21
1

BSAV

  • Upload
    bia

  • View
    4

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Nou projecte de soterració de les vies de l'Ave en el seu pas per la Segrera

Citation preview

  • 1

  • 1

    UNA VISI GLOBAL I COORDINADA 2UNA VISIN GLOBAL Y COORDINADA

    DE LA SAGRERA AL COR DEUROPA 8 DE LA SAGRERA AL CORAZN DE EUROPA

    UN CONCEPTE INTEGRAL 10UN CONCEPTO INTEGRAL

    LES XARXES: SERVEIS DALTA EFICINCIA 14LAS REDES SERVICIOS DE ALTA EFICIENCIA

    UN GRAN PARC CENTRAL 16 UN GRAN PARQUE CENTRAL

    NOVES ACTIVITATS PRODUCTIVES, NOUS VENS 20NUEVAS ACTIVIDADES PRODUCTIVAS, NUEVOS VECINOS

    UNA ESTACI URBANA, CENTRE DE NEGOCIS 24UNA ESTACIN URBANA, CENTRO DE NEGOCIOS

    UNA ESTACI DESTACIONS 28UNA ESTACIN DE ESTACIONES

    LES OBRES 34LAS OBRAS

  • Visi global i coordinada

    Barcelona Sagrera Alta Velocitat s una empresa pblica que t com objectiu coordinar la remodelaci del sistema ferroviari i de transport pblic; promoure i gestionar la transformaci urbanstica derivada daquestes obres a lmbit de la Sagrera, Sant Andreu i Sant Mart; i redactar els projectes i executar les obres que els socis li deleguin. Laccionariat est distribut en un 30% per Adif Alta Velocidad un 7,5% per lAdif, un 12,5% per Renfe Operadora i un 25% la Generalitat de Catalunya i lAjuntament de Barcelona respectivament.

    La complexitat de les actuacions que sestan executant (traats ferroviaris, estaci, infraestructures, metro, urbanitzaci, etc.) fa necessari garantir la compatibilitat tcnica en lespai i en el temps dels projectes i de les obres. La Societat aporta la visi global del conjunt, coordina i facilita lexecuci de cadascuna de les actuacions, desenvolupa els avantprojectes, estableix els criteris i projecta i executa les obres que li deleguin.

    El conjunt dinfraestructures, lestaci central i la urbanitzaci representen una inversi duns 2.250 milions deuros sense comptar les edificacions posteriors. Part del pressupost es finanar amb els aprofitaments urbanstics dels terrenys de titularitat pblica. s a dir, la gesti urbanstica obtindr recursos econmics que sinvertiran en lexecuci de part de les obres. En aquest sentit, la Societat promou i gestiona la transformaci urbanstica de lentorn. Noves rees residencials, dactivitat econmica diversa, zones verdes i equipaments milloraran la qualitat urbana i consegentment la qualitat de vida als barris vens.

    2

    3

    La Sagrera: gran transformaci ferroviria i urbana i el parc urb ms gran de Barcelona.

    La Sagrera: gran transformacin ferroviaria y urbana y el parque urbano ms grande de Barcelona.

    Visin globaly coordinada

    Barcelona Sagrera Alta Velocidad es una empresa pblica que tiene como objetivo coordinar la remodelacin del sistema ferroviario y de transporte pblico; promover y gestionar la transformacin urbanstica derivada de estas obras al mbito de la Sagrera, Sant Andreu y Sant Mart; y redactar los proyectos y ejecutar las obras que los socios le deleguen. El accionariado est distribuido en un 30% por Adif Alta Velocidad, un 7,5% por Adif, un 12,5% por Renfe Operadora y un 25% la Generalitat de Catalua y el Ayuntamiento de Barcelona respectivamente.

    La complejidad de las actuaciones que se estn ejecutando (trazados ferroviarios, estacin, infraestructuras, metro, urbanizacin, etc.) hace necesario garantizar la compatibilidad tcnica en el espacio y en el tiempo de los proyectos y de las obras. La Sociedad aporta la visin global del conjunto, coordina y facilita la ejecucin de cada una de las actuaciones, desarrolla los anteproyectos, establece los criterios y proyecta y ejecuta las obras que le deleguen.

    El conjunto de infraestructuras, la estacin central y la urbanizacin representan una inversin de unos 2.250 millones de euros sin contar las edificaciones posteriores. Parte del presupuesto se financiar con los aprovechamientos urbansticos de los terrenos de titularidad pblica. Es decir, la gestin urbanstica obtendr recursos econmicos que se invertirn en la ejecucin de parte de las obras.En este sentido, la Sociedad promueve y gestiona la transformacin urbanstica del entorno. Nuevas reas residenciales, de actividad econmica diversa, zonas verdes y equipamientos mejorarn la calidad urbana y consiguientemente la calidad de vida a los barrios vecinos.

