educació castrant li impedeix desenvolupar-se plenament. S’oblida del ballet i canvia el tutú per una pilota de futbol.
Crescudeta, practica el teatre i la dansa mentre fa veure que estudia filologia alemanya. Per coherència amb els estudis, marxa a Alemanya fins que n’és expulsada quan ja ha absorbit tot allò que allà li podien oferir.
Comença un doctorat –Lingüística i comunicació- que evidentment no acaba perquè a l’altra banda del toll l’esperen amb els braços oberts. A Argentina hi aprèn teatre, a Mèxic el practica i de tornada a aquí intenten fer-li oblidar, tot i que encara fa una obra en un festival de renom. És quan, per casualitat, un dia amarg el trapezi voleia per sobre seu i ella s’hi agafa amb totes les seves forces: encara hi segueix penjada, i només en baixa per reinterpretar la vida amb màscares, titelles, pallassades, zingàries i d’altres somnis.
6
MONTSE GIL CASANOVAS
S’inicia en el món del teatre musical als 18 anys amb la companyia Crac el gag amb la obra El violinista sobre el tejado de gira per Espanya.
Durant els 12 anys següents s’allunya del món artístic i decideix adquirir co-neixements de la vida pràctica, treballant com a comercial i delineant. Una veu interior la fa tornar a l’escenari per trobar-se a si mateixa. Comença amb el grup de teatre de Vallgorguina. Es forma amb els cursos de creació teatral impartits per Anna Capacés i no para d’apendre en tallers de movi-ment, presència escènica i irradiació de l’actor, màscara neutra, comèdia de l’art, mim i pantomima…
A la seva trajectòria cal sumar-hi obres de teatre amb la companyia Lapoca-farina Produccions i accions performatives amb la companyia Milan Cami-nart Group, figuracions per pel·lícules com Rec 3 dirigida per Paco Plaza i Tengo ganas de ti de Fernando González Molina; així com interpretacions de monòlegs en llengua de signes i traduccions pel grup musical Liannallull.
XAVI VELAZQUEZ I GARRIGA
Nascut a Barcelona. De ben petit sempre interessat en el teatre, el cinema i la música. Ja a l’escola sempre es pren amb més ganes i il·lusió les ac-tivitats culturals que les assignatures d’aula. Forma part de la coral de la Sagrada Família.
Després d’un parell d’intents d’estudiar a la Universitat, Filologia Catalana i Magisteri, decideix estudiar interpretació a l’Estudi Nancy Tuñon, moti-vat per la freqüent intervenció en diversos curtmetratges en companyia de la colla d’amics, algun videoclip de bandes de rock emergents i treballs d’escola d’estudiants de Cinema del CECC i ESCAC. Però un desafortunat accident de moto el fa desistir i dedicar-se a la mecànica.
Després d’uns anys, i totalment recuperat, sent la crida de tornar a repren-dre la vocació d’actor i es torna a inscriure a l’estudi Nancy Tuñon - Jordi Oliver per formar-se com a actor. Després de 4 anys de formació ha inter-zvingut en la sèrie Els abans de Déu i la pel·lícula Et dec una nit de diven-dres i en molts curtmetratges d’alumnes de l’ESCAC, Blanquerna, CECC. És el cantant solista del grup de rock The Incorregibles Blues Band.
7
IMATGE REQUISITS TÈCNICS
Espai
Possibilitat de posar teló de fons negre i dos cametes negres.
Escenografia 5 bancs de fusta 2 Burres penja robes 1 Caixa de fusta 1 Sant Pancraci 1 Verge de Lourdes
Llum Taula manual o digital 12 canals 9 PC 1000w 4 PAR 64 1000w Blanc 2 Retalls 1000w 2 Pantalles 1000w
So Taula manual amb CD 2 altaveus
8
FOTOGRAFÍES
9
10
CONTRACTACIó
Que el valor del teatre torni a ser el valor que li ofereix l’últim comprador de les nostres accions,
és demanar la corresponsabilitat del públic.
Sabem que corren “malos tiempos para la lírica”.
S’han esgotat els recursos minerals que donen vida a la cultura des de l’entitat pública, i el dèficit d’espectadors fa tancar sales, escurçar programacions i fins i tot deixa a l’atur a molts bufons.
Els Carotes ens movem dins un nou concepte econòmic, tot i que és tan vell com aquest nostre ofici. Passar el Barret. Però ara en diem Taquilla Inversa, que sembla més modern, i menys caritatiu, segurament.
De totes maneres els Carotes també tenim un catxet i un preu fixe per en-trada.
El que més ens interessa és poder treballar i això significa tenir públic, per tant, sempre podrem arribar a una entesa econòmica.
Contacte: Paco Márquez, 622 121 772
Agraïments
Marçal Safont, Adriana Reyes, Gerard Borrell, Neus Gispert, Beth Escudé, Mercè Aregall, Marc Vilaró, Manuel Pérez, Javier Villena, Virginia Pujades, Julián Ariza, Oskar Xabier Gómez, Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Malgrat de Mar i sobretot a cadascuna de les nostres famílies i amics.
