Setmanari independent d’informació local

20 anys arrelats a la ciutat

Ciutat _ 14

Política L’alcaldessa hissa indefinidament l’estelada a la plaça de la Vila

Divendres, 25 de gener del 2013 www.diaridesantcugat.cat 2,50 €Núm. 939 ANy XX

Animals, genets i carros desfilen i commemoren Sant Antoni Abat

L’efecte pàdel

La febre del pàdel és una realitat al municipi. Un fenomen esportiu i social que ja s’ha consolidat.

A fons _4-7

#FO

TOG

RAFI

A: A

RTu

R RI

beRA

MÉS INFORMACIÓ PÀG.12

Eliminat el dinar de la Marxa Infantil del Muntanyenc Poble _8

”La mala política elimina les expectatives de vida digna”Entrevista a Itziar Gonzàlez Virós, exregidora de l’Ajuntament de barcelona

Viure _ 42 i 43

"La cultura popular està vivint una ‘època d’or’ a la nostra ciutat!" Bernat Picornell, JeRC

Opinió _ 22

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 20132 Publicitat

www.mediamarkt.esHorari de dilluns a dissabte

10:00 – 22:00

MEDIA MARKT SANT CUGATSant Cugat Centre ComercialAv. Via Augusta 2-1408174 Sant Cugat del VallèsTel: 935 83 52 00Fax: 935 83 52 09

mediamarkt.es

Ofertes vàlides des del 25 al 31 de Gener de 2013. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i

electrònics). Preus expressats en euros.

MR. SÍ MAD MARKT NUMBER 1 ROMPEPRECIOS MEGAN BYTE

MEDIA MARKT SANT CUGAT Ofertes vàlides des del 25 al 31 de Gener de 2013.

MR. SÍ MAD MARKT NUMBER 1 ROMPEPRECIOS MEGAN BYTEMR. SÍ MAD MARKT NUMBER 1 ROMPEPRECIOS MEGAN BYTEMR. SÍ MAD MARKT NUMBER 1 ROMPEPRECIOS MEGAN BYTE

Alarma

Fins a 1000 números de contacte

E1190TELÈFON MÒBIL

Icones intuitius, possibilitat d'enviar missatges de text a múltiples contactes a la vegada, tons de trucades amb 40 tons polifònics, bateria de gran autonomia, calendari, rellotge, alarma, calculadora, cronòmetre, art. núm: 1166998.

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Sumari 3

EDitorial

Puja baixa

La febre DeL PàDeL

així com Vic o Cerdanyola desta-quen per l’hoquei, terrassa per l’hoquei sobre herba o Grano-llers per l’handbol, Sant Cugat no destaca en res, o el que és millor, destaca i molt en una gran diver-sitat d’esports i en els molts ciu-tadans que en practiquen.

Per un costat hi ha l’esport federat que competeix en una o altra lliga i que està representat per un ric gresol de clubs, des del futbol al vòlei, basquet, golf, rugbi… Però n’hi ha uns altres que mouen milers de persones i són practicats en un àmbit més anònim i social, que es fan individualment o amb amics; en tenim grans exemples en les acti-vitats que es fan als clubs esportius privats de la ciutat; els que es fan a la muntanya com l’excur-sionisme, la bicicleta o el running, o bé els que es practiquen en circuits urbans com el footing o el que expliquem en el reportatge d’aquesta setma-na: el pàdel. Aquest darrer és un veritable feno-men a la ciutat que semblava que seria una moda passatgera, com en el seu dia ho va ser l’esquaix, però que no ha parat de créixer. Les dades són contundents, una cinquantena de pistes, moltes de les instal·lacions col·lapsades en hora punta i nombrosos tornejos, tant socials com solidaris, entre clubs, etc. El pàdel és un esport molt jove que va entrar a l’Estat espanyol per Marbella i va tenir els primers practicants de perfil econò-mic alt, un esport reservat a uns pocs que, com ha passat en altres cassos com l’esquí i fins i tot el golf, s’han anat popularitzant i avui la seva pràc-tica s’ha estès com una taca d’oli. A Catalunya va arribar més tard, la federació catalana té només vuit anys i el seu fundador i primer president és el santcugatenc Ivan Corretja, germà del capità de la Davis, que confirma que els grans tennistes quan deixen la competició abracen un esport que és practicat tant per dones com homes de totes les edats. No hi ha cap dubte que Sant Cugat és una ciutat multiesportiva i això és un gran valor que convé preservar. //

Cablejat més segur Serveis Urbans i Segu-retat Ciutadana

Entitats bancàriesl’aixeta del crèdit segueix tancada

El treball en equip de Serveis Urbans i Seguretat Ciutadana

ha donat com a fruit que Sant Cugat hagi decidit marcar el cablejat elèc-tric de l’enllumenat públic per evi-tar robatoris. A través d’un esprai que impregna nanopartícules visibles a la llum ultraviolada, els lladres ho tin-dran ara molt més difícil per actuar amb impunitat.

Fa 5 anys que va arribar i lamentablement ja ens hem

acostumat a viure amb la crisi. Tot-hom (en la mesura del que pot) intenta ajudar perquè entre tots ens en podem sortir, però els bancs, tot i haver estat part del problema, no són ara part de la solució. Sen-se donar crèdit és difícil que moltes empreses segueixin tirant del carro.

K-Gat per eloi alegre

a fons _ 4 a 7La febre del pàdel a Sant Cugat

Economia i empresa _ 26 i 27Entrevista a Guillem López, conseller de Banc d’Espanya

Ciutat _ 14 i 15L’alcaldessa hissa l’estelada a la plaça de la Vila indefinidament

Esports _ 38 i 39El Sant Cugat Esport FC tanca la primera volta en la vuitena plaça

Poble _ 8 i 9El dinar de la Marxa Infantil s’elimina per seguretat

Cultura _ 30Xavier Escura escriu ‘La història indignada dels catalans’

opinió _ 18Juanjo Cortés parla de les torres d’alta tensió de Valldoreix

Viure a Sant Cugat _ 46Una passejada pel Pi d’en Xandri i l’ermita de Sant Adjutori

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 20134 A Fons El pàdel a Sant Cugat

Les modes passen, el pàdel es queda

Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . #Crèdit FOtOTres clubs sumen 24 pistes

El Junior FC, en la imatge, és un dels tres clubs de Sant Cugat amb més número de pistes de pàdel (8), amb el CTN Sant Cugat i el CE Valldoreix # ARXIU

El pàdel a Sant Cugat Un fenomen esportiu i social

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 A Fons 5

El pàdel a Sant Cugat és més que un esport. És un feno-men social en constant crei-xement. Sant Cugat és una ciutat multiesportiva i el

pàdel s’ha guanyat el seu respec-te i hi té el seu propi espai. Se l’ha guanyat. És la febre del pàdel. Hi ha cinc clubs esportius on es pot jugar, on costa trobar un horari lliu-re per poder compartir una bona estona amb els amics. Són el Junior FC (amb 8 pistes), el Club Esportiu Valldoreix (8), el Club Tennis Nata-ció Sant Cugat (8), el Set Ball Ten-nis (2) i el DiR Sant Cugat (4), tots afiliats a la Federació Catalana de Pàdel. També es pot jugar en d’altres instal·lacions, com a la Zona Espor-tiva Municipal Jaume Tubau (2 pis-tes), a l’escola Àgora (2) i també al Complex Esportiu EMD (1 pista). També hi ha dues pistes de pàdel més, al Polígon de Can Sant Joan, però són d’ús privat per als treba-lladors d’algunes de les empreses del sector.

A Sant Cugat, el pàdel ha pres for-ça i consistència, sobretot, en els últims anys, quan ha explotat. A l’hora de construir noves pistes de pàdel, els quatre clubs esportius privats de Sant Cugat (Junior FC, CE Valldoreix, CTN Sant Cugat i Set Ball Tennis), no han eliminat, majoritàriament, pistes de tennis per poder encabir-les.

A Catalunya hi ha 9.800 llicènci-es federatives i en aquesta xifra cal sumar-hi tota aquella gent que juga a pàdel sense està federat, que és molta. Són 150 clubs els que estan afiliats a la Federació Catalana de Pàdel, la qual va néixer el 2004 i té unes 700 pistes censades i organitza

cada any més d’un centenar de pro-ves del Circuit Català de Pàdel. S’ha estès a totes les franges de la pobla-ció. És un esport que enganxa tot-hom qui ho prova, és divertit i té un marcat caràcter social.

La ciutat, protagonistaEl fundador i primer president de la Federació Catalana de Pàdel va ser el santcugatenc Ivan Corretja, germà d’Àlex Corretja, també sant-cugatenc i extennista professional i actual capità de l’equip espanyol de tennis de Copa Davis. Corret-

ja ha assegurat que la constitució oficial d’aquest estament federa-tiu l’any 2004 va ser “un salt molt gran i important” pel pàdel català. D’aquest esport, Corretja en des-taca el seu vessant social, més que el competitiu. En aquesta mateixa línia assegura: “No crec que el pàdel acabi sent un esport com el tennis”.

Segons alguns estudis, el pàdel podria ser, després del futbol, el segon esport amateur que més es practica a l’Estat espanyol. Aques-ta dada ja denota la importància del pàdel entre els esports més consoli-dats a Catalunya i Espanya

4 pistes més al febrerEl Complex Esportiu EMD de Valldo-reix inaugurarà al febrer quatre pistes de pàdel, ubicades davant

d’aquest equipament esportiu muni-cipal on abans hi havia una pista esportiva. Estaran obertes a tots els públics. Fins ara, aquest Com-plex Esportiu EMD ja disposava d’una pista de pàdel, a la part alta de l’edifici.

El Set Ball Tennis també té pre-vist durant aquest 2013 la construc-ció de dues pistes més de pàdel (ara en té dues), amb l’objectiu d’acom-plir la demanda d’aquesta disciplina esportiva entre els seus socis.

Corner 4, situat al campus d’Esa-de-Creàpolis, té previst construir sis pistes de pàdel durant el 2013.

2n Open Ciutat de Sant CugatPer segon any consecutiu, l’empre-sa VisaVis Padel Cup organitzarà l’Open Ciutat de Sant Cugat. Aquest torneig es jugarà al CTN Sant Cugat, al Junior FC, al DiR Sant Cugat i al CE Valldoreix, en unes dates enca-ra per confirmar. L’èxit de la prime-ra edició ha significat que aquesta iniciativa tingui continuïtat i que enguany es presenti alguna novetat.

SolidaritatEl pàdel santcugatenc també ha demostrat la seva solidaritat amb els més desafavorits a través de tor-neigs. El 2012, el Junior FC ha aco-llit la quarta edició del Torneig de Pàdel “Ajudem els Altres”, organit-zat pel Bocca Sant Cugat, i el segon Torneig Benèfic de Pàdel Funda-ció Petit Món. També n’ha organit-zat dos més el Club Tennis Natació Sant Cugat. Són una prova del Tor-neig Play&Help i el primer Torneig Solidari Interclubs. Està previst que aquests quatre campionats es repe-teixin el 2013. //

Any 2004Es constitueix la Federació Catalana de Pàdel. El fundador i primer president, el santcugatenc Ivan Corretja

4 pistesSón les que posarà en funcionament al mes de febrer el Complex Esportiu EMD de Valldoreix

41 pistesSón les que hi ha a Sant Cugat, entre clubs esportius (30), instal·lacions municipals (7), escoles (2) i empreses (2)

4 torneigsEl Torneig “Ajudem els Altres”, el de la Fundació Petit Món, el Play&Help i el d’Oncolliga, els campionats solidaris

Creixement A la nostra ciutat, el pàdel ha arrancat amb força en els últims anys. Instal·lacions Hi ha cinc clubs esportius que sumen 30 pistes de pàdel

Artur Ribera redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Àlex López Puig redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

En una ciutat multiesportiva com és Sant Cugat, el pàdel ha trobat de seguida el seu espai gràcies, sobretot, al seu vessant més social

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 20136 A Fons El pàdel a Sant Cugat

El pàdel a Sant Cugat Un fenomen esportiu i social

PROTAGONISTES Per què creu que el pàdel ha arrelat tant a Sant Cugat?

Tony Navarro Responsable de la secció de pàdel i tennis del Junior FC El pàdel ha facilitat les relacions entre jugadors i, sobretot, entre jugadores.

Hi poden jugar tots els sectors de la població, sigui quina sigui l’edat i la condició física. L’èxit del pàdel ha coincidit en un moment de debilitat del tennis.

Juan Alday Responsable de la secció de pàdel del CTN Sant Cugat A Sant Cugat, el pàdel és un èxit segur perquè és un esport social, un

punt de trobada i de relacions socials. En els últims tres anys ha agafat una embranzida molt forta i cada vegada va a més. Tothom pot jugar a pàdel. És un esport que seguirà creixent, segur.

Siscu Violeta Responsable de la secció de pàdel del CE Valldoreix El pàdel ja no és una moda. És un esport molt social i divertit. Abans,

molts dels clubs privats eren de tennis, i ara això ha canviat. A Sant Cugat fa sis o set anys que es juga a pàdel. Els socis nous dels clubs volen jugar a pàdel, més que a tennis.

Toño Soler Responsable de la secció de pàdel del Set Ball Tennis El pàdel és un esport molt social, sobretot a Sant Cugat, on hi ha

una vida social molt intensa, més que en d’altres llocs com, per exemple, Barcelona. És una disciplina esportiva que es juga a l’aire lliure i que es consolida amb el dia a dia.

El PÀDEl, uN JoC Amb uN origEN iNCErTEls orígens del pàdel no estan gaire definits. Amb tot, l’origen apunta a la ciutat mexicana d’Acapulco, l’any 1969. les dues primeres pistes de pàdel que es van construir a l’Estat espanyol es van fer a marbella. El Consejo Superior de Deportes (CSD) va reconèixer el pàdel l’any 1993.

1 - Diamant: predomina la potència sobre el control2 - llàgrima: ofereix una rela-ció control/potència més equili-brada que la resta2 - rodona: té un balanç mitjà, fet que afavoreix el control

TiPuS DE PAlES

Superfície. Podrà ser de formigó porós, ciment, fusta, materials sintètics, gespa artificial o qualsevol altre que permeti el bot regular de la pilota i eviti l’entollament

lA PiSTA

Si bota al terra i a continuació toca la paret, és bona

Si bota al terra i a continuació toca aquesta paret, no és bona

reglament. El pàdel és un esport de pilota en què s’enfronten dues parelles de jugadors i que es desenvolupa en una pista rectangular. L’objectiu del joc és colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, de manera que l’adversari no la pugui tornar.

Com ES JugA

1

20 m

10 m

6m

0,88 m

6,95 m

Als anys 70, el príncep Alfonso de Hohenlohe (esquerra) va viatjar a Mèxic i a casa d’Enrique Corcuera (dreta) va provar el que havia inventat, una pista de tennis que no complia les mesures reglamentàries

hiSTòriA

#RED

ACCI

Ó

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 A Fons 7

Ivan Corretja Fundador i primer president de la Federació Catalana de Pàdel El pàdel és un esport ‘amateur’. El pàdel i l’èxit del pàdel està

en el pàdel ‘amateur’. No crec que mai veiem un Roland Garros de pàdel. És l’esport que practico amb els meus amics. Passem una bona estona i ens serveix per competir a la nostra manera.

És la seva segona temporada com a professional. Quins objectius es fixa?El balanç del meu primer any va ser positiu. Poc a poc em trobo millor a la pista i aquest any 2013 l’afronto amb més confiança. Estic entrenant de manera molt dura i estic molt il·lusionada per començar a entre-nar amb la meva nova parella d’aquest any, Nela Brito. Crec que farem bons resultats...

Es fixa algun objectiu en concret?Sóc molt caparruda i molt exigent amb mi mateixa. Encara estic en una fase d’apre-nentatge i el meu principal objectiu és anar millorant dia a dia i agafar confiança amb el meu joc. A llarg termini vull intentar arri-

bar el més lluny possible. Si d’aquí a un any o un any i mig puc estar entre les millors, seria ideal.

Es dedica exclusivament al pàdel?Estic estudiant tercer de Turisme i ho com-pagino amb les classes de pàdel que impar-teixo a l’Ipadel Sabadell. A banda de tot això, entreno diàriament i també tinc, des de fa un any, una empresa d’organització d’esdeveniments esportius (principalment de pàdel), MM Eventos.

Perquè escull el CTN Sant Cugat per entrenar?El Juan Alday és el meu entrenador i ell és

el responsable de la secció de pàdel del club. A més, el CTN Sant Cugat ja el coneixia de la meva època de tennista. És un club molt agradable i té un entorn idíl·lic. M’han ajudat molt deixant que entreni aquí i els estic molt agraïda. Estic al costat de casa.

Quin moment viu ara mateix el pàdel?A Espanya continua creixent i la gent apos-ta pel pàdel ja com a negoci. És un boom. La gent s’enganxa de seguida. A Espanya encara està en període de creixement. El pàdel té molta sortida, però falta apostar més per aquest esport.

I a Sant Cugat?Hi ha molta afició, com al CTN Sant Cugat o al Junior FC.

El pàdel és una moda o acabarà conso-lidant-se com un esport important?És un esport que pot practicar tothom, fins i tot aquells que no han fet mai esport. És un esport molt accessible. No crec que pas-si de moda.

Vostè que ha jugat a tennis i ara ho fa a pàdel, què tenen en comú aquests dos esports?El pàdel és un joc de tenir més paciència i treballar cada punt. El tennis, sobretot en els últims anys, s’ha convertit en un esport molt agressiu i físic en què la potència pri-ma i la condició física és molt important.

Als que comencen, quin consell els donaria?Que ho facin poc a poc i que ho facin amb una bona base, amb classes. És molt impor-tant. El que té el pàdel és que el segon dia que entres en una pista ja et creus que en saps molt. La gent s’ho passa bé de segui-da i l’evolució, si ets constant i practiques, es nota. A la llarga, un s’ho passa millor perquè nota que evoluciona més ràpida-ment. //

ENTREVISTA Marta Marrero, jugadora de pàdel i exjugadora de tennis professional

“El pàdel té sortida, però falta apostar més per aquest esport”

El CAlENDARI DE PRoVES DE PàDEl DEl 2013

Set Ball Tennis. Torneig Interclubs Vallès i Torneig open, a l’estiu.

Junior FC. Circuit Català de Menors (Gran Slam), del 16 al 18 de març; Circuit Català de Pàdel (or), del 18 al 24 de març; Prova del Circuit Padelcat; 3r Torneig Benèfic de Pàdel Fundació Petit Món i open Ciutat de Sant Cugat, Torneig de Pàdel Ajudem Els Altres.

ZEM Jaume Tubau. Torneig open de Primavera, Tardor, Hivern i de Festa Major.

Club Esportiu Valldoreix. Circuit Català (Gran Slam), del 21 al 28 d’abril; open Ciutat de Sant Cugat (maig o juny), i prova del Circuit Padelcat (setembre o octubre).

CTN Sant Cugat. Circuit Català (Bronze), del 8 al 14 d’octubre; open Ciutat de Sant Cugat, prova del Circuit Padelcat; Torneig la Carpa Sant Cugat; Torneig Play&Help, i segon Torneig Solidari Interclubs oncolliga.

La pala. Està composta per dues parts: el puny i el cap. La pilota. la pilota haurà de ser una esfera de goma amb una superfície exterior uniforme de color blanc o groc.

EQUIPAMENT

2

3

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 20138 Poble Actualitat

La Marxa Infantil de Sant Cugat arriba enguany amb canvis i novetats pel que fa a la seva durada i modernit-zació. El més destacat és la

supressió del dinar a la meitat del recorregut de manera que la Mar-xa torna a ser una activitat matinal, com ja passava en els seus inicis. El president del CMSC, Paco Cruces, assegura que si no es fa el dinar a mig camí “s’evitaran episodis de neguit i nerviosisme que es van viure l’any passat”, quan es van comptabilitzar unes 5.000 persones. Cruces explica que durant l’estona del dinar els nens i nenes anaven amb els seus pares i “a vegades era complicat tenir-los a tots localitzats”.

Aquesta cita anual i ja tradicio-nal a Sant Cugat es farà el proper 14 d’abril quan se celebrarà el 55è ani-versari des de la primera edició de la Marxa Infantil de Regularitat, que es va fer l’any 1959, i la 4a edició de la Marxa de Regularitat Juvenil. Ales-hores van participar 60 nens i nenes, una xifra superada amb escreix a l’edició del 2012, en la qual els 2.7000 atletes van batre el rècord absolut d’inscrits a la Marxa Infantil. Sem-pre amb parelles, els santcugatencs més joves assisteixen a aquest esde-veniment esportiu però també social amb l’objectiu de gaudir d’una jorna-da a l’aire lliure pels boscos de Sant Cugat. Cruces recorda una vegada més que “estem molt il·lusionats amb la Marxa Infantil perquè és una pro-va emblemàtica de la ciutat”.

