de l’Ateneu Santjustenc - biblioteca.cec.catbiblioteca.cec.cat/documents/SE_Ateneu_StJustenc/2003/but244.pdf · Butlletí de la SEAS, 244 – Gener-febrer 2003 263 Núm. 244 Gener

263Butlletí de la SEAS, 244 – Gener-febrer 2003

Núm. 244Generfebrer2003

Butlletí de la Secció Excursionistade l’Ateneu Santjustenc

Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc, Carrer de l’Ateneu, 5 i 7.08960 Sant Just Desvern.Web: http://www.florsloreto.com/seas.Adherida a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

SEAS

Fotografia feta l’any 1965 a prop de la masiade ca n’Oller , situada entre Gelida i Corbera,

en plena serra de l’Ordal. Foto de Jordi Gironès

264 Butlletí de la SEAS, 244 – Gener-febrer 2003

CALENDARI

CICLE TALAIS COMARCALS

7 febrer — Conferència «Lamuntanya de Montserrat», perMiquel Vilaplana, a les 20.30 h a laSEAS

9 febrer — Excursió a Montse-rrat (Bages) amb sortida del Para-dor a les 8 h.

7 març — Conferència «Serra deles Gavarres», per Joan Tort, a les20.30 h a la SEAS

9 març — Excursió a les Gava-rres (Baix Empordà) amb sortidadel Parador a les 7 h.

4 abril — Conferència «Lesmuntanyes de Prades», per Fran-cesc Beato, a les 20.30 h a la SEAS

6 abril — Excursió al Tossal dela Baltasana (Baix Camp) ambsortida del Parador a les 7 h.

MATINALS

2 febrer — Sortida matinalcultural. Informació al tel. 93 371 5198 (vespres).

16 febrer — Excursió matinal ales roques de Mur (Sant Llorenç delMunt). Informació al tel. 93 371 51 98(vespres).

2 març — Excursió matinal aMontserrat (Bages). Informació al tel.93 371 51 98 (vespres).

23 març — Excursió matinal a

Sant Segimon (Montseny).Informació al tel. 93 371 51 98(vespres)

13 abril — Excursió matinal aSant Julià d’Úixols (de Castellterçola Sant Feliu de Codines). Informacióal tel. 93 371 51 98 (vespres)

ALTA MUNTANYA

21-22 febrer — Excursió a laTossa Plana de Lles (Cerdanya)

28-29 març — Excursió aCambradase (Cerdanya)

25-26-27 abril — Excursió al SeilDera Baquo (Vall d’Estós)

ASSEMBLEA GENERAL

El proper dia 1 de febrer a les18.30 h celebrarem l’AssembleaGeneral Ordinària de la Secció, ala qual esperem la teva assis-tència.

La teva participació ens és deltot necessària!


EDITORIAL

On és la pedrera del’excursionisme?

En aquests moments moltesdirectives dels centres excursionistes,estan preocupades perquè la majoriadels seus càrrecs són majors dequaranta anys per no dir de més decinquanta, i darrera segueix pocagent jove, sembla com un tallgeneracional.

La pedrera natural de l’excur-sionisme dels anys cinquanta,seixanta i mitjan dels setanta era alsbarris de Barcelona i als pobles delnostre país, on els nois i les noiesjugaven al carrer i, sens dubte, hihavia una relació directa entre elsnois que jugaven al futbol al carreramb el fet que després passaven apracticar l’excursionisme. I aquest ésel punt més important!, en jugar alcarrer els nois i les noies haviend’organitzar-se les seves pròpiesactivitats, i d’això a sortir d’excursiósolament hi havia un pas. Altrespedreres d’aquells temps erenl’escoltisme, on la muntanya iconèixer el país era prioritari. Elscentres excursionistes (la FEEC pocacosa feia), preparaven cursetsd’iniciació a la muntanya on elsfonaments de l’excursionisme hi erenpresents; des del món laboral, tambéper amistats, s’enganxaven a fersortides. Però el més importantd’aquesta època és que la majoria

d’iniciatives sortia dels nois i noies, iaixò els responsabilitzava ... i què hapassat els darrers anys?

