BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO€¦ · L’aprenentatge per competències afavoreix els propis processos d’aprenentatge i la motivació per aprendre, a causa de la forta interrelació

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 52 Dissabte 1 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 1

I. DISPOSICIONS GENERALS

MINISTERI D’EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT2222 Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic

de l’educació primària.

La Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, ha modificat l’article 6 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, per definir el currículum com la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament i aprenentatge per a cadascun dels ensenyaments. El currículum està integrat pels objectius de cada ensenyament i etapa educativa; les competències, o les capacitats per activar i aplicar de manera integrada els continguts propis de cada ensenyament i etapa educativa, per aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos, els continguts, o els conjunts de coneixements, les habilitats, les destreses i les actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa i a l’adquisició de competències; la metodologia didàctica, que comprèn tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització del treball dels docents; els estàndards i els resultats d’aprenentatge avaluables; i els criteris d’avaluació del grau d’adquisició de les competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa. Els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries, àmbits, àrees i mòduls en funció dels ensenyaments, les etapes educatives o els programes en què participi l’alumnat.

Segons el nou article 6 bis de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, correspon al Govern, entre d’altres, el disseny del currículum bàsic, en relació amb els objectius, les competències, els continguts, els estàndards i els resultats d’aprenentatge avaluables i els criteris d’avaluació, que garanteixi el caràcter oficial i la validesa en tot el territori nacional de les titulacions a què es refereix aquesta Llei orgànica.

Un dels pilars centrals de la reforma educativa efectuat per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, descansa sobre una configuració nova del currículum d’educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat. En el bloc d’assignatures troncals es garanteixen els coneixements i les competències que permetin adquirir una formació sòlida i continuar amb aprofitament les etapes posteriors en les assignatures que han ser comunes a tot l’alumnat, i que en tot cas s’han d’avaluar en les avaluacions finals d’etapa. El bloc d’assignatures específiques permet més autonomia a l’hora de fixar els horaris i els continguts de les assignatures, així com per conformar-ne l’oferta. El bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica suposa el nivell d’autonomia més gran, en el qual les administracions educatives i, si s’escau, els centres poden oferir assignatures de disseny propi, entre les quals hi ha les ampliacions de les matèries troncals o específiques. Aquesta distribució no obeeix a la importància o el caràcter instrumental o fonamental de les assignatures, sinó a la distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes, d’acord amb la Constitució espanyola.

Aquesta nova configuració curricular suposa un increment important en l’autonomia de les administracions educatives i dels centres, que poden decidir les opcions i les vies en les quals s’especialitzen i fixar l’oferta d’assignatures dels blocs d’assignatures específiques i de lliure configuració autonòmica, en el marc de la programació dels ensenyaments que estableixi cada Administració educativa. El sistema és més flexible perquè permet ajustar l’oferta formativa i els seus itineraris a la demanda de les famílies i a la proximitat de facultats o escoles universitàries i altres centres docents, i afavoreix l’especialització dels centres en funció dels itineraris oferts.

La nova organització de l’educació primària es desplega en els articles 16 a 21 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, després de la modificació efectuada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre. El currículum bàsic de les assignatures corresponents


a l’educació primària s’ha dissenyat d’acord amb el que indiquen els articles esmentats, en un intent de simplificar-ne la regulació, que s’ha centrat en els elements curriculars indispensables.

En línia amb la Recomanació 2006/962/EC, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent, aquest Reial decret es basa en la potenciació de l’aprenentatge per competències, integrades en els elements curriculars per propiciar una renovació en la pràctica docent i en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Es proposen enfocaments nous en l’aprenentatge i l’avaluació, que han de suposar un important canvi en les tasques que han de resoldre els alumnes i plantejaments metodològics innovadors. La competència suposa una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions, i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir una acció eficaç. Es preveu, doncs, com a coneixement en la pràctica, un coneixement adquirit a través de la participació activa en pràctiques socials que, com a tals, es poden desenvolupar tant en el context educatiu formal, a través del currículum, com en els contextos educatius no formals i informals.

Les competències, per tant, es conceptualitzen com un «saber fer» que s’aplica a una diversitat de contextos acadèmics, socials i professionals. Perquè la transferència a diferents contextos sigui possible és indispensable una comprensió del coneixement present en les competències, i la seva vinculació amb les habilitats pràctiques o destreses que les integren.

L’aprenentatge per competències afavoreix els propis processos d’aprenentatge i la motivació per aprendre, a causa de la forta interrelació entre els seus components: el concepte s’aprèn de manera conjunta al procediment d’aprendre el concepte esmentat.

S’adopta la denominació de les competències clau definides per la Unió Europea. Es considera que «les competències clau són les que totes les persones necessiten per a la seva realització i desenvolupament personal, així com per a la ciutadania activa, la inclusió social i l’ocupació». S’identifiquen set competències clau essencials per al benestar de les societats europees, el creixement econòmic i la innovació, i es descriuen els coneixements, les capacitats i les actituds essencials vinculades a cadascuna d’aquestes.

El rol del docent és fonamental atès que ha de ser capaç de dissenyar tasques o situacions d’aprenentatge que possibilitin la resolució de problemes, l’aplicació dels coneixements apresos i la promoció de l’activitat dels estudiants.

La revisió curricular té molt en compte les noves necessitats d’aprenentatge. L’aprenentatge basat en competències es caracteritza per la transversalitat, el dinamisme i el caràcter integral. El procés d’ensenyament-aprenentatge competencial s’ha d’abordar des de totes les àrees de coneixement, i per part de les diverses instàncies que formen la comunitat educativa, tant en els àmbits formals com en els no formals i informals; el seu dinamisme es reflecteix en el fet que les competències no s’adquireixen en un moment determinat i romanen inalterables, sinó que impliquen un procés de desenvolupament mitjançant el qual els individus van adquirint nivells més grans d’acompliment en l’ús d’aquestes.

Per aconseguir aquest procés de canvi curricular és necessari afavorir una visió interdisciplinària i, de manera especial, possibilitar més autonomia a la funció docent, de manera que permeti satisfer les exigències d’una personalització més gran de l’educació, tenint en compte el principi d’especialització del professorat.

El currículum bàsic de les diferents àrees s’ha organitzat partint dels objectius propis de l’etapa i de les competències que s’han de desenvolupar al llarg de l’educació bàsica, mitjançant l’establiment de blocs de continguts en les àrees troncals, i criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables en totes les àrees, que han de ser referents en la planificació de la concreció curricular i en la programació docent. En algunes àrees aquests elements s’han agrupat al voltant de blocs que permeten identificar els principals àmbits que comprèn l’àrea; aquesta agrupació no implica una organització tancada, per


contra, permet organitzar de maneres diferents els elements curriculars i adoptar la metodologia més adequada a les seves característiques i a les del grup d’alumnes.

El contingut d’aquesta norma s’ha de completar amb la integració de les competències en el currículum que ha de promoure el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, segons la disposició addicional trenta-cinquena de la Llei 2/2006, de 3 de maig, introduïda per la Llei 8/2013, de 9 de desembre, a través de la descripció adequada de les relacions entre les competències i els continguts i els criteris d’avaluació dels diferents ensenyaments, amb atenció prioritària al currículum de l’ensenyament bàsic.

Aquest Reial decret té el caràcter de norma bàsica i es dicta a l’empara de l’article 149.1.30a de la Constitució, que atribueix a l’Estat les competències per a la regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació dels títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desplegament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria. D’acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, és possible la intervenció excepcional del reglament en la delimitació del que és bàsic, entre altres casos, quan la utilització del reglament sigui justificada pel caràcter marcadament tècnic de la matèria.

En la tramitació d’aquest Reial decret ha emès dictamen el Consell Escolar de l’Estat, s’ha sol·licitat l’informe al Consell Superior d’Ensenyament Artístics i al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, i s’han consultat les comunitats autònomes al si de la Conferència d’Educació, així com els organismes i les organitzacions més representatius i en general tota la comunitat educativa a través d’un tràmit d’informació pública.

En virtut d’això, a proposta del ministre d’Educació, Cultura i Esports, d’acord amb el Consell d’Estat, i amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres en la reunió del dia 28 de febrer de 2014,

DISPOSO:

Article 1. Objecte.

Aquest Reial decret té per objecte establir el currículum bàsic de l’educació primària.

Article 2. Definicions.

1. Als efectes d’aquest Reial decret, s’entén per:

a) Currículum: regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament i aprenentatge per a cadascun dels ensenyaments i les etapes educatives.

b) Objectius: referents relatius als assoliments que l’alumne ha d’atènyer en finalitzar el procés educatiu, com a resultat de les experiències d’ensenyament-aprenentatge intencionalment planificades amb aquesta finalitat.

c) Competències: capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.

d) Continguts: conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa i a l’adquisició de competències. Els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries, àmbits, àrees i mòduls en funció dels ensenyaments, les etapes educatives o els programes en què participi l’alumnat.

e) Estàndards d’aprenentatge avaluables: especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els resultats d’aprenentatge, i que concreten el que l’alumne ha de saber, comprendre i saber fer a cada assignatura; han de ser observables, mesurables i avaluables i han de permetre graduar el rendiment o l’assoliment atès. El seu disseny ha de contribuir i facilitar el disseny de proves estandarditzades i comparables.

f) Criteris d’avaluació: són el referent específic per avaluar l’aprenentatge de l’alumnat. Descriuen el que es vol valorar i que l’alumnat ha d’assolir, tant en coneixements com en competències; responen al que es pretén aconseguir en cada assignatura.


g) Metodologia didàctica: conjunt d’estratègies, procediments i accions organitzades i planificades pel professorat, de manera conscient i reflexiva, amb la finalitat de possibilitar l’aprenentatge de l’alumnat i l’assoliment dels objectius plantejats.

2. Als efectes del present Reial decret, les competències del currículum són les següents:

1r Comunicació lingüística.2n Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.3r Competència digital.4t Aprendre a aprendre.5è Competències socials i cíviques.6è Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.7è Consciència i expressions culturals.

Per a una adquisició eficaç de les competències i la seva integració efectiva en el currículum, s’han de dissenyar activitats d’aprenentatge integrades que permetin a l’alumnat avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència al mateix temps.

S’ha de potenciar el desenvolupament de les competències de comunicació lingüística, competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

Article 3. Distribució de competències.

1. En l’educació primària, les assignatures s’agrupen en tres blocs, d’assignatures troncals, d’assignatures específiques, i d’assignatures de lliure configuració autonòmica, sobre les quals el Govern, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, la resta d’administracions educatives i els centres docents han de dur a terme les seves funcions de la manera següent:

a) Correspon al Govern:

1r Determinar els continguts comuns, els estàndards d’aprenentatge avaluables i l’horari lectiu mínim del bloc d’assignatures troncals.

2n Determinar els estàndards d’aprenentatge avaluables relatius als continguts del bloc d’assignatures específiques.

3r Determinar els criteris d’avaluació de l’assoliment dels objectius dels ensenyaments i les etapes educatives i del grau d’adquisició de les competències corresponents, així com les característiques generals de les proves en relació amb l’avaluació final d’educació primària.

b) Dins de la regulació i els límits que estableix el Govern, a través del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, d’acord amb els apartats anteriors, les administracions educatives poden:

1r Complementar els continguts del bloc d’assignatures troncals.2n Establir els continguts dels blocs d’assignatures específiques i de lliure

configuració autonòmica.3r Fer recomanacions de metodologia didàctica per als centres docents de la seva

competència.4t Fixar l’horari lectiu màxim corresponent als continguts de les assignatures del

bloc d’assignatures troncals.5è Fixar l’horari corresponent als continguts de les assignatures dels blocs

d’assignatures específiques i de lliure configuració autonòmica.6è En relació amb l’avaluació durant l’etapa, complementar els criteris d’avaluació

relatius als blocs d’assignatures troncals i específiques, i establir els criteris d’avaluació del bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica.


7è Establir els estàndards d’aprenentatge avaluables relatius als continguts del bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica.

c) Dins de la regulació i els límits que estableixen les administracions educatives d’acord amb els apartats anteriors, i en funció de la programació de l’oferta educativa que estableixi cada Administració educativa, els centres docents poden:

1r Complementar els continguts dels blocs d’assignatures troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica i configurar-ne l’oferta formativa.

2n Dissenyar i implantar mètodes pedagògics i didàctics propis.3r Determinar la càrrega horària corresponent a les diferents assignatures.

2. Les administracions educatives han de fomentar i potenciar l’autonomia dels centres, avaluar-ne els resultats i aplicar els plans d’actuació oportuns.

Els centres docents han de desenvolupar i complementar, si s’escau, el currículum de les diferents etapes i cicles en ús de la seva autonomia.

Article 4. Assignatures troncals.

Els continguts comuns, els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables de les àrees troncals de l’educació primària es recullen a l’annex I.

Article 5. Assignatures específiques.

Els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables de les àrees específiques de l’educació primària es recullen a l’annex II.

Article 6. Principis generals.

La finalitat de l’educació primària és facilitar als alumnes i les alumnes els aprenentatges de l’expressió i la comprensió oral, la lectura, l’escriptura, el càlcul, l’adquisició de nocions bàsiques de la cultura, i l’hàbit de convivència així com els d’estudi i treball, el sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat, amb la finalitat de garantir una formació integral que contribueixi al ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes i les alumnes i de preparar-los per cursar amb aprofitament l’educació secundària obligatòria.

L’acció educativa en aquesta etapa ha de procurar la integració de les diferents experiències i aprenentatges de l’alumnat i s’ha d’adaptar als seus ritmes de treball.

Article 7. Objectius de l’educació primària.

L’ducació primària ha de contribuir a desenvolupar en els nens i les nenes les capacitats que els permetin:

a) Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord amb aquestes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

b) Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge, i esperit emprenedor.

c) Adquirir habilitats per a la prevenció i per a la resolució pacífica de conflictes, que els permetin actuar amb autonomia en l’àmbit familiar i domèstic, així com en els grups socials amb els quals es relacionen.

d) Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

e) Conèixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i, si n’hi ha, la llengua cooficial de la comunitat autònoma i desenvolupar hàbits de lectura.


f) Adquirir, almenys, en una llengua estrangera la competència comunicativa bàsica que els permeti expressar i comprendre missatges senzills i sortir-se’n en situacions quotidianes.

g) Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requereixin la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la seva vida quotidiana.

h) Conèixer els aspectes fonamentals de les ciències de la naturalesa, les ciències socials, la geografia, la història i la cultura.

i) Iniciar-se en la utilització, per a l’aprenentatge, de les tecnologies de la informació i la comunicació i desenvolupar un esperit crític davant els missatges que reben i elaboren.

j) Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals i audiovisuals.

k) Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans per afavorir el desenvolupament personal i social.

l) Conèixer i valorar els animals més propers a l’ésser humà i adoptar maneres de comportament que n’afavoreixin la cura.

m) Desenvolupar les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seves relacions amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.

n) Fomentar l’educació viària i les actituds de respecte que incideixin en la prevenció dels accidents de trànsit.

Article 8. Organització.

1. L’etapa d’educació primària comprèn sis cursos acadèmics, que s’han de cursar ordinàriament entre els sis i els dotze anys d’edat, i s’organitza en àrees, que tenen un caràcter global i integrador.

2. Els alumnes i les alumnes han de cursar les àrees següents del bloc d’assignatures troncals en cadascun dels cursos:

a) Ciències de la naturalesa.b) Ciències socials.c) Llengua castellana i literatura.d) Matemàtiques.e) Primera llengua estrangera.

3. Els alumnes i les alumnes han de cursar les àrees següents del bloc d’assignatures específiques en cadascun dels cursos:

a) Educació física.b) Religió, o valors socials i cívics, a elecció dels pares, les mares o els tutors legals.c) En funció de la regulació i de la programació de l’oferta educativa que estableixi

cada administració educativa i, si s’escau, de l’oferta dels centres docents, almenys una de les següents àrees del bloc d’assignatures específiques:

1r Educació artística.2n Segona llengua estrangera.3r Religió, només si els pares, les mares o els tutors legals no l’han escollit en

l’elecció que indica l’apartat 3.b).4t Valors socials i cívics, només si els pares, les mares o els tutors legals no l’han

escollit en l’elecció indicada a l’apartat 3.b).

4. Els alumnes i les alumnes han de cursar l’àrea Llengua cooficial i literatura en el bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica en les comunitats autònomes que tinguin llengua cooficial, per bé que poden estar exempts de cursar o de ser avaluats


d’aquesta àrea en les condicions que estableixi la normativa autonòmica corresponent. L’àrea Llengua cooficial i literatura rep un tractament anàleg al de l’àrea Llengua castellana i literatura.

A més, els alumnes i les alumnes poden cursar una o diverses àrees més en el bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica, en funció de la regulació i de la programació de l’oferta educativa que estableixi cada Administració educativa i, si s’escau, de l’oferta dels centres docents, que poden ser àrees del bloc d’assignatures específiques no cursades, àrees d’aprofundiment o reforç de les àrees troncals, o altres àrees a determinar.

Entre les àrees a determinar, les administracions educatives i, si s’escau, els centres poden oferir, entre d’altres, assignatures relacionades amb l’aprenentatge del sistema Braille, la tiflotecnologia, l’autonomia personal i els llenguatges de signes.

5. L’horari lectiu mínim corresponent a les assignatures del bloc d’assignatures troncals, computat de manera global per a tota l’educació primària, no ha de ser inferior al 50% del total de l’horari lectiu fixat per cada Administració educativa com a general per a l’etapa esmentada. En aquest còmput no s’han de tenir en compte possibles ampliacions de l’horari que es puguin establir sobre l’horari general.

6. Amb la finalitat de facilitar la transició des de l’educació primària a l’educació secundària obligatòria, s’ha de prestar una atenció especial a la coordinació entre les dues etapes per salvar les diferències pedagògiques i organitzatives i els desajustos que es puguin produir en el progrés acadèmic de l’alumnat, per a la qual cosa s’ha de tenir en compte, entre altres mecanismes, l’informe indicatiu del nivell obtingut en l’avaluació final d’etapa.

Article 9. Procés d’aprenentatge i atenció individualitzada.

1. En aquesta etapa s’ha de posar especial èmfasi en l’atenció a la diversitat de l’alumnat, en l’atenció individualitzada, en la prevenció de les dificultats d’aprenentatge i en la posada en pràctica de mecanismes de reforç tan aviat com es detectin aquestes dificultats.

2. A fi de fomentar l’hàbit de la lectura s’hi ha de dedicar un temps diari.3. S’ha de prestar especial atenció durant l’etapa a l’atenció personalitzada dels

alumnes i les alumnes, a la realització de diagnòstics precoços i a l’establiment de mecanismes de reforç per aconseguir l’èxit escolar.

4. L’acció tutorial ha d’orientar el procés educatiu individual i col·lectiu de l’alumnat. El professor tutor ha de coordinar la intervenció educativa del conjunt del professorat de l’alumnat que tutoritza d’acord amb el que estableixi l’Administració educativa corresponent, i ha de mantenir una relació permanent amb la família, a fi de facilitar l’exercici dels drets que reconeix l’article 4.1.d) i g) de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació.

5. La intervenció educativa ha de preveure com a principi la diversitat de l’alumnat, i s’entén que d’aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells i alhora també una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

6. Els mecanismes de reforç que s’han de posar en pràctica tan aviat com es detectin dificultats d’aprenentatge poden ser tant organitzatius com curriculars. Entre aquestes mesures es poden considerar el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum.

Article 10. Elements transversals.

1. Sense perjudici del seu tractament específic en algunes de les assignatures de cada etapa, la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació, l’emprenedoria i l’educació cívica i constitucional s’han de treballar a totes les assignatures.

2. Les administracions educatives han de fomentar la qualitat, l’equitat i la inclusió educativa de les persones amb discapacitat, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació


per raó de discapacitat, mesures de flexibilització i alternatives metodològiques, adaptacions curriculars, accessibilitat universal, disseny per a tots, atenció a la diversitat i totes les mesures que siguin necessàries per aconseguir que l’alumnat amb discapacitat pugui accedir a una educació educativa de qualitat en igualtat d’oportunitats.

3. Les administracions educatives han de fomentar el desenvolupament dels valors que fomentin la igualtat efectiva entre homes i dones i la prevenció de la violència de gènere, i dels valors inherents al principi d’igualtat de tracte i no-discriminació per qualsevol condició o circumstància personal o social.

Les administracions educatives han de fomentar l’aprenentatge de la prevenció i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social, així com dels valors que sustenten la llibertat, la justícia, la igualtat, el pluralisme polític, la pau, la democràcia, el respecte als drets humans i el rebuig a la violència terrorista, la pluralitat, el respecte a l’Estat de dret, el respecte i la consideració a les víctimes del terrorisme i la prevenció del terrorisme i de qualsevol tipus de violència.

La programació docent ha de comprendre en qualsevol cas la prevenció de la violència de gènere, de la violència terrorista i de qualsevol forma de violència, racisme o xenofòbia, inclòs l’estudi de l’Holocaust jueu com a fet històric.

S’han d’evitar els comportaments i els continguts sexistes i els estereotips que suposin discriminació.

Els currículums d’educació primària han d’incorporar elements curriculars relacionats amb el desenvolupament sostenible i el medi ambient, els riscos d’explotació i l’abús sexual, les situacions de risc derivades de la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació, així com la protecció davant emergències i catàstrofes.

4. Els currículums d’educació primària han d’incorporar elements curriculars orientats al desenvolupament i la consolidació de l’esperit emprenedor. Les administracions educatives han de fomentar les mesures perquè l’alumnat participi en activitats que li permetin consolidar l’esperit emprenedor i la iniciativa empresarial a partir d’aptituds com la creativitat, l’autonomia, la iniciativa, el treball en equip, la confiança en un mateix i el sentit crític.

5. Les administracions educatives han d’adoptar mesures perquè l’activitat física i la dieta equilibrada formin part del comportament infantil. A aquests efectes, les administracions han de promoure la pràctica diària de l’esport i l’exercici físic per part dels alumnes i les alumnes durant la jornada escolar, en els termes i les condicions que, seguint les recomanacions dels organismes competents, garanteixin un desenvolupament adequat per afavorir una vida activa, saludable i autònoma. El disseny, la coordinació i la supervisió de les mesures que a aquests efectes s’adoptin en el centre educatiu han de ser assumits pel professorat amb qualificació o especialització adequada en aquests àmbits.

6. En l’àmbit de l’educació i la seguretat viària, les administracions educatives han d’incorporar elements curriculars i han de promoure accions per a la millora de la convivència i la prevenció dels accidents de trànsit, amb la finalitat que l’alumnat conegui els seus drets i deures com a usuari de les vies, en qualitat de vianant, viatger i conductor de bicicletes, respecti les normes i els senyals, i s’afavoreixi la convivència, la tolerància, la prudència, l’autocontrol, el diàleg i l’empatia amb actuacions adequades tendents a evitar els accidents de trànsit i les seves seqüeles.

Article 11. Promoció.

1. L’alumne o l’alumna ha d’accedir al curs o l’etapa següent sempre que es consideri que ha assolit els objectius de l’etapa o els que corresponguin al curs fet, i que ha assolit el grau d’adquisició de les competències corresponents. Si no és així, pot repetir una sola vegada durant l’etapa, amb un pla específic de reforç o recuperació i suport, que els centres docents han d’organitzar d’acord amb el que estableixin les administracions educatives.


La repetició es considera una mesura de caràcter excepcional i s’ha de prendre després d’haver esgotat la resta de mesures ordinàries de reforç i suport per solucionar les dificultats d’aprenentatge de l’alumne.

2. L’equip docent ha d’adoptar les decisions corresponents sobre la promoció de l’alumnat prenent especialment en consideració la informació i el criteri del professor tutor.

S’han d’atendre especialment els resultats de les avaluacions individualitzades de tercer curs d’educació primària i final d’educació primària.

Article 12. Avaluacions.

1. Els referents per a la comprovació del grau d’adquisició de les competències i l’assoliment dels objectius de l’etapa a les avaluacions contínua i final de les assignatures dels blocs d’assignatures troncals i específiques han de ser els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables que consten en els annexos I i II d’aquest Reial decret.

L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat ha de ser contínua i global i ha de tenir en compte el seu progrés en el conjunt de les àrees.

S’han d’establir les mesures més adequades perquè les condicions de realització de les avaluacions, inclosa l’avaluació de tercer curs i l’avaluació final d’etapa, s’adaptin a les necessitats de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

En el context del procés d’avaluació contínua, quan el progrés d’un alumne o alumna no sigui l’adequat, s’han d’establir mesures de reforç educatiu. Aquestes mesures s’han d’adoptar en qualsevol moment del curs, tan aviat com es detectin les dificultats i han d’anar adreçades a garantir l’adquisició de les competències imprescindibles per continuar el procés educatiu.

Els mestres han d’avaluar tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament i la seva pròpia pràctica docent, per a la qual cosa han d’establir indicadors d’assoliment en les programacions docents.

Les administracions educatives han de garantir el dret dels alumnes a una avaluació objectiva i que la seva dedicació, esforç i rendiment siguin valorats i reconeguts amb objectivitat, per a la qual cosa han d’establir els procediments oportuns.

2. A les comunitats autònomes que tinguin, al costat del castellà, una altra llengua oficial d’acord amb els seus estatuts, els alumnes i les alumnes poden estar exempts de fer l’avaluació de l’àrea Llengua cooficial i literatura segons la normativa autonòmica corresponent.

3. Els centres docents han de fer una avaluació individualitzada a tots els alumnes i les alumnes en acabar el tercer curs d’educació primària, segons disposin les administracions educatives, en la qual s’ha de comprovar el grau de domini de les destreses, capacitats i habilitats en expressió i comprensió oral i escrita, càlcul i resolució de problemes en relació amb el grau d’adquisició de la competència en comunicació lingüística i de la competència matemàtica.

Si aquesta avaluació és desfavorable, l’equip docent ha d’adoptar les mesures ordinàries o extraordinàries més adequades. Aquestes mesures s’han de fixar en plans de millora de resultats col·lectius o individuals que permetin solucionar les dificultats, en col·laboració amb les famílies i mitjançant recursos de suport educatiu.

4. En finalitzar el sisè curs d’educació primària s’ha de fer una avaluació final individualitzada a tots els alumnes i les alumnes, en la qual s’ha de comprovar el grau d’adquisició de la competència en comunicació lingüística, de la competència matemàtica i de les competències bàsiques en ciència i tecnologia, així com l’assoliment dels objectius de l’etapa. Aquesta avaluació s’ha de dur a terme d’acord amb les característiques generals de les proves que estableixi el Govern, prèvia consulta a les comunitats autònomes.

Per a l’avaluació s’han d’utilitzar com a referents els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables que consten en els annexos I i II d’aquest Reial decret.


El resultat de l’avaluació s’ha d’expressar en els nivells següents: insuficient (IN) per a les qualificacions negatives, suficient (SU), bé (BÉ), notable (NT), o excel·lent (EX) per a les qualificacions positives.

El nivell obtingut per cada alumne o alumna s’ha de fer constar en un informe, que s’ha de lliurar als pares, les mares o els tutors legals i que té caràcter informatiu i orientador per als centres en els quals els alumnes i les alumnes hagin cursat sisè curs d’educació primària i per a aquells en els quals cursin el següent curs escolar, així com per als equips docents, els pares, les mares o els tutors legals i els alumnes i les alumnes. El nivell obtingut és indicatiu d’una progressió i aprenentatge adequats, o de la conveniència de l’aplicació de programes adreçats a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu o d’altres mesures.

Les administracions educatives poden establir plans específics de millora en els centres públics els resultats dels quals siguin inferiors als valors que, amb aquest objectiu, hagin establert. En relació amb els centres concertats cal atenir-se a la normativa reguladora del concert corresponent.

Article 13. Aprenentatge de llengües estrangeres.

1. Les administracions educatives poden establir que una part de les assignatures del currículum s’imparteixin en llengües estrangeres sense que això suposi una modificació dels aspectes bàsics del currículum que regula el present Reial decret. En aquest cas, han de procurar que al llarg de l’etapa l’alumnat adquireixi la terminologia pròpia de les assignatures en totes dues llengües.

2. Els centres que imparteixin una part de les assignatures del currículum en llengües estrangeres han d’aplicar, en tot cas, els criteris per a l’admissió de l’alumnat que estableix la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig. Entre aquests criteris no s’han d’incloure requisits lingüístics.

3. La llengua castellana o la llengua cooficial només s’han d’utilitzar com a suport en el procés d’aprenentatge de la llengua estrangera. S’han de prioritzar la comprensió i l’expressió oral.

S’han d’establir mesures de flexibilització i alternatives metodològiques en l’ensenyament i l’avaluació de la llengua estrangera per a l’alumnat amb discapacitat, en especial per als alumnes que tenen dificultats en l’expressió oral. Aquestes adaptacions en cap cas s’han de tenir en compte per minorar les qualificacions obtingudes.

Article 14. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

1. És aplicable el que indica el capítol II del títol I de la Llei 2/2006, de 3 de maig, en els articles 71 a 79 bis, a l’alumnat que requereixi una atenció educativa diferent de l’ordinària, perquè presenta necessitats educatives especials, per dificultats específiques d’aprenentatge, trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), per les seves altes capacitats intel·lectuals, perquè s’ha incorporat tard al sistema educatiu, o per condicions personals o d’història escolar, perquè pugui assolir el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals i, en tot cas, els objectius establerts amb caràcter general per a tot l’alumnat.

Per tal que l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu al qual es refereix l’article 71 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, pugui assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats personals i els objectius i les competències de l’etapa, s’han d’establir les mesures curriculars i organitzatives oportunes que assegurin el seu progrés adequat.

S’estableixen les mesures més adequades perquè les condicions de realització de les avaluacions s’adaptin a les necessitats de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

2. Correspon a les administracions educatives adoptar les mesures necessàries per identificar l’alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge i valorar al més aviat possible les seves necessitats.


L’escolarització de l’alumnat que presenta dificultats d’aprenentatge s’ha de regir pels principis de normalització i inclusió i ha d’assegurar la seva no-discriminació i la igualtat efectiva en l’accés i la permanència en el sistema educatiu.

La identificació, la valoració i la intervenció de les necessitats educatives d’aquest alumnat s’ha d’efectuar al més aviat possible, en els termes que determinin les administracions educatives.

3. Les administracions educatives han d’establir les condicions d’accessibilitat i recursos de suport que afavoreixin l’accés al currículum de l’alumnat amb necessitats educatives especials i han d’adaptar els instruments, i si s’escau, els temps i els suports que assegurin una avaluació correcta d’aquest alumnat.

Les administracions educatives, amb la finalitat de facilitar l’accessibilitat al currículum, han d’establir els procediments oportuns quan sigui necessari fer adaptacions significatives dels elements del currículum, a fi d’atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials que les necessiti. Les adaptacions esmentades s’han de dur a terme buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques; l’avaluació contínua i la promoció han de prendre com a referent els elements fixats en les adaptacions esmentades.

Sense perjudici de la permanència durant un curs més en l’etapa, que preveu l’article 20.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, l’escolarització d’aquest alumnat en l’etapa d’educació primària en centres ordinaris es pot prolongar un any més, sempre que això afavoreixi la seva integració socioeducativa.

4. Correspon a les administracions educatives adoptar les mesures necessàries per identificar l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals i valorar al més aviat possible les seves necessitats.

Així mateix, els correspon adoptar plans d’actuació, així com programes d’enriquiment curricular adequats a les necessitats esmentades, que permetin a l’alumnat desenvolupar al màxim les seves capacitats.

L’escolarització de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal segons el procediment i en els termes que determinin les administracions educatives, s’ha de flexibilizar en els termes que determini la normativa vigent; aquesta flexibilització pot incloure tant la impartició de continguts i l’adquisició de competències propis de cursos superiors com l’ampliació de continguts i competències del curs corrent, així com altres mesures.

S’ha de tenir en consideració el ritme i l’estil d’aprenentatge de l’alumnat que presenta altes capacitats intel·lectuals i de l’alumnat especialment motivat per l’aprenentatge.

5. L’escolarització de l’alumnat que s’incorpora tard al sistema educatiu als quals es refereix l’article 78 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, s’ha de fer atenent les seves circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.

Els qui presentin un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més de dos anys es poden escolaritzar en el curs inferior al qual els correspondria per edat. Per a aquest alumnat s’han d’adoptar les mesures de reforç necessàries que en facilitin la integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permetin continuar amb aprofitament els seus estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s’han d’incorporar al curs corrensponent a la seva edat.

Article 15. Autonomia dels centres docents.

1. Les administracions educatives han de fomentar l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, han d’afavorir el treball en equip del professorat i han d’estimular l’activitat de recerca a partir de la seva pràctica docent.

2. Els centres docents han de desplegar i completar el currículum i les mesures d’atenció a la diversitat establertes per les administracions educatives, i les han d’adaptar a les característiques de l’alumnat i a la seva realitat educativa amb la finalitat d’atendre tot l’alumnat. Així mateix, han d’arbirtrar mètodes que tinguin en compte els diferents ritmes d’aprenentatge de l’alumnat, afavoreixin la capacitat d’aprendre per si mateixos i promoguin el treball en equip.


3. Els centres han de promoure, així mateix, compromisos amb les famílies i amb els mateixos alumnes i alumnes en els quals s’especifiquin les activitats que uns i altres es comprometen a dur a terme per facilitar el progrés educatiu.

Article 16. Participació de pares, mares i tutors legals en el procés educatiu.

De conformitat amb el que estableix l’article 4.2.e) de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació, els pares, les mares o els tutors legals han de participar i donar suport a l’evolució del procés educatiu dels seus fills o tutelats, així com conèixer les decisions relatives a l’avaluació i la promoció, i col·laborar en les mesures de suport o reforç que adoptin els centres per facilitar el seu progrés educatiu, i han de tenir accés als documents oficials d’avaluació i als exàmens i documents de les avaluacions que es facin als seus fills o tutelats.

Disposició addicional primera. Adaptació de referències.

Les referències que fa la normativa vigent a les assignatures d’educació primària s’entenen fetes a les assignatures corresponents que recull aquest Reial decret.

Disposició addicional segona. Ensenyaments de religió.

1. Els ensenyaments de religió s’han d’incloure en l’educació primària d’acord amb el que estableix aquest Reial decret.

2. Les administracions educatives han de garantir que, a l’inici del curs, els pares, les mares o els tutors legals i, si s’escau, l’alumnat puguin manifestar la voluntat que aquests rebin ensenyaments de religió o no.

3. La determinació del currículum de l’ensenyament de religió catòlica i de les diferents confessions religioses amb les quals l’Estat espanyol ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa és competència, respectivament, de la jerarquia eclesiàstica i de les autoritats religioses corresponents.

4. L’avaluació de l’ensenyament de la religió s’ha de dur a terme d’acord amb el que indica l’article 12 d’aquest Reial decret.

Disposició addicional tercera. Sistema de préstecs de llibres de text.

El Ministeri d’Educació, Cultura i Esports ha de promoure el préstec gratuït de llibres de text i altres materials curriculars per a l’educació bàsica en els centres sostinguts amb fons públics, al si de la Conferència Sectorial d’Educació.

Disposició addicional quarta. Documents oficials d’avaluació.

1. Els documents oficials d’avaluació són l’expedient acadèmic, les actes d’avaluació, els documents d’avaluació final d’etapa i de tercer curs d’educació primària, l’informe indicatiu del nivell obtingut a l’avaluació final d’etapa, l’historial acadèmic i, si s’escau, l’informe personal per trasllat.

Les administracions educatives han d’establir els procediments oportuns per garantir l’autenticitat dels documents oficials d’avaluació, la integritat de les dades que s’hi recullen i la seva supervisió i custòdia.

Els documents oficials d’avaluació, els ha de visar el director del centre i han de portar les signatures autògrafes de les persones que correspongui en cada cas. Al seu costat hi han de constar el nom i els cognoms del signant, així com la referència al càrrec o a l’atribució docent.

L’historial acadèmic, i si s’escau l’informe personal per trasllat, es consideren documents bàsics per garantir la mobilitat de l’alumnat per tot el territori nacional.

Els documents oficials d’avaluació han de recollir sempre la norma de l’Administració educativa que estableix el currículum corresponent i, quan hagin de tenir efectes fora de l’àmbit d’una comunitat autònoma la llengua de la qual tingui estatutàriament atribuït


caràcter oficial, cal atenir-se al que disposa l’article 36.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

2. Els resultats de l’avaluació s’han d’expressar a l’educació bàsica en els termes insuficient (IN) per a les qualificacions negatives, suficient (SU), bé (BÉ), notable (NT), o excel·lent (EX) per a les qualificacions positives.

Aquests termes han d’anar acompanyats d’una qualificació numèrica, sense utilitzar decimals, en una escala d’u a deu, amb les correspondències següents:

Insuficient: 1, 2, 3 o 4.Suficient: 5.Bé: 6.Notable: 7 o 8.Excel·lent: 9 o 10.

La nota mitjana de les qualificacions numèriques obtingudes en cadascuna de les àrees ha de ser la mitjana aritmètica de les qualificacions de totes aquestes, arrodonida a la centèsima més propera i en cas d’equidistància a la superior.

Les administracions educatives poden atorgar una menció honorífica o matrícula d’honor als alumnes i les alumnes que hagin obtingut un excel·lent en finalitzar educació primària en l’àrea per a la qual s’atorga, i que hagin demostrat un rendiment acadèmic excel·lent.

3. Les actes d’avaluació s’han d’estendre per a cadascun dels cursos i s’han de tancar al terme del període lectiu ordinari i en la convocatòria de les proves extraordinàries, si s’escau. Han de comprendre la relació nominal de l’alumnat que compon el grup juntament amb els resultats de l’avaluació de les matèries i les decisions sobre promoció i permanència.

Les actes d’avaluació, les ha de signar el tutor del grup en l’educació primària, i han de portar el vistiplau del director del centre.

4. L’historial acadèmic s’ha d’estendre en un imprès oficial, ha de portar el vistiplau del director i té valor acreditatiu dels estudis efectuats. Com a mínim ha de recollir les dades identificadores de l’estudiant, les assignatures cursades cadascun dels anys d’escolarització, els resultats de l’avaluació en cada convocatòria (ordinària o extraordinària), les decisions sobre promoció i permanència, la mitjana de les qualificacions obtingudes en cadascuna de les àrees, el nivell obtingut en l’avaluació final d’educació primària, la informació relativa als canvis de centre, les mesures curriculars i organitzatives aplicades, i les dates en què s’han produït les diferents fites.

5. Quan l’alumne es traslladi a un altre centre per prosseguir els seus estudis, el centre d’origen ha de remetre al de destí, i a petició d’aquest, una còpia de l’historial acadèmic d’educació primària i l’informe personal per trasllat. El centre receptor ha d’obrir l’expedient acadèmic corresponent. La matriculació adquireix caràcter definitiu una vegada rebuda la còpia de l’historial acadèmic.

L’informe personal per trasllat ha de contenir els resultats de les avaluacions que s’hagin dut a terme, l’aplicació, si s’escau, de mesures curriculars i organitzatives, i totes les observacions que es considerin oportunes sobre el progrés general de l’alumne.

6. Després de finalitzar l’etapa, l’historial acadèmic d’educació primària s’ha de lliurar als pares, mares o tutors de l’alumne o alumna, i s’ha lliurar una còpia de l’historial acadèmic i de l’informe indicatiu del nivell obtingut en l’avaluació final d’etapa al centre d’educació secundària en el qual prossegueixi els seus estudis l’alumne o alumna, a petició del centre d’educació secundària esmentat.

7. Pel que fa a l’obtenció de les dades personals de l’alumnat, a la seva cessió d’uns centres a uns altres i a la seguretat i la confidencialitat d’aquests, cal atenir-se al que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i, en tot cas, al que estableix la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.


8. La custòdia i l’arxivament dels expedients acadèmics correspon als centres escolars. La formalització i la custòdia de l’expedient acadèmic, els ha de supervisar la inspecció educativa.

Les administracions educatives han d’establir els procediments oportuns per garantir l’autenticitat de les dades reflectides en l’expedient acadèmic i la seva custòdia.

9. Els documents oficials d’avaluació i els procediments de validació que descriuen els apartats anteriors es poden substituir pels seus equivalents efectuats per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics, sempre que en quedi garantida l’autenticitat, la integritat, la conservació, i es compleixin les garanties i els requisits que estableixen la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, i la normativa que les desplega.

L’expedient electrònic de l’alumne ha d’estar constituït, almenys, per les dades que contenen els documents oficials d’avaluació, i ha de complir el que estableix el Reial decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema nacional d’interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica.

El Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, prèvia consulta a les comunitats autònomes, ha d’establir l’estructura i el format, almenys, de les dades que contenen els documents oficials d’avaluació de l’expedient electrònic de l’alumne descrits en la present disposició, d’acord amb el que preveuen l’article 111.bis i l’apartat 4 de la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, que juntament amb altres garanteixin la interoperabilitat entre els diferents sistemes d’informació utilitzats en el sistema educatiu espanyol.

Disposició addicional cinquena. Avaluació final de l’assignatura Llengua cooficial i literatura.

1. L’assignatura Llengua cooficial i literatura s’ha d’avaluar en l’avaluació final de l’etapa, i s’ha de tenir en compte per al càlcul de la nota obtinguda en aquesta avaluació final en la mateixa proporció que l’assignatura Llengua castellana i literatura.

2. Correspon a les administracions educatives competents concretar els criteris d’avaluació, els estàndards d’aprenentatge avaluables i el disseny de les proves que s’apliquin a aquesta assignatura, que s’han d’efectuar de manera simultània a la resta de les proves que componen les avaluacions finals.

3. Estan exempts de la realització d’aquestes proves els alumnes i les alumnes que estiguin exempts de cursar o de ser avaluats de l’assignatura Llengua cooficial i literatura, segons la normativa autonòmica corresponent.

Disposició addicional sisena. Calendari escolar.

1. El calendari escolar, que fixen anualment les administracions educatives, ha de comprendre un mínim de 175 dies lectius per als ensenyaments obligatoris.

2. En qualsevol cas, en el còmput del calendari escolar s’han d’incloure els dies dedicats a les avaluacions de tercer curs i final d’educació primària.

Disposició addicional setena. Accions informatives i de sensibilització.

1. Els ministeris d’Educació, Cultura i Esport i de l’Interior, en col·laboració amb les administracions educatives i amb la Fundació de Víctimes del Terrorisme, han de promoure la divulgació entre l’alumnat del testimoni de les víctimes i del seu relat dels fets.

2. Els ministeris d’Educació, Cultura i Esport i de Justícia, en col·laboració amb les administracions educatives i amb organitzacions i entitats interessades, han de promoure la divulgació entre l’alumnat d’informació sobre els riscos d’explotació i abús sexual, així com sobre els mitjans per protegir-se’n, en compliment del que disposa l’article 6 del


Conveni del Consell d’Europa per a la protecció dels nens contra l’explotació i l’abús sexual.

3. Els ministeris d’Educació, Cultura i Esport i de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, en col·laboració amb les administracions educatives i amb organitzacions i entitats interessades, han de promoure entre l’alumnat activitats d’informació, campanyes de sensibilització, accions formatives i totes les que siguin necessàries per a la promoció de la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació, en especial entre dones i homes i persones amb algun tipus de discapacitat, així com per a la prevenció de la violència de gènere.

4. Aquestes actuacions informatives i de sensibilització s’han de dur a terme mitjançant l’organització en els centres docents, fora de l’horari escolar, de conferències, seminaris, tallers i qualsevol tipus d’activitats, adaptades a l’etapa evolutiva dels alumnes.

Disposició derogatòria única. Derogació normativa.

A partir de la implantació total de les modificacions que indica la disposició final primera, queda derogat el Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’educació primària.

Disposició final primera. Calendari d’implantació.

Les modificacions introduïdes en el currículum, l’organització, els objectius, la promoció i les avaluacions d’educació primària s’han d’implantar per als cursos primer, tercer i cinquè en el curs escolar 2014-2015, i per als cursos segon, quart i sisè en el curs escolar 2015-2016.

Disposició final segona. Títol competencial i caràcter bàsic.

Aquest Reial decret té el caràcter de norma bàsica i es dicta a l’empara de l’article 149.1.30a de la Constitució, que atribueix a l’Estat les competències per a la regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació dels títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desplegament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.

Disposició final tercera. Desplegament.

Es faculta la persona titular del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports per dictar totes les disposicions que requereixi l’aplicació del que disposa aquest Reial decret, sense perjudici de les competències que corresponen a les comunitats autònomes.

Disposició final quarta. Entrada en vigor.

Aquest Reial decret entra en vigor l’endemà de la publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat».

Madrid, 28 de febrer de 2014.

JUAN CARLOS R.

El ministre d’Educació, Cultura i Esports,JOSÉ IGNACIO WERT ORTEGA


ANNEX I

Assignatures troncals

a) Ciències de la naturalesa.

Les ciències de la naturalesa ens ajuden a conèixer el món en què vivim, a comprendre el nostre entorn i les aportacions dels avenços científics i tecnològics a la nostra vida diària. A través de les ciències de la naturalesa ens acostem al treball científic i a la seva contribució al desenvolupament, per la qual cosa és necessari proporcionar a tots els alumnes i les alumnes les bases d'una formació científica que els ajudi a desenvolupar les competències necessàries per tirar endavant en una realitat canviant cada vegada més científica i tecnològica.

El desenvolupament de la ciència i l'activitat científica és una de les claus essencials per entendre l'evolució de la humanitat. En l'actualitat, la ciència és un instrument indispensable per comprendre el món que ens envolta i els seus canvis, així com per desenvolupar actituds responsables sobre aspectes relacionats amb els éssers vius, els recursos i el medi ambient. Per tot això, els coneixements científics s'integren en el currículum bàsic de l'educació primària i han de formar part de l'educació de tots els alumnes i les alumnes.

A través de l'àrea de ciències de la naturalesa els alumnes i les alumnes s'inicien en el desenvolupament de les principals estratègies de la metodologia científica, com ara la capacitat de formular preguntes, identificar el problema, formular hipòtesis, planificar i dur a terme activitats, observar, recollir i organitzar la informació rellevant, sistematitzar i analitzar els resultats, treure conclusions i comunicar-les, treballant de manera cooperativa i fent ús de manera adequada dels materials i les eines.

L'àrea inclou conceptes, procediments i actituds que ajudin els alumnes i les alumnes a interpretar la realitat per poder abordar la solució als diferents problemes que s'hi plantegen, així com a explicar i predir fenòmens naturals i a afrontar la necessitat de desenvolupar actituds crítiques davant les conseqüències que resulten dels avenços científics. El treball en l'àrea de les ciències de la naturalesa pretén desenvolupar una actitud de presa de consciència, participació i presa de decisions argumentades davant els grans problemes als quals ens enfrontem en l'actualitat, i ens ajuda a valorar les conseqüències.

D'altra banda, els continguts de les ciències de la naturalesa estan connectats amb els proposats en altres àrees, per la qual cosa és necessari treballar les relacions existents entre aquestes.

El currículum bàsic s'ha formulat partint del desenvolupament cognitiu i emocional en què està immers l'alumnat d'aquesta etapa, de la concreció del seu pensament, de les seves possibilitats cognitives, del seu interès per aprendre i relacionar-se amb els seus iguals i amb l'entorn i del seu pas cap a un pensament abstracte cap al final de l'etapa.

En l'àrea de ciències de la naturalesa, els continguts s'han organitzat al voltant d'alguns conceptes fonamentals; iniciació a l'activitat científica, els éssers vius, l'ésser humà i la salut, la matèria i l'energia, la tecnologia, els objectes i les màquines, conceptes que faciliten l'establiment de relacions entre els diferents continguts seleccionats. El seu tractament ha de permetre que els alumnes i les alumnes avancin en l'adquisició de les idees del coneixement científic, en la seva organització i estructuració, com un tot articulat i coherent. Pel que fa als continguts procedimentals, els relacionats amb el «saber fer» teòric i pràctic, els alumnes i les alumnes s'han d'iniciar en el fet de conèixer i utilitzar algunes de les estratègies i tècniques habituals en l'activitat científica, com ara l'observació, la identificació i l'anàlisi de problemes, la recollida, l'organització i el tractament de dades, l'emissió d'hipòtesis, el disseny i el desenvolupament de l'experimentació, la recerca de solucions, i la utilització de fonts d'informació, incloent-hi


en la mesura del possible les que proporcionen els mitjans tecnològics i la comunicació dels resultats obtinguts.

Finalment, per al desenvolupament d'actituds i valors, els continguts seleccionats han de promoure la curiositat, l'interès i el respecte cap a si mateix i cap als altres, cap a la naturalesa, cap al treball propi de les ciències experimentals i el seu caràcter social, i l'adopció d'una actitud de col·laboració en el treball en grup.

Es presenta un bloc de continguts comuns, Iniciació a l'activitat científica, en el qual s'inclouen els procediments, les actituds i els valors relacionats amb la resta dels blocs que, atès el seu caràcter transversal, s'han d'acomplir d'una manera integrada.

Atès el caràcter de l'àrea, els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals formulats, i tenint en compte els diferents estils d'aprenentatge, l'activitat de l'aula ha de girar al voltant de la realització d'activitats en què l'alumnat ha de tenir participació.

De la mateixa manera, atesa la seva importància creixent, s'ha d'iniciar els alumnes i les alumnes en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, per buscar informació i per tractar-la i presentar-la, així com per efectuar simulacions interactives i representar fenòmens de difícil realització experimental.

Els criteris i els estàndards d'avaluació que s'estableixen en el currículum bàsic suposen una formulació avaluable de les capacitats expressades en els objectius generals de l'educació primària, associades als continguts fonamentals d'aquesta àrea, i mostren les competències que l'alumnat ha d'adquirir.


Ciè

ncie

s de

la n

atur

ales

a

Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 1.

Inic

iaci

ó a

l'act

ivita

t cie

ntífi

ca

Inic

iaci

ó a

l'act

ivita

t ci

entíf

ica.

A

prox

imac

ió

expe

rimen

tal

a al

gune

s qü

estio

ns.

Util

itzac

ió

de

dife

rent

s fo

nts

d'in

form

ació

(dire

ctes

, llib

res)

. Le

ctur

a de

text

os p

ropi

s de

l'àr

ea.

Util

itzac

ió d

e le

s te

cnol

ogie

s de

la

info

rmac

ió

i co

mun

icac

ió

per

busc

ar

i se

lecc

iona

r in

form

ació

, si

mul

ar

proc

esso

s i

pres

enta

r co

nclu

sion

s.

Hàb

its d

e pr

even

ció

de m

alal

ties

i ac

cide

nts,

a l'

aula

i al

cen

tre.

Util

itzac

ió

de

dive

rsos

m

ater

ials

, te

nint

en

com

pte

les

norm

es d

e se

gure

tat.

Treb

all i

ndiv

idua

l i e

n gr

up.

Tècn

ique

s d'

estu

di

i tre

ball.

D

esen

volu

pam

ent

d'hà

bits

de

tre

ball.

Esf

orç

i res

pons

abili

tat.

Pla

nific

ació

de

pr

ojec

tes

i pr

esen

taci

ó d'

info

rmes

. R

ealit

zaci

ó de

pro

ject

es.

1.

Obt

enir

info

rmac

ió r

elle

vant

sob

re f

ets

o fe

nòm

ens

prèv

iam

ent

delim

itats

, fe

r pr

edic

cion

s so

bre

succ

esso

s na

tura

ls,

inte

grar

da

des

d'ob

serv

ació

di

rect

a i

indi

rect

a a

parti

r de

la

cons

ulta

de

font

s di

rect

es i

indi

rect

es i

com

unic

ar e

ls re

sulta

ts.

2.

Est

ablir

con

ject

ures

tant

res

pect

e de

suc

cess

os q

ue

ocor

ren

d'un

a m

aner

a na

tura

l co

m s

obre

els

que

oc

orre

n qu

an e

s pr

ovoq

uen,

a tr

avés

d'u

n ex

perim

ent

o un

a ex

periè

ncia

. 3.

C

omun

icar

de

man

era

oral

i e

scrit

a el

s re

sulta

ts

obtin

guts

de

spré

s de

la

re

alitz

ació

de

dive

rses

ex

periè

ncie

s, p

rese

ntan

t-los

am

b su

ports

grà

fics.

4.

Tr

ebal

lar

de m

aner

a co

oper

ativ

a, a

prec

iant

la

cura

pe

r la

seg

uret

at p

ròpi

a i

dels

com

pany

s, c

uida

nt l

es

eine

s i f

ent u

n ús

ade

quat

del

s m

ater

ials

. 5.

D

ur a

term

e pr

ojec

tes

i pre

sent

ar in

form

es.

1.1.

Bus

ca, s

elec

cion

a i o

rgan

itza

info

rmac

ió c

oncr

eta

i rel

leva

nt, l

'ana

litza

, obt

é co

nclu

sion

s, c

omun

ica

la

seva

exp

eriè

ncia

, ref

lexi

ona

sobr

e el

pro

cés

segu

it i h

o co

mun

ica

oral

men

t i p

er e

scrit

. 1.

2. U

tilitz

a m

itjan

s pr

opis

de

l'obs

erva

ció.

1.

3. C

onsu

lta i

utili

tza

docu

men

ts e

scrit

s, im

atge

s i g

ràfic

s.

1.4.

Des

envo

lupa

est

ratè

gies

ade

quad

es p

er a

cced

ir a

la in

form

ació

del

s te

xtos

de

carà

cter

cie

ntífi

c.

2.1.

Man

ifest

a au

tono

mia

en

la p

lani

ficac

ió i

l'e

xecu

ció

d'ac

cion

s i

tasq

ues

i té

ini

ciat

iva

en l

a pr

esa

de

deci

sion

s.

3.1.

Util

itza,

de

man

era

adeq

uada

, el v

ocab

ular

i cor

resp

onen

t a c

adas

cun

dels

blo

cs d

e co

ntin

guts

. 3.

2. E

xpos

a or

alm

ent

de m

aner

a cl

ara

i or

dena

da c

ontin

guts

rel

acio

nats

am

b l'à

rea

man

ifest

ant

la

com

pres

sió

de te

xtos

ora

ls i/

o es

crits

. 4.

1. U

sa d

e m

aner

a au

tòno

ma

el t

ract

amen

t de

tex

tos

(aju

st d

e pà

gina

, in

serc

ió d

'il·lu

stra

cion

s o

note

s,

etc.

). 4.

2. F

a un

ús

adeq

uat d

e le

s te

cnol

ogie

s de

la in

form

ació

i la

com

unic

ació

com

a re

curs

d'o

ci.

4.3.

Con

eix

i ut

ilitz

a le

s m

esur

es d

e pr

otec

ció

i se

gure

tat

pers

onal

que

ha

d'ut

ilitz

ar e

n l'ú

s de

les

te

cnol

ogie

s de

la in

form

ació

i la

com

unic

ació

. 4.

4. P

rese

nta

els

treba

lls d

e m

aner

a or

dena

da, c

lara

i ne

ta, e

n su

port

pape

r i d

igita

l. 4.

5. U

tilitz

a es

tratè

gies

per

fer t

reba

lls d

e m

aner

a in

divi

dual

i en

equ

ip, i

mos

tra h

abili

tats

per

a la

reso

luci

ó pa

cífic

a de

con

flict

es.

4.6.

Con

eix

i res

pect

a le

s no

rmes

d'ú

s i d

e se

gure

tat d

els

inst

rum

ents

i de

ls m

ater

ials

de

treba

ll.

5.1.

