Upload
others
View
1
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
1
BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. DESEMBRE DEL 2017 Data del document: 22 de novembre del 2018 (v.2)
El període s’ha de qualificar de termomètricament normal o fred a Catalunya, si bé ha estat
càlid a punts de les terres de l’Ebre i de la ciutat de Barcelona
El desembre ha estat molt sec a gran part del país, sec al quadrant nord-occidental de
Catalunya, i plujós o molt plujós al vessant nord del Pirineu
Els valors d’irradiació solar global han estat per sota dels normals al nord de Catalunya i per sobre al sud-oest
El flux del nord que va afectar Catalunya els dies 1 i 2, 10 i 11 de desembre, va provocar
fortes ventades, però cal destacar especialment la del dia 27, ja que en alguns sectors del
litoral i prelitoral Central feia gairebé 9 anys que no es mesuraven ratxes tan fortes (superiors a 80 km/h), des de l’extraordinària i tràgica ventada del 24 de gener del 2009.
Mapes d’anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global
2
Resum Mensual
Coincidint amb l’inici de l’hivern climàtic, que comprèn els mesos de desembre, gener i febrer, Catalunya va patir el primer episodi de fred intens entre els dies 1 i 5 de desembre, amb vent i algunes nevades a
cotes baixes.
El causant d’aquesta situació va ser el pas d’una profunda depressió, amb una temperatura excepcionalment baixa a nivells mitjans de la troposfera: el radiosondatge de Barcelona del dia 2 a les 0
hores UTC va mesurar -37,1 °C al nivell de referència de 500 hPa, que en aquell moment corresponia a 5.360 m d’altura. Es tracta d’un valor molt excepcional, ja que la temperatura mitjana en aquest nivell a
principis de desembre és d’uns -21 °C. A nivells més baixos el vent del nord també va comportar un
descens important de la temperatura, però amb registres menys extraordinaris.
Els dies 1 i 2 de desembre la temperatura va ser especialment baixa a les cotes més altes del
Pirineu, amb valors inferiors als -15 °C per sobre dels 2.400 m dissabte a la tarda, quan Boí (2.535 m) i la Tosa d’Alp 2500 van mesurar -16,1 °C de mínima.
A partir del dia 3 es va consolidar la inversió tèrmica, amb glaçades importants a les fondalades,
tant de l’interior com del Pirineu i del Prepirineu. Fora de l’alta muntanya cal destacar els -11,3 °C de mínima a Vielha (Val d’Aran) del dia 3 i els -11,4 ºC de Prades (Baix Camp) el 4.
Al llarg de l’episodi, gairebé un terç de les estacions de la XEMA (57 de 181) van superar almenys
un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred.
Malgrat que en superfície no es van registrar valors de temperatura excepcionalment baixos, hi
va haver algunes estacions situades en fondalades del Segrià, el Priorat o el Vallès Occidental on feia gairebé 6 anys, des del febrer de 2012, que la temperatura no hi baixava tant. Una d’elles és
l’estació de Falset (Priorat), que el dia 3 va registrar una mínima absoluta del dia de -6,1 ºC, la més baixa de la seva sèrie d’11 anys en un mes de desembre, superant els -5,9 ºC del 28 de
desembre de 2006.
Va nevar a bona part del Pirineu, de manera més continuada i abundant a l’Aran i al nord del
Pallars Sobirà, amb acumulacions de neu nova pròximes als 50 cm a les cotes altes. Al vessant
sud de la serralada la nevada va ser molt més esporàdica, amb gruixos modestos, i pràcticament inexistent al Prepirineu. Fora del Pirineu, el dia 1 es va veure a nevar a diversos sectors de
Ponent, la Catalunya Central, litoral i prelitoral, amb una cota de neu que en alguns casos se situà pròxima als 100 metres. En general les precipitacions foren febles i puntualment
moderades, sobretot durant la tarda a Ponent i al prelitoral sud, on anaren acompanyades de
tempesta i de neu granulada. Durant el dia 2 també es va veure nevar dèbilment en alguns sectors de la Costa Brava i litoral Central, com ara a la serra de Collserola.
Durant el dia 1 i 2 de desembre el vent va bufar amb força als dos extrems del país i a les cotes
altes de diverses serralades, especialment la tramuntana a l’Alt Empordà i a zones exposades del
Pirineu i Prepirineu. Malgrat que el dia 2 al vespre es va arribar a mesurar una ratxa de 168,1
km/h a Portbou (Alt Empordà), la ventada no va ser excepcional.
Una profunda depressió que va provocar un important temporal de vent, pluja i neu a la façana atlàntica del continent europeu, va afectar també Catalunya els dies 10 i 11 de desembre, tot i que amb menor
impacte que en altres indrets.
El mínim de pressió atmosfèrica a Catalunya va ser durant la matinada del dia 11 de desembre,
coincidint amb el pas de la depressió per Occitània, amb menys de 970 hPa al seu centre. A
3
Catalunya la pressió mesurada va ser força baixa, però lluny d’aquests valors, concretament
entre 986 hPa al nord del país i 988 hPa a l’extrem sud. Feia gairebé dos anys, des del 27 de
febrer de 2016, que la pressió atmosfèrica no era tan baixa a Catalunya. En aquella ocasió la pressió mesurada va ser semblant, però la situació meteorològica era molt diferent, ja que llavors
teníem una baixa centrada sobre Catalunya, amb precipitació general i neu a cotes baixes.
El pas de la depressió va provocar vent de component oest a tots els nivells, de manera que la
precipitació va ser minsa a la major part del país o fins i tot inexistent al nord-est, i només va ser abundant al Pirineu occidental. Al vessant sud, especialment a l’Alta Ribagorça, es van arribar a
recollir més de 50 mm en 24 hores entre el dia 10 a la tarda i el 11 al migdia.
La massa d’aire temperat impulsada pel vent del sud-oest va provocar un ràpid augment de la
temperatura durant la nit de l’11 al 12. Malgrat tot, l’aire fred acumulat en algunes valls del
vessant sud del Pirineu va fer que la cota de neu es mantingués relativament baixa en un primer moment, amb neu fins a fons de vall al nord del Pallars Sobirà (1 cm a Esterri d’Àneu). Cal
destacar que a Boí (2.535 m) o al Lac Redon (2.247 m) la nevada va deixar més de 50 cm de
neu nova en 24 hores.
El vent de ponent (oest) i garbí o llebeig (sud-oest) va bufar amb ratxes fortes, especialment a
sectors elevats del prelitoral, així com al Pirineu i Prepirineu. Destaca especialment el registre de l’estació del Puig Sesolles (1.668 m), al Montseny, amb 153,7 km/h. La ventada va provocar una
notable alteració marítima (onades superiors als 2,5 m d’altura observada al Maresme).
El pas d’una profunda depressió atlàntica pel canal de la Mànega del dia 27 al 29 de desembre va
provocar una important ventada a Catalunya, amb ratxes superiors als 80 o 90 km/h a molts sectors del litoral i prelitoral on ventades d’aquesta magnitud són poc habituals. A banda del vent, el pas d’un front
fred va provocar precipitació minsa a gran part del país la matinada de dimecres i posteriorment una nevada general al Pirineu, amb gruixos de més de 10 cm en alguns fons de vall (Aran, nord del Pallars
Sobirà i de la Cerdanya) i de fins a més de 50 cm de neu nova en alguns sectors d’alta muntanya.
El vent es va començar a reforçar durant les últimes hores del dia de Sant Esteve, sobretot a
cotes altes del prelitoral, amb una ratxa màxima de 108,4 km/h al Puig Sesolles (1.668 m), al
Montseny. De totes maneres, va ser durant el dimecres 27 que la ventada va ser més extensa i amb ratxes més fortes a bona part del país, especialment al centre i sud, així com a cotes altes
del Pirineu i Prepirineu. Destaquen especialment les ratxes màximes de les comarques del litoral i prelitoral Central i Sud, aproximadament des del Vallès i el Maresme cap al sud. En aquests
sectors, al llarg del dimecres 27 es van arribar a superar els 70, 80 o 90 km/h, sobretot a les
hores centrals del dia.
Al conjunt del país no es pot parlar de ventada excepcional, ja que hi ha un 90% d’estacions que
aquest mateix any havien mesurat alguna ratxa màxima superior. Ara bé, en alguns sectors del litoral i prelitoral Central feia gairebé 9 anys, des de l’extraordinària i tràgica ventada del 24 de
gener de 2009, que no es mesuraven ratxes tan fortes. Destaca especialment el cas de Cunit
(Baix Penedès), que va registrar una ratxa màxima de 91,8 km/h a les 12.42 h del dia 27, essent la més forta de tota la seva sèrie d’11 anys de dades, superant fins i tot els 87,8 km/h del 24 de
gener de 2009.
A partir de migdia del dia 27 la nevada va afectar tot el Pirineu fins a fons de vall i saltant molt
esporàdicament a punts del Prepirineu i l’Albera, en aquest darrer cas la cota de neu es va ubicar en torn dels 600 m. Entre els dies 27 i 29, els gruixos més importants es van mesurar a l’Aran i al
nord del Pallars Sobirà, així com al nord de la Cerdanya. En aquests sectors es van superar els 10
4
cm a fons de vall, destacant els 34 cm de Tavascan (1.128 m), al nord de la comarca del Pallars
Sobirà.
A les cotes mitjanes i altes del Pirineu axial els gruixos de neu nova van superar clarament els 20
cm, tot i que de manera molt condicionada pel vent. Entre les estacions d’alta muntanya de la
XEMA i la XOM destaquen especialment els 76 cm de Certascan (2.400 m), al nord del Pallars Sobirà.
5
ÍNDEX
1. Introducció: objectiu i metodologia ................................................................................... 6
2. Descripció sinòptica del mes ............................................................................................... 7
2.1. Fred i neu de l’1 al 5 de desembre ......................................................................................... 7
2.2. Precipitació i vent els dies 9 al 11 de desembre .................................................................... 11
2.3. Precipitació del 15 al 18 de desembre .................................................................................. 14
2.4. Vent i neu del dia 27 al 29 de desembre ............................................................................... 17
2. Balanç de la temperatura de desembre del 2017 ............................................................. 22
3. Balanç de la precipitació de desembre del 2017 ............................................................... 24
4. Principals episodis de vent fort de desembre del 2017 .................................................... 29
5. Balanç de la irradiació solar global de desembre del 2017 ............................................... 34
6. Efemèrides meteorològiques del mes de desembre del 2017 .......................................... 35
7. Taula resum dels valors termopluviomètrics de les estacions gestionades per l’SMC ..... 36
8. ANNEX ............................................................................................................................... 40
6
1. Introducció: objectiu i metodologia
Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament el mes de desembre del 2017, així com presentar un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha
presentat algun tret d’excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut.
