Embed Size (px)
Citation preview
Bones PràctiquesProtagonistesJosé Antonio Pérez (Model de gestió dels complexos poliesportius de Sant Joan Despí) i Roser Prat (Dinamització dels debats ciutadans sobre l’espai públic de Berga)
En profunditatTransparència i governs locals, per Teresa Feliu, Centre per a la Innovació Local
EntrevistaCarme Oliver. Gerent del’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Juliol-Setembre2012
07
La promoció de la transparència a les administracions públiques i l’adopció d’esquemes de govern obert és un dels principals reptes que haurà d’assolir el sector públic espanyol durant els propers anys. Actualment, tant el govern central com diverses comunitats autònomes estan elaborant normatives específiques sobre aquesta matèria clau per a una bona governança, que hem decidit abordar al setè número de la revista BONES PRÀCTIQUES.
En primer lloc, presentem dues experiències locals incloses al Banc de Bones Pràctiques que han permès la millora de l’eficàcia i l’eficiència de serveis i polítiques municipals mitjançant la introducció de nous esquemes de governança: es tracta, d’una banda, del “Model de gestió dels complexos esportius” de l’Ajuntament de Sant Joan Despí i, de l’altra, del procés de “Dinamització dels debats ciutadans sobre l’espai públic” de l’Ajuntament de Vic.
Teresa Feliu, de la Diputació de Barcelona, ens apropa conceptualment als debats sobre la transparència i ens presenta algunes iniciatives que s’estan desenvolupant, arreu, per tal de avançar en les polítiques de transparència en les diferents esferes de govern.
També portem a aquestes pàgines l’experiència de l’Ajuntament de Sant Cugat, que és capdavanter en aquesta matèria i que, juntament amb el de Sabadell, ha obtingut les millors puntuacions en el darrer rànquing que ha elaborat Transparència Internacional Espanya sobre els nivells de transparència municipal.
Finalment, recomanem la lectura de l’informe del Síndic de Greuges de Catalunya El dret d’accés a la informació pública, publicat recentment, i us informem de les darreres iniciatives de governs locals de la demarcació que han rebut premis de diverses institucions internacionals.
SI VOLEU SABER-NE MÉS:www.bbp.catwww.diba.catwww.pisunyer.org
Bones pràctiques
BONES PRÀCTIQUES és una revista trimestral editada pel Banc de Bones Pràctiques de la Diputació de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer, que vol contribuir a generar un espai d’intercanvi de sabers i experiències a l’entorn de la innovació en les polítiques locals. Us
agrairem que ens feu arribar els vostres comentaris i suggeriments per millorar-la a través de [email protected].
Si us voleu subscriure a la revista, doneu-vos d’alta a la Xarxa BBP a www.bbp.cat/inscripcion_banco.php
Què entenem per promoció de la transparència?Quins són els reptes de les polítiques municipalsen aquesta matèria?
2 JULIOL-SETEMBRE 2012 BONES PRÀCTIQUES
Esperem que sigui del vostre interès!
Protagonistes
Model de gestió dels complexos poliesportius
Dinamització dels debats ciutadans sobre l’espai públic
Participacióciutadana
Consulteu les fitxes d’aquestes pràctiques a www.bbp.cat
BONES PRÀCTIQUES JULIOL-SETEMBRE 2012 3
Quins factors creu que converteixen aquest model en una política innovadora?En la gestió dels complexos poliesportius municipals s’ha optat sempre per una concessió administrativa o similar (gestió indirecta) o per una gestió directa de l’Ajuntament. Totes dues tenen pros i contres. El nostre model és mixt, és gestió directa però incorpora també tot el que és positiu de la gestió privada: agilitat, flexibilitat, eficiència econòmica, política àgil de recursos humans, etc. Aprofita, en definitiva, el millor de cada model.