    LES DADES DE LACTUACI LOS DATOS DE LA ACTUACIN

    Distncia entre extrems 3,7 km Distancia entre extremos

    Superfcie de lmbit 164 Ha Superficie del mbito

    Superfcie ferroviria coberta 38 Ha Superficie ferroviaria cubierta

    Superfcie per a nous parcs 48 Ha Superficie para nuevos parques

    Superfcie per a nous equipaments 20 Ha Superficie para nuevos equipamientos

    Superfcie de nous vials 44 Ha Superficie de nuevos viales

    IMATGE FINALISTA DE LACTUACI IMAGEN FINALISTA DE LA ACTUACIN

  • 4

    5

    Bac

    de R

    oda

    Ga

    rci l

    aso

    Sa

    nt A

    dri Po

    tos

    Passe ig

    de S

    an

    ta C

    olo

    ma

    Ram

    b la

    de P

    r im

    Ra

    mb

    la O

    nze

    de

    Se

    tem

    bre

    NIVELL -1

    NIVEL -1

    NIVELL -2

    NIVEL -2

    ESTACI DE LA SAGRERAESTACIN DE LA SAGRERA

    TRIANGLE FERROVIARITRINGULO FERROVIARIO

    ESTACI DE SANT ANDREU COMTALESTACIN DE SANT ANDREU COMTAL

    TALLERSTALLERES

    VIARI SEGREGATVIARIO SEGREGADO

    APARCAMENTS EDIFICI TRIANGLEAPARCAMIENTOS EDIFICIO TRINGULO

    ANDANES RODALIESANDENES CERCANAS

    ANDANES AVEANDENES AVE

    AVITUALLAMENT AVEAVITUALLAMIENTO AVE

    NUS DE LA TRINITATNUDO DE LA TRINIDAD

  • 6

    7De la Sagreraal corazn de Europa

    Desde el 2008 Barcelona est conectada en alta velocidad con el centro de la Pennsula. La conexin Madrid-Barcelona-Frontera francesa se complet el 9 de enero de 2013, y ha empezado a hacer los primeros pasos el proyecto del Corredor Mediterrneo.

    Barcelona ser el nodo principal de este Corredor y el punto de conexin con el Corredor Central (tanto de pasajeros como de mercancas). De este modo quedar a menos de 4 horas de las principales ciudades del Suroeste de Francia y a 45 minutos de Girona, Lleida y Tarragona.

    Esta situacin privilegiada de Barcelona le permitir transformarse, de facto, en la capital de una macroregin que ya se empieza a dibujar en el mapa: el que se denomina Barce-Lyon, una de las 12 macroregiones que configurarn los ncleos de poder econmico, territorial y social del futuro de Europa, segn los expertos.

    En este contexto, la Sagrera ser un punto de referencia. Un nuevo territorio urbano de 160 Ha de superficie, con una gran oferta en movilidad urbana e interurbana y unas infraestructuras que surgirn de las tramas de unos barrios hasta hoy desconectados. Una nueva identidad urbana singularizada por el gran parque lineal de 40 Ha y por la estacin de la Sagrera, corazn de la operacin. Una ciudad de 180.000 personas, dentro la ciudad de Barcelona y su regin metropolitana, integrada orgnicamente con esta y muy especialmente con zonas prximas del tejido productivo como el distrito tecnolgico 22@.

    De la Sagrera al cor dEuropa

    Des del 2008 Barcelona est connectada en alta velocitat amb el centre de la Pennsula. La connexi Madrid-Barcelona-frontera francesa es va completar el 9 de gener de 2013, i ha comenat a fer les primeres passes el projecte del Corredor Mediterrani.

    Barcelona ser el node principal daquest Corredor i el punt de connexi amb el Corredor Central (tant de passatgers com de mercaderies). Daquesta queden a menys de 4 hores les principals ciutats del Sud-Oest de Frana i a 45 minuts de Girona, Lleida i Tarragona.

    Aquesta situaci privilegiada de Barcelona li permetr transformar-se, de facto, en la capital duna macroregi que ja es comena a dibuixar en el mapa: el que sanomena Barce-Lyon, una de les 12 macroregions que configuraran els nuclis de poder econmic, territorial i social del futur dEuropa, segons els experts.

    En aquest context, la Sagrera ser un punt de referncia. Un nou territori urb de 160 Ha de superfcie, amb una gran oferta en mobilitat urbana i interurbana i unes infraestructures que sorgiran de les trames duns barris fins avui desconnectats. Una nova identitat urbana singularitzada pel gran parc lineal de 40 Ha i per lestaci de la Sagrera, cor de loperaci. Una ciutat de 180.000 persones, dintre la ciutat de Barcelona i la seva regi metropolitana, integrada orgnicament amb aquesta i molt especialment amb zones prximes del teixit productiu com el districte tecnolgic 22@.

    Connectar amb els fluxos europeus econmics i de coneixement. Barcelona capital duna megaregi.

    Conectar con los flujos europeos econmicos y de conocimiento. Barcelona capital de una megaregin.

