7a EDICIÓDel 18 al 27 de gener de 2017

Com cada gener, arriba a La Casa Elizalde la mostra Miradocs, un cicle de cinema documental en què els barcelonins, les barcelonines i la ciutat són els protagonistes. El Miradocs 2017, consolidat després de set edicions, vol mantenir la seva línia i continuar sent un referent del panorama documental de la nostra ciutat.

Miradocs centra l’interès en el fet que els espectadors i els realitzadors comparteixin junts la projecció dels documentals i puguin intercanviar opinions al final de cada sessió. És per aquest motiu que hi haurà la presència del director o d’alguna persona de l’equip tant en la presentació del film com en el debat posterior.

Miradocs 2017 comença el seu viatge amb la sessió proposada per Barcelona Espai de Cinema: A la puta strasse. 2º Acto, un film que ens endinsarà en la bohèmia barcelonina de la manera més genuïna

amb un dels seus referents culturals més potents: el ja desaparegut bar 2º Acto. Seguirem amb les sessions dedicades a mostrar la producció documental de diferents escoles de la ciutat i del territori català. La primera setmana, l’ESCAC i l’ECIB deixaran veure el seu caràcter més social amb quatre propostes molt interessants que van des de la mirada d’un passat lluent i desaparegut, passant pel present d’un nen ucraïnès que lluita per un futur millor, fins arribar a la història d’uns top manta de Barcelona. La setmana finalitzarà amb un documental sobre l’imaginari creat al voltant d’una figura desapareguda.

La segona setmana, el Màster de Documental Creatiu de la UAB conclourà les propostes de les escoles de cinema amb tres curts que formen part de l’avantguarda de l’expressió cinematogràfica. Continuarà amb la presentació del projecte RetinES, del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC), un web obert on tenen cabuda diferents propostes audiovisuals. Es projectaran els treballs més ben valorats d’aquesta xarxa, inclosos en el Premi RetinES 2016. En “El documental preferit de Neus Ballús” es recordarà la figura de Joaquim Jordà com a mestre del cinema documental amb la projecció de la pel·lícula Més enllà del mirall.

A la classe magistral comptarem amb la muntadora Núria Esquerra, que ens parlarà de l’escriptura de la pel·lícula en el muntatge. Per acabar la selecció de documental d’enguany, es donarà el Premi Miquel Porter i Moix al millor treball d’escoles projectat durant la mostra. El premi està patrocinat per l’Associació d’Amics d’en Miquel Porter i Moix, per la Federació Catalana de Cineclubs i serà atorgat per un jurat de cineclubistes catalans.

Coorganitzadors: La Casa Elizalde i Barcelona Espai de Cinema. Coordinació de les sessions i redacció de textos: Emma Fernández, Olga Iglesias, Julio Lamaña i Laura Marino, membres del cineclub Barcelona Espai de Cinema (BEC).

Entrada gratuïta. Aforament limitat. Totes les sessions començaran a les 19.30 h.No es permetrà l’entrada un cop començada la projecció.Les reserves es podran fer per telèfon o a través del Facebook de La Casa Elizalde des d’una setmana abans de la projecció. Les entrades s’hauran de passar a buscar fins a quinze minuts abans de l’inici del documental.

Direcció: Anna CerveraGuió: Anna CerveraProducció: De verité ProduccionsDirector de fotografia: Gerardo GarcíaMuntatge: Eduard MiróDisseny de so: Hamid E. Martin

18 de gener

A LA PUTA STRASSE. 2º ACTODirecció: Anna CerveraCatalunya, 2015 | 70 min | VOSE

El temple de la bohèmia de Barcelona tanca les portes l‘1 de novembre de 2013. Aquesta nit, i per última vegada, els antics clients es troben al bar 2º Acto, situat en un carrer amagat en el cor del barri Gòtic. En aquest cau s’han refugiat artistes i bohemis des de fa gairebé 20 anys i s’han viscut situacions de tota mena amb tot tipus de clients: pintors, músics del Liceu, jutges, músics de carrer, artistes i, fins i tot, policies fora de servei. El documental és un retrat del teixit social i artístic del barri Gòtic actual, herència del moviment underground dels anys 80 i 90 que ha quedat diluït arran de la desaparició del bar 2º Acto, un dels últims reductes d’espai de llibertat.

