Documents congressuals

Reivindiquem els valorsdel treball, impulsem la participació

Congrés

Barcelona, 5 i 6 de novembre de 2008

2

Carta de convocatòria del 5è Congrés de CCOO del Barcelonès ................................................................................................................. 4

INFORME GENERAL .............................................................................................................................................................................................................................................. 5

Introducció ............................................................................................................................................................................................................................................................... 5

1. Context general ............................................................................................................................................................................................................................................... 5

1.1 El canvi de mapa polític a Catalunya i Espanya ...................................................................................................................................................................... 5

1.2 El canvi de context econòmic ........................................................................................................................................................................................................... 6

1.3 La qüestió social. La precarietat i les desigualtats ................................................................................................................................................................. 6

1.4 El Barcelonès. Centre i perifèria ...................................................................................................................................................................................................... 6

2. Un balanç positiu ............................................................................................................................................................................................................................................ 7

2.1 Acords del 4t Congrés i del pla de treball 2004-2008 .......................................................................................................................................................... 7

2.2 El balanç. Elements quantitatius ..................................................................................................................................................................................................... 7

2.2.1 Activitats periòdiques ............................................................................................................................................................................................................... 7

2.2.2 Actes, assemblees, seminaris i tallers ................................................................................................................................................................................ 7

2.2.3 Campanyes, publicacions i exposicions ............................................................................................................................................................................ 8

2.2.4 Relacions externes i participació institucional ............................................................................................................................................................. 9

2.2.5 Realitat organitzativa i funcionament ............................................................................................................................................................................. 11

2.3 El balanç. Elements qualitatius ........................................................................................................................................................................................................ 12

2.3.1 Concreció de les nostres propostes sindicals ................................................................................................................................................................. 13

2.3.2 Creació d’espais d’elaboració i participació col·lectiva ............................................................................................................................................ 13

2.3.3 Increment de la capacitat de proposta ............................................................................................................................................................................ 13

2.3.4 Millora de la connexió entre els instruments i l’acció sindical ............................................................................................................................ 13

2.3.5 La millora de la comunicació interna i l’externa ........................................................................................................................................................ 13

3. Perspectives de futur ..................................................................................................................................................................................................................................... 13

DOCUMENT DE PROPOSTES ...................................................................................................................................................................................................................... 15

A. Les grans línies d’actuació .................................................................................................................................................................................................................. 15

1. L’ocupació i el mercat de treball i la seva qualitat ....................................................................................................................................................................... 15

2. El desenvolupament econòmic del territori ...................................................................................................................................................................................... 16

3. Les infraestructures, el el transport públic i la mobilitat ........................................................................................................................................................... 16

Les infraestructures de mobilitat ............................................................................................................................................................................................................ 17

El transport públic .......................................................................................................................................................................................................................................... 18

4. La qualitat de vida, les polítiques socials, els drets de ciutadania ........................................................................................................................................ 19

5. Política fiscal i pressupostos públics ...................................................................................................................................................................................................... 20

6. El medi ambient, la sostenibilitat ........................................................................................................................................................................................................... 20

Claus per a una estratègia sindical mediambiental ...................................................................................................................................................................... 20

L’acció sindical mediambiental des del territori ............................................................................................................................................................................. 21

7. La dona i les polítiques d’igualtat .......................................................................................................................................................................................................... 21

8. Les pesones discapacitades ........................................................................................................................................................................................................................ 22

9. La immigració ................................................................................................................................................................................................................................................... 22

10. Joves ....................................................................................................................................................................................................................................................................... 23

11. La informació i la comunicació ................................................................................................................................................................................................................ 23

La comunicació interna ................................................................................................................................................................................................................................ 23

La comunicació externa ............................................................................................................................................................................................................................... 23

Congrés

Índex

3

12. La cooperació i la política internacional ............................................................................................................................................................................................. 24

13. L’ensenyament, les competències i el coneixement ..................................................................................................................................................................... 24

14. L’acció cultural en l’àmbit sindical ......................................................................................................................................................................................................... 25

15. La formació sindical ....................................................................................................................................................................................................................................... 25

16. L’habitatge, la intervenció sindical ........................................................................................................................................................................................................ 26

B. L’estructura organitzativa, la participació i el territori ..................................................................................................................................... 27

1. L’organització en el territori ..................................................................................................................................................................................................................... 27

La Unió del Barcelonès ................................................................................................................................................................................................................................. 27

Òrgans de direcció .......................................................................................................................................................................................................................................... 27

2. Les unions locals en el Barcelonès .......................................................................................................................................................................................................... 27

3. Els sindicats comarcals i l’encaix territorial ........................................................................................................................................................................................ 27

4. El desplegament dels serveis i el suport a l’acció sindical ......................................................................................................................................................... 28

5. La representació, l’acció institucional .................................................................................................................................................................................................. 28

ANNEXOS ......................................................................................................................................................................................................................................................................... 29

1. La realitat industrial de la comarca del Barcelonès ...................................................................................................................................................................... 29

2. L’ensenyament al Barcelonès .................................................................................................................................................................................................................... 29

4

La Comissió Executiva de CCOO del Barcelonès, en la seva reunió del29 de gener de 2008, acorda convocar el 5è Congrés de la UnióSindical de CCOO del Barcelonès en el marc de la convocatòria quefaci el Consell Nacional de Comissions Obreres de Catalunya.(*)

Comencem a preparar aquests congressos un cop ha acabat el pro-cés més àlgid de les eleccions sindicals que han revalidat la victòria deCCOO al Barcelonès, Catalunya i Espanya, i on s’ha produït un incre-ment significatiu del nombre de delegats escollits a les empreses.

El darrer període ha estat marcat per una important activitat sin-dical de reflexió, proposta i mobilització de la nostra Unió, en diver-sos àmbits de l’acció sindical territorial estretament relacionats ambla defensa del salari indirecte, l’ocupació de qualitat i segura i endefensa dels drets de ciutadania, així com les propostes sobre l’ha-bitatge social o el transport públic, alhora que hem mantingut unaactivitat cultural important.

Aquest treball ens ha servit per definir i reforçar el nostre propiespai d’actuació i d’intervenció, de forma complementària amb laresta d’estructures sindicals, i ens ha permès assolir prou satisfactò-riament el compliment del pla de treball fixat per la ComissióExecutiva i que connectava directament amb les propostes de l’an-terior Congrés.

Els congressos del sindicat són un moment important per ferbalanç de la nostra activitat i dels objectius plantejats, així com perdebatre les propostes i estratègies sindicals de futur i escollir els nousequips de direcció.

Ens plantegem, per al proper període, continuar aprofundint lanostra acció sindical al territori a partir dels mateixos eixos que des-envolupem, i examinar, en aquest proper Congrés, els encerts i elserrors, amb vista de millorar les formes de treball col·lectives i asso-lir una Unió forta, representativa i útil per al conjunt d’afiliats i afi-liades, i per a la conquesta i la defensa dels drets laborals i socials.

Objectius del Congrés• Aprofundir en la construcció d’un projecte sindical alternatiu

enfront de les polítiques neoliberals.

• Impulsar la participació del conjunt de l’afiliació en la definició ila reivindicació de les polítiques vinculades a l’acció sindical terri-torial.

Eixos i propostes de treball • Plena ocupació, dret al treball i valorització del treball com a cre-

ador de riquesa i a l’ocupació de qualitat.

• Lluita contra les desigualtats, desenvolupament de nous drets deciutadania i defensa dels serveis públics.

• Model de ciutat socialment i ambientalment equilibrada, partici-pativa i cohesionada socialment en el marc d’un món més interre-lacionat.

• La intervenció al territori a partir de la negociació i la participacióinstitucional, així com el reforçament de la relació, el treball con-junt i la mobilització amb altres organitzacions ciutadanes.

• L’enfortiment de l’organització en representació sindical, en nom-bre d’afiliats i en capacitat organitzativa a les empreses i els ramsde la comarca.

El caràcter de sindicat de classe, nacional, sociopolític i indepen-dent del nostre sindicat fa que el millor patrimoni de què disposemsiguin les persones afiliades, i per això volem fer una crida al conjuntde l’afiliació a fer un esforç per participar i aportar punts de vista ipropostes per millorar aquest projecte col·lectiu que són les CCOO.

Una organització que, partint de la diversitat de situacions i rea-litats diferents de la classe treballadora de principis de segle XXI,pretén, des de la seva autonomia, construir un projecte sindical perreforçar els vincles de solidaritat, i ser capaços de defensar els inte-ressos comuns i específics del conjunt d’assalariats i assalariades peravançar en la conquesta de drets socials i laborals a l’empresa i a lasocietat. D’aquesta manera contribuïm a la lluita per una societatmés justa socialment, més sostenible ambientalment, més lliure imés democràtica.

(*) Les dates concretes les fixarà el Secretariat de CCOO delBarcelonès i seran ratificades per aquesta Comissió Executiva en fun-ció del calendari definitiu que acordin els òrgans de direcció de laComissió Obrera Nacional de Catalunya per a la convocatòria del 9èCongrés de la CONC.

Barcelona, 29 de gener de 2008

Congrés

Carta de convocatòria del 5è Congrés de CCOO del Barcelonès

5

INFORME GENERAL

INTRODUCCIÓEls congressos del sindicat ens han de servir bàsicament per a qua-tre qüestions, fer balanç del treball realitzat i els objectius assolitsrespecte al que ens vàrem plantejar en el congrés anterior, analitzarel nou escenari econòmic, polític i social que ens envolta, caracterit-zar i actualitzar les nostres propostes reivindicatives i de milloraorganitzativa i d’estratègia sindical, i escollir els òrgans de direccióque hauran de pilotar el sindicat en el proper període.

Per complir els primers tres objectius, hem decidit fer-ho, igual queen l’anterior congrés, en dos documents: d’una banda l’informebalanç que teniu a les vostres mans i d’altra un document específicde propostes de futur.

El quart punt serà un procés que haurem d’anar construint col·lecti-vament i cloure en el marc del Congrés, buscant les persones queestiguin en millors condicions per assumir les responsabilitats dedirecció sindical, si és possible en el marc d’una proposta d’unitat,que ens posi en les millors condicions per al treball futur.

Així, doncs, amb l’aprovació per consens d’aquests documents per laComissió Executiva de la Unió Sindical de CCOO del Barcelonès,donem inici a un procés de debat que aspirem que sigui molt parti-cipatiu i al qual es puguin anar incorporant les diferents reflexions ipropostes que es facin en les assemblees i que es canalitzaran fins elmateix acte final del Congrés, els dies 5 i 6 de novembre de 2008.

Sense defugir elements de caràcter més global, procurarem centrarles nostres anàlisis i propostes en el marc que ens és propi en unaunió sindical com la del Barcelonès, desenvolupant propostes que,partint de la nostra condició de sindicat de classe nacional, tinguinvoluntat d’intervenir en el model de desenvolupament de les nos-tres ciutats.

Ens plantegem intervenir per visualitzar el paper central que conti-nua tenint el treball en el desenvolupament econòmic i social i valo-rar el paper dels treballadors i treballadores en la construcció de lesnostres ciutats.

Els eixos de la nostra acció, que té per objectiu la millora de les con-dicions de vida i de treball de la classe treballadora, han de ser lalluita per la plena ocupació i sense precarietat, la lluita contra lesdesigualtats de tots tipus que es generen en la societat i el desenvo-lupament dels drets civils, polítics i socials que configuren una ciuta-dania plena per a tothom.

1. CONTEXT GENERAL 1.1. El canvi de mapa polític a Catalunya i a Espanya

Finalitzàrem el 4t Congrés l’11M, colpits pel brutal atemptat deMadrid. Pocs dies després, amb la victòria de Zapatero, s’obrí un nouperíode de govern del PSOE, que s’ha revalidat en les darreres elec-cions generals.

Aproximadament un any abans, en les eleccions al Parlament deCatalunya, el bloc format per PSC, ICV-EUiA i ERC havia format elGovern tripartit, iniciant la primera experiència de govern d’esque-rres a Catalunya, després de 23 anys continuats de governs de CiU.Aquest primer Govern de les forces d’esquerres i nacionalistes, pre-sidit per Pasqual Maragall, va tenir una vida efímera i amb massa

soroll, especialment aguditzat pel debat de l’Estatut, i que va fer queun cop aprovat aquest en referèndum es convoquessin eleccionsanticipades, que van revalidar la majoria formada per les mateixesforces polítiques ara encapçalades pel president Montilla.

Per tant, els darrers anys i en l’actualitat, estem en un període enquè per primera vegada des de la transició els governs d’Espanya ide Catalunya estan encapçalats per la mateixa força política, que amés a més coincideix amb la força majoritària en tots els municipisde la nostra comarca.

Pel que fa a Espanya, aquest primer Govern, presidit per RodríguezZapatero, ha tingut com dues ànimes. Una de cívica i social, que hadesenvolupat mesures en relació amb els drets civils, polítiques d’i-gualtat i socials com la llei de dependència, feta a traves d’un acordamb sindicats i patronals, que des de CCOO anàvem reclamant comel quart pilar de l’Estat del benestar al nostre país, i que consideremmolt important.

També ha desenvolupat un procés de concertació social, de baixaintensitat, en temes com ocupació i seguretat social entre d’altresaspectes.

I una ànima liberal en el terreny econòmic, centrada en el controldel dèficit públic, un continuat procés de desfiscalització i una man-ca d’aposta per una major despesa i inversió públiques, especialmenten el terreny social, en què es mantenen els diferencials negatiusamb la mitjana de la UE, i que limiten i dificulten el desplegamentde lleis com la de dependència per manca de finançament. En l’ac-tual equip econòmic del Govern d’Espanya, sembla que s’accentuamés aquest perfil neoliberal.

A Catalunya, el Govern tripartit va centrar la seva primera i breulegislatura en el debat de l’Estatut, que va contagiar i ralentitzarl’acció de govern en el terreny social, i en acabar precipitadament lalegislatura va deixar pendents algunes importants lleis, que enaquesta legislatura per fi s’han aprovat, com la Llei de serveis socialsi la d’Habitatge.

El Govern va posar en marxa altres iniciatives de concertació econò-mica i social, com l’Acord estratègic, que hem signat com a sindicati que està ja en la seva segona edició i que comporta un esforç dequantificació del que s’ha de fer en els terrenys econòmic i social. Pertant sembla que, malgrat alguns problemes afegits, en aquestalegislatura estan fent una aposta per l’impuls de polítiques socials,tot i que tampoc el Govern català està exempt d’aquesta visió mésliberal en el terreny econòmic.

També ha intentat posar en marxa l’elaboració d’una Llei d’educa-ció al marge dels acords presos amb la comunitat educativa en elPacte Nacional per a l’Educació, que ha comportat una clara respos-ta del sindicat, per intentar emmarcar la llei en els continguts delPacte signat al final de l’anterior legislatura.

6

Entre els problemes afegits d’aquests període, hi ha la crisi deRodalies, arran de les obres de l’AVE, que ha posat en evidència lamanca d’inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures bàsiques.En aquest tema, des de feia temps, CCOO reivindicàvem més inver-sió en el ferrocarril de proximitat, especialment en el que, comRodalies, utilitza bàsicament la gent treballadora per anar de casa ala feina i viceversa.

En aquest període, a diferència de l’anterior, hi ha una manca ja nonomés de mobilització, sinó fins i tot de tensió, en la societat, comsi, una vegada PP i CiU ja són fora del Govern, ja estigués tot fet ideleguéssim tota l’acció política en els respectius governs i en elsparlaments, renunciant a una participació més activa i a uns nivellsd’exigència més grans respecte a les polítiques que es desenvolupen.

1.2. El canvi de context econòmic

En el moment d’aprovar inicialment aquest informe, per part de laComissió Executiva, és obvi que estem davant d’alguna cosa més quesímptomes de desacceleració econòmica.

Des de CCOO hem reiterat la feblesa estructural del creixement dela nostra economia, que s’estava produint sobre unes bases poc sòli-des, ja que s’assentava en la construcció (l’índex d’ocupació en el sec-tor doblava el d’altres països de l’entorn), el consum familiar, que enuna part important era endeutament per l’adquisició de l’habitatge,i en una aposta empresarial per buscar la competitivitat sobre labase de rebaixar els costos salarials i les condicions de treball, flexi-bilitzar unilateralment el processos productius i externalitzar riscosa través dels processos de descentralització productiva i de subcon-tractació d’activitats.

En aquesta situació de debilitat estructural, amb l’aparició de la cri-si financera, un dels primers països que ha vist reduir les taxes decreixement ha estat el nostre, i el sector en què primer s’ha notatl’impacte de la crisi és l’immobiliari i el de la construcció.

També caldrà analitzar un canvi, progressiu, del model d’empresa,tant des del punt de vista de la relació entre propietat i gestió, comdes dels objectius empresarials, que busquen donar resposta alsinversors i per tant des de la lògica del benefici ràpid, com si de qual-sevol inversió financera es tractés i que per tant relega el paper deltreball a una situació de subalternitat absoluta.

1.3. La qüestió social. La precarietat i les desigualtats

Aquest període, caracteritzat per altes taxes de creixement econò-mic, és un dels períodes en què menys redistribució s’ha produït,alhora que hi ha hagut una erosió del poder de compra dels assala-riats.

La precarietat, entesa en tota la seva dimensió, és a dir, contractual,salarial i de condicions de treball i de salut i seguretat, ha estat lacaracterística d’aquests anys, en què, tot i que s’han reduït l’atur iles taxes de temporalitat, s’ha produït un procés d’increment de lesdesigualtats, especialment dels col·lectius que s’han anat incorpo-rant al mercat de treball, i que en els darrers anys han estat fona-mentalment joves, immigrants i dones, essent aquests els que con-centren les més altes taxes de precarietat.

Sectorialment, aquells sectors que més han crescut, com els serveisrelacionats amb el turisme, són també els que concentren el salarismés baixos i major precarietat.

1.4. El Barcelonès. Centre i perifèria

L’evolució del nostre territori, que és una comarca densament pobla-da, amb una superfície de 143 km2 i una població total de 2.250.000habitants, ha viscut un procés de terciarització de la seva economia,que no és tan radical com poden mostrar les estadístiques, per l’efec-te dels processos d’externalització d’activitats de les empreses, i queper altra banda està molt relacionat amb la pressió –i la temptació–que suposa el preu del sòl en unes ciutats on aquest és escàs.