Els nois i les noies, pocs juguenal carrer —per falta de lloc—, però nien els barris extrems, en els seuscamps oberts, tampoc no s’hi juga.La majoria tenen moltes activitats(esports, música, etc.). Tot pro-gramat. L’escoltisme i els esplais handeixat la muntanya en segon terme;la FEEC no ha entès mai del tot elconcepte excursionisme, primant lasecreció d’adrenalina; i la TV deCatalunya ensenya una operació“Triumfo” per pujar a l’Aconcaguademostrant allò tant nord-americàque amb la voluntat tot es pot fer!

Certes veus diuen que els tempsestan canviant, nosaltres creiem queno, que la globalització cultural nord-americana, amb culte al cos inclòs, hade tenir els dies comptats i hauremde tornar a l’excursionisme perretrobar les arrels d’aquesta Europatant romana, cristiana i jueva commusulmana. Més que mai hem detornar a l’excursionisme per entendreel país!

... i el futur, només n’hi ha un,tornar a formar les seccions infantilsen el mateix centre, amb programesseriosos, sense “cremar”ningú, iexplicant des de la base totes les cosesdel nostre país i aquí hi entra tothom,immigrants inclosos.


ACTIVITATS

L’ARXIU D’EXCURSIONSDE LA SEAS

Daniel Cardona

Revisant la biblioteca de la SEAS,vaig trobar la vella capsa verda del’arxiu d’excursions. Qui no recorda,després de fer una excursió, omplirla fitxa que ens demanava: dia,excursió, itinerari, quilòmetres,hores, excursionistes, cost i detall. Laidea d’aquestes fitxes va ser d’enFulgenci Baños conjuntament amb enJordi Gironès, i la finalitat era donarinformació als qui volien repetiralguna excursió ja realitzada.

La primera fitxa, el 1964

La primera excursió datada és del15-16 d’agost del 1964 – cal recordarque la SEAS de la segona èpocarealitza la primera excursió a latardor del 1963 a Sant Llorenç deMunt pel camí dels monjos amb elFulgenci al davant –, aquesta primerafitxa l’omple en Jordi Farràs, queconjuntament amb el Gaspar Orriolsi l’Antoni Malaret fan de Sant Quirzede Safaja, Sant Miquel del Fai i Riellsdel Fai, 12 km, 4 hores de camí i uncost de 40 ptes. El Jordi la descriu comuna “ferma excursió podent canviar-se pel costat del riu que és millor.Meravellós panorama de Sant Miquel

del Fai i del poble de Riells del Fai”.Totes les excursions són fetes en

transport públic tenint com ainformació el famós ”Viajero” on hihavia horaris, a més dels de laRENFE, de tots els autobusos deCatalunya, i per agafar el primer trende la línia de Puigcerdà sortia a lessis del matí de la Plaça de Catalunya;així els santjustencs/ques, havíem debaixar a peu fins al pont d’Espluguesper agafar el primer cotxe de línia deCornellà que passava a dos qarts desis perquè a Sant Just fins a les sisdel matí no n’hi havia cap. Ésimportant el concepte de transportpúblic perquè la majoria d’itinerarissegueixen la línia de Puigcerdà(travessia Núria-Setcases, Puigmal,Montgrony, Puigllançada, Mont-seny, cingles del Bertí, Montnegre...),a més dels clàssics de Sant Llorenç,Montserrat, el Farell, Moianès, etc. El

Aquesta és una de les primeresfitxes que es varen fer. Està datadaa l’octubre del 1964


Pedraforca i la serra d’Ensija es feienper Setmana Santa; penseu que deGuardiola de Berga a Saldes s’haviade pujar amb el camió del carbó o béfer-ho a peu. Més tard els jeeps“Busquets” ens solucionaren lapapereta. Els estius es fan lestravessies: Pedraforca – Cadí –Andorra; Espot – Sant Maurici – Boí– Cavallers – Estany Negre –Comaloforno – Arties i Canigó –Carlit – Montgrony.

Primera visita al PirineuAragonès i ascensió a la Picad’Estats.