A la puta strasse. 2º Acto és un homenatge a les vides alternatives, a l’art i a la música d’una època que ja és història de Barcelona. Viure en ple barri Gòtic de Barcelona no és només trobar-se enmig de turistes bocabadats. Hi havia un racó amagat on les persones

de veritat es trobaven per refugiar-se de la banalitat i de les seves pròpies vides. Era el bar Segundo Acto. Al cap d’un any d’haver-lo descobert, l’Emilio, el propietari del bar, ja comentava que es trobava cansat de la vida nocturna i que la salut l’obligava a viure més de dia, i fins i tot va començar a parlar d’un possible traspàs.

“La varietat de clients amb gràcia em va atrapar des del primer moment. Vaig voler submergir-me de ple en l’ambient més real que havia vist al barri des que havia arribat”. Aquestes paraules de la directora són el reflex del que veurem. Un documental que es converteix en crònica imprescindible d’una Barcelona que, en alguns barris, està desapareixent a marxes forçades. Un retrat des del cor, no només d’un bar, sinó d’unes persones lliures que, des de la diferència, van crear un espai de trobada. Segur que molts de nosaltres hem tingut la immensa sort d’haver trobat un 2º Acto a la nostra vida, almenys durant un temps.

Presentació i col·loqui a càrrec de la directora.

Direcció: Ferran Romeu Sunyer Guió: Ferran Romeu Sunyer i Juan GonzálezFotografia: Víctor Català Muntatge: Anaïs Urraca Direcció de producció: Ferran Romeu Sunyer i Oriol Vilalta Disseny de so: Alberto Martínez Música: Moondog, Eden Ahbez i Robbie Hi col·labora: Màster de Documental i Societat de l’ESCAC Produït per ESCAC Films

19 de gener

HISTORIAS DE LA RABASSADADirecció: Ferran Romeu Sunyer Catalunya, 2016 | 28 min | VOSEng

Documental que tracta de l’antic casino de Barcelona, situat a la carretera de la Rabassada, vist a través de la mirada del seu inquilí actual, Andrei, un rodamón rus que ens presenta les restes del que va ser el gran somni de la burgesia catalana de principis del segle XX.

Amb Historias de la Rabassada, a part de mirar pel forat del pany cap a un món que ja no ens pertoca i que ens fascina i ens evoca un temps suposadament millor, es fa palpable la gran ironia del destí en deixar que l’espectador passi de ser un simple voyeur de magnificències pretèrites d’una burgesia benestant ja desapareguda a endinsar-se en un espai recuperat de manera implacable per a la natura sota el guiatge de Sergei, un rodamón que ho ha perdut tot, que viu com pot entre les runes del Gran Casino i que es converteix, sense ser-ne massa conscient, en una magnífica metàfora de la fugacitat del poder material.

Direcció: Fèlix ColomerGuió: Fèlix ColomerFotografia: Pep Bosch Muntatge: Fèlix Colomer i Guiu Vallvé Direcció de producció: Alexander Ponomarov Disseny de so: Víctor Tort Música: Joaquim Badia Hi col·labora: Màster de Documental i Societat de l’ESCAC Produït per ESCAC Films

19 de gener

SASHADirecció: Fèlix Colomer Catalunya, 2016 | 54 min | VOSC

Sasha, un nen de vuit anys, viu a Ucraïna amb la seva mare i els seus cinc germans. Conviuen en un dia a dia de misèria, pobresa i insuficiència en tots els sentits, agreujat, encara més, per la guerra actual del seu país. Sasha deixa enrere aquesta situació per arribar a Catalunya i viure un estiu amb una família catalana. Què hi descobrirà? A qui coneixerà? Com l’afectarà? Com ho viurà? Totes aquestes preguntes s’aniran plantejant al llarg de la pel·lícula.

Tal com explicava el director en un programa de ràdio fa només uns dies, quan buscava una idea per al projecte documental de final de curs es va trobar que tenia ben a prop la història d’en

Sasha. Sasha és com un cosí per a en Fèlix Colomer, perquè són els seus oncles qui acullen aquest nen ucraïnès a casa seva dos cops l’any dins del programa d’acollides de l’ONG TANU.