Però avui, quan parlem d’un 70% d’ocupació en el terciari, hem desaber que el sector serveis inclou sectors tan diferenciats com el detecnologies de la informació, sectors de neteja, sector financer, sec-tors de comerç i hostaleria, serveis a les persones, etc.

El ràpid creixement del turisme a la ciutat central està impactant,d’una banda per la seva aportació a l’economia de la ciutat, peròd’altra perquè cada cop més s’està arribant a un punt de saturació,especialment a les zones més turístiques.

Tot i així, les cinc ciutats de la nostra comarca tenen característiquesdiferenciades, quant a tradició industrial, dèficits d’infraestructuresi equipaments socials i fins i tot característiques poblacionals, que,donat el pes de la ciutat central, Barcelona, sobre el conjunt comar-cal, poden esbiaixar qualsevol intent d’anàlisi comarcal.

De totes formes, d’una o una altra manera, totes han estat immer-ses en processos de transformació urbana, amb dèficits quant a lamobilitat i els serveis socials, i en un procés de canvi poblacional i deles estructures familiars.

El ràpid creixement de la immigració, i el seu assentament sobre elsdiferents territoris els darrers anys, és un dels trets comuns a totesles ciutats (potser una mica menys a Sant Adrià), i ha generat unanecessitat de major despesa en serveis públics educatius, sanitaris ide tot tipus, que, en no fer-se de forma suficient, poden ser una fontde conflicte, especialment, com diu la geògrafa Anna Cabré, entreels últims i els penúltims.

En el darrer període, el govern municipal de la ciutat de Barcelonaha passat d’un govern tripartit a un de bipartit, de governar amb lamajoria formada per PSC, ICV-EUiA, ERC a un govern en minoria delsdos primers. A l’Hospitalet i Sant Adrià, amb majoria absoluta delPSC, ICV-EUiA forma part dels equips de govern, i a Badalona elgovern està format pel PSC, CiU i ERC. A Santa Coloma governa elPSC en solitari.

És a dir, una situació diversa amb un element comú, la majoria delPSC, que hauria de facilitar l’enteniment amb les altres instànciespolítiques a nivell autonòmic i d’Estat, cosa que no sempre és així.

Les nostres relacions amb aquests governs tenen diferents intensi-tats, més en funció de la seva actitud i comprensió del paper del sin-dicat en el territori, que de la nostra voluntat, però va d’una relacióde treball i reconeixement mutu, especialment després de les darre-

Congrés

7

res municipals, a Barcelona, a una escassa relació a Santa Coloma(excepte en alguns àmbits com immigració i ocupació), amb una cer-ta normalitat a l’Hospitalet i Sant Adrià i amb alguna dificultat aBadalona.

2. UN BALANÇ POSITIU2.1. Acords del 4t Congrés i del pla de treball 2004-2008

Els elements per analitzar i valorar la nostra activitat han de partirnecessàriament dels objectius i prioritats de treball acordats per l’an-terior Congrés i per la Comissió Executiva en el pla de treball que esva aprovar al principi del mandat.

Aquests objectius, de forma sintètica, eren la lluita pel dret al treballi contra la precarietat en totes les seves dimensions, la lluita per nousi vells drets de ciutadania i en defensa dels serveis públics, tenir opi-nió i posició sobre les transformacions urbanes i les infraestructuresnecessàries per a les nostres ciutats, impulsar accions per la no-dis-criminació i la igualtat de gènere, impulsar Acció Jove al Barcelonès,desenvolupar un treball sindical específic en el tema d’immigració, ifer una Unió més participativa, més forta i més útil, tot incremen-tant la nostra capacitat de proposta i de projecció interna i externade la Unió.

Tot això, intentant entendre l’espai metropolità com un espai mésd’intervenció sindical, i el desenvolupament del nostre treball inter-nacional i de cooperació sindical entorn d’aquests mateixos eixos, imantenir i ampliar la nostra proposta cultural i el treball per la recu-peració de la memòria històrica.

A partir d’aquests grans eixos vàrem detallar i elaborar les propos-tes i accions a desenvolupar en el pla de treball 2004-2008, i vàremaprovar també els criteris i mètodes de treball per reforçar el fun-cionament col·lectiu i acordàrem el disseny de l’estructura delsòrgans de gestió i de responsabilitats, amb implicació de companysde les dues candidatures presentades al Congrés, per dur-les enda-vant.

2.2. El balanç. Elements quantitatius

El que hem fet:

Cal dir que ha estat un període en què hem desenvolupat unaimportant activitat, que podríem estructurar en cinc blocs, una micapel tipus d’activitat i amb la intenció expressa de defugir un balançclàssic per temàtiques de treball (en alguns casos necessari) o secre-taries, ja que considerem el balanç un patrimoni del conjunt de laUnió, i, vist l’increment de la relació i la participació de companys icompanyes que s’ha produït en aquesta, hem aconseguit que vagitambé més enllà dels mateixos òrgans de direcció.

2.2.1. Activitats periòdiques. En primer lloc, cal assenyalar que hemdonat passos importants en aquests període, per establir o consoli-dar un seguit d’activitats que amb caràcter anual hem realitzatentorn d’algunes dates significatives.

Els premis de poesia i el campionat d’escacs que fem al voltant del1r de Maig, i que ja estan plenament consolidats, tot i que n’hemanat enriquint el format, especialment pel que fa als de poesia, ambactuacions musicals, recitals poètics o conferències com la de ladarrera edició, vinculada a la recuperació de la memòria democràti-ca amb la participació del poeta, i lluitador antifeixista, amb 23 anysde presó seguida a les presons del franquisme, Marcos Ana, i el pre-

mi de fotografia, que fem a la tardor, a la ciutat de l’Hospitalet, s’haanat consolidant en aquest període.

D’altra banda hem creat i consolidat altres expressions culturals i rei-vindicatives periòdiques, com poden ser les sessions de cinema i l’as-semblea de delegats i delegades entorn del 8 de Març, els debats iactes reivindicatius que hem fet entorn del Dia contra la violència degènere i l’escola d’estiu, que hem impulsat durant aquest mandat ion han participat de forma desinteressada diversos experts.

També hem consolidat la presència amb perfil propi de la Unió enles manifestacions del 1r de Maig.

Una mica més irregular ha estat l’activat entorn del dia sense cotxesi la setmana de la mobilitat, més fruit de la mancança d’assumpcióreal d’aquest dia en altres àmbits i els canvis de dates de referència,que per la nostra pròpia acció. Tot i així, en aquestes dates hem cen-trat algunes accions en la reivindicació de la connexió del tramviaper la Diagonal i el desplegament de l’enllaç que ha de connectaramb l’estació del Nord, les reivindicacions sobre mobilitat urbana il’extensió del tramvia a Badalona, Sant Adrià i Barcelona o el debatentorn de mobilitat i gènere, que, tot i el seu reduït format, va serforça innovador i un èxit, o la més modesta presència en la mostrad’entitats sobre mobilitat.

Pel que fa al Dia de la salut laboral, també s’han desenvolupat algu-nes iniciatives a Barcelona, amb presència i col·laboració de la Unió.Les plaques en record de les víctimes d’accidents laborals alPoblenou, conjuntes de CCOO i UGT a nivell confederal; la convoca-tòria del premi sobre salut laboral i el mateix acte de lliurament delpremi a partir de la nostra participació en el Consell Assessor deSalut Laboral de l’Ajuntament de Barcelona.

Volem aprofitar aquesta referència per retre homenatge al regidorIgnasi Fina, que va fer possible la recuperació de l’esmentat Conselli la creació del premi de salut laboral de Barcelona –que a partir delproper any portarà el seu nom–, i que alhora va ser un dels impul-sors, com a metge, del treball en temes de salut laboral i mestre demolts dels que avui es dediquen professionalment a aquests temes,i que va morir al final de l’anterior mandat municipal.

2.2.2. Actes, assemblees, seminaris i tallers. Al llarg dels quatre anys,hem generat múltiples espais de participació i relació amb l’afiliació,i especialment amb delegats i delegades, tant en l’elaboració de pro-postes reivindicatives, per aprofundir les nostres reflexions secto-rials, com en actes commemoratius, com àmbits de formació i dedifusió, debat i seguiment de les polítiques generals del sindicat, jasigui a nivell d’Estat com de Catalunya.

En aquest sentit, cal assenyalar les assemblees que hem organitzatdes de la Unió adreçades a la gent gran, com a mínim una cada anya Barcelona, amb una presència de més de 100 companyes i com-panys, i algunes realitzades al Barcelonès Nord i que han anat des

8

de la informació dels recursos socials, la reivindicació primer i des-prés el seguiment de la Llei de dependència, la participació en eldebat sobre la Llei de serveis socials o la més recent conferènciasobre pensions i Estat del benestar i la informació sobre les condi-cions d’accés a les prestacions per dependència.

Cal destacar les 5 assemblees generals de delegats, que hem fet, ambmolta assistència (unes 400 persones en cada assemblea), per parlarde l’acord sobre negociació col·lectiva de Catalunya i sobre les propos-tes entorn de l’ocupació de la CS de CCOO, la informació sobre l’Acordconfederal sobre ocupació, el seguiment dels seus efectes a escalageneral i a casa nostra, el desenvolupament del procés de concertacióa escala estatal, l’Estatut de Catalunya i la més massiva (amb gairebé800 persones, que va desbordar de molt la capacitat de la sala), quevàrem fer en finalitzar el procés d’eleccions sindicals, per donar labenvinguda als i les noves delegades i informar i facilitar els recursosque el sindicat els pot oferir. En aquestes assemblees hi han participatdiversos dirigents confederals, de la CONC i de la nostra Unió.

Recordem també els importants actes amb motiu del lliurament deles insígnies als companys i companyes que portaven 25 anys o mésd’afiliació a la nostra organització, que a totes les localitats han estatmassius i que vàrem vincular en el cas de Barcelona i Badalona a lacommemoració del 75è aniversari de la Segona República espanyo-la i a Santa Coloma amb l’homenatge als lluitadors durant la clan-destinitat.

Hem organitzat diversos cursos monogràfics i tallers formatius deforma descentralitzada a les ciutats de Badalona, en temes diversos,i a l’Hospitalet, i destaquen els d’aquesta última població per la sevaregularitat i dedicats anualment a temes d’ocupació i salut laboral.En el cas de Barcelona, hem realitzat també alguns tallers vinculatsa l’elaboració d’estudis o l’elaboració de propostes, que hem estatdesenvolupant i que ens ha permès plantejar conclusions molt vin-culades al terreny, en aspectes com el treball al carrer i la salut labo-ral, la contractació pública i els plecs de condicions, la integració depersones amb discapacitats o l’aplicació de la Llei d’igualtat, tots ellsamb una participació d’entre 50 i 100 persones i molt ben valoratspels participants.

També hem fet activitats descentralitzades en aquestes poblacions,sobre l’Estat del benestar, l’habitatge, la Llei de dependència, i d’ex-plicació del nostre treball en el pacte territorial del Barcelonès Norda Badalona, la Llei de dependència a l’Hospitalet i el medi ambienta Sant Adrià, Badalona i l’Hospitalet.

Vàrem organitzar un debat sobre immigració, amb més de 200 par-ticipants, i hem seguit fent de forma puntual, i en funció de les nove-tats legislatives o reglamentàries, assemblees informatives amb tre-balladors i treballadores immigrants, tant a Barcelona com de formadescentralitzada a les diferents localitats.

En l’àmbit d’ocupació vàrem fer un parell de seminaris per reflexio-nar i fer propostes sobre les polítiques actives d’ocupació, en quèhan participat responsables dels diferents municipis de la comarca, itambé en un d’ells el director general del SOC. També s’han organit-zat periòdicament seminaris per presentar els treballs de l’àrea tèc-nica. En general aquests actes de petit format (entorn d’unes 50 per-sones) han anat adreçats a companys i companyes que treballenaquests temes sindicalment i tècnicament i han comptat amb la par-ticipació d’alguns tècnics externs.

Vàrem organitzar un debat sobre turisme amb la col·laboració delscompanys de Comerç i Hostaleria i uns 130 participants, que es va fera principis del mandat i va tenir una notable repercussió en el debatsocial i mediàtic de les nostres posicions.

En l’àmbit internacional, vàrem organitzar un seminari amb la CGILde Nàpols, sobre el model de ciutat i el paper de les polítiques públi-ques, vàrem col·laborar en l’organització d’un seminari amb un cen-tre d’estudis dirigit per l’anterior secretari general de la CGT france-sa, a petició dels companys de Lió, vàrem organitzar un debat espe-cífic sobre la Constitució europea, i conjuntament amb altres sindi-cats, organitzàrem la trobada de la xarxa de ciutats metropolitanessobre drets de ciutadania i polítiques socials.

2.2.3. Campanyes, publicacions i exposicions. Un element que ensvàrem plantejar en l’anterior congrés va ser incrementar la nostracapacitat d’elaboració, i en aquest sentit podem estar satisfets de laquantitat de documentació que tant des de les diverses secretaries,com des de l’àrea tècnica hem realitzat en aquests període, amb l’a-fegit de l’àmplia distribució que hi hem donat, tant a nivell intern,com extern.

Acabem de finalitzar la campanya sobre els Objectius del mil·lenni,que, dins del programa de sensibilització subvencionat per l’Ajun-tament de Barcelona a la Fundació Pau i Solidaritat, hem desenvolu-pat cap a un centenar d’empreses de la ciutat i en la qual hem distri-buït el llibre La pobresa no és rendible, publicat per la Fundació.

Hem intervingut en alguns processos de reforma urbanística, enrelació amb les seccions sindicals de les empreses afectades i estemfent un resseguiment del sòl industrial existent a la ciutat i les modi-ficacions del seu ús.

També vàrem fer seguiment de l’acord sobre condicions laborals sig-nat en el Fòrum de les Cultures, i intervenint en la solució de dife-rents conflictes que hi van sorgir.

Els temes relacionats amb la mobilitat han tingut una repercussiómediàtica important en aquest període i des del Barcelonès, en soli-tari o en coordinació amb l’Àrea de Mobilitat de la CONC, hem des-envolupat diverses accions, entre elles una important recollida de sig-natures amb la PTP en favor de Rodalies i la millora de la seva quali-tat, per l’enllaç del tramvia per la Diagonal en superfície; i altressobre la mobilitat col·lectiva als polígons industrials, especialment alpolígon de la Zona Franca, sobre la necessitat d’un pla de mobilitata la ciutat judicial i en el trasllat de la Quiron, conjuntament amb lesrespectives seccions sindicals, en defensa del transport públic. Tambévàrem reaccionar immediatament davant de la crisi de l’AVE, amb uncomunicat conjunt amb la FAVB entre d’altres organitzacions.

Finalment ens vàrem manifestar conjuntament amb els companys dela construcció en record dels morts en la construcció de l’AVE fins a

Congrés

9

Barcelona, i en la reivindicació de prioritzar Rodalies i la seguretaten la continuació del traçat.

Hem plantejat un debat important entorn de les clàusules socials ilaborals i la contractació pública, que ens ha de servir de base per ala publicació, entre el moment d’aprovació del document i elCongrés, d’un recull dels materials sobre els quals en aquest perío-de hem reflexionat i treballat, amb la participació de companys icompanyes dels rams i empreses més vinculats a aquestes realitats.Hem treballat en el manteniment d’un catàleg d’externalitzacionsde les administracions de la comarca.

Hem treballat, conjuntament amb diverses empreses, per la implan-tació de plecs de condicions, reconeixement en ells del dret a subro-gació i en campanyes de lluita, bàsicament amb seccions sindicalsd’ajuntaments i de Parcs i Jardins davant l’externalització i la trans-formació d’instituts municipals en entitats públiques empresarials al’Ajuntament de Barcelona.

Vàrem organitzar, amb ATACC i altres organitzacions de la platafor-ma contra el AGCS, un debat en el marc del fòrum euromediterrani,i també algunes accions de protesta contra la directiva Bolkestein.

En l’àmbit de la igualtat de drets, hem publicat una guia sobre inte-gració en la feina de persones amb discapacitat i una sobre la legis-lació i la informació per orientar el treball amb les persones immi-grades, adreçades totes dues a tots els delegats i membres de comi-tès d’empresa del Barcelonès i a la xarxa de benestar social del’Ajuntament de Barcelona, i una altra sobre l’homofòbia en els llocsde treball, que hem fet arribar a totes les empreses amb presènciade CCOO en el comitè d’empresa, a diversos àmbits institucionals i adiverses xerrades externes on hem estat convidats arran de la publi-cació.

Vàrem fer l’exposició sobre els valors republicans i l’experiència socialde la Segona República, que, a més a més d’estar exposada a les seusde les diferents localitats, ha estat itinerant en diversos instituts, almuseu de la immigració de Sant Adrià, en diversos espais en el marcd’activitats d’altres entitats que ens l’han sol·licitat, i al local de laDGB alemanya, en el marc de la fira de Frankfurt. També vàrem edi-tar la conferència que ens va adreçar el professor Josep Fontana, encommemoració de la Segona República, en l’acte de lliurament d’in-sígnies dels 25 anys d’afiliació a Barcelona. Aquest fulletó es va dis-tribuir a totes les persones que feien 25 anys o més en el 2006 i es vafer arribar a totes les biblioteques i instituts de la comarca.

En el terreny cultural vàrem col·laborar amb TEATRO DENTRO –fentd’intermediaris entre l’administració penitenciària i el grup de tea-tre, amb la col·laboració de la secció sindical–, un grup que fa teatrede l’oprimit i que és un projecte de treball a les presons, que va tenirmolt bona acollida i que vàrem cloure amb una exposició de foto-grafies al vestíbul del sindicat.

Vàrem donar suport a l’edició del llibre sobre la història de CCOOdel Barcelonès Nord, i vàrem editar, amb la CONC i la UPIFC, unopuscle en homenatge a Josep M. Pérez Molinos, amb la seva bio-grafia i un recull de fotografies seves.

Hem fet un document des de l’àrea tècnica i amb la participació dela comissió de gent gran del Barcelonès, sobre la situació de la gentgran a la nostra comarca i els recursos existents, que hem editat i dis-tribuït als assistents a la darrera assemblea de gent gran i s’ha fetarribar a totes les entitats de gent gran de la comarca.

