! " " #!"#$%&&'()*+,!"+--'(*'*$'--+./*+.*!"+0-1

!"#$%&'()%*+%&,-)./01&23445467&286

9%:-*+%+&;(&<$=#:$(>&;(&*%&<?@-#$:%:$A0BC

!(D?#&;(&'()$?;$>@(

! " # $ % &!"#$%&'()*(+,$-%./0/1%'

!"#$%&'(2*(344'%1()

!"#$%&'(5*(+$'6'#%0%7'7

!"#$%&'(8*(9%'$%()

!"#$%&'(:*(9%'$%(2

!"#$%&'(;*(9%'$%(5<(=/$7'>'

!"#$%&'(?*(!,@%47'<(=A1%.,4

!"#$%&'(B*

!"#$%&'()C*(!,@%47'<(=/$7'>'(%(DE-'$%

!"#$%&'())*(!,@%47'<(F'G6'0,$'

5

)8

)B

5C

5)

52

5H

5;

HC

H2

Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències de la Comunicació, Periodisme. Producció, expressió i disseny en premsa impartida pel docent teòric Daniel Tena i pel docent pràctic Jordi Colet

!

"#$"%&'!()!*"+&,%&'!-./0/1/2,3!45"1'03)!,/"1%25056%'!

!

!

Grup G1Dd

Santiago Garcia 102 Maria Herrero 103 Núria Lázaro 104

Ana López 105 Anna Prats 106

Maria Ramon 107 Sònia Peralta 108

!

SUMARI DE CONCEPTES

- Arracada

- Avanttítol

- Capçalera

- Cintillo

- Crèdits text

- Crèdits il!lustració

- Columna de text

- Columna d’opinió

- Corondell

- Data

- Desglossat

- Destacat

- Falsa columna

- Filets

- Foli

- Fotografia en b/n

- Fotografia en color

- Il!lustració siluetejada

- Il!lustració en ploma o línia

- Infogràfic

- Inicial o capitular

- Lead

- Línia vídua i orfe

- Línia curta

- Medianil

- Noticia

- Peu de foto

- Paràgraf centrat i quebrat

- Paràgraf en bloc o justificat

- Paràgraf modern

- Punt de lectura

- Requadre

- Sangria

- Secció

- Subtítol

- Sumari

- Titular

- Vinyeta

!

Una nueva revolución tecnológica

La vocación aeroespacial de Barcelo-na no es nueva, pero ha cambiado de planteamientos y se presenta en la actualidad como una interesan-te experiencia en la que se combi-

nan la investigación científica puntera y la posibilidad de participar económicamente en una de las tecnologías que marcarán el fu-turo. Si hace unos diez años la idea era cola-borar en macroproyectos como el Ariane, ahora el objetivo es intervenir en lo que los especialistas han denominado «democrati-

zación del espacio». Es decir, la propulsión de lo que se conoce como nanosatélites en el new space, la franja estratosférica más próxi-ma a la Tierra, liberada para usos civiles. Esta nueva alternativa, accesible y relativamente barata en cuanto a la inversión necesaria pa-ra ponerla en marcha, se basa en el concepto de aprovechar la tecnología ya existente (en los móviles, por ejemplo) para adaptarla a los llamados cubesats, pequeños satélites de com-ponentes miniaturizados que, trabajando conjuntamente o en enjambre, pueden pro-

porcionar nuevos avances al servicio de la ciudadanía. Barcelona, a través del ayunta-miento (Barcelona Activa) y en colaboración con la Agencia Espacial Europea, pone en marcha una incubadora empresarial en la UPC de Castelldefels, impulsa el Centre de Tecnologies i Aplicacions y ve nacer la Comu-nitat New Space. Proyectos públicos e inicia-tivas privadas que deben convertir la ciudad y el área metropolitana en un centro de inno-vación de primer nivel. Y que ratifican la vo-cación puntera de la capital catalana.

Nunca en la historia de la demo-cracia española se había registra-do un fenómeno como el que es-tá protagonizando Podemos. Nunca una fuerza política con

tan poco recorrido a sus espaldas y con una sola comparecencia electoral –los comicios europeos de mayo– había generado tanta ex-pectación, traducida en esperanzas para muchos e inquietud para otros, menos nu-merosos pero más poderosos. Y es que tam-poco nunca en la España posterior a 1977 la situación política se había deteriorado tan-to como lo está hoy, cuando la mayoría de expertos dan por amortizado el sistema y plantean la necesidad urgente de reformar-lo a fondo. Es por eso que, más allá de los in-dudables méritos del grupo que lidera Pablo Iglesias, la eclosión electoral que le vatici-nan todos los estudios demoscópicos tiene una relación directa con la incapacidad de los partidos tradicionales para dar respues-

La opinión del diario se expresa solo en los editoriales. Los artículos exponen posturas personales.

Podemos, en el centro de atencióntas a la crisis del modelo de representación emanado de la transición. Una crisis que, en el caso de Catalunya, lo es también del vín-culo con España. El casi seguro adelanto de las autonómicas ha obligado a Podemos a decidir que concurrirá a ellas con una lista propia, y aunque de momento mantiene ge-néricamente que los catalanes tienen dere-cho a decidir su futuro, tarde o temprano de-berá definirse sobre el independentismo. La irrupción de Podemos fue vista con un regocijo poco disimulado por el PP, que creía

que eso acabaría de debilitar a un PSOE que se encuentra en su peor momento. Pero el continuado ascenso de Podemos en las en-cuestas indica claramente que el ensancha-miento de su base sociológica se debe a que también concita numerosas simpatías en-tre votantes del PP. Algunos estudios inclu-so le dan como ganador en unas elecciones generales, lo que sería una convulsión polí-tica de enorme magnitud. Pero la respuesta de quienes temen esa posibilidad –hoy por hoy, una simple hipótesis especulativa– no puede consistir en descalificar genérica-mente a Podemos acusándolo de populis-mo, sino en intentar recuperar la confianza ciudadana perdida. Es decir, deben ser pro-positivos en lugar de reactivos, porque el dis-curso del catastrofismo ya no puede generar adhesiones. En todo caso, eso no exonera a Podemos de la obligación de que sus pro-puestas sean claras, creíbles y realizables. No es lo mismo la ilusión que la utopía.

Las grandes expectativas electorales del grupo de Iglesias obligan a PP y PSOE a actuar para recuperar adhesiones

Editoriales

LUNES6 3 DE NOVIEMBRE DEL 2014

Animus iocandi Ferreres

Este docente catalán lleva 25 años en la Universidad Politécnica de Ca-lifornia, donde ha sido pionero en los nanosatélites, una tecnología que tiene un muy amplio recorrido y sobre la que Barcelona se dispone a apostar. «Es una oportunidad pa-ra competir», subraya. 3Pág. 4

JordiPuig-SuariProf. de tecnología aeroespacial

Nombres propios

EEEE

El simulacro de elecciones libres ce-lebrado ayer en la autodenomina-da República Popular de Donetsk dio el esperado abrumador triunfo al candidato del Kremlin, Aleksan-dr Zajarchenko. La maniobra no contribuye a disminuir la tensión entre Ucrania y Rusia. 3Pág. 13

VladímirPutinPresidentede Rusia

EEEE

El joven cineasta preside Compac-to, una cooperativa cultural audio-visual cuyos miembros combinan los proyectos propios y los trabajos para terceros, terreno en el que han conseguido campañas de importan-tes compañías. 3Pág. 24

AritzCirbiánProductor y realizador de cine

EEEE

Varios colectivos gitanos han toma-do la iniciativa para protestar por el hecho de que la última edición del diccionario de la Real Academia Española mantiene acepciones pe-yorativas del término que designa a esa etnia. 3Pág. 26

María JoséJiménezPta. Asociación Gitanas Feministas

EEEE

La vigésima edición de la muestra dedicada al cómic japonés ha sido un nuevo éxito. El récord de 130.000 visitantes permite augurar larga vi-da al salón, que busca la manera de aumentar el espacio cara a futuras convocatorias. 3Pág. 65

CarlesSantamariaDirector delSalón del Manga

EEEE

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.

plísimo. Entrada en vi-gor: un mes, con los nue-vos funcionarios y estruc-turando un plan marco de acción basado en las experiencias previas. 3. Tribunal de Cuen-tas. Cumplir con su pro-pia ley y dar de baja a to-do el personal que no sea de carrera, salvo las se-cretarías (dos por cargo) del presidente, de su je-fe de gabinete, de los 12 consejeros, fiscal y secre-tario general. Plazo de ejecución: un mes. 4. Imputaciones ju-diciales confirmadas: si se es funcionario, de ca-rrera o eventual, suspen-sión; si se es cargo electo, dimisión; si se es particu-lar, interdicción de rela-ciones de cualquier tipo con cualquier adminis-tración. Para los agentes públicos, acuerdo entre partidos o, en su defecto, decreto ley; para los privados, refor-ma de las leyes de contratación pú-blica por decreto ley. Plazo de ejecu-ción: un mes 5. Revocación inmediata de la consulta de 28/4/2014 de la Direc-ción General de Tributos, que per-mite a los partidos políticos, en una más que peculiar interpretación de su ley de financiación, que tengan condición de legales las donaciones ilegales de los particulares. Habrá que levantar actas de comprobación de los últimos cuatro ejercicios a to-dos los partidos y sindicatos; así sus bases tributarias estarán conforma-das solo con medios legales y no con interpretaciones privilegiadas. En-

Decálogo de choque anticorrupción Resulta innecesario plantear cambios en las leyes penales porque las actuales están bien ajustadas