Duu

a t

erm

e ex

periè

ncie

s se

nzill

es i

pet

ites

rece

rque

s: p

lant

eja

prob

lem

es,

enun

cia

hipò

tesi

s,

sele

ccio

na e

l mat

eria

l nec

essa

ri, fa

, ext

reu

conc

lusi

ons,

i co

mun

ica

els

resu

ltats

. 5.

2. D

uu a

ter

me

un p

roje

cte,

tre

balla

nt d

e m

aner

a in

divi

dual

o e

n eq

uip

i pre

sent

a un

info

rme,

util

itzan

t su

port

pape

r i/o

dig

ital,

reco

llint

info

rmac

ió d

e di

fere

nts

font

s (d

irect

es,

llibr

es,

Inte

rnet

), am

b di

fere

nts

mitj

ans

i com

unic

ant d

e m

aner

a or

al l'

expe

riènc

ia d

uta

a te

rme,

bas

ant-s

e en

imat

ges

i tex

tos

escr

its.


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 2.

L'é

sser

hum

à i l

a sa

lut

El c

os h

umà

i el s

eu f

unci

onam

ent.

Ana

tom

ia

i fis

iolo

gia.

A

pare

lls

i si

stem

es.

Les

func

ions

vita

ls e

n l'é

sser

hum

à:

Func

ió

de

rela

ció

(òrg

ans

dels

se

ntits

, si

stem

a ne

rvió

s,

apar

ell

loco

mot

or).

Fu

nció

de

nu

trici

ó (a

pare

lls

resp

irato

ri,

dige

stiu

, ci

rcul

ator

i i

excr

etor

).

Func

ió

de

repr

oduc

ció

(apa

rell

repr

oduc

tor)

. S

alut

i m

alal

tia.

Prin

cipa

ls m

alal

ties

que

afec

ten

els

apar

ells

i

sist

emes

de

l'org

anis

me

hum

à.

Hàb

its

salu

dabl

es

per

prev

enir

mal

altie

s.

La

cond

ucta

re

spon

sabl

e.

Efe

ctes

no

cius

de

l co

nsum

d'a

lcoh

ol i

drog

ues.

A

venç

os d

e la

ciè

ncia

que

mill

oren

la

vid

a.

Con

eixe

men

t d'

actu

acio

ns b

àsiq

ues

de p

rimer

s au

xilis

. C

onei

xem

ent

de

si

mat

eix

i el

s al

tres.

La

iden

titat

i l

'aut

onom

ia

pers

onal

. La

rel

ació

am

b el

s al

tres.

La

pres

a de

de

cisi

ons:

cr

iteris

i

cons

eqüè

ncie

s.

La

reso

luci

ó pa

cífic

a de

con

flict

es.

La ig

ualta

t ent

re h

omes

i do

nes.

1.

Iden

tific

ar i

loca

litza

r el

s pr

inci

pals

òrg

ans

impl

icat

s en

la r

ealit

zaci

ó de

les

func

ions

vita

ls d

el c

os h

umà,

i es

tabl

ir al

gune

s re

laci

ons

fona

men

tals

ent

re a

ques

tes

i det

erm

inat

s hà

bits

de

salu

t. 2.

C

onèi

xer

el f

unci

onam

ent

del

cos

hum

à: c

èl·lu

les,

te

ixits

, òrg

ans,

apa

rells

, sis

tem

es: l

a se

va lo

calit

zaci

ó,

form

a, e

stru

ctur

a, fu

ncio

ns, c

ura,

etc

. 3.

R

elac

iona

r de

term

inad

es p

ràct

ique

s de

vid

a am

b el

fu

ncio

nam

ent

adeq

uat

del c

os,

adop

tar

estil

s de

vid

a sa

luda

bles

, i s

aber

les

repe

rcus

sion

s pe

r a la

sal

utde

l se

u es

til d

e vi

da.

1.1.

Iden

tific

a i l

ocal

itza

els

prin

cipa

ls ò

rgan

s im

plic

ats

en la

rea

litza

ció

de le

s fu

ncio

ns v

itals

del

cos

hum

à:

nutri

ció

(apa

rells

res

pira

tori,

dig

estiu

, ci

rcul

ator

i i

excr

etor

), re

prod

ucci

ó (a

pare

ll re

prod

ucto

r),

rela

ció

(òrg

ans

dels

sen

tits,

sis

tem

a ne

rvió

s, a

pare

ll lo

com

otor

). 2.

1. Id

entif

ica

i des

criu

les

prin

cipa

ls c

arac

terís

tique

s de

les

func

ions

vita

ls d

e l'é

sser

hum

à.

2.2.

Ide

ntifi

ca l

es p

rinci

pals

car

acte

rístiq

ues

dels

(ap

arel

ls r

espi

rato

ri, d

iges

tiu,

loco

mot

or,

circ

ulat

ori

i ex

cret

or) i

exp

lica

les

prin

cipa

ls fu

ncio

ns.

3.1.

Rec

onei

x es

tils

de v

ida

salu

dabl

es i

els

seu

s ef

ecte

s so

bre

la c

ura

i el

man

teni

men

t de

ls d

ifere

nts

òrga

ns i

apar

ells

. 3.

2. Id

entif

ica

i val

ora

hàbi

ts s

alud

able

s pe

r pre

veni

r mal

altie

s i m

anté

una

con

duct

a re

spon

sabl

e.

3.3.

Iden

tific

a i a

dopt

a hà

bits

d'h

igie

ne, c

ura

i des

cans

. 3.

4. C

onei

x i

expl

ica

els

prin

cipi

s de

les

die

tes

equi

libra

des,

i i

dent

ifica

les

prà

ctiq

ues

salu

dabl

es p

er

prev

enir

i det

ecta

r els

risc

os p

er a

la s

alut

. 3.

5. R

econ

eix

els

efec

tes

noci

us d

el c

onsu

m d

'alc

ohol

i dr

ogue

s.

3.6.

Obs

erva

, ide

ntifi

ca i

desc

riu a

lgun

s av

enço

s de

la c

iènc

ia q

ue m

illor

en la

sal

ut (

med

icin

a, p

rodu

cció

i co

nser

vaci

ó d'

alim

ents

, pot

abili

tzac

ió d

e l'a

igua

, etc

.).

3.7.

Con

eix

i util

itza

tècn

ique

s de

prim

ers

auxi

lis, e

n si

tuac

ions

sim

ulad

es i

real

s.

3.8.

Ide

ntifi

ca e

moc

ions

i s

entim

ents

pro

pis,

del

s se

us c

ompa

nys

i de

ls a

dults

i m

anife

sta

cond

ucte

s em

pàtiq

ues.

3.

9. C

onei

x i a

plic

a es

tratè

gies

per

est

udia

r i tr

ebal

lar d

e m

aner

a ef

icaç

. 3.

10. R

efle

xion

a so

bre

el tr

ebal

l efe

ctua

t, tre

u co

nclu

sion

s so

bre

com

treb

alla

i ap

rèn

i ela

bora

est

ratè

gies

pe

r seg

uir a

pren

ent.

3.11

. Pla

nific

a de

man

era

autò

nom

a i c

reat

iva

activ

itats

d'o

ci i

tem

ps ll

iure

, ind

ivid

uals

i en

gru

p.

3.12

. M

anife

sta

auto

nom

ia e

n la

pla

nific

ació

i ex

ecuc

ió d

'acc

ions

i ta

sque

s i d

esen

volu

pa in

icia

tiva

en la

pr

esa

de d

ecis

ions

, ide

ntifi

cant

els

crit

eris

i le

s co

nseq

üènc

ies

de le

s de

cisi

ons

pres

es.


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 3.

Els

éss

ers

vius

Éss

ers

vius

, és

sers

in

erts

. D

ifere

ncia

ció.

O

rgan

itzac

ió

inte

rna

dels

és

sers

vi

us.

Est

ruct

ura

dels

éss

ers

vius

: cè

l·lul

es,

teix

its:

tipus

; òr

gans

; ap

arel

ls

i si

stem

es:

prin

cipa

ls

cara

cter

ístiq

ues

i fun

cion

s.

Els

és

sers

vi

us:

cara

cter

ístiq

ues,

cl

assi

ficac

ió i

tipus

. E

ls a

nim

als

verte

brat

s i i

nver

tebr

ats,

ca

ract

erís

tique

s i c

lass

ifica

ció.

Le

s pl

ante

s: l

'est

ruct

ura

i fis

iolo

gia

de l

es p

lant

es.

La f

otos

ínte

si i

la

seva

impo

rtànc

ia p

er a

la v

ida

a la

Te

rra.

Le

s re

laci

ons

entre

els

éss

ers

vius

. C

aden

es

alim

entà

ries.

P

obla

cion

s,

com

unita

ts

i ec

osis

tem

es.

Car

acte

rístiq

ues

i co

mpo

nent

s d'

un

ecos

iste

ma.

E

cosi

stem

es,

prat

, lla

c,

bosc

, lit

oral

i

ciut

at

i el

s és

sers

viu

s.

La b

iosf

era,

dife

rent

s hà

bita

ts d

els

ésse

rs v

ius.

R

espe

cte

de l

es n

orm

es d

'ús,

de

segu

reta

t i

de m

ante

nim

ent

dels

in

stru

men

ts

d'ob

serv

ació

i

dels

m

ater

ials

de

treba

ll.

Inte

rès

per

l'obs

erva

ció

i l'e

stud

i rig

orós

de

tots

els

éss

ers

vius

. H

àbits

de

resp

ecte

i c

ura

cap

als

ésse

rs v

ius.

N

orm

es d

e pr

even

ció

de ri

scos

. Ú

s de

m

itjan

s te

cnol

ògic

s pe

r a

l'est

udi d

els

ésse

rs v

ius.

1.

Con

èixe

r l'e

stru

ctur

a de

ls

ésse

rs

vius

: cè

l·lul

es,

teix

its, t

ipus

, òrg

ans,

apa

rells

i si

stem

es: i

dent

ifica

r les

pr

inci

pals

car

acte

rístiq

ues

i fun

cion

s.

2.

Con

èixe

r di

fere

nts

nive

lls

de

clas

sific

ació

de

ls

ésse

rs v

ius,

i a

tend

re l

es s

eves

car

acte

rístiq

ues

i tip

us.

3.

Con

èixe

r le

s ca

ract

erís

tique

s i e

ls c

ompo

nent

s d'

un

ecos

iste

ma.

4.

U

sar

mitj

ans

tecn

ològ

ics,

res

pect

ar le

s no

rmes

d'ú

s,

de

segu

reta

t i

de

man

teni

men

t de

ls

inst

rum

ents

d'

obse

rvac

ió i

dels

mat

eria

ls d

e tre

ball,

mos

trar i

nter

ès

per

l'obs

erva

ció

i l'e

stud

i rig

orós

de

tots

els

éss

ers

vius

, i h

àbits

de

resp

ecte

i cu

ra c

ap a

ls é

sser

s vi

us.

1.1.

Iden

tific

a i e

xplic

a le

s di

ferè

ncie

s en

tre é

sser

s vi

us i

ésse

rs in

erts

. 1.

2. Id

entif

ica

i des

criu

l'es

truct

ura

dels

éss

ers

vius

: cèl

·lule

s, te

ixits

, òrg

ans,

apar

ells

i si

stem

es, i

iden

tific

a le

s pr

inci

pals

car

acte

rístiq

ues

i fun

cion

s de

cad

ascu

n d'

aque

sts.

2.

1. O

bser

va i

iden

tific

a le

s ca

ract

erís

tique

s i c

lass

ifica

els

éss

ers

vius

: R

egne

ani

mal

. R

egne

de

les

plan

tes.

R

egne

del

s fo

ngs.

A

ltres

regn

es.

2.2.

O

bser

va

dire

ctam

ent

i in

dire

ctam

ent,

iden

tific

a ca

ract

erís

tique

s,

reco

neix

i

clas

sific

a an

imal

s in

verte

brat

s.

2.3.

Obs

erva

dire

ctam

ent

i in

dire

ctam

ent,

iden

tific

a ca

ract

erís

tique

s, r

econ

eix

i cl

assi

fica

els

anim

als

verte

brat

s.

2.4.

Obs

erva

dire

ctam

ent i

indi

rect

amen

t, id

entif

ica

cara

cter

ístiq

ues

i cla

ssifi

ca p

lant

es.

2.5.

Util

itza

guie

s en

la id

entif

icac

ió d

'ani

mal

s i p

lant

es.

2.6.

Exp

lica

la im

portà

ncia

de

la fo

tosí

ntes

i per

a la

vid

a a

la T

erra

. 3.

1. Id

entif

ica

i exp

lica

les

rela

cion

s en

tre e

ls é

sser

s vi

us. C

aden

es a

limen

tàrie

s. P

obla

cion

s, c

omun

itats

i ec

osis

tem

es.

3.2.

Iden

tific

a i e

xplic

a al

gune

s de

les

caus

es d

e l'e

xtin

ció

d'es

pèci

es.

3.3.

Obs

erva

i id

entif

ica

les

prin

cipa

ls c

arac

terís

tique

s i c

ompo

nent

s d'

un e

cosi

stem

a.

3.4.

Rec

onei

x i e

xplic

a al

guns

eco

sist

emes

: pra

t, lla

c, b

osc,

lito

ral i

ciu

tat,

i els

éss

ers

vius

que

hi h

abite

n.

3.5.

Obs

erva

i id

entif

ica

dife

rent

s hà

bita

ts d

els

ésse

rs v

ius.

4.

1. M

ostra

con

duct

es d

e re

spec

te i

cura

cap

als

éss

ers

vius

. 4.

2. U

sa la

lupa

i al

tres

mitj

ans

tecn

ològ

ics

en e

ls d

ifere

nts

treba

lls q

ue d

uu a

term

e.

4.3.

Man

ifest

a un

a ce

rta p

reci

sió

i rig

or e

n l'o

bser

vaci

ó i e

n l'e

labo

raci

ó de

ls tr

ebal

ls.

4.4.

Obs

erva

i re

gist

ra a

lgun

pro

cés

asso

ciat

a la

vid

a de

ls é

sser

s vi

us, u

tilitz

a el

s in

stru

men

ts i

els

mitj

ans

audi

ovis

uals

i te

cnol

ògic

s ap

ropi

ats,

i co

mun

ica

de m

aner

a or

al i

escr

ita e

ls re

sulta

ts.

4.5.

Res

pect

a le

s no

rmes

d'ú

s, d

e se

gure

tat i

de

man

teni

men

t del

s in

stru

men

ts d

'obs

erva

ció

i del

s m

ater

ials

de

treb

all.


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 4.

Mat

èria

i en

ergi

a

Est

udi

i cl

assi

ficac

ió

d'al

guns

m

ater

ials

per

les

seve

s pr

opie

tats

. U

tilita

t d'

algu

ns

aven

ços,

pr

oduc

tes

i m

ater

ials

pe

r al

pr

ogré

s de

la s

ocie

tat.

Dife

rent

s pr

oced

imen

ts

per

a la

m

esur

a de

la

mas

sa i

el

volu

m

d'un

cos

. E

xplic

ació

de

fe

nòm

ens

físic

s ob

serv

able

s en

te

rmes

de

di

ferè

ncie

s de

de

nsita

t. La

flo

tabi

litat

en

un m

itjà

líqui

d.

Pre

dicc

ió d

e ca

nvis

en

el m

ovim

ent

o en

la

form

a de

ls c

osso

s pe

r ef

ecte

de

les

forc

es.

Con

cept

e d'

ener

gia.

D

ifere

nts

form

es d

'ene

rgia

. Fo

nts

d'en

ergi

a i m

atèr

ies

prim

eres

: el s

eu o

rigen

. E

nerg

ies

reno

vabl

es

i no

re

nova

bles

. La

llu

m

com

a

font

d'

ener

gia.

E

lect

ricita

t: el

co

rren

t el

èctri

c.

Circ

uits

elè

ctric

s. M

agne

tism

e: e

l m

agne

tism

e te

rres

tre.

L'im

ant:

la

brúi

xola

. P

lani

ficac

ió

i re

alitz

ació

d'

expe

riènc

ies

dive

rses

pe

r es

tudi

ar

les

prop

ieta

ts

de

mat

eria

ls

d'ús

co

mú

i el

se

u co

mpo

rtam

ent

dava

nt l

a llu

m,

el

so,

la

calo

r, la

hu

mita

t i

l'ele

ctric

itat.

Obs

erva

ció

d'al

guns

fe

nòm

ens

de

natu

rale

sa

elèc

trica

i

els

seus

ef

ecte

s (ll

um

i ca

lor).

At

racc

ió

i re

puls

ió d

e cà

rregu

es e

lèct

rique

s.

Sep

arac

ió

de

com

pone

nts

d'un

a m

escl

a m

itjan

çant

de

stil·

laci

ó,

filtra

ció,

eva

pora

ció

o di

ssol

ució

. R

eacc

ions

quí

miq

ues:

la c

ombu

stió

, l'o

xida

ció

i la

ferm

enta

ció.

U

tilita

t d'a

lgun

s av

enço

s, p

rodu

ctes

i m

ater

ials

per

a la

soc

ieta

t. Fo

nts

d'en

ergi

es

reno

vabl

es

i no

re

nova

bles

. E

l de

senv

olup

amen

t en

ergè

tic, s

oste

nibl

e i e

quita

tiu.

1.

Est

udia

r i

clas

sific

ar

mat

eria

ls

per

les

seve

s pr

opie

tats

. 2.

C

onèi

xer

els

proc

edim

ents

per

a l

a m

esur

a de

la

mas

sa, e

l vol

um, l

a de

nsita

t d'u

n co

s.

3.

Con

èixe

r lle

is

bàsi

ques

qu

e re

geix

en

fenò

men

s,

com

la

refle

xió

de l

a llu

m,

la t

rans

mis

sió

del

corr

ent

elèc

tric,

o e

l can

vi d

'est

at,

les

reac

ccio

ns q

uím

ique

s:

la c

ombu

stió

, l'o

xida

ció

i la

ferm

enta

ció.

4.

P

lani

ficar

i ef

ectu

ar r

ecer

ques

sen

zille

s pe

r es

tudi

ar

el

com

porta

men

t de

ls

coss

os

dava

nt

la

llum

, l'e

lect

ricita

t, el

mag

netis

me,

la c

alor

o e

l so.

5.

E

fect

uar

expe

riènc

ies

senz

illes

i p

etite

s re

cerq

ues

sobr

e di

fere

nts

fenò

men

s fís

ics

i qu

ímic

s de

la

m

atèr

ia.

1.1.

Obs

erva

, id

entif

ica,

des

criu

i cl

assi

fica

algu

ns m

ater

ials

per

les

seve

s pr

opie

tats

(du

resa

, so

lubi

litat

, es

tat d

'agr

egac

ió, c

ondu

ctiv

itat t

èrm

ica)

. 2.

1. U

tilitz

a di

fere

nts

proc

edim

ents

per

a la

mes

ura

de la

mas

sa i

el v

olum

d'u

n co

s.

2.2.

Iden

tific

a i e

xplic

a fe

nòm

ens

físic

s ob

serv

able

s en

term

es d

e di

ferè

ncie

s de

den

sita

t.

2.3.

Iden

tific

a i e

xplic

a le

s pr

inci

pals

car

acte

rístiq

ues

de la

flot

abili

tat e

n un

med

i líq

uid.

3.

1. C

onei

x le

s lle

is b

àsiq

ues

que

rege

ixen

fenò

men

s, c

om la

ref

lexi

ó de

la ll

um, l

a tra

nsm

issi

ó de

l cor

rent

el

èctri

c.

3.2.

Con

eix

les

lleis

bàs

ique

s qu

e re

geix

en e

l ca

nvi

d'es

tat,

les

reac

ccio

ns q

uím

ique

s: l

a co

mbu

stió

, l'o

xida

ció

i la

ferm

etac

ió.

4.1.

Pla

nific

a i e

fect

ua e

xper

iènc

ies

senz

illes

i pr

ediu

can

vis

en e

l mov

imen

t, en

la fo

rma

o en

l'es

tat d

els

coss

os p

er e

fect

e de

les

forc

es o

de

les

apor

taci

ons

d'en

ergi

a, i

com

unic

a el

pro

cés

segu

it i e

l res

ulta

t ob

tingu

t. 4.

2. I

dent

ifica

i e

xplic

a al

gune

s de

les

prin

cipa

ls c

arac

terís

tique

s de

les

dife

rent

s fo

rmes

d'e

nerg

ia:

mec

ànic

a, lu

mín

ica,

son

ora,

elè

ctric

a, tè

rmic

a, q

uím

ica.

4.

3. Id

entif

ica

i exp

lica

algu

nes

de le

s ca

ract

erís

tique

s pr

inci

pals

de

les

ener

gies

reno

vabl

es i

no re

nova

bles

, id

entif

ica

les

dife

rent

s fo

nts

d'en

ergi

a i m

atèr

ies

prim

eres

i l'o

rigen

d'o

n pr

oven

en.

4.4.

Ide

ntifi

ca i

expl

ica

els

bene

ficis

i ris

cos

rela

cion

ats

amb

la u

tilitz

ació

de

l'ene

rgia

: es

gota

men

t, pl

uja

àcid

a, ra

dioa

ctiv

itat,

i exp

osa

poss

ible

s ac

tuac

ions

per

a u

n de

senv

olup

amen

t sos

teni

ble.

4.

5. E

fect

ua e

xper

iènc

ies

senz

illes

per

sep

arar

els

com

pone

nts

d'un

a m

escl

a m

itjan

çant

: de

stil·

laci

ó,

filtra

ció,

eva

pora

ció

o di

ssol

ució

, i c

omun

ica

de m

aner

a or

al i

escr

ita e

l pro

cés

segu

it i e

l res

ulta

t obt

ingu

t.

5.1.

Ide

ntifi

ca i

exp

osa

les

prin

cipa

ls c

arac

terís

tique

s de

les

rea

ccio

ns q

uím

ique

s; c

ombu

stió

, ox

idac

ió i

fe

rmen

taci

ó.

5.2.

Sep

ara

els

com

pone

nts

d'un

a m

escl

a m

itjan

çant

des

til·la

ció,

filtr

ació

, eva

pora

ció

o di

ssol

ució

. 5.

3. O

bser

va d

e m

aner

a si

stem

àtic

a, a

prec

ia i

expl

ica

els

efec

tes

de la

cal

or e

n l'a

ugm

ent d

e te

mpe

ratu

ra i

dila

taci

ó d'

algu

ns m

ater

ials

. 5.

4. Id

entif

ica,

exp

erim

enta

i ex

empl

ifica

arg

umen

tant

alg

uns

canv

is d

'est

at i

la s

eva

reve

rsib

ilita

t.

5.5.

Inve

stig

a a

travé

s de

la re

alitz

ació

d'e

xper

iènc

ies

senz

illes

sobr

e di

fere

nts

fenò

men

s fís

ics

i quí

mic

s de

la

mat

èria

: pl

ante

ja p

robl

emes

, en

unci

a hi

pòte

sis,

sel

ecci

ona

el m

ater

ial n

eces

sari,

ext

reu

conc

lusi

ons,

co

mun

ica

resu

ltats

, man

ifest

a co

mpe

tènc

ia e

n ca

dasc

una

de le

s fa

ses,

aix

í com

en

el c

onei

xem

ent d

e le

s lle

is b

àsiq

ues

que

rege

ixen

els

fenò

men

s es

tudi

ats.

5.

6. I

nves

tiga

a tra

vés

de la

rea

litza

ció

d'ex

periè

ncie

s se

nzill

es p

er a

cost

ar-s

e al

con

eixe

men

t de

les

lleis

bà

siqu

es q

ue r

egei

xen

fenò

men

s, c

om la

ref

lexi

ó de

la ll

um, l

a tra

nsm

issi

ó de

l cor

rent

elè

ctric

, el c

anvi

d'

esta

t, le

s re

accc

ions

quí

miq

ues:

la c

ombu

stió

, l'o

xida

ció

i la

ferm

enta

ció.

5.

7. R

espe

cta

les

norm

es d

'ús,

seg

uret

at i

de c

onse

rvac

ió d

els

inst

rum

ents

i de

ls m

ater

ials

de

treba

ll a

l'aul

a i a

l cen

tre.


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 5.

La

tecn

olog

ia, o

bjec

tes

i màq

uine

s

Màq

uine

s i

apar

ells

. Ti

pus

de

màq

uine

s a

la v

ida

quot

idia

na i

la

seva

util

itat.

Anà

lisi d

'ope

rado

rs i

utili

tzac

ió e

n la

co

nstru

cció

d'u

n ap

arel

l. C

onst

rucc

ió

d'es

truct

ures

se

nzill

es

que

com

plei

xin

una

func

ió

o co

ndic

ió p

er re

sold

re u

n pr

oble

ma

a pa

rtir d

e pe

ces

mod

ulad

es.

L'el

ectri

cita

t en

el d

esen

volu

pam

ent

de le

s m

àqui

nes.

E

lem

ents

del

s ci

rcui

ts e

lèct

rics.

E

fect

es d

e l'e

lect

ricita

t.

Con

duct

ors

i aïll

ants

. La

re

laci

ó en

tre

elec

trici

tat

i m

agne

tism

e.

La

cièn

cia:

pr

esen

t i

futu

r de

la

so

ciet

at.

Ben

efic

is i

risco

s de

les

tecn

olog

ies

i el

s pr

oduc

tes.

D

esco

brim

ents

i in

vent

s im

porta

nts.

Tr

acta

men

t de

te

xtos

. R

ecer

ca

guia

da

d'in

form

ació

a

la

xarx

a.

Con

trol

del

tem

ps

i ús

re

spon

sabl

e de

les

tecn

olog

ies

de

la in

form

ació

i la

com

unic

ació

.

1.

Con

èixe

r els

prin

cipi

s bà

sics

que

rege

ixen

màq

uine

s i a

pare

lls.

2.

Pla

nific

ar l

a co

nstru

cció

d'o

bjec

tes

i ap

arel

ls a

mb

una

final

itat

prèv

ia,

utili

tzar

fo

nts

ener

gètiq

ues,

op

erad

ors

i mat

eria

ls a

prop

iats

, dur

a te

rme

el tr

ebal

l in

divi

dual

i en

equ

ip,

i pro

porc

iona

r in

form

ació

sob

re

quin

es e

stra

tègi

es s

'han

util

itzat

. 3.

C

onèi

xer

les

lleis

bà

siqu

es

que

rege

ixen

el

s fe

nòm

ens,

com

la

refle

xió

de l

a llu

m,

la t

rans

mis

sió

del c

orre

nt e

lèct

ric.

4.

Efe

ctua

r ex

periè

ncie

s se

nzill

es i

pet

ites

rece

rque

s so

bre

dife

rent

s fe

nòm

ens

físic

s de

la

m

atèr

ia:

plan

teja

r pro

blem

es, e

nunc

iar h

ipòt

esis

, sel

ecci

onar

el

mat

eria

l ne

cess

ari,

mun

tar,

efec

tuar

, ex

treur

e co

nclu

sion

s,

com

unic

ar

resu

ltats

, ap

licar

co

neix

emen

ts

bàsi

cs

de

les

lleis

bà

siqu

es

que

rege

ixen

aqu

ests

fenò

men

s, c

om la

refle

xió

de la

llum

, la

tran

smis

sió

del c

orre

nt e

lèct

ric.

1.1.

Iden

tific

a di

fere

nts

tipus

de

màq

uine

s, i

les

clas

sific

a se

gons

el n

ombr

e de

pec

es, l

a m

aner

a d'

acci

onar

-le

s, i

l'acc

ió q

ue e

fect

uen.

1.

2. O

bser

va, i

dent

ifica

i de

scriu

alg

uns

dels

com

pone

nts

de le

s m

àqui

nes.

1.

3. O

bser

va i

iden

tific

a al

guna

de

les

aplic

acio

ns d

e le

s m

àqui

nes

i els

apa

rells

, i la

sev

a ut

ilita

t per

faci

litar

le

s ac

tivita

ts h

uman

es.

2.1.

Con

stru

eix

algu

na e

stru

ctur

a se

nzill

a qu

e co

mpl

eixi

una

func

ió o

con

dici

ó pe

r re

sold

re u

n pr

oble

ma

a pa

rtir d

e pe

ces

mod

ulad

es (e

scal

a, p

ont,

tobo

gan,

etc

.).

3.1.

Obs

erva

i id

entif

ica

els

elem

ents

d'u

n ci

rcui

t elè

ctric

i en

con

stru

eix

un.

3.2.

Obs

erva

, ide

ntifi

ca i

expl

ica

algu

ns e

fect

es d

e l'e

lect

ricita

t.

3.3.

Exp

osa

exem

ples

de

mat

eria

ls c

ondu

ctor

s i a

ïllan

ts, i

arg

umen

ta la

sev

a ex

posi

ció.

3.

4. O

bser

va i

iden

tific

a le

s ca

ract

erís

tique

s pr

inci

pals

i el

s im

ants

i re

laci

ona

l'ele

ctric

itat i

el m

agne

tism

e.

3.5.

Con

eix

i exp

lica

algu

ns d

els

gran

s de

scob

rimen

ts i

inve

nts

de la

hum

anita

t.

4.1.

Ela

bora

un

info

rme

com

a tè

cnic

a pe

r al r

egis

tre d

'un

pla

de tr

ebal

l, i c

omun

ica

de m

aner

a or

al i

escr

ita

les

conc

lusi

ons.

4.

2. V

alor

a i d

escr

iu la

influ

ènci

a de

l des

envo

lupa

men

t tec

nolò

gic

en le

s co

ndic

ions

de

vida

i a

la fe

ina.

4.

3. C

onei

x i e

xplic

a al

guns

del

s av

enço

s de

la c

iènc

ia a

: la

llar i

la v

ida

quot

idia

na, l

a m

edic

ina,

la c

ultu

ra i

l'oci

, l'a

rt, la

mús

ica,

el c

inem

a i l

'esp

ort i

les

tecn

olog

ies

de la

info

rmac

ió i

la c

omun

icac

ió.

4.4.

Efe

ctua

rece

rque

s gu

iade

s d'

info

rmac

ió a

la x

arxa

. 4.

5. C

onei

x i a

plic

a es

tratè

gies

d'a

ccés

i tre

ball

a In

tern

et.

4.6.

Util

itza

algu

ns r

ecur

sos

al s

eu a

bast

pro

porc

iona

ts p

er le

s te

cnol

ogie

s de

la in

form

ació

per

com

unic

ar-

se i

col·l

abor

ar.


b) Ciències socials.

En les ciències socials s'integren diverses disciplines que estudien les persones com a éssers socials i la seva realitat en els seus aspectes geogràfics, sociològics, econòmics i històrics. L'objecte de les ciències socials en aquesta etapa és aprendre a viure en societat, coneixent els mecanismes fonamentals de la democràcia i respectant les regles de la vida col·lectiva.

El currículum bàsic de l'àrea de ciències socials d'educació primària conté els elements que determinen els processos d'ensenyament i aprenentatge d'aquesta àrea, que ha de tenir un caràcter global i integrador.

Els continguts s'han agrupat en blocs que permeten una identificació dels àmbits principals que componen les ciències socials.

En primer lloc, el bloc 1 estableix les característiques del currículum bàsic comú a tota l'àrea i les tècniques de treball amb les quals afrontar l'àrea.

En el bloc 2, El món en què vivim, es porta a terme l'estudi de la geografia tant en l'entorn, que acosta l'alumne a la seva realitat, com en mitjans més llunyans perquè tingui una visió més global.

En aquest bloc s'utilitzen diferents tipus de textos, quadres i gràfics, esquemes, representacions cartogràfiques, fotografies i imatges sintètiques per identificar i localitzar objectes i fets geogràfics i explicar-ne la distribució a diferents escales, en especial en el territori espanyol. S'utilitzen, així mateix, fonts geogràfiques d'informació: textos escrits, sèries estadístiques, gràfics i imatges, per elaborar croquis i gràfics apropiats. S'identifiquen els elements del paisatge (relleu, clima, hidrografia…) i es descriuen i caracteritzen els medis naturals principals i la seva localització. Finalment, s'analitzen la influència humana en el medi i les seves conseqüències ambientals.

El bloc 2 inclou, així, continguts que van des de l'univers, la representació de la Terra i l'orientació a l'espai, fins a l'aigua i el consum responsable, el clima i el canvi climàtic, el paisatge i la intervenció humana en el medi.

A través dels continguts del bloc 3, Viure en societat, és possible iniciar un procés de comprensió sobre les maneres de reconèixer les característiques dels diferents grups socials, respectar-ne i valorar-ne les diferències, quins són els seus integrants, com es distribueixen en l'espai físic, de quina manera es distribueix el treball entre els seus membres, com es produeixen i reparteixen els béns de consum, la vida econòmica dels ciutadans, la capacitat emprenedora dels membres de la societat i l'estudi de l'empresa, que comprèn la funció dinamitzadora de l'activitat empresarial en la societat, l'organització social, política i territorial i el coneixement de les institucions europees, la població, els sectors de producció, i l'educació financera elemental.

En el bloc 4, Els rastres del temps, es treballa la comprensió de conceptes com ara el temps històric i la seva mesura, la capacitat d'ordenar temporalment alguns fets històrics i altres fets rellevants utilitzant per fer-ho les nocions bàsiques de successió, durada i simultaneïtat. S'estudien les grans etapes històriques de la humanitat per adquirir la idea d'edat de la història i datar les cinc edats de la història, associades als fets que en marquen els inicis i els finals, per a la qual cosa és necessari conèixer les condicions històriques, els esdeveniments i les figures en diferents períodes de temps.


És important per als alumnes adquirir les referències històriques que els permetin elaborar una interpretació personal del món, a través d'uns coneixements bàsics d'història d'Espanya i de la comunitat autònoma, amb respecte i valoració dels aspectes comuns i els de caràcter divers.

En aquest bloc s'utilitzen mapes i qualsevol altra representació gràfica adequada per a la identificació i l'anàlisi de processos històrics, per donar a conèixer els procediments bàsics per al comentari de les fonts esmentades.

És important que l'alumnat desenvolupi la curiositat per conèixer les formes de vida humana en el passat i que valori la importància que tenen les restes per al coneixement i l'estudi de la història i com a patrimoni cultural que s'ha de cuidar i llegar.

En aquest bloc també es desenvolupa la capacitat per valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, i assumir les responsabilitats que suposa la seva conservació i millora.

La seqüenciació dels continguts està relacionada amb l'evolució de l'alumne, ja que aquest construeix el seu propi aprenentatge i el seu concepte de temps històric en relació amb el seu desenvolupament, tant cognitiu com maduratiu, per poder identificar i localitzar en el temps i en l'espai els processos i els esdeveniments rellevants i distingir, dins de l'evolució històrica, les nocions de canvi i permanència, i així interpretar la història com a mitjà que facilita la comprensió del present que estudia la causalitat i les conseqüències dels fets històrics.

L'àrea fomenta el desenvolupament d'hàbits de treball individual i d'equip, a més de l'esforç com a element essencial del procés d'aprenentatge i de responsabilitat en l'estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en l'aprenentatge i esperit emprenedor.

És així mateix imprescindible per a l'alumnat adquirir i utilitzar amb precisió i rigor el vocabulari específic de l'àrea, i seleccionar informació, amb els mètodes i les tècniques propis de la geografia i de la història, per explicar les causes i les conseqüències dels problemes i per comprendre el passat històric i l'espai geogràfic.

Les tecnologies de la informació i la comunicació s'han d'utilitzar com a recursos per a l'aprenentatge de les matèries curriculars, per obtenir informació i com a instrument per aprendre, conèixer i utilitzar les paraules claus i els conceptes necessaris per ser capaç de llegir, escriure i parlar sobre ciències socials.

Ensenyar i aprendre ciències socials és mostrar ple respecte dels drets humans, inclosa la igualtat com a base de la democràcia i la comprensió de les diferències que hi ha entre els sistemes de valors de les diferents religions o grups ètnics i valorar els drets humans bàsics. Aquesta actitud també inclou manifestar el sentit de la responsabilitat i mostrar comprensió i respecte dels valors compartits que són necessaris per garantir la cohesió de la comunitat, com ara el respecte dels principis democràtics.

La finalitat última de l'àrea és aconseguir la transmissió i la posada en pràctica de valors que afavoreixin la llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, la solidaritat, la tolerància, la igualtat, el respecte i la justícia, així com que ajudin a superar qualsevol tipus de discriminació. Es preveu també com a fi, a la consecució del qual s'orienta el sistema educatiu espanyol, la preparació per a l'exercici de la ciutadania i per a la participació activa en la vida econòmica, social i cultural, amb actitud crítica i responsable i amb capacitat d'adaptació a les situacions canviants de la societat del coneixement.


Ciè

ncie

s so

cial

s

Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 1.

Con

tingu

ts c

omun

s In

icia

ció

al

cone

ixem

ent

cien

tífic

i

la

seva

apl

icac

ió a

les

cièn

cies

soc

ials

. R

ecol

lida

d'in

form

ació

de

l te

ma

a tra

ctar

, ut

ilitz

ant

dife

rent

s fo

nts

(dire

ctes

i in

dire

ctes

). U

tilitz

ació

de

le

s te

cnol

ogie

s de

la

in

form

ació

i

la

com

unic

ació

pe

r bu

scar

i

sele

ccio

nar

info

rmac

ió

i pr

esen

tar c

oncl

usio

ns.

Des

envo

lupa

men

t d'

estra

tègi

es

per

orga

nitz

ar,

mem

oritz

ar i

rec

uper

ar l

a in

form

ació

ob

tingu

da

mitj

ança

nt

dife

rent

s m

ètod

es i

font

s.

Util

itzac

ió

i le

ctur

a de

di

fere

nts

lleng

uatg

es te

xtua

ls i

gràf

ics.

Tè

cniq

ues

de tr

ebal

l int

el·le

ctua

l. E

stra

tègi

es

per

dese

nvol

upar

la

re

spon

sabi

litat

, la

cap

acita

t d'

esfo

rç i

la

con

stàn

cia

en l'

estu

di.

Fom

ent

de t

ècni

ques

d'a

nim

ació

a l

a le

ctur

a de

text

os d

e di

vulg

ació

de

les

cièn

cies

soc

ials

(de

car

àcte

r so

cial

, ge

ogrà

fic i

hist

òric

). U

tilitz

ació

d'e

stra

tègi

es p

er p

oten

ciar

la

cohe

sió

del

grup

i

el

treba

ll co

oper

atiu

. Ú

s i

utili

tzac

ió

corr

ecte

s de

di

vers

os

mat

eria

ls a

mb

què

es tr

ebal

la.

Pla

nific

ació

i ge

stió

de

proj

ecte

s am

b la

fin

alita

t d'

asso

lir

obje

ctiu

s.

Inic

iativ

a em

pren

edor

a.

Est

ratè

gies

pe

r a

la

reso

luci

ó de

co

nflic

tes,

util

itzac

ió d

e le

s no

rmes

de

conv

ivèn

cia

i va

lora

ció

de

la

conv

ivèn

cia

pací

fica

i tol

eran

t.

1.

Obt

enir

info

rmac

ió c

oncr

eta

i rel

leva

nt s

obre

fet

s o

fenò

men

s pr

èvia

men

t de

limita

ts,

utili

tzan

t di

fere

nts

font

s (d

irect

es i

indi

rect

es).

2.

Util

itzar

le

s te

cnol

ogie

s de

la

in

form

ació

i

la

com

unic

ació

pe

r ob

teni

r in

form

ació

, ap

rend

re

i ex

pres

sar c

ontin

guts

sob

re c

iènc

ies

soci

als.

3.

D

esen

volu

par l

a re

spon

sabi

litat

, la

capa

cita

t d'e

sfor

ç i l

a co

nstà

ncia

en

l'est

udi.

4.

Fer

treba

lls i

pre

sent

acio

ns d

es d

el p

unt

de v

ista

in

divi

dual

i gr

upal

que

sup

osin

la re

cerc

a, la

sel

ecci

ó i

l'org

anitz

ació

de

text

os d

e ca

ràct

er s

ocia

l, ge

ogrà

fic o

hi

stòr

ic,

mos

trant

ha

bilit

at

per

treba

llar

tant

in

divi

dual

men

t co

m d

e m

aner

a co

l·lab

orad

ora

dins

d'

un e

quip

. 5.

V

alor

ar e

l tre

ball

en g

rup,

i m

ostra

r ac

titud

s de

co

oper

ació

i p

artic

ipac

ió r

espo

nsab

le,

acce

ptar

les

di

ferè

ncie

s am

bre

spec

te i

tole

rànc

ia c

ap a

les

idee

s i

les

apor

taci

ons

alie

nes

en e

ls d

iàle

gs i

deba

ts.

6.

Res

pect

ar la

var

ieta

t de

ls d

ifere

nts

grup

s hu

man

s i

valo

rar

la i

mpo

rtànc

ia d

'una

con

vivè

ncia

pac

ífica

i

tole

rant

ent

re t

ots

aque

sts

sobr

e la

bas

e de

ls v

alor

s de

moc

ràtic

s i

els

dret

s hu

man

s un

iver

salm

ent

com

parti

ts.

7.

Par

ticip

ar d

'una

man

era

efic

aç i

con

stru

ctiv

a en

la

vida

soc

ial i

cre

ar e

stra

tègi

es p

er re

sold

re c

onfli

ctes

. 8.

V

alor

ar l

a co

oper

ació

i e

l di

àleg

com

a m

aner

a d'

evita

r i

reso

ldre

co

nflic

tes,

fo

men

tant

el

s va

lors

de

moc

ràtic

s.

9.

Des

envo

lupa

r la

cre

ativ

itat

i l'e

sper

it em

pren

edor

, au

gmen

tant

les

capa

cita

ts p

er a

prof

itar

la in

form

ació

, le

s id

ees

i pre

sent

ar c

oncl

usio

ns in

nova

dore

s.

10.

Des

envo

lupa

r act

ituds

de

coop

erac

ió i

de tr

ebal

l en

equi

p, a

ixí

com

l'h

àbit

d'as

sum

ir no

us r

ols

en u

na

soci

etat

en

canv

i con

tinu.

1.1.

Cer

ca, s

elec

cion

a i o

rgan

itza

info

rmac

ió c

oncr

eta

i rel

leva

nt, l

'ana

litza

, obt

é co

nclu

sion

s, r

efle

xion

a so

bre

el p

rocé

s se

guit

i ho

com

unic

a or

alm

ent i

/o p

er e

scrit

. 2.

1. U

tilitz

a le

s te

cnol

ogie

s de

la

info

rmac

ió i

la

com

unic

ació

(In

tern

et,

blog

s, x

arxe

s so

cial

s…)

per

elab

orar

treb

alls

am

b la

term

inol

ogia

ade

quad

a al

s te

mes

trac

tats

. 2.

2. A

nalit

za in

form

acio

ns re

laci

onad

es a

mb

l'àre

a i m

anej

a im

atge

s, ta

ules

, grà

fics,

esq

uem

es, r

esum

s i

les

tecn

olog

ies

de la

info

rmac

ió i

la c

omun

icac

ió.

3.1.

Duu

a te

rme

les

tasq

ues

enco

man

ades

i pr

esen

ta e

ls tr

ebal

ls d

e m

aner

a or

dena

da, c

lara

i ne

ta.

3.2.

Util

itza

amb

rigor

i pr

ecis

ió e

l voc

abul

ari a

dqui

rit p

er e

labo

rar

treba

lls a

mb

la te

rmin

olog

ia a

dequ

ada

als

tem

es tr

acta

ts.

3.3.

Exp

osa

oral

men

t, de

man

era

clar

a i o

rden

ada,

con

tingu

ts r

elac

iona

ts a

mb

l'àre

a, q

ue m

anife

stin

la

com

pren

sió

de te

xtos

ora

ls i/

o es

crits

. 4.

1. F

a tre

balls

i p

rese

ntac

ions

des

del

pun

t de

vis

ta i

ndiv

idua

l i

grup

al q

ue s

upos

en l

a re

cerc

a, l

a se

lecc

ió i

l'org

anitz

ació

de

text

os d

e ca

ràct

er g

eogr

àfic

, soc

ial i

his

tòric

. 5.

1. U

tilitz

a es

tratè

gies

per

fer

tre

balls

de

man

era

indi

vidu

al i

en

equi

p, i

mos

tra h

abili

tats

per

a l

a re

solu

ció

pací

fica

de c

onfli

ctes

. 5.

2. P

artic

ipa

en a

ctiv

itats

de

grup

ado

ptan

t un

com

porta

men

t re

spon

sabl

e, c

onst

ruct

iu i

sol

idar

i i

resp

ecta

els

prin

cipi

s bà

sics

del

func

iona

men

t dem

ocrà

tic.

6.1.

Val

ora

la im

portà

ncia

d'u

na c

onvi

vènc

ia p

acífi

ca i

tole

rant

ent

re e

ls d

ifere

nts

grup

s hu

man

s so

bre

la

base

del

s va

lors

dem

ocrà

tics

i els

dre

ts h

uman

s un

iver

salm

ent c

ompa

rtits

. 7.

1. P

artic

ipa

d'un

a m

aner

a ef

icaç

i co

nstru

ctiv

a en

la v

ida

soci

al i

crea

est

ratè

gies

per

reso

ldre

con

flict

es.

7.2.

Iden

tific

a i u

tilitz

a el

s co

dis

de c

ondu

cta

i els

uso

s ge

nera

lmen

t acc

epta

ts a

les

dife

rent

s so

ciet

ats

i en

torn

s (e

scol

a, fa

míli

a, b

arri,

etc

.).

8.1.

Val

ora

la c

oope

raci

ó i

el d

iàle

g co

m a

man

era

d'ev

itar

i re

sold

re c

onfli

ctes

i f

omen

ta e

ls v

alor

s de

moc

ràtic

s.

9.1.

Mos

tra a

ctitu

ds d

e co

nfia

nça

en s

i m

atei

x, s

entit

crít

ic,

inic

iativ

a pe

rson

al,

curio

sita

t, in

terè

s,

crea

tivita

t en

l'a

pren

enta

tge

i es

perit

em

pren

edor

que

el

fan

actiu

dav

ant

les

circ

umst

ànci

es q

ue

l'env

olte

n.

9.2.

Man

ifest

a au

tono

mia

en

la p

lani

ficac

ió i

l'exe

cuci

ó d'

acci

ons

i tas

ques

i té

inic

iativ

a en

la p

resa

de

deci

sion

s.

10.1

. Des

envo

lupa

act

ituds

de

coop

erac

ió i

de tr

ebal

l en

equi

p, v

alor

a le

s id

ees

alie

nes

i rea

ccio

na a

mb

intu

ïció

, obe

rtura

i fle

xibi

litat

dav

ant d

'aqu

este

s.

10.2

. Pla

nific

a tre

balls

en

grup

, coo

rdin

a eq

uips

, pre

n de

cisi

ons

i acc

epta

resp

onsa

bilit

ats.


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 2.

El m

ón e

n qu

è vi

vim

L'un

iver

s i

el s

iste

ma

sola

r: el

Sol

. E

ls

plan

etes

. E

l pl

anet

a Te

rra

i la

Ll

una,

el

se

u sa

tèl·l

it. C

arac

terís

tique

s. M

ovim

ents

i le

s se

ves

cons

eqüè

ncie

s.

La r

epre

sent

ació

de

la T

erra

. Orie

ntac

ió

a l'e

spai

. G

lobu

s te

rraq

üis.

Iden

tific

ació

del

s po

ls,

l'eix

i el

s he

mis

feris

. C

arto

graf

ia. P

làno

ls i

map

es. E

scal

es.

Pun

ts

de

la

Terr

a:

els

para

l·lel

s i

mer

idia

ns.

Coo

rden

ades

ge

ogrà

fique

s:

latit

ud

i lo

ngitu

d.

El p

lani

sfer

i: fís

ic i

polít

ic.

L'at

mos

fera

. Fen

òmen

s at

mos

fèric

s.

El

tem

ps

atm

osfè

ric.

Mes

uram

ent

i pr

edic

ció.

M

apes

de

l te

mps

. S

ímbo

ls

conv

enci

onal

s.

El c

lima

i els

fact

ors

clim

àtic

s.

Les

gran

s zo

nes

clim

àtiq

ues

del

plan

eta.

E

ls

tipus

de

cl

imes

d'

Esp

anya

i

les

seve

s zo

nes

d'in

fluèn

cia.

La

hid

rosf

era.

Dis

tribu

ció

de l

es a

igüe

s en

el p

lane

ta. E

l cic

le d

e l'a

igua

. La

lito

sfer

a: c

arac

terís

tique

s i

tipus

de

roqu

es.

Roq

ues

i m

iner

als:

pr

opie

tats

us

os

i ut

ilita

ts.

La d

iver

sita

t ge

ogrà

fica

dels

pai

satg

es

d'E

span

ya: r

elle

u i h

idro

graf

ia.

La d

iver

sita

t ge

ogrà

fica

dels

pai

satg

es

d'E

urop

a: re

lleu,

clim

es, i

hid

rogr

afia

. La

inte

rven

ció

hum

ana

en e

l med

i. E

l des

envo

lupa

men

t sos

teni

ble.

E

ls p

robl

emes

de

la c

onta

min

ació

. E

l ca

nvi

clim

àtic

: ca

uses

i

cons

eqüè

ncie

s.

Con

sum

resp

onsa

ble.

1.

Exp

licar

com

és

i de

qui

na m

aner

a es

va

orig

inar

l'u

nive

rs i

els

seus

prin

cipa

ls c

ompo

nent

s.

2.

Des

criu

re le

s ca

ract

erís

tique

s pr

inci

pals

del

sis

tem

a so

lar

i id

entif

icar

dife

rent

s tip

us d

'ast

res

i le

s se

ves

cara

cter

ístiq

ues.

3.

Lo

calit

zar

el p

lane

ta T

erra

i la

Llu

na e

n el

sis

tem

a so

lar

i exp

licar

-ne

les

cara

cter

ístiq

ues,

els

mov

imen

ts

i les

con

seqü

ènci

es.

4.

Iden

tific

ar l

es c

apes

de

la T

erra

seg

ons

la s

eva

estru

ctur

a ja

sig

ui in

tern

a o

exte

rna.

5.

E

xplic

ar l

es d

ifere

nts

man

eres

de

repr

esen

tar

la

supe

rfíci

e te

rres

tre.

6.

Des

criu

re c

orre

ctam

ent p

làno

ls i

map

es i

inte

rpre

tar

la s

eva

esca

la i

els

sign

es c

onve

ncio

nals

. 7.

Id

entif

icar

i m

anej

ar e

ls c

once

ptes

de

para

l·lel

s,

mer

idia

ns i

coor

dena

des

geog

ràfiq

ues.

8.

Id

entif

icar

l'at

mos

fera

com

a e

scen

ari d

els

fenò

men

s m

eteo

rolò

gics

, i

expl

icar

la

impo

rtànc

ia d

e la

sev

a cu

ra.

9.

Exp

licar

la d

iferè

ncia

ent

re c

lima

i tem

ps a

tmos

fèric

i in

terp

reta

r map

es d

el te

mps

. 10

. Id

entif

icar

els

ele

men

ts q

ue in

fluei

xen

en e

l clim

a,

expl

icar

com

hi a

ctue

n i a

dqui

rir u

na id

ea b

àsic

a de

cl

ima

i del

s fa

ctor

s qu

e el

det

erm

inen

. 11

. R

econ

èixe

r le

s zo

nes

clim

àtiq

ues

mun

dial

s i

els

tipus

de

clim

es d

'Esp

anya

iden

tific

ant

algu

nes

de le

s se

ves

cara

cter

ístiq

ues

bàsi

ques

. 12

. Ex

plica

r la

hid

rosf

era,

iden

tifica

r i a

nom

enar

mas

ses

i cu

rsos

d'a

igua

, di

fere

ncia

r ai

gües

sup

erfic

ials

i ai

gües

su

bter

ràni

es,

conq

ues

i ve

ssan

ts

hidr

ogrà

fique

s,

i de

scriu

re e

l cicl

e de

l'aig

ua.

13.

Adqu

irir

el c

once

pte

de li

tosf

era,

con

èixe

r al

guns

tipu

s de

roq

ues

i la

sev

a co

mpo

sició

i i

dent

ificar

dife

rent

s m

iner

als

i alg

unes

de

les

seve

s pr

opie

tats

. 14

. E

xplic

ar

què

és

un

pais

atge

i

iden

tific

ar

els

prin

cipa

ls e

lem

ents

que

el c

ompo

nen.

15

. D

escr

iure

les

cara

cter

ístiq

ues

del r

elle

u d'

Esp

anya

i

la s

eva

xarx

a hi

drog

ràfic

a, i

loc

alitz

ar-lo

s en

un

map

a.

16.

Iden

tific

ar le

s pr

inci

pals

uni

tats

del

relle

u d'

Eur

opa,

el

s se

us

clim

es

i la

se

va

xarx

a hi

drog

ràfic

a,

i lo

calit

zar-

los

en u

n m

apa.

17

. E

xplic

ar la

influ

ènci

a de

l com

porta

men

t hum

à en

el

med

i na

tura

l, id

entif

icar

l'ú

s so

sten

ible

del

s re

curs

os

natu

rals

pro

posa

nt u

na s

èrie

de

mes

ures

nec

essà

ries

per

al d

esen

volu

pam

ent s

oste

nibl

e de

lahu

man

itat,

i es

peci

ficar

-ne

els

efec

tes

posi

tius.

18

. E

xplic

ar le

s co

nseq

üènc

ies

que

tene

n le

s no

stre

s ac

cion

s so

bre

el c

lima

i el c

anvi

clim

àtic

.

1.1.

Des

criu

com

és

i de

qui

na m

aner

a es

va

orig

inar

l'u

nive

rs i

n'e

xplic

a el

s pr

inci

pals

com

pone

nts

iden

tific

ant g

alàx

ia, e

stre

lla, p

lane

ta, s

atèl

·lit,

aste

roid

e i c

omet

a.

2.1.

Des

criu

les

cara

cter

ístiq

ues,

els

com

pone

nts

i els

mov

imen

ts d

el s

iste

ma

sola

r, id

entif

ica

el S

ol a

l ce

ntre

del

sis

tem

a so

lar i

loca

litza

els

pla

nete

s se

gons

la s

eva

prox

imita

t.

3.1.

Def

inei

x i r

epre

sent

a el

mov

imen

t de

trans

laci

ó te

rres

tre, l

'eix

de

gir i

els

pol

s ge

ogrà

fics

i ass

ocia

les

esta

cion

s de

l'an

y al

seu

efe

cte

com

bina

t. 3.

2. E

xplic

a el

dia

i la

nit

com

a c

onse

qüèn

cia

de la

rota

ció

terr

estre

i co

m a

uni

tats

per

mes

urar

el t

emps

. 3.

3. D

efin

eix

la tr

ansl

ació

de

la L

luna

i id

entif

ica

i ano

men

a le

s fa

ses

luna

rs.

4.1.

Iden

tific

a, a

nom

ena

i des

criu

les

cape

s de

la T

erra

. 5.

1. E

xplic

a le

s di

fere

nts

repr

esen

taci

ons

de la

Ter

ra, p

làno

ls, m

apes

, pla

nisf

eris

i gl

obus

terr

aqüi

s.

6.1.

Iden

tifica

i cla

ssific

a el

s di

fere

nts

tipus

de

map

es, i

nclo

ent-h

i els

plan

isfer

is, d

efin

eix

què

és l'e

scal

a en

un

map

a i u

tilitz

a i in

terp

reta

els

signe

s co

nven

ciona

ls m

és u

sual

s qu

e hi

pod

en a

parè

ixer.

