Dijous, 28 de març del 2013 www.diaridesantcugat.cat 2,50 €Núm. 948 ANy XX

Setmanari independent d’informació local

20 anys arrelats a la ciutat

l’ajuntament pagarà la neteja en funció de la qualitat del servei

# RE

DAC

CIÓ

Neix Taula 13, artistes que vetllen pel futur de l’art Cultura _28

MÉS INFORMACIÓ PÀG.12 i13

”En el món del vi no hi ha veritats definitives”Ferran Centelles, sommelier

Entrevista _ 42 i 43

"El pla de mobilitat farà de Sant Cugat una ciutat per a les persones" Josep Canals, galerista

Opinió _ 16

Pasqua a Sant Cugat

Les mones, les caramelles de La Lira i La Unió i la processó

de Divendres SantA fons _4 a 7

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 20132 Publicitat

MR. SÍ MAD MARKT NUMBER 1 ROMPEPRECIOS MEGAN BYTE

www.mediamarkt.esHorari de dilluns a dissabte

10:00 – 22:00

MEDIA MARKT SANT CUGATSant Cugat Centre ComercialAv. Via Augusta 2-1408174 Sant Cugat del VallèsTel: 935 83 52 00Fax: 935 83 52 09

mediamarkt.es

Ofertes vàlides des del 28 de Març al 3 d'Abril de 2013. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells

elèctrics i electrònics). Preus expressats en euros.

LED/42"/106,68cm

Led Full HD

200 Hz

4HDMI / 3 USB

42 LS 570 S.AEUTV LED 42 FULL HD

Pantalla LED 42" Full HD 1920x1080, amb Smart TV, TDT HD Integrat, temps de resposta 5ms, 200Hz, angle de visió de 178º, sistema Estèreo 2x20w, TELETEXT, connexions: Sintonitzador Satèl·lit, 4 HDMI, 1 euroconnector, 3 USB, VGA, Ethernet, Digital Optica, pressa per a auriculars, comandament a distància, article núm. 1161481.Mides: 97,9 ample x 59,3 alt x 3,55 fons sense peu - cm. Vesa 40x40 cm.

SMART TV

Canvi directe anysper només 89.-*2

*Consulteu les condicions a la botiga

WALL 1205SUPORT TV

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Publicitat 3

EDitorial

Puja baixa

TraDicions irrenunciables

la nostra cultura i, per tant, les nos-tres tradicions provenen en bona part dels fonaments cristians de la nos-tra civilització, i aquests dies en tenim uns quants exemples. El Diumen-ge de Rams; la Setmana Santa, amb el parèntesi que per a molts signifi-ca de desconnexió i vacances avan-

çades, i la Pasqua, amb l’esclat de la primave-ra amb l’olor de la natura que desperta i de la xocolata de les mones, veritables peces d’ar-tesania dels nostres reconeguts pastissers; i, pels carrers, els cants festius de les carame-lles. Sant Cugat manté aquests trets caracte-rístics i, a banda que una part de la ciutat és buida, les cerimònies religioses tenen molts fidels; les cantades de caramelles de diumenge i dilluns, una bona acollida, i les mones, potser de pressupost més ajustat, també. A l’“A fons” d’aquesta setmana parlem d’aquests esdeveni-ments i podem constatar la vitalitat que tenen. Per exemple, les dues entitats més antigues de la ciutat, les centenàries La Lira i La Unió, les quals van néixer del moviment impulsat per Josep Anselm Clavé a meitat del segle xix, qui va voler treure de les tavernes els treballa-dors del camp i les fàbriques i sensibilitzar-los amb la cultura a través de la música i el cant coral. A Sant Cugat, les caramelles van arrelar amb força. La Unió, que va néixer d’una escis-sió de la Lira, continua avui amb un cor mixt oferint un repertori de cançó tradicional. La Lira es manté fidel als orígens amb un cor d’ho-mes que supera la quarantena i que avui és un referent arreu del país. L’any passat va desta-car amb el concert al Palau de la Música i aviat amb la publicació del seu segon disc. Mantenir els orígens és assegurar la identitat.

taula 13artistes units per defensar l’art a la ciutat

Entitats financeres41 desnonaments a Sant Cugat

Pere Formiguera, Neus Colet, Lluís

Ribas, Pep Codó, Frede-ric Gómez i Sergi Barnils han format Taula 13, un grup d’artistes santcu-gatencs independents que tenen per objectiu fomentar l’art a la ciu-tat, així com proposar noves iniciatives per fer de Sant Cugat una ciu-tat d’art reconeguda com a tal.

En un moment en el qual les hipo-

teques i la seva legisla-ció estan en vies de ser reformades hem sabut que durant el 2012 va haver 41 desnonaments a Sant Cugat. Esperem que aquest drama soci-al sorgit de la cobdícia bancària i el descontrol legal se solucioni avi-at i el 2013 acabi amb bones notícies.

K-Gat per eloi alegre

a fons _ 4 a 7Pasqua, caramelles, processons i mones a Sant Cugat

Economia i empresa _ 22 i 23Els bancs tenen més de 300 propietats a la venda a Sant Cugat

Ciutat _ 12 i 13L’Ajuntament pagarà el servei de neteja en funció de la qualitat

Esports _ 36 i 37Entrevista a Nacho Solozabal, exjugador de bàsquet del Barça

Poble _ 8 i 9Quan el català esdevé una eina de cohesió social

Cultura _ 28 i 29Neix Taula 13, la reflexió a l’entorn de l’art de Sant Cugat

opinió _ 17“Un senyor de Copenhaguen”, per Jordi Robirosa

Viure a Sant Cugat _ 46La Setmana Santa dels anys 30 a Sant Cugat, per Tomàs Grau

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 20134 A Fons Pasqua

La Setmana Santa a Sant Cugat

1

3

5 6

4

2

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 A Fons 5

Ja tenim aquí la Setmana San-ta! Després d’un llarg trimes-tre, arriben uns dies de meres-cut descans i per fer realitat alguns dels propòsits que

hem anat ajornant. De fet, ja fa dies que les mones dels aparadors de les pastisseries ens deien que ens apro-pàvem a Setmana Santa... i ja hi som!

Si fem un recorregut per la prin-cipal artèria de l’eix de vianants trobem tres aparadors atapeïts de mones. Tan sols queda fora d’aques-ta ruta la pastisseria Dolç (al carrer Josep Puig i Cadafalch; Parc de la Pollancreda); el seu impulsor, Yann Duytsche, que té una àmplia expe-riència en el món de la xocolata, no para d’innovar; aquest any presen-ta la proposta d’ous de Pasqua per-sonalitzats, en els quals posa amb petits forats el nom o el dibuix que es vulgui.

Als tres carrers que formen la prin-cipal artèria de l’eix de vianants de Sant Cugat trobem tres pastisseri-es de renom: la Lionesa, al carrer Valldoreix, la pastisseria Roura, al carrer Santa Maria –on no deixen de treballar la xocolata al llarg de l’any: els encenalls de xocolata són una de les seves especialitats més aprecia-des i aquests dies van de bòlit fent ous de xocolata de mides diverses, pilo-tes de futbol, de bàsquet, castells, cot-xes, casetes...– i la pastisseria Sàbat, al carrer Santiago Rusiñol, a tocar del Monestir.

La pastisseria Sàbat sorprèn cada any amb una gran mona. Aquest any ha fet una mona de l’Scrat –l’esqui-

rol de la pel·lícula L’edat de gel– i una de l’Angry Birds. “S’està perdent la tradició de fer escultures grans de xocolata”, diu Jaume Sàbat, a qui també li agrada innovar. De fet, el seu pare, Jaume Sàbat Aumasqué, format en prestigioses pastisseries com Baixas i Escribà, ja va innovar en un munt d’aspectes: “Al pare se li va acudir pintar la xocolata amb una pistola; així s’elimina qualsevol rat-lla. Jo ho continuo fent. Ara pintem amb colors i tot!”, diu Sàbat.

La mona, i altres tradicions que es mantenen per aquestes dates –com les caramelles, que al segle XVI ja se celebraven al món rural; les més antigues són els goigs de caràcter religiós dedicats a la Mare de Déu del Roser–, i la possibilitat de viat-jar, en alguns ambients han arraco-nat l’autèntic missatge de Setmana Santa. De fet, diumenge passat va omplir-se de gom a gom la plaça d’Oc-tavià per a la benedicció dels Rams –i alguns van estrenar vestit i saba-tes noves, com és tradició–, però uns quants dels assistents no van parti-cipar als actes religiosos.

“Crec que la diferència fonamen-tal entre la Setmana Santa i Pasqua d’abans i d’ara radica en la diferent

concepció social que es té. A cau-sa en bona part de la pressió en què vivim, aquestes festes s’han conver-tit en unes minivacances de prima-vera, destinades a escapar del nostre ambient quotidià”, diu Lluís Victori, rector de la Parròquia Mare de Déu de Montserrat (la Floresta). “A Sant Cugat (i a molts altres llocs), la dife-rència fonamental per Pasqua és que els santcugatencs en bona part no hi són; i aquell ambient festiu dels car-rers amb els cors cantant i els nens portant la mona ha quedat molt ate-nuat, perquè pels carrers hi trobes molt poques persones a qui poder saludar i dir-li: Bona Pasqua!”, diu Victori.

“Estic content que cada vegada una gentada més gran ompli els vol-tants del Monestir quan el capellà lle-geix l’Evangeli i beneeix els rams i palmons i palmes”, diu Lluís Victo-ri, malgrat que molta d’aquesta gent no entri a l’església. I ho argumenta d’aquesta manera: “La seva presèn-cia a la plaça està parlant dels seus orígens cristians, i mentre hi siguin, faciliten que un dia, com a persones i com a poble, potser ens adonarem que sense Déu la nostra societat no acaba d’anar bé; n’hi ha prou de lle-gir els diaris!”. I conclou: “A mi em fa pensar que potser un dia sentirem l’enyorament d’aquest Déu, que un dia vàrem expulsar de la nostra soci-etat, però que encara en portem els signes a les mans. I segurament li demanarem que torni i ens faci una mica més honrats. I no ho dubteu: Ell no es farà pregar”. //

Pasqua, festes i tradicionsDescans i reflexió La Setmana Santa proporciona la possibilitat de descansar, de reflexionar, de viatjar i de viure algunes tradicions

Aquestes festes s’han convertit en unes minivacances de primavera, destinades a escapar del nostre ambient quotidià

Daniel Romaní redaccio@diaridesantcugat.cat

Artur Ribera redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

1. Ous personalitzats La pastisseria Dolç innova oferint ous amb dibuixos o noms #ARTUR RIBERA

2. SerrajordiaL’aparador s’omple de mones per a tots els gustos #ARTUR RIBERA

3. Xocolata Els ous de xocolata són la clau de les mones del Dolç #ARTUR RIBERA

4. Sàbat (Santiago Rusiñol) Mona gegant d’Angry Birds, amb xocolates de colors #ARTUR RIBERA

5. Una mona històricaL’estació dels FGC de les Planes feta de xocolata l’any 1986 #ARXIU

6. La Lionesa Cases, castells i tota mena de figures de xocolata #ARTUR RIBERA

DECLARACIONSMantens les tradicions del Dia de Rams i la Pasqua?

“No som creients i a casa no celebrem ni el Dia de Rams ni la Pasqua. La meva dona aprofita la setmana per descansar i jo treballo, no fem res d’especial”

Alexis Patout

“Les tradicions no s’han de perdre, han de durar tota la vida. He tingut palma des de petita i fins que vaig fer la comunió però la mona no ha faltat mai a casa”

Marta Pagès

“I tant que les mantenim! La Pasqua, com la resta de tradicions s’han de celebrar perquè sempre ha estat així. El Dia de Rams, la mona el dia de Pasqua, ho mantenim tot”

Josep Rovira

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 20136 A Fons Pasqua

Sant Cugat és un dels municipis del país on es canten caramelles per Pas-qua. Se suma, així, a d’altres on hi ha una tradició de caramelles molt arrelada com Súria (Bages), Sant Julià de Vilatorta (Osona), Abrera (Baix Llobregat) i la Seu d’Urgell (Alt Urgell). En canten les societats corals La Lira i La Unió, dues agru-pacions corals més que centenàri-es que fa molts anys eren un sol cor (l’any 1899 vint-i-set cantaires de la coral La Lira deixen aquesta agru-pació, i s’uneixen per formar una coral nova, la Societat Coral La Unió Santcugatenca, amb un bon nom-bre d’antics cantaires procedents del Cor El Progrés).