Nos invade un tsunami de corrupción. Ya es una corrupción sisté-mica. No solo es corrup-ción añeja, sino que es

nueva. Lo demuestra la operación Púnica, encabezada por Francisco Granados. El único consuelo es que se trata de corrupción política (diri-gentes y altos funcionarios) y no ad-ministrativa (funcionarios). Se ha-bla de cambiar leyes, en especial las penales. Innecesario: las vigentes ya están, en general, bien ajustadas. Fa-llan medios y alguna forma de traba-jar. Propongo aquí un decálogo de medidas de choque con su calenda-rio de ejecución, siendo deseable im-plantarlo por unanimidad. 1. Adscripción permanente y en exclusiva (bajo dependencia de jue-ces) de inspectores de Hacienda, in-terventores públicos y agentes poli-ciales especializados. Es insoporta-ble que un análisis contable tarde 10 veces más que el cumplimento en el extranjero de una comisión rogato-ria. Entrada en vigor: 15 días. 2. Investigación en paralelo a las diligencias penales –tal como esta-blece la ley– del patrimonio de los presuntos infractores y beneficia-rios, para fijar su responsabilidad civil. A tal fin, cabe comisionar a funcionarios no judiciales con ple-na autonomía. Las garantías inque-brantables del proceso penal no son las mismas que rigen en los procesos de naturaleza civil; el juego de las presunciones, por ejemplo, es am-

trada en vigor: inmediata 6. Asesores: cargos de confianza que trufan la Administración; unos seguramente necesarios, la mayo-ría, no; son personal partidario que paga las administraciones en lugar de sus propios partidos. Sus contra-tos y nombramientos han de ser can-celados. Implementación: al ser per-sonal de confianza, inmediata. 7. Ante la existencia de informe no favorable o negativo de secreta-rios, interventores y depositarios municipales, el expediente admi-nistrativo en cuestión ha de ser pa-ralizado o rectificado hasta que re-sulte conforme; su aprobación ha de realizarla el pleno de la corpo-

ración, mencionando en un aviso previo que ha sido objeto de esa re-visión. Implementación por decre-to ley: un mes. 8. Publicación en las webs de todos los organismos públicos de las declaraciones de renta de sus directivos de los últimos cuatro años, así como la intervención en la actividad que hayan tenido an-tes del ingreso en la función pú-blica el cónyuge, la pareja y los fa-miliares hasta el cuarto grado. Im-plementación por decreto ley: dos meses. 9. Publicación en la web corpo-rativa de cada empresa concesio-naria de las administraciones pú-blicas de todos los contratos cele-brados en los últimos cuatro años con cualquiera de ellas, sea cual sea su finalidad y coste, con men-ción tanto de las empresas subsi-diarias y vinculadas como de las uniones temporales de empresas (UTE) y joint ventures. 10. Habilitaciones y transferen-cias de créditos necesarios para es-tas reformas: tramitación de las le-yes pertinentes por procedimiento de urgencia. Plazo: un mes.

Es altamente improbable lo que propongo. No por falta de base ju-rídica, sino porque en este final de régimen nuestros dirigentes re-cuerdan a los momificados lores en sus escaños de aquella ácida pe-lícula de Peter Medak, de 1972, La clase dominante. Si se indemniza a la plataforma Castor por decreto ley, no hay nada de más urgente nece-sidad que reaccionar a la emergen-cia de la plaga de la corrupción. HCatedrático de Derecho Penal (UB). Inves-tigador del grupo Estrategias Preventivas y Reactivas contra la Corrupción.

JOAN J.

Queralt

Nuestros dirigentes recuerdan a los momificados lores del filme ‘La clase dominante’, de Medak

LEONARD BEARD

La degradación de la política en España

Pedro Arriola pasa por ser el principal asesor del presidente Mariano Ra-joy sobre las grandes co-rrientes de opinión en la

sociedad española, que son las que deben orientar las políticas guber-namentales. Un estratega que ya ase-soró, con éxito al principio, a José María Aznar en su periodo de jefe del Ejecutivo (1996-2004). Arriola fue el inspirador de darle protagonismo a Pablo Iglesias y al incipiente movi-miento de Podemos como fórmula para dinamitar la renovación en el PSOE, en el momento en el que Alfre-do Pérez Rubalcaba estaba a punto de arrojar la toalla. Los dirigentes del PP no debían entrar en polémica ni con Madina, ni con Valenciano, ni con Sánchez. Había que darle cuar-

debate a unos frikis (Arriola dixit) in-ofensivos, que dan muy bien en las tertulias con Francisco Marhuenda. La enésima operación del mago de la sociología en la Moncloa parecía un éxito. El PSOE no levantaba cabeza, cada vez más identificado como par-tido de la casta, y Podemos aparecía como una fuerza radical condena-da a competir con IU por el voto de izquierdas y con UPD y Ciudadanos por el voto regeneracionista. Opera-ción redonda para el PP.

Dominio de los mediosEl error de Arriola fue no calibrar que los chicos de las camisas a cua-dros estaban conectando con am-plias capas sociales merced a un do-minio de los medios audiovisuales y

de las redes sociales muy superior al de los partidos tradicionales. Pe-ro no solo eso. La propuesta de Po-demos entraba como un misil en una sociedad golpeada por la crisis y estupefacta ante la falta de reac-ción a los incesantes escándalos de corrupción. Arriola ha corregido el tiro. Aho-ra la consigna que se escucha en las tertulias es que si gana Podemos no volveremos a votar porque ins-taurarán un régimen bolivariano-leninista en el que desaparecerá la libertad de prensa y la oposición se-rá condenada al ostracismo. ¡Que viene el lobo! Pero el lobo ha llega-do para Arriola en el terreno que más domina, el de las encuestas.

El error de Pedro Arriola

@JuanchoDumall

telillo al chico de la coleta que sale tanto en La Sexta. Era una forma de ningunear a los rivales naturales del PP, los socialis-tas, y colocar como adversarios en el

La clave

DIRECTOR ADJUNTO

JUANCHO

Dumall

LUNES 73 DE NOVIEMBRE DEL 2014

La rueda

Los orígenes dela Constitución

JOSÉ A.

Sorolla

En el debate soberanista, tanto los partidarios de la unidad de España co-mo los que apoyan la in-dependencia de Catalun-

ya utilizan a menudo argumentos falaces. Mariano Rajoy suele repetir que España es la nación más anti-gua de Europa, afirmación que his-toriadores nada partidarios de la fragmentación del Estado desmien-ten con sus trabajos y sus publica-ciones. Entre los independentistas se propaga últimamente la idea de que la Constitución de 1978 no tie-ne el valor que desde el otro bando se le otorga porque fue elaborada bajo la tutela de los militares. Así lo afirmó, por ejemplo, el represen-tante de la ANC en el último progra-ma de TV-3 .Cat. Quien asegura tal cosa o no vi-vió la transición o tergiversa la his-toria para adecuarla a sus intere-ses políticos. Es indudable que una parte del Ejército español no ha-bía asumido los valores democrá-ticos en 1978, como se demostró en el golpe de Estado del 23 de febre-

ro de 1981, pero de ahí a decir que la Constitución fue redactada bajo la amenaza militar va un largo tre-cho. ¿Alguien se imagina que si los militares hubieran tenido que dar su visto bueno a la Constitución se habría introducido el término na-cionalidades, fruto de la constancia y del trabajo, sobre todo, de Miquel Roca y de Jordi Solé Tura? La Constitución ha quedado en diversos aspectos desfasada, entre ellos en la cuestión territorial. La Constitución de 1978 debe refor-marse, pero no por el absurdo ar-gumento de que hay una parte de la población que no la votó sino por-que es preciso adaptarla a las nue-vas realidades políticas surgidas en 36 años. La Constitución de EEUU data de 1776 y en 238 años se han introducido 27 enmiendas, la últi-ma importante –mayoría de edad electoral a los 18 años-- hace ya 43 años. En Francia ha habido 24 re-toques en 56 años. La reforma de la Constitución, pues, no debe dar miedo y es necesaria, pero eso no autoriza a tergiversar su origen. H

La Carta Magnadebe revisarse, pero eso no implica tergiversar cómo se fraguó

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.

DEFINICIONS Arracada: dit de la posició del text al voltant d’una imatge, és a dir, la contorneja. Font: http://perugrafico.com/diccionario-de-artes-graficas-diseno-y-afines.php

Avanttítol: línia de cos més petit que el títol i col!locada per sobre seu. Sol indicar la localització geogràfica o temporal. Font: http://wikimedios.wikidot.com/antetitulo

Capçalera: és la part superior de la portada on s’inclou el nom del diari, la ciutat on s’edita, la data i el nombre de pàgines. Font:http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/42/cd/recursos_glosario/index.html

Cintillo: avanttítols que pretenen englobar diferents textos corresponents a un mateix tema. S’utilitzarà un dels dos elements: o l’avanttítol o el cintillo. Poden aparèixer acompanyats d’un símbol gràfic, d’oracions o també d’expressions molt curtes que donen coherència a un conjunt de continguts del mateix tema. Font: SABÉS TURMO, Fernando, VERÓN LASSA, José Juan (2006). La eficàcia de lo sencillo: introducción a la práctica del periodismo. Sevilla; Zamora: Comunicación Social

Crèdits text: Autor del text d’una publicació, ja sigui notícia, reportatge, columna d’opinió o altres. Poden anar després del titular i abans del cos de la notícia o al final d’aquesta. Depenent de l’espai o de la importància de la notícia o l’autor, els crèdits van acompanyats d’una fotografia de l’autor/a. Font pròpia Crèdits il!lustració: Informació sobre l’autor o font de la il!lustració. Es troba al final del peu de foto, normalment en negreta per destacar-ho del text del peu. Font pròpia Columna de text: Cada una de les parts en què es divideix verticalment una pàgina d’una publicació impresa. Segons sigui el disseny del diari, es dividirà en tres, quatre o cinc columnes en les quals s’incorporen els textos periodístics. Font: http://recursos.cnice.mec.es/media/prensa/extras/glosariogen.html Columna d’opinió: Es un espai fix i periòdic que acostuma a estar a càrrec d’un periodista o d’una persona especialitzada en un tema, com un metge, un científic o un esportista. Es tracta també d’un text subjectiu, ja que expressa un punt de vista davant d’un fet d’actualitat, i aquest no ha de coincidir necessàriament amb la línia ideològica del diari o revista. Trobem dos tipus de columnes d’opinió

1. Columna d’autor: està escrita sempre pel mateix autor, fins i tot s’identifica amb la seva fotografia. A banda de donar una opinió, també s’intenta crear una mena de complicitat entre l’autor i el lector, a causa de la familiaritat i la freqüència amb què apareixen els seus comentaris.

