DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS BESALÚ 2015docs.gestionaweb.cat/1528/prog123.pdf · Sergi Díaz i Muñoz Manel Fernández i Brugués Jordi Gran i Umbert Francesc Grau i Gratacós

1

títol article

QUINARI I FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉUDELS DOLORS BESALÚ 2015

Creu de Sant Jordi 2005www.dolorsdebesalu.cat

Volguda Mare de Déu.Gràcies per ser

la nostra mare en la fe,per estar prop nostre

i cuidar-nos moltcom vas fer amb Jesús-nen.Vull conèixer millor el teu fill

i estimar-lomés cada dia.

Vull viure com Jesús.Ser bon fill,bon germài bon amic.

Contagia’m la teva esperança.Que aprengui, com Tu,

a posar-me a les mans de Déu.Ajuda’m a fer créixer la meva fe.

Mare Bona,ensenya’m a seguir

els passos de Jesús.

4

PREGÓ DE LA PRIOR

Benvolguts,

El temps vola i no ens en adonem i ja tornem a tenir a les portes la Fes-

ta de la Verge dels Dolors. Una gran Festa per a tots els besaluencs i

alhora també una mostra de devoció a la nostra Mare Dolorosa. Porto

molts i molts anys celebrant aquesta diada, només la guerra no ho va

permetre, esperem que no passi mai més i que Déu Nostre Senyor i la

Verge ens ajudin a poder-la celebrar molts i molts anys més.

Tinc un gran goig que la Junta de la Venerable Congregació m’hagi

escollit aquest any com a Prior, no m’ho hagués pensat mai. La meva

reacció quan m’ho van comunicar va ser un sí, seguit de: “si la Mare

de Déu m’ho demana, no li puc pas dir que no”.

Estic contenta i joiosa, igual que tota la meva família, desitjant arribar

ja a la setmana del Quinari i la cloenda amb la Processó; per aquest

motiu m’agradaria poder-vos encomanar a tots d’aquesta alegria i

il·lusió que porto a sobre i invitar-vos a que participeu de tots els actes

d’aquests dies i m’hi pugueu acompanyar. I així tres-cents setze anys

després de la fundació de la nostra estimada Congregació, tornarem

a recórrer els carrers de la nostra Vila, passejant amb molt d’orgull i

exemple de devoció de tot un poble, la nostra estimada Mare de Déu

dels Dolors.

De veritat i de cor us hi espero a TOTS!!!

Visca la Mare de Déu dels Dolors!

Lluïsa Auguet i Vergés

5

PRIORLluïsa Auguet i VergésNascuda a Besalú el dia 24 d’octubre de 1929 Professà de congregant el 16 d’abril de 1943

COMISSARISAntonio Torrent i FaigMaria Agustí i PujolPepita Agustí i PujolIsidre Vergés i PalomerasFina Pont i BuxedaNuri Roura i ViñasXevi Serra i Suñer

INVITACIÓVoldria convidar a tothom a partici-par a tots els actes que es celebra-ran durant el Quinari i especialment a la processó que es fa en honor a la Mare de Déu dels Dolors.

6

PROCESSÓDELS DOLORS

MANIPLE DE MANAIES

POTENTIORSRoger Sucarrats i MasgrauRoger Torrent i SerraLluís Trayter i PuigRoger Carreró i CorominesAlbert Juanola i SánchezAQUILIFIERSasha Falgueras i PlaSIGNE BANDA Jordi Farcy i BermejoSIGNE OPTIADAAlbert Vidal i Peracaula ESTENDARDMartí Guillamet i ComamalaGuifré Balateu i RiembauMarc Soy i FerrésBANDA TIMBALERSLluís Juncà i ParésNarcís Lagares i GameroMarc Lagares i PalaciosIsaac Jarillo i BonetQuim Casellas i JouRicard Serra i RegalatQuim Carreró i BusquetsRoger Galceran i SurinaToni Luengo i LópezMarc Cortada i CanalsBANDA PIFRESMaria Aracil i LópezClàudia Batlle i PontStefi Batlle i PontJoanmi Fornàs Genís Frigola i Camps

Albert Pérez i Descamps Quim Quintana i VilàCristina Torres i PleiteJúlia Xifre i SalaXavier Oliver i SantaeulàriaOPTIADESAlex Torres i SánchezMartí Guillamet i GalaFerran Duran i AbulíGuillem Parés i Figueras Josep Pujol i SerraFrancesc Reig i SaubíJacint Güell i SánchezGenís Tenas i MañasQuim Grau i CastañerJordi Ginestera i SarolaJordi Lagares i RosetGerman Mas i HormigoJoan Ferrés i CostaAlbert Trayter i PuigAlex Torres i PleiteBernat Parés i FiguerasJoan Genebat i RiberaPau Garcia i BassolsCarles Reixach i Estañol Albert Pla i PlanasINFANT BANDAAdrià Guardiola i RosINFANT AQUILIFIERMartí Estela i JordàINFANT BANDAAdrià Lagares i PalaciosINFANT SIGNE OPTIADAGerad Serra i Figa

7

PROCESSÓ DELS DOLORS

INFANT COMANDAMENTJordi Lagares i MirINFANT SIGNE BANDAMarc Carreró i CorominesINFANT ORDRESPau Trill i IglesiasORDRESManel Juncà i RamonCOMANDAMENTJesús Batlle i Auguet

PERSONATGES

CANT DE LA PASSIÓFerriol Rovira i BalateuCORNETAMiquel Bassols i DorcaJESÚSMiquel Àngel Mateos i JiménezJUEUSAlfons Oller i SalaBibiana Cruz i BalésJordi Jordà i SeguraXavier Vila i SalaAnna Jordà i MasCIRINEUFerran Mateos i NoguéVERÒNICARosa Ramon i RosPORTADORS DEL SANT CRISTJosep Farcy i CostaJordi Boix i SerraVicenç Oliveras i FarcyDaniel Prujà i Torrent

PORTADORS DE LA MARE DE DÉUSantiago Gratacós i QuintanaAndreu Prujà i RocaAquest any són portadors els membres del Grup d’Ornamentació i ConservacióJESÚS Antoni Casabó i MajóAPÒSTOLSFidel Balés i JuanolaErnest Bassols i LladóJoan Corominas i SalaSergi Díaz i MuñozManel Fernández i BruguésJordi Gran i UmbertFrancesc Grau i GratacósFrancesc Mas i SerraEmili Oromí i Montagut Jaume Riu i RouraMiquel Torrent i Caritg Xavier Torrent i Fuentes ACOMPANYANTS COR D’APÒSTOLSVicenç Bosch i JuanolaXavier Guardiola i TeixidorNarcís Lagares i CorominasSalvador Pelegrí i BuixedaManolo Rodriguez i GarciaDIRECTORJaume Cristau i BrunetFARISTOLLola Bassols i PonsORQUESTRA DEL CORCosta Brava

8

PROCESSÓ DELS DOLORS

ESTAFERMS

CAPITÀJoan Cabratosa i PlaABANDERATEmili Carrasco i Sánchez ACOMPANYANTSJoan Ferrés i Barragan Adrià Pons i HurtósBANDATamborsÀngel Sánchez i HerrerosLluís Busquets i FerrésFrancesc Ferrés i VergésMarc Vaquero i Garrido Adrià Vàzquez i VivesJoan Frigola i TorrentBombosLluís Rubirola i JuncàJesús Banal i NavarroJordi Vaquero i GarridoFLAUTESMaria Solavera i PonsCora Masmitjà i RouraMaria Trunyó i TorcalMaria Vázquez i VivesJoana Cabratosa i PonsJessica Mazzioti i CorominasLaia Mas i MoyaJúlia Masmitjà i RouraGlória Vázquez i VivesIngrid Carreró i PlanaClara Trill i IglesiesSOLDATSPere Ventura i MasJordi Pujolar i SenpauGerard Portas i BalateuJordi Hurtós i Rovira

Xavi Lagares i PuigJordi Solà i CodonyEloi Masoliver i SolerDavid Buch i PérezJonatan Porras i CórdobaFrancesc Solavera i PonsJoan Molas i TeixidorDani Molas i TeixidorLluc Jofre i PenaOriol Ortega i TorresJosep M. Lagares i RosetPol Trunyó i Torcal

ARRENGLADORS

Octavi Balés i JuanolaMeritxell Vaquero i JuanolaGemma Guix i FeixasMireia Juncà i GenovéAlba Riera i GuixEduard Juncà i ParellaIsidre Bellapart i BoschJordi Juncà i ParellaMarta Mas i SerraIsaac Puigdemont i BalésImma Juncà i GenovéAdriana Guix i TubertEnric Rost i Felip

9

MOVIMENT DE LA CONGREGACIÓ 2014

CONGREGANTSQUE VAN PROFESSAR EL 2014

HOMESJoan Corominas i SalaAdrià Guardiola i RosLuís Hernan i TipanPau Trill i Iglesias

DONESMarta Armillas i GuardiolaJana Gusiñé i CuevasLaia Mayolas i Vaquero

ASPIRANTS ACONGREGANTADMESOS DURANTEL 2014

HOMESGuifré Balateu i Riembau Jordi Lagares i Mir

DONESJana Balateu i RiembauMontserrat Comasólivas i TantiñaMargarida Riembau i CarbóAnna Serrat i Farrés

CONGREGANTSMORTS DURANTEL 2014

PER LES ÀNIMES DELS QUALS S’APLICARÀ LA MISSA ELS SE-GÜENTS DIES:

Per a tots els congregants difunts:dia 23, a les 20 hores

Carme Busquets i FranchConsol Iglesias i Güibasdia 24, a les 20 hores

Aurora Brunzel i PeracaulaCarme Sala i Costadia 25, a les 20 hores

Anna Barris i CurquejoNarcís Oliveras i Travesasdia 26, a les 20 hores

Mossèn Martirià Pla i Carrédia 27, a les 12 hores

Ponç Feliu i NicolauJaume Serrat i Roura dia 27, a les 19 hores

10

BAPTISMESPol Trulls i Fabregat..........................16/02/2014Aran Tarrés i Hinojosa ..................20/04/2014Uriel Lozano i Rovira ......................22/06/2014Aniol Romero i Morales .............22/06/2014Itziel Romero i Raudales ..........22/06/2014Pol Márquez i Roca .......................... 19/07/2014Sara Mallol i Vilar .................................. 19/07/2014Ernest Mallol i Vilar ............................ 19/07/2014Aran Pomés i Pla ..................................20/07/2014Maria Busquets i Farrés ............16/08/2014Sira Vera i Páez........................................13/09/2014Judith García i Teixidor ................30/11/2014Victòria M. Rodríguez i Soto 30/11/2014

PRIMERA COMUNIÓA la Parròquia de BESALÚ, el 18 de maig de 2014Xavier Bosch i BusquetsSiwar Joseph Cuenca AlcaYulia Jofre i PenaMaria Riera i BordesNúria Serrat i FarrésNúria Tipan i LascanoMaria Vidal i ArgelésCatequistes:Sabina OliverasTeresa Oliveras

MATRIMONISMiquel Mercé i Rodríguez Emilie Klasen...............................................21/06/2014Daniel Bosch i Pascual Clara Ferrer i Decarpentrie ..26/07/2014Claudio Davi i Ramon Beatriz de Mir i Lluc .........................13/09/2014Toni Vera i Sánchez Yolanda Páez i Casas ...................13/09/2014

DIFUNTS – EXÈQUIESJoan Caritg i Masó.............................20/01/2014Miquel Bartolí i Ferrer ...................21/02/2014Aurora Brunzel i Peracaula .11/03/2014Josep Hurtós i Costa .....................08/04/2014Jaume Vidal i Guillaumes ......10/04/2014Carme Sala i Costa ...........................17/05/2014Juan Pardo i Ortega ........................25/06/2014Joan Blanch i Lladó .........................26/06/2014Ponç Feliu i Nicolau .........................05/07/2014Narcís Oliveras i Travesas ...... 10/07/2014Dolors Solà i Calmó .........................20/07/2014Gabriel Ayats i Vergés ..................20/08/2014Carme Busquets i Franch ......29/08/2014Pere Cabañas i Quintana .......05/09/2014Mn. Martirià Pla i Carré ..............14/09/2014Catalina Dorca i Palomer ........22/09/2014Mercè Arbusà i Claveguera 26/09/2014Bonaventura Brugués i Juanola 02/10/2014Lluís Teixidor i Torre .........................03/10/2014

MOVIMENT PARROQUIAL 2014

11

MOVIMENT PARROQUIAL 2014 Recordant Mossèn Marturi

La gent de la junta hauríem d’haver sopat amb mossèn Marturi el dia

mateix de les seves exèquies, esdevin-gudes el 15 de setembre del 2014, Dia-da dels Dolors Gloriosos de la Mare de Déu, una de les tres dates importants per la Venerable Congregació dels Do-lors de Besalú, de la qual ell n’era el cor-rector, l’autoritat principal, des del 2008. Digueu-li com vulgueu, providència, coincidència trista o casualitat morbosa. Mossèn Martirià Pla i Carré, nascut a Ba-nyoles el dia 3 de juliol del 1946, va morir sobtadament el dia 14 de setembre del 2014, vigília dels Dolors Gloriosos.

El vam acomiadar dilluns al Monestir de Sant Pere de Besalú, en funeral multitu-dinari concelebrat pel bisbe Francesc, el bisbe emèrit Carles i 53 capellans més de la Diòcesi de Girona, molts d’ells companys de seminari de Martirià Pla. Amb un sentit de l’humor fi, era una persona estimada pels feligresos, amics i familiars que van omplir l’Església del Monestir de Sant Pere aquell dilluns a la tarda.

Mossèn Martirià Pla i Carré era rector de Besalú des de l’1 de setembre del 2008. El fet que fos de Banyoles, on també hi ha una gran devoció i tradició al voltant de la festa de la Mare de Déu dels Dolors, el va connectar de seguida amb la congregació de Besalú, de la qual el rector de Besalú n’és corrector nat.

Després d’haver cursat els estudis eclesiàstics en el seminari diocesà, va ser ordenat prevere el dia 1 d’abril del 1973 a l’església parroquial de Sant Cu-gat de Salt. Després d’una etapa com a vicari en aquesta parròquia mateixa, també va ser vicari a la parròquia de Roses i a la de Calella. Posteriorment, va ser nomenat rector de Sant Cristòfol les Fonts d’Olot i també de Batet. Més tard, també va ser rector d’Anglès i de Sant Martí Sapresa, així com també con-siliari de l’hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, des d’on ja va establir molt bones amistats a Besalú.

En el moment de la seva mort era rector de Besalú, de Beuda, de Dosquers, de Fares, de Lligordà, de Maià de Montcal, de la Miana, de Montagut, d’Oix, de Sa-dernes, de Sant Jaume de Llierca i tam-bé de Segueró.

L’endemà de la seva mort, estona des-prés del comiat i enterrament de Mos-sèn Marturi, els membres de la junta de la Venerable Congregació dels Dolors de Besalú ens vam reunir tal com van establir els nostres ancestres, per ser una de les dues festes anyals importants per a la comunitat dels Servites d’arreu del món, i per ser una de les tres grans diades a Besalú.