La Societat Coral La Lira –forma-da per veus d’home que és avui dia un cor de referència de la Federació de Cors de Clavé– cantarà caramelles diumenge dia 31 i l’1 d’abril. El dia 31 farà un recorregut que començarà a la plaça de Sant Pere a les 10.15 hores i acabarà a les 14.00 hores a la plaça Barcelona; dilluns dia 1 farà actuaci-ons tant al matí com a la tarda. A les 19.20 hores finalitzarà la seva actu-

ació al monument a la Lira. Diri-gida pel prestigiós músic santcu-gatenc Eloi Jover, molt vinculat al Gran Teatre del Liceu, la Soci-etat Coral La Lira ha assolit un important nivell musical. La Lira ha actuat en nombrosos escenaris, entre els quals el Palau de la Músi-ca Catalana (l’any 2012). El repertori que interpretarà aquests dies inclou peces de Josep Anselm Clavé, funda-dor dels Cors de Clavé, i de Xavier Azqueta, entre d’altres.

Pel que fa a la Societat Coral La Unió Santcugatenca, també canta-rà caramelles diumenge 31 de març i l’1 d’abril; el dia 31 a les 9.45 hores a la porta de La Unió, amb parada a diferents indrets del nucli antic, inclòs Cugat Ràdio, al carrer Pla-na Hospital i el Monestir. La canta-da acabarà a les 14.00 hores a la pla-ça de la Vila (davant l’Ajuntament). Dilluns 1 d’abril farà un altre recor-regut, que s’iniciarà a les 9.45 hores al carrer Sant Tomàs, amb parada al TOT Sant Cugat (a les 12.15 hores) i a la plaça Lluís Millet (13.30 hores). Cantarà a totes les pastisseries de Sant Cugat. Dirigida pel mestre Wal-ter Petersen, la Societat Coral La Unió Santcugatenca està forma-da per cantaires de veus mixtes –fins l’any 1976 aquesta coral estava formada exclusivament per veus masculines. //

La música de les caramelles de La Lira i de La Unió ompla de nou el nucli antic del municipi

Caramelles de la Societat Coral La Unió Santcugatenca, abril 1998 #arxiU

Les caramelles, la banda sonora tradicional de la Pasqua

Una tradició centenària Francesc Campmany, cantaire de La Lira, porta la tradicional cistella de les caramelles del dia de Pasqua #artUr ribera

És l’entitat en actiu més antiga de Sant Cugat

any de fundació de La Lira1882

Veure els horaris de la cantada de Caramellesde Pasqua

MÉS info

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 A Fons 7

Processó del Via Crucis el Divendres Sant #pere fernánDez

En altres contrades, com el sud d’Es·panya, les processons són un dels principals protagonistes de la Set·mana Santa. Es preparen amb il·lusió i antelació, i congreguen una gernació. A Catalunya som discrets en uns quants aspectes, també en les celebracions religioses. De tota manera, a Sant Cugat, la proces·só de Divendres Sant ha guanyat protagonisme. Els últims deu anys el nombre d’assistents ha experi·mentat una crescuda important: s’acosta força al nombre dels anys 60, quan la religió catòlica era un element central de la vida de Sant Cugat (les famílies la vivien inten·sament, tant a les celebracions que es feien al Monestir i a casa, fent pre·gàries i resant el rosari) i no hi havia pràcticament activitats d’oci. Els qui recorden el Via Crucis de Divendres Sant dels anys 60 diuen que reunia unes 300 persones, les mateixes que ara (però aleshores, en proporció al nombre d’habitants, era força gent). Ara bé, per a molts santcugatencs

avui la processó passa desapercebu·da –entre altres motius perquè es fa a les 9 del matí, i a les 9 del matí d’un dia festiu molts encara són sota els llençols. El recorregut que es fa ara és diferent del que se seguia abans; temps enrere es travessava la carre·tera de Rubí per anar a la plaça de Barcelona, on abans hi havia la seu de l’Ajuntament; ja fa gairebé vint anys que passa pel carrer Major i pel casc antic de la ciutat; d’aques·ta manera han disminuït els proble·mes amb el trànsit.

El recorregut de la processó de Divendres Sant comença al Mones·tir, puja pel carrer Major, passa per la Plaça de Sant Pere –abans Pere San–, pel carrer Sabadell, per la Plaça Pep Ventura, pel carrer Plana Hospital, fins a la plaça Octavià, on torna a entrar al Monestir. Tot plegat dura aproximadament una hora. Al final es fa el Besa Crist.

“Es necessiten vuit o deu perso·nes per portar el crist, que es tro·ba entrant al Monestir a l’esquer·ra”, diu Pere Pahisa, un dels orga·nitzadors de la processó. “Pesa 46 quilos i sis·cents grams. La prin·cipal dificultat per portar·lo no és tant el pes com que cal que estigui dret, i quan es porta arriba als tres o quatre metres d’altura. Si fa vent és com una vela de vaixell”, afirma Pere Pahisa.//

La processó té lloc Divendres Sant a les 9 del matí. el nombre d’assistents ha crescut els darrers anys

Ton Casalins és mestre pastisser de La Lionesa, una de les pastisseries més antigues de Sant Cugat –va obrir l’any 1953–; situada al carrer Valldoreix, a tocar de la plaça Lluís Millet

Quan va començar a fer de pastisser?Quan tenia 11 anys, amb el meu pare.

Ha de seguir l’actualitat per saber les preferències dels infants...Sí. Abans, quan hi havia una sola cade-na de televisió, ja sabies de què havi-es de fer les mones; si feien els Picape-dra, vinga a fer mones dels Picapedra... ara amb tants canals, i tants estímuls per als nens, és difícil saber quines tin-dran més èxit.

N’ha fet alguna amb motiu santcu-gatenc?Un any vaig fer l’ermita de Sant Medir.

Fa gaires peces d’encàrrec?Sí, força. Una vegada vaig fer un piano –un teclat, no pas tot el piano sencer–. Sempre que faig una peça d’encàrrec, miro de fer-ne dues o tres per si de cas es trenca. Les altres les poso a l’apa-rador. M’agrada molt fer mones, és

una activitat creativa; de fet és el que m’agrada més de la feina de pastisser.

I el que menys?Els panellets; és pesat... t’ho confes-saran molts altres pastissers; un any vaig calcular que havia fet 15.000 panellets!

Després de Setmana Santa les mones ja ningú les vol... com els torrons al gener, oi?No es pensi. Sempre hi ha algú que ve al cap de quinze dies, persones que han marxat de vacances aquests dies... i el fillol que recorda al padrí: “Ei!, que no m’has fet mona aquest any!”

Què es fa amb les que no es venen?Es desfan i la xocolata es reutilitza.

Té algun ajudant?N’he tingut, però... ara no; la gent no vol treballar els diumenges.

Alguna característica de les mones que vostè fa aquest any?Faig moltes peces petites; la gent no vol gastar gaire!

“Sempre que faig una peça d’encàrrec, en faig dues o tres per si es trenca”

Un dels mestres de les mones. Ton Casalins, el pastisser de La Lionesa fa més de 50 anys que fa de pastisser a Sant Cugat #ArTUr rIBerA

D. Romaní

enTreVISTA Ton Casalins pastisser de La LionesaLa processó recupera protagonisme

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 20138 Poble Voluntariat

Ara fa deu anys arrenca-va el programa Volun-tariat per la llengua. Un programa impulsat pel Departament de Cul-

tura (Direcció General de Política Lingüística) i gestionat territorial-ment pel Consorci per a la Normalit-zació Lingüística. El programa faci-lita a les persones que tenen conei-xements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo que ho puguin fer en un context real i distès amb altres persones que el parlen habitualment. Des de la seva creació s’han format 71.478 parelles lingüístiques.

Segons les darreres dades, a Sant Cugat l’any 2012 es van crear 89 pare-lles lingüístiques (el 2004, quan va arrencar el Voluntariat a la ciutat, se’n van crear 35). Pel que fa a Cata-lunya, durant el 2012 s’han format 10.129 parelles lingüístiques noves (l’any 2003, quan es va iniciar el programa, se’n van crear 1.522), i s’han adherit al programa 692 enti-tats i 2.281 establiments comercials. Durant el 2012, a més, 7.597 persones han participat per primer cop en el programa, de les quals 4.875 han estat aprenents, i 2.722 voluntaris.

Les darreres estadístiques asse-nyalen que els aprenents són per-sones joves, d’entre els 30 i els 39 anys, la majoria estrangers provi-nents de l’Amèrica del Sud. Pel que fa als voluntaris, les estadístiques posen en relleu que tenen una mitja-na d’edat més gran que la dels apre-nents, amb una mitjana d’edat d’en-tre 50 i 65 anys. Més del 80% prove-nen de Catalunya.

Àmbit localSant Cugat forma part del Consor-ci per a la Normalització Lingüís-tica Vallès Occidental 3. Com expli-ca Miquel Vilalta, responsable del Servei Local de Català a Sant Cugat,

“som sis poblacions diferents: Ripo-llet, Badia, Barberà, Cerdanyola, Montcada i Reixac i Sant Cugat”, i “hi ha una persona que és l’encar-regada de dinamitzar el programa a les sis poblacions, la Lídia Ponsa-tí”, afegeix.

“Des del 2004, l’evolució del pro-grama a Sant Cugat ha estat molt bona; el primer any es van fer 35 pare-lles, i el 2012, en vam fer 89”, destaca

Llengua Reconeixement a deu anys de feina

Acte de reconeixement Montse Nadal, Francesc Carol i Montserrat Trilles durant l’acte celebrat a la Casa de Cultura #A.riberA

Quan el català esdevé una eina de cohesió socialAniversari el 2013 fa una dècada que va arrencar el programa Voluntariat per la llengua arreu de Catalunya. Parelles Durant el darrer any, a Sant Cugat es van formar 89 parelles noves

en Context

Voluntaris. Pot ser voluntari tota persona major d’edat que parli català habitualment. no es demana cap titulació, només que disposin d’una hora a la setmana per conversar en català amb la persona assignada, per tal que aquesta pugui practicar-lo d’una manera distesa tot parlant de temes quotidians.

Aprenents. Poden ser aprenents totes les persones majors d’edat que ja tenen un mínim coneixement del català, que ja

el parlen encara que sigui amb dificultats i que volen agafar fluïdesa, perdre la vergonya i incorporar-lo d’una manera natural a les activitats quotidianes, laborals o de relació social.

Objectiu. La finalitat del programa Voluntariat per la Llengua és facilitar a totes les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo que el puguin practicar en un context real i relaxat.

Com formar part del Voluntariat per la llengua

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Poble 9

Vilalta. Amb tot, afegeix que “ara, l’objectiu és augmentar el nombre d’establiments i entitats i associa·cions col·laboradores”. Els establi·ments col·laboradors són aquells que es comprometen a utilitzar el cata·là si hi va a comprar una parella lin·güística i s’identifica com a tal, men·tre que les entitats col·laboradores són aquelles que fan difusió del pro·grama, alhora que el Servei de Cata·là difon les activitats de les entitats entre els seus alumnes, perquè hi hagi moviment de persones, tant voluntaris com aprenents, en amb·dues direccions.

Aquesta tasca, precisament, és la que s’està reconeixent amb motiu del desè aniversari del programa arreu del territori català.

ReconeixementLa Casa de Cultura va ser l’esce·nari del reconeixement als partici·pants del programa Voluntariat per la llengua a Sant Cugat. Totes aque·

lles persones, entitats i comerços col·laboradors que durant aquests deu anys han format part del programa van rebre dijous 21 de març un diplo·ma. Durant l’acte, Montserrat Trilles, Directora del CNL Vallès Occidental 3, va fer una crida a una de les pri·meres parelles que es van crear, així com als representants de l’Ateneu, Òmnium i Ràdio Sant Cugat, a rebre els certificats de manera pública en representació de tot el col·lectiu. Per la seva banda, Montserrat Nadal, cap del Servei de Foment de l’Ús del Català de la DGLP, va destacar que “la tasca dels voluntaris és impres·cindible, ja que d’una altra manera seria inassumible”, i Francesc Carol, regidor de Participació Ciutadana, va remarcar que “la immersió lingüís·tica a Sant Cugat és tot un èxit”, tot remarcant les xifres que ha revelat el darrer informe de l’Observatori Sociològic. L’acte va finalitzar amb la lectura d’un poema en diferents idiomes, coincidint amb el Dia Inter·nacional de la Poesia. //

És la dinamitzadora del Voluntariat per la llengua al CNL Vallès Occiden-tal 3. Com s’organitza? Quan comencen els cursos al setembre, fem difusió a la població del programa. A partir d’aquí ens vénen moltes per-sones interessades a participar-hi com a voluntaris. A més, agafem els apre-nents, que molts són alumnes, i un cop tenim les dues llistes, fem un acte inicial de formació de parelles.