El Pirineu aragonès no s’hi va finsal Rally d’Alta Muntanya del 1967, ala Maladeta, amb dos equips: JordiFarràs, Marcel·lí Camats, Josep Poll i

el segon equip amb Jordi Massagué,Francesc Fàbregas i Manel Ripoll. EnJordi Farràs la descriu ”excursió moltforta i amb molta neu, però moltbonica i abrupta”. Però sens dubtel’excursió que va marcar llegenda ala SEAS va ser la travessia de l’estiudel 1968: Bujaruelo, refugi de lesOulettes, refugi Baysselance,Venhamala, Gavarnia, Ref Serradets,Brèca de Roland, refugi Goriz, MontPerdut i Torla. La fitxa descriu dia perdia les ascensions i el tempsmeteorològic. Aquí vàrem descobrirque 1.000 metres de desnivell són treshores de camí i que els quilòmetrestenen poca importància a l’altamuntanya. Encara avui els Planes,Orriols, Simó, Fàbregas, Bullich,Urpinell, Mascarell i Cardona, quanens trobem recordem les peripècies

Descansant prop de Centelles. Foto presa per Jordi Gironès l’any 1964


d’un Pirineu central que ens vacopsar. La primera fitxa de la Picad’Estats (agost 1969), la descriuen elJoan Campreciós, Ramon Celma iManel Ripoll. Transport públic i, amés de la Pica, pugen a la Pica Roja ial Monteixo. No posen horari solsquilòmetres.

Els Campaments

El primer campament social de laSEAS és al maig del 1965 a canTobella del Cairat (28 assistents) i almes següent es va assistir al XVCampament General de Catalunya aVidrà (23 assistents). El segoncampament social es va realitzar el1966 a la font de la UEC deCampdevànol (35 assistents).Després hi ha un parèntesi fins alcampament d’estiu de la seccióinfantil el 1969 a Vilassaló (SantLlorenç de Morunys), després vindràel 1970 a Vilada (no hi ha fitxa). Elsquatre campaments d’alta muntanyaforen al pla de Bouet (1972), EstanyNegre (1973) on s’inicia a l’altamuntanya en Pere Pascual, Llosàs(1974) i Sarre–Aosta a Itàlia (1976) itots ells estan resumits amb fitxesd’ascensions.

Recordant les pallisses. Unamanera de dormir perduda

A partir del 1970, els qui havienconstituït la primera secció infantil:Pere Orriols, Felip Linares, Pere

Costa, Rafael Malaret, amb JaumeAloy, Avelino Esparza i EmeteriPujol, acompanyats pel JoanUrpinell, fan les primeres travessiespirinenques (Espot– Boí– EstanyNegre– Comaloforno–Montardo–Arties. En Felip Linares ens hodescriu així ”el primer dia vàremdormir a l’església de Sant Maurici.A Boí hi ha una pallissa que costa 2ptes. i que està molt bé. No vàremdormir al refugi Ventosa i Calvellperquè no estava en bones con-dicions i ens vàrem anar al refugiparticular de l’ENHER. En pujar alComaloforno hi ha un pas molt fotuti al baixar a la Restanca és molt fàcilde pujar al Montardo perquè del collal cim hi ha uns tres quarts d’hora”.Els preus de les pallisses eren moltdiferents, com ho prova el fet que elgrup anterior (més en Josep Gil iGaspar Orriols) al febrer del 1970 enl’excursió que varen fer al Taga fanservir la pallissa de C.Gusi a Ribespagant 10 ptes, en aquesta excursióel Felip va perdre el rellotge i esrecomana que els qui hagin de feraquest itinerari ho tinguin en compte.També el 1970 hi ha 8 fitxes (que nohem comptat com a sortides) sobrereunions de la secció infantil en lesquals consten com a monitors:Montserrat Usón, Jaume Cam-preciós, Ramon Celma i ManelRipoll.


Primeres excursions fora de lalínia de Puigcerdà (Garrotxa,Besseit, etc.). La febre del Canigó

El 1971, es fa la primera visita al’Alta Garrotxa, ara amb cotxesparticulars: Jordi Farràs, Elvira Fisas,Daniel Cardona i Jordi Cardona ambuns amics del CEC, que repetiremamb un grup de la SEAS la SetmanaSanta del 1972 amb una excursió deRocabruna a Beuda.També aquestany en Felip Linares omple laprimera fitxa d’escalada que fa ambun grup d’Esplugues al Cavall Bernatde Sant Llorenç de Munt i fins i tot idibuixa la via que varen seguir.