Recordem la diada de Sant Agustí, perquè en aquella data, 28 d’agost,

12

del 1699 va ser fundada la Venerable Congregació dels Dolors de Besalú.

Recordem la Diada dels Dolors Glorio-sos de la Mare de Déu, el 15 de setem-bre, amb una missa.

I fem una gran celebració i una proces-sió molt devota cada divendres de pas-sió per recordar el patiment de la Mare per la mort del Fill.

Salvador Garcia-Arbós

Recordant Mossèn Marturi

Primera reunió de la Junta amb Mn. Marturi (2009)

Primera diada dels Dolors de Mn. Marturi (2009)

13

Recordant Mossèn Marturi

Ple de gom a gom en el comiat a Mn. Marturi

Bisbes i capellans acomiadant Mn. Marturi

14

Salutacions:Preveres, diaques,

Carme, Joan i Miquel... germans del mossèn, cunyat, cunyada, familiars, Al-caldes i autoritats dels pobles que tenia encomanats, germanes i germans, molt especialment els qui heu gaudit del mi-nisteri de Mn. MARTURI, una salutació entranyable amb les paraules del Sen-yor: CONFIEU EN DÉU, CONFIEU TAM-BÉ EN MI.AHIR, FESTA DE L’EXALTACIÓ DE LA SANTA CREU, A LES VIGÍLIES DE LA MARE DE DEÚ DELS DOLORS, MARE ENTRANYABLE I SOL·LICITA

D’AQUESTA VILA DE BESALÚ, D’UNA MANERA INESPERADA, MN. MARTU-RI HA PASSAT DE DISPOSAR-SE A ACOLLIR CRIST I OFERIR-LO EN LES CELEBRACIONS DOMINICALS A SER ACOLLIT PER ELL I PER LA MARE DE DÉU.MN. MARTIRIÀ PLA, MN. MARTURI, HA VISCUT UNIT A CRIST, COM A CREIENT I COM A PASTOR, PLANTAT VORA D’ELL, PER VIURE LA JOIA DE LA FE, SER-NE TESTIMONI, FER-LO PRESENT PEL SEU SERVEI COM A CAPELLÀ I PER ESPERAR RESSUSCI-TAR GLORIÓS

PARAULES DEL BISBE FRANCESC EN EL COMIAT DE MN. MARTIRIÀ PLA I CARRÉ

15

MN. MARTURI.Ha estat un do, un regal de Déu, per la nostra Església de Girona, per les per-sones que s’ha trobat al llarg del seu ministeri sacerdotal, per mi mateix i per tots nosaltres. he recordat en aquests moments, com tots vosaltres, tants mo-ments viscuts, tantes celebracions, pa-raules, indicacions...És bo recordar i agrair, sempre i molt especialment en el seu comiat, el do de Déu que són les persones que ens han donat la vida, ens han comunicat la fe, ens han estimat, cuidat, acompa-nyat i, molt especialment, els preveres que ens han acollit, escoltat, batejat, perdonat; que ens han repartit el pa de l’Eucaristia i ens han comunicat la Bona Notícia de la Salvació.És bo i hem de recordar i creure, com hem escoltat a la carta de Pau, “I si no-saltres hem estat plantats vora d’ell per aquesta mort semblant a la seva, tam-bé hem de ser-ho per la resurrecció... I si hem mort en Crist, creiem que també viurem amb ell.”Però Mn. MARTURI no només ha mort en Crist, sempre ha estat plantat vora d’ell.Va néixer a Banyoles el 3 de juliol de 1946 i fou empeltat en Crist pel Bap-tisme. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i fou ordenat preve-re l’1 d’abril de 1973 a la parròquia de Sant Cugat de Salt a on exercia com a diaca. Exercí el ministeri com a diaca a la Ca-nya i Salt, i com a prevere, vicari a sant

Cugat de Salt, Roses i Calella; com a ecònom, encarregat o rector a: Sant Cristòfol les Fonts d’Olot, Batet, An-glès, Sant Martí Sapresa, Talaixà, Sant Miquel de Pera, Tortellà, Argelaguer, la Miana, Sadernes, Sales de Llierca. També exercí d’arxiprest dels arxipres-tats d’Olot, del Ter-Brugent i consiliari de la Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes. Ha mort com a Rector de Be-salú, de Beuda, de Lligordà, de Segue-ró, de Maià de Montcal, de Dosquers, de Sant Jaume de Llierca, de Mor i Os-sinyà, de Fares, Montagut i Oix. També era corrector de la venerable Congre-gació dels Dolors i membre del patro-nat de Palera.He volgut fer memòria de les seves res-ponsabilitats pastorals i dels llocs on ha exercit el ministeri, perquè expressen que l’Evangeli de la salvació s’ha pro-clamat, s’ha viscut, s’ha celebrat, s’ha realitzat de moltes maneres per mitjà de la seva persona.En enumerar aquestes parròquies m’ha fet recordar la vida de Mn. Marturi, la seva fidelitat, la seva generositat per ac-ceptar els serveis que li hem demanat en bé de les persones i de les parrò-quies, però també de tots els qui heu col·laborat amb ell, en la missió de les comunitats parroquials.A Olot, fa pocs dies, per la Mare de Déu del Tura em parlava de Sant Prim, vàrem parlar de la congregació del Dolors, de Dosquers, de Santa Mag-dalena, d’ànecs de pagès, de la festa de Sant Jaume de Llierca... Encara re-


16


cordava que la vegada que vaig venir a Besalú per presidir la processó dels Dolors, a la sagristia, amb la seva fina ironia, i senyalant-me els qui anàveu vestits d’apòstols em digué: veu Sr. Bis-be aquests són els seus antecessors...Només Déu coneix amb profunditat la vida de Mn. Marturi i la importància del seu treball, però nosaltres en som testi-monis agraïts.HA VISCUT AMB INTENSITAT LA MISSIÓ REBUDA EN LA SEVA ORDENACIÓ: FER PRESENT CRIST, BON PASTOR.El dia de la seva ordenació el bisbe li preguntà: ¿Vols unir-te cada dia més ín-timament a Crist, el gran sacerdot, que va oferir-se per nosaltres al Pare, i així, amb Crist, consagrar-te a Déu per a la salvació dels homes? Ell respongué: Sí, ho vull fer amb l’ajuda de Déu.Tanmateix, vull subratllar, una de les preocupacions de Mn. Marturi, la preo-cupació per les parròquies encomana-des, i quan dic parròquies penso en les pedres vives, en les persones.En el nostre temps ressona amb força la necessitat de l’evangelització d’una manera renovada, a causa dels grans canvis culturals, socials, econòmics i religiosos. Ens trobem immersos en un moment històric que sembla hagi per-dut la capacitat d’escoltar i comprendre la paraula evangèlica com un missatge viu i vivificador.Les circumstàncies fa uns anys eren diferents, els condicionaments també, però la urgència de fer arribar la Bona

notícia de Jesús a tothom era la preocu-pació dels qui vàrem viure amb joia el Concili Vaticà II, el vàrem acollir i vàrem col·laborar en la seva aplicació.Mn. Marturi forma part d’unes genera-cions de preveres que amb un gran es-forç han treballat perquè l’Església de Girona presentés el rostre que propo-sava el Concili Vaticà II.Nosaltres avui recollim la torxa i ens cal discernir com arribar a la majoria del poble perquè descobreixi la proposta de Jesús, el goig de l’evangeli, sempre pel testimoni de coherència, d’amor, de servei de les nostres persones i de les nostres comunitats i institucions eclesials.Sentim-nos estimulats per totes les nos-tres germanes que, en cada moment de la història, han discernit com fer arribar millor la proposta salvadora de Jesús a totes les persones de la seva generació. Sentim-nos estimulats avui per la vida i missió de Mn. Marturi.Ara com ara ens cal reflexionar com atendre a totes aquestes parròquies, però caldrà fer-ho.HA VISCUT LA VIDA NOVA EN CRIST, PER RESSUSCITAR GLORIÓS.“El Senyor farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la Mort. El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l’oprobi del seu poble arreu de la terra. Ha parlat el Senyor. Aquell dia diran: “Aquí teniu el nostre Déu, de qui esperàvem que ens

17


salvaria, alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat”. Amb aquestes entranyables imatges se’ns proclama certament la nostra es-perança, fonamentada en la mort i la resurrecció de Crist, en el fet que hem estat plantats vora d’ell, perquè la mort semblant a la seva es transformi en re-surrecció gloriosa.La vida en Crist en plenitud que hem començat a viure i oferir, en el camí de la vida humana, per mitjà dels sagra-ments, els grans moments de l’encontre amb Crist i els seus dons, per mitjà de l’amor que esdevé concret en les res-ponsabilitats, treballs i serveis. Ho hem cantat amb el salm:Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amorm’acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysa la casa del Senyor.Mn. Martirià ha viscut, celebrat i admi-nistrat els dons de la salvació en els sagraments i en el ministeri. Certament ha anticipat el futur de glòria en la seva vida i en la vida de moltes persones, Moltes sou aquí, amb els signes sacra-mentals. Confiem i esperem que ara ja sense signes, contempli cara a cara Aquell a qui ha deixat rostre, paraula, mans, peus, veu, cor... per oferir preci-sament la salvació.Ho demanem unint-nos a la pregària de Jesús:“Pare, aquells que vós m’heu donatvull que estiguin amb mi allà on jo es-tic, i vegin la meva glòria, la que m’heu donat per haver-me estimat ja abans de

crear el món. Pare bo, el món no us ha conegut, però jo us he conegut, i ells han conegut que vós m’heu enviat. Jo els he fet conèixer el vostre nom i els el faré conèixer més encara, perquè l’amor amb què m’heu estimat estigui en ells, i també hi estigui jo.”GRÀCIES.Tot donant gràcies a Déu pel do que ens ha fet en la persona de Mn. Marturi, també desitjo donar les gràcies:A la Carme per totes les seves aten-cions durant tants anys, als germans i familiars, cunyada, nebots, a tots. A tots els preveres que heu compartit suors, preocupacions i goigs. Molt especialment als de l’arxiprestat i al grup del catorze.Als feligresos de totes les parròquies que l’heu estimat, ajudat. Així com a les persones que l’han ajudat i acompanyat en el camí de la vida.A tots els qui aquesta tarda participeu en aquesta celebració de comiat, cele-bració de fe, d’esperança i d’amor, al-hora que de pregària agraïda per Mn. Marturi.ARA OFERIM PER ELL L’EUCARISTIA QUE ELL TANTES VEGADES VA OFE-RIR PER TOTS NOSALTRES.

Francesc Pardo i Artigas

Bisbe de Girona

18

PARAULES A MOSSÈN MARTURI EN EL SEU COMIAT

Bisbe Francesc, Bisbe Carles, Cor-rector Emèrit de la VCMDDB, mos-

sens i Diaques de les parròquies gironi-nes, família de Mossèn Marturi, Carmen, Junta de la Congregació dels Dolors, Ajuntament de Besalú, congregants, amics tots… només volia adreçar-vos unes breus paraules de comiat en nom de la Congregació, els congregants i tots els devots de Maria...Mossèn Marturi es va estrenar com a Corrector de la Congregació dels Do-lors del 2009, precisament l’any que la Venerable Congregació va designar la Maria Juanola com a Prior de la Congre-gació, la primera senyora en més de 300 anys... tota una premonició del que seria l’estada d’en Marturi entre nosaltres... una visió oberta i moderna de la vida, una ment trencadora amb la flexibilitat d’esperit que ens demana el present que ens ha tocat viure... una filosofia de vida que des de la profunda religiositat aprofitava al màxim el present, perquè qui empra bé i amb bondat el seu pre-sent, s’alegra del passat i mira amb es-perança i serenitat l’avenir.L’estada d’en Marturi entre nosaltres ha estat breu, però de petjada inesborrable, deixant-nos uns actius materials i espi-rituals de gran calibre... el seu pas per Besalú romandrà per sempre en els nos-tres cors i el seu mestratge en la història tricentenària de la nostra Congregació.

Fa just una setmana vaig trucar a Mos-sèn Marturi per preparar la Missa d’Avui, la Missa de la Festa dels Dolors Glorio-sos de la Mare de Déu… qui ens havia de dir que una de les celebracions més emblemàtiques de la Congregació dels Dolors seria la Missa del seu Comiat… dilluns passat, en Marturi ja es trobava molt malament, però no ens ho va voler dir, ens ho va amagar a tots, no ens volia fer sofrir… vam parlar per preparar la dia-da d’avui com si res no passés, perquè tot i el sofriment que patia, ell volia estar al peu de la Creu fins al darrer moment… avui és la Festa Litúrgica de la Mare de Déu dels Dolors, i en aquesta Festa la Creu hi té un protagonisme molt espe-cial, una Creu que ens sosté mercès a unes arrels de sofriment, arrels que afer-men un arbre ple d’esperança i de vida eterna per a tots els que s’hi apleguen al seu voltant… avui en aquesta diada tan assenyalada, la Mare al peu de la Creu s’ha emportat un dels seus fills es-timats... Mare aquí tens el teu fill, fill aquí tens la teva Mare... i aquest és el darrer ensenyament que Mossèn Martirià ens ha volgut deixar… com Maria al Peu de la Creu, inclús en el moment del pitjor sofriment, cal donar-se als altres, perquè la donació gratuïta i generosa és la font de tota Felicitat.Avui, en aquesta hora del comiat, voldria recordar unes paraules de Mossèn Mar-

19

PARAULES A MOSSÈN MARTURI EN EL SEU COMIAT

tirià que ens mostren la tendresa del seu cor, la seva ferma espiritualitat i el seu profund respecte i amor envers Besalú, els Dolors i la seva Processó:La Processó em fa pensar en la vida cristiana: cada dia tenim les nostres preocupacions i cabòries, però els cristians tenim clar el que hem de fer. A cada pas, no podem deixar de viure estimant i servint els nostres més propers i a tothom. Viure sense egoismes no és fàcil i a vegades se’ns fa dur. És llavors que la Mare de Déu dels Dolors ens recorda que sempre hi ha esperança, que tot el que passa és passatger, que tenim segur l’esclat de vida per sempre”Sí Marturi, com Maria al peu de la Creu, tenies tota la raó... sempre hi ha espe-

rança, tot el que passa és passatger, i te-nim segur l’esclat de vida per sempre...Amb aquesta esperança en la Resurrec-ció, la mateixa que Maria va tenir al Peu de la Creu, et recordarem sempre Mar-turi... que el Príncep de la Pau t’aculli en el seu sí i puguis gaudir de la Claror de la Seva MiradaBon Viatge... prega per tots els que res-tem aquí... ens retrobarem al Cel bon amic!!!

Josep Lagares i Gamero

Secretari Venerable Congregació Mare de Déu dels Dolors de Besalú

20

En la memòria de Lluís Teixidor i Torre, portador del Santcrist

20

En la memòria de Lluís Teixidor i Torre, portador del Santcrist.