Seria útil estendre aquest model a altres territoris? Per què?Sí, sense cap tipus de dubte. De fet ja hi ha municipis que l’han incorporat variant els seus propis models de gestió. És aplicable a d’altres realitats perquè millora l‘eficiència de la gestió, dóna agilitat en la prestació del
José Antonio PérezCap del Servei d’EsportsAjuntament de Sant Joan Despí
servei i aporta el control de les polítiques esportives que l’Ajuntament vol aplicar, i implica únicament un canvi de filosofia.
Quins són els grans reptes de les polítiques locals d’esports en l’actualitat?En aquests moments, el principal repte que tenim és seguir fent polítiques globals de ciutat mitjançant l’esport i que aquestes polítiques siguin sostenibles econòmicament. Per aquest motiu, el nostre model de gestió pot ser una molt bona eina per a l‘eficiència econòmica en la gestió.
El BBP és una bona eina per abordar-los? Com ho pot ser?Sense cap tipus de dubte. El BBP incorpora exemples que val la pena seguir i adaptar a la nostra realitat.
Quins factors creu que converteixen aquest projecte de dinamització en una política innovadora?El pla de participació del Pla de Barris és un projecte innovador perquè dóna molt pes a la participació ciutadana. Les estratègies participatives que portem a terme permeten completar els projectes d’intervenció, dotant-los d’elements pràctics i quotidians. Resulta molt enriquidor combinar els coneixements tècnics amb l’experiència i les vivències del ciutadans i les ciutadanes, perquè aquest fet ens ajuda a dissenyar i construir ciutats vives.
Seria útil estendre aquest projecte a altres territoris? Per què? En els darrers anys la participació ciutadana s’ha convertit en una constant en els projectes de millora urbana i creiem que això ha de continuar endavant. És una política flexible i innovadora capaç d’adaptar-se a les diferents realitats territorials i socials; per tant, qualsevol poble o ciutat pot incorporar la participació ciutadana en el marc de les polítiques urbanístiques.
Roser Prat Tècnica d’Inclusió socialAjuntament de Berga
Quins són els grans reptes de les polítiques locals de participació ciutadana en l’actualitat?Un dels grans reptes de les polítiques locals és buscar estratègies perquè la participació ciutadana esdevingui una eina real i constant en la presa de decisions de les nostres administracions. Aquest repte passa per saber plantejar les accions participatives òptimes i comptar amb el coratge polític suficient per tirar-les endavant.Finalment, cal afegir que les polítiques de participació ciutadana són una eina de millora dels nostres pobles i ciutats encaminada a fer un pas més cap a la maduresa democràtica del nostre país.
El BBP és una bona eina per abordar-los? Com?El banc de bones pràctiques és una bona eina per abordar aquests reptes perquè visibilitza la feina feta en termes de participació ciutadana, i la manera com aquesta política encaixa amb molts altres àmbits d’intervenció. Pots cercar informació acurada i actualitzada sobre continguts que poden ser de gran interès a l’hora de plantejar projectes innovadors a escala local.
Esports
En profunditat
Transparència i governs locals
La transparència és un concepte central quan es parla de la modernització de les administracions: la governança democràtica
i la reforma dels serveis públics re quereixen e l l l iure accés a l a i n f o r m a c i ó i l ’e l i m i n a c i ó del secretisme per prevenir la co r r up ci ó i p e r p ro m o ure e l retiment de comptes públics.
També, la transparència està estretament relacionada amb la qualitat democràtica, perquè és un valor positiu de la legitimitat, que incideix en el grau de confiança i de satisfacció dels ciutadans respecte a les autoritats i les institucions públiques. 1
La majoria de països democràtics han aprovat l leis d’accés a la informació pública. Des del 1766, amb la Llei de llibertat de premsa sueca, fins a la Llei nord-americana de llibertat d’informació, de 1966, o la de 1976 (Government in the Sunshine). 2
Tanmateix, Espanya és un dels pocs països de la Unió Europea i del Consell d’Europa que no té llei d’accés a la informació. De fet, és l’únic país d’un pes considerable, ja que la resta són països petits. Si bé és cert que podria deixar
de ser-ho perquè aquest mes de març el govern ha presentat un av ant p roj e c te d e l l e i d e transparència, accés a la informació pública i bon govern.