El 1972 hi ha una febre de Canigó(2 excursions) amb una diferènciad’una setmana en el mes de juliol. EnFrancesc Castillo (excursió del 22 al25 de juliol) explica “ens plou cada

dia de tres a set de la tarda amb tronsi llampecs” i acaba dient que ”a laCreu Llapidonera varen trobarmoltes noies en biquini”.

Fins a l’octubre del 1972 no esdescriu cap excursió a les comarquesde Tarragona, i ho fa en DanielCardona amb uns amics del CEC(Kildo Carreté) als Ports de Besseit.

L’any 1973 és un any de moltaactivitat: primera fitxa d’espeleologiaal gener per en Mark (GERP), al’avenc de les Pinasses a Sant Llorençdel Munt. Felip Linares i DanielCardona assisteixen a un curs d’altamuntanya i escalada del CEC aMontserrat i Núria. Curset tambéd’alta muntanya de l’ENAM al qualhi assisteixen Francesc Castillo i RafelMalaret.

Continuarà

Campament del 1970 a Vilada


FER PAÍS

LA TÒFONA.EXEMPLE D’HUMILITAT

Èlia Monfort i Bernat

Per què la tòfona, amb aquestaspecte tan poc seductor, s’apreciatant? La tòfona és un prodigi de lanatura. Creix sota terra, el seu ciclebiològic encara amaga algunsaspectes incerts, únicament es detectaa través de l’olfacte de determinatsanimals com ara el gos, el porc o elporc senglar, i té unes extraordinàriespropietats organolèptiques. Tota ellaestà envoltada d’un halo de misterique contribueix a incrementar el seuatractiu.

La tòfona és un bolet que s’utilitzabàsicament com a condiment per laseva extraordinària aroma i sabor ique dóna als aliments que amaneixun toc distintiu i exquisit.

La tòfona és el cos fructífer d’unfong subterrani que viu en simbiosiamb l’arrel d’un arbre hoste,normalment l’alzina, el roure ol’avellaner. L’òrgan d’intercanvi és lamicoriza, que es forma a les arrels del’arbre i el miceli (part exterior) delfong, gràcies a ella hi ha entreambdues un intercanvi de nutrientsque els permet obtenir a cadascun elselements necessaris per viure, comara les sals minerals, l’aigua i el fòsforper a l’arbre, i els hidrats de carboniper a la tòfona.

El seu nom en llatí és Tuber i esclassifica en moltes varietats, de lesquals les més preades són la TuberMagnata o tòfona blanca, que tan solses produeix a Itàlia i és la mésestimada, la Tuber Melanosporum otòfona negra d’una gran qualitat –ésla que es produeix a Catalunya–, laTuber Brumale, d’unes caracte-rístiques similars a l’anterior, però


d’una qualitat inferior i la TuberAestivium, que té la gleva (partinterior) més blanca i es recull al’estiu.

La Tuber Melanosporum té unesdimensions que varien des de lamida d’una avellana fins al d’unataronja, amb una forma arrodonida,més o menys irregular depenent del’estructura del terreny. La partexterna, anomenada peridi, té uncolor fosc tirant a negre i està formatper berrugues poligonals amb caresbastant irregulars. A l’interior (lagleva), es veuen unes ramificacionsblanques en forma de venes i unamassa carnosa de color negre–violaci. És molt preada per la sevacarn compacta i la seva aromaagradable. El període de recol·lecció

va de novembre a març, que és quanassoleix el seu punt de maduresaòptim.

Es desenvolupa principalment aFrança, Itàlia i Espanya (Catalunya,Aragó, Castella–La Manxa i Va-lència), essent el nostre país un delsproductors més importants. Éscuriós, tanmateix, que del total de laproducció espanyola, tan sols un 5%es consumeix a Espanya. Això ésmotivat, per una banda, perquè lademanda del país veí –França–, queté una àmplia cultura tofonera, latòfona forma part de molts plats dela seva gastronomia i gaudeix degran prestigi) i per altra banda, acausa del poc consum i del grandesconeixement sobre la tòfona que,en general, hi ha al nostre país.