El 3 d’octubre del 2014 ens va deixar Lluís Teixidor Torre, portador del Sant-crist gros entre el 1970 i el 1998. Nas-cut el 28 de març del 1934 a Besalú, va començar a portar el Santcrist de 80 quilos de Sant Pere el 1970, arran d’una promesa a la Mare de Déu dels Dolors, quan van operar del cor la seva esposa, Maria Teixidó Pelegrí. Lluís Teixidor va ser el substitut d’en Pepe de cal Renoc. El seu fill, Lluís Teixidor Teixidor recorda que el seu pare va ser portador fins als 64 anys i que entre el 1999 i el 2013 va sortir d’acompanyant del Santcrist, sen-se portar pesos. A partir del 1999, Lluís Teixidor i Torre va ser rellevat pel seu fill i per Jordi Boix, que van portar durant 18 anys el Santcrist de manera compar-tida, mitja processó cada un. El seu fill, Lluís Teixidor i Teixidor també va ser un

dels ajudants del seu pare per carregar i descarregar el Santcrist que tenim tot l’any a l’església del monestir de Sant Pere. Els ajudants juguen un paper de suport important amb la forqueta, amb què agafen els braços del Santcrist per evitar el perillós balanceig en el moment de pujar i baixar la creu, o quan fa vent.Lluís Teixidor va tenir sempre molta fe amb la Mare de Déu dels Dolors. I el seu fill va prometre a la seva mare que ell sortiria mentre el seu pare hi fos, de manera que la processó del 2014 va ser la seva última sortida com a portador del Santcrist.El recordat Lluís Teixidor i Torre va dir sempre que, més que el pes, patia molt quan feia vent perquè feia balanç, per la qual cosa, el més important és una per-sona alta per dur aquest Santcrist.

Salvador Garcia–Arbós

21

22

EL PROJECTE DE VIDA DEL CONGREGANT

La introducció de les noves tecnolo-gies de la informació i comunica-

ció ha suposat un canvi en els hàbits de treball i familiar. Això fa que, avui més que mai, sigui del tot necessari te-nir establert un projecte de vida espiri-tual en el qual importa més l’estratègia d’aquest projecte i la lucidesa sobre les pròpies motivacions que no pas el comportament en sí.

La història ensenya que els pobles no abandonen voluntàriament la religió dels seus avantpassats. El pensament de les societats contemporànies sobre la interpretació de la vida i dels valors es fa sense que Déu hi tingui cap pa-per. La raó s’ha anat estenent a tot i a per tot, fins al punt de pensar que no queda un altre instrument a part d’ella.

L’escriptor francès Claude Allegre, en el seu llibre Déu enfront a la ciència, afir-ma que “hi ha dos tipus d’explicacions del món: la que ofereixen les religions i les propostes de la ciència. Les religions afirmant una veritat global, eterna, tant de la naturalesa com de l’home, i la ciència proposant un escenari parcial, en el que l’home no és més que un element de la naturalesa, un dels seus productes”.

Existeix el convenciment que la quali-tat de vida i la religió estan relaciona-

des, que són dos aspectes d’una ma-teixa realitat, però sense una autèntica i profunda qualitat humana difícilment es podran resoldre els reptes que s’han d’afrontar. L’actitud religiosa, més que portar a un perfeccionament i un reforçament de la persona, ha d’empènyer cap a un veritable testi-moniatge.

El projecte de vida permet caminar per on no hi ha camins traçats. És un camí autoconduït. En cada moment s’ha d’intentar saber de la millor manera possible què és el que s’ha aconseguit i què és el que falta per aconseguir. La Regla de Vida Servita, que fonamenta la nostra Congregació, ens guia cap on ens hem de dirigir i com ho podem fer. Des d’aquestes ensenyances, ca-dascú ha de poder arribar a precisar què ha de fer i a saber quines facultats ha de perfeccionar. Per tant, és un pro-jecte que exigeix més claredat que no pas esforç.

Davant d’aquest projecte de vida n’hi ha un altre que l’obstaculitza i que ve imposat en part des de fora i en part des de dins: el “meu” projecte. L’actuació ha de conduir a substituir el “meu” projecte pel “projecte”. Tot el nostre esforç ha de conduir prime-rament a aconseguir realitzar aquest

23

EL PROJECTE DE VIDA DEL CONGREGANT

destí i la resta que es derivarà d’aquest guany vindrà a més a més.

Quan s’aconsegueix conèixer i estimar tot allò que hi ha tal com és amb to-tal lliurament i desinterès s’està en la millor disposició per emprendre qual-sevol tasca. La reflexió en la suavitat si-lenci ajuda a fer possible una manera de percebre i conèixer una realitat que no està determinada per la necessitat. Henri Bordeaux, un dels exponents literaris del ruralisme reaccionari fran-cès, defensor de la fe cristiana, de la integritat de la família i les tradicions, va expressar deliciosament així el seu pensament referent al viure:

Viure la vida fins a la fi,i no defallir maiesmerçar-la, embellir-la,anar-la perfeccionanten una dimensió divina:això és tot Henri Bordeaux El projecte de vida dels congregants hauria de convertir-se en un tronc se-cular del qual en brotin generacions i generacions.Així sia.

Jordi Juncà i Parés

24

Mare de Déu dels dolors: forts en l’adversitat!

La celebració de la Mare de Déu dels Dolors en el pòrtic de la Set-

mana Santa ens ajudarà a endinsar-nos en aquest gran Misteri que és l’Amor de Déu encarnat en Jesucrist. L’amor que Déu ens té no es limita a paraules sinó que passa als fets: “ningú no té un amor més gran que aquest de donar la pròpia vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics... (Jn 15,13) va dir Jesús. Aquest amor de Déu per a cadascú de nosaltres és la gran veritat de la fe cristiana que cal en el nostre món, encara que de vegades no ho sembli, sempre en un renovat anunci per part dels creients fonamentalment amb el testimoni de la pròpia vida.La creu, símbol principal del cristia-nisme, passa de ser un instrument de suplici a la càtedra des de la qual Déu ens mostra el seu Amor. La realitat de la creu en la celebració de la Setmana Santa ens pot ajudar a contemplar-la no solament com a una cosa que hem de portar sinó, i sobretot, com “l’arbre de la vida”, en el qual descobrim que l’amor autèntic, manifestat especial-ment en el sacrifici, és capaç de donar un sentit profund a la nostra existència. En la vida de cada persona hi ha mo-ments d’ èxit i moments de fracàs, mo-ments d’alegria i de tristesa, amb els quals aprendre a madurar i fer-se forts,

en definitiva, aprendre la “saviesa de la Creu”. Tenim exemples quotidians: el deteriorament de la salut quan un es va fent gran, la convivència dia a dia amb altres persones que, de vegades, pot costar, problemes en el treball profes-sional, incomprensions de tota mena...Si som verdaderament cristians ens aju-darà a pensar que la creu té un lloc en la nostra vida, com la va tenir en la de Crist i en la de Maria; la creu és camí d’unió amb Jesús com va ensenyar Santa Edith Stein, en el seu llibre La ciència de la creu però, sobretot en la seva vida: és una santa d’origen jueu, filòsofa i després carmelita, que va mo-rir en un camp de concentració nazi do-nant testimoni de la fe.La contemplació de la Mare ens ajudarà per Setmana Santa a unir-nos al Fill en aquestes jornades doloroses que tenen un final feliç: el triomf de la Resurrecció.La Mare de Déu dels Dolors ens en-senya que aquesta unió amb Déu en el dolor és la pedra de toc del verdader amor, perquè l’amor no és solament un sentiment –que també l’inclou— sinó una identificació de voluntats: la nostra amb la Voluntat de Déu durant la vida quotidiana. Maria, com Crist a Getse-maní, va dir que sí al dolor, per això nin-gú com ella ens pot ensenyar a estimar la nostra creu de cada dia.La Mare de Déu dels Dolors es presenta

25

Mare de Déu dels dolors: forts en l’adversitat!

com a especial mitjancera dels qui pateixen, com resem a la Salve “gemint i plorant en aquesta vall de llàgrimes”. Com va escriure el cardenal Ratzinger, després Benet XVI: “En la Mare que es compadeix han trobat els que pateixen de totes les èpoques la manifestació més pura de la compassió divina que és l’únic consol veritable”. Mn. Miquel Masats i Roca

26

ENTREVISTA A Lluïsa Auguet i Vergés

Prior de la Venerable Congregació dels Dolors de Besalú.Pendonista 2015

Vam quedar per la Candelera, que aquest any ha caigut en dilluns, per

a l’entrevista amb Lluïsa Auguet i Vergés, Prior o Pendonista dels Dolors de Besa-lú el 2015. Em demana que escrigui Lluï-seta de can Molinaret, almenys un cop, perquè tothom sàpiga que parlem d’ella. Va néixer el 24 d’octubre del 1929 a Be-salú. Fem l’entrevista a la mateixa sala on uns anys abans vaig conversar amb en Francesc Xicu Batlle el 1990, primer capità de Manaies de Besalú, després de la modernització i restauració, pare de l’actual cap i també membre de la junta dels Dolors, Jesús Batlle Auguet, el qual va començar a sortir als cinc anys vestit de romà al costat del seu pare.Lluïsa Auguet recorda que Francesc Batlle, músic de Palafrugell i baster i ca-pità de manaies de Besalú, va morir el 13 d’octubre del 1999. «Ha fet quinze anys.»Des del 2014, Lluïseta Molinaret va rebre una marededéu per commemorar els 30 anys del penó dels Estaferms, que va brodar: «No el vam cobrar: La Pili Surro-ca, que va fer el dels manaies, i jo vam decidir regalar la feina.»

Quin és el primer record que teniu dels Dolors?«Jo era jove; la processó no era tan gros-sa i sortia de Sant Vicenç. Ja saps que la capella dels Dolors era molt grossa, en-ganxada a Sant Vicenç i que ja no la van reconstruir quan la van restaurar. És tot aquell jardí del costat. Quan vagis a Sant Vicenç, a mà esquerra, mira’t les pedres, que són noves, i veuràs que marquen l’entrada a la capella.

Com era la nostra capella?«A les parets hi havien els quadres que ara són a Sant Vicenç. A l’altar, recordo que hi havia el cambril de la Mare de Déu.»

Ep!«Sí, com a Montserrat: pujaves per un costat i baixaves per l’altre. Aquesta ma-rededéu la van cremar. En temps de la Guerra, a Sant Vicenç hi havia tot el ma-terial de l’aviació.»

Sant Pere també, no?«Sí, però no tant. Per això, Sant Vicenç va quedar més destrossada; va ser l’última que van arreglar. També hi havia materials d’aviació i explosius. Molts ho van aprofitar, es van endur coixinets, quan va es va acabar la Guerra. Recordo el foc que van fer al Prat de Sant Pere amb tots els sants. Pensa que passaven

27


casa per casa. A casa van venir a buscar la marededéu, però el Sant Josep no se’l van endur perquè el pare el va enterrar a l’hort. Can Molinaret va ser sempre una casa molt religiosa.

Imagino moments durs.«Al meu avi, Lluís Auguet, i al senyor Joanet de can Llaudes els feien entrar a Sant Pere a agafar sants i a tirar-los a dins del foc. Jo tenia set anys. És una de les coses que em van quedar clavades a la memòria. Recordo el mocador ver-mell que duien els revolucionaris al coll. La primera missa la va dir mossèn Mi-quel Buch vestit de paisà amb el Sant Josep amagat a l’hort de can Molinaret.»

Com eren les processons abans de la Guerra?«Abans de la Guerra Civil en recordo un parell; eren molt diferents, ja que do-naven la volta per Sant Vicenç.

Has de saber que a Besalú es feien dues professons. A part de la dels Dolors, es feia la del Dijous Sant. Pels Dolors no-

més hi anaven els estaferms, amb la Mare de Déu, i els apòstols; cantaven en Pepet Olivet, en Quimet de les Mitges i uns d’aquests grans que sabien molt de cantar. Cap al vespre del Dijous Sant, hi anava Nostre Senyor amb la creu amb un Simó Cireneu que l’ajudava, els jueus i els manaies, però no gaires. I feien com si fos una mica de Passió, en què Je-sús queia i amb una corda l’estiraven, i l’assotaven i tot.»

I passada la Guerra?«Passada la Guerra de dues en van fer una. Pensa que la processó dels Dijous Sant la pagava l’Església i la dels Dolors, la Congregació.»

Quan es recupera la processó?«No la van pas poder fer de seguida, el 1939. Van esperar el 1940. Quan la van recuperar, la van fer amb la marededéu que havien amagat els de can Gassies.»

Aquesta és la de Sant Pere?«Sí, exactament. La de Sant Vicenç va ser regalada pel senyor Salvador Vilar-rasa Sicra. Va ser portada de València. Érem jovenetes i ens van fer sortir per vestir la Marededéu. És una estàtua ben feta, com de veritat: de dins és un cos nu, amb pits i tot, i és vestida amb roba real. La que es passejava abans de la Guerra va ser cremada el 1936.

Pesava molt? Com la portaven?«La portaven quatre homes a coll. No hi havia pas rodes. Saps qui les va posar?»

Conversant amb la Lluïsa a casa seva

28

No! Qui va ser?«Les rodes a la Marededéu les va posar en Llandric quan va ser pendonista. En Francesc Llandric, el 1954. I encara no saps una altra cosa…»

Aviam! Segur que és bona.«Aquí a casa hi vivia un home que li deien en Narcís i li dèiem l’avi. A casa s’ha viscut sempre molt intensament la processó. Es deia Narcís Abulí i era el capità dels Estaferms. Era un parent de la teva tia Maria, la dona del teu oncle Esteve. Era el capità d’Estaferms. Per fer la processó el pendonista pagava les espardenyes, cada any estrenaven les espardenyes. Al principi, però, les espar-denyes de betes se les havien de pagar ells. I ja els vaig fer jo la bandera que por-tava en Narcís. I de petita ja els havia anat a vestir. En Narcís se me’n duia i em deia ‘ara la faixa cap al costat dret, ara que pengi a l’esquerre’…».

De fet, me’n recordo que ens havíeu ajudat a vestir a tots els Estaferms i que enfaixàveu fort.«Però ara ja fa temps que no. Me n’havia ensenyat en Narcís Abulí, que va ser capità d’Estaferms abans de la Guerra i després.»

Els Estaferms sempre hem sigut els bons…«En Manel Ramon se m’enfadava quan li deia que en aquell temps només hi havia Estaferms, que eren els que anaven amb el pas de la Marededéu. Abans hi havia

uns soldats romans que sortien el Dijous Sant. Els Manaies van recuperar-se en temps de l’Anicet Abulí, quan va venir a demanar al meu home si ho volia fer. Amb en Franciscu també hi havia en Pe-ret Passavents, en Cargolillo, en Mateu Capó i molts que no me’n recordo.»

En l’entrevista que vaig fer a en Fran-cesc Batlle, el vostre difunt marit, em va explican l’aventura de quan es van anar a buscar els vestits i les cuirasses modernes dels Manaies el 1957?«Jo també vaig anar a Girona a buscar els vestits dels Manaies amb el camió d’en Pep Martí. Aquell any també vam anar a veure la processó de Girona a la Rambla.»

Que representa ser Prior?«Per mi és una cosa molt grossa. No t’ho sembla a tu?»

És un dels màxims honors per a un besaluenc?«El pare d’en Jordi Juncà, en Lluís, em va dir ‘Flotaràs! Porta feina, però flotaràs!’ Commou molt que t’ho diguin. És que em va passar una cosa molt rara, Salva-dor! És que no sé si vaig ser jo o qui va ser que va dir que sí.»