2. Columna de tema: no està a càrrec d’un sol columnista, sinó de diversos, que donen la seva opinió sobre un mateix tema (esport, política, salut, etc.)

Font: FONTDEVILA, Santiago (2010). Aprendre llengua i literatura. Bloc de llengua i literatura catalanes per a estudiants d’ESO i Batxillerat. Fuente electrònica: en línia. En https://aprendrellengua.wordpress.com/tag/columna-dopinio/ Corondell: És una ratlla vertical que en tipografia es col!loca per ajudar a separar les columnes de text. En els papers fets a mà s’anomena corondell a les ratlles verticals més clares que es poden veure a besllum, que són les marques dels fils metàl!lics emprats en la seva fabricació. Font: glosariografico.com

Data: Text normalment ubicat a la capçalera del diari o publicació que el situa en el temps. És la data de publicació. Font pròpia Desglossat: Part o subtema d’una notícia que es tracta a part. Font: Diccionari Enciclopèdia Catalana

Destacat: És un element de disseny que serveix per ressaltar o destacar frases o conceptes d’una notícia. S’ubica en mig de la massa gris de text amb una tipografia més gran que la de la notícia. Normalment, té dos objectius: trencar amb el gris per fer la pàgina agradable i atraure al lector. Font: MARTÍNEZ, Franciso (2004) La titulación en la prensa. Argentina: Universidad Nacional de La Plata

Falsa Columna: És aquella columna que té una amplada diferent a la resta de columnes d’una maqueta. És un recurs que s’utilitza a l’hora de fer per exemple un tall informatiu, però convé no abusar d’ell. Font: http://www.glosariografico.com/columna_falsa

Filets: En composició manual era una làmina de coure que tenia la mateixa alçada que els tipus de la impremta que imprimia una o mes ratlles. A la fotocomposicio son cintes adhesives de plàstic per donar mes o menys contrast o força. Els filets poden separar totes les columnes (corondell) com si fos un element integrat al disseny de la pagina o es pot utilitzar com a separació dels diferents elements informatius. Podem trobar molts tipus de filets alguns són: el filet fi (imprimeix una ratlla de " a 1 punt de gruix), el filet seminegre (imprimeix una línia una mica més gruixuda que la fina (entre 1 i 2), el filet negre (línia entre 2 i 3 punts) o el de mitjacanya (dues ratlles, una fina i una altra seminegra). Font: MARTINEZ DE SOUSA, Jose (2005). Manual de edicion y autoedicion. Madrid: Pirámide. Font: CANGA LAREQUI, Jesús (1994). El diseño periodístico en Prensa diari. Barcelona: Comunicación Bosch

Foli: cadascuna de les pàgines d’un diari Font personal

Fotografia b/n: Tipus d’imatge que es caracteritza per l’absència de color degut a la química que empra, només es composa d’halurs de plata. Font pròpia

Fotografia color: és una divisió de l’art de la fotografia que sorgeix de la tècnica de rebel!lat de les imatges en color. A diferència del blanc i negre, ja no reprodueix la realitat en escala de grisos sinó que plasma el color de l’objecte, persona i/o paisatge retratat. Font pròpia

Il!lustració siluetejada: il!lustració en la qual ha estat separada la imatge del fons. Font: nuevasimagenes.es/servicios/postproduccion-fotografica/silueteado-de-imagenes/

Il!lustració ploma o línia: Il!lustracions fetes a mà per un dibuixant. Font: http://www.urv.cat/media/upload/arxius/urv/normes.pdf

Infogràfic: Peça que informa a través de dibuixos, gràfics, esquemes, estadístiques i representacions. Font: http://www.monografias.com/trabajos59/la-infografia/la-infografia.shtml Inicial o Capitular: Dit d’aquella lletra de mida superior tant a les minúscules com a les majúscules. Van sempre al principi d’un article, paràgraf o columna. Prové del llatí ‘capita’ i significava: cap, capítol o començament. Font: http://designtbrsgraphic.wordpress.com/2011/12/10/las-capitulares/

Lead: És la part fonamental de la noticia. És el primer paràgraf d’informació de la noticia i en el que hem d’aconseguir que el lector segueixi llegint la noticia. Font: http://rlemus0875.wordpress.com/2009/05/21/glosario-de-terminos-periodisticos/

Línia vídua i orfe: La línia vídua és la línia final d’un paràgraf situada al començament de la columna. És un error tipogràfic greu que s’ha d’intentar evitar. Si no hi hagués altre remei, es pot deixar sempre que ocupi l’ample de la composició per tal de dissimular l’efecte. La línia orfe és la línia de començament d’un paràgraf que queda al final d’una columna. També es considera un error tipogràfic greu. Font: glosariografico.com Línia curta: la línia curta és aquella que no ocupa l’ample de la columna. Tant la línia vídua com la línia orfe són línies curtes. Font: SERRA Y OLIVERES, Antonio (1852) El arte de la tipografía española. Madrid: Librería de D. Eduardo Oliveras.

Medianil: En una publicació de dos o més fulls, la zona on es doblega el paper. A vegades, per extensió, el marge interior entre el text o imatges i el medianil en sí. Font: glosariografico.com

Notícia: És el gènere informatiu bàsic. És un text periodístic on es tracten temes de forma narrativa i descriptiva però molts cops no es profunditza suficient. Són textos

molt clars, concisos, directes i sobretot d’actualitat. Una noticia normalment reflexa un fet que trenca la rutina del dia a dia. La noticia és un fet treballat al que se li dóna forma i que es dóna a conèixer amb una estructura pròpia. Alguns dels elements importants que s’han de tenir en compte alhora de valorar un fet com a noticia són: que sigui actual, impactant, proper, que hagi generat conflicte, estrany, etc. Font: SABÉS TURMO, Fernando, VERÓN LASSA, José Juan (2006). La eficàcia de lo sencillo: introducción a la práctica del periodismo. Sevilla; Zamora: Comunicación Social Peu de foto o de fotografia: Explicació del que es pot veure a la fotografia, no del que resulta obvi sinó de la història que hi ha darrera i també del lloc on es va prendre. Normalment va acompanyat de la font d’on s’ha extret o de l’autor. Font: Llibre d’Estil de El País

Paràgraf quebrat: És la forma més natural de la composició, per ser la més semblant a l’escriptura manual. Els renglons arrenquen del marge esquerre i es dóna el mateix espai entre totes les paraules. En conseqüència, els paràgrafs queden igualats en el costat esquerre i irregulars en el costat dret. Font:http://www.wikilengua.org/index.php/Párrafo_(diseño)#P.C3.A1rrafo_en_bloque Paràgraf en bloc o justificat: El paràgraf en bloc o justificat es dóna quan aquest no té ni sangries ni línies curtes, sinó que està format per línies de la mateixa longitud formant un “bloc”. Font:http://www.wikilengua.org/index.php/Párrafo_(diseño)#P.C3.A1rrafo_en_bloque

Paràgraf modern: El paràgraf modern sorgeix en el primer terç d’aquest segle suggerit per Jan Tschindold i altres importants dissenyadors a partir del manifest de La Nova Tipografia i proposa l’eliminació d’allò superflu, com la sangria, ja que deixant l’última línia curta és suficient per indicar que el paràgraf ja ha acabat. Font:http://www.wikilengua.org/index.php/Párrafo_(diseño)#P.C3.A1rrafo_en_bloque

Punt de lectura: Un punt de lectura o atenció de lectura és un element gràfic que permet captar l’atenció del lector per encaminar-lo a l’inici de la lectura d’un text. També es pot considerar un punt de lectura o atenció a la lectura quan es col!loquen al final d’un text per indicar que la peça informativa ha finalitzat. Font pròpia

Requadre: És el marc realitzat entorn a una informació. Ocupa part de l’espai de la columna, i per tant els textos són més llargs perquè entren menys caràcters per línia. S’utilitzen amb l’objectiu de relacionar els textos, els titulars i les fotografies que pertanyen a un mateix bloc informatiu. Font pròpia

Sangria: La sangria és el desplaçament de l’inici d’una o més línies amb respecte a la resta de línies del bloc de text. La sangria més usual és la que redueix la longitud d’una línia (és una espècie de “mossegada”, d’aquí sorgeix “sangria”), aquest és el cas de la sangria inicial de paràgraf. Font: http://www.glosariografico.com/letra_s

Secció: cadascuna de les parts en què es divideix una agència o mitjà d’informació. Font: http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/42/cd/recursos_glosario/index.html

Subtítol: Títol secundari que va sota el títol principal. Aporta informació complementària i ampliada del títol principal. El seu ús permet atraure l’atenció i l’interès del lector. La mida de lletra del subtítol és inferior a la del títol principal. Font: http://www.glosariografico.com/subtitulo

