C4 Iniciació a la literatura

Cat.4 Literatura inicial - Carme Bravo Fortuny - CFA Teresa Mañé Vilanova i la Geltrú 1

LITERATURA LITERATURA LITERATURA LITERATURA

INICIALINICIALINICIALINICIAL

Graduat Educació Secundària GES-I Àmbit de la Comunicació CFA TERESA MAÑÉ


ÍNDEX 1a Part: LITERARTURA INICIAL Definicions .......................................................................................... 3

Unitat 1: La literatura i els tòpics literaris .................................. 3

- Què és la literatura?..................................................... 3 - Naixement de la litteratura ........................................ 3 - Finalitat de la literatura .............................................. 3 - Temes clàssics universals ............................................ 3 - Característiques del text literari ............................... 3 - Recursos retòrics .......................................................... 4 - Tòpics literaris .............................................................. 4

L’AMOR .............................................................................. 5

EL PAS DEL TEMPS ........................................................ 11 Unitat 2: Els gèneres literaris ......................................................... 16

- La poesia ....................................................................... 16 - La narrativa .................................................................. 18 - El teatre ......................................................................... 20

Unitat 3: Recursos literaris ............................................................... 22

- Recursos retòrics fònics ............................................... 23 - Recursos retòrics morfològics .................................... 23 - Recursos retòrics semàntics ......................................... 24

EL PAISATGE ....................................................................... 25

Unitat 4: Cronologia literària ............................................................ 32 - Edat mitjana .................................................................... 32 - S. XIV i S. XV Segle d’or de les lletres catalanes .... 33 - Edat Moderna. Devallada .............................................. 34 - S. XIX La Renaixença ................................................... 35 - El Modernisme ................................................................ 36 - El Noucentisme ............................................................... 41 - El S. XX ........................................................................... 42

Solucions ............................................................................................... 50

2a Part: LLENGUA CATALANA

Unitat 1: El verb ................................................................................... 56 - Les conjugacions ............................................................. 57 - Verbs regulars i irregualrs ........................................... 60 - Temps verbals: present / pretèrit / futur ................... 74 - L’imperatiu / subjuntiu / condicional ......................... 77 - Formes no personals: infinitiu / gerundi / participi.. 81

Unitat 2: Ortografia ............................................................................ 87 - B / V ................................................................................ 87 - C / Q / QU ...................................................................... 93 - G / J / X / IX / TX / IG .................................................. 96 - H ..................................................................................... 102 - L·L ................................................................................. 105

Solucions ............................................................................................. 106


DEFINICIONS:

1. LITERATURA: Art d’escriure i de llegir . Producció d’obres en què hom es proposa més un fi estètic que no didàctic. Conjunt d’obres literàries d’un Poble (literatura catalana), d’una època (literatura modernista), destinades a un determinat públic

2. ELS GÈNERES LITERARIS: Nom donat a cadascuna de les manifestacions formals de les obres literàries segons una classificació que té en compte l’estructura i el contingut NARRATIU POÈTIC DRAMÀTIC

o Novel·la o Poesia o Teatre

- LA NARRATIVA : Complex de producció escrita que comprèn la novel·la, la narració, el conte...

Novel·la: Escrit, generalment en prosa i d’una llargària considerable, destinat a delectar el lector.

Conte : Narració, generalment breu, d'un fet o d'una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d'entretenir, divertir, moralitzar, etc.

- LA POESIA: Art d'expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi, mitjançant paraules disposades segons unes determinades mètriques.

Rima: Total o parcial concordança de fonemes entre dos o més mots a partir de la darrera vocal accentuada, especialment emprada per a obtenir terminacions iguals o semblants entre dos o més versos.

Vers: Successió de síl·labes ordenades segons un determinat nombre i un cert ritme en la poesia moderna, que s'escriu en una sola ratlla i que, combinada amb altres successions semblants, forma un poema.

- EL TEATRE: Literatura destinada a ésser representada.

Escena : Cadascuna de les parts en què hom divideix els actes de l'obra dramàtica i on intervenen els mateixos personatges.

Acte: . Cadascuna de les parts en què es divideix una obra escènica, separada de les altres per un interval


Unitat 1: La literatura i els tòpics literaris

1. Què és literatura?

Segons el Diccionari general de la llengua catalana, és l’art d’escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit. El terme deriva del llatí littera “lletra” i implica “l’art de la paraula”.

� El concepte de literatura inclou el conjunt d'obres escrites o orals d’una llengua, la producció i l’estudi d’aquestes obres.

� S'entén com a literatura una col·lecció de textos que pertanyen a un grup lingüístic o nacional determinat (per exemple, literatura catalana) , o bé associats a un tema, una època o un context social determinat (literatura noucentista, feminista, gai, etc).

� També se sol classificar la literatura en gèneres literaris. � En general, es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text. Però, es

consideren com a literatura només els textos escrits d'una certa qualitat, excloent algunes formes populars com el còmic o certes novel·les de gènere

� Els temes són força variats però giren al voltant de l'existència humana i les preguntes que provoca.

� La literatura, en el sentit més modern, és doncs un art en si mateix.

2. Naixement de la literatura

El fet literari és anterior a la generalització de l’escriptura. A l’Antiguitat i a l’Alta Edat mitjana la literatura era de transmissió oral . Calia la figura del torcimany (transmissor, joglar) . En aquesta època de literatura oral predomina l’anonimat i per tant són imprescindibles els recursos pnemotècnics (memorístics). El gènere més freqüent és la poesia.

3. Finalitat de la literatura

En primer terme, entretenir. En última instància adoctrinar , alliçonar, fixar models de comportament (sobretot en les èpoques en què la cultura no era accessible a tota la població)

4. Temes clàssics i universals

o L‘amor o La vida o La mort o El temps i el seu pas inexorable o La guerra


5. Característiques del text literari

o Ús d’un llenguatge específic, connotatiu (ric i expressiu). El científic és denotatiu, precís.

o Organització del material segons una estructura determinada.

o Absència d’objectiu pràctic.

o Voluntat estètica.

o Predomini de la funció poètica del llenguatge: l’atenció de l’acte comunicatiu se centra en el missatge, en la manera com aquest s’estructura i s’expressa.

o El llenguatge literari: creatiu, carregat d’expressivitat amb l’ús de figures retòriques (efecte estètic).

o 6. Recursos retòrics

Un recurs literari és una tècnica retòrica preestablerta que un escriptor aplica al text perquè guanyi en densitat literària. També es coneixen com recursos estilístics, recursos retòrics, figures retòriques, etc

Són recursos lingüístics de la literatura (no només la poesia) així com altres llenguatges com el col·loquial (comparacions, onomatopeies...) i el publicitari (metàfores) . Els agrupem en tres apartats:

o Els que afecten la fonètica : al·literació, onomatopeia, paranomàsia. Tenen intenció eufònica i musical.

o Els que afecten la morfosintaxi : asíndeton, encavallament, enumeració, epítet, hipèrbaton, paral·lelisme, polisíndeton, quiasme.

o Els que afecten la semàntica (el significat dels mots) també anomenats trops : al·legoria, anàfora, antítesi, comparació, eufemisme, hipèrbole, imatge, interrogació retòrica, ironia, metàfora, metonímia, paradoxa, perífrasi, personificació, pleonasme, sinestèsia.

7. Tòpics literaris

o Locus amoenus: El lloc idíl· lic on es troben els amants; lloc plaent i agradable, amb elements naturals que es repeteixen (la verdor del prat, l'ombra de l'arbre, l'aigua fresca i regalada...) per crear ambients bucòlics.

o Carpe diem: A profita el dia, no esperis res de l’endemà. Cal viure la vida amb intensitat i plaer. Implica una reflexió sobre la fugacitat del temps.

o Beatus ille.: Segons Horaci, caràcter lloable de la vida tranquil·la del camp, allunyada de la vida bulliciosa de la ciutat, que és vista com a perniciosa. Valoració de la natura.

o Ubi sunt.: Lament per les coses perdudes. On són, què se n’ha fet?


L’AMOR

El sentiment amorós és comú a tots els éssers humans: les relacions d’amistat, d’amor o de desig amb els altres éssers marquen la nostra vida. Per aquest motiu, en la literatura, l’amor és un tema recurrent i etern. Molts autors han reflexionat sobre l’amor i la passió en poemes, novel·les i assaigs. Mitologia grega i romana Afrodita : Era la deessa més bella de l’Olimp; els romans la veneraren amb el nom de Venus. El seu rostre i el seu cos eren perfectes; tenia els cabells llargs i rossos com un fil d’or; la seva mirada era tan seductora que ningú no gosava resistir-se al seus desigs. Era alegre, innocent i alhora perversa; el seu poder de seducció afectava tant els homes com els déus. Eros : Fill d’Afrodita, anomenat també Cupido. Era un nen capriciós que disparava les seves fletxes del desig i la passió sobre les persones que ell volia, causant-los la felicitat o el desamor. La concepció de l’amor i de l’ésser estimat ha anat canviant segons les èpoques i les modes. Els primers poetes catalans de l’edat mitjana componien les seves obres per ser cantades; eren anomenats trobadors. Escrivien en occità, que és una llengua que encara es parla al sud de França.

Els trobadors acostumaven a ser nobles instruïts o homes que vivien a la cort fent composicions. Recollien les seves obres en cançoners i, després, els joglars (artistes ambulants que anaven per les places dels pobles) les recitaven. Els poemes de temàtica amorosa són dedicats a dames de la cort; per això parlem del tòpic de l’amor cortès . El trobador canta a una dama perfecta i idealitzada que rep el nom de midons (vol dir literalment «el meu senyor), amb la qual manté una relació d’esclavatge i servei, com el vassall o el servent se sotmetia al senyor feudal de la societat medieval. Llegeix aquesta cançó del trobador Guillem de Cabestany i veuràs com el poeta se sotmet a la dama estimada (midons), que per a ell és la més bella i inaccessible:

Més bella no n’ha fet el Crist: cos preciós, dels ulls regal, blanc i fi, com mai no s’ha vist ... Tan bella és, que en resto trist, car ella en mi no para esment (...) Perquè midons torna valent el desvalgut i el malcontent. (Guillem de Cabestany, trobador del segle XIII)

A Itàlia, durant els segles XIII i XIV, els poetes Dant i Petrarca es refereixen en les seves composicions amoroses a una dona idealitzada i perfecta. L’estimada és com un àngel, un ésser sense les febleses humanes. Ausiàs March, poeta valencià del segle XV, en canvi, humanitza la dama en els seus poemes. Presenta l’estimada com una dona real, amb virtuts i defectes, que és capaç de provocar en el poeta sentiments de felicitat i també de dolor.


LLIR ENTRE CARDS Llir entre cards, dins mi porte un forn Coent un pa d’una dolça sabor, I aquell mateix sent de gran amargor; Tot això em pren deu hores en lo jorn.

Adaptació en prosa Lliri entre cards, dins meu porto un forn que cou un pa que té un sabor dolç però també una gran amargor. Tot això m’ocupa deu hores cada dia.

En aquesta estrofa del poema Llir entre cards veiem que el poeta parla del sentiment amorós, que li provoca sentiments oposats, amargor i dolçor, i com aquest sentiment ocupa sempre el seu pensament. La concepció de l’amor anirà evolucionant amb els segles. En el XIX, amb el romanticisme, l’exaltació de la llibertat es converteix en el valor més important. La recerca de l’amor esdevé un ideal impossible i tràgic. També n’és un representant, en la literatura castellana, Gustavo Adolfo Bécquer. L’amor és l’eix de gran part de la seva poesia i l’expressa amb tristesa i nostàlgia:

Tu pupila es azul, y cuando ríes su claridad suave me recuerda el trémulo fulgor de la mañana que en el mar se refleja. Tu pupila es azul, y cuando lloras, las transparentes lágrimas en ella se me figuran gotas de rocío sobre un violeta.

(Rimas y leyendas)

En aquest poema de Joan Maragall l’amor és sinònim de dolor i absència:

Nodreix l’amor de pensament i absència, i així traurà meravellosa flor; menysprea el pas de tota complacència que no et vinga per via del dolor. No esperis altre do que el de tes llàgrimes ni vulles més consol que els teus sospirs...

El segle XX ha estat una època de grans canvis socioeconòmics, polítics i tecnològics. En el tractament de l’amor com a tema literari hi ha una absoluta varietat i llibertat. L’erotisme i l’exaltació de l’amor sensual apareixen tant en textos narratius com en poesia. El sexe no és un tema tabú, sinó una part de la vida, i és tractat amb naturalitat en la literatura. En aquest poema l’autor, Salvat-Papasseit descriu l’amor físic i el plaer d’estar amb la dona estimada:


SOTA EL MEU LLAVI EL SEU Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa, la seda dels seus rulls com el pecat mes dolç -i l’espatlla ben nua ben blanca l’ombra corba incitant de l’esguard: encara un altre bes un altre un altre — quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

(Joan Salvat-Papasseit,El poema de la rosa als llavis. Ed. Ariel 1923)

Fixa’t en la forma del poema. Per reforçar la intensitat de l’amor, el poeta utilitza diferents recursos expressius: Comparacions: Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa, la seda dels seus rulls com el pecat mes dolç Repeticions: i l’espatlla ben nua ben blanca encara un altre bes un altre un altre Metàfores: Per descriure la mirada que el sedueix: l’ombra corba

incitant de l’esguard

Per descriure el pit de l’estimada: — quin perfum de magnòlia el seu pit odorant! Hem parlat dels sentiments contradictoris que provoca l’amor: patiment, alegria, dolor o desig. De vegades, però, les relacions amb els éssers estimats són complicades. La inquietud i el malestar que genera la rutina, els conflictes que sorgeixen quan les persones que ens envolten ens semblen estranyes en lloc de conegudes, és un tema que tracten sovint els autors moderns.


La impossibilitat de comunicar-se amb els altres, la dificultat que moltes vegades experimenta l’home actual d’expressar els seus sentiments, la sensació de sentir-se sol en qualsevol situació quotidiana són uns temes recurrents en la literatura actual. Llegeix aquest fragment teatral de l’autor Josep Maria Benet i Jornet, en què es veu l’allunyament que pateixen un home i una dona després d’uns quants anys d’estar junts: (Una vivenda familiar, no gaire gran, situada lluny de la ciutat. Hi ha una taula i pot haver-hi una finestra per on entra la claror d’aquest dia sense sol. Ella és fa una llista per anar a comprar i el marit té una caixa d’eines a les mans.) EL MARIT: (distret) ¿Què tens? ELLA: No ho sé. (Pausa.) M’avorreixo. (Pausa.) Tu em poses nerviosa, però ja m’hi hauria d’haver acostumat. (...) ELLA: Tampoc no és que estigui exactament deprimida. Una depressió no ho és. EL MARIT: Doncs deu ser el dia. ELLA: No sé per què te’n parlo. No és avui. Fa mesos que estic igual. Tu ets feliç, oi? EL MARIT: ¿Jo? ELLA: Sí que ho ets. Alguna complicació a la feina; però, fora d’això, feliç. EL MARIT: ¿D’on t’ho has tret? ELLA: Un dia m’agradaria sentir com em claves un crit. EL MARIT: ¡Au! ELLA: Ho preferiria EL MARIT: No em busquis les pessigolles. ELLA: De debò. EL MARIT: ¿Hi has escrit el tabac, a la llista? ELLA: Un crit, no ho sé, per variar.

(Desig, Josep Maria Benet i Jornet, 1991. Ed. 3 i 4)

Temes clàssics i universals

L’amor La vida La mort

El pas del temps La guerra


Exercicis Activitat 1 Llegeix el fragment de la cançó del trobador Guillem de Cabestany i respon aquestes preguntes:

Més bella no n’ha fet el Crist: cos preciós, dels ulls regal, blanc i fi, com mai no s’ha vist... Tan bella és, que en resto trist, car ella en mi no para esment (...) Perquè midons torna valent el desvalgut i el malcontent.

a) Quins versos descriuen físicament la dama estimada? b) Els sentiments que provoca la dona en el trobador són d’alegria o bé de tristesa? Per què? c) En què consisteix l’amor cortès? d) Què vol dir el mot midons? Activitat 2 Llegeix l’estrofa del poema Llir entre cards, d’Ausiàs March, i contesta les preguntes següents: a) Amb quin element quotidià compara el sentiment amorós? b) Quins sentiments li provoca la dona estimada? Quins versos reflecteixen aquests sentiments?


Activitat 3 Compara la concepció del sentiment amorós en el poema de Maragall i el de Joan Salvat-Papasseit, i omple la graella següent:

Poeta Quins sentiments i emocions li provoca l’amor

És tracta d’un amor impossible o d’un amor eròtic i ple

Quin és el tema principal del poema

En quina època és escrit el poema

Maragall

Salvat- Papasseit

Activitat 4 Llegeix el fragment de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet i contesta les preguntes següents: a) Sabries dir per què Benet i Jornet és molt conegut? Busca informació sobre aquest autor i escriu una breu nota sobre la seva trajectòria com a autor dramàtic. b) On passa l’acció? Com és l’ambient? c) Qui són els personatges d’aquest fragment? Per què creus que no tenen nom propi? d) Quin és l’estat d’ànim d’ ELLA? Per què? e) Creus que una situació com la que representen aquests personatges és habitual en la vida quotidiana de qualsevol parella? Per què? Activitat 5 Fes una redacció de vuitanta paraules sobre els sentiments que et va provocar el primer amor.


EL PAS DEL TEMPS

El pas del temps com a fet inexorable que s’enduu la joventut i ens porta cap a la mort és un altre tema recurrent en la literatura. Hi ha una sèrie de tòpics literaris relacionats amb el temps. S’anomenen tòpics literaris uns temes reiteratius que tenen l’origen en els autors llatins. Aquests clixés tenen un nom llatí i són uns motius literaris que han estat constantment tractats en la literatura i actualitzats per autors de totes les èpoques. Saber-los reconèixer és important per entendre el contingut del textos literaris.

Tòpics literaris relacionats amb el pas del temps: — Carpe diem , que en llatí vol dir «aprofita el moment», viu el dia d’avui. Són els últims versos d’un poema d’Horaci, poeta romà del segle I aC Els poemes que tracten el tema del carpe diem inviten el lector a gaudir del moment present, perquè la vida i la joventut passen de pressa.

Carpe diem Aprofita aquest moment. Oblida els camins que t’han dut fins aquí i la foscor que, davant teu, amenaça amb el no-res. Aquest cos que dorm i que s’agafa de la teva mà entre somnis és llum en la llum i et fereix com el vent que infla la vela i t’extasia. Oblida la nit, oblida les fulles d’octubre, vine, asseu-te feliç, als meus genolls. Escolta les gotes timbalejant als vidres i deixa que el cor malmès se t’arrauleixi oblidat del temps, dels infortunis, vora aquest son bellíssim que et fa viure.

(Francesc Parcerissas, Focs d’octubre. Ed. Quaderns Crema)

— Tempus fugit (el temps que fuig) és un altre tema que tracta sobre el temps fugisser, que tot ho controla i tot ho canvia. L’escriptor es queixa que l’ home no pot fer res més que seguir el pas dels esdeveniments fins al moment de la mort. El poeta Jorge Manrique, en la seva obra Coplas a la muerte de su padre, reflecteix la preocupació medieval pel tema de la mort. La mort del seu pare li inspirà un seguit de versos sobre la fugacitat de la vida i l’arribada de la mort inexorable:

Recuerde el alma dormida, avive el seso y despierte, contemplando cómo se pasa la vida, cómo se viene la muerte tan callando; L’estrofa més coneguda és aquesta: Nuestras vidas son los ríos que van a dar en la mar, que es el morir. Allí van los señoríos derechos a se acabar e consumir.


Durant l’edat mitjana l’home occidental es trobava en mans de Déu i no se sentia amo del seu destí; havia vingut al món a patir per obtenir el premi de la vida eterna després de la mort. Amb el moviment cultural i artístic anomenat Renaixement (segle XV) aquesta concepció de la vida com a patiment dóna pas a l’humanisme, una nova filosofia en què l’ésser humà és el centre de la creació. A partir d’aquí l’home vol ser recordat més enllà de la seva època, i la creació artística, com l’escriptura, per exemple, li permet defugir l’oblit que representa la mort. — Ubi sunt (en català «on són?») és un altre tòpic literari relacionat amb la recerca de la innocència, la força i la felicitat del temps passat. La consciència del pas del temps ha estat un dels motius més recurrents també en la literatura del segle XX i en l’actual. Molts autors han parlat del record de la infantesa i la joventut perdudes que mai més no tornaran.

Exercicis

Activitat 6 Relaciona aquests tòpics literaris amb el seu significat: a) CARPE DIEM 1. El temps s’escapa i fuig. L’home no pot fer res

per evitar la fatalitat de la mort. b) UBI SUNT 2. Aprofita aquest moment, gaudeix de la vida,

perquè el temps corre veloçment i ens pren la joventut.

c) TEMPUS FUGIT 3. El pas del temps ens fa girar els ulls cap al

passat. La infantesa i la joventut eren uns temps feliços que ja no podem recuperar.

Activitat 7 Llegeix aquest text de l’escriptor Joan Fuster i contesta les preguntes següents: RELLOTGE De vegades penso que la generalització de l’ús dels rellotges portàtils deu haver estat una de les revolucions més profundes de la vida de la humanitat, en l’època moderna. (...) Amb el temps, l’home d’avui fa el que feia i ha fet l’home d’abans: aprofitar-lo, perdre’l, matarlo, passar-lo. La diferència és que ara té contínuament davant dels ulls una esfera impassible i unes busques incessants, que li ho mesuren, que li ho compten.(...) Cada cop que onsultem el rellotge, rebem un impacte dolorós. Mirem quina hora és per acudir a una cita, per emprendre una feina, per agafar el tren, i en realitat el rellotge es limita a dir-nos que som temps i que el temps s’escola. En el puny portem un adust indicador de la incertesa del viure i de la fatalitat de la mort. I això ha hagut de fer-nos distints -una mica distints, si més nodels nostres avantpassats. És la revolució de què parlava al principi.

(Joan Fuster, Diccionari per a ociosos, 1964, Edicions 62)


a) Per què creu l’autor que l’ús del rellotge ha estat una revolució per a l’home modern? b) Quina frase del text reflecteix el tòpic literari del tempus fugit? c) Què signifiquen aquestes expressions? Escriu accions quotidianes que duguis a terme per: Aprofitar el temps: Perdre el temps: Matar el temps: Passar el temps: Activitat 8 Llegeix aquests fragments i contesta les preguntes següents: a) Relaciona’ls amb el tòpic literari que reflecteixen. b) Escriu el vers que descriu millor cada tòpic.

Gosa1 el moment; Gosa el moment que et convida, I correràs alegre a tot combat: Un dia de vida és vida;

(Joan Maragall, Cant de novembre)

Gosa el moment que t’ha sigut donat. 1.Gosa: Gaudeix. Es tracta d’un castellanisme.

Sé que em faig vell, ho dic sense temences1, Que és bo saber que el temps s’escapoleix2

I no podem fer res per deturar-lo.