A veure?Quan m’ho van venir a dir no em vaig pas pensar que fos per ser prior. Ja era rar que en Jesús fes tanta estona que fos aquí; ell, com que és de la Junta, ho sabia des de feia dies. Es veu que ell havia dit


29

que jo no en seria pas. I vénen en Pepe Lagares i en Manel Ramon i, com que hi havia en Jesús aquí, jo ja me n’anava, perquè em pensava que venien a fer al-guna cosa dels Dolors. En Pepe em va dir ‘no te’n vagis, que venim a parlar amb tu’. Mai no vaig pensar que em vinguessin pel tema de Prior. em pensava que volien preguntar alguna cosa dels Dolors. I em van dir ‘veníem perquè siguis Prior dels Dolors’. No vaig saber què em passava. En Jesús em va dir ‘no em miris, has de ser tu’. En aquell moment, sense rumiar-ho, sense saber què em passava vaig dir ‘doncs sí, perquè si deia no seria un mal fet a la Mare de Déu’. I es van quedar tots estorats. Miren en Jesús i es va posar a riure. Un dia vaig trobar en Manel i em va dir ‘ens vas deixar tots aparedats, perquè n’hi ha molts que demanen per pensar-s’ho i tu, de cop, bum!’»

Amb aquella resposta jo també hau-ria quedat petrificat.«I et dic una cosa, Salvador, no sé si vaig ser jo o la Mare de Déu. Ho vaig dir sense pensar res, ni preguntar detalls.»

Ja teniu els escrits a punt?[Treu llibretes, on ja té tres textos escrits a mà. Em llegeix l’escrit del programa i el del matí dels Dolors.] «Ja ho tinc tot força a punt, però he anat canviant coses i en canvio cada cop que parlo amb algú. En Jesús me’ls ha de corregir al català perquè no l’escric gai-re bé. Volia que en Jesús m’ajudés, però em va dir que havia de sortir de mi.»

Heu sortit molt?«Vaig sortir una vegada amb les Tres Maries. Una perquè abans era una bo-geria ser-ho. A Besalú no es podia saber qui eren les Tres Maries. I perquè no es sabés anàvem a vestir-nos als claustres, a ca la Lola Jordi, i ens feien passar per tres carrers diferents i ens ajuntàvem a can Jordi perquè així no sabessin qui eren les tres Maries.»

Després ja sempre amb el ciri?«Menys un any que vaig sortir amb vesta

i descalça a davant de la Mare de Déu.»

Salvador Garcia–Arbós


La Lluïsa amb la Mare de Déu dels Dolors

30

PETITA HISTÒRIA D’UN PENÓ

La Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besa-

lú conserva un penó vell que sortí fins l’any 1982. En aquesta data s’endreçà pel seu deteriorament com és el des-gast de presidir molts anys la processó.

El penó s’ha alçat com a símbol de la Congregació en mans d’un honorat congregant i any rere any ha fet el recor-regut pels carrers de la vila.Aquest vell penó es salvà durant els anys de la Guerra Civil gràcies a algun devot anònim al qual avui no podem agrair aquesta tasca històrica.

En quant a l’autoria del vell penó, jo puc donar testimoni verbal de la meva mare Maria Josepha de Ferrer (1886-1958) que sent jo molt jove, em va trametre que la seva mare Júlia (1855-1909) havia pintat el penó per a la Congregació dels Dolors de Besalú. No conservem cap document escrit d’aquest fet, tampoc la Congregació del sDolors en té constància. Maria Josepha va ser priora de la branca femenina una colla d’anys, tot substituint a l’anterior Dolors de Llaudes.

El fet que el penó sigui pintat, i amb les dades i dates de què disposem, ens permeten situar l’origen del vell penó a les darreries del s. XIX i per tant, calcu-

lar que té una edat aproximada de 135 o140 anys.Segons la bibliografia de Júlia, escri-ta l’any 1909 pel jesuïta P. Antoni Vila-devall, titulada Un modelo de Caridad, sabem que rebé la seva formació al Col·legi del Sagrat Cor de Perpinyà on va aprendre a pintar amb bona tècnica, com veiem a molts quadres a casa seva. Fou alumna del pintor francès William Douguerau (1825-1905). El seu quadre La Virgen con los Ángeles copiat per Júlia és actualment al museu de Glen-dale, California (USA) (disponible on-line). La còpia és a Besalú.

Descripció del penó:Mesura 82’50 cm d’amplada per 112 cm d’alçada.Els límits laterals són guarnits per una franja ampla de punta daurada.A baix té tres penjants acabats per ser-rell daurat a les puntes, i per sostenir-lo a la barra té 5 argolles de la mateixa roba que és de seda negra lluent.Al centre d’ambdues cares hi ha flors de color clar que recorden les margarides, amb complement verd. La llegenda diu: “CONGREGAVIT NOS IN UNUM MA-RAE DOLOROSA”, i a l’altra cara: “DO-LORES MEI FELICI VESTEM-SUSCIPI-TE SERVUM”.A les cantonades hi veiem els símbols de la Passió com els cal·lus, el fuet i la

31

PETITA HISTÒRIA D’UN PENÓ canya, l’escala i la llança, els daus i els anagrames de Jesús Salvador i dels Servites. El conjunt és molt harmònic i elegant.

En fer aquesta petita història del vell penó de Besalú, és ocasió de recordar a tants priors que al llarg del temps han donat continuïtat a aquest lligam espiri-tual i a tants congregants que es reunei-xen cada any al voltant de la Verge. Els temps passen i cal no perdre la fe. És allò que dóna sentit a la nostra vida. És un do, no sols per gaudir de la seva llum, sinó també per fer-la arribar als que ens envolten.

Montserrat del Pozo i de Ferrer

PETITA HISTÒRIA D’UN PENÓ

El Penó vell conservat a la Sala Capitular de la congregació

El Penó vell a la processó de 1956 quan va ser prior Andreu Taberner i Collellmir

32

Records de la Mare de Déu dels Dolors

Quan arribes a una edat tan avançada com la meva, com que tens temps,

fas reviure els records, ja que el present t’omple poc i l’esdevenidor és una incòg-nita. És per aquest motiu que recordo so-vint les anècdotes que he viscut durant la meva existència, algunes d’elles relacio-nades amb la Mare de Déu dels Dolors.Una d’aquestes anècdotes me la va ex-plicar el meu pare. De petit ell vivia a ‘can Pere Pau’. La seva mare, la Dolores, era germana d’en Peret de “can Gassies” de Juinyà. Per la matança del porc van anar a casa seva. El meu pare devia tenir 7 o 8 anys. Es van quedar a dormir en una cambra on hi havia una imatge de la Mare de Déu que, segons explicava, ocupava la meitat de l’estança. Com és natural el vailet es va impressionar tant que quasi no va poder aclucar ull en tota la nit. Cu-riosament aquesta imatge que afectà tant al meu pare és la que ara es passeja pels carrers de la vila el dia del Dolors. Potser algunes persones vinculades a la con-gregació no saben que aquesta imatge va ser donada per mediació del senyor Joaquim Bonet, metge i gran amic de la família Masmitjà, i que ell la va fer restau-rar. He volgut explicar aquesta anècdota perquè es reconegui la generositat de la família Masmitjà.L’any que vaig ser nomenat prior em vaig sentir molt honrat per aquest fet. Sobretot ho vaig considerar un acte d’agraïment

a la meva mare Maria, que feia poc que ens havia deixat, i a la meva àvia materna, la Pepa de ca l’Hospital, com érem cone-guts en aquell temps. La meva mare va néixer al que avui es coneix per Sant Julià. A sobre de l’edifici actual hi havia un habitatge que servia d’hospital. Al fons del local hi havia una imatge de la Dolorosa. La meva mare m’havia explicat un munt de vegades que li agradava netejar les set espases de la Verge, per fer-les brillar més. Aquesta imatge va ser cremada sota el pont de Capellades durant la Guerra Civil, com la resta d’imatges de les altres esglésies i locals religiosos, un acte de barbàrie que jo vaig presenciar i que desitjo que no es torni a repetir mai més.Recordo a la meva mare vestida amb l’hàbit de la congregació quan morí la seva mare, quan feia una prometença, etc. Per tant, de petit quasi sempre la vaig veure amb el vestit negre, un cordó a la cintura i les set espases sobre el pit. La meva mare era una dona molt devota, el que en aquell temps en deien “de missa”. Tenia molta fe en la Mare de Déu dels Do-lors. De petits quan la mare ens feia resar a mi i a la meva germana Lola, la pregària sempre s’acabava amb un Parenostre i tres Avemaries “amb Gloria Patri i beneï-da sia per sempre la Mare de Déu dels Dolors”. Quan dèiem el rosari mentre es-pellonàvem també acabàvem amb la ma-

33


teixa jaculatòria. I encara ara conservo el mateix costum.També vull recordar un altre fet que té molt a veure amb la Verge. Treballant de paleta a Sant Domingo de Palera, mentre refèiem una part del teulat del que era ll’habitatge, es va desprendre un tros de paret i jo vaig caure, enmig de la runa. Potser semblarà impossible que en un espai de pocs segons es puguin pensar tantes coses, però recordo que vaig pensar en la família i la xicota, i em vaig encomanar a Sant Antoni, el nostre patró, i també a la Mare de Déu dels Dolors, segurament per influència

de la meva mare, que quan sortia a treballar m’encomanava a la Mare de Déu. Jo, després d’un mes a la clínica vaig recuperar-me. Pels companys que treballaven amb mi vaig saber que la caiguda va ser d’11,5 metres d’alçada i el terra era empedrat. L’ incògnita és perquè sóc viu. Tenia 23 anys i ara en tinc 89.Aquestes són algunes de les experièn-cies i records que em lliguen a la Mare de Déu dels Dolors i que he volgut compartir amb tots vosaltres. Que tinguem tots molt bona festa!

Vicenç Riu i Teixidor

La Maria Teixidor i Carreras, la mare d’en Vicenç, amb l’hàbit de la Mare de Déu dels Dolors i al seu costat la Lola Riu, germana d’en Vicenç, l’any 1935

34


En Vicenç quan va ser Prior l’any 1983

Entrega del Penó a en Vicenç, l’any 1983

35

Entrega del Penó a en Vicenç, l’any 1983

36

CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DE LA PENITÈNCIA

DIJOUS, DIA 19

VESPRE A 2/4 de 8, Celebració comunitària

de la Penitència al Monestir de Sant Pere.

QUINARI DEL 23 AL 27 DE MARÇ DE 2015

DILLUNS, DIA 23

VESPRE A les 8, Corona dels Dolors i Missa

amb homilia. Predicador: Mn. Sebastià Aupí i

Escarrà, rector de Sant Julià de Ramis i responsable de l’atenció religiosa als hospitals Trueta i Santa Caterina.

DIMARTS, DIA 24


amb homilia. Predicador: Mn. Ramon Pijuan

i Virosta, rector de Banyoles i administrador parroquial de Besalú.

PROGRAMA D’ACTES DEL QUINARI I DE LA FESTIVITAT

DIMECRES, DIA 25


amb homilia. Predicador: Mons. Carles Soler

i Perdigó, bisbe emèrit de Girona i col·laborador en diferents parròquies de la comarca.

DIJOUS, DIA 26

VESPRE A les 8, Corona dels Dolors i missa

amb homilia. Predicador: Mn. Josep Maria Amich

i Raurich, rector de Serinyà i d’altres parròquies.


37


FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS

DIVENDRES, DIA 27

MATÍ A les 12, MISSA SOLEMNE amb

acompanyament d’orquestra i cant dels Goigs.

Predicador: Mn. Jordi Font i Plana, rector del Seminari i de Fontcoberta, i d’altres parròquies. Encarregat del San-tuari de la Mare de Déu del Mont.

Seguidament el prior de l’any passat, el Sr. Francesc Iglesias i Bertran, farà lliurament del penó a la prior d’enguany, la Sra. Lluïsa Auguet i Vergés.

TARDA A les 5, a l’església de Sant Vicenç,

conclusió del Quinari amb Corona dels Dolors, sermó i cant de la Salve pel Cor d’Apòstols acompanyats per l’orquestra Costa Brava.

Tot seguit, entrada de Novicis i Pro-fessió de Congregants.

VESPRE A les 7, missa celebrada per Mons.

Francesc Pardo i Artigas, bisbe de Gi-rona, i amb l’acompanyament del Cor Parroquial i la col·laboració del Cor de la parròquia de St. Jaume de Salt.

A 2/4 de 8, els Estaferms i el Mani-ple de Manaies desfilaran pels diferents carrers de la Vila.

A 2/4 de 9, aniran a cercar a la Prior i a les autoritats de la Comtal Vila, res-pectivament.

Tot seguit, a la plaça de la Llibertat, es lliuraran els premis del Sisè Concurs

de Dibuix de la Processó de la Mare de Déu dels Dolors. I també es lliurarà un guardó a Jordi Ginestera del Maniple de Manaies, pels seus 15 anys de parti-cipació a la processó.

A les 9, sortida de la PROCESSÓ des del monestir de Sant Pere, que seguirà l’itinerari acostumat pels carrers i places de la Vila.

A la plaça de la Llibertat, el Cor d’Apòstols cantarà com cada any, la Salve, amb l’acompanyament de l’orquestra Costa Brava i seguit de l’Acatu pels Estaferms.

Seguidament, la processó continuarà per fer l’entrada a l’antic monestir de Sant Pere.

En acabar la processó, acompa-nyarem tots plegats a la prior a casa seva per tal d’escoltar el seu discurs d’agraïment i de comiat.

Enguany tindrem l’honor de ser acompanyats a la processó pel bisbe de Girona Rvdm. Mons. Francesc Pardo i Artigas.

38

L’ORDE EQÜESTRE DEL SANT SEPULCRE DE JERUSALEM

Els orígens de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem els tro-

bem en la Primera Croada, el 1098 (s. XI), quan el seu líder Lord Godofreu de Boui-llon va alliberar Jerusalem del control mu-sulmà. A partir d’aquest alliberament va organitzar les entitats religioses, militars i públiques dels territoris recentment alli-berats així com va fundar l’Orde dels Ca-nonges del Sant Sepulcre. La seva divisa fou: Deus lo vult.Segons els relats de les Croades, el 1103 el primer rei de Jerusalem Balduí I (ger-mà de Godofreu), va assumir el lideratge d’aquest orde canònic, i es va reservar el dret per a ell i els seus successors (com a agents del Patriarca de Jerusalem) de nomenar cavallers si el Patriarca estava absent o no pogués fer-ho.