Amb quins criteris es fan les pare-lles lingüístiques? Es fan, bàsicament, en funció del temps. Si el voluntari pot a la tarda, busquem un aprenent que pugui a les tardes. A partir d’aquí, el tempo sobre com que-den, on... ho decideix la parella. Nosal-tres els recomanem que quedin un cop a la setmana, durant unes deu setma-nes. I després, fem un seguiment. Un cop fetes les parelles, al cap d’unes set-manes hi contactem per veure com els va, si tenen algun problema, i ja està. Fins a la següent formació de parelles.

Com valora els resultats? Pel que m’arriba, per als voluntaris és una experiència enriquidora a escala personal, i per a l’aprenent, una manera d’adquirir fluïdesa i perdre la vergonya a l’hora de parlar. A banda, personal-ment, m’agrada que, per una persona que ve de fora, quedar amb una perso-na del municipi li és com una mena de llançadora per conèixer aquesta ciu-tat; és com un acompanyament per a la integració, a partir de la llengua. //

“Té una part, que personalment m’agrada, de via d’integració”

C. Caballé

ENTREVISTA

Lídia Ponsatí Dinamitzadora del programa

#ARTuR RIbERA

Lídia, Carles, Miquel i Justiniano, durant una trovada al SLC #ARTuR RIbERA

Carles Romea, santcugatenc de 58 anys i voluntari, i Justiniano Hernán·dez, natural d’Honduras de 43 anys i aprenent, són parella lingüística des d’aquest curs. Una experiència nova per a Justiniano, i que Carles repeteix per quart any, després d’haver parti·cipat com a voluntari del programa a Barcelona.

Acostumen a quedar un cop per set·mana, a primera hora, tot fent el cafè amb llet. I a partir d’aquí, “segons el perfil de la persona que tens al davant, ja ve rodat, perquè demanes d’on vénen, què fan, i ja comences a par·lar de temes d’actualitat, o de coses del seu país, i ell et demana per coses d’aquí... si hi ha interès, és fàcil que funcioni”, apunta Carles.

Com a voluntari, “m’aporta la satisfacció de veure algú que té inte·rès pel que nosaltres fem”, destaca Carles. Com a aprenent, “m’aporta confiança a l’hora de parlar, perquè vas perdent la vergonya”, apunta Justiniano. Els motius que els por·ten a formar part del Voluntariat per la llengua són ben diferents i alho·ra força similars. Carles apunta que

“crec que és una petita obligació que tenim els catalans de donar a conèi·xer la nostra llengua”, i Justiniano destaca que “si estic a Catalunya, he d’aprendre català, perquè em vull integrar”.

Del programa en destaquen que “és un programa fet per volunta·ris; si fos una obligació, o hi hagués diners pel mig, no sortiria tan bé”, remarca Carles; i Justiniano remar·ca que “quan vas pel carrer, i parles en català, la gent et contesta en cas·tellà; d’aquesta manera pots parlar i agafar confiança, i m’ajuda a par·lar millor el català”.

On neix?El programa va començar el 2003, però “la idea va començar molt abans, amb estudiants universita·ris que acollien lingüísticament par·lant estudiants estrangers”, explica Miquel Vilalta, responsable del Ser·vei Local de Català de Sant Cugat. “A partir d’aquí, el Consorci va fer una prova pilot a Cornellà en detectar que els nostres alumnes aprenen català però, a l’hora d’usar·lo, en sortir al carrer, com que la gent notava que no eren catalanoparlants, canviaven al castellà, i l’alumne no sabia on practi·car el català”, afegeix. Lídia Ponsatí, dinamitzadora del Voluntariat per la llegua explica que “això encara pas·sa, i és una mica responsabilitat de tots fer que això canviï perquè el par·lin fluïdament”. // C.Caballé

Aprendre, i molt més que catalàLes parelles lingüístiques destaquen l’enriquiment personal que suposa conèixer persones d’altres realitats

“Crec que és una petita obligació que tenim els catalans de donar a conèixer la llengua”Carles Romea Voluntari

Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201310 Poble Actualitat

Sant Cugat. Aquesta mesura, acor-dada al darrer ple del 18 de març, tin-drà efectes des de l’1 de gener de 2013 fins al 31 de desembre d’aquest mateix any. Amb aquesta moció, el consistori insta el govern de l’Estat a canviar la llei vigent de les hisendes locals de tal manera que s’alliberi aquells deutors hipotecaris d’haver de pagar plusvà-lues si no tenen recursos per fer-ho, i en el cas que l’immoble sigui l’habitat-ge de primera residència. L’alcaldes-sa, Mercè Conesa, ha felicitat la Pla-taforma d’Afectats per la Hipoteca, per haver arribat a l’acord i “fer jus-tícia”. L’Ajuntament, fins ara, apli-cava una moratòria de dos anys en el cobrament de plusvàlues per casos de desnonament. // Àgata Guinó

FormacióEl català és l’idioma propi del 63,3% dels santcugatencs

El 36% dels veïns tenen el nivell C #A.R.

El nivell de coneixement del català entre els santcugatencs és més que satis·factori, segons el darrer estudi de l’Ob·servatori Sociològic.

L’estudi apunta que el 63,3% dels sant-cugatencs consideren el català la seva llengua pròpia, seguit d’un 32,7% que tenen el castellà com la seva llengua, un 2,9% comparteixen els dos idio-mes, mentre que la resta, un 1,1%, té altres llengües com a pròpies. El docu-ment desvela que existeix un 8,1% de la població que encara que parlava cas-tellà de petit, en formar una família, s’ha passat al català. “Estem molts satisfets”, ha dit el regidor de Presidèn-cia, Relacions Institucionals i Partici-pació Ciutadana, Francesc Carol, a la presentació de les dades, que ha reco-negut que ara, i tenint en compte que el “nivell de coneixement està molt estès, s’haurà de millorar el nivell”. I és que les dades parlen per si soles ja que el 36% dels residents tenen el nivell C de català, seguit del nivell B, de què disposen el 8,1% de la població local, el nivell D, amb un 3,7% i l’A, amb un 1,8%. Per zones, Valldoreix és la zona que més percep el català com a propi, amb un 76,4%, seguit de la Floresta i les Planes, amb un 63,6%. // M. Sagalés

HabitatgeServeis Socials gestiona part dels pisos de Promusa

La seu de Promusa #ARTUR RIBERA

El ple va aprovar, a la darrera sessió plenària, el 18 de març, sol·licitar un can·vi en el conveni del Govern espanyol amb els bancs.

La petició pretén que els habitatges de lloguer social els gestionin des de Serveis Socials i des de les ofici-nes d’habitatge locals. Tots els grups polítics, menys el PP, es van sumar a la moció presentada per CiU i ICV-EUiA per donar suport a aquest can-vi que, d’una banda, ha de garantir el coneixement previ per part de l’Ajun-tament dels habitatges que formen part del Fons Social d’Habitatge per-què els agents socials prenguin part del procés com l’Oficina Local d’Ha-bitatge i l’Àrea de Serveis Socials. Segons les dades d’aquest conveni Sant Cugat no disposa de cap habi-tatge d’un fons que recull uns 6.000 immobles a tot l’Estat quan s’han produït 248.000 desnonaments des

de l’any 2008.També es demana que s’ampliï aquests fons amb els habi-tatges buits de les entitats bancàries nacionalitzades pel FROB i els immo-bles buits en mans de les administra-cions públiques. Roser Casamitjana del grup ecosocialista, va insistir que “els Ajuntaments han de prendre part de la gestió del Fons d’Habitat-ge”. La moció també reclama un llo-guer de mínim 5 anys i que no superi el 30% dels ingressos familiars, així com la moratòria dels desnonaments de 2 anys més 1 any de pròrroga per-què les famílies no hagin d’abando-nar els seus habitatges i s’hi puguin quedar pagant un lloguer. La CUP i el PSC també van donar suport a aquests acords mentre que el popu-lar, Bruno de Salvador, es va mostrar en contra perquè el conveni “respon a una situació concreta de regulació del parc de lloguer social dels bancs”. // A. Mira

HipotequesL’Ajuntament registra 41 casos de desnonament

Sant Cugat suspendrà cautelarment el cobrament de plusvàlues en els casos de dacions en pagament. Fins ara aques·ta moratòria només s’aplicava en els casos de desnonament.

Segons l’Ajuntament, de moment, a la ciutat s’han deixat de cobrar 400.000 euros per aquest impost, de 41 casos de desnonament que hi ha hagut a

El col·lectiu Hort del Migdia va inaugurar, diumenge 17 de març, un hort urbà al solar públic situat entre el passeig Francesc Macià i el carrer de Sant Llorenç. El col·lectiu es va estrenar condicionant el lloc per plantar·hi verdures. #AmAnDA BERnAl

L’Hort del Migdia, en funcionament

Iniciativa Zona verda comestibleEducacióLes dues escoles d’Arquitectura federades Un nou capítol sobre la situació de crisi de la Universitat Politèc-nica de Catalunya (UPC) es plan-teja l’opció de federar les dues escoles d’arquitectura per garan-tir la continuïtat dels dos centres educatius. L’Escola Superior d’Ar-quitectura del Vallès (ETSAV) i l’Escola Tècnica Superior de Bar-celona (ESTAB) es federarien però no es fusionarien.

CaramellesLa cantada torna aquesta Setmana Santa31 DE mARç I 1 D’ABRIl, Als cARREs DE sAnT cUgAT

La Societat Coral La Lira i la Societat Coral de La Unió

Santcugatenca protagonitzen la tradicional cantada de caramelles pels carrers més cèntrics de Sant Cugat. La cantada es farà durant el matí del diumenge 31 de març i tot el dia del dilluns 1 d’abril.

“No és clar que les entitats financeres els posin a fer servei social ”

lA fRAsE

Mercè ConesaAlcaldessa de sant cugat

lA PIUlADA@ima·gina. Diu l’alcal·dessa de #santcugat @

mconesapages que dos de cada tres mòbils a la ciutat és un #iphone havia de ser aquí :)

ReconeixementConesa, presidenta honorífica de l’AASCV L’Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix (AASCV) ha nomenat l’alcaldessa Mercè Conesa presidenta d’honor de l’entitat. Conesa ha rebut aquesta designació en un acte en què va dir que “Sant Cugat és una ciutat que té molt talent”.

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Actualitat Poble 11

SensibilitzacióLa Junta de Portaveus amb el ‘Manifest de la Dona’

La ciutat va celebrar la diada #A. BERNAL

La Junta de Portaveus ha aprovat una declaració en suport al manifest del Dia Internacional de les Dones. Una decla-ració a la qual s’han sumat CIU, el PSC, ICV i la CUP, mentre que el PP hi ha votat en contra.

El text demana “un fort compromís dels governs locals i de la ciutada-nia amb la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans i les ciutadanes als municipis.” Reivindica “que aquests compromisos han d’anar acompanyats d’accions en pro de la igualtat i la conciliació per part d’al-tres Administracions i agents econò-mics i socials”, a banda que cita que són imprescindibles els recursos eco-nòmics de totes les administracions per fer possible ciutats amb igualtat real”. // Redacció

Xarxes56 santcugatencs viuen fora segons Catalans al Món

La crisi està portant molts joves i no tan joves a deixar Sant Cugat i provar sort a altres poblacions fora de l’Estat.

Cercar feina, ampliar estudis, apren-dre nous idiomes i millorar les pers-pectives de futur són alguns dels objectius que motiven aquesta immi-gració. Aquesta tendència la recull el web Catalansalmon.com, que té registrat que fins a 56 santcugatencs i santcugatenques viuen a l’estran-ger. El web revela que la majoria dels santcugatencs registrats resideixen a Dublín, amb un total de vuit casos, seguit de Londres i Amsterdam, ciu-tats que sumen deu santcugatencs, mentre que París i Mèxic D.F., com-parteixen la tercera posició, amb tres ciutadans cadascuna. Entre els llocs més remots on també hi ha santcu-gatencs se situen Santiago de Xile o les ciutats australianes de Brisbane o Melbourne. // Redacció

Seguretat152 identificacions en el darrer control ‘antibotellón’

La Policia Local va identificar un total de 152 persones i va denunciar-ne 9 més, en la darrera operació per frenar el feno-men del botellón a Sant Cugat.