Sumari o Índex: recull un avanç d’algunes informacions i articles que el lector encontrarà a l’interior del diari. Alguns diaris substitueixen el sumari per un índex de les seccions. Aquest índex o sumari pot situar-se tant a la columna d’entrada com a la sortida. Hi ha diaris que, en comptes de sumari, dediquen la part inferior de la portada a inserir notícies breus, indicant la pàgina interior on es desenvolupen. Font http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/113/cd/prensa_escrita/modulo_1/3_b_3.htm

Titular: Títol principal d’un article. El seu objectiu és informar i atraure l’atenció dels lectors. Pot ser informatiu, expressiu o temàtic. També s’anomena Headline. Font: http://www.designary.es/definiciones-t/

Vinyeta: Petits dibuixos que acompanyen un text en forma de guarnició. Poden ser il!lustracions generals, caricatures o tires còmiques. Avui dia es fa servir com a símbol per cridar l’atenció. Font: MARTINEZ DE SOUSA, Jose (2005). Manual de edicion y autoedicion. Madrid: Pirámide. Font: CANGA LAREQUI, Jesús (1994). El diseño periodístico en Prensa diari. Barcelona: Comunicación Bosch

!"#$%&%

#$%'%()*

!"#$%&'()%*+%&,-)./01')23-44$56&789)(::$5&$&;$::(#<&(#&')(=:%.&'()$23$:=(

!(>2#&%#<6&9)$=()&!(=(:+)(?#$@():$+%+&A-+"#2=%&3(&B%)4(*2#%

C%4-*+%+&3(&D$E#4$(:&3(&*%&D2=-#$4%4$5;(9%)+%=(#+&3(&'()$23$:=(

! Sònia Peralta- L’Estat Estètic. 1

La paraula estètica surt al nostre vocabulari freqüentment. Si una cosa no ens agrada com és, diem que és poc estètica. Si ens emprovem un vestit i ens queda bé diem que ens fa un cos molt estètic. Dit així, sembla que l’estètica sigui la proporció perfecta, la combinació de diferents elements que estan ben balancejats. On més s’utilitza aquest adjectiu és parlant d’art, sobretot art visual. Si una obra és agradable de mirar i no suposa un malestar en l’espectador, es diu que l’obra és estètica. Però que és l’estètica? I més concretament, què és l’estètica en disseny?

En premsa concretament, l’estètica és un dels factors que fa que tinguem predilecció per un diari i no un altre, tot i que els dos puguin tenir la mateixa informació. Deixant de banda el contingut escrit, la visualització general de la pàgina dels dos diaris ens és suficient per triar-ne un i rebutjar-ne l’altre.

Què és l’Estat Estètic?

Quan parlem d’Estat Estètic en el disseny ens referim a la teoria que es basa en el principi que l’home respon a les informacions que presenten canvis respecte a un estat o situació prèvia. (Tena, 2005: 30). De la mateixa manera, l’Estat Estètic és allò que ens fa escollir una pàgina o altra depenent de les percepcions que n’obtenim.

A l’hora d’escollir un suport, el lector està portant a terme un procés de percepció tant conscient com inconscient que relaciona els estímuls amb l’energia sensorial, és a dir, amb les percepcions. (Tena, 2005: 31) Aquesta informació és processada pel lector i dóna una resposta que esdevé la seva conducta, en aquest cas, quina pàgina o diari escull.

La percepció

Segons Dember, els aspectes que influeixen a la percepció visual són la predisposició, l’ambigüitat, la familiaritat, la freqüència, la significació, el context, la cerca, l’activació, la sinergia i la memòria ( Dember, 1990).

La predisposició és la disponibilitat o no del receptor de rebre un estímul. En un diari la predisposició es podria trobar en què busquem un estímul visual que ens cridi l’atenció i no sempre una informació concreta. (Tena, 2005: 32). L’ambigüitat es pot definir com la incertesa que sent el receptor davant senyals gràfics contradictoris, com el fet que un titular important estigui situat a una part de la pàgina poc visible. La familiaritat és el grau de coneixement i reconeixement d’un estímul i per tant comporta una resposta més ràpida a determinats estímuls. Si un lector està acostumat a llegir un diari determinat, la seva lectura és més ràpida perquè sap interpretar els estímuls visuals més ràpidament. La freqüència ve donada per la utilització major o menor dels estímuls. Si dèiem que la familiaritat fa la lectura més ràpida, una freqüència excessivament gran pot fer més lenta aquesta lectura. La significació és el significat que se li atorga a diferents elements gràfics. El context permet la identificació correcta dels estímuls visuals i per tant una bona significació. La concentració en l’estímul concret que busca el lector i per tant l’exclusió dels altres està molt relacionat amb el concepte de la cerca, on el lector busca certs estímuls però no exclou els altres, sinó que els considera menys importants. L’activació és la capacitat de mantenir l’atenció als estímuls, la sinergia és la resposta a la suma dels estímuls i, finalment, la memòria és l’aspecte de la percepció segons Dember on l’estímul arriba al cervell.

Igual d’interessant és la proposta de Tena a la seva tesi doctoral, on basa el procés de percepció en tres nivells: exploració, selecció i atenció. En l’exploració, es respon a

! Sònia Peralta- L’Estat Estètic. 2

determinats estímuls visuals que permeten captar el contingut global de la informació i la seva jerarquització. En aquesta etapa es realitzen seqüències d’impacte que són exploracions parcials on el lector realitza un procés d’atenció parcial: mira, escull, però no arriba a seleccionar. Es respon als factors físico-òptics, als factors d’hàbits i als factors culturals. En la selecció s’escullen els estímuls i es va a la informació preferida. L’etapa de l’atenció és guiada pels aspectes cognitius de la transmissió de la informació i té importància l’atenció sostinguda. (Tena, Tesi Doctoral, 1998)

Visualitat

Així doncs, és lògic pensar que quan es dissenya un producte gràfic, el creador té en ment la resposta del seu públic i la seva capacitat de percepció. Aquí entra en joc el concepte de visualitat, que Daniel Tena defineix com a la capacitat que té la composició gràfica i els elements que la integren d’atraure l’atenció del lector. És per això que els dissenyadors col!locaran els elements d’una certa forma i amb uns certs colors.

De la mateixa manera, Tena proposa quatre categories visuals que provoquen un determinat estat estètic en el lector. Les categories són: quantitat, mida, posició i aspecte.

La quantitat és el nombre d’elements susceptibles de ser enumerats en un espai gràfic (Tena, 1998: 49). En aquest moment es consideren tots els elements de la pàgina i el lector estableix un punt de referència.

La mida correspon a un espai ocupat per un determinat element a la pàgina (Tena, 1998: 68). La mida doncs, ve determinada per la quantitat d’espai que ocupa en tot el conjunt del treball gràfic.

Finalment, l’aspecte està afectat per el color, la textura, el traç dels caràcters, la relació entre grafismes... És l’aparença final dels elements gràfics (Tena, 1998: 77). En el resum de la seva tesi doctoral, Angel Rodríguez remarca que és la categoria menys definida en quant a paràmetres.

Conclusions

Vist l’Estat Estètic i els diferents processos de percepció d’aquest es pot arribar a modelar i definir el que suposa l’estètica en el disseny i amb quins paràmetres es podria mesurar. De tota manera, seria fàcil caure en la trampa de fer del disseny una simple decoració, però el més important és fer-ne ús per una comunicació més entenedora, àgil i eficaç.

Tots aquest conceptes es poden traslladar al context digital, ja que Christine Perfetti va fer un estudi al 2005 on va demostrar que 5 segons són suficients per a un lector per captar els estímuls visuals d’una pàgina web i decidir si es queda o marxa a un altra.

També és important anotar la fugacitat i canvi constant del disseny gràcies als diferents contextos i realitats socials, però també gràcies a la tecnologia. Només fa falta mirar una portada d’una revista dels anys 70 amb una d’ara: l’estètica és completament diferent, i, per tant, els estímuls de l’Estat Estètic han canviat i amb això, les nostres percepcions a causa del canvi de la realitat en què vivim. Encara, però, seguim rebent el mateix tipus d’estímuls davant una pàgina i en funció de les percepcions en triem una o altra.

! Sònia Peralta- L’Estat Estètic. 3

Bibliografia

TENA, Daniel. (1998). La influencia de la composición gràfica en la elección de un bloque de texto escrito. Tesi Doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

TENA, Daniel. (2005). Diseño gráfico y comunicación. Madrid: Pearson-Prentice Hall

DEMBER, William. (1990). Psicología de la percepción. Madrid: Alianza Editorial.

RODRíGUEZ, Angel. (1998). Estat Estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre mitjans impresos. Barcelona: Treballs de Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona.