(Miquel Martí i Pol, Els bells camins, Edicions 62.) 1.Temences: Por. 2. S’escapoleix: S’escapa, fuig. Activitat 9 Llegeix el poema Mester d’amor i contesta les preguntes següents: a) Quin és el tema del poema? b) De quin tipus d’amor tracta el poema: de l’amor idealitzat o de l’amor físic? Quins versos ho demostren? c) Què creus que signifiquen els dos últims versos del poema? A quin tòpic literari sobre el temps es refereixen?


MESTER1 D’AMOR (Joan Salvat-Papasseit) Si en saps el pler2 no estalviïs el bes que el goig d’amar no comporta mesura. Deixa’t besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l’amor perdura. No besis, no, com l’esclau i el creient, mes com vianant3 a la font regalada; deixa’t besar - sacrifici fervent -4 com més roent5 més fidel la besada. ¿Què hauries fet si mories abans sense altre fruit que l’oreig6 en ta galta? Deixa’t besar, i en el pit, a les mans, amant o amada - la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire7 el temor: besa en el coll, la més bella contrada. Deixa’t besar i si et quedava enyor besa de nou, que la vida és comptada.

1. Mester: Ofici. 2. Pler: Plaer. 3. Vianant: El qui va. 4. Fervent: Apassionat. 5.Roent: Fogosa.

6. Oreig: Aire, brisa. 7. Veire: Copa, vas de vidre. Es refereix a l’embriaguesa que causa l’amor

Activitat 10 Llegeix aquest text: L’home és l’únic ésser de la natura que té consciència que morirà. Com que és un criatura fràgil, sempre prova d’amagar-se la gran seguretat de la mort. No comprèn que ella és la que el motiva a fer les coses millors de la seva vida. Li fa por el pas a la fosca, el gran terror al desconeixement i l’única manera de vèncer aquesta por és oblidar que té els dies comptats. No s’adona que amb la consciència de la mort, s’atreviria a fer moltes més coses, que aniria molt més enllà en les seves conquestes diàries, perquè no té res a perdre ja que la mort és inevitable.

(Paulo Coelho El pelegrí. Diari d’un Mag) a) Quins tòpics literaris es relacionen amb el pas del temps? Explica’ls. b) Comenta el significat d’aquesta frase i dóna la teva opinió al respecte: No s’adona que amb la consciència de la mort, s’atreviria a fer moltes més coses, que aniria molt més enllà en les seves conquestes diàries, perquè no té res a perdre ja que la mort és inevitable.


Activitat 11 Ejercicios Tópicos literarios.

1) ¿Qué tópico literario se muestra en el siguiente fragmento? ¡Ahí estás tú, secreto de la vida, Espantosa memoria de la muerte! Cifra cuanto fatal desconocida, ¿quién alcanzó jamás a comprenderte? Honda verdad donde el vivir se encierra, Jeroglífico audaz, testigo mudo Que incrustó en los dinteles de l atierra; Quien sostenerse a su dintel pudo. José Zorilla, A una calavera. a) No moriré del todo b) La muerte como enigma c) Mientras vivimos, vivamos d) La muerte igual a todos e) Amor más allá de la muerte

2)¿Qué tópico hace mención al expresado por el fragmento? Esos reyes poderosos que vemos por escrituras ya pasadas, por casos tristes, llorosos, fueron sus buenas venturas trastornadas; así que no hay cosa fuerte, que a papas y emperadores y prelados, así los trata la muerte como a los pobres pastores de ganados. “Las Coplas de la muerte de su padre” de Jorge Manrique a) Amor más allá de la muerte b)Ubi sunt c)Lugar Ameno d)La muerte igual que todos. e)La edad de oro

3) ¿A qué tópico hace referencia este fragmento? ¿A dónde va lo común, lo de todos los días? ¿El descalzarse en la puerta, la mano amiga? ¿A dónde va la sorpresa, casi cotidiana del atardecer? ¿A dónde va el mantel de la mesa, el café de ayer? ¿A dónde van los pequeños terribles encantos que tiene el hogar? ¿Acaso nunca vuelven a ser algo? ¿Acaso se van? ¿Y a dónde van? ¿a dónde van? a) No moriré del todo b) Mientras vivimos, vivamos c) La edad de oro d) La muerte igual que todos e) ¿Dónde están?


Unitat 2: Els gèneres literaris

Gèneres literaris: Manifestacions formals de les obres literàries que es classifiquen tenint en compte l’estructura i el contingut.

Segons els grecs hem de parlar de tres grans gèneres (en vers)

o Lírica (terme derivat de l’instrument que duia Orfeu) Poemes subjectius, expressen emocions i sentiments.

o Èpica (terme grec que vol dir narració) Llargs poemes que expliquen fets, les gestes heroiques i els orígens mítics dels pobles.

o Dramàtica (del grec acció) Textos creats per ser representats amb personatges i espai escènic.

Classificació Actual

1. LA POESIA: és l'art d'expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, mitjançant mots disposats segons la mètrica: textos amb recursos com el metre, la rima i el ritme. Pot ser prosa poètica i d’altres formes (poema visual...). També es diu poesia d'una obra en vers.

1.1. La poesia narrativa. És la poesia èpica (narració de les gestes dels herois o dels fets històrics o llegendaris d’un poble, d’una comunitat ; per exemple: l’ Odissea d’Homer).

1.2. La poesia lírica. És l’expressió dels sentiments i de les emocions del poeta. Hi predomina, doncs, la subjectivitat.

1.3 La poesia popular és la poesia creada pel poble per expressar la seva identitat.

1.4 Elements bàsics de la poesia

• Els versos: El vers és una successió de paraules que ocupen una sola ratlla. Es determina pel metre (nombre de síl·labes) i la rima. Versos d’art menor (versos de menys de nou síl·labes) i versos d’art major (versos de nou síl·labes o més).

• El ritme : Repetició de combinacions de síl·labes tòniques i àtones. Les unitats rítmiques o peus rítmics més corrents en català: la combinació de dues síl·labes (àtona-tònica o tònica-àtona).

• El metre d'un vers són les síl· labes que es poden comptar fins a l'última síl·laba tònica. Per a fer coincidir el nombre de síl·labes d’alguns versos es poden utilitzar les anomenades llicències mètriques. La més utilitzada es la sinalefa que consisteix a ajuntar en una sola síl· laba l’última vocal d’una paraula ambla primera de la següent.

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, (13 síl·labes) més poderós que el roure, més verd que el taronger, (13 síl·labes)

Miquel Costa i Llobera


• La rima : Repetició dels sons al final dels versos a partir de l’última vocal tònica.

Tipus de rima:

. Consonant: Repetició de sons vocàlics i consonàntics. . Assonant: Repetició de sons vocàlics. . Masculina: Paraula rimada: aguda. . Femenina: Paraula rimada: plana o esdrúixola. . Versos blancs: Versos sense rima, però subjectes a una regularitat mètrica i a un ritme. . Versos lliures: Versos sense rima ni regularitat mètrica.

Conserveu la ploma en testa A

i el mirall en una mà, B Rimes consonants

i en el pit, dormida, resta A

una flor que no es badà. B

Josep Carner

• Les estrofes són agrupacions de versos. Les estructures estròfiques més comunes són les

següents:

. L’apariat: Dos versos amb rima consonant.

. El tercet: Estrofa de tres versos.

. La quarteta: Estrofa de quatre versos d’art menor.

. El quartet: Estrofa de quatre versos d’art major.

. El quintet: Agrupament de cinc versos d’art menor o major.

. El sextet: Estrofa de sis versos, d’art menor o major.

. L’octava: Estrofa de vuit versos, generalment d’art major.

. La dècima: Composició mètrica de deu versos, generalment d’art menor.

. El sonet: Composició mètrica formada per dos quartets i dos tercets.

(Versos isosil· làbics : Versos amb el mateix nombre de síl·labes; Versos anisosil· làbics : Versos amb un nombre de síl·labes diferent.)


2. LA NARRATIVA

Gènere literari l’autor del qual narra uns fets reals, imaginaris o fantàstics.

2.1. Classificació

▪ Narrativa de ficció

a) Culta

- Conte: Narració breu, en prosa, de gran intensitat narrativa.

- Novel·la: Narració extensa, en prosa, que explica una història de ficció (novel·la realista; històrica; d’aventures; psicològica...).

b) Popular

- Rondalla: Narració breu de caràcter oral destinada als nens, situada en un espai i en un temps indeterminats, que combina fets reals i fantàstics, amb una finalitat moralitzadora.

- Llegenda: Narració fantàstica que parteix d’un fet històric, situada en un espai i en un temps determinats, concrets.

▪ Narrativa de no ficció (prosa literària) més representativa

- Assaig: Exposició de les opinions de l’autor sobre temes ben diversos (política, història...).

- Dietari: Registre de les anotacions que l’autor fa diàriament de les vivències, de les reflexions...

- Memòries: Narració de fets públics i privats viscuts per l’autor.

- Biografia: Obra narrativa sobre la vida d’un personatge escrita per estudiosos amb l’objectiu de destacar-ne el protagonisme en la vida pública i en les activitats diverses (professionals, creatives...).

2.2. Elements bàsics de la narrativa

• Estructura: Manera com s’ordenen els fets d’una narració.

. Lineal: Fets narrats cronològicament.

. No lineal: Fets narrats que es presenten a partir d’anticipacions o retrospeccions.

. Oberta: Sense desenllaç concret de la història.


• El punt de vista: Perspectiva del narrador en relació als fets que explica i l’actitud que hi adopta.

. Intern (1a persona) : El narrador és un personatge de la història.

. Extern (3a persona) : El narrador és un personatge que no participa dels fets de la història. Pot ser omniscient (narrador que ho sap tot sobre els personatges i sobre la història) o objectiu (narrador que només sap tot allò que es pot veure; no entra, doncs, en l’interior dels personatges).

• L’espai: Marc ambiental (tancat o obert) on passen els fets de la narració.

• El temps

. Extratextual o històric : Època en la qual passen els esdeveniments narrats.

. Intern (textual) o narratiu: Durada dels esdeveniments narrats.

• Els personatges

. Principals: Protagonistes de l’acció.

. Secundaris: Personatges que no formen el nucli de l’acció.

. Plans: Personatges simples en la seva caracterització. No pateixen canvis al llarg de la narració.

. Rodons: Personatges complexos en la seva caracterització. L’entorn, els altres personatges i els fets que els passen els fan canviar en la manera de pensar, d’actuar...


3. EL TEATRE

Gènere literari que representa fets reals o imaginaris en un espai concret, davant d’un públic.

▪ El teatre culte

a) La tragèdia (origen: antiga Grècia) : Presenta un conflicte irresoluble amb conseqüències tràgiques. El llenguatge és culte.

b) El drama (origen: drama satíric grec) : Gènere mixt (a mig camí entre la tragèdia i la comèdia). També presenta un conflicte desgraciat (com la tragèdia), però se sol ambientar en un món real i els personatges són més propers a l’espectador que no pas els tràgics. Utilitza un llenguatge estàndard.

c) La comèdia (origen: antiga Grècia) : Presenta una acció des d’un punt de vista humorístic, amb desenllaç feliç. Utilitza un llenguatge col·loquial. Té una intenció crítica o moralitzadora.

▪ El teatre popular

a) Teatre religiós: Els misteris (temàtica religiosa), agrupats en cicles segons el tema i l’època de l’any (per exemple: els Pastorets, la Passió d’Esparreguera...).

b) Teatre profà

- Entremès: Peça teatral breu escrita en un llenguatge simple, representada entre les parts d’una comèdia.

- Sainet: Peça teatral d’un sol acte que retrata les classes socials amb ironia (precedent de la comèdia de costums).

3.2. Elements bàsics del teatre

• Els actes: Parts principals en què es divideix una obra de teatre.

• Les escenes: Parts en què es divideix cada acte.

• Els quadres: Parts de cada acte amb el mateix escenari.

• L’estructura argumental

. Plantejament: Presentació dels personatges i exposició del conflicte.

. Nus: Part en què es desenvolupa la trama.

. Desenllaç: Part en la qual es resol el conflicte.

Actualment s’ha descartat la subdivisió tradicional. Els gèneres es barregen.


Qüestionari

1.Quins són els tres principals gèneres en què es classifica la literatura? 2.Quin és el tema principal del llenguatge poètic? 3.Què vol dir que la poesia és un llenguatge subjectiu i personal? 4.Quines són les dues característiques bàsiques del gènere líric? 5.Què és un vers? 6.Què és el metre d’un vers? 7.Què és un vers art major? I un d’art menor? 8.Què és la sinalefa? Busca un exemple i escriu-lo. 9.Què és la rima? 10.Quan una rima és assonant i quan és consonant? Posa exemples 11.Què és una estrofa? Posa un exemple 12. Quins són els elements bàsics de la narrativa? 13. Posa alguns exemples de narrativa de no ficció 14. Comenta les possibles estructures que pot presentar la narració 15.Explica els diferents tipus de punt de vista en una narració 16. Explica els conceptes d’espai i temps en la narració 17. Quins gèneres teatrals s’agrupen com a teatre culte? 18. Què és un entremès? 19. Quants actes té una peça teatral? 20. Explica la diferència entre acte, escena i quadre.

21.Fes els exercicis de repàs de gèneres literaris al TM Virtual


Unitat 3: Recursos literaris Recursos del llenguatge poètic

El més important és la rima, que ja hem vist. Són també importants:

L'al·literació (repeticiópròxima de sons)

Dóna’mlamà, amor. Mira que freda està. Dóna’mlamà, amor. Freda de no estimar.

Maria del Mar Bonet (adaptat)

Els jocs de paraules

Lluna, barraca barroca: palp policíac del vent; grills, musiqueta que toca; taxi, pujol de forment.

Guerau de Liost

La metàfora (un dels elements centrals de tota poesia). Consisteix a substituir un mot per un altre que no té res a veure, però entre els quals pot establir-se una relació lògica (és a dir, comparteixen algun tret significatiu comú).

Com la gavina de la mar blavosa que en la tranquil·la platja fa el seu niu; com el nevat colom que el vol reposa de l’arbre verd en el brancatge ombriu;

Teodor Llorente (adaptat)“

Nevat:és una metàfora que fa referència al color blanc.

Altres formes de poesia

Tot i que associem el concepte de poema a l'estructura en vers, l'expressió poètica també pot tenir altres manifestacions: La prosa poètica és un text escrit en prosa que utilitza recursos poètics. El cal�ligrama és un tipus de composició poètica en què el text adopta una forma o una disposició relacionada visualment amb el contingut.(prové del cubisme) Mitjançant la tipologia i l’escriptura

(mida i disposició de les lletres) dibuixa formes relacionades

amb el contingut del poema. Fa ús també del color.

El poema visual és una forma poètica que prioritza la comunicació i el poder d'atracció de l'obra. Es caracteritza per la substitució dels elements tradicionals del poema per elements visuals: imatge, dibuixos, gravats...


Exercicis

1. Quin tipus d’estrofa representen aquests fragments? (B i C) 2. Analitza la rima. (A,B,C i D) 3. Assenyala els recursos poètics emprats. (D) 4. Relaciona cada un d’aquests poemes amb alguns d’aquests temes: religió, amor, natura, enyorança de la

terra, amistat, cultura popular, natura.

A.- CANIGÓ (fragments) Amb son germà, lo comte de Cerdanya, com àliga que a l’àliga acompanya davalla Talla ferro de Canigó un matí; ve amb son fill de caçar en la boscúria, quan al sentir-hi mística cantúria se n’entra a l’ermitatge devot de Sant Martí. (...) Avui s’escau l’aplec a l’ermitatge: endiumenjats hi van en romiatge pagesos i artigaires, pastors i cavallers, i a sant Martí quiscun un do demana, un do que els concedeix de bona gana, als camps bones anyades, infants a ses mullers. (...) Al centre de la roda harmoniosa de les nines somriu la més hermosa, coronat de violes de bosc son front serè. Gentil prou la coneix, puix se somriuen, com dues flors que al mateix arbre viuen de la mateixa saba d’amor que les sosté. B.- LA PLANA DE VIC A L'ESBART DE SOS POETES (fragments) Niuada de calàndries, poetes de ma terra, jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar; avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra, ai!, qui us sentís a l'hora de l'alba refilar! (...) Niuada de calàndries, poetes de ma terra, jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar; avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra cantau, cantau vosaltres, deixau-me a mi plorar! C.- A FREDERIC SOLER EN SON ENTERRO Amb cent corones de flors te'n veig anar d'esta vida: tu te'n vas amb cent, de flors: jo quedo amb una, i d'espines.

D.- LO RAM SANTJOANENC (dins el poema CANIGÓ)

Lo dia de Sant Joan n’és dia de festa grossa, les nines del Pirineu posen un ram a la porta, d’ençà que una n’hi hagué d’ulls blavencs i cella rossa, tenia una estrella al front i a cada galta una rosa. Un fallaire li ha caigut a l’ull, ¡malhaja la brossa! n’apar un esparverot que fa l’aleta a una tórtora. Lo matí de Sant Joan la tortoreta se’n vola, se’n vola voreta el riu a cercar ventura bona. Un ramellet cull de flors, millor ventura no troba, floretes de Sant Joan, de romaní i farigola, i amb elles fent una creu del mas la llinda en corona. Quan arriba el seu galant a la casa entrar no gosa; ella li diu des de dins: –Doncs Per què et quedes de fora? –Perquè em barres lo portal amb les flors d’aqueixa toia. –Un ramellet te fa por? –Me fa por d’aspi sa forma. –No és d’aspi, no, que és de creu; si et fa por, no ets cosa bona. –Doncs só el maligne esperit que les ànimes s’emporta. Si no fos lo ramellet la teva fóra ma esposa, avui jauríem plegats en mon jaç de foc i sofre. –D’ençà que això succeí, ribera amunt del Garona, lo matí de Sant Joan, des del Cantàbric a Roses, les nines del Pirineu posen un ram a la porta.


RECURSOS RETÒRICS: FÒNICS, MORFOSINTÀCTICS I SEMÀNT ICS 1.‐ FÒNICS: AL.LITERACIÓ: repetició de fonemes

Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un heretge que han penjat

ONOMATOPEIA: ús de fonemes que suggereixen l’objecte o l’acció. La Mort va descalça; quan se’n va duu socs que van fent cloc...cloc...cloc...cloc...

PALÍNDROM: mot o frase que es pot llegir de dreta a esquerra Roma=Amor Sinera=Arenys

PARONOMÀSIA: joc de paraules en què s’oposen mots semblants fonèticament o un mateix mot repetit usat en sentit diferent

En cap cap cap el que cap en aquest cap 2.‐ MORFOLÒGICS: ANADIPLOSI: repetició del final d’un vers al començament del vers següent

Si tu et fas la lluna la lluna del cel blau

ASÍNDETON: omissió de conjuncions de coordinació.

Una rosa, una altra rosa, una altra rosa... EL.LIPSI: supressió de paraules que s’entenen pel context.

Amb motxilla, botes i anorac EPÍTET: adjectiu que expressa una qualitat inherent al substantiu

El fred hivern PARAL.LELISME: repetició d’una mateixa estructura sintàctica en diverses frases seguides

La teua veu la teua veu de ferro i forrellat

POLISÍNDETON: és la repetició d’una conjunció per donar més força a l’expressió.

Assumiràs la veu d’un poble, i seràs per sempre poble, i patiràs i esperaràs...,


3.‐ NIVELL SEMÀNTIC : ANTÍTESI: contraposició de mots o sintagmes oposats

És quan dormo que hi veig clar

EXCLAMACIÓ RETÒRICA: figura emotiva que serveix per expressar alegria, tristesa,dolor,...

Oh que cansat que estic en la meua...!

HIPÈRBOLE: exageració evident

Veus aqueixa mar que abraça de pol a pol la terra ‐ INTERROGACIÓ RETÒRICA: pregunta que no espera resposta perquè es formula per

suggerir al lector una resposta evident. ¿No heu sentit mai els enamorats com parlen?

IRONIA: Afirmar el contrari del que expressen les paraules

No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l’amor sense haver de demanar permisos...

METÀFORA: un terme A real, és substituït per un terme B imaginari amb el qual manté una relació de semblança.

Els cabells d’or METONÍMIA: substitució d’un mot per un altre amb el qual manté una relació de contigüitat lògica o física:

l’ autor per l’obra: Tinc un Picasso la matèria pel producte: El ferro de l’espasa. La marca pel producte: Tens un seat.

OXÍMORON: contradicció en el significat de dues paraules.

obscura claredat

PARADOXA: unió d’idees aparentment irreconciliables:

Les persones pobres són molt riques.

PERSONIFICACIÓ: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats

Els vents encara m’estimen

PRETERICIÓ: afirmar que no es dirà el que efectivament es diu No pretenc atraure els vots del públic, però vosaltres sabeu quin és elvot intel.ligent, el vot catòlic.

PROSOPOPEIA: fer parlar els éssers inanimats o els animals

El gat va contar un acudit al seu amic el ratolí

SINÈCDOQUE: el tot per la part o la part pel tot

Un poble de 5000 ànimes EEUU atacà l’Iraq


Aglae i les taronges

Aglae, sota un bell taronger deturada, al lluny sent les germanes com ocellada al vent. I ja no va a l'encalç per l'herba i la rosada, I té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.

Ella dansava i reia tot just casada amb Drias, 5 altiva entre la fressa, joiosa de la llum. I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies I encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.

I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta; la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants. 10 Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta i del cabell afluixen el pes les dues mans.

I veu la piadosa taronja que fou bella, i jeu abandonada del rec vora l'espill. De la muller la sort li transpareix en ella: fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill. 20

1.Llegeix el poema “Aglae i les taronges” de Josep Carner i, després, contesta aquestes preguntes:

a) En quina situació es troba el personatge protagonista del poema? Quin efecte li produeix el fruit? b) Superat el primer estat de defalliment físic, quin desig sent la protagonista? Pren una certa actitud reflexiva davant el futur? c) Com és l’espai físic on es produeix l’escena: un espai natural ampli i salvatge, un espai enretirat i tenebrós o un espai conreat i idíl· lic? d) Quin paper té el poeta en el contingut del poema: és el protagonista, actua com a simple espectador-narrador o és un personatge intern?

2.Relaciona els recursos literaris amb els exemples corresponents que hem extret del poema “Aglae i les taronges”:

• Polisíndeton (ús repetitiu d’una conjunció davant els membres d’una acumulació d’elements). • Hipèrbole (exageració per tal d’intensificar el contingut de la imatge o de l’expressió). • Hipèrbaton: canvi en l’ordre habitual dels elements de l’oració). • Paradoxa (enllaç de dues idees aparentment oposades però que l’autor fa compatibles).

a. Acluca els ulls com una morta b. I arriba a les taronges, i e cull i se n’emporta. c. I del cabell aflueixen el pes de les dues mans. d. Batec tan avinent i tan inconegut.