El control es va estendre la matina-da de dissabte, 16 de març, a diumen-ge, 17 de març, entre el camí de Can Solà, al carrer de Joan Buscallà i al Parc de la Pollancreda, al sector de les zones d’oci nocturn de la ciutat. L’actuació s’emmarca en l’Operació 0,0, que la policia practica periòdi-cament en diversos punts de la ciu-tat. Aquests tipus d’operacions es van posar en marxa durant el març de 2012 amb l’objectiu de reduir els nivells del botellón, que encara que s’ha reduït, segons fonts consisto-rials, amb l’arribada del bon temps “s’ha de controlar”. L’actuació es va complementar amb un control d’al-coholèmia. // Redacció

Amb la idea de fer visible la pobresa i conscienciar la ciutadania, Cugat.cat posa-rà en marxa la Setmana contra la pobre-sa i l’exclusió social, del 15 al 20 d’abril.

La campanya es divideix en una pro-gramació especial, que el mitjà local farà a través de la seva emissora radi-ofònica, el seu canal de tv i el seu web i en què col·laboren diverses entitats. El plat fort de la campanya arriba-rà a través d’un gran recapte d’ali-ments, amb més de 60 punts de reco-llida repartits per tot el municipi, dis-trictes inclosos, i que es destinarà al menjador social i al banc d’aliments de Càritas. Miquel Herrada, director de Cugat.cat, ha dit que la setmana finalitzarà amb un acte de cloenda el 20 d’abril a la plaça d’Octavià, en

què participaran diverses entitats de cultura tradicional i popular. El periodista ha indicat que tot i que la iniciativa va sorgir del grup medià-tic, s’ha convertit en un projecte de tota la ciutat per a totes les entitats socials, esportives, establiments i comerços que “s’hi han sumat”. A això l’alcaldessa, Mercè Conesa, ha afegit que el 2012, l’Àrea de Serveis Socials va atendre el 9,5% de la pobla-ció, any en què el consistori va tenir sobre la taula 1.134 casos, un 58% més que el 2011. Conesa ha posat de manifest que en beques menjador l’ens municipal es va gastar 600.000 euros, i 244.471 en ajudes a l’habi-tatge i a altres suports vinculats a la pobresa.

Solidaritat Ajuda Càritas

Tota una setmana per recollir menjar

Tot el que es recapti es destinarà a Càritas #ARXIU

M. Sagalés

Òmnium - Sant Cugat Sant Cugat Empresarial

El sistema elèctric català; fortalesa i operativitat

que anirà a càrrec del Sr. Antoni Tahull, consultor energèticGaranteix el sistema elèctric català actual el subministrament a Catalunya?Es pot abaratir el cost de l’energia elèctrica en un 30% o més?Dijous 4 d’abril de 2013 al Trade Center a les 19 h.Cal con�rmar l’assistència a: santcugat@omnium.cat o al telèfon 935 830 874Entrada lliure

es complauen a convidar-vos, dins del cicle Vers un país eficient, a la conferència

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201312 Ciutat Serveis Urbans

L’Ajuntament ha presentat un pla d’avaluació contínua de la concessió de neteja urba-na i recollida d’escombrari-es que planteja novetats en la

manera de pagar el servei. Així, l’em-presa Valoriza, encarregada d’aques-tes tasques des de fa dos anys, se sot-met a un control de qualitat i de quan-titat de manera que si no compleix els estàndards fixats pel consistori, aquest pot deixar de pagar part del servei.

Control exhaustiuAquest mecanisme de marcatge que funciona des de principis d’any és pos-sible gràcies a un acord entre Ajunta-ment i Valoriza i la intervenció de l’em-presa Everis, que s’encarrega d’entrar en una base de dades tot el recull d’ac-tivitats que es duen a terme en nete-ja i recollida de brossa i les examina tenint en compte uns paràmetres de quantitat i qualitat. S’analitzen aspec-tes com, per exemple, si s’han efectu-

at en la seva totalitat les rutes previs-tes gràcies al control GPS dels vehi-cle o al nivell d’higiene que presenta un carrer després del servei de neteja. Així, es pot decidir si cal que es nete-gi 2 o tres cops al dia, fet que estalvia serveis inútils. També es revisa que tant la maquinària com les papereres estigui en òptimes condicions i netes.

Límits de pagamentEl sistema ideat per Everis trasllada a l’Administració pública elements de qualitat que ja s’apliquen al món industrial. Amb tot, la plataforma informàtica anomenada Quali-net acaba donant un percentatge objec-tiu sobre la qualitat del servei.

Si aquest ha estat correcte en un grau elevat, l’Ajuntament pagarà els 565.000 euros cada mes. Si Valori-za no ha complert els mínims exigi-bles, l’Ajuntament pot deixar de pagar fins un 25% d’aquesta xifra. En altres paraules, el mínim que el consisto-ri abonarà seran 425.000 euros men-

suals si es detecten nivells fluixos de qualitat. Segons ha explicat l’equip de govern, en les primeres proves els nivells són ara mateix del 98% de satis-facció.

La qualitat manaSegons la tinenta d’alcalde de Serveis Urbans, Cristina Paraira, aquest no és un pla de control i millora conce-but per estalviar diners sinó per man-tenir un servei amb alts nivells d’efi-ciència i professionalitat. Paraira ha destacat que segons les dades de l’ob-servatori sociològic, el nivell de satis-facció dels ciutadans amb aquests ser-veis és de notable, posant una nota de 7 sobre 10. Cal recordar que l’empre-sa Valoriza va ser la guanyadora del concurs per la concessió del servei de neteja urbana i recollida de bros-sa durant 12 anys. //

Concessió La higiene i la netedat, a examen

L’Ajuntament pagarà la neteja en funció de la qualitat del serveiNovetat El Pla de control i millora contínua del servei permetrà al consistori no pagar la totalitat de l’import de la concessió a Valoriza si l’empresa no demostra que ha efectuat el servei d’acord amb uns estàndards

XIFRES Un dels serveis que més diners costa al consistori

és el que l’Ajuntament paga mensualment a l’empresa Valoriza pel servei de neteja urbana dels carrers i recollida de brossa, tasca que farà fins a l’any 2021

euros565.000

és el mínim que pagarà l’Ajuntament a l’empresa concessionària en el cas que el servei de Valoriza fos molt deficient segons els mesuradors de qualitat

de quota mensual75%

Joan Ramon Armadàs jr.armadas@premsalocal.com @JRArmadas

En contEXt

Obres. Quan l’Ajuntament va redactar el plec de clàusules i condicions per adjudicar el contracte de neteja i recollida d’escombraries va incloure al document un annex per fer un servei extra per a la ciutat. Aquest no és altre que la construcció d’un parc logístic des d’on es gestionin els serveis de neteja i recollida a més de netejar els vehicles i servir de magatzem pel material. Abans que Valoriza aconseguís el contracte, els vehicles es gestionaven des dels terrenys de l’anterior concessionària tMA. La infraestructura que construeix Valoriza, en canvi, serà de titularitat municipal i quedarà per sempre com a patrimoni de la ciutat. Les obres que van començar fa 3 mesos està previst que acabin en un any.

El nou parc logístic estarà llest d’aquí un any

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Actualitat Ciutat 13

L’alcaldessa, Mercè Conesa, reafir-ma el seu compromís de fer onejar l’estelada de manera permanent en algun punt de la ciutat. Quan Sant Cugat va acollir la reunió de l’Asso-ciació de Municipis per la Indepen-dència, Conesa va dir que en algun punt de la ciutat onejaria de manera permanent la bandera que simbolit-za la demanada d’un país propi per a Catalunya. Quan va ser robada del pal de davant l’ajuntament es va acor-dar parlar amb els partits on havia d’ubicar-se la bandera i fins ara no hi ha hagut acord sobre el lloc, però sí hi ha pronunciaments polítics sobre on es creu que pot anar. “Estem aca-bant de mirar si la posem davant del Monestir, però el pal és molt baix i ens la poden tornar a treure”, expli-ca Conesa, que no sembla disposada que la bandera es posi davant l’Ajun-tament. “També contemplem la pos-sibilitat de posar un pal nou. Ho hem d’acabar de parlar”, matisa.

L’oposició recelaEl PSC va presentar una moció, al ple de març, que no va prosperar, per regular i consensuar l’ús dels pals amb la intenció que es fixi un calenda-ri que vagi més enllà de l’estelada. “No ens molesta que la posin, però volem que es reguli i que es pugui posar tam-bé ensenyes commemoratives, per exemple, el dia de la dona o el del poble sahrauí”, segons va dir el portaveu del PSC, Ferran Villaseñor. El por-taveu d’ICV, Joan Calderon, declara que els és bastant igual on s’ubiqui l’estelada, però que no li fa gaire grà-cia que estigui a la plaça de la Vila. També recorda que és una bandera que no recull el sentiment majorita-

ri de la ciutat. Calderon també vol-dria que es posés la bandera de l’arc de Sant Martí el dia de l’orgull gai i ha manifestat que “és una qüestió que s’hauria d’haver debatut a la junta de portaveus i no al ple municipal”. Els més contundents han estat els regi-dors del PP. Bruno de Salvador diu que “el lloc on s’ha de posar l’estela-da és en un calaix de l’Ajuntament”. Álvaro Benejam suggereix que esta-ria bé que a la plaça de la Vila onegés la bandera de Sant Cugat. Des de la CUP asseguren que el tema de l’este-lada no està a l’agenda i que esperen que es debati en junta de portaveus. En relació a la intenció de penjar ban-deres no oficials, Ignasi Bea ha mani-festat que “seria difícil arribar a un consens amb els símbols represen-tatius de tota la ciutadania”. Final-ment, el regidor Francesc Carol, en nom de CiU, ha posat sobre la taula que a Sant Cugat es podrien celebrar uns 200 dies a l’any i que “seria com-plicat posar-se d’acord amb què cele-brar” a més ha explicat que “econòmi-cament seria inviable perquè l’Ajun-tament hauria de tenir estoc de totes les possibles banderes”. //

Política Picabaralla per trobar un lloc adient

La ubicació de l’estelada fa dividir polítics

L’estelada durant els dies que va onejar davant l’Ajuntament #A. RibeRA

L’alcaldessa planteja posar un nou pal per posar l’estelada si els dos que hi ha no generen consens

JR Armadàs

en imAtges

Com s’avalua el servei de neteja i recollida de brossa?

#ARtUR RibeRA

Rutes Tots els vehicles de l’empresa concessionària compten amb un GPS que indica si han fet correctament el trajecte establert

Mitjans Els vehicles i la maquinària utilitzada pel servei són revisats perquè estiguin nets i en òptimes condicions

Seguretat Els riscos laborals també són analitzats

Anàlisi El sistema Quali-net filtra les dades i les avalua

Higiene Es controla l’estat de les papereres i contenidors

Veredicte La base de dades dóna el percentatge de compliment

98%

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201314 Ciutat Actualitat

IndependentismeL’objectiu de l’ANC: convèncer els indecisos per votar

L’encesa d’espelmes #AmAnDA bernAL

La secció santcugatenca de l’Assem-bla Nacional Catalana (ANC) tanca el seu primer any de vida amb gairebé 1.000 membres i amb la vista posada al refe-rèndum sobre la independència.

L’associació sobiranista compta a dia d’avui amb 380 socis i més de 525 sim-patitzants. Amb aquest teixit social l’entitat fa un balanç molt positiu del primer any d’existència, del qual destaca especialment la seva pre-sència al carrer i l’acte que va orga-nitzar el 2 de febrer encenent 4.000 espelmes en forma d’estelada a la plaça del Monestir. Segons el mem-bre del secretariat local, Manel Por-ta, un dels fets del qual més satis-fets se senten és d’haver muntat en més de 20 ocasions parades al carrer per informar la ciutadania sobre els objectius de l’entitat i captar adeptes a la causa del sobiranisme. “L’acte d’encendre l’estelada va ser la cire-reta del pastís, però el que ens fa sen-tir més orgullosos és la feina feta dia rere dia als barris de Sant Cugat”, manté Porta. Durant el 2013, l’ANC té un objectiu molt clar: convèncer indecisos i escèptics que la indepen-dència és el millor que li pot passar a Catalunya. “Hem d’aconseguir que cada cop més gent estigui decidida a votar “sí” al referèndum i els hem de convèncer que podem fer girar la truita”, diu Porta. // JR Armadàs

PolíticaMonells formalitza la seva candidatura per presidir CDC

Continua la cursa per substituir la vacant de Xavier Martorell al capdavant de la secció local de Convergència Demo-cràtica de Catalunya (CDC).