Sense dinar a mig camíEl tret de sortida es farà al parc de Ramon Barnils, l’escenari on també tindrà lloc la finalització de la cursa, la qual tindrà un recorregut total de 10 quilòmetres, una mica més curt que el dels anys anteriors. El coordi-nador de l’activitat, Silvano Bendine-

lli, explica que “s’ha suprimit el dinar perquè s’ha de seguir una normati-va més estricte en temes de segure-tat”. Així, en aquest format matinal, els més petits aniran des del parc de Ramon Barnils, passaran pel Centre d’Educació Ambiental de Can Coll, a Cerdanyola, l’Hípica Can Caldés i acabaran de nou al mateix parc on familiars i atletes que vulguin podran dinar. El Club Muntanyenc de Sant Cugat (CMSC), organitzador de la cursa, ha pres aquesta decisió des-prés que l’any passat amb la gran quantitat de participants, es gene-rés cert descontrol durant la para-

Esdeveniment La Marxa Infantil mobilitza bona part dels santcugatencs

El dinar de la Marxa Infantil s’elimina per seguretat Xips de localització que portaran tots els assistents a la cursa per conèixer la seva localització de manera instantània i garantir més seguretat durant tot el recorregut de la Marxa Infantil

en context

55 anys de Marxa Infantil el 13 de desembre de l’any 1959 es va celebrar la primera Marxa Infantil organitzada per la delegació del club Montañés Barcelonés a Sant cugat amb una trentena de parelles participants. 55 anys després, són gairebé 1.400 parelles les que completen el recorregut.

L’entorn el recorregut de la cursa es fa per les zones boscoses que uneixen Sant cugat amb collserola però enguany serà

una mica més curt, d’uns 10 km. els organitzadors aconsellen que tots els familiars que vulguin fer fotografies dels participants ho facin a l’esplanada del Pi d’en xandri.

Mobilització Aquesta prova és un dels esdeveniments que mobilitza més santcugatencs de l’any. A banda dels nens i nenes que la cursen, pares, mares i familiars es desplacen als diferents punts de Sant cugat per on passa la marxa.

Molt més que una cursa

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Actualitat Poble 9

Carrer de Jaume I, 33-51Sant Cugat del Vallès

El cicle de conferències d’aquest mes de febrer és una mica especial.

En la primera conferència seguirem amb la temàtica del mes de gener: la comunicació.

I la mantenim purament per un problema d’agenda. No volíem perdre l’aportació de qui durant els últims anys ha sigut la directora d’un mitjà de comunicació tan important en el nostre país com és TV3.

La nostra civilització deu molt a l’herència rebuda del món clàssic de Grècia i Roma. Ja siguin la democràcia, les arts, la literatura, el dret, les arts de la guerra, l’organització de l’estat...

En les dues conferències d’aquest mes, tanmateix, volem presentar aspectes més lúdics d’aquesta herència clàssica com són el món teatral i les relacions amoroses

Dimecres, 6 a les 19 h“COMUNICAR...”a càrrec de la Sra. Mònica TerribasPeriodista i professora universitària.Exdirectora de TV3. Editora del diari ARA

Dimecres, 13 a les 19 h”AMOR I SEXUALITATA L’ANTIGA ROMA”a càrrec delSr. Alfonso Cuatrecasas.Doctor en Filologia Clàssica. Catedràtic d’Universitat

Dimecres, 20 a les 19 h“EL TEATRE A GRÈCIA I ROMA”A càrrec de laSra. Glòria TorrasDoctora en Filologia

“HERÈNCIES DELS CLÀSSICS” Cicle de conferències febrer 2013

Horaris de les conferències: els dies 6, 13 i 20 de febrer a les 19.00 h. Sessions obertes.

Col·laboraren:EMD Valldoreix

da del migdia per la barreja entre participants, organitzadors i fami-liars. Fonts del Club Muntanyenc Sant Cugat asseguren que s’ha pres aquesta decisió per la gran i creixent afluència de gent que s’acumulava durant el dinar. A l’última edició, celebrada el mes d’abril passat, un total de 5.000 persones es van reunir per dinar, entre els participants i els seus familiars. Per aquest motiu es va plantejar l’opció de seguir fent el dinar però limitar el nombre d’ins-cripcions a la Marxa Infantil, o supri-mir el dinar i no posar límit a la parti-cipació, com s’ha acabat fent.

Xips localitzadorsL’altra gran novetat que s’incorpora a l’edició d’aquest 2013 és un sistema de control per xips. Es tracta d’uns localitzadors instantanis que porta-ran cada una de les parelles per conèi-xer amb exactitud la situació exacte dels nens i nenes en tot moment. A més, aquesta eina també servirà per controlar en quin minut i segon cada parella passa pels dos controls que hi haurà al llarg del recorregut, de manera que facilitarà la feina a l’or-ganització per la classificació ofici-al de la Marxa Infantil.

Amb la Marxa ja és també tradi-cional el concurs de dibuixos. Cada infant entre els 6 i els 14 anys té temps fins al dijous 31 de gener per pre-sentar un dibuix relacionat amb la Marxa Infantil i fet, només, amb un màxim de tres colors. Les inscripci-ons a la Marxa Infantil es podran fer només via Internet des de l’1 fins al 28 de març, i la recollida del materi-al es farà al Club Muntanyenc Sant Cugat el dijous 11 d’abril.//

Evitar el descontrol Durant la parada per dinar, l’any passat es van comptabilitzar unes 5.000 persones #DaviD fernánDez

El Consell Sectorial de Serveis Socials, Sanitat i Ciutadania es compromet a seguir treballant i potenciant els serveis socials de Sant Cugat.

Sant Cugat fa un pas més en políti-ques de serveis socials i ho fa amb una aposta clara i ferma per poten-ciar el voluntariat a la ciutat així com també amb un pla local contra la pobresa i l’exclusió social. Així es va explicar al Consell Sectorial del dimecres 23 de gener.

Sant Cugat, a diferència d’altres municipis, no es caracteritza per ser un municipi amb una taxa de pobre-sa molt alta, però sí per tenir força part de la població amb risc de ser exclosa. D’aquesta manera va plan-tejar la situació actual de Sant Cugat el regidor de Serveis Socials, Raül Grangé. Per evitar aquest possible risc entre els santcugatencs, Gran-gé va exposar la voluntat d’elaborar un pla de pobresa i exclusió social durant el període 2012-2015 basat en la “lluita per evitar la pèrdua d’au-tonomia dels ciutadans en les seves capacitats de desenvolupar l’acti-vitat diària”. Un pla que vol ser un treball conjunt entre les diferents àrees de l’Ajuntament i les entitats socials de Sant Cugat per donar ser-vei a totes aquelles persones que el demanin. Durant l’any 2012 s’han sol·licitat un 56% més d’ajuts que l’any anterior i per intentar redu-ir aquest nombre, Grangé va expli-car que “s’està treballant a elaborar una diagnosi acurada de la situació que es viu a Sant Cugat per trobar

els millors mecanismes” per la ciu-tat. L’altre eix central amb el qual s’implicarà Sant Cugat és amb el voluntariat. La fins ara Oficina de Voluntariat Social s’amplia a altres àmbits per oferir consell i forma-ció a persones i entitats voluntàri-es a un gruix més ampli de la pobla-ció. D’aquesta manera, l’oficina es passarà a dir Oficina de Voluntari-at Cívic i acollirà projectes de l’àm-bit esportiu, cultural, mediambien-tal o també iniciatives ciutadanes. Segons la responsable del projec-te, Anna Soler, “ha de ser un punt d’unió entre les entitats i la ciutada-nia que vulgui treballar juntament amb el voluntariat”.

Projecte Treballar juntament amb entitats

Evitar l’exclusió social i fomentar el voluntariat

Una vintena de persones van assistir al Consell Sectorial #artur ribera

A. Mira Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201310 Poble Actualitat

SeguretatEl cablejat elèctric públic es marcarà per evitar robatoris

Nou pas contra els robatoris de cable-jat a Sant Cugat. L’Ajuntament ha començat a aplicar als cables que ali-menten els fanals del municipi un esprai impregnat amb nanopartícules visi-bles a la llum ultraviolada per frenar aquest furts.

Aquestes partícules marquen els cables amb un codi únic, de mane-ra que si després d’un robatori es recuperessin es podria identificar el consistori local com a propietari. La mesura pretén frenar els robato-ris de cablejat elèctric, ja que l’any passat es van arribar a robar 8,8 qui-lòmetres de cables, fet que suposa unes pèrdues a les arques munici-pals de 125.000 euros. La xifra con-trasta amb el preu d’aquesta tecno-logia, ja que la inversió inicial pre-vista per a l’actuació és d’uns 10.000 euros. Dins d’aquest pla hi figura, a més, la instal·lació d’un sistema de control en la vintena de quadres

elèctrics de la ciutat que més han estat robats. En cas que el cable s’es-tigui sostraient, el mecanisme envia un avís immediat via SMS a la poli-cia. Fins al moment, les nanopartí-cules s’han començat a aplicar a la zona de la ciutat més afectada pels robatoris, Can Mates. Posteriorment s’estendrà a la Floresta i les Planes i, possiblement, s’aplicarà a altres elements urbans, com embornals o tapes de claveguera. L’alcaldessa, Mercè Conesa, va presentar el pro-jecte, apuntant que “amb aquests nous sistemes antirobatoris apli-quem innovació i tecnologia per millorar la gestió i la seguretat de la ciutat”. // Redacció

FuncionamentEl Pla local de seguretat ja és una realitat

El govern municipal s’ha compromès a elaborar un Pla local de seguretat durant el mandat 2011-2015. En el dar-rer ple, del 21 de gener, es va aprovar aquesta proposta del PSC amb el suport de tots els partits.

El document d’aquesta moció insti-tucional estableix les pautes d’actu-ació en episodis de pluges o nevades, amenaces a la ciutat, problemes de mobilitat i d’altres escenaris d’ur-gència que pugui haver al municipi. Un pla que, per llei, han de tenir totes les ciutats de 50.000 habitants i que a Sant Cugat encara no s’havia fet.

Les mesures de prevenció i actuació serveixen tant pel nucli com també pels barris i districtes, inclosa l’En-titat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. El Ple municipal va acordar també posar a debat aquest pla com a òrgan participatiu, tècnic i polític del municipi. // Anna Mira

AgraïmentEl restaurant Bocca acull el sopar de voluntaris d’ASDI

El 18 de gener va tenir lloc al restau-rant Bocca Sant Cugat el sopar d’agraï-ment a tots aquells voluntaris que col-laboren mensualment en la discoteca per a persones amb discapacitat intel·lectual.

L’activitat està organitzada per Boc-ca amb el suport de La Caixa i l’Ajun-tament. A finals del 2012, ASDI va celebrar els 3 anys de la discoteca, per la qual han passat 3.000 usua-ris des del 2009. Inicialment, unes 50 persones gaudien de la iniciati-va que ha passat a acollir-ne actu-alment unes 200 durant les sessions que se celebren al Bocca.// Redacció

ParalitzacióMobilitat refarà els aparcaments de la rambla Ribatallada

Encara que fa més d’una setmana que han finalitzat els treballs de poda dels plàtans de la rambla de Ribatallada, de moment no es pot aparcar a aquest vial.

Des de l’Àrea de Mobilitat han asse-gurat que la mesura es deu al fet que es vol ordenar l’aparcament, ja que abans envaïa la vorera. Per això es repintarà i se senyalitzarà. // Redacció

Collserola Cacera controlada

L’Ajuntament ha decidit posar en mar-xa un pla de reducció de senglars a Collse-rola. Per això ha habilitat 15 punts de cacera a les zones de transició entre la zona urbana i el bosc. Els punts estaran ubicats a la zona de seguretat del parc i la Policia Local els ha supervisat per garantir la seguretat. No obstant, és pos-sible que mentre duri la cacera se sen-tin els trets dels caçadors autoritzats. Els horaris s’han definit entre les 17.00 i les 00.00 hores. Segons els tècnics del Parc Natural de Collserola, la població de senglars és d’uns 900 exemplars. #A.R.

Engega una nova campanya per reduir els senglars

DivulgacióL’Associació Astronòmica organitza 5 xerrades L’Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix (AASCV) organit-za una sèrie de cinc xerrades enfo-cades a donar a conèixer diversos conceptes lligats a l’astrologia. La majoria de les xerrades, protago-nitzades per experts en el tema, se celebraran als vespres a la Casa de

LA fRAseIncidir en famílies, institucions i teixit

associatiu de l’entorn en la pobresa dels infants”Pere SolerRegidor del PsC

FormacióL’escola Europa acull la I Fira d’Universitats de la ciutatMAtí DeL 2 De febReR

L’Europa International Scho-ol organitza aquesta fira amb l’objectiu de donar a

conèixer el projecte docent de 16 universitats de dins i fora de Catalunya.

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Actualitat Poble 11

El vuElo16.15 - 19.15 - 22.15 hSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 h

DjAngo 16.00 - 19.00 - 22.00 h

El lADo buEno DE...16.00 - 19.00 - 22.00 hSeSSió golfa DiSSabte: 01.05 h

lA bAyADErEDia 27: 16.00 h

El CinEmADE CASA tEvA

Sant Cugat estarà present a la First Lego League de la Universitat de Vic (UVic) a través d’una desena d’estudiants de La Farga. Els joves, amb edats d’entre els 12 i els 13 anys, provenen de les classes de sisè de primària i de primer d’ESO, i estan vinculats al club de l’escola D’Aran. #CeDiDa

Estudiants santcugatencs a la First lego

Participació jocs innovadorsvaloracionsEn perill l’Escola d’Arquitectura pel dèficit de l’uPC

El pla de viabilitat de l’Escola Superi-or d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) apro-vat el passat 17 de desembre pel consell de govern de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) posa en perill la con-tinuïtat del centre tal com està ara entès.

Una de les mesures plantejades és la integració en una sola escola de l’ETSAV i de l’escola Tècnica Supe-rior d’Arquitectura de Barcelona, tot i que es mantindrien les dues seus. En un principi, aquesta unificació ni tancaria cap dels dos campus, ni faria canviar d’ubicació els alum-nes. “Em genera desconfiança, hi ha alguna cosa que no diuen”, ha dit Víctor Seguí, director de l’ETSAV, en relació al fet que la integració en una sola escola no modifiqui el funci-onament del centre. Seguí ha deixat palès que encara que l’ETSAV regis-tra “menys demanda que oferta, con-tinua omplint els cursos” i que for-ma més de 1.000 alumnes. Seguí ha lamentat que el sistema universita-ri català, malgrat la crisi, hagi creat en els darrers anys dues escoles més d’arquitectura que, juntament amb les altres, llicencien 550 arquitectes nous l’any. De la seva banda, l’alcal-dessa, Mercè Conesa, ha defensat el centre i ha manifestat la seva volun-tat que no hi hagi canvis en l’actual estructura. “L’ETSAV ha de conti-nuar a Sant Cugat amb l’especifici-tat que té ara. Tenim unes relacions que s’han materialitzat en projectes de ciutat que han acabat revertint en la millora de Sant Cugat”. // Redacció

Creacióla ciutat dissenyarà un Pla municipal d’infància

A finals del 2014 Sant Cugat tindrà un Pla municipal d’infància. Aquesta és la data que s’ha marcat l’Ajuntament per

treballar amb les regidories i entitats per elaborar el pla local dels infants.

Segons fonts de l’Ajuntament, els equips municipals de joventut, educació i polítiques socials ja van començar les reunions tècniques amb la Diputació de Barcelona, l’as-sessor en l’elaboració d’aquest pla, l’any 2012. Durant els propers mesos, el govern local té previst determinar el procés d’elaboració, la diagnosi de la situació actual, recollir diferents propostes i definir el calendari d’ac-tuació per als pròxims dos anys en aquest àmbit. Està previst treballar aquest pla local durant els anys 2013 i 2014. // Anna Mira

PacteProcuradors i Ajuntament contra els desnonaments

L’Ajuntament ha rubricat un acord amb el Col·legi de Procuradors dels Tri-bunals de Terrassa per ajudar a interve-nir els Serveis Socials en els casos de des-nonaments que hi hagi al municipi.

Per aconseguir-ho, els procuradors informaran als serveis socials muni-cipals, perquè aquests puguin ajudar les persones afectades i el consisto-ri pugui actuar i intenti trobar solu-cions per frenar els desnonaments. L’alcaldessa, Mercè Conesa, i la dega-na del col·legi, Maria Pilar Mampel, han donat forma a aquest pacte en un acte al consistori. “Volem saber quins són els casos de més risc i quines són les famílies més vulnerables per aju-dar-les i acompanyar-les socialment en tot el procés judicial. Volem evi-tar que es produeixi la situació de desnonar un habitatge ocupat per una família”, ha indicat Conesa. La política ha ressaltat la importància de “desplegar mesures per trobar alternatives, com buscar una opció d’habitatge, i evitar que una famí-lia sigui forçada a abandonar el seu habitatge”. A més, Mampel ha dit que “és la nostra obligació social i moral informar les famílies afecta-des per processos judicials de desno-nament que poden rebre ajut dels ser-veis socials municipals”. // Redacció

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201312 Poble Actualitat

Els santcugatencs mantenen viva la tradició de Sant Antoni

1

2

3

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Actualitat Poble 13SECCIÓ PATROCINADA PER:

Amanda Bernal amandabernalperez@gmail.com @adinnee

Tradició Els Tres Tombs segueix tenint poder de convocatòria. Els santcugatencs han demostrat que la rua de Sant Antoni continua sent una activitat d’èxit. Participació Molta gent es va llançar al carrer per veure desfilar cavalls, muls i cassos, beneir les seves mascotes i recollir caramels, en un acte que recorda el passat agrícola de la ciutat Finalització El recorregut va acabar a la plaça de Barcelona, on els va rebre l’alcaldessa, Mercè Conesa.

La nostra cuina,de temporada,

sana i equilibrada,s’enriqueix

a les nostres brasses

Carns a la brasa

Verduresa la brasa

Calçots

Menú de calçots!

Baixada d'Alba, 20(cant. Rbla. del Celler, 43)

08172 Sant Cugat93 674 16 75

www.restaurantlabolera.com

CreençABeneïTS AnimAlSA darrere del Monestir, moltes famílies es van donar cita per beneir les seves mascotes pel vicari de la parròquia de Sant Pere d’Octavià, Carles Cauana, que era la primera vegada que se li assignava aquesta tasca. Gossos, ocells i conills van ser ruixats amb aigua beneïda. J.R. ARMADÀS

1.el passeig del sant Sant Antoni Abat al seu pas per la redacció del Diari De Sant Cugat, abans d’arribar a la plaça de Barcelona #A. BERNAl

2. inici del recorregutDesenes de genets, carrosses i carruatges van recórrer els principals carrers de la ciutat repartint caramels #A. BERNAl

3. Hípica reconeguda Les tres abanderades d’aquest any de l’Hípica Sant Cugat-La Pelleria #A. BERNAl

4. el reconeixement de l’AjuntamentL’alcaldessa i diversos regidors van lliurar a tots els participants una placa commemorativa #A. BERNAl

5. el tracional esmorzar de Sant Cugat El restaurant La Bolera convida a un esmorzar de pagès el mateix dia de Sant Antoni #lOCAlPRES

4

5

Joan Ramon Armadàs redaccio@diaridesantcugat.cat @jrarmadas

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201314 Ciutat Política

La reunió de la junta directi-va de l’Associació de Muni-cipis per la Independència (AMI) ha deixat molts titu-lars en una jornada on el

sobiranisme ha estat en boca de tots els polítics. El primer és que tots els municipis adherits a aquesta associ-ació portaran als seus plenaris una moció de suport a la declaració de sobirania que aquest dimecres apro-va el Parlament de Catalunya.

També fruit de la trobada que ha acollit Sant Cugat al claustre del Monestir s’ha decidit que l’AMI farà un viatge a Brussel·les per fer visi-ble a la capital institucional d’Euro-pa quines són les intencions de l’ac-tual govern de Catalunya. El presi-dent de l’AMI i alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, ha explicat que “cal explicar a les institucions euro-pees perquè volem formar-ne part”. Abadal també ha dit que un dels rep-tes de l’associació és treballar amb la societat civil per augmentar el suport a la independència. “Es trac-te que quan fem la consulta, el sí sigui l’opció guanyadora per àmplia majoria”, ha desitjat Vila d’Abadal.

Un altre dels temes sobre els quals s’ha debatut és la persecució judicial als municipis que s’han declarat ter-ritoris lliures i sobirans. La cúpula de l’associació sobiranista ha lamen-tat la guerra en què ha entrat Espa-nya amb aquest tema i per boca de Vila d’Abadal ha manifestat que “el Govern espanyol actua clarament contra l’independentisme. L’AMI ha assegurat que estarà al costat dels municipis que tenen aquest conflic-te sobre la taula.

Cal recordar que la CUP va voler presentar aquesta moció al ple d’aquest gener però l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va deci-dir (escudant-se en un informe con-trari del secretari municipal) que el text no es podia debatre perquè era susceptible de contenir il·legalitats. Conesa ha recordat, però, que aquest tipus de prohibicions creen un efec-te rebot al territori.

Les banderes al centre del debatSant Cugat es va llevar el dimecres 23 amb l’estelada hissada al pal on fins ara onejava la senyera. La idea original era que el símbol indepen-dentista només estigués onejant un dia davant l’ajuntament coincidint amb la declaració de sobirania i la cimera de l’AMI, però l’alcaldessa, Mercè Conesa, ha pres la decisió de mantenir-la més enllà d’aquesta data. “Aquesta és una decisió dema-nada per gran part de la població i

crec que representa molts ciutadans de la ciutat. Mercè Conesa ha especificat que posar l’estelada en un pal davant de la casa de la vila no vulnera la llei de banderes. “Creiem que com a muni-cipi adherit a l’AMI avui posem en normalitat les banderes a la ciutat”, ha dit Conesa deixant clar que l’es-telada es quedarà davant del con-sistori.