7.1.

Loc

alitz

a di

fere

nts

punt

s de

la T

erra

utili

tzan

t els

para

l·lel

s i m

erid

ians

i le

s co

orde

nade

s ge

ogrà

fique

s.

8.1.

Ide

ntifi

ca i

ano

men

a fe

nòm

ens

atm

osfè

rics

i de

scriu

les

cau

ses

que

prod

ueix

en l

a fo

rmac

ió d

els

núvo

ls i

les

prec

ipita

cion

s.

8.2.

Exp

lica

la im

portà

ncia

de

cuid

ar l'

atm

osfe

ra i

les

cons

eqüè

ncie

s de

no

fer-

ho.

9.1.

Exp

lica

quin

a és

la d

iferè

ncia

ent

re te

mps

atm

osfè

ric i

clim

a.

9.2.

Iden

tific

a el

s di

fere

nts

apar

ells

de

mes

ura

que

s'ut

ilitz

en p

er a

la re

colli

da d

e da

des

atm

osfè

rique

s, i

les

clas

sific

a se

gons

la in

form

ació

que

pro

porc

ione

n.

9.3.

Des

criu

una

est

ació

met

eoro

lògi

ca, e

xplic

a la

sev

a fu

nció

i co

nfec

cion

a i i

nter

pret

a gr

àfic

s se

nzill

s de

te

mpe

ratu

res

i pre

cipi

taci

ons.

9.

4. In

terp

reta

map

es m

eteo

rolò

gics

sen

zills

i en

dis

tinge

ix e

ls e

lem

ents

prin

cipa

ls.

10.1

. Def

inei

x cl

ima,

n'a

nom

ena

els

elem

ents

i id

entif

ica

els

fact

ors

que

el d

eter

min

en.

11.1

. Exp

lica

què

és u

na z

ona

clim

àtic

a, a

nom

ena

les

tres

zone

s cl

imàt

ique

s de

l pla

neta

i i e

n de

scriu

les

cara

cter

ístiq

ues

prin

cipa

ls.

11.2

. D

escr

iu i

asse

nyal

a en

un

map

a el

s tip

us d

e cl

imes

d'E

span

ya i

les

zone

s qu

e af

ecta

cad

a un

, in

terp

reta

i an

alitz

a cl

imog

ram

es d

e di

fere

nts

terr

itoris

d'E

span

ya i

els

rela

cion

a am

b el

clim

a al

qua

l pe

rtany

. 12

.1.

Def

inei

x hi

dros

fera

, i

iden

tific

a i

anom

ena

mas

ses

i cu

rsos

d'a

igua

i e

xplic

a co

m e

s fo

rmen

les

ai

gües

sub

terr

ànie

s, c

om a

flore

n i c

om s

'hi a

cced

eix.

12

.2.

Des

criu

ord

enad

amen

t les

fase

s en

què

es

prod

ueix

el c

icle

de

l'aig

ua.

12.3

. Dife

renc

ia c

onqu

es i

vess

ants

hid

rogr

àfiq

ues.

12

.4. I

dent

ifica

i an

omen

a el

s tra

ms

d'un

riu

i les

car

acte

rístiq

ues

de c

adas

cun

d'aq

uest

s.

13.1

. Obs

erva

, ide

ntifi

ca, i

exp

lica

la c

ompo

sici

ó de

les

roqu

es i

anom

ena

algu

ns d

els

seus

tipu

s.

13.2

. Id

entif

ica

i ex

plic

a le

s di

ferè

ncie

s en

tre r

oque

s i

min

eral

s, e

n de

scriu

els

uso

s i

les

utili

tats

, i

clas

sific

a al

guns

min

eral

s se

gons

les

seve

s pr

opie

tats

. 14

.1.

Def

inei

x pa

isat

ge,

n'id

entif

ica

els

elem

ents

i ex

plic

a le

s ca

ract

erís

tique

s de

ls p

rinci

pals

pai

satg

es

d'E

span

ya i

Eur

opa,

val

oran

t-ne

la d

iver

sita

t. 15

.1. L

ocal

itza

en u

n m

apa

les

prin

cipal

s un

itats

del

relle

u d'

Espa

nya

i els

seus

ves

sant

s hi

drog

ràfic

s.

15.2

. Situ

a en

un

map

a el

s m

ars,

els

oce

ans

i els

rius

gra

ns d

'Esp

anya

. 16

.1. L

ocal

itza

en u

n m

apa

el re

lleu

d'Eu

ropa

, les

sev

es v

essa

nts

hidr

ogrà

fique

s i e

ls s

eus

clim

es.

16.2

. Rec

onei

x el

s pr

inci

pals

tret

s de

l rel

leu,

els

rius

i el

clim

a d'

Eur

opa.

17

.1. E

xplic

a l'ú

s so

sten

ible

del

s re

curs

os n

atur

als

i pro

posa

i ad

opta

una

sèr

ie d

e m

esur

es i

actu

acio

ns

que

cond

ueix

en a

la m

illor

a de

les

cond

icio

ns a

mbi

enta

ls d

el n

ostre

pla

neta

. 18

.1. E

xplic

a le

s ca

uses

i le

s co

nseq

üènc

ies

del c

anvi

clim

àtic

i le

s ac

tuac

ions

res

pons

able

s pe

r fre

nar-

lo.


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 3.

Viu

re e

n so

ciet

at

L'or

gani

tzac

ió s

ocia

l, po

lític

a i t

errit

oria

l de

l'E

stat

esp

anyo

l. D

rets

i de

ures

del

s ci

utad

ans.

La

Con

stitu

ció

1978

.

Form

a de

go

vern

. La

m

onar

quia

pa

rlam

entà

ria.

Ent

itats

terr

itoria

ls i

òrga

ns d

e go

vern

. M

anife

stac

ions

cul

tura

ls i

lin

güís

tique

s d'

Esp

anya

. La

Uni

ó E

urop

ea.

La p

obla

ció.

Fac

tors

que

mod

ifiqu

en la

po

blac

ió d

'un

terr

itori.

P

obla

ció

abso

luta

. Den

sita

t de

pobl

ació

. V

aria

bles

dem

ogrà

fique

s.

Dis

tribu

ció

espa

cial

, cre

ixem

ent n

atur

al i

crei

xem

ent

real

de

la

po

blac

ió.

Rep

rese

ntac

ió g

ràfic

a.

Pob

laci

ó d'

Esp

anya

: di

strib

ució

i

evol

ució

. Els

mov

imen

ts m

igra

toris

. P

obla

ció

d'E

urop

a: d

istri

buci

ó i e

volu

ció.

Le

s ac

tivita

ts p

rodu

ctiv

es:

Rec

urso

s na

tura

ls, m

atèr

ies

prim

eres

. P

rodu

ctes

el

abor

ats.

A

rtesa

nia

i in

dúst

ria. L

es fo

rmes

de

prod

ucci

ó.

El s

ecto

r ser

veis

. Le

s ac

tivita

ts e

conò

miq

ues

i els

sec

tors

de

pro

ducc

ió d

'Esp

anya

i E

urop

a.

La

prod

ucci

ó de

bé

ns

i se

rvei

s.

El

cons

um i

la p

ublic

itat.

Edu

caci

ó fin

ance

ra. E

l din

ers.

L'e

stal

vi.

Ocu

pabi

litat

i

espe

rit

empr

ened

or.

L'em

pres

a. A

ctiv

itat i

func

ions

. E

duca

ció

viàr

ia.

Adq

uisi

ció

de

cone

ixem

ents

qu

e co

ntrib

ueix

in

a co

nsol

idar

con

duct

es i

hàb

its v

iaris

co

rrect

es.

1.

Exp

licar

la im

portà

ncia

que

té

la C

onst

ituci

ó pe

r al

fu

ncio

nam

ent

de l'

Est

at e

span

yol,

així

com

els

dre

ts,

els

deur

es i

les

llibe

rtats

que

s'h

i rec

ulle

n.

2.

Iden

tific

ar le

s in

stitu

cion

s po

lítiq

ues

que

es d

eriv

en

de la

Con

stitu

ció.

3.

D

escr

iure

l'o

rgan

itzac

ió

terr

itoria

l de

l'E

stat

es

pany

ol.

4.

Val

orar

la

di

vers

itat

cultu

ral,

soci

al,

polít

ica

i lin

güís

tica

de

l'Est

at

espa

nyol

, i

resp

ecta

r le

s di

ferè

ncie

s.

5.

Iden

tific

ar l'

estru

ctur

a i e

ls fi

ns d

e la

Uni

ó E

urop

ea, i

ex

plic

ar a

lgun

s av

anta

tges

der

ivat

s de

l fet

de

form

ar

part

de la

Uni

ó E

urop

ea.

6.

Com

pren

dre

els

prin

cipa

ls c

once

ptes

dem

ogrà

fics

i la

sev

a re

laci

ó am

b el

s fa

ctor

s ge

ogrà

fics,

soc

ials

, ec

onòm

ics

o cu

ltura

ls.

7.

Dis

tingi

r els

prin

cipa

ls tr

ets

de la

pob

laci

ó es

pany

ola

i eu

rope

a,

expl

icar

-ne

l'evo

luci

ó i

la

dist

ribuc

ió

dem

ogrà

fica,

i re

pres

enta

r-la

grà

ficam

ent.

8.

Des

criu

re e

ls m

ovim

ents

mig

rato

ris d

e la

pob

laci

ó a

Esp

anya

. 9.

E

xplic

ar le

s di

ferè

ncie

s en

tre m

atèr

ies

prim

eres

i el

s pr

oduc

tes

elab

orat

s, i

iden

tific

ar le

s ac

tivita

ts q

ue e

s du

en a

term

e pe

r obt

enir-

los.

10

. Id

entif

icar

les

activ

itats

que

per

tany

en a

cad

ascu

n de

ls

sect

ors

econ

òmic

s,

desc

riure

'n

les

cara

cter

ístiq

ues,

i r

econ

èixe

r le

s pr

inci

pals

act

ivita

ts

econ

òmiq

ues

d'E

span

ya i

Eur

opa.

11

. D

escr

iure

el

func

iona

men

t de

la

publ

icita

t i

les

seve

s tè

cniq

ues,

di

stin

gir

publ

icita

t ed

ucat

iva

i pu

blic

itat c

onsu

mis

ta.

12.

Pre

ndre

con

sciè

ncia

del

val

or d

el d

iner

s i e

ls s

eus

usos

mitj

ança

nt u

n co

nsum

res

pons

able

i el

sen

tit d

e l'e

stal

vi.

13.

Com

pren

dre

els

bene

ficis

qu

e of

erei

x l'e

sper

it em

pren

edor

. 14

. E

xplic

ar

les

cara

cter

ístiq

ues

esse

ncia

ls

d'un

a em

pres

a, e

spec

ifica

r le

s di

fere

nts

activ

itats

i f

orm

es

d'or

gani

tzac

ió q

ue p

oden

aco

mpl

ir i d

istin

gir

entre

els

di

fere

nts

tipus

d'e

mpr

eses

. 15

. C

onèi

xer

i re

spec

tar

les

norm

es d

e ci

rcul

ació

i

fom

enta

r la

segu

reta

t vià

ria e

n to

ts e

ls s

eus

aspe

ctes

.

1.1.

Ide

ntifi

ca,

resp

ecta

i va

lora

els

prin

cipi

s de

moc

ràtic

s m

és im

porta

nts

que

esta

blei

x la

Con

stitu

ció

i ex

plic

a la

impo

rtànc

ia q

ue té

la C

onst

ituci

ó pe

r al f

unci

onam

ent d

e l'E

stat

esp

anyo

l. 2.

1. Id

entif

ica

les

prin

cipa

ls in

stitu

cion

s de

l'E

stat

esp

anyo

l i e

n de

scriu

les

func

ions

i l'o

rgan

itzac

ió.

2.2.

Ide

ntifi

ca i

com

prèn

la

divi

sió

de p

oder

s de

l'E

stat

i q

uine

s só

n le

s at

ribuc

ions

que

rec

ull

la

Con

stitu

ció

per a

cad

ascu

n d'

aque

sts.

3.

1. E

xplic

a l'o

rgan

itzac

ió t

errit

oria

l d'

Espa

nya,

ano

men

a le

s es

truct

ures

bàs

ique

s de

gov

ern

i lo

calitz

a en

m

apes

pol

ítics

les

dife

rent

s co

mun

itats

que

form

en E

span

ya, a

ixí c

om le

s se

ves

prov

ínci

es.

4.1.

Val

ora,

par

tint d

e la

real

itat d

e l'E

stat

esp

anyo

l, la

div

ersi

tat c

ultu

ral,

soci

al, p

olíti

ca i

lingü

ístic

a en

un

mat

eix

terr

itori

com

a fo

nt d

'enr

iqui

men

t cul

tura

l. 5.

1. E

xplic

a qu

è és

la U

nió

Eur

opea

i qu

ins

són

els

seus

obj

ectiu

s po

lític

s i e

conò

mic

s i l

ocal

itza

en u

n m

apa

els

païs

os m

embr

es i

les

seve

s ca

pita

ls.

5.2.

Iden

tific

a le

s pr

inci

pals

inst

ituci

ons

i els

òrg

ans

de g

over

n a

la U

nió

Eur

opea

, en

reco

neix

els

sím

bols

i e

xplic

a en

què

con

sist

eix

el m

erca

t úni

c i l

a zo

na e

uro.

6.

1. D

efin

eix

dem

ogra

fia, c

ompr

èn e

ls p

rinci

pals

con

cept

es d

emog

ràfic

s i e

ls c

alcu

la a

par

tir d

e le

s da

des

de p

obla

ció.

6.

2. D

efin

eix

pobl

ació

d'u

n te

rrito

ri i

iden

tific

a el

s pr

inci

pals

fac

tors

que

hi

inci

deix

en i

els

def

inei

x co

rrec

tam

ent.

6.3.

Inte

rpre

ta u

na p

iràm

ide

de p

obla

ció

i altr

es g

ràfic

s us

ats

en l'

estu

di d

e la

pob

laci

ó.

7.1.

Des

criu

els

prin

cipa

ls tr

ets

de la

pob

laci

ó es

pany

ola

i eur

opea

. 7.

2. E

xplic

a el

pro

cés

de l'

evol

ució

de

la p

obla

ció

a E

span

ya i

a E

urop

a i d

escr

iu la

inci

dènc

ia q

ue h

i han

tin

gut f

acto

rs c

om a

ra l'

espe

ranç

a de

vid

a o

la n

atal

itat.

7.3.

Des

criu

els

fact

ors

que

cond

icio

nen

la d

istri

buci

ó de

la p

obla

ció

espa

nyol

a i e

urop

ea.

7.4.

Situ

a en

un

map

a el

s nu

clis

de

pobl

ació

més

gra

ns a

Esp

anya

i le

s zo

nes

més

den

sam

ent p

obla

des.

7.

5. D

escr

iu la

den

sita

t de

pobl

ació

d'E

span

ya c

ompa

rant

-la m

itjan

çant

grà

fics

amb

la m

itjan

a de

la U

nió

Eur

opea

. 8.

1. E

xplic

a l'è

xode

rura

l, l'e

mig

raci

ó a

Eur

opa

i l'a

rrib

ada

d'em

igra

nts

al n

ostre

paí

s.

8.2.

Ide

ntifi

ca i

des

criu

els

prin

cipa

ls p

robl

emes

act

uals

de

la p

obla

ció:

sup

erpo

blac

ió,

enve

llim

ent,

imm

igra

ció,

etc

. 9.

1. Id

entif

ica

i def

inei

x m

atèr

ies

prim

eres

i pr

oduc

te e

labo

rat i

els

ass

ocia

am

b le

s ac

tivita

ts e

n le

s qu

als

s'ob

tene

n.

9.2.

Des

criu

ord

enad

amen

t el p

rocé

s d'

obte

nció

d'u

n pr

oduc

te fi

ns a

la s

eva

vend

a, i

iden

tific

a el

s se

ctor

s al

s qu

als

perta

nyen

. 10

.1. I

dent

ifica

els

tres

sec

tors

d'a

ctiv

itats

eco

nòm

ique

s i c

lass

ifica

dife

rent

s ac

tivita

ts e

n el

gru

p al

qua

l pe

rtany

en.

10.2

. E

xplic

a le

s ac

tivita

ts r

elle

vant

s de

ls s

ecto

rs p

rimar

i, se

cund

ari i

ter

ciar

i a E

span

ya i

Eur

opa

i les

se

ves

loca

litza

cion

s en

els

terr

itoris

cor

resp

onen

ts.

11.1

. Val

ora

amb

espe

rit c

rític

la fu

nció

de

la p

ublic

itat i

reco

neix

i ex

plic

ale

s tè

cniq

ues

publ

icità

ries

més

ha

bitu

als,

ana

litza

nt e

xem

ples

con

cret

s.

12.1

. Dife

renc

ia e

ntre

dife

rent

s tip

us d

e de

spes

a i a

dapt

a el

seu

pre

ssup

ost a

cad

ascu

n d'

aque

sts.

12

.2. P

lani

fica

els

seus

est

alvi

s pe

r a d

espe

ses

futu

res

elab

oran

t un

petit

pre

ssup

ost p

erso

nal.

12

.3. I

nves

tiga

sobr

e di

fere

nts

estra

tègi

es d

e co

mpr

a, c

ompa

rant

pre

us i

reco

pila

nt in

form

ació

. 13

.1. D

esen

volu

pa la

cre

ativ

itat i

val

ora

la c

apac

itat e

mpr

ened

ora

dels

mem

bres

d'u

na s

ocie

tat.

14

.1. I

dent

ifica

dife

rent

s tip

us d

'em

pres

a se

gons

la s

eva

mid

a i e

l sec

tor

econ

òmic

al q

ual p

erta

nyen

les

activ

itats

que

due

n a

term

e.

14.2

. Des

criu

div

erse

s fo

rmes

d'o

rgan

itzac

ió e

mpr

esar

ial.

14.3

. Def

inei

x te

rmes

sen

zills

rela

cion

ats

amb

el m

ón d

e l'e

mpr

esa

i l'e

cono

mia

, il·l

ustra

nt le

s de

finic

ions

am

b ex

empl

es.

15.1

. E

xplic

a no

rmes

bàs

ique

s de

circ

ulac

ió i

les

con

seqü

ènci

es d

eriv

ades

del

des

cone

ixem

ent

o l'in

com

plim

ent d

'aqu

este

s.

15.2

. Con

eix

el s

igni

ficat

d'a

lgun

s se

nyal

s de

tràn

sit,

reco

neix

la im

portà

ncia

de

resp

ecta

r-lo

s i e

ls u

tilitz

a ta

nt c

om a

via

nant

i c

om a

usu

ari

de m

itjan

s de

tra

nspo

rt (c

orda

r-se

el

cint

uró,

no

mol

esta

r el

co

nduc

tor…

).


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 4.

Els

rast

res

del t

emps

El t

emps

his

tòric

i la

sev

a m

esur

a.

Les

font

s hi

stòr

ique

s i

la

seva

cl

assi

ficac

ió.

Les

edat

s de

la h

istò

ria: d

urad

a i d

atac

ió

dels

fet

s hi

stòr

ics

sign

ifica

tius

que

les

delim

iten.

Les

líni

es d

el te

mps

. La

pen

ínsu

la Ib

èric

a a

la p

rehi

stòr

ia.

La p

enín

sula

Ibèr

ica

a l'e

dat a

ntig

a.

Els

regn

es p

enin

sula

rs a

l'ed

at m

itjan

a.

La

mon

arqu

ia

hisp

ànic

a a

l'eda

t m

oder

na.

Esp

anya

a l

'eda

t co

ntem

porà

nia

(I):

el

segl

e X

IX.

Esp

anya

a l'

edat

con

tem

porà

nia

(II):

els

segl

es X

X i

XX

I. E

l nos

tre p

atrim

oni h

istò

ric i

cultu

ral.

1.

Exp

licar

les

cara

cter

ístiq

ues

de c

ada

tem

ps h

istò

ric i

certs

es

deve

nim

ents

qu

e ha

n de

term

inat

ca

nvis

fo

nam

enta

ls e

n el

rum

b de

la h

istò

ria.

2.

Util

itzar

les

noci

ons

bàsi

ques

de

succ

essi

ó, d

urad

a i

sim

ulta

neïta

t pe

r or

dena

r te

mpo

ralm

ent

algu

ns f

ets

hist

òric

s i a

ltres

fets

relle

vant

s.

3.

Iden

tific

ar i

loc

alitz

ar e

n el

tem

ps i

en

l'esp

ai e

ls

proc

esso

s i e

ls e

sdev

enim

ents

his

tòric

s m

és re

lleva

nts

de l

a hi

stòr

ia d

'Esp

anya

per

adq

uirir

una

per

spec

tiva

glob

al d

e la

sev

a ev

oluc

ió.

4.

Des

envo

lupa

r la

cur

iosi

tat

per

conè

ixer

les

for

mes

de

vid

a hu

man

a en

el p

assa

t, i v

alor

ar la

impo

rtànc

ia

que

tene

n le

s re

stes

per

al c

onei

xem

ent i

l'es

tudi

de

la

hist

òria

i co

m a

pat

rimon

i cul

tura

l que

s'h

a de

cui

dar

i lle

gar.

5.

Val

orar

la

im

portà

ncia

de

ls

mus

eus,

llo

cs

i m

onum

ents

his

tòric

s co

m a

esp

ais

on s

'ens

enya

i

s'ap

rèn

mos

trant

una

act

itud

de re

spec

te a

l seu

ent

orn

i la

seva

cul

tura

, apr

ecia

nt l'

herè

ncia

cul

tura

l.

1.1.

Def

inei

x el

con

cept

e de

pre

hist

òria

, ide

ntifi

ca la

idea

d'e

dat d

e la

his

tòria

i da

ta le

s ed

ats

de la

his

tòria

as

soci

ades

als

fet

s qu

e en

mar

quen

els

ini

cis

i el

s fin

als,

i a

nom

ena

algu

nes

font

s de

la

hist

òria

re

pres

enta

tives

de

cada

scun

a d'

aque

stes

. 1.

2. E

xplic

a i v

alor

a la

impo

rtànc

ia d

e l'e

scrip

tura

, l'a

gric

ultu

ra i

la r

amad

eria

, com

a d

esco

brim

ents

que

va

n ca

nvia

r pro

fund

amen

t les

soc

ieta

ts h

uman

es.

2.1.

Rec

onei

x el

seg

le c

om a

uni

tat

de m

esur

a de

l te

mps

his

tòric

i l

ocal

itza

fets

situ

ant-l

os c

om a

su

cces

sius

aC

o d

C.

2.2.

Usa

dife

rent

s tè

cniq

ues

per

loca

litza

r en

el t

emps

i en

l'es

pai f

ets

del p

assa

t, i p

erce

p la

dur

ada,

la

sim

ulta

neïta

t i le

s re

laci

ons

entre

els

esd

even

imen

ts.

3.1.

Situ

a en

una

lín

ia d

el t

emps

les

eta

pes

hist

òriq

ues

més

im

porta

nts

de l

es d

ifere

nts

edat

s de

la

hist

òria

a E

span

ya.

3.2.

Iden

tific

a i l

ocal

itza

en e

l tem

ps i

en l'

espa

i els

fets

fona

men

tals

de

la h

istò

ria d

'Esp

anya

i de

scriu

les

prin

cipa

ls c

arac

terís

tique

s de

cad

ascu

na d

'aqu

ests

. 3.

3. E

xplic

a as

pect

es r

elac

iona

ts a

mb

la f

orm

a de

vid

a i o

rgan

itzac

ió s

ocia

l d'E

span

ya d

e le

s di

fere

nts

èpoq

ues

hist

òriq

ues

estu

diad

es.

3.4.

Des

criu

en

ordr

e cr

onol

ògic

els

prin

cipa

ls m

ovim

ents

artí

stic

s i c

ultu

rals

de

les

dife

rent

s et

apes

de

la

hist

òria

d'E

span

ya i

en c

ita e

ls re

pres

enta

nts

més

sig

nific

atiu

s.

3.5.

Exp

lica

la d

iferè

ncia

del

s do

s pe

ríode

s en

els

qua

ls e

s di

vide

ix l

a pr

ehis

tòria

i d

escr

iu l

es

cara

cter

ístiq

ues

bàsi

ques

de

les

form

es d

e vi

da e

n aq

uest

es d

ues

èpoq

ues.

3.

6. D

ata

l'eda

t ant

iga

i des

criu

les

cara

cter

ístiq

ues

bàsi

ques

de

la v

ida

en a

quel

l tem

ps, e

n es

peci

al le

s re

ferid

es a

la ro

man

itzac

ió.

3.7.

Iden

tific

a el

s tre

ts d

istin

tius

de le

s cu

lture

s qu

e va

n co

nviu

re e

n el

s re

gnes

pen

insu

lars

dur

ant l

'eda

t m

itjan

a i d

escr

iu l'

evol

ució

pol

ítica

i el

s di

fere

nts

mod

els

soci

als.

3.

8. E

xplic

a le

s ca

ract

erís

tique

s de

l'e

dat

mod

erna

i c

erts

esd

even

imen

ts q

ue h

an d

eter

min

at c

anvi

s fo

nam

enta

ls e

n el

rum

b de

la h

istò

ria e

n aq

uest

per

íode

de

tem

ps. (

Mon

arqu

ia d

els

Àus

tries

. XV

I-XV

II.

Els

Bor

bons

seg

le X

VIII

). 3.

9. E

xplic

a el

s pr

inci

pals

esd

even

imen

ts q

ue e

s va

n pr

odui

r dur

ant e

l seg

le X

IX i

XX i

que

dete

rmin

en la

no

stra

his

tòria

con

tem

porà

nia.

3.

10. D

escr

iu e

ls tr

ets

cara

cter

ístic

s de

la s

ocie

tat e

span

yola

act

ual,

i en

valo

ra e

l car

àcte

r de

moc

ràtic

i pl

ural

, aix

í com

la p

ertin

ença

a la

Uni

ó E

urop

ea.

4.1.

Id

entif

ica,

va

lora

i

resp

ecta

el

pa

trim

oni

natu

ral,

hist

òric

, cu

ltura

l i

artís

tic

i as

sum

eix

les

resp

onsa

bilit

ats

que

supo

sa la

sev

a co

nser

vaci

ó i m

illor

a.

4.2.

Res

pect

a le

s re

stes

his

tòriq

ues

i les

val

ora

com

un

patri

mon

i que

hem

de

llega

r i r

econ

eix

el v

alor

qu

e el

pat

rimon

i arq

ueol

ògic

mon

umen

tal e

ns a

porta

per

al c

onei

xem

ent d

el p

assa

t. 5.

1. R

espe

cta

i ass

umei

x el

com

porta

men

t que

s'h

a de

com

plir

quan

vis

ita u

n m

useu

o u

n ed

ifici

ant

ic.

5.2.

Apr

ecia

l'h

erèn

cia

cultu

ral

a es

cala

loc

al,

naci

onal

i e

urop

ea c

om a

riq

uesa

com

parti

da q

ue é

s ne

cess

ari c

onèi

xer,

pres

erva

r i c

uida

r.


c) Llengua castellana i literatura.

L'ensenyament de l'àrea de llengua castellana i literatura al llarg de l'etapa de l'educació primària té com a objectiu el desenvolupament de la competència comunicativa de l'alumnat, entesa en tots els seus vessants: pragmàtic, lingüístic, sociolingüístic i literari. També ha d'aportar les eines i els coneixements necessaris per sortir-se'n satisfactòriament en qualsevol situació comunicativa de la vida familiar, social i professional. Aquests coneixements són els que articulen els processos de comprensió i expressió oral, d'una banda, i de comprensió i expressió escrita, de l'altra. L'estructuració del pensament de l'ésser humà s'efectua a través del llenguatge, d'aquí que aquesta capacitat de comprendre i d'expressar-se sigui el millor instrument d'aprenentatge i el més eficaç.

La finalitat de la reflexió lingüística és el coneixement progressiu de la pròpia llengua, que es produeix quan l'alumne percep l'ús de diferents formes lingüístiques per a diverses funcions, i quan analitza les seves pròpies produccions i les dels que l'envolten per comprendre-les, avaluar-les i, si s'escau, corregir-les. La reflexió literària a través de la lectura, la comprensió i la interpretació de textos significatius afavoreix el coneixement de les possibilitats expressives de la llengua, desenvolupa la capacitat crítica i creativa de l'alumnat, li dóna accés al coneixement d'altres èpoques i cultures i l'enfronta a situacions que enriqueixen la seva experiència del món i afavoreixen el coneixement d'un mateix.

Els elements curriculars de llengua castellana i literatura es vinculen de manera creixent en les diferents etapes i suposen una progressió respecte als sabers i les habilitats adquirits des de l'inici de la vida escolar. L'enfocament comunicatiu centrat en l'ús funcional de la llengua s'articula en els currículums de les diferents etapes al voltant d'un eix, que és l'ús social de la llengua en diferents àmbits: privats i públics, familiars i escolars.

L'àrea de llengua castellana i literatura en l'educació primària té com a finalitat el desenvolupament de les destreses bàsiques en l'ús de la llengua: escoltar, parlar, llegir i escriure, de manera integrada. L'adquisició d'aquestes destreses comunicatives només es pot aconseguir a través de la lectura de diferents classes de textos, de la seva comprensió i de la reflexió sobre aquests, tenint present que aquesta no s'ha d'organitzar al voltant de sabers disciplinars estancs i descontextualitzats que prolonguen la separació entre la reflexió lingüística i l'ús de la llengua, o entre la reflexió literària i el plaer de llegir, sinó que s'han d'ajustar a la realitat canviant d'un individu que viu immers en una societat digital i que és capaç de buscar informació de manera immediata a través de les tecnologies de la informació i la comunicació.

L'organització en blocs de contingut no pretén jerarquitzar els aprenentatges dins de l'aula, sinó que respon a les destreses bàsiques que ha de manejar un alumne per ampliar progressivament la seva capacitat de comprensió i expressió oral i escrita, així com la seva educació literària.

La forma de parlar i d'escoltar d'una persona determina la percepció que els altres tenen d'ella. És, per tant, imprescindible dotar l'alumnat d'estratègies que afavoreixin un aprenentatge correcte d'aquesta dimensió oral de la competència comunicativa i que li asseguri un maneig efectiu de les situacions de comunicació en els àmbits personal, social, acadèmic i professional al llarg de la seva vida. Amb el bloc 1, Comunicació oral: escoltar i parlar, es busca que l'alumnat vagi adquirint les habilitats necessàries per comunicar amb precisió les seves pròpies idees, efectuar discursos cada vegada més elaborats d'acord amb una situació comunicativa, escoltar de forma activa i interpretar de manera correcta les idees dels altres. Les propostes metodològiques d'aquest bloc van adreçades a millorar la gestió de les relacions socials a través del diàleg i a perfeccionar la planificació, l'exposició i l'argumentació dels propis discursos orals. S'ha integrat l'autoavaluació en aquest procés d'ensenyament i aprenentatge, així com l'avaluació de les pràctiques orals dels altres, amb l'objectiu de fer explícites les carències i el progrés de l'alumnat i que aquest, al seu torn, sigui capaç de reconèixer les seves dificultats per


millorar-les; la integració de les tecnologies a l'aula ha d'afavorir el plantejament integral d'aquestes estratègies, que van des de l'anàlisi de discursos i debats audiovisuals fins a l'avaluació de discursos propis i aliens gravats i projectats. Les pràctiques orals, com ara exposicions o debats, han de formar part de l'activitat quotidiana de l'aula en totes les àrees del currículum.

La lectura i l'escriptura són els instruments a través dels quals es posen en marxa els processos cognitius que elaboren el coneixement del món, dels altres i d'un mateix i, per tant, exerceixen un paper fonamental com a eines d'adquisició de nous aprenentatges al llarg de la vida. Amb els blocs 2 i 3, Comunicació escrita: llegir i escriure, es persegueix que l'alumnat sigui capaç d'entendre textos de diferent grau de complexitat i de gèneres diversos, i que reconstrueixi les idees explícites i implícites en el text amb la finalitat d'elaborar el seu propi pensament crític i creatiu. Comprendre un text implica posar en marxa una sèrie d'estratègies de lectura que s'han de practicar a l'aula i s'han de projectar en totes les esferes de la vida i en tot tipus de lectura: llegir per obtenir informació, llegir per aprendre la pròpia llengua i llegir per plaer. Així mateix, l'ensenyament dels processos d'escriptura pretén aconseguir que l'alumne prengui consciència d'aquesta com un procediment estructurat en tres parts: planificació de l'escrit, redacció a partir d'esborranys d'escriptura i revisió d'esborranys abans de redactar el text definitiu. L'avaluació s'aplica no només al producte final, elaborat de manera individual o en grup, sinó sobretot al procés: s'avalua i s'ensenya a avaluar tot el desenvolupament del text escrit a partir de les produccions dels mateixos alumnes. La revisió en grup s'ha d'admetre com a pràctica habitual en aquests casos per afavorir l'aprenentatge autònom. De la mateixa manera, per progressar en el domini de les tècniques d'escriptura, és necessari adquirir els mecanismes que permetin a l'alumne diferenciar i utilitzar els diferents gèneres discursius apropiats a cada context (familiar, personal, acadèmic, social) en totes les àrees del currículum.

Tots els éssers humans posseïm una capacitat innata per comunicar-nos a través d'elements verbals o extraverbals que ens permeten interactuar amb el món que ens envolta, amb formes cada vegada més complexes. El bloc 4, Coneixement de la llengua, respon a la necessitat de reflexió sobre els mecanismes lingüístics que regulen la comunicació, i s'allunya de la pretensió d'utilitzar els coneixements lingüístics com un fi en si mateixos per tornar-los la seva funcionalitat original: servir de base per a l'ús correcte de la llengua. El coneixement de la llengua dins de l'aula d'educació primària es planteja com l'aprenentatge progressiu de les habilitats lingüístiques, així com la construcció de competències en els usos discursius del llenguatge a partir del coneixement i la reflexió necessaris per apropiar-se de les regles gramaticals i ortogràfiques, imprescindibles, per parlar, llegir i escriure correctament en totes les esferes de la vida. Els continguts s'estructuren al voltant de quatre eixos fonamentals: el primer és l'observació reflexiva de la paraula, el seu ús i els seus valors significatius i expressius dins d'un discurs, d'un text i d'una oració; el segon se centra en les relacions gramaticals que s'estableixen entre les paraules i els grups de paraules dins del text; el tercer aprofundeix en les relacions textuals que fonamenten el discurs; i el quart se centra en les varietats lingüístiques de la llengua. La reflexió metalingüística està integrada en l'activitat verbal i en tots els nivells (discursiu, textual i oracional), i intervé en els processos d'aprenentatge de la llengua oral i la llengua escrita a través de les diferents fases de producció (planificació, textualizació i revisió), cosa que ha d'aportar a l'alumnat els mecanismes necessaris per al coneixement actiu i autònom de la seva pròpia llengua al llarg de la vida.


El bloc 5, Educació literària, assumeix l'objectiu de fer dels alumnes i les alumnes lectors cultes i competents, implicats en un procés de formació lectora que continuï al llarg de tota la vida. Per a això és necessari alternar la lectura, la comprensió i la interpretació d'obres literàries properes als seus gustos personals i a la seva maduresa cognitiva amb la de textos literaris i obres completes que aportin el coneixement bàsic sobre algunes obres representatives de la nostra literatura.

La informació i la interpretació de textos o obres no és unidireccional de professor a alumne, sinó que és aquest últim el que ha d'anar adquirint, amb el guia del docent, els recursos personals propis d'un lector actiu, capaç de veure en l'obra literària una finestra oberta a la realitat i a la fantasia i un mirall en el qual prendre consciència de si mateix i del món que l'envolta. De la mateixa manera, aquesta presa de consciència del món i d'un mateix es veu afavorida per l'activitat lúdica i creativa de l'alumnat en la producció de textos personals d'intenció literària.

En resum, l'eix del currículum bàsic d'aquesta àrea o matèria persegueix l'objectiu últim de crear ciutadans conscients i interessats en el desenvolupament i la millora de la seva competència comunicativa, capaços d'interactuar satisfactòriament en tots els àmbits que formen i han de formar part de la seva vida. Això exigeix una reflexió sobre els mecanismes d'usos orals i escrits de la seva pròpia llengua, i la capacitat d'interpretar i valorar el món i de formar les seves pròpies opinions a través de la lectura crítica de les obres literàries més importants de tots els temps.


Llen

gua

cast

ella

na i

liter

atur

a

Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 1.

Com

unic

ació

ora

l: pa

rlar i

esc

olta

r

Situ

acio

ns d

e co

mun

icac

ió,

espo

ntàn

ies

o di

rigid

es,

utili

tzan

t un

dis

curs

ord

enat

i

cohe

rent

. C

ompr

ensi

ó i

expr

essi

ó de

m

issa

tges

ve

rbal

s i n

o ve

rbal

s.

Est

ratè

gies

i

norm

es

per

a l'in

terc

anvi

co

mun

icat

iu:

parti

cipa

ció,

ex

posi

ció

clar

a, o

rgan

itzac

ió d

el d

iscu

rs,

esco

lta,

resp

ecte

al

torn

de

para

ula,

pap

er d

e m

oder

ador

, en

tona

ció

adeq

uada

, re

spec

te p

els

sent

imen

ts,

expe

riènc

ies,

id

ees,

op

inio

ns

i co

neix

emen

ts

dels

al

tres.

E

xpre

ssió

i

prod

ucci

ó de

te

xtos

or

als

sego

ns

la

seva

tip

olog

ia:

narr

atiu

s,

desc

riptiu

s,

argu

men

tatiu

s,

expo

sitiu

s,

inst

ruct

ius,

info

rmat

ius

i per

suas

ius.

C

reac

ió d

e te

xtos

lite

raris

en

pros

a o

en

vers

, va

lora

nt

el

sent

it es

tètic

i

la

crea

tivita

t: co

ntes

, po

emes

, en

devi

nalle

s, c

anço

ns i

teat

re.

Com

pren

sió

de te

xtos

ora

ls s

egon

s la

sev

a tip

olog

ia:

narr

atiu

s,

desc

riptiu

s,

info

rmat

ius,

ins

truct

ius

i ar

gum

enta

tius,

et

c.

Sen

tit

glob

al

del

text

. Id

ees

prin

cipa

ls i

sec

undà

ries.

Am

plia

ció

del

voca

bula

ri. B

ancs

de

para

ules

. V

alor

ació

del

s co

ntin

guts

tra

nsm

esos

pel

te

xt.

Ded

ucci

ó de

le

s pa

raul

es

pel

cont

ext.

Rec

onei

xem

ent

d'id

ees

no

expl

ícite

s. R

esum

ora

l. A

udic

ió

i re

prod

ucci

ó de

te

xtos

br

eus,

se

nzill

s i q

ue e

stim

ulin

l'in

terè

s de

l nen

. D

ram

atitz

acio

ns d

e te

xtos

lite

raris

ada

ptat

s a

l'eda

t i d

e pr

oduc

cion

s pr

òpie

s.

Est

ratè

gies

per

util

itzar

el

lleng

uatg

e or

al

com

a

inst

rum

ent

de

com

unic

ació

i

apre

nent

atge

: es

colta

r, re

colli

r da

des,

pr

egun

tar.

Par

ticip

ació

en

enqu

este

s i

entre

vist

es.

Com

enta

ri or

al

i ju

dici

pe

rson

al.

1.

Par

ticip

ar e

n si

tuac

ions

de

com

unic

ació

, diri

gide

s o

espo

ntàn

ies,

re

spec

tant

le

s no

rmes

de

la

co

mun

icac

ió: t

orn

de p

arau

la, o

rgan

itzar

el d

iscu

rs,

esco

ltar i

inco

rpor

ar le

s in

terv

enci

ons

dels

altr

es.

2.

Inte

grar

i r

econ

èixe

r la

inf

orm

ació

ver

bal

i no

ve

rbal

del

s di

scur

sos

oral

s.

3.

Exp

ress

ar-s

e de

m

aner

a or

al

per

satis

fer

nece

ssita

ts d

e co

mun

icac

ió e

n di

fere

nts

situ

acio

ns

amb

voca

bula

ri pr

ecís

i es

truct

ura

cohe

rent

. 4.

C

ompr

endr

e m

issa

tges

ora

ls i

ana

litza

r-lo

s am

b se

ntit

críti

c.

5.

Am

plia

r el

vo

cabu

lari

per

acon

segu

ir un

a ex

pres

sió

prec

isa

utili

tzan

t el

di

ccio

nari

com

a

recu

rs b

àsic

. 6.

C

ompr

endr

e el

sen

tit g

loba

l de

ls t

exto

s or

als,

re

cone

ixen

t le

s id

ees

prin

cipa

ls

i se

cund

àrie

s i

iden

tific

ant i

dees

o v

alor

s no

exp

lícits

. 7.

M

emor

itzar

i

repr

odui

r te

xtos

br

eus

i se

nzill

s pr

oper

s al

s se

us g

usto

s i i

nter

esso

s, u

tilitz

ant a

mb

corr

ecci

ó i

crea

tivita

t le

s di

fere

nts

estra

tègi

es d

e co

mun

icac

ió o

ral q

ue h

an e

stud

iat.

8.

Com

pren

dre

text

os o

rals

seg

ons

la s

eva

tipol

ogia

: na

rrat

ius,

de

scrip

tius,

in

form

atiu

s,

inst

ruct

ius

i ar

gum

enta

tius,

etc

. 9.

P

rodu

ir te

xtos

ora

ls b

reus

i se

nzill

s de

ls g

èner

es

més

hab

itual

s i

dire

ctam

ent

rela

cion

ats

amb

les

activ

itats

de

l'a

ula,

im

itant

m

odel

s:

narr

atiu

s,

desc

riptiu

s, a

rgum

enta

tius,

exp

ositi

us,

inst

ruct

ius,

in

form

atiu

s i p

ersu

asiu

s.

10.

Util

itzar

de

man

era

efec

tiva

el ll

engu

atge

ora

l per

co

mun

icar

-se

i ap

rend

re

i se

r ca

paç

d'es

colta

r ac

tivam

ent,

reco

llir

dade

s pe

rtine

nts

als

obje

ctiu

s de

com

unic

ació

, pr

egun

tar

i rep

regu

ntar

, pa

rtici

par

en e

nque

stes

i e

ntre

vist

es i

exp

ress

ar o

ralm

ent

amb

clar

edat

el j

udic

i per

sona

l pro

pi,

d'ac

ord

amb

la s

eva

edat

. 11

. V

alor

ar e

ls m

itjan

s de

com

unic

ació

soc

ial c

om a

in

stru

men

t d'a

pren

enta

tge

i d'a

ccés

a in

form

acio

ns i

expe

riènc

ies

d'al

tres

pers

ones

.

1.1.

Util

itza

la l

leng

ua o

ral

amb

dife

rent

s fin

alita

ts (

acad

èmic

a, s

ocia

l i

lúdi

ca)

i co

m a

for

ma

de

com

unic

ació

i d'

expr

essi

ó pe

rson

al (s

entim

ents

, em

ocio

ns...

) en

dife

rent

s àm

bits

. 1.

2. T

rans

met

les

idee

s am

b cl

ared

at, c

oher

ènci

a i c

orre

cció

. 1.

3. E

scol

ta a

tent

amen

t le

s in

terv

enci

ons

dels

com

pany

s i s

egue

ix le

s es

tratè

gies

i le

s no

rmes

per

a

l'inte

rcan

vi c

omun

icat

iu m

ostra

nt r

espe

cte

i con

side

raci

ó pe

r les

idee

s, e

ls s

entim

ents

i le

s em

ocio

ns

dels

altr

es.

1.4.

Apl

ica

les

norm

es s

ocio

com

unic

ativ

es:

esco

lta a

ctiv

a, e

sper

a de

tor

ns,

parti

cipa

ció

resp

ectu

osa,

ad

equa

ció

a la

inte

rven

ció

de l'

inte

rlocu

tor i

cer

tes

norm

es d

e co

rtesi

a.

2.1.

Utili

tza

cons

cient

men

t rec

urso

s lin

güís

tics

i no

lingü

ístic

s pe

r com

unica

r-se

en le

s in

tera

ccio

ns o

rals.

3.

1. S

'exp

ress

a am

b un

a pr

onun

ciac

ió i

una

dicc

ió c

orre

ctes

: arti

cula

ció,

ritm

e, e

nton

ació

i vo

lum

. 3.

2. E

xpre

ssa

les

seve

s pr

òpie

s id

ees

com

pren

sible

men

t, su

bstit

uint

ele

men

ts b

àsics

del

mod

el d

onat

. 3.

3. P

artic

ipa

activ

amen

t en

la c

onve

rsa

cont

esta

nt p

regu

ntes

i fe

nt c

omen

taris

rela

cion

ats

amb

el te

ma

de la

con

vers

a.

3.4.

Par

ticip

a ac

tivam

ent i

de

man

era

cons

truct

iva

en le

s ta

sque

s d'

aula

. 4.

1. M

ostra

una

act

itud

d'es

colta

act

iva.

4.

2. C

ompr

èn la

info

rmac

ió g

ener

al e

n te

xtos

ora

ls d

'ús

habi

tual

. 4.

3. In

terp

reta

el s

entit

d'e

lem

ents

bàs

ics d

el te

xt n

eces

saris

per

a la

com

pren

sió g

loba

l (lè

xic, l

ocuc

ions

). 5.

1. U

tilitz

a un

voc

abul

ari

esca

ient

a l

a se

va e

dat

en l

es s

eves

exp

ress

ions

ade

quad

es p

er a

les

di

fere

nts

func

ions

del

llen

guat

ge.

5.2.

Util

itza

el d

icci

onar

i de

man

era

habi

tual

en

el s

eu tr

ebal

l esc

olar

. 5.

3.

Dife

renc

ia

pel

cont

ext

el

sign

ifica

t de

co

rres

pond

ènci

es

idèn

tique

s fo

nem

a-gr

afia

(p

arau

les

hom

òfon

es, h

omòn

imes

, par

ònim

es, p

olis

èmiq

ues)

. 6.

1 Id

entif

ica

el te

ma

del t

ext.

6.2.

És

capa

ç d'

obte

nir l

es p

rinci

pals

idee

s d'

un te

xt.

6.3.

Res

umei

x un

text

dis

tingi

nt le

s id

ees

prin

cipa

ls i

les

secu

ndàr

ies.

7.

1. R

epro

duei

x de

mem

òria

bre

uste

xtos

lite

raris

o n

o lite

raris

prò

xim

s al

s se

us g

usto

s i i

nter

esso

s, u

tilitz

ant

amb

corre

cció

i cr

eativ

itat l

es d

ifere

nts

estra

tègi

es d

e co

mun

icac

ió o

ral q

ue h

an e

stud

iat.

8.1.

Act

ua e

n re

spos

ta a

les

ordr

es o

les

inst

rucc

ions

don

ades

per

por

tar a

term

e ac

tivita

ts d

iver

ses.

8.

2. R

espo

n de

man

era

corr

ecta

a p

regu

ntes

con

cern

ents

a la

com

pren

sió

liter

al, i

nter

pret

ativ

a i c

rític

a de

l tex

t, i i

nfer

eix

el s

entit

d'e

lem

ents

no

expl

ícits

en

els

text

os o

rals

. 8.

3. U

tilitz

a la

info

rmac

ió r

ecol

lida

per

porta

r a

term

e di

vers

es a

ctiv

itats

en

situ

acio

ns d

'apr

enen

tatg

e in

divi

dual

o c

ol·le

ctiu

. 9.

1. R

epro

duei

x co

mpr

ensi

blem

ent t

exto

s or

als

senz

ills

i bre

us im

itant

mod

els.

9.

2. R

ecor

da a

lgun

es id

ees

bàsi

ques

d'u

n te

xt e

scol

tat i

les

expr

essa

ora

lmen

t en

resp

osta

a p

regu

ntes

di

rect

es.

9.3.

Org

anitz

a i p

lani

fica

el d

iscu

rs a

dequ

ant-s

e a

la s

ituac

ió d

e co

mun

icac

ió i

a le

s di

fere

nts

nece

ssita

ts

com

unic

ativ

es (n

arra

r, de

scriu

re, i

nfor

mar

-se,

dia

loga

r) u

tilitz

ant e

ls re

curs

os li

ngüí

stic

s pe

rtine

nts.

10

.1 U

tilitz

a de

man

era

efec

tiva

el ll

engu

atge

ora

l per

com

unic

ar-s

e i a

pren

dre,

esc

olta

act

ivam

ent,

i re

cull

dade

s pe

rtine

nts

als

obje

ctiu

s de

la c

omun

icac

ió.

11.1

. Res

umei

x en

trevi

stes

, not

ície

s, d

ebat

s in

fant

ils…

pro

cede

nts

de la

ràdi

o, te

levi

sió

o In

tern

et.

11.2

. Tr

ansf

orm

a en

not

ície

s fe

ts q

uotid

ians

prò

xim

s a

la s

eva

real

itat

ajus

tant

-se

a l'e

stru

ctur

a i

el

lleng

uatg

e pr

opis

del

gèn

ere

i im

itant

mod

els.

11

.3. F

a en

trevi

stes

diri

gide

s.

11.4

. Pre

para

repo

rtatg

es s

obre

tem

es d

'inte

ress

os p

ròxi

ms,

seg

uint

mod

els.


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 2.

Com

unic

ació

esc

rita:

lleg

ir

Rec

urso

s gr

àfic

s en

la c

omun

icac

ió e

scrit

a.

Con

solid

ació

de

l si

stem

a de

le

ctoe

scrip

tura

. C

ompr

ensi

ó de

tex

tos

llegi

ts e

n ve

u al

ta i

en s

ilenc

i. A

udic

ió d

e di

fere

nts

tipus

de

text

os.

Com

pren

sió

de

text

os

sego

ns

la

seva

tip

olog

ia.

Lect

ura

de

dife

rent

s tip

us

de

text

: de

scrip

tius,

ar

gum

enta

tius,

ex

posi

tius,

in

stru

ctiu

s, li

tera

ris.

Est

ratè

gies

per

a la

com

pren

sió

lect

ora

de

text

os: t

ítol.

Il·lu

stra

cion

s. P

arau

les

clau

. C

apíto

ls.

Rel

ectu

ra.

Ant

icip

ació

d'

hipò

tesi

s i

com

prov

ació

. S

ínte

si.

Est

ruct

ura

del

text

. Ti

pus

de

text

os.

Con

text

. D

icci

onar

i. S

entit

gl

obal

de

l te

xt.

Idee

s pr

inci

pals

i

secu

ndàr

ies.

R

esum

. G

ust p

er la

lect

ura.

Hàb

it le

ctor

. Lec

tura

de

dife

rent

s te

xtos

com

a f

ont

d'in

form

ació

, de

del

it i d

e di

vers

ió.

Iden

tific

ació

i

valo

raci

ó cr

ítica

de

ls

mis

satg

es i

valo

rs tr

ansm

esos

pel

text

. Ú

s de

la

bi

blio

teca

pe

r a

la

rece

rca

d'in

form

ació

i ut

ilitz

ació

d'a

ques

ta c

om a

fo

nt d

'apr

enen

tatg

e.

Crít

ica

dels

mis

satg

es i

valo

rs t

rans

mes

os

per u

n te

xt s

enzi

ll.

Sel

ecci

ó de

llib

res

sego

ns e

l gus

t per

sona

l. P

la le

ctor

.

1.

Lleg

ir en

veu

alta

dife

rent

s te

xtos

, am

b flu

ïdes

a i

ento

naci

ó ad

equa

da.

2.

Com

pren

dre

dife

rent

s tip

us d

e te

xtos

ada

ptat

s a

l'eda

t i u

tilitz

ant l

a le

ctur

a co

m a

mitj

à pe

r am

plia

r el

voca

bula

ri i f

ixar

l'or

togr

afia

cor

rect

a.

3.

Lleg

ir en

si

lenc

i di

fere

nts

text

os

i va

lora

r el

pr

ogré

s en

la v

eloc

itat i

la c

ompr

ensi

ó.

4.

Res

umir

un

text

lle

git

refle

ctin

t l'e

stru

ctur

a i

dest

acan

t les

idee

s pr

inci

pals

i se

cund

àrie

s.

5.

Util

itzar

est

ratè

gies

per

a la

com

pren

sió

de te

xtos

d'

índo

le d

iver

sa.

6.

Lleg

ir pe

r in

icia

tiva

pròp

ia

dife

rent

s tip

us

de

text

os.

7.

Util

itzar

tex

tos

cien

tífic

s en

dife

rent

s su

ports

per

re

colli

r in

form

ació

, am

plia

r co

neix

emen

ts i

apl

icar

-lo

s a

treba

lls p

erso

nals

. 8.

C

once

ntra

r-se

a e

nten

dre

i int

erpr

etar

el s

igni

ficat

de

ls te

xtos

lleg

its.

9.

Util

itzar

les

TIC

de

man

era

efic

ient

i re

spon

sabl

e pe

r a la

rece

rca

i el t

ract

amen

t de

la in

form

ació

. 10

. P

orta

r a

term

e el

pla

lect

or q

ue d

oni r

espo

sta

a un

a pl

anifi

caci

ó si

stem

àtic

a de

mill

ora

de l'

efic

àcia

le

ctor

a i f

omen

ti el

gus

t per

la le

ctur

a.

1.1.

Lle

geix

en

veu

alta

dife

rent

s tip

us d

e te

xtos

apr

opia

ts a

la

seva

eda

t am

b ve

loci

tat,

fluïd

esa

i en

tona

ció

adeq

uada

. 1.

2. D

esco

dific

a am

b pr

ecis

ió i

rapi

desa

qua

lsev

ol ti

pus

de p

arau

les.

2.

1. E

ntén

el m

issa

tge,

de

man

era

glob

al, i

iden

tific

a le

s id

ees

prin

cipa

ls i

les

secu

ndàr

ies

dels

text

os

llegi

ts a

par

tir d

e la

lect

ura

d'un

text

en

veu

alta

. 2.

2. M

ostra

com

pren

sió,

am

b ce

rt gr

au d

e de

tall,

de

dife

rent

s tip

us d

e te

xtos

no

liter

aris

(ex

posi

tius,

na

rrat

ius,

des

crip

tius

i arg

umen

tatiu

s) i

de te

xtos

de

la v

ida

quot

idia

na.

3.1.

Lle

geix

en

sile

nci a

mb

la v

eloc

itat a

dequ

ada

text

os d

e di

fere

nt c

ompl

exita

t. 3.

2. F

a le

ctur

es e

n si

lenc

i i re

sum

eix

breu

men

t els

text

os ll

egits

. 4.

1. C

apta

el p

ropò

sit d

'aqu

ests

. Ide

ntifi

ca le

s pa

rts d

e l'e

stru

ctur

a or

gani

tzat

iva

dels

text

os i

n'an

alitz

a la

pr

ogre

ssió

tem

àtic

a.

4.2.

Ela

bora

resu

ms

de te

xtos

lleg

its. I

dent

ifica

els

ele

men

ts c

arac

terís

tics

dels

dife

rent

s tip

us d

e te

xtos

. 4.

3. R

econ

eix

algu

ns m

ecan

ism

es d

e co

hesi

ó en

dife

rent

s tip

us d

e te

xt.

4.4.

Pro

duei

x es

quem

es a

par

tir d

e te

xtos

exp

ositi

us.

5.1.

Inte

rpre

ta e

l val

or d

el tí

tol i

les

il·lu

stra

cion

s.

5.2.