Mentre Marc Monells ha estat final-

ment el primer a presentar oficial-ment la seva candidatura per presi-dir la secció local de CDC, els regidors Francesc Carol i Josep Romero man-tenen converses per presentar-ne una conjunta alternativa. Per tant, l’objectiu de Carol i Romero és fer una candidatura única i forta per competir amb la que ha presentat Monells, ja que tots dos es reconei-xen sintonies i un projecte amb simi-lituds. L’excap de comunicació de CDC Sant Cugat i membre de l’exe-cutiva local del partit que presidia Xavier Martorell ha presentat ja la seva candidatura. Els objectius de Monells són conservar l’alcaldia de CiU a Sant Cugat i la lluita per la independència des del municipi. Alguns militants com Àlex Calmó i Gemma Foj ja han donat suport públic a la candidatura de Monells. El candidat va ser vocal de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix en representació de CiU i, posteriorment, va ser cap del gabinet d’alcaldia de Lluís Recoder. Els darrers dos anys ha estat el cap de relacions institucionals del con-seller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder. Actualment és funci-onari a l’Ajuntament de Sabadell.// JR Armadàs i Josep M. Vallès

HabitatgeLa CUP vol que el 30% dels pisos del ‘banc dolent’ siguin socials

els regidors de la CUP #ArXIU

La CUP, mitjançant les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), presenta-rà una moció per demanar que un 30% del pisos del ‘banc dolent’ siguin socials.

Amb aquesta iniciativa també es vol que es doni prioritat a famílies desnonades i que es pugui accedir als habitatges a preus “accessibles i justos”. La CAV vol que tot el pro-cés de compra d’actius per part del “banc dolent” sigui transparent i s’eviti “la venda especulativa”. En paral·lel, també es demana que el FROB (Fons de Recuperació Orde-nada Bancària) obri una línia de crè-dit per a les famílies que han perdut l’habitatge”. // Redacció

El Consell de Barri de la Floresta, celebrat durant la tarda del dimarts 19 de març, va estar marcat per la pro-moció dels pisos que Promusa cons-truirà al barri en règim de venda. El regidor de Serveis Socials i Habitat-ge, Raül Grangé, va assistir al con-sell per explicar als veïns les noves promocions d’habitatge protegit que l’empresa municipal d’habitat-ge edificarà a la Floresta. Un projecte que ha estat rebutjat pels veïns, que lamenten l’impacte ambiental que tindran els edificis a l’àmbit florestà.

L’Associació El Mussol va dema-nar al president del consell, Carles Brugarolas, i a Grangé, que es pren-guin totes les mesures necessàries “per preservar les alzines centenà-ries que hi ha a la zona” i va dema-nar poder fer una visita informativa sobre el terreny. Una proposta que els membres del consell van accep-

tar amb totes aquelles associacions i entitats que s’hi vulguin sumar. Els veïns també van voler fer especial èmfasi als preus de venda que tin-dran els 75 habitatges que es cons-truiran, que oscil·laran entre els 150.000 i els 190.000 euros. Uns preus que consideren “excessius i fora de lloc d’acord amb la situació econò-mica actual”. Grangé també va fer pública la voluntat de l’Ajuntament de tirar endavant la iniciativa de cre-ar habitatges de masoveria urbana també a la Floresta perquè les per-sones puguin accedir a un habitat-ge a canvi de les seves habilitats i no de diners.

Carrers condicionatsEn el consell també es va explicar que d’aquí tres setmanes comença-ran les obres per asfaltar els carrers de la zona de la Muntanyesa Nord i les obres per urbanitzar els carrers Casino i Bona Vista i que tindran un cost de 330.000 euros. Pel que fa a la partida de lliure disposició, que suma 155.000 euros, es té previst exe-cutar dos trams del carrer de Tarru-ell o les escales d’accés al Bosc Lite-rari i al Bosc Naturalista. //

La Floresta Consell de districte

Malestar dels florestans pels pisos de Promusa

Imatge del Consell de Barri de la Floresta del mes de març # AnnA mIrA

La majoria dels veïns han mostrat el seu descontentament en relació als nous habitatges protegits

Anna Mira

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Publicitat 15

L’aigua, la nostra raó de ser

2013 - ANY INTERNACIONAL DE LA COOPERACIÓ EN L’ESFERA DE L’AIGUA22 MARÇ - DIA MUNDIAL DE L’AIGUA

Què hi pots fer tu?

Any Internacionalde la Cooperació per l'Aigua

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201316 Opinió i debat

Tot i la crisi, tal com es veu a simple vista, som una ciutat d’alt nivell cultural i econòmic que camina amb pas ferm cap al model de ciu-tat educadora. Si és en part resi-dencial, és per les característiques dels barris del nostre entorn, llocs on s’hi busca la tranquil·litat d’un

entorn diferent al de Barcelona.L’Ajuntament ha aprovat finalment fer més

carrers de vianants a la ciutat i aposta decidi-dament per fer del centre urbà un gran centre comercial a cel obert, que va des de l’avingu-da de Cerdanyola fins a la plaça de Lluís Millet. Això demostra que està en la línia del que fan d’altres ciutats a Europa: que l’automòbil dei-xi el pas a les persones. Tal com diu el membre redactor del pla, Ole Thorson, en una entrevis-ta en aquest setmanari, “la primera prioritat és reduir les emissions de CO2. El centre del poble no s’ha d’utilitzar com a garatge”.

En ciutats veïnes, el que eren carreteres, avui són amplis passejos, com és el cas de les anti-gues carreteres de Rubí o de Granollers, avui convertides per a vianants amb una gran aflu-ència de públic. Els que ja som grans recor-dem quan pels carrers de Santa Maria i de San-tiago Rusiñol hi circulaven vehicles i d’això no fa pas massa anys. Avui gaudim de la ciu-tat amb uns altres ulls, i si en l’època de l’alcal-de Àngel Casas va alçar polèmica el fet de fer de vianants el carrer de Santa Maria, en l’etapa de Joan Aymerich encara en va alçar més l’arran-jament del de Santiago Rusiñol, amb l’oposició de quasi tot el comerç. Us imagineu què passa-ria si tornessin a passar els cotxes avui per San-tiago Rusiñol?

El nou Pla de mobilitat que ara comença trans-formarà la nostra ciutat en una ciutat per a les persones, i aquí s’ha d’agrair l’acord que comp-ta amb el suport del govern de CiU i dels par-tits de l’oposició PSC, ICV i la CUP, per augmen-tar les zones de vianants també a l’avinguda de Cerdanyola. No comprenc perquè el PP no s’ha sumat a l’acord tot i que coneix molt bé el nos-tre barri i l’acord signat en l’àmbit europeu per humanitzar les ciutats i reduir l’emissió de CO2.

Europa cada cop aposten més per convertir els centres urbans en llocs de trobada de les per-sones i fer els desplaçaments amb transport públic. Cal repetir l’agraïment a l’Ajuntament, a uns i altres, per convertir en zona de vianants la millor entrada que tenim a la ciutat. Així, es

fa justícia al barri del Monestir, tants cops dei-xat i abandonat per les diferents administraci-ons, i que en l’etapa de Josep Barnils esdevin-gué l’indret per a una classe obrera amb blocs alts de pisos com no hi ha a cap més indret de la ciutat, cosa que, dit sigui de pas, va donar un caràcter al barri, algunes vegades menystingut com a barri marginal.

Ara ja no és així i si es converteix en zona de vianants s’evitarà la marginació en el futur. Aquesta transformació urbana és el més important que l’Ajuntament ha fet en les últi-mes dècades perquè desplaça la circulació vià-ria a l’extraradi de la ciutat. Potser hi haurà protestes d’alguns comerços, tal com va pas-sar amb l’arranjament de Santiago Rusiñol, però cal defensar més que mai l’interès general i ara en tenim l’oportunitat, i ser un sol i gran eix comercial que vagi fins a la plaça de Lluís Millet.

La realitat s’imposa i a finals de maig, amb una imaginativa fira comercial a cel obert com és Sant Cugat Actiu, amb una durada de 4 dies, l’Administració podrà demostrar com de posi-tiu és també obrir aquest gran eix comercial a les persones, tot eixamplant l’àrea de vianants.

Ole Thorson també diu que cal explicar-ho, negociar-ho i executar-ho d’acord amb la gent afectada.//

# El

isEn

Da

Mal

lol

Josep Canals Director Canals Galeria d’art

la gran avinguda comercial de sant Cugat

El nou Pla de mobilitat que ara comença transformarà la nostra ciutat en una ciutat per a les persones

“Us imagineu què passaria si tornessin a passar els cotxes avui per Santiago Rusiñol?”

director@canals-art.com

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Opinió i debat 17

El dia 22 de febrer, Pere Fernández entrevistava en aquest diari Ole Thorson, un enginyer danès que, segons sembla, ha estat l’ideòleg del Pla de mobilitat que planeja el nostre Ajuntament i que, en gran mesura, preveu eliminar els cotxes de tot el centre de Sant Cugat.

El senyor Ole diu moltes coses en aques-ta llarga entrevista a doble pàgina i ja es veu que l’home la toca; no com nosaltres, que no en tenim ni idea, malgrat que som els que hi vivim. Diu d’entrada que el pla aconsegui-rà reduir les emissions de CO2 a Sant Cugat, tot i que admet que el 70% d’aquesta toxicitat la generen els Túnels de Vallvidrera i la B-30. Ai, senyor Ole, sàpiga que les concessionàri-es són molt poderoses i a aquests, ni tocar-los, que no s’estan de romanços i els importa un rave el que puguem respirar vostè i jo.

El senyor Ole, que lluu una corbata de llaç la mar d’interessant, ens renya una mica i diu que no hem d’utilitzar el centre com un garat-ge. Però home de Déu, si ara mateix ja no es pot aparcar enlloc; si no és als pàrquings, que ja se sap que són caríssims, tot i que això, al senyor Ole, li deu importar poc: ja es nota que l’home va granat. De fet, va una mica més enllà i diu que a mitjà o llarg termini no esta-rà permès aparcar al carrer. Aquesta sí que és grossa. Sant Cugat és un municipi amb una enorme extensió i no tothom que viu a Mira-sol, la Floresta, Valldoreix o les Planes s’està a tocar de l’estació; el que fa que el cotxe sigui el mitjà de transport natural per accedir al centre: què farà tota aquesta gent, a banda de la trista solució de pagar un aparcament que, insisteixo, és excessivament car i que els cata-lans, escarmentats, mirem de defugir sem-pre?

Diu també que, per exemple, la rambla del

Celler adoptarà més preferència per al vianant. Però si ara mateix només es pot circular per un carril i la zona per passejar és amplíssi-ma. I respecte a l’intent de vianantitzar el car-rer de Francesc Moragas, la veritat és que ja no tinc paraules per definir una barbaritat d’aquesta mena, que esbotzaria una sortida natural que tenim els habitants de la zona per sortir del poble amb una certa rapidesa, sense que això sembli afectar la vida ciutadana.

Jo tinc la sort de viure a l’Eixample Sud i acos-tumo a caminar pel centre i tot això que propo-sa el senyor Ole i el Pla de mobilitat m’afec-taria molt escadusserament. Quedi ben clar que m’encanta passejar pels carrers del nos-tre poble, però entenc que mirar d’eliminar els cotxes totalment d’un radi tan ampli és absolutament contraproduent: per al comerç i per a la mobilitat, i que el que cal fer és bus-car una bona entesa entre cotxes i persones, que és perfectament possible.

El senyor Ole diu moltes més coses i no tinc espai material en aquest article per comen-tar-les. Ell és de Copenaguen i, probablement, encara no ha entès que aquí la nostra mane-ra de fer és diferent. Allà, al seu país, les bici-cletes ocupen una bona part de les ciutats, aquí, malauradament, atropellaments n’hi ha cada dos per tres. Allà els ciclistes s’atu-ren disciplinadament als semàfors, aquí n’hi ha poquíssims que ho facin. I és que, simple-ment, Copenaguen no és Barcelona, ni Ros-kilde, Sant Cugat.

Senyor Ole, jo li proposo una cosa, posats a reblar el clau. Li proposo que proposi als pro-homs del nostre poble que facin l’Arrabassa-da per a vianants: sí home sí, senyor Ole, faci-la ben grossa i li faran més entrevistes: res de cotxes i caminant fins al Tibidabo. Proposi-ho, que li faran cas; i si hem de portar la iaia: a coll i bé i a fer exercici. //

Aviat el solar, ara a mig construir, del carrer de Sant Medir deixarà de fer mal, pararà de coure. Nafra roent que constantment recorda un passat gloriós enderrocat per l’avarícia, l’especulació, l’egois-me i altres malalties dels nostres dies, com la peça de Miquel Gil

que ballaven fa no tants anys.Malgrat pegues, entrebancs i enganys, avi-

at, però, l’Esbart Sant Cugat tindrà nova llar, tindrà parets, sostre i un terra digne per ballar i crear. Ha superat, i amb nota, l’època llarga de passavolant per escoles, sales i despatxos de la ciutat. És un miracle, una entitat sense llar que no només ha sobreviscut, sinó que ha cres-cut en energia, ganes i saber fer. De la crisi ha fet oportunitat i ha vençut. Ha convençut amb el seu esforç i perseverança, i a la fi les institucions han donat un cop de mà.