CAMUS, Juan. (2009). Tienes cinco segundos. Colombia: Tienes5segundos.cl

!"#$#%&'&!#!(

-  Santiago García (102) -  Maria Herrero (103) -  Núria Lázaro (104) -  Ana López (105) -  Maria Ramon (107) -  Sònia Peralta (108)

Grup: G1Dd 2n de Periodisme Producció, Expressió i Disseny en premsa

IDENTIFICACIÓ

!  "#$%&'()&(*+,-./-0%(/+(12$2&3452(!  6/,+72'(12,,+,(1%48+&&(/+(1+4$9(:;<!:;=>(?@??A(B2,0+&%42(!  "+&CD%4'(AE>;F<><E><E(!  )!G2-&'(8H%,/-&&%I+&J+,-%/-0%>0%G((!  K-,+0$%,'()4,-0(L+,4M4/+N(!  )/-$%,8'(B+,42$(O283&&2(-(P%83(/+(&2("%,,+(!  *,+3'(Q9E?R(!  S%,G+8(/+(83T80,-J0-.'(*2J+,(-(/-H-$2&(!  U&+4H32'(12$2&242(

ESTRUCTURA 1/2

!  "#$%&$'$()**#+,($*+,-),*#+,&.($#$/,&$0)$-&1#&2.)$!$).$3)4&$0).$5#&6$/,&$()**#7$4+.8$,+-)0+(&$91:9#&$0).$;)1#70#*+$0)$<&8&./,=&>$

Opinió

Internacional (Panorama)

Política (Panorama)

Economia (Panorama)

Societat (Coses de la vida)

Gran Barcelona

Esports (Primera Fila)

iCulta

Gent Corrent (l’entrevista de la contra)

!  !"#$%&'()#*'#+,-.$'/#01(.1#'$#23$4.5#*'#"'/#$)64.'/#.#"1#+37".4.818#+'(9#)/4.":"1#'$8('#"'/#;<#.#"'/#==<#1+()>.&1*1&'$8#

!  ?3+"'&'$8/#!  5#/4),?)@$).$A&(;)1#+0#*+$#$).$5+4#,#*&.$$!  5#((&28)@$A&(5)9+18)$#$.&$1)-#(8&$</+1)6$&#BC$*+4$8&42D$).$3).)3+0+>$$

!  E,$*+9$&.$4)($(F)0#8&$/,$A&(;)1(+,&(6$/,$A&(G&.+16$/,$A&(H,+-&*#7,$#$/,$A&(I&./0>$

$J)K*/.&@$(F/L.#8M),$N$*+./4,)($#$0)9),),8$0)$.&$9O?#,&$%#$%&$0)$P$&$QR$4:0/.($

ESTRUCTURA 2/2

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Espai per cos del text

Espai per titulació

Espai per gràfics

Espai per publicitat

!" #$" %&'(&)*+*,&" -&" $+"%./$0(0*+*"1+"/+02+*"34$*"&)"&$5"6$735"+)859":&%;)"34$*"-&" $<;%4(+" -&" $<+)8" 0" -&" $&5")4=(0&5"

AUDIÈNCIA

!  !"#$%&'%('&$)'$*$+,-./)01+.2)0$3&$4()$)'$+5&65$2.$78$)07(+50$96.950:$!  "#$%&'((%)%*+%,'$-&'%('.*/0*'%,'1,'23'.%'(/'4#5(/6*7'0%&4%68%'/'(%&'.#,%&'!  9:/1.*;,6*/'8#8/('<./.%&'.%'(/'&%)#,/'#,/./'.%('2=>?@'-&'.%'A2?BCD='

!  9/'$/E#0*/'.%(&'(%68#0&'8%,%,'%,80%'CA'*'DA'/,F&G'8#8'*'H1%'.%)18'/('6/0I68%0'&#6*/('*'(/'4#41(/0*8/8'.%('.*/0*'%&'4#.0*/'.*0'H1%'8#8J#$'%('((%)%*+'

!  9:/1.*;,6*/'4%0'"/5*8/8'-&'.%('KL3'/'M/8/(1,F/'*'.%('D=3'/'N/06%(#,/'

!  O6#&81$%,'/'((%)*0'%('.*/0*'1,'PA3'6(/&&%&'5/*+%&'*'$*8E/,%&'

ESTÈTIC

!  !"#$%&'()*#+,%-(../012345$$(

!  678"#&'(9:(8%8*#(;<%#<(<(="(>%#<%(*=&#*(-%(&#<8%(<(-%(8"#&%;%(

!  ?#"8"#,<@'(8#*;*A=<;%(

!  B"-"#:'(!  "#$%&'&()*+),#+#$)-$./,.-&+)01)*+)2+&34)*/,&$&)53*)%&620)7.)-$*'#6./&)*+)/*8$*).)*+)9*$6*++)

!  :.-#8$&;&)

!  :.%3+&$1()<*+90=,&)>#+'4)./%*$+./.&%)'*)?@4A66)

!  :*B%#1()<*+90=,&)./%*$+./.&%)'*)C66)

!  :.-#+#8.&)'*+1)8$D;,1()E#%#8$D;*1)8$&/1).).6-&,%&/%1),#6)&)$*,3$1)9.13&+F)G3&1.)%#%*1)+*1)-D8./*1)*/)-$*1*/%*/)3/&)'H.6&%8*)

CONTINGUTS PORTADA

!  "#$%&'()*+'),-'%.'/),)0(1,/2,)'/)3'/'4,5)61#57$%,)#)'%#/#8&,9)

!  :,)/#$%&,)'/)1#4.,;,)#%+1,)+/)34,/)'(1,&)&)(#5)('4);')1#5&$%,)/,%&#/,5)#)&/.'4/,%&#/,5<)=,4.)&/-'4&#4)

.4#>'8)+/,)(#>4')1#5&$%,)&)5'()8?();'(.,%,;'()(@/)

;A'(1#4.()&)%+5.+4,)

!  B&)C,)'/.4')D)&)E)/#$%&'(F)+/)34,/)$.+5,4)&)-#.#34,G,)&)

+/),/+/%&<!

!  :,)(+1'4H%&')*+')#%+1'/)5'()/#$%&'()'/)I)J,4&,)

('3#/()'5);&,)&)'5)/#8>4');')/#K%&'()

!  :'().4#>'8)#)>?),)5,)1,4.)'(*+'44,);')5,)1L3&/,F),)5,)1,4.)(+1'4&#4#),5)8&3!

!  :,)1#4.,;,)&)5'()-#.#34,G'()(@/),)%#5#4)

!  :,)/#$%&,)14&/%&1,5).?)'5)$.+5,4)'/)/'34')

!  05();'(.,%,.()(#5'/).'/&4),53+/,)1,4,+5,);'(.,%,;,!!  05)$.+5,4);')5'()/#$%&'()?(),)%#5#4),%#81,/2,.);A+/,)4,.55,),)5,)>,/;,)'(*+'44,);')%#5#4)>5,+)#)J'48'55);'1'/'/.);')5,)('%%&@)

!  M,1N'5'4,)>5,J,),)5,)J'4(&@)'/)%,.,5L)&)J'48'55,),)5,);')%,(.'55L<):'()55'.4'()(@/)>5,/*+'()8'/2()OAM,.,5+/2,AA)&)5,);,.,)*+')(@/)34#3+'()

!  "#).?)'5'8'/.()'/)>5,/%)&)/'34'F)?().#.,),)%#5#4)

!  =#5(,%&#/()$.+5,4P)'/.4')DQ!DR)!  =#5(,%&#/();'5)%#();'5).'S.P)/#)C&)C,).'S.)>,('F)/#8?()$.+5,4()&)

;'(.,%,.()

!  0($5);'5)$.+5,4P)B'5JT$%,)!  05'8'/.(),+S&5&,4().,5()%#8);'(.,%,.(F)&8,.3'(F)34LG%(F)G5'.(F)'.%<)

CONTINGUTS SECCIÓ

!  "#$$%&'()#*+(,#-(,%+(

!  ./%0+01(%/234*+56#1'(#-(0#*+(,#-(,%+(3$78+(9(8:;%/#1<(./+(

84%*#4+(/3=$%+(3$78+(7/+(8:;%/+(%(*%0>+?(@(7/%0+01(

%/234*+56#1(*A1(3$78#/(-+(4#10+(

!  "78#4B$%#(3$78+,+(8#4(-+(/3=$%+'(+-(63-0+/0(,#-(9CD(

!  E31%$%&(#/(-+(8:;%/+'(-+(2303;4+F+(3$78+(#-($#/04#<(G-(0#H0(

3$78+(#-1(*+4;#1(,#(-+(8:;%/+(

!  G-#*#/01(#/($3-34'(#-#*#/01(,#(507-+$%&(%(#-#*#/01(6%17+-1'(

!  I#4*#--(8#-(,%+4%(#/(;#/#4+-(

!  I#4,(8#-(0#*+(,#-(,%+(

!  G-#*#/01(#/(JKL'(/3*A1(75-%0M+($3-34(

!  E7-1+$%3/1(507-+4'(@N(

!  G15-(,#-(507-+4'(O4%+-(PQ(/#;4#(

!  G15-($31'()%*#1(L#R(S3*+/(T(/#;4#(

!  G-#*#/01(+7H%-%+41'(($3*#0#1(;4+/1((#/(6#4*#--(8#4(

%/043,7%4(,#10+$+01?(04%+/;-#1(6#4*#--1(8#-1(17U=03-1?(

--#04+($+8%0+-(#/(6#4,?(+6+/V03-1(#/(6#4*#--?(F-#01?(

$3,%1(WS?(2303;4+F#1(%(8#71(,#(2303(

TÈCNICS 1/2

!"#$%&'%(%)$*+"!  "#$%&'($)*+,$')%*#&#-)%.)/,/%$0)1%$$,.)2$,3)!  "#44%.5,*($)%*#&#-)(.!6#.%0)7(%6)8%$&9)!  "#4'$#:3&#-0)6(;<4=&,)*%)8%*#(4)>,',63.5,)?@A@)>(.4%66)*%)>%.'B)CDE!CDFB)GH)/6,.',@)IJIIK@)L,$&%6(.,)

!  M%*,&&#-0)!  N,/%$0)7(,.)>,O%'%B)8,$',)A-/%PB)Q%34)R(ST4B)U6;,)2$,3B)A3#4)8,3$#B)7,V#%$)L%6S(.'%B)",V#*)R($$,4B)R%$%4,)>%.*$-4B)N,3)W$%.-4B)W6X(.4)M#V%$,B)Y,V#%$)73:#%$$%)Z%*#&#-);$T[&,\B)M#&,$*)?,.4)Z"#,;$,S,&#-\B)M#&,$*)2$T&#,)Z].X(;$,[,\B)8#$%.)>,4,*(B)M#&,$*)1#'9)#)?,^6)2($*#66()

!  "#;#',60)Y,:#%$)W$_('`,B)8(.'4%)L,$,P,B)26a$#,)b4&$#;B)A,3$,)b4=$,*(B)b*3,$*()Aa/%PB)7,3S%)8,$c.%P)#)d%;,)?e.&f%P)