Sasha porta una vida a Nikopol i una a Mallorca, lloc de vacances de la seva segona família. El documental és el viatge d’anada i tornada entre aquests dos mons tan diferents, amb la naturalitat pròpia dels nens i amb una posada en escena sense grans grandiloqüències però de gran bellesa. En el film en Sasha respondrà a tot un seguit d’inquietuds i incerteses sobre si realment funcionen aquests projectes d’acollida i deixarà oberta la pregunta de què farà quan tingui 18 anys: es quedarà a Ucraïna o vindrà a estudiar aquí?

Presentació i col·loqui a càrrec de l’ESCAC i dels directors dels documentals.

Direcció: Ana Elena TejeraGuió i muntatge: Ana Elena TejeraDisseny de so: Natàlia Gil, Rosalecia Pascazi i Katherin Delgado Franco Música: Antonio Farman i Edu LibraCàmeres: Rodrigo Herrera, Katherin Delgado Franco, Weija Meng i Josep HernándezVeus en off: Antonio Farman i Lamine BathilyHi col·labora: ECIB. Escola de Cinema de Barcelona

20 de gener

REVELARDirecció: Ana Elena Tejera Catalunya, 2016 | 20 min | VO

Revelar proposa una reflexió del col·lectiu dels top manta a través d’un diari fotogràfic fet per ells mateixos amb càmeres de 35 mm. Les fotografies parlen sobre les seves experiències més íntimes, les seves vivències quotidianes, les seves il·lusions i frustracions. Aquest documental fa visible allò que habitualment queda amagat en la rutina de les imatges en moviment i planteja, en blanc i negre, la situació de manters i venedors ambulants des d’un punt de vista estètic que els brinda l’oportunitat de ser visibles, de ser revelats.

Direcció, guió, muntatge, so i veu en off: Katherin Delgado FrancoInvestigació: Katherin Delgado Franco i Fernanda Cunha Càmeres: Katherin Delgado Franco, Rodrigo Herrera, Ana Elena Tejera i Jean Paul SánchezHi col·labora: ECIB. Escola de Cinema de Barcelona

20 de gener

SINONIMIASDirecció: Katherin Delgado Franco Catalunya, 2016 | 25 min | VO

Sinonimias és un viatge personal darrere les petjades d’Anita la fantàstica, una dona de 76 anys que ha perdut la memòria i ha desaparegut a Barcelona. La recerca ens conduirà al record i la rememoració d’una geografia i un context ben diferents: Colòmbia, un país que ha estat víctima d’un conflicte armat durant més de 50 anys i que ha sobreviscut en el desmemoriament.

La sinonímia és una relació d’identitat entre elements diferents; moments, espais, situacions que conviuen en la distància aparentment allunyats els uns dels altres. Katherin Delgado construeix la trena que fa possible lligar els casos dels desapareguts de la guerra civil colombiana amb una dona del barri de Poblenou que, afectada d’Alzheimer, desapareix d’un dia per l’altre.

Presentació i col·loqui a càrrec de l’ECIB i de les directores dels documentals.

24 de gener

Classe magistral de Núria Esquerra EL MUNTATGE EN DOCUMENTAL: ESCRIURE LA PEL·LÍCULA EN EL MUNTATGE“Encara que hi pugui haver una línia argumental, en un documental el guió pot veure’s modificat per la pròpia realitat en la qual un es troba quan roda i és per això que seguir un guió de manera estricta és molt complicat. D’aquí que finalment acabi sent el muntatge el que escriu la pel·lícula”.

Núria Esquerra és muntadora de cinema i ha treballat en més de 20 llargmetratges, la majoria, documentals, entre els quals destaquen les pel·lícules de José Luis Guerín com En construcción (2001), Unas fotos en la ciudad de Sylvia (2007), En la ciudad de Sylvia (2007), Correspondències de Jonas Mekas - J.L. Guerín (2011); la col·laboració amb Joaquim Jordà a Veinte años no es nada (2005) i Més enllà del mirall (2006), o produccions internacionals com Cuchillo de Palo (2010), de Renate Costa i L’Amatore (2016), de Maria Mauti. Des de l’any 2007, combina la seva tasca com a muntadora amb la producció dels projectes del director José Luis Guerín i la de docent a l’Idec-Universitat Pompeu Fabra, l’Escola privada de cinema Bande à Part i l’ECAM de Madrid.

25 de gener

CURTMETRATGES DEL PROJECTE RETINES El Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC) coordina el projecte RetinES, un web obert a tots els qui vulguin contribuir a crear un recull de treballs, recursos i projectes audiovisuals que tinguin una òptica socioeducativa.