3. Quin tipus de vers fa servir Josep Carner en el poema “Aglae i les taronges”? Hi utilitza la rima? És consonant o assonant?


EL PAISATGE

Segur que alguna vegada, sense escriure poesia, t 'has sentit poeta davant d'un paisatge. Potser, en veure una posta de sol a la vora de la mar o un mar de núvols cobrint una vall, has experimentat un sentiment de bellesa, enyorança o fins i tot por que t 'han fet oblidar la realitat per l'ideal.

Habitualment, en un poema o una narració el paisatge s'utilitza per emmarcar el tema i l 'acció. Però el paisatge pot adquirir major rellevància i esdevenir el protagonista de l 'obra.

En alguns casos, l 'espai influeix en el caràcter i les actituds dels personatges. En d'altres, els sentiments del poeta s'emmirallen en el paisatge tot establint un vincle ben estret de sensacions diverses. De fet, hi ha múltiples possibilitats de relació entre el paisatge i els sentiments del poeta. Quan l 'escriptor es troba davant d'un paisatge real, rural o urbà, la seva sensibilitat i la seva imaginació s'imposa a la realitat.

Als Països Catalans aquest moviment es consolidà amb la Renaixença i comptà amb grans creadors, com per exemple Jacint Verdaguer, amb obres com l 'Atlàntida, poema èpic i simbòlic sobre el mar, que descriu minuciosament un seguit de batalles en el marc de les illes

gregues. A Canigó, una altra de les seves obres més representatives, el paisatge és el de la muntanya que dóna títol a l'obra. Amb tot, el paisatge no se circumscriu únicament a l'exterior: a la natura i l'entorn, en general, el poeta identifica l'espai interior de la seva espiritualitat.

LA NATURA

Els seguidors de l 'estètica del Romanticisme convertiren la natura en un dels eixos temàtics bàsics a partir del qual expressa en el seu paisatge interior. Aquest plantejament es reformularà en moviments posteriors a partir de nous principis estètics.


Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, precedents de l 'Escola Mallorquina, són dos exemples destacats dels principis del Romanticisme, que es consolidà i es desenvolupà molt tardanament als Països Catalans. La poesia d'aquests autors es caracteritza per la contenció d'arrel clàssica i l 'expressivitat mesurada. El pi de Formentor, de Miquel Costa i Llobera, és un dels exemples més significatius de la poesia d'aquesta escola, en què el pi es converteix en una imatge que comunica bellesa i, alhora, representa una actitud que el poeta voldria fer seva: "Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l 'altura/ i alimentar-se i viure del cel i de llum pura...".

Així mateix, el Modernisme utilitzarà el paisatge per emmarcar els sentiments, les emocions i els conflictes entre l'artista i el seu entorn. Joan Maragall, un del representants més destacats d'aquest moviment, considera que la literatura ha d'anar més enllà de la descripció de la realitat: al poema, la subjectivitat de l'artista filtra la realitat. Per expressar la seva sensibilitat, el poeta busca un to realista i sincer que relaciona amb la naturalesa i els seus sentiments, a través del que anomena la teoria de la paraula viva.

Maragall publica la seva obra poètica en diversos reculls: Poesies, Visions i cants, Les disperses, Enllà i Seqüències. Els temes dels seus poemes són diversos, el poeta sent una gran atracció per la naturalesa en llibertat, sempre plena de misteris, com en els poemes Pirinenques i A muntanya.

LA CIUTAT

Amb la consolidació de la industrialització durant el segle XIX, es configura un nou panorama social en el qual les ciutats adquireixen un gran protagonisme. A les ciutats es desenvolupa l 'activitat econòmica, social i cultural. Per això no és estrany que les activitats que s'hi duen a terme es converteixin en motius i temes per a l 'art del moment.

Aquest nou paisatge, esdevé en l 'escenari de referència del simbolisme. El seu iniciador, el poeta Charles Baudelaire, obre una nova via per a altres poetes com Paul Verlaine, Arthur Rimbaud i Stéphane Mallarmé. La gran novetat de la poesia simbolista consisteix a convertir

la paraula poètica en el motor de la creació literària. Els simbolistes francesos solen ambientar la seva obra en la gran ciutat, espai on l 'individu es barreja amb la multitud i experimenta sensacions d'angoixa vital i permanent malenconia. És l 'experiència subjectiva de la ciutat, l 'spleen. Amb tot, el poema no és fruit de la inspiració ni de l'experiència immediata, sinó el resultat d'un treball acurat i precís que busca la màxima perfecció formal, és el corrent estètic de l'art per l'art.


A Catalunya, els poetes noucentistes, com Josep Carner, segueixen el mestratge de la poesia de Miquel Costa i Llobera, i, alhora, s'acosten als simbolistes quan busquen les paraules justes, més significatives, per descriure el seu entorn. És un classicisme volgut que comunica una atmosfera equilibrada i idíl· lica. A "Vora la mar és nada", dins La Paraula en el Vent (1914), Carner vol l 'artifici, vol poetitzar un mar irreal, un mar tranquil que respongui a l'esperit estètic noucentista. La ciutat dels noucentistes és una ciutat amable que no sobrepassa la mesura de l 'ésser humà.

CONSTRUIR EL PAISATGE Tot poeta fa una tria intencionada dels recursos més adients per Transmetre els seus sentiments, és a dir, uti litza un llenguatge figuratiu ple d'imatges poètiques. Te'n presentem alguns exemples, són els anomenats recursos de construcció, perquè puguis endinsar-te en els diferents paisatges.


VORA LA MAR

Aquest versos, publicats a Flors de Calvari (1895), fan referència a la poesia anterior i

manifesten un cert cansament poètic ple de tristesa i desencís. Jacint Verdaguer adopta una

actitud romàntica d'interrogar-se sobre el sentit de la vida i de la pròpia literatura. "Per què

escriure més versos en l'arena?".

Al cim d'un promontori que domina

les ones de la mar,

quan l'astre rei cap al ponent declina,

me'n pujo a meditar.

Ab la claror d'aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res

contemplo el mar i el cel, i llur grandesa

m'aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles,

me guarden tants records,

que em plau reveure tot sovint en elles

mos somnis que són morts.

Aixequí tants castells, en eixes ribes,

que m'ha aterrat lo vent,

ab ses torres i cúpules altives

d'evori, d'or i argent:

poemes, ai!, que foren una estona

joguina d'infantons,

petxines que un instant surten de l'ona

per retornar al fons:

vaixells que ab veles i aparell s'ensorren

en un matí de maig,

illetes d'or que naixen i s'esborren

del sol al primer raig:

idees que m'acurcen l'existència

duent-se'n ma escalfor,

com rufagada que s'endú ab l'essència

l'emmusteïda flor.

A la vida o al cor quelcom li prenen

les ones que se'n van;

si no tinc res, les ones que ara vénen,

digueu-me: què voldran?

Ab les del mar o ab les del temps un dia

tinc de rodar al fons;

per què, per què, enganyosa poesia,

m'ensenyes de fer mons?

Per què escriure més versos en l'arena?

Platja del mar dels cels,

quan serà que en ta pàgina serena

los escriuré ab estels?


Una de les característiques de l'obra poètica de Joan Maragall és la identificació

amb el paisatge, fins al punt d'arribar a produir-se, en certs moments, una

fusió total amb un paisatge bucòlic

Pirinenques

A dalt del Pirineu

les flors són esblaimades1,

les flors són d'un blau clar,

blavoses o morades:

són tristes dels alts monts

les crestes emboirades,

i tristos els ramats

estesos per les prades,

i la del dret pastor

figura solitària.

El sol esblanqueït

no treu color ni escalfa;

el bosc mesquí2 i llenyós,

i l'herba curta i clara:

pedrosos i grisencs

els cims de les muntanyes,

tots ditejats de neu

d'eternes clapes blanques,

i fumejant arreu

la boira corre i passa.

Al tard, de dins les valls

la boira va aixecant-se,

i amb ella emmantellant3

se va solemnement l'alta muntanya 1 que han perdut el color viu 2esquifit 3envoltant amb un mantell

L'arbre és el motiu triat pel poeta, és una imatge

que comunica bellesa amb una clara ressonància

clàssica. Per a Miquel Costa i Llobera el pi es

converteix en una presència humanitzada que

proclama un missatge d'afirmació vital i crida

espiritual

El pi de Formentor

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera

i lluita amb les ventades que atupen1 la ribera,

que cruixen lo terrer2.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;

no va la fontanella3 ses ombres a besar;

mes Déu ungí4 d'aroma sa testa5 consagrada

i li donà per terra l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,

no canta per ses branques l'aucell6que encaptivam;

el crit sublim escolta de l'àguila marina

o del voltor qui puja sent l'ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim7 d'aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel8;

té pluges i rosades i vents i llum ardenta,

i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

de les amors del cel.

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;

domina les muntanyes i aguaita9 l'infinit;

per ell la terra és dura, mes10 besa son ramatge

el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge11

per glòria i per delit.


Oh sí: que quan a lloure bramulen12 les ventades

i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal13

llavors ell riu i canta més fort que les onades

i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades

sa caballera real14.

Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,

com a penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura

i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

Oh vida! oh noble sort!

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada

i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

i tes cançons tranquil�les aniran per la ventada

com l'au dels temporals.

1 donen cops

2 terra on un s’ha criat o hi viu 3 font petita 4 coronà 5 cap 6 ocell 7 fang 8 arrel 9 observa, vigila 10 però 11 vent 12 criden en llibertat 13 roca grossa de natura pedregrossa 14 reial

Activitats

1. Després de consultar els apartats anteriors, comprova si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

V F

• L'Atlàntida i Canigó són dues obres escrites per J. Verdaguer.

• Per a Joan Maragall, la sinceritat del poeta s'aconsegueix a partir de l'espontaneïtat creativa.

• Per a Miquel Costa i Llobera la natura és un element sense sentit

• Josep Carner comunica una atmosfera classicista, equilibrada i idíl�lica alhora

• L'anàfora és una figura retòrica que suprimeix les conjuncions per accelerar el ritme del discurs.

2. Relaciona la descripció de cada moviment l iterari amb la seva definició:

1. Romanticisme

2. Modernisme

3. Renaixença

4. Escola Mallorquina

5. Noucentisme

6. Simbolisme


a. Moviment cultural d'abast polític iniciat a Catalunya a la primeria del segle XX. En són representants

Eugeni d'Ors i Josep Carner, entre d'altres.

b. Moviment artístic i literari que presenta imatges oposades a la realitat per demostrar que n'existeix una

d'amagada.

c. Moviment artístic i intel�lectual predominant a tot Europa durant el segle XIX, que es caracteritza per la

defensa de l'individualisme, els sentiments per sobre la raó i la llibertat.

d. Moviment artístic amb influències a la literatura; les seves obres presenten un caràcter refinat, amb

riquesa de formes i de gran detallisme.

e. Moviment complex i plural que neix el primer terç del segle XIX amb una proposta que comprèn la

política , la literatura, l'economia, la cultura i la llengua, i que pretén seleccionar i recuperar els signes

característics d'identitat nacional catalana.

f. Nom donat al conjunt de poetes mallorquins de la primera meitat del segle XX, especialment el grup de

la revista La Nostra Terra, i dels primers anys de la postguerra. Se'n consideren els precedents Miquel

Costa i Llobera i Joan Alcover.

3. Després de llegir l 'apartat de les lectures, llegeix aquests versos i identifica'n els recursos poètics utilitzats:

"Pirinenques", de J.Maragall

A dalt del Pirineu les flors són esblaimades les flors són d'un blau clar, blavoses o morades:

"El Pi de Formentor", de M. Costa i Llobera

té pluges i rosades i vents i llum ardenta

4. Completa els versos següents utilitzant un recurs de construcció diferent en cada cas:

Onomatopeia

Tens un cavall,

....... que corre,

-corre que .......

Bonic àgil corre

Parònim

Visc del ........ que busco al ........

Vi vesc vaixell -- Mar bar bosc

Apòstrofe

......., no et torbis! Pren volada

Amic Abril Deu Al�literació

Plou, però pel poc que ......., ........ prou. (Popular)

Neva pas plou --- neva pas plou

"Vora la mar", de J. Verdaguer

mos somnis que són morts


Unitat 4: Cronologia literària Edat mitjana (s.V- s.XV) De la caiguda de l’Imperi romà (476) fins a l’ocupació de Constantinoble (1453)

Fins al s. XII: ALTA EDAT MITJANA

• Feudalisme: Sistema d’organització social, política i econòmica. • Teocentrisme. • Naixement literatures en llengües romàniques. • Literatura de tradició oral i lligada a la cort.

Segles XIII-XV: BAIXA EDAT MITJANA

• Canvis socials i econòmics, aparició dels burgs, • crisi espiritual.

Entre finals s. XI i el s.XIII

• Sorgeix a Occitània (sud de l’actual França) • la poesia trobadoresca o provençal (escrita en llengua d’oc)

Textos més antics en català Segona meitat del s. XII. En prosa i no estrictament literaris. Traducció catalana del Forum Iudicum (compendi jurídic visigot) Homilies d’Organyà (sermons religiosos) • Autors més importants del període • Trobadors catalans:

• Guerau de Cabrera • Berenguer de Palol • Guillem de Cabestany • Guillem de Berguedà • Cerverí de Girona, l’últim dels trobadors .


• Ramon Llull (Mallorca 1232-1315) Considerat creador de la prosa catalana. Predicà i divulgà la fe cristiana.

Alguns dels seus llibres més importants:

� Llibre de contemplació,

� Llibre d’Evast e Aloma e Blanquerna son fill ( inclou el Llibre d’Amic e Amat),

� Fèlix o Llibre de meravelles ( inclou el Llibre de les bèsties),

La prosa historiogràfica (les quatre grans cròniques)

s. XIII : La crònica de Jaume I (1244-1276): El llibre dels feyts

La crònica del rei En Pere, de Bernat Desclot (1283) (Pere II, el Gran)

s. XIV: Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) Lloa la Corona catalanoaragonesa.

Crònica de Pere el Cerimoniós (1385) (Pere III)

L’origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta. La seva finalitat és informar, però també magnificar les gestes reials i justificar les empreses bèl·liques.

S.XIV i XV “Segle d’or de les lletres catalanes”:

Crisi del pensament medieval. La revolució de la impremta

La prosa moral i religiosa

• Anselm Turmeda (Mallorca 1352- Tunis 1450) : La disputa de l’ase

L’humanisme

• Bernat Metge (Barcelona 1340- 1413) : Lo somni

La poesia

• Jordi de Sant Jordi ( València,finals s.XIV- 1424 ) Poeta i cavaller. Retorn a les formes trobadoresques.


• Ausiàs March (Gandia, 1400-1459) Pare de la poesia en català, abandona l’herència trobadoresca.

• Joan Rois de Corella (Gandia, 1433 -1497) Una concepció plenament renaixentista de la literatura.

La narrativa

Les novel·les cavalleresques :

• Anònim: Curial e Güelfa (escrita entre 1435 i 1462) • Joanot Martorell (Gandia 1413 - 1468) Tirant lo blanc (1460 -1468)

La narrativa burgesa:

• Jaume Roig (València, principis segle- Benimàmet, 1478) Spill (1460) Narració en versos de 4 síl· labes, itinerari pel món femení.

Edat Moderna: s. XVI al XVIII. DAVALLADA

Durant aquest llarg període de la nostra història de la literatura, per imperatius socials (trasllat de la noblesa, amb la cort, a Castella); culturals (enlluernament per les lletres castellanes) i polítics.

(s. XVIII, Decret de la Nova Planta ) es donà una sensible pèrdua de consciència lingüística que es traduí en una menor quantitat de producció i un empitjorament de la qualitat literària. Tot i així la literatura popular es produí amb regularitat . En aquests segles es donen els moviments artístics següents :

• Segle XVI . Renaixement • Segle XVII . Barroc. Francesc Vicent Garcia • Segle XVIII . Neoclassicisme i Il· lustració


Segle. XIX: La Renaixença recuperació de la consciència diferencial catalana

L'Au Fènix és un símbol que apareix a la Renaixença. Certàmens poètics restaurats el 1859. Restauració Jocs Florals. Revistes literàries. Estrena de Terra baixa. Poema èpic de Verdaguer. Tertúlies literàries.

Al segle XIX se succeeixen els moviments literaris:

• ROMANTICISME

• REALISME

• NATURALISME

Émile Zola, autor francès inspirador del Naturalisme Honoré de Balzac, escriptor francès pare del Realisme D. Friedrich, Caminant sobre el mar de boira. La literatura catalana participa de tots ells, alhora que protagonitza un impuls de recuperació. • Autors més significatius de la Renaixença

POESIA

• Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) El seu poema-oda La pàtria (1833) inicia la identificació entre llengua i nació.

• Joaquim Rubió i Ors, Lo gaiter del Llobregat (1818-1899) El pròleg del seu recull de poemes Mos cantars (1841) esdevé manifest programàtic del moviment. Reivindica la conquesta d’una literatura pròpia i no satèl·lit de la castellana i la restauració dels Jocs Florals (1859)

• Jacint Verdaguer (1846-1902) Figura cabdal de la Renaixença dins del gènere de la poesia. L’Atlàntida (1877), Canigó ( 1886)

Jacint Verdaguer Àngel Guimerà Narcís Oller


TEATRE

• Frederic Soler, Serafí Pitarra. Autor de sainets (gatades)

• Àngel Guimerà (1845-1924) Anomenat Mestre en Gay Saber el 1877 Cal destacar la seva trilogia realista que inclou Terra baixa (1896)

NOVEL·LA

• Narcís Oller ( 1846-1930) Creador de la novel·la moderna catalana. La bogeria (1898)

El tombant de segle El Modernisme (1892-1911) afany de modernització

El mateix fenomen de renovació s’observa arreu dels centres urbans de l’Europa industrialitzada:

• França- Art Nouveau

• Àustria- Jugend Stil o Sezessionstyl

• Anglaterra - Modern Style o Art Déco

• Espanya i Sudamèrica - Modernismo

• ...

El seu desplegament abasta a tots els camps de l’estètica: arquitectura, pintura, arts aplicades...

o Es tracta d’un art burgès, tanmateix els intel·lectuals que el propiciaren van ser molt crítics amb la seva pròpia classe a la qual consideraven materialista i prosaica. Es produeix sovint una ruptura i rebuig mutu que explica, de fet, el final del moviment.

o A nivell estètic recull influències de procedència diversa fins i contradictòries (decadentisme, simbolisme, esteticisme...) totes tenen en comú l’idealisme espiritual contra el realisme.

A Catalunya, a finals del segle XIX un grup de joves intel·lectuals (pintors, poetes, dramaturgs...) es reunien en un bar-restaurant, Els Quatre Gats. Hi feien tertúlies, concerts, espectacles, exposicions. Freqüentaven El Cau Ferrat a Sitges on celebraven unes festes ben peculiars que impressionaren els pacífics pescadors que hi vivien. Donaven a conèixer les seves propostes culturals i estètiques en la premsa diària ( La Vanguardia i Diario de Barcelona) i revistes com L’avenç i Catalònia . Eren “moderns”, vivien com a bohemis i els devem un llegat artístic molt valuós .


• PERÍODES : ANYS DE GESTACIÓ 1881 (revista L’Avenç ) ANYS DE LLUITA 1892-1900 ANYS DE CONSOLIDACIÓ 1900-1911

• 1982-1900 : Article de Jaume Brossa a l’Avenç: Viure del passat. Actitud oberta i progressista en relació a la cultura europea. (es donen a conèixer autors com Goethe, Nietzsche, Baudelire i D’Annunzio que són traduïts al català) . Preocupació per la normalització de la llengua (inici campanya per a la reforma lingüística que culminarà el Noucentisme). Dos corrents ideològics: esteticisme i regeneracionisme, molt distanciats a “L’Avenç” (que es va radicalitzant) i equilibrats a “Catalònia” (1906). Celebració de les Festes Modernistes de Sitges. Publicació de revistes de caire artístic “Quatre Gats” i “Pel&Ploma”.

• 1900-1911 : mort de Joan Maragall i Isidre Nonell. Aparició revista “Joventut” (1900-1906). Producció novel·lística important (aparició del ruralisme) Assimilació d'escriptors de la Renaixença. Revalorització dels Jocs Florals. Primeres mostres del Noucentisme (1906)

Tensions artista-societat :

• La societat viu un moment de crisi (guerres colonials) i s’acentuen actituds conservadores. La burgesia vol preservar valors culturals ja establerts i considera els joves intel·lectuals destructors i desiquilibrats.

• Els artistes veuen els burgesos com éssers materialistes i pragmàtics que no donen a l’art i a l’artista la importància que haurien de tenir.

• El moviment neix marcat per l’enfrontament entre l’artista (que vol elevar la societat culturalment i espiritualment) i el burgès (que només es preocupa dels béns materials) Els intel·lectuals adopten formes de vida bohèmies.

• Segons el vessant al qual pertanyen podem subdividir aquests artistes en:

• ESTETICISTES : partidaris de l’art per l’art. Entenen l’art com una religió, un bàlsam i el seu paper és el de sacerdot o messies que conduirà la societat al canvi. Per a ells l’art és un refugi, una evasió. Constitueixen la bohèmia daurada (Per exemple S. Rusiñol)

• REGENERACIONISTES : creuen que la renovació vindrà a partir del desvetllament ideològic, donen més importància al missatge que a la forma i fan campanya de crítica social, política i ideològica, estan compromesos amb la seva societat. Constitueixen la bohèmia negra o tràgica (Per exemple J.Puig i Ferreter)


Les alternatives al model narratiu realista

• No es vol retratar objectivament la realitat sinó fer una selecció subjectiva d’aspectes, suggerir no pas analitzar.

• Ús d’un llenguatge connotatiu i de figures pròpies del vers (metàfora i símbol) -prosa poètica-

• Estructura fragmentada, capítols autònoms.

• Temàtiques: la lluita per l’existència (autorealització individu), relacions home i entorn, conflite individu-societat, dualitat camp-ciutat, visió de la multitud hostil.

Obres i autors :

• Novel·la rural : Ús de l’anomenat llenguatge mascle -aspre i cru-

• -Raimon Casellas: Els sots feréstecs (1901) • -Víctor Català (Caterina Albert i Paradís) : Solitud (1905) • -Josep Pous i Pagès: La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912)

• Novel·la decadentista : Busca ferir la sensibilitat del lector burgès, temes morbosos, relacions incestuoses, sacrílegues...

• -Prudenci Bertrana: Josafat (1906) • -Alfons Maseras L’adolescent ( 1909) • -Miquel de Palol: Camí de Llum: narracions d’un crepuscle (1909)

• Novel·la costumista : Enfrontament artista-societat presentat en termes de conflicte generacional

-Santiago Rusiñol: L’auca del senyor Esteve (1907)

• El teatre: del naturalisme al simbolisme

El teatre és el gènere que s’adiu més amb la voluntat de l’escriptor modernista de crear art-síntesi, art-total. Desenvolupament del gènere dramàtico-musical (òpera)

• Teatre d’arrel realista-naturalista : Prenen com a model Ibsen . Entorn i personatges reals, filosofia individualista, vitalista i crítica amb el poder i les injustícies. Teatre de denúncia.

- Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades (1908) - Ignasi Iglésias: El cor del poble (1902) - Juli Vallmitjana: Els zin-calós (1911)


• Teatre simbolista: El seu model és Maeterlinck . Creació d’atmosferes poètiques, ambientació màgica, fascinant, incorporació de recursos escènics: so, llum, escenografia, vestuari...

- Santiago Rusiñol: L’alegria que passa (1898), El jardí abandonat (1900), Cigales i formigues (1901)

- Adrià Gual: Crea la companyia Teatre Íntim (1898) Misteri de dolor (1904), Els pobres menestrals (1908)

• La poesia

• El gènere es diversifica en tot un ventall de línies: naturalisme, parnassianisme, simbolisme, prerafaelitisme. Inclou els poetes de l’ Escola Mallorquina:

- Miquel Costa i Llobera , Lo pi de Formentor

- Joan Alcover , Cap al tard. Poemes bíblics (La balanguera)

• Autors representatius :

-Apelles Mestres, polifaceta (dramaturg, músic, il·lustrador...): Lil· liana (1907) -elements fantasiosos: follets, fades, dones d’aigua-.

-Jeroni Zanné, difusor de Wagner: Assaigs estètics , Oda a Salomé , Sonets...

- Alexandre de Riquer, pintor i dibuixant: Enyorances, Aplec de sonets....

• El poeta més important és Joan Maragall, també prosista (escriví a Diario de Barcelona i textos de teoria literària com Elogi de la paraula on formula la teoria de la paraula viva que surt del cor contra la paraula apresa) Fou traductor de l’alemany, francès i anglès.

Tot i que se li han retret falles en la seva llengua literària (sobretots els poetes noucentistes) va crear escola. Pel seu compromís amb la societat del seu temps, va esdevenir la veu de la consciència de la seva classe social.


Reculls de poemes:

• Visions i cants (1900) amb Els cants de la guerra (Oda a Espanya...)

• Les disperses (1904)

• Enllà (1906)

• Seqüències (1911)

POESIA

• Joan Maragall (1860-1911) Més enllà de la seva poesia, als seus escrits periodístics es fa ressò dels problemes del seu moment.

• Els poetes mallorquins:

• Miquel Costa i Llobera (1854-1922) • Joan Alcover (1854-1926)

NARRATIVA

� Víctor Català, Caterina Albert i Paradís (1869-1966) Solitud (1905) novel·la simbolista

TEATRE

� Santiago Rusiñol (1861-1931) L’alegria que passa (1898) vessat esteticista .

Santiago Rusiñol Joan Maragall

Víctor Català


El Noucentisme 1906-1923 Un programa de govern al servei de la cultura.

• Eugeni D’Ors , Xènius (1881-1954) l’ideòleg del moviment . El glossari • Josep Carner (1884-1970) el príncep dels poetes. Els fruits saborosos (1906) • 1906 - Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. • Creció de l’Institut d’Estudis Catalans. • Amb el Noucentisme va ser possible la normativització del català gràcies a la tasca de POMPEU FABRA (Barcelona, 1868- Prada de Conflent, 1948)

Les avantguardes Agrupen els moviments plàstics i literaris que se succeïren a Europa des dels anys previs a la Primera Guerra Mundial fins al final de la Segona. Cubisme Futurisme Dadaisme Surrealisme • Joan Salvat-Papasseit (1894- 1924) Contra els poetes en minúscula. - Primer manifest català futurista (1921)- L’irradiador del port i les gavines (1921) La gesta dels estels (1922) El poema de la rosa als llavis (1923) • Josep Vicenç Foix (1893-1987) El recull de sonets Sol, i de dol de 1947, expressa la seva síntesi de tradició i modernitat


• Al marge del Noucentisme

• Josep Maria de Sagarra (1894-1961) Poeta, dramaturg i prosista. Cançoner popular: Cançons de rem i de vela ... Poema narratiu: El comte Arnau ... Teatre: L’hostal de la Glòria , El cafè de la Marina... Narrativa : Vida privada ...

• Josep Pla (1897-1981) Professional de l’escriptura, la seva obra en prosa és de difíciñ classificació temàtica. Abasta el dietari, la crònica periodística, les memòries, la narració ... El Quadern gris, Contraban...

• La poesia de tradició simbolista

• CARLES RIBA (1893-1959) Primer llibre d’estances (1919) Les elegies de Bierville (1943) Fou també traductor de literatura clàssica ( Odissea ...)

• CLEMENTINA ARDERIU (1893-1976) Sempre i ara (1946) L’esperança, encara (1968)

La represa de la novel.la (anys 30)

Després de la proliferació de la novel·la amb el Modernisme, el Noucentisme va marginar el gènere novel·lístic. A finals dels anys 20 s’inicià un debat sobre la conveniència del conreu d’una novel·la en català per tal d’aconseguir la plena normalització literària.

Amb el Premi Crexells el panorama narratiu català es vigoritzà.

• J. Puig i Ferreter : El cercle màgic , 1929

• Miquel Llor : Laura a la ciutat dels sants , 1930

• Prudenci Bertrana : L’hereu, 1931

• Josep M. De Sagarra : Vida privada, 1932

• Cales Soldevila : Valentina , 1933

• Teresa Vernet : Les algues roges, 1934

• Francesc Trabal : Vals, 1936

• Mercè Rodoreda : Aloma, 1937

Mercè Rodoreda L’any 1939 s’inicia una etapa fosca. La dictadura franquista abolí la Generalitat i l’Estatut d’Autonomia i prohibí l’ús públic i oficial de la llengua catalana i el seu ensenyament. Molts


escriptors van haver d’exiliar-se. La represa de la cultura catalana no fou possible fins ben entrada la dècada dels 50:

• 1959- aparició revista “Serra d’Or” • 1961- creació d’Òmnium cultural • 1962- nasqué Edicions 62 • 1964- retorn de l’exili de l’editorial Proa • 1965- s’instituí la càtedra de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona • Inici del moviment de la “Nova Cançó” • Ús del català a la litúrgia • Campanyes a favor de l’ensenyament de la llengua ....

La normalització de la llengua i la literatura no fou plena, però, fins a l’etapa de democràcia que s’inicià el 1975.

La literatura catalana a l’exili Els diferents grups d’intel·lectuals exiliats mantingueren viva la literatura catalana:

• Publicació de revistes • Contactes culturals (conferències, tertúlies...) • Edicions que es feien arribar als grups clandestins

A la dècada dels seixanta va obrir-se un període per a la poesia en què s’acaba amb la tradició simbolista i s’inicia un acostament dels poetes a la realitat social de l’època (oposició al franquisme) POESIA CIVIL SALVADOR ESPRIU (1913-1985) L’exili interior Obra influïda per l’existencialisme.

Prosa narrativa

Va conrear el gènere abans de la Guerra Civil i el va abandonar durant la postguerra.

• Laia (1932), Ariadna al laberint grotesc (1935)

• Poesia • Cementiri de Sinera (1946), • Les hores i Mrs Death (1952) • El caminant i el mur (1954), • El final del laberint (1955) • La pell de brau (1958), • Setmana Santa (1971 ) • Reflexions sobre la vida i l’home i també relacionades amb la guerra civil

Teatre

• Antígona (1939) • Primera història d’Esther (1947) • Una altra Fedra, si us plau (1978)


JOAN OLIVER , PERE QUART (1899-1986)

POESIA

1ª etapa: ironia mordaç, crítica sarcàstica.

• Les decapitacions • Bestiari

2ª etapa: visió racionalista i escèptica .

• Saló de tardor (1947) • Terra de naufragis (1955)

• Temes com la mort, l’exili i el dolor relacionats amb la postguerra

3ª etapa: ironia, sarcasme, crítica de la’actuació de la burgesia.

• Vacances pagades (1960)

TEATRE:

• Allò que tal vegada s’esdevingué (1933). • Paròdia La fam (1938) Relacionada amb la revolució. • Ball robat (1958) Comèdia psicològica

Poetes fins a la dècada dels 70

• BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (1913-1938) Imitació al foc (obra pòstuma)

• MÀRIUS TORRES (1910-1942) Poesies (inèdita fins 1947)

• AGUSTÍ BARTRA (1908-1982) Màrsias i Adila (1948)

• JOAN VINYOLI (1914-1984) Poesia completa (1975-79)

• JOSEP PALAU I FABRE (1917-2008) Obra poètica avantguardista, propera al surrealisme.


La poesia dels anys setanta

El corrent poètic predominant trenca amb el realisme històric i revisa la poesia més formal d’autors com Carner i Riba.

• GABRIEL FERRATER (1922-1972) Actitud de distanciament i escepticisme. Preocupació lingüística. Da nuces pueris (1960) Menja’t una cama (1962) Teoria dels cossos (1966)

• VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (1924-1993) Mural del país valencià (1975) La clau que obri tots els panys (1954-1957)

• MIQUEL MARTÍ I POL (1929-2003) Els primers llibres denoten una crisi existencial, poesia reflexiva i d’home solitari. Posteriorment fa una poesia més compromesa amb la realitat.

Paraules al vent (1954) El poble (1966) La fàbrica (1972) Estimada Marta ( 1978) Suite de Parlavà (1991) ....

També conreà la narració.

Poesia dels anys 80 JOAN MARGARIT (1938) NARCÍS COMADIRA (1942) FRANCESC PARCERISAS (1944) ENRIC CASASSES (1951) MARIA-MERCÈ MARÇAL (1952-1988) PERE GIMFERRER (1945)

La narrativa de postguerra

Els narradors, per motius diversos, són figures aïllades, desvinculats dels moviments literaris.

• LLORENÇ VILLALONGA (1897-1980) La seva obra reflecteix la fi d’una classe social: l’aristocràcia rural mallorquina

• MERCÈ RODOREDA (1909-1983) Dins l’univers literari de l’autora cal destacar la galeria de personatges femenins, la troballa de l’escriptura parlada i el reflex del món oníric. Mercè Rodoreda basteix una de les obres més sòlides i universals de la nostra literatura .

• PERE CALDERS (1912-1994) La seva narrativa és fortament marcada per l’exili .


La narrativa dels anys seixanta EL REALISME HISTÒRIC

• MANUEL DE PEDROLO (1918-1990) . Totes les bèsties de càrrega (1967). El mecanoscrit del segon origen (1974) (la novel·la en català més publicada) Experimentació de tècniques i gèneres narratius.

• JOSEP M. ESPINÀS (1927) Destaca com a novel· lista i periodista. Un dels fundadors de la Nova Cançó.

• MARIA AURÈLIA CAPMANY (1918-1991) Va conrear la novel·la, l’assaig i el teatre. Un lloc entre els morts (1967)

• BLAI BONET (1926-1997)

• AVEL·LÍ ARTÍS-GENER (1912-2000)

La literatura fantàstica: Joan Perucho (1920-2003) Llibre de cavalleries. Les històries naturals Jordi Sarsanedas (1924-2006) Mites

La narrativa a partir dels anys setanta Baltasar Porcel (1937) Cavalls cap a la fosca Terenci Moix, (1942-2003) El dia que va morir Marilyn Jesús Moncada (1931-2005) Camí de sirga Jaume Fuster (1945-1998) L’illa de les tres taronges Montserrat Roig (1946-1991) Una obra truncada per la seva mort prematura. Molta roba i poc sabó. El temps de les cireres. A part de la novel·la, en els darrers anys s’ha conreat la narrativa breu

• Carme Riera (1948) Te deix, amor la mar com a penyora • Quim Monzó (1952) Uf , va dir ell • Sergi Pàmies (1960) T’hauria de caure la cara de vergonya

La renovació teatral dels anys setanta i vuitanta

Autors més representatius:

• Josep M. Benet i Jornet ( Revolta de bruixes ) • Sergi Bellbel


SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE Unitat 1: Llenguatge literari - L’AMOR Activitat 1 a)- cos preciós, dels ulls regal blanc i fi, com mai no s’ha vist b) La dama estimada provoca un sentiment d’admiració per la seva bellesa ideal i, sobretot, de tristesa perquè el poeta és conscient que ella no es fixa en ell (en resto trist, car ella en mi no para esment). c) L’amor cortès és el tipus d’amor que el trobadors cantaven durant l’edat mitjana a les seves composicions poètiques. Consistia a aplicar les normes de vassallatge de la societat feudal a la relació amb la dama que vivia a la cort, el trobador esdevenia el seu vassall i el seu esclau. Midons vol dir literalment «»el meu senyor»», és a dir que l’estimada és el senyor i amo del poeta enamorat. Activitat 2 a) Compara el sentiment amorós amb el fet de coure el pa. b) Li provoca sentiments contraposats de felicitat i també de dolor, ho indiquen els versos: un pa de dolça sabor... de gran amargor... Activitat 3 Maragall Absència, dolor i

llàgrimes Amor impossible La impossibilitat

amb alegria de l’amor

Finals del XIX, de gaudir principis del XX

Salvat- Papasseit Plenitud, alegria Amor eròtic i ple El bes, la unió física Modernisme. Principis del segle XX Representa l’’avantguarda

Activitat 4 a ) Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) és un dels dramaturgs catalans més coneguts i admirats. Ha escrit sobretot teatre per a adults, però també ha creat peces infantils. Va rebre el Premio Nacional de Teatro l’any 1995. Algunes obres destacades: Desig (1991) E.R. (1995), Testament (1997) i Olors (2000). S’ha fet molt popular per haver estat el guionista de serials televisius per a TV3, com Poble Nou, Rosa, Nissaga de poder o Laberint d’ombres. b) Un matrimoni: la dona i el seu marit. No tenen nom perquè podrien ser qualsevol matrimoni, la seva vida és gris, no importa el seu nom sinó els seus sentiments. c) Ella no se sent feliç, no sap descriure els seus sentiments però se sent cansada i avorrida perquè la seva vida i la relació amb el seu marit han caigut en la monotonia. d) Resposta oberta. Activitat 5 Resposta oberta Unitat 1: Llenguatge literari - PAS DEL TEMPS Activitat 6 a) 2 b) 3 c) 1 Activitat 7 a) Perquè amb el rellotge les persones tenen la referència del pas del temps constantment davant dels seus ulls. L’home, en la seva vida quotidiana, viu pendent del rellotge que compta i mesura incessantment el temps.


b) ...en realitat el rellotge es limita a dir-nos que som temps i que el temps s’escola. En el puny portem un adust indicador de la incertesa del viure i de la fatalitat de la mort. c) Aprofitar el temps: treure el màxim rendiment del temps. Perdre el temps: estar sense fer res, deixant que el temps passi sense fer res productiu o de profit. Matar el temps: fer algun tipus d’activitat per evitar l’avorriment i per omplir una estona en la qual no tenim cap

activitat concreta a fer. Passar el temps: deixar que el temps s’escoli, fent alguna cosa entretinguda o sense fer res. Activitat 8 a) El fragment del poema de Maragall es refereix al tòpic carpe diem, perquè és una invitació a gaudir del moment

present amb alegria. El fragment del poema de Martí i Pol es refereix al tòpic tempus fugit perquè el poeta és conscient de l’arribada

inexorable de la vellesa. b) Maragall: Gosa el moment Martí i Pol: ...el temps s’escapoleix I no podem fer res per deturar-lo. Activitat 9 a) El bes com a demostració de l’amor. Explica com s’ha de besar. b) Es tracta d’amor físic. Hi ha molts versos que l’expressen: és sempre als llavis que l’amor perdura, com més roent més fidel la besada, deixat besar, i en el pit, a les mans, besa en el coll, la més bella contrada c) Els dos últims versos del poema fan referència al tòpic carpe diem, són una invitació a gaudir del moment present, de la joventut i de l’amor. Els mots «la vida és comptada» es refereixen a la brevetat de la vida i a la necessitat de gaudir de cada instant. Activitat 10 a) Els tòpics literaris relacionats amb el tema dels temps són: tempus fugit (el pas inevitable dels temps que ens porta a la mort inexorable), carpe diem (aprofita aquest moment) i ubi sunt (enyorança dels dies passats, de la rauxa i l’alegria de la joventut). b) Resposta oberta.

Activitat 11 1 ¿Qué tópico literario se muestra en el siguiente fragmento? José Zorilla, A una calavera. Alternativa B. 2 ¿Qué tópico hace mención al expresado por el fragmento? “Las Coplas de la muerte de su padre” de Jorge Manrique Alternativa D 3¿A qué tópico hace referencia este fragmento? Alternativa E; ¿Dónde están?

Unitat 2: Els gèneres literaris Qüestionari

1.Quins són els tres principals gèneres en què es classifica la literatura? Segons els grecs : Lírica. Èpica i Dramàtica Actualment: poesia, narrativa i teatre


2.Quin és el tema principal del llenguatge poètic? La intimitat del poeta, l’expressió dels sentiments i les emocions 3.Què vol dir que la poesia és un llenguatge subjectiu i personal? És la manifestació del món intern i íntim del poeta, per això és subjectiu i personal 4.Quines són les dues característiques bàsiques del gènere líric? La utilització del vers com a estructura bàsica i el ritme 5.Què és un vers? Una successió de paraules que ocupen una sola ratlla 6.Què és el metre d’un vers? Són les síl·labes que es poden comptar fins a l'última síl·laba tònica.

7.Què és un vers art major? I un d’art menor? Els versos poden ser d'art menor (quan tenen menys de 9 síl·labes) o d'art major (quan en tenen 9 ó més de 9).

8.Què és la sinalefa? Busca un exemple i escriu-lo. La sinalefa consisteix a ajuntar en una sola síl·laba l’última vocal d’una paraula ambla primera de la següent.

9.Què és la rima? És la repetició dels sons al final dels versos a partir de la darrera vocal tònica. 10.Quan una rima és assonant i quan és consonant? Posa exemples La rima és consonant si coincideixen tots els sons i assonant si només ho fan els vocàlics

11.Què és una estrofa? Posa un exemple Les estrofes són agrupacions de versos

12. Quins són els elements bàsics de la narrativa? Estructura, punt de vista, espai, temps i personatges. 13. Posa alguns exemples de narrativa de no ficció Assaig, memòries, dietaris, llibres de viatges,... 14. Comenta les possibles estructures que pot presentar la narració Lineal: plantejament, nus i desenllaç, sempre ordre cronològic No lineal: amb avenços i retrocessos en el temps 15.Explica els diferents tipus de punt de vista en una narració Intern, narrador en 1a persona i extern, narrador en 3a persona 16. Explica els conceptes d’espai i temps en la narració Espai. Llocs on transcorren els esdeveniments. Poden ser reals, localitzables en un mapa, o imaginaris. Temps extern , època en què s’esdevenen els fets, i temps intern, d urada temporal dels fets. 17. Quins gèneres teatrals s’agrupen com a teatre culte? La tragèdia, el drama i la comèdia 18. Què és un entremès? Peça teatral breu escrita en un llenguatge simple, representada entre les parts d’una comèdia. 19. Quants actes té una peça teatral? Antigament constava de 5 actes. A partir del segle XIX consten de 3 actes. 20. Explica la diferència entre acte, escena i quadre. Un acte és cada una de les parts en què es divideix una obra teatral. Una escena és cada una de les parts d’un acte. Un quadre és cada una de les parts d’una escena que es desenvolupa en un mateix escenari.


Unitat 3: Recursos literaris

Exercicis

1. Quin tipus d’estrofa representen aquests fragments? (B i C) B—es tracta d’un quartet d’art major C---es tracta d’una quarteta d’art menor

2. Analitza la rima. (A,B,C i D) La rima de A és: AABCCB consonant La rima de B és: ABAB consonant La rima de C és: b – b – consonant La rima de D és: són versos blancs

3. Assenyala els recursos poètics emprats. (D) Metàfores : “Estrella al front” / a la galta “una rosa”

4. Relaciona cada un d’aquests poemes amb alguns d’aquests temes: religió, amor, natura, enyorança de la terra, amistat, cultura popular, natura. A --- Religió B---- Natura C---- La mort D— Cultura popular

“Aglae i les taronges”

1. Llegeix el poema “Aglae i les taronges” de Josep Carner i, després, contesta aquestes preguntes: a) En quina situació es troba el personatge protagonista del poema? Quin efecte li produeix el fruit? És una dona embarassada, que es mareja d’extenuació. La taronja fa que es recuperi. b) Superat el primer estat de defalliment físic, quin desig sent la protagonista? Pren una certa actitud reflexiva davant el futur?

Aglae sent el desig de besar al seu fill, i reflexiona sobre si quan neixi, quedarà buida i desgraciada com la taronja. c) Com és l’espai físic on es produeix l’escena: un espai natural ampli i salvatge, un espai enretirat i tenebrós o un espai conreat i idíl· lic?

L’ambient es un espai conreat i idíl·lic. d) Quin paper té el poeta en el contingut del poema: és el protagonista, actua com a simple espectador-narrador o és un personatge intern?

El poeta es un espectador-narrador, omniscient.

2. Relaciona els recursos literaris amb els exemples corresponents que hem extret del poema “Aglae i les taronges”: • Polisíndeton (ús repetitiu d’una conjunció davant els membres d’una acumulació d’elements).

b. I arriba a les taronges, i e cull i se n’emporta. • Hipèrbole (exageració per tal d’intensificar el contingut de la imatge o de l’expressió).

a. Acluca els ulls com una morta • Hipèrbaton: canvi en l’ordre habitual dels elements de l’oració).

c. I del cabell aflueixen el pes de les dues mans. • Paradoxa (enllaç de dues idees aparentment oposades però que l’autor fa compatibles).

d. Batec tan avinent i tan inconegut. 3. Quin tipus de vers fa servir Josep Carner en el poema “Aglae i les taronges”? Hi utilitza la rima? És consonant o assonant? Josep Carner fa servir versos majors. Sí, utilitza la rima i es una rima consonant. Es del tipus a, b, a, b.


El paisatge Activitats

1. Després de consultar els apartats anteriors, comprova si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

• L'Atlàntida i Canigó són dues obres escrites per J. Verdaguer. ....................................................V • Per a Joan Maragall, la sinceritat del poeta s'aconsegueix a partir de l'espontaneïtat creativa...........V • Per a Miquel Costa i Llobera la Natura és un element sense sentit.................................................F • Josep Carner comunica una atmosfera classicista, equilibrada i idíl�lica alhora................................V • L'anàfora és una figura retòrica que suprimeix les conjuncions per accelerar el ritme del discurs......F

.