El PP critica la mesuraEl portaveu del PP, Jordi Carre-ras, ha expressat en un comunicat la seva opinió en contra de l’este-lada que s’ha col·locat davant del consistori. Carreras demana a l’al-caldessa de la ciutat que “doni les ordres precises a fi que sigui retira-da la bandera de l’edifici oficial”. El motiu, explica, és que “aquest acte no només infringeix la legislació vigent en aquesta matèria, sinó que constitueix, a més, un acte d’abús de l’autoritat municipal, i de l’Ajunta-ment que vostè presideix, que s’em-pra amb finalitats partidistes i ide-ològiques que només alguns ciuta-dans comparteixen”.

Carreras acaba el comunicat dient que “l’Ajuntament pertany i representa tots els ciutadans de Sant Cugat, sigui quin sigui el seu pen-sament polític, i una actuació com la que denunciem constitueix un greuge a tots ells, pel fet que supo-sa posar la institució, que és de tots, al servei de les idees d’alguns”. //

Sobiranisme Sant Cugat fa visible el seu independentisme

El dia que l’estelada es va hissar de manera indefinida

Trobada L’Associació de Municipis per la Independència va celebrar la seva reunió de la junta al claustre #a. RIBeRa

Trobada el claustre del Monestir acull una reunió de la junta directiva de l’associació de Municipis per la Independència el dia que el Parlament vota la declaració de sobirania i Sant Cugat exhibeix sobiranisme

formen part de l’associació de Municipis per la Independència a Catalunya

municipis 644

XIFReS

Joan Ramon Armadàs jr.armadas@premsalocal.com @JRarmadas

RespostaLa senyera que presidia la plaça de la Vila ha estat substituïda per una estelada que ha vingut per quedar-se segons ha assegurat l’alcaldessa # aRtuR RIBeRa

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Ciutat 15

LA FRASE

“Posar l’estelada davant l’ajuntament és una decisió demanada per gran part de la població”Mercè Conesa Alcaldessa de Sant Cugat

En ContExt

Pas endavant A instàncies de la secció local de l’Assemblea nacional Catalana, CiU i CUP van votar a favor d’una moció que afegia Sant Cugat a la llista de Municipis per la Independència. El text posava èmfasi en el dret d’autodeterminació i lliure decisió de tots els pobles. El PSC i ICV es van abstenir en aquesta votació, i el PP va votar-hi en contra.

Sant Cugat, membre de l’AMI des del 2011

L’Ajuntament de Sant Cugat torna a ser el més transparent de l’Estat espa-nyol. L’ONG Transparencia Inter-nacional España ha fet públiques, aquest dimecres 23 de gener, les dades del 4t Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA), corresponent a l’any 2012. Sant Cugat ha obtingut la màxima puntuació (100 punts sobre 100 possibles).

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mer-cè Conesa, ha declarat que “estem molt satisfets de ser dels munici-pis més transparents de l’Estat espanyol,tenint en compte que cada cop hi ha més exigències”.

Sant Cugat

és l’única ciutat de l’Estat espanyol que repeteix per tercer any conse-cutiu en el primer lloc del rànquing de municipis més transparents. Enguany, Sant Cugat comparteix aquest premi amb set ciutats més. És l’única ciutat catalana que apa-reix en el primer lloc del rànquing.

Aquest índex mesura el nivell de transparència dels 110 ajuntaments més grans de l’Estat espanyol a tra-vés de 80 indicadors, dividits en sis àrees de transparència: 1) Informa-ció sobre la corporació municipal; 2) Relacions amb els ciutadans i la soci-etat; 3) Transparència econòmico-financera; 4) Transparència en les contractacions de serveis; 5) Trans-parència en matèria d’Urbanisme i Obres Públiques; i 6) Nova Llei de Transparència. S’ha de tenir present que les dades les extreuen solament del que es publica a través dels web municipals.

Sant Cugat ha obtingut la màxi-ma puntuació possible (100 sobre 100) en cadascuna d’aquestes sis àrees de transparència. Cal recordar que

l’Ajuntament ja es va situar per pri-mera vegada al capdamunt d’aquest rànquing l’any 2009 (amb una pun-tuació de 98,8 sobre 100) i l’any 2010 (amb una puntuació de 100 sobre 100). L’any 2011 no es va elaborar aquest índex.

Els altres municipis transparentsEn aquesta edició el premi es com-parteix amb set municipis més: Bil-bao, Gijón, Oviedo, Ponferrada, Alco-bendas, Gandia i Torrent. Sant Cugat és l’única ciutat catalana al primer lloc del rànquing. La segona ciutat de Catalunya ha estat Mataró, en desena posició. En l’edició passada, l’Ajunta-ment de Sabadell, l’alcalde del qual és Manuel Bustos que acaba de renunci-ar al càrrec mentre duri el cas de pre-sumpte corrupció de la trama ‘Mer-curi’, va quedar en segona posició. //

Gestió Reconeixement a l’administració

Sant Cugat segueix entre els més transparents

Les dades es basen en informació publicada la web municipal. #A. RIbERA

L’onG transparència Internacional va guardonar l’any passat el municipi de Sabadell amb el mateix premi

Redacció

són els que Sant Cugat ha guanyat aquest reconeixent

anys consecutius3

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201316 Ciutat Actualitat

municipal per ser, segons un infor-me del secretari municipal, con-trària a la Constitució espanyola. Aquesta vegada la moció pretenia declarar Sant Cugat territori lliu-re i sobirà com ja han fet uns 200 municipis, segons explica el regi-dor de la CUP Ignasi Bea. Les altres dues vegades que les propostes de la candidatura s’han quedat al calaix han estat per declarar Sant Cugat vila antimonàrquica i per nomenar Josep Lluís Núñez persona no grata a la ciutat. Bea reconeix que el text de la moció conté aspectes il·legals però justament aquest és el punt que es volia debatre en el si del plenari municipal. “Sense sortir de la lega-litat no ens en sortirem”, ha aclarit. El regidor també ha criticat l’actitud de CiU i l’ha comparat amb l’opinió del PSC respecte a la declaració de sobirania que prepara el Parlament de Catalunya donant a entendre que en algun moment s’haurà de tren-car amb la legalitat vigent. El porta-veu de la CUP Guim Pros ha recor-dat que, tot i que hi ha informes del secretari de l’Ajuntament, l’última paraula sobre si una moció entra o no a debatre’s és de l’alcaldessa de la ciutat. // Redacció

DemandaEl PP s’alinea amb ERC per dignificar l’estació de Renfe

La secció local d’ERC ha reclamat que no es deixi de banda la situació d’aban-donament de l’estació de rodalies de Sant Cugat.

Des de fa més de mig any aques-ta estació situada a Coll Favà no té servei de venda de bitllets, d’in-formació ciutadana o cafeteria, fet que ha propiciat que ERC aixequi el to de veu i reclami que se soluci-oni aquesta situació com més avi-at millor. A aquesta petició se li ha sumat el PP. En un comunicat els populars lamenten “la situació actu-al de l’estació” i demanen a la direc-ció de Renfe i al Ministeri de Foment “que es duguin a terme, amb urgèn-cia, les actuacions necessàries a l’es-tació per adequar-la. // Redacció

UrbanismeL’expropiació de la benzinera del centre aplaçada fins febrer

L’expropiació de la benzinera Gríful es retardarà per iniciar els tràmits amb un clima de més entesa entre els propi-etaris de la finca i l’Ajuntament.

L’inici dels tràmits havia de deba-tre’s en el ple del dilluns 21, però per decisió de l’alcaldessa, Mercè Cone-sa, s’han ajornat per tractar-lo, segu-rament, en el plenari de febrer, que se celebrarà el dia 18. Segons ha expli-cat a aquest mitjà el cap de gabinet d’alcaldia, Ramon Luque, els motius pels quals es deixa aquest punt sobre la taula són que Conesa ha preferit “polir alguns detalls i donar dues vol-tes més a l’expedient.” Lluïsa Feliu Gríful, una de les tres propietàries dels terrenys, ha assegurat que la raó per la qual es deixa aquest tema aparcat un mes més és que abans de començar la tramitació de l’expro-piació, l’Ajuntament i la propietat volen tenir signat un acord sobre les compensacions a les famílies. Aques-

tes seran en forma de cessió de sostre dels locals comercials que es cons-truiran a la zona i també d’aparca-ments. “Hi ha bona relació entre les parts i hem decidit aturar-ho per sig-nar abans un preacord en què es mos-trin ja els pactes de distribució als quals arribarem”, manté Feliu. El projecte es basa en la construcció d’un edifici de tres plantes que tindrà 1.000 m2 de zona comercial en el qual Promusa farà 45 habitatges protegits de lloguer per a gent gran. També es construirà un aparcament subter-rani que connectarà amb l’avingu-da de Catalunya per facilitar l’entra-da al mercat de Pere San. // Redacció

QueixaLa CUP denuncia traves en la seva actuació municipal

La CUP ha expressat el seu enuig amb el que, segons ells, és un fre a la seva acti-vitat política municipal i a la llibertat d’expressió.

La formació denuncia que per ter-cera vegada en un any i mig se’ls ha impedit entrar una moció al ple

La zona blava de Sant Cugat ja és gratuïta per als vehicles elèctrics. La mesura afectarà els 12 models de vehicles d’aquestes característiques que hi ha al muni-cipi i s’aplicarà tot el 2013. Els vehicles provinents de qualsevol indret que tinguin les mateixes característiques també tindran l’estacionament gratuït. # C.Caballé

Zona blava gratuïta per a vehicles elèctrics

Mesura Estalvi energètic IntervencióEl CASC vol retirar els militars de CollserolaEl Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) ha denunciat al plena-ri les pràctiques militars a Collsero-la. El grup afirma que s’han detec-tat soldats fent exercicis militar al parc natural. El CASC denuncia que això pot ser un perill per les perso-nes que transiten per Collserola. Els antimilitaristes van demanar el seguiment d’una moció aprovada el 2012 per aturar-les.

Tema activitatL’ANC encendrà una estelada de 4.000 espelmes2 De febrer a la plaça Del Monestir

L’Assembla Nacional Cata-lana encendrà unes 4.000

espelmes sota el lema “Encenem l’estelada”, per celebrar la Can-delera. Abans que es faci fosc es dibuixarà el símbol independen-tista a la plaça i s’encendrà una vegada s’hagi amagat el sol.

“Pot haver un moment en què el discurs de CDC i el d’UDC siguin viaranys divergents ”

la frase

Lluís Recoder exconseller

la piUlaDa@jordiPuigneró (tinent d’alcalde de Seguretat

Ciutat) En una declaració sobre la fi de la esclavitud, el PSC hauria exigit afegir “només si ho permet l’amo” ...

IntervencióArran publica els candidats a Botifler de l’AnyLa sala Hoboken; el president del PP de Sant Cugat, Jordi Carreras; el president de l’EMD, Josep Puig, i Catalunya Caixa són els candi-dats per “guanyar” el premi de Boti-fler de l’Any 2012. Segons l’associ-ació juvenil, les raons per a les nominacions són ben diverses.

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Ple Municipal Ciutat 17

Avui que arribo prepara-da amb la meva clau del Wi-Fi i un tros de coca per sopar em trobo que el Wi-Fi no funciona i que el ple

serà prou curt per poder sopar a casa a una hora decent. L’ambient és relaxat, només hi ha dues intervencions prepa-rades (la PAH i el Col·lectiu Antimili-tarista) i més gent que mai de públic. Els Castellers de Sant Cugat són els protagonistes del ple d’avui, que apro-varà el trasllat del seu local social a la rambla de Can Mora i una moció d’ad-hesió al document de la Coordinadora de Colles Castelleres sobre els valors socials del fet casteller. Inexplicable-ment, el PP s’absté en la proposta de trasllat, però sembla que ningú no té

gaires ganes de discutir la decisió i la cosa es deixa aquí.

Pocs moments de grescaLa moció de la CUP a favor de decla-rar Sant Cugat municipi lliure i sobi-rà no ha passat el filtre “tècnic” i no es discutirà al ple. L’alcaldessa con-sidera que cal respectar el marc legal i protegir la institució, i segurament una moció com aquesta genera pro-blemes gratuïts però ja hem vist que, tal com van les coses, tots els partits independentistes hauran d’apostar per actes de desobediència si volen assolir el seu objectiu. Aquest hauria estat un debat interessant, però els qui volien una mica d’animació s’han de conformar amb la moció del PSC

i ICV-EUiA que insta l’Ajuntament a buscar solucions perquè la Gene-ralitat i l’Estat espanyol paguin els seus deutes al municipi. CiU parla de dèficit fiscal, PP i PSC (sorprenent-ment – o no– de bracet) se li tiren al damunt, i la CUP s’hi oposa perquè considera que hi ha un ordre d’im-pagaments i que poca cosa hi pot fer la Generalitat si l’Estat espanyol, que és el primer, no paga. ICV sem-bla haver renunciat a fer el seu paper. Amb tot, em sembla que hi ha alguns regidors que no tenen gaire clara la diferència entre un embargament i una expropiació, i recordo aquells temps en què el debat del dèficit fis-cal encara no havia fet pas al de la independència. //

El ple de gener, curt i tranquil, però sense Wi-Fi a l’’smart city’

Gausacs Els Castellers de Sant Cugat han estat els protagonistes indiscutibles d’aquesta sessió plenària

Ignasi Bea,Regidor de la CUP

“Es demana el mateix tracte cap a l’Estat,però si no paga és molt difícil que la Generalitat ho pugui fer”

Mercè ConesaAlcaldessa

“És molt fàcil reclamar els deutes, però la responsabilitat de la proximitat la tenim els que som aquí”

LA FOTO

La gausac Aina Serra llegeix el document de la Coordinadora de Colles Castelleres de CatalunyaFOTO: MARIA VILA

Mocions desatacadesMoció Institucional per a

l’elaboració d’un Pla de seguretat local.

Moció Institucional de reafirmació del compromís i contra la pobresa infantil.

Moció socialista i d’ICV-EUiA instant l’Ajuntament a sol·licitar a la Generalitat i al govern central fórmules de traspàs de propietat, ús o altres solucions financeres pels deutes pendents d’aquestes amb el nostre municipi.

durada del ple

2 h i 6 minSense audiència pública

propostes polítiques

1 moció 1 rebutjada

piulades@mcmaymo: “Tot descobrint que en els

plens no s’aplaudeix. Aprovada la moció d’adhesió als valors castellers al #plestc @gausacs #castellers”

@JoanBarque: “Teniu zona blava gratuïta per vehicles

elèctrics però us falla el Wi-Fi. #SantCugatmodernetsfail”

tarGeta Verda per...Ferran Villaseñor, PSCEl PSC ha proposat l’elabo-ració d’una moció institu-

cional a favor del manteniment de l’Escola d’Arquitectura.

tarGeta VerMella per...Jordi Carreras, PPEl trasllat del local dels Gau-sacs s’ha aprovat amb el vot

de tots els partits llevat del PP, que s’ha abstingut. “Com que el vot del PP no és transcendent, ens abstindrem”

Plens i embalats Maria Vila @mvilaredon

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201318 Opinió i debat

Aquests dies, si un passeja per Valldoreix podrà trobar-se una brigada d’obres de l’empre-sa Elecnor que està treballant a l’avinguda del Baixador. Aquests operaris estan, des del mes d’oc-tubre del 2012, fent les obres de soterrament de les torres d’al-

ta tensió que travessen Valldoreix i Mira-sol. Elecnor es va fundar l’any 1958, justament el mateix any que naixia l’Entitat Local Menor (ELM) de Valldoreix.

Des de la creació de l’ELM els seus alcal-des mostraren la seva preocupació pel traçat d’aquesta línia. A principi dels anys 70, l’alcal-de Coll aconseguí desplaçar la torre que esta-va al mig de la rambla del Jardí, evitant així nombrosos accidents de circulació. L’any 2002, el president Cardoner inicià formalment la demanda d’eliminació de les línies. Ja el 2003, sota la presidència de Montserrat Turu la demanda d’eliminació primer, i de soterra-ment més tard, es van convertir en la prioritat del seu mandat. Ara, a l’any 2013, per fi desapa-reixeran les torres d’alta tensió a Valldoreix.

Però des de quan estan aquestes torres?El 12 de setembre del 1911 l’enginyer nord-

americà Fred Stark Pearson creava a Toronto (Canadà), Barcelona Traction Light and Power Company Limited (BT) per a la producció i dis-tribució d’electricitat a Catalunya. El mateix dia fundà l’empresa Ebro Irrigation and Power Company Limited, que a Catalunya es legalit-zaria amb el nom de Riegos y Fuerza del Ebro (RFE). Aquest grup empresarial serà conegut com La Canadenca. A l’octubre compren Fer-rocarriles de Sarrià, garantint-se un important consumidor i a finals d’any la Compañía Bar-celonesa de Electricidad, eliminant un compe-tidor.

El 14 de desembre RFE s’encarregà de l’explo-tació de l’eix format pels rius Noguera Pallaresa i Segre per a la producció d’electricitat. Entre els anys 1912 i 1935, construiran set centrals hidro-elèctriques a les comarques del Pallars Jussà, la Noguera i el Segrià, que generaven un total de 180.000 kW. El setembre del 1912 s’inicia la construcció del complex de Seròs (Segrià), on hi ha 4 turbines Escher Wyss de 14.000 CV cadascuna. L’electricitat sortiria per una línia de 110 kV que pujava pel Noguera Pallaresa fins a Camarasa. Aquesta energia era destina-da a Barcelona i el seu entorn, desenvolupant

la seva economia i el seu urbanisme. Ara fa cent anys, el 23 de gener del 1913

Edward Dwight Trowbridge, director de Riegos y Fuerza del Ebro presentava al govern civil de Lleida una sol·licitud per transportar a Bar-celona energia elèctrica captada al pantà de Camarasa, establint una xarxa de quatre i sis línies aèries de conducció entre Camarasa (la Noguera) i Valldoreix; i entre Valldoreix i Bar-celona en dues i tres línies de postes. El corrent que transportaria aquesta xarxa era altern tri-fàsic, amb una tensió màxima de 110 kV. Els fils que s’usaren eren de coure elèctric dur, d’11,683 mil·límetres de diàmetre. La separació normal entre les torres de ferro galvanitzat era de 228 metres.

Els treballs es repartiren en quatre seccions: la primera de Barcelona a Valldoreix, la segona de Valldoreix a Santa Margarida de Montbui, la tercera de Santa Margarida de Montbui a Cer-vera i la quarta de Cervera a Camarasa. El ser-vei s’inicià l’1 d’abril de 1914.

Sis anys més tard, el juny de 1919, Valldoreix ampliava la seva importància com a nucli de dis-tribució elèctrica. La comissió provincial de Barcelona autoritzava Riegos y Fuerza del Ebro S.A. a construir una nova línia de trans-port elèctric entre Valldoreix i la subcentral de Sant Andreu de Palomar. //

ELIS

END

A M

ALLO

L

Juanjo Cortés Historiador

Les torres d’alta tensió de Valldoreix

Ara, a l’any 2013, per fi desapareixeran les torres d’alta tensió a Valldoreix

“A principi dels anys 70, l’alcalde Coll aconseguí desplaçar la torre que estava al mig de la rambla del Jardí, evitant així nombrosos accidents de circulació”

jjcortes@valldoreix.cat

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Opinió i debat 19 Opinió i debat 19

Des d’aquestes pàgines vull donar les gràcies als Amics de la UNES-CO Valldoreix-Sant Cugat per convidar-me, el 16 de gener pas-sat, a fer la conferència “La difa-mació a la premsa escrita i a Internet”, a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Vaig escollir aquest

tema, perquè em va semblar que la nostra soci-etat, a més d’una angoixant crisi econòmica, pateix un inquietant dèficit de valors ètics. No estic dient que no n’hi hagi, de valors ètics. Els valors hi són i els podem trobar en perso-nes que treballen amb ètica i rigor en quali-tat de polítics, d’empresaris o d’assalariats. Al capdavall, si el món no ha esdevingut enca-ra una selva, ha estat gràcies a persones com aquestes, que no es dediquen a barrinar la manera d’aprofitar-se dels altres o de destruir els qui no se sotmeten a la seva voluntat.

Tot i així, ja fa temps que està arrelant entre nosaltres la cultura de l’arribisme i de la neces-sitat d’assolir objectius sense que importi com. És la cultura que afavoreix, per exemple, que allò veritablement reprovable no sigui la mentida en si mateixa, sinó el fet de no saber mentir. És a dir, que allò admirable no és la victòria dels principis ètics per damunt de les ambicions materials, sinó les habilitats de l’entabanador per defugir la justícia. Si no fos així, ja faria temps que algú com l’expre-sident de Bankia, Rodrigo Rato, posem per cas, hauria comparegut davant els tribunals en lloc d’haver estat premiat amb un sou de 200.000 euros com a assessor de Telefónica. I el mateix li hauria succeït a Felipe González, com a president d’un govern que va perme-tre la corrupció política, la tortura policial i la creació d’una banda terrorista anomena-da GAL, o a José María Aznar, responsable de crims contra la humanitat, en lloc de veure’s

compensats com a consellers de Gas Natural i d’Endesa, respectivament.