També des de l’àrea tècnica, hem fet diverses publicacions, fins a untotal de 27 en diversos formats, en funció de la participació en dife-rents projectes vinculats al desenvolupament dels acords per l’ocu-pació del Barcelonès Nord i de Barcelona, com són les referides altreball al carrer, la prevenció de riscos en els centres comercials, elcatàleg sobre polítiques actives i conclusions dels seminaris sobre elsobservatoris del mercat de treball, informes sobre contractació, odiverses publicacions entorn de la igualtat de gènere, l’educació, laformació i les necessitats de formació a les empreses, fruit del dispo-sitiu que sobre aquest tema liderem al Barcelonès Nord, algunsinformes socioeconòmics, i també el recull de dades per a la guia demobilitat del Trambesos. A l’Hospitalet hem editat informes estadís-tics sobre ocupació i gent gran a la ciutat.

Hem iniciat en aquest mandat l’edició d’un calendari laboral amb lesfestes de les diferents localitats de la comarca, en format per a tau-ló d’anuncis, i que aquest any hem fet també en format de butxaca,dels quals s’ha anat incrementant la demanda fins a arribar el darrerany a 18.000 exemplars distribuïts de format tauló d’anuncis i 30.000de butxaca.

Vàrem editar l’any 2006 un calendari intercultural, en què s’assenya-laven i explicaven les festes de les diverses tradicions culturals i reli-gioses que avui conviuen a les nostres ciutats, i estem distribuint unapublicació pròpia que ha de servir com a instrument d’acollida labo-ral i social als immigrants.

Regularment editem l’ONA SINDICAL, amb un bon nivell de qualitati de continguts, que reflecteix la nostra activitat i les nostres propos-tes i que, a més d’enviar a tota l’afiliació, n’hem ampliat la distribu-ció en uns 500 exemplars adreçats a responsables institucionals, enti-tats socials i organitzacions polítiques de la comarca.

Acabarem de posar en funcionament el nou web en el període quequeda fins al Congrés, i hem generat alguns documents digitals,especialment a partir d’alguns treballs de l’àrea tècnica, que obrenuna nova línia informativa.

Finalment hem d’assenyalar, per la seva novetat, l’edició d’una reco-pilació de legislació entregada en un llapis informàtic als assistentsa l’assemblea de delegats i delegades organitzada pel Barcelonès uncop finalitzat el procés d’eleccions sindicals.

2.2.4. Relacions externes i participació institucional. Amb aquestenunciat volem englobar tres àmbits de la nostra activitat. D’unabanda la relació amb altres organitzacions sindicals, patronals isocials, d’altra el que fa referència a l’activitat internacional, i en ter-cer lloc la nostra intervenció en els àmbits de participació institucio-nal, que és molt àmplia.

Pel que fa a la relació amb altres organitzacions de la ciutat, decaràcter social, veïnal, medi ambiental, ONG, de dones, gent gran,immigrants, de solidaritat i altres, hem mantingut relacions de

col·laboració puntual i de mutu reconeixement a partir de confluèn-cia en accions comunes o de la coincidència en espais institucionalsi de la proximitat de les posicions que manifestem en determinatsaspectes, però no hem desenvolupat una relació més estable, tot ique especialment amb algunes d’elles, com la FAVB o la PTP, seriapossible un plantejament d’aquest tipus i que són aquelles amb lesquals més hem coincidit en aquest període.

Amb altres sindicats, compartim diversos espais institucionals i detreball conjunt, com els pactes territorials per l’ocupació, l’acordmarc de Barcelona en el que anomenem Plataforma SindicalPrioritària i el Consell Econòmic i Social de Barcelona. És en funcióbàsicament d’aquests espais de treball conjunt que mantenim algu-nes trobades puntuals per acordar posicions comunes en determi-nats temes, i en aquest sentit no tenim majors dificultats en el fet debuscar acords entre nosaltres.

Pel que fa a l’àmbit internacional, bàsicament mantenim espais derelació puntual i de solidaritat amb les organitzacions amb les qualstenim projectes de cooperació sindical en l’àmbit de Llatinoamèrica,i hem refet el protocol de relació i col·laboració amb la Central deTrabajadores de Cuba (CTC). Amb els sindicats de la xarxa de les 4metròpolis d’Europa hem continuat treballant i estem donantalguns primers passos en el fet d’establir algunes relacions bilateralsamb sindicats d’algunes ciutats de l’àmbit mediterrani, com és el casde la CGIL de Nàpols amb els quals vàrem signar un acord decol·laboració i que també hem iniciat amb la CGT de Lió.

Hem participat activament en el desenvolupament de les diversestrobades de la xarxa de ciutats metropolitanes, i hem fet una rodade seminaris a les diferents ciutats (Frankfurt, Milà i Lió), inclosa lade Barcelona.

Hem participat també en els congressos de la CGIL de Milà i la CGTde Lió. Així com en la celebració del centenari de la CGT, també aLió. I hem participat, en estreta col·laboració amb l’Arxiu Històric, enunes jornades de debat en el marc de la Fira del llibre de Frankfurt,organitzades per la DGB.

Pel que fa als espais de participació institucional, tot i que hem racio-nalitzat la nostra presència en alguns d’aquests, mantenim una par-ticipació molt densa en diferents àmbits, tant de Barcelona com deles diferents localitats, també en la mesura de les nostres possibili-tats en cadascuna d’elles, especialment en àmbits vinculats a benes-tar social, medi ambient, consells de dones, gent gran, cooperació,salut laboral, mobilitat, immigració, formació professional, educa-ció, de salut, i participant activament en espais com el ProjecteEducatiu de Ciutat, l’Associació Barcelona Benestar Social (ABBAS),el procés de l’Agenda 21, la Fundació Barcelona per la FormacióProfessional i en les meses locals d’ocupació.

També tenim espais de participació en les diferents empreses muni-cipals vinculades a l’ocupació i d’altres de creades a les diferents ciu-tats, i en alguns instituts municipals. A més a més, estem presents enles comissions de seguiment dels diferents convenis que tenim ambdiferents ajuntaments i hem participat activament en els Equalsd’Hospitalet i Barcelonès Nord.

Com a espais més globals de participació tenim, en el cas deBarcelona, el Consell Econòmic i Social, que després de la darrerareforma ha millorat la seva dotació tècnica i on cal destacar algu-nes de les jornades que hi hem fet, com la d’immigració o la de

turisme, la memòria socioeconòmica que s’elabora anualment, lainformació, el debat i els dictàmens sobre pressupostos i taxes públi-ques, que s’han convertit en un espai interessant de debat, i algunsdictàmens significatius en els quals hem participat, com els que fanreferència als plecs de condicions, la immigració i el 22@, entremolts d’altres.

També participem en el Consell de Ciutat, en tant que una de lesorganitzacions més representatives de la ciutat, i on també hemparticipat regularment en els seus debats, assenyalant com a méssignificativa la nostra posició crítica, juntament amb altres moltesentitats, davant l’ordenança del civisme i el treball realitzat entornde la diagnosi i les propostes referides a l’habitatge. En aquestsmoments estem participant en una comissió que pretén reflexionarsobre els objectius d’aquest organisme, que ha de definir millor elseu paper.

En general la nostra participació en aquests espais és valorada i tin-guda en compte, la nostra aportació es distingeix per la capacitatpropositiva, la rigorositat, la serietat i l’assistència regular.

Això ens ha permès col·laborar en les conferències sobre cultura detreball organitzades per la Fundació BCN per la FP, de la qual sommembres i col·laboradors actius, que va aplegar gairebé 2.000 alum-nes de formació professional de Barcelona al nostre local.

Pel que fa als convenis de col·laboració, mantenim dos models deconcertació, un de vinculat al que anaven sent el pactes territorialsper l’ocupació, molt centrat en el desenvolupament de les polítiquesactives i vinculades a l’ocupació, la seva qualitat i la salut i la segure-tat en el treball. I l’altre, un espai que, amb diferents denominacions,és una espècie de conveni de ciutat, entre sindicats i ajuntaments, ique defineix la resta d’àmbits de treball i compromisos socials.

A Barcelona i l’Hospitalet es manté aquest model dual, que va fun-cionant regularment, i a Barcelona en els darrers temps, després deles darreres eleccions municipals, sembla que amb un major interèsi dinamització per part del govern municipal.

Precisament a Barcelona acabem de signar un nou pacte local per l’o-cupació, que recull alguna de les nostres principals inquietuds i queobre unes bones perspectives de treball. Pel que fa a la PSP, estemtambé en procés de redefinició.

En canvi els convenis de col·laboració amb els ajuntaments de leslocalitats del Barcelonès Nord han estat ralentitzats en aquestsdarrers anys en la mesura que perdien la seva vigència. Els ajunta-ments no han tingut massa interès en la seva renovació, suposemque per vincular els sindicats exclusivament en els àmbits relacionatsamb l’ocupació i l’existència d’un pacte territorial en l’àmbit comar-cal en aquest terreny. També en la mesura que la UGT tampoc mos-tra un interès especial en aquest tema, i les nostres pròpies dificul-tats per intervenir en tot, ha fet que en general no s’hagin renovat.

Congrés

10

11

D’altra banda hem participat en diferents debats i activitats exter-nes, com les fires de solidaritat de les diferents localitats, o la parti-cipació com a ponents en conferències del CESB i d’altres entitatsque ens conviden.

2.2.5. Realitat organitzativa i funcionament. En aquest període s’haseguit la tendència al creixement de l’afiliació de forma important isostinguda, fins a arribar als 63.046 cotitzants en finalitzar el 2007,tot i que no en la mateixa mesura que creixien el nivells d’ocupació.

Sectorialment, s’expressen les mateixes tendències que en l’estructu-ra ocupacional de la ciutat, amb un predomini de les activitats ter-ciàries i una disminució relativa del pes de l’afiliació en els sectorsindustrials.

Per localitats, a Barcelona hi ha 54.330 afiliats i afiliades, a l’Hospi-talet 4.078, 3.017 a Badalona i 717 i 904 a Sant Adrià i Santa Coloma.Del total de l’afiliació a la comarca 4.117 són immigrants, 37.815(59,98%) homes i 25.232 (40,02%) dones, sent la Unió, després deLleida, la que té més percentatge de dones. 5.442 afiliats del Barce-lonès són menors de 30 anys.

L’afiliació ha de ser una de les nostres preocupacións constants, ihem de veure com som capaços de treballar aquest tema a partirdels serveis del sindicat en la línia del treball iniciat en el projecteSINDFOR, i que fa que dirigents sindicals fem una presentació delsindicat, els seus objectius i la importància de l’afiliació en tots elscursos que s’inicien impulsats pel CEPROM.

Encara no som del tot capaços de visualitzar la importància quetenen l’acció sindical i l’afiliació, quan és evident que en aquellesempreses amb més afiliació, organització i on tenim més capacitatde mobilització, les condicions de treball estan per sobre de la mit-jana del país.

En el període que va del 2003 al 2007, hem passat de 6.931 delegatsi delegades (42,28%) a 7.440 (43,10%), per tant hem tingut un crei-xement en termes absoluts i també percentuals.

Els resultats electorals a escala comarcal són favorables, però això nopot amagar-nos que ho són pel pes de la ciutat de Barcelona, ja queen la resta de localitats, tot i no ser responsabilitat directa nostra, nopodem restar indiferents al fet de perdre amb una lleu tendència ala baixa a les localitats del Barcelonès Nord i en la mateixa mesurauna lleugera millora del percentatge a l’Hospitalet.

De totes formes, cal assenyalar que l’esforç realitzat per la nostraUnió per contribuir a aquesta victòria, més enllà del treball quotidià,ha estat important, en el reforçament econòmic a determinats sec-tors més febles o que s’estan desenvolupant sindicalment mésrecentment, per l’aportació de companys i companyes del mateixSecretariat com a suport específic a algun ram o amb companysdedicats al suport amb caràcter general i per la col·laboració pun-tual de companys i companyes de la nostra organització en l’exten-sió sindical i de candidatures a determinades empreses. Estem satis-fets del treball i la implicació que hem tingut en aquest procés, toti que pensem que es podria haver planificat millor.

Les eleccions sindicals, malgrat algunes perversitats del modelactual, són una de les fonts importants de legitimació dels sindicats.CCOO portem trenta anys seguits com a primera força sindical, espe-cialment a Barcelona ciutat i a la majoria de rams de la nostra comar-ca, fent una aportació cabdal a la victòria de CCOO de Catalunya.

Pel que fa a la relació entre la Unió i els diferents rams, ha estat des-igual el nivell de col·laboració per al desenvolupament del treballterritorial, en alguns casos per les diferents estructures organitzati-ves i en altres ha estat més en funció de la temàtica a desenvolupar,i existeix en alguns casos una bona sintonia de treball conjunt entornde determinats temes. Hem tingut experiències de col·laboració moltpositives amb alguns rams, i l’escassa implicació d’altres, tot i que caldestacar especialment entorn d’algunes activitats realitzades unabona sintonia i implicació de moltes seccions sindicals i alguns rams.

Des de la Unió, hem participat solidàriament en les convocatòriesd’accions i mobilitzacions que s’han fet a diverses empreses i ramsque ens ho han comunicat.

En aquest període hem incorporat el CEPROM del Barcelonès dins del’espai físic de la Unió, i això ens ha permès coordinar en millors con-dicions i interrelacionar les polítiques d’orientació laboral del’ASSOC, els treballs de l’àrea tècnica en els pactes territorials, espe-cialment els que fan referència al dispositiu sobre necessitats forma-tives que liderem al Barcelonès Nord i el treball de planificació decursos del CEPROM.

Cal destacar que, entre el 2005 i el 2007, s’han organitzat 761 cursosde formació per a l’ocupació (contínua i ocupacional) a la comarca,amb un total de 45.347 hores de clase i 11.719 alumnes.

Per la seva banda, l’ASSOC, en el mateix període, ha realitzat 2.207accions d’assessorament professional, orientació i entrevistes ocupa-cionals.

Hem consolidat el paper del CITE en el marc del SAIER a Barcelona,i mantenim un alt nivell d’atenció a l’Hospitalet al nostre local i aSanta Coloma al CIAPE. Tot i que no s’han pogut ampliar els puntsd’atenció a Badalona, estem desenvolupant propostes com a Unió,adreçades a diferents administracions, per desenvolupar experièn-cies, des de CCOO del Barcelonès, en el terreny de l’acollida laboralals immigrants.

Globalment des de 2004 al 2007, des dels serveis del CITE de lacomarca hem atès 30.419 usuaris, amb 48.413 consultes realitzades,cosa que fa que, amb aquest volum de companys i companyes ate-ses, les memòries detallades que es fan anualment siguin un instru-ment molt útil per a la nostra anàlisi sobre l’evolució de la realitat.

D’altra banda hem creat en aquest període, en la línia del que ensvàrem plantejar en el pla de treball, l’àrea tècnica de CCOO delBarcelonès, vinculada als pactes territorials per l’ocupació. Aquestaàrea ha estat un element molt valuós a l’hora de desenvolupar elnostre treball en els esmentats pactes, i ens ha generat un prestigiextern molt important, a més a més d’haver estat útil per col·labo-rar en alguns treballs de les diverses secretaries. Ha produït un nom-bre elevat d’estudis i documents entorn dels temes d’educació, for-mació i ocupació principalment, com es detalla en un altre apartat.

12

Hem posat en marxa la biblioteca de la Unió, i hem rendibilitzat lasala cedint el seu ús a diverses seccions sindicals i rams en funció deles seves peticions.

Com a serveis, en aquest període, hem mantingut el servei de la ren-da, concentrant-lo a nivell de Barcelona, ja que és un servei íntegrede la Unió.

Pel que fa a l’assessorament, hem mantingut el punt d’assessora-ment a Mercabarna, es realitza assessorament primari a les diverseslocalitats, per part dels rams i a partir dels ATJ, i hem reforçat la con-sulta sobre comerç i hostaleria a Badalona i l’Hospitalet. Pel que faa l’assessorament jurídic –tot i que en contra de la nostra opinió– ladirecció del Gabinet va decidir eliminar la consulta jurídica deBadalona, i finalment vàrem aconseguir substituir-la per un ATJ,mantenint un punt de consulta.

L’assessorament és un dels elements més importants pels quals elstreballadors s’apropen al sindicat, i és per tant un d’aquells serveisque van íntimament lligats a l’activitat sindical. En els dos darrersanys, als diversos locals (sense comptar Barcelona), s’han atès 7.465consultes (incloses assessorament primari i jurídic).

Hem millorat el local de Sant Adrià i hi hem creat un arxiu definitiu.Vàrem inaugurar i posar en funcionament el nou local de Badalona,i estem en la fase d’adquisició d’un nou local a l’Hospitalet.

Hem generat bases de dades molt àmplies d’entitats de la comarca,de forma sectorialitzada i d’institucions i responsables de diversesàrees de les administracions locals. I ha millorat la capacitat de rela-cionar-nos amb l’afiliació i els delegats a partir de les millores quehan suposat la integració de dades feta per la CONC, que han facili-tat l’accés i la utilització.

La gestió econòmica de la Unió ha estat transparent, austera i rigo-rosa, fins al punt d’estar altament valorada per part de les audito-ries que s’han fet sobre la nostra comptabilitat i gestió pressupostà-ria. Els processos d’elaboració pressupostària han estat transparentsi participatius, amb una tendència constant a incrementar el que esdestina a activitat davant les despeses estructurals.

La política comunicativa, especialment en les relacions amb la prem-sa, ha fet un salt important, tant per la capacitat de produir notícies,fer comunicats de premsa i canalitzar-los de forma adient per seratractius per als mitjans, com pel treball de relació directa ambalguns mitjans, que s’ha anat consolidant. I que ha permès la publi-cació d’alguns articles, reportatges i participació en TV i ràdios locals.

Vàrem acordar impulsar la creació d’un àmbit, el ple del Barcelonès,que ens servís com a espai d’elaboració i participació col·lectiva, ambla presència de rams i federacions per posar a debat algunes líniesestratègiques de la Unió. Malgrat un important esforç de debat i con-creció per posar-lo en marxa, la pràctica ens va demostrar que no eraviable en l’actual situació tirar endavant amb aquest àmbit, i, pertant, és una d’aquelles qüestions que podem dir que no ha funcionat,no tant per no haver-ho intentat, sinó per la manca d’assistència.