Mar

ca le

s pa

raul

es c

lau

d'un

text

que

aju

den

a la

com

pren

sió

glob

al.

5.3.

Act

iva

cone

ixem

ents

pre

vis

i s'a

juda

d'a

ques

ts p

er c

ompr

endr

e un

text

. 5.

4. E

fect

ua in

ferè

ncie

s i f

orm

ula

hipò

tesi

s.

5.5.

Com

prèn

la in

form

ació

que

con

tene

n el

s gr

àfic

s, i

esta

blei

x re

laci

ons

amb

la in

form

ació

que

apa

reix

en

el t

ext r

elac

iona

da a

mb

aque

sts.

5.

6. In

terp

reta

esq

uem

es d

e cl

au, n

úmer

os, m

apes

con

cept

uals

sen

zills

. 6.

1. T

é pr

ogra

mat

un

tem

ps s

etm

anal

per

lleg

ir di

fere

nts

text

os.

6.2.

Lle

geix

vol

untà

riam

ent t

exto

s pr

opos

ats

pel m

estre

o la

mes

tra.

7.1.

És

capa

ç de

con

sulta

r dife

rent

s fo

nts

bibl

iogr

àfiq

ues

i tex

tos

de s

upor

t inf

orm

àtic

per

obt

enir

dade

s i

info

rmac

ió p

er p

orta

r a te

rme

treba

lls in

divi

dual

s o

en g

rup.

8.

1. D

edue

ix e

l sig

nific

at d

e pa

raul

es i

expr

essi

ons

amb

ajud

a de

l con

text

. 8.

2. C

ompr

èn te

xtos

per

iodí

stic

s i p

ublic

itaris

. Ide

ntifi

ca la

sev

a in

tenc

ió c

omun

icat

iva.

Dife

renc

ia e

ntre

in

form

ació

, opi

nió

i pub

licita

t.

8.3.

Inf

erei

x, i

nter

pret

a i

form

ula

hipò

tesi

s so

bre

el c

ontin

gut.

Sap

rel

acio

nar

els

elem

ents

lin

güís

tics

amb

els

no li

ngüí

stic

s en

els

text

os p

erio

díst

ics

i pub

licita

ris.

8.4.

Est

able

ix r

elac

ions

ent

re l

es i

l·lus

traci

ons

i el

s co

ntin

guts

del

tex

t, pl

ante

ja h

ipòt

esis

, ef

ectu

a pr

edic

cion

s i i

dent

ifica

en

la le

ctur

a el

tipu

s de

text

i la

inte

nció

. 8.

5. In

terp

reta

el l

leng

uatg

e fig

urat

, met

àfor

es, p

erso

nific

acio

ns, h

ipèr

bole

s i j

ocs

de p

arau

les

en te

xtos

pu

blic

itaris

. 9.

1. S

ap u

tilitz

ar e

ls m

itjan

s in

form

àtic

s pe

r obt

enir

info

rmac

ió.

9.2.

És

capa

ç d'

inte

rpre

tar l

a in

form

ació

i fe

r-ne

un

resu

m.

10.1

. U

tilitz

a la

bib

liote

ca p

er l

ocal

itzar

un

llibr

e de

term

inat

am

b se

gure

tat

i au

tono

mia

, ap

lican

t le

s no

rmes

de

func

iona

men

t d'u

na b

iblio

teca

. 10

.2. E

xpos

a el

s ar

gum

ents

de

lect

ures

fete

s i r

et c

ompt

e d'

algu

nes

refe

rènc

ies

bibl

iogr

àfiq

ues:

aut

or,

edito

rial,

gène

re, i

l·lus

traci

ons.

10

.3.

Sel

ecci

ona

lect

ures

am

b cr

iteri

pers

onal

, ex

pres

sa e

l gu

st p

er l

a le

ctur

a de

div

erso

s gè

nere

s lit

erar

is c

om a

font

d'e

ntre

teni

men

t, i m

anife

sta

la s

eva

opin

ió s

obre

els

text

os ll

egits

.


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 3.

Com

unic

ació

esc

rita:

esc

riure

Pro

ducc

ió

de

text

os

per

com

unic

ar

cone

ixem

ents

, ex

periè

ncie

s i

nece

ssita

ts:

narr

acio

ns,

desc

ripci

ons,

te

xtos

ex

posi

tius,

ar

gum

enta

tius

i pe

rsua

sius

, poe

mes

, dià

legs

, ent

revi

stes

i e

nque

stes

. C

ohes

ió d

el t

ext:

enlla

ços,

sub

stitu

cion

s lè

xiqu

es, m

ante

nim

ent d

el te

mps

ver

bal,

punt

uaci

ó.

Cre

ació

de

text

os u

tilitz

ant

el l

leng

uatg

e ve

rbal

i

no

verb

al

amb

inte

nció

in

form

ativ

a: c

arte

lls p

ublic

itaris

. Anu

ncis

. C

òmic

s.

Nor

mes

i es

tratè

gies

per

a la

pro

ducc

ió d

e te

xtos

: pl

anifi

caci

ó (fu

nció

, de

stin

atar

i, es

truct

ura.

..).

Rev

isió

i m

illor

a de

l tex

t.

Apl

icac

ió

de

les

norm

es

orto

gràf

ique

s i

sign

es d

e pu

ntua

ció

(pun

t, co

ma,

pun

t i

com

a,

guió

, do

s pu

nts,

ra

tlla,

si

gnes

d'

ento

naci

ó,

parè

ntes

is,

com

etes

). A

ccen

tuac

ió

Cal

·ligr

afia

. Ord

re i

pres

enta

ció.

D

icta

ts.

Pla

d'e

scrip

tura

.

1.

Pro

duir

text

os

amb

dife

rent

s in

tenc

ions

co

mun

icat

ives

am

b co

herè

ncia

, re

spec

tant

la s

eva

estru

ctur

a i

aplic

ant

les

regl

es

orto

gràf

ique

s,

cuid

ant l

a ca

l·lig

rafia

, l'o

rdre

i la

pre

sent

ació

. 2.

A

plic

ar t

otes

les

fase

s de

l pro

cés

d'es

crip

tura

en

la

prod

ucci

ó de

te

xtos

es

crits

d'

índo

le

dife

rent

: pl

anifi

caci

ó,

text

ualit

zaci

ó,

revi

sió

i re

escr

iptu

ra,

utili

tzan

t es

quem

es i

map

es c

once

ptua

ls,

aplic

ant

estra

tègi

es

de

tract

amen

t de

la

in

form

ació

, re

dact

ant

els

text

os

amb

clar

edat

, pr

ecis

ió

i co

rrecc

ió,

revi

sant

-los

per

mill

orar

-los

i av

alua

nt,

amb

l'aju

da d

e gu

ies,

les

pro

ducc

ions

prò

pies

i

alie

nes.

3.

U

tilitz

ar e

l di

ccio

nari

com

a r

ecur

s pe

r re

sold

re

dubt

es s

obre

la

lleng

ua,

l'ús

o l'o

rtogr

afia

de

les

para

ules

. 4.

E

labo

rar

proj

ecte

s in

divi

dual

s o

col·l

ectiu

s so

bre

dife

rent

s te

mes

de

l'àre

a.

5.

Cer

car

una

mill

ora

prog

ress

iva

en

l'ús

de

la

lleng

ua,

expl

oran

t cu

rsos

qu

e de

senv

olup

in

la

sens

ibili

tat,

la c

reat

ivita

t i l'

estè

tica.

6.

A

favo

rir a

tra

vés

del

lleng

uatg

e la

for

mac

ió d

'un

pens

amen

t cr

ític

que

impe

deix

i di

scrim

inac

ions

i

prej

udic

is.

7.

Por

tar

a te

rme

el

pla

d'es

crip

tura

qu

e do

ni

resp

osta

a u

na p

lani

ficac

ió s

iste

màt

ica

de m

illor

a de

l'ef

icàc

ia e

scrip

tora

i fo

men

ti la

cre

ativ

itat.

8.

Util

itzar

les

TIC

de

man

era

efic

ient

i re

spon

sabl

e pe

r pre

sent

ar le

s se

ves

prod

ucci

ons.

1.1.

Esc

riu,

en d

ifere

nts

supo

rts,

text

os p

ropi

s de

l'àm

bit

de la

vid

a qu

otid

iana

: di

aris

, ca

rtes,

cor

reus

el

ectrò

nics

, etc

., im

itant

text

os m

odel

. 1.

2. E

scriu

text

os u

sant

el r

egis

tre a

dequ

at, o

rgan

itzan

t les

idee

s am

b cl

ared

at, e

nlla

çant

enu

ncia

ts e

n se

qüèn

cies

line

als

cohe

sion

ades

i re

spec

tant

les

norm

es g

ram

atic

als

i orto

gràf

ique

s.

1.3.

Esc

riu d

ifere

nts

tipus

de

text

os a

dequ

ant

el ll

engu

atge

a le

s ca

ract

erís

tique

s de

l gèn

ere,

seg

uint

m

odel

s, e

ncam

inat

s a

dese

nvol

upar

la s

eva

capa

cita

t cre

ativ

a en

l'es

crip

tura

. 2.

1. R

esum

eix

el c

ontin

gut d

e te

xtos

pro

pis

de l'

àmbi

t de

la v

ida

pers

onal

i de

l'àm

bit e

scol

ar, r

ecol

lint

les

idee

s fo

nam

enta

ls, e

vita

nt p

araf

rase

jar e

l tex

t i u

tilitz

ant u

na e

xpre

ssió

per

sona

l. 2.

2. A

plic

a co

rrec

tam

ent e

ls s

igne

s de

pun

tuac

ió, l

es re

gles

d'a

ccen

tuac

ió i

orto

gràf

ique

s.

2.3.

Rep

rodu

eix

text

os d

icta

ts a

mb

corr

ecci

ó.

2.4.

Util

itza

estra

tègi

es d

e re

cerc

a i

sele

cció

de

la i

nfor

mac

ió:

pren

dre

note

s, e

labo

rar

esqu

emes

, gu

ions

, map

es c

once

ptua

ls.

3.1.

Util

itza

habi

tual

men

t el d

icci

onar

i en

el p

rocé

s d'

escr

iptu

ra.

4.1.

Ela

bora

grà

fique

s a

parti

r de

dad

es s

elec

cion

ades

i org

anitz

ades

pro

cede

nts

de d

ifere

nts

text

os

(llib

res

de c

onsu

lta, d

iaris

, rev

iste

s, e

tc.)

4.2.

Pre

sent

a un

info

rme

de m

aner

a or

dena

da i

clar

a, u

tilitz

ant s

upor

t pap

er i

digi

tal,

sobr

e pr

oble

mes

o

situ

acio

ns s

enzi

lles,

reco

llint

info

rmac

ió d

e di

fere

nts

font

s (d

irect

es, l

libre

s, In

tern

et),

segu

int u

n pl

a de

tre

ball

i exp

ress

ant c

oncl

usio

ns.

4.3.

Ela

bora

un

info

rme

segu

int u

n gu

ió e

stab

lert

que

supo

si la

rece

rca,

la s

elec

ció

i l'o

rgan

itzac

ió d

e la

in

form

ació

de

text

os d

e ca

ràct

er c

ient

ífic,

geo

gràf

ic o

his

tòric

. 5.

1. P

osa

inte

rès

i s'e

sfor

ça a

esc

riure

cor

rect

amen

t de

man

era

pers

onal

. 6.

1. E

xpre

ssa,

per

esc

rit, o

pini

ons,

refle

xion

s i v

alor

acio

ns a

rgum

enta

des.

7.

1. P

lani

fica

i red

acta

text

os s

egui

nt u

ns p

asso

s: p

lani

ficac

ió, r

edac

ció,

revi

sió

i mill

ora.

D

eter

min

a am

b an

tela

ció

com

ha

de s

er e

l te

xt,

la s

eva

exte

nsió

, el

tra

ctam

ent

auto

r-le

ctor

, la

pr

esen

taci

ó, e

tc.

Ada

pta

l'exp

ress

ió a

la in

tenc

ió, t

enin

t en

com

pte

l'inte

rlocu

tor i

l'as

sum

pte

de q

uè e

s tra

cta.

P

rese

nta

amb

nete

ja, c

lare

dat,

prec

isió

i or

dre

els

escr

its.

Ree

scriu

el t

ext.

7.

2. V

alor

a la

sev

a pr

òpia

pro

ducc

ió e

scrit

a, a

ixí c

om la

pro

ducc

ió e

scrit

a de

ls s

eus

com

pany

s.

8.1.

Usa

am

b ef

icàc

ia le

s no

ves

tecn

olog

ies

per e

scriu

re, p

rese

ntar

els

text

os i

busc

ar in

form

ació

. 8.

2. U

tilitz

a In

tern

et i

les

TIC

: rep

rodu

ctor

de

víde

o, re

prod

ucto

r de

DV

D, o

rdin

ador

, rep

rodu

ctor

de

CD

-àu

dio,

càm

era

de f

otos

dig

ital

i gra

vado

ra d

'àud

io c

om a

rec

urso

s pe

r a

la r

ealit

zaci

ó de

tas

ques

di

vers

es: e

scriu

re i

mod

ifica

r un

text

, cre

ar ta

ules

i gr

àfiq

ues,

etc

.


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 4.

Con

eixe

men

t de

la ll

engu

a

La p

arau

la.

Rec

onei

xem

ent

de l

es d

ifere

nts

clas

ses

de

para

ules

i ex

plic

ació

refle

xiva

del s

eu ú

s en

si

tuac

ions

con

cret

es d

e co

mun

icac

ió (n

om,

verb

, ad

ject

iu,

prep

osic

ió,

adve

rbi,

conj

unci

ó, p

rono

ms,

arti

cles

, int

erje

ccio

ns).

Car

acte

rístiq

ues

i ús

de

cada

cla

sse

de

para

ula.

C

lass

es d

e no

ms:

com

uns,

pro

pis,

indi

vidua

ls,

col·le

ctiu

s, c

oncr

ets

i abs

tract

es.

Con

juga

ció

dels

ver

bs r

egul

ars

i irr

egul

ars

més

freq

üent

s.

La s

íl·la

ba. D

ifton

gs i

hiat

s.

Voca

bula

ri: s

inòn

ims

i ant

ònim

s ho

mòn

ims

i pa

raul

es

polis

èmiq

ues.

Au

gmen

tatiu

s i

dim

inut

ius.

Ar

cais

mes

, ne

olog

ism

es

i es

trang

eris

mes

. Fra

ses

fete

s. F

orm

ació

de

subs

tant

ius,

adj

ectiu

s i

verb

s. R

ecur

sos

deriv

atiu

s: p

refix

os i

sufix

os e

n la

form

ació

de

no

ms,

ad

ject

ius

i ve

rbs.

Si

gles

i

abre

viat

ures

. Ú

s ef

icaç

del

dic

cion

ari p

er a

am

plia

ció

de

voca

bula

ri i c

om a

con

sulta

orto

gràf

ica

i gr

amat

ical

. O

rtogr

afia

: ut

ilitz

ació

de

le

s re

gles

bà

siqu

es

d'or

togr

afia

. R

egle

s d'

acce

ntua

ció.

Sig

nes

de p

untu

ació

. Le

s re

laci

ons

gram

atic

als.

R

econ

eixe

men

t i e

xplic

ació

refle

xiva

de

les

rela

cion

s qu

e s'

esta

blei

xen

entre

el

su

bsta

ntiu

i la

rest

a de

ls c

ompo

nent

s de

l gr

up n

omin

al.

Rec

onei

xem

ent

i obs

erva

ció

refle

xiva

del

s co

nstit

uent

s or

acio

nals

: l'o

raci

ó si

mpl

e,

subj

ecte

i pr

edic

at.

Rec

onei

xem

ent

i ús

d'a

lgun

s co

nnec

tors

te

xtua

ls (

d'or

dre,

con

trast

i e

xplic

ació

) i

dels

pr

inci

pals

m

ecan

ism

es

de

refe

rènc

ia

inte

rna,

ta

nt

gram

atic

als

(sub

stitu

cion

s pr

onom

inal

s) c

om l

èxic

s (e

l·lip

sis

i su

bstit

ucio

ns

mitj

ança

nt

sinò

nim

s i h

iper

ònim

s).

Les

varie

tats

de

la lle

ngua

. C

onei

xem

ent

gene

ral

de r

ealita

t pl

urilin

güe

d'Es

pany

a i l

a se

va v

alor

ació

com

a f

ont

d'en

riqui

men

t pe

rson

al i

com

una

mos

tra

de la

riqu

esa

del n

ostre

pat

rimon

i his

tòric

i cu

ltura

l.

1.

Apl

icar

els

con

eixe

men

ts b

àsic

s so

bre

l'est

ruct

ura

de la

llen

gua,

la g

ram

àtic

a (c

ateg

orie

s gr

amat

ical

s),

el v

ocab

ular

i (fo

rmac

ió i

sign

ifica

t de

les

para

ules

i ca

mps

sem

àntic

s),

així

com

les

regl

es d

'orto

graf

ia

per a

favo

rir u

na c

omun

icac

ió m

és e

ficaç

. 2.

D

esen

volu

par

les

dest

rese

s i

les

com

petè

ncie

s lin

güís

tique

s a

travé

s de

l'ús

de

la ll

engu

a.

3.

Sis

tem

atitz

ar l

'adq

uisi

ció

de v

ocab

ular

i a

travé

s de

ls te

xtos

. 4.

D

esen

volu

par

estra

tègi

es

per

mill

orar

la

co

mpr

ensi

ó or

al i

escr

ita a

tra

vés

del c

onei

xem

ent

de la

llen

gua.

5.

U

tilitz

ar p

rogr

ames

edu

catiu

s di

gita

ls p

er d

ur a

te

rme

tasq

ues

i ava

nçar

en

l'apr

enen

tatg

e.

6.

Con

èixe

r la

var

ieta

t lin

güís

tica

d'E

span

ya i

de

l'esp

anyo

l com

a fo

nt d

'enr

iqui

men

t cul

tura

l. M

ostra

r re

spec

te ta

nt c

ap a

les

lleng

ües

i els

dia

lect

es q

ue

es

parle

n a

Esp

anya

, co

m

cap

a l'e

span

yol

d'A

mèr

ica.

1.1.

Con

eix

i rec

onei

x to

tes

les

cate

gorie

s gr

amat

ical

s pe

r la

sev

a fu

nció

en

la ll

engu

a: p

rese

ntar

el

nom

, su

bstit

uir

el n

om,

expr

essa

r ca

ract

erís

tique

s de

l nom

, ex

pres

sar

acci

ons

o es

tats

, en

llaça

r o

rela

cion

ar p

arau

les

o or

acio

ns, e

tc.

1.2.

Con

juga

i u

sa a

mb

corr

ecci

ó to

ts e

ls t

emps

sim

ples

i c

ompo

stos

en

les

form

es p

erso

nals

i n

o pe

rson

als

del m

ode

indi

catiu

i su

bjun

tiu d

e to

ts e

ls v

erbs

. 1.

3. D

ifere

ncia

fam

ílies

de

para

ules

. 2.

1. C

onei

x, r

econ

eix

i us

a si

nòni

ms

i an

tòni

ms,

par

aule

s po

lisèm

ique

s i

hom

ònim

es,

arca

ism

es,

estra

nger

ism

es i

neol

ogis

mes

, fra

ses

fete

s, s

igle

s i a

brev

iatu

res.

2.

2. R

econ

eix

para

ules

com

post

es, p

refix

os i

sufix

os i

és c

apaç

de

crea

r par

aule

s de

rivad

es.

2.3.

Iden

tific

a i c

lass

ifica

els

dife

rent

s tip

us d

e pa

raul

es e

n un

text

. 2.

4. R

econ

eix

els

conn

ecto

rs b

àsic

s ne

cess

aris

que

don

en c

ohes

ió a

l te

xt (

anàf

ores

, di

xis,

el·l

ipsi

s,

sinò

nim

s, c

onne

ctor

s).

2.5.

Ide

ntifi

ca l

es o

raci

ons

com

a u

nita

ts d

e si

gnifi

cat

com

plet

. R

econ

eix

l'ora

ció

sim

ple,

dife

renc

ia

subj

ecte

i pr

edic

at.

3.1.

Con

eix

l'est

ruct

ura

del

dicc

iona

ri i

l'usa

per

bus

car

el s

igni

ficat

de

qual

sevo

l pa

raul

a (d

eriv

ats,

pl

ural

s, fo

rmes

ver

bals

, sin

ònim

s, e

tc.).

3.

2. S

elec

cion

a l'a

ccep

ció

corr

ecta

seg

ons

el c

onte

xt d

'ent

re le

s di

vers

es q

ue li

ofe

reix

el d

icci

onar

i. 3.

3. C

onei

x le

s no

rmes

orto

gràf

ique

s i l

es a

plic

a en

les

seve

s pr

oduc

cion

s es

crite

s.

4.1.

Ass

enya

la le

s ca

ract

erís

tique

s qu

e de

finei

xen

les

dife

rent

s cl

asse

s de

par

aule

s: c

lass

ifica

ció

i ús

per c

onst

ruir

el d

iscu

rs e

n el

s di

fere

nts

tipus

de

prod

ucci

ons.

4.

2. U

tilitz

a co

rrec

tam

ent

les

norm

es d

e la

con

cord

ança

de

gène

re i

de n

ombr

e en

l'ex

pres

sió

oral

i es

crita

. 4.

3. A

plic

a co

rrec

tam

ent l

es n

orm

es d

'acc

entu

ació

i cl

assi

fica

les

para

ules

d'u

n te

xt.

4.4.

Usa

am

b co

rrec

ció

els

sign

es d

e pu

ntua

ció.

4.

5. A

plic

a le

s re

gles

d'ú

s de

l'ac

cent

. 4.

6. U

tilitz

a un

a si

ntax

i ade

quad

a en

les

prod

ucci

ons

escr

ites

pròp

ies.

5.

1. U

tilitz

a di

fere

nts

prog

ram

es e

duca

tius

digi

tals

com

a s

upor

t i re

forç

de

l'apr

enen

tatg

e.

6.1.

Con

eix

i val

ora

la v

arie

tat l

ingü

ístic

a d'

Esp

anya

i l'e

span

yol d

'Am

èric

a.

6.2

Rec

onei

x i

iden

tific

a al

gune

s de

le

s ca

ract

erís

tique

s re

lleva

nts

(his

tòriq

ues,

so

cioc

ultu

rals

, ge

ogrà

fique

s i l

ingü

ístiq

ues)

de

les

lleng

ües

ofic

ials

a E

span

ya.


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 5.

Edu

caci

ó lit

eràr

ia

Con

eixe

men

t de

ls

cont

es

tradi

cion

als:

co

ntes

m

erav

ello

sos,

co

ntes

de

fó

rmul

es, d

'ani

mal

s…

Dis

tinci

ó en

tre

cont

e i

llege

nda.

C

onei

xem

ent

de ll

egen

des

espa

nyol

es i

d'al

tres

païs

os.

Lect

ura

guia

da

de

text

os

narr

atiu

s de

tra

dici

ó or

al,

liter

atur

a in

fant

il,

adap

taci

ons

d'ob

res

clàs

siqu

es

i lit

erat

ura

actu

al.

Lect

ura

com

enta

da

de

poem

es,

rela

ts

i ob

res

teat

rals

. C

ompr

ensi

ó, m

emor

itzac

ió i

rec

itaci

ó de

po

emes

am

b el

ritm

e, l

'ent

onac

ió i

la

dicc

ió a

dequ

ats.

C

reac

ió d

e te

xtos

lite

raris

en

pros

a o

en

vers

, va

lora

nt

el

sent

it es

tètic

i

la

crea

tivita

t: co

ntes

, po

emes

, en

devi

nalle

s, c

anço

ns i

teat

re.

Iden

tific

ació

de

recu

rsos

lite

raris

. D

ram

atitz

ació

i

lect

ura

dram

atitz

ada

de

text

os li

tera

ris.

Val

orac

ió d

els

text

os li

tera

ris c

om a

veh

icle

de

co

mun

icac

ió

i co

m

a fo

nt

de

cone

ixem

ent

d'al

tres

mon

s,

tem

ps

i cu

lture

s i c

om a

gau

di p

erso

nal.

1.

Apr

ecia

r el

val

or d

els

text

os l

itera

ris i

util

itzar

la

lect

ura

com

a

font

de

ga

udi

i in

form

ació

i

cons

ider

ar-la

un

mitj

à d'

apre

nent

atge

i en

riqui

men

t pe

rson

al d

e m

àxim

a im

portà

ncia

. 2.

In

tegr

ar la

lect

ura

expr

essi

va i

la c

ompr

ensi

ó i l

a in

terp

reta

ció

dete

xtos

lit

erar

is

narr

atiu

s,

líric

s i

dram

àtic

s en

la

pr

àctic

a es

cola

r, re

conè

ixer

i

inte

rpre

tar

algu

ns r

ecur

sos

del

lleng

uatg

e lit

erar

i (m

etàf

ores

, pe

rson

ifica

cion

s, h

ipèr

bole

s i

jocs

de

para

ules

) i

dife

renc

iar

les

prin

cipa

ls c

onve

ncio

ns

form

als

dels

gèn

eres

. 3.

C

onèi

xer

i va

lora

r el

s re

curs

os

liter

aris

de

la

tra

dici

ó or

al:

poem

es,

canç

ons,

con

tes,

ref

rany

s,

ende

vina

lles.

4.

P

rodu

ir a

parti

r de

mod

els

dona

ts t

exto

s lit

erar

is

en p

rosa

o e

n ve

rs,

amb

sent

it es

tètic

i cr

eativ

itat:

cont

es, p

oem

es, e

ndev

inal

les,

can

çons

i fra

gmen

ts

teat

rals

. 5.

P

artic

ipar

am

b in

terè

s en

dr

amat

itzac

ions

de

te

xtos

lite

raris

ada

ptat

s a

l'eda

t i

de p

rodu

ccio

ns

pròp

ies

o de

ls c

ompa

nys,

util

itzan

t ad

equa

dam

ent

els

recu

rsos

bàs

ics

dels

int

erca

nvis

ora

ls i

de

la

tècn

ica

teat

ral.

1.1.

Rec

onei

x i v

alor

a le

s ca

ract

erís

tique

s fo

nam

enta

ls d

e te

xtos

lite

raris

nar

ratiu

s, p

oètic

s i d

ram

àtic

s.

2.1.

Fa

lect

ures

gui

ades

de

text

os n

arra

tius

de t

radi

ció

oral

, lit

erat

ura

infa

ntil,

ada

ptac

ions

d'o

bres

cl

àssi

ques

i lit

erat

ura

actu

al.

2.2.

Inte

rpre

ta e

l lle

ngua

tge

figur

at, m

etàf

ores

, per

soni

ficac

ions

, hip

èrbo

les

i joc

s de

par

aule

s en

text

os

liter

aris

. 3.

1. D

istin

geix

alg

uns

recu

rsos

retò

rics

i mèt

rics

prop

is d

els

poem

es.

3.2.

Util

itza

com

para

cion

s, m

etàf

ores

, aug

men

tatiu

s, d

imin

utiu

s i s

inòn

ims

en te

xtos

lite

raris

. 4.

1. C

rea

text

os li

tera

ris (

cont

es, p

oem

es, c

anço

ns i

petit

es o

bres

teat

rals

) a

parti

r de

pau

tes

o m

odel

s do

nats

util

itzan

t rec

urso

s lè

xics

, sin

tàct

ics,

fòni

cs i

rítm

ics

en a

ques

tes

prod

ucci

ons.

5.

1. E

fect

ua d

ram

atitz

acio

ns in

divi

dual

men

t i e

n gr

upde

text

os li

tera

ris a

prop

iats

o a

dequ

ats

a la

sev

a ed

at i

de te

xtos

de

prod

ucci

ó pr

òpia

. 5.

2.

Mem

oritz

a i

repr

odue

ix

text

os

oral

s br

eus

i se

nzill

s,

cont

es,

poem

es,

canç

ons,

re

frany

s en

devi

nalle

s, e

mba

rbus

sam

ents

.


d) Matemàtiques. Les matemàtiques permeten conèixer i estructurar la realitat, analitzar-la i obtenir informació

per valorar-la i prendre decisions són necessàries en la vida quotidiana, per aprendre a aprendre, i també pel que el seu aprenentatge aporta a la formació intel·lectual general, i la seva contribució al desenvolupament cognitiu. L'ús de les eines matemàtiques permet abordar una gran varietat de situacions.

Les matemàtiques són un conjunt de sabers associats als nombres i a les formes, i constitueixen una manera d'analitzar diverses situacions, s'identifiquen amb la deducció, la inducció, l'estimació, l'aproximació, la probabilitat, la precisió, el rigor, la seguretat, etc., ens ajuden a enfrontar-nos a situacions obertes, sense solució única i tancada; són un conjunt d'idees i formes que ens permeten analitzar els fenòmens i les situacions que es presenten a la realitat, per obtenir informacions i conclusions que no estaven explícites i actuar, preguntar-nos, obtenir models i identificar relacions i estructures, de manera que comporten no només utilitzar quantitats i formes geomètriques sinó, i sobretot, trobar patrons, regularitats i lleis matemàtiques.

A l'educació primària es busca assolir una alfabetització numèrica eficaç, entesa com la capacitat per enfrontar-se amb èxit a situacions en les quals intervinguin els nombres i les seves relacions, que permeti obtenir informació efectiva, directament o a través de la comparació, l'estimació i el càlcul mental o escrit. Per aconseguir una alfabetització numèrica vertadera no és suficient dominar els algoritmes de càlcul escrit, és necessari actuar amb seguretat davant els nombres i les quantitats, utilitzar-los sempre que sigui necessari i identificar les relacions bàsiques que es donen entre aquests.

El treball en aquesta àrea a l'educació primària es basa en l'experiència, els continguts d'aprenentatge parteixen del que és pròxim, i s'han d'abordar en contextos d'identificació i resolució de problemes. Les matemàtiques s'aprenen utilitzant-les en contextos funcionals relacionats amb situacions de la vida diària, per anar adquirint progressivament coneixements més complexos a partir de les experiències i els coneixements previs.

Els processos de resolució de problemes constitueixen un dels eixos principals de l'activitat matemàtica i han de ser font i suport principal de l'aprenentatge al llarg de l'etapa, atès que constitueixen la pedra angular de l'educació matemàtica. En la resolució d'un problema es requereixen i s'utilitzen moltes de les capacitats bàsiques: llegir, reflexionar, planificar el procés de resolució, establir estratègies i procediments i revisar-los, modificar el pla si és necessari, comprovar la solució si s'ha trobat, fins a la comunicació dels resultats.

El currículum bàsic s'ha formulat partint del desenvolupament cognitiu i emocional en el qual està l'alumnat d'aquesta etapa, de la concreció del seu pensament, de les seves possibilitats cognitives, del seu interès per aprendre i relacionar-se amb els seus iguals i amb l'entorn, i del seu pas cap a un pensament abstracte cap al final de l'etapa.

Els objectius generals de l'àrea van encaminats a desenvolupar les competències matemàtiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requereixin la realització d'operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d'aplicar-los a les situacions de la seva vida quotidiana.

Per facilitar la concreció curricular, els continguts s'han organitzat en cinc grans blocs: Processos, mètodes i actituds en matemàtiques. Nombres. Mesura. Geometria. Estadística i probabilitat. Però aquesta agrupació no determina mètodes concrets, només és una manera d'organitzar els continguts que s'han d'abordar d'una manera enllaçada atenent la configuració cíclica de l'ensenyament de l'àrea, construint uns continguts sobre els altres, com una estructura de relacions observables de manera que se'n faciliti la comprensió i l'aplicació en contextos cada vegada més enriquidors i complexos. Aquesta agrupació no implica una organització tancada, al


contrari, ha de permetre organitzar de diferents maneres els continguts adoptant la metodologia més adequada a les seves característiques i a les del grup d'alumnes.

El bloc 1 s'ha formulat amb la intenció que sigui la columna vertebral de la resta dels blocs i d'aquesta manera formi part de les tasques diàries a l'aula per treballar la resta dels continguts i aconseguir que tot l'alumnat, quan acabi l'educació primària, sigui capaç de descriure i analitzar situacions de canvi, trobar patrons, regularitats i lleis matemàtiques en contextos numèrics, geomètrics i funcionals, valorant-ne la utilitat per fer prediccions. S'ha de treballar en l'aprofundiment en els problemes resolts, plantejant petites variacions en les dades, altres preguntes, etc., i expressar verbalment de manera raonada el procés seguit en la resolució d'un problema, i utilitzar processos de raonament i estratègies de resolució de problemes, efectuant els càlculs necessaris i comprovant les solucions obtingudes.

Finalment, s'han establert els estàndards d'aprenentatge avaluables que han de permetre definir els resultats dels aprenentatges, i que concreten mitjançant accions el que l'alumnat ha de saber i saber fer a l'àrea de matemàtiques.


Mat

emàt

ique

s

Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 1.

Pro

cess

os, m

ètod

es i

actit

uds

en m

atem

àtiq

ues

Pla

nific

ació

del

pro

cés

de r

esol

ució

de

prob

lem

es:

- A

nàlis

i i c

ompr

ensi

ó de

l'en

unci

at.

- E

stra

tègi

es i

proc

edim

ents

pos

ats

en

pràc

tica:

fer

un

dibu

ix,

una

taul

a, u

n es

quem

a de

la s

ituac

ió,

assa

ig i

erro

r ra

onat

, op

erac

ions

m

atem

àtiq

ues

adeq

uade

s, e

tc.

- R

esul

tats

obt

ingu

ts.

Pla

ntej

amen

t de

pe

tites

re

cerq

ues

en

cont

exto

s nu

mèr

ics,

ge

omèt

rics

i fu

ncio

nals

. A

cost

amen

t al m

ètod

e de

treb

all c

ient

ífic

mitj

ança

nt

l'est

udi

d'al

gune

s de

le

s se

ves

cara

cter

ístiq

ues

i la

se

va

pràc

tica

en s

ituac

ions

sen

zille

s.

Con

fianç

a en

les

capa

cita

ts p

ròpi

es p

er

dese

nvol

upar

ac

titud

s ad

equa

des

i af

ront

ar

les

dific

ulta

ts

pròp

ies

del

treba

ll ci

entíf

ic.

Util

itzac

ió d

e m

itjan

s te

cnol

ògic

s en

el

proc

és

d'ap

rene

ntat

ge

per

obte

nir

info

rmac

ió,

efec

tuar

càl

culs

num

èric

s,

reso

ldre

pr

oble

mes

i

pres

enta

r re

sulta

ts.

Inte

grac

ió

de

les

tecn

olog

ies

de

la

info

rmac

ió

i la

co

mun

icac

ió

en

el

proc

és d

'apr

enen

tatg

e.

1.

Exp

ress

ar

verb

alm

ent

de

man

era

raon

ada

el

proc

és s

egui

t en

la re

solu

ció

d'un

pro

blem

a.

2.

Util

itzar

pro

cess

os d

e ra

onam

ent

i es

tratè

gies

de

reso

luci

ó de

pr

oble

mes

, ef

ectu

ant

els

càlc

uls

nece

ssar

is i

com

prov

ant l

es s

oluc

ions

obt

ingu

des.

3.

D

escr

iure

i an

alitz

ar s

ituac

ions

de

canv

i, pe

r tro

bar

patro

ns, r

egul

arita

ts i

lleis

mat

emàt

ique

s, e

n co

ntex

tos

num

èric

s,

geom

ètric

s i

func

iona

ls,

valo

rant

-ne

la

utili

tat p

er fe

r pre

dicc

ions

. 4.

A

prof

undi

r en

pro

blem

es r

esol

ts,

plan

teja

nt p

etite

s va

riaci

ons

en le

s da

des,

altr

es p

regu

ntes

, etc

. 5.

E

fect

uar

i pr

esen

tar

info

rmes

se

nzill

s so

bre

el

dese

nvol

upam

ent,

el

resu

ltats

i

les

conc

lusi

ons

obtin

gude

s en

el p

rocé

s d'

inve

stig

ació

. 6.

Id

entif

icar

i

reso

ldre

pr

oble

mes

de

la

vi

da

quot

idia

na,

adeq

uats

al

se

u ni

vell,

es

tabl

int

conn

exio

ns

entre

la

re

alita

t i

les

mat

emàt

ique

s i

valo

rant

la

ut

ilita

t de

ls

cone

ixem

ents

m

atem

àtic

s ad

equa

ts p

er a

la re

solu

ció

de p

robl

emes

. 7.

C

onèi

xer

algu

nes

cara

cter

ístiq

ues

del

mèt

ode

de

treba

ll ci

entíf

ic

en

cont

exto

s de

si

tuac

ions

pr

oble

màt

ique

s a

reso

ldre

. 8.

P

lani

ficar

i co

ntro

lar

les

fase

s de

mèt

ode

de tr

ebal

l ci

entíf

ic e

n si

tuac

ions

ade

quad

es a

l niv

ell.

9.

Des

envo

lupa

r i

culti

var

les

actit

uds

pers

onal

s in

here

nts

a la

tasc

a m

atem

àtic

a.

10.

Sup

erar

bl

oque

jos

i in

segu

reta

ts

dava

nt

la

reso

luci

ó de

situ

acio

ns d

esco

negu

des.

11

. R

efle

xion

ar s

obre

les

deci

sion

s pr

eses

, i a

pren

dre

per a

situ

acio

ns s

imila

rs fu

ture

s.

12.

Util

itzar

el

s m

itjan

s te

cnol

ògic

s de

m

aner

a ha

bitu

al

en

el

proc

és

d'ap

rene

ntat

ge,

busc

ant,

anal

itzan

t i s

elec

cion

ant i

nfor

mac

ió re

lleva

nt a

Inte

rnet

o

en a

ltres

fon

ts,

elab

orar

doc

umen

ts p

ropi

s, i

fer-

ne

expo

sici

ons

i arg

umen

taci

ons.

13

. S

elec

cion

ar i

util

itzar

les

ein

es t

ecno

lògi

ques

i

estra

tègi

es p

er a

l cà

lcul

, pe

r co

nèix

er e

ls p

rinci

pis

mat

emàt

ics

i res

oldr

e pr

oble

mes

.

1.1.

C

omun

ica

verb

alm

ent

de m

aner

a ra

onad

a el

pro

cés

segu

it en

la

reso

luci

ó d'

un p

robl

ema

de

mat

emàt

ique

s o

en c

onte

xtos

de

la re

alita

t.

2.1.

A

nalit

za i

com

prèn

l'e

nunc

iat

dels

pro

blem

es (

dade

s, r

elac

ions

ent

re l

es d

ades

, co

ntex

t de

l pr

oble

ma)

. 2.

2.

Util

itza

estra

tègi

es h

eurís

tique

s i p

roce

ssos

de

raon

amen

t en

la re

solu

ció

de p

robl

emes

. 2.

3.

Ref

lexio

na s

obre

el p

rocé

s de

res

oluc

ió d

e pr

oble

mes

: rev

isa le

s op

erac

ions

utili

tzad

es, l

es u

nita

ts d

els

resu

ltats

, com

prov

a i in

terp

reta

les

solu

cions

en

el c

onte

xt d

e la

situ

ació

, bus

ca a

ltres

man

eres

de

reso

lució

, etc

. 2.

4.

Efe

ctua

est

imac

ions

i e

labo

ra c

onje

ctur

es s

obre

els

res

ulta

ts d

els

prob

lem

es a

res

oldr

e, e

n co

ntra

sta

la v

alid

esa

i en

valo

ra la

util

itat i

efic

àcia

. 2.

5.

Iden

tific

a i i

nter

pret

a da

des

i mis

satg

es d

e te

xtos

num

èric

s se

nzill

s de

la v

ida

quot

idia

na (f

actu

res,

fu

llets

pub

licita

ris, r

ebai

xes…

). 3.

1.

Iden

tific

a pa

trons

, reg

ular

itats

i lle

is m

atem

àtiq

ues

en s

ituac

ions

de

canv

i, en

con

text

os n

umèr

ics,

ge

omèt

rics

i fun

cion

als.

3.

2.

Efe

ctua

pre

dicc

ions

sob

re e

ls r

esul

tats

esp

erat

s, u

tilitz

ant e

ls p

atro

ns i

les

lleis

trob

ats,

ana

litza

nt-

ne la

idon

eïta

t i e

ls e

rror

s qu

e es

pro

duei

xen.

4.

1.

Apr

ofun

deix

en

prob

lem

es u

na v

egad

a re

solts

, an

alitz

ant

la c

oher

ènci

a de

la

solu

ció

i bu

scan

t al

tres

man

eres

de

reso

ldre

'ls.

4.2.

E

s pl

ante

ja n

ous

prob

lem

es, a

par

tir d

'un

de re

solt:

var

iant

les

dade

s, p

ropo

sant

nov

es p

regu

ntes

, co

nnec

tant

-lo a

mb

la re

alita

t, bu

scan

t altr

es c

onte

xtos

, etc

. 5.

1.

Ela

bora

inf

orm

es s

obre

el

proc

és d

'inve

stig

ació

efe

ctua

t, ex

posa

nt-n

e le

s fa

ses,

val

oran

t el

s re

sulta

ts i

les

conc

lusi

ons

obtin

gude

s.

6.1.

P

ract

ica

el m

ètod

e ci

entíf

ic, i

és

orde

nat,

orga

nitz

at i

sist

emàt

ic.

6.2.

P

lani

fica

el p

rocé

s de

treb

all a

mb

preg

unte

s ad

equa

des:

què

vul

l esb

rinar

?, q

uè ti

nc?,

què

cer

co?,

co

m h

o pu

c fe

r?, n

o m

'he

equi

voca

t en

fer-

ho?,

la s

oluc

ió é

s ad

equa

da?

7.1.

E

fect

ua e

stim

acio

ns s

obre

els

res

ulta

ts e

sper

ats

i en

cont

rast

a la

val

ides

a, i

valo

ra e

ls p

ros

i els

co

ntre

s de

l seu

ús.

8.

1.

Ela

bora

con

ject

ures

i bu

sca

argu

men

ts q

ue le

s va

lidin

o le

s re

futin

, en

situ

acio

ns a

res

oldr

e, e

n co

ntex

tos

num

èric

s, g

eom

ètric

s o

func

iona

ls.

9.1.

D

esen

volu

pa i

mos

tra a

ctitu

ds a

dequ

ades

per

al t

reba

ll en

mat

emàt

ique

s: e

sfor

ç, p

erse

vera

nça,

fle

xibi

litat

i ac

cept

ació

de

la c

rític

a ra

onad

a.

9.2.

E

s pl

ante

ja la

reso

luci

ó de

rept

es i

prob

lem

es a

mb

lapr

ecis

ió, l

'ate

nció

i l'in

terè

s ad

equa

ts a

l niv

ell

educ

atiu

i a

la d

ificu

ltat d

e la

situ

ació

. 9.

3.

Dis

tinge

ix e

ntre

pro

blem

es i

exer

cici

s i a

plic

a le

s es

tratè

gies

ade

quad

es p

er a

cad

a ca

s.

9.4.

S

'inic

ia e

n el

pla

ntej

amen

t de

preg

unte

s i e

n la

rec

erca

de

resp

oste

s ad

equa

des,

tant

en

l'est

udi

dels

con

cept

es c

om e

n la

reso

luci

ó de

pro

blem

es.

9.5.

D

esen

volu

pa i

aplic

a es

tratè

gies

de

raon

amen

t (c

lass

ifica

ció,

rec

onei

xem

ent

de le

s re

laci

ons,

ús

de c

ontra

exem

ples

) per

cre

ar i

inve

stig

ar c

onje

ctur

es i

cons

truir

i def

ensa

r arg

umen

ts.

10.1

. P

ren

deci

sion

s en

els

pro

cess

os d

e re

solu

ció

de p

robl

emes

val

oran

t-ne

les

cons

eqüè

ncie

s i l

a co

nven

iènc

ia p

er la

sev

a se

nzill

esa

i util

itat.

10.2

. R

efle

xion

a so

bre

els

prob

lem

es r

esol

ts i

els

proc

esso

s de

senv

olup

ats,

val

ora

les

idee

s cl

aus,

i ap

rèn

per a

situ

acio

ns fu

ture

s si

mila

rs, e

tc.

10.3

. U

tilitz

a ei

nes

tecn

ològ

ique

s pe

r a

la r

ealit

zaci

ó de

càl

culs

num

èric

s, p

er a

pren

dre

i per

res

oldr

e pr

oble

mes

, con

ject

ures

i co

nstru

ir i d

efen

sar a

rgum

ents

. 11

.1. S

'inic

ia e

n la

ref

lexi

ó so

bre

els

prob

lem

es r

esol

ts i

els

proc

esso

s de

senv

olup

ats,

val

ora

les

idee

s cl

aus,

i ap

rèn

per a

situ

acio

ns fu

ture

s si

mila

rs, e

tc.

12.1

. S'in

icia

en

la u

tilitz

ació

d'e

ines

tecn

ològ

ique

s pe

r a la

real

itzac

ió d

e cà

lcul

s nu

mèr

ics,

per

apr

endr

e i

per r

esol

dre

prob

lem

es.

12.2

. S'in

icia

en

la u

tilitz

ació

de

la c

alcu

lado

ra p

er a

la re

alitz

ació

de

càlc

uls

num

èric

s, p

er a

pren

dre

i per

re

sold

re p

robl

emes

. 13

.1.

Por

ta a

ter

me

un p

roje

cte,

ela

bora

i pr

esen

ta u

n in

form

e cr

eant

doc

umen

ts d

igita

ls p

ropi

s (te

xt,

pres

enta

ció,

imat

ge,

víde

o, s

o…),

busc

ant,

anal

itzan

t i

sele

ccio

nant

la

info

rmac

ió r

elle

vant

, ut

ilitz

ant

l'ein

a te

cnol

ògic

a ad

equa

da i

com

parti

nt-h

o am

b el

s se

us c

ompa

nys.


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 2.

Nom

bres

Nom

bres

ent

ers,

dec

imal

s i f

racc

ions

: La

num

erac

ió ro

man

a.

Ord

re n

umèr

ic.

Util

itzac

ió d

els

nom

bres

or

dina

ls. C

ompa

raci

ó de

nom

bres

. N

om i

graf

ia d

els

nom

bres

de

més

de

sis

xifre

s.

Equ

ival

ènci

es

entre

el

s el

emen

ts

del

sist

ema

de n

umer

ació

dec

imal

: uni

tats

, de

sene

s, c

ente

nes,

etc

. E

l sis

tem

a de

num

erac

ió d

ecim

al:

valo

r po

sici

onal

de

les

xifre

s.

El

nom

bre

deci

mal

: dè

cim

es,

cent

èsim

es i

mil·

lèsi

mes

. C

once

pte

de fr

acci

ó co

m a

rel

ació

ent

re

les

parts

i el

tot.

Frac

cion

s pr

òpie

s i

impr

òpie

s. N

ombr

e m

ixt.

Rep

rese

ntac

ió g

ràfic

a.

Frac

cion

s eq

uiva

lent

s, r

educ

ció

de d

ues

o m

és fr

acci

ons

a co

mú

deno

min

ador

. E

ls n

ombr

es d

ecim

als:

val

or d

e po

sici

ó.

Arr

odon

imen

t de

nom

bres

dec

imal

s a

la

dèci

ma,

cen

tèsi

ma

o m

il·lè

sim

a m

és

pròx

ima.

R

elac

ió e

ntre

fra

cció

i n

ombr

e de

cim

al,

aplic

ació

a l'

orde

naci

ó de

frac

cion

s.

Div

isib

ilita

t: m

últip

les,

div

isor

s, n

ombr

es

prim

ers

i nom

bres

com

post

os.

Crit

eris

de

div

isib

ilita

t. N

ombr

es p

ositi

us i

nega

tius.

E

stim

ació

de

resu

ltats

. C

ompr

ovac

ió

de

resu

ltats

m

itjan

çant

es

tratè

gies

arit

mèt

ique

s.

Arr

odon

imen

t de

nom

bres

nat

ural

s a

les

dese

nes,

cen

tene

s i m

ilers

. O

rden

ació

de

conj

unts

de

nom

bres

de

dife

rent

tipu

s.

1.

Lleg

ir,

escr

iure

i

orde

nar,

utili

tzan

t ra

onam

ents

ap

ropi

ats,

di

fere

nts

tipus

de

no

mbr

es

(rom

ans,

na

tura

ls, f

racc

ions

i de

cim

als

fins

a le

s m

il·lè

sim

es).

2.

In

terp

reta

r di

fere

nts

tipus

de

nom

bres

seg

ons

el

seu

valo

r, en

situ

acio

ns d

e la

vid

a qu

otid

iana

. 3.

E

fect

uar

oper

acio

ns i

càl

culs

num

èric

s m

itjan

çant

di

fere

nts

proc

edim

ents

, in

clòs

el

càlc

ul m

enta

l, fe

nt

refe

rènc

ia im

plíc

ita a

les

prop

ieta

ts d

e le

s op

erac

ions

, en

situ

acio

ns d

e re

solu

ció

de p

robl

emes

. 4.

U

tilitz

ar

les

prop

ieta

ts

de

les

oper

acio

ns,

les

estra

tègi

es p

erso

nals

i el

s di

fere

nts

proc

edim

ents

que

s'

usen

se

gons

la

na

tura

lesa

de

l cà

lcul

qu

e s'

ha

d'ef

ectu

ar (

algo

ritm

es e

scrit

s, c

àlcu

l men

tal,

tem

ptei

g,

estim

ació

, cal

cula

dora

). 5.

U

tilitz

ar e

ls n

ombr

es e

nter

s, d

ecim

als,

frac

cion

aris

i el

s pe

rcen

tatg

es s

enzi

lls p

er in

terp

reta

r i i

nter

canv

iar

info

rmac

ió e

n co

ntex

tos

de la

vid

a qu

otid

iana

. 6.

O

pera

r am

b el

s no

mbr

es

teni

nt

en

com

pte

la

jera

rqui

a de

les

oper

acio

ns, a

plic

ant-n

e le

s pr

opie

tats

, le

s es

tratè

gies

per

sona

ls i

els

dife

rent

s pr

oced

imen

ts

que

s'ut

ilitz

en s

egon

s la

nat

ural

esa

del c

àlcu

l que

s'h

a d'

efec

tuar

(al

gorit

mes

esc

rits,

càl

cul m

enta

l, te

mpt

eig,

es

timac

ió, c

alcu

lado

ra),

usan

t el m

és a

dequ

at.

7.

Inic

iar-

se

en

l'ús

dels

de

pe

rcen

tatg

es

i la

pr

opor

cion

alita

t di

rect

a pe

r in

terp

reta

r i

inte

rcan

viar

in

form

ació

i r

esol

dre

prob

lem

es e

n co

ntex

tos

de l

a vi

da q

uotid

iana

. 8.

C

onèi

xer,

utili

tzar

i

auto

mat

itzar

al

gorit

mes

es

tànd

ard

de s

uma,

res

ta,

mul

tiplic

ació

i di

visi

ó am

b di

fere

nts

tipus

de

no

mbr

es,

en

com

prov

ació

de

re

sulta

ts e

n co

ntex

tos

de r

esol

ució

de

prob

lem

es i

en

situ

acio

ns d

e la

vid

a qu

otid

iana

. 9.

Id

entif

icar

, re

sold

re

prob

lem

es

de

la

vida

qu

otid

iana

, ade

quat

s al

seu

niv

ell,

esta

blir

conn

exio

ns

entre

la

real

itat

i le

s m

atem

àtiq

ues,

val

orar

la

utili

tat

dels

con

eixe

men

ts m

atem

àtic

s ad

equa

ts i

refle

xion

ar

sobr

e el

pr

océs

ap

licat

pe

r a

la

reso

luci

ó de

pr

oble

mes

.

1.1.

Id

entif

ica

les

xifre

s ro

man

es i

aplic

a el

con

eixe

men

t a la

com

pren

sió

de d

atac

ions

. 1.

2.

Lleg

eix,

esc

riu i

orde

na e

n te

xtos

num

èric

s i d

e la

vid

a qu

otid

iana

nom

bres

(na

tura

ls,

fracc

ions

i de

cim

als

fins

a le

s m

il·lè

sim

es),

utili

tzan

t ra

onam

ents

apr

opia

ts i

int

erpr

etan

t el

val

or d

e po

sici

ó de

ca

dasc

una

de le

s se

ves

xifre

s.

2.1.

U

tilitz

a el

s no

mbr

es o

rdin

als

en c

onte

xtos

real

s.

2.2.

In

terp

reta

en

text

os n

umèr

ics

i de

la v

ida

quot

idia

na, n

ombr

es (n

atur

als,

frac

cion

s i d

ecim

als

fins

a le

s m

il·lè

sim

es),

utili

tzan

t rao

nam

ents

apr

opia

ts i

inte

rpre

tant

el v

alor

de

posi

ció

de c

adas

cuna

de

les

seve

s xi

fres.

2.

3.

Des

com

pon,

com

pon

i arr

odon

eix

nom

bres

nat

ural

s i d

ecim

als,

inte

rpre

tant

el v

alor

de

posi

ció

de

cada

scun

a de

les

seve

s xi

fres.

2.

4.

Ord

ena

nom

bres

ent

ers,

dec

imal

s i f

racc

ions

bàs

ique

s pe

r co

mpa

raci

ó, r

epre

sent

ació

en

la r

ecta

nu

mèr

ica

i tra

nsfo

rmac

ió d

'uns

en

altre

s.

2.5.

U

tilitz

a el

s no

mbr

es n

egat

ius

en c

onte

xtos

real

s.

3.1.

R

edue

ix d

ues

o m

és fr

acci

ons

a co

mú

deno

min

ador

i ca

lcul

a fra

ccio

ns e

quiv

alen

ts.

3.2.

A

rrod

onei

x no

mbr

es d

ecim

als

a la

dèc

ima,

cen

tèsi

ma

o m

il·lè

sim

a m

és p

ròxi

ma.

3.

3.

Ord

ena

fracc

ions

apl

ican

t la

rela

ció

entre

frac

ció

i nom

bre

deci

mal

. 4.

1.

Con

eix

i apl

ica

els

crite

ris d

e di

visi

bilit

at p

er 2

, 3, 5

, 9 i

10.

5.1.

O

pera

am

b el

s no

mbr

es c

onei

xent

la je

rarq

uia

de le

s op

erac

ions

. 5.

2.

Util

itza

dife

rent

s tip

us d

e no

mbr

es e

n co

ntex

tos

real

s, e

stab

lint

equi

valè

ncie

s en

tre a

ques

ts,

iden

tific

ant-l

os i

utili

tzan

t-los

com

a o

pera

dors

en

la in

terp

reta

ció

i la

reso

luci

ó de

pro

blem

es.

5.3.

E

stim

a i c

ompr

ova

resu

ltats

mitj

ança

nt d

ifere

nts

estra

tègi

es.

6.1.

E

fect

ua o

pera

cion

s am

b no

mbr

es n

atur

als:

sum

a, re

sta,

mul

tiplic

ació

i di

visi

ó.

6.2.

Id

entif

ica

i usa

els

term

es p

ropi

s de

la m

ultip

licac

ió i

de la

div

isió

. 6.

3.

Res

ol p

robl

emes

util

itzan

t la

mul

tiplic

ació

per

efe

ctua

r re

com

ptes

, en

disp

osic

ions

rec

tang

ular

s en

qu

è in

terv

é la

llei

del

pro

duct

e.

6.4.

C

alcu

la q

uadr

ats,

cub

s i p

otèn

cies

de

base

10.

6.

5.