Fotografia d’una trufa força gran


Normalment la tòfona se solidentificar amb la cuina francesa icom un producte llunyà, car iinabastable, però, dosificada ambsaviesa, la podem consumir sovint iincorporar-la a la nostra gastronomiacom a producte autòcton. S’ha de dir,de tota manera, que s’està fent ungran esforç per part d’associacions igastrònoms catalans qualificatsd’introduir la tòfona en la seva cartai de fer jornades i fòrums dedicats aaquest bolet. En un article de CarmeSolé de l’any 1974 sobre la riquesanatural d’Herbasavina, ja comentavaque es paga un preu molt alt per latòfona (3.000 ptes. el kg, en aquellany). El País Setmanal del 21 de generdel 2001 anunciava que els preus dela tòfona arribaven a 100.000 ptes./Kg.

Per què són tan cares?

La raó principal és l’escassetat depoducció natural a causa delssegüents motius:

- Boscos abandonats i atapeïts- Buscadors furtius- Pluja escassa

La tòfona es produeix en zonesde clima sec per damunt dels 1.000m. d’alçada, en terreny calcari iorientat al SE, en boscos d’alzines iroures, i requereix terrenys airejats iassolellats per poder desenvolupar-se.

La disminució del bestiar, queabans ajudava a mantenir els boscosnets, i el cost elevat que suposa unaneteja forestal, són les causesprincipals que afavoreixen el muntde fullam i humus que cobreixenactualment els nostres boscos. Aixòprodueix una regressió en laproducció de la tòfona perquèaquesta necessita un terreny airejat iassolellat. . Per altra banda, elsbuscadors furtius, amb el seu afanyd’aconseguir un grapat d’aquestariquesa natural, i moltes vegadessense coneixements tècnics de comfer-ho i sense les eines apropiades,destrossen les tofoneres naturalscol·laborant d’aquesta manera a ladestrucció irreversible dels filonsespontanis.

La pluja durant el temps d’estiués un factor decisiu perquè assoleixin

La tòfona val gairebé a pes d’or


la maduresa desitjada, encara queaquest factor escapa a la nostravoluntat.

Tot i que és cara, es pot consumiren petites quantitats, per donar almenjar un toc diferent. A l’horad’adquirir-la ens hem d’assegurarque es tracta de la tòfona TuberMelanosporum. La major part de lesempreses comercialitzen Tuberaestivium, de qualitat inferior o Tuberindicum, que procedeix de l‘Àsia,amb un aspecte similar a la TuberMelanosporum, però sense cap tipusde flaire i sabor, i de molt baixaqualitat.

Entre les diferents aplicacions dela tòfona, que combina perfectamentamb els ous, en totes les sevesvarietats, apuntarem una que, per laseva senzillesa i fàcil realització,resulta molt aconsellable:

Ous perfumats amb aroma de tòfona :

• Seleccionar els ous que volem utilitzar en truita o en una altra modalitat.• La vigília abans de cuinar-los, guardar-los amb la seva closca en un recipienthermètic juntament amb una tòfona.• La porositat de la closca permet traspassar l’aroma de la tòfona, donant-li al’ou un subtil sabor diferent.• Cuinar els ous, segons teníem previst.• Utilitzar la tòfona per condimentar un altre plat.

Glans d’alzina. L’alzina és un delsarbres hoste que facilital’existència de trufes a les sevesarrels


ACTIVITATS

LES MUNTANYESNO ES MOUEN

4a i 5a sortida del cursetd’iniciació a l’altamuntanya

Borja Guijarro

Feia un dia una mica estranyquan vam arribar a l’embassament deCavallers, al parc nacional d’Ai-güestortes. El sol sortia de tant en tantd’entre els núvols i escampava unpoc la boira que cobria els cims de lavall. Era la quarta sortida que fèiemdel curset d’iniciació a l’altamuntanya i el nostre destí era pujara la Punta Alta de Comalesbienes de3.014 m d’alçada, passant una nit alrefugi Joan Ventosa i Calvell. A més,volíem aprofitar la tarda del dissabteper pujar al Montardo de 2.833 md’alçada.