    FERRMED Great Axis Network

    NOVES LNIESNUEVAS LINEAS

    MILLORA DE LES LNIESMEJORA DE LAS LINEAS

    3 - 4 h

    BARCELONA A LA XARXA DALTA VELOCITAT EUROPEA BARCELONA EN LA RED DE ALTA VELOCIDAD EUROPEA

  • 8

    9

    SAGRERA

    PASSATGERS (AMPLE INTERNACIONAL)PASAJEROS (ANCHO INTERNACIONAL)

    MERCADERIES (AMPLE MIXTE)MERCANCAS (ANCHO MIXTO)

    RODALIESCERCANAS

    SAGRERA

    SANTS

    SANTS

    AEROPORTAEROPUERTO

    PUERTOPORT

    LAMPLE INTERNACIONAL EN ELS ACCESSOS A BARCELONA EL ANCHO INTERNACIONAL EN LOS ACCESOS A BARCELONA ALTA VELOCITAT BARCELONA SANTS I LA SAGRERA-SANT ANDREU ALTA VELOCIDAD BARCELONA SANTS Y LA SAGRERA-SANT ANDREU

  • 10

    11

    Construir la nova ciutat sobre la ciutat existent. Una nova pea urbana compacta en mltiples capes: la superfcie i el subsl.

    Construir la nueva ciudad sobre la ciudad existente. Una nueva pieza de ciudad compacta en mltiples capas: la superficie y el subsuelo.

    Un conceptointegral

    El proyecto la Sagrera quiere ser una operacin integrada tanto a nivel fsico como conceptual. As, los dos estratos principales de este proyecto multicapa, la superficie y el subsuelo, tendrn una correlacin ntima a la manera de un organismo vivo.

    Esta correlacin los enriquecer mutuamente: una nueva rea urbana extraordinariamente servida por el transporte pblico, un parque con servicios y nuevos usos, una gran estacin central, nodo de intercambio de mltiples modalidades de transporte. Una rea compacta por su configuracin y densidad, y por la cantidad de usos y actividades que se concentrarn.

    La superficie, el espacio de vida, de trabajo y de ocio, est formada por un lado por el espacio pblico -calles, plazas y zonas verdes - y por la otra por los sectores edificables. El Parque elemento destacado del gran paisaje metropolitano, ser el principal factor estructurador de la superficie, el espacio de sutura de las antiguas barreras de la ciudad, el tronco de la operacin.

    El subsuelo est formado por las redes de infraestructura de transporte y de servicios. Estos sistemas alimentan la superficie, la ciudad de las personas. Son sistemas asimilables al sanguneo o al nervioso de un cuerpo humano. Las estructuras que los contienen son la carcasa, la columna vertebral que aguanta el tronco y las extremidades.

    La estacin es el paradigma de integracin de ciudad e infraestructura, superficie y subsuelo. Es el punto donde se intercambian los sistemas y donde la ciudad experimenta de manera ms acusada su calidad multicapa. La estacin, una estacin de estaciones, ser el corazn de la operacin.

    Un concepteintegral

    El projecte la Sagrera vol ser una operaci integrada tant a nivell fsic com conceptual. Aix, els dos estrats principals daquest projecte multicapa, la superfcie i el subsl, tindran una correlaci ntima a la manera dun organisme viu.

    Aquesta correlaci els enriquir mtuament: una nova rea urbana extraordinriament servida pel transport pblic, un parc amb serveis i nous usos, una gran estaci central, node dintercanvi de mltiples modalitats de transport. Una rea compacta per la seva configuraci i densitat, i per la quantitat dusos i activitats diferents que shi concentraran.

    La superfcie, lespai de vida, de treball i doci, est formada per una banda per lespai pblic -carrers, places i espais verds - i per laltra pels sectors edificables. El Parc, element destacat del gran paisatge metropolit, ser el principal factor estructurador de la superfcie, lespai de sutura de les antigues barreres de la ciutat, el tronc de loperaci.

    El subsl est format per les xarxes dinfraestructura de transport i de serveis. Aquests sistemes alimenten la superfcie, la ciutat de les persones. Sn sistemes assimilables al sanguini o al nervis dun cos hum. Les estructures que els contenen en sn la carcassa, la columna vertebral que aguanta el tronc i les extremitats.

    Lestaci s el paradigma dintegraci de ciutat i infraestructura, superfcie i subsl. s el punt on sintercanvien els sistemes i on la ciutat experimenta de manera ms acusada la seva qualitat multicapa. Lestaci, una estaci destacions, ser el cor de loperaci.

    LEDIFICACI LA EDIFICACIN

    25.000 nous habitants30.000 llocs de treball1,25 milions de m2 de sostre edificable

    25.000 nuevos habitantes30.000 puestos de trabajo1,25 millones de m2 de sostre edificable

    EL PARC EL PARQUE

    40 Ha de parc180.000 persones a 10 minuts del parcAl voltant de 8.000 nous arbres

    40 Ha de parque180.000 personas a 10 minutos del parqueEntorno a 8.000 nuevos rboles

    LA XARXA DE SERVEIS LA RED DE SERVICIOS

    Calor i fred de districteReg amb aiges fretiquesRecollida pneumticaXarxes racionalitzades Dipsit daigues pluvials

    Calor y fro de distritoRiego con aguas freticasRecogida neumtica Redes racionalizadasDepsito de aguas pluviales