I és que qualsevol manifestació del que fan captiva. Desprenen una llum, petits i grans, que no deixa indiferent. Segurament és l’amor posat

en allò que fan i ensenyen. Hereus d’una tra-dició modernitzada conviuen amb dicotomies aparentment irreconciliables però que els fan únics i insòlits. L’arrel ben acceptada, sense por, sense conhort, sense entrebancs. L’Esbart Sant Cugat és tradició artística ben païda que dei-xa anar la creativitat sense complexos. Gràcies Joan Serra per transgredir, trencar, crear, edu-car i estimar. La dansa sovint és considerada germana petita dins les categories artístiques, per a un públic minoritari, s’hi dediquen pres-supostos minoritaris i programacions minori-tàries però l’esperit de l’Esbart és lluny d’aspi-racions perfeccionistes, elitistes. Transmeten als nens i nenes ganes i il·lusió pel moviment, gaudi, integrant i acollint, sense més. Això es percep i els honora. I creixen amb aquest gran regal. Nois i noies que conreen i creuen ferma-ment en la cultura de l’esforç, 2 termes avui en crisi. Desitjo que la seu del carrer Vallès sigui un locus amoenus per a molts i moltes, un lloc d’art, de creativitat, de suor, d’inspiració, de treball, de cohesió social i cultural.//

Carolina HernandezAd locum amoenum

Sense cau

Jordi RobirosaPeriodista

Un senyor de Copenhaguen

El senyor Ole és de Copenaguen i, probablement, encara no ha entès que aquí la nostra manera de fer és diferent

jrobirosa.z@tv3.cat

carolinahernandezmartin@gmail.com

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201318 Opinió i debat

Torno al darrer Observatori soci-ològic. Aquest ha evidenciat que la nostra ciutat és d’esquerres i que els no creients superen els creients. Al principi sembla una paradoxa, ja que els persistents resultats electorals haurien de desmentir la primera dada i la

sensació que cada cop estem més rodejats per l’Opus, la segona. Anem a pams. Pel que fa al nostre posicionament ideològic, un 52,9% es declara d’extrema esquerra, d’esquerra o de centreesquerra, només quatre punts per sota de la mitjana catalana. I no sembla que la crisi hi hagi influït gaire, ja que el resultat és pràc-ticament calcat al del novembre del 2007. La mitjana dels darrers nou anys està pràctica-ment empatada a la del conjunt català pel que fa al nostre esquerranisme. Com pot ser això?

Aquest setmanari, en el seu editorial de fa tres setmanes, atribuïa a aquesta radiogra-fia política el fet que l’equip de govern munici-pal viri, de forma cada cop menys dissimulada deia, vers plantejament socialdemòcrates.

Al marge que hom no sap exactament què en queda, de la socialdemocràcia, en el con-text d’aquesta crisi (i menys encara què en quedarà si algun dia en sortim), no em sem-bla una diagnosi encertada. L’equip de govern no té necessitat d’adaptar-se, ja ho fan els elec-tors. Pensi’s que el principal partit que li dóna suport ha passat de la referència sueca de mit-jan anys setanta al liberalisme pur i dur, pas-sant per un llarg intermedi socialcristià, sense perdre bous i esquelles, si ara els està perdent és per una altra causa.

El nacionalisme mai no ha necessitat adjec-tius, en aquest sentit és un gran invent. El patri-otisme, aquest pou sense fons de sentiments de tot tipus, té la virtut electoral de fer passar l’agenda social, per dir-ho en termes política-

ment correctes, pel sedàs de l’agenda nacio-nal. Per tant, si el primer és el primer, perquè hom hauria de tenir inconvenients, malgrat el seu tarannà esquerrà, per votar una opció amb un pedigrí més que dubtós pel que fa a aquesta qüestió, si li promet representar més i millor que ningú els interessos de casa. Reconec que he estat un pèl impertinent, però són coses que fan temps que volia dir. Seguim.

Pel que fa a les nostres creences, les coses estan magres per a aquells que es dediquen –amb molta bona voluntat, no ho nego– a fer-nos creure en el més allà. Resulta que un 52,8% dels santcugatencs es declara agnòstic o ateu. Aquest percentatge és del 79,1% entre els joves de disset a vint-i-quatre anys. Per tant, ens espera un futur d’incredulitat absoluta. Aquells que es declaren catòlics només asso-leixen el 44,3%, el 18,2% entre el joves menors de vint-i-quatre anys. Allò que m’ha encurio-sit, però, és la classificació de les altres creen-ces. L’observatori les posa en tres grups: pro-testants, altres opcions i jueus. Hom es pre-gunta, per què els jueus no poden anar dins “altres opcions”, sobretot tenint en comp-te que només representen el 0,1%. Pel que fa al detall del grup protestant, la cosa enca-ra és més impactant: Testimonis de Jehovà (sic), luterans, altres i un enigmàtic ns/nc, es pot declarar un protestant sense saber exacta-ment quin tipus de protestant és.

Arribats aquí, hom es pregunta, què deu pen-sar aquest Sant Cugat incrèdul del nou papa? Com haurà reaccionat davant uns diaris i uns noticiaris televisius que han dedicat desenes de pàgines i de minuts a parlar-nos dels més mínims detalls de les primeres hores papals? Ho han sofert amb resignació o s’han fet una mica més incrèduls? Sigui com sigui, no hi ha cap dubte que al mossèn se li gira feina. //

Em deia l’altre dia un amic que per fi el Tribunal Suprem havia dictat una sentència mitjançant la qual decla-rava abusives las clàusules denomi-nades “terra“, és a dir, aquelles que limiten la baixada del tipus d’inte-rès hipotecari amb independència que l’índex al que estan referenci-

ats pugui anar baixant per sota d’aquest ter-ra. És important també assenyalar que el més Alt Tribunal ha consolidat el sentit de la car-ga de la prova i li correspon al banc o caixa acreditar la correcta informació.

He seguit els diferents moviments de l’as-sociació santcugatenca que defensa el dret d’aquells que se senten perjudicats per aques-tes estratègies bancàries. S’han centrat sobre-tot a reclamar la dació en pagament, és a dir, entregar el pis, renunciant òbviament a tot el pagat fins ara, a canvi de sortir lliures de con-tinuar pagant el préstec inicialment conce-dit. És molt lloable l’intent de l’Ajuntament d’aconseguir arrendaments socials o algun

tipus d’ajuda perquè ningú es quedi sense habitatge. Els bancs, però, ja han mostrat la seva negativa a aquestes iniciatives.

El que ha dictat el Tribunal Suprem es refe-reix, però, al contracte en si mateix. Durant molts anys l’índex de referència ha estat per sota de l’índex fixat a la hipoteca i, per tant, l’hipotecat en cap cas podia gaudir d’aquesta diferència de tipus quan es quedava estancat el que a ell li van presentar. En la gran majo-ria dels casos, cap client tenia en compte, ni sabia, què era la clàusula terra, ni la clàusu-la sostre, etc.

La il·lusió de la compravenda, i cal dir la veri-tat, la complicitat i permissibilitat del banc o caixa que deixava més del que es podia retor-nar, feia que l’únic que importava era quina era la quota final a repercutir en el compte corrent. Ara el Tribunal Suprem, en una lliçó de realisme, posa les coses al seu lloc. Caldrà veure què fan els bancs, però de ben segur cal-drà anar als tribunals a reclamar les diferèn-cies entre un índex i un altre. //

Eduard TorresAdvocat

Hipoteques abusives

@etorres_1

Jordi CasasHistoriador

D’esquerres i descreguts

El nacionalisme mai no ha necessitat adjectius, en aquest sentit és un gran invent

jordicasasroca@movistar.es

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Opinió i debat 19

L’Ajuntament de Sant Cugat, tot i les limitacions, se n’ha sortit del pres-supost del 2012 prou bé, cas a part. El de la Generalitat per a l’any 2013 no és possible d’elaborar. Fóra bo que se’n fessin dos comparatius. Un amb retallades, complint el dic-tat de dèficit, fent quadrar el que

no pot, comptant només amb ingressos perme-sos per Madrid, sense tenir en compte l’ingrés pels impostos sobre dipòsits financers i l’euro per recepta prohibits, retallant la quantitat de 4.000 M€ per ajustar-se a l’objectiu del 0,7% de dèficit que Montoro exigeix, ofegant catalans de qualsevol procedència, de creences socials i polítiques diverses, és a dir, a tot el país. L’al-tre pressupost elaborat com el fan les empre-ses i entitats amb control dels ingressos, despe-ses, costos de personal, inversions, i que poden lliurement planificar necessitats de tresoreria i de finançament. Caldria preveure 4.000 M€ de reserva per solidaritat d’ajuda a altres comuni-tats, contingències socials i mecenatge cultu-ral. La colossal i entenedora diferència, predis-posaria a la democràcia participativa i directe i al dret a decidir.

Com a La Metamorfosi de Kafka, Catalunya i el seu conseller Mas-Colell, transformats, com en Gregori, en un insecte monstruós, un esca-rabat. Al matí es vol llevar, panxa enlaire bellugant inútilment desenes de potetes per voltar la closca, caminar i valer-se per si sol. Com en Gregory al llit, tot i que no pensava ni remotament a abandonar els seus, mai mes podrà fer res per a ells, condemnat a desapa-rèixer lentament d’aquesta societat que des-plega una hostilitat creixent, insuportable i anguniosa en contra seu. Un malson kafkià d’autoritat burocràtica, maquinària potent i aclaparadora contra la diferència, que consci-entment vol aïllar i trencar tota relació i espe-rança. En Gregori, en Mas-Collell i Catalu-nya necessiten un cop de mè per posar-se dem-peus i tornar a ser. Si no, com en Gregori, el seu final és consumir-se i desaparèixer, això sí, ben lentament com ell. //

Jaume ClavellSíndic Municipal de Greuges

Malson kafkià, els pressupostos i l’escarabat

sindic@santcugat.catDurant l’aprovació del pressupost d’en-guany vam dir que potser Sant Cugat estava massa net, i la gent que era al ple

ens va mirar amb cara de sorpresa. Més enllà del titular, el que volíem transmetre és que cal replantejar certes despeses que, des del nostre punt de vista, responen a un model de ciutat car i insostenible. Una ciutat plena de zones ver-des i impol·luta que no podem mantenir. Desti-nar 7,5 milions anuals a la neteja viària i recolli-da d’escombraries ens sembla del tot excessiu, quan cada any estem fent ajustos al pressu-post i importants partides socials se’n ressen-ten. Segurament, la recent implantació de la facturació variable farà estalviar, però cal fer dues consideracions. En primer lloc, no podrí-em municipalitzar aquest servei en comptes de tenir-lo externalitzat? I, segon: és evident que a tothom li agrada que la ciutat estigui neta, però els llocs per on passa gent s’embruten, i potser cal que la gent sigui conscient del que embruta i no amagar-ho a cop de talonari.

El servei de recollida de residus i neteja vià-ria és una competència municipal que té un efecte directe sobre la qualitat de vida de

les nostres ciutats. Volem tenir una ciutat neta i endreçada alhora que es busquem l’eficiència màxima. Qualsevol servei té un cost i el que per-seguim és prestar els servei de la manera més efi-caç i eficient, reduint la factura per a tots els ciu-tadans. En els últims anys hem anat ajustant el cost fins aconseguir un estalvi del 20%. I ho hem fet sense reduir ni serveis ni prestacions, al con-trari. Quan es redueixen costos en un contrac-te d’aquest tipus és perquè es redueixen ser-veis o es disminueix plantilla. En el nostre cas no ha estat així, tot el contrari, hem millorat ser-veis, augmentat plantilla, renovat maquinà-ria, estem construint un centre logístic i mol-tes coses més. Tot això s’ha fet disminuint el cost en 1.806.695 €/any. Com? Innovació, eficiència i optimització de serveis. Tenim un compromís amb el ciutadà i la responsabilitat de gestionar els recursos que són de tots.

Cara a cara Política

Ignasi Bea Regidor de la CUP

Cristina Paraira Tinència de Serveis Urbans de l’Ajuntament

Gastem molt en neteja urbana?