L’Avantprojecte de llei aborda la transparència en el sector públic. I l’entén com a publicitat activa, cos a qu e imp l ic a l ’o b l igació d e p os ar a d isp osic i ó d e la ciutadania, a internet i sense que calgui sol•licitar-la, informació considerada d’interès, com ara sobre contractes, subvencions, convenis o retribucions d’alts càrrecs. Per això, es crearà un Portal de Transparència que centralitzarà la informació que es requereixi més freqüentment.
La transparència està estretament relacionada
amb la qualitat democràtica, perquè és
un valor positiu de la legitimitat, que incideix en el grau de confiança i satisfacció dels ciutadans
respecte a les autoritats i les institucions públiques
Teresa Feliu, analista del Centre per a la Innovació Local
4 JULIOL-SETEMBRE 2012 BONES PRÀCTIQUES
També s’amplia el dret d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 105 de la Constitució espanyola. Així, informació pública és la que està en poder del sector públic, amb excepcions: la que afecti la seguretat nacional, la defensa, les relacions exteriors, la seguretat pública i la prevenció, la investigació i la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries. Amb tot, hi ha algunes limitacions: entre d’altres, les derivades de la protecció de dades personals, que poden implicar l’accés parcial a la informació sol•licitada o la seva denegació.
Espanya encara no està adherida al Conveni sobre accés als documents públics del Consell d’Europa, primer instrument legal internacional que reconeix el dret d’accés a documents de les entitats públiques. Per aquesta raó, l’Estat no està vinculat als estàndards mínims que estipulen que l’accés ha de ser la regla i la denegació, l’excepció que, a més, ha de ser motivada.
Catalunya encara no compta amb una legislació específ ica sobre transparència, si bé el Parlament està elaborant la Proposició de llei de transparència i accés a la informació pública. Resta pendent la publicació del text, actualment en fase de pròrroga.
Foto: Quickimage
BONES PRÀCTIQUES JULIOL-SETEMBRE 2012 5
El fet que encara no hi hagi una legislació específica no implica que alguns governs autonòmics i locals no hagin endegat processos de dades obertes. El sector públic, per la seva pròpia naturalesa, genera i processa un gran volum d’informació, tradicionalment arxivat i ocult a l’escrutini públic. Però les noves tecnologies, juntament amb una nova concepció de l’administració, possibiliten obrir les dades a la població.
Amb tot, aquesta possibilitat necessita, per convertir-se en un fet, una sistematització de les dades en el moment de generar-les i de processar-les. Una sistematització que re quereix coneixement s tècnics, dispositius tecnològics, però, sobretot, lideratge polític i una cultura administrativa favorable a l’obertura. I també una assignació p ressup os t àr ia co nsi d e r ab l e , cosa que afecta especialment els municipis petits. Tanmateix, sembla que amb la informàtica en núvol el cost podria ser menor.
Els benef icis dels sistemes de dades obertes són múltiples, tal com s’explica al web d‘Open Data Euskadi: generen valor i riquesa a la iniciativa privada, que pot reutilitzar
les dades per crear o millorar serveis, introduint, tal com s’expressa al web de la Generalitat de Catalunya, un nou element, “la transparència, l’eficiència i la igualtat d’oportunitats per crear valor”.
Ta m b é b e n e f i c i a l a r e s t a d’administracions, ja que facilita la interoperabilitat, i la mateixa administració que les genera, perquè millora l’eficiència. I beneficia la ciutadania perquè permet tant l’avaluació de la gestió pública com el desenvolupament d’una multiplicitat d’aplicacions que faciliten la vida quotidiana. Però, per això, cal que les dades siguin reutilitzables i les llicències de propietat, obertes.