En relació amb el càlcul dels valors mensuals:
Per a calcular les mitjanes mensuals de la temperatura cal disposar d’un mínim del 80% de totes les
dades del mes, i en el cas de precipitació s’exigeix que hi siguin totes. En el cas de la variable precipitació, és obligació comentar que no es consideren aquells valors corresponents a les estacions de
la XOM que van enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les últimes set hores de l’últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la
precipitació d’acord amb el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la
registren d’acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h TU). Per a cadascuna d’aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la
variable concreta i al període d’estudi, i també els corresponents al valor de l’anomalia calculada en relació amb un període de referència climàtic.
En relació amb el càlcul dels valors d’anomalia:
Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els
períodes definits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990, 1971-2000 i 1981-2010. Per al
càlcul dels valors d’anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que s’utilitza és el període 1961-1990. Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de Martín-
Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.
En el càlcul de l’anomalia d’irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa amb un període de referència de només 10 anys, 2007-2016.
S’entén per anomalia d’una determinada variable (temperatura mitjana i precipitació) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada
per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació, l’anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb
el corresponent valor de la mitjana climàtica d’un període de referència.
En relació amb la representació dels mapes de Catalunya:
La interpolació espacial que s’utilitza és:
Per a la temperatura, regressió múltiple amb correcció dels residus per kriging, tenint en compte
com a variables independents les que millor funcionen d’entre l’altitud, la distància al mar i la
latitud (no sempre s’utilitzen totes)
Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta
correlació Per als mapes d’anomalia, el mètode de krigatge (kriging)
En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica:
Es presenta, al final de l’informe a mode d’Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura.
7
2. Descripció sinòptica del mes
2.1. Fred i neu de l’1 al 5 de desembre
Coincidint amb l’inici de l’hivern climàtic, que comprèn els mesos de desembre, gener i febrer, Catalunya
va patir el primer episodi de fred intens entre els dies 1 i 5 de desembre, amb vent i algunes nevades a cotes baixes.
El causant d’aquesta situació va ser el pas d’una profunda depressió, amb una temperatura
excepcionalment baixa a nivells mitjans de la troposfera: el radiosondatge de Barcelona del dia 2 a les 0.00 hores UTC va mesurar -37,1 °C al nivell de referència de 500 hPa, que en aquell moment
corresponia a 5.360 m d’altura. Es tracta d’un valor molt excepcional, ja que la temperatura mitjana en aquest nivell a principis de desembre és d’uns -21 °C. A nivells més baixos el vent del nord també va
comportar un descens important de la temperatura, però amb registres menys extraordinaris.
La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir les topografies de 850 hPa (a uns
1.500 m d’altura) i la de 500 hPa del dia 2 de desembre del 2017 a les 12.00 hores UTC. La temperatura al nivell de referència de 850 hPa resulta un bon indicador de la temperatura en superfície. Es pot
observar com la massa d’aire freda procedent de l’interior del continent i impulsada pels vents del nord-est afectava Catalunya. La temperatura en aquest nivell era de -4,1 ºC, un valor clarament inferior a la
mitjana d’aquesta època de l’any, que volta els +5 ºC, però que s’assoleix més habitualment. Sense anar més lluny, el 17 de gener del 2017 a les 12h el radiosondatge de Barcelona va mesurar -7,1 ºC.
Figura 1 – Topografies de 850 i 500 hPa del 2 de desembre a les 12:00 hores UTC
L’arribada d’aquesta massa d’aire tan fred va comportar un descens de temperatura amb glaçades que
van afectar la majoria de comarques. Els dies 1 i 2 la temperatura va ser especialment baixa a les cotes més altes, amb valors inferiors als -15 ºC per sobre dels 2.400 m el dia 2, quan Boí (2.535 m) i la Tosa
d’Alp 2500 van mesurar -16,1 ºC de mínima. Els dies 3 i 4 es va consolidar la inversió tèrmica, amb glaçades importants a les fondalades, tant de l’interior com del Pirineu i del Prepirineu. Fora de l’alta
muntanya cal destacar els -11,3 ºC de mínima a Vielha (Val d’Aran) del dia 3 i els -11,4 ºC de Prades
(Baix Camp) del dia 4.
8
Al llarg de l’episodi gairebé un terç de les estacions de la XEMA (57 de 181) van superar almenys un dia
el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per fred. La matinada del dia 4 va ser quan es van
produir més superacions d’aquest llindar (38 estacions), ja que en absència de vent les glaçades es van intensificar a les fondalades de l’interior. Malgrat que en superfície no es van registrar valors de
temperatura excepcionalment baixos, hi va haver algunes estacions situades en fondalades del Segrià, el Priorat o el Vallès Occidental on feia gairebé 6 anys, des del febrer de 2012, que la temperatura no hi
baixava tant. Una d’elles és l’estació de Falset (Priorat), que el dia 3 va registrar una mínima absoluta del dia de -6,1 ºC, la més baixa de la seva sèrie d’11 anys en un mes de desembre, superant els -5,9 ºC del
28 de desembre de 2006.
El pas la pertorbació va comportar precipitació els dies 1 i 2 que van ser en forma de neu fins a cotes
baixes. Durant el dia 1 es van produir nevades entre febles i moderades a l'extrem nord del Pirineu, fins a mig matí i novament a partir de la tarda, que puntualment també van afectar altres punts de la
serralada. A més, també es registraren precipitacions a partir de mig matí i fins a la tarda a punts del
nord-est, al litoral i prelitoral Sud, a punts de Ponent i al litoral Central, amb una cota de neu que se es va situar pròxima als 100 metres. En general foren febles i puntualment moderades, sobretot durant la
tarda a Ponent i al prelitoral Sud, on van anar acompanyades de tempesta i de neu granulada. S'acumularen quantitats entre minses i poc abundants en general, si bé al vessant nord localment van ser
molt abundants. Independentment, hi hagué borrufa a causa del fort vent.
Fins a mig matí del dia 2 es van produir nevades al Pirineu, que a partir de llavors i fins a mitja tarda es
restringiren al vessant nord de la serralada. Foren febles o localment moderades de matinada. Els gruixos de neu van ser minsos o poc abundants, tot i que a cotes elevades foren abundants o localment molt
abundants al vessant nord. A més, al matí hi va haver algunes precipitacions locals, febles i inapreciables a l'Empordà, que a partir de la tarda s'estengueren a d'altres punts de la meitat est, amb una cota de
neu entre els 200 i 400 metres, tot i que puntualment va nevar a qualsevol cota a l'Empordà.
La figura 2 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 1 desembre. La
precipitació va afectar Catalunya a ponent, terç nord i quadrant nord-est.
Figura 2 - Precipitació estimada en 24 hores del dia 1 d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA
9
A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 10 mm els dies 1 i 2 de
desembre a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 3 mostra la distribució de la
precipitació a Catalunya.
Nom de l’estació Comarca PPT (mm)
01-02.12.17
Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 42,6 Sant Joan de Toran (XOM) Val d'Aran 39,0
Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 32,3 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 22,6
Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 21,6
Malniu (2.230 m) Cerdanya 19,2 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 16,9
Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 14,0 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 13,9
Santuari de Núria (1.971m) - XOM Ripollès 11,0 Taula 1: Precipitació acumulada (PPT) del dia 1 i 2 de desembre a les estacions que van superar els 10 mm
Figura 3 - Distribució de la precipitació acumulada dels dies 1 i 2 de desembre del 2017
Va nevar a bona part del Pirineu, de manera més continuada i abundant a l’Aran i al nord del Pallars Sobirà, amb acumulacions de neu nova pròximes als 50 cm a les cotes altes. Al vessant sud de la serralada la nevada va ser molt més esporàdica, amb gruixos modestos, i pràcticament inexistent al Prepirineu.
10
Nom de l’estació Comarca GN (cm)
01-02.12.17
Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 47
Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 46 Sant Joan de Toran (1.013 m) - XOM Val d'Aran 40
Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 26
Malniu (2.230 m) Cerdanya 25 Tavascan (1.128 m) - XOM Pallars Sobirà 23
Vielha (980 m) - XOM Val d'Aran 17 Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 13
Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 13
Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 11 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 10
Núria (1.971 m) Ripollès 9 el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 5
Esterri d'Àneu (960 m) - XOM Pallars Sobirà 5 Puigcerdà (1.214 m) - XOM Cerdanya 4
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 3
la Seu d'Urgell (690 m) - XOM Alt Urgell 3 Taula 2: Gruix de neu nova (GN) dels dies 1 i 2 de desembre a les estacions gestionades per l’SMC. El vent va provocar
sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona.
Fora del Pirineu, el dia 1 es va veure a nevar a diversos sectors de Ponent, la Catalunya Central, litoral i prelitoral, amb una cota de neu que en alguns casos se situà pròxima als 100 metres. En general, les
precipitacions foren febles i puntualment moderades, sobretot durant la tarda a Ponent i al prelitoral Sud, on anaren acompanyades de tempesta i de neu granulada. Durant el dia 2 també es va veure nevar
dèbilment en alguns sectors de la Costa Brava i litoral Central, com ara a la serra de Collserola.
Nom de l’estació Comarca GN (cm)
01-02.12.17
Santi Hilari Sacalm (850 m) - XOM Selva 10
Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 5 PN dels Ports (1.055 m) Baix Ebre 2
Prades (928 m) Baix Camp 2
Roda de Ter (472) - XOM Osona 2 Vic (500 m) - XOM Osona 1
Arbúcies (360 m) - XOM Selva 1 Campins (339 m) - XOM Vallès Oriental 1
Sant Esteve de Palautordera (421 m) - XOM Vallès Oriental 1
Santa Pau (610 m) - XOM Garrotxa 1 Espolla (170 m) Alt Empordà 0,5 Taula 3: Gruix de neu nova (GN) dels dies 1 i 2 de desembre a les estacions gestionades pel SMC.
Durant el dia 1 i 2 de desembre el vent va bufar amb força als dos extrems del país i a les cotes altes de diverses serralades, especialment la tramuntana a l’Alt Empordà i a zones exposades del Pirineu i
Prepirineu. Malgrat que el dia 2 al vespre es va arribar a mesurar una ratxa de 168,1 km/h a Portbou (Alt Empordà), la ventada no va ser excepcional i va afectar bàsicament els indrets típicament més ventosos.
11
2.2. Precipitació i vent els dies 9 al 11 de desembre
La profunda depressió que va provocar un important temporal de vent, pluja i neu a la façana atlàntica del continent va afectar també Catalunya, tot i que amb menor impacte que en altres indrets. Al llarg del
dia 10 de desembre la borrasca es va aprofundir ràpidament a l’Atlàntic amb una pressió inferior als 970 hPa al seu centre.