“Destinar 7,5 milions anuals a la neteja viària i recollida d’escombraries és excessiu”

“En els últims anys hem anat ajustant el cost fins aconseguir un estalvi del 20%”

Els Cugatitus per Josep Maria Cabrerizocabrerizo@indubruc.com

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201320 Opinió i debat

@monicaladonuts : “Mou les ales en busca de la llibertat... No tinguis por... #monestir #colom#paloma #lliure #libertad #volar #igers #igersantcugat #santcugat #igerscatalonia

Imatges de #santcugat

“Una altra escola és possible. Una petita història de l’educació en 10 anys”

Vídeo: Les mones de Pasqua

Opinió més llegida No et perdis...

Catalansalmon.com registra 56 santcugatencs vivint a l’estrangerEl web revela que la majoria dels santcugatencs registrats en aquest espai en línia resideixen a Dublín, amb un total de vuit casos, seguit de Londres i Amsterdam.

Notícia més llegida

www.totsantcugat.cat

Verónica Bronstein SmudDirectora de l’Institut de la Infància de Barcelona.

Piulat a #santcugat

Primer de tot vull dir que no dub-to de les bones intencions de l’equip de govern (CiU) de la ciu-

tat en relació amb el gran projecte per als propers anys: el Pla de mobi-litat. Però això no vol dir que no dis-crepi de la idoneïtat d’aquest pro-jecte. En principi s’entén que es per-segueix la potenciació del transport públic i l’impuls dels petits comerços. Crec que no s’aconseguirà ni una cosa ni l’altra. Encara que si he de desta-car un problema entre tots els que veig relacionats amb aquest projec-te, el que més em preocupa és el de la seva viabilitat econòmica. Aquest Pla de mobilitat suposarà més endeuta-ment i la petició desesperada de sub-vencions. El que preocupa de tot és que hi ha grups polítics que encara no s’assabenten de la gravetat que suposa seguir augmentant l’endeu-tament en temps de crisi i el perju-dicial que és transmetre una imatge de poca austeritat. El cost tan elevat d’aquesta obra fa que més enllà de si agrada el seu plantejament urbanís-tic o no, hauria de ser desenvolupat en altres circumstàncies molt més favorables per a les arques de l’Ajun-tament. Quan una obra d’aques-tes característiques es planteja amb uns costos tan elevats sense conei-xement exacte d’on sortiran aquests fons o la seguretat de rebre ajuda per finançar tot, a un servidor se li posa la pell de gallina. Hi ha el risc d’ex-perimentar com la pedra angular de l’urbanisme de Sant Cugat pot aca-bar sent un projecte que encadeni les arques municipals més del que ja ho estan. Sincerament, crec que això ara no toca. //

Sobre el Pla de mobilitat

Ignacio FuentesPP

@IFuentesAlbesa

La ciutat de Sant Cugat es converteix en la seu estable del congrés científic de prestigi ‘Forum on Astrophysics’ el 2014

@MicaelaForest

Estudiant de veterinària

Els contenidors ja no són al mig del carrer. Passeig #LaFloresta #SantCugat #qualinet

@Davidllonch

Informàtic, entre altres coses...

Sant Cugat, pioner a aplicar la facturació variable en una concessió pública: El ciutadà fa d’avaluador #qualinet

@JoanaBarbany Actualment regidora de Comunicació i Atenció ciutadana a l’Ajuntament

Dios mío, tengo que ESCALAR para subir a los trenes de la R8 en Sant Cugat

@Eunhee751

Barcelona

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Opinió i debat 21

Gràcies Espanya!!!!Per què no aprofiten les autoritats del “meu país” per incloure en el seu

dossier olímpic per defendre la candida-tura espanyola als Jocs Olímpics de 2020 el gran mirall que tenen en els jocs olímpics organitzats per la ciutat de Barcelona l’any 1992? Segurament, si realment ens consideressin gent de bé s’adonarien que els millors Jocs Olímpics de la història moderna segueixen sent els organitzats per la colla d’arreplegats que som els catalans que vam aprofitar el 1992 per ser una finestra oberta al món i robar el que no era nostre.Cada cop m’enorgulleix més ser català, visca Barcelona 92!!!!!Sergi Sànchez

Menys hores a primària i secundària

El Departament d’Ensenyament, de setembre a desembre de 2012, ha

deixat de cobrir a Sant Cugat 1.834 hores a primària –a 8 dels 11 centres dels que es disposa d’informació– i 1.028 a 3 dels 5 centres de secundària, segons l’estudi que ha realitzat l’assemblea de docents local.Des de l’abril de 2012, la decisió del depar-tament ha estat no cobrir la substitució fins passats els primers deu dies labora-bles de les baixes.Com ha afectat a l’alumnat la manca de personal durant les 2.862 hores esmen-tades? A secundària directament s’han perdut classes de la matèria del professo-rat no substituït durant les dues setma-

nes. A primària, o bé s’han repartit entre els altres grups o han tingut mestres dife-rents cada hora. En aquesta segona opció, s’ha deixat d’atendre l’aula d’educació especial, s’han deixat de fer suport indivi-dualitzat, desdoblaments, grups flexibles, tallers, informàtica, biblioteca, laboratori, etc. En qualsevol dels casos incidint clara-ment en la qualitat de l’educació.Les famílies, l’opinió pública i tota la ciuta-dania saben que un país que no inverteix i escatima en educació, mina el seu futur.Actuem abans no sigui massa tard!!!Assemblea de docents de l’ensenya-ment públic de Sant Cugat del Vallès

Perill d’incendi pels contenidors, solucionat!

Sovint ens en planyem –i amb raó– que els nostres neguits i

reclamacions com a ciutadans no arriben a les oïdes adequades o que aquestes són senzillament ignorades per qui les ha d’atendre.Avui, però, els veïns de la rambla de Can Mora, 17, volem fer un reconeixement públic al nostre equip de govern i molt especialment a la Sra. Cristina Parai-ra, tinent d’alcalde de Presidència i Ser-veis Urbans de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, perquè ha solucionat el problema que teníem des de feia anys amb els contenidors de recollida de resi-dus fins ara ubicats al davant de la nos-tra porteria. Per damunt de tot agraïm la seva predisposició a ajudar-nos, des del moment en què vam presentar les nos-tres preocupacions.

Si tenim tot el dret (fins i tot l’obligació) de queixar-nos de les mancances i molès-ties que generen alguns serveis de la nos-tra ciutat, també és just que felicitem els professionals de l’Ajuntament que s’es-forcen per fer-nos la vida més còmoda.Veïns de la rambla de Can Mora, 17

WC adaptat al cementiri (capítol II)

Matí de pluja, intuïció de mals auguris, trucada de la Sra. I. Asunción

de part del cementiri de Sant Cugat, m’explica que el WC adaptat cal que estigui tancat amb clau ja que sinó la gent el trencaria (potser les aixetes són d’or?).Em dóna la solució: cada cop que jo vagi al cementiri amb la meva mare, la truco abans per avisar que hi anem (WC a la car-ta?).Li contesto que jo no he demanat el WC per a la meva mare, sinó també per a totes aquelles persones que tinguin necessitat, insisteixo que ha d’estar obert les hores en què està obert el cementiri.Em diu que ha de fer una consulta, que ja trucarà. Segona trucada, aporta una nova solu-ció: que truqui al timbre del cementiri i així vindria un empleat i ens obriria (WC amb porter?), li comento que sempre anem a les tardes i que mai he vist un empleat, insisteixo que aquesta solució tampoc em satisfà, la meva mare amb 93 anys sovint ens fa córrer, li repeteixo que cal un lavabo adaptat obert sempre de la mateixa mane-ra que els lavabos normals, em diu que ha de fer una nova consulta, que ja trucarà. Tercera trucada, que estem d’acord, que sempre estarà obert. Després d’aquest regateig, li dono les grà-cies. Avui 21 de març del 2013, el lavabo adap-tat tornava a estar tancat amb clau. Algú ens pot ajudar? On haig d’anar a fer la denúncia: a la Poli-cia?, a l’Ajuntament?, al defensor del poble? Doris S. Leussler i Roth

Escola bressol o una altra cosa?

Estem en el moment que les escoles fan les jornades de portes obertes,

perquè les famílies coneguin com són i

puguin triar. A Sant Cugat, en relació als infants de 4 mesos a 3 anys, es dóna una situació molt confosa on conviuen escoles acreditades pel Departament d’Ensenyament, amb altres llocs que només tenen la llicèn-cia d’obertura de negoci, i no sempre està clar quin negoci. Una escola acreditada rep les inspecci-ons del Departament d’Ensenyament que garanteix que tingui: un projecte edu-catiu; que la direcció del centre sigui un mestre/a o llicenciat/da; que els/les edu-cadors/es tinguin titulació; que l’espai tin-gui el que exigeix la normativa; que els nens estiguin ben atesos en el que és edu-catiu i personal.També reben les inspeccions de Sanitat per garantir que l’alimentació estigui en les condicions adequades i l’espai segueixi la normativa sanitària establerta. Tot això comporta que siguin escoles de qualitat, reconegudes per la seva tasca educativa i d’atenció als infants.Jo tinc un dubte terrible, és que la “síndro-me Ana Mato” (Yo no sé que pasa en mi casa, pero soy inocente) està més estès del que pensem? O és que els infants de 0 a 3 no tenen dret a l’excel·lència educativa que va guardonar aquesta ciutat? Ni l’Ad-ministració autonòmica ni la local es con-sideren concernides, pel fet que aquests infants, que van a altres llocs en comp-tes d’escoles acreditades, no tinguin cap emparament. Com és un dubte que no el resoldré, i em consta que les famílies volem el millor pels seus fills, els desitjo que la sort els acompanyi a l’hora de triar entre tanta confusió propiciada. Dolors CasaléPsicòloga Col·l. 1981

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES:

PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat

PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN)

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari De Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Miquel GavaldàMiquel Gavaldà Mas va morir el dia 2 de febrer a Valldoreix. El dia 24 de març hagués estat el seu 85è aniversari.

Tot i que últimament estava malalt, s’aixecava cada dia després de fer els exercicis i amb la seva presència omplia la llar. Ho va passar tot dret, com va pronosticar en Carles Gener, metge a qui li estem molt agraïts, així com a la Mercè Sánchez, infermera, i a la Mai-te Miguel, cuidadora social. Gràcies per la vostra assistència en aquesta última etapa.Ens envaeix el dolor de la teva absència.

Família Gavaldà Ventura

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López PuigResponsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Escola d’Art de Sant Cugat, Griful Oil, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Òpera de Cambra Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.

EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA úNICAMENT LA SEVA OPINIó EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIó DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.

Amb la col·laboració de :

DiarideSantCugat

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201322 Economia i empresa Immobles

A la ràdio, entre informa-tiu i programa, se sent una falca de Solvia, el portal immobiliari del Banc Sabadell. A l’anun-

ci expliquen que tenen pisos amb un 40% de descompte sobre els preus ja rebaixats. Aquest és només un exemple de com les entitats finan-ceres han entrat amb força en un mercat, l’immobiliari, que només 10 anys enrere era un negoci resi-dual per a elles.

L’esclat de la bombolla immobi-liària va provocar que moltes cons-tructores i promotores que havien fet l’agost durant els anys de vaques grasses quedessin ofegades pels deu-tes i la manca de compradors. Això ha provocat que els bancs que les van finançar s’hagin quedat solars, promocions senceres i aparcaments en diferents punts de la ciutat.

A banda d’això, durant l’any 2012 hi ha hagut 41 casos de desno-naments a Sant Cugat, fet que ha incrementat el nombre de propie-tats que actualment estan en mans de les entitats financeres i que ara formen part del gran estoc immo-biliari a disposició de la clientela.