2. Relaciona la descripció de cada moviment l i terari amb la seva definició:

1. Romanticisme C

2. Modernisme D

3. Renaixença E

4. Escola Mallorquina F

5. Noucentisme A

6. Simbolisme B

3. Després de l legir l 'apartat de les lectures, l legeix aquests versos i identi fica'n els recursos poètics uti l i tzats:

"El Pi de Formentor", de M. Costa i Llobera : té pluges i rosades i vents i llum ardenta al.literació

"Vora la mar", de J. Verdaguer: mos somnis que són morts Paral.lelisme

"Pirinenques", de J.Maragall: A dalt del Pirineu

les flors són esblaimades les flors són d'un blau clar, Polisíndeton blavoses o morades:

5. Completa els versos següents uti l i tzant un recurs de construcció di ferent en cada cas:

Onomatopeia

Tens un cavall,

corre que corre,

-corre que corre

Parònim

Visc del vesc que busco al bosc

Apòstrofe

Abril, no et torbis! Pren volada

Al�literació Plou, però pel poc que plou, plou prou. (Popular)


2a part LLENGUA CATALANA


Verbs: introducció

És l'ofici burgés: menjar, jeure i no fer res. Popular

Els verbs expressen acció i es poden classifícar segons els criteris següents:

1. Relació amb el subjecte

• Verbs impersonals: no designen el subjecte de l'acció : calare, ploure, haver-hi

• Verbs personals: designen el subjecte de l'acció:

En Pere ha estat de guardia —» veu activa

El foc será extingit pels bombers -» veu passiva

2. Conjugació

• la: Els verbs l'infinitiu dels quals acaba en -ar. ruixar, apagar, col laborar, tallar, esporgar

• 2a: Els verbs l'infinitiu dels quals acaba en -er o –re: encendre, moure, caure, trametre, escriure

• 3a: Els verbs l'infinitiu deis quals acaba en –ir: llegir, collir, tossir, patir, conduir, dirigir

3. Relació amb els complements

• Verbs copulatius o atributius: enllacen un atribut amb el subjecte. ser, semblar, parèixer

• Verbs predicatius

a. Verbs transitius: tenen complement directe. menjar, donar, regalar

b. Verbs intransitius: no tenen complement directe. passejar, correr, parlar, viure

c. Verbs reflexius: l'acció recau sobre el qui la fa. pentinar-se, rentar-se, dutxar-se

d. Verbs pronominals: afegeixen un pronom de la mateixa persona que el subjecte.

enrabiar-se, cansar-se, perdre's

e. Verbs recíprocs (acció donada i rebuda pels mateixos que la realitzen). estimar-se, ajudar-se, molestar-se









ACTIVITATS Verbs: les conjugacions

Els verbs es classifiquen en tres conjugacions. Cada conjugació ès un model diferent que segueixen els verbs que hi pertanyen. La pertinença d'un verb a una determinada conjugació la marca la terminació de l'infinitiu.

Classifica la forma de l'infinitiu dels verbs següents a la columna que els correspon.

trio, sabré, florint, faig, patines, cantat, acabat, corrent, vingui, passares, tems, decidiries, dormissis, perdem, canvii, reflectim, degués, plores, estudiàvem, érem, acomiadat, sortís, omple, prens, penedit, transcorregut, abastem, agilitava,assolíem

la conjugado acabats en -ar 2a conjugació acabats en -er o -re 3a conjugació acabats en -ir


Verbs : regulars / irregulars

Hi ha una sèrie de verbs que s'aparten de les conjugacions donades com a model. 1. Completa la serie següent.

parlar

parlo

parlem

parlava

parlis

parléssim

rebo

temem

anava

dormís

collissim

caure

passar

passéssim

diguis

seguia

estem

faig

correr

2. Classifica l’nfinitiu dels verbs de l'activitat anterior en els dos grups que s'indiquen. Per fer-ho, fixa't si tota la sèrie d'un mateix verb manté invariable 1'arrel i si totes les terminacions s'ajusten al model regular donat per a cada conjugació.

Regulars: Irregulars:


Verbs regulars: 3a conjugació -> verbs purs / verbs incoatius Alguns verbs de la tercera conjugació prenen l'increment -eix- entre 1'arrel verbal i la tenninació en determinats temps i persones. D'aquests verbs se'n diu verbs incoatius.

Relaciona l'element de la columna A amb la forma corresponent de la columna B, de manera que en resultin onze frases amb la forma de verb escrita correctament. La paraula que está partida és el verb. El símbol indica que en el verb no hi ha increment. Les frases ja están aparellades, per la qual cosa només has de preocupar-te d'escriure bé el verb.

A B

pat- -o del fetge pateixo

cull- -in rovellons al bosc. ………………………..

bull- -s la llet al fogó ……………………….

cobr- -en amb mantés ……………………….

serv- -o el te a la saleta. ……………………….

escull- -en el vestit que els agrada …………………………

cus- -in amb fil i agulla ………………………..

descobr- eix -in noves sensacions. …………………………

dorm- -en al llit com uns lirons. …………………………

freg- -is la cansalada amb oli. …………………………

ompl- -o la bota de bon vi. …………………………

.


Verbs regulars: 1a conjugació -> canvis ortogràfics en l'arrel En els verbs de la primera conjugació hi ha alguns casos en què es produeixen canvis ortogràfícs en l'arrel.

1. Completa la sèrie amb les formes verbals que calgui.

Indicatiu

subjuntiu

Jo caço ---> tu ……………….

tu cacis

ella ……………….

Ell toca ----» ells …………………

ella ……………..---- -> nos. barregem

Ell ………………………

Jo ………………-----> vos. pagueu

ells paguin

Jo ……………………

Ell ……………….. -----> nos. adeqüem

Jo netejo -----> ells …………………

elles netegin

nosaltres ……………….. Ell enaigua -----> elles ………………..

Ella ……………..--- -> tu …………….

tu comencis

2. Observa els canvis ortogràfícs que has hagut de fer en l'última consonant del lexema o radical i completa el quadre següent.

c ………. g ………

g passa a ………. davant les vocals _____ i _____

qu ………. gu ……….


Verbs irregulars: subjuntiu amb -gu-

Els verbs de la segona conjugació que presenten l'infinitiu acabat en -ldre, -ler, -ndre, -ure, i -ixer fan el present d'indicatiu acabat en -c i tenen l'arrel verbal acabada en -gu en determinats temps verbals de la conjugació.

1. Completa la sèrie amb les formes verbals adequades.

indicatiu

subjuntiu

imperatiu jo tu ells ell ells

entenc

entengueres

entenguin

entengués

entenguin! aprenc

aprenguin! dono

dic digueres

puc

pogués corro

venc

sé

bec

beguin

valc

valguin!

2. En els verbs en què la primera persona dels singular del present d'indicatiu acaba en c (entenc, dic, bec, ...), ¿quina característica es manté en tots els temps verbals conjugats a la graella?

□ Mantenen 1'arrel verbal acabada en c.

□ Conjuguen aquests temps verbals amb l'arrel acabada en gu- (entengu-i, digu-és, degu-in, etc.)

□ No tenen imperatiu.

3 Quins són els tres verbs de la graella que no compleixen aquesta característica ?

…………………………, …………………………. i ……………………………


Ser i estar SER / ESSER

1. La identitat i la pertinença del subjecte.

Jo també sóc de la mateixa generació. Aquesta pedra és granit.

2. Les qualitats del subjecte.

El lleixiu és corrosiu. Els cleptòmans són malalts.

3. Les qualitats accidentals d'una cosa, l'estat del subjecte*.

La neu és bruta. Aquell vidre és tencat.

* excepte en el cas que el subjecte siguí una persona i l'estat siguí transitori

El funcionariat està descontent. L 'entrenador està satisfet.

4. La presència en un lloc.

Tremp és a l'Urgell. Els llibres són al prestatge.

5. La designació del temps en què ocorre una cosa.

El día 25 serà l'examen. L 'incendi va ser al mes d'agost.

ESTAR

1. La posició del subjecte en un lloc implícit.

La bombeta està fluixa. En Joan estava dret.

2. La permanència en un estat físic, psíquic, moral, de salut, professional (= romandre).

L 'oficina estarà tancada. En Miguel està malalt.

3. La posició en un lloc (= ser situat).

L'amfiteatre està al cim delpujol. A casa, s'hi està fresc.

4. La posició del subjecte que ocupa un lloc de tal o tal manera (= mantenir-se)

Hi està bé la foto a la tauleta. Aquest pentinat t'està bé.

5. La permanència seguida o habitual d'una persona en un lloc (= estar-se, viure, aturar-se, etc.).

A Blanes, hi estaré una setmana. Han estat deu hores treballant-hi.

6. La durada, el temps que algú tarda a fer una cosa (= trigar, tardar).

De Barcelona a París hi estic deu hores. Per fer això, hi estaré dues hores.


Verbs irregulars: ser/ estar El verb ser és un verb força irregular de la segona conjugació. Estar també és de la segona conjugació, malgrat que la terminació -ar pot fer pensar que es de la primera. Tant I'un com l'altre mereixen un tractament a part, pel fet de ser dos verbs molt usuals i sovint mal utilitzats.

Emplena els espais buits amb la forma adient del verb indicat. ser

/ ésser

Jo ................. de Ponts i aquell ..............de Cadaqués. Si no ______ tan presumit, no et miraries tant al mirall.

Ho faria, si no ______ tant difícil.

Quants de vosaltres _______ a casa ahir al vespre?

La pel-lícula ha ____molt divertida.

Hi aniré________ com_________ De petit _________molt entremaliat.

"Vull que __________bons", diu el mestre als alumnes.

Estar

Vull que hi ________be, tu i els teus companys.

No _______ tan trist, home!

Joan ! Com_________ bé o malament?

Actuo com si ________ a punt de fer vacances.

________ a París, tot aquest temps. Fes el favor, _____ quiet!

Ja t'__________bé, que et passin aqüestes coses.


Verbs irregulars: ser/ estar De vegades la diferencia de significats que la llengua col.loquial estableix entre els verbs ser i estar no es correspon amb la que fa la normativa. Encercla la forma verbal que correspongui a cada frase. A les dues _______________ (serem / estarem) davant del teatre. On ______________ (és / està) el teu pare en aquest momento. No et fiquis a la banyera! L’aigua _________ (és / està) molt calenta. Ja no vivim aquí. Fa dos anys que _________ (som / estem) a Manresa. No em vull veure la llet perquè ________ ( és / està) massa freda. Ahir _________ ( érem / estàvem) a la plaça. L’Esteve __________ (és / està) ben refredat. La sopa _________ (és / està) ben salada. A casa meva _____________ ( som / estem) tots ben malalts. ___________ (som / estem) drets perquè no em trobat seient. En Pau __________ (és / està) a l’hospital.


Verbs irregulars: anar, fer, prendre i voler Els verbs anar, fer, prendre i voler, que són quatre verbs fbrça utilitzats, presenten alguna irregularitat que cal estudiar.

Completa les frases amb la forma adequada del verb indicat.

Anar

• _______ d'excursió cada setmana que puc.

• _______ de pressa que farem tard!

• Estaría més fort si ……………. al gimnàs.

• Cal que_________amb compte i no us feu mal.

• Quan _________ a comprar, porta'm sucre. Fer • No cal que ho ________tu ja ho faré jo.

• Preferiria que ho ________vosaltres.

• Abans, sempre ho ______tot de mala gana, aquella gent. • Els he dit que ________ el que els doni la gana.

• Ell, ho podria aconseguir si _______ un esforf.

Prendre

• Magradaria que et __________l'aspirina. • Si no voleu que us…………._això, amagueu-ho.

• Què farieu si ells us ……………… tot el que teniu? ______________-te el xarop! Si bades, vindré i et ___________els caramels!

Voler

• No ho farà, encara que nosaltres _____________

• Et donaré el que ____________________

• Et _______ veure aquí ara mateix. • Vindria, si tu _____________

• No vas___________venir i et vas perdre el millor.


Temps verbals: arrel i terminació

Tota forma verbal és constituida per dues parts: l'arrel verbal, que és la que expressa la idea o el significat, i les terminacions, que indiquen el temps, la persona, el nombre, el mode, etc.

1. Fixa't en el quadres següents.

A B A B A B A B cant

- ar

perd

- re

dorm

- ir

prend

-re

cant

- o

perd

- em

dorm

- iría

prengu

-is

cant

- aré

perd

-ut

dorm

-

pren

- la

Escriu a o b segons les conclusions a qué hagis arribat. (A o B)

• arrel verbal:

• És la part que no varia (excepte en verbs irregulars)…………………………

• terminació: • És la part que varia segons el temps, la persona, el nombre, el mode, etc……

2. Classifica les formes a la graella. Has de tenir en compte el temps verbal a què pertanyen a l'hora de separar l'arrel verbal de la terminació.

menja, escombrarás, llegit, ballávem, fregíem, caurás, escup, encendré, prengueren, corre, estudiàvem, besant, bevent, pesen, llegiu, temut, estava, faré

present passat futur gerundi / participi arrel termin. arrel termin. arrel termin. arrel termin. menj

a

escombr

aràs


Temps verbals: present / pretèrit / futur

El present

1. Al present d'indicatiu, l'accent prosòdic dels verbs acabats en -ar recau a la penúltima síl·laba

canvia, estudia, elogia, pronuncia

2. Els verbs acabats en -ldre, -ler, -ndre, -ure i -xer i els verbs poder, dir i dur fan la primera persona del singular del present d'indicatiu acabada en -c.

moldre -> molc moure -> moc poder -> puc valer -> valc conèixer -> conec dir -> dic

predre -> prenc creure -> crec dur-> duc

El subjuntiu present dels verbs antenors acaba en: -gui, -guis, -gui, -guem, -gueu, -guin.

3. El present d'imperatiu només s'utilitza en frases afirmatives.

beveu vi; veniu de seguida; apagueu el foc

A les frases negatives, s'utilitza el present de subjuntiu.

No begueu; no cal que vingueu, no encengueu foc

El pretèrit

1. A l'indicatiu, les terminacions dels pretèrits simples són:

1a 2a 3a cantava temies dormia

pujàvem creixiem servien

2. Al subjuntiu, els pretèrits es formen afegint al radical del verb les terminacions següents: -es / -ís, -essis / issis, -es / -ís, -éssim / -íssiu, -éssiu / -íssiu, -essin / -issin

1a 2a 3a passegés prenguessis dormís

miréssim veiéssiu servissin

3. Les formes del present de subjuntiu -gui, -guis, -guí, -guem, -gueu, -guen es canvien pels sufixos -gués, -guessis, -gués, -guéssim, -guéssiu, -guessin.

begui -> begués pugui -> pagues tingui ->tingués estigui -> estigués digui -> digués dugui -> dugués


El futur

Aquest temps s'identifica per les terminacions següents: -re, -ras, -rà, -rem, -reu, -ran.

1a 2a 3a

hadaré veuràs construiràs enlairarem comprendreu colliran

El condicional es forma afegint el sufix -ia, -ies, -ia, -íem, -íeu, -ien a l'infinitiu.

1a: cantaria, cantaries, cantaria, cantariem, cantarieu, cantarien 2a: creixeria, creixeries, creixeria, creixeriem, creixerieu, creixerien 3a: serviria, serviries, serviria, serviriem, servirieu, servirien

En frases condicionals i concessives, en temps compostos, la segona part de la frase ha d'anar en condicional i no pas en imperfet de subjuntiu.

Si hagessis vingut, t'ho hauries passat bé.

Temps verbals: present / passat / futur

En català, com en altres llengües, la conjugació verbal permet fer la distinció entre diferents temps. Aixi, es pot expressar en quin moment es realitza l'acció verbal en relació amb el moment en què es parla.

1. Enllaça amb fletxes les formes de les quatre columnes que pertanyen al mateix temps verbal. Fixa't en l'exemple.

1. vaigfer perdi 2. fossis perdria 3. cantes será 4. ompli cantaven 5. podré pateixes 6. escriuria pogueren 7. anava vam dur 8. anà patíssim

3. Indica amb el número corresponent a quin temps verbal correspon cadascuna de les vuit files de paraules de l'activitat anterior i escriu-les a continuació.


indicatiu

Present:

Pret. perfet simple:

1 Pret. perfet perifiistic: vaig fer, van ser, va dir, vam dur

Pret. imperfet:

Futur simple:

condicional

Simple:

subjuntiu

Present:

Pret. imperfet:

L'imperatiu és el mode de què se serveix la llengua per donar ordres o expressar prohibicións.

Completa el text amb les formes de l'imperatiu corresponents ais verbs que hi ha a continuació:

comunicar, estirar, rodolar, gatejar, sortir, tancar, utilitzar, quedar, posar, fer

EN CAS D'INCENDI

sí descobriu un incendi:

•v

• .......................... ràpidament a recepció la situació del foc.

• No perdeu la serenitat: no correu ni crideu. Si es cala foc a la vostra roba,

......................vos a terra i........................ En cas de molt fum ....................

• ...................... de l'habitació ¡ ...................... -ne la porta. L'escala més

propera es troba a 10 metres a mà esquerra. Una altra sortida possible és a 20

metres a la dreta.

• No utilitzeu els ascensors.

si les sortides están bloquejades,

• ......................-.vos a l'habitació.

• ...................roba humida a les ranures de les portes.

• ..................-.vos veure per la finestra. GENERALITAT DE CATALUNYA

Direcció General de Turisme Confederació Empresarial d'Hosteleria de Catalunya


Temps verbals: el subjuntiu

El català se serveix del mode subjuntiu per designar una acció o un estat que no és real, sino solament imaginari, desitjat o condicionat.

Torna a escriure les frases canviant l'element en negreta pel que hi ha entre parèntesis. Aquest canvi t'obligarà a fer-ne d'altres, especialment en les formes verbals.

A. Avui no crec que se'n vagi. (Ahir) B. Ahir no creia que se n'anés.

A. No vol que vinguis. (volia)

B...........................................................................

A. Ara no cal que paguis. (abans)

B..............................................................................

A. Sempre li diu que no passi per allà, (deia)

B……………………………………………….

A. L'entrenador em diu que no em cansi, (deia)

B……………………………………………………

A. No veig gaire clar que dormiu de dia. (veia)

B…………………………………………………..

A. No cal que patim per això. (calia)

B………………………………………………………..

A. Avui els han dit que no mengin carn. (ahir)

B………………………………………………………


Temps verbals: perfet simple / perfet perifràstic El present perfet de tots els verbs té dues formes diferents: la simple i la perifràstica. L'ús d'una forma o de l'altra en l'escrit pot dependre del registre, de la procedència geogràfica del parlant o bé, simplement, de les preferències d'un autor.

Canvia totes les formes verbals en negreta per l'equivalent (de la forma simple a la perifràstica del pretèrit perfet d'indicatiu, i viceversa).

Un llamp caigut a les quatre de la tarda a la subestació elèctrica de l'empresa FECSA al barri barceloní de Sant Andreu provocà ( ) ahir un incendi que, per un procés en cadena, causà ( ) la desconnexió de la práctica totalitat de la xarxa básica del sistema eléctríc de tot Catalunya. (...)

El llamp provocà ( ) flames de més de trenta metres d'alçada que destruïren ( ) el transformador d'alta-mitja tensió i que cremaren ( ) els cables elèctrics. Tot i que les flames no produïren ( ) danys personals, els bombers hagueren ( ) de desallotjar els veïns que vivien a la rodalia de l'estació eléctrica. (...)

Malgrat que FECSA fou ( ) la companyia més afectada, també les empreses ENHER i HECSA, les altres dues que abasteixen Catalunya, es veieren ( ) afectades. Aquest "disturbi a la xarxa" impedí ( ) el funcionament a la totalitat del mercal elèctríc català.

AVUI. 25/8 /1993

Ella va veure ( ) la inusitada capa de verd, i m'identificà ( ) per la corbata que sobresortia de la planta. Va acostar-se'm ( ) em va amenacar ( ) amorosament amb una mà i servint-se d'aquella veu dolça que m'enamorava tant digué ( ):

-Baixa de l'arbre, grandolàs! ¿No veus que ja no tens edat per a aquestes coses?

P. Calders, Cròniques de la veritat oculta.


Temps verbals: imperatiu i subjuntiu

El mode imperatiu és el que proporciona les formes de què la llengua se serveix per donar ordres. Ara bé, per fer les negacions de l'imperatiu s'han d'utilitzar les formes del present de subjuntiu.

1. Dona les ordres i fes les prohibicions corresponents amb el verb que hi ha entre parèntesis. Tria la forma adequada del verb en cada cas, tenint en compte que s'adrecen a la segona persona del plural.


Temps verbals: el condicional

Completa la frase B amb la forma adient del mateix verb que li correspon, segons el que vegis a la frase A. Fixa't en l'exemple.

A. Si no ho fes, em sabria greu.

B. Si no ho hagués fet, m'hauria sabut greu.

A. Si vinguessis, sabries la veritat.

B. Si haguessis vingut, ______ ______ la veritat. A. Per més que ho intenti, no aconseguiré res.

B. Per més que ho hagués intentat, no ______ ________ res A. Encara que no me l'ofereixis, el compro igualment. B. Encara que no me l'haguessis ofert, 1' _______ ________ igualment.

A. Vindria si pogués.

B. _______ ______ si hagués pogut.

A. No se'n sortiria si no fos per tu.

B. No se'n _____ ________ si no hagués estat per tu. A. Ens mullarem, si plou.

B. Ens ______ ________, si hagués plogut.

Temps verbals: temps compostos

Els temps compostos del verb es construeixen amb el verb auxiliar haver i el participi del verb que es conjuga. L'ús del verb ésser com a auxiliar de determinats verbs es cada cop més estrany en la llengua moderna. Emplena els buits amb una forma de l'auxiliar haver per tal de completar la frase i escriu, a l'espai de la dreta, el nom del temps verbal emprat. Vés en compte a l'hora de triar el temps adient: cada frase en requereix un de diferent.

temps verbal emprat

• Quan vinguis ja ho hauràs perdut tot. futur compost •Fins ara ____ fet el que m'ha donat la gana. .......................................

• Segur que si _______ parlat, l'haurien castigat. .......................................

Deia que ______ estudiat, pero no ho semblava. .......................................

•Què________fet si jo no hagués estat aquí ? .......................................

• ________ aprovat o no, vine'm a veure. .......................................

•Quan ho _________ guanyat tot, es va retirar. ........................................


Formes verbals: infinitiu / gerundi / participi

L'infmitiu

• L'infmitiu dels verbs acaba en -ar, -er o -re i -ir segons la conjugado a què pertanyen. Aquest temps s'utilitza a les formes perifràstiques:

vaig cantar vau cantar va cantar

vas temer van temer vam temer

Va perdre vaig perdre vau perdre

vam servir vas servir van servir

També s'usa en les nominalitzacions:

M'agrada regar les plantes i ruixar la gent amb la mánega.

Hi ha la tendència a fer en -guer l'infinitiu d'alguns verbs com cabre i saber. Aquestes formes no es corresponen amb la normativa i són, per tant, vulgarismes.

El gerundi

• El gerundi expressa un temps simultani o anterior al del verb de l'acció principal. Se sap si se'n fa un ús adequat perquè es pot canviar de posició dins de la frase sense que el significat canviï.

podem dir--» Entrava cantant una cançó. Van renunciar-hi deixant de banda tota la resta de coses.

perqué --» Cantant una cançó, entrava. Deixant de banda tota la resta, van renunciar-hi.