La figura 4 mostra la situació sinòptica en base al mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 11 de desembre del 2017. La pertorbació ubicada en superfície al nord de l’estat francès amb
una pressió per sota dels 970 hPa en el seu centre i acompanyada d’un marcat solc en altura. El mínim de pressió atmosfèrica a Catalunya es va mesurar durant la matinada del dilluns 11 de desembre,
coincidint amb el pas de la depressió per Occitània, amb menys de 970 hPa al seu centre. A Catalunya la pressió mesurada va ser força baixa, però lluny d’aquests valors, concretament entre 986 hPa al nord del
país i 988 hPa a l’extrem sud. Feia gairebé dos anys, des del 27 de febrer de 2016, que la pressió
atmosfèrica no era tan baixa a Catalunya. En aquella ocasió la pressió mesurada va ser semblant, però la situació meteorològica era molt diferent, ja que llavors teníem una baixa centrada sobre Catalunya, amb
precipitació general i neu a cotes baixes.
Figura 4 - Topografia de 500 hPa del dia 11 de desembre a les 12:00 hores UTC
Al vessant nord del Pirineu es va produir precipitació feble, aïllada i intermitent al llarg del dia 9. A partir
del vespre hi hagué algun ruixat local a punts del nord del litoral Central i sud de la Costa Brava. La cota
de neu al vessant nord voltà els 2000 metres a primera hora del matí i baixà als 1300 metres al migdia, i a totes les cotes al final del jornada.
Durant la matinada del dia 10 hi hagué precipitació feble i dispersa a punts de l'extrem nord de
Catalunya. A partir de migdia n'arribaren al terç oest, sobretot al vessant sud del Pirineu i Prepirineu occidental i de manera més puntual se'n van desenvolupar al quadrant nord-est fins a mitja tarda. A
partir del vespre van afectar altres punts del Pirineu i del Prepirineu i de la meitat oest. La cota de neu
pujà fins als 2.000 metres al llarg del matí. Es van acumular quantitats de precipitació minses, localment poc abundants, tot i que al vessant sud del Pirineu occidental foren puntualment abundants.
12
Es van registrar precipitacions entre febles i moderades a qualsevol punt fins a migdia del dia 11, les més
continuades al vessant sud del Pirineu i Prepirineu occidental; a partir de llavors s'observaren de
disperses al terç nord. Van acumular quantitats entre minses i poc abundants en general, si bé foren entre poc abundants i abundants al Pirineu i Prepirineu. A banda, en tot l'episodi localment es van
acumular quantitats de precipitació molt abundants al vessant sud del Pirineu occidental. La cota de neu se situà als 1.800 metres i va baixar fins als 1.200 metres.
Fins a migdia del dia 12 es van registrar precipitacions febles i minses al vessant nord del Pirineu. Fins al
vespre s'observaren ruixats dispersos d'intensitat entre feble i moderada al terç nord i de manera més
aïllada a altres punts del quadrant nord-est. La cota de neu va voltar els 600 metres al terç nord, mentre que a la resta es va ubicar al voltant dels 1.000 metres. Les precipitacions van acumular quantitats
minses de forma general, si bé localment van ser poc abundants a punts del quadrant nord-est de Catalunya.
La figura 5 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 10 al 12 de desembre. La precipitació va afectar gairebé a tot Catalunya a mida que la pertorbació va creuar el país d’oest a est.
Figura 5 - Precipitació estimada en 24 hores dels dies 10 al 12 d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA
13
A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 25 mm els dies 9 al 12 de desembre a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 6 mostra la distribució de la
precipitació a Catalunya.
Nom de l’estació Comarca PPT (mm)
09-12.12.17
el Pont de Suert Alta Ribagorça 67,2 Viu de Llevata (XOM) Alta Ribagorça 63,3
Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 62,9
Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 61,4 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 56,0
el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 54,1 el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 47,6
Sant Joan de l'Erm (XOM) Alt Urgell 43,6 Vielha Val d'Aran 36,5
Sort Pallars Sobirà 33,0
Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 29,6 Sant Joan de Toran (XOM) Val d'Aran 29,1
Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 28,4 la Pobla de Segur Pallars Jussà 27,1
Alinyà Alt Urgell 25,2 Taula 4: Precipitació acumulada (PPT) del dia 9 al 12 de desembre a les estacions que van superar els 25 mm
Figura 6 - Distribució de la precipitació acumulada del dia 9 al 12 de desembre del 2017
14
La massa d’aire temperat impulsada pel vent del sud-oest va provocar un ràpid augment de la temperatura durant la nit de 9 al 10 de desembre. Malgrat tot, l’aire fred acumulat en algunes valls del
vessant sud del Pirineu va fer que la cota de neu es mantingués relativament baixa en un primer moment, amb neu fins a fons de vall al nord del Pallars Sobirà (1 cm a Esterri d’Àneu). Al llarg del dia 10
i fins el dia 11 al matí la cota de neu es va situar al voltant dels 2.000 m. Després, al llarg del dia 11 va anar baixant progressivament, però quan bona part de la precipitació ja s’havia aturat, de manera que la
nevada només va ser destacada a l’alta muntanya. Al matí del dia 12 van quedar algunes nevades dèbils
al vessant nord del Pirineu i fins i tot a la serra de l’Albera (Alt Empordà), amb una cota de neu al voltant dels 900 m.
La taula següent recull els gruixos de neu nova mesurats al Pirineu per les estacions de la XEMA i pels
observadors i vigilants de la XOM.
Nom de l’estació Comarca GN (cm)
09-12.12.17
Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 57
Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 51 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 31
Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 16 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 11
Malniu (2.230 m) Cerdanya 10
el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 10 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 9
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 6 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 5
Vielha (980 m) - XOM Val d'Aran 1 Taula 5: Gruix de neu nova (GN) dels dies 9 al 12 de desembre a les estacions gestionades per l’SMC. El vent va provocar
sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona.
El vent de ponent (oest) i garbí o llebeig (sud-oest) va bufar amb ratxes fortes, especialment a sectors elevats del prelitoral, així com al Pirineu i Prepirineu. Destaca especialment el registre de l’estació del Puig Sesolles (1.668 m), al Montseny, amb 153,7 km/h. La ventada va provocar una notable alteració marítima, sobretot al litoral Central, amb maregassa (onades superiors als 2,5 m d’altura) al Maresme.
2.3. Precipitació del 15 al 18 de desembre
El pas d’una depressió i el posterior flux del nord va deixar precipitació al quadrant nord-est que va ser abundant al Pirineu.
La figura 7 mostra la situació sinòptica en base al mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 15 de desembre del 2017. La pertorbació en superfície es trobava ubicada al nord-est del
continent europeu mentre que l’anticicló atlàntic es situava al nord de la seva posició habitual. Entre els dos centres d’acció es generava un flux del nord a Catalunya impulsant una massa d’aire fred provocant
un descens tèrmic i neu a qualsevol cota el Pirineu. En els nivells mitjans de la troposfera s’observa la
ondulació del corrent en jet afectant a l’Europa occidental i un embossament d’aire fred despenjat del corrent general situat al nord del continent africà.
15
Figura 7 - Topografia de 500 hPa del dia 15 de desembre a les 12:00 hores UTC
Es van produir precipitacions al vessant nord del Pirineu, sobretot al matí i a partir de mitja tarda del dia 15. Van ser d'intensitat feble o moderada i van acumular quantitats minses o poc abundants, tot i que
localment foren abundants. La cota de neu va baixar de 1.400 metres de matinada a totes les cotes al
final del dia. A banda, de matinada es van produir algunes precipitacions febles al matí que es van restringir al terç nord. A la tarda van quedar alguns ruixats aïllats a punts del quadrant nord-est i del
Prepirineu, localment de tempesta.
Durant la matinada i a partir de mitja tarda del dia 16 hi hagué alguna precipitació feble, dispersa i minsa
al Pirineu, sobretot al vessant nord on localment foren poc abundants, mentre que al llarg del dia 17 es produí alguna nevada feble i minsa al vessant nord del Pirineu, especialment de matinada i a partir del
migdia.
El dia 19 es va caracteritzar per precipitacions que es produïren de febles o puntualment moderades al terç nord. Van acumular quantitats minses o inapreciables en general i poc abundants al Pirineu,
Prepirineu i l'Alt Empordà. La cota de neu s'inicià al voltant dels 900 metres, pujà per damunt dels 1.400
metres al llarg de la tarda i tornà a baixar al final del dia al vessant nord del Pirineu.
La figura 8 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 15 i 18 de desembre. La precipitació va afectar especialment el terç nord i el quadrant nord-est del país. Les acumulacions de
precipitació van ser menys importants al llarg del dia 15 (part esquerra de la figura 8) quan la precipitació
va afectar el quadrant nord-est i la depressió Central. Durant el dia 18 (part dreta de la figura 8), amb el flux del nord instal·lat afectant el Principat, la precipitació es va fer abundant al Pirineu i a l’Empordà, on
la neu va fer acta de presència a cotes relativament baixes.
16
Figura 8 - Precipitació estimada en 24 hores dels dies 15 i 18 d’acord amb les imatges dels
radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA
A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 20 mm els dies 15 al 18
de desembre a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 9 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya.
Nom de l’estació Comarca PPT (mm)
15-18.12.17
Sant Joan de Toran (XOM) Val d'Aran 57,0 Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 56,9
Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 53,3
Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 36,1 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 31,8
Malniu (2.230 m) Cerdanya 24,2 Vielha Val d'Aran 22,3
Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 21,9
Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 20,8 Taula 6: Precipitació acumulada (PPT) del dia 15 al 18 de desembre a les estacions que van superar els 20 mm
La taula següent recull els gruixos de neu nova mesurats al Pirineu per les estacions de la XEMA i pels
observadors i vigilants de la XOM al llarg del dia 18, quan la nevada ha estat més abundant.
Nom de l’estació Comarca GN (cm) 18.12.17
Malniu (2.230 m) Cerdanya 18
Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 13 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 10
Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 9
Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 8 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 6
Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 5 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 4
Puigcerdà (1.150 m) - XOM Cerdanya 3
el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 3 Vielha (980 m) - XOM Val d'Aran 3
Sant Joan de Toran (1.013 m) - XOM Val d'Aran 1 Taula 7: Gruix de neu nova (GN) del dia 18 de desembre a les estacions gestionades per l’SMC. El vent va provocar
sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona.
17
Figura 9 - Distribució de la precipitació acumulada del dia 15 al 18 de desembre del 2017
2.4. Vent i neu del dia 27 al 29 de desembre
El pas d’una profunda depressió atlàntica pel canal de la Mànega va provocar una important ventada a Catalunya, amb ratxes superiors als 80 o 90 km/h a molts sectors del litoral i prelitoral on ventades
d’aquesta magnitud són poc habituals. A banda del vent, el pas d’un front fred va provocar precipitació
minsa a gran part del país la matinada de dimecres i posteriorment una nevada general al Pirineu, amb gruixos de més de 10 cm en alguns fons de vall (Aran, nord del Pallars Sobirà i de la Cerdanya) i de fins a
més de 50 cm de neu nova en alguns sectors d’alta muntanya.