Per a una explicació detallada de la reutilització de la informació del sector públic, el Proyecto Aporta, emmarcat en el Pla Avanza2, ha publicat la Guía Aporta, que inclou, en format de preguntes, tots els aspectes rellevants per impulsar la reutilització de la informació.
També trobem processos de govern obert als àmbits autonòmic i local. Podem entendre el govern obert com el resultat de l’evolució iniciada amb els processos d’obertura de la informació a la ciutadania: del dret d’accedir a la informació pública a la sistematització d’aquesta informació en sistemes de dades obertes per, finalment, introduir una concepció del govern més interactiva amb els ciutadans, que també generen valor públic en dissenyar diferents aplicacions d’ús públic, controlen l’acció governamental a partir dels mecanismes de retiment de comptes i participen en la presa de decisions.
Transparència, participació pública i col•laboració són els pilars bàsics del govern obert, tal com va establir Barack Obama, el 2009, al Memoràndum sobre transparència i govern obert, amb l’objectiu d‘enfortir la democràcia i promoure l’eficiència i l’eficàcia del govern.
El sector públic genera i processa un gran
volum d’informació, tradicionalment arxivat i ocult a l’escrutini públic.
Però les noves tecnologies, juntament amb una nova concepció de
l’administració, possibiliten obrir les dades a la població
Foto: Quickimage
En profunditat
6 JULIOL-SETEMBRE 2012 BONES PRÀCTIQUES
Aquests tres principis són també els que estructuren Irekia, el govern obert a Euskadi, que es defineix com “una nova forma de relacionar-se que estableix una sèrie de canals de comunicació i contacte directe entre la ciutadania i l’Administració, gràcies a les noves utilitats que avui en dia ofereix Internet”.
I rek ia sorgeix per aproximar l’Administració a la ciutadania i per superar les limitacions de la democràcia representativa i fer realitat la idea originària de la democràcia: governar entre tots. Es tracta de canviar els rols i passar de la ciutadania passiva a la ciutadania activa, on el ciutadà s’implica en les decisions que li afecten de manera eficaç, fàcil i constant. En aquest esquema, la transparència és el primer pilar.
La Junta de Castilla y León ha elaborat una guia de govern obert adreçada als ajuntaments: 10 ideas para hacer tu ayuntamiento abierto. Entre aquestes idees destaquem l’obertura de les dades públiques –dades brutes que posteriorment
estructuraran els infomediaris–, que afavoreix la transparència i el retiment de comptes, en la línia de ciutats com Vancouver, San Francisco i Nova York.
O fer la gestió municipal més transparent i divulgar la informació sobre l’acompliment dels governs municipals, com es fa a Sant Boi de Llobregat amb el Pla d’actuació municipal (PAM), “el principal instrument de planificació estratègica per a la seva acció de govern”, “el full de ruta de la gestió municipal i l’instrument de priorització dels diferents pressupostos municipals durant el mandat” .
Si ens centrem en l’àmbit dels g o v e r n s l o c a l s e s p a n y o l s , Transparència Internacional Espanya (TI) ha establert uns indicadors per mesurar el nivell de transparència de les administracions mitjançant 80 indicadors que mesuren el volum d’informació publicada. TI envia prèviament el qüestionari de manera que els governs ja coneixen allò que es mesurarà. Així, el fet de mesurar la transparència local s’ha demostrat també com una bona forma de fomentar-la, ja que els ajuntaments fan esforços, d’una edició a la següent, per millorar els seus resultats o, fins i tot, en el mateix procés de medició.
Foto: Quickimage
1. Gil Calvo, E. (2010). “Calidad democrática: enfoque teórico y posible medición” a Calidad democràtica y buen gobierno. FEMP
2. Hood, Christopher and Heald, David, (eds.) (2006) Transparency: the key to better governance? Oxford University Press, Oxford, UK.