Les formes del gerundi són -ant, -ent i -int , les quals es corresponen amb les terminacions de cada conjugació:

cantant corrent dient* dormint

passejant podent escrivint* tenint

ruixant sabent veient complint

cuinant volent seient fugint

copiant havent creient servint

*No formen el gerundi amb la terminació que els correspondria segons la conjugació a qué pertanyen.

Els gerundis que acaben en -guent són vulgarismes. Altres formes que no fan el gerundi en -guent que convé recordar son:

podent, volent, cabent, sabent, havent, valent, tenint


El participi

• El participi és la forma verbal que acompanya els temps compostos següents:

infinitiu passat haver cantat; haver temut

pretèrit anterior simple hagueres cantat, hagueres temut

pretèrit anterior compost vaig haver cantat, vaig haver temut

pretèrit indefinit he cantat, he temut

plusquamperfet d'indicatiu havia cantat, havia temut

futur compost haurem cantat, haurem temut

gerundi passat havent pres; havent dormit

subjuntiu perfet hagis pres, hagis dormit

plusquamperfet de subjuntiu haguéssim pres, haguéssim dormit

condicional compost haurien pres, haurien dormit

Hi ha algunes formes irregulars que cal teñir molt en compte:

plaure-------> plagut absoldre- -------> absolt seure--------> segtut resoldre--------> resolt aparèixer---> aparegut moldre---------> molí saber-------> sabut estrènyer--------> estret cabre-------> cabut torcer----------> tort viure-------> viscut Treure-------> tret crèixer -----> crescut escriure--------> escrit merèixer---> merescut fer------------> fet néixer------> nascut respondre--------> repost vendre-------> venut pondre----------> post pertànyer---> pertangut veure----------> vist plànyer-----> planyut dir------------> dit obrir--------------> obert romanare- ----------> romas cobrir-----------> cobert ofendre---------------> ofès oferir---------------> ofert prendre --------------> pres omplir---------> omplert atendre-------------------> atès establir--------> establert encendre-----------------> encès suplir------------>suplert fondre---------------> fos morir-------------> mort cloure---------------> clos empènyer-----------> empès admetre- -------------> admès atènyer-------------> atès imprimir----------------> impès

Es recomana fer concordar el participi quan el complement directe ha estat pronominalitzat per les formes la, els, les i en.

Ja he menjat la poma Ja l'he menjada He trames les cartes Les he trameses


Temps verbals: infinitiu i gerundi En la parla col-loquial hi ha certes fonnes de l'infinitiu i del gerundi de detenninats verbs que no són admeses en la llengua normativa. Concretament, les formes de l'infinitiu que acaben en -guer i les del gerundi que ho fan en -guent son vulgarismes que s'han d'evitar.

1. Completa les frases amb la forma adient de l'infinitiu o del gerundi del verb que hi ha entre parèntesis. La forma donada és el participi.

• (pogut) No vaig _________fer allò

• (venut) Es passa el dia ________ loteria.

• (degut) Continua ________ -nos molts diners.

• (calgut) No va _________ que hi anéssim.

• (encès) Vés __________ el foc, que ja vinc.

• (volgut) No ho va _________ fer de cap manera.

• (valgut) ________ tants diners, no ho comprarà ningú.

• (sabut) Ho hem anat _________ de mica en mica.

• (vingut) L'he trobat __________ cap aquí.

2. Completa la sèrie amb les formes correctes. Els verbs que apareixen són els de l'activitat anterior.

futur

infinitiu

gerundi

participi

pogut deuré

venut caldrà

encendré

volgut sabré

valgut vindré


Temps verbals: gerundi i participi

La forma del gerundi de qualsevol verb és completament regular pel que fa a la terminació, tret de molt pocs casos. En els participis hi ha més irregularitats.

1. Escriu el gerundi dels verbs que hi ha a continuació. canviar _________________

abatre _________________

incloure _________________

aj ornar _________________

incórrer _________________

confondre _________________

venir _________________

admetre _________________

emetre _________________

interrompre _________________

aclarir _________________

reflectir_________________

escriure _________________

viure _________________

4. Busca, si vols, en la sopa de lletres els participis dels verbs treballats en l'activitat anterior i escriu-los a la columna de la dreta.

canviat

1 A

J

O

R

N

A

T

I

L

F

B

A I E S C R I T U O I C A C

N A S Q E S I I N B A S 0

C N T B C A N V I A T T N

L I B E R T T U X B N R F

O T V A E M E S T A P E 0

S A I T U 0 R F G T I F S F I N C O R R E G U T L N

S R G I C S 0 N E T O E 0

S A U T A D M E S T T C R U P

T

Q

E

X

P

V

Q

I

I

T

N A C V I S C U T R T L I E

A C

L

A

R

I

T

B

S

A

E

T

X


Temps verbals: concordança del participi

En català hi ha la possibilitat, no pas l'obligació, de fer concordar en gènere i nombre el participi amb l'objecte directe del verb, quan aquest és un pronom feble.

1. Analitza bé les frases següents i subratlla el pronom feble que representa el complement directe del verb.

- N’he rebuts tres.

- Avui les he tastades.

- Les he fetes totes.

- Te'ls has beguts tots de cop?

2. Completa les frases amb el participi del verb indicat de manera que concordi, quan sigui possible, amb el complement directe del temps verbal compost. De passada, subratlla el pronom feble que representa aquest complement directe.

rebre • Tu, quantes cartes has _________? Jo n'he ___________unes quantes.

llegir • Vam començar a llegir les cartes a la una i al cap d'una hora ja les havíem _______ totes.

menjar • No havia _____________mai pèsols crus, sempre els havia _________ cuits.

veure • L'hem _______al ball, pero no hi hem _________ els seus pares.

tastar • Ja els he _____________, aquests pastissos, però no he __________aquells altres.

sentir • He anat a veure la cantant pero no l'he _________ cantar. gosar • No he ____________demanar-li diners.

Temps verbals: l'infinitiu De vegades en català es comet l'error gramatical de conjugar determinats verbs segons el model d'una conjugació que no li correspon. Escriu l'infinitiu dels següents verbs.

• Ha florit el roser. florir

• No garanteixo res. ...............

• Reflecteix la llum. ................

• No t'afavoreix. ................

• M'han traít. .................

• A qui pertany? .................

• Demà competirà. .................

• Han combatut .................

• Emeten tota una hora .................

• Ho hem debatut a fons. .................

• Ho inclourà al lot. .................

• Se t’ha ocorregut. .................

• Recorrem el trajecte. .................

• Ho hem admès. .................

• No interrompis. ...................

• Percebem l'olor. ...................

• Transmetem en directe. ...................

• El fum pol.lueix. ...................

Cat.4 Literatura inicial - Carme Bravo Fortuny - CFA Teresa Mañé Vilanova i la Geltrú

86

O r t o g r a f i a : b / v

En català generalment no es fa la distinció entre b alta i v baixa, tret d'algunes zones del Camp de Tarragona, de les Illes i del País Valencià. A continuació hi ha algunes indicacions útils de recordar.

S'escriu:

B V Darrera m

embenar, timbal, ambivalent

Darrera n

invàlid, minva, canvi

excepte: tranvia, triumvirat i derivats Alternant amb p

sap saber cap caber rep rebre

Alternant amb u viu viva blau blavo r hauré haver

davant l, i r

bloquig,, blau, brmera

A l'imperfet dels verbs de la 1a conjugació festejava, visiíaves, escoltávem

A vegades, el lèxic d'una llengua necessita ampliar-se i per això es recorre a la llengua d'origen, que en el cas del català és el llatí, a partir del qual es formen directament els anomenats pseudo-derivats. Això fa que aqüestes paraules s'apartin de l'evolució normal de les paraules de la seva família: Pseudo-derivat calvície cerebral / cerebel curvatura / curvilini dèbit escriba labial ttibertat / liberal mòbil probabilitat

Derivat calba cervellet corba devem escrivia llaviejar lliurement moviment provador

Primitiu calb cervell corb deure escriure llavi lliure moure provar


87

Es útil recordar l'onografía de les paraules següents: •

S'escriuen amb v

advocat caravel.la fava savi alcova cavall gavardina sivella almívar civada govern taverna arravatar covard haver trèvol avall Córdova núvol vaixell avarca

endívia

pavelló

vernis avet envestir prevere volta

avorrir espavilar raval voltor avortar esvelt rovell vora i els seus derivats

S'escriuen amb b

acabar arribar baf baró base beina berta berruga

biga Biscaia bivac bolear rebolcar riba Sèrbia treballar

trabador trabar bufeta comboi desimbolt móbil oblidar rebentar

i els seus derivats

Exercicis b/v

1 Completa els espais en blanc amb b/v i escriu un derivat:

1. __ruixa …………………….

2. ar_re …………………….

3. _lindar …………………….

4. _lava …………………….

5. _loc …………………….

6. fe_le …………………….

7. om_ra …………………….

8. _ranea ……………………

9. po_je ……………………

10. o_ligar …………………….

11. ama_le …………………….

12. _rasa …………………….

13. lli_re …………………….

14. bi_lioteca …………………….


88

2 Escriu un derivat dels mots següents en qué alternin u/v:

Ex. administratiu administrativa 1. blau ……….………

2. viu ……………… 3. nociu ………………. 4. deure ……………… 5. esclau ……………… 6. breu ………………..

7. caliu ……………... 8. passiu …………….. 9. optatiu ……………… 10.cóncau ……………. 11. beure ……………... 12. suau ………………

13. escriu …………….. 14. brau ……………. 15. teu ……………. 16. gasiu …………….. 17. agressiu …………... 18. atractiu

3 Completa les sèries següents:

beu beure bevia

1 viu ................................ ………………………

2. cap ............................... ……………………….

3. sap ............................... ……………………….

4. rep ............................... ……………………….

5. deu ............................... ……………………..

6. plou ............................... ………………………..

7. escriu ............................... ………………………..

4 Completa amb mb / nv i escriu un derivat o un mot de la mateixa família: Ex.:

envellir envelliment

1. to_ar ............................... 7. e_iar ...................

2. e_ejar ............................... 8. e_olicar ...................

3. e_ernissar ............................... 9. co_¡dar ...................

4. mi_ar ............................... 10. e_alar ...................

5. e_assar ............................... 11. e_ullar ....................

6. e_idriar ............................... 12. dese_olupar .....................


89

5 Omple els espais en blanc amb la forma de pretèrit imperfet d'indicatiu del verb subratllat:

Ex.: Escriu una carta; escrivia una carta.

1. Menja fruita per postres; .................................... pastissos per postres.

2. Acaba la feina aviat; .................................... la feina tard.

3-No s'espanta mai; no .................................... mai.

4- Estiueja a Lloret; .................................... a Lloret.

3- Demanen augment de sou;.................................... augment de sou.

6- Escolteu música; .................................... música.

7- Canta molt bé; .................................... molt bé.

8- Comenceu la partida; .................................... la partida.

9 -Neteges els vidres; .................................... els vidres.

10-Paguem els deutes;.................................... els deutes. 6 Escriu un derivat o un mot de la mateixa família de cada un dels mots següents:

Ex.: cavall cavaller

1. fava ……………

2. esvelt ……………

3. prova ……………

4. advocat ……………

5. avorrir ……………

6. enveja ……………

7. ganivet ……………

8. savi ……………

9. canvi ……………

10. avi ……………

11. covard ……………

12. cavall …………

13. cavalcar …………

14. taberna ……………

15. espavilat……………

16. escrivent……………

7 Fes el mateix:

1. treball ……………

2. baró ……………

3. bena ……………

4. butifarra ……………

5. saber ……………

6. corb ……………

7. móvil ……………

8. abocar ……………

9. trovar ……………

10. reventar …………

11. arribar ……………

12. base ……………

13. biga ……………

14. bufetada ……………

15. bullir ……………

16. calb ……………

17. saba ……………


90

18. tombar …………… 19. buidar …………… 20. saber ……………

8 Omple els espais buits amb b/V:

Les rieres eren seques gaire_é tot l'any, però quan no eren seques ana—en furients.

Quan les neus es fonien a les muntanyes, les rieres comenca_en a _aixar furients, i, Déu

sap d'on, arri_.a_en granotes i tortugues, serps d'aigua i peixos. Amb la prima—era, les

aigües corrien _ojament, però així que els camps ana_en passant del —erd al torrat, que

les flors s'anaven con_ertint en fruita, i la tímida te_ior en calor opressi—a, les rieres

min_a_en i el cor s'emperesia. La primera aigua de les muntanyes era massa freda per

in_itar el cos nú d'un minyó. Sol o en grup, un minyó es quedava dret a la ri—a d'una riera

i contempla_a l'aigua uns quants minuts... es treia la ro_a d'una esgarrapada, feia una

cap_ussada i tra_essa_a el corrent, nedant, fins a l'altra ri—a.

WILLIAM SAROYAN. Els tres nedadors i l'adroguer de Yale

9. Classifica les paraules següents segons si s'escriuen amb b o amb v.

ad_ocat, mo_ilitat, can_i, es_eltesa, _af, re__entar, aca_ar, ha_ia, em_enar, go_ern, nú_ol, pro_a, _erruga, _aró, ra_e, lla__i, si_ella, _igues, tro_ar, _ernís, ta_erna, _olear, ri_a, sa_i, a_orrit, almí ar, _eïna, a_et, a_ortar, a_i, _ase, ca_all, co_ard, arri__ar, _aixell, _ava, gra__ar, fa_a.

s'escriuen amb b s'escriuen amb v


10. Completa les frases amb les paraules de l'apartat anterior que convingui.

• Aquest aparell té poca __________________ • Cal confiar en el nou ___________________ • Hem detectat tres __________________ afectades d'aluminosi. • Haurem de_______________ d'orientació, si no, no anirem bé • La defensa de l’ ______________ va ser molt llarga i ___________ • Es preferible ___________ la ferida. • Farem __________ una placa commemorativa per obsequiar els participants. • Sembla que farà mal temps. De moment fa un dia forca _________. • És mes puntual a l'hora d'_________ que a l'hora d'___________. • Hi ___________ de tot: teatre, dansa, ballet clàssic, mim, música tradicional, etc. • S'haurá de convocar una _________ per _________ la persona adequada. • D'on prové la mercaderia d'aquest ___________? • És __________ o és navarrés? 11. Per a cada paraula de la llista següent, busca'n una altra de més curta de la mateixa

família i en la qual el so consonàntic representat per les lletres en negreta quedi en posició final.

Novament nou blavor ……………………. Caperut ……………….. moviment ……………………. Cubista ……………….. novena ……………………. Tova ……………….. nevada ……………………. Saberut ……………….. llobatons ……………………. Estrebada ……………….. vivor ……………………. Festival ……………….. suavitat ……………………. 12. Completa la serie següent. avui

ahir

avui

ahir

avui

ahir

commou

plou

sobreviu

rebia

mou

bevia

sap

vivia

cap

reviu

concep

deu


Completa amb -mb- o -nv- les paraules següents i escriu-les a la frase que correspongui.

a ivalents

i estigació

co atre

i estidura

a ient

i itacions

i ertir

a aixada

mi at

co inació

a ulant

e iat

ca iem

co eni

• Sabeu quina ha estat la ___________guanyadora?

• Es una persona amb actituds molt _____________i fins i tot contradictóries.

• Malauradament, l'assisténcia a les jornades ha _________ molt respecte de l'any anterior. • Caldrà ____________- hi més esforços en una propera edició._____

• Cal _____________ com sigui l'atur juvenil.

• Existeix una reglamentació molt concreta sobre la venda ___________.

• Enguany s'han atorgat més ajuts per a ____________ que l'any passat.

• La tasca que es fa a les escoles per fomentar el respecte al medí ________es essencial.

• S'han _________ més de mil _________ per assistir ais actes d'_____del nou presiden! ,

• Aquest trámit cal fer-lo mitjançant 1'___________o el consolat corresponent.

• S'ha aprovat el ___________ amb les entitats municipals per donar suport a la campanya?

• No podem seguir aquesta estratègia. Cal que la ____________ i que replantegem els objectius que teniem fins ara.

b / v els pseudo-derivats: Completa el quadre següent.

paraula llatina

primitiu català

paraula derivada del primitiu català

pseudo-derivada provinent del llatí

debeo

labrum

deure

devia

dèbit l

abial

probatio

prova

cerebrum

cervellet

fabo.

fabàcia scribo

escriure

escriba nubes

nubècula líber

lliure

lliurar

abies

avetosa

abietina

calvus

calb

corvus

(animal)

corbera

corvus

corb (forma)

verruca

verrucaria


Ortografia de c / q / qu

El so [k], corresponent al so de c en la paraula casa, pot representar-se gráficament per c i qu.

S'escriu:

c qu

davant de les vocals a, o i u

casa, tocar, vaca, cotxe, col.lecció,

cucut, incubar

davant de les vocals e i i

queixal, quilómeíre, química esquimal, soques, esquema,

(en aquests casos la u no es pronuncia)

davant vocal, quan la u del grup qu forma diftong creixent amb aquesta vocal: qua-ran-ta, qües-ti-ó, o-bliqüi-tat, quo-ci-ent

(en aquests casos la u es pronuncia)

Pot ser útil recordar rortografia de les paraules següents:

Vacu vacua oblic oblíqua Innocu innocua inic iniqua perspicu perspicua ventríloc ventriloqua Conspicu conspicua (...)

(...) 1. A partir de la paraula donada i de les lletres indicades al quadre, escriu una nova paraula per a cada definició. Només hi pots canviar una lletra cada vegada. Centre on s'imparteix l'ensenyament Talla arran la llana dels bens

Anunci d'una defunció en un diari

Idees bàsiques d'un tema, d'un discurs, etc.

Bombolles que es formen a la superfície d'un líquid

E S C A L A

C

QU

QU

QU

C


2. Completa l'enunciat següent:

Per representar el so oclusiu velar sord (el so de la lletra c de la paraula "escala") cal escriure c davant de __, de __ i de __ i cal escriure qu davant de __ i de __.

3. Observa les paraules següents i subratlla les que contenen un diftong creixent. cànon, queviures, quotes, quantitat, esquema, retoc, qüestionable, incubació, cua, conseqüència, quilometratge, curiositat, queixal, obliqüitat, quatre-cents, evacuar, esquena

Quina grafía cal escriure davant deis diftongs creixents -ua-, -uo-, -üe- i -üi-?

Per què la paraula "cua" i la paraula "evacuar" s'escriuen amb c i, en canvi, la paraula "quatre" s'escriu amb q?

4.Classifica les paraules següents segons les indicacions del quadre. cuiner, quantificable, quarantena, cuit, quocient, cuirassa, qüestionan, quota, cuir, cuitar, obliqua, conseqüent

Contenen un diftong creixent contenen un diftong decreixent

s'escriuen amb qu

s'escriuen amb c

5. Completa les paraules següents amb les grafies c, q o qu.

_uriositat, re_uadre, es__itxar, in_ubació, _uina, es_ena, _ímica, se_üéncia, ade_uat,

es_í, eva_uació, _orre_ció, _eixa, _uantitatiu, re_tifi_ació, _ualificatiu, e_ip, fo_, _uotes,

_uirassat, _ua_urt, esto_, e_ívoc.


c / q / qu El so /k/ es representa gràficament per c, q o qu segons la vocal que hi ha al darrera i segons si va seguit d'un diftong creixent o d'un de decreixent.

Completa amb c, q o qu les paraules que hi ha entre parèntesis i fes que concordin amb la resta d'elements de la frase.

• El mètode (_uantitat)_______ no sempre permet obtenir resultats fiables.

• Cal ser (conse_üència) ______ amb les (_üestió) ______ plantejades inicialment.

• (a_est) ______ sentència és del tot (ini_) ______. Caldrà presentar un nou recurs.

• Els presentem Mari-Tari, prestidigitadora i (ventrílo_) ______ excepcional.

• La normativa de seguretat obliga a preveure un pla d' (eva_uar) ______.

• En aquest cas, sembla (ade_uar)"_____ de seguir un tractament (_imioteràpia) ____.

• Caldrà tancar la porta perquè encara hi ha una (_ua) ___________ impressionant de gent que s'espera per presentar el (_cuestionar) ______; si no, no acabarem mai. • La (inno_u) ______ del medicament (_edar) ______ totalment garantida.

• El text és massa (es_ema) ______. Caldria ampliar-lo una mica més.

• Aqüestes línies no són perpendicular, són (obli_) ______. • Enguany s'han apujat les (_uota) _______ més d'un cinc per cent.

• La seva actuació ha estat excel-lent i (conspi_u) ______.

• Els resultats de les (en_esta) ______ son força (_üestió) ______.

• Recentment s'ha determinat una (re_ualificar) ______ del sòl a tot el sector est.

• Segons les darreres informacions, sembla que s'ha localitzat un (_uirassa) _________ prop de la costa escandinava.

• És un personatge molt (perspí_üitat) ______. Les seves exposicions sempre són d'una gran claredat.

• Serà millor que posem aquest debat en (_uaranta) ______. En tornarem a parlar més endavant.


Ortogra f ia de g / j / x / i x / t x / ig

És important saber distingir els diferents sons representats per aquestes grafies per escriure-les correctament. A conlinuació tens una llista dels casos en què apareix: g, j, x, ix, tx i ig.

j (so sonor)

g (so sord)

davant a, o, u platja, joventut, juliol els grups -jecc- i -ject- injecció, infectar, adjectiu

el verb jeure

jec, jeus

noms hebreus Jerusalem, Jesús, Jericó

Altres paraules majestat, jersei, jerarquia i derivats

davant e, i ginesta, geniva, gel, Generalitat

◄----------- excepluant

ix (so sord) x (so sord; no es detalla el so /ks/, de taxi)

darrera de les vocals a, e, o i u: calaix, feix, coix, fluix

a principi de paraula: xarop, xeringa, xarampió

darrera de consonant panxa, punxar

darrera de i enguixar

darrera de u semivocal rauxa


ig (sonor)

tx (so sord)

en posició final darrera de les vocals a, e, i,* o, u, sempre que en les paraules de la mateixa família aparegui g o j

raig -> rajar

mareig -> marejar

passeig -> passejar

boig -> bogeria

fuig -> fúgida

*quan la vocal és una i la g representa el so tx.

en posició final darrera de les vocals a, e, i i u, quan alterna amb tx sempre que en les paraules de la mateixa família aparegui el mateix grup tx

despatx -> despatxar

cartutx->carlutxera

escabetx -> escabetxar

• en posició inicial en noms estrangers Txad, Txaikovski

g/ j Les grafies g i j poden representar el mateix so. S'escriu g o j segons la vocal que les segueix.

1. Completa i classifica els mots següents en dos grups segons la lletra que falta.

_irafa, _el, plat_a, desit_ar, estran_er, mit__ons, corret_a, col·le_i, di_ous, mit_es, extin_ir, bo_os, tar_eta, mar_e, trepit_ar, garat_e, ra_o

g

j

2. Completa.

S'escriu j davant de les vocals ____, ___ i _____. S'escriu g davant de les vocals ____ i _____.


x / ix En català oriental el mateix so s'escriu x / ix segons la posició que ocupa dins d'una paraula.