!  N$%#S/$%44#-0))!  7(49)W6&(:%$B)8,$<,)N#6,$)W6(.4(B)M(4%$)>f#66-.B)8(.'4%$$,')>(S%4,O,B)M#&,$*()2(.Pe6%PB)d#&%.'%)A,4&($PB)7(49)A3<4)8,%4'$(B)>,$(6#.,)8,O(4,4B)7(,g3<.)8,$&(B)7(49)8($(.',B)7(49)Q,$,.h(B)",V#*)Q#%'(B)>,$6(',)N,/#(6B)8,$#:%6)N%$,$.,3B)WV%6#.,)M(*$<;3%PB)>,$6(4)?%;3<B)73,.)W.'(.#()?3e$%P)#)M(4,)8,$#,)R,$$,;-)

TÈCNICS 2/2

!  "#$%&$'()$*%$&+%*,',-$%#$'(.(&/0$%&)$1%*('.21)$%#3,%#$&($4%5($%#$'().%&&/$($6#)$&,#78,).%)$,$9&:&%7)$,$.1(*6%,;%#$%&$.%;.$,$*%)41<)$&+%#3,%#$($41%!,=41%)),->$?#$'24$@(#$%).(.$1%3,)(.)$.2.)$%&)$(1A'&%)0$)-#$%#3,(.)$(&)$*+%#B6(*%1#(',-$,$,=41%)),-$

!  C=41%)),-$!  "*,',2#)$D1,=%1($D&(#(E$F1/9'()$*%$D1%#)($G,(1(,$H>I>$

J($,=41%)),-$%)$1%(&,.K($(L6#.(#.$&%)$4/7,#%)$*%$M$%#$M$)%72#)$%&$=2*%&$*%$4&%7(=%#.$*%&$*,(1,0$)+%#3,($4%1$,#.%1#%.$($&($12.(A3(0$,$*%)$*+(&&/$6#$'24$,=41%))2)$)-#$(7164(.)$%#$4(B6%.)$,$%#3,(.)$(&)$B6,2)'2)$,$(&.1%)$46#.)$*%$3%#*($$J($%#B6(*%1#(',-$&($N($&($=(.%,;($*+,=41%)),-0$O)$($*,10$F1P9'()$*%$D1%#)($G,(1,($H>I>$

!"#$%&'(')*+,,&')-.&/$%0)$+,.)1%$)2$%3&.$)3&4')5'0$0')6%,0'7!"#!$%&'%()'*!+%!,%-%.$)!*.$*./)!01$$*2#%$!'%0'%$$*1.$!3*#*()'$!$*!#)!!(%.$*4!*!%#$!)()&$!)!#%$!%32)*5)+%$!.1'+!)3%'*&).%$!&1.(*.6%.7!89:;<!="><?@<A"B"7

8$)9,%$)&')-(%:&.0&,;)&%)1%$)$./$)&4&-0(.$4)&%0.&)<2$/$),)=(/%&>!"#$%&'()&*+#)&*,*-(.#/&0,1*#).2.*+#"3456#.#-.,'.#)&"'#',7'()('#.#"3.,+89:7("

C6%!=%C6D.!$62$*+*)!*#E#%F)#3%.(!#G%501'()&*4!+G)6(13H2*#$! *! ()3I2J!+%! &1301.%.($!+G)6(13H2*#$7!<C6%$($!$62$*+*$K!$%F1.$!L)$M*.FI(1.K!+*$(1'$*1.%.!%#!3%'&)(!*!0'1I01'&*1.%.!)#$!-)2'*&).($!5*.%$1$!6.!N)O).()(F%!*.P6$(Q!+)O).(!%#$!$%6$!&130%(*+1'$7! ".! )#('%$! 0)')6#%$K!%.! )P6+)'! )#$! $%6$! -)2'*&).($K! #)!R*.)!0'1O1&)!)&13*)+)3%.($!)#$!"$()($! S.*($7! =%'! C6T!UM*1V! =%'!C6T!)')V!UM*1K!)! #GU%$(!W*(PX!J$!6.!+%#$!O%##$!%$()($!*.+6$('*)#$!+%!

'%.&)'!O1($7!:1!J$!&)$6)#*()(!C6%!%#!0'%$*+%.(!('*J$!)M*'!6.!3*(*.F!)!

UM*1!0%%'!).6.&*)'!6.)!+%3).+)!&1.(')!#)!R*.)!+)O).(!#GU'F).*(Y)I&*4!W6.+*)#!+%#!Z13%'[!\UWZ]7!?G<+3*.*$(')&*4!U2)3)!&1.$*+%')!

?)!R*.)!$GM)!&1.O%'(*(!%.!6.)!)'3)!##).&DO1#)! %.('%! %#$! &).+*+)($! )!#%$! %#%&&*1.$! 0'%$*+%.&*)#$! +%#! ^!+%! .1O%32'%7!@).(! %#! +%3H&')()!_)')&`!U2)3)! &13! %#! '%062#*&X!W*((! >13.%a! M).! +%31$(')(K! %.!#%$! $%O%$! (')P%&(1'*%$! 0/2#*&)! *!0'*O)+)K!%#!$%6!&1.O%.&*3%.(!C6%!#)! 01(T.&*)! )$*X(*&)! J$! 6.! $1&*!.%&%$$)'*! 0%'! )#$! "$()($! S.*($7!=%'H!().(!%#!0'%$*+%.(!&13!%#!$%6!'*O)#!%$!##*6'%.!)C6%$($!+*%$!)!6.)!&130%(*&*4!3J$!0106#*$()!0%'!)'I

!"#$%&$'()'*#+&,$-.+/)$0&1)'2)$3*1

!"#$%&'()%*+%K)?(@,(

b'60$!+%!3).*-%$().($!)!#G<-F).*$I().K!%#!=)`*$().K!?G*.+1.T$*)!*!#)!;.+*)!O).!3)'5)'! )M*'! &'*+).(! NW1'(! )#$!"$()($!S.*($!%.!.1O%$!0'1(%$(%$!C6%!(%.%.! #)! 0%#E#D&6#)! 2#)$-%3)! $12'%!W)M13)!&13!)!0'%(%5(7!<#!=)`*$().!*!O)!M)O%'!+1$!31'($7?)!01#*&*)!*.+*)!O)!+*$0)')'!F)$1$!

#)&'*3HF%.$! *! &).1.$! +G)*F6)! 0%'!+*$0%'$)'! %#$! 3*#E#%'$! +%! 3).*-%$I().($!C6%!%$!O).!)36.(%F)'!+)O).(!#G)32)*5)+)! +%#$! "$()($! S.*($! )!_132)a7!<!c)26#K!%.('%!6.!3*#E#%'!*! d7eee!3).*-%$().($! $%F1.$!+)+%$!31#(!+*$0)'$!+%!#)!01#*&*)!)-F).%$)K!O).! 0'%.+'%! %#$! &)''%'$K! O).! &)#)'!-1&!)!)6(13H2*#$! *!&13%'[1$! *!O).!##).[)'!0%+'%$!&1.(')!#)!01#*&*)!\6.)!O*.(%.)!+G)F%.($!O).!'%$6#()'!-%'*($]!*!&1.(')!#)!2)$%!+%#!"$()($!S.*($!+%!Z)30! =M1%.*57! N,%-%.$)'%3! %#!

$12'%!%#!&1$K!.1!+%*5)'%3!C6%!.*.F/!#G*.$6#(*!fO)!+*'!6.!3).*-%$().(!)!#)!&)0*()#!)-F).%$)7!"#$!.1'+I)3%'*&).$!M)6').!+%!0)F)'!%#!$%6!+%$M1.1'Q7,G)#('%!2).+)K! #)!01#*&*)!+%#!F%I

F).(!)$*X(*&!*!.132'1$1$!3*(P).$!+%!&136.*&)&*4!O).!-%'!6.)!&'*+)!)!#)!&)#3)!)#$!3).*-%$().($!*!)!%O*()'!%#$!'%0%(*($K!*!&)+)!&10!3J$!*301'().($K!)()&$!&1.(')!#%$!%30'%$%$!+G)C6%$(!0)*$7! @)32J! O).! $%'! +%(*.F6($! 6.!&%.(%.)'!+%!$1$0*(1$1$7

Les companyies indies tanquen per evitar altres aldarulls greus

!"LA VANGUARDIA" "" " " " " " #$% & ' ( )* " " " " " " ,;gUS8K!eh!,"!:Ui"W_>"!,"!jekj

#G).13%.)(!'6$(!2%#(!\%#!&*.(6'4!+%!#GH5*+]K!#)!&1.&)!+%#!>6M'!.1'+)I3%'*&).)K!#)!'%F*4!3J$!&)$(*F)+)!0%'! #)! +%$*.+6$('*)#*(Y)&*4! *! #%$!+%$#1&)#*(Y)&*1.$7UM*1!J$K!)!3J$K!6.!+%#$!%$()($!3J$!+*$06()($!!%.!6.)!&)30).a)!%#%&(1')#!%.!C6%!%#!0'%$*I+%.(!(J!)O).()(F%7!8*!>13.%a!0%'+!%.!)C6%$(!%$()(!#*!'%$6#()'X!+*-D&*#!F6).a)'!%#!+*)!^!+%!.1O%32'%7!".!6.!%$()(!1.!6.!+%!&)+)!O6*(!##1&$!+%!('%2)##$!%$(X!##*F)(!)#!$%&(1'!+%!#G)6(13H2*#7

A1#%$)$)4$)-$/B$%>$)B&.)4,3&.$.)4$)3&"&%'$)3&4')44(-')3&)0.&2$44)$/&%$C$0')B&.)4$)3&'4(-$4,0D$-,E7

!"#$%&'()*(!+(,$-+./0+(!+(1)23 LA VANGUARDIA !