    LOBRA CIVIL LA OBRA CIVIL

    Transport pblic:Alta VelocitatRodaliesMetroBus interurb

    Transporte pblico:Alta VelocidadCercanasMetroBus interurbano

    ENTORN SAGRERA

    ESTACIESTACIN

    DESENVOLUPAMENT URBDESARROLLO URBANO

    COLORANTES

    PRIM

    ESTACI

    CASERNES

    RENFE-TALLERS

    TRIANGLE FERROVIARI

    BAC DE RODA

    ESTACI

    LA SAGRERA

    TRIANGLE FERROVIARI

    SANT ANDREU

    TALLERS

    ANDANES ESTACI ALTA VELOCITATANDENES ESTACIN ALTA VELOCIDAD

    MANTENIMENT ALTA VELOCITATMANTENIMIENTO ALTA VELOCIDAD

    COTXERES METRO I AUTOBUSOSCOCHERAS METRO Y AUTOBUSES

    TALLERSTALLERES

    PARC

    PA

    RQU

    E

    QUALITAT MULTICAPA DE LOPERACI CALIDAD MULTICAPA DE LA OPERACIN

  • 12

    13

    ALTA VELOCITATALTA VELOCIDAD

    RODALIESCERCANAS

    METRO

    VIARIVIARIO

    PRINCIPALS XARXES DE TRANSPORT DE BARCELONA PRINCIPALES REDES DE TRANSPORTE DE BARCELONA EL PROJECTE URB NOVES CONNEXIONS URBANES EL PROYECTO URBANO NUEVAS CONEXIONES URBANAS

  • 14

    15

    Noves xarxes sota criteris mediambientals, de transport pblic i urbanes modernitzades.

    Nuevas redes bajo criterios medioambientales, de transporte pblico y urbanas modernizadas.

    Nuevas redesde alta eficiencia

    Las redes, los elementos que alimentan los sistemas, estn pensadas para aumentar la eficiencia. Hoy este concepto est ntimamente ligado con la sostenibilidad.

    La red de movilidad est proyectada para dar prioridad al transporte pblico. As, la construccin del tnel Sants - Sagrera completar la conexin ferroviaria de Barcelona con los flujos europeos, pero tambin liberar el tnel de la calle Aragn. El uso exclusivo para cercanas har aumentar la capacidad de paso. Las lneas 9 y 4 de Metro tambin tendrn paradas a la estacin. Los viales soterrados para vehculos de acceso a la estacin permitirn una conexin directa desde las rondas y las afueras de Barcelona, con lneas de autobs interurbano que finalizarn en el interior de la gran estacin. Dos carriles bici de dos direcciones enmarcan el parque y generan un eje de la red primaria de esta modalidad de transporte en la ciudad.

    En esta nueva rea urbana, est prevista la utilizacin del sistema de climatizacin centralizada, conectado al que ya funciona en parte de la ciudad, permitir aprovechar el calor residual de la incineradora del Forum y refrigerar con agua del mar. Una nueva red de aprovechamiento de agua fretica para el riego y las cisternas de los edificios terciarios, reducir el impacto ambiental. Un nuevo depsito de laminado servir para regular el agua de las lluvias torrenciales inherentes a nuestro clima en determinadas pocas del ao.

    La red de recogida neumtica de basura permitir reducir la circulacin de camiones y las redes elctricas y de telecomunicaciones de ltima generacin, al estar proyectadas conjuntamente con las otras redes, incrementarn la eficiencia.

    Noves xarxesdalta eficincia

    Les xarxes, els elements que alimenten els sistemes, estan pensades per augmentar-ne leficincia. Avui aquest concepte est ntimament lligat amb la sostenibilitat.

    La xarxa de mobilitat est projectada per donar prioritat al transport pblic. Aix, la construcci del tnel Sants - Sagrera completar la connexi ferroviria de Barcelona amb els fluxos europeus, per tamb alliberar el tnel del carrer Arag. Ls exclusiu per a rodalies far augmentar la capacitat de pas. Les lnies 9 i 4 de Metro tamb tindran parades a lestaci. Els vials soterrats per a vehicles daccs a lestaci permetran una connexi directa des de les rondes i les afores de Barcelona, amb lnies dautobs interurb que finalitzaran a linterior de la gran estaci. Dos carrils bici de dues direccions emmarquen el parc i generen un eix de la xarxa primria daquesta modalitat de transport a la ciutat.

    En aquesta nova rea urbana, est prevista la utilitzaci del sistema de climatitzaci centralitzada, connectat al que ja funciona a part de la ciutat, permetr aprofitar la calor residual de la incineradora del Frum i refrigerar amb aigua del mar. Una nova xarxa daprofitament daigua fretica pel reg i per les cisternes dels edificis terciaris, reduir limpacte ambiental. Un nou dipsit de laminaci servir per regular laigua de les pluges torrencials inherents al nostre clima en determinades poques de lany.

    La xarxa de recollida pneumtica descombraries permetr reduir la circulaci de camions i les xarxes elctriques i de telecomunicacions dltima generaci, en estar projectades conjuntament amb les altres xarxes, incrementaran leficincia.