Beneficia la ciutadania perquè permet tant
l’avaluació de la gestió pública com el
desenvolupament d’una multiciplicitat d’aplicacions
que faciliten la vida quotidiana
Novetats
La Diputació de Barcelona és la quar ta de l ’Estat segons l’Índex de transparència informativa elaborat per Transparència Internacional Espanya entre 41
diputacions, 2 cabildos insulars canaris i 2 consells de les Illes Balears.
L’índex avalua el nivell de transparència en cinc àmbits: i n f o r m a c i ó s o b r e l a D i p u t a c i ó ; r e l a c i o n s a m b e l s ciutadans i la societat; informació economicofinancera; contractacions de serveis; matèries de serveis i suport a
La Diputació de Barcelona, entre les cinc diputacions més transparents d’Espanya
municipis.
El projecte SITxell de la Diputació de Barcelona, premiat per les Nacions Unides
El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, va recollir el passat 25 de juny a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, el primer Premi de
l’Administració Pública pel projecte Sistema d’Informació Territorial de la Xarxa d’Espais Lliures (SITxell), desenvolupat per l’Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat.
La iniciativa ha estat seleccionada entre més de 400 projectes de tot el món agrupades en cinc categories: prevenció i l lu i t a contra la corrup ció; mi l lora de la prestació dels serveis públics; millora de la participació ciutadana en processos de decisió innovadors; promoció de l’enfocament de gènere en la provisió de serveis públics i, f inalment, millora de la gestió del coneixement, que ha estat la categoria en què s’ha premiat el projecte Sitxell.
S i t xe l l és un ser vei d ’assessorament a ls municipis i altres administracions públiques en matèria d ’anàlisi i p lanif icació del sòl no urbanit z able, mitjançant un sistema d’informació geogràf ica en el qual par ticipen departaments universitaris, centres de recerca i empreses privades.
Premi a la ciutat de Barcelona per impulsar un protocol internacional per a smart cities
La ciutat italiana de Torí ha premiat l’Ajuntament de Barcelona amb l’Areté Award for Urban Innovation pel seu projecte City Protocol, que és un sistema
de cer tif icació de ciutats que permet mesurar el grau d’ef iciència i de qualitat de les ciutats del món a partir d’indicadors que avaluen aspectes estructurals, funcionals, metabòlics i socials.
L’objectiu és poder garantir la gestió eficient dels recursos i la integració de les innovacions tecnològiques a la ciutat que servirà per definir els estàndards de les smart cities.
BONES PRÀCTIQUES JULIOL-SETEMBRE 2012 7
Foto: luchschen/iStockphoto/Getty Images
Foto: DESA
L’entrevista
Estratègia de transparència de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Carme Oliver
Quins són els elements clau de l’estratègia de transparència de Sant Cugat? Quan es va decidir que era una prioritat la transparència? Per què?
Des de fa uns anys parlar de transparència és un fet recurrent. La transparència és generalment concebuda com una necessitat i un objectiu en tots els àmbits de la vida, però molt especialment en tot allò que fa referència a l’àmbit públic. No hi ha un concepte, definició o regulació que ens acoti i ens assenyali quines haurien de ser les nostres actuacions per assolir la qualitat de “transparent”.
Des del 2007 treballem amb una eina de planificació estratègica i gestió pressupostària, anomenada PACTE, que permet traslladar l’actuació municipal proposada per l’equip de govern en els eixos estratègics i objectius de mandat, amb el propòsit d’alinear tota l’organització i tenir una eina per retre comptes
‘‘La transparència és una cultura que ha d’anar impregnant tota l’organització i que creiem que és un camí que, una vegada encetat, ja no té retorn’’
Carme OliverGerent de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
a la ciutadania de les actuacions realitzades. El PACTE és una eina també de mesura, ja que a partir dels indicadors de percepció, sistèmics i quantitatius es pot avaluar l’assoliment i, com a conseqüència d’això, la política pública aplicada. Aquesta eina va rebre el premi a la millor proposta de lideratge i gestió del canvi, l’any 2009, per part de The European Institute of Public Administration (EIPA).