Lord Godofreu de Bouillon

Godofreu amb altres líders de la primera croada

Antic gravat medieval de creuament d’un ca-valler de l’Orde

39

Els primers membres de l’Orde foren Canonges Regulars així com destacats cavallers armats triats de les tropes dels croats. Aquests havien de destacar per les seves qualitats de valor i dedica-ció. A més s’havien de comprometre a obeir la regla agustiniana (pobresa i obediència) i sota el comandament del rei de Jerusalem havien de defensar el Sant Sepulcre i els Sants Llocs.Després de la Primera Croada, les tro-pes formades majoritàriament per Ca-vallers de l’Orde dels Canonges del Sant Sepulcre, van començar a tornar als seus països d’origen. Això va com-portar la creació de priorats a tot Eu-ropa, que eren part de l’Orde, ja que era la jurisdicció dels cavallers nobles o prelats que havien estat involucrats en el propi Sant Sepulcre. Tot i que ja no estaven sota el servei directe del rei de Jerusalem, seguien pertanyent a l’Orde dels Canonges del Sant Sepul-cre de Jerusalem.Com el priorat del Sant Sepulcre de Palera:

L’Orde va començar a defallir com a cos armat de cavallers després que Saladí va recuperar Jerusalem l’any 1182, i fins a la seva fi com a braç militar, després de la derrota d’Acre l’any 1291.Durant molts anys el regne cristià de Je-rusalem va deixar l’Orde sense un líder, encara que va seguir sobrevisquent en els diferents priorats d’Europa gràcies a


Escut antic del Sant Sepulcre de Palera

Trobada de cavallers de l’Orde al Sant Sepulcre de Palera (1960). (Centre d’Estudis de la Setmana Santa, Girona)

40


la protecció dels sobirans, prínceps, bis-bes i la Santa Seu. Els priorats mantenien vius els ideals dels cavallers creuats:La propagació de la Fe.La defensa dels més febles.La caritat cap als més necessitats.

En el s. XIV la Santa Seu va fer un extraor-dinari pagament al sultà d’Egipte, perquè els donés dret de protegir els santuaris cristians i aquest foren custodiats pels Frares Menors Franciscans. Al llarg de tot el període de supressió del Patriarcat Lla-tí, el dret a investir nous cavallers era pre-rrogativa del representat de l’autoritat ca-tòlica de Terra Santa: el Custodi. Encara avui aquest és el responsable d’atendre els pelegrins així com custodiar tots els llocs sants de Terra Santa.

Ja en el 1847 el Patriarcat va ser restau-rat i el Papa Pius IX va modernitzar l’Orde amb l’emissió d’una nova Constitució, que va fer que l’Orde quedés sota la pro-tecció directa de la Santa Seu i conferir el govern al Patriarca Llatí. Aquí el paper de l’Orde també es va definir: defensar les obres del Patriarcat Llatí de Jerusalem, preservant al mateix temps el deure espi-ritual de la propagació de la Fe.

En el 1949, Pius XII va decretar que el Gran Mestre de l’Orde havia de ser un cardenal de la Santa Església Romana i assignar el càrrec de Gran Prior al patriar-ca de Jerusalem. El 1962 el Papa Joan XXIII i, el 1967 el Papa Pau VI va reorga-nitzar i va revitalitzar l’Orde mitjançant

l’addició de regulacions més específi-ques a la Constitució amb la intenció de fer activitats de l’Orde d’una manera més coordinada i eficaç.

L’ORDE AVUI

Els objectius:Dels principals objectius destaquem en-fortir en els seus membres la pràctica de la vida cristiana, en la fidelitat absoluta al Summe Pontífex i d’acord amb els ensen-yaments de l’església, tenir com a fona-ments els principis de caritat que l’Orde el fa un mitjà fonamental per a l’assistència a Terra Santa.

Per a sostenir i ajudar a les obres i institucions caritatives, culturals i socials de l’església catòlica a Terra Santa, en particular els del Patriarcat Llatí de Jerusalem, amb el qual l’Orde manté llaços tradicionals.

Donar suport a la preservació i propaga-ció de la fe en aquelles terres, i promoure l’interès en aquest treball no només en-tre els catòlics escampats per tot el món, units en el símbol de la caritat, sinó també entre tots els altres cristians.

Per a protegir els drets de l’Església Ca-tòlica a Terra Santa.

L’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem és l’única institució laica de l’Estat del Vaticà encarregada de la tasca de satisfer les necessitats del Patriarcat

41


Llatí de Jerusalem i de totes les activitats i iniciatives per a donar suport a la presèn-cia cristiana a Terra Santa. Les aporta-cions realitzades pels seus membres són, per tant, principal font de finançament de les institucions patriarcals.

L’estructura:L’Orde té una jerarquia definida. A la part superior hi ha el Cardenal Gran Mestre que és nomenat directament

pel Sant Pare, per dirigir i governar l’Orde. El Gran Mestre és assistit per un òrgan consultiu, el Gran Magisteri, la tasca del qual consisteix a identificar i acordar amb el Patriarcat Llatí de Je-rusalem els programes i accions a realitzar cada any per tal de proveir a les comunitats cristianes de Terra Santa.

La jerarquia després es divideix en dues parts ben diferenciades: ecle-siàstics i laics. La primera, encapçala-da pel Canceller i el Mestre de Cerimò-nies que són els responsables per al desenvolupament espiritual de l’Orde; el segon, encapçalat pel Governa-dor General s’encarrega de gestionar l’Orde.La tasca de la jerarquia eclesiàstica és definir els programes i esdeveniments espirituals, i la tasca de la jerarquia lai-ca és la realització d’activitats socials i caritatives de l’Orde en nom de Terra Santa.

Actualment l’Orde té 50 Lloctinències: 24 a Europa, 15 a Amèrica del Nord i Canadà, 5 a Amèrica Llatina i 6 a Aus-tràlia i l’Extrem Orient. En l’actualitat, el nombre de membres actius és d’uns 23.000 els quals practiquen la vida dedicada al servei i a la caritat, i així es van comprometre a defensar en ser admesos.

Les activitats:L’Orde està present en gairebé tots els països del món on hi ha una gran co-

Palazzo della Rovere seu central de l’Orde a la Ciutat del Vaticà

Escut d’armes de l’Orde

42


munitat catòlica i les condicions ade-quades per a les activitats que li per-metin assolir els seus objectius.Les donacions recaptades per Terra Santa són administrades per les Lloc-tinències de cada país i aquestes man-tenen comptes rellevants que es co-muniquen al Gran Magisteri. Aquests comptes inclouen la quantitat de dona-cions, els beneficiaris i la finalitat per a la qual s’assignen.

El treball del Patriarcat Llatí i les altres institucions catòliques que realitzen a favor dels cristians a Terra Santa, grà-cies al suport de l’Orde, es pot resumir de la següent manera:Ajudar als cristians de Terra Santa a assolir els estàndards educatius i pro-fessionals que els permetin exercir un paper actiu en la societat del seu propi país, a un nivell que els donarà la igual-tat amb persones d’altres religions.El finançament de la construcció d’escoles patriarcals a Israel, Pales-tina i Jordània, així com un compro-mís de gestionar les seves despeses de funcionament. A aquestes escoles hi assisteixen estudiants residents al lloc i el desglossament és d’un 60% de cristians (catòlics, ortodoxos,...) i el 40% de musulmans. El gran repte de l’educació és com fer per viure en pau i respecte mutu gent de diferents races i religions en aquelles terres tan santes i alhora tan complexes.Les despeses de funcionament del Pa-triarcat i les seves 68 parròquies, els

sous dels 900 mestres i altre personal dels centres d’ensenyament, els costos del seminari patriarcal i dels orfenats i clíniques, com també per exemple dels nous projectes en curs de la cons-trucció d’habitatges per a les famílies cristianes joves, que puguin quedar-se a viure al lloc i formar una família.

Què vol dir ser membre de l’Orde:Unir-se a l’Orde significa assumir un compromís de per vida. El compromís de ser un testimoni de la Fe, per a por-tar una vida cristiana exemplar de la caritat contínua en suport a les comu-nitats cristianes d’Orient.

El propòsit d’unir-se a l’Orde no és es-devenir un membre d’una organització de prestigi, és per a servir a l’Església Catòlica i aglutinar els esforços neces-saris per tal de mantenir la presència cristiana a Terra Santa.

Joan Balateu i Gelada

43


Trobada anual de l’Orde amb el Papa Francesc a la Ciutat del Vaticà

Capítol general de l’Orde a la Catedral de Barcelona

Cavallers de l’Orde asseguts en el cor de la Catedral de Barcelona

44

BESALÚ 2015

Aquest poble de VERITAT, que enca-ra té la mesura justa i per Setmana

Santa el so i el silenci es fan costat.

Tot és entrar-hi a peu pel seu pont i amb la darrera llum de la tarda, topar-se amb la plaça a manaies i estaferms; co-lors daurats, altius, elegants i ordenats i la senzillesa i noblesa dels estaferms (blanc i blanc) crec que en honor a la Mare de Déu!

És colpidor veure com tantes famílies fan coixí en aquest dia, i en la il·lusió i la fe que es fa caliu dins l’església de Sant Pere (un any vaig poder estar-hi en representació de la Confraria del Silen-ci de Girona) i l’acolliment es feia evi-dent entre aquelles pedres mil·lenàries, on la llum de les espelmes i ciris, es fa sublim a cada instant.

Les ombres dels soldats i pifres a les parets de pedra de travertí a la façana de Sant Pere sempre m’han obert els ulls al seu valor estètic a on visc.

I la fe de tants devots i devotes camí a l’església de Sant Vicenç!

Aquí rau el dolor, fet pregària total, i cada cor i cada cap, demanant al ma-teix Déu, els seus pensaments més in-terns i personals, i esperant que el ble de cada ciri escalfi, il·lumini el darrer dia per anar allà on ara estan tots els qui ens han ensenyat a ESTIMAR.

Un silenci, una pregària i per molts ANYS! La fe del poble.

Esperant que el ble

Escalfi i ens apropi.

Allà on estan els qui ens van ensenyar a Estimar.

Aquest Poble de Veritat,

A on Manaies i Estaferms

Caliu dins l’Església de Sant Pere

El dolor fet pregària total

Isaac d’Aiguaviva

(Pere Romagós)

45

BESALÚ 2015

46

PARAULES DEL SECRETARI EN LA INAUGURACIÓ DE LA SALA CAPITULAR

Rvdm. Bisbe Francesc, Corrector de la Venerable Congregació de

la Mare de Déu dels Dolors de Besalú, Excm. Alcalde de Besalú, Junta de la Venerable Congregació, congregants, besaluencs, amics tots...

Avui és un dia molt important per a la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú i tots els seus congregants perquè, després de varis anys de recerca d’un espai ade-quat per conservar el Patrimoni Cultu-ral de la Congregació, avui ja és una realitat!

Avui, també es compleix un vell somni de l’antiga Junta dels Dolors... avui, a la rectoria de Besalú, inaugurem i be-neïm la Sala Capitular de la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors.

Com a Secretari de la Junta dels Do-lors, per tant, crec que avui és un deu-re i una obligació recordar el meu pre-cedent en el càrrec, el Sr. Lluís Pla i Collboni, Al Cel Sia, i també a tots els membres de l’antiga Junta (el Mossèn Eudald Vilà, el Sr. Bartomeu Guix, en Joan Gratacós, en Lluís “Ros” i a en Lluís Juncà a qui li desitgem una rà-pida recuperació de la seva malaltia), tots ells i d’alguna forma ens van ins-pirar a prendre aquesta determinació que avui es fa realitat.

La nova Sala Capitular de la Venerable Congregació ha estat, és i ha de ser un projecte cabdal per a la Congregació dels Dolors de Besalú, ja que perme-trà la classificació, arxiu i conservació, a llarg termini, de tots els documents i material de la Venerable, així com l’es-tudi històric, projecció i difusió de l’es-mentat material i documents.

Al mateix temps, la nova Sala Capitular permetrà a la Congregació fer ús de les Tecnologies de la Informació per a la digitalització futura de tot aquest fons documental i històric, alhora que refermarà, més si cal, el compromís abnegat de la Congregació envers el poble de Besalú, tot impulsant les tasques espiritual, d’oració i d’aposto-lat pròpies de l’Orde dels Servents de Maria; el suport a la Parròquia; la tasca social envers els més desvalguts i la tasca cultural per tal de donar a conèi-xer i preservar el patrimoni històric de la Venerable Congregació.

En l’arxiu de la Congregació dipositat en aquesta Sala Capitular que avui inaugurem, s’hi podran trobar perga-mins únics i d’un altíssim valor senti-mental i històric per a la Vila de Besalú, com l’Acta de Fundació de la Congre-gació de l’any 1699, o bé els llibres de Registre de Congregants, entre molts altres documents... tots ells reflex únic

47

PARAULES DEL SECRETARI EN LA INAUGURACIÓ DE LA SALA CAPITULAR

47

de la història de la Vila Comtal en els darrers 300 anys.

Treballs i estudis diversos, programes dels Dolors, gravats, pintures, llibres de contingut religiós i espiritual, foto-grafies, vídeos... són només una mos-tra del material que hi està dipositat.

Vull aprofitar l’avinentesa per fer una petició a l’Alcalde i una crida a tot el poble de Besalú per a demanar-los la seva col·laboració per fer d’aquest ar-xiu quelcom únic i excepcional a les nostres contrades i oferir la possibili-tat, a tothom que ho desitgi, de fer do-

nació a la Sala Capitular de tot aquell material relacionat amb la Congrega-ció i la Festa dels Dolors (documents, llibres de contingut espiritual i religiós, fotografies, vídeos,, etc...) per tal que sigui preservat en el nou arxiu, asse-gurant així la seva conservació a llarg termini... però, i sobretot, per deixar-ho com a llegat del nostre temps per a l’estudi, memòria, devoció i goig dels congregants i besaluencs de l’avenir.

No voldria acabar aquest breu parla-ment sense agrair aquesta vesprada a tots aquells que han fet possible

48

aquesta il·lusionant realitat, comen-çant pel Bisbat de Girona i el nostre Bisbe Francesc, que sempre han estat amb nosaltres fent-nos costat... moltes gràcies Sr. Bisbe... agrair també a la Parròquia i a Mossèn Marturi, Correc-tor de la Congregació, la seva sempre disposició i facilitats per fer possible aquest gran repte... agrair també a tots els meus companys de la Junta dels Dolors per creure-hi des del primer dia, i molt especialment a en Joan Balateu per l’excel·lent tasca de gestió del pro-jecte que ha dut a terme. Agraïment de cor, també, a tots els industrials que han ajustat els seus costos per fer-ho possible... i també un agraïment molt sincer a totes les congregants col·la-boradores de la Congregació per la tasca de neteja i ornamentació de la

Sala... sense elles res seria possible... i com no un agraïment molt sentit a tots aquells que, d’una o altra manera, han fet donacions per finançar i enriquir el projecte de la Sala Capitular... un pro-jecte fruit de la col·laboració generosa i desinteressada de tot un poble, una comunitat agenollada sempre amb de-voció als peus de la seva protectora, la Mare Dolorosa...

Visca la Mare de Déu dels Dolors!

Josep Lagares i Gamero

Secretari Venerable Congregació Mare de Déu dels Dolors de Besalú

4949

DONACIONS A LA SALA CAPITULAR

En l’arxiu de la Congregació dipo-sitat a la nova Sala Capitular, s’hi

poden trobar pergamins únics i d’un altíssim valor sentimental i històric per a la Vila de Besalú, com l’Acta de Fun-dació de la Congregació de l’any 1699, o bé les Actes de Reunions de la Jun-ta dels Dolors, o també els llibres de Registre de Congregants, entre molts altres documents... tots ells reflex únic de la història de la Vila Comtal en els darrers 300 anys.