Pel que fa al funcionament de la Comissió Executiva, ha mantingutuna periodicitat i un nivell de continguts en el debat acceptables,encertant el seu paper en centrant-se bàsicament en documents mésestratègics d’anàlisi de situacions i propostes d’intervenció sindicalsen temes com educació, immigració, anàlisi de les eleccions sindicals,línies de treball en els pactes locals, etc. i per altra banda per definir

els plans de treball i fer-ne el seguiment, acordar i resseguir la polí-tica pressupostària. L’assistència a l’Executiva ha estat bastant regu-lar quant a nombre de persones, sobretot perquè les absències, engeneral, han estat molt concentrades en les mateixes persones.

El Secretariat ha estat l’òrgan que ha portat el pes del treball col·lec-tiu, ha fet el debat per gestionar les línies del pla de treball i elsacords de la Comissió Executiva i ha fet de veritable òrgan de gestióquotidiana. Ha funcionat amb regularitat i amb la participació de lamajoria dels seus membres habitualment.

La convocatòria de reunions de Secretariat ampliat a les responsabi-litats executives i responsables de les diferents unions, tot i algunspetits desajustos, ha permès, en general, un espai d’intercanvi d’in-formacions i de coordinació de les diferents activitats d’aquestes res-ponsabilitats amb la resta d’activitats de la Unió. I ha ajudat el des-envolupament del treball de les secretaries.

Tot i que s’han produït forts avanços sobre períodes anteriors pel quefa al treball col·lectiu, encara és aquest un dels temes que més costade concretar en els diferents nivells de l’organització, perquè sovintés més fàcil assumir responsabilitats parcel·lades, que ser capaços decomptabilitzar el treball col·lectiu i les responsabilitats individuals.

De totes maneres, hem d’assenyalar que s’han reforçat els elementsde treball conjunt entre secretaries i també –tot i que queda camí arecórrer– hem intentat millorat la connexió i la coordinació entre leslocalitats i la comarca.

El treball de les diferents secretaries i responsabilitats ha estat engeneral positiu, com es pot comprovar per la feina realitzada, s’hanassumit les responsabilitats encarregades, excepte excepcions justifi-cades, i s’ha treballat amb ànim de col·laboració, constructiu i obertper part de tothom. Tot i que finalment no vàrem poder tenir res-ponsables de joves i de salut, tal com ens havíem plantejat.

La relació amb els diferents àmbits de la CONC ha estat fluida i decol·laboració permanent.

2.3. El balanç. Elements qualitatius

En aquest període, hem donat un salt qualitatiu important en dife-rents aspectes del treball de la Unió, que és necessari ressaltar, per-què més enllà d’haver fet un gran salt en l’activitat en el sentit quan-titatiu, també l’hem donat qualitativament, i, per tant cal reconèi-xer la gran quantitat de treball i esforç que hi ha darrere i que vaconfigurant, ubicant i redimensionant millor l’espai sindical de laUnió Sindical de CCOO del Barcelonès.

Des del punt de vista qualitatiu assenyalarem alguns elements, coml’avenç i la concreció d’algunes de les nostres propostes sindicals, larecerca d’espais d’elaboració i de participació col·lectiva, l’incrementde la capacitat de proposta, la millora de connexió entre els instru-ments i el sindicat i l’acció comunicativa interna i externa.

Congrés

13

2.3.1. Concreció de les nostres propostes sindicals. Cal assenyalar eltreball realitzat entorn de la targeta rosa per als més grans de 60anys, que en aquest mandat s’ha aconseguit en la ciutat de la comar-ca que encara no ho tenia (l’Hospitalet), i exceptuant Santa Colomai Badalona, que, tot i existint un preacord en aquest sentit, no es vaaprovar finalment en el ple municipal. S’ha concretat en el pacteterritorial de l’Hospitalet el compromís de treballar en la coordina-ció de les empreses que treballen per l’Ajuntament en temes de salutlaboral. S’ha inclòs en el pacte d’ocupació de Barcelona el compro-mís de l’Ajuntament de vigilar les condicions laborals de les empre-ses que contracta, ens hem incorporat al debat sobre el pla estratè-gic del turisme a Barcelona. Vàrem aconseguir la revitalització delConsell Assessor de Salut Laboral. S’ha acordat crear una taula d’o-peradors en polítiques actives d’ocupació per coordinar-les aBarcelona. I hi ha un acord per participar en una comissió de segui-ment sobre les obres de l’AVE a Barcelona i per iniciar conversesentre les federacions de la construcció i l’empresa pública encarre-gada de l’obra de la Sagrera, per establir un pla de seguretat deltipus del que vàrem fer al Fòrum, entre d’altres iniciatives.

2.3.2. Creació d’espais d’elaboració i participació col·lectiva. Unavanç significatiu ha estat la creació d’espais de participació, ja quetot i no quallar un espai més formal com el ple del Barcelonès, elsàmbits menys formals i estables, que van des de les assemblees dedelegats i delegades i espais de debat amplis, a espais d’elaboracióde format més especialitzats que permeten un treball més col·lectiu,i que hem utilitzat especialment en alguns estudis o en l’elaboracióde propostes com les referides als plecs de condicions, l’estudi sobreel treball al carrer, la salut laboral i sobre l’aplicació de la Llei d’i-gualtat o el turisme a Barcelona, etc., han permès una forta identi-ficació i implicació dels participants.

Un altre format interessant que hem utilitzat han estat els tallers, elsseminaris i la mateixa escola d’estiu, que, a més d’espais de forma-ció, són també espais d’intercanvi d’idees i de relació entre com-panys i companyes de diversos sectors i empreses, que també ajudaa tenir una visió més àmplia del món del treball i del sindicat.

2.3.3. Increment de la capacitat de proposta. És un altre dels ele-ments que ens han permès avançar substancialment, des de la par-ticipació en els dictàmens del CESB. Alguns han partit de la nostrainiciativa, i hi hem tingut una posició forta, com el del 22@, o l’estu-di sobre immigració i treball o sobre el plecs de condicions, fins a l’e-laboració de diferents informes i estudis, sobre la prevenció de ris-cos als centres comercials o sobre la situació de l’educació a la comar-ca, les propostes sobre el model turístic, sobre polítiques actives d’o-cupació, sobre immigració i acollida laboral, entre altres.

En aquest sentit cal destacar dos elements. D’una banda, el treballrealitzat des de l’àrea tècnica, que cal valorar molt positivament, ique ens ha permès un suport especialment en els temes d’ocupació,però també en d’altres temàtiques, i d’altra, haver nodrit el nostrebagatge amb l’aportació de molts experts, responsables polítics, tèc-nics i professors universitaris, que, de forma desinteressada, hanacceptat participar i contribuir amb els seus coneixements i expe-riències en els nostres debats.

Cal destacar l’elaboració de propostes a les localitat al voltant de leseleccions municipals, i, a Barcelona del Pla d’Actuació Municipal(PAM), ja que ens ha servit per aprofundir en les nostres propostes

sobre el model de ciutat, i molt significativament la millora de lanostra capacitat d’analitzar els pressupostos i la política fiscal muni-cipal a Barcelona, i generar posició i un cert debat al seu entorn.

2.3.4. Millora de la connexió entre els instruments i l’acció sindical.El que hem anat teixint al llarg d’aquest període, i que comportapoder treballar directament i resseguir el treball, la informació i l’ex-periència que ens proporcionen per conèixer determinades realitats,el CITE-SAIER, l’ASSOC i el CEPROM i l’ÀREA TÈCNICA, a més que enspermet intervenir en millors condicions en els diferents espais on esgenera opinió i la coordinació per una millor intervenció sindical.Aquest és un tema que no hem acabat de concretar en l’assessora-ment primari que fem als diferents locals de la comarca.

2.3.5. La millora de la comunicació interna i l’externa. També fruitde la resta d’elements plantejats, hem incrementat substancialmentla nostra capacitat de comunicar, d’una banda amb el conjunt de l’a-filiació, a través de l’ONA SINDICAL i el nou web; també amb dele-gats i delegades i seccions sindicals d’empresa, als quals hem fet tra-meses d’algunes de les publicacions de forma universal, i d’altres, enfunció de la temàtica, les hem adreçat selectivament, a aquells com-panys i companyes i seccions sindicals dels quals tenim adreça decorreu electrònic, de forma selectiva en funció de si són o no dele-gats i en funció de les temàtiques.

Pel que fa a la comunicació externa, cal destacar tres elements: lapropera posada en marxa del nou web, l’enviament de l’ONA SINDI-CAL a organitzacions socials i responsables polítics i tècnics de les ins-titucions de la comarca, i l’increment notable de presència als mit-jans de comunicació, que s’ha multiplicat substancialment.

3. PERSPECTIVES DE FUTUREl document de propostes és l’encarregat de desenvolupar les nostresreivindicacions de forma més detallada. Per tant, en aquest informe,el que farem serà bàsicament assenyalar els eixos estratègics que ensplantegem, i que en essència han de partir del que anem realitzant,per continuar construint aquest espai d’intervenció sindical propi dela Unió i desenvolupant aquelles polítiques vinculades a la reivindi-cació del salari indirecte i els drets civils, socials i laborals, a la valora-ció del paper del treball en el desenvolupament de la nostra societati la lluita contra les desigualtats en la feina i en les ciutats.

En aquest sentit, hem de partir de posar en valor el fet que haguemtreballat de forma molt col·lectiva i plural. Fins i tot després d’unaforta confrontació en el congrés anterior, expressada en dues candi-datures, vàrem ser capaços d’aprovar un pla i un equip de treball perdesenvolupar-los a partir dels acords congressuals, que hem treba-llat molt consensuadament durant tot el període.

És partint d’aquesta experiència que apostem per construir aquestconsens des del mateix moment d’iniciar el procés, primer entorn de

14

Congrés

les idees i propostes, que permeti les millors condicions per fer undebat en profunditat no mediatitzat per altres elements, i desprésper configurar l’equip de treball que estigui en millors condicionsper desenvolupar-lo.

Òbviament els eixos estratègics, i més en aquest canvi de contexteconòmic, han de ser de continuïtat amb el que hem fet. I per tanthan d’estar centrats en:

1. La lluita per la plena ocupació i la qualitat d’aquesta en un sentitintegral: contractació, condicions de treball, de salut i seguretat,salaris i lluita contra tot tipus de discriminacions i per la igualtat.Millora dels processos educatius i de formació per a l’ocupació.Necessitat d’una aposta específica per la implicació de les adminis-tracions locals en aquest repte.

2. La intervenció en les transformacions de les ciutats, per unes ciu-tats complexes, millorant les infraestructures de comunicació i submi-nistrament, fent un especial esment del transport públic i la sosteni-bilitat ambiental. Per la defensa d’una diversificació de l’activitat eco-nòmica, posant l’accent en l’activitat productiva. Seguir estenent laxarxa d’intercanvi i cooperació sindical europea i internacional.

3. Increment de la despesa pública en polítiques socials i defensad’un sistema fiscal progressista i progressiu. Defensa dels drets civils,socials i de ciutadania i dels serveis públics com a garants d’aquests.Desenvolupar polítiques específiques en temes de salut i educaciópública. Especial atenció al desenvolupament de les polítiquessocials, de la Llei de dependència i de la Llei de serveis socials en laseva dimensió territorial.

4. Incrementar l’afiliació, millorar els serveis a l’afiliació i la coordi-nació d’aquests amb els àmbits sindicals, i impulsar el desenvolupa-ment organitzatiu i d’extensió del sindicat, millorar la coordinacióamb les localitats i contribuir a la realització de les eleccions sindi-cals. Seguir impulsant espais de participació, especialment delsrepresentants sindicals i de l’afiliació en general. Seguir millorant elsinstruments de formació, les accions culturals i la comunicació inter-na i l’externa.

Finalment, cal dir que aquest balanç, que globalment ha estat valo-rat positivament per la Comissió Executiva, ha estat fruit de l’esforçi la participació de molts companys i companyes, que ja sigui des deles seves responsabilitats en l’àmbit sindical en els diferents nivells,ja sigui des del seu treball com a tècnics o administratius a nivellcomarcal, dels serveis i des de les localitats de la comarca, han con-tribuït a fer-lo possible.

15

columna A columna B

1___5____

10____

15____

20____

25____

30____

35____

40____

45____

50____

55__

DOCUMENT DE PROPOSTES

A. LES GRANS LÍNIES D’ACTUACIÓ

1. L’ocupació i el mercat de treball i la seva qualitat

En els últims anys s’han assolit unes taxes d’ocupació i d’activitatque ens situen pràcticament en la plena ocupació, l’increment depersones ocupades ha fet que la taxa d’ocupació de les doneshagi arribat a nivells similars i fins i tot superiors als de la UnióEuropea, i aquest alt nivell de demandes d’ocupació també hatingut molt a veure amb l’arribada d’immigrants al nostre mercatde treball.

Aquest creixement de llocs de treball creats a la nostra comarca,una part elevada dels quals són contractes precaris, posa de mani-fest que el creixement de l’ocupació ha estat en quantitat i no pasen qualitat.

El nostre objectiu prioritari ha estat i seguirà sent la millora de lescondicions de treball, enteses com el conjunt de factors que deter-minen la qualitat de l’ocupació, com són:• Uns salaris suficients.• La reducció de la jornada efectiva de treball cap a les 35 hores

setmanals.• Les condicions de seguretat i salut laboral, amb la millora de la

cultura preventiva.• Les possibilitats d’accés a la formació permanent al llarg de la vida

laboral.• Estabilitat en la feina.• La igualtat d’oportunitats per a la promoció professional, sense

cap discriminació per raó de sexe, edat, país d’origen o la sevacapacitat física i intel·lectual.

• L’existència d’un bon clima laboral.• Gaudir de mesures de compatibilització de la feina amb la vida

personal i la familiar.

Aquestes condicions de treball són les que fan possible uns entornslaborals motivadors, segurs i amb condicions laborals de qualitat,que generen una major productivitat, innovació, creativitat i millo-ra de la qualitat dels serveis.

Hem de seguir lluitant per la igualtat de retribucions i perspectivesprofessionals per a les dones, amb l’eliminació de qualsevol des-igualtat per raó de gènere.

Prestar una atenció prioritària a nous àmbits que apareixen en elmercat de treball: les condicions dels becaris, el treball en pràcti-ques, etc.

Un objectiu prioritari és l’increment de la valoració social i salarialde sectors i àmbits professionals molt feminitzats i amb ocupacióprecària.

La millora del nostre treball en els àmbits locals on participem, comsón els pactes territorials, fent propostes i denunciant les mesures

contràries a la qualitat de l’ocupació, han estat la norma i ho segui-ran sent.

En aquest sentit, i també en el marc del desenvolupament del pla detreball de la Unió territorial, el contacte i la cooperació amb les sec-cions sindicals de les empreses del territori, igual que amb les estruc-tures sindicals, els rams i les federacions, esdevindrà una peça impor-tant a l’hora de garantir l’efectivitat i la qualitat del nostre treball.

Les nostres propostes per millorar la qualitat de l’ocupació, mitjan-çant el seguiment dels plecs de condicions dels ajuntaments per-què s’hi incloguin clàusules socials i laborals que millorin les condi-cions de treball dels treballadors subcontractats, seguiran sent partcada vegada més important, atès el continu increment de les exter-nalitzacions i subcontractacions de les administracions municipals.

Hem de seguir avançant en la introducció dels temes de salut labo-ral, prevenció de riscos i malalties professionals en els diferents pac-tes territorials i en els mateixos ajuntaments mitjançant els plecs decondiciones o amb acords sobre prevenció en les obres públiques.

Cal continuar desenvolupant accions de suport i iniciatives territo-rials que contribueixen a la lluita permanent contra la sinistralitat,i per la millora de les condicions de salut i seguretat en el treball.

Si volem una comarca amb ocupació de qualitat i cohesionadasocialment, no podem deixar de banda les persones amb més difi-cultats d’inserció en el mercat laboral, i hem de reforçar la igual-tat d’oportunitats dels col·lectius més vulnerables, com els mésgrans de 45 anys en situació d’atur, les persones amb discapacitatso altres persones en risc d’exclusió social, especialment en l’actualcontext de repunt de l’atur.

Caldrà desenvolupar accions de lluita contra l’atur. Els nostres ins-truments sindicals per la inserció i la nostra acció territorial seranles peces clau en aquest sentit.

Noves polítiques actives d’ocupació adequades a les necessitatsdels col·lectius més vulnerables, amb programes de formació amida, itineraris personalitzats i modulars.

La integració de la nova immigració mitjançant accions d’informa-ció, formació i acollida laboral, amb la lluita per la igualtat de con-dicions laborals que tenen la resta de treballadors.

Els joves són un col·lectiu en què la precarietat és més present, i enquè els baixos salaris i la contractació temporal són la norma. Elsnostres joves es mereixen la nostra màxima intervenció per capgi-

16

Congrés columna A columna B

rar aquesta situació tant discriminatòria, i això ens ha de portar atreballar en tots els àmbits on som, perquè els joves deixin de serels grans discriminats laborals.

2. El desenvolupament econòmic del territori

El Barcelonès és una comarca densament poblada, la seva superfí-cie és de 143 km2 i una població, amb els cinc municipis, de 2milions i quart d’habitants, 15.500 habitants/km2 davant els 225 aCatalunya. Aquesta gran densitat poblacional en un territori tanpetit condiciona el seu desenvolupament econòmic present i futur.

El sector industrial que durant els segles XIX i XX va ser el motor eco-nòmic de la nostra comarca, els últims 15 anys ha accelerat la pèrduade pes, absolut i relatiu, en benefici d’altres activitats econòmiques.

El continu procés de terciarització de la nostra comarca s’ha vistaccelerat pel ràpid procés d’externalització o subcontractació d’ac-tivitats empresarials, tant en el sector públic com en el privat, i queés un dels factors clau de la precarietat laboral dels treballadors.

El Barcelonès és una comarca econòmicament diversificada, i calseguir apostant per aquesta diversificació, mantenint la indústriatradicional com l’automobilística, l’agroalimentària, la química-farmacèutica, i on les administracions públiques han de potenciarl’ensenyament públic de qualitat, un sistema sanitari eficient i sufi-cient per a totes les persones, i el desenvolupament d’un sistemad’atenció a la dependència de qualitat, així com posar límits a l’ac-tual creixement descontrolat del sector turístic.