Hom pot pensar que això té poc a veure amb la difamació mediàtica, però no és cert. Sí que té a veure. I molt, ja que la impunitat per difa-mar persones en els mitjans de comunica-ció i a la xarxa s’alimenta justament del dèfi-cit de valors ètics a què al·ludíem. Un exem-ple paradigmàtic d’aquest estat de coses el vam viure poc abans de les eleccions catala-nes per part del diari El Mundo amb les injú-ries que va llançar contra les persones d’Ar-tur Mas i Jordi Pujol. Finalment, va acabar confessant que no tenia proves en què fona-mentar el seu sac de porqueria. Però el mal ja estava fet i els objectius –perjudicar elec-toralment CiU– es van assolir. Això no treu que en un futur la justícia obligui El Mun-do a pagar danys i perjudicis, però no impor-tarà perquè els poders que hi havia darrere de l’operació ja hi comptaven. Hi ha qui paga campanyes d’autopromoció i hi ha qui paga campanyes de difamació, i d’ambdues coses se’n diu inversió.

Amb tot, no hi ha res com Internet per als amants de la impunitat. Internet és la tribu-na predilecta dels qui no tenen escrúpols a llançar mentides i calúmnies contra els qui no pensen com ells o que denuncien les con-tradiccions del seu partit. En lloc de reflexi-onar-hi i d’obrir un debat intern, es posen el passamuntanyes i es dediquen a injuriar-ne els denunciants. I és que no volen millorar, l’únic que volen és que ningú no descobrei-xi el seu joc. I, és clar, per evitar-ho cal des-qualificar tot aquell que els posi en evidèn-cia. Arribats aquí, crec que cal una profunda regeneració de valors com l’ètica, el respec-te i el compromís, perquè tota societat que no els tingui com a propis és una societat aboca-da al declivi.//

Sovint se’ns demana als empresa-ris posicionar-nos respecte als fets que d’una manera o altra ens afec-ten directament. I se’ns diu que prenem posicions tèbies o que traiem el paraigua. Això està bé quan plou pluja fina que s’asseca ràpidament. Però quan plou fang

quedem tacats i no podem deixar de nete-jar-lo. I ara ja fa massa temps que plou fang i hem de dir les coses clares: la nostra feina de creació de riquesa està sent embrutada con-tínuament per un fang espès de corrupció i de disposicions antiempresa. En rebo diària-ment la llista: la reducció brutal de la inversió pública en R+D destrueix els esforços innova-dors del país que es notarà aviat si no es rec-tifica: això vol dir pèrdua d’avantatge compe-titiu i, per tant, més pobresa. El menyspreu pressupostari històric de la justícia (però clar, Hisenda dóna diners i està ben subvenci-onada, la justícia no en dóna i per això tenim una de les ràtios més lamentables de jutges

per habitant d’Europa) vol dir menys segure-tat jurídica i reticència inversora. Ara, a més a més, s’incrementen les taxes judicials, càr-rega extra damunt del petit i mitjà empresari, que reduirà els seus marges d’explotació. El cinisme de l’Estat, que exigeix manu milita-ri l’avançament de l’IVA abans de cobrar les factures i es riu de nosaltres pagant els seus deutes a vés a saber quina data, morositat que ens obliga a fer equilibris o tancar empre-ses. La inacció per prendre mesures determi-nants per afavorir el crèdit i el finançament empresarial. La submissió a les directrius d’una elit que es dedica a protegir interessos personals i plutocràtics. De la mateixa mane-ra que la classe mitjana s’està reduint, l’em-presa petita i mitjana també està sent arra-conada per la ineptitud de determinats diri-gents. Els límits d’extensió de l’article no em donen per a més. Ah! i la corrupció?... bé, el lector en té exemples diaris i no menors. Més pluja de fang, o si es prefereix, d’alguna cosa més sòlida i pudent.//

Frederic BoixPresident Sant Cugat Empresarial

Plou fang

comunicacio@santcugatempresarial.cat

Víctor AlexandreEscriptor

La difamació a la premsa escrita i a Internet

Internet és la tribuna predilecta dels qui no tenen escrúpols a llançar mentides i calúmnies

@valex_cat

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201320 Opinió i debat

“Com s’entén, persones sen-se casa i cases sense gent”. Aquesta frase la vam core-jar una desenes de persones el proppassat dia 2 pels car-rers de Sant Cugat. I no ens referíem als barris de Can Mates i de Volpelleres, sinó

que era una constatació de caràcter més gene-ral. La situació és realment contradictòria, ja que el nostre marc jurídic és generós: “Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat” (CE 1978, Art. 47). I si voleu un text encara més bonic, també el tinc: “Les perso-nes que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’esta-blir per llei un sistema de mesures que garan-teixi aquest dret” (EAC 2006, Art. 26). No cal dir que els dos textos són paper mullat, especi-alment el segon, el qual des de fa temps entre tots hem decidit desnonar abans d’hora, jun-tament amb tot l’articulat que l’acompanya (i especialment el més progressista, no cal dir-ho). Un cop més, ha estat la societat civil la que s’ha posat al davant del problema. Hi ha 750.000 signatures, entre les quals un nombre signifi-catiu de santcugatenques, reclamant una llei que permeti cancel·lar la hipoteca no pagada amb la donació de l’habitatge. I, sobretot, hi ha el treball de la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca (PAH).

És un òrgan de sensibilització social, però sobretot d’acompanyament i negociació de solu-cions. A Sant Cugat ha fet dues accions de les quals puc parlar. L’esmentada del proppas-sat dia 2, en la qual una Verge Maria i un Sant Josep, desnonats permanents i universals com hom sap, cercaven l’aixopluc d’una Caixa per passar la nit; els vam acompanyar cantant nadales anticonsumistes, absolutament perti-

nents, ja que el consumisme, al cap i a la fi, ha constituït el motor de totes les bombolles eco-nòmiques conegudes. L’altra fou fa uns dies. Tots estàvem convocats, però, afortunadament, els dos casos als quals havíem de donar suport van entrar en vies de solució, amb un acompa-nyament personal n’hi hagué prou. La PAH de Sant Cugat ha participat en la resolució de cinc casos. Quelcom molt meritori. No és poca cosa sentir-te acompanyat i ajudat quan ho veus tot perdut. Ara, llegeixo que la nostra administra-ció ha decidit intervenir-hi. L’Ajuntament ha signat un conveni amb el Col·legi de Procura-dors dels tribunals de Terrassa, segons el qual els procuradors avisaran els serveis socials de l’Ajuntament quan hi hagi un cas de desnona-ment d’una família santcugatenca sense recur-sos, perquè aquests actuïn i exerceixin tasques d’acompanyament i assessorament.

En això, com en tantes altres coses, els poders públics han anat per darrere de la societat civil i, en aquest cas, també de determinats jutges que han actuat amb valentia jurídica, però ben vinguda sigui la iniciativa. El que no m’ha que-dat clar, és si l’acció institucional inclou la ces-sió d’un habitatge de Promusa als qui es que-din amb una mà davant i una altra darrere. No estaria de més que fos així, encara que limi-tat a casos molt puntuals, quan el nostre Ajun-tament ha estat tan generós amb el patrimo-ni de l’esmentada empresa municipal a l’hora de compensar, també generosament, l’expropi-ació d’unes hectàrees de Collserola. I no dono més detalls sobre el cas, perquè imagino els lectors assabentats del tema per la informa-ció que donava aquest diari la setmana passa-da. Ja sé que són temes diferents: els desnona-ments no tenen dobles lectures possibles; en canvi, l’altre cas, pertany als viaranys d’una legislació urbanística pensada perquè no l’en-tengui el comú dels mortals. //

El canvi, el compromís i la capacitat d’adaptació a les noves circumstànci-es actuals, és un repte que hem d’as-solir i aprofitar per ampliar el conei-xement propi, tant personal com pro-fessional. Vivim en un moment de transició econòmica global impor-tant, i les empreses i les persones

que la componen apliquem totes les forces per tirar endavant. Però, contínuament ens pregun-tem: no ens queda res més per explorar? Podem millorar personalment la nostra capacitat davant les circumstàncies? La possible resposta potser és que no utilitzem bé la nostra energia.

Una cèlebre dona, Madame Curie, va fer la següent fita: “No podem esperar construir un món millor sense millorar les persones, cadas-cú de nosaltres ha de treballar per la seva pròpia millora”. Per això proposo que tots apliquem el que s’anomena: wellness empresarial, con-sisteix a ajudar l’estat físic, mental i millorar la nostra productivitat en el dia a dia. És a dir, un nou model de gestió, que té que veure en com

impactar positivament en la qualitat de vida de les persones.

Els sancugatencs tenim el privilegi de disposar dels medis necessaris quant a espais, recursos i entorn per poder desenvolupar qualsevol acti-vitat que ens ajudi a mantenir uns hàbits salu-dables. L’actitud positiva i la confiança que això generarà en nosaltres mateixos potenciarà vir-tuts que ens situaran en una posició privilegia-da. Fer un brainstorming de la nostra manera de viure i adaptar-la a un nou concepte es farà més atractiu.

Ser brillants, versàtils, i rendibilitzar la nos-tra energia en tots els seus vessants: físic, emo-cional, mental i espiritual, ens ajudarà a tro-bar l’equilibri personal adequat per aconseguir grans resultats. Si som capaços d’atreure l’inte-rès, presentar-nos de forma atractiva i fidelitzar els altres, serà la nostra millor carta de presen-tació. Aquests trets, entre d’altres, ens portaran a traçar el camí correcte cap a l’èxit empresari-al. Ara teniu les eines, només queda posar-ho a la pràctica. //

Sandra LlanoADE Vallès

Wellness empresarial

@perfildetwiter

Jordi CasasHistoriador

Desnonaments

No m’ha quedat clar, és si l’acció institucional inclou la cessió d’un habitatge de Promusa als qui es quedin amb una mà davant i una altra darrere

jordicasasroca@movistar.es

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Opinió i debat 21

Just fa una setmana em va caure a les mans la primera entrevista de Llu-ís Recoder, després d’anunciar que es retira de la primera línia política. D’entrada, és d’agrair que l’hagi con-cedit a un mitjà santcugatenc, com és el TOT Sant Cugat, germà del Dia-ri De Sant Cugat. Me l’he llegida de

dalt a baix, amb atenció. Tenia curiositat per saber per què, de cop i volta, l’exalcalde s’en-testa a vendre’ns la seva faceta d’advocat. Diu que no vol viure de la política, perquè l’entén com un servei públic, però el cert és que la figu-ra de Recoder sempre ha anat lligada a aquest àmbit per molta carrera de dret que tingui: des de la seva estreta vinculació a la Joventut Nacionalista, fins al seu pas pel Congrés dels Diputats, pel Parlament o per l’alcaldia de Sant Cugat. Semblava que la seva carrera política anava a bon ritme: no són pocs els que el veien, i segur que encara ho mantenen, com a futur president de la Generalitat. El càrrec de con-seller s’alçava com a pas previ a la successió, tard o d’hora, d’Artur Mas. I quan el president va anunciar la seva data de caducitat al cap-davant de Convergència i Unió, moltes mira-des van anar a caure en Recoder. Cert és que no forma part de l’anomenat pinyol i que té rivals, com Francesc Homs o Josep Rull, però el polí-tic santcugatenc manté la planta i el tarannà de president. Diu, a l’entrevista, que no s’ho ha pas plantejat i que no és el seu objectiu. Admet, però, que en el cas que li proposin, no diria que no; s’ho rumiaria, de la mateixa manera com va fer abans de presentar-se a l’alcaldia de Sant Cugat. Hi ha qui diu que ha fet un pas enrere ara per aconseguir situar-se a dalt de tot en un futur. Ho desconec. Però, sincerament, se’m fa estrany que desenterri com per art de màgia l’advocacia, just en aquest moment, només dos anys després de ser conseller i ara que les seves filles ja són grans, que comencen a volar... Posaria la mà al foc que aquesta retirada no és per sempre. Que el Recoder polític encara té camí per recórrer. Això sí, mentrestant si mai necessito un advocat, Lluís, et faré un truc. //

Maria XinxóPeriodista

Lluís Recoder, l’advocat

@mariaxinxoSant Cugat ha de ser una ciutat viva on con·visquin persones, activitats econòmiques, comerços i activitats culturals lúdiques.

Els darrers anys, l’oferta lúdica nocturna s’ha·via anat restringint fins a ser insuficient afavo·rint la concepció de ciutat dormitori i tranquil·la. Però som un dels municipis de Catalunya on més gent jove hi ha, població que creix i que necessita uns espais i unes activitats, els quals havien de cercar en altres municipis. El Pacte per la Nit ha estat una iniciativa de l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament amb la intenció de racionalitzar l’activitat lúdica noc·turna. Hem tractat temes com activitats multi·tudinàries a espais públics, horaris, tipus d’es·deveniments, seguretat, convivència amb el descans dels veïns, didàctica o oferta d’establi·ments d’hoteleria. Hem participat les associa·cions de veïns, gremis de restauració, associa·cions culturals i de joventut, partits polítics i la Policia Local. S’han escoltat totes les parts i con·sensuat el resultat final. //

L’oci nocturn és una qüestió espinosa que ja fa anys que arrosseguem l’hostale·ria, veïns i consumidors en una ciutat que

també reclama el dret al descans i el dret a l’oci... i tots tenen raó. En l’àmbit de l’hostaleria hem de torejar la crisi brutal que ens asfixia, la llei anti·tabac que des de la nit al matí ens complica enor·mement la feina i ens crea la responsabilitat de mantenir a tota costa els nostres carrers en silen·ci. Quan tens controlat el carrer, el cercle s’amplia i passes a ser responsable del barri. Qualsevol conversa, música o brutícia que apareix és auto·màticament carregada al nostre compte. L’hosta·leria és una activitat comercial que genera milers de llocs de treball. Crea riquesa i és una exigència social. Hem d’aprendre a conviure amb les regles justes per a tots. Els veïns han de ser conscients que Sant Cugat ha deixat de ser un poblet. Ara és una ciutat en plena expansió. Els establiments hem de ser escrupolosos amb les normatives i els transeünts han de respectar el descans dels seus conciutadans. //

Cara a cara Oci i gastronomia

Josep Baeta President Gremi de Restauradors de Sant Cugat

Mercedes Muñoz Gerent bar-karaoke La Bohèmia

Pacte per la Nit de Sant Cugat

“L’oferta lúdica nocturna s’havia anat restringint fins a ser insuficient”

“Hem d’aprendre a conviure amb les regles justes per a tots”

Teixi per Josep A. Teixidójteixido@catsalut.cat

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201322 Opinió i debat

Caterina-perez : “Trying to fine small details from daily life. Let’s play! Després de la tempesta la calma és relativa, i el camí fa pujada... però l’enfilarem

Imatges d’Instagram de #SantCugat

“De locals d’entitats i ‘café para todos’”Els Castellers han rebut la cessió d’un segon local municipal com a espai social. Hi ha moltes entitats que ni en tenen. Se’ls hauria d’explicar bé

Vídeo: La rua dels Tres Tombs

Opinió més llegida No et perdis...

Lluís Recoder: “Artur Mas em va insistir perquè continués al Govern”Lluís Recoder explica els motius de la seva retirada de la primera línia política en la primera entrevista que concedeix com a exconseller

Notícia més llegida

www.totsantcugat.cat

Aina Serra Periodista

Piulat a #santcugat

Tot el món està en crisi! Tot? No! Unes petites entitats de cultura popular resisteixen ara i sempre

a l’invasor financer! Si fa no fa, així era l’inici d’un conegut còmic d’aven-tures entre gals i romans. És sabut que de la crisi econòmica se’n salva molt poca gent, però des d’aquí vull posar de manifest el gran moment que viu la cultura popular a Sant Cugat. M’atreveixo a dir, doncs, que la cultura popular està vivint una “èpo-ca d’or” a la nostra ciutat! Mai abans a la història de Sant Cugat s’havia vist el conjunt de les entitats tant en for-ma com ara. Fem un repàs ràpid d’al-gunes entitats per comprovar-ho: els Castellers tenen uns registres tècnics i de gent espectaculars; l’Esbart un molt nombrós pre-cos de dansa, un grup de sèniors i un cos de dansa que, per cert, és dels millors del país; els Bastoners tenen probablement, amb 160 balladors, la colla més gran de bastons de tot Catalunya (sense exa-gerar ni un pèl). El Grup Mediterrània volta els teatres del país de la mà de la iniciativa escènica Espai A; Gegan-ters ha celebrat els seus 25 anys amb una nova gegantona amb molts nens portadors i un grup dels més nom-brosos de la seva història. Això sen-se esmentar la tasca de la Coordina-dora d’Entremesos, els molts alum-nes de l’Escola de Música Tradicional i les, ni més ni menys, que 208 perso-nes que ballaran el Ball de Gitanes el proper 9 de febrer. Tot i que em dei-xo molts detalls i entitats que fan més gran l’època, cal que siguem coneixe-dors del moment d’or que vivim i que sobretot l’aprofitem! //

L’època d’or

Bernat PicornellJERC

@bernatpicornell

La estelada ondeando indefinidamente en la plaza del Ayto.Sant Cugat es un ejemplo más del desprecio del nacionalismo al estado de derecho

@Bruno dsalvador Católico.Orgulloso de mi tierra,Cataluña y de mi patria, España. Abogado y Concejal del PP Sant Cugat

NOVES OBERTURES: BÓBOLI, EQUIVALENZA, IMOON, YAKEBOLSO

www.SANTCUGATCENTRE.COM

Formigonat dels punts mes conflictius de la Muntanyesa Sud amb diners de lliure disposició de la Floresta a Sant Cugat

@Cristinaparaira Tinent d’alcalde de Serveis Urbans de la ciutat

Frase del mercat de Sant Cugat (que està al meu carrer i no ho puc evitar): “No penséis que da dolor de cabeza y comprad”. Així ens va.

@JuditDalmau

De Barcelona

Mals auguris per St.Cugat: Sant Cugat és l’Ajuntament més transparent de l’Estat i Sabadell cau a la setzena posició

@BobSabo

Robert Saborida, sabadellenc

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Opinió i debat 23

Jesús Núñez i Pilar Visiedo, descanseu en pau

L’últim trimestre de l’any 2012 ens han deixat dos companys mestres

del CEIP Pins del Vallès: Jesús Núñez i Pilar Visiedo. És una sensació, i cal dir-ho, agredolça.Agre perquè ens han deixat per sempre, dolça perquè és un entranyable i posi-tiu record. Tots dos, Jesús i Pilar, van realitzar la major part de la seva vida professional a Sant Cugat, al Pins del Vallès. La seva feina a dins i fora de l’escola va ser silen-ciosa però eficaç. Van ser mestres del dia a dia. Constants i preparats. Van ser mestres tutors de la seva classe i bons coneixedors dels seus alumnes. Estimaven els alumnes. Eren bons com-panys dels seus companys de centre. Sabies que et responien perfectament i no et fallaven. Tots els que els hem conegut hem estat conscients del seu treball, dedicació i esforç. Amb una visió clara de la fei-na responsable tan necessària en una escola pública. Puc afirmar que s’esti-maven l’escola pública. Jesús i Pilar (gallec i aragonesa) tenien tots dos una forta personalitat manifes-tada amb diferents posicions enfront els problemes del centre. Jesús era con-

ciliador. La Pilar era diferent, movent el cap però de manera directa deixant anar la idea que volia expressar. Fins i tot les seves dedicacions professi-onals i aficions eren diferents. El Jesús, mestre generalista i amant dels mine-rals geològics, gran caminador i excel-lent amb la bicicleta de muntanya. La Pilar mestra de lletres, llengua i literatu-ra, amant del teatre.Jesús i Pilar van ser uns esforçats mes-tres del Pins del Vallès. Tots dos heu fet una bona feina. Sem-pre sereu en la nostra memòria. Des-canseu en pau.Alfredo ArechavalaExmestre del Pins del Vallès

Obres a la Llar d’Avis de la Parròquia

Ens complau fer-vos arribar aquest escrit per notificar-vos que amb

motiu de les obres que es realitzaran a partir del dia 21 de gener, la Llar d’Avis restarà tancada uns mesos, per tal que es puguin arreglar els desperfectes motivats per l’antiguitat de la casa.Us fem saber que disposem d’unes sales cedides per la Parròquia del Monestir, per tal que les activitats i la convivència entre els socis es pugui seguir mante-

nint. Aquestes instal·lacions estan situ-ades a la planta baixa de la Casa Aba-cial.Els dies i horaris de les activitats seran els mateixos de la Llar d’Avis.Us esperem a tots de molt bon grat.Per a més informació, tenim horari de despatx els dimecres de 17.30 a 19.30 h, a la mateixa casa Abacial de la Par-ròquia.Ben cordialment,Antònia Astier