"4567489:;48<

!

!"#$%&#'(&)$&#*+)%,%-$-.

!"#$%&'(')*+,-./('0"')*+$1

2,1%#'")"3('")'1.'0"')*"#4.#1-"!"##$%&%'()%*%&%&+$),-).$%&./$)$0$%1&2)&31()0%'()3&.(&,(#&1(,%0$4)#

"#$%&'()*&+,&

.=>( ?76>>:@( >;A76( B6<>:4C:D(EF:7( 0G>>:8( H8( 8I648J87( 8(K:4<L4M:8( MN8?<:987( >849:;4>(69;4OI:PQ6>'( I64576( Q4>( I:<(?6>PQ67>( 7Q>>;>( 564:64( ?76H:>5(877:A87( 8PQ6>58( I85:48M8( 8( <6>(8:RS6>( M6( <6>( M:>?Q58M6>( :<<6>( 8(?Q45(?67(?6>987TF:D(U6>(8Q5;7:585>(V:46>6>( 769<8I64( :4>:>5645I645(8( .;>9;Q( PQ6( R6>5:;4:( 8IA(I;M6789:@( <6>( 76:H:4M:989:;4>(?67(6H:587(I=>(A7;5>(M6(H:;<W49:8(9;I(6<>(MN8PQ6>5(98?(M6(>65I848(?8>>85D( +<>( +>585>( %4:5>( :4>564(<6>( MQ6>( ?;5W49:6>( 6Q7;?66>( 8(AQ>987( Q48( >;75:M8( 46R;9:8M8(8<( <:5:R:( PQ6( 6<>( 64V7;458D!6>?7=>( MNQ4( 98?( M6( >65I848(

?7;58R;4:5X85( ?67(I84:V6>589:;4>(IQ<5:5QM:4L7:6>( 64( PQW( H84(8V<;787(6<>(?:5Y;7>(A7;5>(845:7Q>>;>(M6( <6>( G<5:I6>( MW98M6>'( 0G>>:8(>6IA<8( PQ6( F8( :4:9:85( <8( >6R;48(V8>6( M6( <N6>5785WR:8( 64( <8(M:>?Q58( PQ6( 5=( 8IA( K:4<L4M:8(>;A76( <N87Z:?W<8R( M6>F8A:585(M6( <6>( :<<6>( M6( U8( 06Q4:@'( PQ6(6<>( 7Q>>;>( 84;I6464( [7;H;VDEF:7( .;>9;Q( H8( 8I648J87( M6(

?;>87( 64( I87Z8( Q48( A8567:8( M6(76?76>L<:6>( 69;4OI:PQ6>( 9;4578(K:4<L4M:8( >:( 4;( 769;4>:M678(<8( 9;I?78( M6( 576>( MN8PQ6<<>(:<<;5>( 8<>( ?7;?:6587:>( V:46>;>D(UN8H\>( 6<( H8( 5784>I6576( 8( 578H=>(M6( <N6M:9:@( :4567489:;48<( 6<(M:87:( ]78HM8'( <NO7R84( ;V:9:8<(M6<( ?875:5( 9;IQ4:>58D( +<( ?875:5(

+>585( 8>>64^8<8( PQ6( .;>9;Q(769;7767L( 8( <6>( I6>Q76>( M6(765;7>:@( >:( <8( M:>?Q58( ?67>:>56:ZD+<( 7;585:Q( 8H:>8( PQ6( ?;M7:64(

>;75:7T46( 8V6958M6>( L766>(69;4OI:PQ6>( I;<5( :I?;75845>'(9;I(878(<8(:4MG>57:8(:(<6>(V:48496>'(8:Z\(9;I(6<(9;I67J(M6(_I8567:8<>(6>5785WR:9>( :I?;75845>`'( 64(8<a<Q>:@( 8( <6>( 56776>( 7876>D(&@4( I:4678<>( :I?76>9:4M:A<6>(?67( 6<8A;787( ?7;MQ956>( MN8<58(5694;<;R:8'(:(6<>(Y89:I645>(4;I=>(6>(57;A64(64(8AQ4ML49:8(8(0G>>:8D"(PS6>5:;48(>:(K:4<L4M:8(6>587:8(

M:>?;>8M8( 8( 5;7487( 8( ?67M76( Q48(MW98M8( M6( 976:Z6I645'( ;( V:4>( :(5;5( MQ6>'( 8( 98Q>8( M6<>( 6V6956>(MN8PQ6>58(RQ6778(69;4OI:98D(EIA(8PQ6>58( 76V67W49:8( 8( <6>( MW98M6>(?67MQM6>'( 6<( M:87:( ]78HM8( 6>(76IQ458(8(<8(57:?<6(97:>:(A;7>L7:8'("4I;A:<:87:8( :( V:4849678( PQ6( 6>(H8( M6>6498M6487( 8( K:4<L4M:8( 8(9;I64J8I645>(M6<>(4;78458(:(PQ6(MN8<6>F;76>( 64JL( 4;( F8( 8:Z6985(98?'( 64<<8J845( 97:>:( :( 7696>>:;4>D(+<( 7;585:Q( F;( 76A<8( >QA785<<845(PQ6( _64( <6>( <<Q:56>( 76<85:H6>( 8( <8(>;A:784:8( 5677:5;7:8<'( >:( K:4<L4M:8(

9;45:4Q8( 8IA( <6>( ?7;H;989:;4>'(0G>>:8( 6I?764M7L( <8( A858<<8`D%48( RQ6778( 64( PQW( K:4<L4M:8(

5='( ?;>>:A<6I645'( <6>( M6( ?67M76'(Y8( PQ6( 0G>>:8( =>( 6<( >6Q( ?7:I67(>;9:( 9;I679:8<'( I64576( PQ6( ?67(8<( R6R845( 6><8Q'( <N87Z:?W<8R(7Q>( 4;I=>( =>( 6<( 567967'( ?67(M877678( MN+Q7;?8( :( 6<>( +%ED,;( ;A>5845( 8:ZO'( M6( I;I645(

6<( A;:9;5( 845:V:4=>( >6IA<8( PQ6(Y8( >NF8( ?;>85( 64(I87Z8'( >:( 4;( M6(I84678(;V:9:8<(>:(8(<8(?7L95:98D(U8(56<6H:>:@( 7Q>>8( F8( 98496<a<85( <8(?QA<:9:585(M6(?7;MQ956>(V:46>;>(8<>(

576>( ?7:49:?8<>( b848<>'( :( Q4( M6<>(576>( R784>( R7Q?>( MN8RW49:6>( M6(H:85R6>( F8( 98496<a<85( 6<>( H:85R6>(;7R84:5X85>( 8( <N87Z:?W<8R( V:4=>D"( 64I:R( MN8PQ6>58( 97:>:'( 8F:7(

0G>>:8(H8(;A7:7(Q4(8<576(V<849(PQ84(H8(M;487(?67(898A85(6<(?67\;M6(M6(H6M8( ?6>PQ678D( %4>( I:<( H8:Z6<<>(6>(M:>?;>8H64(8(>8<?87(8F:7(98?(8(8PQ6<<6>( :<<6>'( 7:PQ6>( 64( 769Q7>;>(485Q78<>( :( F:M7;987AQ7>D( +<>(Q4>( ?67( ?6>987( :( 6<>( 8<576>( ?67(76:H:4M:987(<8(>;A:784:8(489:;48<D

?8\>D("#$%&'()*&+,&-'&(.'

/0)**&')12$#3%1&

+)'0%(-%'2-(30('"$'

0%$/.$(0('('/"-0-"'5"6"7.#%(8%$4&"%5')12$#3%1&

/-"/(-('/"-'"#3(%-')('4.$1('.-%"#1()'0"')"$'%))"$'

LA VANGUARDIA !"#$!"#$%$%&%'&())(&*+,&$-#&.%,'-/&0&$-#&1%,2-'-34&5-$6

DIVENDRES 15 DE NOVEMBRE DE 2014 %%%!&#'#()*#+,-#!"#$.!"#$%&'()*+,+./012.3*+45

La irregularitat es descobreix al creuar dades de la Seguretat Social i Hisenda

Feia més d’11 anys que no es creuaven aquestes dades

!"!#$%&'()*!+(,-(

'-./'0&#$%1&/'

6&.74'3+(.+348+3.3&.,38#$.548+3.3&5.94+#+-5."4:3+"-#&5.3&5."#;5.,3.53$:#(#

6,.<933+#(.3(#:4+#.3(.3&.53*.;+-:3+."4("3+$.#.65;#(=#!"#$"%&'(')'*

>4'#."-+*+)-#."#+,?#"#.;+3(#$#&.#.&@A45;-$#&.B&?(-"

+!.-!+$

(*+,-&'*.')'*(

<#(-$#$."#&"*&#.C*3./22!222.;3(5-4(-5$35.DE#&545@.(4.;#)*3(.3&5.:3,-"#:3($5

/01&23&'(4

/01&23&'(5

F+C*3G&3)5.$+483(.*(.EG55-&.,3.

H22!222.#(=5,2$/%2&!,62&#'78

'-./'0&2/3#45&%/'

A-53(,#.35$*,-#.3&-:-(#+.&#.,35)+#'#"-I.;3+.&#.'-'3(,#

6

/01&23&'7* !"!

J8#:#.,3:#(#."#&:#.#.K3+)*54(

,2$/%2&!,62&#'(*

El periodismo en la pequeña pantalla!"#$%#&'())*$+#$,,()%$')(-.%$'#$+#'/.+#$#%$0,$!#(1#(,$!#*/)(,+,

!"#$"% &'(()#*+,-.

!"#$"%&'(()#*+,-.