1. Completa les paraules amb x o ix i classifica-les segons la posició que ocupen aqüestes grafies en la paraula.

_iular, _ocolata, madu_a, an_ova, ar _iu, rau_a, pan_a, a_eta, _op, _utar, co_í, xau_a, pun_ar, ango_a, pe_, cré_er, _oc, guer_o, flu , _pimple, _oriço, clen_a, bru_a, que_al, xar_a,

principi de paraula

darrera de vocal

darrera de consonant

després de diftong (i /

u diftongades)

tx/ig

Els digrafs tx i ig representen el mateix so quan van a final de paraula. 1. Completa la graella amb les paraules adients. A l'esquerra tens una definició o expressió sinónima que t'ajudará.

Adob

Rodament de cap

Lloc per treballar Vermell Càrrega d'escopeta

Apetència Indigestió Gens atractiu Despectivament, francés.

Tocat del bolet

E

S

c

T

X

•

I G

E

T X

• • •

I G

T X

• D

I G

E

M

T X

•

I G

T X

•

•

I

G


2. Escriu les paraules de l'activitat anterior a la columna 1 del quadre i afegeix-ne a la columna 2 una o dues mes de la mateixa familia. Abans de començar, fixa't bé en els tres grups en què has de classificar els mots.

canvis /alternances

de grafies 1

paraules de l'exercici

2 derivats /…

-tx ---> -tx-

escabetx

escabetxar

-ig ---> -j- / -g-

-ig ---> -tj / -tg-

g / j / x / ix/tx/ig En una mateixa família de paraules, les grafies g, j, x, ix,tx, ig poden alternar entre elles segons la posició, el so o la vocal que les acompanya.

1. Completa les series següents:

masculí singular

femení singular

masculí plural

femení plural

mitjos

boja

roges lleig

infínitiu

1a persona present indicatiu

3a persona pl. present indicatiu

participi

mengen menjat viatjar

passejo

fugit desitjar

desitgen

infinitiu 1a persona pl. present d'indicatiu participi

substantiu

guixem

guixat

bateig

despatx engreixar

engreix

escabetxat

escabetx


g / j / x / i x / t x / ig Les grafies g, j, x, ix, tx, ig representen diferents sons de la llengua. Cal saber-los distingir per assegurar una bona ortografía.

Omple els espais buits d'aquests fragments amb la grafía adient:

Al matrimoni els destinaren la millor cambra de la fonda, i a dues portes hi dormiria el …ofer. Antoni i Con…a de…aren l'habitació mi…_ oberta; ella es començà a despullar, ell també. El …ofer _...iulava ba….et. Antoni Mates en un estat d'excitació especialíssima, tremolant-li la veu, va cridar el …icot; ell contestà amable com sempre. Antoni Mates, li manà que vingués i el pobre noi ob….ectà que ...a estava a punt de ficar-se al llit. "No hi fa res, vine de seguida", contestà Antoni Mates, cada vegada amb una veu més infrahumana.

Josep M. de Segarra. Vida privada.

VA….ELLS …..ENOVESOS (Plat ….estat a alta mar)

El farcit

Es piquen 200 grams de _arret de vedella i 200 grams de cu….a de _....ai. Es pelen alls, cebes, …ulivert i tomàquet i, ben trin….ats, es sofre…e…en deu minuts a foc més aviat lent. Mentrestant, es buiden les alber…ínies i part de la polpa s'afe…e…._ al sofre….idet. Passats els primers deu minuts s'hi afe…._e…._ un _....erret de _....inebra d'un quart de litre. Quan l'alcohol s'ha evaporat _.....a es pot apagar el foc i de….ar refredar el farcit.

Els va_ells S'encén el forn i es de_a que la temperatura arribi a cent-se….anta (160) graus. Les pells de les alber…ínies, que han quedat buides, s'unten amb unes gotetes d'oli de Bor…es, però que no quedin massa gre…oses, i es fiquen al forn. Quan han quedat una mica torrades, es treuen i s'omplen amb el farcit. Es remata amb format…e man…ego per sobre i es posa a gratinar.

Acompanyament, primer plat i beguda Es pot acompanyar amb una _....elatina de _.....erds. Un primer plat ideal seria una sopa _.....uliana amb predomini de mon…..etes.

Acompanyeu els dos plats amb garna….a _......ove.

Pere Ràfols. Mariner i cuiner mercenari.


g/ j

1. Omple els buits amb j o g.

• Treu-te el _....ersei si vols _....eure a la _....espa. • Els _...ueus _...esús i _....eremies iniciaren el llarg tra….ecte cap a ….erusalem.

• Aprofitarem el diumen…..e per pro….ectar la pel·lícula. • El meu _....ermà _....eroni no pot sofrir les in….eccions. • Es ben ori…inal el pi….ama de sa ma….estat.

• Es un estran….er que ha resolt el _....eroglífic e…ipci. • Si _....eus tot el sant dia no aconseguiràs els teus ob….ectius.

• Un ….ove _.....esuïta _....eia al _.....ardí del col· le…i. • Aquest és l'ob….ectiu del pro….ecte del _.....eògraf. • El pa….ès ha comprat una corret….a per sub….ectar la mon….etera.

2. Classifica en el quadre següent les paraules que has treballat a l'activitat anterior que siguin excepcions a la regla. grups -ecc-, -ect- jeure i derivats mots d'origen hebreu altres mots


Ortografia de la h La hac és una lletra muda, excepte en les paraules d'origen estranger que s'han incorporat en el repertori de la llengua catalana (hoquei, hall, Helsinki, Hannover, hàndicap, hòlding, Hilda, HongKong). És útil retenir l'ortografia de les paraules següents: • S’escriuen amb h adherir ah! ahir bah! cohesió conhort dehiscent ehem! exhalar exhaurir S'escriuen sense h

avui braman cacauet coet

arfe orxata os truà

Cal parar atenció a les grafies: ha (verb haver) a (preposició)

Avui haplogut tot el día. Ens veurem a casa.

hem (verb haver) em (pronom)

Avui hem fet f esta. Etn trobo malament.

exhumar ha

hexàgon hissar

humil humor

ha! història inherent hàbil hivern

inhumà habitar homicida oh!

ham harmonia

honest honor

prohibir subhasta

he horror subtrahend he! hèrnia

hospital humà

transhumant vehicle


H La h és una grafia que generalment no es pronuncia. De vegades pot sorgir algún dubte a l'hora d'escriure-la, especialment en aquelles paraules que no concorden amb les corresponents de les llengües veïnes.

1 Torna a escriure el text de manera que les paraules o grups de paraules subratllats quedin substituïts per una de les paraules del requadre.

harmonia proeses himne coet orxata hissaven orfe heroi tothom cacauets truà

Realment, aquell home era un personatqe al qual s'atribuïen gestes ben prodigioses. De molt petit

esdevingué un ésser mancat de pare i mare i això, diuen, reforçà el seu caràcter enginyós. Tota la gent

conta que fou una gran sort que el seu pare no hagués tingut temps d'exercir-hi una influència negativa,

ja que era un home de males arts. enganyador. un autèntic bergant.

Durant la cerimònia en què li foren reconegudes les seves accions valeroses. mentre contemplava com

enlairaven la bandera, acompanyada de les notes de la peça musical que simbolitzava el seu país,

recordava com havia estat capaç de disparar un proiectil tàctic autopropulsat que acabà destruint les

reserves de xufles, ametlles i avellanes, i d'aquells fruits que tant agraden els micos del zoo que l'enemic

guardava per preparar la beguda refrescant feta a base d'aquests fruits aixafats amb sucre i aigua que

tant agradava els soldats. Mancats d'aquella poció, comencà a trencar-se la bona correspondència entre

els components de les seves files, després vingué la desmoralizació, la deserció en massa i, en acabat,

la rendició total i el final de la guerra. Anònim.

De vegades, dues paraules es pronuncien igual pero es diferencien ortogràficament perquè l’una s'escriu amb h i l'altra no.

2. Completa els espais en blanc amb un dels mots indicats.

em / hem • No __ va parlar de res.

• No ho __ trobat enlloc.

ho / o / oh • Tothom deia: …, que borde! • Vull saber si és aquest …. l'altre. • Diu que …._ deixarà córrer.

i / hi • Si fa fred no __ anirem.

• Va agafar la bossa __ se'n va anar.

ha / a / ah • _...., m'oblidava de donar-te les claus. • Vés …._ fer la feina.

• El metge …._ vingut de l'hospital.

he / eh • Que no t'ho hagi de tornar a dir, __ ?

• No sé si ho ___ de fer.

2. Quines de les paraules que has fet servir per completar les frases anteriors es corresponen a formes del verb haver?


H En català, hi ha alguns mots d'origen estranger que s'escriuen amb h. Aquesta h sovint es pronuncia amb una lleugera aspiració.

1. Busca en aquesta sopa de lletres deu paraules d'origen estranger que comencin o que continguin la lletra h.

H E

L

S I

N

K

I

Y

A A H F A H K L O D D

N A T H E B L L H H

D E H A N D I C A P

B R I R O H R A L H

O H P A A E H B L 0

L U P

H

V

X

Z

0 I

Q M H Y B B O H 0 H U

E H S C V U J T N E

V

E

H

O

L

D

I

N

G

I

2. Escriu en una llista totes les paraules que has trobat i afegeix-n'hi alguna altra que se t'acudi. En algunes ocasions, la h s'escriu a l'interior de la paraula. Aquesta h s'anomena h intercalada.

3. Resol aquest logogrif. Has de tenir en compte que totes les paraules tenen una h intercalada. Cada número de sota es correspon amb una lletra.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ . Absència de contradicció entre les parts. 1 2 3 4 5 4 6 1 7 8 _ _ _ _ _ _ _ _ . Consumir completament. Acabar.

417 3 811 5 7 5 _ _ _ _ _ _ . Monument prehistóric.

124 6 3 7 5 _ _ _ _ _ _ _ . Esperit de vi.

8 9 1 2 3 2 9 _ _ _ _ _ _ _ _ . Manar que no es fací una cosa.

13 5 2 3 714 7 5

_ _ _ _ _ _ _ . Aparell que permet traslladar coses o persones d'un lloc a l'altre. 15 4 3 7 1 9 4 _ _ _ _ _ _ . Cruel, mancat d'humanitat.

7 6 311 12 8

_ _ _ _ _ _ _ . No hábil.

7 6 3 8 14 7 9

_ _ _ _ _ _ _ . Aspirar una substancia amb finalitats terapéutiques.

7 6 3 8 9 8 5 _ _ _ _ _ _ _ _ . Venda pública. Licitació. 10 11 14 3 8 10 16 8


Ortografia de la l· l La ela geminada és un so originari del llatí representat per una doble ela. Hi ha força paraules que s'escriuen amb aquest dígraf.

1. S'escriuen amb l·l:

• Mots començats en:

al·l: al·ludir, al·lucinar, al·lot gal·l: gal·lés, gal·licisme, gàl·lic

il·l: il·lusió, il·legal, il·lés mil·l: mil·lenari, mil·lésima, mil·limetre

col·l: col·legi, col·íoqui, col·lapse sil·l: sil·logisme, síl·laba, sil·labari

• Mots acabats en:

-el·la: novel-la, aquarel·la, varicel·la -il·la: goril·la, clorqfil·la, tranquil·la -i·lar: destil·lar, cavil-·ar, vaccil·lar -el·lir: impel·lir, expel·lir, repel-lir

-Paraules emparentades amb d'altres que porten 1·l:

ampul·lós (ampolla) coral·lí (corall) lul·liá (Llull)

axil·la (aixella) cristal·lí (cristall) maxil·lar (maixella) cancel·lar (cancell) fal·lible (falla) metál·lic (metall) capil·lar (cabell) flagel·lar (flagell) mol·lície (molí) cerebel·lós (cervell) gal·linaci (gallina) pel·lícuIa (pell)

2. Es útil recordar l'ortografia de les paraules següents:

apel·lar el·lipsi intel·ligent pol·len

Avel·lí estel·lar interpel·lar pol·lució

bèl·lic exoel·lent libèl·lula putxinel·li

Brussel·les fal·laq medul·la rebel·lia

cal·ligrqfia fal·lera miscel·lánia satèl·lit

cél·lula hel·lénic mol·lusc sol·licitar

circumval·lació idil·li nul·la tranquil·litat constel·lació imbecil·litat pàl·lid vel·leïtat

corol·la instal·lar parál·lel violoncel·lista

i els seus derivats


l· l La grana l·l es pronuncia doblant la 1. Ara bé, en un gran nombre de mots la tendència del català modern ha estat fer desaparèixer aquesta pronunciació. Aquest fet pot provocar algun dubte ortogràfic.

Emplena els buits de les frases o busca les paraules de la sopa de lletres; pots començar per on vulguis. Les paraules que falten per completar les frases són les que trobaràs en la sopa de lletres (hi ha un sinònim entre parèntesis que et pot ajudar). Totes contenen una l·l, però el puntet a la sopa de lletres l'has de posar tu.

I B D

G I

L A E S N

C c N E

H C

Q 0 P G 0 0

B I T A 0 L I C O V I 0 L F E L L D O R E L

V A N U L L A R I L L

M 0 M A O L C E L L A

T R A

N Q U I

L L A E T U L R U X S G A M S

V I U A I O S I E L O

A T R A L L A T S N I M

E

E

O

Y

S

A

J

I

L

T

• Ha passat una nit................... (plàcida)

• Després de la pel·lícula hi va haver un .................. molt interessant. (conversa, conferència, discussió)

• Aquest gol no es vàlid, s'ha d'................... (invalidar)

• M'agrada l'argument de la ....................... (narració, romanç)

• Hem d'..................... l'aire condicionat (posar, col·locar, muntar)

• El......................... és un animal molt........................... (mico, mona) / (espavilat)

• S'ha escapat el presoner de la ....................... (calabós, masmorra)


1-1

La grafía l·l̀ és pronuncia doblant la l. Ara bé, en un gran nombre de paraules la tendència del català modern ha estat fer desaparèixer aquesta pronunciació. Aquest fet pot comportar algun problema ortogràfic.

1. Resol aquesta mena de logogrif amb les paraules que es corresponen a les definicions. espavilat / capacitat

. Obra cinematográfica

. Anul·lar / Invalidar

. Acomodar / Establir

. Fora de la llei

• Contaminació

. Demanar

• Escola

. Embotit

. Tenir visions

. Infüsió


l· l La grafia l·l es pronuncia doblant la ela. Ara bé, en un gran nombre de paraules la tendència del català modern ha estat fer desaparèixer aquesta pronunciació. Aquest fet pot provocar alguns dubtes ortogràfícs.

1. Completa les paraules amb una de les dues possibilitats que s'ofereixen en cada cas.

___ocar

____iment

c___

___orant

_____udir

V_____ col- ____ador

al- ____ egria

parce____ -el·la __________----eccionar

___ ------eta

passar________ _

col·l- ____ectiu

al·l- ____ egar

t______ -ela

___ umna

___unme

client___ _

2. Completa la sèrie següent. Fixa't en l'exemple:

capil·lar --►- cabell

cristal·lí ◄

◄ estrella

◄ llei

il·luminar ◄ il·legible

◄ metall

◄ aixella


SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE LLENGUA CATALANA Pàgina 65 - 1 Pàgina 64

parlar parlo

paríem

parlava

parlis

parléssim rebre

rebo rebem

rebia

rebis

rebéssim Tèmer

temo temem

temía

temis

teméssim

anar

vaig anem

anava

vagis

anéssim dormir

dormo dormim

dormía

dormís

Dormíssim

collir

cullo collim

collia

cullis

collíssim caure

caic caiem queia caiguis

caiguéssim

passar

passo passem

passava

passis

passéssim dir

dic diem

deia

diguis

diguéssim seguir

segueixo

eguim

seguia

segueixis

seguíssim estar

estic

estem eslava

estiguis

estiguéssim fer

faig

fem

feia

facis

féssim correr

corro

correm

corria

corris

corresgéssim

pàgina 67 - 1 pàgina 67 – 2 Pàgina 65 -2 1. jo caço --------- tu caces ----- tu cacis 2. Davant de e i i ell toca -------- ells toquen ----- ella toqui c---> q ella barreja ----> nos. barregem-- ---- ell barregis ç ---> c jo pago ---------> vos. pagueu ------ ells paguin g --> gu ell adequa ----- nos. adeqüem ------ jo adequi j---> g jo netejo ------ ells netegen ------ elles netegin qu-- > qü ell enaigua ---- elles enaigüen ------- nos. enaigüem gu --> gü ella comença ---- tu comences ------- tu comencis pàgina 66 pàgina 68 -1 Pàgina 73 pateixo cullin bulls cobreixen serveixo escullen cusin descobreixin

dormen fregeixis omplo 2. Conjuguen aquests temps verbals amb 1'arrel verbal acabada en gu-- (entengu-i, digu-és, begu-in, etc.)

3. Donar, correr i saber.

Perquè A una -c final en la primera persona del singular del presem

d'indicatiu correspon el grup -guen tot el presen! i en l'imperfet de subjuntiu.

la conjugació

acabats en -ar

2a conjugació acabats

en -er o -re

3a conjugació acabats

en -ir triar saber

florir

cantar

fer

patir acabar

córrer

venir passar

tèmer

decidir canviar

perrdrre

dormir plorar

deure

reflectir estudiar

ser / ésser

sortir acomiadar

prendre

ompür abastar

transcórrer

penedir agilitar

___________

assolir

regulars irregulars parlar

rebre temer

anar dormir

collir passar

caure seguir

dir estar

fer correr

indicatiu

subiunnu

imperaiiu jo tu ells ell ells

entenc entengueres entenguin

entengués entenguin! aprenc aprengueres aprenguin aprengués apreneuin! dono donares donin donés donin! dic digueres diguin digués diguin! puc pogueres puguin pogués puguin! corro corregueres corrinn corregués corrin! vene vengueres venguin vengués venguin! sé saberes sapiguen sabés sápiguen! bec begueres beguin bevés beguin! vale

valgueres

valguin

valgués

valguin!

present

passat

futur

gemndi / participi

arrel tcrmin amrel tcrmin. arrel termin

arrel

termin menj a ball àvcm escomb aràs lleg it escup _ freg íem caur às bes ant corr

e

prengu

eren

encendr

é

bev

ent pes

en

estudi

àvem

far

é

tem

ut lleg

iu est

ava


Pàgina70 • Jo sóc de Ponts i aquell és de Cadaqués. • Si no fossis tant presumit, no et miraries tant al mirall. • Ho faria, si no fós tant difícil. • Quants de vosaltres éreu a casa ahir al vespre? • La pel· lícula ha estat molt divertida. • Hi aniré siguí com sigui • De petit era molt entremaliat. • "Vull que sigueu bons", diu el mestre als alumnes. • Vull que hi estigueu bé, tu i els teus companys. • No estiguis tan trist, home! • Joan! Com estàs, bé o malament? • Actuo com si estigués a punt de fer vacances. • He estat a París tot aquest temps. • Fes el favor, estigue’t quiet! • Ja t'esta bé, que et passin aquestes coses.

página 71 A les dues serem davant del teatre. On és el teu pare en aquest moment? No et fiquis a la banyera! L'aigua es molt calenta. Ja no vivim aquí. Fa dos anys que estem a Manresa. No em vull beure la llet perquè és massa freda. Ahir érem a la plaça. L'Esteve està ben refredat. La sopa és ben salada. A casa meva estem tots ben malalts. Estem drets perquè no hem trobat seient. En Pau és a l'hospital.

Pàgina 72

• Vaig dexcursió cada setmana que puc. • Anem de pressa que farem tard! •Estaria més fort si anés al gimnàs. • Cal que aneu amb compte i no us feu mal. • Quan vagis a comprar, porta’m sucre. • No cal que ho facis tu, ja ho faré jo. • Preferiria que ho féssiu vosaltres, • Abans, sempre ho feien tot de mala gana, aquella gent. • Els he dit que facin el que els doni la gana. • Ell, ho podría aconseguir si fes un esforç.

• M’agradaria que et prenguessis l’aspirina. • Si no voleu que us prenguin això, amagueu-ho. • Qué farieu si ells us p renguessin tot el que teniu? • Pren-te el xarop! • Si bades, vindré i et prendré els caramels!

. No ho farà, encara que nosaltres vulguem.

. Et donaré el que tu vulguis.

. Et vull veure aquí ara mateix.

. Vindria, si tu volguessis.

. No vas voler venir i et vas perdre el millor.

Pàg 75 -1 . 1 vaig fer van ser va dir vam dur 2. fossis cantes

posruessin patissim 3. cantes perd tem pateixes

4. ompli serveixin

canti perdí 5. podré faràs dormiran serà

6- escriuria seriem

aniria perdria 7. anava teníem

era cantaven 8. anà perdé

pati pogueren

Pàg 76

2. Indicatiu

3 –Present: cantes, perd, tem, pateixes 8 -Pret. perfet simple: anà, perdé. patí. pogueren 1 -Pret. perfet perifràstic: vajg fer, van ser, va dir, vam dur 7 -Pret. imperfet: anava. teníem. era. cantaven 5 -Futur simple: podré, faràs, dormiran, serà

Condiciona

Simple: escriuria, seríem, aniria, perdria

Subjunti

4-Present : ompli, serveixin. canti. perdí

2-Pret. imperfet: fossis, cantés, poguessin, patíssim

Pàg 76 -2

EN CAS D’INCENDI

Si descobriu un incendí:

• Comuniqueu ràpidament a recepció la situació del foc. • No perdeu la serenitat: no correu ni crideu. Si es cala foc a la vostra roba, estireu-vos a terra i rodoleu. En cas de molt frum gategeu. • Sortiu de l’habitació i tanqueu-ne la porta. L'escala més propera es trova a 10 metres a mà Esquerra. Una altra sortida possible és a 20 metres a la dreta. • No utilitzeu els ascensors. Si les sortídes estàn bloqucjades:

• Quedeu-vos a l’habitació. • Poseu roba humida a les ranures de les portes. • Feu-vos veure per la finestra.