En record d’en Raimon Badia Carro

Estimat company,Amb el teu record continuarem aquest projecte socioempresarial que junts vàrem posar en marxa ara fa ja més de 13 anys.Amb el teu record seguirem treballant plegats per a seguir construint dia a dia una organització on les persones siguem el més important, tant aquelles que reben els nostres serveis com totes les que participem d’una o altre forma en aquest projecte col·lectiu.Sabem que a partir d’ara, sense tu, serà diferent. Tu vas ser-hi des del principi com a soci fundador, vas assumir la res-ponsabilitat de representar-nos com a president del nostre Consell Rector durant vuit anys; vares liderar alguns dels nostres projectes més significatius i, finalment, et vàrem delegar la respon-sabilitat de tenir cura del nostre tresor més preuat: els treballadors i socis, com a responsable laboral de la nostra coo-perativa. Evidentment, no va ser casu-al aquesta delegació, tenies un do natu-ral per a relacionar-te i acompanyar les persones amb rigor i amb estima, afa-vorint la seva implicació i promoció per-sonals i professionals. Un do que sor-tia del teu humanisme i dels teus valors fortament arrelats que impregnaven la pràctica del teu dia a dia; un do que sor-tia de la teva vitalitat existencial i del teu gran cor a nivell humà.Estimat Raimon tots els teus companys i companyes de Doble Via et trobarem a faltar. Queda un gran espai buit a dins nos-tre i a la nostra organització. Un espai que, a poc a poc, haurem d’anar apre-nent a emplenar amb el record de les teves bromes, de les teves abraçades, de les teves aportacions sempre ple-

nes de sentit comú, dels teus somriu-res i del teu rigor…, fins que arribarà un dia, en això confiem, en què aquest buit que ara ocupa la nostra tristor per la teva absència, tornarà a estar ple del teus records i aleshores seguirem cami-nant junts.Una abraçada molt forta i molt bon viatge.L’equip de persones que formem l’empresa cooperativa Doble Via

Aclariment

L’empresari Joan Alsina va ser assassinat al seu domicili de Sant

Cugat l’1 de gener de 2007 i no l’any 1997 com vam publicar la setmana passada al Diari De Sant Cugat.Redacció DSC

Unes preguntes a les CUP

Com s’ho faran a partir d’ara en temes relacionats amb el país. Dos

a un? Com es pot liderar un moviment que s’autoanomena independentista i s’absté quan ens hi juguem els nostre futur com a país? Com justificaran al seu electorat aquesta decisió? Que els diran als seus votants? L’excusa de la no menció explícita dels Països Catalans en el text és molt pobra. Primer cal preguntar als mallorquins i als valenci-ans quants d’ells també volen la independència. Jo crec que primer hem de lluitar per la nostra llibertat i un cop siguem independents, serà el moment d’ajudar els altres, si és que ho volen...T. VilanovaSant Cugat del Vallès

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES:

PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat

PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN)

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari De Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Per demanar no ens perdemJa sé que els avis sempre ens exclamem, però jo fins ara no necessitava ajuda per passejar per la carretera de Barcelona i

en preferència a l’estiu, com és natural degut a l’arbreda existent, i també anava molt bé per visitar l’ermita del Sant Crist que cada diumenge primer de mes es pot visitar gràcies a alguns compo-nents de la Penya Regalèssia.A causa que passejava amb les meves facultats mai vaig trobar a faltar un seient per arribar a l’ermita i com fan altres avis hi tro-bem a faltar un parell de bancs, ja que des dels Quatre Cantons fins allà no hi ha un sol punt de descans.Jo diria que seria més visitada l’ermita, no per vocació, sinó també gaudirien de la pintura de Grau-Garriga, que molts ignoren, ja que només es pot visitar un cop al mes.Espero que no solament els avis, sinó tot el públic en general us ho agrairem.Gràcies.Pere Pahisa B.

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López PuigResponsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergui Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé i Àgata Guinó, Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Escola d’Art de Sant Cugat, Griful Oil, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Òpera de Cambra Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.

EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA úNICAMENT LA SEVA OPINIó EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIó DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.

Amb la col·laboració de :

DiarideSantCugat

És indubtablement l’arbre més popular de Sant Cugat, sobretot des que l’any 1997 va patir un greu atemptat. Des d’aleshores està apuntalat per evitar la seva caiguda.

El Pi d’en Xandri

Sant Cugat en 3D Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013

Robert Ramos info@robertramos.cat www.robertramos.cat

FOTOGRAFIA PATROCINADA PER:

Vine amb el ‘Diari’ i et donem les ulleres 3D.Els lectors que comprin el Diari de Sant Cugat al seu quiosc poden passar per la redacció, carrer de Sant Antoni, 42 on els hi lliuraran una ulleres 3D per veure correctament i col·leccionar aquesta secció de Sant Cugat en tres dimensions.

Amb lA Col·lAborACió DE:

UllErES PATroCiNADES PEr:

Ara, a Sant Cugat ja pots gaudir de la bona sidra!

La podràs degustar directament de la nostra KUPELA o bé en ampolles de ¾ de litre.

I no et quedis sense provarel nostre “menú sidreria” (xistorra a la sidra, truita de bacallà, bacallà amb pebrots i costella de Tolosa).

Assortit de pintxos.

Racions i truites a la barrao a taula…

Gran varietat de vins negres, blancs i rosats

Rius i Taulet, 12993 676 20 91

OBERTURA 28 DE GENER

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201326 Economia i empresa Finances

Entrevista

Què ha canviat amb la nova direcció del Banc d’Espanya? La situació viscuda amb l’ante-rior governador, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va generar una tempesta perfecta. Es van ajuntar la problemàtica de l’eco-nomia amb un govern que no esta-va atent a les notificacions que li venien del Banc d’Espanya i un partit que no donava suport a aquest governador que es veia com a hostil.

Curiós. El van nomenar ells! Com que no li feien gaire cas, sovint s’adreçava als mitjans i deia el que els polítics no volien sentir. Ell va ser el parallamps del problema però el dany a la institu-ció ha estat terrible.

Com ha canviat, doncs? El Banc d’Espanya farà en un futur la supervisió dels bancs sota criteris coordinats del Banc Cen-tral Europeu. Pels que servim aquesta institució, aquesta és una situació millor que la dependèn-cia política.

Hi ha hagut un rescat bancari que l’estem pagant entre tots... Perquè computa com a deute públic, tot i això té un cost direc-te pel contribuent. I costa d’en-tendre perquè com que hem tar-dat tant a fer el rescat, l’economia s’ha anat podrint més amb danys col·laterals com més atur i manca de crèdit. A partir d’aquest juny, però, el Banc d’Espanya passarà a liderar la supervisió macropru-dencial. Ha hagut de ser Europa qui ha donat musculatura al banc.

Com explicaria a un desnonat que s’hagin rescatat els bancs i no a ells? Li hem de dir que això és fruit d’una política pública que està molt lluny dels seus interessos. Per corregir això ha de fer valer els seus interessos anant a votar i si cal manifestar-se i fer lobby per fer pressió. No farà res diferent al que ja fa, per exemple, el sector elèctric o el sector financer.

Com afecta als clients que hi hagi menys operadors bancaris?

Disminueix el risc perquè com-parteixes múscul amb el que abans eren altres entitats. Ara bé, la part negativa és que a menys operadors, menys competència.

I menys producte! Cal veure què passa amb l’entra-da de banca estrangera. No ho mirem, però cal més competència de banca de fora que vingui amb productes diferents. Els bancs d’aquí innoven poc. En tot cas, 10 bancs són prou per competir si realment volen competir.

Per què els bancs no donen crèdit? El crèdit tornarà a aflorar quan hi hagi projectes prou solvents.

Abans els donaven aquests crèdits! Perquè l’economia rutllava i qual-sevol iniciativa acabava funcio-nant. El que ha canviat és que ara que hi ha crisi cal arriscar crè-dit. Per rellançar l’economia cal ara arriscar i els bancs no ho fan. Si demanes un crèdit et demanen la teva casa com a aval. Cal una acció compensatòria pública.

Xerrada. Aquest economista visitarà el dijous 31 Sant Cugat per fer una xerrada dins el cicle organitzat per Òmnium Cultural “Vers un país eficient”. La ponència, que porta per nom “El moment econòmic i social de Catalunya. Una cruïlla complexa” tindrà lloc al SC Trade Center a les 19.30 hores.

“El crèdit tornarà a aflorar quan hi hagi projectes prou solvents”

“10 bancs són molts per competir si realment volen competir”

“Un país amb una renta per capita més alta guanyaria amb una separació.”

“Ha hagut de ser Europa qui ha donat musculatura al Banc d’Espanya”

Guillem López CasasnovasConseller del Banc d’Espanya

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Actualitat Economia i empresa 27

Segons el balanç de Pimec Vallès Occi-dental, durant el 2012 s’han tancat el doble d’empreses que l’any anterior i s’han donat de baixa el triple d’autò-noms.

El president de Pimec Vallès Occiden-tal, Francesc Elías, reclama mesures que revifin i fomentin la contractació i l’activitat empresarial al territori. Elías ha fet referència a la necessitat que la banca faci fluir el crèdit, des-prés del suport que ha rebut d’Euro-pa i ha assegurat que “el Govern hau-ria de forçar que un percentatge dels diners que han rebut d’Europa servís per ajudar i donar crèdit a les empre-ses i a les famílies”. En aquest sentit, també reclama que es controlin les comissions i les taxes que cobra la

banca a les empreses, que conside-ra excessives. Una altra de les mesu-res reclamades per Elías de manera urgent és establir línies de suport per crear noves empreses i generar ocupa-ció i riquesa “amb una reducció de les taxes de la Seguretat Social per facili-tar noves contractacions”. L’empre-sari ho ha indicat en un balanç fet a la delegació territorial de la patronal Pimec al Vallès Occidental. Des de la patronal s’ha fet balanç del 2012 amb xifres de la difícil situació per la qual passen les empreses del territori. Des que va començar la crisi el 2008 fins al tercer trimestre del 2012, han tan-cat 6.197 empreses a la comarca. Pel que fa als autònoms, entre el 2008 i el 2012 se n’han donat de baixa 8.212.//

Balanç 6.197 empreses destruïdes

Pimec vol que la banca faci fluir el crèdit

El balanç anual de la patronal vallesana a Sabadell #CeDiDa

JR. Armadàs

Tria el teuNomés fins al 31 de gener

Solvia Pack Iconos

solvia.es

Solvia Pack Iconos

902 333 131

Solvia Pack Iconos

Oficines del Grup Banc Sabadell

I tu,quant en pagaries?

Més de 1.200 habitatges de segona mà a Catalunya

a preus increïbles.

SV_FA_226x68_2mano_Cataluna_cat_S.indd 1 18/12/12 11:06

Cal, doncs, un banc públic? Ja hi ha l’Institut Català de Finan-ces que hauria d’arribar allà on no arriben els bancs que no volen arriscar. El problema és que no ho fa del tot perquè no té prou diners.

És culpa d’Espanya? Ens aniria millor sols? Si no hi haguessin altres factors és clar que un país amb una ren-ta per capita més alta guanyaria

amb una separació.

On està la dificultat? Pot haver-hi boicots, es pot quedar fora de la Unió Europea... Però tot són conjectures que a mi no em semblen prou fortes per invalidar la idea. //

Joan Ramon Armadàs jr.armadas@premsalocal.com @JRarmadas

#FOTOGRaFia: J.R. aRmaDàs

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201328 Economia i empresa Actualitat

FinancesBanc Sabadell tanca els 2012 amb 80 milions de benefici

La xifra significa reduir més d’un 64% els beneficis respecte al 2011 tot i que l’entitat considera l’exercici ante-rior com a reeixit.

El Banc Sabadell ha tancat el 2012 amb uns benefici de 81 milions d’eu-ros. Segons explica l’entitat en un comunicat, aquesta xifra significa acomplir els seus objectius priori-taris tot i que els beneficis hagin caigut un 64,7% respecte al 2011. El Sabadell recorda que ha efectu-at dotacions a insolvències i pro-visions sobre la cartera de valors i immobles per un total de 2.540 milions d’euros, un 142% més que el 2011. L’entitat vallesana explica que “el 2012 ha estat un altre any advers per a l’activitat financera, però això no ha privat de tancar un exercici real-ment històric per a Banc Sabadell”. El banc es refereix a la integració

de la CAM i de les proves de resis-tència a què va ser sotmesa tota la banca nacional per part del Banc Central Europeu i que el banc valle-sà ha passat.En la nota també es destaca que la base de clients particulars s’ha incrementat un 18% i la d’empre-ses, un 31%. El 31 de desembre del 2012, el total de clients és de 5 mili-ons i mig. // Redacció

SostenibilitatL’@ Business Park fa un pas cap a l’energia neta

Un contracte amb Acciona Green Energy ha fet possible aquest canvi.

El centre de negocis @Sant Cugat Business Park ha signat un acord amb Acciona Green Energy (fili-al del grup Acciona) en virtut del qual subministrarà l’electricitat al Parc on hi ha instal·lades més de 200 empreses de diversos sectors. Segons explica en un comunicat amb aquesta acció volen “contribu-ir a la conservació del medi ambi-ent i a un desenvolupament soste-nible, generant menys impacte en l’entorn i ajudant a transformar el territori en un lloc més respectuós amb el medi”. Cal recordar que Acci-ona Green Energy només gestiona i comercialitza electricitat proce-dent de fonts 100% renovables cer-tificades i acreditades per la Comis-sió Nacional d’Energia. // Redacció

L’empresa familiar catalana d’equipa-ment sanitari Palex Medical, amb seu a Sant Cugat, ha comprat Saident, una com-panyia de solucions d’identificació per radiofreqüència (RFID) que s’incorpora-rà a la seva divisió de noves tecnologies.

L’operació inclou l’adquisició de la marca, de la línia de negoci, la tecnolo-gia i set treballadors. Ambdues empre-ses col·laboren des de fa anys en diver-sos projectes, entre els quals un de tec-nologia RFID a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i un armari RFID automàtic per a productes hospitala-ris d’alt cost. Amb aquesta compra, les dues companyies uneixen esforços i experiència per desenvolupar noves solucions i productes que millorin la

seguretat dels pacients, l’eficiència operativa dels hospitals i l’optimitza-ció dels seus recursos i costos, sota la màxima de la innovació i l’excel·lència. La incorporació de Saident busca apor-tar valor afegit a les solucions que ofe-reix Palex: amplia la seva oferta amb productes que integrin la tecnologia RFID per al sector sanitari. Saident s’ha instal·lat a la seu santcugaten-ca de Palex. Ambdós grups han dis-senyat sistemes com la implantació d’una solució amb tecnologia RFID per automatitzar la logística d’actius de baix i mig cost, realitzada a l’Hos-pital Universitari Sant Joan de Reus, que ha proporcionat resultats en l’op-timització de costos. //

Adquisició Noves tecnologies

Palex Medical compra l’empresa RFID Saident

L’emrpesa té la seva seu a Sant Cugat #CEDIDA

Redacció

Especialistes en segona mà

Els especialistes en compravenda de segona mà arriben a Sant Cugat posant a la teva disposició els seus quinze anys d’experiència com a Second Company en el sector per garantir la teva satisfacció

Amb 15 anys d’experiència en el món de la compra venda de segona mà, Second Company arriba a Sant Cugat amb el Club Second. Tot i que fins ara havien portat a terme la compra-venda dins el mateix local, Second Company vol anar una mica més enllà, i per això t’ofereix un punt tan sols de compra, el Club Second, adaptat a les teves necessitats, oferint-te discreció, comoditat i tracte especialitzat en tot allò que necessitis.

I és que a Club Second t’ofereixen tres productes diferenciats. Per una banda, com-pren qualsevol producte tecnològic que els puguis oferir, sempre que estigui en bones condicions. La segona possibilitat que t’ofe-reixen és la compra d’or i plata. Amb or, et poden comprar des de la joia destinada a ser fosa, o bé, si és una joia d’alt valor, la poden revendre a les seves botigues, per la qual cosa sempre en trauràs un benefi-

ci més alt. A més, si és joieria d’alta gam-ma, Second Company compta amb una empresa col·laboradora que els compra aquestes peces. El tercer producte que t’ofe-reix el Club Second és la recompra. Si en un

moment determinat tu necessites el valor d’un objecte, pots deixar-lo com a fiança a Club Second, i sota contracte, recuperar-lo després d’un temps acordat.

L’experiència com a garantiaSecond Company té deu botigues de com-pra-venda ubicades a Barcelona, Manre-sa, Terrassa, Mataró, Girona, Figueres, Vic, Múrcia i Alacant. Des del 19 de gener, cal afegir-hi al llistat el punt exclusiu de com-pra ubicat a Sant Cugat del Vallès. Un espai amb unes característiques diferents que les que ofereixen la resta de botigues del grup i les de la competència, amb més intimitat, més servei i un tracte més proper. En una segona fase, el Club Second s’encarregarà de recollir els objectes a casa teva, sense que t’hagis de preocupar per res. Si vols reciclar i treure un benefici per fer-ho, no dubtis a contactar amb Club Second. // Redacció

CLuB SECoND. Av. de Lluís Companys, 8 · Tel.: 93 583 64 00 - clubsecond@secondcompany.cat

Tracte personalitzat, proper, amb una valoració a l’alça dels objectes que vols vendre i possibilitat de recuperar-ho, és el que t’ofereix Club Second

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Publicitat 29

Solvia Pack Iconos

solvia.es

Solvia Pack Iconos

902 333 131

Solvia Pack Iconos

Oficines del Grup Banc Sabadell

Tria el teu Només fins al 31 de gener

I tu,quant en pagaries?

Més de 1.200 habitatges de segona mà a Catalunya

a preus increïbles.

SV_PG_226x296,3_Catalunya_cat_S.indd 1 14/12/12 09:45

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201330 Cultura Història

Nou llibre a la venda de l’historiador i escriptor, i també regidor de Cul-tura, Xavier Escura. La història indignada dels

catalans. Sobre el desencaix català i altres impotències hispanes. Un llibre que, com el mateix Escura explica, “es tracta d’una actualització, molt corregida i ampliada, d’un llibre que vaig treure fa dotze anys (Els senti-ments i les raons de les nacions) que va tenir un recorregut molt breu perquè el vaig editar jo mateix i, a més, al cap de poc plegava la distri-buïdora que el duia a les llibreries. Tot aquest temps l’he anat actua-litzant i incorporant-hi novetats a partir de consells de gent que em mereixen un gran respecte i confi-ança, com en Josep Espar, el mateix Salvador Cardús -que molt amable-ment es brindà a fer-me el pròleg-, o el malaurat editor Isidor Cònsul. Va ser ell qui em va dir que l’abast dels canvis aconsellaven canviar el títol del llibre.”

D’aquesta manera, “ara fa poc més d’un any ens vam posar d’acord de seguida, amb en Rafael Català, de Rafael Dalmau Editor (no és parent meu), i vam considerar oportú publi-car-lo ara perquè responia a mol-tes de les qüestions que es plante-gen avui en aquesta cruïlla històri-ca en què ens trobem els catalans”.

Què hi trobarem?Qui agafi el llibre hi descobrirà “reflexions sobre la nostra histò-ria i, sobretot, sobre les mentali-tats col·lectives que han condicio-nat aquesta història”. Però, què és la història? “La història, vinc a dir en el llibre, és una crònica d’emoci-ons disfressades de raons”. I quin és l’objectiu d’aquesta publicació, en els temps actuals? Doncs com expli-ca Escura, “no és un text que preten-

gui assentar càtedra ni molt menys, sinó contribuir al vell debat sobre el catalanisme, i deixo clar d’entrada que sóc conscient dels riscos de pre-tendre fer una mena de psicoanàlisi col·lectiva, fàcilment qüestionable atesa la seva fragilitat metodològi-ca que, ho reconec, pot ser discuti-da. És per això que vaig dur el pri-mer esborrany del text a una perso-na que per a mi ha estat sempre un referent pel seu rigor intel·lectual i acadèmic, com és en Salvador Car-dús. Em va dir que l’originalitat i honestedat del meu plantejament compensaven, com a assaig que era,

Publicació Xavier Escura, historiador i escriptor, presenta el seu nou treball

Com afectaria a la cultura el trencament amb Espanya?Dotze anys ha estat Xavier Escura recollint preguntes i respostes per poder donar arguments a la situació d’encaix o desencaix que actualment, d’una manera més evident, hi ha entre Catalunya i l’Estat espanyol

En ContEXt

Base. “La inspiració, no cal dir que salvant les distàncies i com a humil seguidor, cal buscar-la en textos que han esdevingut referents de la nostra cultura, com Lo Catalanisme, de Valentí Almirall (1886); Les formes de la vida catalana, d’en Josep Ferrater Mora (1994); L’Esperit de Catalunya, d’en Josep trueta (1946) i Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives (1954)”.

Concepció. “Aquest text és un plat de

cuina lenta, fa més d’una dotzena d’anys que li vaig donant voltes i ara el dono per acabat. Haig d’agrair darreres aportacions i debats, com el mantingut amb en Jordi Cuesta pel que fa a l’espoliació dels noms, que crec que han enriquit el text. L’apropiació i tergiversació de noms com Espanya, Corona d’Aragó, etc. és un capítol poc debatut i que ha enverinat, sens dubte, el debat i el consens historiogràfic”.