Apl

ica

les

prop

ieta

ts d

e le

s op

erac

ions

i le

s re

laci

ons

entre

aqu

este

s.

6.6.

Fa

sum

es i

rest

es d

e fra

ccio

ns a

mb

el m

atei

x de

nom

inad

or. C

alcu

la e

l pro

duct

e d'

una

fracc

ió p

er

un n

ombr

e.

6.7.

Fa

ope

raci

ons

amb

nom

bres

dec

imal

s.

6.8.

A

plic

a la

jera

rqui

a de

les

oper

acio

ns i

els

usos

del

par

ènte

si.

6.9.

C

alcu

la p

erce

ntat

ges

d'un

a qu

antit

at.

7.1.

U

tilitz

a el

s pe

rcen

tatg

es p

er e

xpre

ssar

par

ts.

7.2.

E

stab

leix

la c

orre

spon

dènc

ia e

ntre

frac

cion

s se

nzill

es, d

ecim

als

i per

cent

atge

s.

7.3.

C

alcu

la a

ugm

ents

i di

smin

ucio

ns p

erce

ntua

ls.


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Ope

raci

ons:

O

pera

cion

s am

b no

mbr

es

natu

rals

: ad

dici

ó,

sost

racc

ió,

mul

tiplic

ació

i

divi

sió.

La

m

ultip

licac

ió

com

a

sum

a de

su

man

ds ig

uals

i vi

ceve

rsa.

Les

taul

es

de m

ultip

licar

. P

otèn

cia

com

a

prod

ucte

de

fa

ctor

s ig

uals

. Q

uadr

ats

i cu

bs.

Pot

ènci

es d

e ba

se 1

0.

Iden

tific

ació

i ús

del

s te

rmes

pro

pis

de la

di

visi

ó.

Prop

ieta

ts d

e le

s op

erac

ions

i re

lacio

ns e

ntre

aq

uest

es u

tilitz

ant n

ombr

es n

atur

als.

Ope

raci

ons

amb

fracc

ions

. O

pera

cion

s am

b no

mbr

es d

ecim

als.

P

erce

ntat

ges

i pro

porc

iona

litat

. P

erce

ntat

ges:

Ex

pres

sió d

e pa

rts u

tilitz

ant p

erce

ntat

ges.

C

orre

spon

dènc

ia

entre

fra

ccio

ns

senz

illes

, dec

imal

s i p

erce

ntat

ges.

A

ugm

ents

i di

smin

ucio

ns p

erce

ntua

ls.

Pro

porc

iona

litat

dire

cta.

La

re

gla

de

tres

en

situ

acio

ns

de

prop

orci

onal

itat

dire

cta:

lle

i de

l do

ble,

tri

ple,

mei

tat.

Res

oluc

ió

de

prob

lem

es

de

la

vida

qu

otid

iana

. C

àlcu

l: U

tilitz

ació

del

s al

gorit

mes

est

ànda

rd d

e su

ma,

rest

a, m

ultip

licac

ió i

divi

sió.

A

utom

atitz

ació

del

s al

gorit

mes

. D

esco

mpo

sici

ó, d

e m

aner

a ad

ditiv

a i d

e m

aner

a ad

ditiv

omul

tiplic

ador

a.

Des

com

posic

ió d

e no

mbr

es n

atur

als

aten

ent

el v

alor

pos

icion

al d

e le

s se

ves

xifre

s.

Con

stru

cció

de

sè

ries

asce

nden

ts

i de

scen

dent

s.

Con

stru

cció

i m

emor

itzac

ió d

e le

s ta

ules

de

mul

tiplic

ar.

Obt

enci

ó de

ls

prim

ers

múl

tiple

s d'

un

nom

bre

dona

t. O

bten

ció

de

tots

el

s di

viso

rs

de

qual

sevo

l nom

bre

més

pet

it qu

e 10

0.

Des

com

posi

ció

de

nom

bres

de

cim

als

aten

ent e

l val

or p

osic

iona

l de

les

seve

s xi

fres.

C

àlcu

l de

tan

ts p

er c

ent

en s

ituac

ions

re

als.

E

labo

raci

ó i

ús d

'est

ratè

gies

de

càlc

ul

men

tal.

Util

itzac

ió d

e la

cal

cula

dora

.

7.

4.

Usa

la

regl

a de

tre

s en

situ

acio

ns d

e pr

opor

cion

alita

t di

rect

a: l

lei

del

dobl

e, t

riple

, m

eita

t, pe

r re

sold

re p

robl

emes

de

la v

ida

diàr

ia.

7.5.

R

esol

pro

blem

es d

e la

vid

a qu

otid

iana

util

itzan

t pe

rcen

tatg

es i

reg

la d

e tre

s en

situ

acio

ns d

e pr

opor

cion

alita

t dire

cta,

exp

lica

oral

men

t i p

er e

scrit

el s

igni

ficat

de

les

dade

s, la

situ

ació

pla

ntej

ada,

el

proc

és s

egui

t i le

s so

luci

ons

obtin

gude

s.

8.1.

U

tilitz

a i a

utom

atitz

a al

gorit

mes

est

ànda

rd d

e su

ma,

rest

a, m

ultip

licac

ió i

divi

sió

amb

dife

rent

s tip

us

de n

ombr

es,

en c

ompr

ovac

ió d

e re

sulta

ts e

n co

ntex

tos

de r

esol

ució

de

prob

lem

es i

en

situ

acio

ns

quot

idia

nes.

8.

2.

Des

com

pon

de fo

rma

addi

tiva

i de

form

a ad

ditiv

omul

tiplic

ador

a no

mbr

es m

és p

etits

que

un

mili

ó,

aten

ent e

l val

or p

osic

iona

l de

les

seve

s xi

fres.

8.

3.

Con

stru

eix

sèrie

s nu

mèr

ique

s, a

scen

dent

s i

desc

ende

nts,

de

cadè

ncie

s 2,

10,

100

a p

artir

de

qual

sevo

l nom

bre

i de

cadè

ncie

s 5,

25

i 50

a pa

rtir d

e m

últip

les

de 5

, 25

i 50.

8.

4.

Des

com

pon

nom

bres

nat

ural

s at

enen

t el v

alor

pos

icio

nal d

e le

s se

ves

xifre

s.

8.5.

C

onst

ruei

x i m

emor

itza

les

taul

es d

e m

ultip

licar

, i le

s ut

ilitz

a pe

r fer

càl

cul m

enta

l. 8.

6.

Iden

tific

a m

últip

les

i div

isor

s, i

utili

tza

les

taul

es d

e m

ultip

licar

. 8.

7.

Cal

cula

els

prim

ers

múl

tiple

s d'

un n

ombr

e do

nat.

8.8.

C

alcu

la to

ts e

ls d

ivis

ors

de q

uals

evol

nom

bre

més

pet

it qu

e 10

0.

8.9.

C

alcu

la e

l mcm

i el

mcd

. 8.

10. D

esco

mpo

n no

mbr

es d

ecim

als

aten

ent e

l val

or p

osic

iona

l de

les

seve

s xi

fres.

8.

11. C

alcu

la ta

nts

per c

ent e

n si

tuac

ions

real

s.

8.12

. Ela

bora

i us

a es

tratè

gies

de

càlc

ul m

enta

l. 8.

13. E

stim

a i a

rrod

onei

x el

resu

ltat d

'un

càlc

ul i

valo

ra la

resp

osta

. 8.

14.

Usa

la c

alcu

lado

ra a

plic

ant l

es re

gles

del

seu

func

iona

men

t, pe

r inv

estig

ar i

reso

ldre

pro

blem

es.

9.1.

R

esol

pro

blem

es q

ue im

pliq

uin

dom

ini d

els

cont

ingu

ts tr

ebal

lats

, util

itzan

t est

ratè

gies

heu

rístiq

ues,

de

ra

onam

ent

(cla

ssifi

caci

ó,

reco

neix

emen

t de

le

s re

laci

ons,

ús

de

co

ntra

exem

ples

), cr

eant

co

njec

ture

s,

cons

truin

t, ar

gum

enta

nt,

i pr

enen

t de

cisi

ons,

i

en

valo

ra

les

cons

eqüè

ncie

s i

la

conv

eniè

ncia

de

la s

eva

utili

tzac

ió.

9.2.

R

efle

xion

a so

bre

el p

rocé

s ap

licat

a la

reso

luci

ó de

pro

blem

es: r

evis

a le

s op

erac

ions

util

itzad

es, l

es

unita

ts d

els

resu

ltats

, co

mpr

ova

i in

terp

reta

les

sol

ucio

ns e

n el

con

text

, i

busc

a al

tres

man

eres

de

reso

ldre

'l.


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 3.

Mes

ura

Uni

tats

del

sis

tem

a m

ètric

dec

imal

. Lo

ngitu

d, c

apac

itat,

mas

sa,

supe

rfíci

e i

volu

m.

Equ

ival

ènci

es

entre

le

s m

esur

es

de

capa

cita

t i v

olum

. E

xpre

ssió

en

fo

rma

sim

ple

d'un

m

esur

amen

t de

lon

gitu

d, c

apac

itat

o m

assa

, en

form

a co

mpl

exa

i vic

ever

sa.

Com

para

ció

i or

dena

ció

de

mes

ures

d'

una

mat

eixa

mag

nitu

d.

Des

envo

lupa

men

t d'

estra

tègi

es

per

mes

urar

fig

ures

de

man

era

exac

ta i

ap

roxi

mad

a.

Ele

cció

de

la u

nita

t més

ade

quad

a pe

r a

l'exp

ress

ió d

'una

mes

ura.

R

ealit

zaci

ó de

mes

uram

ents

. C

ompa

raci

ó de

su

perfí

cies

de

fig

ures

pl

anes

pe

r su

perp

osic

ió,

desc

ompo

sici

ó i m

esur

amen

t. S

umar

i

rest

ar

mes

ures

de

lo

ngitu

d,

capa

cita

t, m

assa

, sup

erfíc

ie i

volu

m.

Est

imac

ió

de

long

ituds

, ca

paci

tats

, m

asse

s,

supe

rfíci

es

i vo

lum

s d'

obje

ctes

i es

pais

con

egut

s, tr

ia d

e la

un

itat i

del

s in

stru

men

ts m

és a

dequ

ats

per m

esur

ar i

expr

essa

r una

mes

ura.

E

xplic

ació

ora

l i e

scrit

a de

l pro

cés

segu

it i d

e l'e

stra

tègi

a ut

ilitz

ada

en q

uals

evol

de

ls p

roce

dim

ents

util

itzat

s.

Mes

ura

de te

mps

: U

nita

ts d

e m

esur

a de

l tem

ps i

les

seve

s re

laci

ons.

E

quiv

alèn

cies

i

trans

form

acio

ns

entre

ho

res,

min

uts

i seg

ons.

Le

ctur

a en

rello

tges

ana

lògi

cs i

digi

tals

. C

àlcu

ls a

mb

mes

ures

tem

pora

ls.

Mes

ura

d'an

gles

: E

l sis

tem

a se

xage

sim

al.

L'an

gle

com

a u

nita

t de

mes

ura

d'un

an

gle.

Mes

ura

d'an

gles

. S

iste

mes

mon

etar

is:

El s

iste

ma

mon

etar

i de

la U

nió

Eur

opea

. U

nita

t pr

inci

pal:

l'eur

o.

Val

or

de

les

dife

rent

s m

oned

es i

bitll

ets.

M

últip

les

i sub

múl

tiple

s de

l'eu

ro.

Equ

ival

ènci

es e

ntre

mon

edes

i bi

tllet

s.

Res

oluc

ió d

e pr

oble

mes

de

mes

ura.

1.

Sel

ecci

onar

inst

rum

ents

i un

itats

de

mes

ura

usua

ls,

fent

prè

viam

ent e

stim

acio

nsi e

xpre

ssan

t am

b pr

ecis

ió

mes

ures

de

long

itud,

sup

erfíc

ie, p

es/m

assa

, cap

acita

t i t

emps

, en

cont

exto

s re

als.

2.

E

scol

lir e

ls in

stru

men

ts d

e m

esur

a m

és p

ertin

ents

en

cad

a ca

s, i

est

imar

la

mes

ura

de m

agni

tuds

de

long

itud,

ca

paci

tat,

mas

sa

i te

mps

fe

nt

prev

isio

ns

raon

able

s.

3.

Ope

rar a

mb

dife

rent

s m

esur

es.

4.

Util

itzar

les

unita

ts d

e m

esur

a m

és u

sual

s, c

onve

rtir

unes

un

itats

en

al

tres

de

la

mat

eixa

m

agni

tud,

ex

pres

sar

els

resu

ltats

en

les

unita

ts d

e m

esur

a m

és

adeq

uade

s, e

xplic

ar o

ralm

ent

i pe

r es

crit

el p

rocé

s se

guit

i apl

icar

-lo a

la re

solu

ció

de p

robl

emes

. 5.

C

onèi

xer

les

unita

ts d

e m

esur

a de

l te

mps

i l

es

seve

s re

laci

ons,

i ut

ilitz

ar-le

s pe

r re

sold

re p

robl

emes

de

la v

ida

diàr

ia.

6.

Con

èixe

r el

si

stem

a se

xage

sim

al

per

efec

tuar

cà

lcul

s am

b m

esur

es a

ngul

ars.

7.

C

onèi

xer

el

valo

r i

les

equi

valè

ncie

s en

tre

les

dife

rent

s m

oned

es i

bitll

ets

del s

iste

ma

mon

etar

i de

la

Uni

ó E

urop

ea.

8.

Iden

tific

ar,

reso

ldre

pr

oble

mes

de

la

vi

da

quot

idia

na,

adeq

uats

al

se

u ni

vell,

es

tabl

int

conn

exio

ns

entre

la

re

alita

t i

les

mat

emàt

ique

s i

valo

rant

la

ut

ilita

t de

ls

cone

ixem

ents

m

atem

àtic

s ad

equa

ts i

refle

xion

ant s

obre

el p

rocé

s ap

licat

per

a la

re

solu

ció

de p

robl

emes

.

1.1.

Id

entif

ica

les

unita

ts d

el s

iste

ma

mèt

ric d

ecim

al. L

ongi

tud,

cap

acita

t, m

assa

, sup

erfíc

ie i

volu

m.

2.1.

E

stim

a lo

ngitu

ds,

capa

cita

ts,

mas

ses,

sup

erfíc

ies

i vol

ums

d'ob

ject

es i

espa

is c

oneg

uts;

esc

ull l

a un

itat i

els

inst

rum

ents

més

ade

quat

s pe

r m

esur

ar i

expr

essa

r un

a m

esur

a, e

xplic

a de

man

era

oral

el

proc

és s

egui

t i l'

estra

tègi

a ut

ilitz

ada.

2.

2.

Mes

ura

amb

inst

rum

ents

, util

itzan

t est

ratè

gies

i un

itats

con

venc

iona

ls i

no c

onve

ncio

nals

, esc

ollin

t la

uni

tat m

és a

dequ

ada

per a

l'ex

pres

sió

d'un

a m

esur

a.

3.1.

S

uma

i res

ta m

esur

es d

e lo

ngitu

d, c

apac

itat,

mas

sa, s

uper

fície

i vo

lum

de

man

era

sim

ple

i dón

a el

re

sulta

t en

la u

nita

t det

erm

inad

a pe

r end

avan

t. 3.

2.

Exp

ress

a en

for

ma

sim

ple

el m

esur

amen

t de

lon

gitu

d, c

apac

itat

o m

assa

don

ada

en f

orm

a co

mpl

exa

i vic

ever

sa.

3.3.

C

ompa

ra i

orde

na m

esur

es d

'una

mat

eixa

mag

nitu

d.

3.4.

C

ompa

ra s

uper

fície

s de

figu

res

plan

es p

er s

uper

posi

ció,

des

com

posi

ció

i mes

uram

ent.

4.1.

C

onei

x i u

tilitz

a le

s eq

uiva

lènc

ies

entre

les

mes

ures

de

capa

cita

t i v

olum

. 4.

2.

Exp

lica

de m

aner

a or

al i

per

escr

it el

s pr

oces

sos

segu

its i

les

estra

tègi

es u

tilitz

ades

en

tots

els

pr

oced

imen

ts e

fect

uats

. 4.

3.

Res

ol p

robl

emes

util

itzan

t les

uni

tats

de

mes

ura

més

usu

als,

con

verte

ix u

nes

unita

ts e

n al

tres

de la

m

atei

xa m

agni

tud,

exp

ress

a el

s re

sulta

ts e

n le

s un

itats

de

mes

ura

més

ade

quad

es, i

exp

lica

oral

men

t i

per e

scrit

el p

rocé

s se

guit.

5.

1.

Con

eix

i util

itza

les

unita

ts d

e m

esur

a de

l tem

ps i

les

seve

s re

laci

ons.

Seg

on,

min

ut,

hora

, di

a,

setm

ana

i any

. 5.

2.

Efe

ctua

equ

ival

ènci

es i

trans

form

acio

ns e

ntre

hor

es, m

inut

s i s

egon

s.

5.3.

Ll

egei

x en

rello

tges

ana

lògi

cs i

digi

tals

. 5.

4.

Res

ol p

robl

emes

de

la v

ida

diàr

ia u

tilitz

ant l

es m

esur

es te

mpo

rals

i le

s se

ves

rela

cion

s.

6.1.

Id

entif

ica

l'ang

le c

om a

mes

ura

d'un

gir

o ob

ertu

ra.

6.2.

M

esur

a an

gles

usa

nt in

stru

men

ts c

onve

ncio

nals

. 6.

3.

Res

ol p

robl

emes

efe

ctua

nt c

àlcu

ls a

mb

mes

ures

ang

ular

s.

7.1.

Con

eix

la f

unci

ó, e

l va

lor

i le

s eq

uiva

lènc

ies

entre

les

dife

rent

s m

oned

es i

bitl

lets

del

sis

tem

a m

onet

ari d

e la

Uni

ó E

urop

ea i

les

utili

tza

per r

esol

dre

prob

lem

es ta

nt e

n si

tuac

ions

real

s co

m fi

gura

des.

7.

2. C

alcu

la m

últip

les

i sub

múl

tiple

s de

l'eu

ro.

8.1.

R

esol

pro

blem

es d

e m

esur

a, u

tilitz

ant

estra

tègi

es h

eurís

tique

s, d

e ra

onam

ent

(cla

ssifi

caci

ó,

reco

neix

emen

t de

les

rela

cion

s, ú

s de

con

traex

empl

es),

crea

nt c

onje

ctur

es, c

onst

ruin

t, ar

gum

enta

nt, i

pr

enen

t dec

isio

ns, v

alor

ant-n

e le

s co

nseq

üènc

ies

i la

conv

eniè

ncia

de

la s

eva

utili

tzac

ió.

8.2.

R

efle

xion

a so

bre

el p

rocé

s se

guit

en la

res

oluc

ió d

e pr

oble

mes

: rev

isa

les

oper

acio

ns u

tilitz

ades

, le

s un

itats

del

s re

sulta

ts, c

ompr

ova

i int

erpr

eta

les

solu

cion

s en

el c

onte

xt, i

bus

ca a

ltres

man

eres

de

reso

ldre

'l.


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 4.

Geo

met

ria

La s

ituac

ió e

n el

pla

i en

l'es

pai.

Pos

icio

ns

rela

tives

de

re

ctes

i

circ

umfe

rènc

ies.

A

ngle

s en

di

fere

nts

posi

cion

s:

cons

ecut

ius,

ad

jace

nts,

op

osat

s pe

l vè

rtex…

S

iste

ma

de

coor

dena

des

carte

sian

es.

Des

crip

ció

de p

osic

ions

i m

ovim

ents

. La

rep

rese

ntac

ió e

lem

enta

l de

l'e

spai

, es

cale

s i g

ràfiq

ues

senz

illes

.

1.

Util

itzar

les

noci

ons

geom

ètriq

ues

de p

aral

·lelis

me,

pe

rpen

dicu

larit

at,

sim

etria

, ge

omet

ria,

perím

etre

i

supe

rfíci

e pe

r de

scriu

re i

com

pren

dre

situ

acio

ns d

e la

vi

da q

uotid

iana

. 2.

C

onèi

xer

les

figur

es

plan

es;

quad

rat,

rect

angl

e,

rom

boid

e, tr

iang

le, t

rape

zi i

rom

be.

3.

Com

pren

dre

el

mèt

ode

de

calc

ular

l'à

rea

d'un

pa

ral·l

elog

ram

, tri

angl

e,

trape

zi

i ro

mbe

. C

alcu

lar

l'àre

a de

figu

res

plan

es.

1.1.

Id

entif

ica

i rep

rese

nta

posi

cion

s re

lativ

es d

e re

ctes

i ci

rcum

ferè

ncie

s.

1.2.

Id

entif

ica

i rep

rese

nta

angl

es e

n di

fere

nts

posi

cion

s: c

onse

cutiu

s, a

djac

ents

, opo

sats

pel

vèr

tex…

1.

3.

Des

criu

pos

icio

ns i

mov

imen

ts p

er m

itjà

de c

oord

enad

es, d

istà

ncie

s, a

ngle

s, g

irs…

1.

4.

Rea

litza

esc

ales

i gr

àfiq

ues

senz

illes

, per

fer r

epre

sent

acio

ns e

lem

enta

ls e

n l'e

spai

. 1.

5.

Iden

tific

a en

situ

acio

ns m

olt s

enzi

lles

la s

imet

ria d

e tip

us a

xial

i es

pecu

lar.

1.6.

Tr

aça

una

figur

a pl

ana

sim

ètric

a d'

una

altra

resp

ecte

d'u

n ei

x.

1.7.

Fa

am

plia

cion

s i r

educ

cion

s.

Form

es

plan

es

i es

paci

als:

fig

ures

pl

anes

: el

emen

ts,

rela

cion

s i

clas

sific

ació

. C

lass

ifica

ció

de

trian

gles

en

co

nsid

erac

ió a

ls s

eus

cost

ats

i ang

les.

C

lass

ifica

ció

de

quad

rilàt

ers

en

cons

ider

ació

al p

aral

·lelis

me

dels

seu

s co

stat

s.

Cla

ssifi

caci

ó de

ls

para

l·lel

epíp

edes

. C

onca

vita

t i

conv

exita

t de

fig

ures

pl

anes

. Id

entif

icac

ió i

den

omin

ació

de

políg

ons

aten

ent e

l nom

bre

de c

osta

ts.

Per

ímet

re i

àrea

. La

circ

umfe

rènc

ia i

el

cerc

le.

Ele

men

ts

bàsi

cs:

cent

re,

ràdi

o, d

iàm

etre

, co

rda,

ar

c, ta

ngen

t i s

ecto

r circ

ular

. C

osso

s ge

omèt

rics:

ele

men

ts,

rela

cion

s i c

lass

ifica

ció.

P

olíe

dres

. E

lem

ents

bà

sics

: vè

rtexs

, ca

res

i are

stes

. Tip

us d

e po

líedr

es.

Cos

sos

rodo

ns: c

on, c

ilind

re i

esfe

ra.

Reg

ular

itats

i s

imet

ries:

Rec

onei

xem

ent

de re

gula

ritat

s.

4.

Util

itzar

les

pro

piet

ats

de l

es f

igur

es p

lane

s pe

r re

sold

re p

robl

emes

. 5.

C

onèi

xer

les

cara

cter

ístiq

ues

i ap

licar

-les

per

clas

sific

ar:

políe

dres

, pr

ism

es,

pirà

mid

es,

coss

os

rodo

ns:

con,

cili

ndre

i e

sfer

a i

els

seus

ele

men

ts

bàsi

cs.

6.

Inte

rpre

tar

repr

esen

taci

ons

espa

cial

s ef

ectu

ades

a

parti

r de

si

stem

es

de

refe

rènc

ia

i d'

obje

ctes

o

situ

acio

ns fa

mili

ars.

7.

Id

entif

icar

, re

sold

re

prob

lem

es

de

la

vida

qu

otid

iana

, ad

equa

ts

al

seu

nive

ll,

esta

blin

t co

nnex

ions

en

tre

la

real

itat

i le

s m

atem

àtiq

ues

i va

lora

nt

la

utili

tat

dels

co

neix

emen

ts

mat

emàt

ics

adeq

uats

i re

flexi

onan

t sob

re e

l pro

cés

aplic

at p

er a

la

reso

luci

ó de

pro

blem

es.

2.1.

C

lass

ifica

tria

ngle

s en

con

side

raci

ó al

s se

us c

osta

ts i

angl

es,

iden

tific

ant

les

rela

cion

s en

tre e

ls

seus

cos

tats

i en

tre a

ngle

s.

2.2.

U

tilitz

a in

stru

men

ts d

e di

buix

i e

ines

tec

nolò

giqu

es p

er a

la

cons

trucc

ió i

exp

lora

ció

de f

orm

es

geom

ètriq

ues.

3.

1.

Cal

cula

l'àr

ea i

el p

erím

etre

de:

rect

angl

e, q

uadr

at, t

riang

le.

3.2.

A

plic

a el

s co

ncep

tes

de p

erím

etre

i su

perfí

cie

de fi

gure

s pe

r a la

real

itzac

ió d

e cà

lcul

s so

bre

plan

s i

espa

is re

als

i per

inte

rpre

tar s

ituac

ions

de

la v

ida

diàr

ia.

4.1.

C

lass

ifica

qua

drilà

ters

en

cons

iera

ció

al p

aral

·lelis

me

dels

seu

s co

stat

s.

4.2.

Id

entif

ica

i dife

renc

ia e

ls e

lem

ents

bàs

ics

de c

ircum

ferè

ncia

i ce

rcle

: cen

tre, r

àdio

, dià

met

re, c

orda

, ar

c, ta

ngen

t i s

ecto

r circ

ular

. 4.

3.

Cal

cula

per

ímet

re i

àrea

de

la c

ircum

ferè

ncia

i el

cer

cle.

4.

4.

Util

itza

la c

ompo

sici

ó i

la d

esco

mpo

sici

ó pe

r fo

rmar

fig

ures

pla

nes

i co

ssos

geo

mèt

rics

a pa

rtir

d'un

es a

ltres

. 5.

1.

Iden

tific

a i a

nom

ena

políg

ons

en c

onsi

dera

ció

al n

ombr

e de

cos

tats

. 5.

2.

Rec

onei

x i

iden

tific

a po

líedr

es,

pris

mes

, pi

ràm

ides

i e

ls s

eus

elem

ents

bàs

ics:

vèr

texs

, ca

res

i ar

este

s.

5.3.

R

econ

eix

i ide

ntifi

ca c

osso

s ro

dons

: con

, cili

ndre

i es

fera

i el

s se

us e

lem

ents

bàs

ics.

6.

1.

Com

prèn

i de

scriu

situ

acio

ns d

e la

vid

a qu

otid

iana

, i in

terp

reta

i el

abor

a re

pres

enta

cion

s es

paci

als

(pla

ns,

croq

uis

d'iti

nera

ris,

maq

uete

s…),

utili

tzan

t le

s no

cion

s ge

omèt

rique

s bà

siqu

es

(situ

ació

, m

ovim

ent,

para

l·lel

ism

e, p

erpe

ndic

ular

itat,

esca

la, s

imet

ria, p

erím

etre

, sup

erfíc

ie).

6.2.

In

terp

reta

i de

scriu

situ

acio

ns,

mis

satg

es i

fets

de

la v

ida

diàr

ia u

tilitz

ant

el v

ocab

ular

i geo

mèt

ric

adeq

uat:

indi

ca u

na a

dreç

a, e

xplic

a un

reco

rreg

ut, s

'orie

nta

en l'

espa

i. 7.

1.

Res

ol p

robl

emes

geo

mèt

rics

que

impl

iqui

n do

min

i del

s co

ntin

guts

tre

balla

ts,

utili

tzan

t es

tratè

gies

he

urís

tique

s, d

e ra

onam

ent

(cla

ssifi

caci

ó, r

econ

eixe

men

t de

les

rel

acio

ns,

ús d

e co

ntra

exem

ples

), cr

eant

con

ject

ures

, co

nstru

int,

argu

men

tant

, i

pren

ent

deci

sion

s, v

alor

ant-n

e le

s co

nseq

üènc

ies

i la

co

nven

iènc

ia d

e la

sev

a ut

ilitz

ació

. 7.

2.

Ref

lexi

ona

sobr

e el

pro

cés

de re

solu

ció

de p

robl

emes

: rev

isa

les

oper

acio

ns u

tilitz

ades

, les

uni

tats

de

ls re

sulta

ts, c

ompr

ova

i int

erpr

eta

les

solu

cion

s en

el c

onte

xt, i

pro

posa

altr

es m

aner

es d

e re

sold

re'l.


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 5.

Est

adís

tica

i pro

babi

litat

Grà

fics

i par

àmet

res

esta

díst

ics.

R

ecol

lida

i cl

assi

ficac

ió

de

dade

s qu

alita

tives

i qu

antit

ativ

es.

Con

stru

cció

de

ta

ules

de

fre

qüèn

cies

ab

solu

tes

i rel

ativ

es.

Inic

iaci

ó in

tuïti

va

a le

s m

esur

es

de

cent

ralit

zaci

ó: l

a m

itjan

a ar

itmèt

ica,

la

mod

a i e

l ran

g.

Rea

litza

ció

i in

terp

reta

ció

de

gràf

ics

senz

ills:

di

agra

mes

de

ba

rres

, po

ligon

als

i sec

toria

ls.

Anà

lisi c

rític

a de

les

info

rmac

ions

que

es

pres

ente

n m

itjan

çant

gr

àfic

s es

tadí

stic

s.

Car

àcte

r ale

ator

i d'a

lgun

es e

xper

iènc

ies.

In

icia

ció

intu

ïtiva

al

cà

lcul

de

la

pr

obab

ilita

t d'u

n su

ccés

.

1.

Rec

ollir

i

regi

stra

r un

ain

form

ació

qu

antif

icab

le,

utili

tzan

t al

guns

rec

urso

s se

nzill

s de

rep

rese

ntac

ió

gràf

ica:

tau

les

de d

ades

, bl

ocs

de b

arre

s, d

iagr

ames

lin

eals

, i c

omun

icar

la in

form

ació

. 2.

Efe

ctua

r, lle

gir i

inte

rpre

tar r

epre

sent

acio

ns g

ràfiq

ues

d'un

con

junt

de

dade

s re

lativ

es a

l'en

torn

imm

edia

t.

3.

Fer

estim

acio

ns b

asad

es e

n l'e

xper

iènc

ia s

obre

el

resu

ltat

(pos

sibl

e, i

mpo

ssib

le,

segu

r, m

és o

men

ys

prob

able

) de

si

tuac

ions

se

nzill

es

en

les

qual

s in

terv

ingu

i l'a

tzar

i co

mpr

ovar

el r

esul

tat e

smen

tat.

4.

Obs

erva

r i

cons

tata

r qu

e hi

ha

su

cces

sos

impo

ssib

les,

su

cces

sos

que

amb

gaire

bé

tota

se

gure

tat

es p

rodu

eixe

n, o

que

es

repe

teix

en,

i qu

e aq

uest

a re

petic

ió é

s m

és o

men

ys p

roba

ble.

5.

Id

entif

icar

, re

sold

re

prob

lem

es

de

la

vida

qu

otid

iana

, ad

equa

ts

al

seu

nive

ll,

esta

blin

t co

nnex

ions

en

tre

la

real

itat

i le

s m

atem

àtiq

ues

i va

lora

nt

la

utili

tat

dels

co

neix

emen

ts

mat

emàt

ics

adeq

uats

i re

flexi

onan

t sob

re e

l pro

cés

aplic

at p

er a

la

reso

luci

ó de

pro

blem

es.

1.1.

Id

entif

ica

dade

s qu

alita

tives

i qu

antit

ativ

es e

n si

tuac

ions

fam

iliar

s.

2.1.

R

ecul

l i c

lass

ifica

dad

es q

ualit

ativ

es i

quan

titat

ives

, de

situ

acio

ns d

el s

eu e

ntor

n, i

les

utili

tza

per

cons

truir

taul

es d

e fre

qüèn

cies

abs

olut

es i

rela

tives

. 2.

2.

Apl

ica

de m

aner

a in

tuïti

va a

situ

acio

ns fa

mili

ars

les

mes

ures

de

cent

ralit

zaci

ó: la

mitj

ana

aritm

ètic

a,

la m

oda

i el r

ang.

2.

3.

Fa i

int

erpr

eta

gràf

ics

mol

t se

nzill

s: d

iagr

ames

de

barr

es,

polig

onal

s i

sect

oria

ls,

amb

dade

s ob

tingu

des

de s

ituac

ions

mol

t prò

xim

es.

3.1.

Fa

una

anà

lisi

críti

ca a

rgum

enta

da s

obre

les

inf

orm

acio

ns q

ue e

s pr

esen

ten

mitj

ança

nt g

ràfic

s es

tadí

stic

s.

4.1.

Id

entif

ica

situ

acio

ns d

e ca

ràct

er a

leat

ori.

4.2.

Fa

con

ject

ures

i es

timac

ions

sob

re a

lgun

s jo

cs (m

oned

es, d

aus,

car

tes,

lote

ria…

). 5.

1.

Res

ol p

robl

emes

que

impl

iqui

n do

min

i del

s co

ntin

guts

pro

pis

d'es

tadí

stic

a i p

roba

bilit

at,

utili

tzan

t es

tratè

gies

heur

ístiq

ues,

de

ra

onam

ent

(cla

ssifi

caci

ó,

reco

neix

emen

t de

le

s re

laci

ons,

ús

de

co

ntra

exem

ples

), cr

eant

con

ject

ures

, co

nstru

int,

argu

men

tant

, i

pren

ent

deci

sion

s, v

alor

ant-n

e le

s co

nseq

üènc

ies

i la

conv

eniè

ncia

de

la s

eva

utili

tzac

ió.

5.2.

R

efle

xion

a so

bre

el p

rocé

s de

reso

luci

ó de

pro

blem

es: r

evis

a le

s op

erac

ions

util

itzad

es, l

es u

nita

ts

dels

resu

ltats

, com

prov

a i i

nter

pret

a le

s so

luci

ons

en e

l con

text

, pro

posa

altr

es m

aner

es d

e re

sold

re'l.


e) Primera llengua estrangera. El procés de progressiva globalització en el qual, des de la segona meitat del segle

XX, està immers el nostre món, fa que sigui cada vegada més necessari fer front als nous reptes que es deriven de la desaparició gradual de les fronteres que tradicionalment s'establien entre països en el pla econòmic, polític, cultural i social. En aquest sentit, és evident que des de les edats més primerenques l'educació ha de tenir com un dels seus principals objectius dotar els ciutadans d'instruments útils per desenvolupar competències que els permetin adaptar-se adequadament a una nova societat cada vegada més interdependent i global.

L'aprenentatge de llengües estrangeres pren una rellevància especial en aquest pla, atès que la capacitat de comunicació és el primer requisit que ha de complir l'individu per sortir-se'n en un context cada cop més pluricultural i plurilingüe. Així ho han reconegut tots els governs de la Unió Europea, que al llarg dels últims anys han programat actuacions comunitàries diverses en matèria d'educació amb l'objectiu últim de fer possible que cada ciutadà tingui un coneixement pràctic d'almenys dos idiomes a més de la seva llengua materna, i així ho ha reflectit també la normativa espanyola, la qual, de conformitat amb això, atorga a la capacitació per a la comunicació en una o més llengües estrangeres un lloc destacat entre les finalitats a la consecució de les quals està orientat el nostre sistema educatiu actual.

Si és obvi que, a llarg termini, el domini d'una segona llengua incideix positivament en el desenvolupament personal de l'alumnat perquè li permet ampliar de manera significativa les seves possibilitats a l'hora de prosseguir estudis o incorporar-se al mercat laboral, és necessari cridar l'atenció a més sobre les importants repercussions que es poden derivar des del punt de vista cognitiu de l'aprenentatge de llengües estrangeres en edats primerenques. En efecte, nombroses recerques semblen confirmar que l'adquisició en l'etapa de primària de competències comunicatives en una llengua diferent de la materna sol estar associada a una millora dels resultats en altres camps com ara la competència matemàtica, l'expressió plàstica o el domini de la lectoescriptura. S'ha constatat així mateix que l'estudi d'altres llengües afavoreix el desenvolupament de la memòria auditiva i la capacitat d'escoltar, i d'aquesta manera contribueix significativament al desenvolupament de les habilitats de comunicació en tots els aspectes. Finalment, a escala més profunda, hi ha un ampli consens a l'hora d'assenyalar l'efecte beneficiós que exerceix l'aprenentatge d'altres llengües en el desenvolupament d'una sensibilització adequada davant la diversitat de la nostra societat, en l'acceptació de les diferències existents com a factor enriquidor, i en el desenvolupament de la comprensió, la tolerància i la valoració d'altres identitats culturals.

El currículum bàsic per a l'etapa d'educació primària s'estructura al voltant d'activitats de llengua tal com aquestes es descriuen en el Marc comú europeu de referència per a les llengües: comprensió i producció (expressió i interacció) de textos orals i escrits. Els continguts, els criteris i els estàndards estan organitzats en quatre grans blocs que es corresponen amb les activitats de llengua esmentades, eix dels ensenyaments de la matèria. Les relacions existents entre aquests tres elements del currículum bàsic no són unívoques, a causa de la naturalesa especial de l'activitat lingüística. Això suposa que, per a cadascuna de les tasques comunicatives esmentades i descrites en els estàndards, s'ha d'incorporar el conjunt dels continguts recollits per a cada bloc d'activitat respectiu. De la mateixa manera, per avaluar el grau d'adquisició de cadascun dels estàndards d'aprenentatge d'una determinada activitat de llengua, s'han d'aplicar tots i cadascun dels criteris d'avaluació recollits i descrits per a l'activitat corresponent.

En l'etapa d'educació primària s'ha de tenir molt en compte que es parteix d'un nivell competencial bàsic, tant en la interacció comunicativa com en la comprensió i la producció de textos, per la qual cosa és essencial remetre's sempre a contextos familiars per a l'alumnat d'aquesta edat, aprofitant així els coneixements prèviament adquirits i les capacitats i les experiències que té. Partint d'aquest fet, s'ha de fomentar un ús de la llengua contextualitzat, en el marc de situacions comunicatives pròpies d'àmbits diversos i


que permetin un ús de la llengua real i motivador. L'ús del joc, sobretot en els primers anys, i la realització de tasques conjuntes no només són elements essencials per establir adequadament les bases per a l'adquisició d'una llengua, sinó que poden a més contribuir al fet que la matèria, lluny de limitar-se a ser un mer objecte d'estudi, es converteixi a més en un instrument de socialització al servei del grup. A mesura que l'alumnat avanci en edat es poden introduir gradualment explicacions de caràcter més teòric, evolucionant des d'un primer processament de caràcter essencialment semàntic a un processament sintàctic més avançat.


Prim

era

lleng

ua e

stra

nger

a

Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 1.

Com

pren

sió

de te

xtos

ora

ls

Est

ratè

gies

de

com

pren

sió:

- M

obili

tzac

ió d

'info

rmac

ió p

rèvi

a so

bre

tipus

de

tasc

a i t

ema.

- I

dent

ifica

ció

del t

ipus

text

ual,

adap

tant

-hi l

a co

mpr

ensi

ó.

- D

istin

ció

de t

ipus

de

com

pren

sió

(sen

tit g

ener

al,

info

rmac

ió e

ssen

cial

, pu

nts

prin

cipa

ls).

- For

mul

ació

d'h

ipòt

esis

sob

re c

ontin

gut i

con

text

. -

Infe

rènc

ia i

form

ulac

ió d

'hip

òtes

is s

obre

sig

nific

ats

a pa

rtir

de la

com

pren

sió

d'el

emen

ts s

igni

ficat

ius,

ling

üíst

ics

i par

alin

güís

tics.

- R

efor

mul

ació

d'h

ipòt

esis

a p

artir

de

la c

ompr

ensi

ó d'

elem

ents

nou

s.

Asp

ecte

s so

cioc

ultu

rals

i

soci

olin

güís

tics:

co

nven

cion

s so

cial

s,

norm

es

de

corte

sia

i reg

istre

s; c

ostu

ms,

val

ors,

cre

ence

s i a

ctitu

ds; l

leng

uatg

e no

ver

bal.

Fu

ncio

ns c

omun

icat

ives

: - S

alut

acio

ns i

pres

enta

cion

s, d

iscu

lpes

, agr

aïm

ents

, inv

itaci

ons.

- E

xpre

ssió

de

la c

apac

itat,

el g

ust,

la p

refe

rènc

ia, l

'opi

nió,

l'ac

ord

o el

des

acor

d,

el s

entim

ent,

la in

tenc

ió.

- Des

crip

ció

de p

erso

nes,

act

ivita

ts, l

locs

, obj

ecte

s, h

àbits

, pla

ns.

- Nar

raci

ó de

fets

pas

sats

rem

ots

i rec

ents

. - P

etic

ió i

ofer

imen

t d'a

juda

, inf

orm

ació

, ins

trucc

ions

, obj

ecte

s, o

pini

ó, p

erm

ís.

- Est

ablim

ent i

man

teni

men

t de

la c

omun

icac

ió.

Est

ruct

ures

sin

tact

icod

iscu

rsiv

es1 .

Lèxi

c or

al d

'alta

freq

üènc

ia (

rece

pció

) re

latiu

a id

entif

icac

ió p

erso

nal;

habi

tatg

e,

llar

i ent

orn;

act

ivita

ts d

e la

vid

a di

ària

; fa

míli

a i a

mic

s; t

reba

ll i o

cupa

cion

s;

tem

ps ll

iure

, oci

i es

port;

via

tges

i va

canc

es; s

alut

i cu

res

físiq

ues;

edu

caci

ó i

estu

di;

com

pres

i a

ctiv

itats

com

erci

als;

alim

enta

ció

i re

stau

raci

ó; t

rans

port;

lle

ngua

i co

mun

icac

ió; m

edi a

mbi

ent,

clim

a i e

ntor

n na

tura

l; i t

ecno

logi

es d

e la

in

form

ació

i la

com

unic

ació

. P

atro

ns s

onor

s, a

ccen

tual

s, rí

tmic

s i d

'ent

onac

ió.

Iden

tific

ar e

l sen

tit g

ener

al, l

a in

form

ació

ess

enci

al i

els

punt

s pr

inci

pals

en

te

xtos

or

als

mol

t br

eus

i se

nzill

s en

lle

ngua

es

tànd

ard,

am

b es

truct

ures

sim

ples

i lè

xic

d'ús

mol

t fre

qüen

t, ar

ticul

ats

amb

clar

edat

i le

ntam

ent i

tran

smes

os d

e vi

va v

eu o

per

mitj

ans

tècn

ics,

sob

re te

mes

ha

bitu

als

i co

ncre

ts

rela

cion

ats

amb

les

pròp

ies

expe

riènc

ies,

ne

cess

itats

i in

tere

ssos

en

cont

exto

s qu

otid

ians

pre

dict

ible

s o

rela

tius

a àr

ees

de

nece

ssita

t im

med

iata

en

el

s àm

bits

pe

rson

al,

públ

ic

i ed

ucat

iu,

sem

pre

que

les

cond

icio

ns a

cúst

ique

s si

guin

bon

es i

no

dist

orsi

onin

el

mis

satg

e, e

s pu

gui

torn

ar a

esc

olta

r el

que

s'h

a di

t o

dem

anar

con

firm

ació

i d

ispo

si d

e su

port

visu

al o

d'u

na r

efer

ènci

a co

ntex

tual

cla

ra.

Con

èixe

r i s

aber

apl

icar

les

estra

tègi

es b

àsiq

ues

més

ade

quad

es p

er a

la

com

pren

sió

del

sent

it ge

nera

l, la

inf

orm

ació

ess

enci

al o

els

pun

ts

prin

cipa

ls d

el te

xt.

Iden

tific

ar a

spec

tes

soci

ocul

tura

ls i

soc

iolin

güís

tics

bàsi

cs,

conc

rets

i

sign

ifica

tius,

so

bre

la

vida

qu

otid

iana

(h

àbits

, ho

raris

, ac

tivita

ts,

cele

brac

ions

), co

ndic

ions

de

vi

da

(hab

itatg

e,

ento

rn),

rela

cion

s in

terp

erso

nals

(fa

mili

ars,

d'a

mis

tat,

esco

lars

), co

mpo

rtam

ent

(ges

tos

habi

tual

s, ú

s de

la v

eu,

cont

acte

fís

ic)

i con

venc

ions

soc

ials

(no

rmes

de

cor

tesi

a), i

apl

icar

els

con

eixe

men

ts a

dqui

rits

sobr

e aq

uest

s a

una

com

pren

sió

adeq

uada

del

text

. D

istin

gir

la fu

nció

o le

s fu

ncio

ns c

omun

icat

ives

prin

cipa

ls d

el te

xt (

p. e

. un

a de

man

da d

'info

rmac

ió,

una

ordr

e, o

un

ofer

imen

t) i

un r

eper

tori

limita

t de

ls

seus

ex

pone

nts

més

ha

bitu

als,

ai

xí

com

el

s pa

trons

di

scur

sius

bàs

ics

(p.

e. i

nici

i t

anca

men

t co

nver

saci

onal

, o

els

punt

s d'

una

narr

ació

esq

uem

àtic

a).

Rec

onèi

xer

els

sign

ifica

ts m

és c

omun

s as

soci

ats

a le

s es

truct

ures

si

ntàc

tique

s bà

siqu

es p

ròpi

es d

e la

com

unic

ació

ora

l (p.

e.

estru

ctur

a in

terr

ogat

iva

per d

eman

ar in

form

ació

). R

econ

èixe

r un

rep

erto

ri lim

itat

de l

èxic

ora

l d'

alta

fre

qüèn

cia

rela

tiu a

si

tuac

ions

quo

tidia

nes

i tem

es h

abitu

als

i con

cret

s re

laci

onat

s am

b le

s pr

òpie

s ex

periè

ncie

s, n

eces

sita

ts i

inte

ress

os, i

util

itzar

les

indi

caci

ons

del c

onte

xt i

de la

info

rmac

ió c

ontin

guda

en

el te

xt p

er fe

r-se

una

idea

de

ls

sign

ifica

ts

prob

able

s de

pa

raul

es

i ex

pres

sion

s qu

e es

de

scon

eixe

n.

Dis

crim

inar

pat

rons

son

ors,

acc

entu

als,

rítm

ics

i d'

ento

naci

ó bà

sics

i

reco

nèix

er

els

sign

ifica

ts

i le

s in

tenc

ions

co

mun

icat

ives

ge

nera

ls

rela

cion

ats

amb

aque

sts.

Com

prèn

l'es

senc

ial d

'anu

ncis

pub

licita

ris s

obre

pr

oduc

tes

que

li in

tere

ssen

(jo

cs,

ordi

nado

rs,

CD

, etc

.).

Com

prèn

m

issa

tges

i

anun

cis

públ

ics

que

cont

ingu

in i

nstru

ccio

ns,

indi

caci

ons

o un

altr

e tip

us

d'in

form

ació

(p

er

exem

ple,

no

mbr

es,

preu

s, h

orar

is, e

n un

a es

taci

ó o

en u

ns g

rans

m

agat

zem

s).

Ent

én e

l que

se

li di

u en

tran

sacc

ions

hab

itual

s se

nzill

es (

inst

rucc

ions

, in

dica

cion

s, p

etic

ions

, av

isos

). Id

entif

ica

el

tem

a d'

una

conv

ersa

qu

otid

iana

pr

edic

tible

que

té

lloc

en l

a se

va p

resè

ncia

(p

er e

xem

ple,

en

una

botig

a, e

n un

tren

). E

ntén

la

in

form

ació

es

senc

ial

en

conv

erse

s br

eus

i se

nzill

es e

n le

s qu

als

parti

cipa

que

tra

ctin

so

bre

tem

es

fam

iliar

s co

m,

per

exem

ple,

un

m

atei

x,

la

fam

ília,

l'e

scol

a,

el

tem

ps l

liure

, la

des

crip

ció

d'un

obj

ecte

o u

n llo

c.

Com

prèn

les

ide

es p

rinci

pals

de

pres

enta

cion

s se

nzill

es

i be

n es

truct

urad

es

sobr

e te

mes

fa

mili

ars

o de

l se

u in

terè

s (p

er

exem

ple,

m

úsic

a,

espo

rt,

etc.

), se

mpr

e qu

e di

spos

i d'

imat

ges

i il·

lust

raci

ons

i es

par

li de

man

era

lent

a i c

lara

. C

ompr

èn e

l sen

tit g

ener

al i

el q

ue é

s es

senc

ial i

di

stin

geix

els

can

vis

de te

ma

de p

rogr

ames

de

tele

visi

ó o

un a

ltre

mat

eria

l aud

iovi

sual

din

s de

la

se

va

àrea

d'

inte

rès

p.

e.

en

què

s'en

trevi

sten

jo

ves

o pe

rson

atge

s co

negu

ts

sobr

e te

mes

quo

tidia

ns (

per

exem

ple,

el

que

els

agra

da fe

r en

el s

eute

mps

lliu

re) o

en

què

s'in

form

a so

bre

activ

itats

d'o

ci (

teat

re, c

inem

a,

esde

veni

men

t esp

ortiu

, etc

.).


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 2.

Pro

ducc

ió d

e te

xtos

ora

ls: e

xpre

ssió

i in

tera

cció

Est

ratè

gies

de

prod

ucci

ó:

Pla

nific

ació

-

Con

cebr

e el

mis

satg

e am

b cl

ared

at,

dist

ingi

nt-n

e la

idea

o id

ees

prin

cipa

ls i

l'est

ruct

ura

bàsi

ca.

- A

dequ

ar e

l tex

t al d

estin

atar

i, co

ntex

t i c

anal

, apl

ican

t el r

egis

tre i

l'est

ruct

ura

de d

iscu

rs a

dequ

ats

a ca

da c

as.

Exe

cuci

ó -

Exp

ress

ar

el

mis

satg

e am

b cl

ared

at,

cohe

rènc

ia,

estru

ctur

ant-l

o ad

equa

dam

ent i

aju

stan

t-se,

si s

'esc

au, a

ls m

odel

s i l

es fó

rmul

es d

e ca

da ti

pus

de te

xt.

- R

eaju

star

la

tasc

a (e

mpr

endr

e un

a ve

rsió

més

mod

esta

de

la t

asca

) o

el

mis

satg

e (fe

r con

cess

ions

en

el q

ue re

alm

ent l

i agr

adar

ia e

xpre

ssar

), de

spré

s de

val

orar

les

dific

ulta

ts i

els

recu

rsos

dis

poni

bles

. -

Rec

olza

r-se

en

els

cone

ixem

ents

pre

vis

i tre

ure'

n el

màx

im p

artit

(ut

ilitz

ar

lleng

uatg

e ‘p

refa

bric

at’,

etc.

). -

Com

pens

ar l

es c

arèn

cies

lin

güís

tique

s m

itjan

çant

pro

cedi

men

ts l

ingü

ístic

s,

para

lingü

ístic

s o

para

text

uals

: Li

ngüí

stic

s - M

odifi

car p

arau

les

de s

igni

ficat

sem

blan

t. - D

efin

ir o

para

frase

jar u

n te

rme

o ex

pres

sió.

P

aral

ingü

ístic

s i p

arat

extu

als

- Dem

anar

aju

da.

- A

ssen

yala

r ob

ject

es,

usar

dí

ctic

s o

efec

tuar

ac

cion

s qu

e ac

lare

ixen

el

si

gnifi

cat.

- U

sar

lleng

uatg

e co

rpor

al c

ultu

ralm

ent

perti

nent

(ge

stos

, ex

pres

sion

s fa

cial

s,

post

ures

, con

tact

e vi

sual

o c

orpo

ral,

prox

èmic

a).

- Usa

r son

s ex

tralin

güís

tics

i qua

litat

s pr

osòd

ique

s co

nven

cion

als.

A

spec

tes

soci

ocul

tura

ls

i so

ciol

ingü

ístic

s:

conv

enci

ons

soci

als,

no

rmes

de

co

rtesi

a i r

egis

tres;

cos

tum

s, v

alor

s, c

reen

ces

i act

ituds

; lle

ngua

tge

no v

erba

l.

Func

ions

com

unic

ativ

es:

- Sal

utac

ions

i pr

esen

taci

ons,

dis

culp

es, a

graï

men

ts, i

nvita

cion

s.

- Exp

ress

ió d

e la

cap

acita

t, el

gus

t, la

pre

ferè

ncia

, l'o

pini

ó, l'

acor

d o

el d

esac

ord,

el

sen

timen

t, la

inte

nció

. - D

escr

ipci

ó de

per

sone

s, a

ctiv

itats

, llo

cs, o

bjec

tes,

hàb

its, p

lans

. - N

arra

ció

de fe

ts p

assa

ts re

mot

s i r

ecen

ts.

- Pet

ició

i of

erim

ent d

'aju

da, i

nfor

mac

ió, i

nstru

ccio

ns, o

bjec

tes,

opi

nió,

per

mís

. - E

stab

limen

t i m

ante

nim

ent d

e la

com

unic

ació

. E

stru

ctur

es s

inta

ctic

odis

curs

ives

.1 Lè

xic

oral

d'a

lta fr

eqüè

ncia

(pro

ducc

ió) r

elat

iu a

iden

tific

ació

per

sona

l; ha

bita

tge,

lla

r i e

ntor

n; a

ctiv

itats

de

la v

ida

diàr

ia;

fam

ília

i am

ics;

tre

ball

i ocu

paci

ons;

te

mps

lliu

re, o

ci i

espo

rt; v

iatg

es i

vaca

nces

; sal

ut i

cure

s fís

ique

s; e

duca

ció

i es

tudi

; co

mpr

es i

act

ivita

ts c

omer

cial

s; a

limen

taci

ó i

rest

aura

ció;

tra

nspo

rt;

lleng

ua i

com

unic

ació

; med

i am

bien

t, cl

ima

i ent

orn

natu

ral;

i tec

nolo

gies

de

la

info

rmac

ió i

la c

omun

icac

ió.

Pat

rons

son

ors,

acc

entu

als,

rítm

ics

i d'e

nton

ació

.

Par

ticip

ar d

e m

aner

a si

mpl

e i c

ompr

ensi

ble

en c

onve

rses

mol

t bre

us q

ue

requ

erei

xin

un i

nter

canv

i di

rect

e d'

info

rmac

ió e

n àr

ees

de n

eces

sita

t im

med

iata

o s

obre

tem

es m

olt f

amili

ars

(un

mat

eix,

l'en

torn

imm

edia

t, pe

rson

es, l

locs

, obj

ecte

s i a

ctiv

itats

, gus

tos

i opi

nion

s), e

n un

reg

istre

ne

utre

o i

nfor

mal

, ut

ilitz

ant

expr

essi

ons

i fra

ses

senz

illes

i d

'ús

mol

t fre

qüen

t, no

rmal

men

t aï

llade

s o

enlla

çade

s am

b co

nnec

tors

bàs

ics,

en

cara

que

a v

egad

es l

a pr

onun

ciac

ió n

o si

gui

mol

t cl

ara,

sig

uin

evid

ents

le

s pa

uses

i

titub

ejos

i

sigu

i ne

cess

ària

la

re

petic

ió,

la

parà

frasi

i la

coo

pera

ció

de l'

inte

rlocu

tor p

er m

ante

nir l

a co

mun

icac

ió.