Però les coses no van sortir comesperàvem. A poc camí per arribaral refugi, la boira començà a cobrirles valls fins que ens vam veureenvoltats en una manta blanca. Lacosa, però, es complicà encara mésquan va començar a ploure i totseguit, a granular. Només uns quantses van poder resguardar a temps alrefugi. Els altres varen arribar alrefugi xops enmig d’una fortatempesta estival.

D’aquesta manera, vam haver depassar la tarda jugant a cartes alrefugi mentre només parava deploure de tant en tant i, quan la boiras’escampava una mica, podíemgaudir d’una bonica panoràmica delsBesiberris.

Al matí la cosa no havia milloratgaire i el cel continuava ennuvolat.Tot i així, vam fer la marxad’aproximació al peu de la muntanyai, veient que el cim es trobava cobertper la boira, ens vam desanimar unamica. Tenint en compte que enspodia tornar a caure el cel al damunt,i que probablement no veuríem grancosa des del cim, vam començar a ferel camí de tornada a l’embassamentde Cavallers. A la baixada, però, ensvam adonar que havíem pres ladecisió correcta perquè la boira tornàa envoltar-nos als pocs minuts decaminar i com sàviament digué elXavier: “les muntanyes no esmouen.”

I tenia molta raó, perquè acomençament de setembre vamdecidir tornar-ho a intentar. Aquestcop, amb un grup una mica mésreduït, sortírem de Sant Just amb lamoral molt alta, ja que es preveia bontemps per al cap de setmana. I hovam poder comprovar només arribaral Parc Nacional d’Aigüestortes. Perenlloc es podia veure un núvol i elsol fort ens omplia encara més de joia.El camí al refugi se’ns va fer curt i


fàcil i a la tarda vam poder gaudird’una bona estona asseguts i tombatsal sol, gaudint de les perfectespanoràmiques dels Besiberris o de lesimpressionants agulles de Tra-vessany.

Al dia següent, i ben d’hora, ensaixecàrem i sortírem una micanerviosos fora el refugi per contem-plar el cel i veure si la previsió esmantenia. No ens vam poder alegrarmés quan vam veure que teníem perdavant un dia tan esplèndid com

l’anterior. Ens vam posar aviat enmarxa i quan vam arribar al lloc onens havíem quedat l’altre cop nomésvam poder somriure de satisfacció enveure tot un circ de cims alts iescarpats i, una mica més amagat, elcim de la Punta Alta. Però encara ensquedaven 800 metres de desnivellper superar i vam decidir anarprogressant amb calma. Desprésd’una curta pausa a un petit estanyens ficàrem per un fort i pedregóspendent que pujava a un collet situata uns 2.700 m. Des del reduït espaide visió que teníem podíem veure ala llunyania les muntanyesandorranes. Ens quedaven tresquarts d’hora amb la pujada mésforta de la muntanya. Des d’aquellpunt havíem de pujar pel fredvessant nord de la muntanya i, perla nostra sorpresa, el terra es trobavagelat, la qual cosa ens va permetreavançar amb més comoditat. Tot iaixò, la pujada era penosa i dura.Només es va suavitzar una mica altram final, quan una curta i fàcilgrimpada ens portà al punt més alt.La reacció d’alegria es va notarclarament en un ample somriure. Pera la majoria aquest pic era el seuprimer 3.000 i no podíem gaudir-hod’una millor manera.

Les panoràmiques eren realmentespectaculars; al nord el Montardo,a l’est els Encantats, la Pica d’Estatsal fons, al sud el pelat cim del Turbói a l’oest els grans cims del Pirineu.Darrera dels Besiberris i del

Situats sota la canal d’accés al cimde la Punta Alta. Foto de DanielCardona


Comaloforno destacava l’impres-sionant massís de la Maladeta ambel rei dels Pirineus: l’Aneto. Ambgran goig ens felicitàvem els uns alsaltres per la petita victòria obtinguda.

Vam passar gairebé una hora alcim gaudint del bon temps i del’excel·lent panoràmica i, després defer les últimes fotos, vam començara baixar directament cap a l’em-bassament de Cavallers per la fortabaixada de la cara sud-est. Tota labaixada es va desenvolupar per unterreny pedregós i incòmode deixantenrere uns petits estanys al peu de lacara est. Havíem de baixar ni més ni

menys que 1.300 metres de desnivelli, a poc temps d’arribar al cotxe,l’esforç i l’esgotament es feien notar.En arribar a baix teníem els genollsben carregats, però estàvem plensd’alegria per la bonica excursiórealitzada, a la qual no havia faltatcap detall.