Un llibre amb més de 12 anys de gestació

Xavier EscuraFa un repàs als desacords que han portat la majoria de la població catalana a fer el pas de decantar-se cap a l’independentisme # Artur ribErA

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Cultura 31

Càritas Sant Cugat, Casa Abacial, plaça de l’Om, 2, 93 674 29 07

CARITAS obre cada dia El Recer per acollir, donar menjar i, sobre-tot, donar suport humà a moltes persones de Sant Cugat que no tenen res

Necessitem800 persones

per ajudar800 famíliesTu en pots seruna, informa’t!

Amb el suport de:

Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

els possible peròs metodològics”. A més, “hi ha preguntes que mol-ta gent es fa i que naveguen en un mar de tòpics i prejudicis, i que el reduccionisme i l’adulteració his-tòrics no ajuden precisament a res-pondre. Què ho fa, per exemple, que tants espanyols tinguin mania als catalans? I per què hi ha tants cata-lans amb l’autoestima tan baixa i amb tant d’autoodi envers la seva nació i cultura? O per què els bas-cos, malgrat la violència feliçment enterrada d’ETA, han estat, però, sempre més ben rebuts i compresos a Madrid que no pas els catalans? Per què els expresidents Suárez i González coincidien a considerar el “problema” català més greu que el basc? La Història indignada dels catalans assaja algunes respostes a totes aquestes preguntes...”.

Afecta la cultura?Amb tot, aquest difícil encaix té repercussions directes sobre l’àmbit cultural, que és al que es dedica com a regidor. Com afecta al món cultu-ral aquesta situació? Xavier Escu-ra assenyala que “és prou conegut de tots que el drenatge fiscal abso-lutament desequilibrat i perjudicial que patim els catalans també afec-ta de ple l’àmbit de la cultura. No vull pensar què podríem fer si els impostos dels catalans els pogués-sim gestionar des d’aquí, amb soli-daritat inclosa. Estic convençut que es multiplicarien els recursos dispo-nibles i assoliríem els estàndards d’inversió cultural de les nacions més avançades del món”.

“Amb el talent i l’emprenedoria demostrats dels catalans, crec fer-mament que esdevindríem, quali-tativament, un referent potent dins la convivència de les cultures euro-pees. Ara per ara això és impossible

perquè l’Estat espanyol no només ens menysté, sinó que cada vegada és més agressiu contra tot allò que les seves elits veuen com un impedi-ment per aconseguir una sola nació i cultura espanyoles unificades. No només rebutgen que l’Estat sigui plurinacional, sinó que no l’accep-ten ni multicultural. No cal recor-dar, aquí, tota la història de disposi-cions en contra de la nostra cultura que avui mateix patim arran de la sentència del Tribunal Constitucio-nal espanyol contra l’Estatut (2010): Llei Wert, etc.”.

Més a favor, o més en contra?Ja per acabar, volem saber quins avantatges i desavantatges tindria una situació de ruptura amb Espa-nya per a la cultura catalana. Xavi-ers Escura ens explica que “crec que a diferència d’altres àmbits on tot està més entortolligat (econo-mia, infraestructures, etc), l’assoli-ment d’una sobirania plena repercu-tiria de seguida i molt positivament a favor de la cultura catalana. Si avui la llengua i la cultura catalanes, amb un estat en contra (i la major part del temps d’ençà del 1714), té els nivells d’excel·lència que poc a poc i inter-nacionalment se li van reconeixent, no vull pensar on podríem arribar amb un estat propi que protegís i invertís en aquesta cultura...! I no dubto gens que ens acabaríem ente-nent i col·laborant amb magnífiques cultures veïnes que, com l’espanyo-la, no es mereixen –ho dic sincera-ment– algunes elits que de fa temps li malmeten la dignitat i la qualitat democràtica a les quals, com a gran nació que són, tenen dret.” //

L’encaix entre Catalunya i Espa-nya és el fil conductor d’aquest assaig que ens serveix Xavier Escu-ra. Un assaig que analitza i respon els tòpics i prejudicis de la relació entre Catalunya i Espanya; se’n busquen les causes on s’entortolli-guen les raons i els sentiments dels diferents pobles hispànics. Aquest encaix, Xavier Escura el valora com a persona, com a regidor i com a his-toriador, per mostrar el seu punt de vista diferenciat en els tres àmbits sobre la situació.

Com a personaCom a persona, Escura manifes-ta que “tota entesa i bon veïnatge entre cultures i nacions els veig, lògicament, desitjables. L’encaix forçat, però, i l’assimilació de la realitat catalana que pretén l’Es-tat espanyol els veig indesitjables i, afortunadament, impossibles”.

Com a regidorCom a regidor, Escura considera que la seva opinió és “irrellevant, perquè la meva feina i responsa-bilitat consisteixen a tenir cura i impulsar les polítiques culturals de la meva ciutat, tasca que, atesa la llarga crisi i restriccions que patim, prou temps i energies m’ocupen...”.

Com a historiadorCom a historiador, és on es mostra més optimista, de fet, “molt opti-mista”, i explica que “el tempo his-

tòric no casa gaire amb el polític. El curterminisme de la política, i per extensió el dels mitjans i el de tota la societat, reforcen la sensació d’un present infinit que la revolució digi-tal i el big bang del ciberespai i les xarxes socials no deixen de poten-ciar amb la seva ubiqüitat i imme-diatesa. Això fa que perdem pers-pectiva i profunditat d’anàlisi. Si tots, espanyols i catalans, féssim un exercici d’introspecció col·lectiva, podríem fer catarsi de complexos i greuges que arrosseguem de fa generacions, i que no afrontem per fer-ne catarsi perquè, senzillament, els ignorem. I és una llàstima per-què aquesta llarga història d’emo-cions, de mentalitats col·lectives, condiciona l’imaginari i el dia a dia del nostre present, i determina i retroalimenta, a més, el discurs de les nostres elits polítiques, cultu-rals econòmiques. I per tant gra-vita, condiciona i sovint impedeix la resolució dels conflictes entre aquestes respectives elits”. //

Seria possible una situació d’encaix?

Portada del nou llibre de l’historiador santcugatenc

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201332 Cultura Actualitat

C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona)Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com

A S S . R A D I O

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 724 44 43 pimec.vallessud@pimec.es

per a la micro,petita

i mitjana empresa

La soprano Rosa Mateu, acompanya-da per la destacada pianista Anna Fer-rer, serà la protagonista del concert inaugural de la temporada 2013 de Joventuts Musicals Sant Cugat, dis-sabte, 9 de febrer a les 6 de la tarda, a l’Aula Magna de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels.

Mateu és reconeguda pel públic espanyol i internacional per la gran expressivitat i riquesa tímbrica de la seva veu al mateix temps que l’exqui-sida musicalitat amb la qual s’adap-ta fàcilment a diversos estils i perso-natges. Les seves actuacions a Europa, Rússia, Estats Units, Ucraïna i Sud-amèrica han estat aplaudides tant pel públic com per la premsa.

Ha estrenat obres de J. L.Turina, Xavier Turull, Moisés Bertràn, Ernest Borràs, Humet, Joan Carles Martí-nez, Xavier Gols, Albert Guinovart i X. Montsalvatge, el qual la va reque-rir per estrenar la seva òpera Babel 46,

i per interpretar les seves Invocaciones al Crucificado a Nova York.

Va iniciar-se al món de l’òperaamb els Amics de l’Òpera de Sabadell amb Mirna Lacambra, i de l’òpera a la Uni-versitat amb Carme Bustamante. Ha interpretat la comtessa d’Almavi-va (Les Noces de Fígaro) i doña Elvira (Don Giovanni) de W. A. Mozart, Gio-vanna Seymour (Donna Anna) Doni-zetti, Violetta (Traviata) Verdi, Flora (Traviata) o Santuzza (Cavalleria Rus-

ticana).En el repertori simfònic ha cantat el

Requiem de Verdi, la 14 Simfonia de Shostakovich, les Nuits d’ Eté de Berli-oz, les Simfonies 2a i 4a de de Mahler i les Quatre Darreres Cançons de Ric-hard Strauss al Teatre de la Filarmòni-ca de Medellin.

Ha cantat en els més importants auditoris d’Espanya: Palau de la Músi-ca Catalana, Auditorio de Zaragoza, Auditorio Nacional de España, Audito-

rio de Oviedo i Gran Teatre del Liceu. Al Liceu ha interpretat els rols principals de l’òpera Babel 46 i Una voce in off de Xavier Montsalvatge en versió con-cert amb l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu dirigits per Antoni Ros-Mar-bà, així com el rols de Flora de Traviata i Prilepa de Dame de Piques. Especial-ment reeixit fou el seu recital amb Jau-me Aragall i l’Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Salvador Brotons.

Ha enregistrat varis CD i regular-ment duu a terme recitals a l’Estat espanyol, Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Itàlia amb els pianis-tes Mac Macclure, Anna Ferrer i Marco Evangelisti.

A més, el públic santcugatenc podrà gaudir d’aquests altres concerts. No t’ho pensis: reserva’t aquestes dates i regala’t un concert.

9 de març: Josep Maria Almiron, piano13 d’abril: Jaume i Eugènia Guri Bat-lle, violí i piano24 d’abril: Xavier Larsson, saxofon (benèfic per al Parkinson)25 de maig: Jeux D’Anches, duo d’acordions7 de juny: El guanyador de ‘Tú sí que vales’: Michael Andreas Haeringer, piano

Pàgina de Joventuts Musicals. Inici de la temporada de concerts 2013

Rosa Mateu, un concert de luxe

Rosa Mateu, serà la protagonista del concert inaugural de la temporada 2013

La soprano Rosa Mateu #CeDIDa

esPaI CeDIt

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

ELS DIJOUS A LES 19.30 I A LES 22 HCINEMES SANT CUGAT

Jean-Marc VallèeCafé de FloreCanadà-França2011(122’)Idiomes: francès

31 de gener

7 de febrer El artista y la modelo14 de febrer Elena

21 de febrer Shan zha sh zhi lian (Amor bajo el espino blanco) 28 de febrer Tue Guard (El irlandés)

7 de març Blancanieves14 de març Une vie meilleure (Una vida mejor)

21 de març Elles (Ellas) 4 d’abril The Angels’ Share (La parte de los ángeles)

11 d’abril El capital 18 d’abril Et si on vivait tous ensemble? (¿Y si vivimos todos juntos?)

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Actualitat Cultura 33

Fa quatre dies celebràvem l’Any Calders i ara, tot just encetat aquest 2013 de les nostres penes, ja estem de

ple en la commemoració del centena-ri del naixement de Salvador Espriu. Dimecres, al Palau de la Música es donarà el tret de sortida. Home aus-ter, introspectiu i de poques i sàvi-es paraules, sens dubte sigui el gran poeta-profeta cívic que li convé en aquests moments històrics recor-dar al nostre país. Un home que va ser exemple de resistència durant el franquisme i exemple ètic durant la transició. Com la seva Antígona, no va dubtar a desobeir les lleis de Cre-ont si aquestes li semblaven injustes; i quan el dictador va fer unes decla-racions rebaixant la nostra llengua a la categoria de dialecte, Espriu va escriure la Primera història d’Esther, aquest autèntic monument a la llen-gua i a la pàtria. Les paraules adre-çades a Sepharad-Espanya no poden ser avui més actuals: “Escolta Sepha-rad els homes no poden ser sinó són lliures. I cridi la veu de tot el poble. Amén”. El mite de Sinera (el poble d’Arenys i el seu cementiri) que tan bé va plasmar el dramaturg Ricard Salvat en el seu muntatge Ronda de mort a Sinera (amb un cartell del pio-ner i gran grafista santcugatenc Pla-Narbona) podria ser una bona oca-sió per rendir un doble homenatge al poeta i a l’home de teatre traspas-sat l’any 2009. Sant Cugat, que tan-tes vegades ha mostrat l’estima pels seus artistes i homes de lletres, segur que té moltes coses a dir en aquest gran homenatge del país al nostre gran poeta cívic. De fet, ja s’està ges-tant una comissió ciutadana a la ciu-tat per aglutinar els actes de l’Any Espriu. //

L’Any Espriu a Sant Cugat

Dolors VilarasauDirectora teatral

dolorsvilarasau@tetrateatre.com

CrítiCA CulturAlrestauraciól’estendard de la la lira ja està restauratL’estendard de la Societat Coral La Lira ja està del tot restaurat. Després d’un mes, el Centre de Res-tauració de Béns Mobles de Catalu-nya (CRBMC) ha acabat els treballs de restauració de l’obra per mante-nir l’emblema de l’entitat amb més anys d’existència a Sant Cugat. La feina ha consistit en una microas-piració i l’aplicació de vapor fred en els llocs més deformats.

50anys de dibuixos, pintures i lli-bres és la mostra de Miquel Pelli-cer, que es pot visitar fins al 19 de març a l’EMD de Valldoreix.

XifrA

LA PiULADA@quimpla. És bo saber que al #plestc s’aprova la cessió

d’un local als @gausacs. Ara només falten les vuit entitats restants de la @tradicionalsc

Cantatal’esperit del Nadal torna amb Mr. ScroogeAmb més de 200 nens i nenes sant-cugatencs, Un Nadal amb Mr. Scro-oge es va representar al Teatre-Auditori davant d’un bon nom-bre de pares i mares. El projecte impulsat per Aula de So ha barre-jat la història d’A Christmas Carol de Charles Dic-kens amb can-çons de Nadal cantades en català.

La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació.

www.boehringer-ingelheim.es

www.twitter.com/boehringer

www.youtube.com/user/boehringeringelheim

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones

Aportar valor a través de la innovació

abcd

FA 20 ANYS 13/01/1993

irònica ‘misèria’ a la Sala resLa Sala Res, l’actual restaurant Bebop, acollia la representació de l’obra Porca Misèria. L’obra representada per l’actor Luciano Federico va fer omplir aques-ta sala fent gala d’una irònica xerrameca. #C ¿?¿?¿?

LA frASE

No pretenc ser ni d’una escola ni d’una altra ni trencar motlles. Sóc un

lladre i robo el que puc ”

ramon MoscardóArtista que exposa a La Galeria

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201334 Publicitat

010

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

25 Divendres

19.30 h Ateneu SantcugatencXerrada. “Països camí del desen-volupament (com el nostre): els rics contra la societat”Ponent: Juan Garcia (Attac)Org.: Col·lectiu d’Esquerres de Sant Cugat

19.30 h Casino la FlorestaCinema. “La llamada del silencio”Del cicle de pel·lícules de muntanya del CEI de Catalunya. Director: Louise Osmond. Regne Unit, 2007 (73 minuts). Rememora l’ascenció de l’escalador Toni Kurz a la cara nord de l’Eiger (Suïssa).Organitza: Club Excursionista Independent (CEI) de Catalunya

22 h Casal Mira-solTeatre. “Vermell passió”

A càrrec de Mira-sol Teatre. Entrada: 5 €.També dissabte 26 a les 22 hOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

26 Dissabte

De 10 a 12 h Pavelló de Valldoreix2a Jornada d’iniciació poliespor-tiva individual (P5 i 1r)Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

De 10 a 14 h ZEM La Guinardera2a Lliga d’atletisme escolarOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

D’11 a 13.30 h Església de Sant MedirPortes obertes a l’església de Sant MedirOrganitza: Penya Regalèssia

12 h Teatre-AuditoriDansa en família. “Petruixka”A càrrec d’IT Dansa Jove Companyia de l’Institut del Teatre. Preu: 12 €. Funcions els dies 26 i 27 de gener; i 2 de febrer a les 12 hOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Abacus Sant CugatPosem cara als llapis de color Staedler!Organita: Abacus

18 h Can NinotTitelles. “Pinotxo a l’aventura!”A càrrec de la Cia. Tatoina. Preu 7 €. Un musical de titelles

que narra les aventures de Pinotxo, el famós titella de fusta. Més informació i reserves: info@canni-not.cat i 626 59 89 21També diumenge 27 a les 12 hOrganitza: Can Ninot

19 h Aula Magna del Conservatori Victòria dels ÀngelsConcert de Nadal de la Coral Sant Cugat del CMSCDirector Tomeu Quetgles. Acompanyarà un piano i una orquestra de cambraOrg.: Coral Sant Cugat del CMSC

20 h Casal de Joves TorreBlancaEstrena del curtme-tratge “Atrapados”De Júlia de Paz, Facundo Ferreyra, Bruna Picas i Roger Torres. Accés gratuïtOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

29 Dimarts

De 17.30 a 18.45 h Arxiu Nacional de Catalunya (Aula 1)Conferència. “Una història d’illes: El Hierro”A càrrec de Cristina Junyent, doctora en Biologia humana (UB) i directora de la Fundació Ciència en Societat.També dijous 31Organitza: Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AEU)

19.30 h AteneuXerrada degustació de vinsMas Pòlit, D. O. Empordà. Preu: una sessió, socis 4€, no socis 6€, abonament de tres sessions, socis 10€, no socis 15€Organitza: Club de Vins Noe

30 Dimecres

19 h Arxiu Nacional de CatalunyaConferència. “Comunicació i polí-tica”A càrrec de Vicenç Villatoro, periodista,

escriptor i president de la Fundació Ramon LlullOrganiza: Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat

19.30 h Canals Galeria d’ArtInauguració d’exposició. “Sant Cugat i els seus artistes”Mostra col·lectiva que reflecteix els inicis del Sant Cugat artístic. Tapís, pintura, escultura, dibuix i foto-grafiaOrganitza: Canals Galeria d’Art

19.30 h Escola Municipal de Música Victòria dels ÀngelsConcert. “Entre Departaments 1”A càrrec de l’alumnat del Grau ProfessionalEntrada lliure. Aforament limitat. Org.: Conservatori de Sant Cugat, Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels

31 Dijous

19 h Trade CenterConferència. “El moment econò-mic i social de Catalunya. Una cruïlla complexa”A càrrec de Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Conferència dins del cicle d’economia “Vers una Catalunya eficient”.Organitza: Òmnium Cultural, Assoc. d’Empresaris de Sant Cugat del Vallès

19.30 i 22 h Cinemes Sant CugatCinema d’autor. “Café de Flore”Del director Jean-Marc Vallée. Canadà-França, 2011. Idioma: francèsPreu a taquilles 4,30€ i per inter-

net 4€Org.: Cinesa, Ajuntament de Sant Cugat

20 h Cafè AuditoriTupperBookTertúlia literària: “Les lectures que ens espe-ren el 2013”, a càrrec de Ferran PontónOrg.: Lletres de Sant

Cugat i Celler de Llibres

21.30 h Restaurant AndalúsConcert. Raúl PulidoOrganitza: Restaurant Andalús

1 Divendres

A partir de les 10 hJornades de portes obertes de l’escola Europa International SchoolVisites guiades a l’escola de la mà del directorI dissabte dia 2, tallers per a totes les edats i xerrades informativesMés informació i horaris a www.euro-pais.comOrganitza: Europa International School

22.30 h UREFConcert. Wazowsky i Oriol CorsWazowsky a les 22.30 h i Oriol Cors a les 24 hPreu: 3 . Organitza: La Barberia Produccions

2 Dissabte

De 10 a 14 h Escola Europa International SchoolFira d’universitatsSessió informativa d’universitats públi-ques i privades, catalanes i estrangeres. Sessió oberta a tothomOrg.: Escola Europa International School

D’11 a 13.30 h Església de Sant MedirPortes obertes a l’església de Sant MedirOrganitza: Penya Regalèssia

12 h Museu del MonestirVisita teatralitzada. “Deixeu parlar els capi-tells..., ells ho saben tot!”Amb Mira-sol Teatre. Preu: 2€. Places limitades. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 h AbacusContes per HaitíOrganitza: Abacus

18 h Can NinotTitelles. “La Ventafocs”A càrrec de la Cia. Sherezade. Titelles d’ombres i color. Preu 7 €. Més infor-

Agenda gener del 25 al 3

Viu la cultura de propXCCP: xarxa de centres culturals polivalents

Uaal·la! Oci i cultura en família

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Publicitat 35

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informa-ció publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

mació i reserves: info@canninot.cat i 626 59 89 21També diumenge 3 a les 12 hOrganitza: Can Ninot

18 h Casa de CulturaFesta del 8è Aniversari del Banc del Temps de Sant CugatAmb l’actuació musical de l’Escola Municipal de Música Victòria dels ÀngelsOrganitza: Banc del Temps de Sant Cugat

19 h Pl. d’OctaviàEncén l’estelada

Encesa d’una gran estelada d’espelmes. Amb la participació de tot el poble de Sant Cugat.Organitza: Assemblea Nacional Catalana, Sant Cugat per la Independència

3 Diumenge

De 10 a 14 h Carrer Santiago Rusiñol

Mostra d’art al carrer Santiago RusiñolOrganitza: Firart

D’11 a 13 h Capella de Sant DomènecPortes obertes a la capella de Sant DomènecOrganitza: APAC, Penya Regalèssia12 h Museu del MonestirVisita a l’exposició permanent “Oració, treball i poder”Un itinerari amb el que comprendrem millor què significava ser monjo i viure al Monestir.Preu: 2. Places limitades. Activitat per a tots els públics.Més informació a: educaciomuseu@santcugat.cat i www.museu.santcugat.catOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Pl. dels Quatre CantonsDiada de la No ViolènciaDedicada a l’activista en favor dels drets dels palestins, Rachel Corrie. Obertura a càrrec d’Arcadi Oliveres. Monòleg de Genís Lama Montosa. Interpretació de la cançó “El Regne Pacífic”Org.: Universitat Internacional de la Pau

12 h Cinemes Sant Cugat

Cinema en família. “Don Gat i els seus amics”

Director: Alberto Mar. Mèxic, 2011.Preu taquilles: 4,30 €; 4 € per Internet a www.cinesa.esOrg.: Ajun-tament de Sant Cugat, Cinesa

Exposicions asales municipals

Fins al 27 de gener - Museu del Tapís Contemporani - Casa Aymat“Aurèlia Muñoz. Recerques infini-tes. Fibres, textures i espai”Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Diputació de Barcelona

Fins al 3 de febrer

Biblioteca Central Gabriel Ferrater“Ampolles d’aigua: un residu innecessari”Organitza: Fundació Catalana de Prevenció de Residus, Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 10 de febrerCasino de la Floresta“El Casino. Cultura i Florestans”Recull fotogràfic a càrrec de M. Àngels Quadres i Joan TornésOrg.: M. Àngels Quadres, Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 7 d’abrilCasa de CulturaPatrizia Lohan “Emoció vs. Racionalitat”Organitza: Ajuntament de Sant CugatCol·labora: Sorea

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201336 Ciutat Actualitat Cr

ítiC

a D

E TE

ATRE

Una viuda jove, introvertida, bibliotecària, lec-tora de Schopenhauer, coneix casualment un jove pagès, amo d’una granja amb 24 vaques, heretada de la seva mare. Ella visita la tom-

ba del seu marit biòleg mort en accident, ell la de la seva mare traspassada per la malaltia d’arribar a vella. Inicial-ment escoltem els seus pensaments, les converses inte-riors amb els difunts i les reaccions més aviat repel·lents entre ambdós. Després assistim a les primeres parau-les creuades amb certes reticències. Finalment a les con-verses i a la relació que, contra tot pronòstic, es podria pensar a l’establir-se una intimitat entre dues persona-litats tan aparentment diferents que sembla han trobat entre elles l’ésser que cercaven sense saber-ho. Aques-ta és una obra, aparentment intranscendent, que guar-da al final un regust amarg tot i que en el veritable final/final, intenta fer que l’espectador recuperi el somriu-re (o les sonores riallades) que tota l’estona ha recolzat algunes frases del parell de personatges sobretot quan fan referència al sexe, molt ben situades per l’adaptador per mantenir el clima necessari. Maribel Verdú i Anto-nio Molero dibuixen a la perfecció els seus protagonis-tes establint un clima perfecte que davalla cap el públic eficaçment, fruït d’un treball mesurat i rigorós compartit pels actors i la direcció meticulosa de Josep M. Pou. Esce-nografia minimalista d’una efectivitat plena, il·luminació perfecta, i detalls, com el Somewhere de Tom Waits o el llençol sorgit del terra, impagables que donen la mida d’un treball professional que a vegades pot semblar fàcil però que no ho és gens i que distreu, o sigui un entreteni-ment d’humor intel·ligent. //

EL TIPO DE LA TUMBA DE AL LADO de Katarina Mazetti. Adaptació teatral: Alain Ganas. Versió castellana i direcció: Josep M. Pou. Intèrprets: Maribel Verdú i Antonio Molero. Escenografia: Ana Garay. Il·luminació: Albert Faura. Lloc i dia: Teatre-Auditori. 19 de gener.