Con

èixe

r i s

aber

apl

icar

les

estra

tègi

es b

àsiq

ues

per p

rodu

ir te

xtos

ora

ls

mon

ològ

ics

o di

alòg

ics

mol

t bre

us i

senz

ills,

util

itzan

t, p.

e.,

fórm

ules

i lle

ngua

tge

pref

abric

at o

exp

ress

ions

mem

oritz

ades

, o

refo

rçan

t am

b ge

stos

el q

ue e

s vo

l exp

ress

ar.

Con

èixe

r as

pect

es s

ocio

cultu

rals

i s

ocio

lingü

ístic

s bà

sics

, co

ncre

ts i

si

gnifi

catiu

s, i

aplic

ar e

ls c

onei

xem

ents

adq

uirit

s so

bre

aque

sts

a un

a pr

oduc

ció

oral

ad

equa

da

al

cont

ext,

resp

ecta

nt

les

conv

enci

ons

com

unic

ativ

es m

és e

lem

enta

ls.

Com

plir

la fu

nció

com

unic

ativ

a pr

inci

pal d

el te

xt (

p. e

. una

felic

itaci

ó, u

n in

terc

anvi

d'in

form

ació

, o

un o

ferim

ent),

util

itzan

t un

rep

erto

ri lim

itat

dels

seu

s ex

pone

nts

més

freq

üent

s i d

e pa

trons

dis

curs

ius

bàsi

cs (p

. e.

salu

taci

ons

per

a in

ici i

com

iat p

er a

tanc

amen

t con

vers

acio

nal,

o un

a na

rrac

ió e

sque

màt

ica

dese

nvol

upad

a en

pun

ts).

Man

ejar

est

ruct

ures

sin

tàct

ique

s bà

siqu

es (

p. e

. en

llaça

r pa

raul

es o

gr

ups

de p

arau

les

amb

conn

ecto

rs b

àsic

s co

m “

i”, “

llavo

rs”,

“per

ò”,

“per

què”

), en

cara

que

se

segu

eixi

n co

met

ent e

rror

s bà

sics

de

man

era

sist

emàt

ica,

p. e

., en

tem

ps v

erba

ls o

en

la c

onco

rdan

ça.

Con

èixe

r i

utili

tzar

un

repe

rtori

limita

t de

lèx

ic o

ral

d'al

ta f

reqü

ènci

a re

latiu

a s

ituac

ions

quo

tidia

nes

i tem

es h

abitu

als

i con

cret

s re

laci

onat

s am

b el

s pr

opis

inte

ress

os, e

xper

iènc

ies

i nec

essi

tats

. A

rticu

lar,

en

gene

ral

de

man

era

com

pren

sibl

e pe

rò

amb

evid

ent

influ

ènci

a de

la p

rimer

a o

altre

s lle

ngüe

s, u

n re

perto

ri m

olt

limita

t de

pa

trons

son

ors,

acc

entu

als,

rítm

ics

i d'e

nton

ació

bàs

ics,

ada

ptan

t-los

a

la fu

nció

com

unic

ativ

a qu

e es

vol

por

tar a

term

e.

Fer-

se e

nten

dre

en i

nter

venc

ions

bre

us i

sen

zille

s, e

ncar

a qu

e si

guin

ev

iden

ts

i fre

qüen

ts

els

titub

ejos

in

icia

ls,

les

vaci

l·lac

ions

, le

s re

petic

ions

i le

s pa

uses

per

org

anitz

ar, c

orre

gir

o re

form

ular

el q

ue e

s vo

l dir.

In

tera

ctua

r de

man

era

mol

t bà

sica

, ut

ilitz

ant

tècn

ique

s m

olt

sim

ples

, lin

güís

tique

s o

no v

erba

ls (

p. e

. ge

stos

o c

onta

cte

físic

) pe

r in

icia

r, m

ante

nir o

con

clou

re u

na c

onve

rsa

breu

.

Fa p

rese

ntac

ions

bre

us i

sen

zille

s, p

rèvi

amen

t pr

epar

ades

i

assa

jade

s,

sobr

e te

mes

qu

otid

ians

o d

el s

eu i

nter

ès (

pres

enta

r-se

i

pres

enta

r al

tres

pers

ones

; do

nar

info

rmac

ió

bàsi

ca s

obre

si m

atei

x, la

sev

a fa

míli

a i l

a se

va

clas

se; i

ndic

ar le

s se

ves

afic

ions

i in

tere

ssos

i le

s pr

inci

pals

ac

tivita

ts

del

seu

dia

a di

a;

desc

riure

bre

umen

t i

de m

aner

a se

nzill

a la

se

va h

abita

ció,

el s

eu m

enú

pref

erit,

l'as

pect

e ex

terio

r d'u

na p

erso

na, o

un

obje

cte;

pre

sent

ar

un te

ma

que

li in

tere

ssi (

el s

eu g

rup

de m

úsic

a pr

efer

it);

dir

el q

ue l

i ag

rada

i n

o li

agra

da i

do

nar

la

seva

op

inió

us

ant

estru

ctur

es

senz

illes

).

Se'

n su

rt en

tra

nsac

cion

s qu

otid

iane

s (p

. e.

de

man

ar

un

prod

ucte

en

un

a te

nda

i pr

egun

tar-

ne e

l pre

u).

Par

ticip

a en

con

vers

es c

ara

a ca

ra o

per

mitj

ans

tècn

ics

(telè

fon,

S

kype

) en

le

s qu

als

s'es

tabl

eix

cont

acte

soc

ial

(don

ar l

es g

ràci

es,

salu

dar,

acom

iada

r-se

, ad

reça

r-se

a

algú

, de

man

ar d

iscu

lpes

, pr

esen

tar-

se,

inte

ress

ar-

se p

er l'

esta

t d'a

lgú,

felic

itar a

lgú)

, s'in

terc

anvi

a in

form

ació

per

sona

l i

sobr

e af

ers

quot

idia

ns,

s'ex

pres

sen

sent

imen

ts,

s'of

erei

x al

guna

cos

a a

algú

, es

de

man

a pr

esta

da

algu

na

cosa

, qu

eda

amb

amic

s o

es d

onen

inst

rucc

ions

(p.

e.

co

m

s'ar

riba

a un

llo

c am

b aj

uda

d'un

pl

ànol

). P

artic

ipa

en

una

entre

vist

a,

p.

e.

mèd

ica

anom

enan

t pa

rts d

el c

os p

er in

dica

r qu

è li

fa

mal

.


Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 3.

Com

pren

sió

de te

xtos

esc

rits

Est

ratè

gies

de

com

pren

sió:

- M

obili

tzac

ió d

'info

rmac

ió p

rèvi

a so

bre

tipus

de

tasc

a i t

ema.

- I

dent

ifica

ció

del t

ipus

text

ual,

adap

tant

-ne

la c

ompr

ensi

ó.

- D

istin

ció

de t

ipus

de

com

pren

sió

(sen

tit g

ener

al,

info

rmac

ió e

ssen

cial

, pu

nts

prin

cipa

ls).

- For

mul

ació

d'h

ipòt

esis

sob

re c

ontin

gut i

con

text

. -

Infe

rènc

ia

i fo

rmul

ació

d'

hipò

tesi

s so

bre

sign

ifica

ts

a pa

rtir

de

la

com

pren

sió

d'el

emen

ts s

igni

ficat

ius,

ling

üíst

ics

i par

alin

güís

tics.

- R

efor

mul

ació

d'h

ipòt

esis

a p

artir

de

la c

ompr

ensi

ó d'

elem

ents

nou

s.

Asp

ecte

s so

cioc

ultu

rals

i so

ciol

ingü

ístic

s: c

onve

ncio

ns s

ocia

ls,

norm

es d

e co

rtesi

a i

regi

stre

s; c

ostu

ms,

val

ors,

cre

ence

s i

actit

uds;

lle

ngua

tge

no

verb

al.

Func

ions

com

unic

ativ

es:

- Sal

utac

ions

i pr

esen

taci

ons,

dis

culp

es, a

graï

men

ts, i

nvita

cion

s.

- E

xpre

ssió

de

la c

apac

itat,

el g

ust,

la p

refe

rènc

ia,

l'opi

nió,

l'a

cord

o e

l de

saco

rd, e

l sen

timen

t, la

inte

nció

. - D

escr

ipci

ó de

per

sone

s, a

ctiv

itats

, llo

cs, o

bjec

tes,

hàb

its, p

lans

. - N

arra

ció

de fe

ts p

assa

ts re

mot

s i r

ecen

ts.

- P

etic

ió i

ofe

rimen

t d'

ajud

a, i

nfor

mac

ió,

inst

rucc

ions

, ob

ject

es,

opin

ió,

perm

ís.

- Est

ablim

ent i

man

teni

men

t de

la c

omun

icac

ió.

Est

ruct

ures

sin

tact

icod

iscu

rsiv

es1 .

Lèxi

c es

crit

d'al

ta f

reqü

ènci

a (r

ecep

ció)

rel

atiu

a i

dent

ifica

ció

pers

onal

; ha

bita

tge,

llar

i en

torn

; act

ivita

ts d

e la

vid

a di

ària

; fam

ília

i am

ics;

treb

all i

oc

upac

ions

; te

mps

lliu

re,

oci

i es

port;

via

tges

i v

acan

ces;

sal

ut i

cur

es

físiq

ues;

edu

caci

ó i e

stud

i; co

mpr

es i

activ

itats

com

erci

als;

alim

enta

ció

i re

stau

raci

ó; tr

ansp

ort;

lleng

ua i

com

unic

ació

; med

i am

bien

t, cl

ima

i ent

orn

natu

ral;

i tec

nolo

gies

de

la in

form

ació

i la

com

unic

ació

. P

atro

ns g

ràfic

s i c

onve

ncio

ns o

rtogr

àfiq

ues.

Iden

tific

ar

el

tem

a,

el

sent

it ge

nera

l, le

s id

ees

prin

cipa

ls

i la

in

form

ació

esp

ecífi

ca e

n te

xtos

, ta

nt e

n fo

rmat

im

près

com

en

supo

rt di

gita

l, m

olt b

reus

i se

nzill

s, e

n lle

ngua

est

ànda

rd i

amb

un

lèxi

c d'

alta

fre

qüèn

cia,

i en

els

qua

ls e

l tem

a tra

ctat

i el

tip

us d

e te

xt s

igui

n m

olt

fam

iliar

s, q

uotid

ians

o d

e ne

cess

itat

imm

edia

ta,

sem

pre

que

es p

ugui

rel

legi

r el

que

no

s'ha

ent

ès,

es p

ugui

co

nsul

tar u

n di

ccio

nari

i dis

posi

de

supo

rt vi

sual

i co

ntex

tual

. C

onèi

xer

i sa

ber

aplic

ar l

es e

stra

tègi

es b

àsiq

ues

més

ade

quad

es

per a

la c

ompr

ensi

ó de

l sen

tit g

ener

al, l

a in

form

ació

ess

enci

al o

els

pu

nts

prin

cipa

ls d

el te

xt.

Iden

tific

ar a

spec

tes

soci

ocul

tura

ls i

soci

olin

güís

tics

bàsi

cs, c

oncr

ets

i si

gnifi

catiu

s, s

obre

la

vida

quo

tidia

na (

hàbi

ts,

hora

ris,

activ

itats

, ce

lebr

acio

ns),

cond

icio

ns d

e vi

da (

habi

tatg

e, e

ntor

n),

rela

cion

s in

terp

erso

nals

(fam

iliar

s, d

'am

ista

t, es

cola

rs)

i con

venc

ions

soc

ials

(n

orm

es d

e co

rtesi

a),

i ap

licar

els

con

eixe

men

ts a

dqui

rits

sobr

e aq

uest

s a

una

com

pren

sió

adeq

uada

del

text

. D

istin

gir l

a fu

nció

o le

s fu

ncio

ns c

omun

icat

ives

prin

cipa

ls d

el te

xt (p

. e.

una

fel

icita

ció,

una

dem

anda

d'in

form

ació

, o u

n of

erim

ent)

i un

repe

rtori

limita

t de

ls s

eus

expo

nent

s m

és h

abitu

als,

aix

í co

m e

ls

patro

ns d

iscu

rsiu

s bà

sics

(p.

e. i

nici

i ta

ncam

ent d

'una

car

ta o

els

pu

nts

d'un

a de

scrip

ció

esqu

emàt

ica)

. R

econ

èixe

r el

s si

gnifi

cats

més

com

uns

asso

ciat

s a

les

estru

ctur

es

sint

àctiq

ues

bàsi

ques

prò

pies

de

la c

omun

icac

ió e

scrit

a (p

. e.

es

truct

ura

inte

rroga

tiva

per d

eman

dar i

nfor

mac

ió).

Rec

onèi

xer u

n re

perto

ri lim

itat d

e lè

xic

escr

it d'

alta

freq

üènc

ia re

latiu

a

situ

acio

ns q

uotid

iane

s i

tem

es h

abitu

als

i co

ncre

ts r

elac

iona

ts

amb

les

seve

s ex

periè

ncie

s, n

eces

sita

ts i

inte

ress

os,

i inf

erir

del

cont

ext

i de

la

info

rmac

ió c

ontin

guda

en

el t

ext

els

sign

ifica

ts

prob

able

s de

par

aule

s i e

xpre

ssio

ns q

ue e

s de

scon

eixe

n.

Rec

onèi

xer e

ls s

igne

s or

togr

àfic

s bà

sics

(p. e

. pun

t, co

ma)

, aix

í com

sí

mbo

ls d

'ús

freqü

ent

(p.

e. ☺

, @, ₤)

, i i

dent

ifica

r el

s si

gnifi

cats

i le

s in

tenc

ions

com

unic

ativ

es g

ener

als

rela

cion

ats

amb

aque

sts.

Com

prèn

in

stru

ccio

ns,

indi

caci

ons

i in

form

ació

bàs

ica

en n

otes

, rè

tols

i ca

rtells

en

car

rers

, bo

tigue

s, m

itjan

s de

tra

nspo

rt,

cine

mes

, mus

eus,

col

·legi

s, i

altre

s se

rvei

s i

llocs

púb

lics.

C

ompr

èn

info

rmac

ió

esse

ncia

l i

loca

litza

in

form

ació

esp

ecífi

ca e

n m

ater

ial i

nfor

mat

iu

senz

ill co

m a

ra m

enús

, ho

raris

, ca

tàle

gs,

llist

es d

e pr

eus,

anu

ncis

, gui

es te

lefò

niqu

es,

publ

icita

t, fu

llets

tu

rístic

s,

prog

ram

es

cultu

rals

o d

'esd

even

imen

ts, e

tc.

Com

prèn

co

rres

pond

ènci

a br

eu

i se

nzill

a (S

MS

, co

rreus

el

ectrò

nics

, po

stal

s i

targ

etes

) qu

e tra

cti

sobr

e te

mes

fam

iliars

co

m,

per

exem

ple,

un

mat

eix,

la

fam

ília,

l'e

scol

a, e

l te

mps

lliu

re,

la d

escr

ipci

ó d'

un

obje

cte

o un

lloc

, la

indi

caci

ó de

l'ho

ra i

el

lloc

d'un

a ci

ta, e

tc.

Com

prèn

el

que

és e

ssen

cial

i e

ls p

unts

pr

inci

pals

de

notíc

ies

breu

s i

artic

les

de

revi

stes

per

a jo

ves

que

tract

in te

mes

que

li

sigu

in

fam

iliar

s o

sigu

in

del

seu

inte

rès

(esp

orts

, gru

ps m

usic

als,

jocs

d'o

rdin

ador

).

Com

prèn

el

qu

e és

es

senc

ial

d'hi

stòr

ies

breu

s i

ben

estru

ctur

ades

i i

dent

ifica

els

pe

rson

atge

s pr

inci

pals

, se

mpr

e qu

e la

im

atge

i

l'acc

ió

cond

ueix

in

gran

pa

rt de

l'a

rgum

ent

(lect

ures

ad

apta

des,

cò

mic

s,

etc.

).


Blo

c 4.

Pro

ducc

ió d

e te

xtos

esc

rits:

exp

ress

ió i

inte

racc

ió

Est

ratè

gies

de

prod

ucci

ó:

Pla

nific

ació

-

Mob

ilitz

ar i

coor

dina

r le

s pr

òpie

s co

mpe

tènc

ies

gene

rals

i co

mun

icat

ives

am

b la

fin

alita

t de

dur

a t

erm

e la

tas

ca e

ficaç

men

t (r

epas

sar

què

se s

ap s

obre

el

tem

a, q

uè e

s po

t o e

s vo

l dir,

etc

.).

Con

stru

ir, e

n pa

per

o en

sup

ort

elec

tròni

c, t

exto

s m

olt

curts

i s

enzi

lls,

com

post

os d

e fra

ses

sim

ples

aïll

ades

, en

un re

gist

re n

eutre

o in

form

al,

utili

tzan

t am

b co

rrec

ció

raon

able

le

s co

nven

cion

s or

togr

àfiq

ues

bàsi

ques

i el

s pr

inci

pals

sig

nes

de p

untu

ació

, pe

r pa

rlar

de s

i mat

eix,

de

l seu

ent

orn

més

imm

edia

t i d

'asp

ecte

s de

la s

eva

vida

quo

tidia

na,

en s

ituac

ions

fam

iliar

s i p

redi

ctib

les.

Com

plet

a un

form

ular

i bre

u o

una

fitxa

am

b le

s se

ves

dade

s pe

rson

als

(per

ex

empl

e,

per

regi

stra

r-se

a l

es x

arxe

s so

cial

s, p

er o

brir

un

com

pte

de c

orre

u el

ectrò

nic,

etc

.).

- Lo

calit

zar

i us

ar a

dequ

adam

ent

recu

rsos

lin

güís

tics

o te

màt

ics

(ús

d'un

di

ccio

nari

o gr

amàt

ica,

obt

enci

ó d'

ajud

a, e

tc.).

E

xecu

ció

- Exp

ress

ar e

l mis

satg

e am

b cl

ared

at a

just

ant-s

e al

s m

odel

s i f

órm

ules

de

cada

tip

us d

e te

xt.

- R

eaju

star

la

tasc

a (e

mpr

endr

e un

a ve

rsió

més

mod

esta

de

la t

asca

) o

el

mis

satg

e (fe

r con

cess

ions

en

el q

ue re

alm

ent l

i agr

adar

ia e

xpre

ssar

), de

spré

s de

val

orar

les

dific

ulta

ts i

els

recu

rsos

dis

poni

bles

. -

Rec

olza

r-se

en

els

cone

ixem

ents

pre

vis

i tre

ure'

n el

màx

im p

artit

(ut

ilitz

ar

lleng

uatg

e ‘p

refa

bric

at’,

etc.

). A

spec

tes

soci

ocul

tura

ls

i so

ciol

ingü

ístic

s:

conv

enci

ons

soci

als,

no

rmes

de

co

rtesi

a i r

egis

tres;

cos

tum

s, v

alor

s, c

reen

ces

i act

ituds

; lle

ngua

tge

no v

erba

l.

Func

ions

com

unic

ativ

es:

- Sal

utac

ions

i pr

esen

taci

ons,

dis

culp

es, a

graï

men

ts, i

nvita

cion

s.

- Exp

ress

ió d

e la

cap

acita

t, el

gus

t, la

pre

ferè

ncia

, l'o

pini

ó, l'

acor

d o

el d

esac

ord,

el

sen

timen

t, la

inte

nció

. - D

escr

ipci

ó de

per

sone

s, a

ctiv

itats

, llo

cs, o

bjec

tes,

hàb

its, p

lans

. - N

arra

ció

de fe

ts p

assa

ts re

mot

s i r

ecen

ts.

- Pet

ició

i of

erim

ent d

'aju

da, i

nfor

mac

ió, i

nstru

ccio

ns, o

bjec

tes,

opi

nió,

per

mís

. - E

stab

limen

t i m

ante

nim

ent d

e la

com

unic

ació

.

Est

ruct

ures

sin

tact

icod

iscu

rsiv

es. 1

Lèxi

c es

crit

d'al

ta

freqü

ènci

a (p

rodu

cció

) re

latiu

a

iden

tific

ació

pe

rson

al;

habi

tatg

e, l

lar

i en

torn

; ac

tivita

ts d

e la

vid

a di

ària

; fa

míli

a i

amic

s; t

reba

ll i

ocup

acio

ns; t

emps

lliu

re, o

ci i

espo

rt; v

iatg

es i

vaca

nces

; sal

ut i

cure

s fís

ique

s;

educ

ació

i e

stud

i; co

mpr

es i

act

ivita

ts c

omer

cial

s; a

limen

taci

ó i

rest

aura

ció;

tra

nspo

rt; l

leng

ua i

com

unic

ació

; m

edi

ambi

ent,

clim

a i

ento

rn n

atur

al;

i te

cnol

ogie

s de

la in

form

ació

i la

com

unic

ació

. P

atro

ns g

ràfic

s i c

onve

ncio

ns o

rtogr

àfiq

ues.

Con

èixe

r i a

plic

ar le

s es

tratè

gies

bàs

ique

s pe

r pro

duir

text

os e

scrit

s m

olt

breu

s i s

enzi

lls,

p. e

. co

pian

t pa

raul

es i

frase

s m

olt

usua

ls p

er d

ur a

te

rme

les

func

ions

com

unic

ativ

es q

ue e

s pe

rseg

ueix

en.

Con

èixe

r as

pect

es s

ocio

cultu

rals

i s

ocio

lingü

ístic

s bà

sics

con

cret

s i

sign

ifica

tius

(p.

e. l

es c

onve

ncio

ns s

obre

l'in

ici

i el

tan

cam

ent

d'un

a ca

rta a

per

sone

s co

negu

des)

i ap

licar

els

con

eixe

men

ts a

dqui

rits

sobr

e aq

uest

s a

una

prod

ucci

ó es

crita

ade

quad

aal

con

text

, re

spec

tant

les

no

rmes

de

corte

sia

bàsi

ques

. C

ompl

ir la

fu

nció

co

mun

icat

iva

prin

cipa

l de

l te

xt

escr

it (p

. e.

un

a fe

licita

ció,

un

inte

rcan

vi d

'info

rmac

ió,

o un

ofe

rimen

t), u

tilitz

ant

un

repe

rtori

limita

t de

ls

seus

ex

pone

nts

més

fre

qüen

ts

i de

pa

trons

di

scur

sius

bàs

ics

(p. e

. sal

utac

ions

per

a in

ici i

com

iat p

er a

tanc

amen

t d'

una

carta

, o u

na n

arra

ció

esqu

emàt

ica

dese

nvol

upad

a en

pun

ts).

Man

ejar

est

ruct

ures

sin

tàct

ique

s bà

siqu

es (

p. e

. en

llaça

r pa

raul

es o

gr

ups

de p

arau

les

amb

conn

ecto

rs b

àsic

s co

m “

i”, “

llavo

rs”,

“per

ò”,

“per

què”

), en

cara

que

se

segu

eixi

n co

met

ent e

rror

s bà

sics

de

man

era

sist

emàt

ica,

p. e

., en

tem

ps v

erba

ls o

en

la c

onco

rdan

ça.

Con

èixe

r i

utili

tzar

un

repe

rtori

limita

t de

lèx

ic e

scrit

d'a

lta f

reqü

ènci

a re

latiu

a s

ituac

ions

quo

tidia

nes

i tem

es h

abitu

als

i con

cret

s re

laci

onat

s am

b el

s pr

opis

inte

ress

os, e

xper

iènc

ies

i nec

essi

tats

. A

plic

ar p

atro

ns g

ràfic

s i c

onve

ncio

ns o

rtogr

àfiq

ues

bàsi

ques

per

esc

riure

am

b co

rrec

ció

raon

able

pa

raul

es

o fra

ses

curte

s qu

e s'

utili

tzen

no

rmal

men

t qua

n es

par

la, p

erò

no n

eces

sària

men

t am

b un

a or

togr

afia

to

talm

ent n

orm

alitz

ada.

Esc

riu c

orre

spon

dènc

ia p

erso

nal

breu

i s

impl

e (m

issa

tges

, no

tes,

po

stal

s,

corr

eus,

xa

ts

o S

MS

) en

la q

ual d

óna

les

gràc

ies,

felic

ita a

lgú,

fa

una

invi

taci

ó, d

óna

inst

rucc

ions

, o

parla

de

si m

atei

x i

del

seu

ento

rn i

mm

edia

t (fa

míli

a,

amic

s,

afic

ions

, ac

tivita

ts

quot

idia

nes,

ob

ject

es,

llocs

) i

fa

preg

unte

s re

lativ

es

a aq

uest

s te

mes

.

1 C

ontin

guts

sin

tact

icod

iscu

rsiu

s pe

r idi

omes

:

Alem

any

Fran

cès

Angl

ès

Italià

Po

rtugu

ès

- E

xpre

ssió

de

re

laci

ons

lògi

ques

: co

njun

ció

(und

); di

sjun

ció

(ode

r);

opos

ició

(ab

er);

caus

a (w

eil);

fin

alita

t (u

m

- In

finiti

v,

z.

b.

Ich

habe

es

ge

mac

ht u

m ih

r zu

helfe

n); c

ompa

raci

ó (s

o A

dj. w

ie; k

lein

er (a

ls);

der g

rößt

e)

- R

elac

ions

tem

pora

ls (

wen

n; b

evor

; na

chde

m).

- A

firm

ació

(a

ffirm

ativ

en

Sät

zen;

Ja

(+

affir

mat

ive

Zeic

hen)

- E

xpre

ssió

de

re

laci

ons

lògi

ques

: co

njun

ció

(et);

di

sjun

ció

(ou)

; op

osic

ió

(mai

s); c

ausa

(par

ce q

ue);

final

itat (

pour

+

Inf.)

; com

para

ció

(aus

si/p

lus/

moi

ns q

ue).

- R

elac

ions

te

mpo

rals

(q

uand

, d'

abor

d,

ensu

ite, a

près

). -

Exc

lam

ació

(o

rtogr

afia

, co

rba

ento

nativ

a).

-E

xpre

ssió

de

rela

cion

s lò

giqu

es:

conj

unci

ó (a

nd);

disj

unci

ó (o

r);

opos

ició

(b

ut);

caus

a (b

ecau

se);

final

itat (

to -

infin

itive

, e. g

. I d

id it

to

help

her

); co

mpa

raci

ó (a

s A

dj.

as;

smal

ler (

than

); th

e bi

gges

t).

- Rel

acio

ns te

mpo

rals

(whe

n; b

efor

e;

afte

r).

- A

firm

ació

(a

ffirm

ativ

e se

nten

ces;

Y

es (+

tag)

)

- E

xpre

ssió

de

re

laci

ons

lògi

ques

: co

njun

ció

(e);

disj

unci

ó (o

); op

osic

ió (

ma)

; ca

usa

(per

ché)

; fin

alita

t (p

er/a

+ In

f.);

cond

ició

(se

); co

mpa

raci

ó (p

iù (

di);

com

e;

il pi

ù gr

ande

). -

Rel

acio

ns

tem

pora

ls

(qua

ndo,

pr

ima,

do

po).

- In

terro

gaci

ó (to

tali;

par

zial

i int

rodo

tte d

a co

me,

dov

e, q

uand

o, p

erch

é, q

uant

o, c

hi,

che,

cos

a, c

he c

osa,

qua

le).

-E

xpre

ssió

de

re

laci

ons

lògi

ques

: co

njun

ció

(e);

disj

unci

ó (o

u);

opos

ició

(m

as);

caus

a (p

orqu

e);

final

itat

( par

a +

Inf.)

; co

mpa

raci

ó (m

ais/

men

os

(do)

qu

e…; m

aior

…; g

rau

do a

dj. e

do

adv.

). - R

elac

ions

tem

pora

ls (q

uand

o; a

ntes

/ de

pois

de

+ In

f.).

- A

firm

ació

(s

ente

nças

de

clar

ativ

as

afirm

ativ

as;

sim

+

frase

( p

. e.

S

im,

tenh

o trê

s.).

Con

tingu

ts

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es


Alem

any

Fran

cès

Angl

ès

Italià

Po

rtugu

ès

- E

xcla

mac

ió (

Wel

ch +

Nom

en,

z. b

. W

elch

un

erw

arte

te

Übe

rras

chun

g!;

Wie

+ A

dj.,

z. b

. W

ie g

ut!;

Aus

rufe

S

ätze

n, e

. g .

Das

ist t

euer

! ).

- N

egac

ió (

nega

tive

Sät

ze m

it ni

cht,

nie,

nic

ht (

Adj

ektiv

), ni

eman

d, n

icht

s;

Nei

n (+

neg

ativ

e Ze

iche

n)

- In

terro

gaci

ó (F

rage

sätz

e un

d ei

nfac

he F

rage

wör

ter)

. - E

xpre

ssió

del

tem

ps: p

assa

t (P

erfe

kt,

Prä

terit

um);

pres

ent

(Prä

sens

); fu

tur

(wer

den)

. -

Exp

ress

ió

de

l'asp

ecte

: pu

ntua

l (P

erfe

kt);

dura

tiu

(Prä

sens

un

d P

räte

ritum

); ha

bitu

al

(+

Adv

, z.

b.

im

mer

, je

den

Tag)

; in

coat

iu

(beg

inne

n zu

–e

n);

term

inat

iu

(auf

höre

n zu

–en

). -

Exp

ress

ió d

e la

mod

alita

t: fa

ctua

litat

(A

ussa

gesä

tzen

); ca

paci

tat

(mög

en);

poss

ibili

tat

(kön

nen)

; ne

cess

itat

(sol

len;

müs

sen)

; ob

ligac

ió (

müs

sen;

Im

pera

tiv);

perm

ís (

könn

en;

dürfe

n);

inte

nció

(wer

den

-en;

wol

len)

. -

Exp

ress

ió d

e l'e

xist

ènci

a (é

s gi

bt);

l'ent

itat

(Nom

en

und

Pro

nom

en,

Arti

kelw

örte

r, D

emon

stra

tivar

tikel

n);

la q

ualit

at ((

sehr

+) A

dj).

- E

xpre

ssió

de

la

qu

antit

at

(sin

gula

r/plu

ral;

Kar

dina

lzah

len

bis

auf v

ier

Ziffe

rn; O

rdin

alza

hlen

bis

auf

hu

nder

tste

r. Q

uant

ität:

alle

, vi

ele,

m

anch

e,

eini

ge,

man

cher

lei,

ein

bißc

hen,

m

ehr,

ein

halb

er,

eine

Fl

asch

e/Ta

sse

/ein

Gla

s/S

tück

von

. G

rad:

seh

r, zu

vie

l, ge

nüg

). -

Exp

ress

ió

de

l'esp

ai

(Lok

ale

Prä

posi

tione

n un

d A

dver

bien

B

erei

ch,

Geg

ense

ite,

Lage

, N

ähe,

P

unkt

). -

Exp

ress

ió

del

tem

ps

(Stu

nden

zähl

ung

(z.

b.

vier

tel

vor

acht

); S

tund

ente

ilung

un

d Ja

hrez

eite

n (z

. b.

V

ierte

lstu

nde,

S

omm

er),

und

Aus

druc

k vo

n Ze

it (z

. b.

nun

, je

tz,

mor

gen)

; D

auer

(z.

b.

wäh

rend

dr

ei

Jahr

en);

Vor

zeiti

gkei

t (v

or);

Nac

hzei

tigke

it (n

ach)

; A

ufei

nand

erfo

lge

(Vor

her,

Dav

or);

Gle

ichz

eitig

keit

(zur

se

lben

Ze

it);

Häu

figke

it (z

. b.

m

anch

mal

, am

S

onnt

ags)

. -

Exp

ress

ió

del

mod

e (M

odal

adve

rbie

n, z

. b. l

angs

am, g

ut).

- Neg

ació

(ne.

..pas

, ne.

..jam

ais)

. -

Inte

rrog

ació

: or

togr

afia

; co

rba

ento

nativ

a; m

ots

inte

rrog

atifs

(qu

'est

-ce

que,

qu

i, qu

and,

co

mm

ent,

pour

quoi

, co

mbi

en d

e, o

ù, c

omm

ent,

est-c

e qu

e);

répo

nse:

oui

, non

. -

Exp

ress

ió d

el t

emps

: pr

esen

t; pa

ssat

( p

assé

com

posé

, pas

sé r

écen

t: ve

nir

de

+ In

f.); f

utur

: fut

ur p

roch

e (a

ller +

Inf.)

. - E

xpre

ssió

de

l'asp

ecte

: pun

tual

(phr

ases

si

mpl

es);

dura

tiu (ê

tre e

n tra

in d

e +

Inf.)

. -

Exp

ress

ió

de

la

mod

alita

t: fa

ctua

litat

(p

hras

es

décl

arat

ives

); ca

paci

tat

(pou

voir,

ne

pa

s po

uvoi

r);

poss

ibili

tat/p

roba

bilit

at ((

ne p

as) p

ouvo

ir,

peut

-être

); ne

cess

itat

(avo

ir be

soin

de

qqch

., av

oir

beso

in

de

+ In

f.);

oblig

ació

/pro

hibi

ció

(on

doit/

on n

e pe

ut

pas

+ In

f.);

perm

ís (

est-c

e qu

’on

peut

…

?Je

peux

…

?);

inte

nció

/des

ig

(futu

r pr

oche

, ver

be v

oulo

ir).

- E

xpre

ssió

de

l'exi

stèn

cia

(pre

sent

atiu

s (c

’est

, ce

sont

), il

y a…

); l'e

ntita

t (ar

ticle

s (u

n,

une,

de

s;

le,

la,

l’,

les)

, no

ms,

pr

onom

s su

jets

, pr

onom

s to

niqu

es,

adje

ctifs

dém

onst

ratif

s; l

a qu

alita

t ((t

rès

+) A

dj.);

la p

osse

ssió

(c’e

st à

/ ce

son

t à

+ pr

on. t

óniq

ues)

). -

Exp

ress

ió

de

la

quan

titat

: (s

ingu

lier/p

lurie

l; nu

mér

os

card

inau

x ju

squ'

à 10

0; a

rticl

es p

artit

ifs (

du,

de l

a,

de

l',

des)

; ús

de

«d

e»

en

orac

ions

ne

gativ

es (e

x : j

e n'

ai p

as d

e pa

in);

Adv

. de

quan

titat

i m

esur

es: t

out(-

e), t

ous,

be

auco

up, (

un) p

eu d

e, la

moi

tié d

e, u

ne

bout

eille

/un

verr

e/un

e pi

èce/

une

assi

ette

de

… ;

le

degr

é: t

rès,

bea

ucou

p, t

rop,

as

sez.

-

Exp

ress

ió

de

l'esp

ai

(pré

posi

tions

et

ad

verb

es

de

lieu,

po

sitio

n,

dist

ance

, m

ouve

men

t, di

rect

ion,

pr

oven

ance

, de

stin

atio

n).

- Exp

ress

ió d

el te

mps

: pun

tual

(jou

rs d

e la

se

mai

ne, e

n +

moi

s de

l’an

née,

au

moi

s de

…,

en

/ au

+

sais

ons,

la

da

te);

indi

caci

ons

de

tem

ps

(mai

nten

ant,

aprè

s,

aujo

urd'

hui,

dem

ain,

tô

t, ta

rd);

dura

da

(pen

dant

+

expr

essi

on

de

tem

ps);

ante

riorit

at (

avan

t); p

oste

riorit

at

(apr

ès);

seqü

enci

ació

(d'

abor

d, e

nsui

te);

sim

ulta

neïta

t (qu

and)

; fre

qüèn

cia

(le(s

) +

jour

de

la s

emai

ne).

- E

xpre

ssió

de

l m

ode:

ad

verb

es

de

man

ière

((trè

s) b

ien,

mal

; ave

c +

nom

).

- E

xcla

mac

ió (

Wha

t +

noun

, e.

g.

Wha

t fu

n!;

How

+ A

dj.,

e. g

. H

ow

nice

!; ex

clam

ator

y se

nten

ces,

e. g

. I l

ove

sala

d!).

- N

egac

ió (

nega

tive

sent

ence

s w

ith

not,

neve

r, no

(A

dj.),

no

body

, no

thin

g; N

o (+

neg

ativ

e ta

g)).

- In

terro

gaci

ó (W

h- q

uest

ions

; A

ux.

ques

tions

). -

Exp

ress

ió

del

tem

ps:

pass

at

(sim

ple

past

; pr

esen

t pe

rfect

); pr

esen

t (s

impl

e pr

esen

t);

futu

r (g

oing

to; w

ill).

-E

xpre

ssió

de

l'a

spec

te:

punt

ual

(sim

ple

tens

es);

dura

tiu

( pre

sent

an

d pa

st

cont

inuo

us);

habi

tual

(s

impl

e te

nses

(+

Adv

., e.

g.

al

way

s, e

very

day)

); in

coat

iu (

star

t –i

ng);

term

inat

iu (f

inis

h –i

ng).

-

Exp

ress

ió

de

la

mod

alita

t: fa

ctua

litat

(de

clar

ativ

e se

nten

ces)

; ca

paci

tat

(can

); po

ssib

ilita

t (m

ay);

nece

ssita

t (m

ust;

need

); ob

ligac

ió

(hav

e (g

ot)

to;

impe

rativ

e);

perm

ís

(can

; may

); in

tenc

ió (g

oing

to; w

ill).

- E

xpre

ssió

de

l'e

xist

ènci

a (th

ere

is/a

re);

l'ent

itat

(nou

ns

and

pron

ouns

, ar

ticle

s,

dem

onst

rativ

es);

la q

ualit

at (

(ver

y +)

Adj

.).

-E

xpre

ssió

de

la

qu

antit

at

(sin

gula

r/plu

ral;

card

inal

num

eral

s up

to

four

dig

its;

ordi

nal

num

eral

s up

to

tw

o di

gits

. Q

uant

ity:

all,

man

y, a

lot,

som

e, (a

) few

, (a)

littl

e,

mor

e,

muc

h,

half,

a

bottl

e/cu

p/gl

ass/

piec

e of

. D

egre

e:

very

, too

, eno

ugh)

. -

Exp

ress

ió d

e l'e

spai

(pr

epos

ition

s an

d ad

verb

s of

loc

atio

n, p

ositi

on,

dist

ance

, m

otio

n, d

irect

ion,

orig

in

and

arra

ngem

ent).

-

Exp

ress

ió d

el t

emps

(po

ints

(e.

g.

quar

ter

past

fiv

e);

divi

sion

s (e

. g.

ha

lf an

ho

ur,

sum

mer

), an

d in

dica

tions

(e

. g.

no

w,

tom

orro

w

(mor

ning

)) o

f tim

e; d

urat

ion

(e.

g.

for

two

days

); an

terio

rity

(bef

ore)

; po

ster

iorit

y (a

fter);

se

quen

ce

(firs

t…th

en);

sim

ulta

neou

snes

s (a

t th

e sa

me

time)

; fre

quen

cy (

e. g

. so

met

imes

, on

Sun

days

). -

Exp

ress

ió

del

mod

e (A

dv.

of

man

ner,

e. g

. slo

wly

, wel

l).

- A

firm

ació

(pr

ofor

ma

sì,

frasi

dic

hiar

ativ

e af

ferm

ativ

e).

- N

egac

ió (

prof

orm

a no

, fra

si d

ichi

arat

ive

nega

tive

con

non,

m

ai,

nien

te,

ness

uno/

a).

- E

xcla

mac

ió (

(che

)+

agg.

, p.

es.

Che

be

llo!;

V, p

.es.

Gua

rda!

) - E

xpre

ssió

del

tem

ps: p

rese

nt (p

rese

nte)

; pa

ssat

(im

perfe

tto e

per

fetto

com

post

o);

futu

r (pr

esen

te e

futu

ro).

- E

xpre

ssió

de

l'a

spec

te:

punt

ual

(v.

punt

uali,

p.e

s. p

artir

e); d

urat

iu (

pres

ente

e

impe

rfetto

; st

are

+ ge

rund

io;

cont

inua

re a

+ In

f.); h

abitu

al (

pres

ente

e

impe

rfetto

(+

av

v.

p.es

. se

mpr

e);

inco

atiu

(c

omin

ciar

e a/

iniz

iare

a+

Inf.)

; te

rmin

atiu

(fi

nire

di

+Inf

.; pe

rfetto

co

mpo

sto)

. -

Exp

ress

ió

de

la

mod

alita

t: fa

ctua

litat

(fr

asi

dich

iara

tive

affe

rmat

ive

e ne

gativ

e);

capa

cita

t ((

non)

pot

ere;

(no

n)sa

pere

); po

ssib

ilita

t (p

rese

nte

pote

re;

fors

e (+

pre

sent

e e

futu

ro))

; ne

cess

itat

( pre

sent

e do

vere

; ave

re b

isog

no d

i + N

/ In

f.);

oblig

ació

(p

rese

nte

dove

re;

impe

ratiu

); in

tenc

ió

(pre

sent

e e

cond

izio

nale

sem

plic

e di

ver

bi v

oliti

vi +

N

/ In

f.; fu

tur;

pens

are

di +

Inf.)

. - E

xpre

ssió

de

l'exis

tènc

ia (c

’è; e

cco)

; l'e

ntita

t (n

omi,

pron

omi,

artic

oli

e di

mos

trativ

i); l

a qu

alita

t (m

olto

+ a

gg.;

–iss

imo/

a).

- E

xpre

ssió

de

la

qu

antit

at

(num

ero:

si

ngol

are/

plur

ale;

num

eral

i car

dina

li fin

o a

quat

tro c

ifre

e or

dina

li fin

o a

due

cifre

. Q

uant

ità:

tutto

, m

olto

, po

co,

tropp

o,

tant

o,

un

po’(d

i),

ness

uno/

a,

alcu

ni/e

, ni

ente

, qu

alco

sa,

qual

che,

pi

ù,

men

o,

solo

, un

a ta

zza/

un

bicc

hier

e/

una

botti

glia

/un

pezz

odi

...

Gra

u:

poco

, m

olto

, tro

ppo)

. -

Exp

ress

ió d

e l'e

spai

(pr

epos

izio

ni,

avv.

ed

es

pres

sion

i ch

e in

dica

no

luog

o,

posi

zion

e,

dist

anza

, m

ovim

ento

, di

rezi

one,

orig

ine

e di

spos

izio

ne.

- Exp

ress

ió d

el te

mps

(l’o

ra (p

. es.

le tr

e e

mez

za);

divi

sion

e (p

. es

il

lune

di,

a fe

bbra

io)

e co

lloca

zion

e ne

l te

mpo

(p.

es

. or

a, ie

ri, d

oman

i); d

urat

a (p

. es

. pe

r du

e gi

orni

); an

terio

rità

(prim

a);

post

erio

rità

(dop

o);

cont

empo

rane

ità

(qua

ndo,

dur

ante

); se

quen

za (

prim

a ..

poi

...

dopo

); in

term

itten

za

(qua

lche

vo

lta);

frequ

enza

(p.e

s. d

i sol

ito, m

ai).

- E

xpre

ssió

del

mod

e (a

vver

bi d

i m

odo,

p.

es. l

enta

men

te, b

ene)

.

- In

terro

gaci

ó (q

uem

; (o

) qu

e;

qual

; on

de;

de

quem

; qu

anto

; co

mo;

po

rquê

).

- N

egac

ió

(fras

es

decl

arat

ivas

ne

gativ

as;

Não

(+

Ver

bo c

onju

gado

do

en

unci

ado

ante

rior);

ne

nhum

; ni

ngué

m; n

ada)

. - E

xcla

mac

ió: f

rase

s ex

clam

ativ

es (Q

ue

gela

do tã

o bo

m! T

anto

s ca

rros

!).

- Exp

ress

ió d

el te

mps

: pas

sat (

pret

érito

im

perfe

ito

e pe

rfeito

); pr

esen

t (p

rese

nte)

; fu

tur

(ir +

Inf

.; fu

turo

do

pres

ente

). -

Exp

ress

ió

de

l'asp

ecte

: pu

ntua

l (v

erbo

s nã

o du

rativ

os,

p. e

. na

scer

; pe

rfeito

); du

ratiu

(es

tar

+ ge

rúnd

io);

habi

tual

(p

rese

nte

do

indi

cativ

o (+

A

dv.,

p.

e.

sem

pre;

ge

ralm

ente

); in

coat

iu

(com

ença

r a

+ In

f.);

term

inat

iu (d

eixa

r de

+ In

f.).

-E

xpre

ssió

de

la m

odal

itat:

fact

ualit

at

(sen

tenç

as

decl

arat

ivas

); ca

paci

tat

(pos

so; p

ode;

é c

apaz

de)

; pos

sibi

litat

(p

odia

); ne

cess

itat

(pre

cisa

r (d

e);

nece

ssita

r);

oblig

ació

(te

r de

/que

; de

ver

+ In

f.);

perm

ís (

poss

o; p

odi);

in

tenc

ió (q

uero

; ten

ho d

e; g

osta

va).

- E

xpre

ssió

de

l'exi

stèn

cia

(ter/h

aver

); l'e

ntita

t (s

ubst

antiv

os;

pron

omes

; ar

tigos

; de

mon

stra

tivos

); la

qu

alita

t ((

mui

to +

) Adj

.).

-E

xpre

ssió

de

la

qu

antit

at

(Sin

gula

r/plu

ral;

num

erai

s at

é qu

atro

dí

gito

s,

ordi

nais

at

é do

is

dígi

tos.

Q

uant

idad

e: m

uito

(s);

pouc

o(s)

; tu

do.

Gra

u: m

uito

; tão

). -

Exp

ress

ió

de

l'esp

ai

(exp

ress

ões,

pr

epos

içõe

s e

locu

ções

pre

posi

tivas

de

luga

r e d

e m

ovim

ento

). -

Exp

ress

ió

del

tem

ps

(exp

ress

ões,

pr

epos

içõe

s e

locu

ções

de

te

mpo

(h

oras

(p.

e.

dez

men

os u

m q

uarto

), di

visõ

es (

p. e

. m

eia

hora

; ve

rão)

e

indi

caçõ

es (

p. e

. ag

ora;

am

anhâ

) de

te

mpo

; du

raçã

o ( p

. e.

dur

ante

doi

s di

as);

ante

riorid

ade

(ant

es);

post

erio

ridad

e (d

epoi

s);

seqü

ênci

a (p

rimei

ro…

em

se

guid

a);

sim

ulta

neid

ade

(ao

mes

mo

tem

po);

freqü

ênci

a (p

. e.

às

ve

zes;

ao

s do

min

gos)

. -

Exp

ress

ió

del

mod

e (e

xpre

ssõe

s,

prep

osiç

ões

e lo

cuçõ

es p

repo

sitiv

as

de m

odo;

bem

; mal

; ass

im).


ANNEX II Assignatures específiques

a) Educació artística. Les manifestacions artístiques són aportacions inherents al desenvolupament de la

humanitat: no és possible un estudi complet de la història de la humanitat en el qual no es tingui en compte la presència de l'art en totes les seves possibilitats. D'altra banda, el procés d'aprenentatge en l'ésser humà no pot estar allunyat del desenvolupament de les seves facetes artístiques que li serveixen com un mitjà d'expressió de les seves idees, pensaments i sentiments. De la mateixa manera que ocorre amb altres llenguatges, l'ésser humà utilitza tant el llenguatge plàstic com el musical per comunicar-se amb la resta d'éssers humans.

Des d'aquesta perspectiva, entendre, conèixer i investigar des d'edats primerenques els fonaments dels llenguatges esmentats ha de permetre a l'alumnat el desenvolupament de l'atenció, la percepció, la intel·ligència, la memòria, la imaginació i la creativitat. A més, el coneixement plàstic i musical ha de permetre el gaudi del patrimoni cultural i artístic, atès que es valoren i es respecten les aportacions que s'hi han anat afegint.

Els alumnes i les alumnes són persones del segle XXI i no poden estar allunyats del coneixement de les tecnologies pròpies d'aquest segle; així doncs, també han d'aprendre a utilitzar, de manera responsable, les possibilitats que les tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen per al desenvolupament de les capacitats artístiques en l'alumnat.

L'àrea d'educació artística s'ha dividit en dues parts: l'educació plàstica i l'educació musical, atenent l'estudi dels dos llenguatges esmentats anteriorment. Al seu torn, cadascuna d'aquestes parts se subdivideix en tres blocs, que tot i que estant relacionats entre si mantenen certes diferències amb la resta. No obstant això, en el seu desenvolupament metodològic el docent pot abordar de manera conjunta els diferents blocs.

El primer dels blocs de l'educació plàstica, Educació audiovisual, està referit a l'estudi de la imatge en totes les seves manifestacions, tant visual com audiovisual, en el qual cobren una gran rellevància les aportacions que les tecnologies de la informació i la comunicació efectuen en el món de la imatge. El segon bloc, denominat Educació artística, fa referència al conjunt de conceptes i procediments que tradicionalment han estat associats a l'àrea. L'últim bloc inclou el desenvolupament des del punt de vista gràfic dels sabers adquirits des de l'àrea de matemàtiques en l'apartat de geometria.

L'educació musical també s'ha dividit en tres blocs: el primer referit a l'audició, en el qual l'alumnat ha d'indagar les possibilitats del so; el segon bloc comprèn el desenvolupament d'habilitats per a la interpretació musical; el tercer bloc és el destinat al desenvolupament de capacitats expressives i creatives des del coneixement i la pràctica de la dansa.


Edu

caci

ó ar

tístic

aA

) E

duca

ció

plàs

tica

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 1.

Edu

caci

ó au

diov

isua

l

1.

Dis

tingi

r le

s di

ferè

ncie

s fo

nam

enta

ls e

ntre

les

im

atge

s fix

es i

en

mov

imen

t i

clas

sific

ar-le

s se

guin

t pat

rons

apr

esos

. 2.

A

prox

imar

-se

a la

lect

ura,

l'an

àlis

i i la

inte

rpre

taci

ó de

l'ar

t i le

s im

atge

s fix

es i

en m

ovim

ent e

n el

s se

us c

onte

xtos

cul

tura

ls i

his

tòric

s, c

ompr

endr

e de

man

era

críti

ca e

l se

u si

gnifi

cat

i fu

nció

so

cial

i se

r cap

aç d

'ela

bora

r im

atge

s no

ves

a pa

rtir d

els

cone

ixem

ents

adq

uirit

s.

3.

Util

itzar

les

tec

nolo

gies

de

la i

nfor

mac

ió i

la

com

unic

ació

de

man

era

resp

onsa

ble

per

a la

re

cerc

a, c

reac

ió i

difu

sió

d'im

atge

s fix

es i

en m

ovim

ent.

1.1.

Rec

onei

x le

s im

atge

s fix

es i

en m

ovim

ent e

n el

seu

ent

orn

i les

cla

ssifi

ca.

2.1.

Ana

litza

de

man

era

senz

illa

i util

itzan

t la

term

inol

ogia

ade

quad

a im

atge

s fix

es e

n co

nsid

erac

ió a

la

mid

a, e

l for

mat

, els

ele

men

ts b

àsic

s (p

unts

, rec

tes,

pla

ns, c

olor

s, il

·lum

inac

ió, f

unci

ó…).

2.2.

Con

eix

l'evo

luci

ó de

la fo

togr

afia

del

bla

nc i

negr

e al

col

or, d

e la

foto

graf

ia e

n pa

per a

la d

igita

l, i

valo

ra le

s po

ssib

ilita

ts q

ue h

a pr

opor

cion

at la

tecn

olog

ia.

2.3.

Rec

onei

x el

s di

fere

nts

tem

es d

e la

foto

graf

ia.

2.4.

Fa

foto

graf

ies,

util

itzan

t mitj

ans

tecn

ològ

ics,

i po

ster

iorm

ent a

nalit

za s

i l'e

nqua

dram

ent é

s el

més

ad

equa

t al p

ropò

sit i

nici

al.

2.5.

Ela

bora

car

tells

am

b di

vers

es i

nfor

mac

ions

con

side

rant

els

con

cept

es d

e m

ida,

equ

ilibr

i, pr

opor

ció

i col

or, i

hi a

fege

ix te

xtos

util

itzan

t la

tipog

rafia

més

ade

quad

a a

la s

eva

func

ió.

2.6.

Seq

üenc

ia u

na h

istò

ria e

n di

fere

nts

viny

etes

a le

s qu

als

inco

rpor

a im

atge

s i t

exto

s se

guin

t el

pa

tró d

'un

còm

ic.

2.7.

Rec

onei

x el

cin

ema

d'an

imac

ió c

om u

n gè

nere

del

cin

ema

i com

enta

el p

rocé

s ut

ilitz

at p

er a

la

crea

ció,

el

mun

tatg

e i

ladi

fusi

ó d'

una

pel·l

ícul

a d'

anim

ació

, du

t a

term

e ta

nt a

mb

la t

ècni

ca

tradi

cion

al c

om a

mb

la tè

cnic

a ac

tual

. 2.

8 P

orta

a te

rme

obre

s se

nzill

es d

'ani

mac

ió p

er fa

mili

aritz

ar-s

e am

b el

s co

ncep

tes

elem

enta

ls d

e la

cr

eaci

ó au

diov

isua

l: gu

ió, r

ealit

zaci

ó, m

unta

tge,

so.

3.

1. M

anej

a pr

ogra

mes

inf

orm

àtic

s d'

elab

orac

ió s

enzi

lls i

ret

oc d

'imat

ges

digi

tals

(co

piar

, ta

llar,

enga

nxar

, mod

ifica

r mid

a, c

olor

, bril

lant

or, c

ontra

st…

) que

li s

erve

ixin

per

a la

il·lu

stra

ció

de tr

ebal

ls

amb

text

os.

3.2.

Con

eix

les

cons

eqüè

ncie

s de

la

difu

sió

d'im

atge

s se

nse

el c

onse

ntim

ent

de l

es p

erso

nes

afec

tade

s i e

n re

spec

ta le

s de

cisi

ons.

3.

3. N

o co

nsen

teix

la d

ifusi

ó de

la s

eva

pròp

ia im

atge

qua

n no

con

side

ra a

dequ

ats

els

fins

d'aq

uest

a di

fusi

ó.


Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 2.

Exp

ress

ió a

rtíst

ica

1.

Iden

tific

ar l'

ento

rn p

rope

r i l

'imag

inar

i, i e

xplic

ar a

mb

un ll

engu

atge

plà

stic

ade

quat

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s.

2.

Rep

rese

ntar

de

man

era

pers

onal

ide

es,

acci

ons

i si

tuac

ions

val

ent-s

e de

ls e

lem

ents

que

co

nfig

uren

el l

leng

uatg

e vi

sual

. 3.

R

ealit

zar

prod

ucci

ons

plàs

tique

s se

guin

t pa

utes

ele

men

tals

del

pro

cés

crea

tiu,

expe

rimen

tar,

reco

nèix

er i

dife

renc

iar

l'exp

ress

ivita

t del

s di

fere

nts

mat

eria

ls i

tècn

ique

s pi

ctòr

ique

s i e

scol

lir le

s m

és a

dequ

ades

per

a la

real

itzac

ió d

e l'o

bra

plan

ejad

a.

4.

Util

itzar

rec

urso

s bi

blio

gràf

ics,

del

s m

itjan

s de

com

unic

ació

i d'

Inte

rnet

per

obt

enir

info

rmac

ió

que

li se

rvei

xi p

er p

lani

ficar

i or

gani

tzar

els

pro

cess

os c

reat

ius,

aix

í com

per

con

èixe

r i in

terc

anvi

ar

info

rmac

ions

am

b al

tres

alum

nes.

5.

Im

agin

ar, d

ibui

xar i

ela

bora

r obr

es tr

idim

ensi

onal

s am

b m

ater

ials

dife

rent

s.

6.

Con

èixe

r les

man

ifest

acio

ns a

rtíst

ique

s m

és s

igni

ficat

ives

que

form

en p

art d

el p

atrim

oni a

rtíst

ic i

cultu

ral,

adqu

irir a

ctitu

ds d

e re

spec

te i

valo

raci

ó d'

aque

st p

atrim

oni.