Al Barcelonès, i especialment a Barcelona, els cal definir un modelde turisme sostenible, de qualitat, i que garanteixi tant l’accés a laciutat dels nostres visitants en bones condicions, com els usos de laciutat per als seus habitants.

Un model econòmic en què l’eficiència energètica sigui una priori-tat, per avançar cap a un model sostenible de mobilitat, potenciantl’accessibilitat als polígons industrials, millorant Rodalies, ampliantla xarxa de metro, facilitant els desplaçament amb bicicleta, i endefinitiva facilitant el transport públic, que permeti major fluïdesai optimització dels temps a les persones treballadores que cada diaens desplacem per treballar a la nostra comarca.

La transformació de l’actual model energètic i de recursos naturalsper un altre de respectuós amb el medi ambient i la sostenibilitatenergètica, impulsant les energies renovables i amb mesures d’es-talvi i eficiència energètica.

Avançar en la reducció del temps de treball amb l’objectiu de les35 hores setmanals, per assolir la plena ocupació, que ens permetiuna millor conciliació de la vida familiar i la laboral.

En definitiva un model econòmic en què el valor del treball i laseva qualitat, junt amb la cohesió social, siguin els objectius estra-tègics, un model en què la prioritat no sigui el creixement en quan-titat sinó el creixement en qualitat.

3. Les infraestructures, el transport públic i la mobilitat

En un context metropolità, com així és en el nostre cas, les infraes-tructures adquireixen una importància clau en el desenvolupa-ment econòmic, en la qualitat de vida dels ciutadans, en l’eficièn-cia de la ciutat tant en el seu paper de centralitat política i econò-mica com en relació a la seva capitalitat territorial.

El port, l’aeroport i les vies d’accés a la ciutat i al seu territori d’in-fluència són elements que ultrapassen en importància estratègicala concepció de locals, perquè realment són d’àmbit i d’impactenacional, i fins hi tot, de la regió sud d’Europa. La seva existènciacondiciona el territori, alhora que constitueixen elements puntalsdel desenvolupament econòmic de tota la regió, de gran abastterritorial, amb una ocupació de primera magnitud, i elementscabdals que caracteritzen de manera definitiva el nostre territori.

Els nostres objectius han estat i són assegurar el compliment delseu paper com a motors de l’activitat econòmica, el seu desenvo-lupament harmònic i la seva compatibilitat amb la resta d’usos deciutat, i assegurar que els seus accessos i l’activitat que desenvolu-pen en termes de mobilitat de persones i mercaderies, el servei quepresten i l’impacte que tenen no exerceixin més pressió de la queés raonable en la resta d’activitats dels seus entorns geogràfics.

L’arribada i la sortida de mercaderies a les empreses i els centresd’activitat de la comarca constitueixen una matèria d’anàlisi i tre-ball sindical, tant per la seva innegable necessitat, com pel seuimpacte. Així el desenvolupament del ferrocarril per al transport demercaderies, en detriment del transport per carretera, i la xarxa dedistribució de les mercaderies en condicions de sostenibilitat i efi-ciència formaran part dels nostres objectius de manera prioritària.

Les universitats, els centres d’ensenyament i de formació, el paperde la investigació, són elements clau del present i especialment delfutur econòmic i social de la comarca.

Ens proposem incidir en el paper de la investigació i la seva trans-lació a l’activitat econòmica, en el reforç de la investigació com aactivitat que pot generar llocs de treball altament qualificats i quepot tenir un fort impacte en l’economia i en els llocs de treball delnostre territori.

Amb el desenvolupament de l’Espai Europeu d’Educació Superior(EEES), ens veurem obligats a abordar, en aquest període, el mapauniversitari català, definint i planificant la implantació de la novaestructura de graus i de màsters.

1___5____

10____

15____

20____

25____

30____

35____

40____

45____

50____

55__

17

columna A columna B

1___5____

10____

15____

20____

25____

30____

35____

40____

45____

50____

55__

Paral·lelament, el desenvolupament de l’Espai Europeu d’Investi-gació (EEI) ens portarà a una major coordinació de tots els actorsque participen en la innovació i la investigació al nostre país.

En aquest context, podem dir que és el moment de fer una apos-ta perquè Barcelona sigui un dels centres neuràlgics d’aquests dosespais, i es converteixi en un dels pols d’atracció d’estudiants i pro-fessionals europeus en matèria d’innovació. Per això, caldrà poten-ciar plans de mobilitat, residències, polítiques de beques i borsesde viatge, entre altres actuacions, per afavorir la mobilitat realentre Barcelona i la resta de l’EEES.

La Unió del Barcelonès generarà un grup de treball compost per re-presentants del sindicat en les universitats del territori, amb la fina-litat de treballar conjuntament aquestes qüestions i enriquir amb laseva participació el nivell de proposta de la Unió territorial.

Els grans centres sanitaris existents al nostre territori fan delBarcelonès un punt de referència no només de l’Estat espanyol, sinóque en bona mesura de tot Europa. Constitueixen un pol d’atraccióimportant per a nombrosos ciutadans i ciutadanes. Aporten qualitatal territori, tot i que en alguns casos estan insuficientment servits enel terreny dels accessos i pateixen de saturacions en els seus serveis.

Les nostres línies d’actuació seran les de reivindicar i afavorir eldesenvolupament harmònic i suficient dels serveis sanitaris d’aten-ció primària, que ha d’oferir un millor servei als usuaris i contribuiraixí a descongestionar els grans hospitals.

Participem igualment en els consells de salut que ens pertanyen ique constitueixen els òrgans de seguiment de les polítiques públi-ques sanitàries al territori.

La realitat de la indústria, en progressiu descens al territori, tant enhectàrees de terreny qualificat d’industrial, com de treballadors i depes en el PIB, justifica les nostres accions de defensa del manteni-ment d’activitat productiva tradicional, manufacturera, al territori,que sigui compatible amb la resta d’usos de l’entorn metropolità,elements clau que configuren les ciutats complexes, model de ciu-tat que sempre hem defensat per al nostre territori.

Així, ens proposem continuar en aquesta línia, desenvolupant lesaccions i les iniciatives que hem anat treballant en els darrers anys:les campanyes en defensa de la indústria i la seva compatibilitat,les al·legacions a les propostes de reducció del terreny qualificatd’industrial, els posicionaments públics que defensen les ciutatscomplexes.

La permanent actualització i modernització de les xarxes telemàti-ques, que tinguin un abast global en tot el territori, són la garan-tia del desenvolupament econòmic i també social, en una societatmoderna, que pretén impulsar la investigació, les tecnologies de lainformació, l’economia fonamentada en el coneixement.

Cal, doncs, impulsar la seva extensió a tot el territori, per evitarzones marginades d’infraestructures bàsiques, per fer coherent elnostre model de ciutat complexa, i la seva permanent actualitza-

ció i per defensar una economia eficient, moderna i un creixementde l’ocupació en termes de qualitat.

Les infraestructures de mobilitat

Hem de qualificar el model actual de la mobilitat com perillosa-ment insostenible, amb un fort impacte ambiental i social.

Tot i el procés de millores experimentat en els darrers anys, el nos-tre model de mobilitat té encara patologies i ineficiències que fanque contribueixi en gran manera a l’exclusió social de joves, dones,immigrants i gent gran (al Barcelonès tenim el rècord peninsularde vehicles privats, i, malgrat això, el 45% de la població adulta noté carnet de conduir; en la unitat familiar amb un sol vehicle, enca-ra és l’home el que pren el cotxe; l’exigència de tenir carnet deconduir limita l’accés al treball a moltes persones immigrades, i ésuna font de marginació i desigualtat).

L’ús del vehicle particular multiplica exponencialment la possibili-tat de patir un accident (increment del risc laboral in itinere).

Aquest model ens aboca a un consum energètic insostenible, delqual no disposem, i que ens surt molt car. El sector del transportconsumeix un 40% de l’energia primària, que a la seva vegadadepèn del petroli en un 85% i és el responsable directe del 90% detota la contaminació i de més del 40% de les emissions de gasoscontaminants.

Ocasiona una pèrdua constant de temps, i és un llast econòmicmolt important, la congestió de cotxes i camions, que fa perdre un1,5% del PIB en retencions i ocasiona un 4% d’accidents. Als tre-balladors i treballadores ens costa 3 o 4 vegades més car viatjar envehicle privat que en transport públic.

En ocupació de l’espai urbà, la comparativa és que 174 cotxes equi-valen a 3 autobusos o a 1 tramvia.

CCOO del Barcelonès, tal com ha demostrat palesament en la sevaactivitat en els darrers anys, aposta per un ús més racional del cot-xe. Defensem la reducció progressiva de la utilització del vehicleprivat en els entorn urbans, i apostem per sistemes (carsharing, car-pooling, etc.) que tendeixen a racionalitzar l’ús del cotxe privat.

Apostem amb força per l’aplicació d’una gestió sostenible delspeatges, que consideri el nombre d’usuaris del vehicle.

Hem de continuar amb la defensa i el foment de la mobilitat a peu,com a sistema més natural a les ciutats, més sostenible, més salu-

18

Congrés columna A columna B

1___5____

10____

15____

20____

25____

30____

35____

40____

45____

50____

55__

dable i més eficient, sempre que sigui possible atenent distàncies icondicions.

Cal seguir en l’experiència d’intervenir i fomentar la mobilitat ambbicicleta, tal com hem fet tant amb mobilitzacions per demanarl’accés en bicicleta a la Zona Franca, com amb les nostres al·lega-cions, quan ha estat necessari, en ordenances municipals, normati-ves o en el nostre suport al Bicing a Barcelona en el seu moment.

Apostem decididament per una gestió sostenible de l’aparcament.Així ho hem demostrat amb la nostra tasca en relació a les àreesverdes a Barcelona. Continuarem treballant en aquesta direcció, enuna perspectiva de continuïtat d’una línia de treball ja encetada ien un terreny on la nostra veu com a sindicat ja és reconeguda.

Cal defensar un sistema més sostenible en el que fa referència a lacirculació i a la distribució de mercaderies, potenciant el ferrocarrilper a les llargues distàncies, i establint franges horàries, molls inte-riors on sigui possible, sistemes nets de distribució, etc.

S’han de denunciar els incompliments del protocol de Kyoto, i seguiren la dinàmica d’exigir el coneixement de les mesures de contami-nació ambiental i de l’aplicació del decret sobre gasos contaminantsrecentment publicat i avui en ple vigor i en fase d’aplicació.

El transport públic

Continuarem la nostra defensa raonada del transport públic soste-nible, no contaminant i de qualitat. Al Barcelonès, la quota d’ús detransport públic es xifra en un 27,8%, igualant el transport privat; aBarcelona s’incrementa al 40,6% de la mobilitat total.

Hem de continuar igualment en la línia ja encetada de realitzar unseguiment permanent de l’accessibilitat i de la mobilitat al Barce-lonès, amb iniciatives sindicals i propostes concretes i fonamenta-des (seguiment del Pla Director d’Infrastructures i del Pla deServeis, participació en els consells de mobilitat locals, seguiment iparticipació en el desenvolupament dels plans de mobilitat urba-na, impuls dels plans de mobilitat d’empreses, de polígons, o desectors urbans, etc.).

La vinculació i el treball en comú amb el Departament de Mobilitatde la CONC esdevé imprescindible a l’hora d’establir mecanismesde coordinació en una tasca que ultrapassa els àmbits administra-tius que organitzen els nostres territoris. Així ho hem de seguirfent, si volem que el rendiment sindical de la nostra tasca siguipalès i permeti a les estructures sindicals, especialment a les empre-ses i centres de treball, que assumeixin cada dia amb més conven-ciment la importància creixent d’aquesta nova realitat d’interven-ció sindical per defensar la qualitat de vida de treballadors i treba-lladores, com a tals i també com a ciutadans.

Ens proposem la creació d’una comissió àmplia de seguiment i defi-nició de polítiques concertades a l’entorn de la mobilitat sosteni-ble, on participin els representants de les seccions sindicals de lesempreses de transport públic o semipúblic de la Federació deComunicació i Transport (Transports de Barcelona, Transport

Metropolità de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat de Cata-lunya, Renfe - OP, Adif, Tramvies de Barcelona).

Les entrades al Barcelonès des de més enllà de la segona coronametropolitana a penes superen el 20% de quota d’ús de transportpúblic.

Hem de demanar un clar increment del transport públic regular,d’entrada i sortida del Barcelonès, increment que s’ha de fer exten-siu en totes les franges horàries per fer front a la diversificació delshoraris dels torns de treball. De poc serveix tenir una bona xarxainterior de transport públic si s’ha d’accedir des de l’exterior o s’hade sortir amb vehicle privat.

CCOO ha estat una de les entitats pioneres, i sens dubte la mésimportant en la defensa de la xarxa de tramvies com un sistemaeficient, còmode, i sostenible, especialment clau per la vertebraciódel territori en termes de mobilitat pública i útil per al món del tre-ball en el territori metropolità. CCOO ha estat també una de lesentitats que han treballat i segueixen treballant de manera activa,amb propostes i mobilitzacions, per reivindicar la prolongació dela xarxa de tramvies, la connexió de les dues xarxes (Trambaix iTambesòs) per la Diagonal i en superfície, i la seva extensió fins ala Zona Franca a través del port.

Aquesta línia de treball sindical en el nostre territori ens cal soste-nir-la, aprofundir-la i continuar-la desenvolupant de manera activa.

Continuar desenvolupant el treball per afavorir la creació d’àreesd’aparcament dissuasori en l’origen de les grans infraestructuresde transport col·lectiu, com un mètode més de desincentivar l’úsdel vehicle privat.

Realitzem en aquest mateix sentit una forta aposta per la creaciód’una xarxa extensa de carrils «Bus-VAO» (Vehicles d’alta ocupa-ció) a les autopistes i autovies.

S’ha de potenciar la creació urgent d’intercanviadors per facilitarla mobilitat de les persones (exemple: Intercanviador de la cua demaniobres Pl. Catalunya d’FGC. / pg. de Gràcia: RENFE, Metro L3 iL4, FGC); més intercanviadors de metro per evitar la saturació deles estacions actuals entre Rodalies i Metro), així com vies d’inter-comunicació entre línies ja existents (exemple: intercomunicacióentre les línies de Llobregat - Anoia i Barcelona - Vallès d’FGC ientre el Trambaix i el Trambesòs).

Impulsarem en aquest sentit la concreció dels intercanviadors,alguns previstos i planificats, altres en fase molt embrionària, que

19

columna A columna B

1___5____

10____

15____

20____

25____

30____

35____

40____

45____

50____

55__

han de ser els nexes clau d’una mobilitat pública eficient, ràpida iaccessible.

Continuarem la nostra tasca, àmpliament compartida amb les diver-ses estructures territorials del sindicat, en referència a la millora dela xarxa de ferrocarril. Mantindrem la lluita permanent per garantirl’extensió de la xarxa de RENFE - Rodalies, de FGC, la seva intercomu-nicació modal, la seva qualitat del servei, exigint les inversions neces-sàries, i la creació de les infraestructures viàries proposades i enalguns casos compromeses, exigint igualment les mesures i obres perassegurar la seva utilitat per accedir a polígons i centres de treball.

4. La qualitat de vida, les polítiques socials, els drets de ciutadania

La política sindical desenvolupada per la nostra organització sempreha estat la defensa dels interessos dels treballadors i treballadores enla seva doble condició d’assalariat i ciutadà. Com sindicat de classe,el binomi acció sindical en l’empresa i reivindicació socioeconòmicaen el territori complementa i diversifica la naturalesa del nostre sin-dicat. Conquistem i defensem condicions de treball en les empresesi reivindiquem nous espais socioeconòmics en el territori. Simplificanti abundant en els termes, cada vegada hem d’anar més cap a nousescenaris de conquesta en el que denominem salari indirecte.

Des que vam celebrar el 4t Congrés de la Unió, l’actual sistema deserveis socials ha experimentat canvis significatius amb la irrupcióde la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les per-sones de dependència i la nova Llei de serveis socials de Catalunya.

Els nous drets que contenen aquestes dues lleis mostren claramenten el seu desenvolupament contradiccions i deficiències en l’accési el repartiment dels serveis, i des de la nostra posició, de sindicatde classe, defensarem un sistema just i equitatiu en els criteris al’hora d’accedir a les noves prestacions de serveis.

En aquesta línia, les nostres propostes han d’anar dirigides a: • Garantir un sistema públic de serveis socials per al desenvolupa-

ment de la qualitat de vida de les persones. • Dret subjectiu per a l’accés a la prestació de serveis.• Centralitat i proximitat per a la sol·licitud, l’assignació, i l’accés

als serveis. • Implementació immediata de les partides destinades al catàleg

de serveis. • Exigir en tots els àmbits de participació, ja siguin administracions,

ajuntaments o organismes, l’increment del finançament, mitjan-çant major assignació de les partides socials, com a garantia d’ac-cés a totes les persones que necessitin els serveis i en igualtat decondicions.

• Una veritable cartera de serveis que planti cara a la tendència asubstituir la prestació del servei per la compensació econòmica.

• La qualitat de la cartera de serveis haurà de contenir per a un des-envolupament equilibrat i de qualitat els elements bàsics següents: – Tipus de prestacions.– Prestació de serveis que vagin dirigits a la prevenció i la promoció

del benestar i de la qualitat de vida de les persones i les famílies.

– Prestacions econòmiques atorgades amb caràcter subjectiu i deforma periòdica o de pagament únic.

– Prestacions materials que no tinguin un contingut tècnic o eco-nòmic i que permetin mantenir l’autonomia de les persones ipoder desenvolupar-se en la seva vida quotidiana.

La nostra organització s’ha caracteritzat de manera rotunda sempreper la defensa dels més desprotegits i per la justícia social; en aquestsentit impulsarem propostes dirigides cap a la universalització delsserveis i amb especial atenció a: els problemes socials relacionatsamb l’envelliment, la falta d’autonomia personal, l’exclusió social il’aïllament, la falta d’habitatge, els problemes socials de les perso-nes amb discapacitat, la violència de gènere i la violència familiar,la desestructuració familiar, l’alcoholisme i altres addiccions, lapobresa per condicions laborals precàries i atur, malalties mentals icròniques que deriven en problema social, situacions de risc o difi-cultat social per a la infància i l’adolescència, la discriminació per raóde gènere, lloc de procedència, ètnia, discapacitat, o per diferènciareligiosa, els problemes de convivència i cohesió social, les emergèn-cies socials per catàstrofe, les situacions de petició d’asil, i cadascu-na de les situacions que creuen insuficiències bàsiques.