La figura 10 mostra la configuració sinòptica a partir del mapa de pressió en superfície del dia 27 de
desembre del 2017 a les 12h UTC. El mapa de pressió en superfície mostra la baixa, amb menys de 980 hPa al seu centre, i un anticicló a les Canàries. Entre aquests dos centres d’acció, el vent de ponent
(oest) i mestral (nord-oest) bufava amb força a bona part del país.
Fins a primera hora del matí del dia 27 es va produir precipitació aïllada a punts del terç oest. Al final del dia en va arribar per l'oest. Foren d'intensitat feble i acumularan quantitats minses de precipitació. La
cota de neu voltà els 1200 metres i baixà fins a 700 metres al final del dia al Pirineu i al Prepirineu
occidental.
Durant la matinada del dia 28 hi hagué alguna precipitació al vessant nord del Pirineu. A partir del matí
va començar a precipitar a la resta del Pirineu occidental i central i no parà fins a la nit, mentre que a partir de la tarda també ho feu al Pirineu oriental i al massís del Port, i a la nit a l'Empordà, sobretot al
nord. Per altra banda, durant el matí també hi hagué precipitacions a altres punts de la meitat oest. En
general les precipitacions van ser febles i minses, tret del vessant nord del Pirineu on foren a estones
18
moderades i poc abundants. La neu es presentà cap als 800-900 metres al vessant sud del Pirineu i a
totes les cotes al vessant nord de la serralada.
Fins a mig matí del dia 29 una banda de precipitació va creuar de nord-oest a sud-est i va afectar tot el territori menys al quadrant nord-est. Posteriorment, dues noves bandes van afectar fins a primera hora
de la tarda al Pirineu, Prepirineu i quadrant nord-est. Les precipitacions acumularen quantitats entre inapreciables i minses arreu del país, excepte a la Val d'Aran i resta de l'extrem nord del Pirineu on foren
poc abundants. La cota de neu va rondar els 900 metres de matinada, a totes les cotes al vessant nord del Pirineu, i fins i tot hi va haver pluja engelant al matí.
Figura 10 - Mapa de pressió en superfície del dia 27 de desembre a les 12:00 hores UTC
La figura 11 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 27 al 29 de desembre.
La precipitació va afectar a gran part de Catalunya, especialment durant el dia 27 quan la precipitació va ser més general.
Figura 11 - Precipitació estimada en 24 hores dels dies 27 al 29 d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA
19
A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 20 mm del dia 27 al 29 de desembre a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 12 mostra la distribució de la
precipitació a Catalunya.
Nom de l’estació Comarca PPT (mm)
27-29.12.17
Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 82,1
Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 65,6
Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 53,0 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 47,0
Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 42,1 Vielha Val d'Aran 41,3
Malniu (2.230 m) Cerdanya 40,2
Ulldeter (2.410 m) Ripollès 33,9 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 27,3 Taula 8: Precipitació acumulada (PPT) del dia 27 al 29 de desembre a les estacions que van superar els 20 mm
El pas del front fred durant la matinada del dia 27 va provocar precipitació a gran part de Catalunya, amb
l’excepció de les comarques del nord-est. Fora del Pirineu, les quantitats acumulades van ser minses en general (inferiors als 5 mm). Al nord del país, la cota de neu es va situar entre els 600 i els 800 m, de
manera que la neu va emblanquinar lleugerament moltes valls del Pirineu i del Prepirineu (amb gruixos
inferiors als 5 cm), així com alguns sectors elevats de la Catalunya Central. A partir de migdia la nevada es va reactivar al Pirineu, afectant tota la serralada fins a fons de vall i saltant molt esporàdicament a
punts del Prepirineu i l’Albera, en aquest darrer cas a partir d’uns 600 m de cota.
Fins el dia 28 al matí, els gruixos més importants es van mesurar a l’Aran i al nord del Pallars Sobirà, així
com al nord de la Cerdanya. En aquests sectors es van superar els 10 cm a fons de vall, destacant els 30 cm de Tavascan (1.128 m), al Pallars Sobirà.
A les cotes mitjanes i altes del Pirineu axial els gruixos de neu nova han superat en general els 20 cm, però de manera molt condicionada pel vent. Entre les estacions d’alta muntanya de la XEMA i la XOM
destaquen especialment els 76 cm de Certascan (2.400 m), a l’extrem nord del Pallars Sobirà. Aquest és
el llistat de gruixos mesurats entre el 27 i el 28 de desembre a les 10 del matí.
20
Nom de l’estació Comarca GN (cm)
27-28.12.17
Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 76
Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 61 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 44
Malniu (2.230 m) Cerdanya 38 Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 28
Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 24
Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 19 Núria (1.971 m) - XOM Ripollès 13
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 7 el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 2 Taula 9: Gruix de neu nova (GN) dels dies 27 i 28 de desembre a les estacions gestionades per l’SMC. El vent va provocar
sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona.
La taula recull els gruixos mesurats pels observadors i vigilants de la XOM de localitats situades entre els
600 m i els 1.200 m entre el 27 i el 28 a les 10 del matí.
Nom de l’estació Comarca GN (cm)
27-28.12.17
Tavascan (1.128 m) - XOM Pallars Sobirà 34 Vielha (1.002 m) Val d'Aran 29
Esterri d'Àneu (960 m) - XOM Pallars Sobirà 19
Escaló (850 m) - XOM Pallars Sobirà 16 Puigcerdà (1.160 m) - XOM Cerdanya 16
el Pont de Suert (840 m) - XOM Alta Ribagorça 5 Gombrèn (917 m) - XOM Ripollès 4
Busa - Guilanyà (1.219 m) - XOM Solsonès 4 Das (1.200 m) - XOM Cerdanya 3
la Seu d'Urgell (690 m) - XOM Alt Urgell 2
Sort (679 m) Pallars Sobirà 2 Planoles (1.151 m) - XOM Ripollès 2
Ciuret (1.176 m) - XOM Osona 2 Sant Martí de Canals (650 m) - XOM Pallars Jussà 1
Bagà (860 m) - XOM Berguedà 1
Muntanyola (944 m) - XOM Osona 1 Campdevànol (734 m) - XOM Ripollès 1
Albanyà (730) - XOM Alt Empordà 0,5 Taula 10: Gruix de neu nova (GN) dels dies 27 i 28 de desembre a les estacions gestionades per l’SMC.
El vent es va començar a reforçar durant les últimes hores del dia 26, sobretot a cotes altes del prelitoral,
amb una ratxa màxima de 108,4 km/h al Puig Sesolles (1.668 m), al Montseny. De totes maneres, va ser durant el dimecres 27 que la ventada va ser més extensa i amb ratxes més fortes a bona part del país,
especialment al centre i sud, així com a cotes altes del Pirineu i Prepirineu. Destaquen especialment les ratxes màximes de les comarques del litoral i prelitoral central i sud, aproximadament des del Vallès i el
Maresme cap al sud. En aquests sectors, al llarg del dia 27 es van arribar a superar els 70, 80 o 90 km/h, sobretot a les hores centrals del dia.
21
Figura 12 - Distribució de la precipitació acumulada del dia 27 al 29 de desembre del 2017
El mes va acabar amb una pujada tèrmica important en relació amb un flux de ponent que va afectar Catalunya com a conseqüència del desplaçament del corrent en jet cap al sud. La figura 13 mostra la
configuració sinòptica a partir de les topografies de 850 hPa i 500 hPa del dia 31 desembre del 2017 a les 12h UTC. Els dos nivells analitzats mostren aquesta situació de vents de l’oest que van rescalfar la massa
d’aire dels nivells més baixos de l’atmosfera al creuar la península Ibèrica, amb una temperatura elevada
a tot el vessant mediterrani, tal com mostren el colors groguencs i taronges a la topografia de 850 hPa (part esquerra de la figura 13).
Figura 13 – Topografies de 850 hPa i 500 hPa del dia 31 de desembre a les 12:00 hores UTC
22
2. Balanç de la temperatura de desembre del 2017 El període s’ha de qualificar de termomètricament normal o fred a Catalunya, si bé ha estat càlid a punts
de les terres de l’Ebre i de la ciutat de Barcelona (figura 14).
El flux del primer i quart quadrant a Catalunya va afavorir que masses d’aire fred procedents d’altes
latituds afectessin el Principat, que explicarien les anomalies negatives mesurades a gran part del país. A més, la boira, en algunes ocasions gebradora, que va afectar la depressió Central va mantenir la
temperatura baixa durant dies, especialment a la plana de Lleida. De totes les maneres, el mestral que va afectar el sector central i sud del litoral i del prelitoral durant els episodis freds del desembre, va frenar el
descens tèrmic amb una anomalia positiva en aquestes zones, superant els +1 °C a les terres de l’Ebre i
conurbació de Barcelona.
Figura 14 - Mapes de temperatura mitjana del mes de desembre del 2017 i de diferència
d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no
es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.
23
La taula següent mostra els valors d’anomalia negativa (diferències de la temperatura mitjana mensual
de desembre respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de desembre pel període de referència 1961-1990) que han estat iguals o inferiors a -2 °C a les estacions de la XEMA.
Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)
Seròs Segrià -2,1
Baldomar Noguera -2,0
Aitona Segrià -2,0 Taula 11: Valors d’anomalia positiva que han estat iguals o inferiors a -2 °C a les estacions de la XEMA D’altra banda, els valors d’anomalia positiva que han estat iguals o superiors a +1 °C a les estacions de la XEMA.
Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)
Mas de Barberans Montsià +1,5
Barcelona - el Raval Barcelonès +1,1
Ulldecona - els Valentins Montsià +1,0 Taula 12: Valors d’anomalia positiva que han estat iguals o superiors a +1 °C a les estacions de la XEMA
De la caracterització dels darrers 10 desembres (2008-2017) segons l’anomalia registrada a mode
general, destaca que al conjunt del país el desembre del 2017 ha estat normal, semblant als del 2008 i
2010, que van ser els més freds dels darrers 10 anys. En canvi, cal remarcar els desembres del 2011, 2012 i 2015, que van ser càlids.
Figura 15 - Mapes d’anomalia de temperatura respecte de la mitjana climàtica 1961-1990
dels darrers 10 desembres (2008-2017)
24
3. Balanç de la precipitació de desembre del 2017
El desembre ha estat molt sec a gran part del país, sec al quadrant nord-occidental de Catalunya, i plujós
o molt plujós al vessant nord del Pirineu (figura 16).
L’anticicló Atlàntic desplaçat al nord de la seva ubicació habitual ha provocat una situació de bloqueig del
flux atlàntic afavorint el pas de fronts amb direcció nord-oest a sud-est amb aire fred en el seu centre. Aquesta situació afavoreix la precipitació al Pirineu, arribant molt desgastada a la resta del país.
Figura 16: Mapes de precipitació acumulada durant el mes de desembre del 2017 i de
percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu
d’aquesta estació.