    LES XARXES DEL TRANSPORT AL PROJECTE URB LAS REDES DEL TRANSPORTE EN EL PROYECTO URBANO

    LES XARXES DEL TRANSPORT. NIVELLS PRIMER I SEGON SOTERRANI LAS REDES DEL TRANSPORTE. NIVELES PRIMERO Y SEGUNDO SUBTERRNEO

    LES XARXES DEL TRANSPORT. NIVELL CIUTAT LAS REDES DEL TRANSPORTE. NIVEL CIUDAD

    L2 L10 L1

    TREN ALTA VELOCITATTREN ALTA VELOCIDAD

    RODALIESCERCANAS

    VIARI SEGREGATVIARIO SEGREGADO

    CARRIL BICI

    SISTEMA ARTERIAL

    SISTEMA LOCAL PROJECTATSISTEMA LOCAL PROYECTADO

    SISTEMA LOCAL EXISTENTSISTEMA LOCAL EXISTENTE

    LES XARXES DEL TRANSPORT. NIVELL TERCER SOTERRANI LAS REDES DEL TRANSPORTE. NIVEL TERCER SUBTERRNEO

    L4 L9

    R

  • 16

    17

    Eliminar les barreres de la ciutat. La columna vertebral de loperaci ser un gran parc de 40 ha que tindr a 180.000 persones, a menys de 10 minuts.

    Eliminar las barreras de la ciudad. La columna vertebral de la operacin ser un gran parque de 40 ha que tendr a 180.000 personas, a menos de 10 minutos.

    Un gran parqueCam Comtal

    La gran plataforma que cubrir las infraestructuras ferroviarias y de transporte pblico y privado permitir la creacin de un gran parque de casi 4 km de largo y ms de 40 Ha de superficie, el parque urbano de nueva creacin ms grande de Barcelona.

    Esta rea verde tendr la funcin de componente primario del sistema general de grandes espacios verdes de la ciudad y servir directamente a los barrios cercanos. Con su construccin, 180.000 personas quedarn a menos de 10 minutos de esta pieza del gran paisaje metropolitano. El distrito de Sant Andreu doblar la superficie de zona verde actual.

    La integracin de importantes nodos de transporte en el propio parque (Estacin de la Sagrera de Alta Velocidad, Estacin de Sant Andreu Comtal, estaciones de metro y autobuses) combinada con usos colectivos intensos (deportivos, espacios para actos culturales, etc.) generar unos polos de atraccin que complementarn los potentes cascos urbanos hoy inconexas de su entorno (los cascos antiguos de Sant Mart y Sant Andreu, la zona de la Maquinista, etc.).

    En los espacios intermedios se combinarn el paseo y la estancia, el cruce del parque y los recorridos en bicicleta. De este modo, la calidad del espacio quedar enriquecida por una secuencia de episodios ciudadanos gracias a la diversidad de los usos posibles y de las tramas urbanas existentes y futuras.

    En definitiva, el parque unir barrios histricamente separados por la presencia de las instalaciones ferroviarias y ser el elemento identificador principal de la operacin.

    Un gran parc Cam Comtal

    La gran plataforma que cobrir les infraestructures ferroviries i de transport pblic i privat permetr la creaci dun gran parc de gaireb 4 km de llarg i ms de 40 Ha de superfcie, el parc urb de nova creaci ms gran de Barcelona.

    Aquesta rea verda tindr la funci de component primari del sistema general de grans espais verds de la ciutat i servir directament als barris propers. Amb la seva construcci, 180.000 persones quedaran a menys de 10 minuts daquesta pea del gran paisatge metropolit. El districte de Sant Andreu doblar la superfcie de zona verda actual.

    La integraci dimportants nodes de transport en el propi parc (Estaci de la Sagrera dAlta Velocitat, Estaci de Sant Andreu Comtal, estacions de Metro i busos) combinada amb usos col.lectius intensos (esportius, espais per actes culturals, etc.) generar uns pols datracci que complementaran els potents nuclis urbans avui inconnexes del seu voltant (els cascs antics de Sant Mart i Sant Andreu, la zona de la Maquinista, etc.). En els espais intermedis es combinaran el passeig i lestada, el creuament del parc i els recorreguts en bicicleta. Daquesta manera, la qualitat de lespai quedar enriquida per una seqncia depisodis ciutadans grcies a la diversitat dels usos possibles i de les trames urbanes existents i futures.

    En definitiva, el parc unir barris histricament separats per la presncia de les instal.lacions ferroviries i ser lelement identificador principal de loperaci.

    PARC DEL CAM COMTAL PARC DEL CAM COMTAL

  • 18

    19

    1. JARDINS DE BENVINGUDA JARDINES DE BIENVENIDA

    2. GORA DE SANT MART 3. MOSAIC DE SANT ANDREU MOSAICO DE SANT ANDREU

    4. HORT DESTADELLA HUERTO DE ESTADELLA

    5. GORA ESPORTIVA GORA DEPORTIVA

    1 2 43

  • 20

    21

    Equilibrar la residncia i el treball. 25.000 nous vens en habitatges dltima generaci i 30.000 llocs de treball.