D’altra banda, l’any 2009, la junta de portaveus va instar l’aprovació, al Ple municipal de 16 de novembre, d’una declaració institucional sobre transparència i bon govern. En el punt sisè de la declaració es feia esment de la necessitat d’iniciar un procés de reflexió al voltant de les mesures a adoptar per garantir una millora de la transparència en l’actuació municipal. El resultat del procés de reflexió va ser el document “Mesures per garantir una millora de la transparència en l’actuació municipal”, aprovat al Ple del 10 de juny 2010.
8 JULIOL-SETEMBRE 2012 BONES PRÀCTIQUES
Quines són les principals mesures que s’han posat en marxa?
Les mesures que es van determinar fan referència a diferents àmbits de la vida municipal:
1) Mesures orientades a reforçar els mecanismes de transparència de les actuacions urbanístiques i ambientals:
a. Funcionament de la Comissió informativa.
b. Divulgació de planejaments urbanístics.
c. Aprovació i divulgació de convenis urbanístics.
d. Reforçament del control públic, la transparència i la recuperació de plusvàlues en les modificacions de planejament que comportin un increment del sostre edificable, de la densitat de l’ús residencial o de la densitat d’ús industrial, o la transformació dels usos previstos.
e. Participació ciutadana en la gestió urbanística.2) Mesures destinades a introduir millores en l’àmbit del bon govern i la gestió pública.3) Mesures destinades a fomentar el dret a la informació, la participació ciutadana i garantir el funcionament plural dels mitjans de comunicació locals.4) Mesures destinades a disposar d’una estructura organitzativa i d’uns equips tècnics i professionals capacitats per donar resposta als reptes que planteja la ciutadania.
Quins són els principals problemes que s’han trobat en el desenvolupament d’aquesta estratègia?
Els entrebancs han estat els inherents a qualsevol canvi organitzatiu: adequació de la informació, sistemes informàtics poc adequats i algunes reticències internes i externes.
De tota manera la transparència és una cultura que ha d’anar impregnant tota l’organització i que creiem que és un camí que, una vegada encetat, ja no té retorn.
Ha comportat canvis en la manera de treballar o en l’organització interna de l’Ajuntament?
Com en qualsevol canvi d’aquesta mena, l’organització interna ha canviat la seva manera de treballar. Es preveu que els processos interns de generació de documentació i de dades s‘incorporin a un directori comú i consultable. Dins del web municipal s’ha dissenyat també un espai específic dedicat a la publicació dels indicadors de transparència, on se’n pot trobar tota la informació. Creiem que la publicació i la transparència d’aquests indicadors estimula l’eficiència de l’administració i alhora pot ajudar a promoure la confiança i la participació ciutadana en la gestió de la ciutat.
Quins resultats i impactes ha tingut la implementació del projecte, tant a nivell intern com per part de la ciutadania?
El projecte de la transparència municipal ha estat reconegut durant dos anys consecutius amb el primer premi que dona l’ITA, l’Organisme Internacional de la Transparència. La ciutadania té al seu abast tota la informació que pugui ser del seu interès. A nivell intern la transparència ja no és un projecte: és una realitat.
Creu que l‘experiència de Sant Cugat és transferible a altres ciutats de Catalunya? Què recomanaria a altres municipis que vulguin potenciar la transparència en les polítiques i la gestió local?
Evidentment, la nostra experiència és transferible i fins i tot millorable en altres ciutats. És un repte del món i de la societat
actuals, on es reclama a l’Administració municipal una nova manera de treballar. Nosaltres volem fer un pas més i orientar la nostra gestió municipal al govern obert. La màxima expressió mai manifestada de la forma d’articular les bases d’un govern obert va ser pronunciada pel president dels Estats Units, Barack Obama, l’any 2009:
“Un govern obert i transparent promou la connexió de les maneres de fer política amb una ciutadania decidida a rendir comptes amb les institucions.Una estructura política o institucional col•laborativa fomenta la proximitat amb la ciutadania i la implica en la seva presa de decisions.Un govern i unes organitzacions polítiques participatives afavoreixen el dret de la societat a expressar i a pronunciar-se de manera activa sobre els seus propis destins”
Creiem que aquesta línea d’actuació ja no té retorn i determinarà la política municipal a partir d’ara.