Treballs i estudis diversos, programes dels Dolors, gravats, pintures, llibres de contingut religiós i espiritual, fotografies, vídeos... són només una mostra del material que s’hi està dipositant.

Des d’aquestes ratlles, la Junta de la Venerable Congregació vol agrair a tots aquells congregants, particulars i empreses que amb les seves donaci-ons han fet possible la Sala Capitular i l’ampliació del seu patrimoni cultural (s’adjunta al final d’aquest document una relació no exhaustiva de dona-cions a la Sala Capitular durant l’any 2014)

Lot de llibres religiosos antics donats a la Sala Capitular

“VINDICIAS de la Santa Biblia – 1854” Donació de Salvador Garcia-Arbós

50

RELACIÓ DONACIONS A LA SALA CAPITULAR 2014

Titol Any DonantCONGREGANTE Y SIERVO PERFECTO DE LA S.S. VIRGEN DE LOS DOLORES

1774 Sra. Montserrat del Pozo i de Ferrer

OFFICIA MAJORIS HEBDOMADAE ET OCTAVAE PASCHATIS 1920 Família Lagares i Mir

LOT DE 12 LLIBRES SEGLE XX Família Lagares i Mir

EL CAMINO A CRISTO 1961 Josep Lluís Auguet

BREVIARIUM ROMANUM Ex Decreto 1783 Josep Lluís Auguet

LOT DE 8 LLIBRES SEGLE XX Josep Lluís Auguet

EMBRIOLOGÍA DEL HOMBRE Y DEMÁS VERTEBRADOS 1927 Salvador Garcia-Arbós

VINDICIAS DE LA SANTA BIBLIA 1854 Salvador Garcia-Arbós

MISSALE ROMANUM 1940 Salvador Garcia-Arbós

THEOLOGIA UNIVERSA - TOMUS PRIMUS 1848 Josep Lagares i Gamero

THEOLOGIA UNIVERSA - TOMUS SECUNDUS 1849 Josep Lagares i Gamero

THEOLOGIA UNIVERSA - TOMUS TERTIUS 1850 Josep Lagares i Gamero

LOT DE 7 LLIBRES RELIGIOSOS SEGLE XIX Josep Lagares i Gamero

LOT DE 17 LLIBRES RELIGIOSOS SEGLE XX Josep Lagares i Gamero

LA BASÍLICA DEL SANT SEPULCRE DE JERUSALEM 2004 Joan Balateu i Gelada

LLIBRES

DOCUMENTS GRÀFICS

CERTIFICAT CONGREGANT ANY 1920 Ernest Bassols i Lladó

PARTITURES VÀRIES (MÚSICA RELIGIOSA) Josep Lagares i Gamero

AQUAREL·LA MARE DE DÉU DELS DOLORS Família Lagares i Gamero

51

ECONÒMIQUES I EN ESPÈCIES

2 LÀMPADES SALA CAPITULAR Mobles Iglesias

LOT MATERIAL OFICINA i ARXIVADORS Metalquimia

BEGUDES (CAVA i AIGUA) INAUGURACIÓ SALA CAPITULAR Quim Vidal

ORDINADOR, PANTALLA i DISC DUR EXTERN Metalquimia

MARC PENÓ ANTIC Mobles Iglesias

FINANÇAMENT OBRES SALA CAPITULAR Metalquimia

PETICIÓ DE LA JUNTA DELS DOLORS

La Junta de la Venerable Congregació vol demanar i oferir la possibili-tat, a tots els besaluencs que ho desitgin, de dipositar a la Sala Capitular tot aquell material relacionat amb la Congregació i la Festa dels Dolors (documents, llibres de contingut espiritual i religiós, fotografies, vídeos,, etc...) per tal que sigui preservat en el nou arxiu, assegurant així la seva conservació a llarg termini... però, i sobretot, per deixar-ho com a llegat del nostre temps per a l’estudi, memòria, devoció i goig dels congre-gants i besaluencs de l’avenir.

52

TESTIMONIS DE BESALÚ.LA FESTA DELS DOLORS

FRANCESC MAS I SERRA

Com participes a la Processó dels Dolors?

Ja de ben petit recordo que seguia la Processó des del balcó de la meva tia vella al carrer del Canó. La primera vega-da que la vaig fer va ser fent la comunió, i després vaig formar part del maniple de manaies, un any fent de llança i els ca-torze restants fent de pifre. Actualment formo part del cor dels apòstols .

Ja amb els manaies assajàvem molt abans per fer sonar les pifres, que ja ens costava prou, i després els assajos amb tot el maniple. Ara amb els apòstols tam-bé ja comencem un mes abans a assa-jar, el dia de la processó amb l’assaig a can Llaudes, cantada a la tarda a Sant Vicenç i al capvespre a la Processó.

És especial la festa per tu?

I tant, pensa que fa molts anys que la faig i encara tinc aquelles ganes de sortir com el primer dia. Són un cúmul de records, a casa meva quasi tots una cosa o altra hem fet... amb el meu avi del Candell sempre en parlàvem, la meva àvia del Candell recordo que sempre que va poder la va seguir, el meu avi del Corral va fer d’apòstol, amb la meva àvia del Corral cantàvem l’Stabat, el

meu pare manaia, la meva mare seguint la Processó amb mi al costat quan era petit, la meva germana arrengladora, el meu cosí estaferm, la meva cosina por-tant la Mare de Déu, el meu cosí petit manaia….

Què és el que més t’agrada del Dia dels Dolors?

Quan feia de manaia recordo que m’agradava molt el moment en què ar-ribàvem a la plaça i entràvem tocant (el pifre), ens posàvem a les nostres posi- cions i anàvem veient com arribava tota la Processó, i quan tothom era a lloc sentir com cantaven el Cant de la Salve. Ara que sóc apòstol el moment que més m’agrada és quan sento que toquen les campanades de les deu, que sol ser més o menys quan sona la primera nota de la Salve i canto. M’agrada cantar la Salve .

53

TESTIMONIS DE BESALÚ.LA FESTA DELS DOLORS

MERCÈ GARRIDO I FERNÁNDEZ

Com participes a la Processó dels Dolors?

Ja de ben petita havia anat cada any a la Processó, amb el ciri a la mà, primer amb la meva mare i quan vaig esser més gran, amb les meves amigues. Jo vivia a sota les arcades del Tallaferro i recordo que l’endemà de la Processó anàvem amb la meva germana la Tonyi a la pla-ça, per recollir la cera que havia caigut el dia abans. Ens passàvem el dia jugant amb la cera que recolliem.

Un any també vaig participar de figurant a la Processó fent el personatge d’una de les Tres Maries. És un paper que em va agradar molt, perquè són tres figurants que són completament desconeguts.

Ara vaig cada any a veure la Processó, a la plaça o des del balcó de can Clotas.

És especial la festa per tu?

Ui sí, ja la meva mare, tenia devoció per la Processó tot i venir de Granada. Era una enamorada del poble i dels Dolors i suposo que ella m’ho va anar trans-metent. Com per tots els besalunencs, aquest dia és especial.

Que és el que més t’agrada del Dia dels Dolors?

La Processó m’agrada molt, i el Cant de la Salve a la plaça també, però des que els meus nebots tenen fills, m’agrada molt a la tarda anar amb ells a veure els preparatius de la Processó. Als nens els agrada molt de veure els Manaies i els Estaferms quan es canvien i surten da-vant de l’església de Sant Pere a picar amb les llances. Però per sobre de tot, el que més m’agrada del Dia dels Dolors és anar a veure un moment, tota sola, la Mare de Déu ben engalanada, a punt per sortir a la Processó.

54

títol Artcle

55

5È CONCURS DE DIBUIX I PINTURA

Primer premi Educació Infantil: Martina Malagelada Duran

Primer premi Cicle Inicial: Dani Gómez Díaz

56

Primer premi Cicle Mitjà: Juli Puig Martínez

Primer premi Cicle Superior: Blai Moliner Alabau


57


Primer premi Secundària 1r i 2n d’ESO: Arnau Fernández Generó

Primer premi Secundària 3r i 4t d’ESO: Laia Ortega Maturana

58

59

NOTÍCIES DE LA VENERABLE CONGREGACIÓ

Com ja ve essent tradició, el dimecres 9 i el dijous 10 d’abril es va produir la tra-dicional visita de la mainada de l’escola (109 nens) a la Sagristia de Sant Pere. a fi i efecte d’ ensenyar-los la vestimenta dels Manaies i Estaferms i així fer-los viu-re, ja de ben petits, l’esperit dels Dolors que a tots ens engresca i encomana. El dilluns 7 d’abril es va efectuar la mateixa visita amb els nens de la Llar d’Infants (60 nens).

El dissabte 5 d’abril de 2014 va ser una diada emblemàtica per a la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú, ja que a les 9 del ves-pre es va fer la inauguració oficial de la nova Sala Capitular de la Venerable Congregació presidida pel Reverendís-sim Monsenyor Francesc Pardo i Arti-gas, Bisbe de Girona, que va beneir la Sala Capitular, i on també hi van ésser presents el Corrector de la Congregació, Mossèn Martirià Pla i Carré; el Secretari de la Congregació, el Sr. Josep Lagares i Gamero; l’alcalde de Besalú, l’Excel-lentíssim Sr. Lluís Guinó; la Junta de la Venerable Congregació; el Prior 2014, el Sr. Francesc Iglesias i Bertran; i un bon munt de congregants. En acabar l’acte oficial, es va fer un petit refrigeri de ce-lebració amb bunyols, tortell i cava als baixos de la rectoria.

En aquest punt, la Junta vol fer un agraï- ment molt especial a l’empresa METAL-QUIMIA, S.A. de Girona per les dona-cions que han fet possible les obres i condicionament de la nova Sala Capitu-lar. La Junta també vol agrair a totes les institucions i particulars que, d’alguna o altra manera i amb les seves generoses aportacions i donacions, han fet possi-ble aquest cabdal projecte per a la nos-tra Congregació.

Durant els dies de Quinari, Dolors i Set-mana Santa 2014 es va poder visitar a l’església de Sant Vicenç l’exposició del 5è Concurs de Dibuix de la Processó de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú, la finalitat del qual és de fer viure els Dolors als més petits del poble. Es van presen-tar al concurs 360 participants, enfront als 353 participants de l’edició anterior.

Cerimònia d’Inauguració de la Sala Capi-tular de la Venerable Congregació

60


El dia dels Dolors, just abans de la Pro-cessó dels Dolors, el Maniple de Mana-ies i els Estaferms van desfilar pels car-rers del poble i van anar a fer una visita a les instal·lacions del CENTRE DE DIA EDAT 3 al barri de Can Ring on els avis allà residents van estar molt contents i agraïts.

Seguidament, tot desfilant pels carrers de Besalú els Manaies i Estaferms van anar a cercar al Prior, que enguany ha estat el Sr. Francesc Iglesias i Bertran. A la plaça de la Llibertat, on s’hi trobava moltíssima gent aplegada, es van lliurar els guardons del 5è Concurs de Pintura

Infantil. També es va fer un reconeixe-ment a l’Albert Vidal i Peracaula, i a en Jordi Farcy i Bermejo del Maniple de Ma-naies; i també a en Joan Frigola i Torrent dels Estaferms que enguany complien 15 anys de servei a la Congregació.

A continuació la comitiva es va dirigir cap al Monestir de Sant Pere per a co-mençar la Processó. L’any 2014 s’ha afe-git a la solemne celebració, l’Honorable Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Santi Vila i Vicente que va acompanyar la comitiva encapçalada pel Corrector, el Secretari i resta de membres de la Junta de la Con-gregació, així com l’Alcalde de Besalú i altres autoritats municipals, comarcals i provincials.

5è Concurs Concurs de Dibuix de la Processó dels Dolors de Besalú

Visita dels Estaferms al Centre de Dia EDAT-3

El Prior 2014, El Sr. Francesc Iglesias i Bertran, amb les seves filles

61


61

Als pocs minuts de sortir la Processó van començar a caure unes tímides gotes de pluja, que a mesura que s’anava avan-çant van ser cada vegada més copioses. Tot i la pluja el poble de Besalú, seguint la Processó a les fileres, va aguantar es-toicament les gotes que anaven caient del cel. A l’arribar a la plaça de la Lliber-tat, la pluja es feia més intensa cada ve-gada més, fet pel qual es va decidir continuar la Processó cap al Monestir de Sant Pere, i sense parar a la plaça per cantar la Salve.

Una vegada tots els passos de la proces-só i el poble de Besalú van haver entrat al Monestir de Sant Pere, el Cor d’Apòstols va cantar la Salve del mestre Calahorra. Seguidament es va dur a terme un pe-tit homenatge a les brodadores dels es-tendards dels Manaies i Estaferms de Besalú, la Sra. Pilar Ocón i la Sra. Lluïsa Auguet.

Posteriorment el Cor d’Apòstols va can-tar el Cant del Stabat Mater amb acom-panyament d’orquestra i seguidament, al presbiteri de Sant Pere de Besalú, es va fer entrega d’un present a Gemma Guix i Feixas del Grup d’Arrengladors, i a An-toni Casabó i Majó del Cor d’Apòstols en reconeixement pels seus quinze anys de participació a la Processó.

Tot just acabat l’acte i a l’Altar Major de Sant Pere, el Conseller Santi Vila, va sig-nar al LLIBRE D’HONOR de la Venerable Congregació.

L’Honorable Conseller de Territori i Sostenibi-litat de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila i Vicente, ens va acompanyar a la Processó dels Dolors 2014

Paraigües a la Processó

Homenatge a les Brodadores dels estendards dels Manaies i Estaferms de Besalú

62


v

Enguany la Diada dels Dolors va estar de nou fotografiada per fotògrafs professio-nals (ADAART de Salt). Com cada any, en Miquel Buch i en Salvador Buch tam-bé va col·laborar amb la Congregació. a fi i efecte de recollir imatges fotogràfi-ques de tota la jornada. ADAART també ens ha obsequiat amb un bonic vídeo de la diada.

La Junta dels Dolors va expressar la seva felicitació més sincera al membre d’aquesta Junta, el Sr. Joan Balateu, do-nat el seu nomenament, el mes de juny de 2014, com a Cavaller de l’Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem - OESSJ.

Així mateix, el dilluns dia 15 de setem-bre es va celebrar la Missa en sufragi de l’ànima de Mossèn Martirià Pla i Carré, traspassat el diumenge 14 de setembre de 2014, tot coincidint amb la Missa dels Dolors Gloriosos de la Mare de Déu. La Cerimònia va ser molt emotiva i oficiada pels Bisbes de Girona Monsenyor Fran-cesc Pardo i Artigas i Monsenyor Carles Soler i Perdigó... també va comptar amb

Dedicatòria del Conseller Santi Vila al LLIBRE D’HONOR de la Congregació

Els fotògrafs de la Congregació (Miquel Buch, Àngel Portillo de ADAART i Salvador Buch)

El Sr. Joan Balateu, nou Cavaller de l’Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

63


la presència de 53 preveres i diaques de les comarques gironines, el Cor Parro-quial i tot el poble de Besalú.