Dalt del cim de la Punta Alta a 3.013 metres. Foto de Felip Linares


INFORMACIÓ DE LA SEAS

ACORDS DE LA JUNTA

Reunió del 5 de novembrede 2002

—Es comenta amb molta satis-facció l’èxit de la setena CaminadaPopular per Collserola, en la quals’ha arribat al nombre màxim departicipants amb un total de 451.S’han rebut diverses mostres defelicitació per part dels qui hiparticiparen. Com cada any revisemaspectes a millorar i possibles canvisper a la propera edició, com és el casde fer dos preus segons s’inscriguinels participants abans o en el mateixdia de la Caminada.

—S’informa sobre la preocupantsituació econòmica que travessal’Ateneu i es decideix mantenirl’actuació duta a terme fins ara de noreclamar el pagament del deute quel’Ateneu té envers la SEAS, fent totel possible per controlar les nostresdespeses sense comptar de momentamb aquest deute.

—S’analitza la participació idesenvolupament del darrer Con-curs Fotogràfic i, de cara a l’anyvinent, es considera la necessitatd’endarrerir el termini de presentacióa mitjan setembre per donar tempsals participants d’aprofitar les fotosfetes durant l’estiu.

Reunió del 3 de desembrede 2002

—La propera obertura del cafè del’Ateneu, després de la definitivaresolució judicial, és considerada comuna molt bona notícia enfront la vidasocial de l’entitat.

—Es dóna informació sobre lasubvenció anual de l’Ajuntament ala SEAS, que té efecte a través del’Ateneu, la qual és previst que esmantingui amb la mateixa xifra.

—S’informa sobre la possibilitatde facilitar als socis la possibilitat defer un curs d’Història de Catalunyaque organitza gratuïtamentl’Associació Conèixer Catalunya(ACCAT). Es decideix enviar un fulla tots els socis perquè els interessatspuguin inscriure’s.

FONS BIBLIOGRÀFIC

Vidrà. 15 rutes a peu i ambbicicleta. Jordi Cirera. Editat per laFundació Caixa de Manlleu. Donacióde Pere Aceitón.

Excursionisme i escoltisme.Eduard Vallory i Jordi G. Quera.Editat per Publicacions de l’Abadiade Montserrat, 1994.


SEASButlletí de la Secció Excursionista de l’Ateneu SantjustencAny XXXVII, núm. 244

Equip d’edició del butlletí: Daniel Cardona, Jordi Gironès,Antoni Anguera i Ferran de la Fuente (taula de redacció),Jordi Gironès (autoedició), Elisabeth Bart (tramesa)i Josep Nuet (dissenyador de la maqueta).Correcció de textos: Servei Local de Català.

Índex

Amb la col·laboració de:

CISTELLERIA BALLART, Bonavista, 82, tel, 933 71 13 64

DISSENY MOBLES, Creu, 42, tel. 933 7212 52

FLORS LORETO, Creu 66, tel. 933 72 31 03

FORMA CUINA, Creu 54, tel. 934 73 35 59

LLIBRERIA RESSENYA, Creu 54, tel. 933 71 08 43

IMMACULADA AMAT, JUST AMIGÓ, MARCEL·LÍ CAMATS, FRANCESC HOMEDES

Portada: Prop de la masia de ca n’Oller a l’Ordal (1965). Fotografia deJordi GironèsCalendari ......................................................................................... 264Editorial: on és la pedrera de l’excursionisme? .................................. 265L’arxiu d’excursions de la SEAS (part I), per Daniel Cardona............... 266La tòfona. Exemple d’humilitat, per Èlia Montfort ............................ 270Les muntanyes no es mouen, per Borja Guijarro ............................... 274Informació de la SEAS...................................................................... 277

Documents

de l’Ateneu Santjustenc - biblioteca.cec.catbiblioteca.cec.cat/documents/SE_Ateneu_StJustenc/2003/but244.pdf · Butlletí de la SEAS, 244 – Gener-febrer 2003 263 Núm. 244 Gener