AVUI36 DIMARTS, 10 DE MARÇ DEL 2009Cultura i Espectacles

L’any del ConsellD

issabte passat hi vahaver un dinar forçacuriós. Als locals deLa Caldera, espaid’acollida per a molts

ballarins, la societat civil celebra-va la creació d’una nova entitatpública. La Plataforma per a laCreació del Consell de les Arts vafer un dinar amb motiu de la cre-ació del desitjat Consell. Hi haviamotius de celebració: no cada diaels polítics deixen anar bocinetsde poder perquè la societat civilhi digui la seva. El dinar va estarpresidit per un sol de primaverai la sensació que acaba una etapai en comença una altra. La Plata-forma va convidar els consellersde Cultura que han viscut el pro-cés –tres ni mes ni menys–, re-presentants de les formacionspolítiques que han participat delprocés i als actuals membres delConsell, encapçalats per Bru deSala.

Així doncs, al voltant d’una

La Plataforma i els membres del Consell de la Cultura i les Arts es van reunir dissabte per celebrar la constitució de Consell ■ CLARET SERRAHIMA / ÒSCAR GUAYABERO

copa de vi es van crear rotllaneson polítics, membres del Consell irepresentants de les més de tren-ta entitats presents a la platafor-ma xerraven i comentaven la ju-gada. Caterina Mieras xerravaamb Sílvia Munt i Pilar Parce-risas, mentre Sisa i Max Sunyerreien amb Pep Altaió i Rosa Ver-gés i el conseller Tresserras en-caixava va la mà a Florenci Guntíi Jordi Coca. Anomenar tothomfaria d’aquest article una nota desocietat, valgui dir que va seragradable i distès, el que tocava.Bé, ja està, feina feta. Ara es elmoment que el Consell de la Cul-tura i de les Arts de Catalunya co-menci la seva activitat.

Ens professionalEn primer lloc cal felicitar-nosper haver-nos dotat d’una novaeina del sector cultural i per alsector cultural. Remarcar això ésimportant. No és un estament go-vernamental, tot i que en depèn

econòmicament, és un ens pro-fessional. Tanmateix, fins i totper als implicats, tot plegat és unenigma. No sabem què podrà ferexactament, si li deixaran fer-hoo si ho farà bé.

És molt nostre sospitar de totel que tingui a veure amb els esta-ments públics. La manca de co-municació fluida entre professi-onals i conselleria de Cultura i(curiosament) Comunicació, hagenerat desencontres sonats.Tan bon punt es van començar aconèixer els noms dels possiblesmembres del Consell, van co-mençar a circular rumors de lesafinitats polítiques d’uns i altres,dels possibles arribismes o de lamanca de sectors representats.Són rumors que no ajuden i queen tot cas enrareixen l’ambientabans de començar a treballar.No serem nosaltres qui posem lamà al foc per ells. Dependrà delque facin perquè es mereixin lalloança o la crítica, però tirar-hi

La Plataforma haestat treballantforça tempsperquè el Consellexisteixi. Senseella no el tíndriem

Quadern d’artCrònica d’un dinar al solet i bons desitjos per al Consell de la Culturai de les Arts, que ara arrenca amb menys competències i pressupost delque serien desitjables Claret Serrahima / Òscar Guayabero

fems al damunt quan encara nos’han assegut a taula és un error.

Potser és molt demanar donarun vot de confiança al Consell,però cal recordar que la platafor-ma que representa bona part delsector (més de 20.000 professio-nals) ha estat treballant forçatemps perquè existeixi aquestnou ens. Caldria fer un reconeixe-ment a un grup heterogeni que,sense cap finançament, ha estatcapaç de mantenir la tensió i l’in-terès sobre el Consell durant mésde cinc anys. Sense ells no el tin-dríem, d’això en podeu estar se-gurs. La dinàmica de partits ha di-ficultat el procés en més d’unaocasió. S’ha estat incapaç d’abs-treure’s de la lluita parlamentàriai partidista i treballar per a unprojecte que precisament cercaallunyar les decisions culturals deles baralles polítiques. A la vota-ció final ens va fer enrogir de ver-gonya veure com els parlamenta-ris van ser incapaços d’aprovarper unanimitat una llei que totsdeien defensar, i és justament peraixò que es crea el Consell.

Algú podrà dir que no es el mi-llor Consell de Cultura del món itindrà raó. Però el fet de ser elprimer país llatí que es dotad’aquesta eina democràtica ensobliga almenys a donar-li unaoportunitat. Molts són els queens miren. Altres comunitats au-tònomes de l’Estat i fins i tot al-tres països estan pendents delque fem.

I ara que ens han donat unaeina de participació, serem capa-ços de respondre-hi? Les tensi-ons partidistes deixaran pas alluites sectorials? Començarema fer el ploramiques si els del circtenen més fons que la dansa o sil’art es menys visible que la músi-ca? Es crearan lobbies de pressióals membres del Consell perquèdefensin els interessos d’un de-terminat col·lectiu?

Primers anys decisiusCertament, ara per ara, tant lesfuncions pròpies del Consellcom el pressupost atorgat nosón gaire enlluernadors. Tan-mateix, de la seva tasca i sobre-tot dels seus primers anys degestió dependrà que, per unabanda el sector cultural respec-ti i defensi com a seu el Conselli que els polítics no els quedimés remei que dotar-lo de mésrecursos i més funcions. Unafeina difícil per als 11 primersmembres. Més encara si tenimen compte la crisi econòmica.Hi pot haver la temptació de re-duir pressupostos de cultura.De fet, mentre es parli de sub-vencions, la cultura sempreserà un problema que s’ha de re-soldre perquè “aquests artistes”no facin massa soroll. Hauríemde començar a parlar d’inversi-ons en un sector que pot ajudarno només la salut intel·lectualdel país, sinó a la seva economia.O es que no estem a l’era del co-neixement? ■