1.1.

Util

itza

el p

unt,

la lí

nia

i el p

la q

uan

repr

esen

ta l'

ento

rn p

rope

r i l'

imag

inar

i. 2.

1. D

istin

geix

i ex

plic

a le

s ca

ract

erís

tique

s de

l col

or, q

uant

a la

sev

a llu

min

osita

t, to

i sa

tura

ció,

i le

s ap

lica

amb

un p

ropò

sit c

oncr

et a

les

seve

s pr

oduc

cion

s.

2.1.

Cla

ssifi

ca i

orde

na e

ls c

olor

s pr

imar

is (m

agen

ta, c

ian

i gro

c) i

secu

ndar

is (v

erd,

vio

leta

i ve

rmel

l) en

el c

ercl

e cr

omàt

ic i

els

utili

tza

amb

sent

it a

les

seve

s ob

res.

2.

2. C

onei

x la

sim

bolo

gia

dels

col

ors

freds

i cà

lids

i apl

ica

els

cone

ixem

ents

esm

enta

ts p

er tr

ansm

etre

di

fere

nts

sens

acio

ns e

n le

s co

mpo

sici

ons

plàs

tique

s qu

e ef

ectu

a.

2.3.

Ana

litza

i c

ompa

ra l

es t

extu

res

natu

rals

i a

rtific

ials

, ai

xí c

om l

es t

extu

res

visu

als

i tà

ctils

i é

s ca

paç

de fe

r tre

balls

artí

stic

s ut

ilitz

ant a

ques

ts c

onei

xem

ents

. 2.

4. O

rgan

itza

l'esp

ai d

e le

s se

ves

prod

ucci

ons

bidi

men

sion

als

utili

tzan

t co

ncep

tes

bàsi

cs d

e co

mpo

sici

ó, e

quili

bri i

pro

porc

ió.

2.5.

Dis

tinge

ix e

l tem

a o

el g

èner

e d'

obre

s pl

àstiq

ues.

3.

1. U

tilitz

a le

s tè

cniq

ues

de d

ibui

x i/o

pic

tòriq

ues

més

ade

quad

es p

er a

les

seve

s cr

eaci

ons,

man

eja

els

mat

eria

ls i

els

inst

rum

ents

de

man

era

adeq

uada

, i té

cur

a de

l mat

eria

l i l'

espa

i d'ú

s.

3.2.

Por

ta a

term

e pr

ojec

tes

en g

rup

resp

ecta

nt le

s id

ees

dels

altr

es i

col·l

abor

ant a

mb

les

tasq

ues

que

se li

hag

in e

ncom

anat

. 3.

3. E

xplic

a am

b la

term

inol

ogia

apr

esa

el p

ropò

sit d

els

seus

treb

alls

i le

s se

ves

cara

cter

ístiq

ues.

4.

1. O

rgan

itza

i pla

neja

el s

eu p

ropi

pro

cés

crea

tiu p

artin

t de

la id

ea, r

ecol

lint i

nfor

mac

ió b

iblio

gràf

ica,

de

ls m

itjan

s de

com

unic

ació

o d

'Inte

rnet

, de

senv

olup

ant-l

a en

esb

osso

s i e

scol

lint

els

que

mill

or

s'ad

eqüe

n al

s se

us p

ropò

sits

en

l'obr

a fin

al,

sens

e ut

ilitz

ar e

lem

ents

est

ereo

tipat

s, i

és c

apaç

de

com

parti

r am

b al

tres

alum

nes

el p

rocé

s i e

l pro

duct

e fin

al o

btin

gut.

5.1.

Con

fecc

iona

obr

es t

ridim

ensi

onal

s am

b di

fere

nts

mat

eria

ls p

lani

fican

t el

pro

cés

i es

colli

nt l

a so

luci

ó m

és a

dequ

ada

als

seus

pro

pòsi

ts e

n la

sev

a pr

oduc

ció

final

. 6.

1. R

econ

eix,

resp

ecta

i va

lora

les

man

ifest

acio

ns a

rtíst

ique

s m

és im

porta

nts

del p

atrim

oni c

ultu

ral i

ar

tístic

esp

anyo

l, es

peci

alm

ent l

es q

ue s

'han

dec

lara

t pat

rimon

i de

la h

uman

itat.

6.2.

Apr

ecia

i ga

udei

x de

les

poss

ibili

tats

que

ofe

reix

en e

ls m

useu

s de

con

èixe

r le

s ob

res

d'ar

t que

s'

hi e

xpos

en.

6.3.

Con

eix

algu

na d

e le

s pr

ofes

sion

s de

ls à

mbi

ts a

rtíst

ics,

s'in

tere

ssa

per

les

cara

cter

ístiq

ues

del

treba

ll de

ls a

rtist

es i

arte

sans

i ga

udei

x co

m a

púb

lic e

n l'o

bser

vaci

ó de

les

seve

s pr

oduc

cion

s.


Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 3.

Dib

uix

geom

ètric

1.

Iden

tific

ar c

once

ptes

geo

mèt

rics

en l

a re

alita

t qu

e en

volta

l'a

lum

ne i

rel

acio

nar-

los

amb

els

conc

epte

s ge

omèt

rics

que

prev

eu l'

àrea

de

mat

emàt

ique

s am

b la

sev

a ap

licac

ió g

ràfic

a.

2.

Inic

iar-

se e

n el

con

eixe

men

t i

man

eig

dels

ins

trum

ents

i m

ater

ials

pro

pis

del

dibu

ix t

ècni

c i

man

ejar

-los

adeq

uada

men

t.

1.1.

Iden

tific

a el

s co

ncep

tes

d'ho

ritzo

ntal

itat i

ver

tical

itat i

els

util

itza

en le

s se

ves

com

posi

cion

s am

b fin

s ex

pres

sius

. 1.

2. T

raça

, util

itzan

t l'e

squa

dra

i el c

arta

bó, r

ecte

s pa

ral·l

eles

i pe

rpen

dicu

lars

. 1.

3. U

tilitz

a el

reg

le c

onsi

dera

nt e

l m

il·lím

etre

com

a u

nita

t de

mes

ura

habi

tual

apl

icad

a al

dib

uix

tècn

ic.

1.4.

Sum

a i r

esta

seg

men

ts u

tilitz

ant e

l reg

le i

el c

ompà

s.

1.5.

Cal

cula

grà

ficam

ent l

a m

edia

triu

d'un

seg

men

t util

itzan

t el r

egle

i el

com

pàs.

1.

6. T

raça

cer

cles

con

eixe

nt e

l rad

i am

b el

com

pàs.

1.

7. D

ivid

eix

la c

ircum

ferè

ncia

en

dues

, tre

s, q

uatre

i si

s pa

rts ig

uals

util

itzan

t els

mat

eria

ls p

ropi

s de

l di

buix

tècn

ic.

1.8.

Apl

ica

la d

ivis

ió d

e la

circ

umfe

rènc

ia a

la

cons

trucc

ió d

'est

relle

s i

elem

ents

flo

rals

als

qua

ls

post

erio

rmen

t apl

ica

el c

olor

. 1.

9. C

ontin

ua s

èrie

s am

b m

otiu

s ge

omèt

rics

(rec

tes

i cor

bes)

util

itzan

t una

qua

dríc

ula

faci

litad

a am

b el

s in

stru

men

ts p

ropi

s de

l dib

uix

tècn

ic.

1.10

. Sum

a i r

esta

ang

les

de 9

0, 6

0, 4

5 i 3

0 gr

aus

utili

tzan

t l'e

squa

dra

i el c

arta

bó.

1.11

. A

nalit

za l

a re

alita

t de

scom

pone

nt-la

en

form

es g

eom

ètriq

ues

bàsi

ques

i t

rasl

lada

nt-la

a

com

posi

cion

s bi

dim

ensi

onal

s.

1.12

. Ide

ntifi

ca e

n un

a ob

ra b

idim

ensi

onal

form

es g

eom

ètriq

ues

sim

ples

. 1.

13. E

fect

ua c

ompo

sici

ons

utili

tzan

t for

mes

geo

mèt

rique

s bà

siqu

es s

ugge

rides

pel

pro

fess

or.

1.14

. Con

eix

i com

prèn

el t

erm

e d'

esca

la i

és c

apaç

d'a

plic

ar-lo

can

vian

t l'e

scal

a d'

un d

ibui

x se

nzill

m

itjan

çant

l'ús

d'u

na q

uadr

ícul

a.

2.1.

Con

eix

i apr

ecia

el r

esul

tat d

e la

util

itzac

ió c

orre

cta

dels

inst

rum

ents

de

dibu

ix i

valo

ra la

pre

cisi

ó en

els

resu

ltats

.

B

) Edu

caci

ó m

usic

al

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 1.

Esc

olta

1.

Util

itzar

l'es

colta

mus

ical

per

inda

gar

en le

s po

ssib

ilitat

s de

l so

de m

aner

a qu

e se

rvei

xin

com

a

mar

c de

refe

rènc

ia p

er a

cre

acio

ns p

ròpi

es.

2.

Ana

litza

r l'o

rgan

itzac

ió d

'obr

es m

usic

als

senz

illes

i de

scriu

re e

ls e

lem

ents

que

les

com

pone

n.

3.

Con

èixe

r exe

mpl

es d

'obr

es v

aria

des

de la

nos

tra c

ultu

ra i

d'al

tres

per v

alor

ar e

l pat

rimon

i mus

ical

co

neix

ent

la i

mpo

rtànc

ia d

el s

eu m

ante

nim

ent

i di

fusi

ó i

apre

ndre

el

resp

ecte

am

b el

qua

l ha

n d'

afro

ntar

les

audi

cion

s i l

es re

pres

enta

cion

s.

1.1.

Ide

ntifi

ca,

clas

sific

a i d

escr

iu u

tilitz

ant

un v

ocab

ular

i pre

cís

les

qual

itats

del

s so

ns d

e l'e

ntor

n na

tura

l i s

ocia

l. 2.

1. D

istin

geix

tipu

s de

veu

s, in

stru

men

ts, v

aria

cion

s i c

ontra

stos

de

velo

cita

t i in

tens

itat d

espr

és d

e l'e

scol

ta d

'obr

es m

usic

als,

i és

cap

aç d

'em

etre

'n u

na v

alor

ació

. 2.

2. S

'inte

ress

a pe

r des

cobr

ir ob

res

mus

ical

s de

dife

rent

s ca

ract

erís

tique

s, i

les

utili

tza

com

a m

arc

de re

ferè

ncia

per

a le

s cr

eaci

ons

pròp

ies.

3.

1. C

onei

x, e

ntén

i ob

serv

a le

s no

rmes

de

com

porta

men

t en

audi

cion

s i r

epre

sent

acio

ns m

usic

als.

3.

2. C

ompr

èn,

acce

pta

i res

pect

a el

con

tingu

t de

les

norm

es q

ue r

egul

en la

pro

piet

at in

tel·l

ectu

al

quan

t a la

repr

oduc

ció

i còp

ia d

'obr

es m

usic

als.


Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 2.

La

inte

rpre

taci

ó m

usic

al

1.

Ent

endr

e la

veu

com

a i

nstru

men

t i

recu

rs e

xpre

ssiu

, pa

rtint

de

la c

ançó

i d

e le

s se

ves

poss

ibili

tats

per

inte

rpre

tar,

crea

r i im

prov

isar

. 2.

In

terp

reta

r so

l o

en g

rup,

mitj

ança

nt l

a ve

u o

inst

rum

ents

, ut

ilitz

ant

el l

leng

uatg

e m

usic

al,

com

posi

cion

s se

nzill

es q

ue c

ontin

guin

pro

cedi

men

ts m

usic

als

de r

epet

ició

, va

riaci

ó i

cont

rast

, as

sum

int

la r

espo

nsab

ilita

t en

la in

terp

reta

ció

en g

rup

i res

pect

ant

tant

les

apor

taci

ons

dels

altr

es

com

la p

erso

na q

ue a

ssum

eix

la d

irecc

ió.

3.

Exp

lora

r i

utili

tzar

les

pos

sibi

litat

s so

nore

s i

expr

essi

ves

de d

ifere

nts

mat

eria

ls,

inst

rum

ents

i

disp

ositi

us e

lect

ròni

cs.

1.1.

Rec

onei

x i d

escr

iu le

s qu

alita

ts d

e la

veu

a tr

avés

d'a

udic

ions

div

erse

s i l

es re

crea

. 2.

1. R

econ

eix

i cla

ssifi

ca in

stru

men

ts a

cúst

ics

i ele

ctrò

nics

, de

dife

rent

s re

gist

res

de la

veu

i de

les

agru

paci

ons

voca

ls i

inst

rum

enta

ls.

2.2.

Util

itza

el ll

engu

atge

mus

ical

per

a la

inte

rpre

taci

ó d'

obre

s.

2.3.

Tra

duei

x al

llen

guat

ge m

usic

al c

onve

ncio

nal m

elod

ies

i ritm

es s

enzi

lls.

2.4.

Int

erpr

eta

pece

s vo

cals

i in

stru

men

tals

de

dife

rent

s èp

oque

s, e

stils

i cu

lture

s pe

r a

dife

rent

s ag

rupa

men

ts a

mb

acom

pany

amen

t i s

ense

. 2.

5. C

onei

x i

inte

rpre

ta c

anço

ns d

e di

fere

nts

llocs

, èp

oque

s i

estil

s, i

en

valo

ra l

'apo

rtaci

ó a

l'enr

iqui

men

t per

sona

l, so

cial

i cu

ltura

l. 3.

1. B

usca

inf

orm

ació

bib

liogr

àfic

a, e

n m

itjan

s de

com

unic

ació

o a

Int

erne

t in

form

ació

sob

re

inst

rum

ents

, com

posi

tors

, int

èrpr

ets

i esd

even

imen

ts m

usic

als.

3.

2. U

tilitz

a el

s m

itjan

s au

diov

isua

ls i

els

recu

rsos

info

rmàt

ics

per

crea

r pe

ces

mus

ical

s i p

er a

la

sono

ritza

ció

d'im

atge

s i r

epre

sent

acio

ns d

ram

àtiq

ues.

Blo

c 3.

La

mús

ica,

el m

ovim

ent i

la d

ansa

1.

Adq

uirir

cap

acita

ts e

xpre

ssiv

es i

crea

tives

que

ofe

reix

en l'

expr

essi

ó co

rpor

al i

la d

ansa

, en

valo

ra

l'apo

rtaci

ó al

pat

rimon

i i g

aude

ix d

e la

sev

a in

terp

reta

ció

com

una

form

a d'

inte

racc

ió s

ocia

l. 1.

1. I

dent

ifica

el c

os c

om a

inst

rum

ent

per

a l'e

xpre

ssió

de

sent

imen

ts i

emoc

ions

i co

m a

for

ma

d'in

tera

cció

soc

ial.

1.2.

Con

trola

la p

ostu

ra i

la c

oord

inac

ió a

mb

la m

úsic

a qu

an in

terp

reta

dan

ses.

1.

3. C

onei

x da

nses

de

dife

rent

s èp

oque

s i l

locs

i en

val

ora

l'apo

rtaci

ó al

pat

rimon

i artí

stic

i cu

ltura

l. 1.

4. R

epro

duei

x i g

aude

ix in

terp

reta

nt d

anse

s tra

dici

onal

s es

pany

oles

i en

tén

la im

portà

ncia

de

la

seva

con

tinuï

tat i

el t

rasl

lat a

les

gene

raci

ons

futu

res.

1.

5. In

vent

a co

reog

rafie

squ

e co

rres

pone

n am

b la

form

a in

tern

a d'

una

obra

mus

ical

i co

mpo

rta u

n or

dre

espa

cial

i te

mpo

ral.


b) Educació física. L'assignatura d'educació física té com a finalitat principal desenvolupar en les

persones la seva competència motriu, entesa com la integració dels coneixements, els procediments, les actituds i els sentiments vinculats a la conducta motora fonamentalment. Per a la seva consecució no és suficient amb la mera pràctica, sinó que és necessari l'anàlisi crítica que consolidi actituds, valors referenciats al cos, al moviment i a la relació amb l'entorn. D'aquesta manera, l'alumnat ha d'aconseguir controlar i donar sentit a les pròpies accions motrius, comprendre els aspectes perceptius, emotius i cognitius relacionats amb aquestes accions i gestionar els sentiments que s'hi vinculen, a més d'integrar coneixements i habilitats transversals, com ara el treball en equip, el joc net i el respecte a les normes, entre d'altres.

Així mateix, l'educació física està vinculada a l'adquisició de competències relacionades amb la salut a través d'accions que ajudin a l'adquisició d'hàbits responsables d'activitat física regular, i de l'adopció d'actituds crítiques davant de pràctiques socials no saludables.

La competència motriu evoluciona al llarg de la vida de les persones i desenvolupa la intel·ligència per saber què fer, com fer-ho, quan i amb qui en funció dels condicionants de l'entorn. Entre els processos implícits en la conducta motriu és necessari destacar el fet de percebre, interpretar, analitzar, decidir, executar i avaluar els actes motors. Entre els coneixements més destacables que es combinen amb els procediments esmentats estan, a més dels corresponents a les diferents activitats físiques, els relacionats amb la corporeïtat, amb el moviment, amb la salut, amb els sistemes de millora de les capacitats motrius i amb els usos socials de l'activitat física, entre d'altres. I entre les actituds hi ha les derivades de la valoració i el sentiment sobre les seves pròpies limitacions i possibilitats, el gaudi de la pràctica i la relació amb els altres.

Les situacions a les quals respon una acció motriu, en un procés d'ensenyament i aprenentatge, suposen establir entorns de característiques diferents en els quals la resposta té, també, significats diferents. En uns casos es tracta d'aconseguir un rendiment, en altres l'ergonomia, l'expressivitat, i la recreació, entre d'altres. En aquest sentit, l'educació física ha d'oferir situacions i contextos d'aprenentatge variats; des dels que únicament tractin de controlar els moviments propis i conèixer millor les possibilitats personals, fins a altres en els quals les accions han de respondre a estímuls externs variats i coordinar-se amb les actuacions de companys o adversaris, i en què les característiques del medi poden ser canviants. La lògica interna de les situacions o activitats motrius proposades es converteix, així, en una eina imprescindible de la programació de l'assignatura.

Els elements curriculars de la programació de l'assignatura d'educació física es poden estructurar al voltant de cinc situacions motrius diferents:

a) Accions motrius individuals en entorns estables: se solen basar en models tècnics d'execució en els quals la capacitat d'ajust és decisiva per aconseguir conductes motrius cada vegada més eficaces, optimitzar la realització, gestionar el risc i assolir desimboltura en les accions. Aquest tipus de situacions se solen presentar en les activitats de desenvolupament de l'esquema corporal, d'adquisició d'habilitats individuals, la preparació física de manera individual, l'atletisme, la natació i la gimnàstica en alguns dels seus aspectes, entre d'altres.


b) Accions motrius en situacions d'oposició. En aquestes situacions és imprescindible la interpretació correcta de les accions d'un oponent, la selecció encertada de l'acció, l'oportunitat del moment de dur-la a terme, i l'execució de la decisió esmentada. L'atenció, l'anticipació i la previsió de les conseqüències de les pròpies accions en el marc de l'objectiu de superar el contrari són algunes de les facultats implicades. A aquestes situacions corresponen els jocs d'un contra un, els jocs de lluita, el judo, el bàdminton, el tennis, el minitennis i el tennis de taula, entre d'altres.

c) Accions motrius en situacions de cooperació, amb oposició o sense. En aquestes situacions es produeixen relacions de cooperació i col·laboració amb altres participants en entorns estables per aconseguir un objectiu, i es pot produir que les relacions de col·laboració tinguin com a objectiu superar l'oposició d'un altre grup. L'atenció selectiva, la interpretació de les accions de la resta dels participants, la previsió i l'anticipació de les pròpies accions atenent les estratègies col·lectives, el respecte a les normes, la capacitat d'estructuració espaciotemporal, la resolució de problemes i el treball en grup són capacitats que adquireixen una dimensió significativa en aquestes situacions; a més de la pressió que pot suposar el grau d'oposició d'adversaris en cas que n'hi hagi. Jocs tradicionals, activitats adaptades del món del circ, com ara acrobàcies o malabars en grup; esports com el patinatge per parelles, els relleus en línia, la gimnàstica en grup, i esports adaptats, jocs en grup; esports col·lectius com ara bàsquet, handbol, beisbol, rugbi, futbol i voleibol, entre d'altres, són activitats que pertanyen a aquest grup.

d) Accions motrius en situacions d'adaptació a l'entorn físic. El que és més significatiu en aquestes accions és que el medi on es duen a terme les activitats no té sempre les mateixes característiques, cosa que genera incertesa. En general es tracta de desplaçaments amb materials o sense, efectuats en l'entorn natural o urbà que pot estar més o menys condicionat, però que experimenten canvis, per la qual cosa l'alumnat necessita organitzar i adaptar les seves conductes a les seves variacions. És decisiva la interpretació de les condicions de l'entorn per situar-se, prioritzar la seguretat sobre el risc i per regular la intensitat dels esforços en funció de les possibilitats personals. Aquestes activitats faciliten la connexió amb altres àrees de coneixement i l'aprofundiment en valors relacionats amb la conservació de l'entorn, fonamentalment del medi natural. Es pot tractar d'activitats individuals, grupals, de col·laboració o d'oposició. Les marxes i les excursions a peu o amb bicicleta, les acampades, les activitats d'orientació, els grans jocs a la naturalesa (de pistes, d'aproximació i d'altres), l'esquí, en les seves diverses modalitats, o l'escalada, formen part, entre d'altres, de les activitats d'aquest tipus de situació.

e) Accions motrius en situacions d'índole artística o d'expressió. En aquestes situacions les respostes motrius requerides són de caràcter estètic i comunicatiu i poden ser individuals o en grup. L'ús de l'espai, les qualitats del moviment, així com els components rítmics i la mobilització de la imaginació i la creativitat en l'ús de diferents registres d'expressió (corporal, oral, dansada, musical) són la base d'aquestes accions. Dins d'aquestes activitats tenim els jocs cantats, l'expressió corporal, les danses, el joc dramàtic i el mim, entre d'altres.

La proposta curricular de l'educació física ha de permetre organitzar i seqüenciar els aprenentatges que ha de desenvolupar l'alumnat d'educació física al llarg del seu pas pel sistema educatiu, tenint en compte el moment maduratiu de l'alumnat, la lògica interna de les diverses situacions motrius, i que hi ha elements que afecten de manera transversal tots els blocs com són les capacitats físiques i les coordinatives, els valors socials i individuals i l'educació per a la salut.


El ventall d'activitats de la proposta curricular ha de reflectir les manifestacions culturals de la societat en què vivim, que es manifesta tant en formes d'oci noves com el turisme actiu i les activitats de fitnes o wellness, com en els jocs i esports, o en les manifestacions artístiques. L'oferta variada i equilibrada, que contingui activitats de tots els tipus de situació motriu i incorpori els elements transversals en funció de les característiques maduratives corresponents a cada curs, ha de permetre que l'alumnat progressi en la seva competència motriu.

Quant a l'adopció d'hàbits saludables és molt important tenir en compte que es considera que fins a un 80% de nens i nenes en edat escolar únicament participen en activitats físiques a l'escola, tal com recull l'informe Eurydice, de la Comissió Europea de 2013; per això l'educació física en les edats d'escolarització ha de tenir una presència important en la jornada escolar si es vol ajudar a pal·liar el sedentarisme, que és un dels factors de risc identificats, que influeix en algunes de les malalties més esteses en la societat actual.

Els nivells que l'educació física planteja s'han d'adequar al nivell de desenvolupament de les alumnes i dels alumnes, tenint sempre present que la conducta motriu és el principal objecte de l'assignatura i que en aquesta conducta motriu han de quedar aglutinats tant les intencions de qui les efectua com els processos que es posa en joc per dur-la a terme.

En l'etapa de l'educació primària l'educació física permet als estudiants explorar el seu potencial motor a la vegada que desenvolupen les competències motrius bàsiques. Això implica mobilitzar tota una sèrie d'habilitats motrius, actituds i valors en relació amb el cos, a través de situacions d'ensenyament-aprenentatge variades, en les quals l'experiència individual i la col·lectiva en els diferents tipus d'activitats permeten adaptar la conducta motriu als diferents contextos. En aquesta etapa, la competència motriu ha de permetre comprendre el seu propi cos i les seves possibilitats i desenvolupar les habilitats motrius bàsiques en contextos de pràctica, que s'han d'anar complicant a mesura que es progressa en els cursos successius. Les mateixes activitats i l'acció del docent ajuden a desenvolupar la possibilitat de relacionar-se amb els altres, el respecte, la col·laboració, el treball en equip, la resolució de conflictes mitjançant el diàleg i l'assumpció de les regles establertes, el desenvolupament de la iniciativa individual i d'hàbits d'esforç.

El joc és un recurs imprescindible en aquesta etapa com a situació d'aprenentatge, coherents amb les intencions educatives, i com a eina didàctica pel seu caràcter motivador. Les propostes didàctiques han d'incorporar la reflexió i l'anàlisi del que passa i la creació d'estratègies per facilitar la transferència de coneixements d'altres situacions.


Edu

caci

ó fís

ica

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

1. R

esol

dre

situ

acio

ns m

otriu

s am

b di

vers

itat

d'es

tímul

s i

cond

icio

nant

s es

paci

otem

pora

ls,

sele

ccio

nant

i co

mbi

nant

les

habi

litat

s m

otriu

s bà

siqu

es

i ad

apta

nt-le

s a

les

cond

icio

ns

esta

bler

tes

de m

aner

a ef

icaç

. 2.

Util

itzar

els

rec

urso

s ex

pres

sius

del

cos

i e

l m

ovim

ent,

de

man

era

estè

tica

i cr

eativ

a,

i co

mun

icar

sen

saci

ons,

em

ocio

ns i

idee

s.

3. R

esol

dre

rept

es t

àctic

s el

emen

tals

pro

pis

del

joc

i d'a

ctiv

itats

físi

ques

, am

b op

osic

ió o

sen

se,

aplic

ant

prin

cipi

s i

regl

es

per

reso

ldre

le

s si

tuac

ions

m

otriu

s,

actu

ant

de

man

era

indi

vidu

al,

coor

dina

da i

coo

pera

tiva

i ex

erci

nt

les

dife

rent

s fu

ncio

ns

impl

ícite

s en

jo

cs

i ac

tivita

ts.

4.

Rel

acio

nar

els

conc

epte

s es

pecí

fics

d'ed

ucac

ió f

ísic

a i

els

que

s'in

trodu

eixe

n en

al

tres

àree

s am

b la

pr

àctic

a d'

activ

itats

fis

icoe

spor

tives

i ar

tistic

oexp

ress

ives

. 5.

Rec

onèi

xer

els

efec

tes

de l

'exe

rcic

i fís

ic,

la

higi

ene,

l'a

limen

taci

ó i

els

hàbi

ts

post

ural

s so

bre

la s

alut

i e

l be

nest

ar,

i m

anife

star

una

ac

titud

resp

onsa

ble

cap

a un

mat

eix.

6.

M

illor

ar

el

nive

ll de

le

s se

ves

capa

cita

ts

físiq

ues,

reg

ulan

t i

dosi

fican

t la

int

ensi

tat

i la

du

rada

de

l'esf

orç,

teni

nt e

n co

mpt

e le

s se

ves

poss

ibili

tats

i la

sev

a re

laci

ó am

b la

sal

ut.

7. V

alor

ar, a

ccep

tar

i res

pect

ar la

prò

pia

real

itat

corp

oral

i l

a de

ls a

ltres

, m

ostra

nt u

na a

ctitu

d re

flexi

va i

críti

ca.

8.

Con

èixe

r i

valo

rar

la

dive

rsita

t d'

activ

itats

fís

ique

s, lú

diqu

es, e

spor

tives

i ar

tístiq

ues.

9.

Opi

nar

cohe

rent

men

t am

b ac

titud

crít

ica

tant

de

s de

la

pe

rspe

ctiv

a de

pa

rtici

pant

co

m

d'es

pect

ador

, da

vant

les

pos

sibl

es s

ituac

ions

co

nflic

tives

so

rgid

es,

parti

cipa

r en

de

bats

, i

acce

ptar

les

opin

ions

del

s al

tres.

10

. M

anife

star

res

pect

e ca

p a

l'ent

orn

i el m

edi

natu

ral e

n el

s jo

cs i

les

activ

itats

a l'

aire

lliu

re,

iden

tific

ar i

por

tar

a te

rme

acci

ons

conc

rete

s ad

reça

des

a la

sev

a pr

eser

vaci

ó.

11.

Iden

tific

ar i

inte

riorit

zar

la im

portà

ncia

de

la

prev

enci

ó, l

a re

cupe

raci

ó i

les

mes

ures

de

segu

reta

t en

la

real

itzac

ió d

e la

prà

ctic

a de

l'a

ctiv

itat f

ísic

a.

12.

Ext

reur

e i

elab

orar

inf

orm

ació

rel

acio

nada

am

b te

mes

d'in

terè

s en

l'et

apa,

i co

mpa

rtir-

la,

utili

tzan

t fon

ts d

'info

rmac

ió d

eter

min

ades

i fe

nt

ús d

e le

s te

cnol

ogie

s de

la

info

rmac

ió i

la

com

unic

ació

com

a re

curs

de

supo

rt a

l'àre

a.

13.

Dem

ostra

r un

com

porta

men

t pe

rson

al i

soc

ial

resp

onsa

ble,

resp

ecta

nt-s

e un

mat

eix

i els

altre

s en

le

s ac

tivita

ts f

ísiq

ues

i en

els

jocs

, ac

cept

ant

les

norm

es i

regl

es e

stab

lerte

s i a

ctua

nt a

mb

inte

rès

i in

iciat

iva in

divid

ual i

treba

ll en

equi

p.

1.1.

Ada

pta

els

desp

laça

men

ts a

dife

rent

s tip

us d

'ent

orns

i d

'act

ivita

ts f

isic

oesp

ortiv

es i

arti

stic

oexp

ress

ives

, n'

ajus

ta l

a re

alitz

ació

als

par

àmet

res

espa

ciot

empo

rals

i m

anté

l'eq

uilib

ri po

stur

al.

1.2.

Ada

pta

l'hab

ilita

t m

otriu

bàs

ica

de s

alt

a di

fere

nts

tipus

d'e

ntor

ns i

d'a

ctiv

itats

fis

icoe

spor

tives

i a

rtist

icoe

xpre

ssiv

es,

n'aj

usta

la

real

itzac

ió a

ls

parà

met

res

espa

ciot

empo

rals

i m

anté

l'eq

uilib

ri po

stur

al.

1.3.

Ada

pta

les

habi

litat

s m

otriu

s bà

siqu

es d

e m

anip

ulac

ió d

'obj

ecte

s (ll

ança

men

t, re

cepc

ió,

cope

jam

ent,

etc.

) a

dife

rent

s tip

us d

'ent

orns

i d'

activ

itats

fis

icoe

spor

tives

i ar

tistic

oexp

ress

ives

apl

ican

t cor

rect

amen

t els

ges

tos

i util

itzan

t els

seg

men

ts d

omin

ants

i no

dom

inan

ts.

1.3.

Apl

ica

les

habi

litat

s m

otriu

s de

gir

a di

fere

nts

tipus

d'e

ntor

ns i

d'a

ctiv

itats

fis

icoe

spor

tives

i a

rtist

icoe

xpre

ssiv

es t

enin

t en

com

pte

els

tres

eixo

s co

rpor

als

i els

dos

sen

tits,

i aj

usta

nt la

sev

a re

alitz

ació

als

par

àmet

res

espa

ciot

empo

rals

i m

ante

nint

l'eq

uilib

ri po

stur

al.

1.4.

Man

té l'

equi

libri

en d

ifere

nts

posi

cion

s i s

uper

fície

s.

1.5.

Rea

litza

act

ivita

ts fí

siqu

es i

jocs

en

el m

edi n

atur

al o

en

ento

rns

no h

abitu

als,

ada

ptan

t les

hab

ilita

ts m

otriu

s a

la d

iver

sita

t i in

certe

sa p

roce

dent

de

l'ent

orn

i a le

s se

ves

poss

ibili

tats

. 2.

1. R

epre

sent

a pe

rson

atge

s, s

ituac

ions

, ide

es, s

entim

ents

util

itzan

t els

recu

rsos

exp

ress

ius

del c

os in

divi

dual

men

t, en

par

elle

s o

en g

rups

. 2.

2. R

epre

sent

a o

expr

essa

mov

imen

ts a

par

tir d

'est

ímul

s rít

mic

s o

mus

ical

s, in

divi

dual

men

t, en

par

elle

s o

grup

s.

2.3.

Con

eix

i por

ta a

term

e ba

lls i

dans

es s

enzi

lles

repr

esen

tativ

es d

e di

fere

nts

cultu

res

i dife

rent

s èp

oque

s, s

egui

nt u

na c

oreo

graf

ia e

stab

lerta

. 2.

4. C

onst

ruei

x co

mpo

sici

ons

grup

als

en i

nter

acci

ó am

b el

s co

mpa

nys

i le

s co

mpa

nyes

util

itzan

t el

s re

curs

os e

xpre

ssiu

s de

l cos

i pa

rtint

d'e

stím

uls

mus

ical

s, p

làst

ics

o ve

rbal

s.

3.1.

Util

itza

els

recu

rsos

ade

quat

s pe

r res

oldr

e si

tuac

ions

bàs

ique

s de

tàct

ica

indi

vidu

al i

col·l

ectiv

a en

dife

rent

s si

tuac

ions

mot

rius.

3.

2. F

a co

mbi

naci

ons

d'ha

bilit

ats

mot

rius

bàsi

ques

aju

stan

t-se

a un

obj

ectiu

i a

uns

parà

met

res

espa

ciot

empo

rals

. 4.

1. Id

entif

ica

la c

apac

itat f

ísic

a bà

sica

impl

icad

a de

man

era

més

sig

nific

ativ

a en

els

exe

rcic

is.

4.2.

Rec

onei

x la

impo

rtànc

ia d

el d

esen

volu

pam

ent d

e le

s ca

paci

tats

físi

ques

per

a la

mill

ora

de le

s ha

bilit

ats

mot

rius.

4.

3. D

istin

geix

en

jocs

i es

ports

indi

vidu

als

i col

·lect

ius

estra

tègi

es d

e co

oper

ació

i d'

opos

ició

. 4.

4. C

ompr

èn l'

expl

icac

ió i

desc

riu e

ls e

xerc

icis

fets

, usa

nt e

ls te

rmes

i el

s co

neix

emen

ts q

ueso

bre

l'apa

rell

loco

mot

or e

s po

rten

a te

rme

en l'

àrea

de

cièn

cies

de

la n

atur

ales

a.

5.1.

Té

inte

rès

per m

illor

ar le

s ca

paci

tats

físi

ques

. 5.

2. R

elac

iona

els

prin

cipa

ls h

àbits

d'a

limen

taci

ó am

b l'a

ctiv

itat f

ísic

a (h

orar

is d

e m

enja

rs, q

ualit

at/q

uant

itat d

els

alim

ents

inge

rits,

etc

...).

5.3.

Iden

tific

a el

s ef

ecte

s be

nefic

ioso

s de

l'ex

erci

ci fí

sic

per a

la s

alut

. 5.

4. D

escr

iu e

ls e

fect

es n

egat

ius

del s

eden

taris

me,

d'u

na d

ieta

des

equi

libra

da i

del c

onsu

m d

'alc

ohol

, tab

ac i

altre

s su

bstà

ncie

s.

5.5.

Fa

els

esca

lfam

ents

i en

val

ora

la fu

nció

pre

vent

iva.

6.

1. M

ostra

una

mill

ora

glob

al re

spec

te a

l niv

ell d

e pa

rtida

de

les

capa

cita

ts fí

siqu

es o

rient

ades

a la

sal

ut.

6.2.

Iden

tific

a la

sev

a fre

qüèn

cia

card

íaca

i re

spira

tòria

, en

dife

rent

s in

tens

itats

d'e

sfor

ç.

6.3.

Ada

pta

la in

tens

itat d

el s

eu e

sfor

ç al

tem

ps d

e du

rada

de

l'act

ivita

t. 6.

4. Id

entif

ica

el s

eu n

ivel

l com

para

nt e

ls re

sulta

ts o

btin

guts

en

prov

es d

e va

lora

ció

de le

s ca

paci

tats

físi

ques

i co

ordi

nativ

es a

mb

els

valo

rs c

orre

spon

ents

a

la s

eva

edat

. 7.

1. R

espe

cta

la d

iver

sita

t de

real

itats

cor

pora

ls i

de n

ivel

ls d

e co

mpe

tènc

ia m

otriu

ent

re e

ls n

ens

i les

nen

es d

e la

cla

sse.

7.

2. P

ren

cons

cièn

cia

de le

s ex

igèn

cies

i va

lora

ció

de l'

esfo

rç q

ue c

ompo

rten

els

apre

nent

atge

s de

nov

es h

abili

tats

. 8.

1. E

xpos

a le

s di

ferè

ncie

s, le

s ca

ract

erís

tique

s i/o

les

rela

cion

s en

tre jo

cs p

opul

ars,

esp

orts

col

·lect

ius,

esp

orts

indi

vidu

als

i act

ivita

ts a

la n

atur

ales

a.

8.2.

Rec

onei

x la

riqu

esa

cultu

ral,

la h

istò

ria i

l'orig

en d

els

jocs

i l'e

spor

t. 9.

1. A

dopt

a un

a ac

titud

crít

ica

dava

nt le

s m

odes

i la

imat

ge c

orpo

ral d

els

mod

els

publ

icita

ris.

9.2.

Exp

lica

als

seus

com

pany

s le

s ca

ract

erís

tique

s d'

un jo

c pr

actic

at a

cla

sse

i el s

eu d

esen

volu

pam

ent.

9.3.

Mos

tra b

ona

disp

osic

ió p

er s

oluc

iona

r els

con

flict

es d

e m

aner

a ra

onab

le.

9.4.

Rec

onei

x i q

ualif

ica

nega

tivam

ent l

es c

ondu

ctes

inap

ropi

ades

que

es

prod

ueix

en e

n la

prà

ctic

a o

en e

ls e

spec

tacl

es e

spor

tius.

10

.1. E

s fa

resp

onsa

ble

de l'

elim

inac

ió d

els

resi

dus

que

es g

ener

en a

les

activ

itats

en

el m

edi n

atur

al.

10.2

. Util

itza

els

espa

is n

atur

als

resp

ecta

nt la

flor

a i l

a fa

una

del l

loc.

11

.1. E

xplic

a i r

econ

eix

les

lesi

ons

i les

mal

altie

s es

porti

ves

més

com

unes

, aix

í com

les

acci

ons

prev

entiv

es i

els

prim

ers

auxi

lis.

12.1

. Util

itza

les

nove

s te

cnol

ogie

s pe

r loc

alitz

ar i

extre

ure

la in

form

ació

que

se

li so

l·lic

ita.

12.2

. Pre

sent

a el

s se

us tr

ebal

ls a

tene

nt le

s pa

utes

pro

porc

iona

des,

am

b or

dre,

est

ruct

ura

i net

eja

i util

itza

prog

ram

es d

e pr

esen

taci

ó.

12.3

. Exp

osa

les

seve

s id

ees

de m

aner

a co

here

nt i

s'ex

pres

sa d

e m

aner

a co

rrec

ta e

n di

fere

nts

situ

acio

ns i

resp

ecta

les

opin

ions

del

s al

tres.

13

.1. T

é in

terè

s pe

r mill

orar

la c

ompe

tènc

ia m

otriu

. 13

.2. D

emos

tra a

uton

omia

i co

nfia

nça

en d

ifere

nts

situ

acio

ns, i

reso

l pro

blem

es m

otor

s am

b es

pont

aneï

tat,

crea

tivita

t.

13.3

. Inc

orpo

ra a

les

seve

s ru

tines

la c

ura

i la

higi

ene

del c

os.

13.4

. Par

ticip

a en

la re

colli

da i

l'org

anitz

ació

de

mat

eria

l util

itzat

a le

s cl

asse

s.

13.5

. Acc

epta

form

ar p

art d

el g

rup

que

li co

rres

pong

ui i

el re

sulta

t de

les

com

petic

ions

am

b es

porti

vita

t.


c) Segona Llengua estrangera.

Les directrius marcades en els últims anys des de la Unió Europea i el Consell d'Europa en matèria educativa han coincidit a subratllar repetidament la importància que té el multilingüisme com a factor determinant en la competitivitat dels estats que conformen l'espai europeu. En efecte, la coexistència harmònica de nombroses llengües constitueix un símbol que exemplifica a la perfecció un dels principis inspiradors de la Unió: la unitat en la diversitat. No obstant això, aquesta riquesa lingüística planteja també importants desafiaments, i fa que sigui necessari arbitrar mesures orientades a superar les barreres lingüístiques existents i facilitar la comunicació entre els habitants dels diferents països. Per aquest motiu, que tots els ciutadans europeus dominin dos idiomes més, a banda de la seva llengua materna, s'ha constituït com un dels objectius dins de la política lingüística europea.

En la línia inspiradora d'aquests principis, en l'etapa de primària s'inclou dins del bloc de matèries específiques l'àrea Segona llengua estrangera, per tal d'ampliar l'horitzó comunicatiu de l'alumnat des de l'inici de la seva formació, sempre en funció de la regulació i de la programació de l'oferta educativa que estableixi cada Administració i, si s'escau, de l'oferta dels centres docents.

Si, en essència, és possible fer extensius tots els avantatges que reporta l'estudi d'una primera llengua estrangera a l'adquisició successiva d'altres, cal subratllar a més el fet que la presència de dues llengües estrangeres o més en el currículum constitueix un mecanisme d'utilitat extraordinària per consolidar a la llarga la reflexió i el domini de la pròpia llengua i de les altres estudiades prèviament atès que, independentment de les conclusions teòriques que puguin assolir-se en etapes posteriors, en l'aprenentatge de qualsevol llengua, fins i tot a edats molt primerenques, els coneixements lingüístics adquirits a les restants exerceixen un paper fonamental. En efecte, l'estudi d'una segona llengua estrangera sovint comporta desenvolupar estratègies vàlides per aprendre'n moltes més, ja que la comparació i el contrast entre els diferents codis lingüístics comporta un desenvolupament més gran de la capacitat d'establir analogies i contrastos i d'inferir o deduir regles generals.

Integrant tots aquests aspectes, el currículum bàsic, així com en el cas de la primera llengua estrangera, s'estructura al voltant d'activitats de llengua tal com aquestes es descriuen en el Marc comú europeu de referència per a les llengües: comprensió i producció (expressió i interacció) de textos orals i escrits. Els criteris d'avaluació i els estàndards d'aprenentatge avaluables estan organitzats en quatre grans blocs que es corresponen amb les activitats de llengua esmentades, eix dels ensenyaments de la matèria. Les relacions existents entre aquests dos elements del currículum bàsic no són unívoques, a causa de la naturalesa especial de l'activitat lingüística. Això implica que, per avaluar el grau d'adquisició de cadascun dels estàndards d'aprenentatge d'una determinada activitat de llengua, s'han d'aplicar tots i cadascun dels criteris d'avaluació recollits i descrits per a l'activitat corresponent. No obstant això, és necessari tenir en compte que les expectatives respecte al nivell de competència a assolir en l'estudi d'una segona llengua estrangera han de ser, almenys inicialment, inferiors a les establertes per a la primera, tal com es reflecteix en els estàndards d'aprenentatge avaluables previstos. Des d'aquesta perspectiva és significatiu el concepte de competència parcial, tal com es descriu en el Marc, que apunta que no es tracta d'acceptar per principi un coneixement restringit d'una llengua, sinó d'entendre que, dins de la seva limitació, un maneig d'aquesta encara que sigui limitat contribueix a ampliar la competència plurilingüe de l'alumnat.

Respecte a la metodologia, s'han d'aplicar els mateixos principis expressats en relació amb l'estudi de la primera llengua estrangera, si bé s'han de tenir en compte les diferències que, pel que fa a la motivació, estan presents en el procés d'adquisició successiva d'altres llengües. Partint sempre de la base que el nivell competencial bàsic del qual es parteix és molt elemental, per la qual cosa, tant en la interacció comunicativa com en la comprensió i producció de textos, és essencial remetre's sempre a contextos


familiars per a l'alumnat d'aquesta edat, i aprofitar així els coneixements prèviament adquirits i les capacitats i les experiències que té. Partint d'aquest fet, s'ha de fomentar un ús de la llengua contextualitzat, en el marc de situacions comunicatives pròpies d'àmbits diversos i que permetin un ús de la llengua real i motivador. L'ús del joc, sobretot en els primers anys, i la realització de tasques conjuntes no només són elements essencials per establir adequadament les bases per a l'adquisició d'una llengua, sinó que poden a més contribuir al fet que la matèria, lluny de limitar-se a ser un mer objecte d'estudi, es converteixi a més en un instrument de socialització al servei del grup. A mesura que l'alumnat avanci en edat es poden introduir gradualment explicacions de caràcter més teòric, de manera que s'evoluciona des d'un primer processament de caràcter essencialment semàntic a un processament sintàctic més avançat.


Seg

ona

lleng

ua e

stra

nger

a

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 1.

Com

pren

sió

de te

xtos

ora

ls

Iden

tific

ar e

l sen

tit g

ener

al, l

a in

form

ació

ess

enci

al o

els

pun

ts p

rinci

pals

en

text

os o

rals

mol

t bre

us i

senz

ills

en l

leng

ua e

stàn

dard

, am

b es

truct

ures

sim

ples

i l

èxic

d'ú

s m

olt

freqü

ent,

artic

ulat

s am

b cl

ared

at i

lent

amen

t i tr

ansm

esos

de

viva

veu

o p

er m

itjan

s tè

cnic

s, s

obre

tem

es h

abitu

als

i con

cret

s re

laci

onat

s am

b le

s pr

òpie

s ex

periè

ncie

s,

nece

ssita

ts

i in

tere

ssos

en

co

ntex

tos

quot

idia

ns

pred

ictib

les

o re

latiu

s a

àree

s de

nec

essi

tat

imm

edia

ta e

n el

s àm

bits

per

sona

l, pú

blic

i e

duca

tiu,

sem

pre

que

les

cond

icio

ns a

cúst

ique

s si

guin

bon

es i

no d

isto

rsio

nin

el m

issa

tge,

es

pugu

i tor

nar

a es

colta

r el

que

s'h

a di

t o

dem

anar

con

firm

ació

i d

ispo

si d

e su

port

visu

al o

d'u

na c

lara

ref

erèn

cia

cont

extu

al.

Con

èixe

r i

sabe

r ap

licar

les

est

ratè

gies

bàs

ique

s m

és a

dequ

ades

per

a l

a co

mpr

ensi

ó de

l se

ntit

gene

ral,

la in

form

ació

ess

enci

al o

els

pun

ts p

rinci

pals

del

text

. Id

entif

icar

as

pect

es

soci

ocul

tura

ls

i so

ciol

ingü

ístic

s bà

sics

, co

ncre

ts

i si

gnifi

catiu

s,

sobr

e vi

da

quot

idia

na (

hàbi

ts, h

orar

is, a

ctiv

itats

, cel

ebra

cion

s), c

ondi

cion

s de

vid

a (h

abita

tge,

ent

orn)

, rel

acio

ns

inte

rper

sona

ls (f

amili

ars,

d'a

mis

tat,

esco

lars

), co

mpo

rtam

ent (

gest

os h

abitu

als,

ús

de la

veu

, con

tact

e fís

ic) i

con

venc

ions

soc

ials

(nor

mes

de

corte

sia)

, i a

plic

ar e

ls c

onei

xem

ents

adq

uirit

s so

bre

aque

sts

a un

a co

mpr

ensi

ó ad

equa

da d

el te

xt.

Dis

tingi

r la

func

ió o

les

func

ions

com

unic

ativ

es p

rinci

pals

del

text

(p. e

. una

dem

anda

d'in

form

ació

, una

or

dre,

o u

n of

erim

ent)

i un

repe

rtori

limita

t del

s se

us e

xpon

ents

més

hab

itual

s, a

ixí c

om e

ls p

atro

ns

disc

ursi

us b

àsic

s (p

. e. i

nici

i ta

ncam

ent c

onve

rsac

iona

l, o

els

punt

s d'

una

narr

ació

esq

uem

àtic

a).

Rec

onèi

xer e

ls s

igni

ficat

s m

és c

omun

s as

soci

ats

a le

s es

truct

ures

sin

tàct

ique

s bà

siqu

es p

ròpi

es d

e la

co

mun

icac

ió o

ral.

Rec

onèi

xer

un r

eper

tori

limita

t de

lèxi

c or

al d

'alta

fre

qüèn

cia

rela

tiu a

situ

acio

ns q

uotid

iane

s i t

emes

ha

bitu

als

i con

cret

s re

laci

onat

s am

b le

s pr

òpie

s ex

periè

ncie

s, n

eces

sita

ts i

inte

ress

os, i

util

itzar

les

indi

caci

ons

del c

onte

xt i

de la

info

rmac

ió c

ontin

guda

en

el t

ext

per

fer-

se u

na id

ea d

els

sign

ifica

ts

prob

able

s de

par

aule

s i e

xpre

ssio

ns q

ue e

s de

scon

eixe

n.

Dis

crim

inar

pat

rons

son

ors,

acc

entu

als,

rítm

ics

i d'

ento

naci

óbà

sics

i r

econ

èixe

r el

s si

gnifi

cats

i l

es

inte

ncio

ns c

omun

icat

ives

gen

eral

s re

laci

onat

s am

b aq

uest

s.

Com

prèn

, en

mis

satg

es i

anun

cis

públ

ics,

info

rmac

ió m

olt

senz

illa

(per

exe

mpl

e, n

ombr

es,

preu

s,

hora

ris),

sem

pre

que

estig

ui

artic

ulad

a a

velo

cita

t le

nta

i de

m

aner

a cl

ara,

i

no

hi

hagi

in

terfe

rènc

ies

que

dist

orsi

onin

el m

issa

tge.

E

ntén

la

idea

gen

eral

del

que

se

li di

u en

tra

nsac

cion

s i

gest

ions

hab

itual

s en

situ

acio

ns d

e ne

cess

itat i

mm

edia

ta.

Ent

én la

info

rmac

ió e

ssen

cial

en

conv

erse

s br

eus

i sen

zille

s en

les

qual

s pa

rtici

pa q

ue tr

actin

sob

re

tem

es fa

mili

ars,

per

exe

mpl

e, c

om u

n m

atei

x, la

fam

ília,

l'es

cola

, el t

emps

lliu

re, l

a de

scrip

ció

d'un

ob

ject

e o

un ll

oc.

Com

prèn

el s

entit

gen

eral

i di

stin

geix

els

can

vis

de te

ma

de p

rogr

ames

de

tele

visi

ó o

altre

mat

eria

l au

diov

isua

l din

s de

la s

eva

àrea

d'in

terè

s (p

. e.

en

els

qual

s s'

entre

vist

en jo

ves

o pe

rson

atge

s co

negu

ts s

obre

tem

es q

uotid

ians

, o e

n el

s qu

als

s'in

form

a so

bre

activ

itats

d'o

ci).


Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 2.

Pro

ducc

ió d

e te

xtos

ora

ls: e

xpre

ssió

i in

tera

cció

Con

stru

ir te

xtos

ora

ls m

olt b

àsic

s i p

artic

ipar

de

man

era

mol

t sim

ple,

per

ò co

mpr

ensi

ble,

en

conv

erse

s m

olt

breu

s qu

e re

quer

eixe

n un

inte

rcan

vi d

irect

e d'

info

rmac

ió e

n àr

ees

de n

eces

sita

t im

med

iata

o

sobr

e te

mes

mol

t fam

iliar

s (u

n m

atei

x, l'

ento

rn im

med

iat,

pers

ones

, llo

cs, o

bjec

tes

i act

ivita

ts, g

usto

s i

opin

ions

), en

un

regi

stre

neu

tre o

info

rmal

, util

itzan

t exp

ress

ions

i fra

ses

senz

illes

i d'

ús m

olt f

reqü

ent,

norm

alm

ent a

ïllad

es o

enl

laça

des

amb

conn

ecto

rs b

àsic

s, e

ncar

a qu

e la

pro

nunc

iaci

ó no

sig

ui m

olt

clar

a, l

es p

ause

s i

els

titub

ejos

sig

uin

evid

ents

, i

sigu

i ne

cess

ària

la

repe

tició

, la

par

àfra

si i

la

coop

erac

ió d

e l'in

terlo

cuto

r per

man

teni

r la

com

unic

ació

. C

onèi

xer

i sab

er a

plic

ar le

s es

tratè

gies

bàs

ique

s pe

r pr

odui

r te

xtos

ora

ls m

onol

ògic

s o

dial

ògic

s m

olt

breu

s i

senz

ills,

util

itzan

t, p.

e.,

fórm

ules

i l

leng

uatg

e pr

efab

ricat

o e

xpre

ssio

ns m

emor

itzad

es,

o re

colz

ant a

mb

gest

os e

l que

es

vol e

xpre

ssar

. C

onèi

xer

aspe

ctes

so

cioc

ultu

rals

i

soci

olin

güís

tics

bàsi

cs,

conc

rets

i

sign

ifica

tius,

i

aplic

ar

els

cone

ixem

ents

adq

uirit

s so

bre

aque

sts

a un

a pr

oduc

ció

oral

ade

quad

a al

con

text

, re

spec

tant

les

co

nven

cion

s co

mun

icat

ives

més

ele

men

tals

. C

ompl

ir la

func

ió c

omun

icat

iva

prin

cipa

l del

text

(p.

e. u

na fe

licita

ció,

un

inte

rcan

vi d

'info

rmac

ió, o

un

ofer

imen

t), u

tilitz

ant

un r

eper

tori

limita

t de

ls s

eus

expo

nent

s m

és f

reqü

ents

i de

pat

rons

dis

curs

ius

bàsi

cs (

p. e

. sa

luta

cion

s pe

r a

inic

i i

com

iat

per

a ta

ncam

ent

conv

ersa

cion

al,

o un

a na

rrac

ió

esqu

emàt

ica

dese

nvol

upad

a en

pun

ts).

Man

ejar

est

ruct

ures

sin

tàct

ique

s bà

siqu

es (p

. e. e

nlla

çar p

arau

les

o gr

ups

de p

arau

les

amb

conn

ecto

rs

bàsi

cs c

om “

i”, “

llavo

rs”,

“per

ò”,

“per

què”

), en

cara

que

se

segu

eixi

n co

met

ent

erro

rs b

àsic

s de

m

aner

a si

stem

àtic

a, p

. e.,

en te

mps

ver

bals

o e

n la

con

cord

ança

. C

onèi

xer

i util

itzar

un

repe

rtori

limita

t de

lèxi

c or

al d

'alta

fre

qüèn

cia

rela

tiu a

situ

acio

ns q

uotid

iane

s i

tem

es h

abitu

als

i con

cret

s re

laci

onat

s am

b el

s pr

opis

inte

ress

os, e

xper

iènc

ies

i nec

essi

tats

. A

rticu

lar,

en g

ener

al d

e m

aner

a co

mpr

ensi

ble

però

am

b ev

iden

t in

fluèn

cia

de l

a pr

imer

alle

ngua

o

d'al

tres,

un

repe

rtori

mol

t lim

itat d

e pa

trons

son

ors,

acc

entu

als,

rítm

ics

i d'e

nton

ació

bàs

ics,

ada

ptan

t-lo

s a

la fu

nció

com

unic

ativ

a qu

e es

vol

por

tar a

term

e.