Antonio Molero i Maribel Verdú #CeDiDa

L’atracció incompatible

Eduard JenerCrític

GrafitL’art mural arriba a la Floresta de la mà de ‘Dase’

’Dase’, un dels pintors urbans més reconeguts de la comarca, és l’autor del nou mural que ja es pot veure al Centre Social i Sanitari de la Flores-ta.

El nou mural ha estat encarregat a un grup d’estudiants de la Uni-versitat Politècnica de Catalunya (UPC) que estan fent el documen-tal sobre els grafits Art vs Van-dal, en el qual es vol diferenciar clarament els aspectes positius i els aspectes negatius de la pintu-ra mural i el grafit. El nou mural, inclòs dins el projecte 1,2,3, Grafff, és una pintura de grans dimensi-ons i d’estètica hiperrealista, i es pot veure a les parets exteriors del Centre Social i Sanitari de la Floresta. L’Ajuntament ha accep-tat la sol·licitud d’aquest artis-ta i l’ha encaixat dins el projec-te d’art mural 1,2,3, Grafff, per-què, tal com declara el regidor

de Joventut, Raül Grangé “l’art mural és una manifestació cultu-ral actual, moderna i desperta un gran interès entre els més joves. Ens ajuda a rehabilitar zones mal-meses alhora que fem pedagogia sobre l’ús correcte de l’espai urbà. En aquest sentit 1,2,3, Grafff en dóna resultats”. // Redacció

ActivitatLa literatura juvenil floreix al Bosc Literari

El Bosc Literari de la Serreta es va omplir, el 20 de gener, de literatura infantil en el recorregut anual d’1,2 km situat entre Valldoreix i la Flo-resta. L’alcaldessa, Mercè Conesa, i el president de l’EMD, Josep Puig, van presidir l’acte on poesia, litera-tura i natura van anar juntes.

Per a la jornada es van col·locar tretze cartells que recopilen tex-tos de Charles Dickens o Alan C. MacLean, entre d’altres. Una sei-xantena de persones van assis-tir a l’acte inaugural d’aquesta nova edició del Bosc Literari. Hi va haver explicacions literàries a càrrec de Miquel Pellicer i dos membres del grup Magma van lle-gir dos poemes sobre la natura. També van intervenir la directora del Taller Triangle, Trini Escrihu-ela, i els membres de l’Escola de Música de Valldoreix van inter-pretar diverses peces.

La varietat de moviments, el contorsionisme i el ritme elèctric van deixar amb la boca oberta un públic amb ganes de veure cossos joves explorant un llenguatge ges-tual més propi del carrer que de les escoles de ball al Teatre-Auditori. El grup venia avalat per guanyar el primer premi del programa ‘Tu sí que vales, 2011’. #a. BerNaL

Centenars de joves gaudeixen de Kulbik

Espectacle Dansa elèctrica

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Publicitat 37

“El passeig Gaudí és un dels més bonics del món”

Quin és el teu racó preferit de Sant Cugat? Envia’ns la teva foto i podràs guanyar una subscripció al Diari#elmeuracostc

20 anys arrelats a la ciutatDiarideSantCugat

Periodista esportiu

JordiRobirosa

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201338 Esports Futbol

El Sant Cugat Esport FC (grup 1, Primera Catala-na) ha finalitzat la prime-ra volta del campionat en una còmoda vuitena posi-

ció, a cinc punts de la promoció d’ascens i a sis punts del descens. Una bona primera volta, si tenim en compte que el Sant Cugat ha pujat de categoria aquesta tempo-rada. L’equip, però, té la consigna molt clara: primer cal assegurar la permanència. És l’únic objectiu que es fixa a dia d’avui el cos tèc-nic, malgrat que a ningú se li esca-pa que l’equip perfectament pot estar lluitant per fites més ambi-cioses. Equip, n’hi ha.

José Luís Duque, entrenador del Sant Cugat Esport FC, assenyala

que la situació actual és inespera-da: “Tenim més punts dels que pen-sàvem a principis de temporada que podríem tenir. Però no em sorprèn, fent el que estem fent. Som compe-titius a tots els partits, prova d’ai-xò és que només hem perdut dues vegades”. I és que juntament amb el líder, el Cerdanyola del Vallès, és l’equip que menys perd del grup.

Però així com l’equip perd poc, empata molt. Amb deu empats en disset partits, el Sant Cugat Esport FC és l’equip que més empata de Primera i Segona Catalana. Per al tècnic, no obstant, és una bona dada: “Cada vegada que el Sant Cugat empata és positiu. Si el nos-tre objectiu fos l’ascens, no ho seria,

perquè empatar seria restar punts. Per a nosaltres empatar sempre és sumar-ne un més”. Abans de l’úl-tim partit del campionat, que va finalitzar amb victòria local per 2 gols a 0 davant el Sant Quirze del Vallès FC, el conjunt santcugatenc havia encadenat fins a sis empats consecutius.

Objectiu: 45 puntsEntre 42 i 45 punts és el que necessi-ta el Sant Cugat Esport FC per asse-gurar-se la permanència, segons l’entrenador. “Caldrà veure com evolucionen els equips que vénen per darrere”. L’entrenador creu

Balanç Bona primera meitat de temporada del primer equip

El Sant Cugat Esport FCes consolida a Primera Primera volta Els de José Luís Duque arriben a l’equador del campionat amb 25 punts, més a prop de la promoció d’ascens que del descens. Rei de l’empat És l’equip que més empata de la categoria

En contExt

Equip base, amb retocs. Malgrat les nombroses incorporacions que es van fer a principi de temporada, la columna vertebral de l’equip està formada pels mateixos jugadors que van pujar l’equip a Primera. Els fitxatges han fet fer un salt qualitatiu a l’equip, especialment en defensa, i han contribuït a tenir una major profunditat de banqueta.

Solidesa i confiança. L’equip no dóna un sol partit per perdut. En

diverses ocasions ha remuntat un marcador advers o s’ha quedat a les portes. Les xifres parlen per si soles: dues derrotes en disset partits.

Entrenador. El club va apostar per donar continuïtat al projecte de José Luís Duque a la banqueta i aquest demostra setmana rere setmana que sap què es fa. coneix la categoria a la perfecció i sap treure el millor de cada jugador. És una peça clau de l’engranatge.

Les claus de la primera volta

És l’equip de Primera i Segona catalana que més partits ha empatat

empats a la primera volta10

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Esports 39

l’equip ha de millorar defensiva-ment, encara que és dels equips menys golejats. Hi ha la circum-stància que en la majoria de par-tits que el Sant Cugat ha marcat més d’un gol no ha guanyat el par-tit. Ofensivament, en canvi, Duque creu que l’equip té jugadors ofen-sius de garanties: “Gairebé sem-pre fem gol, per això és important rebre’n pocs”.

Un altre dels objectius de la sego-na volta és recuperar efectius. Djail-son i Johnny, els dos davanters titu-lars, estaran de baixa dues o tres setmanes més. Pipa i Cadmo podri-en tornar als entrenaments el mes de març.

El femení, amb problemesMés dificultats està tenint el con-junt femení del Sant Cugat Esport FC aquesta temporada a Preferent Femení. Les santcugatenques han finalitzat la primera volta tretze-nes amb un balanç de quatre vic-tòries, tres empats i vuit derrotes, a dos punts del descens. L’entrena-dora, Natalia Astrain, ha assenya-lat que, “malgrat les circumstànci-es, la valoració de la primera volta és positiva. Hem perdut jugadores per diversos motius i vam tenir un mal inici, però la clau era acabar la primera volta fora del descens”. La navarresa, encara que és conscient que l’objectiu prioritari és la perma-nència, està convençuda que l’equip millorarà: “Les jugadores han assi-milat conceptes i estan agafant el fil. Hem d’anar cap amunt”. L’en-trenadora també ha apuntat que estan estudiant la possibilitat de fer incorporacions. //

Salt de categoriaÈric Marroco, nova incorporació d’aquest any, al partit contra el Sant Quirze del Vallès FC #amanDa bernal

Presentació del programa de valors, l’any passat #localpres

Llorenç Santasusagna, president del Sant Cugat Esport FC, ha confirmat que abans que acabi l’any s’haurà assolit el Segell de Garantia Ètica, un distintiu que garanteix el com-promís i bones pràctiques educati-ves i formatives per a entitats i club esportius. Santasusagna ha explicat al Diari De Sant Cugat que ja s’han fet vàries etapes i ara es troba en fase de signatura per part de tots els juga-

dors i pares de l’entitat. “Tots els jugadors ja estan informats sobre aquest projecte”.

AssembleaD’altra banda, la junta directiva del Sant Cugat Esport FC ha convocat els socis a l’assemblea general ordi-nària anual del club, que tindrà lloc el pròxim divendres 1 de febrer, a les 19.30 hores en primera convocatòria i a les 20 hores en segona, a la Casa de Cultura.

Els quatre punts de l’ordre del dia són: lectura i aprovació, si s’escau, de l’acte de l’assemblea anterior; memòria d’activitats, presentació i aprovació, si s’escau, del balanç de l’exercici econòmic següent, i precs i preguntes. // Redacció

s’implantarà el codi ètic aquest anyla junta directiva vol assolir el segell de Garantia Ètica (ses), emmarcat en el projecte de valors de l’entitat

Pere Fernández pere.fernandez@premsalocal.com @pereFpoveda

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201340 Esports Actualitat

ReunióL’assemblea de la coordinadora, el 31 de gener

L’assemblea es farà a la Casa de Cul-tura, a partir de les 19.30 hores, per pre-sentar les propostes de cada club sobre les funcions de la coordinadora; l’apro-vació dels estatuts i la ratificació del president i de la junta.

La Coordinadora d’Entitats Espor-tives de Sant Cugat ha convocat pel pròxim dijous 31 de gener una assemblea extraordinària amb els següents tres punts en l’ordre del dia. Són presentació de les propos-tes de cada club sobre les funcions de la coordinadora; revisió, adequació i aprovació dels estatuts que regei-xen el funcionament de la coordi-nadora, i ratificació del president i de la junta. L’assemblea es farà a la Casa de Cultura, a partir de les 19.30 hores. // Redacció

EntitatsJosé Javier Beteta presidirà la penya del Real Madrid

El santcugatenc serà ratificat durant l’assemblea general extraordinària de socis, que se celebrarà el pròxim dilluns 28 de gener

Si no hi ha cap novetat d’última hora, José Javier Beteta serà nomenat nou president de la Penya Madridista de Sant Cugat. Beteta serà ratificat durant l’assemblea general extra-ordinària de socis, que se celebra-rà el pròxim dilluns 28 de gener, al local social de l’entitat local, situat

a la plaça d’en Coll. La primera con-vocatòria és a les 20 hores, i la sego-na, mitja hora més tard. // Redacció

EleccionsRafa Robledo, reelegit president de la Unió Ciclista

Rafa Robledo serà president de la Unió Ciclista Sant Cugat fins a finals del 2016. Ja que no s’ha presentat cap can-didatura més, Robledo seguirà exercint les seves funcions al capdavant de l’en-titat.

A l’assemblea del dissabte 20 de gener es va aprovar modificar els estatuts per impedir que un presi-dent pugui estar al capdavant de l’en-titat més de vuit anys, a instàncies de Robledo. Les funcions de vicepre-sident les farà José Antonio Grego-rio; les de secretari, Cisco Company, i les de tresorer, Joan Paulet. Durant l’assemblea també es van aprovar els comptes i la memòria de la tem-porada 2012, amb un balanç posi-tiu de 3.748,95 euros; i es van deta-llar les directrius del Pla estratègic 2013-2016. Entre les prioritats està augmentar en un 15% el volum de socis, consolidar l’Escola de Ciclis-me, les seccions, organitzar debats participatius o impulsar la creació d’un circuit. La junta s’ha compro-mès a seguir treballant per tenir un local social com cal. A més, s’ha pro-posat que els jubilats paguin un 50% de la quota. // Redacció

“El CAR, 25 anys d’història” ha estat la primera taula rodona organitzada en motiu del 25è aniversari del Centre d’Alt Rendiment (CAR). Moderada per Maria Guixà, periodista i exesportista del CAR, la taula rodona ha servit per fer un repàs de la història del centre.

El primer a intervenir va ser Josep Lluís Vilaseca, secretari general de l’Esport entre 1980 i 1995 i persona que va intervenir en les primeres i difícils negociacions amb l’Estat per posar un centre d’alt rendiment a Catalunya. Vilaseca va explicar com amb l’anunci dels Jocs Olím-pics es va accelerar el procés, i com el centre de rehabilitació on avui hi ha el CAR es va reformar per esdeve-nir un centre de referència mundi-

al. Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat entre 1987 i 1999, va emfatit-zar l’aportació que va fer el CAR a la ciutat. “Va donar prestigi a la ciutat, juntament amb altres instal·lacions i equipaments”. En la segona meitat de l’acte van intervenir Mercè Cone-sa, alcaldessa de Sant Cugat, i Ivan Tibau, secretari general de l’Esport. Conesa va explicar que quan va assu-mir l’alcaldia es va trobar amb un centre consolidat i un projecte d’am-pliació entre mans. L’alcaldessa va incidir que “moltes persones han estimat la ciutat a través del CAR”. Tibau ha explicat que el CAR és “un centre de referència internacional i un centre integral de persones que va més enllà de l’esport”. //

Xerrada Acte commemoratiu

Els 25 anys del CAR, en retrospectiva

Aymerich, Tibau, Guixà, Conesa i Lluís Vilaseca, en la la taula rodona #Artur riberA

Redacció

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Actualitat Esports 41

Auco VallèsMercè Rodoreda, 16-32 - Tel. 936 747 171 - 08172 Sant Cugat del Vallès

Ara pots tenir un Polo completament equipat amb:

Tenir un cavall mola. Tenir un Polo per 8.900 e* mola més.

Aire condicionatAirbags frontals, laterals i per al capRàdio-CD amb funció de reproducció d’mp3ESP, ABS4 altaveusUn arbre de sèrie per neutralitzar les emissions de CO2 dels primers 2.206 km (entra a www.ThinkBlue.es i neutralitza més emissions).

Llums halògens i llum de marxa diürnaAssistent d’arrencada en pendentsRetrovisors tèrmics amb ajustament elèctricAlçavidres elèctricsAncoratges Isofix

Polo Advance 1.2 60 CV/ 44 kW

Polo Advance 1.2 60 CV/ 44 kW: consum mitjà (l/100 km): 5,5. Emissió de CO2 (g/km): 128.

*PVP recomanat a la Península i les Balears de 8.900 € per a un Volkswagen Polo Advance 1.2 60 CV / 44 kW 3 p. (inclou IVA, transport, impost de matriculació i descompte de marca i concessionari), per a clients particulars i autònoms que financin a través de Volkswagen Finance EFC, SA (segons les condicions contractuals), un capital mínim de 7.500 € i permanència mínima del finançament de 36 mesos. Oferta vàlida fins al 31/03/2013. Model mostrat: Polo Sport amb equipament opcional.

11771 AUCO VALLES 226x105 POLO CABALLO.indd 1 24/01/13 13:57

La UE Sant Cugat, el Club Voleibol Sant Cugat i el Club Muntanyenc podran fer ús regular de les instal·lacions del centre.

El Centre d’Alt Rendiment i l’Ajun·tament van rubricar el divendres 18 de gener la renovació del conveni de col·laboració entre les dues ins·titucions per a la utilització mútua d’instal·lacions esportives. Aquest conveni, de tres anys de durada, per·metrà a tres clubs de Sant Cugat –UE Sant Cugat, Club Voleibol i Club Muntanyenc– fer ús de les instal·lacions del centre. Així mateix, el CAR també cedirà els seus espais, sempre que sigui possible, quan alguna entitat no pugui utilitzar l’equipament esportiu (per obres o alguna altra afectació) que en fa ús habitualment. L’Ajuntament, per la seva banda, s’ha compromès a cedir els seus equipaments espor·tius en els casos en què el CAR tin·gui una sobreocupació puntual d’es·portistes o federacions. D’altra ban·da, el CAR oferirà a totes les escoles del municipi una visita a les seves instal·lacions.

El conveni l’han signat el secreta·ri general de l’Esport, Ivan Tibau, i

l’alcaldessa de l’Ajuntament de Sant Cugat, Mercè Conesa, acompanyats del director del CAR, Joan Fontse·ré, i del regidor de l’Àrea d’Esports, Xavier Tizón. Ivan Tibau ha asse·nyalat que “amb aquest acord orde·nem la col·laboració mútua entre el CAR i la ciutat que ens acull. Estem molt satisfets perquè entenem que ambdues institucions en sortirem beneficiades”. Mercè Conesa, per la seva banda, ha explicat que amb aquest conveni “consolidem encara més una bona relació entre la ciu·tat i el CAR, que ja fa molts anys que dura. Estem molt satisfets de consolidar els nostres llaços de col·laboració”. // Redacció

Acord Renovació de conveni

El CAR s’obre a tres entitats esportives

D’esquerra a dreta Fontserè, Conesa i Tibau #AMANDA BERNAL

CompeticióFins a 65 judokes al Campionat Local de Judo

Els esportistes que hi han participat són d’escoles o centres de Sant Cugat.