Per fer efectives les propostes que com a organització estem plan-tejant, intensificarem i ampliarem els àmbits i espais de participa-ció tant en l’Associació Barcelona per l’Acció Social (ABAS), com enel Consell Municipal de Benestar Social (CMBS), a través dels dife-rents grups de treball que actualment existeixen i els que presumi-blement s’estableixin en l’àmbit de la ciutat de Barcelona.

La coherència i la racionalitat de la nostra acció sindical en el quefa referència a les polítiques socials ens imposa la necessària con-tinuïtat de la nostra participació en els diferents àmbits generatsen les ciutats de la comarca, i ens exigeix treballar igualment en elsàmbits establerts per part de les diferents administracions territo-rials, especialment pel que fa a les administracions locals.

Cal, per tant, desenvolupar de manera coordinada les nostres pro-postes davant els diferents ajuntaments i també en altres ens ges-tors de les polítiques socials.

En aquest últim mandat s’ha avançat en la definició del que esrefereix als nous drets de ciutadania. CCOO hem estat treballantamb les nostres propostes en aquests àmbits nous quan afecten lesnoves realitats poblacionals del territori, referides a cultures, orí-gens, interessos, exercici de llibertats, etc.

El nostre compromís és seguir treballant, de comú acord amb lesorganitzacions del nostre sindicat, en defensa dels interessos dels

20

Congrés columna A columna B

1___5____

10____

15____

20____

25____

30____

35____

40____

45____

50____

55__

treballadors i en la consolidació i l’aprofundiment dels nous dretsde ciutadania.

5. Política fiscal i pressupostos públics

La Unió del Barcelonès haurà de seguir defensant els punts de vistadel sindicat i prenent posicions davant les polítiques fiscals de lesadministracions del nostre àmbit. Ha de defensar, en el marc de lespolítiques impositives, la posició que ha de contribuir més qui més té;i el principi que les polítiques de reduccions d’impostos no solen serfavorables per als interessos generals dels treballadors és una línia detreball global del sindicat que la Unió aplicarà en el seu territori.

Destaquem la nostra experiència en el seguiment i els marcs d’in-tervenció creats sobre els pressupostos de les administracionslocals, a Barcelona especialment, però també en alguns dels altresajuntaments. És una dinàmica de treball en la qual hauríem d’a-profundir en els pròxims exercicis. Ens referim a les nostres apor-tacions, anàlisis i valoracions en tot el que fa referència a la despe-sa pública i a les inversions, tant en polítiques socials com eninfraestructures i en el conjunt del paquet pressupostari.Igualment en el terreny de les taxes i els preus públics. Cal valoraraixí mateix l’exercici democràtic i participatiu que significa la inter-venció sindical en aquest marc.

6. El medi ambient, la sostenibilitat

Des de fa més de 15 anys, CCOO del Barcelonès té en compte, i pertant inclou dins de la seva actuació sindical i en el marc de la pro-gramació aprovada en els congressos, la vessant mediambiental del’acció sindical. D’aquí que a cada procés congressual calgui ressi-tuar i actualitzar adequadament els principals elements de refle-xió, anàlisis i propostes d’acció.

Veiem, doncs, que el context en què es mou la nostra societatempeny cada cop més cap a un canvi de model que és condicionatper elements com ara l’accés als combustibles fòssils, que determi-na en gran mesura la política mundial, agreujat per la manca decontrol democràtic del model de producció i les seves conseqüèn-cies, mentre proliferen les guerres i tot el que comporta de des-trucció i mort. Al Nord es planteja superar la crisi a partir de tenircobertes les necessitats bàsiques. Al Sud, però, el canvi de modelés l’única via per arribar a cobrir-les.

Proliferen agents molt actius en el fet exigir el compliment deprincipis ambientals en la producció (des de l’ecologisme méscombatiu i conseqüent fins als mateixos competidors empresa-rials). Augmenta la pressió social contra la degradació del territo-ri, la contaminació ambiental i contra la producció bruta. Es prenconsciència de manera creixent que es tracta d’un problema glo-bal amb causes locals, que no es té control i que es desconeixenels efectes d’un nombre cada cop més esfereïdor de substàncies isubproductes que hi ha al mercat. En definitiva cada cop més s’e-videncien els efectes negatius de l’actual model productiu no sos-tenible, mentre que a molts sectors de la producció i dels serveis

s’arriba a la conclusió que la inadequació ambiental portarà, tardo d’hora, a l’obsolescència i a la manca d’activitat, comportantpèrdua d’ocupació.

Claus per a una estratègia sindical mediambiental

Hem d’aprofundir, doncs, en relació a l’estratègia sindical que ensdoti d’alternatives viables davant els reptes actuals plantejats, jaque la seva manca significa degradació de l’entorn i socialitzaciódels costos.

El concepte de drets de ciutadania s’ha ampliat als drets socioam-bientals: entorn saludable, bon ús del paisatge, protecció de ladiversitat i la integritat biològica, etc., entren en col·lisió amb l’ac-tual model insostenible per a les societats i per a la biodiversitat.

El model productiu de la nostra societat està fonamentat en con-dicions sociolaborals injustes i també en costos ambientals exter-nalitzats. Hem d’anar cap a un model de desenvolupament econò-mic i social que faci compatibles la qualitat ambiental, l’ocupacióestable i de qualitat i la millora de la cohesió social.

Per tal de no permetre danys difícilment reparables, o esmenablesa un cost molt alt, les activitats econòmiques han d’estar subjectesal principi de precaució i de prevenció, tenint programat semprecom reduir l’impacte en el medi de l’activitat, i en tot cas, incorpo-rant a l’activitat les mesures restauradores. La responsabilitatempresarial i la de l’Administració –també la sindical en un altrenivell– han de ser presents no només davant les conseqüències,sinó en el moment d’aprovar nous projectes.

Cal anar incorporant als comptes d’explotació d’empreses i institu-cions dades quantificables sobre el consum de recursos i els costossocioambientals no recollits fins ara: tones de CO2 emeses, m3 d’ai-gua consumits, residus generats i la seva càrrega contaminant, sòlocupat, efecte sobre paisatge i el patrimoni biològic.

Des de les institucions públiques, i també des de la iniciativa priva-da, cal anar impulsant la innovació tecnològica, la millora de pro-cessos i la qualitat dels resultats per al medi, defensant el mante-niment de l’activitat productiva i els llocs de treball. Sense detri-ment de la salut de la ciutadania i amb un major grau d’exigènciamediambiental, és possible més innovació i per tant processos méseficients de producció.

Aquest canvi de model exigeix polítiques públiques potents imesures en tot l’àmbit europeu que evitin competències basadesen el «dúmping ecològic» i que facin possibles mesures com ara:

21

columna A columna B

1___5____

10____

15____

20____

25____

30____

35____

40____

45____

50____

55__

polítiques industrials i d’ocupació per fer front a les reestructura-cions provocades pel canvi a la producció més neta, protecció delpaisatge, la integritat biològica i la seva recuperació, sanejamentd’espais degradats, estalvi i reutilització de l’aigua, reducció d’e-missions contaminants i residus, estalvi energètic i foment d’ener-gies renovables, programes per a la innovació ambiental, la pro-ducció més neta i la promoció de la mobilitat sostenible.

L’acció sindical mediambiental des del territori

CCOO del Barcelonès actua de manera simultània com a entitatque impulsa, o s’afegeix a moviments i plataformes àmplies gene-ralment de caràcter territorial i reivindicatives, i també com arepresentació dels treballadors en el si de les empreses de lacomarca i per una producció més neta i sostenible en el marc d’u-na gestió mediambiental.

És en l’àmbit territorial on es poden manifestar els conflictes entre elmanteniment de l’ocupació i la qualitat ambiental per al conjunt dela ciutadania. També s’hi expressen relacions de competències entrediferents sectors econòmics i hi apareixen els moviments locals quevan des de posicions globals fins a actituds de «no en el meu pati».

Hem de defensar que els beneficis de les activitats que transfor-men l’entorn es quedin en el mateix territori. De manera correla-tiva, cal assumir la necessitat d’equipaments i instal·lacions quedemana la nostra societat i que no seria just que «patissin» pel seuemplaçament altres poblacions alienes.

En la dimensió territorial hem de posar l’accent sobretot en un modelde desenvolupament que, a més de no ser contaminant i de reduirla dependència de recursos finits, vetlli per la preservació del sòl i elseu ús adequat i per la necessitat d’un model alternatiu de mobilitat.En l’àmbit territorial es donen processos de concertació social en quèel pes de les qüestions mediambientals serà creixent. Al territoripodem concertar, participar, fer el seguiment de projectes urbanís-tics, industrials, d’infraestructures, d’usos del sòl, etc., posant especialèmfasi en la gestió dels recursos naturals i els residus. Podem fins itot presentar i defensar els plantejaments del sindicat davant lesagendes locals 21 o en els plans estratègics, fent aliances amb plata-formes àmplies que coincideixin amb les nostres prioritats.

Aquestes prioritats passen a hores d’ara pel desenvolupament delssistemes de gestió mediambiental en totes les empreses i llocs detreball, la generalització dels plans de mobilitat, sobretot en aque-lles zones de la nostra comarca amb dèficits.

Com a estratègia sindical, cal que totes les seccions sindicals i repre-sentacions laborals a les empreses arribin a fusionar els conceptesde lluita sindical i lluita mediambiental. Per tant la consigna «mési millors condicions de vida i de treball» ha d’incloure apartats tansignificatius com ara: lluita contra la contaminació de l’aire, impulsde les energies renovables, estalvi d’aigua i ús racional durant totel seu cicle, tractament acurat de tots els residus.

En l’àmbit de les administracions, altres mesures més concretes aimpulsar, i sense ànim de ser exhaustius, poden ser: canvis en les

pràctiques de consum de les administracions: energia, aigua, con-sumibles, reciclatge... Mobiliari i equipament urbà amb alimenta-ció fotovoltaica. Canvis en el model de mobilitat, potenciació deltransport públic, autobusos amb biodièsel, gas o hidrogen.Ordenament urbanístic respectuós amb el medi natural, reserves icorredors biològics. Mesures locals de suport al consum biològic isostenible. Exempcions temporals d’impostos per instal·lació deplafons solars, cooperatives de consum, carsharing, carpooling.Creació d’empreses públiques o mixtes per a la generació d’ener-gia amb fonts renovables. Aprofitament de les obres públiques pera xarxes de distribució de serveis diversos.

Per tot això cal anar avançant en cada empresa o lloc de treball capa la creació de la figura del responsable de medi ambient, quehabitualment estarà representada pel responsable de salut labo-ral, ja que medi ambient i salut laboral a l’empresa són dues caresde la mateixa moneda. Caldrà igualment dotar de mitjans i refor-çar els departaments de medi ambient del sindicat per tal de faci-litar els instruments d’intervenció a les empreses, creant fòrums dedebat i intercanvi d’experiències en el camp mediambiental.D’altra banda és important un compromís explícit per part de cadasindicat de ram o localitat.

Es tracta en definitiva de fer entrar amb força la vessant mediam-biental a la nostra acció sindical quotidiana als centres de treball.Un planeta, en un entorn més humà i més sostenible ens ho recla-ma.

7. La dona i les polítiques d’igualtat

Continua sent una responsabilitat imprescindible i d’importànciaestratègica el desenvolupament des la Unió territorial del treballen relació a continuar l’impuls sindical per assolir els nivells d’igual-tat entre homes i dones tant a nivell salarial, com en el que fa refe-rència a la promoció professional en les empreses i llocs de treball,en l’equiparació en l’exercici de diferents nivells de responsabilitat,en l’accés als diferents llocs de treball excessivament masculinitzatsi en la impulsió de les polítiques d’igualtat en els àmbits formatius.

CCOO del Barcelonès assumeix el compromís de liderar, resseguir iimpulsar l’aplicació de la Llei d’igualtat, com una tasca fonamentalde la nostra activitat sindical en els propers anys. És una tasca prio-ritària assolir l’aplicació plena de la llei en tots els àmbits del mónlaboral. En primer lloc a les empreses, amb el treball en conjuntamb els sindicats comarcals i les federacions, per arribar a les sec-cions sindicals i prestar el nostre ajut en els àmbits de negociaciócol·lectiva o de negociacions bilaterals amb les empreses.

22

Congrés columna A columna B

1___5____

10____

15____

20____

25____

30____

35____

40____

45____

50____

55__

Igualment, cal dissenyar polítiques per desenvolupar mesures quecomportin l’aplicació dels aspectes corresponents de la llei enàmbits que tot i que poden no ser estrictament d’empresa, sí quepot ser que arribin de manera indirecta als llocs de treball. Estempensant en els àmbits de la representació institucional, o en altresàmbits de treball col·lectiu dels aspectes relacionats amb el desen-volupament de polítiques cap a les dones.

La presència del sindicat en els fòrums públics, en els consells sec-torials, les relacions bilaterals o el suport sindical a iniciatives ciu-tadanes sorgides des de la societat civil, són tasques en les qualsdisposem d’una llarga experiència, que caldrà continuar i aprofun-dir. Així se’ns reclama després de molts d’anys d’aportar com a sin-dicat les visions, l’anàlisi i les experiències del món del treball en lalluita contra la discriminació, i per la igualtat.

Destaquem la necessària continuïtat, l’aprofundiment i la consoli-dació del treball relacionat amb l’eradicació de la violència degènere, tant desenvolupant iniciatives pròpies, com participant idonant el nostre compromís i suport en iniciatives de la societatcivil que s’adiuen amb els nostres plantejaments. Igualment, ambtot el que fa referència a l’assetjament sexual, o altres pràctiquesque progressivament surten a la llum com l’assetjament (mobbing)o accions clarament sexistes i discriminatòries, on el sindicat haestablert el seu compromís de lluita en defensa dels drets de lesdones.

Caldrà aprofundir –i donar-hi continuïtat– en els inicis de treballdesenvolupat en referència a la dona i la mobilitat, la defensa deles concepcions avançades en relació a les funcions reproductives ila no- discriminació, etc.

8. Les persones discapacitades

Una de cada vint persones té algun tipus de discapacitat en el nos-tre país. Aproximadament 3,5 milions de persones conviuen aEspanya amb una majoria de persones que estan plenament capa-citades per tenir una vida social i laboral autònoma. Les personesdiscapacitades han de salvar grans obstacles, tant en el seu queferdiari, com en la seva incorporació a l’ocupació.

Ja han passat gairebé 20 anys des de l’aprovació per les Corts de laLISMI, i transcorregut aquest temps tothom accepta com a insufi-cients les mesures previstes en aquesta llei per l’incompliment sis-temàtic de la quota de reserva del 2% en aquelles empreses de mésde 50 treballadors.

Propostes: • Situar com una de les prioritats en la negociació col·lectiva la

reserva del 2% dels llocs de treball per a persones discapacitadesen les empreses de més de 50 treballadors. Per facilitar aquestamesura s’establiran clàusules específiques per al seu compliment,identificant les activitats i el personal professional que tuteli lainserció del treballador/a discapacitat.

• Exigir a les administracions el compliment de la quota de reser-va del 2% com a exemple per al sector privat. Així mateix, inclu-

sió en els plecs de condicions de l’exigència de clàusules socialsamb l’objectiu d’assegurar el compliment de la quota de reservaen les subcontractes que realitzi qualsevol administració pública.

• Establir mesures d’acció positiva en l’àmbit de les empreses i lesadministracions públiques, de manera que a igualtat de mèrit icapacitat tinguin preferència les persones amb discapacitat.

• Rebutjar, a través de la negociació en les empreses, les mesuresalternatives que preveu el Reial Decret 246/2000 per no compliramb la reserva del 2% de llocs de treball, com són la realitzaciód’un contracte mercantil o civil amb un centre especial de treballi les donacions o accions de patrocini de caràcter monetari.

• Com a CCOO del Barcelonès i en els diferents estaments públicsen els quals participem, iniciarem processos per a l’eliminacióprogressiva de totes les barreres que afronten les persones ambdiscapacitat en tots els àmbits de la vida diària, especialmenten l’ensenyament i l’accés a béns i serveis. Així mateix perquèes faciliti a les persones amb discapacitat, i a les seves famílies,els suports necessaris per gaudir d’una autèntica igualtat d’o-portunitats.

9. La immigració

La immigració al nostre territori representa ja un 18%, en termes glo-bals, dels ciutadans i les ciutadanes. Els immigrants són treballadorsi treballadores que no podem deixar de considerar, en molts casos,com a persones en situació de risc, i constitueixen per tant un col·lec-tiu en el qual hem de seguir esmerçant esforços, en la perspectiva dedefensar i reivindicar la plena equiparació de drets, i de deures coma ciutadans i treballadors iguals en tots els sentits. Tot i que comp-tem amb un nivell gens menyspreable, de prop del 7% d’afiliats i afi-liades immigrants al nostre territori, la tasca d’afiliar aquest col·lec-tiu al sindicat és encara una tasca prioritària.

Els nostres instruments s’han desenvolupat de manera adequada ales necessitats detectades. La xarxa del CITE, en el territori, l’expe-riència del SAIER a la ciutat de Barcelona, i també les experiènciessostingudes a l’Hospitalet, i a Santa Coloma, i la tasca desenvolu-pada de manera permanent durant el darrer mandat per la nostraresponsabilitat executiva d’immigració, fan ben palès el nostrenivell de treball en aquest terreny, que hem de mantenir, sempreamatents a les noves realitats, noves necessitats, i per tant, noveslínies de treball que caldrà desenvolupar quan sigui necessari,quan la nostra imbricació profunda en el món de la immigració enspermeti detectar nous àmbits de treball.

El model migratori actual, vinculat a un model econòmic obsoletbasat en la precarietat, els baixos salaris i la desregulació, s’ha

23

columna A columna B

1___5____

10____

15____

20____

25____

30____

35____

40____

45____

50____

55__

caracteritzat per una demanda d’ocupació sense qualificació, malremunerada i moltes vegades situada en l’economia submergida.En definitiva, un model que ha comportat l’explotació de les per-sones.