La taula següent es mostren les estacions gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant el novembre ha igualat o superat els 100 mm.
Nom de l’estació Comarca PPT (mm)
Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 264,3 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 210,9
Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 182,0
Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 164,9 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 123,0
Vielha Val d'Aran 122,0 Taula 13: Precipitació acumulada (PPT) durant el desembre a les estacions gestionades per l’SMC que han superat els 100 mm
25
Les precipitacions superiors a 30 mm en 24 hores que es van enregistrar a la XEMA són les següents.
Nom de l’EMA Comarca PPT en 24h (mm) Desembre 2017
dia
Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 51,9 11
Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 49,2 11 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 44,3 11
el Pont de Suert Alta Ribagorça 43,0 11 Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 37,4 27
el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 37,0 11
Vielha Val d'Aran 31,1 11 Taula 14: Precipitació màxima en 24 hores (PPT en 24h) a les estacions de la XEMA que han superat els 30 mm
De la caracterització dels darrers 10 desembres (2008-2017) segons l’anomalia registrada a mode
general, destaquen els desembres molts secs dels anys 2011, 2012 i 2015, o l’any 2013 que va ser sec. La resta dels anys mostren una alta variabilitat espacial de la precipitació. Com a exemple, la distribució
de la precipitació del desembre d’enguany és totalment oposada a la distribució del desembre del 2008.
Figura 17 - Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-
1990 dels darrers 10 novembres (2008-2017)
26
A continuació, es presenta el gràfic d’evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA
ubicades a l’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC. Per a facilitar-ne la
interpretació, es presenten 3 gràfics que agrupen les EMA segons una classificació en tres zones diferenciades a partir de criteris nivoclimàtics:
1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i
Sasseuva (2.228 m). 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac
Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m).
3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m) - Prat d’Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m).
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
130
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
Gru
ix d
e n
eu
(cm
)
Dies
Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m)
Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l’Aran-franja nord de la Pallaresa
27
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
130
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
Gru
ix d
e n
eu
(cm
)
Dies
Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m)
Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
1301 2 3 4 5 6 7 8 9 1
0
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
Gru
ix d
e n
eu
(cm
)
Dies
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló el Port del Comte (2.316 m) Malniu (2.230 m)
Núria (1.971 m) Ulldeter (2.410 m)
Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental
28
La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del novembre del 2017 i el dia que es va
enregistrar a les EMA d’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC, juntament amb el
màxim mensual del novembre del 2016 i el dia que es va enregistrar.
Nom de l’EMA Comarca
Gruix de neu
màxim 2017 (cm)
Dia
Gruix de neu
màxim 2016 (cm)
Dia
Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 129 29 38 4
Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 127 29 34 22 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 117 28 24 1
Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 102 28 44 1
Malniu (2.230 m) la Cerdanya 64 29 14 5 Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 55 11 117 1
Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 31 11 73 4 Núria (1.971 m) el Ripollès 22 18 32 20
el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 20 27 37 20 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 17 29 48 20
Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 15 29 23 21
Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 13 27 29 20 Taula 15: Gruix màxim de neu mensual i dia en què es va enregistrar per a les estacions de les XEMA dels desembres del 2017 i 2016
El primer episodi del mes de desembre es va registrar del dia 1 al 5 de desembre quan va nevar a bona
part del Pirineu, de manera més continuada i abundant a l’Aran i al nord del Pallars Sobirà, amb acumulacions de neu nova pròximes als 50 cm a les cotes altes. Al vessant sud de la serralada la nevada
va ser molt més esporàdica, amb gruixos modestos, i pràcticament inexistent al Prepirineu. Fora del
Pirineu, els dies 1 i 2 es va veure a nevar a diversos sectors de Ponent, la Catalunya Central, litoral i prelitoral, amb una cota de neu que en alguns casos se situà pròxima als 100 metres. Entre els dies 27 i
29 de desembre la nevada va afectar tot el Pirineu fins a fons de vall i saltant molt esporàdicament a punts del Prepirineu i l’Albera. Els gruixos més importants es van mesurar a l’Aran i al nord del Pallars
Sobirà, així com al nord de la Cerdanya.
Els episodis de neu relacionats amb el flux del nord que va predominar el novembre d’enguany han
provocat que els gruixos màxims (per sobre dels 100 cm) s’enregistressin al vessant nord o zones properes com es el cas de Malniu. Si es compara amb la temporada anterior s’observa que va ser el
vessant sud del Pirineu on es van enregistrar el gruix màxim, quan les pertorbacions amb flux del sud-oest van deixar acumulacions importants per sobre dels 50 cm i, fins i tot, per sobre dels 100 cm a Boí.
Una altra dada important és el gruix de neu per sota dels 20 cm al Pirineu oriental i vessant sud de la
serralada, molt per sota del enregistrat el novembre del 2016, en relació amb la diferent trajectòria de les pertorbacions.
29
4. Principals episodis de vent fort de desembre del 2017 Entre els dies 1 i 2 de desembre el vent va bufar amb força als dos extrems del país i a les cotes altes de diverses serralades, especialment la tramuntana a l’Alt Empordà i a zones exposades del Pirineu i
Prepirineu. Malgrat que es va arribar a mesurar una ratxa de 168,1 km/h a Portbou (Alt Empordà), la ventada no va ser excepcional i va afectar bàsicament els indrets típicament més ventosos del Principat
(figura 18). Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l’episodi.
Nom de l’EMA Comarca VVx (km/h)
1-2 desembre 2017
DVx
(graus) Dia
Portbou Alt Empordà 168,1 319 2 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 117,7 324 2
Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 110,2 14 2 Montsec d'Ares (1.572 m) Pallars Jussà 107,6 351 2
Núria (1.971 m) Ripollès 107,3 32 2
Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 105,5 54 2 la Tosa d'Alp 2500 Cerdanya 100,8 348 2
Santuari de Queralt Berguedà 100,8 309 2 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 100,1 318 2
Molló - Fabert Ripollès 95,8 310 2
Das - Aeròdrom Cerdanya 9,05 26 2 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 95,0 331 2
el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 94,7 336 2 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 93,6 29 2
Roses Alt Empordà 93,2 312 2 Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 90,4 86 2 Taula 16: EMA gestionades per l’SMC on es van superar els dies 1 i 2 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa
Figura 18 - Distribució de la ratxa màxima de vent dels dies 1 i 2 de desembre
30
Entre els dies 10 i el 11 de desembre el vent de ponent (oest) i garbí o llebeig (sud-oest) va bufar amb
ratxes fortes, especialment a sectors elevats del prelitoral, així com al Pirineu i Prepirineu. Destaca
especialment el registre de l’estació del Puig Sesolles (1.668 m), al Montseny, amb 153,7 km/h. L’estació de Viladrau (Osona), amb una ratxa de 84,6 km/h, feia 4 anys que no mesurava una ratxa de vent tan
forta, d’ençà dels 88,2 km/h del 24 de desembre de 2013. A la depressió prelitoral, l’estació de Santa Coloma de Farners (la Selva), instal·lada fa poc menys de 5 anys, no havia registrat una ratxa tan forta
com els 91,1 km/h (figura 19). Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant
l’episodi.
Nom de l’EMA Comarca VVx (km/h)
10-11 desembre 2017
DVx
(graus) Dia
Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 153,7 234 11
Portbou Alt Empordà 134,3 202 11
Ulldeter (2.410 m) Ripollès 125,3 304 10 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 100,4 268 11
la Tosa d'Alp 2500 Cerdanya 92,2 192 10 Santa Coloma de Farners Selva 91,1 231 11
Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 90,0 208 10 Taula 17: EMA gestionades per l’SMC on es van superar els dies 10 i 11 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa
Figura 19 - Distribució de la ratxa màxima de vent dels dies 10 i 11 de desembre
31
El pas d’una profunda depressió atlàntica pel canal de la Mànega va provocar una important ventada a
Catalunya, amb ratxes superiors als 80 o 90 km/h a molts sectors del litoral i prelitoral, on ventades
d’aquesta magnitud són poc habituals.
Va ser durant el dimecres 27 que la ventada va ser més extensa i amb ratxes més fortes a bona part del país, especialment al centre i sud, així com a cotes altes del Pirineu i Prepirineu. Destaquen especialment
les ratxes màximes de les comarques del litoral i prelitoral central i sud, aproximadament des del Vallès i el Maresme cap al sud.
Al conjunt del país no es pot parlar de ventada excepcional, ja que hi ha un 90% d’estacions que durant el 2017 havien mesurat alguna ratxa màxima superior. Ara bé, en alguns sectors del litoral i prelitoral
Central feia gairebé 9 anys, des de l’extraordinària i tràgica ventada del 24 de gener de 2009, que no es mesuraven ratxes tan fortes.
Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l’episodi.
Nom de l’EMA Comarca VVx (km/h)
26-28 desembre 2017
DVx
(graus) Dia
Portbou Alt Empordà 141,8 327 27 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 112,7 264 27
Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 111,2 356 27 Montserrat - Sant Dimes Bages 110,5 252 27
Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 108,4 267 26
Vila-rodona Alt Camp 101,5 279 27 el Perelló Baix Ebre 98,6 301 27
Mas de Barberans Montsià 98,3 299 27 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 96,8 317 27
els Hostalets de Pierola Anoia 96,8 296 27 el Vendrell Baix Penedès 96,1 310 27
Font-rubí Alt Penedès 95,8 276 27
Alguaire Segrià 95,8 286 27 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 94,3 113 28
Amposta Montsià 94,0 290 27 Constantí Tarragonès 92,2 291 27
Canyelles Garraf 92,2 302 27
Cunit Baix Penedès 91,8 331 27 Òdena Anoia 90,7 269 27
Tarragona - Complex Educatiu Tarragonès 90,0 288 27 Taula 18: EMA gestionades per l’SMC on es van superar entre els dies 26 i 28 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa
32
Figura 20 - Distribució de la ratxa màxima de vent del dia 27 de desembre
Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat
orogràfica, s’han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar
una visió general del comportament d’aquesta variable durant el mes.
La taula següent detalla, d’aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s’hi representa la rosa dels vents, la
qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s’hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s’hi distingeixen 6 intervals).
33
Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels vents
Data dominant ≤0,5 m/s mensual
ENE
WNW
WSW
27 de desembre
18,4
WSW
11 de desembre
2 de desembre
20,4
3,7
18,3
Montsec d'Ares (1.572 m) WNW
14,7
1,0
7,2
14,7
1,1
12,9
VK Segrià Raimat
23,5
WNW
27 de desembre
14,8
DP Cerdanya Das-Aeròdrom
29,9
2 de desembre
CY Osona Muntanyola
WQ Pallars Jussà
27 de desembre
C8 Segarra Cervera
26,4
UU Montsià Amposta
26,1
27 de desembre
NNW
NNW
2 de desembre
22,0
U2 Alt Empordà
DQ
X4 Barcelonès Barcelona-el Raval
Comarca Nom de l'EMA
Alt Camp Vila-rodona
WNW
Sant Pere Pescador
23,2
28,2
27 de desembre
> 0,5 - 2,5 > 2,5 - 5 > 5 - 7,5 > 7,5 - 10 > 10 - 20 > 20 V e l o c i t a t
m i t j a n a d e l v e n t ( m / s )
34
5. Balanç de la irradiació solar global de desembre del 2017 Els valors d’irradiació solar global han estat per sota dels normals al nord de Catalunya i per sobre al sud-oest (figura 21).