Fer-

se e

nten

dre

en i

nter

venc

ions

bre

us i

sen

zille

s, e

ncar

a qu

e si

guin

evi

dent

s i

mol

t fre

qüen

ts e

ls

titub

ejos

inic

ials

, les

vac

il·la

cion

s, le

s re

petic

ions

i le

s pa

uses

per

org

anitz

ar, c

orre

gir

o re

form

ular

el

que

es v

ol d

ir.

Inte

ract

uar d

e m

aner

a bà

sica

, util

itzan

t tèc

niqu

es m

olt s

impl

es, l

ingü

ístiq

ues

o no

ver

bals

(p. e

. ges

tos

o co

ntac

te fí

sic)

per

inic

iar,

man

teni

r o c

oncl

oure

un

conv

ersa

bre

u.

Fa p

rese

ntac

ions

mol

t bre

us i

senz

illes

, prè

viam

ent p

repa

rade

s i a

ssaj

ades

, sob

re te

mes

quo

tidia

ns

o de

l se

u in

terè

s (p

rese

ntar

-se

i pr

esen

tar

altre

s pe

rson

es;

dona

r in

form

ació

bàs

ica

sobr

e si

m

atei

x, la

sev

a fa

míli

a i e

ls s

eus

estu

dis;

indi

car

les

seve

s af

icio

ns i

inte

ress

os i

les

prin

cipa

ls

activ

itats

del

seu

dia

a d

ia; d

escr

iure

bre

umen

t i d

e m

aner

a se

nzill

a pe

rson

es o

obj

ecte

s; d

ir qu

è li

agra

da i

no li

agr

ada

i don

ar la

sev

a op

inió

usa

nt e

stru

ctur

es e

lem

enta

ls).

S

e'n

surt

en s

ituac

ions

mol

t bàs

ique

s en

, p. e

., bo

tigue

s, re

stau

rant

s o

espa

is d

'oci

. P

artic

ipa

en c

onve

rses

info

rmal

s ca

ra a

car

a o

per

mitj

ans

tècn

ics

(telè

fon,

Sky

pe)

en le

s qu

als

s'es

tabl

eix

cont

acte

soc

ial (

dona

r le

s gr

àcie

s, s

alud

ar, a

com

iada

r-se

, adr

eçar

-se

a al

gú, d

eman

ar

disc

ulpe

s, p

rese

ntar

-se,

int

eres

sar-

se p

er l

'est

at d

'alg

ú, f

elic

itar

algú

); s'

inte

rcan

via

info

rmac

ió

pers

onal

i

sobr

e af

ers

quot

idia

ns;

s'ex

pres

sen

sent

imen

ts

i op

inio

ns

senz

ills,

i

es

done

n in

stru

ccio

ns (p

. e. c

om s

'arr

iba

a un

lloc

am

b aj

uda

d'un

plà

nol).


Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 3.

Com

pren

sió

de te

xtos

esc

rits

Iden

tific

ar e

l tem

a, e

l sen

tit g

ener

al, l

es id

ees

prin

cipa

ls i

algu

na in

form

ació

esp

ecífi

ca e

n te

xtos

, tan

t en

for

mat

impr

ès c

om e

n su

port

digi

tal,

mol

t br

eus

i sen

zills

, en

llen

gua

està

ndar

d i a

mb

un lè

xic

d'al

ta fr

eqüè

ncia

, i e

n el

s qu

als

el te

ma

tract

at i

el ti

pus

de te

xt s

igui

n m

olt f

amili

ars,

quo

tidia

ns o

de

nece

ssita

t im

med

iata

, se

mpr

e qu

e es

pug

ui r

elle

gir

el q

ue n

o s'

ha e

ntès

, es

pug

ui c

onsu

ltar

un

dicc

iona

ri i d

ispo

si d

e su

port

visu

al i

cont

extu

al.

Con

èixe

r i

sabe

r ap

licar

les

est

ratè

gies

bàs

ique

s m

és a

dequ

ades

per

a l

a co

mpr

ensi

ó de

l se

ntit

gene

ral,

la in

form

ació

ess

enci

al o

els

pun

ts p

rinci

pals

del

text

. Id

entif

icar

as

pect

es

soci

ocul

tura

ls

i so

ciol

ingü

ístic

s bà

sics

, co

ncre

ts

i si

gnifi

catiu

s,

sobr

e vi

da

quot

idia

na (

hàbi

ts, h

orar

is, a

ctiv

itats

, cel

ebra

cion

s), c

ondi

cion

s de

vid

a (h

abita

tge,

ent

orn)

, rel

acio

ns

inte

rper

sona

ls (f

amili

ars,

d'a

mis

tat,

esco

lars

) i c

onve

ncio

ns s

ocia

ls (n

orm

es d

e co

rtesi

a), i

apl

icar

els

cone

ixem

ents

adq

uirit

s so

bre

aque

sts

a un

a co

mpr

ensi

ó ad

equa

da d

el te

xt.

Dis

tingi

r la

func

ió o

les

func

ions

com

unic

ativ

es p

rinci

pals

del

text

(p.

e. u

na fe

licita

ció,

una

dem

anda

d'

info

rmac

ió,

o un

ofe

rimen

t) i u

n re

perto

ri lim

itat

dels

seu

s ex

pone

nts

més

hab

itual

s, a

ixí

com

els

pa

trons

dis

curs

ius

bàsi

cs (

p. e

. ini

ci i

tanc

amen

t d'u

n co

rreu

ele

ctrò

nic

o el

s pu

nts

d'un

a de

scrip

ció

esqu

emàt

ica)

. R

econ

èixe

r els

sig

nific

ats

més

com

uns

asso

ciat

s a

les

estru

ctur

es s

intà

ctiq

ues

bàsi

ques

prò

pies

de

la

com

unic

ació

esc

rita

(p. e

. est

ruct

ura

inte

rrog

ativ

a pe

r dem

anar

info

rmac

ió).

Rec

onèi

xer

un r

eper

tori

limita

t de

lèxi

c es

crit

d'al

ta fr

eqüè

ncia

rel

atiu

a s

ituac

ions

quo

tidia

nes

i tem

es

habi

tual

s i

conc

rets

rel

acio

nats

am

b le

s se

ves

expe

riènc

ies,

nec

essi

tats

i i

nter

esso

s, i

inf

erir

del

cont

ext

i de

la in

form

ació

con

tingu

da e

n el

tex

t el

s si

gnifi

cats

pro

babl

es d

e pa

raul

es i

expr

essi

ons

que

es d

esco

neix

en.

Rec

onèi

xer

els

sign

es o

rtogr

àfic

s bà

sics

(p.

e. p

unt,

com

a), a

ixí c

om s

ímbo

ls d

'ús

freqü

ent (

p. e

. ☺,

@, ₤

), i i

dent

ifica

r els

sig

nific

ats

i les

inte

ncio

ns c

omun

icat

ives

gen

eral

s re

laci

onat

s am

b aq

uest

s.

Com

prèn

, am

b su

port

visu

al, e

l que

és

esse

ncia

l d'in

stru

ccio

ns i

indi

caci

ons

senz

illes

, i in

form

ació

bà

sica

, en

not

es,

rèto

ls i

car

tells

en

carr

ers,

bot

igue

s, m

itjan

s de

tra

nspo

rt, c

inem

es,

mus

eus,

co

l·leg

is, i

altr

es s

erve

is i

llocs

púb

lics.

C

ompr

èn in

form

ació

ess

enci

al i

loca

litza

info

rmac

ió e

spec

ífica

en

mat

eria

l inf

orm

atiu

sen

zill

com

, p.

e.,

men

ús,

hora

ris,

catà

legs

, lli

stes

de

preu

s, a

nunc

is,

guie

s te

lefò

niqu

es,

publ

icita

t, fu

llets

tu

rístic

s, p

rogr

ames

cul

tura

ls o

d'e

sdev

enim

ents

. C

ompr

èn c

orre

spon

dènc

ia (

SM

S,

corr

eus

elec

tròni

cs,

post

als

i tar

gete

s) m

olt

breu

i se

nzill

a qu

e tra

cti s

obre

tem

es q

ue li

sig

uin

mol

t con

egut

s co

m p

. e.

, un

mat

eix,

la fa

míli

a, l'

esco

la, e

l tem

ps

lliur

e, la

des

crip

ció

d'un

obj

ecte

o u

n llo

c, o

la in

dica

ció

de l'

hora

i el

lloc

d'u

na c

ita.

Com

prèn

el q

ue é

s es

senc

ial i

els

pun

ts p

rinci

pals

de

notíc

ies

breu

s i a

rticl

es d

e re

vist

es p

er a

jove

s qu

e tra

ctin

tem

es q

ue l

i si

guin

fam

iliar

s o

sigu

inde

l se

u in

terè

s (e

spor

ts,

grup

s m

usic

als,

jocs

d'

ordi

nado

r, cò

mic

s).

Blo

c 4.

Pro

ducc

ió d

e te

xtos

esc

rits:

exp

ress

ió i

inte

racc

ió

Con

stru

ir, e

n pa

per

o en

sup

ort

elec

tròni

c, t

exto

s m

olt

curts

i se

nzill

s, c

ompo

stos

de

frase

s si

mpl

es

aïlla

des,

en

un

re

gist

re

neut

re

o in

form

al,

utili

tzan

t am

b co

rrec

ció

raon

able

le

s co

nven

cion

s or

togr

àfiq

ues

bàsi

ques

i el

s pr

inci

pals

sig

nes

de p

untu

ació

, pe

r pa

rlar

de s

i mat

eix,

del

seu

ent

orn

més

imm

edia

t i d

'asp

ecte

s de

la s

eva

vida

quo

tidia

na, e

n si

tuac

ions

mol

t fam

iliar

s i p

redi

ctib

les.

C

onèi

xer i

apl

icar

les

estra

tègi

es b

àsiq

ues

per p

rodu

ir te

xtos

esc

rits

mol

t bre

us i

senz

ills,

p. e

. cop

iant

pa

raul

es i

frase

s m

olt u

sual

s pe

r efe

ctua

r les

func

ions

com

unic

ativ

es q

ue e

s pe

rseg

ueix

en.

Con

èixe

r asp

ecte

s so

cioc

ultu

rals

i so

ciol

ingü

ístic

s bà

sics

con

cret

s i s

igni

ficat

ius

(p. e

. les

con

venc

ions

so

bre

l'inic

i i

tanc

amen

t d'

un c

orre

u el

ectrò

nic

a pe

rson

es c

oneg

udes

) i

aplic

ar e

ls c

onei

xem

ents

ad

quiri

ts s

obre

aqu

ests

a u

na p

rodu

cció

esc

rita

adeq

uada

al

cont

ext,

resp

ecta

nt l

es n

orm

es d

e co

rtesi

a i d

'etiq

ueta

bàs

ique

s.

Com

plir

la fu

nció

com

unic

ativ

a pr

inci

pal d

el te

xt e

scrit

(p. e

. una

felic

itaci

ó, u

n in

terc

anvi

d'in

form

ació

, o

un o

ferim

ent),

util

itzan

t un

repe

rtori

limita

t del

s se

us e

xpon

ents

més

freq

üent

s i d

e pa

trons

dis

curs

ius

bàsi

cs (

p. e

. sal

utac

ions

per

a in

ici i

com

iat p

er a

l tan

cam

ent d

'un

corr

eu e

lect

ròni

c, o

una

nar

raci

ó es

quem

àtic

a de

senv

olup

ada

en p

unts

). M

anej

ar e

stru

ctur

es s

intà

ctiq

ues

bàsi

ques

(p. e

. enl

laça

r par

aule

s o

grup

s de

par

aule

s am

b co

nnec

tors

bà

sics

com

“i”,

“lla

vors

”, “p

erò”

, “p

erqu

è”),

enca

ra q

ue s

e se

guei

xin

com

eten

t er

rors

bàs

ics

de

man

era

sist

emàt

ica,

p. e

., en

tem

ps v

erba

ls o

en

la c

onco

rdan

ça.

Con

èixe

r i u

tilitz

ar u

n re

perto

ri lim

itat d

e lè

xic

escr

it d'

alta

freq

üènc

ia r

elat

iu a

situ

acio

ns q

uotid

iane

s i

tem

es h

abitu

als

i con

cret

s re

laci

onat

s am

b el

s pr

opis

inte

ress

os, e

xper

iènc

ies

i nec

essi

tats

. A

plic

ar p

atro

ns g

ràfic

s i

conv

enci

ons

orto

gràf

ique

s bà

siqu

es p

er e

scriu

re a

mb

corr

ecci

ó ra

onab

le

para

ules

o fr

ases

cur

tes

que

s'ut

ilitz

en n

orm

alm

ent q

uan

es p

arla

, per

ò no

nec

essà

riam

ent a

mb

una

orto

graf

ia to

talm

ent n

orm

alitz

ada.

Esc

riu c

orre

spon

dènc

ia p

erso

nal b

reu

i sim

ple

(mis

satg

es, n

otes

, pos

tals

, cor

reus

o S

MS

) en

què

dó

na le

s gr

àcie

s, f

elic

ita a

lgú,

fa

una

invi

taci

ó, d

óna

inst

rucc

ions

, o

parla

de

si m

atei

x i d

el s

eu

ento

rn i

mm

edia

t (fa

míli

a, a

mic

s, a

ficio

ns,

activ

itats

quo

tidia

nes,

obj

ecte

s, l

locs

) i

fa p

regu

ntes

re

lativ

es a

aqu

ests

tem

es.


d) Valors socials i cívics.

Els valors socials i cívics tenen una vàlua fonamental per a les persones en una societat democràtica; d'aquí la importància que l'educació faciliti la construcció de la identitat individual i potenciï relacions interpersonals enriquidores per enfortir la convivència, d'acord amb valors cívics, socialment reconeguts.

L'àrea Valors socials i cívics ajuda, en gran mesura, a garantir el dret universal dels nens i les nenes a rebre una educació que els permeti desenvolupar-se al màxim de les seves possibilitats, formar-se en el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals i preparar-se per assumir una vida responsable en una societat lliure i tolerant amb les diferències.

Així mateix, reforça la preparació de les persones per actuar com a ciutadans participatius i implicats en la millora de la cohesió, la defensa i el desenvolupament de la societat democràtica. Aquesta formació inclou l'adquisició de competències socials i cíviques personals, interpersonals i interculturals per participar d'una manera eficaç i constructiva en societats cada vegada més diversificades.

La proposta d'aquesta àrea, formar les persones des de l'inici de l'educació primària en la reflexió i la vivència de valors, respon a la preocupació per millorar la qualitat de l'educació de tot l'alumnat, fomentant el desenvolupament de processos educatius que potenciïn la participació individual per aconseguir fins col·lectius. D'aquesta manera, s'enriqueixen les experiències socials dels alumnes, tenint en compte que viuen en societat mentre es formen i que les vivències compartides a l'escola enriqueixen els seus aprenentatges.

L'àrea incita a la reflexió i proposa aprenentatges relatius a la dignitat personal, al respecte als altres i als valors socials en la convivència. En primer lloc, la pretensió és que cada alumne adquireixi les competències necessàries per construir un autoconcepte ajustat i una bona autoestima, per prendre iniciatives responsables i viure amb dignitat. Una vegada elaborada la seva identitat personal, el nen està preparat per reconèixer l'altre. Per això, s'indueix a l'empatia, al respecte i a la tolerància de les altres persones i es proposen elements relacionats amb les habilitats necessàries per relacionar-se i actuar d'acord amb els drets i els deures humans fonamentals.

Una vegada que l'ésser humà és capaç de conèixer-se i acceptar-se a la vegada que comprèn i respecta els altres, pot assumir la complexitat de la convivència social. En aquest moment, s'estimulen actituds que propiciïn la interdependència positiva, la cooperació i la solidaritat d'acord amb els valors, els drets i els deures de la Constitució espanyola.

D'aquesta manera s'orienta els alumnes per comprendre la realitat social, resoldre conflictes de manera reflexiva, dialogar per millorar, respectar els valors universals, crear un sistema de valors propis i participar activament en la vida cívica de manera pacífica i democràtica.

Valors socials i cívics contribueix al fet que l'alumnat millori la seva competència per aprendre i tenir iniciativa, i estimula la motivació, l'esforç i les capacitats de reflexió, síntesi i estructuració. Els ajuda a enfrontar-se als problemes, experimentar i portar a terme projectes en equip, treballar de manera independent, prendre decisions i generar alternatives personals.

L'ensenyament de l'àrea requereix que el professor estimuli l'ajuda mútua i el treball cooperatiu, inspirat en la idea que totes les persones tenen capacitats encara que trobin algunes limitacions. Ha de potenciar el desenvolupament de competències que permetin als alumnes considerar-se valuosos i ajudar els altres, a la vegada que se senten reconeguts i es mostren receptius per rebre ajuda en la resolució dels seus problemes.

La metodologia a l'aula s'ha de fonamentar en la relació entre el progrés personal i l'acadèmic, perquè equilibri afectiu i aprenentatge van units i s'enforteixen mútuament. Les


decisions metodològiques s'han de guiar per l'objectiu de facilitar el desenvolupament de persones ben formades i informades, capaços d'assumir els seus deures i defensar els seus drets, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Els processos d'ensenyament i aprenentatge han d'estar basats en la participació de tots els alumnes, de manera que se sentin valuosos i capaços. D'aquí la importància de proposar el treball cooperatiu per a la realització de les tasques, que permet a l'alumnat l'anàlisi i l'expressió i la interpretació de pensaments, sentiments i fets en diferents contextos socials i culturals, així com l'ús del llenguatge per regular la conducta i relacionar-se amb els altres.

Mitjançant la presa de decisions basada en els judicis morals i la resolució de problemes i conflictes en col·laboració, s'adquireixen les competències necessàries per seguir diversos processos de pensament, utilitzar el raonament lògic, analitzar i enjudiciar críticament els problemes socials i històrics. El desenvolupament d'activitats, orientades per valors socialment admesos, en un clima de convivència acollidor, estimulant i educatiu, reforça en si mateix l'assoliment de les finalitats de l'àrea.


Val

ors

soci

als

i cív

ics

Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

Blo

c 1.

La

iden

titat

i la

dig

nita

t de

la p

erso

na

1.

Con

stru

ir l'e

stil

pers

onal

ba

sant

-se

en

la

resp

ecta

bilit

at i

la d

igni

tat p

erso

nal.

2.

Des

envo

lupa

r el

pr

opi

pote

ncia

l, m

ante

nir

una

mot

ivac

ió

intrí

nsec

a i

esfo

rçar

-se

per

asso

lir

èxits

in

divi

dual

s i c

ompa

rtits

. 3.

Adq

uirir

cap

acita

ts p

er p

rend

re d

ecis

ions

de

man

era

inde

pend

ent,

i m

anej

ar

les

dific

ulta

ts

per

supe

rar

frust

raci

ons

i se

ntim

ents

ne

gatiu

s da

vant

el

s pr

oble

mes

. 4.

C

rear

un

a im

atge

po

sitiv

a de

si

m

atei

x pr

enen

t de

cisi

ons

med

itade

s i

resp

onsa

bles

, ba

sade

s en

un

bon

auto

conc

epte

. 5.

E

stru

ctur

ar

un

pens

amen

t ef

ectiu

i

inde

pend

ent

utili

tzan

t les

em

ocio

ns d

e m

aner

a po

sitiv

a.

6.

Des

envo

lupa

r l'a

uton

omia

i

la

capa

cita

t d'

empr

ened

oria

per

aco

nseg

uir

asso

limen

ts p

erso

nals

re

spon

sabi

litza

nt-s

e de

l bé

com

ú.

7.

Pro

posa

r-se

de

safia

men

ts

i po

rtar-

los

a te

rme

mitj

ança

nt u

na p

resa

de

deci

sion

s pe

rson

al, m

edita

da

i re

spon

sabl

e,

i de

senv

olup

ar

un

bon

sent

it de

l co

mpr

omís

resp

ecte

a u

n m

atei

x i a

ls a

ltres

.

1.1.

Exp

lica

el v

alor

de

la re

spec

tabi

litat

i la

dig

nita

t per

sona

l. 1.

2. R

aona

el s

entit

del

com

prom

ís re

spec

te a

un

mat

eix

i als

altr

es.

1.3.

Act

ua d

e m

aner

a re

spec

tabl

e i d

igna

. 2.

1. T

reba

lla e

n eq

uip

valo

rant

l'es

forç

indi

vidu

al i

col·l

ectiu

per

a la

con

secu

ció

d'ob

ject

ius.

2.

2. E

xplic

a ra

ons

per a

ssum

ir le

s se

ves

resp

onsa

bilit

ats

dura

nt la

col

·labo

raci

ó.

2.3.

Gen

era

conf

ianç

a en

els

altr

es e

fect

uant

una

aut

oava

luac

ió re

spon

sabl

e de

l'ex

ecuc

ió d

e le

s ta

sque

s.

3.1.

Util

itza

el p

ensa

men

t cre

atiu

en

l'anà

lisi d

e pr

oble

mes

i el

pla

ntej

amen

t de

prop

oste

s d'

actu

ació

. 3.

2. P

ropo

sa a

ltern

ativ

es a

la re

solu

ció

de p

robl

emes

soc

ials

. 3.

3. S

ap fe

r fro

nt a

la in

certe

sa, l

a po

r o e

l fra

càs.

4.

1. C

onei

x i a

ssum

eix

els

trets

car

acte

rístic

s de

la s

eva

pers

onal

itat i

els

pos

a de

man

ifest

ass

ertiv

amen

t. 4.

2. E

xpre

ssa

la p

erce

pció

de

la s

eva

pròp

ia id

entit

at in

tegr

ant l

a re

pres

enta

ció

que

fa d

e si

mat

eix

i la

imat

ge q

ue e

xpre

ssen

els

altr

es.

4.3.

Man

ifest

a ve

rbal

men

t una

vis

ió p

ositi

va d

e le

s se

ves

pròp

ies

qual

itats

i lim

itaci

ons.

5.

1. R

efle

xion

a, s

inte

titza

i es

truct

ura

els

seus

pen

sam

ents

. 5.

2. U

tilitz

a es

tratè

gies

de

rees

truct

urac

ió c

ogni

tiva.

5.

3. D

escr

iu e

l val

or d

e la

rees

truct

urac

ió c

ogni

tiva

i la

resi

liènc

ia.

5.4.

Apl

ica

l'aut

ocon

trol a

la p

resa

de

deci

sion

s, la

neg

ocia

ció

i la

reso

luci

ó de

con

flict

es.

5.5.

Fa

un re

cone

ixem

ent a

dequ

at i

iden

tific

ació

de

les

seve

s em

ocio

ns.

5.6.

Exp

ress

a el

s se

us s

entim

ents

, nec

essi

tats

i dr

ets

a la

veg

ada

que

resp

ecta

els

del

s al

tres

en le

s ac

tivita

ts c

oope

rativ

es.

6.1.

Par

ticip

a en

la s

oluc

ió d

els

prob

lem

es e

scol

ars

amb

segu

reta

t i m

otiv

ació

. 6.

2. F

a pr

opos

tes

crea

tives

i ut

ilitz

a le

s se

ves

com

petè

ncie

s pe

r abo

rdar

pro

ject

es s

obre

val

ors

soci

als.

6.

3. Id

entif

ica,

def

inei

x pr

oble

mes

soc

ials

i cí

vics

i im

plan

ta s

oluc

ions

pot

enci

alm

ent e

fect

ives

. 6.

4. D

efin

eix

i for

mul

a cl

aram

ent p

robl

emes

de

conv

ivèn

cia.

6.

5. R

aona

la im

portà

ncia

de

la in

icia

tiva

priv

ada

en la

vid

a ec

onòm

ica

i soc

ial.

7.1.

Sos

pesa

les

cons

eqüè

ncie

s de

les

seve

s ac

cion

s.

7.2.

Des

envo

lupa

act

ituds

de

resp

ecte

i so

lidar

itat c

ap a

ls a

ltres

en

situ

acio

ns fo

rmal

s i i

nfor

mal

s d'

inte

racc

ió s

ocia

l. 7.

3. U

tilitz

a el

pen

sam

ent c

onse

qüen

cial

per

pre

ndre

dec

isio

ns è

tique

s.

7.4.

Iden

tific

a av

anta

tges

i in

conv

enie

nts

d'un

a so

luci

ó po

ssib

le a

bans

de

pren

dre

una

deci

sió

ètic

a.

Blo

c 2.

La

com

pren

sió

i el r

espe

cte

en le

s re

laci

ons

inte

rper

sona

ls

1. E

xpre

ssar

opi

nion

s, s

entim

ents

i em

ocio

ns u

tilitz

ant

coor

dina

dam

ent e

l lle

ngua

tge

verb

al i

no v

erba

l. 2.

U

tilitz

ar

habi

litat

s d'

esco

lta

i el

pe

nsam

ent

de

pers

pect

iva

amb

empa

tia.

3. U

tilitz

ar l'

asse

rtivi

tat.

1.1.

Exp

ress

a am

b cl

ared

at i

cohe

rènc

ia o

pini

ons,

sen

timen

ts i

emoc

ions

. 1.

2. U

tilitz

a ap

ropi

adam

ent e

ls e

lem

ents

de

la c

omun

icac

ió v

erba

l i n

o ve

rbal

, de

conf

orm

itat a

mb

els

sent

imen

ts.

1.3.

Util

itza

la c

omun

icac

ió v

erba

l en

rela

ció

amb

la n

o ve

rbal

en

expo

sici

ons

oral

s i d

ebat

s.

1.4.

Exp

osar

resp

ectu

osam

ent e

ls a

rgum

ents

.


Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

4.

Inic

iar,

man

teni

r i

final

itzar

co

nver

ses

amb

una

man

era

de

parla

r ad

equa

da

als

inte

rlocu

tors

i

el

cont

ext,

teni

nt e

n co

mpt

e el

s fa

ctor

s qu

e in

hibe

ixen

la

com

unic

ació

per

sup

erar

bar

rere

s i e

ls q

ue p

erm

eten

ac

onse

guir

prox

imita

t. 5.

Dia

loga

r cr

eant

pen

sam

ents

com

parti

ts a

mb

altre

s pe

rson

es p

er tr

obar

el m

illor

arg

umen

t. 6.

Est

ablir

rel

acio

ns i

nter

pers

onal

s po

sitiv

es u

tilitz

ant

habi

litat

s so

cial

s.

7. A

ctua

r am

b to

lerà

ncia

com

pren

ent

i ac

cept

ant

les

dife

rènc

ies.

8.

A

nalit

zar

críti

cam

ent

les

cons

eqüè

ncie

s de

ls

prej

udic

is s

ocia

ls, r

efle

xion

ar s

obre

els

pro

blem

es q

ue

prov

oque

n i l

'efe

cte

en le

s pe

rson

es q

ue e

ls p

atei

xen.

9.

Con

tribu

ir a

la m

illora

del

clim

a de

l gru

p m

ostra

nt a

ctitu

ds

coop

erat

ives

i est

ablin

t rel

acio

ns re

spec

tuos

es.

2.1.

Esc

olta

exp

osic

ions

ora

ls i

enté

n la

com

unic

ació

des

del

pun

t de

vist

a de

qui

par

la.

2.2.

Dia

loga

inte

rpre

tant

i do

nant

sen

tit a

l que

sen

t. 2.

3. D

uu a

term

e ac

tivita

ts c

oope

rativ

es d

etec

tant

els

sen

timen

ts i

els

pens

amen

ts q

ue h

i ha

sota

del

que

s'e

stà

dien

t. 2.

4. C

ol·la

bora

en

proj

ecte

s gr

upal

s es

colta

nt a

ctiv

amen

t, de

mos

trant

inte

rès

per

les

altre

s pe

rson

es i

ajud

ant a

l fet

que

seg

ueix

in m

otiv

ades

per

ex

pres

sar-

se.

3.1.

Exp

ress

a ob

erta

men

t les

prò

pies

idee

s i o

pini

ons.

3.

2. E

fect

ua u

na d

efen

sa tr

anqu

il·la

i re

spec

tuos

a de

les

posi

cion

s pe

rson

als.

3.

3. U

tilitz

a el

llen

guat

ge p

ositi

u.

3.4.

S'a

utoa

firm

a am

b re

spec

te.

4.1.

Es

com

unic

a ut

ilitz

ant e

xpre

ssio

ns p

er m

illor

ar la

com

unic

ació

i fa

cilit

ar l'

acos

tam

ent a

mb

el s

eu in

terlo

cuto

r en

les

conv

erse

s.

4.2.

Mos

tra in

terè

s pe

ls s

eus

inte

rlocu

tors

. 4.

3. C

ompa

rteix

sen

timen

ts d

uran

t el d

iàle

g.

4.4.

Util

itza

els

elem

ents

que

con

tribu

eixe

n al

dià

leg.

4.

5. R

econ

eix

els

elem

ents

que

blo

queg

en la

com

unic

ació

en

dife

rent

s si

tuac

ions

. 5.

1. In

fere

ix i

dóna

el s

entit

ade

quat

a l'

expr

essi

ó de

ls a

ltres

. 5.

2. U

tilitz

a co

rrect

amen

t les

est

ratè

gies

d'e

scol

ta a

ctiv

a: c

larif

icac

ió, p

araf

rase

ig, r

esum

, ree

stru

ctur

ació

, ref

lex

de s

entim

ents

. 5.

3. R

elac

iona

dife

rent

s id

ees

i opi

nion

s pe

r tro

bar e

ls s

eus

aspe

ctes

com

uns.

6.

1. In

tera

ccio

na a

mb

empa

tia.

6.2.

Util

itza

dife

rent

s ha

bilit

ats

soci

als.

6.

3. S

ap c

ontri

buir

a la

coh

esió

del

s gr

ups

soci

als

als

qual

s pe

rtany

. 7.

1. Id

entif

ica

dife

rent

s m

aner

es d

e se

r i a

ctua

r. 7.

2. R

espe

cta

i acc

epta

les

dife

rènc

ies

indi

vidu

als.

7.

3. V

alor

a le

s qu

alita

ts d

'altr

es p

erso

nes.

7.

4. C

ompr

èn i

apre

cia

posi

tivam

ent l

es d

iferè

ncie

s cu

ltura

ls.

8.1.

Ana

litza

els

pro

blem

es q

ue o

rigin

en e

ls p

reju

dici

s so

cial

s.

8.2.

Exp

osa

raon

adam

ent l

es c

onse

qüèn

cies

del

s pr

ejud

icis

soc

ials

per

a le

s pe

rson

es d

e l'e

ntor

n so

cial

pro

per.

8.3.

Det

ecta

i en

judi

cia

críti

cam

ent p

reju

dici

s so

cial

s de

tect

ats

en e

l seu

ent

orn

prop

er i

expr

essa

les

conc

lusi

ons

en tr

ebal

ls c

reat

ius.

9.

1. F

orm

a pa

rt ac

tiva

en le

s di

nàm

ique

s de

gru

p.

9.2.

Aco

nseg

ueix

l'ac

cept

ació

del

s co

mpa

nys.

9.

3. E

stab

leix

i m

anté

rela

cion

s em

ocio

nals

am

isto

ses,

bas

ades

en

l'inte

rcan

vi d

'afe

cte

i la

conf

ianç

a m

útua

. 9.

4. E

xpos

a m

itjan

çant

his

tòrie

s cr

eativ

es le

s ca

ract

erís

tique

s de

l'am

ista

t.


C

riter

is d

'ava

luac

ió

Està

ndar

ds d

'apr

enen

tatg

e av

alua

bles

Blo

c 3.

La

conv

ivèn

cia

i els

val

ors

soci

als

1. R

esol

dre

labo

ració

, pos

ant d

e m

anife

st u

na a

ctitu

d ob

erta

ca

p al

s al

tres

i com

parti

nt p

unts

de

vista

i se

ntim

ents

. 2.

Tr

ebal

lar

en

equi

p af

avor

int

la

inte

rdep

endè

ncia

po

sitiv

a i m

ostra

nt c

ondu

ctes

sol

idàr

ies.

3.

Pra

ctic

ar l'

altru

ism

e en

l'en

torn

prò

xim

i se

nsib

ilitz

ar

sobr

e el

seu

val

or.

4.

Impl

icar

-se

en

l'ela

bora

ció

i el

re

spec

te

de

les

norm

es d

e la

com

unita

t edu

cativ

a ut

ilitz

ant e

l sis

tem

a de

val

ors

pers

onal

que

con

stru

eix

a pa

rtir

dels

val

ors

univ

ersa

ls.

5. P

artic

ipar

act

ivam

ent

en l

a vi

da c

ívic

a de

man

era

pací

fica

i de

moc

ràtic

a tra

nsfo

rman

t el

con

flict

e en

op

ortu

nita

t, co

neix

ent

i ut

ilitz

ant

les

fase

s de

la

m

edia

ció

i ut

ilitz

ant

el

lleng

uatg

e po

sitiu

en

la

co

mun

icac

ió

de

pens

amen

ts,

inte

ncio

ns

i po

sici

onam

ents

per

sona

ls.

6. C

ompr

endr

e el

sen

tit d

e la

res

pons

abili

tat s

ocia

l i la

ju

stíc

ia s

ocia

l util

itzan

t la

capa

cita

t de

refle

xió,

sín

tesi

i es

truct

urac

ió.

7. C

rear

un

sist

ema

prop

i de

valo

rs, a

ssum

ir el

s dr

ets

i el

s de

ures

de

l'alu

mne

, ef

ectu

ar j

udic

is m

oral

s de

si

tuac

ions

esc

olar

s i

reso

ldre

dile

mes

mor

als

amb

supò

sits

prà

ctic

s.

8. C

ompr

endr

e el

que

és

un d

ilem

a m

oral

i r

esol

dre

dile

mes

mor

als

per

dete

ctar

pre

judi

cis

rela

tius

a le

s di

ferè

ncie

s cu

ltura

ls.

9.

Res

pect

ar

els

valo

rs

univ

ersa

ls

com

pren

ent

la

nece

ssita

t de

gar

antir

els

dre

ts b

àsic

s de

tot

es l

es

pers

ones

. 10

. Com

pren

dre

la d

ecla

raci

ó de

la ig

ualta

t de

dret

s i l

a no

-dis

crim

inac

ió p

er r

aó d

e na

ixem

ent,

raça

, se

xe,

relig

ió,

opin

ió

o qu

alse

vol

altra

co

ndic

ió

o ci

rcum

stàn

cia

pers

onal

o s

ocia

l, i a

plic

ar-la

a l'

anàl

isi

de l'

ento

rn s

ocia

l. 11

. E

xpre

ssar

la

relle

vànc

ia d

e pr

eser

var

els

dret

s de

lli

ure

expr

essi

ó i

opin

ió,

llibe

rtat

de p

ensa

men

t, de

co

nsci

ènci

a i

de r

elig

ió e

fect

uant

tre

balls

d'a

nàlis

i i

sínt

esi.

12.

Com

pren

dre

la i

mpo

rtànc

ia d

els

dret

s de

l ne

n i

valo

rar l

es c

ondu

ctes

que

els

pro

tege

ixen

. 13

. C

ompr

endr

e la

co

rrel

ació

en

tre

dret

s i

deur

es,

valo

rar

situ

acio

ns r

eals

en

rela

ció

amb

els

dret

s de

l ne

n i r

espe

ctar

la ig

ualta

t de

dret

s de

nen

s i n

enes

en

el c

onte

xt s

ocia

l. 14

. P

artic

ipar

act

ivam

ent

en l

a vi

da c

ívic

a va

lora

nt l

a ig

ualta

t de

dret

s i c

ores

pons

abili

tat d

'hom

es i

done

s.

15. C

ompr

endr

e i v

alor

ar la

igua

ltat d

e dr

ets

d'ho

mes

i do

nes,

la

co

resp

onsa

bilit

at

en

les

tasq

ues

dom

èstiq

ues

i la

cura

de

la fa

míli

a, i

argu

men

tar s

obre

la

ba

se

de

proc

esso

s de

re

flexi

ó,

sínt

esi

i es

truct

urac

ió.

1.1.

Est

able

ix re

laci

ons

de c

onfia

nça

amb

els

igua

ls i

les

pers

ones

adu

ltes.

1.

2. D

esen

volu

pa p

roje

ctes

i re

sol p

robl

emes

en

col·l

abor

ació

. 1.

3. P

osa

de m

anife

st u

na a

ctitu

d ob

erta

cap

als

altr

es c

ompa

rtint

pun

ts d

e vi

sta

i sen

timen

ts d

uran

t la

inte

racc

ió s

ocia

l a l'

aula

. 2.

1. M

ostra

bon

a di

spos

ició

a o

ferir

i re

bre

ajud

a pe

r a l'

apre

nent

atge

. 2.

2. R

ecor

re a

les

estra

tègi

es d

'aju

da e

ntre

igua

ls.

2.3.

Res

pect

a le

s re

gles

dur

ant e

l tre

ball

en e

quip

. 2.

4. U

tilitz

a le

s ha

bilit

ats

del t

reba

ll co

oper

atiu

. 2.

5. U

tilitz

a de

stre

ses

d'in

terd

epen

dènc

ia p

ositi

va.

2.6.

Des

criu

con

duct

es s

olid

àrie

s.

3.1.

Es

mos

tra g

ener

ós e

n el

seu

ent

orn

pròx

im.

3.2.

És

capa

ç de

sen

sibi

litza

r sob

re c

ause

s al

truis

tes

efec

tuan

t exp

osic

ions

ora

ls s

obre

el s

eu v

alor

i co

mes

es.

3.3.

Col

·labo

ra e

n ca

uses

altr

uist

es e

n co

l·lab

orac

ió a

mb

la c

omun

itat e

duca

tiva.

4.

1. E

xplic

a el

con

cept

e de

nor

ma.

4.

2. A

rgum

enta

la n

eces

sita

t que

hi h

agi n

orm

es d

e co

nviv

ènci

a en

els

dife

rent

s es

pais

d'in

tera

cció

soc

ial.

4.3.

Par

ticip

a en

l'el

abor

ació

de

les

norm

es d

el c

ol·le

gi.

4.4.

Infe

reix

la n

eces

sita

t de

les

norm

es d

e la

sev

a co

mun

itat e

duca

tiva.

4.

5. R

espe

cta

les

norm

es d

el c

entre

esc

olar

. 5.

1. R

esol

els

con

flict

es d

e m

aner

a co

nstru

ctiv

a.

5.2.

Seg

ueix

les

fase

s de

la m

edia

ció

en s

ituac

ions

real

s i s

imul

acio

ns.

5.3.

Man

eja

el ll

engu

atge

pos

itiu

en la

com

unic

ació

de

pens

amen

ts, i

nten

cion

s i p

osic

iona

men

ts e

n le

s re

laci

ons

inte

rper

sona

ls.

5.4.

Ana

litza

les

emoc

ions

, els

sen

timen

ts, e

ls p

ossi

bles

pen

sam

ents

i el

s pu

nts

de v

ista

de

les

parts

en

conf

licte

. 6.

1. R

aona

el s

entit

de

la re

spon

sabi

litat

soc

ial i

la ju

stíc

ia s

ocia

l.

6.2.

Iden

tific

a i a

nalit

za c

rític

amen

t des

igua

ltats

soc

ials

. 7.

1. C

onei

x i r

espe

cta

els

dret

s i e

ls d

eure

s de

l'al

umne

. 7.

2. F

a ju

dici

s m

oral

s de

situ

acio

ns e

scol

ars.

7.

3. J

ustif

ica

les

seve

s ac

tuac

ions

sob

re l

a ba

se d

e va

lors

per

sona

ls c

om l

a di

gnita

t, la

llib

erta

t, l'a

utoe

stim

a, l

a se

gure

tat

en u

n m

atei

x i

la

capa

cita

t d'e

nfro

ntar

-se

als

prob

lem

es.

8.1.

Exp

ress

a el

que

és

un d

ilem

a m

oral

. 8.

2. F

a ju

dici

s m

oral

s.

8.3.

Ana

litza

i re

sol d

ilem

es m

oral

s en

situ

acio

ns re

als

i sim

ulad

es.

8.4.

Res

ol d

ilem

es m

oral

s en

rela

ció

amb

prej

udic

is re

latiu

s a

les

dife

rènc

ies

cultu

rals

. 9.

1. A

rgum

enta

el c

aràc

ter u

nive

rsal

del

s dr

ets

hum

ans.

9.

2. E

xpos

a la

impo

rtànc

ia q

ue to

tes

les

pers

ones

gau

deix

in d

els

dret

s bà

sics

: sal

ut, b

enes

tar,

alim

enta

ció,

ves

tit, h

abita

tge

i ass

istè

ncia

mèd

ica.

9.

3. E

njud

icia

crít

icam

ent l

es c

ircum

stàn

cies

de

pers

ones

que

viu

en e

n si

tuac

ió d

e pr

ivac

ió d

els

dret

s bà

sics

. 10

.1. A

rgum

enta

i ex

posa

mitj

ança

nt im

atge

s la

impo

rtànc

ia d

e ga

rant

ir la

igua

ltat d

e dr

ets

i la

no-d

iscr

imin

ació

per

raó

de n

aixe

men

t, ra

ça, s

exe,

re

ligió

, opi

nió

o qu

alse

vol a

ltra

cond

ició

o c

ircum

stàn

cia

pers

onal

o s

ocia

l. 10

.2. A

nalit

za m

aner

es d

e di

scrim

inac

ió: r

acis

me,

xen

ofòb

ia, d

esig

ualta

t d'o

portu

nita

ts.

10.3

. Ana

litza

fets

disc

rimin

ator

is: m

altra

ctam

ent,

exclu

sió d

e m

inor

ies

ètni

ques

, rec

lusió

en

cam

ps d

e co

ncen

tració

, l'h

oloc

aust

, seg

rega

ció p

er m

alal

tia…

10

.4. D

esco

brei

x i e

njud

icia

crít

icam

ent c

asos

prò

xim

s de

des

igua

ltat i

dis

crim

inac

ió.

10.5

. Det

ecta

pre

judi

cis

i ana

litza

con

flict

es d

eriv

ats

de l'

ús d

'est

ereo

tips

en e

l con

text

esc

olar

. 11

.1. V

alor

a i r

espe

cta

la ll

iure

exp

ress

ió.

11.2

. Com

prèn

, int

erpr

eta

i acc

epta

opi

nion

s di

fere

nts

de le

s pr

òpie

s.

11.3

. Rel

acio

na d

ifere

nts

cultu

res

i rel

igio

ns a

mb

les

form

es d

e pe

nsam

ent d

e pe

rson

es q

ue h

i per

tany

en.

11.4

. Ana

litza

, ref

lexi

ona

i exp

ress

a co

nclu

sion

s so

bre

els

dret

s de

lliu

re e

xpre

ssió

i op

inió

, llib

erta

t de

pens

amen

t, de

con

sciè

ncia

i de

relig

ió.

12.1

. Exp

osa

els

dret

s bà

sics

del

nen

. 12

.2. A

rgum

enta

la n

eces

sita

t de

prot

egir

els

dret

s bà

sics

del

nen

. 12

.3. J

ustif

ica

la im

portà

ncia

que

tots

els

nen

s re

bin

ajud

a.

12.4

. Rao

na le

s co

nseq

üènc

ies

de l'

expl

otac

ió in

fant

il i e

l trà

fic d

e ne

ns.

13.1

. Exp

osa

verb

alm

ent l

a co

rrel

ació

ent

re d

rets

i de

ures

. 13

.2. R

aona

la v

alor

ació

de

situ

acio

ns re

als,

exp

osad

es a

Inte

rnet

, en

rela

ció

amb

els

dret

s de

l nen

.


Crit

eris

d'a

valu

ació

Es

tànd

ards

d'a

pren

enta

tge

aval

uabl

es

16.

Res

pect

ar

els

valo

rs

soci

alm

ent

reco

negu

ts,

conè

ixer

i

apre

ciar

el

s va

lors

de

la

C

onst

ituci

ó es

pany

ola

i el

s dr

ets

i el

s de

ures

de

la C

onst

ituci

ó es

pany

ola.

17

. Cre

ar u

n si

stem

a de

val

ors

prop

is e

fect

uant

judi

cis

mor

als

basa

ts e

n el

s dr

ets

i els

deu

res

bàsi

cs d

e la

C

onst

ituci

ó es

pany

ola.

18

. Con

èixe

r i e

xpre

ssar

les

note

s ca

ract

erís

tique

s de

la

dem

ocrà

cia

i la

im

portà

ncia

del

s va

lors

cív

ics

en l

a so

ciet

at

dem

ocrà

tica,

ai

xí

com

el

si

gnifi

cat

dels

sí

mbo

ls n

acio

nals

, la

ban

dera

, l'e

scut

d'E

span

ya i

l'h

imne

nac

iona

l com

a e

lem

ents

com

uns

de la

nac

ió

espa

nyol

a i e

l con

junt

del

s es

pany

ols.

19

. C

ompr

endr

e la

im

portà

ncia

de

la c

ontri

buci

ó de

ls

ciut

adan

s al

s se

rvei

s pú

blic

s i

els

béns

com

uns

a tra

vés

dels

impo

stos

efe

ctua

nt ra

onam

ents

crít

ics.

20

. Fe

r un

ús

resp

onsa

ble

dels

bén

s de

la n

atur

ales

a,

com

pren

dre

i int

erpr

etar

suc

cess

os, a

nalit

zar c

ause

s i

pred

ir co

nseq

üènc

ies.

21

. C

ontri

buir

a la

co

nser

vaci

ó de

l m

edi

ambi

ent

man

teni

nt

una

actit

ud

críti

ca

dava

nt

les

falte

s de

re

spec

te.

22. V

alor

ar l'

ús re

spon

sabl

e de

les

font

s d'

ener

gia

en e

l pl

anet

a, c

onsc

ienc

iar-

se d

el r

espe

cte

de l

'ent

orn

i de

senv

olup

ar

la

capa

cita

t cr

ítica

ca

p al

s es

deve

nim

ents

que

el m

odifi

quen

. 23

. S

er

capa

ç d'

efec

tuar

pr

imer

s au

xilis

i

pren

dre

mes

ures

pr

even

tives

va

lora

nt

la

impo

rtànc

ia

de

prev

enir

acci

dent

s do

mès

tics.

24

. Util

itzar

les

nove

s te

cnol

ogie

s i d

esen

volu

par v

alor

s so

cial

s i c

ívic

s en

ent

orns

seg

urs.

25

. A

nalit

zar

críti

cam

ent

la i

nflu

ènci

a de

la

publ

icita

t so

bre

el c

onsu

m u

tilitz

ant l

es n

oves

tecn

olog

ies.

26

. Val

orar

les

norm

es d

e se

gure

tat v

iària

i an

alitz

ar le

s ca

uses

i co

nseq

üènc

ies

dels

acc

iden

ts d

e trà

nsit.

27

. Inv

estig

ar s

obre

la p

reve

nció

d'a

ccid

ents

de

tràns

it i

gene

rar i

nici

ativ

es i

alte

rnat

ives

per

sona

ls.

13.3

. Exp

osa

mitj

ança

nt tr

ebal

ls d

e lli

ure

crea

ció

les

conc

lusi

ons

de l'

anàl

isi c

rític

a de

les

dife

rènc

ies

en l'

assi

gnac

ió d

e ta

sque

s i r

espo

nsab

ilita

ts

en la

fam

ília

i la

com

unita

t esc

olar

en

func

ió d

el s

exe.

14

.1. E

njud

icia

crít

icam

ent a

ctitu

ds d

e fa

lta d

e re

spec

te a

la ig

ualta

t d'o

portu

nita

ts d

'hom

es i

done

s.

14.2

. Col

·labo

ra a

mb

pers

ones

d'u

n al

tre s

exe

en d

ifere

nts

situ

acio

ns e

scol

ars.

14

.3. D

uu a

term

e di

fere

nts

tipus

d'a

ctiv

itats

inde

pend

entm

ent d

el s

eu s

exe.

15

.1.

Exp

osa

de m

aner

a ar

gum

enta

da l

a im

portà

ncia

de

valo

rar

la i

gual

tat

de d

rets

d'h

omes

i d

ones

, la

cor

espo

nsab

ilita

t en

les

tas

ques

do

mès

tique

s i l

a cu

ra d

e la

fam

ília.

15

.2. P

orta

a te

rme

treba

lls d

e lliu

re c

reac

ió in

vest

igan

t cas

os d

e fa

lta d

e co

resp

onsa

bilit

at e

n la

cur

a de

la fa

míli

a pr

esen

tats

en

els

mitj

ans

de

com

unic

ació

. 15

.3. V

alor

a l'ú

s de

l dià

leg

per a

la re

solu

ció

de p

ossi

bles

con

flict

es e

n le

s re

laci

ons

afec

tives

. 16

.1. E

njud

icia

críti

cam

ent e

ls va

lors

impl

ícits

en

dive

rses

situ

acio

ns, d

'aco

rd a

mb

els

que

cons

titue

ixen

la v

ida

en c

omú

en u

na s

ocie

tat d

emoc

ràtic

a.

16.2

. Ref

lexi

ona

sobr

e el

s dr

ets

i els

deu

res

de la

Con

stitu

ció

espa

nyol

a.

17.1

. Exp

lica

els

dret

s i e

ls d

eure

s bà

sics

de

la C

onst

ituci

ó es

pany

ola.

17

.2. F

a ju

dici

s m

oral

s se

nzill

s fo

nam

enta

ts.

17.3

. Par

ticip

a en

el b

enes

tar d

e l'e

ntor

n pr

oper

bas

ant-s

e en

els

dre

ts i

els

deur

es b

àsic

s de

la C

onst

ituci

ó es

pany

ola.

18

.1. E

xpre

ssa

les

note

s ca

ract

erís

tique

s de

la c

onvi

vènc

ia d

emoc

ràtic

a.

18.2

. Arg

umen

ta la

impo

rtànc

ia d

els

valo

rs c

ívic

s en

la s

ocie

tat d

emoc

ràtic

a.

19.1

. Com

prèn

, val

ora

i exp

osa

per e

scrit

el d

eure

de

l'apo

rtaci

ó ci

utad

ana

al b

é de

la s

ocie

tat.

19.2

. Exp

lica

la fu

nció

del

s im

post

os d

e pr

opor

cion

ar re

curs

os s

ocia

ls q

ue m

illor

en la

qua

litat

de

vida

del

s ci

utad

ans.

19

.3. E

fect

ua p

rodu

ccio

ns c

reat

ives

sob

re le

s co

nseq

üènc

ies

de n

o pa

gar i

mpo

stos

. 20

.1. M

ostra

inte

rès

per l

a na

tura

lesa

que

l'en

volta

i se

'n s

ent p

art i

nteg

rant

. 20

.2. R

aona

els

mot

ius

de la

con

serv

ació

del

s bé

ns n

atur

als.

20

.3. P

ropo

sa in

icia

tives

per

par

ticip

ar e

n l'ú

s ad

equa

t de

béns

nat

ural

s i e

n ra

ona

els

mot

ius.

21

.1. A

nalit

za, e

xplic

a i e

xpos

a le

s ca

uses

i le

s co

nseq

üènc

ies

de la

inte

rven

ció

hum

ana

en e

l med

i. 21

.2. I

nves

tiga

críti

cam

ent l

a in

terv

enci

ó hu

man

a en

el m

edi a

mbi

ent i

com

unic

a el

s re

sulta

ts.

21.3

. Arg

umen

ta c

ompo

rtam

ents

de

defe

nsa

i rec

uper

ació

de

l'equ

ilibr

i eco

lògi

c i d

e co

nser

vaci

ó de

l med

i am

bien

t.

22.1

. Pre

n co

nsci

ènci

a de

la li

mita

ció

dels

recu

rsos

ene

rgèt

ics

i exp

lica

les

cons

eqüè

ncie

s de

l'es

gota

men

t de

les

font

s d'

ener

gia.

22

.2. I

nves

tiga

els

efec

tes

de l'

abús

de

dete

rmin

ades

font

s d'

ener

gia.

22

.3. P

orta

a te

rme

treba

lls c

reat

ius

sobr

e la

nec

essi

tat d

e l'a

ire n

o co

ntam

inat

per

a la

sal

ut i

la q

ualit

at d

e vi

da.

22.4

. Exp

osa

gràf

icam

ent a

rgum

ents

per

rebu

tjar a

ctiv

itats

hum

anes

con

tam

inan

ts.

23.1

. Val

ora

la im

portà

ncia

de

la c

ura

del c

os i

la s

alut

i de

pre

veni

r acc

iden

ts d

omès

tics.

23

.2. R

aona

les

repe

rcus

sion

s de

det

erm

inad

es c

ondu

ctes

de

risc

sobr

e la

sal

ut i

la q

ualit

at d

e vi

da.

23.3

. Con

eix

les

pràc

tique

s de

prim

ers

auxi

lis.

23.4

. Exp

ress

a le

s m

esur

es p

reve

ntiv

es d

els

acci

dent

s do

mès

tics

més

freq

üent

s.

24.1

. Fa

un ú

s èt

ic d

e le

s no

ves

tecn

olog

ies.

24

.2. C

onei

x l'ú

s se

gur d

e le

s no

ves

tecn

olog

ies.

24

.3. A

nalit

za i

enju

dici

a cr

ítica

men

t els

con

tingu

ts d

e l'e

ntor

n di

gita

l. 25

.1.

Efe

ctua

anà

lisis

d'in

form

ació

dig

ital s

obre

les

raon

s pe

r le

s qu

als

les

pers

ones

sen

ten

la n

eces

sita

t de

con

sum

ir qu

an v

euen

un

anun

ci

publ

icita

ri.

25.2

. Ref

lexi

ona

sobr

e la

influ

ènci

a de

la p

ublic

itat i

exp

ress

a le

s co

nclu

sion

s m

itjan

çant

treb

alls

cre

atiu

s.

25.3

. Efe

ctua

exp

osic

ions

enj

udic

iant

crít

icam

ent h

àbits

de

cons

um in

nece

ssar

i. 26

.1. C

ol·la

bora

en

cam

pany

es e

scol

ars

sobr

e la

impo

rtànc

ia d

el re

spec

te d

e le

s no

rmes

d'e

duca

ció

viàr

ia.

26.2

. Inv

estig

a so

bre

les

prin

cipa

ls c

ause

s de

ls a

ccid

ents

de

tràns

it am

b l'a

juda

de

les

nove

s te

cnol

ogie

s.

26.3

. Exp

osa

les

cons

eqüè

ncie

s de

dife

rent

s ac

cide

nts

de tr

ànsi

t. 27

.1. A

nalit

za in

form

ació

en

prem

sa e

n re

laci

ó am

b el

s ac

cide

nts

de tr

ànsi

t. 27

.2.

Por

ta a

ter

me

proj

ecte

s re

laci

onat

s am

b le

s pr

inci

pals

cau

ses

dels

acc

iden

ts d

e trà

nsit,

sob

re e

ls q

uals

s'in

form

a en

dife

rent

s m

itjan

s de

co

mun

icac

ió.

27.3

. R

efle

xion

a so

bre

la m

aner

a en

què

es

podr

ien

have

r evi

tat a

ccid

ents

de

tràns

it i e

xpos

a le

s se

ves

conc

lusi

ons.

27

.4. E

xplic

a le

s pr

inci

pals

mes

ures

que

es

podr

ien

pren

dre

per p

reve

nir a

ccid

ents

de

tràns

it.

http://www.boe.es BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO D. L.: M-1/1958 - ISSN: 0212-033X