És per això que el sindicat ha de prioritzar la lluita per garantir laigualtat d’oportunitats i la no-discriminació en l’accés al treball, lapromoció i la formació professional al marge de la procedència,nacionalitat, cultura o creences.

D’altra banda, la gestió de la diversitat i no discriminació en el cen-tre de treball ha de ser una prioritat sindical per donar resposta ala nova realitat diversa de la classe treballadora. En aquest sentit,cal estendre els convenis col·lectius i acords concrets als centres detreball que prevegin, entre altres aspectes, plans d’acollida delsnous treballadors i treballadores, que garanteixin el coneixementdels drets laborals, el coneixement de l’entorn social –amb especialèmfasi en el coneixement de les llengües del país–, però també queafavoreixin la convivència i la solidaritat entre el conjunt de treba-lladors i treballadores.

Ha de ser una prioritat sindical, igualment, promoure el creixe-ment de l’afiliació de treballadors i treballadores estrangers, i asse-gurar la seva participació no només en l’exercici dels seus drets coma afiliats, sinó també en la representació sindical al centre de tre-ball, i en l’accés a la responsabilitat en l’estructura sindical, en elcentre de treball i en el mateix sindicat.

Cal adequar els serveis del sindicat per respondre de manera efi-cient i coherent a la nova realitat social i afiliativa. Aquesta ade-quació i aquest compromís afecten tot el sindicat, tant les estruc-tures territorials com les federatives.

El sindicat es compromet a treballar activament per la plena ciuta-dania, la convivència i la cohesió social, i a lluitar decididamentcontra qualsevol actuació de tipus xenòfob, racista o discriminato-ri per raons de procedència, nacionalitat, creença o cultura.

10. Joves

L’objectiu de facilitar i afavorir la incorporació dels joves al mónsindical ha avançat en els darrers anys amb l’experiència, ja conso-lidada, del nostre instrument «Acció Jove», que ja compta amb unanotable tradició d’activitat sindical transversal envers als joves tre-balladors i treballadores.

La Unió Comarcal del Barcelonès continua mostrant la seva voluntatde facilitar la incorporació dels joves al sindicalisme, específicamentdes de la tasca desenvolupada per Acció Jove, i també des de laincorporació dels joves des del seu lloc de treball a les tasques sindi-cals, a les seccions sindicals, a la representació col·lectiva dels treba-lladors i a les estructures federatives i territorials.

Considerem important continuar oferint el màxim de facilitats i eldisseny d’accions per apropar al coneixement del sindicalisme, tantla seva tradició històrica com la realitat actual, els joves estudiants

de secundària, mitjançant la concertació de visites al sindicat, i elsjoves estudiants de cicles formatius. Igualment, la concreció demòduls formatius sobre el món del treball, els seus drets i deures,la historia del sindicalisme i el marc legislatiu laboral, són una dinà-mica a mantenir, a impulsar i a aprofundir.

11. La informació i la comunicació

És evident que la informació i la comunicació són unes de les acti-vitats clau en una organització com la nostra. La presència de laUnió territorial en els mitjans de comunicació esdevé essencial al’hora que tothom, pugui rebre puntualment informació de lesnostres activitats, les nostres posicions, opinions i el desenvolupa-ment de la nostra tasca sindical, tant pel que fa a iniciatives del sin-dicat, com quant a control sindical de la gestió pública de les nos-tres administracions i organismes.

La comunicació interna

Els nostres mitjans de comunicació, focalitzats en la publicacióregular de la nostra revista i la nostra pàgina web com a grans ins-truments accessibles, regulars i actualitzats permanentment, sónl’espina dorsal de la nostra política.

Desenvolupar les noves tecnologies per a un millor accés a la infor-mació esdevindrà prioritari en aquest període. Els darrers avençosen la missatgeria per telefonia mòbil, l’accés a la xarxa mitjançantla tecnologia «WiFi», o la tecnologia bluetooth, etc., seran instru-ments nous que intentarem desenvolupar i aplicar.

Cal afegir-hi les nostres línies de publicacions, amb una imatgepròpia fàcilment identificativa i amb uns nivells de qualitat sem-pre òptims. Ens referim a la publicació de guies sindicals, llibres,reculls informatius, fulls puntuals, tríptics o díptics i també alsmaterials editats en format informàtic, activitat ja assajada i quesens dubte tindrà una creixent importància en el període que araencetem.

La comunicació externa

Al marge del web, instrument tant intern com extern, cal esmen-tar la nostra política de relació amb els mitjans de comunicaciósocial, com ara diaris, revistes, ràdios, TV, etc. Els nostres objectiusvan en la línia, de fet ja iniciada, de desenvolupar accions més inci-sives a l’hora de fer present la nostra opinió en els mitjans decomunicació. Articles d’opinió, accions en els espais públics, con-tactes directes amb els mitjans, etc.

24

Congrés columna A columna B

1___5____

10____

15____

20____

25____

30____

35____

40____

45____

50____

55__

Tot i les dificultats prou paleses a causa de la volatilitat del món dela comunicació social, cal mantenir de manera permanent l’esforçper establir canals fàcilment identificables i accessibles per partdels mitjans per rebre directament des de la Unió territorial elsnostres comunicats, les vies d’accés als responsables sindicals de lesaccions que desenvolupem i que necessitem publicitar.

Igualment, cal continuar amb l’esforç d’assolir els objectius de par-ticipar de manera regular, com a sindicat, en el territori, en els mit-jans que són de titularitat exclusivament pública, fonamentalmentpublicacions, ràdios i TV, en molts casos de responsabilitat munici-pal, que existeixen en els nostres àmbits d’actuació.

12. La cooperació i la política internacional

Les línies sindicals de la nostra activitat en el terreny de la coope-ració estan prou ben fixades en els nostres acords amb les adminis-tracions municipals del territori, en la nostra vinculació amb laFundació Pau i Solidaritat com a organisme sindical de cooperaciói les estem desenvolupant amb rigor i de manera regular. No hanvariat els nostres objectius de prioritzar el treball que contribueixia consolidar estructures sindicals o vinculades a l’emancipació delstreballadors i les treballadores, d’acord amb les necessitats i lesdemandes de les organitzacions que són les nostres contraparts enels àmbits de la cooperació.

Els nostres objectius han d’anar en la via de la consolidació delsmarcs existents, en l’aprofundiment de les vies de finançament, delcontrol i el seguiment i l’avaluació dels resultats dels projectes i dela qualitat i la utilitat pràctica del nostre treball.

Assolir pressupostos públics per part de les administracions localsdestinades a la cooperació específicament vinculada al món del tre-ball és una proposta i un objectiu al qual no hem de renunciar.

El marc de relacions internacionals que des de fa quinze anys man-té la Unió del Barcelonès, centrat en la xarxa sindical de les ciutatsmetropolitanes, composta per tots els sindicats pertanyents a laCES de les ciutats de Lió (Rhone-Alpes), Frankfurt (Hessen), Milà(Llombardia) i Barcelona, es desenvolupa amb normalitat.

La possibilitat d’ampliar-la, incorporant-hi ciutats dels nous païsosde la UE continua oberta i en discussió. Aquest any tanquem elcicle de quatre que hem liderat des de la ciutat de Barcelona i cal-drà fer balanç i incorporar aquesta possibilitat en el nou projectepels propers quatre anys. Caldrà també analitzar acuradament lesutilitats sindicals de la xarxa per assegurar tant els seus valors comles expectatives de futur.

Consolidar i enriquir una xarxa de relacions bilaterals amb elssindicats amb qui tradicionalment les hem mantingut és unobjectiu en el qual caldrà treballar de manera regular en el pro-per període.

Igualment, els primers treballs i contactes, ja iniciats amb l’objec-tiu de desenvolupar una xarxa sindical de ciutats mediterrànies,

amb voluntat de cooperació col·lectiva amb els sindicats delMagrib, caldrà que sigui definida i, si ens és possible, constituïdaen el proper període sindical, per poder iniciar els seus treballspràctics, tant en l’àmbit de la relació sindical com en el ja esmen-tat de la cooperació.

13. L’ensenyament, les competències i el coneixement

La qualitat de l’educació és una de les peces bàsiques si volem asse-gurar uns estàndards de qualitat de vida acceptables, la qualitat del’ocupació, i l’ficiència del nostre territori.

És per tant un àmbit d’actuació prioritari per a l’acció territorial, enun encaix complementari amb les tasques de la Federació, que calnecessàriament treballar de manera conjunta i en estret contacte.

Les nostres propostes:• L’educació postobligatòria (els objectius de Lisboa per al 2010

són arribar al 85% de persones cursant-los; actualment estem enun 60%). Adequar l’oferta a la realitat productiva de la comarca.

• L’educació de les persones adultes és una assignatura pendent alnostre territori. Només el 9’8% de la població entre 25 i 64 anysdesenvolupa algun tipus de formació (reglada o no reglada), il’objectiu marcat pel la UE per al 2010 és arribar al 12’5%.

• Cal avançar en la integració dels subsistemes de la formacióreglada, l’ocupacional i la contínua.

• Generalitzar l’oferta d’estudis a les escoles oficials d’idiomes:actualment compten a la nostra comarca amb només 8 (5 a Bar-celona, 1 a Badalona, 1 a Santa Coloma i 1 a l’Hospitalet) total-ment insuficient per donar resposta a les necessitats del conjuntde la població.

• Els campus universitaris al Barcelonès constitueixen una oferta depaís, que va més enllà del nostre territori (UB, UPC, UPF i la UOC).Les facultats situades a la nostra comarca acullen alumnat de totCatalunya. Aquesta és una realitat que cal tenir present a l’horade definir polítiques d’acció sindical territorial, que ens obliguena la interacció i a la cooperació amb el conjunt de l’organitzaciódel sindicat.

La presència de CCOO en les institucions educatives s’ha de desen-volupar en clau de governança ciutadana.• Consells escolars municipals i de districte: hi ha un total d’unes

25 persones que representen CCOO en aquests consells i queperiòdicament coordinen la seva actuació. Cal denunciar la situa-ció a Santa Coloma, on des de fa més de 2 anys no es convoca capreunió del Consell Escolar Municipal de la localitat.

25

columna A columna B

1___5____

10____

15____

20____

25____

30____

35____

40____

45____

50____

55__

• Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona (Programa d’ac-tivitats educatives per als centres). CCOO organitza, conjunta-ment amb Acció Jove, visites a la seu de CCOO i xerrades als IESper donar a conèixer què és un sindicat i les seves funcions, aixícom temes relatius a la recerca de treball o la salut en la feina.

• Els projectes educatius de ciutat, presents en tots els municipis dela nostra comarca, on CCOO com a agent social té un paper des-tacar a desenvolupar.

• Necessitem adequar el mapa escolar de cada localitat de la nostracomarca.

• L’èxit escolar per a tothom és un objectiu irrenunciable: progra-mes específics de compensació. Incidir en els plans educatiusd’entorn. Reforçar les zones d’atenció educativa preferent.

• Lligat a l’anterior, també l’educació al llarg de la vida és un objec-tiu de la nostra acció territorial en matèria d’ensenyament.

• L’extensió de 0-3 a la nostra comarca: desenvolupar la Llei deCatalunya del 0-3. Revisar els convenis de la Generalitat amb elsajuntaments per a la creació de places escolar 0-3. Exigir la ges-tió directa (no l’externalització d’aquest nivell educatiu).

• Continuar i intensificar la nostra participació en les comissionsd’escolarització territorials, amb presència sindical des de fa 2anys, que vetllen pels processos de preinscripció i matriculació enels nivells tant obligatoris com potsobligatoris i en el tram del 0-3.

• Comissió de seguiment 0-3 de Barcelona, juntament amb FAPAC,FAVB i els moviments de renovació pedagògica, que vetlla peldesenvolupament de l’extensió de la xarxa d’escoles bressol a laciutat de Barcelona.

La participació ciutadana i la col·laboració de CCOO amb altresentitats:• Les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPAS) i les seccions

territorials de les seves federacions (FAPAC i FAPAES). Impulsar laparticipació de la nostra afiliació en aquest moviment associatiu.

• Els moviments de renovació pedagògica dels professorat: Asso-ciació de Mestres Rosa Sensat a Barcelona, el Casalet a l’Hospi-talet, el Casal del Mestre a Santa Coloma, amb participació de lanostra afiliació i relacions estables de col·laboració en temes deformació.

• Impulsar un marc estable de la comunitat educativa (MUCE) enel nostre territori, per tractar tots aquells temes que afectendirectament la realitat de l’educació de la nostra comarca.

El paper que CCOO vol per als ajuntaments en l’educació:• Els ajuntaments, com a administració educativa, són coresponsa-

bles de l’educació en el seu territori. Cal avançar en el control sin-dical en les seves actuacions, especialment en les pliques de con-tractació.

• Cal fer el trànsit des de la vigilància en l’educació a l’acompanya-ment de l’educació.

• Cogestió de les beques de menjador, transport i llibres per avan-çar en la gratuïtat de l’educació.

• Cal considerar que l’alumnat nouvingut és una oportunitat edu-cativa, no un problema, sempre que es donin les respostes i lesmesures necessàries per a la seva acollida en els centres.Reivindicar aquesta visió i aquestes mesures és un dels nostresobjectius.

• L’impuls de l’educació fora de l’escola i el lleure educatiu.

14. L’acció cultural en l’àmbit sindical

CCOO del Barcelonès, històricament, ha treballat de manera regu-lar en la promoció d’activitats culturals en el si del sindicat com undels valors del nostre model sindical, continuador de les tradicionshistòriques del sindicalisme català. Cultura i sindicalisme són elbinomi necessari per construir l’autonomia de classe i la conscièn-cia crítica del món del treball com a resposta al domini cultural delmercat i l’empresa.

Fa gairebé vint anys que CCOO del Barcelonès convoquem els premisde poesia Miquel Martí i Pol en llengua catalana i José MaríaValverde en llengua castellana. La diada d’escacs del 1r de Maig, queha arribat a la 18 edició, comporta el manteniment d’un equip quecompeteix en la lliga catalana d’escacs de manera regular. Finalmenthem consolidat el Premi de Fotografia Josep M. Pérez Molinos. Totesaquestes activitats, que es convoquen cada any i que gaudeixen d’unnotable prestigi i d’una gran participació, constitueixen una partimportant del nostre esforç en les activitats culturals.

En el futur volem recuperar nous espais de socialització en el si delsindicat, mitjançant activitats lúdiques i esportives i participantamb més compromís en els jocs esportius interempreses.

El nostre projecte és el de mantenir l’organització regular de totesaquestes activitats, amb la perspectiva d’assegurar el seu creixe-ment en qualitat i en participació. Afirmem el compromís d’avan-çar en l’extensió de les accions de promoció de la cultura en el sidel sindicat, amb la voluntat d’aprofundir en el debat sobre elpaper del sindicalisme i el món del treball com a generadors de cul-tura o, simplement, com a consumidors dels productes culturalsque ens ofereix el mercat. També volem fer present el sindicalis-me, el moviment obrer y la cultura del treball, en els espais cultu-rals ciutadans mitjançant acords amb les xarxes de biblioteques iels equipament culturals municipals.

15. La formació sindical

Consolidar i continuar enriquint i desenvolupant l’Escola d’Estiu deCCOO del Barcelonès, com un espai formatiu anual, regular, espe-cialitzat en temes de tipus territorial, que ens permet arribar tantals membres dels nostres òrgans de direcció, com també a les per-sones que componen les estructures sindicals del territori, com sónrams, sectors, unions locals, etc.

Desenvolupar una oferta de cursos de formació sindical al llarg del’any, dissenyats tant des de l’anàlisi de les característiques específi-

26

Congrés columna A columna B

ques del territori, com de les necessitats que tenim de nous coneixe-ments per enriquir i aprofundir la nostra acció sindical. El nostreobjectiu és avançar en la formació de quadres sindicals cada copmillors coneixedors de l’entorn econòmic, social, cultural, etc., i méspreparats per desenvolupar-hi la nostra acció sindical.

16. L’habitatge. La intervenció sindical

A pesar d’estar reconegut l’habitatge com un dret, en la Constituciói en l’Estatut d’Autonomia, les respectives polítiques públiques deles diferents administracions no han estat dirigides a garantir l’ac-cés a un habitatge digne per al conjunt de la ciutadania.

El preu de l’habitatge en el conjunt de l’Estat ha crescut de formaespectacular durant el període 1998-2006, fins a acumular unapujada que ha triplicat el seu valor real com a mitjana. L’elevatpreu de la compra o el lloguer s’ha convertit en una barrera infran-quejable per a moltes persones.

Les persones que han accedit a una hipoteca o a un lloguer, sobre-tot en les grans ciutats, per desenvolupar una vida normal i pagarl’habitatge necessiten disposar de dos salaris, amb independènciade la fórmula d’accés utilitzada.

Els treballadors han vist incrementat l’esforç exigit sobre el salari,per poder accedir a un habitatge. El preu mitjà per a un habitatgede 70 m2 ha passat de 2,6 a 6,3 vegades el salari anual, en unadècada. L’esforç s’ha més que duplicat en aquest breu espai detemps. L’increment de l’esforç ha passat de 3,4 a 8,2 vegades per aun habitatge de 90 m2.

En aquest context es fan imprescindibles polítiques públiques queestableixin i garanteixin l’accessibilitat dels ciutadans a un dret tanessencial com és l’habitatge.

Propostes: • CCOO exigirem, als ajuntaments i a la Generalitat, la definició del

model de ciutat i territori que volen impulsar a través dels plansurbanístics, perquè fixin el desenvolupament futur del municipiresponent a l’interès general dels seus habitants i no a l’especula-ció o a models que no són sostenibles en un territori com el nostre.

• Potenciar els patrimonis municipals i públics de sòl com a formade regular el funcionament del mercat, desenvolupar cessions desòl a les administracions locals destinades fonamentalment a lapromoció d’equipaments socials i habitatge protegit.

• Ampliació del nombre d’habitatges en règim de lloguer per aug-mentar l’atractiu d’aquesta fórmula enfront de la compra.Configuració d’un ampli parc d’habitatges en règim de lloguer igestionat per les administracions.