Aquesta polaritat en la distribució dels valors s’explica d´una banda, per una major nuvolositat al terç
nord del país com a conseqüència de les pertorbacions amb una direcció nord-oest a sud-est que van
caracteritzar el mes de desembre. D’altra banda, el vent de mestral que va impedir la persistència de la nuvolositat i la boira a la plana de Lleida.
Figura 21 - Mapa d’anomalia d’irradiació solar global del mes de desembre del 2017 respecte
de la mitjana dels últims 10 anys Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA
(Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys
(2007-2016).
35
6. Efemèrides meteorològiques del mes de desembre del 2017
Temperatura màxima absoluta
Alcanar (el Montsià) 23,3 °C dia 30
Aldover (el Baix Ebre) 23,0 °C dia 30 Ulldecona-els Valentins (el Montsià) 22,7 °C dia 30
Temperatura mínima absoluta
Alta muntanya (per damunt dels 1.800 m)
Boí (2.535 m) - l’Alta Ribagorça -16,1 °C dia 2
la Tosa d’Alp 2500 (la Cerdanya) -16,1 °C dia 2 Espot (2.519 m) - el Pallars Sobirà -15,9 °C dia 2
Salòria (2.451 m) - el Pallars Sobirà -15,9 °C dia 2
Resta del territori
Das - Aeròdrom (la Cerdanya) -12,1 °C dia 13 Prades (el Baix Camp) -11,4 °C dia 4
Vielha (la Vall d’Aran) -11,3 °C dia 3
Precipitació màxima en 24 hores
Espot (2.519 m) - el Pallars Sobirà 51,9 mm dia 11 Boí (2.535 m) - l’Alta Ribagorça 49,2 mm dia 11
Salòria (2.451 m) - el Pallars Sobirà 44,3 mm dia 11
Vent*
Montserrat-Sant Dimes 110,5 km/h dia 27
Pantà de Darnius - Boadella (l’Alt Empordà) 110,2 km/h dia 2
Vila-rodona (l’Alt Camp) 101,5 km/h dia 27 Santuari de Queralt (el Berguedà) 100,8 km/h dia 2
el Perelló (el Baix Ebre) 98,6 km/h dia 27 Mas de Barberans (el Montsià) 98,3 km/h dia 27
els Hostalets de Pierola (l’Anoia) 96,8 km/h dia 27
el Vendrell (el Baix Penedès) 96,1 km/h dia 27 Molló-Fabert (el Ripollès) 95,8 km/h dia 2
Font-rubí (l’Alt Penedès) 95,8 km/h dia 27 Alguaire (el Segrià) 95,8 km/h dia 27
Das-Aeròdrom (la Cerdanya) 95,0 km/h dia 2 Amposta (el Montsià) 94,0 km/h dia 27
Roses (l’Alt Empordà) 93,2 km/h dia 2
Constantí (el Tarragonès) 92,2 km/h dia 27 Canyelles (el Garraf) 92,2 km/h dia 27
Cunit (el Baix Penedès) 91,8 km/h dia 27 Santa Coloma de Farners (la Selva) 91,1 km/h dia 11
Òdena (l’Anoia) 90,7 km/h dia 27
Tarragona- Complex Educatiu (el Tarragonès) 90,0 km/h dia 27
36
* Es dóna només informació de vent de les EMA representatives de poblacions de Catalunya.
7.Taula resum dels valors termopluviomètrics de les estacions gestionades per l’SMC
DESEMBRE 2017
Codi Comarca Nom EMA TMm (°C)
TXm (°C)
TNm (°C)
TXx (°C)
dia TNn (°C)
dia PPT (mm)
PPTx24h (mm)
dia
VY Alt Camp Nulles 7,4 12,8 2,2 18,7 30 -1,4 4 3,2 1,8 27
DQ Alt Camp Vila-rodona 8,2 12,7 4,2 18,2 30 0,1 2 4,8 2,3 11
U1 Alt Empordà Cabanes 7,5 13,4 1,6 21,1 30 -3,8 13 12,7 6,0 18
W1 Alt Empordà Castelló d'Empúries 7,5 13,5 0,9 21,3 31 -4,5 13 10,6 5,7 18
VZ Alt Empordà Espolla 7,9 13,2 2,3 20,6 30 -4,3 13 16,6 7,8 18
Y5 Alt Empordà Navata 7,1 13,0 1,6 21,4 30 -1,0 28 11,7 5,6 18
J5 Alt Empordà Pantà de Darnius - Boadella 6,9 12,8 2,2 19,8 30 -0,7 5 22,5 9,0 18
D6 Alt Empordà Portbou 8,7 12,2 6,1 19,8 31 1,4 2 16,7 7,4 18
D4 Alt Empordà Roses 8,6 13,8 3,5 20,5 31 -2,6 13 15,6 8,2 18
U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 7,3 14,0 0,7 21,0 31 -4,7 13 10,2 4,6 18
XZ Alt Empordà Torroella de Fluvià 7,1 13,6 0,7 21,4 31 -4,1 13 10,5 5,2 18
WP Alt Penedès Canaletes 6,8 11,4 2,5 17,0 30 -1,0 2 2,3 1,5 27
DI Alt Penedès Font-rubí 7,8 12,4 3,7 17,4 30 0,5 5 3,7 2,5 27
W4 Alt Penedès la Granada 7,0 13,1 2,1 19,5 30 -2,2 2 5,7 3,3 27
U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 7,0 13,2 1,2 18,7 30 -4,2 4 5,5 3,5 27
WY Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia 6,4 13,1 0,5 19,7 30 -3,8 6 3,6 2,0 27
Y4 Alt Urgell Alinyà 3,3 7,8 0,0 14,1 22 -5,1 2 37,2 19,7 11
CD Alt Urgell la Seu d'Urgell - Bellestar 1,9 9,1 -3,1 15,6 21 -7,3 3 29,1 11,1 11
W5 Alt Urgell Oliana 1,3 8,0 -3,7 13,9 30 -8,1 5 18,9 5,6 11
CJ Alt Urgell Organyà 1,5 9,4 -3,6 14,0 15 -8,2 1 32,0 16,7 11
Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) -4,3 -1,0 -7,8 8,1 24 -16,1 2 68,5 49,2 11
CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 0,0 9,2 -5,4 16,1 22 -9,1 6 74,7 43,0 11
CE Anoia els Hostalets de Pierola 7,1 13,0 2,6 18,7 30 -1,2 2 3,6 1,9 27
XB Anoia la Llacuna 5,4 10,0 0,7 15,3 30 -4,7 4 9,2 4,8 27
XA Anoia la Panadella 2,9 6,1 0,1 12,1 30 -4,9 2 8,1 3,2 27
H1 Anoia Òdena 4,5 11,1 -1,5 16,7 30 -5,9 4 5,1 2,3 27
WW Bages Artés 2,7 10,5 -3,1 16,8 30 -7,9 2 6,4 2,1 11
MQ Bages Cardona 2,1 10,6 -3,6 16,3 30 -7,7 4 8,8 3,7 27
U4 Bages Castellnou de Bages 3,9 9,5 -0,7 15,3 30 -6,1 2 4,8 1,6 27
R1 Bages el Pont de Vilomara 3,3 11,2 -2,6 17,8 30 -7,6 4 5,2 2,0 15
WN Bages Montserrat - Sant Dimes 5,2 8,2 2,2 15,3 22 -3,1 1 7,3 4,6 11
CL Bages Sant Salvador de Guardiola 3,0 10,2 -2,5 16,9 30 -7,6 4 8,0 4,5 11
XR Baix Camp Prades 2,4 7,0 -2,4 12,3 30 -11,4 4 17,5 6,9 1
W6 Baix Camp Riudoms 9,4 14,3 5,0 19,9 30 -0,2 6 6,5 4,9 27
U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 10,1 14,9 4,3 21,4 30 -0,5 8 4,6 2,8 27
U7 Baix Ebre Aldover 10,2 15,7 5,5 23,0 30 2,2 25 2,5 1,1 27
DB Baix Ebre el Perelló 8,8 13,2 5,1 20,2 30 0,2 4 3,7 2,3 27
U9 Baix Ebre l'Aldea 9,8 15,2 5,0 22,2 30 0,3 4 3,2 1,9 11
UA Baix Ebre l'Ametlla de Mar 9,6 14,5 5,6 21,6 30 2,0 25 4,1 2,0 27
X5 Baix Ebre PN dels Ports 3,3 7,8 0,0 15,2 24 -5,5 3 8,7 3,0 11
DO Baix Empordà Castell d'Aro 7,2 14,2 1,6 20,8 30 -2,1 2 9,2 4,1 9
DF Baix Empordà la Bisbal d'Empordà 6,2 14,0 -0,9 21,8 30 -4,5 13 5,3 4,2 18
UB Baix Empordà la Tallada d'Empordà 6,3 13,5 -0,7 21,6 30 -4,3 13 8,2 3,8 15
37
Codi Comarca Nom EMA TMm (°C)
TXm (°C)
TNm (°C)
TXx (°C)
dia TNn (°C)
dia PPT (mm)
PPTx24h (mm)
dia
UC Baix Empordà Monells 5,7 13,5 -1,9 21,7 30 -6,0 4 4,5 3,3 18
UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 7,1 13,6 0,5 20,2 31 -3,7 13 4,9 3,5 18
XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 8,5 14,7 3,7 21,2 30 0,4 28 2,6 2,1 11
UF Baix Llobregat PN del Garraf - el Rascler 6,9 10,4 4,2 16,2 30 -1,3 2 4,1 2,1 11
Y9 Baix Llobregat Port de Barcelona - ZAL Prat 9,8 14,2 6,1 20,3 30 2,5 2 2,6 1,4 11
D3 Baix Llobregat Vallirana 8,5 13,3 4,5 20,2 30 0,9 2 7,5 3,3 27
UG Baix Llobregat Viladecans 8,8 14,9 3,7 22,1 30 -0,2 1 4,0 2,4 11
WZ Baix Penedès Cunit 9,1 15,1 3,4 21,2 30 -2,1 3 2,9 1,6 11
UH Baix Penedès el Montmell 7,1 11,3 3,9 16,3 30 -1,1 2 11,7 5,7 11
D9 Baix Penedès el Vendrell 9,0 14,8 3,1 20,6 30 -1,4 3 3,6 1,8 27
WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 8,3 13,7 2,4 19,3 30 -3,4 6 3,8 2,1 27
WU Barcelonès Badalona - Museu 9,8 13,9 6,3 20,5 30 1,6 2 3,6 2,9 11
X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 11,1 14,6 8,1 20,8 30 3,6 2 4,1 2,4 11
D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 7,8 11,8 5,0 17,2 30 -0,6 2 3,7 1,9 11
X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 10,1 14,7 6,4 20,4 30 2,7 2 2,9 1,9 11
X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 9,9 14,1 6,0 20,0 30 2,3 4 S/S S/S S/S
MS Berguedà Castellar de n'Hug - el Clot del Moro 1,1 8,6 -3,5 16,4 22 -6,9 13 16,5 5,8 18
UI Berguedà Gisclareny 2,2 5,4 -1,0 13,6 31 -6,6 2 33,6 13,0 11
WV Berguedà Guardiola de Berguedà 0,9 9,0 -4,5 17,4 22 -7,9 7 13,0 5,3 18
CR Berguedà la Quar 2,2 7,7 -1,5 13,2 30 -5,4 1 7,6 3,4 11
WM Berguedà Santuari de Queralt 3,8 8,5 0,1 16,1 24 -4,8 1 14,3 6,6 11
Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló -2,1 0,7 -5,3 8,3 30 -13,1 2 41,1 17,2 11
DP Cerdanya Das - Aeròdrom -0,7 7,6 -7,1 14,8 23 -12,1 13 13,8 5,2 18
ZD Cerdanya la Tosa d'Alp 2500 -4,8 -1,9 -7,9 7,1 30 -16,1 2 S/S S/S S/S
Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) -2,0 1,4 -5,6 10,4 31 -14,0 2 97,6 23,5 27
YA Cerdanya Puigcerdà 0,6 6,7 -4,2 12,6 23 -9,2 13 33,8 10,4 27
W8 Conca de Barberà Blancafort 5,5 10,3 0,8 16,4 30 -3,2 6 17,5 7,5 1