    Equilibrar la residencia y el trabajo. 25.000 nuevos vecinos en viviendas de ltima generacin y 30.000 puestos de trabajo.

    Nueva ciudad,nuevos vecinos

    A lo largo del Parque se irn construyendo diferentes crecimientos urbanos, generando un nuevo tejido que tiene que actuar de transicin hacia la ciudad hasta ahora existente.

    El 40% del nuevo parque de 10.300 viviendas ser de carcter protegido y se prev un equilibrio con las actividades comerciales del conjunto del complejo -alrededor de 30.000 puestos de trabajo- para generar unos tejidos mixtos que permitan que la gente que viva en la zona tambin pueda trabajar. El objetivo es conseguir una mayor cohesin social, favoreciendo una identidad territorial y reduciendo los desplazamientos entre el lugar de residencia y el de trabajo.

    Las actividades terciarias se concentran en polos especficos, mientras que la vivienda, as como el comercio local y otras actividades productivas se encuentran dispersas en todo el mbito.

    De este modo, la estacin central prev concentrar en su entorno oficinas y hoteles que puedan aprovechar el nivel ptimo de accesibilidad que ofrece de la infraestructura y su centralidad.

    A medio camino entre este ncleo principal y el centro comercial de la Maquinista se sita un edificio de alto valor simblico, asociado a un equipamiento de carcter metropolitano, a modo de articulacin urbana y punto de enlace entre las ramblas Onze de Setembre y Prim.

    Nova ciutat,nous vens

    Al llarg del Parc saniran construint diferents desenvolupaments urbans, generant un nou teixit que ha dactuar de transici cap a la ciutat fins ara existent.

    El 40% del nou parc de 10.300 habitatges ser de carcter protegit i es preveu un equilibri amb les activitats comercials del conjunt del complex -al voltant de 30.000 llocs de treball- per generar uns teixits mixtes que permetin que la gent que visqui a la zona tamb hi pugui treballar. Lobjectiu s aconseguir una major cohesi social, afavorint una identitat territorial i reduint els desplaaments entre el lloc de residncia i el de treball. Les activitats terciries es concentren en pols especfics, mentre que lhabitatge, aix com el comer local i altres activitats productives es troben disperses en tot lmbit.

    Daquesta manera, lestaci central preveu concentrar al seu voltant oficines i hotels que puguin aprofitar el nivell ptim daccessibilitat que ofereix de la infraestructura i la seva centralitat.

    A mig cam entre aquest nucli principal i el centre comercial de la Maquinista es situa un edifici dalt valor simblic, associat a un equipament de carcter metropolit, a mode darticulaci urbana i punt denlla entre les rambles Onze de Setembre i Prim.

    6

    7

    8

    Edificaci associada a lestaciEdificacin asociada a la estacin

    Edificaci terciria 145.000 m2Edificacin terciaria

    Edificaci hotelera 35.000 m2

    Edificacin hotelera

    Amb ledifici del Triangle Ferroviari Con el edificio del Tringulo Ferroviario

    Terciari 80.000 m2 Terciario Zones verdes 7.436 m2

    Zonas verdes Equipaments 23.008 m2 Equipamientos

    Habitatge (40% protegit) 2.231 hab.Vivienda (40% protegida) Comercial i terciari 92.933 m2

    Comercial y terciario Zones verdes 98.845 m2

    Zonas verdes Equipaments 53.917 m2

    Equipamientos

    Habitatge (40% protegit) 1.192 hab. Vivienda (40% protegida) Comercial i terciari 9.040 m2 Comercial y terciario Zones verdes 38.460 m2

    Zonas verdes Equipaments 4.498 m2 Equipamientos

    Habitatge (48% protegit) 3.510 hab. Vivienda (48% protegida) Comercial i terciari 29.414 m2 Comercial y terciario

    Zones verdes 57.115 m2

    Zonas verdes Equipaments 21.779 m2 Equipamientos

    Habitatge (60% protegit) 2.019 hab. Vivienda (60% protegida) Comercial i terciari 11.730 m2 Comercial y terciario Zones verdes 78.178 m2

    Zonas verdes Equipaments 32.642 m2 Equipamientos

    Habitatge (28% protegit) 299 hab. Vivienda (28% protegida) Comercial i terciari 3.324 m2 Comercial y terciario Zones verdes 4.689 m2

    Zonas verdes Equipaments 319 m2 Equipamientos

    Habitatge (33% protegit) 847 hab. Vivienda (33% protegida) Comercial i terciari 19.531 m2 Comercial y terciario Zones verdes 36.079 m2

    Zonas verdes

    1. ESTACI DE LA SAGRERA

    5. TRIANGLE FERROVIARI

    2. ENTORN SAGRERA

    6. COLORANTES

    3. PRIM

    7. CASERNES SANT ANDREU

    4. CAN PORTABELLA

    8. RENFE - TALLERS

    ZONES VERDES ZONAS VERDES EQUIPAMENTS EQUIPAMIENTOS HABITATGES VIVIENDAS OFICINES I HOTELS OFICINAS Y HOTELES

    53

    41

    2

    USOS PLANIFICATS AL PROJECTE USOS PLANIFICADOS EN EL PROYECTO

  • 22

    23

    ESTACI DE SANT ANDREU COMTAL ESTACIN DE SANT ANDREU COMTALPROJECTES DURBANITZACI PROYECTOS DE URBANIZACIN

    ENTORN SAGRERA

    PRIM

    COLORANTES-RENFE

    CASERNES

  • 24

    25

    Integrar lestaci a la ciutat. Unir barris abans separats i ser un centre dactivitat i de negocis.