• Promoure empreses de serveis de titularitat pública per a la ges-tió de parcs immobiliaris dirigits al lloguer.

• Creació d’observatoris immobiliaris, que actuïn com a interme-diaris competents en la fixació de preus raonables quan finalitzil’arrendament.

• Major subvenció directa als inquilins sobre un percentatge delpreu del lloguer, fixant una quantia màxima d’aquest.

• Fomentar la construcció d’habitatges de protecció oficial enrègim de propietat, establint i garantint el compliment d’un per-centatge màxim d’esforç per al comprador en funció de la sevarenda.

• Així mateix augmentar els períodes per a la desqualificació del’habitatge en règim de protecció oficial, establint controls efec-tius per al seu compliment i introduint el dret a tempteig i retrac-to per part de l’administració corresponent.

• La política fiscal i tributària en el nostre país ha tendit a afavorirla compra d’habitatge en detriment del lloguer. Conceptualmentla societat s’ha inclinat per la cultura de la propietat com a ins-trument de major patrimoni i estabilitat social.

• Avui dia es fan necessàries polítiques fiscals per aconseguiralmenys la neutralitat fiscal amb una distribució equilibradaentre la compra i el lloguer. Demanarem a les diferents adminis-tracions polítiques que vagin en aquest sentit.

• La rehabilitació d’habitatges i nuclis urbans antics és un dels eixosque ha de seguir una nova política d’habitatge, basada en unmodel qualitatiu de la ciutat i que permeti recuperar centres his-tòrics degradats i desocupats. En aquest sentit, és importantimpulsar un programa de rehabilitació d’habitatges, amb impor-tants ajudes a la rehabilitació, i vinculades a la seva posada en elmercat amb preus taxats per plantar cara a la constant expansióimmobiliària.

• El Pacte Nacional per a l’Habitatge recull moltes de les propostesque hi ha en aquest document. El nostre pla d’actuació per aaquests quatre pròxims anys ha de ser reivindicar i exigir el com-pliment del pacte i el seu desenvolupament, més prompte quetard, amb especial èmfasi en els temes que com a organitzacióconsiderem imprescindibles, i desenvolupats en les propostesanteriorment descrites.

1___5____

10____

15____

20____

25____

30____

35____

40____

45____

50____

55__

27

columna A columna B

1___5____

10____

15____

20____

25____

30____

35____

40____

45____

50____

55__

B. L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA, LA PARTICIPACIÓ I EL TERRITORI

1. L’organització en el territori

La Unió del Barcelonès

La realitat pràctica que configura l’actual Unió del Barcelonès, idonada la seva centralitat en termes de proximitat amb les admi-nistracions, fa visible la concepció d’una unió diferent en la sevadisposició i en les seves funcions, a la de la resta d’organitzacionsterritorials de Catalunya.

La Unió del Barcelonès té entre les seves prioritats la d’intervenir enles polítiques socioeconòmiques i institucionals del territori i en totsels altres àmbits que formen part de l’acció sindical territorial.

La Unió del Barcelonès defensa el que s’ha anomenat el salari dife-rit, és a dir els serveis i les actuacions de les administracions que esdesenvolupen a força dels impostos i cotitzacions dels ciutadans ique han de derivar en la millor qualitat de vida del conjunt de per-sones. D’altra banda, les funcions que organitzativament té enco-manades l’estructura territorial, d’acord amb els nostres Estatuts,es desenvolupen plenament d’acord amb les especificitats d’unterritori urbà metropolità i singular com és la comarca del Barce-lonès.

La Unió del Barcelonès no és una unió de sindicats comarcals enel seu més pur estil clàssic. És una unió sindical que basa la sevafunció i intervenció en les polítiques socioeconòmiques portadesa terme per les diferents administracions en el territori. Concre-tant d’una forma organitzada el nostre model de sindicat generalen el territori, aplicant i elaborant les corresponents actuacionsamb la participació dels diferents rams en la comarca del Bar-celonès.

Òrgans de direcció

L’actual context funcional de la Unió del Barcelonès, plasmat en elsanteriors acords congressuals, requereix una nova configuracióamb l’objectiu de racionalitzar els recursos, tant humans com eco-nòmics, sense menyscapte de la necessària acció socioeconòmicaen el territori.

El nou disseny dels equips de direcció, i en una perspectiva d’unamillor funcionalitat, ha de tendir cap a la concentració de secreta-ries i responsabilitats en àmbits de treball que concentrin homogè-niament les diferents línies d’actuació socioeconòmiques i els seusàmbits participatius, per assegurar així la seva eficàcia, la sevacoordinació i la seva utilitat pràctica per als interessos dels treba-lladors i treballadores.

L’Executiva, com a màxim òrgan de direcció, necessita un replan-tejament que garanteixi un nivell de participació raonable, elnecessari per escometre les polítiques que emanin de les decisionsque ella mateixa adopti. Per a això es tendirà a donar més relle-vància a les seccions sindicals especialment significatives del terri-

tori, optimitzant la seva participació, el seu compromís en el tre-ball que correspon a la Comissió Executiva i, si fos necessari, la sevareducció en nombre de membres.

2. Les unions locals en el Barcelonès

Amb l’objectiu d’anar a un disseny més d’acord amb la realitat dela Unió del Barcelonès i de la necessitat d’adaptar i rendibilitzar elsrecursos humans i els econòmics, es fa imprescindible aprofundiren el procés de reorganització de la Unió Comarcal ja iniciat enl’anterior mandat.

A aquests efectes, la zona territorial del Barcelonès Nord concen-trarà les seves estructures en la Unió Local de Badalona, que actua-rà com a coordinadora dels locals existents a Sant Adrià i SantaColoma de Gramenet.

Les unions locals de Badalona i l’Hospitalet tindran equips de tre-ball estables, amb una Secretaria general i una Comissió Executiva,que seran triats en el procés conferencial propi de cada territori,tal com fins al moment present s’ha anat produint, sempre dintrede l’estructura de la Unió Comarcal.

Les persones que siguin triades com a responsables de les unionslocals formaran part de la direcció de la Unió Comarcal.

3. Els sindicats comarcals i l’encaix territorial

Donades les característiques de la Unió Sindical del Barcelonès idintre d’un marc participatiu i democràtic, les federacions establi-ran les fórmules organitzatives més idònies per garantir la sevapresència i participació en el disseny i l’elaboració de les diferentspolítiques sindicals a la Unió Comarcal.

Les fórmules organitzatives que cada federació consideri més con-venients, per al normal desenvolupament de la confederalitat enel territori, garantiran com a mínim l’existència, o bé de sindicatscomarcals o equips de treball en la pròpia estructura federativaamb els seus corresponents responsables per al desenvolupamentde les propostes i activitats habituals que la Unió Comarcal porti aterme en el territori.

La composició i l’elecció dels equips de treball en les diferents fede-racions seran normativitzats i designats a proposta de les direc-cions federatives i dintre d’un procés participatiu del conjunt del’afiliació.

28

Congrés columna A columna B

1___5____

10____

15____

20____

25____

30___

La participació dels afiliats es podrà donar en els diferents proces-sos congressuals, ja siguin federatius, territorials o confederals.

4. El desplegament dels serveis i el suport a l’acció sindical

La Unió Comarcal ostenta la responsabilitat d’assegurar l’establimentd’un esquema de serveis que traslladin al nostre territori tota laimportat oferta del sindicat, prou complexa perquè la gestió dels ser-veis correspon a organismes del sindicat, federacions i territori, prouversàtil perquè la nostra oferta té un abast que va des de l’aspecteestrictament sindical, fins al consum, els serveis de lleure i de culturai altres, i prou rica com a creixent i cada cop més consolidada.

Necessàriament cal que la Unió asseguri la igualtat de tots els afi-liats i afiliades pel que fa a l’accés als serveis en condicions decomoditat i equitat, en tots els locals sindicals desplegats en cadauna de les ciutats de la nostra Unió.

Igualment, la nostra estructura de locals ha de garantir les accionsde suport a l’activitat sindical que en cada moment es desenvolu-pin, especialment quan així se’ns requereixi en el marc de la soli-daritat sempre exigible. Més enllà de l’activitat que sigui de gene-ració pròpia del territori en els temes en què som competents, calassegurar igualment les infraestructures de suport a l’acció sindi-cal generada des de la resta d’estructures sindicals de CCOO, siguid’inspiració nacional, de l’Estat o de qualsevol federació o organis-me sectorial.

5. La representació, l’acció institucional

Una de les responsabilitats de l’organització sindical territorial fareferència a la representació del sindicat en les diferents estructu-res participatives establertes per les administracions en el territori.

La nostra representació actualment cobreix pràcticament tots elsorganismes on hem definit que la nostra presència és important.Cobrim no només els diferents consells o àmbits de participacióde les administracions locals del nostre territori, sinó també altresàmbits, com ara instituts, consorcis, empreses públiques, i orga-nismes participats com ara pactes territorials, fundacions, etc.

Considerem important l’adequació de la nostra presència al dis-seny que el sindicat faci dels interessos que en cada àmbit defen-sem. Cal per tant ajustar la nostra participació a les necessitatsderivades de l’aplicació al territori del nostre projecte sindical, ien aquesta línia hem de seguir treballant, sempre des de la pers-pectiva que la presència i la veu del sindicat és clau en els àmbitson es dissenyen polítiques o es prenen decisions que afecten elstreballadors i les treballadores de manera global, controlant aixíles polítiques públiques i les decisions de govern en els nostresàmbits de responsabilitat sindical i participant activament en elseu control social i en el seu seguiment.

29

ANNEXOS

1. La realitat industrial de la comarca del Barcelonès

Els polígons industrials del Barcelonès estan en progressiva recessió, tret delde la Zona Franca, un dels més grans del sud d’Europa, el Polígon Sud i el deles Guixeres de Badalona, nou però pràcticament destinat als serveis en la sevatotalitat. Al seu costat, perdem PIB industrial i llocs de treball industrials a laresta del territori de Badalona, a l’Hospitalet, a Barcelona i a Sant Adrià. ASanta Coloma no en perdem perquè pràcticament no n’hi ha.

Sòl industrial disponible (dades de Barcelona)

El sòl qualificat d’industrial ha disminuït en 6,57 hectàrees en 3 anys a Bar-celona, un 1,02%, mentre que el total de sòl parcel·lat va augmentar en155,45 ha, és a dir, un 2,48%.

Aportació del sector industrial al PIB comarcal

Evolució del nombre de persones assalariades en el sector industrial

Observem que, malgrat que en general el nombre de persones afiliades alrègim general de la Seguretat Social ha augmentat, la proporció de perso-nes assalariades en el sector industrial ha disminuït gradualment en els cincmunicipis que conformen el Barcelonès.

La comarca del Barcelonès ha experimentat tant una destrucció neta d’esta-bliments industrials com de llocs de treball. Segons la informació recollida al’atlas industrial de la RMB, durant el període 1997-2002 la indústria va patiruna pèrdua de gairebé 9.000 treballadors/es. I segons dades de l’HERMES,entre els anys 2001 i 2007, es van destruir 28.000 llocs de treball.

Evolució dels centres de cotització en el sector industrial. Municipis del Barcelonès

Pel que fa a l’evolució del nombre d’empreses industrials, segons la informa-ció recollida en la base de dades HERMES, en el període 2001-2007 van des-aparèixer un total aproximat de 2.400 establiments.

Segons l’Atlas Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, l’únicacomarca que presenta un saldo negatiu en el dinamisme empresarial és elBarcelonès, que experimenta una pèrdua neta d’establiments industrials, del’ordre de 200.

L’anàlisi conjunta de les participacions de les diferents comarques en la cre-ació i la consolidació d’establiments i en les baixes indica, doncs, que el dina-misme industrial pel que fa als establiments es desplaça en bona mesura desdel Barcelonès cap a les altres comarques de la regió metropolitana deBarcelona.

2. L’ensenyament al BarcelonèsEntenem l’educació com un dret de ciutadania.

Disposem a hores d’ara d’un nou context polític que ens permet intervenirdes de la proximitat territorial. Tenim com a referència propera els objectiuseducatius per al 2010, del Consell Europeu reunit a Lisboa l’any 2000.

El canvi legislatiu de la LOCE del PP a la LOE del consens el 2005 ha represen-tat una base nova a l’hora de desenvolupar polítiques educatives, que hapropiciat l’establiment del Pacte Nacional per a l’Educació (2006) versus laLlei d’educació de Catalunya (LEC), una llei útil per a Catalunya.

L’escolarització obligatòria fins als 16 anys

Variació 2002-05

2002 2005 Absoluta Percentatge

Sòl qualificatd’industrial

643,42 636,85 6,57 1,02

Total sòl parcel·lat

6.273,97 6.429,42 -155,45 -2,48

2002 2004 2006

PIB comarcal (indústria) 24,0 19,8 19,3

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Badalona 30,88 28,83 26,29 24,43 21,46 19,61 18,8

Barcelona 14,59 14,01 13,64 13,03 12,36 11,38 10,65

L’Hospitalet de Llobregat

19,19 18,67 18,26 17,09 14,69 13,02 12,25

Sant Adrià del Besòs

43,48 40,58 39,71 38,47 37,43 35,01 37,08

Santa Coloma de Gramenet

18,37 13,43 12,43 11,11 11,5 9,29 8,83

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Badalona 24,38 22,78 20,96 20,16 18,51 16,68 15,87

Barcelona 9,40 8,84 8,25 7,83 7,37 6,98 6,68

L’Hospitalet de Llobregat

19,85 18,99 18,35 17,32 15,72 15,01 14,59

Sant Adrià del Besòs

29,31 27,61 26,88 24,8 21,89 21,50 20,64

Santa Coloma de Gramenet

17,56 17,93 17,11 15,22 14,25 12,58 10,84

Sector públic Sector privat

Centres Unitats Alumnat Centres Unitats Alumnat

248 2.102 46.175 236 2.486 58.960

Professorat sector públic Professorat sector privat

Inicial i prim.

Secund.Educ.esp.

TotalInicial i prim.

Secund.Educ.esp.

Total

6.533 5.835 229 12.597 8.051 6.683 353 15.087

30

Congrés

Distribució desigual de l’alumnat segons la titularitat dels centres: cal avan-çar en el reequilibri de l’oferta pública-privada integrada en el servei públicd’educació. Reforçar les OME i les comissions d’escolarització (amb presènciasindical des de fa 1 any).

Distribució de l’alumnat (ensenyament obligatori) segons titularitat i municipi:

Distribució de l’alumnat estranger segons titularitat dels centres i municipis:

Sector públic Sector privat

Badalona 47’8% 52’2%

Barcelona 37’2% 62’8%

1.Ciutat Vella 52’4% 47’6%

2. Eixample 23’9% 76’1%

3. Sants Montjuïc 55% 45%

4. Les Corts 22% 78%

5. Sarrià-Sant Gervasi 14’4% 85’6%

6. Gràcia 40’8% 59’2%

7. Horta-Guinardó 38’8% 61’2%

8. Nou Barris 54’1% 45’9%

9. Sant Andreu 44’3% 55’7%

10. Sant Martí 57’4% 42’6%

L’Hospitalet de Llobregat 51’8% 48’2%

Sant Coloma de Gramenet 73% 27%

Sant Adrià del Besòs 40’8% 59’12%

Taxa de repetició Sector públic Sector privat

Badalona 30’9% 10’2%

Barcelona 22’7% 7’7%

1.Ciutat Vella 24’1% 11’7%

2. Eixample 35’3% 10’5%

3. Sants Montjuïc 27’7% 7’5%

4. Les Corts 11’5% 4’3%

5. Sarrià-Sant Gervasi 21’2% 6’8%

6. Gràcia 12’8% 7’1%

7. Horta-Guinardó 16’4% 9’5%

8. Nou Barris 21’3% 8’6%

9. Sant Andreu 25’0% 7’2%

10. Sant Martí 21’4% 4’8%

L’Hospitalet de Llobregat 35’1% 9’1%

Sant Coloma de Gramenet 28’8% 4’6%

Sant Adrià del Besòs

Sector públic Sector privat

Badalona 77’8% 22’2%

Barcelona 77’7% 22’3%

1. Ciutat Vella 82’9% 17’1%

2. Eixample 50’8% 9’2%

3. Sants Montjuïc 88’0% 12’0%

4. Les Corts 60,7% 39’3%

5. Sarrià-Sant Gervasi 54’0% 46’0%

6. Gràcia 83’2% 16’8%

7. Horta-Guinardó 6’3% 23’7%

8. Nou Barris 81’9% 18’1%

9. Sant Andreu 84’7% 15’3%

10. Sant Martí 91’4% 8’6%

L’Hospitalet de Llobregat 84’0% 16’0%

Sant Coloma de Gramenet 93’1% 6’9%

Sant Adrià del Besòs

Alumnat que no obté el graduat d’ESO Sector públic Sector privat

Badalona 36’5% 19’0%

Barcelona 28’8% 11’6%

1. Ciutat Vella 38’8% 22’4%

2. Eixample 35’3% 12’1%

3. Sants Montjuïc 31’0% 11’0%

4. Les Corts 19’7% 9’9%

5. Sarrià-Sant Gervasi 30’5% 9’4%

6. Gràcia 16’8% 8’6%

7. Horta-Guinardó 23’5% 14’2%

8. Nou Barris 28’3% 16’7%

9. Sant Andreu 26’9% 11’7%

10. Sant Martí 28’3% 10’0%

L’Hospitalet de Llobregat 43’7% 16’0%

Sant Coloma de Gramenet 36’1% 15’0%

Sant Adrià de Besòs

% escolarització 0-3 Pública Privada

Badalona 21’7% 16’0% 84’0%

Barcelona 37’1% 23’55% 76’4%

L’Hospitalet de Llobregat

23’2% 19’4% 80’6%

Sant Coloma de Gramenet

11’0% 16’3% 83’7%

Sant Adrià del Besòs

20’0% 80’0%

Dades estadístiques tretes de «L’estat de l’educació a Catalunya», Anuari 2006, elabo-rat per la Fundació Bofill amb dades facilitades pel Departament d’Educació.

L’alumnat estranger a Catalunya suposa el 12’3% de l’alumnat dels ensenya-ments obligatoris (el curs 98-99 era de l’1’9%). El sistema públic escolaritzael 82’8% de l’alumnat estranger i el privat, el 17’2.

Notes

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

Notes

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________________________________