Presentació i col·loqui a càrrec del Col·legi

d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya i dels realitzadors dels documentals.

VIDEOCURRÍCULUM

Catalunya, 2016 | 3 minIdea: Mercè ArandaRealització: Alba Blasi

Qui és un educador o una educadora social? Quines habilitats, coneixements i aptituds ha de tenir? D’una forma senzilla i original, aquest curt ens fa conèixer aquesta disciplina professional.

TIRETADES,SALUT DE COLORS

Catalunya, 2016 | 11 minIdea: Tiretades. Documental participatiuRealització: Fora de Quadre

Com podem fer que l’estada hospitalària d’un infant sigui més

lleugera? En aquest curt ens mostren com a través de l’expressió plàstica s’aconsegueix fer l’entorn d’un hospital més agradable i, a la vegada, millorar el benestar dels infants que pateixen un procés de malaltia.

PROTESTO

Catalunya, 2016 | 5 minIdea: Col·lectiu de rap La Llama Realització: Associació per a Joves TEBGravació i muntatge: Christian Tuazon aka Chino i MindGame Films

Els carrers del Raval serveixen d’entorn per protestar, per cridar contra tot allò que els governants ens estan prenent com a ciutadans, com a societat: la llei mordassa, les retallades en drets socials, etc. Aquest curt ens convida a sortir al carrer i fer arribar als polítics que no tot s’hi val i que no ens quedarem impassibles davant les decisions que ens perjudiquen.

Direcció: Maria Antonia Duque, Maite Redondo, Graziana Saccente, Bally Valdivieso iAlazne VázquezHi col·labora: Màster de Documental Creatiude la UAB

26 de gener

CIUTAT MERIDIANA Direcció: Maria Antonia Duque, Maite Redondo, Graziana Saccente, Bally Valdivieso i Alazne VázquezCatalunya, 2015 | 22 min | VOSE

Ciutat Meridiana integra el paisatge i l’arquitectura condensant de la vida quotidiana que transcorre davant de la càmera. És un experiment postobservacional que omple el paisatge urbà d’aquest barri de la perifèria nord de Barcelona. Convertits en observadors privilegiats, compartim amb la pantalla petits fragments de la vida quotidiana d’un barri. És molt important seguir el treball del so, ja que obliga a l’espectador a situar-se contínuament dins el marc visual de la recerca de les diferents històries.

I LOVE LLEIDA

Catalunya, 2015 | 5 minProjecte de: Ajuntament de Lleida en col·laboració amb la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya (ANIMAC)Gravació i muntatge: joves d’entre 12 i 18 anys de Lleida en col·laboració amb Cactusoup

I Love Lleida tracta la identitat, l’arrelament i el valor de la vida al barri i forma part de Mirades al futur a través de l’art, un projecte socioeducatiu amb adolescents i joves a través del treball educatiu de carrer combinant diferents tècniques artístiques. El treball educatiu troba amb el vídeo, una metodologia artística amb la que vehicular-se i s’acaba produint un treball final de projecció del treball emocional d’apoderament i resiliència dels infants i joves participants.

PERIPLUS, UN VIATGE DE CREIXEMENT I DESCOBERTA

Catalunya, 2016 | 21 min Idea original de: ComusitàriaGravació i muntatge: Guillem Roma

Reportatge complert de Periplus en concert, un procés i proposta de Comusitària que uneix els projectes 4Cordes de Mataró i la Riborquestra de Ciutat Vella de Barcelona. A través dels seus protagonistes, el document demostra que la música és també una eina socioeducativa on es pot treballar l’apoderament, el creixement i enriquiment personals.

Direcció: Violeta Blasco, Germán Andrés López, Carlotta Napolitano, Angélica Sánchez Martínez i Claudia Zegarra P.Hi col·labora: Màster de Documental Creatiu de la UAB

26 de gener

CABEZA DE ORQUÍDEADirecció: Violeta Blasco, Germán Andrés López, Carlotta Napolitano, Angélica Sánchez Martínez i Claudia Zegarra P.Catalunya, 2015 | 23 min | VOSE

Aquest film és un relat de diverses noies molt joves i valentes que es situen davant la càmera i comparteixen la seva intimitat amb desconeguts. Angèlica té un problema amb la seva sexualitat, pateix un bloqueig psicològic i físic; Candela tem que altres vegin el que ella no accepta de si mateixa; Bego va decidir viure en celibat. El debat entre la por i el plaer envers la sexualitat femenina que indagarà, a través d’un vídeo diari, en els seus records per entendre què succeeix amb els seus cossos.