La Junta de la Venerable Congregació vol fer palès el seu agraïment més sincer a Mossèn Marturi per tots aquests anys de guiatge i suport a la nostra Congre-gació, alhora que eleva una pregària fi-del a la Dolorosa perquè l’acompanyi en aquesta nova etapa al Cel. S’obre aquí un període d’Interregne on, abans de nomenar nou Corrector de la Venerable Congregació, caldrà esperar que el Bis-bat de Girona nomeni un nou mossèn responsable de la Parròquia de Besalú... mentrestant, la Junta en ple acorda aju-dar a la Parròquia en totes aquelles tas-ques que siguin de menester, i evident-ment continuar efectuant totes aquelles tasques pròpies de la Congregació tot i l’absència de Corrector.

En reunió extraordinària celebrada el 15 de setembre de 2014, es va incorporar a la Junta dels Dolors la Sra. Sònia Igle- sias i Campaña. En la mateixa reunió, el Secretari va expressar la convicció que la Sònia farà una gran tasca en suport i organització de la Congregació. Tots els membres de la Junta es van adherir a la benvinguda i felicitació.

El dia 28 de desembre de 2014 la Con-gregació va fer una Quina Nadalenca al Pavelló Esportiu de Besalú que va con-gregar un nombrós públic i va resultar en una bona recaptació, produint-se un benefici aproximat per a les necessitats de la Congregació de 2200 €

L’historiador gironí Àngel Rodríguez i Vi-lagran ha fet donació a la Congregació del llibre recentment publicat FESTES i TRADICIONS DEL CALENDARI LITÚR-GIC on hi surt molt ben representada la Processó dels Dolors de Besalú..

El proper Diumenge de Rams, dia 29 de març de 2015, els Manaies i Estaferms participaran a Girona a la Trobada de Manaies i Estaferms per a commemorar el 75è aniversari dels Manaies de Girona.

Mossèn Marturi, acomiadant la Processó dels Dolors 2014

64


64

NOTA MOLT IMPORTANT

Tots aquells congregants que els fes il·lusió ser Prior dels Dolors de Besalú caldria que fessin arribar la seva petició (oral o escrita) al Secretari de la Venerable Congregació, el Sr. Josep Lagares. La llista de peticions es mantindrà en la més estricta confidencialitat!!

NOTES IMPORTANTS Totes les persones interessades a entrar de Congregants, i passar

així a formar part d’aquest nostre gran Patrimoni Espiritual que és la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú, ho poden comunicar al secretari de la Congregació (Sr. Josep Lagares i Gamero, telèfon: 972 590965). Requisit indispensable per ésser Congregant: haver fet la Primera Comunió.

Preguem a tots els qui desitgin contribuir amb el seu donatiu al soste-niment de la nostra Congregació, que ho facin ingressant els diners al compte número 2100-8113-56-2100233735, de la Caixa de Pensions, o bé que els lliurin a qualsevol membre de la Junta.

Les funcions es celebraran a l’església de Sant Vicenç.

La processó sortirà del Monestir de Sant Pere.

Demanem que durant tota la processó hi hagi SILENCI.

Demanem que els fotògrafs no es situïn al mig de la processó. Aquests hauran de portar una acreditació oficial de la VCMDDB.

A les botigues que venen ciris i al cancell de l’església de Sant Pere, hi haurà a disposició de tothom que vulgui assistir a la processó una papallona per a col·locar el ciri, a fi d’evitar, en la mesura que sigui possible, de tacar de cera els carrers per on passarà la desfilada religiosa.

El llibre “Priors dels Dolors”, el DVD “El dia dels Dolors a Besalú”, el CD “Sons dels Dolors”, la RATAFIA 310 i els diferents llibres i articles de la Congregació po-den ser adquirits durant tot l’any a l’establiment comercial de la Sra. Marta Serra situat al carrer Major de Besalú.

65

TAULES DE PUNTUACIÓ

MANAIES DE RESERVA

En actiu en els anys Total

1 Ramon i Sánchez Manel 322 Carreró i Busquets Pere 323 Guardiola i Pijaume Enric 304 Sucarrats i Portella Miquel 305 Sánchez i Banal Pere 296 Sala i Brunsó Xavier 287 Lagares i Gamero Josep 258 Balateu i Gelada Joan 239 Sala i Brunsó Jordi 2210 Bosch i Juanola Vicenç 2211 Balateu i Sarola Jordi 2012 Falgarona i Bertran Jordi 2013 Pont i Colom Jaume 2014 Rost i Felip Enric 2015 Teixidor i Peracaula Jordi 1916 Estela i Roura Joan 1717 Juncà i Ramon Regina 1618 València i Buixeda David 1619 Mas i Serra Francesc 1520 Fàbrega i Ramon Arnau 1221 Gironell i Gamero Martí 1022 Armillas i Guardiola Nacho 923 Comas i Tubert Joan 622 Puigdemont i Balés Isaac 623 Fàbrega i Ramon Marina 3

MANIPLE DE MANAIES

En actiu en els anys1970- 2014 2015 Total

1 Batlle i Auguet Jesús 44 1 452 Lagares i Roset Jordi 38 1 393 Torres i Sánchez Àlex 36 1 374 Lagares i Gamero Narcís 35 1 365 Casellas i Jou Joaquim 32 1 336 Guillamet i ComamalaMartí 31 1 327 Reixach i Estañol Carles 30 1 318 Juncà i Parés Lluís 28 1 299 Carreró i Busquets Joaquim 28 1 2910 Luengo i López Antonio 28 1 2911 Serra i Regalat Ricard 26 1 2712 Batlle i Pont Estefania 22 1 2313 Güell i Sánchez Jacint 21 1 2214 Grau i Castañer Joaquim 21 1 2215 Ferrés i Costa Joan 21 1 2216 Genebat i Ribera Joan 20 1 2117 Juncà i Ramon Manel 16 1 1718 Guillamet i Gala Martí 16 1 1719 Vidal i Peracaula Albert 15 1 1620 Farcy i Bermejo Jordi 15 1 1621 Ginestera i Sarola Jordi 14 1 1522 Jarillo i Bonet Isaac 13 1 1423 Batlle i Pont Clàudia 12 1 1324 Reig i Saubí Francesc 12 1 1325 Lagares i Palacios Marc 12 1 1326 Pla i Planas Albert 11 1 1227 Trayter i Puig Albert 10 1 1128 Torres i Pleite Cristina 10 1 1129 Sucarrats Masgrau Roger 10 1 1130 Carreró Coromines Roger 10 1 1131 Torres i Pleite Àlex 9 1 1032 Trayter i Puig Lluís 9 1 1033 Parés i Figueras Bernat 8 1 934 Quintana i Vilá Quim 8 1 935 Tenas i Mañas Genis 8 1 936 Cortada i Canals Marc 8 1 937 Falgueras i Pla Sasha 8 1 938 Mas i Hormigo German 7 1 839 Duran i Abulí Ferran 7 1 840 Pujol i Serra Josep 6 1 741 Guardiola i Ros Adrià 6 1 742 Garcia i Bassols Pau 6 1 743 Torrent i Serra Roger 6 1 744 Parés i Figueras Guillem 5 1 6

45 Galceran i Surina Roger 5 1 646 Soy i Ferrés Marc 5 1 647 Lagares i Palacios Adrià 5 1 648 Lagares i Mir Jordi 4 1 549 Trill i Iglesias Pau 4 1 550 Carreró i Coromines Marc 4 1 551 Balateu i Riembau Guifré 3 1 452 Frigola i Camps Genís 3 1 453 Fornàs Joanmi 2 1 354 Serra i Figa Gerard 2 1 355 Estela i Jordà Martí 2 1 356 Juanola i Sánchez Albert 2 1 357 Aracil i López Maria 1 1 258 Pérez i Descamps Albert 1 1 259 Xifre i Sala Júlia 1 1 2

66

ESTAFERMS

En actiu en els anys1970-2014 2015 Total

1 Joan Cabratosa i Pla 36 1 372 Àngel Sànchez i Herreros 31 1 323 Francesc Ferrés i Vergés 27 1 284 Jordi Pujolar i Senpau 24 1 255 Pere Ventura i Mas 23 1 246 Josep M. Lagares i Roset 22 1 237 Xavi Lagares i Puig 21 1 228 Jordi Hurtós i Rovira 20 1 219 Gerard Portas i Balateu 20 1 2110 Jordi Vaquero i Garrido 18 1 1911 Emili Carrasco i Sànchez 17 1 1812 Joan Frigola i Torrent 15 1 1613 Maria Solavera i Pons 12 1 1314 Marc Vaquero i Garrido 12 1 1315 Eloi Masoliver i Soler 11 1 1216 David Buch i Perez 10 1 1117 Jonatan Porras i Córdoba 10 1 1118 Jesús Banal i Navarro 10 1 1119 Jordi Solà i Codony 9 1 1020 Francesc Solavera i Pons 9 1 1021 Cora Masmitjà i Roura 9 1 1022 Lluís Busquets i Ferrés 8 1 923 Jessica Mazzioti i Corominas 8 1 924 Júlia Masmitjà i Roura 8 1 925 Maria Vàzquez i Vives 7 1 826 Lluís Rubirola i Juncà 7 1 827 Joan Molas i Teixidor 7 1 828 Adrià Vàzquez i Vives 6 1 729 Pol Trunyó i Torcal 6 1 730 Ingrid Carreró i Plana 5 1 631 Dani Molas i Teixidor 5 1 632 Maria Trunyò i Torcal 3 1 433 Lluc Jofre i Pena 3 1 434 Oriol Ortega i Torres 3 1 435 Joan Farrés i Barragan 2 1 336 Adrià Pons i Hurtós 2 1 337 Joana Cabratosa i Pons 2 1 338 Laia Mas i Moya 2 1 339 Clara Trill i Iglesies 1 1 240 Glòria Vazquez i Vives 1 1 241 Arnau Linares i Valentí 042 Miquel Cabratosa i Pons 043 Jana Balateu i Riembau 044 Laia Mayoles i Vaquero 045 Jana Gussinyer i Cuevas 046 Maria Buch i Torrent 047 David Brunzel i Casals 28 0 2848 Jordi Boix i Juanola 25 0 2549 Mireia Dòsil i Bonmatí 21 0 2150 Teresa Argelés i Pairó 21 0 2151 Lluís Torrent i Bach 19 0 1952 Àfrica Félez i Barragàn 6 0 6

67

AMICS PROTECTORS DE LA CONGREGACIÓ

La Junta de la Congregació voldria donar, de nou, les gràcies a totes

aquelles persones que ja s’han compro-mès a donar suport i ajut a la Venerable Congregació dels Dolors de Besalú en la modalitat d’Amics Protectors, així com a totes aquelles persones devotes de la Mare de Déu dels Dolors, congre-gants o no, que han col·laborat i conti-nuen col·laborant, any rere any, d’una o altra manera, amb la Congregació.

La Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors és un Terç Orde (orde de seglars) de l’Orde dels Servents de Maria (http://servidimaria.net) amb un compromís que va molt més enllà de la tasca d’organitzar cada any el Quinari i la Festivitat dels Dolors. La Venerable Congregació té un com-promís ferm envers la comunitat de fidels que representa, tot impulsant les tasques espiritual, d’oració i d’aposto-lat pròpies de l’Orde dels Servents de Maria; el suport a la Parròquia; la tasca social envers els més desvalguts i la tas-ca cultural per tal de donar a conèixer

i preservar el patrimoni històric de la Venerable Congregació.

La consecució de tots aquests compro-misos no és una tasca fàcil ja que per a dur-los a terme es necessiten tot tipus de recursos (personals, intel·lectuals, econòmics, en espècies, etc...). Part d’aquests recursos tan necessaris. Els fan possible els Amics Protectors de la Venerable Congregació, que són totes aquelles persones devotes de la Mare de Déu dels Dolors, congregants o no, que es comprometen a fer periòdica-ment (una vegada a l’any), i de forma sostinguda en el temps, un donatiu de 15 € a la Congregació.

Les aportacions fetes per tots ells, i molt especialment ara en temps de crisi, asseguren la preservació de la nostra Festivitat, i permeten l’entrada de recur-sos addicionals que són un element clau i un suport indispensable perquè la Venerable Congregació pugui seguir duent a terme la seva important Missió.

NOTA IMPORTANT

Totes aquelles persones que vulguin col·laborar amb la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú com a Amic Protector poden omplir el full encartat en aquest programa i entregar-lo a al Tresorer de la Congregació Sr. Martí Guillamet i Comamala, o bé a qualsevol altre membre de la Junta.

68


Adam i Arboix, DelfinaAlguerri i Teixidor, LluísArgelés i Pairo, TeresaArmillas i Guardiola, NachoAuguet i Vergés, LluïsaBalateu i Fauró, Joan Balateu i Gelada, JoanBalateu i Riembau, GuifréBalateu i Riembau, JanaBalateu i Sarola, JordiBanal i Navarro, JesúsBartolí i Juanola, IreneBassols AssessorsBatlle i Auguet, JesúsBatlle i Pont, ClaúdiaBatlle i Pont, EstefaniaBoix i Juanola, JordiBonet i Gussinyer, DolorsBosch i Juanola, VicençBrugué i Canal, FrancescBrunzel i Casas, ÀngelBrunzel i Casas, DavidBrunzel i Jordà, MireiaBuch i Castañer, MiquelCabratosa i Pla, JoanCabratosa i Pons, JoanaCabratosa i Pons, MiquelCampà i Fortich, Anna MariaCapdevila i Bassols, CarminaCaritg i Mont, MiquelCarrasco i Sánchez, EmiliCarrasco i Sánchez, JoanCarreró i Busquets, JoaquimCarreró i Busquets, PereCarreró i Corominas, MarcCarreró i Corominas, RogerCasellas i Jou, QuimCastillo i Tarrés, EricCastillo i Tarrés, OriolComas i Tubert, JoanCorominas i Buixeda, MariaCorominas i Caritg, MiquelCortada i Canals, MarcCoves i Boix, FerranCuevas i Costejà, LlorençDamont i Serra, Maria

De Puig Maurice, Abel-NarcísDe Solà-Morales i Dou, FaustinaDe Solà-Morales i Dou, JoaquimDòsil i Bonmatí, MireiaDuran i Abulí, FerranEdat 3 Besalú, S.l.Estarriola i Soler, JosepEstela i Jordà, LauraEstela i Jordà, MartíEstela i Roura, JoanFàbrega i Ramon, MarinaFàbrega i Ramon, ArnauFalgarona i Bertran, JordiFalgueras i Plà, SashaFarcy i Bermejo, JordiFarrés i Bartolí, NatiFernández i Brugués, ManelFerrando i Ferrando, XavierFerrés i Barragan, JoanFerrés i Costa, JoanFerrés i Vergés, FrancescFont i Falgàs, FrancescFont i Falgàs, MarcFont i Falgàs, PaulaFornàs i Garcia, JoanmiFreixa i Darné, Mª ÀngelsFrigola i Buixeda, CèliaFrigola i Torrent, JoanFrigola i Torrent, NúriaGalceran i Surina, RogerGamero i Fauró, Anna MªGamero i Fauró, JosepGarcia i Arbós, SalvadorGarcia i Bassols, PauGenebat i Ribera, JoanGinestera i Cargol, PereGinestera i Sarola, JordiGironell i Compte, AlexandreGironell i Gamero, MartíGòmez i Barri, JosepGratacós i Fernández, MargaritaGrau i Castanyer, JoaquimGrèbol i Roura, JoanGuardiola i Pijaume, EnricGuardiola i Pijaume, Mª DolorsGuardiola i Ros, Adrià