/)0)1#'2',*"!"#$!%$&'())*3,456

!"#$%"&'(&%)&%*$'+,%-+'.(,%//&0$%

1$,% 2$31$3$)+% 4(4$% &"#$%

-+'.(,% )&25&"#'$% 1$3($% /+"%

!"#$ %#&'())*$

65&%3+''&,7%

65&%2531+"%1$,%3$'$3#&'(8$)+%

"&,"$3(9,% )&% $)'&,$/(,$% 65&%

/+"%1&31+"%'&3(&,#&"%#(&,&,%5,%

:+"#+,7%

4&,('7%

!"#$%#&'())*% 3+,% +#'$% )&% /$"%

+#',#$-#$./$0/'/$12/34/$5!"#$6#',$6738 $*9',$

/$"%3$,3&/$3(+,&"%1$%//&0$)+%$%

!"#$:);(/3)'<$ =9#8)$ -#$ !()3)'<$09(>$ ?)9($ @3,"9'7/'*

:)374$A78"&/B'

$ C()3,*/3%

'+3.%)&%5,$%3(5)$)%$2&'(3$,$%

5,$% )&% /$"% 3$,3(+,&"% )&% "5%

'&"5&/#+% ;% +% ,+<% 5,% #&2$%

/$"%=/#(2$"%3+,"&35&,3($"7%

!"#!$%&'%&#!$%()*&#+#!,-.*!$%/+&0!,%1,!'#)2$3.*,

45%!6%7,&**(!89:

4*+#,!.#,!$%(0$1'#,!%,$#/!1/,)1&#+#,!%/!.#!#'$3#.1+#+!&%'1%/$%

-&'(&" >$33+')?%@@

!"#$%&'()%*+%

A+#+0'$2$%)&$!"#$%#&'())*7%B:C

!"#$%&'()*+",-.#$

!"#$"%& %'& (%)*+,(*& -%,&

.*/%',#(& %#)"%#0+,& -"&),/1#*&*0+,&2%34&!"

/"($0')1&#.%2)345

!"#$%&'()' *+&' ,&-' ./#012' 3+&' 45$67'8"9:&0*&*&3"#$);#"&$*4&

2"%'2%& ,& 0%#%+& -10",)1*#%-&

5,/%+*#4&6#,& +1-,&,-%7"+,(,&!"&

300",)56

!"

7+$)1"8-$08)3451&#

8,"#$"%& #*& -%,#& 9%+/,#*-&

!"

:6;<=5=>!>

?%+1%-@,))*+(A&BC

<+9-35=&

>.?'@#=5/7

LLIBRE DʼESTIL REVISTA RACCORD

Maria Ramon: 1366818 Maria Herrero: 1366606

Yago García: 1366697 Núria Lázaro: 1365957

Ana Gonzalez: 1366759 Sònia Peralta: 1366568

Classificació de la Revista Cine, Vídeo i Fotografia (OJD) Identificació

! Títol de la revista: Raccord ! Contingut: cinema ! Periodicitat: mensual ! Lloc de publicació: Catalunya ! Difusió: 10.000

Target o públic objectiu

! Eday: 20-60 anys ! Nivell dʼinstrucció: General amb estudis mitjans ! Habitat: Catalunya- Balears- Valencia ! Classe social: tots els públics, mitjana/alta (3,12€) ! Condició civil: tothom ! Condicions especials: que li agradi el cinema

Estratègies

! PQS: tenir una informació general sobre el cinema ! Descripció dels objectius: aprofundir i difondre el tema del món del

cinema ja que creiem que és un tema poc tractat a les revistes ! Descripció de la missió: intentar que a la gent li arribi a interessar el

cinema ! Competència: fotogrames i cinemania ! Posicionament: el nostre valor afegit és que fem seccions clàssiques i no

només actual ! Estil de la revista: modern, atractiu i alhora formal ! Avantatges de la revista: aprofundiment en continguts genuïns més enllà

de la cartellera amb un aïllament de la immediatesa ! Desavantatges de la revista: tema/hobbie molt extés i potser no cobrim

la demanda del mercat a més hi ha un mercat competitiu

Continguts textuals ! Seccions: 6: cartellera, ressenyes, entrevista, grans directors, premis

gotham i series ! Gèneres: noticia, entrevista, critica, reportatge i agenda ! Gràfics: fotografies, gràfics i il·lustracions ! Altres: portada, sumari, contraportada i publicitat

Briefing ! Retícula: 3 columnes, medianil 4,939mm

Llibre dʼestil visual

! Concepte a transmetre per la revista: varietat cinematogràfica ! Idea central: diversitat cinematogràfica ! Portada: protagonista dʼinterstellar i color blau, taronja i blanc

Articles

! Colors: Negre i taronja ! Títols i subtítols: arial 12 i interliniat 16, els títols i subtítols varien en

cada secció

!"##$!%

INTERSTELLAR:!!"#$%&'(#)*+,"*-)##.%/*-+0,")12.%3*3*4""%*5)#.)/)3

65!*7!89:;;-*!"!#!$%&$'()(+:<=>!?90;66*$'(+,(

@$,A1%(#)(B1%

C-.

A1%D%(A%$D%$#%

!"#$%&'

!"#$%&'("')*&'+%,*$*&'"-'.*$$/'01#"$'/')*&'2")3453*&'("')*'65"$#""()*+,*-).*,./,().*01,*23.*-,.*41.5)*)*-6.*7)(.*+,*-)*.)4)8*9:.5)*+,.*+,*71,;)<*=)*2)4:)*).>*+,.)?);,/,8*6*01:@3*.,*A)/,*2)B6;C

Reseñas. Ana González.

Cartelera. Maria Herrero.

Entrevistas a Matthew McConaughey y Anne Hathaway. Maria Ramon.

Premios Gotham. Núria Láraro.

Ridley Scott y Peter Jackson, grandes directores. Yago García.

Series. Sònia Peralta

7

8

9:

9;

:<

:=

!""#$%&'(%&)*!&$+*$)&$!*,-./&

La paraula per representar és raccord. Cinema, càmera, continüitat, acció, claqueta, escena, fotograma, 8mm, vídeo, pantalla, !lm, crispetes, butaca, admit one i seqüència.Seguidament, s’ha de provar quina tipogra!a és més adient. Per això, s’han escollit quinze tipogra!es per veure el resultat. Totes les proves han sigut en tipogra!a en negreta, lletra de 18 punts i majúscula.

RACCORD

!"##$!%

!"##$!% !"##$!%

!"##$!%

!"##$!%

RACCORD!"##$!%

!"##$!% !"##$!%

!"##$!%!&%%0!+

RACCORD RACCORD

De dreta a esquerra: 1. Alpaca, 2. Aubrey, 3. Bernard MT Condensed, 4. Baraggadocio, 5. Charocal CV, 6. Christmas Gi", 7. Cinema, 8. Cleanvertising, 9. Desdemona, 10. Dolce Vita, 11. Futura, 12. Impact, 13. Lemon Milk, 14. Letter Gothic Std, 15. Opi!cio.

Aqíuí s’ha de tenir en compte de la legibil·litat. També entren en joc els estímuls a l’hora de llegir. Sempre serà més fàcil pel lector llegir un text amb una lletra usual, i per això les tipogra!es com la Charocal CV o la Opi!cio són candidates. Però les tipogra!es com la Aubrey o la Lemon Milk són bastant similars a les tipo-gra!es més utilitzades però tenen un matís diferent. És per això que les dues !nalistes són aquestes:

!"##$!% RACCORD1. Aubrey 2. L. Milk

La primera tipogra!a recorda a la que es feia servir a les pel·lícules antigues de Hollywood, sobretot a les de Hitchcock. Per tant, és una gran referència per al tema de la revista. D’altra banda, la segona tipogra!a, la Lemon Milk, és més llegible en tant que és més negreta i robusta. D’altra banda, la primera tipogra!a, la Aubrey es pot fer més negreta col·locant una vora més gruixuda.

Si es posa una vora de 0,75 pt, aquest és el resultat:

!"##$!%Sònia Peralta/108- 1

"1$'&!&2)*.$.-343-5*.$+*)$%03%*'/*$&$!*'!*.*3/&!

61$))-./&$+*)$/*7/$&58$'0..-8)*.$-$'*!/-3*3/.$/-'09!&:-*.

;1$*)*%%-<$+*$)&$/-'09!&:-&

!"##$!%

!"#$%&'((#)'#(('*&'+#%,-#,.+#'+$%/#/#$%&'((#)'#(('*&'+#%,-#,'01+#'+$%/#'0*&'#'(('+

!"##$!%

Les unitats són les següents:Entre RACC hi ha un traquing de -20 i entre ORD 5. Això és degut a que la separació entre les primeres lletres al augmentar el tamany es fa més gran sense tenir necessitat. D’aquesta manera, queden totes les lletres igualades i el text és llegible. El traquing augmenta entre les últimes lletres perquè la separació no és su!cient, !ns i tot RD estan tocant-se per baix.

En aquesta etapa del procés podem observar que les lletres amb més espai són RAC i les que menys espai tenen són ORD.

Aquest tipogra!a no deixa molt espai entre lletres en general, però amb les lletres rodones com la C o la O, això es fa més evident. Potser entre les dues CC no es nota tant perquè són lletres obertes, però entre la RD és on el poc espai entre lletres és més visible.

2"#/0)/3%&#(%#40/*%*#'+35((/)%

6"#35,$5+/3/7#)'(#*'8*

!"##$!%9"#:%(5&%3/7#)'(+#'+$%/+

Si observem els espais veiem que els espais entre la RA no són su!cients. Per tant, deixarem el traquing entre les dues lletres a 0, en comptes de -20.

;"#$&'+'0*%3/7#)'(#*'8*#</0%(