    Integrar la estacin en la ciudad. Unir barrios antes separados y ser un centro de actividad y de negocios.

    La estacin,centro de negocios

    La estacin de la Sagrera tiene la vocacin de ser uno de los centros de movilidad y transporte ms importantes de Europa y a su vez tambin, aprovechando esta cualidad, ser un gran centro de negocios.

    Para hacer posibles estas ambiciones, la estacin y toda la nueva rea quedarn totalmente integradas en el conjunto de la ciudad.

    La decisin de hacer pasar el parque sobre la estacin es una expresin de esta voluntad: la cubierta pasa a ser la quinta fachada del edificio semi-sepultado. As, los edificios del terciario previstos en superficie podrn desarrollar actividades de restauracin y ocio. En definitiva, el recorrido del parque integrar la estacin y la gran infraestructura no interrumpir su horizonte.

    La cubierta ser ajardinada y transitable para dar continuidad en el parque lineal, con ligeras pendientes para superar el vestbulo de alta velocidad que habr debajo. Una gran prgola proporcionar luz natural a este vestbulo y a los andenes de alta velocidad; y varias estructuras facilitarn el paso de peatones; todo ello conformar un gran umbrculo con vegetacin y espacios de recreo.

    Tambin habrn recorridos transversales que permitirn unir, con medios mecnicos, la Sagrera con Sant Mart. En el punto ms elevado de la cubierta, en la interseccin del recorrido transversal principal y de la prgola longitudinal, un espacio de grandes dimensiones permitir la celebracin de actos colectivos.

    Lestaci,centre de negocis

    Lestaci de la Sagrera t la vocaci de ser un dels centres de mobilitat i transport ms importants dEuropa i a la vegada tamb, aprofitant aquesta qualitat, ser un gran centre de negocis.

    Per fer possibles aquestes ambicions, lestaci i tota la nova rea quedaran totalment integrades en el conjunt de la ciutat.

    La decisi de fer passar el parc per sobre lestaci s una expressi daquesta voluntat: la coberta passa a ser la cinquena faana de ledifici semi-soterrat. Aix, els edificis de terciari previstos en superfcie podran desenvolupar-hi activitats de restauraci i lleure. En definitiva, el recorregut del parc integrar lestaci i la gran infraestructura no interrompr el seu horitz.

    La coberta ser enjardinada i transitable per donar continutat al parc lineal, amb lleugeres pendents per superar el vestbul dalta velocitat que hi haur sota seu. Una gran prgola proporcionar llum natural a aquest vestbul i a les andanes dalta velocitat; i diverses estructures facilitaran el pas de vianants; tot plegat conformar un gran umbracle amb vegetaci i espais desbarjo.

    Tamb hi hauran recorreguts transversals que permetran unir, amb mitjans mecnics, la Sagrera amb Sant Mart. En el punt ms elevat de la coberta, en la intersecci del recorregut transversal principal i de la prgola longitudinal, un espai de grans dimensions permetr la celebraci dactes col.lectius.

    PATI DE CONNEXIONS INTERMODAL PATIO DE CONEXIONES INTERMODAL

  • 26

    27

    SECCI LONGITUDINAL I TRANSVERSAL DE LESTACI I EL SEU ENTORN SECCION LONGITUDINAL Y TRANSVERSAL DE LA ESTACIN Y SU ENTORNO

  • 28

    29

    Connectar en un sol espai tots els mitjans de transport. Lestaci centre de servei i dintercanvi per a 100 milions de viatgers lany.

    Conectar en un solo espacio todos los medios de transporte. La estacin nodo de intercambio de 100 millones de viajeros anuales.

    Una estacinde estaciones

    La estacin central de La Sagrera ser el edificio ms grande de la ciudad, comparable a la T1 del aeropuerto del Prat y seguramente el de ms actividad.

    Est proyectada para 100 millones de viajeros anuales e integra en su interior varias estaciones: la de alta velocidad, la de cercanas, la de metro, la de autobuses interurbanos y paradas de taxi, autobs urbano y bicing as como un gran aparcamiento de vehculos privados. Todas estas modalidades de transporte quedan servidas y entrelazadas mediante vestbulos y ejes de comunicacin. El espacio principal de la estacin es el llamado patio intermodal que permite la interconexin fsica y visual del conjunto. La estacin es el elemento multicapa por excelencia del proyecto, hecho que permite reducir su ocupacin en planta y minimizar los recorridos.