Guardiola i Ros, MariaGuardiola i Vallmajor, TeresaGüell i Joan, JosepGüell i Sánchez, JacintGuillamet i Comamala, MartíGuillamet i Gala, MartíGuitart i Palacios, XavierGussinyer i Cuevas, AdriàHeras i Herraiz, IgnaciHurtós i Costa, AntoniHurtós i Rovira, JordiJarillo i Bonet, IsaacJofre i Roca, CarmeJordà i Ayats, MontseJordà i Mas, AnnaJorda i Salà, IsabelJordà i Segura, JordiJosé i González, FelipaJou i Ventura, Josep FrancescJuanola i Argente, ImmaJuanola i Guardiola, ÉricJuanola i Guardiola, NilJuanola i Juncà, VicençJuanola i Quintana, AlbertJuanola i Sánchez, AlbertJuncà i Gratacós, RamonJuncà i Parés, JordiJuncà i Parés, LluísJuncà i Ramon, ManelJuncà i Ramon, ReginaJuncà i Terrades, LluísLagares i Corominas, NarcísLagares i Gamero, JosepLagares i Gamero, NarcísLagares i Mir, JordiLagares i Mir, MariaLagares i Palacios, AdriàLagares i Palacios, MarcLagares i Puig, XeviLagares i Roset, JordiLagares i Roset, Josep MºLuengo i Cervera, PauLuengo i López, AntonioMas i Casadevall, ElisaMas i Hormigo, GermánMas i Serra, Francesc

69

Guardiola i Ros, MariaGuardiola i Vallmajor, TeresaGüell i Joan, JosepGüell i Sánchez, JacintGuillamet i Comamala, MartíGuillamet i Gala, MartíGuitart i Palacios, XavierGussinyer i Cuevas, AdriàHeras i Herraiz, IgnaciHurtós i Costa, AntoniHurtós i Rovira, JordiJarillo i Bonet, IsaacJofre i Roca, CarmeJordà i Ayats, MontseJordà i Mas, AnnaJorda i Salà, IsabelJordà i Segura, JordiJosé i González, FelipaJou i Ventura, Josep FrancescJuanola i Argente, ImmaJuanola i Guardiola, ÉricJuanola i Guardiola, NilJuanola i Juncà, VicençJuanola i Quintana, AlbertJuanola i Sánchez, AlbertJuncà i Gratacós, RamonJuncà i Parés, JordiJuncà i Parés, LluísJuncà i Ramon, ManelJuncà i Ramon, ReginaJuncà i Terrades, LluísLagares i Corominas, NarcísLagares i Gamero, JosepLagares i Gamero, NarcísLagares i Mir, JordiLagares i Mir, MariaLagares i Palacios, AdriàLagares i Palacios, MarcLagares i Puig, XeviLagares i Roset, JordiLagares i Roset, Josep MºLuengo i Cervera, PauLuengo i López, AntonioMas i Casadevall, ElisaMas i Hormigo, GermánMas i Serra, Francesc


Masllorens i Serrat, Mª EugeniaMasó i Hervas, JoanMasoliver i Soler, EloiMassanet i Iglésias, LaraMassanet i Iglésias, SergiMir i Porcell, MartaMoncanut i Frigola, JoaquimMonell i Prujà, MariaNavarro i Navarro, DolorsOliveras i Prujà, SaraOliveras i Surroca, NarcísOliveras i Torres, SabinaOller i Realp, AntoniPairó i Moradell, NúriaPalacios i Gordillo, Rosa MªParés i Figueres, BernatParés i Figueres, GuillemPastoret i Casellas, ManelPastoret i Iglésias, JoanPigem i Tarradas, Mª TeresaPlà i Gratacós, EvaPlà i Gratacós, LluísPlà i Planas, AlbertPleite i Titos, GuadalupePont i Buixeda, FinaPont i Colom, JaumePorras i Còrdova, JonathanPortas i Arbusà, MontsePortas i Balateu, GerardPortas i Brunsó, CarmePortas i Brunsó, LolaPrat i Pujeu, MariaPrujà i Bach, JoaquimaPrujà i Masmitjà, BenitaPrujà i Privat, MargaritaPuigdemont i Balés, IsaacPujol i Serra, JosepPujolar i Senpau, JordiQuera i Hurtós, PereQuintana i Gratacós, Mª TeresaQuintana i Vilà, JoaquimRamon i Sanchez, ManelRegalat i Arroyo, MiquelReig i Corominas, FelisaReig i Saubí, FrancescReixach i Estañol, Carles

Reixach i Estañol, NoraRibugent i Güell, JosefaRicart i Casadell, MariaRoca i Garcia, XavierRoldan i Rojas, PereRos i Pararols, JoanRos i Pararols, RosaRoset i Balateu, JordiRoset i Pagès, DolorsRost i Felip, EnricRoura i Demiquels, CarmelitaRoura i Juan, JaumeRovira i Prujà, Mª RosaRubert i Fauró, LluisRubio i Roca, CarmenRubirola i Juncà, LluísSala i Brunsó, Francesc XavierSala i Brunsó, JordiSala i Planas, RosaSala i Tubert, LluïsaSánchez i Banal, MariaSánchez i Banal, PereSánchez i Herrero, ÀngelSarola i Costa, JoanSerra i Falgarona, IreneSerra i Figa, GemmaSerra i Figa, GerardSerra i Regalat, RicardSerrat i Farrés, AnnaSerrat i Farrés, NúriaSerrat i Fauró, PilarSerrat i Pumarola, AntoniSerrat i Vilà, JordiSolà i Codony, JordiSolavera i Pons, FrancescSolavera i Pons, MariaSoler i Puig, EulàliaSoy i Ferrés, MarcSucarrats i Masgrau, RogerSucarrats i Portella, MiquelTarrés i Guardiola, JaumeTarrés i Hinojosa, AranTarrés i Prujà, CarmeTarrés i Prujà, DolorsTenas i Mañas, GenísTorcal i Escruela, Meritxell

Torrent i Bach, LluísTorrent i Serra, PaulaTorrent i Serra, RogerTorres i González, Josep MºTorres i Pleite, AlexandreTorres i Pleite, CristinaTorres i Sánchez, AlexandreTrayter i Puig, AlbertTrayter i Puig, LluísTrill i Iglésias, ClaraTrill i Iglésias, PauTrunyó i Lagares, XavierTrunyó i Torcal, MariaTrunyó i Torcal, PolValencia i Buixeda, DavidVaquero i Garrido, MarcVentura i Mas, PereVentura i Teixidor, FrancescVergés i Cruz, NatàliaVidal i Peracaula, AlbertVila i Cornellà, ImmaVila i Cornellà, Marta

70

estat de comptes

PAGAMENTSFACTURA 6TEMS 48,40PRODUCTES NETEJA 29,75IMATGES MARE DE DÉU 432,00VESTITS APÒSTOLS 19,20COMPRAR CARPETES 7,50FLECA DESCAMPS 108,00CONCURS DIBUIX 73,00FACTURA GNA 617,97CASCS PETITS 503,46PAGAMENT ORQUESTRA 2.200,00PAGAMENT DIRECTOR ORQUESTRA 300,00COMPRAR TÚNIQUES 46,00PRODUCTES NETEJA 11,58IMPREMTA AUBERT 2.937,88RESTAURANT CÚRIA REIAL 198,85RESTAURANT FONDA SIQUÉS 144,00RESTAURANT CAN QUEI 402,50FLECA DESCAMPS 1.674,00PASTISSERIA SURROCA 660,35CAL ENRIC 290,00SUPERMERCAT VIDAL 280,62FLORS MARE DE DÉU 451,00NETEJA ESGLÈSIA 217,80RAMS DE FLORS 40,00LLIBRERIA CAPELLADES 15,00FLORS DE LA MARE DE DÈU 35,00MARTA (Plaques) 12,00MATERIAL MANAIES 49,28FACTURA SIBI 302,50NETEJA SALA CAPITULAR 30,00NETEJA RECTORIA 40,00COMISSIONS BANCÀRIES 275,52RESTAURAR 3 SACRES 218,00NETEJA SALA CAPITULAR 40,00ARRANJAMENT VESTITS JUEUS 13,79ARRANJAMENT VESTITS JUEUS 30,00PUBLICITAT QUINA 15,00NETEJA SALA CAPITULAR 30,00CONCURS DE DIBUIX 79,50CASC-TROMPETA-BANDOLERES 320,00REBUT LLUM SALA CAPITULAR 17,45

COBRAMENTSSALDO ANTERIOR 11.690,39AMICS PROTECTORS 3.655,00FAMÍLIA BARTOLÍ-OLIVET 20,00DONATIU MARIA COLOMER 50,00GESTORIA BASSOLS 50,00FAMÍLIA MATEU ROS 50,00ASS. D'EMPRESES (Gayolà) 50,00PLANAS-HURTÓS 50,00FALGARONA, S.L. 50,00BON AREA 50,00CONST. GUARDIOLA, S. L. 50,00MILAR-JOSEP ESTARRIOLA 50,00FAMÍLIA FONT 50,00J. JUANOLA, S.L. 50,00MOBLES I DEC. IGLÉSIAS 50,00RENAULT R. SOLÀ 50,00VICENÇ RIU 50,00TALLER BESALÚ-MOTOR 50,00TALLER SANZ, S.A. 50,00INSTAL.LACIONS X.PORTAS 50,00AGRO-BOSCH 50,00SUPERMERCAT J.VIDAL 50,00S.VILARRASA, S.A. 50,00MECANITZATS J.VENTURA 50,00TALLERS MECANITZATS LLAM 50,00JUANOLA TRANSPORTS 50,00AUTO ELÈCTRIC BESALÚ, S.L 50,00CARROCERIES ESMI, S.L. 50,00JOAN TRULLS, S.L. 50,00QUINTANA PRAT, S.L. 50,00TALLERS PLANA-FERRÉS 50,00MAS VENTURA, S.L. 50,00DONATIU JOAQUIMA OLIVET 20,00DONATIU UNA DEVOTA 50,00DONATIU UNA DEVOTA 10,00DONATIU UNA DEVOTA 50,00CASA ZAFONT 50,00FAMÍLIA GRATACÓS-ORTIZ 50,00SERFRI 2002, S.L. 50,00BALDIRI PUJADES CONST. 50,00BAR-REST. CÚRIA REIAL 50,00

71

estat de comptes

ESTAT DE COMPTES

VESTITS ESTAFERMS 340,00INCENDIARI I CERA LÍQUIDA 78,00MATERIAL BAR QUINA 153,45FRA. BASTIDA (2013) 135,00FRA. BASTIDA (2014) 135,00SEGELLS ENVIAMENT PROGRAMES 300,00NETEJA TEULADA SANT PERE 343,50REPARTIMENT PROGRAMES 100,00FRA. COMPRA TABLERO 160,53CAN QUEI SOPAR-REUNIÓ 180,00

ESTACIÓ SERVEI SERINYÀ 50,00FAUSTINA DE SOLÀ-MORALES 200,00DONATIU JOAN GRÈBOL 50,00CONGREGANT DEVOT 100,00DONATIU J. F. 10,00DONATIU D.S. 50,00FLECA DESCAMPS 50,00CAN QUEI 50,00PASTISSERIA SURROCA 50,00AJUNTAMENT BESALÚ 50,00GERMÁN PERRUQUERS 50,00DONATIU DEVOTA 20,00DONATIU DEVOTA 20,00UNA DEVOTA PER FLORS 200,00DONATIU CARME SALA 20,00DONATIU PER A CLAVELLS 35,00DONATIU J.B. 100,00DONATIU FAMÍLIA M.L.M. 100,00DONATIU FAMÍLIA DEVOTA 72,84DONATIU PRIOR 5.943,47APORTACIÓ BBVA 50,00COL.LABORADOR EL REBOST 50,00DONATIU JOAN BURGAS 30,00DONATIU T.P.C. 30,00LAMPADARI MARE DE DÉU 405,00LAMPADARI MARE DE DÉU 307,50DONATIU DEVOTA 50,00DONATIU DEVOTA 10,00QUINA 2.349,12DONATIU NÚRIA VILANOVA 30,00DONATIU UNA DEVOTA C.G. 110,00DONATIU MATERIAL BAR 53,45DONATIU FAMÍLIA G.C. 100,00DEVOLUCIÓ GESTIÓ RESIDUS 155,00DONATIU UNA DEVOTA P.F. 50,00DONATIU JOAN BOSCH 270,00DONATIU FAMÍLIA DEVOTA 300,00DONATIU FAMÍLIA DEVOTA 343,50DONATIU M.J. / L. A. 100,00DONATIU MOBLES IGLÉSIAS 160,53FLORS PER A LA VERGE S.M.I. 100,00DONATIU FAMÍLIA M.L.M 180,00

Total Cobraments29.650,80 €

Total Pagaments15.142,38 €

SALDO ACTUAL14.508,42 €

DONATIU DE RESERVA PER A FUTURES PRIORES 5.300 €

Ajuntament de Besalú Fonda Siqués Marta Serra (Estanc Besalú)

Família De Solà-Morales Valèria “Moda” Tallers L.Sanz, S.A.

Metalquimia, S.A.

Dip

òsit

Lega

l: G

I.475

-201

3

COL·LABORADORS QUE HAN

FET POSSIBLE AQUEST PROGRAMA

ALTRES COL·LABORADORS

RELACIÓ DE COL·LABORADORS

Ajuntament de Besalú Construccions Guardiola, S.L. Tallers L. Sanz, S.A.

Gestoria Bassols Tallers Plana-Ferrés Instal.lacions X. Portas

Metalquimia, S.A. Fleca Descamps Agro-Bosch

Banco Bilbao Vizcaya Algiss (Grupo Uralita) Supermercat J. Vidal

Ca l'Arbussà–(Bon Àrea) Euronics - Josep Estarriola S. Vilarrasa, S.A.

Família Mateu Ros Família Font Mecanitzats J. Ventura, S.L.

Bar-Restaurant Can Quei J. Juanola, S.L. Vicenç Riu i Teixidor

Serfri 2002, S.L. Mas Ventura, S.L. Joan Trulls, S.L.

Falgarona, S.L. Mobles i Decoració Iglésias Estació Servei Serinyà

Casa Zafont Pastisseria Surroca Tallers Mecanitzats Llam, S.L.

Família Gratacós-Ortiz Renault - Rafael Solà Auto Elèctric Besalú, S.L.

Carroceries Esmi, S.L. Quintana Prat, S.L. Plana-Hurtós “Enginyers, SLP”

Imma Gayolà Bar-Restaurant Cúria Reial Fonda Siqués

“Assessorament d’Empreses” Restaurant Santuari M.D. del Mont Hotel Comte Tallaferro

Germán Perruquers “Banyoles” Família Baldiri Pujades

Documents

DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS BESALÚ 2015docs.gestionaweb.cat/1528/prog123.pdf · Sergi Díaz i Muñoz Manel Fernández i Brugués Jordi Gran i Umbert Francesc Grau i Gratacós