L’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET) va organitzar el dissabte 19 de gener al matí el desè Campionat Local de Judo, un campi·onat no competitiu en què van par·ticipar seixanta·cinc nens i nenes. La xifra de participants va ser lleu·gerament inferior a la de l’última edició, en què van ser setanta·tres. Els esportistes van representar sis centres de Sant Cugat, a través de les escoles Europa, Àgora, Pins del Vallès i Pureza de María –aquest últim hi va participar per prime·ra vegada–, i els centres Gimnàs Miquel Canela i Centre Obert. La competició va tenir lloc entre les 10.00 i les 14.00 hores al Pavelló 1 de la Zona Esportiva Municipal de la Rambla del Celler, i hi van pren·dre part judokes de les categories prebenjamí (nascuts els anys 2003

i 2004), benjamí (2002 i 2001) i aleví·infantil (2000·1999). Després de les tres competicions l’organització va lliurar medalles a tots els parti·cipants. // Redacció

RecepcióL’alcaldessa homenatja Lourdes Llorente

L’alcaldessa, Mercè Conesa, va reco-nèixer el 16 de gener amb una placa com-memorativa Lourdes Llorente, presiden-ta de la Coordinadora d’Entitats Espor-tives entre el desembre del 2010 i el desembre del 2012

Durant l’acte, Conesa va agrair a Llorente el seu treball al capdavant de la coordinadora. Amb anteriori·tat, Llorente havia substituït Ignasi Bassó en aquest càrrec. A l’acte tam·bé hi va participar el regidor d’Es·ports, Xavier Tizón, i el nou presi·dent d’aquesta plataforma d’enti·tats esportives, Joan Salabert. El nou president de la coordinadora és alhora el president del CFU Mira·sol Baco. // Redacció

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201342 Viure a Sant Cugat Entrevista

Per què va sortir de la política? No vaig sortir de la política. Vaig entrar-hi. [Riu]

Aquesta resposta no me l’esperava. Vaig fer un acte netament polític dimitint. Tenia la certesa que havia estat votada per ocupar-me del dis-tricte de Ciutat Vella, vaig mirar de fer-ho i vaig trobar que, tal com està plantejat el sistema de delegació de poders, no podia complir el meu compromís amb els veïns. Jo reivin-dico la dimissió com a acte polític de definició de què és la política.

Què és la política?No és mantenir un càrrec al marge de la ciutadania.

La veig cremada de la política... Jo estic a favor de la política. Cadas-cun de nosaltres, quan es conscien-cieja de la seva realitat, reconeix la realitat de l’altre i es vincula amb altres per canviar-la, fa política. L’associacionisme també és políti-ca. Un empresari fent un canvi a la seva empresa o una família tirant endavant també fan política.

Rectifico. Està cremada dels partits.El disseny de la transició de delegar al sistema de partits una absoluta confiança sense dissenyar maneres de fiscalitzar aquests partits s’ha demostrat negatiu. En els llocs on fa anys que mana el mateix partit es generen unes dinàmiques de cli-entelisme i unes certes prepotèn-cies.

El joc de les cadires! És perdre de vista el perquè se supo-sa que estan en aquell lloc. És fer ús del poder per a ús particular en lloc de posar-lo al servei del ciutadà.

Tot això va veure com a regidora del PSC a l’Ajuntament de Barcelona?El cas concret de la meva dimissió té a veure amb el Cas Palau i aquí hi estava implicat tothom. CiU, PSC i PP donaven suport a l’operació i ICV formava part del govern que ho va promoure. Els únics que es van plantar van ser els d’ERC, que es van posar al costat dels veïns que estaven en contra. Vaig veure com els partits formaven part d’una ope-ració netament fraudulenta.

Què va passar al cas Palau? És un tema que està als tribunals. Hi ha imputades persones que jo aprecio i altres que m’és indiferent, però tenen dret a una defensa. Jo ja vaig dir al jutge el que li havia de dir. Jo vaig dimitir quan vaig veu-re que la tramitació urbanística no afavoria la Fundació Palau de la Música sinó un hoteler privat. Quan es fa evident que l’operació era irregular i que hi ha un benefici-ari privat que no ha passat per cap concurs (i que segurament és el que ha pagat la comissió més alta), com a regidora i urbanista vaig veure que calia aturar això.

Ho va intentar parar?Li vaig dir a Jordi Hereu que s’ha-via d’aturar aquesta tramitació i va dir que no. Acte seguit vaig dimi-tir per no ser còmplice d’aquest pro-cés.

També va intentar lluitar contra les màfies? 20 anys al poder generen, com he dit, clientelismes. La gent sabia que a qui havia d’adreçar-se a l’Ajun-tament si volia aconseguir alguna

Entrevista

Una política diferentItziar González va ser regidora del districte barceloní de Ciutat Vella entre els anys 2007 i 2010, en el govern de l’alcalde socialista Jordi Hereu. Durant aquest temps va veure com intentar canviar les coses és molt més difícil del que sembla i la seva lluita contra les màfies i la tramitació urbanística de l’hotel del Palau de la Música la van portar a dimitir per coherència interna. Aquesta oposició li ha comportat amenaces de mort i ha hagut d’anar amb escorta personal pel seu estimat barri de Ciutat Vella. Arquitecta i urbanista de professió ha publicat fa poc el llibre Barcelona, pam a pam publicat per l’editorial Comanegra.

“La mala política elimina les expectatives de vida digna”Visita Aquesta expolítica resident al centre de Barcelona va donar una conferència sobre drets humans organitzada pel Síndic de Sant Cugat

Itziar González VirósExregidora de l’Ajuntament de Barcelona

Arrelada. L’esglèsia del Pi és un dels racons preferits d’Itziar González # JR ARMADàS

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Entrevista Viure a Sant Cugat 43

cosa saltant-se els processos admi-nistratius reglats.

Això que diu és molt fort!Uns pocs funcionaris van aprofi-tar aquesta realitat generada en gran part pels polítics per crear la seva pròpia xarxa de clientelisme. Jo vaig intentar desmantellar-ho. Em va costar molt i hi ha una pre-sumpció d’innocència que s’ha de respectar. I que consti que la majo-ria de professionals de l’Ajunta-ment són grans professionals. Però com a arquitecta, veia coses que no podien ser i coneixia casos de veïns extorquits per l’Administració.

Ara mana CiU. S’ha arreglat aquest merder? Quan estaven a l’oposició van demanar una comissió d’investiga-ció sobre Ciutat Vella per aclarir tot això. Hi ha hagut canvi de govern i aquesta comissió no s’ha convocat ara que manen els que la van pro-posar.

El tumor segueix?Crec que hi ha funcionaris que han actuat irregularment i això

no s’acaba a Ciutat Vella i senzilla-ment no s’ha investigat. Hem tret algunes pomes podrides, però la ciutadania ja se n’ha adonat i espe-ro que si veuen un funcionari que els extorqueix ho denunciïn.

Com hauria de ser la política? S’ha comprovat que el sistema de partits sense més implicació ciu-tadana no funciona. Una vegada superada la transició es va desman-tellar la xarxa ciutadana de control de la política. Ara hem de passar a la democràcia directa, ens hem de vincular amb associacions, hem de tornar a ser actius. Mitja jorna-da per treballar i mitja jornada per mantenir la garantia d’un entorn just i una societat equilibrada.

Demana molt... Hi ha gent que té altres prioritats com ara posar un plat a taula o pagar la hipotecaLa gent no té menjar o no pot pagar l’habitatge perquè no s’ha implicat en política. Fixa’t que la gent de la Plataforma d’Afectats per la Hipo-teca (PAH) han passat de ser vícti-mes a ser subjectes actius que estan canviant l’agenda política del país.

Cert! Si ens impliquem, reivindiquem i lluitem, som capaços de marcar nosaltres l’agenda política. El que vulguis t’ho has de treballar. Que es vagin preparant les oligarqui-es perquè tindran davant un exèr-cit de ciutadans amb ganes d’in-cidir en el seu futur. I aquí comen-ça el gran combat. La mala política elimina les nostres expectatives de vida digna.

Posant-nos en associacions s’aconse-gueix fer la revolució que demana?La ciutadania no pot donar xecs en blanc. Hem de marcar les línies. Fer els programes. Com s’aplicaran els programes és el que dirimirà les diferents organitzacions.

Ens falta cultura democràtica?40 anys de franquisme i 40 anys de nous rics ens han donat una bai-xíssima cultura política. En aquest sentit, crec que Catalunya té un potencial polític superior. //

Com hem de decidir? Amb múltiples consultes. Sembla que només podem consultar si volem estat propi o no, però també hem de decidir quina mena d’estat volem.

Participem prou? Els partits polítics ens demanen molt poc la nostra participació per poder-la manipular.

Cal un canvi de xip? Sí. És fer-se gran. Demanem independència i hem de ser capaços també de sostenir-la. No només de demanar-la.

Com? No defraudar hisenda és el primer pas si no vols que els polític siguin corruptes. Això no es fa en un dia ni en dos.

Utopia? La utopia no és més que el procés. Reivindicar la nostra capacitat d’influir ja és una revolta.

DREt A DEciDiR

Joan Ramon Armadàs jr.armadas@premsalocal.com @JRArmadas

“Vaig veure com els partits formaven part d’una operació netament fraudulenta”

“La gent no té menjar o no pot pagar l’habitatge perquè no s’ha implicat en política”

“Si ens impliquem, reivindiquem i lluitem, som capaços de marcar nosaltres l’agenda

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201344 Viure a Sant Cugat Història

A dins del magnífic monu-ment arquitectònic que és el Monestir, més exac-tament, a l’interior del claustre a la zona de lle-

vant, observem l’existència d’un forat rectangular a l’interior del qual sem-bla que hi ha les restes d’algun tipus de construcció desconeguda, sen-se cap cartell ni nota informativa. Aquesta és possiblement la primera impressió que molts visitants tenen d’un dels magnífics exemples d’ar-quitectura tardoantiga i això en el millor dels casos.

Estem davant d’un edifici de caràc-ter funerari i cultural, també conegut amb el nom d’aula o basílica, cons-tituït per una nau rectangular de 17,5 metres de llargada i 9,3 metres d’amplada, amb una cambra anne-xa de caire sepulcral situada a l’an-gle septentrional. Orientada NE-SO i una datació cronològica que la situa en el s. v. En el s. vi pateix una refor-ma en què s’afegeix un absis de plan-ta en ferradura.

Aquest tipus de construccions, amb l’Edicte de Milà (any 313), és la construcció religiosa mes caracterís-tica del mon cristià. L’origen és dub-tós però, sens dubte, existeix una rela-ció amb la basílica romana. Seguint aquest paral·lel, l’edifici s’organitza-ria en tres naus longitudinals separa-des per columnes; sent la nau central més gran que les laterals. La cober-ta de fusta seria plana amb un absis on se situaria l’altar. Per posar exem-ples tenim San Juan de Baños o l’er-

mita de Santa Maria a Quintanillas de las Viñas, però totes aquestes són del s. vii, cent anys després de la de Sant Cugat.

Tot aquest magnífic conjunt arqui-tectònic queda engolit per l’imponent massís constructiu del Monestir i fa que per al visitant només siguin les restes d’algun tipus d’edificació rela-cionada amb el monument. Però real-ment la llavor d’allò que ara mateix tenim a la nostra ciutat, i em referei-xo al Monestir, comença amb aques-ta aula, una petita edificació de caràc-ter cultual, que el potentat hispano-romà que era al castrum va erigir en exemple de la seva ànima pietosa o aprofitant un moment de creació de símbols religiosos per donar presti-gi a ciutats o enclavaments geogrà-fics vol establir un lloc de culte i cre-ar un petit nucli litúrgic. Per la fal-ta de documentació no sabrem mai si en els segles v-vi ja hi existeix una petita comunitat religiosa o si aques-ta ens és més propera en el temps. L’únic que podem afirmar mitjan-çant les dades obtingudes de les exca-vacions arqueològiques és l’existèn-cia d’unes construccions properes a l’aula que segons els investigadors podrien formar part d’una comuni-tat religiosa carolíngia.

L’oblit s’ha fet l’amo i si en trobem alguna referència aquesta sol ser min-sa, inexacta i escadussera. Només els qui coneixem la seva importàn-cia gaudim de la seva existència i no podem deixar de sentir-nos empre-nyats per la ignorància que hi regna.

Amb la situació de l’aula de Sant Cugat estem davant un problema cultural que existeix a la nostra ciu-tat i del qual tots som responsables. Per una banda, tenim un defensors i difusors de la cultura i el patrimoni en forma d’una institució anomena-da Museu de Sant Cugat, una entitat depenent de l’Ajuntament de Sant Cugat, més preocupats per promoci-onar un tipus de cultura amb artistes locals i forans que de protegir i donar a conèixer d’una manera seriosa el nostre ric patrimoni o això sembla veient les seves actuacions des que es

va crear. Per altra banda, ens trobem nosaltres, la ciutadania, la gran majo-ria acostumada que ens donin la cul-tura com si fos un potet de nen petit, mastegada i apte per ser engolida, sense cap esperit crític, on el mones-tir nomes es un “pàrquing” d’infants els caps de setmana o un recinte per fer concerts, reunions lúdiques i gas-tronòmiques o llocs per posar plaques de recordatori de sants oblidant que estem davant un monument històric amb la seva idiosincràsia particular.

Amb aquest escrit el sotasignat només espera que la pròxima vegada que vagin al Monestir observin amb uns altres ull les restes de la basílica i gaudeixin i respectin la seva impor-tància en la nostra història. //

Arqueologia Món romà i tardoantiguitat

Basílica i Monestir: una relació de convivència difícil i oblidada

Una important construcció d’època tardoantiga roman en l’absolut oblit a l’ombra del Monestir

Imatge de la planimetria feta pels arqueòlegs de la basílica amb la reforma de l’absis en forma de ferradura i les restes de l’interior. #IMMacUlaDa caMps. GaUsac núM. 10. JUny 1997

si no valorem ni entenem les restes de la basílica no podrem entendre la creació i posterior desenvolupament del Monestir de sant cugat

Toni Juárez tonijuarezvillena@gmail.com

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Publicitat 45

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 201346 Viure a Sant Cugat Proposta d’oci

Per a aquelles persones que estimen la naturale-sa i les llargues passejades pel bosc, poc importa que sigui estiu o hivern. De fet,

és un atractiu afegit poder gaudir del mateix paisatge, amb diferents mati-sos, en funció de l’època de l’any. És per això que, aquesta setmana, us proposem una excursió familiar que podeu fer un d’aquests caps de set-mana en què el sol llueix i el fred és suportable. Us proposem que us cor-deu bé les sabates, prepareu entre-pans, ompliu les cantimplores d’ai-gua i sortiu a caminar, per esmorzar a l’ermita de Sant Adjutori, dinar al Pi d’en Xandri, i tornar a casa des-

prés d’haver gaudit d’una jornada enmig de la naturalesa.

Arranquem!Posarem com a punt d’inici de l’ex-cursió la plaça del Rotary de Sant Cugat. Des d’allà, ens esperen tres quilòmetres fins arribar a l’ermita de Sant Adjutori. Iniciem la ruta des de la plaça, on comença un camí sense asfaltar pla i agradable. Mentre avan-cem enmig del bosc, arribarem a la masia de Can Borrell, una construc-ció de més de 300 anys d’antiguitat, avui convertida en restaurant. Però no ens hi pararem! La deixarem a la nostra esquerra per continuar per la pista forestal. Cent metres després,

trobarem un petit desviament a l’es-querra, haurem de creuar un petit rierol, i tot seguit ja veurem, des del camí, l’ermita.L’ermita de Sant Adjutori, antiga-ment denominada ermita de Santa Maria de Gausac (ja que es troba a la vall que porta aquest nom) o ermi-ta de la Mare de Deu del Bosc, és un lloc idoni per aturar-se a fer un mos mentre gaudim de la naturalesa i la història que amaga aquest indret. Mentre fem l’entrepà de mig matí, podrem contemplar com és una de les poques ermites romàniques cir-culars existents a Catalunya. Segons conta la llegenda, l’ermita de Sant Adjutori es va construir en aquest indret per ser el lloc on un pastor hi va trobar la talla de la Mare de Déu del Bosc que encara es pot veure al Monestir de Sant Cugat.

I de tornada…Ja de tornada, desfem el camí que hem seguit fins a Can Borrell, i un cop allí seguim la pista fins arribar al Pi d’en Xandri. L’objectiu d’aques-ta sortida no era el de passar-se el dia caminant, sinó de fer-ho tota la família junts, grans i petits, i gau-dir de la naturalesa i d’un bon àpat a l’aire lliure. És per això que quina millor opció que finalitzar el recor-regut en un dels punts més emble-màtics de la ciutat.A tocar del Pi d’en Xandri podem treure les tovalles, posar-hi els entre-pans a sobre i gaudir del dinar tot con-templant un arbre històric, que data del 1774 i que té un diàmetre de gaire-bé tres metres, amb 23 metres d’alça-da. Tot i l’atac vandàlic que va rebre el 1997, quan el van intentar serrar, el pi aguanta estoicament el pas del temps, oferint un entorn idíl·lic de passeig per tots aquells que, des de Sant Cugat, opten per passar el dia a l’aire lliure. Després de dinar, refem el camí cap a casa, abans no s’ama-gui el sol, ja que l’hivern no perdo-na, i els capvespres encara són mas-sa freds...//

Excursió Un dia per viure’l a l’aire lliure

Passejada, amb àpat inclòs, fins al Pi d’en Xandri passant per l’ermita de Sant Adjutori

Ruta recomanadaEl temps estimat de l’excursió a peu és d’uns 40 minuts. Tot dependrà del ritme de cadascú #GooGle MAPS

Sortida per Collserola per gaudir de la naturalesa en família o amb els amics

i la setmana que ve... Presentarem l’entitat santcugatenca de fumadors de cànnabis, el Grup Kali

Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

Inici:Plaça del Rotary

Final:Ermita de Sant Adjutori

Pi d’en Xandri

Can Borrell

l’erMItA

Final del trajectel’ermita de Sant Adjutori es troba a la Vall de’n Gausac. Sabeu perquè es va construir en aquest indret? Un cop s’arriba a l’ermita, com es torna? És recomanable fer parada al Pi d’en Xandri

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013 Ofertes Club del Subscriptor 47

Club del Subscriptor Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00club@diaridesantcugat.cat*Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal

que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

DiarideSantCugat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club

Fes-te subscriptor per només

Inclou subscripció a l’edicióde paper i tauleta

88€ l’any

Restaurant

Sopar per a dues persones. Prova l’autèntica pizza italiana!

C/de Migdia 27-31(prop Policia Nacional) St. Cugat / Av. d’Egara, 91, Sant Quirze

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Bellesa

Una sessió de carboxite-ràpia (Reafirma i elimina cel·lulitis)

C/ de Sabina Cañameras, 13(Davant UIC) Mira-sol

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Música

‘Les quatre estacions’ de Vivaldi Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra. Amb els solistes de Sant Cugat

Divendres, 15 de febrer a les 21 h, al Teatre-Auditori

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Música

Regalem el CD del nou treball del grup santcugatenc

FINS QUE S’ExhAUREIxIN LES ExISTèNCIES

Esport

1 mes gratuït!Perquè provis tots els serveis que ofereix el nou centre Corner 4

Av. de Torre Blanca, 57(Davant Esade)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Benzina

2% de descompte del total de la factura

Av. de Rius i Taulet

Presentant el carnet del Club

Restaurant

“Menú Burguer” per a 2 persones.No us quedareu amb gana!

C/d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Menú migdia per a 2 persones,de dilluns a divendres

Av. Corts Catalanes, 7

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Menú nit degustació nit Teppanyaki.2 persones, de dilluns a dijous

Plaça d’Octavià, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa

Pl. d’Augusta, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

www.diaridesantcugat.cat @diaridesantcugat48 Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013

Vols rebre el Diari a casa?Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcioT. 93 590 86 00

Gaudeix de totes les propostes del Club del SubscriptorVeure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Ara pots llegir el Diari des de la teva tauleta tàctilMés informació: www.diaridesantcugat.cat/app

Viure a Sant Cugat Temps del cap de setmana

màx. 11 °C mín. 4 °C

81

0203

001

4001

00

93

9

“Jo no vaig triar la poesia, ella em va triar a mi”

Als cinc anys, Marta Pessarrodona ja tenia clar que volia ser escriptora. “No he tingut mai dubtes”. Prefe-reix considerar-se poeta, tot i que assegura, “jo no vaig triar la poesia, ella em va triar a mi. Tendeixo a sinte-titzar, va amb el meu caràcter. I escrivint poesia penses paraula per paraula”. Tot i així, també ha escrit bio-grafia, assaig i teatre, ha fet de traductora i ha escrit i col·laborat en revistes i diaris. Gran defensora de la cultura catalana, va ser coordinadora de la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana

durant nou anys. Llegeix alemany, anglès, francès i italià. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1997 i el Pre-

mi Nacional de Literatura el 2010. Es considera feminista, una enamorada de la modernitat lite-rària i una intel·lectual: “He fet servir l’intel-lecte per viure, així que sí, sóc intel·lectual”. M’explica que està acabant d’escriure un llibre sobre Virgínia Woolf i el Grup de Bloomsbury,

un dels seus temes recurrents. Nascuda a Terras-sa, arribà a Sant Cugat el 1999. “Abans hi havia

mig viscut”, riu. M’explica què li agrada de Sant Cugat, “que la gent sigui tan santcugatenca. La gent

fa vida aquí”. Ha estat directora del Festival de Poesia de Sant Cugat, l’any 2007, i comissària de l’exposició i seminari “El Grup de Bloomsbury” (Barcelona, 1986). Li demano que em digui una sola qualitat d’en Gabriel Ferrater, amb qui va compartir molt. No dubta: “Era un fora de sèrie absolut, i molt bona persona”. ///

ReTRaTS SanTCugaTenCS

Pere Fernández #FotograFia: Artur riberA

Poeta

MartaPessarrodona

Ja pots llegir el Diari de Sant Cugatdes del teu dispositiu mòbil

Fes-te subscriptor per nomésInclou subscripció a l’edició

de paper i tauleta

88€ l’any

nOVaaPLICaCIÓ

MÒBIL

nOuFORMaT

PaPeR