CW Conca de Barberà l'Espluga de Francolí 5,7 10,3 1,5 16,4 30 -3,3 7 10,0 4,3 1
UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 4,1 8,0 0,6 13,8 30 -4,1 2 12,3 5,1 27
XU Garraf Canyelles 8,0 14,1 2,5 20,4 30 -1,2 2 5,7 2,8 27
UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 9,0 14,3 4,9 21,1 30 -1,0 2 3,7 2,2 27
UM Garrigues la Granadella 4,8 9,2 0,4 16,0 30 -4,3 6 10,1 2,7 27
YD Garrigues les Borges Blanques 3,8 9,1 -1,0 18,2 30 -7,6 6 10,8 4,9 27
W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 2,8 11,6 -3,6 18,9 30 -6,9 5 6,8 3,3 18
YB Garrotxa Olot 3,3 11,5 -3,1 20,1 30 -6,1 5 6,4 2,8 18
UN Gironès Cassà de la Selva 5,5 12,9 -0,9 20,5 30 -4,5 4 8,1 4,3 18
UO Gironès Fornells de la Selva 3,9 13,5 -3,5 21,8 30 -7,2 4 6,5 3,1 18
XJ Gironès Girona 4,5 13,3 -2,9 20,5 30 -6,0 4 6,1 3,1 18
UP Maresme Cabrils 9,4 14,5 4,9 20,5 30 0,9 28 6,1 4,5 11
UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 6,7 11,0 3,1 17,7 30 -3,2 2 7,2 2,6 11
WT Maresme Malgrat de Mar 7,5 13,8 1,6 18,6 30 -3,7 2 7,2 1,5 1
US Montsià Alcanar 10,3 15,9 5,1 23,3 30 1,0 4 3,6 2,5 10
UU Montsià Amposta 9,4 14,4 5,4 21,9 30 0,6 4 2,3 1,7 11
UW Montsià els Alfacs 10,0 14,3 6,2 20,3 30 2,5 4 1,6 0,8 10
DL Montsià Illa de Buda 10,0 14,5 6,1 20,8 30 2,4 6 4,6 2,1 10
C9 Montsià Mas de Barberans 10,1 14,7 5,7 21,1 30 1,5 25 3,7 1,3 27
UX Montsià Ulldecona - els Valentins 9,0 15,5 3,2 22,7 30 -1,7 25 1,2 0,5 11
WB Noguera Albesa 3,0 8,0 -1,4 18,4 30 -6,4 3 13,3 4,3 27
WG Noguera Algerri 3,1 7,8 -1,1 17,5 30 -6,1 3 14,1 4,8 27
X6 Noguera Baldomar 1,0 7,5 -4,1 13,7 30 -9,8 6 17,5 5,9 27
WX Noguera Camarasa 2,7 7,5 -1,2 14,3 30 -5,6 3 17,5 5,9 27
WA Noguera Oliola 1,3 7,4 -3,8 14,1 30 -9,5 4 13,9 4,8 27
38
Codi Comarca Nom EMA TMm (°C)
TXm (°C)
TNm (°C)
TXx (°C)
dia TNn (°C)
dia PPT (mm)
PPTx24h (mm)
dia
UY Noguera Os de Balaguer - el Monestir d'Avellanes 3,1 7,8 -1,1 15,9 30 -6,7 3 18,8 6,3 27
V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 2,3 8,1 -2,5 17,0 30 -7,8 3 15,2 4,9 27
CQ Noguera Vilanova de Meià 2,4 7,8 -2,0 13,4 30 -7,3 3 22,8 9,0 11
V3 Osona Gurb 2,1 9,3 -3,4 14,2 30 -7,3 4 6,4 2,6 27
V4 Osona Montesquiu 2,0 9,2 -3,0 14,1 30 -6,6 4 5,5 2,8 11
CY Osona Muntanyola 3,8 8,5 0,3 13,7 22 -3,5 1 10,4 6,5 11
CC Osona Orís 1,9 9,4 -3,2 14,6 30 -6,6 1 8,2 4,3 11
KE Osona Pantà de Sau S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 9,1 2,2 18
V5 Osona Perafita 2,2 7,6 -2,0 12,8 30 -6,5 3 6,5 2,6 11
XO Osona Vic 2,1 8,9 -3,4 13,4 30 -7,4 4 5,0 2,6 11
WS Osona Viladrau 3,2 8,6 -0,6 16,3 22 -4,7 2 11,9 7,0 11
YC Pallars Jussà la Pobla de Segur 0,7 7,9 -3,8 12,1 15 -7,4 6 34,0 17,3 11
WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.572 m) 1,3 4,1 -1,4 10,4 22 -8,5 2 36,7 16,2 11
CP Pallars Jussà Sant Romà d'Abella 2,7 9,3 -2,1 12,1 15 -5,5 3 25,1 8,6 11
XQ Pallars Jussà Tremp 0,6 7,4 -3,9 12,2 15 -7,8 6 35,6 14,4 11
Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) -3,9 -0,5 -7,3 9,1 31 -14,8 3 123,0 19,4 18
Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) -3,8 -0,5 -7,2 8,4 24 -15,7 2 210,9 25,0 1
Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) -3,6 -0,6 -6,8 8,5 31 -15,9 2 182,0 51,9 11
ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) -4,2 -1,2 -7,4 7,5 24 -15,9 2 72,7 44,3 11
XH Pallars Sobirà Sort 2,2 9,3 -3,2 18,8 22 -7,7 6 44,9 25,3 11
DJ Pla de l'Estany Banyoles 6,8 12,7 1,5 20,5 31 -3,1 2 4,8 2,9 18
C6 Pla d'Urgell Castellnou de Seana 2,8 8,3 -1,8 17,6 30 -6,5 4 10,6 4,5 27
V8 Pla d'Urgell el Poal 2,3 8,0 -2,4 17,8 30 -7,2 6 10,9 4,6 27
WC Pla d'Urgell Golmés 2,8 8,1 -1,9 17,1 30 -6,7 6 11,4 4,6 27
XI Pla d'Urgell Mollerussa 2,9 8,4 -1,9 17,7 30 -7,5 6 11,7 5,0 27
WJ Priorat el Masroig 6,2 12,8 0,7 20,2 30 -4,5 3 5,5 4,0 27
X1 Priorat Falset 6,2 11,9 1,7 18,2 30 -6,1 3 8,1 4,5 27
D1 Priorat Margalef 4,2 10,8 -0,6 17,5 30 -4,6 3 8,0 2,7 11
MR Priorat Pantà de Siurana 5,7 11,8 1,1 18,2 30 -4,7 3 11,6 4,7 27
WR Priorat Torroja del Priorat 6,5 12,8 1,7 19,5 30 -2,3 6 9,3 4,1 27
XD Priorat Ulldemolins 4,8 8,9 1,1 15,0 30 -4,9 4 11,5 4,1 27
VA Ribera d'Ebre Ascó 6,4 11,1 2,1 18,5 30 -3,5 6 7,1 4,8 27
VB Ribera d'Ebre Benissanet 7,0 13,9 1,1 21,2 30 -5,7 6 4,8 3,5 27
VC Ribera d'Ebre Pantà de Riba-roja 6,7 11,9 2,4 19,5 30 -2,6 4 5,0 3,4 27
Y6 Ribera d'Ebre Tivissa 6,8 11,7 2,7 19,1 30 -1,2 24 9,3 4,6 27
D7 Ribera d'Ebre Vinebre 6,1 13,2 0,4 20,9 30 -5,2 6 6,6 5,5 27
CG Ripollès Molló - Fabert 2,8 8,0 -1,3 17,9 31 -7,2 2 19,5 6,5 27
DG Ripollès Núria (1.971 m) -0,8 3,3 -4,7 10,2 31 -11,7 2 36,2 9,0 18
M6 Ripollès Sant Joan de les Abadesses S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 14,8 4,7 12
CI Ripollès Sant Pau de Segúries 0,9 8,4 -4,2 15,9 22 -8,5 4 14,6 4,9 11
ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) -3,3 0,1 -6,8 10,8 31 -15,4 2 82,2 21,2 27
C8 Segarra Cervera 3,4 7,4 -0,1 14,5 30 -4,5 4 8,3 3,6 27
VD Segarra el Canós 3,5 7,7 -0,3 14,9 30 -5,0 3 9,5 4,1 27
YE Segarra Massoteres 2,0 6,8 -2,7 13,8 30 -8,2 4 16,6 5,3 27
VE Segrià Aitona 3,7 10,2 -1,7 20,2 30 -7,9 6 8,0 3,7 27
XY Segrià Alcarràs 2,9 9,4 -2,3 19,7 30 -8,6 4 12,1 4,6 27
WK Segrià Alfarràs 2,7 8,7 -1,8 18,0 30 -7,8 3 16,8 5,6 27
X3 Segrià Alguaire 3,6 8,0 -0,5 17,0 30 -5,1 3 13,5 5,4 27
XM Segrià els Alamús 2,9 8,4 -2,0 18,4 30 -8,0 4 12,1 4,7 27
VH Segrià Gimenells 3,7 9,0 -0,8 18,5 30 -6,8 4 11,4 4,6 27
XW Segrià Lleida - la Bordeta 3,2 9,0 -1,3 19,2 30 -6,8 6 10,1 3,8 27
WI Segrià Maials 4,6 9,5 -0,3 17,8 30 -6,2 4 8,6 2,7 27
39
Codi Comarca Nom EMA TMm (°C)
TXm (°C)
TNm (°C)
TXx (°C)
dia TNn (°C)
dia PPT (mm)
PPTx24h (mm)
dia
VK Segrià Raimat 3,2 8,8 -1,8 17,9 30 -7,6 4 12,9 4,7 27
XN Segrià Seròs 3,9 10,5 -2,2 20,4 30 -9,5 6 7,6 3,8 27
X7 Segrià Torres de Segre 4,3 8,8 0,2 18,7 30 -5,1 6 8,0 3,3 27
VM Segrià Vilanova de Segrià 2,6 8,6 -2,5 18,7 30 -8,2 3 12,7 4,6 27
DN Selva Anglès 5,6 13,2 -1,4 20,3 31 -5,5 17 10,4 5,9 1
KP Selva Fogars de la Selva 5,1 13,8 -1,5 20,6 30 -5,0 2 8,9 3,8 1
XS Selva Santa Coloma de Farners 6,3 13,0 0,3 19,7 31 -4,2 2 14,3 6,1 15
VN Selva Vilobí d'Onyar 3,7 13,3 -3,8 21,1 30 -7,6 4 8,9 4,7 1
Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) -3,2 -0,3 -6,5 11,0 24 -14,5 2 84,4 37,0 11
MV Solsonès Guixers - Valls -0,8 8,7 -6,3 15,5 22 -10,3 7 21,7 8,8 11
VO Solsonès Lladurs 2,0 7,4 -2,1 12,3 30 -7,0 3 18,6 5,7 11
MW Solsonès Navès S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 9,5 5,1 27
VP Solsonès Pinós 2,4 6,3 -1,0 13,0 30 -6,3 2 12,0 3,7 27
XT Solsonès Solsona 2,9 8,9 -1,9 14,1 30 -5,6 5 14,8 6,7 27
VQ Tarragonès Constantí 8,5 14,8 2,3 21,3 30 -3,7 4 5,4 3,7 27
XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 10,2 15,5 4,7 22,6 30 -1,1 4 5,1 2,9 27
DK Tarragonès Torredembarra 9,8 15,0 4,5 21,9 30 -0,2 4 3,4 2,3 27
WD Terra Alta Batea 6,4 10,6 2,5 17,7 30 -4,2 24 6,0 2,4 27
XP Terra Alta Gandesa 6,5 11,1 2,1 17,9 30 -3,3 7 5,4 3,2 27
D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 6,5 11,1 2,5 17,7 30 -4,4 25 3,8 1,6 27
WL Urgell Sant Martí de Riucorb 3,9 8,1 0,1 15,7 30 -4,1 25 8,8 4,5 27
C7 Urgell Tàrrega 3,7 8,5 -0,2 16,1 30 -4,5 3 9,7 4,3 27
XX Urgell Tornabous 2,3 8,1 -2,7 16,6 30 -8,4 3 10,6 4,2 27
VS Val d'Aran Lac Redon (2.247 m) -3,7 -0,7 -6,9 7,8 30 -14,2 2 264,3 37,4 27
Z6 Val d'Aran Sasseuva (2.228 m) -3,4 0,0 -6,5 9,4 31 -14,5 2 164,9 28,0 27
CU Val d'Aran Vielha 0,9 5,3 -1,9 12,6 31 -11,3 3 122,0 31,1 11
XC Vallès Occidental Castellbisbal 6,7 13,1 1,8 18,8 30 -1,7 6 6,6 3,6 11
VU Vallès Occidental Rellinars 4,8 10,4 -0,2 17,1 30 -5,9 4 7,5 4,0 11
XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 7,0 12,9 1,5 19,9 30 -3,3 3 5,4 2,4 27
XV Vallès Occidental Sant Cugat del Vallès - CAR 6,9 12,9 1,9 19,0 30 -2,6 4 4,3 2,2 11
VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 5,1 9,8 0,3 14,7 30 -4,0 6 11,1 4,8 11
D2 Vallès Occidental Vacarisses 3,6 10,9 -1,8 18,0 30 -5,9 4 6,7 3,5 27