GENERALITAT DE CATALUNYA Direcció General de Turisme Confederació Empresarial d’Hosteleria de Catalunya

Pàg 78

Primer text Segon text

Pàg 77

• No volia que vinguessis • Abans no calia que paguessis • Sonpre li diea que no passés per allà. • L'entrenador em deia que no em cansés • No veía gaire clar que dormissiu de dia. • No calía que patíssim per això • Ahir els van dir que no mengessin carn

Provocà va provocar Va veure veié Causà va causar Em va identificar m’identificà Provocà va provocar Va acostar-se’m se m’acostà Destruïren va destruir Em va amenaçar m’amenaçà Cremaren van cremar Va dir diguè Produïren van produir Hagueren van haver Fou va ser Es veieren es van veure Impedí va impedir


Pàg 79 ORDRE PROHIBICIÖ Fumeu on vulgueu! No fumeu, si us plau! Beveu aigua No begueu aigua! Preneu aspirines! No prengueu aspirines! Traieu-vos el barret! No us tragueu el barret! Veniu al fútbol! No vingueu al futbol! Escriviu en català! No escrigueu malament! Moveu-vos d'aquí! No us mogueu! Rieu com vulgueu! No us en rigueu! Pàg 80 -1 • Si haguessis vingut, hauries sabut la veritat. • Per més que ho hagués intentat, no hauria aconseguit res. • Encara que no me l'haguessis ofert, l' hauria comprat igualment. • Hauria vingut, si hagués pogut. • No se n' hauria sortit si no hagués estat per tu. • Ens hauríem mullat, si hagués plogut. Pàg 80 -2 • Quan vinguis ja ho haurás perdut tot. ->futur compost • Fins ara he fet el que m'ha donat la gana. ->pret. indefinit • Segur que si hagués parlat. l'haurien castigat. ->pret. plusquamperfet (subjuntiu) • Deia que havia estudiat. però no ho semblava. ->pret. plusquamperfet (indicatiu) • Què hauries fet si jo no hagués estat aquí? ->condicional compost • Hagis aprovat o no, vine'm a veure. ->pret. perfet (subjuntiu) • Quan ho va haver / hagué guanvat tot, es va retirar.->pret. anterior compost / simple Pàg 83 - 1 No vaig poder fer allò. Es passa el dia venent loteria. Continua devent-vos molts diners. No va caldre que hi anéssim. Vés encenent el foc, que ja vinc. No ho va voler fer de cap manera.. Valent tants diners, no ho comprarà ningú. Ho hem anat sabent de mica en mica. L’he trobat venint cap aquí.

Pàg 83 -2

futur

infinitiu gerundi

participi podré

poder

podent

pogut deuré deure devent degut

vendré

vendre

venent

venut caldrà caldre calent calgut

encendré encendre encenent encès voldré

voler

volent

volgut sabré saber sabent sabut

valdré valer valent valgut vindré

venir

venint

viingut

Pàg 84 canviar canviant admetre admetent abatre abatent incloure incloent

emetre emetent interrompre interrompent ajomar ajomant

incórrer incorrent

aclarir aclarint reflectir reflectinit

confondre confonent

escriure escrivint venir vennt

viure vivint

canviat abatut inclós ajornat incorregut confós vingut admés emés interromput aclarit reflectit escrit viscut

Pàg 85 – 1 1. • N'he rebuts tres. • Avui les he tastades.

• Les he fetes totes. • Te'ls has beguts tots de cop?

2. • Tu, quantes cartes has rebut? Jo n'he rebudes unes quantes. • Vam començar a llegir les cartes a la una i al cap d'una hora ja les havíem llegides totes. • No havia menjat mai pèsols crus, sempre els havia menjats cuits. • L'hem vist al ball, però no hi hem vist els seus pares. • Ja els he tastats, aquests pastissos, però no he tastat aquells altres. • He anant a veure la cantant pero no l'he sentida cantar. • No he gosat demanar-li diners.

Tot i que el participi passat amb què es construeixen les formes compostes dels verbs es deixa generalment invariable, es recomanable (no pas obligatori) de fer-lo concordar en gènere i nombre amb el complement directe del verb, quan aquests és un pronom feble de tercera persona, la, els, les i en. Pàg 85 - 2 Florir emetre Garantir debatre Reflectir incloure Afavorir ocórrer Trair recórrer Pertányer admetre Competir interrompre Combatre percebre Pol-luir transmetre

En diferents llengües els verbs d'un mateix origen etimològic no sempre pertanyen a la mateixa conjugació. Això pot ocasionar errors gramaticals que consisteixen a conjugar verbs segons el model d'una conjugació que no és la seva.

Pàg 87 Ex . 1 (Hi poden haver altres derivats) bruixa bruixot branca brancam arbre arbreda pobre pobresa

blindar blindatge obligar obligació blava blavor amable amabilitat bloc blocatge brasa braser feble afeblir llibre llibreter ombra ombrejar biblioteca bibliotecari

Pàg 88 Ex. 2 (Hi poden haver afores derivats)

1. bíavís

1 0. concavitat

2. víure

1 1 . bevia

3. nociva

12. suavitat

4. devem

13. escrivent

5. esdavatge

6. farevetat

1 4. bravesa

15. teva

7. escaíivar

8. passvitat

9. optaüvitat

16. gasi vería

17. agressivitat

18. atractiva

I

A J O

E S C

R

R

N

I

A

T

T

C

N

I

O C

C

A

N

V I

A T

N L

T

B

R

F O

V

E

M

E

S

A

E

O S

I

R

T

F

S

I N C

O

R

R

E G

U T

L

G

O

T

E

U

A D

M

E S

C

T

P

T

V I

S

C

U

T

I

A

C L A

R

I

T

T


Pàg 88

Ex.3 Ex. 4 1. viure

vivía

1. tombar tomb 2. cabré

cabía

2. envejar envejós

3. saber

sabia

3. envernissar envernissador 4. rebre

rebia

4. minvar minvat 5. deure

devia

5. embassar embassament 6. picure

plovia

6. envidriar envidriament

7. escnure

escrivia-

7. enviar enviament

8. embolicar embolicador

9. convidar convit

10. embalar embalatge

1 1. embullar embullador 12. desenvolupar desenvolupable

Pàg 89

Ex. 5 Ex 6 (Hi poden haver altres denvats) 1. menjava

2. acabava 1. Favera 9. canviable

3. s'espantava 2. Esveltesa 10. Avia

4. estiuejava 3. Probatura 11. covardia

5. demanaven 4. Advocadessa 12. cavaller

6. escoltàveu 5. Avorriment 13. cavalcada

7. cantava 6. envejós 14. tavemer 8. començàveu 7. Ganivetada 15. espavilament 9. netejaves 8. Saviesa 16. escrivania 10. pagàvem

Ex. 7 (Hi poden haver altres derivats)

1. treballador 11. arribada

2. baronessa 12. basca

3. embenar 13. bigam

4. botifarró 14. bufetejar

5. saberut 15. bullidor

6. corbera 16. calbesa

7. mobilitat 17. sabater

8. abocador 18. tombarella

9. trabada 19. buidatge

10. reventada 20. saberut Ex. 8

Les rieres eren seques gairebé tot l'any, però quan no eren seques anaven furients. Quan

les neus es fonien a les muntanyes, les rieres comencaven a baixar furients, i, Déu sap

d'on, arribaven granotes i tortugues, serps d'aigua i peixos. Amb la primavera, les aigües

corrien bojament, però així que els camps anaven passant del verd al torrat, que les flors

s'anaven convertint en fruita, i la tímida tebior en calor opressiva, les rieres minvaven i

el cor s'emperesia. La primera aigua de les muntanyes era massa freda per invitar el cos

nu d'un minyó. Sol o en grup, un minyó es quedava dret a la riba d'una riera i

contemplava l'aigua uns quants minuts... es treia la roba d'una esgarrapada, feia una

capbussada i travessava el corrent, nedant, fins a l'altra riba.

WILLIAM SAROYAN. Els tres nedadors i l'adroguer de Yale

Pàg 90

1.

S'escriuen amb b mobilitat, baf, rebentar, acabar, embenar, berruga, baró, bigues, trobar, bolear, riba, beina, base, arribar, bava.

S'escriuen amb v advocat, canvi, esveltesa, havia, govern, núvol, prova, rave, llavi, sivella, vernís, taverna, savi, avorrit, almivar, avet, avortar, avi, cavall, covard, vaixell, bava, gravar, fava.

2. • Aquest aparell té poca mobilitat. • Cal confiar en el nou govern. • Hem detectat tres bigues afectades d'aluminosi. • Haurem de canviar d'orientació, si no, no anirem bé. • La defensa de l'advocat va ser molt llarga i avorrida. • És preferible embenar la ferida. • Farem gravar una placa commemorativa per obsequiar els participants. • Sembla que farà mal temps. De moment fa un dia força núvol. • És més puntual a l'hora d'arribar que a l'hora d'acabar. • Hi havia de tot: teatre, dansa, ballet clàssic, mim, música tradicional, etc. • S'haurà de convocar una prova per trobar la persona adequada. • D'on prové la mercaderia d'aquest vaixell ? • És basc o és navarrés?

Pàg 91

1. novament

nou

blavor

blau caparrut cap moviment mou

cubista cub novena nou tova tou nevada neu saberut sap llobatons llop estrebada

estrep

vivor

viu festival

festiu

suavitat

suau

2. avui

ahir

avui

ahir

avui

ahir

commou

commovia

plou

plovia

sobreviu

sobrevivia

rep

rebia

mou

movia

beu

bevia

sap

sabia

viu

vivia

cap

cabia

reviu

revivia

concep

concebia

deu

devia

Pàg 92 - 1

ambivalent

investigació

combatiré

investidura

ambient

invitacions

invertir ambaixada

minvat

combinació

ambulant

enviat

canviem

conveni

Sabeu quina ha estat la combinació guanyadora? És una persona amb actituds molt ambivalents i fins i tot contradictòries. Malauradament, l'assistència a les jornades ha minvat molt respecte de l'any passat. Caldrà invertir-hi més esforços en una propera edició. Cal combatre com sigui l'atur juvenil. Existeix una reglamentació molt concreta sobre la venda ambulant. Enguany s'han atorgat més ajuts per a investigació que l'any passat. La tasca que es fa a les escoles per fomentar el respecte al medi ambient és essencial. S'han enviat més de mil invitacions per assistir als actes d'investidura del nou president. Aquest tràmit cal fer-lo mitjançant l'ambaixada o el consolat corresponent. No podem seguir aquesta estrategia. Cal que la canviem i que replantegem els objectius que teníem fins ara.


Pàg 92 -2

paraula llatina

primitiu català

paraula derivada

pseudo-derivada

debeo

deure

devia

dèbit labrum llavi llaviut, ... labial

probatio provar provable probable, cerebrum cervell cervellet cerebel, cerebral fabo. fava favera, favada... fabàcia scribo escriure escrivà, escriba nubes núvol nuvolada, nubècula liber lliure lliurar, deslliurar... liberal, llibertat... abies

avet

avetosa

abietina

calvus calb calba, calbes... calvicie... corvus corb (animal) corbera còrvid... corvus corb (forma) corbar, encorbat... curvilini, verraca berruga aberrugat... verrucaria

Pàg 93 1-

E S C

A L A E s c O L A

E S QU I L A

E s QU E L A

E s QU E M A

E

s C U M A

2- Per representar el so oclusiu velar sord (el so de la lletra c de la paraula "escala") cal

escnure c davant de a, de o i de u i cal escriure qu davant de e i de i. Pàg 94

3. cànon, queviures, quotes. quantitat esquema, retoc, qüestionable, incubació, cua, conseqüència, quilometratge, curiositat, queixal, obliqüitat, quatre-cents. evacuar, esquena.

Davant dels diftongs creixents -ua-, -uo-, -üe- i -üi-, cal escriure la grafia q.

La paraula "cua" i la paraula "evacuar" s'escriuen amb c perqué no contenen diftong. En canvi "quatre" sí que conté diftong.

4- contenen un diftong

creixent contenen un diftong decreixent

s'escriuen amb qu

quantificable, quarna, qanteuocient, qüestionari, quota, obliqua, conseqüent.

s'escriuen amb c

cumer, cuit, cuirassa, cuir,

cuitar.

5- curiositat, requadre, esquitxar, incubació, cuina, esquena, química, seqüéncia, adequat, esquí, evacuació, correcció, queixa, quantitatiu, rectificació, qualificatiu, equip, foc, quotes, cuirassat, cuacurt, estoc, equívoc. De vegades pot resultar difícil saber quan hem d'escriure cu i quan cal escriure qu. Cal recordar que:

cu- no forma mai diftong creixent, en canvi, pot formar diftong decreixent: qu- forma diftong creixent.

Fixa't en la manera com ponuncies "cuota" (de "cua") i "quota" (quantitat de diners que cal pagar). Et pot ajudar a apreciar quina es la diferencia entre una paraula que no conté diftong i una altra de molt semblant que sí que en conté.

Pàg 95 • El mètode (quantitat) quantitatiu no sempre permet obtenir resultats fiables. • Cal ser (conseqüència) conseqüents amb les (qüestió) qüestions plantejades

inicialment. • (aquest) Aquesta sentència és del tot (inic) iniqua. Caldrà presentar un nou recurs. • Els presentem Mari-Tari, prestidigitadora i (ventríloc) ventríloqua

excepcional. • La normativa de seguretat obliga a preveure un pla d' (evacuar) evacuació. • En aquest cas, sembla (adequar) adequat de seguir un tractament

(quimioterapia) quimioteràpia • Caldrà tancar la porta perquè encara hi ha una (cua) cuassa impressionant de gent que

s'espera per presentar el (qüestionar) qüestionari; si no, no acabarem mai. • La (innocu) innocuïtat del medicament (quedar) queda totalment garantida. • El text és massa (esquema) esquemàtic Caldria ampliar-lo una mica més. • Aqüestes línies no són perpendiculars, són (oblic) obliqües. • Enguany s'han apujat les (quota) quotes més d'un cinc per cent. • La seva actuació ha estat excel· lent i (conspicu) conspicua. • Els resultats de les (enquesta) enquestes són força (qüestió) qüestionables. • Recentment s'ha determinat una (requalificar) requalificació del sòl a tot el sector est. • Segons les darreres informacions, sembla que s'ha localitzat un (cuirassa)

cuirassat prop de la costa escandinava. • És un personatge molt (perspicuïtat) perspicu. Les seves exposicions sempre són d'una

gran claredat. • Serà millor que posem aquest debat en (quaranta) quarantena. En tornarem a parlar

més endavant. Pàg 97 1.

j platja

g girafa

desitjar

gel

mitjons

estranger corretja

col· legi

dijous

mitges

bojos

extingir

trepitjar

targeta

rajola

marge

garatge

2. S'escriu j davant de les vocals a, o i u. S'escriu g davant de les vocals e i i.

Pàg 98

1. principi de paraula

xiular

xutar

xoriço xocolata xoc

xop

ximple

darrere vocal maduixa angoixa fluix aixeta peix bruixa

coixí

créixer

queixal

darrere consonant

anxova

punxar

xarxa arxiu guerxo

panxa

clenxa

després de diftong ( i / u

diftongades) rauxa xauxa

2. S'escriu: IX • entre vocals • en posició final

X a principi de paraula, darrera de consonant després de i o u diftongada (no es detalla el so /ks/)


Pàg 98 sopa de lletres

E

S

C

A

B

E

T

X

•

M

A

R

E

I

G

D

E

S

P

A

T

X

•

•

•

R

0

I

G

C

A

R

T

U

T

X

•

D

E

S

I

G

E

M

P

A

T

X

•

L

L

E

I

G

G

A

V

A

T

X

•

•

B

0

I

G

Pàg 99

canvis / alternances de grafies

1

2

-tx -> -tx-

escabetx

despatx

cartutx

empatx

gavatx

escabetxar , escabetxat, . . .

despatxar, ...

cartutxera, ...

empatxar, empatxat, ...

gavatxa, ... -i g -» -j-/-g- \

mareig

boig

roig

marejar, marejat/da, maregem,

...

boja, bogeria, embogir, ...

rogenc

-ig -» -tj-/-tg-

desig

lleig

desitjos, desitjar, desitgem, desitgin, ...

lletja, lletjor, lletges, ...

Les granes -tx i -ig representen el mateix so quan van a final de paraula. Com a norma

general, quan els derivats presenten la grafía -tx-, a final de paraula també

s'escriu -tx. Quan els derivats presenten les granes -i, -g, -tj, -tg, a final de paraula

s'escriu -ig.

masculí singular

femení singular

masculí plural

femení plural

mig

mitja

mitjos

mitges

boig

boja

bojos

boges

roig

roja

rojos

roges

lleig

lletja

lletjos

lletges

infinitiu la persona

present

3a persona present

indicatiu

participi

menjar

menjo

mengen

menjat

viatjar

viatjo

viatgen

viatjat

passejar

passejo

passegen

passejat

fugir

fujo

fugen

fugit

desitjar

desitjo

desitgen

desitjat

infinitiu la persona

plural present

participi

substantiu

guixar

guixem

guixat

guix

batejar

bategem

batejat

bateig

despatxar

despatxem

despatxat

despatx

engreixar

engreixem

engreixat

engreix

escabetxar

escabetxem

escabetxat

escabetx

Pàg 100

Al matrimoni els destinaren la millor cambra de la fonda, i a dues portes hi dormiria el xofer. Antoni i Conxa deixaren l'habitació mig oberta; ella es començà a despullar, ell també. El xofer xiulava baixet. Antoni Mates en un estat d'excitació especialíssima, tremolant-li la veu, va cridar el xicot; ell contestà amable com sempre. Antoni Mates, li manà que vingués i el pobre noi objectà que ja estava a punt de ficar-se al llit. "No hi fa res, vine de seguida", contestà Antoni Mates, cada vegada amb una veu més infrahumana.

VAIXELLS GENOVESOS (Plat gestat a alta mar)

El farcit Es piquen 200 grams de jarret de vedella i 200 grams de cuixa de xai. Es pelen alls, cebes, julivert i tomàquet i, ben trinxats, es sofregeixen deu minuts a foc més aviat lent. Mentrestant, es buiden les albergínies i part de la polpa s'afegeix al sofregidet. Passats els primers deu minuts s'hi afegeix un gerret de ginebra d'un quart de litre. Quan l'alcohol s'ha evaporat ja es pot apagar el foc i deixar refredar el farcit.

Els vaixells S'encén el forn i es deixa que la temperatura arribi a cent-seixanta graus. Les pells de les albergínies, que han quedat buides, s'unten amb unes gotetes d'oli de Borges, però que no quedin massa greixoses, i es fiquen al forn. Quan han quedat una mica torrades, es treuen i s'omplen amb el farcit. Es remata amb formatge manxego per sobre i es posa a gratinar.

Acompanyament, primer plat i beguda Es pot acompanyar amb una gelatina de gerds. Un primer plat ideal seria una sopa juliana amb predomini de mongetes. Acompanyeu els dos plats amb garnatxa jove.


Pàg 101

1. • Treu-te el jersei si vols jeure a la gespa. • Els jueus Jesús i Jeremies iniciaren el llarg trajecte cap a Jerusalem. • Aprofitarem el diumenge per projectar la pel· lícula. • El meu germà Jeroni no pot sofrir les injeccions. • És ben original el pijama de sa majestat. • És un estranger que ha resolt el jeroglífic egipci. • Si jeus tot el sant dia no aconseguiràs els teus objectius. • Un jove jesuïta jeia al jardí del col· legi. • Aquest és l'objectiu del projecte del geògraf. • El pagès ha comprat una corretja per subjectar la mongetera. 2. -ecc-, -ect-

jeure ...

origen hebreu

altres

trajecte

jeure

Jesús

jersei

projectar

jeus

Jeremies

majestat

injeccions

jeia

Jerusalem

jeroglífic

objectius

Jeroni

objectiu

jesuïta

projecte

subjectar

Com a excepció a la norma general s'escriuen amb j els grups -jecc- i -ject-, alguns noms hebreus, el verb jeure i els seus derivats i algunes paraules més.

Pàg 103

1. Realment aquell home era un heroi. De molt petit esdevingué orfe i això, diuen, reforçà el seu caràcter enginyós. Tothom conta que fou una gran sort que el seu pare no hagués tingut temps d'exercir una influència negativa, ja que era un truà.

Durant la cerimònia en què li foren reconegudes les seves proeses. mentre contemplava com hissaven la bandera, acompanyada de les notes de l'himne. recordava com havia estat capaç de disparar un coet que acabà destruint les reserves de xufles, ametlles i avellanes, i de cacauets que l'enemic tenia per preparar l'orxata que tant agradava els soldats. Mancats d'aquella poció, començà a trencar-se l'harmonia entre els components de les seves files, després vingué la desmoralització, la deserció en massa i, en acabat, la rendició total i el final de la guerra.

2. • No em va parlar de res. • No ho hem trobat enlloc.

• Tothom deia: oh, que bonic! • Vull saber si és aquest o l'altre. • Diu que ho deixarà correr.

• Si fa fred no hi anirem. • Va agafar la bossa i se'n va anar. • Ah, m'oblidava de donar-te les claus. • Vés a fer la feina. • El metge ha vingut de l'hospital.

• Que no t'ho hagi de tornar a dir, eh? • No sé si ho he de fer.

3. Les formes del verb haver són hem, ha, he.

Les paraules hem, he, ha s'escriuen amb h quan són formes del verb haver. En aquest cas, sempre van seguides d'un participi o bé formen part de la perífrasi verbal haver de + infinitiu.

Pàg 104

1-Les paraules que pots trobar en aquesta sopa de lletres són:

Vertícals: handbol, hippy, hall, hoquei, Sahara.

Horitzontals: Helsinki, handicap, hobby, holding.

En diagonal: Hilda.

H

E

L

S

I

N

K

I

Y

A

A

H

F

A

H

K

L

O

D

D

N

A

T

H

E

B

L

L

H

H

D

E

H

A

N

D

I

C

A

P

B

R

I

R

O

H

R

A

L

H

O

H

P

A

A

E

H

B

L

O

L

U

P

H

V

X

Z

O

I

Q

M

H

Y

B

B

O

H

0

H

U

E

H

S

C

V

U

J

T

N

E

V

E

H

O

L

D

I

N

G

I

Els mots d'origen estranger, presos de llengües que en el seu sistema fonètic tenen h aspirada, quan encara no s'han adaptat del tot al nostre sistema fonètic se solen pronunciar mantenint aquest so aspirat, tot i que no forma part del sistema fonètic de la llengua catalana.

2 - Coherència - Exhaurir - Menhir - Alcohol - Prohibir - Vehicle - Inhumà - Inhalar - Subhasta

Pàg 106 Ha passat una nit tranquil·la. Després de la pel·lícula hi va haver un col·loqui molt interessant. Aquest gol no es vàlid, s'ha d'anul·lar. M'agrada l'argument de la novel·la. Hem d'instal·lar l'aire condicionat.

El goril·la és un animal molt intel·ligent

S'ha escapat el presoner de la cel·la.

I

B

D

G

I L

A

E

S N

C C

N

E

H

C

Q

O

P

G

O

O B I T A O L I C O V I

O L F E L L D O R E L

V A N U L L A R I L L M O M A O L C E L L A

T

R

A

N

Q

U

I

L

L

A

E T U L R U X S G A M S

V I U A I 0 S I E L 0

A T R A L L A T S N I M

E

E

O

Y

S

A

J

I

L

T


Pàg 107

Pàg 108 col· locar

aliment

cel· la

colorant

al· ludir

vela

colador

alegría

Parcel· la

col· leccionar

aleta

Passarel· la

col· lectiu

al· legar

tela

columna

alumne

clientela

cristal· lí

<-- cristall

estel· lar

<-- estrella

il· legal

<-- llei

il· luminar

<-- llum

il· legible

<-- llegir

metàl· lic

<-- metall

Documents

C4 Iniciació a la literatura