    Se trata de una infraestructura semisoterrada formada por cuatro niveles principales ms la cubierta, que es una pieza ms del parque: vestbulo de alta velocidad, andenes de alta velocidad y estacin de autobuses, vestbulo de cercanas y metro y aparcamientos, y andenes de cercanas y metro. Esta condicin facilita su integracin urbana favoreciendo la permeabilidad y permite disear una edificacin con un coeficiente energtico muy alto.

    La integracin urbana de la estacin se completa con su papel como punto de comunicacin fsica entre dos barrios histricamente separados por el ferrocarril: las dos entradas principales se hacen desde el lado Sagrera accediendo al vestbulo de alta velocidad y desde el lado Sant Mart al de cercanas.

    Un estacidestacions

    Lestaci central de La Sagrera ser ledifici ms gran de la ciutat, comparable a la T1 de laeroport del Prat, i segurament el de ms activitat.

    Est projectada per donar servei a 100 milions de viatgers anuals i integra en el seu interior diverses estacions: la dalta velocitat, la de rodalies, la de metro, la dautobusos interurbans i parades de taxi, autobs urb i bicing, aix com un gran aparcament de vehicles privats. Totes aquestes modalitats de transport quedaran servides i entrellaades mitjanant vestbuls i eixos de comunicaci. Lespai principal de lestaci s lanomenat pati intermodal que permet la interconnexi fsica i visual del conjunt.

    Lestaci s lelement multinivells per excel.

    lncia del projecte, fet que permet reduir la seva ocupaci en planta i minimitzar les distncies dels recorreguts.

    Es tracta duna infraestructura semisoterrada formada per quatre nivells principals ms la coberta, que s una pea ms del parc: vestbul dalta velocitat, andanes dalta velocitat i estaci dautobusos, vestbul de rodalies i metro i aparcaments, i andanes de rodalies i metro. Aquesta configuraci facilita la seva integraci urbana afavorint la permeabilitat i permet dissenyar una edificaci amb un coeficient energtic molt alt.

    La integraci urbana de lestaci es completa amb el seu paper com a punt de comunicaci fsica entre dos barris histricament separats pel ferrocarril: les dues entrades principals es fan des del costat Sagrera accedint al vestbul dalta velocitat i des del costat

    Sant Mart al de rodalies.

  • 30

    31

    PLANTA ANDANES AVE I ESTACI DAUTOBUSOS NIVELL +14 PLANTA ANDENES AVE I ESTACIN DE AUTOBUSES NIVEL +14

    PLANTA PARC NIVELL +23 PLANTA PARQUE NIVEL +23

    PLANTA VESTBUL AVE, RODALIES I APARCAMENTS NIVELL +6 PLANTA VESTBULO AVE, CERCANAS Y APARCAMIENTOS NIVEL +6

    PLANTA ACCS SANT MART I APARCAMENTS NIVELL +10. PLANTA ACCESO SANT MART Y APARCAMIENTOS NIVEL +10

    CENTRE COMERCIAL CENTRO COMERCIALEDIFICI EDIFICIO

    ESTACI DAUTOBUSOS ESTACIN DE AUTOBUSESANDANES AVE ANDENES AVEPATI INTERMODAL PATIO INTERMODAL

    ZONA LOGSTICAEDIFICI EDIFICIO

    EDIFICI EDIFICIO

    APARCAMENTS APARCAMIENTOS

    APARCAMENTS APARCAMIENTOS

    SORTIDES AVE SALIDAS AVEATRI RODALIES ATRIO CERCANAS

  • 32

    33

    SECCI TRANSVERSAL DE LESTACI I EL SEU ENTORN SECCION TRANSVERSAL DE LA ESTACIN Y SU ENTORNO

    SANT MART

    LA SAGRERA

    A PARC CAM COMTAL PARQUE CAM COMTAL

    B ANDANES ALTA VELOCITAT ENDENES ALTA VELOCIDAD

    C VESTBUL RODALIES I ALTA VELOCITAT VESTBULO CERCANAS

    D ANDANES RODALIES ENDENES CERCANAS

    E PATI INTERMODAL SANT MART PATIO INTERMODAL SANT MART

    F PATI INTERMODAL SAGRERA PATIO INTERMODAL SAGRERA

    G APARCAMENTS APARCAMIENTOS H ACCS VEHICLES ACCESO VEHCULOS

    I METRO

    H

    A

    I

    F

    I

    G

    C

    BE

    D

  • 34

    35

    ESTAT DE LMBIT DACTUACI 2006 ESTADO DEL MBITO DE ACTUACIN 2006 ESTAT DE LMBIT DACTUACI 2013 ESTADO DEL MBITO DE ACTUACIN 2013

  • Edita | Barcelona Sagrera Alta Velocitat. 2015 c/ Segadors, 2, 5. 08030 Barcelona

    Tel. 93 274 08 01

    Fax 93 274 07 91

    [email protected]

    www.barcelonasagrera.com

    D.L.: B.39815-2010

    Fotografies | APUNTO LAPOSPO, Barcelona Sagrera Alta Velocitat Fotografas Infografies | Barcelona Sagrera Alta Velocitat, Barcelona Regional, TAEC Infografas