BONES PRÀCTIQUES JULIOL-SETEMBRE 2012 9
Foto: Photodisc
Foto: Photodisc
Transparència Internacional
Aquesta organització internacional té com a objectiu principal lluitar contra la corrupció a escala internacional. En
aquest sentit, l’organització elabora informes nacionals i internacionals que mesuren i avaluen els nivells de transparència i de rendició de comptes de diferents institucions. En el cas espanyol, publica l’Informe de transparència dels ajuntaments, el de les diputacions, el de les comunitats autònomes i el de la gestió de l’aigua.
L’organització ha fet públic, recentment, l’Informe de transparència dels ajuntaments 2010, que avalua els 110 ajuntaments més grans de l’Estat mitjançant 80 indicadors agrupats en cinc àrees diferents. La tercera edició d’aquest informe posa de manifest progressos importants per part dels municipis. En aquest cas, hi ha 21 municipis espanyols que han assolit una qualificació excel•lent, entre els quals hi ha Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Terrassa i Mataró, en contrast amb l’únic Ajuntament (Bilbao) que la va obtenir en la primera edició.
10 JULIOL-SETEMBRE 2012 BONES PRÀCTIQUES
En context
També s’observen avenços importants en les puntuacions mitjanes del conjunt de governs municipals: passen dels 52 punts de l’any 2008 als 73,2 (sobre 100) del 2010. Les àrees que han millorat de forma més important són el nivell de transparència economicofinancera i el de transparència en els contractacions de serveis.
Podeu trobar més informació sobre l’Informe de transparència a les diputacions a l’apartat de “novetats”.
www.transparencia.org.es
Premis de Transparència Municipal 2010
El dret d’accés a la informació públicaSíndic de Greuges de Catalunya
L’Informe analitza la normativa espanyola i catalana que afecta el dret d’accés a la informació pública i, a través de les
actuacions del Síndic de Greuges, constata les dificultats per resoldre els conflictes que planteja la ciutadania en l’actual marc normatiu, perquè regula de manera parcial aquesta qüestió.
- Cal una regulació completa que garanteixi la transparència, la rendició de comptes i l’accés a la informació. La nova norma hauria d’incloure els continguts següents:
- És un dret de les persones que no cal motivar.
- La denegació ha d’estar motivada.
- El seu objecte és la informació referida a l’activitat pública, amb independència de la titularitat de qui la posseeix.
- No exclou la informació preparatòria.
- El silenci és positiu, i el termini, no major d’un mes.
- És gratuït, sense excloure la possibilitat de repercutir el cost de l’expedició.
- La funció ha de recaure en una autoritat independent de protecció de drets ja existent.
- L’accés és la regla general, i la denegació, l’excepció.
- Les excepcions legals absolutes són mínimes.
proposa, consulta, participa...www.bbp.cat
Recomanem
- Cal ponderar el dany a l’interès protegit i l’interès públic de la informació.
- Els drets d’accés a la informació i a la intimitat són complementaris.
- L’excepció a l’accés s’acota mitjançant una definició pròpia del concepte dades personals.
- El dany efectiu que la difusió de la informació pot ocasionar no esdevé una excepció absoluta quan l’interès públic en l’accés es considera prevalent.
- Cal valorar l’opció de concedir l’anonimat a les dades personals o de proporcionar un accés parcial, quan el dret a la privacitat impedeix l’accés a la informació.
BONES PRÀCTIQUES JULIOL-SETEMBRE 2012 11
Informe ‘El dret d’accés a la informació pública’