Direcció: Andrés Alonso, Catarina Brites Soares, Alejandro Cabrera, Lara Curto i Damián DepetrisHi col·labora: Màster de Documental Creatiu de la UAB

26 de gener

CAMPANYADirecció: Andrés Alonso, Catarina Brites Soares, Alejandro Cabrera, Lara Curto i Damián DepetrisCatalunya, 2015 | 28 min | VOSE

Es munta l’escenari, el públic espera expectant, els actors surten a escena i comença l’espectacle. A Campanya la càmera retrata, des d’un lloc inesperat, la cursa pel poder. Qui és el veritable protagonista en una campanya electoral? Aquest documental ens demostra que si saps buscar bé el punt on posar la càmera i dónes temps, trobaràs moments impagables, des de la comicitat més absoluta fins a la franquesa total. No hi ha dubte: el protagonista d’aquesta campanya no és ni més ni menys que l’ésser humà.

Presentació i col·loqui a càrrec dels equips dels documentals.

27 de gener

EL DOCUMENTAL PREFERIT DE ...NEUS BALLÚSMÉS ENLLÀ DEL MIRALL

Aquest any Miradocs presenta el documental preferit de Neus Ballús, directora i guionista de cinema i productora audiovisual. Llicenciada en comunicació audiovisual, posteriorment va seguir els estudis i va fer el Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra. Va dirigir el film La Plaga, que va guanyar el Premi Goya al Millor Director Novell l’any 2014.

Presentació i col·loqui a càrrec de Neus Ballús.

Direcció: Joaquim JordàGuió: Joaquím Jordà i Laia ManresaMúsica: Laura CasaponsaFotografia: Carles Gusi, Ricardo Íscar iCarla Subirana

MÉS ENLLÀ DEL MIRALLDirecció: Joaquim JordàCatalunya, 2006 | 123 min | VE

Aquest documental pretén introduir-se en el món de les agnòsies i les alèxies, malalties cerebrals que comporten diferències substancials a l’hora de percebre allò que anomenem realitat.

L’inici d’aquesta història rau en un article aparegut al diari El País. El text narrava el cas d’Esther Chumillas, una noia de divuit anys agnòstica des dels quinze com a conseqüència d’una meningitis mal diagnosticada. Joaquim Jordà, alèctic i agnòstic visual arran d’un infart cerebral, es va posar en contacte amb ella i van començar una relació d’amistat. Aviat apareixeria un tercer personatge, atret també pel mateix article.

El 1997 Joaquim Jordà va patir un atac cerebral que va posar fi a una època de la seva vida però, per contra, va donar inici a una nova etapa d’incontinència creativa i investigació formal. Més enllà del mirall ve a ser una conclusió dels temes i recursos traçats en la seva obra durant aquest últim cicle.

L’eix del film és l’agnòsia cerebral, una dificultat o impossibilitat de processar la informació visual que el mateix Jordà va patir com a seqüela d’aquell atac. A través de la seva pròpia història i la d’altres afectats, Jordà procedeix a un estudi en profunditat de l’agnòsia i les seves conseqüències en el qual, però, el protagonisme descansa en les persones, no en la malaltia. Però la pel·lícula és moltes coses més: per començar, una crònica de l’amistat entre el director i una adolescent que pateix una variació de la seva mateixa malaltia; un estudi sobre la capacitat de l’ésser humà per recompondre els trossos, per refer-se davant l’adversitat i, finalment, una reflexió sobre la mirada i sobre com la nostra gramàtica visual defineix la nostra relació amb el món.

La pel·lícula és intel·ligent, honesta i mostra la curiositat d’un creador que reivindica la vida, la lluita i la companyia. Des de l’última trinxera de la seva vida, Jordà mostra unes persones que tracten d’explicar-se a si mateixos i superar els seus obstacles, que no són pocs. L’última revolució possible, la revolució contra la mort. L’única, en realitat, que Joaquim Jordà no va perdre.

Centre Cultural La Casa ElizaldeValència, 302 - 08009 BarcelonaTrl. 93 488 05 90casaelizalde@casaelizalde.comcasaelizalde.comfacebook.com/casaelizalde@casaelizalde