X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 6,1 13,3 -0,6 19,5 30 -5,4 4 5,9 3,6 11
KX Vallès Oriental la Roca del Vallès - ETAP Cardedeu S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 7,2 2,9 11
XG Vallès Oriental Parets del Vallès 6,9 13,8 1,1 19,9 30 -3,4 4 4,6 2,6 11
XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) 0,8 4,4 -2,1 12,2 30 -9,4 2 15,3 5,9 1
VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 3,8 7,7 1,1 16,8 22 -4,7 2 8,4 4,1 11
WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 4,7 13,4 -1,4 18,9 30 -6,2 2 8,0 4,1 11
ABREVIATURES
TMm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en °C TXm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en °C TNm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en °C TXx Temperatura màxima absoluta, en °C TNn Temperatura mínima absoluta, en °C PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor
* No s’inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 15/01/2018. Tampoc s’inclouen els valors de precipitació si s’ha perdut almenys un episodi significatiu.
40
8. ANNEX Al llarg de tot l’informe cal tenir en compte els següents aspectes:
1) Sempre s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C), la precipitació (PPT) en mil·límetres
(mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat i la irradiació solar global en mega joules per
metre quadrat (MJ/m2).
2) En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els
mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any
anterior.
3) Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern.
4) Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:
Qualificació
PPT total registrada respecte de la mitjana climàtica
Qualificació
Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica
Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3,0 °C Sec Normal Plujós Molt plujós
≥30% i < 90% ≥90% i < 110% ≥110% i < 190% ≥ 190%
Càlid Normal Fred Molt fred
≥+0,5 °C i <+3,0 °C ≥-0,5 °C i < +0,5 °C ≥-3,0 °C i < -0,5 °C < -3,0 °C
5) S’utilitza la següent adjectivació:
PRECIPITACIÓ
Intensitat
Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les
quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:
Pluja
- Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts - Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts
- Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts - Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts
Neu
- Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts
- Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts
Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:
41
- Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc
temps. A més sol anar relacionat amb tempesta.
- Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.
Acumulació
Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir
de les quantitats acumulades en 24 hores:
Pluja
- Inapreciable (ip.): menys de 0,1 mm en 24 hores - Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores
- Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores
- Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores - Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores
- Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores
Neu - Minsa: fins a 2 cm
- Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores
- Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores - Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores
- Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores
TEMPERATURA
S’indica la tendència de la temperatura respecte del dia anterior amb els criteris següents:
- Ascens o descens notable o acusat: canvis de més de 6 °C
- Ascens o descens moderat: canvis de més de 3 °C i fins a 6 °C - Ascens o descens lleuger: canvis de més d’1 °C i fins a 3 °C
- Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 °C
Les onades de fred i de calor es defineixen com a la superació durant un mínim de 3 dies consecutius
del llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred i calor, respectivament.
VENT
Pel que fa a la velocitat del vent, habitualment es fa referència a la ratxa màxima diària, la qual és la
mitjana aritmètica més alta del dia de tres valors obtinguts consecutivament durant tres segons.
En la definició d’episodis de vent fort, generalment s’adopta el criteri de la superació del llindar de
ratxa màxima de 90 km/h.
També es té en compte, de manera orientativa, l’escala de Beaufort. Aquesta està definida pel vent a la mar i a partir de velocitats d’una mitjana de 10 minuts, de manera que no es pot aplicar
directament als registres de la XEMA.
- Calma: velocitats de fins a 0,5 m/s (0 Beaufort)
- Fluix: velocitats superiors a 0,5 m/s i fins a 5 m/s (1-3 Beaufort) - Moderat: velocitats superiors a 5 m/s i fins a 10 m/s (4-5 Beaufort)
42
- Fort: velocitats superiors a 10 m/s i fins a 20 m/s (6-8 Beaufort)
- Molt fort: velocitats superiors a 20 m/s i fins a 35 m/s (9-12 Beaufort)
- Extremadament fort: velocitats superiors a 35 m/s (superiors a 12 Beaufort)
6) Llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP)
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP)
quan es preveu la superació d’uns llindars específics per cada meteor. Per cada meteor es defineix un llindar alt i un llindar baix.
Meteor Llindar baix Llindar alt
Intensitat de pluja
Intensitat > 20 mm / 30 minuts Intensitat > 40 mm / 30 minuts
Acumulació
de pluja Acumulada > 100 mm /24 hores Acumulada > 200 mm /24 hores
Neu acumulada
en 24 hores
gruix ≥ 0 cm a cotes inferiors a 300 metres gruix > 5 cm a cotes inferiors a 300
metres
gruix > 2 cm a cotes superiors a 300 metres
fins a 600 metres
gruix > 15 cm a cotes superiors a 300
metres fins a 600 metres
gruix > 5 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres
gruix > 20 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres
gruix > 10 cm a cotes superiors a 800 metres
fins a 1000 metres
gruix > 30 cm a cotes superiors a 800
metres fins a 1000 metres
gruix > 20 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres
gruix > 50 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres
Vent
Ratxa màxima > 20 m/s a: Anoia, Alt
Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès,
Maresme, Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva, Tarragonès, Urgell,
Vallès Occidental i Vallès Oriental
Ratxa màxima > 30 m/s a: Anoia, Alt
Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès,
Maresme, Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva,
Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i
Vallès Oriental
Ratxa màxima > 25 m/s a: Alt Camp, Alt
Urgell, Alta Ribagorça, Baix Camp, Baix
Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà, Garrigues, Garrotxa, Noguera,
Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany, Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès, Solsonès,
Terra Alta i Val d’Aran
Ratxa màxima > 35 m/s a la resta a:
Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça,
Baix Camp, Baix Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà,
Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany,
Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès,
Solsonès, Terra Alta i Val d’Aran
Ratxa màxima > 30 m/s Alt Empordà, Baix
Ebre i Montsià
Ratxa màxima > 40 m/s Alt Empordà,
Baix Ebre i Montsià
43
Estat de la mar
Onades > 2,50 metres (maregassa) Onades > 4 metres (mar brava)
Fred
Temperatura mínima extrema: temperatura
inferior al percentil 2 de la temperatura
mínima diària
Onada de fred: temperatura inferior
al percentil 2 de la temperatura mínima diària durant tres dies
consecutius o més
Calor
Temperatura màxima extrema: temperatura
superior al percentil 98 de la temperatura màxima diària
Onada de calor: temperatura superior al percentil 98 de la temperatura
màxima diària durant tres dies
consecutius o més