Un joc amb molts personatgesGairebé totes les entitats finance-res que han sorgit fruit de les diver-ses fusions que hi ha hagut al sec-tor tenen algun tipus de bé immo-ble a Sant Cugat. El grup que més propietats acumula és el BBVA, mal-grat que la majoria de béns que té a la venda són aparcaments. Segons anuncia al seu portal immobilia-ri, a Internet aquesta entitat té 90 garatges a la venda al Pàrquing de Can Quitèria, a banda de cinc pisos a Volpelleres, dos al carrer Girona i un local comercial. A aquestes 98 propietats cal sumar-hi les que teni-en les antigues caixes de Manlleu, Terrassa i Sabadell, convertides en

Sector Les entitats financeres i l’estoc d’habitatges

Els bancs tenen més de 300 propietats a la venda

Oferta de béns immobles de les entitats financeres a Sant Cugat

98

88

45

27

26

15

6

5

Actius L’esclat de la bombolla immobiliària i una demanda feble han provocat que els bancs acumulin un gran estoc de pisos a Sant Cugat, que posen a la venda amb unes condicions força favorables

Cases o pisos Aparcaments o garatges Locals o oficines Solars #GRÀFIC: ReDaCCIó

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Economia i empresa 23

COMENTARI

Gestionar els actius procedents de la reestructuració bancària, aquest és el propòsit del Sareb. Mentre això succeeix

i la ciutadania intenta no ser engolida per “el banco malo” (mira que ens han donat pistes amb el nom, eh!), les agències immobiliàries que subsistim desitgem que acabi aquesta ignomínia, per tal que arribi a l’opinió pública alguna certesa que faci intuir quin és el preu d’un pis en aquest país. El Sareb és la primera immobiliària d’Europa

(doblant la segona) amb 65.000 milions d’Euros en actius immobiliaris, i deu ser la principal interessada a no devaluar el seu actiu; per tant, és de preveure que l’esperada reducció de preus apunti directament al preu actual del mercat (no per sota), comptant amb l’inestimable avantatge competitiu del finançament assegurat. Per tant, bones notícies per al sector, per fi es fixa el preu de 107.000 immobles, i es comencen a assentar les bases per a una propera (espero) estabilització del preu de l’habitatge. Que Espanya mentrestant hagi estat el segon país del món on ha caigut més el preu de l’habitatge és un dany col·lateral. //

El banc dolent o la primera immobiliària europea

Per fi es fixa el preu de 107.000 immobles, i es comencen a assentar les bases per a una propera estabilització del preu

Xavier Soler Gerent Soler Finques

O� cines del grupBanc Sabadell96 691 50 50solvia.es

Només fi ns al 30 d’abril.Amb les nostres oportunitats és

impossible no comprar

Apro� ta el moment i presumeix de preu. 40%Fins a un

sobre els preusja rebaixats*

*Descompte del 15% si el � nançament concedit és superior al 80%, 25% si el � nançament concedit és � ns al 80% i 40% si el � nançament concedit és � ns al 50% en els actius immobiliaris indicats amb la icona del 40% al web de solvia.es. Descompte del 10% si el � nançament concedit és superior al 80%, 20% si el � nançament concedit és � ns al 80% i 25% si el � nançament concedit és � ns al 50% en els actius immobiliaris indicats amb la icona del 25% al web a solvia.es. Oferta vàlida � ns al 30 de d’abril de 2013 exclusivament en els actius publicats i no venuts o reservats a solvia.es. No acumulable amb altres ofertes. Es poden consultar les bases completes a solvia.es. **Finançament subjecte a la concessió per part de Banco de Sabadell, S.A., basant-se en la valoració que faci de la solvència i capacitat de devolució i per� l del sol·licitant i de la tipologia del producte adquirit d’acord amb els seus criteris interns per valorar els riscos crediticis, i addicionalment subjecte als percentatges màxims de � nançament establerts pel Banc d’Espanya i la resta de regulació vigent en funció del tipus d’actiu.

Els millors habitatges s’exhaureixen ben aviat.Fins al 100% de � nançament.**

Més de 12.000 habitatges d’obra nova i segona mà.Amb la garantia de Banc Sabadell.

SV_FA_226x68_DStCugat_marzo_cat.indd 1 25/02/13 13:29

Unnim i absorbides pel grup d’ori-gen basc. Unnim té actualment 13 habitatges a la venda, 2 locals, 1 ofi-cina i 11 aparcaments disponibles al seu web immobiliari.

El segon grup al rànquing és el Santander. El banc d’Emilio Botín només té 2 pisos anunciats al portal Altamira, però conserva la propietat de 86 habitatges que ha comercialit-zat en règim de protecció oficial grà-cies a un acord amb l’Ajuntament. A dia d’avui ja estan tots plens i els inquilins pagaran durant 25 anys una quota mensual de 400 o 560 euros. Després el banc recuperarà la propi-etat i tindrà disponible per vendre tot aquest estoc situat a Can Mates.

Deixant de banda aquesta excep-ció del Banc Santander, l’entitat que més pisos té a la venda a Sant Cugat és l’anomenat “banc dolent”. Això és així perquè els 45 habitatges que té Catalunya Caixa a Sant Cugat, considerats com a actius tòxics, han passat a estar sota la tutela de La Societat de Gestió d’Actius proce-dents de la Reestructuració Bancà-ria (SAREB). El mateix passa amb els 6 habitatges que Bankia té a la venda a la ciutat. //

El preu fa anys que no para de caure #ARTUR RIBERA

La caiguda del peu dels pisos no sem-bla tenir aturador. En un reportatge del Diari De Sant Cugat escrit a prin-cipis de desembre de l’any passat es posava de manifest que en algunes zones de la ciutat els pisos havien perdut fins a un 50% del seu valor respecte dels preus que tenien abans de la crisi. La tendència continua, i tenint en compte les dades del por-tal de referència Fotocasa durant el 2012, el preu va caure al voltat d’un 10% més. Les últimes dades indiquen que el metre quadrat per comprar un

habitatge a Sant Cugat es paga al vol-tant el 3.200 euros aquest primer tri-mestre del 2013. Al gener del 2012 el preu rondava els 3.600, i l’any 2010, ja en plena crisi, el preu es movia entre els 4.200 i els 4.000 euros. A la caigu-da del consum en general se li han de sumar dos factors que provoquen que el preu dels pisos segueixi caient. El primer és l’excés d’oferta. A Sant Cugat hi ha molts pisos buits i ja se sap que si hi ha poca demanda i mol-ta oferta el preu baixa. Un exemple són les dades del portal Habitaclia. A Sabadell i Terrassa amb més del doble de població hi ha uns 2.000 habi-tatges disponibles. A Sant Cugat 1.500 pisos anunciats per vendre i 530 de lloguer. Això són més de 2.000 que, a priori, estan disponibles i se suposa que buits. //

Els pisos continuen perdent valorDurant l’any 2012 el preu dels habitatges a Sant Cugat ha caigut al voltant d’un 10%

comercialitza el Banc Santander com a pisos de protecció oficial a Sant Cugat

habitatges86

XIFRES

Curiosa imatge en 3D de la vista en primer terme de la rosassa del Monestir de Sant Cugat i de part de l’accés a la seva llotgeta , escenari de moltes activitats ciutadanes al cap de l’any.

La llotgeta del Monestir

Sant Cugat en 3D Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Robert Ramos info@robertramos.cat www.robertramos.cat @RobertRamosfoto

Vine amb el ‘Diari’ i et donem les ulleres 3D.Els lectors que comprin el Diari de Sant Cugat al seu quiosc poden passar per la redacció, carrer de Sant Antoni, 42 on els hi lliuraran una ulleres 3D per veure correctament i col·leccionar aquesta secció de Sant Cugat en tres dimensions.

Amb lA Col·lAborACió DE:

UllErES PATroCiNADES PEr:

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201326 Economia i empresa Actualitat

Ramon Grau és dels pocs editors catalans que s’ha aventurat en la premsa gratuïta, en la premsa de pagament, en la premsa especialit·zada i en la premsa digital. En tots els casos ha aconseguit que els seus mitjans es convertissin en capçale·res de referència entre els seus lec·tors. El diari digital VIAempresa és el primer projecte de l’editor sant·cugatenc que traspassa l’àmbit estrictament local per donar veu i cobertura a l’empresariat català.

Quina és la raó d’apostar ara per un diari digital d’àmbit empresarial? L’economia és el centre de la vida del país, dels pobles i ciutats, de les persones. Cada dia hem de lamen·tar que morin empreses i les il·

lusions que les han fet créixer, però també apareixen oportunitats i es creen moltes noves companyies amb idees innovadores amb bons emprenedors al darrere. Cada dia tenim motius per celebrar nous cas·sos d’èxit i amb aquesta mirada positiva com l’ha tingut el mensual B30 en aquests cinc anys, neix tam·bé VIAempresa. En digital perquè la revolució fa temps que ha comen·çat i ara ja no hi ha marxa enrere.Es pot ser positiu en plena crisi i amb els índexs d’atur actuals?Creiem que es pot i s’ha de ser posi·tiu. El missatge de la B30 i ara de VIAempresa: la divulgació en posi·tiu al servei de l’empresa és més vigent i necessària que mai. Aquest 2012, al nostre país s’han creat més

empreses que en els darrers anys i això vol dir més de 15.000 noves soci·etats, les xifres indiquen que estem vius, i molt. Som en un espai d’opor·tunitats amb emprenedors que si troben les condicions i les facilitats necessàries arrelaran, creixeran i donaran feina, que és el que ens convé a tots. Aquest país és impara·ble i VIAempresa vol ser·hi i expli·car·ho.

És una bona idea invertir en un diari en plena crisi del mercat publicitari i sobreoferta de mitjans?De fet ho vam fer l’any 2008 amb la B30, quan ja tots teníem al davant la cara més fosca de la crisi, i ens en hem sortit. Vam crear un espai de comunicació que no existia i una manera de fer que creiem que té futur, des del rigor i la seriositat del bon periodisme, veient el got mig ple i donant veu als emprenedors, a les empreses que fan coses, a les ins·titucions i a les entitats que donen suport al teixit econòmic del ter·ritori. És veritat que pel moment que estem passant, hem tingut més suport moral que econòmic, però els números han sortit i la feina ha estat molt ben valorada. El nou pro·jecte diari i pensat des d’una pers·pectiva global ens obrirà noves por·tes. Catalunya necessita mitjans com aquest, fet des de casa però amb la mirada ben àmplia i llunya·na, projectes diferenciadors. Perquè la vida continua i la necessitat de fer coses, d’apostar per una econo·mia que té moltes fortaleses ens fa il·lusió i ens esperona.

Per què es deixa de publicar la ‘B30’?Precisament aquesta publicació va néixer amb la crisi l’any 2008, i en aquests cinc anys s’ha con·solidat com una bona eina al ser·vei dels diversos actors econòmics del Vallès. Ha donat veu a les diver·ses associacions, a les institucions i, sobretot, a les empreses. Tot i les dificultats del mercat publicitari, la publicació és econòmicament via·ble però creiem que s’ha tocat sos·tre i que cal evolucionar i donar·li un nou impuls per tal d’arribar a moltes més persones. El producte paper, la periodicitat i l’àmbit ter·ritorial és un fre per fer créixer el projecte. Els costos de distribuir un producte en paper són molt alts. Tot plegat, ens fa plantejar un pas enda·vant com és el de VIAempresa.

Qui cobrirà el forat que deixa la ‘B30’?

Sens dubte, VIAempresa, que inclourà la B30 dins la seva oferta de continguts.

Quina és l’oferta diferenciadora de VIAempresa?Parlar del territori des del mateix territori, de l’economia real feta des de la petita empresa que creix amb treball, innovació i pensant en gran. L’economia del país està fonamen·talment feta des de la petita i la mit·jana empresa. Però aquesta pime catalana també s’obre al món. Per això, VIAempresa també serà el mitjà de referència dels empresaris catalans que s’han establert a l’es·tranger i dels empresaris estran·gers que s’han establert a Catalu·nya. Part dels nostres continguts seran en anglès per atendre aquests lectors.

VIAempresa serà gratuït? Com es finançarà?Sí, els nostres lectors podran subs·criure’s gratuïtament i rebre a pri·mera hora del dia un butlletí a tra·vés dels seus ordinadors i disposi·tius mòbils amb les notícies que s’aniran ampliant al llarg del dia. El finançament ha de venir a través de la publicitat i el patrocini i més endavant anirem obrint noves vies de negoci com el micropagament per serveis puntuals.

La redacció serà a Sant Cugat?El nucli de la redacció serà a Sant Cugat, a la seu de Premsa Local, que és el nostre grup editorial, però en realitat serà una redacció en xar·xa amb col·laboradors arreu del país que ens aproparan des del terri·tori les experiències que es fan.

Per què en català? Quin ha de ser el lloc de VIAempresa dins l’espai comu-nicatiu català?El català és la nostra llengua, ha de ser un fet normal expressar·s’hi. Si el producte esta ben fet i interessa, crec que és el que ha d’importar. Ha de ser útil per a les persones que fan funcionar l’economia del país.

Per cert, per què VIAempresa?B·30 és el nom d’una via que uneix el sud del país amb Europa, l’anti·ga Via Augusta, una via que ens fa mirar enllà com tot emprenedor. Via empresa segueix amb aquest esperit, una via de comunicació de doble sentit, cap al món empresa·rial, i d’aquest, cap a la resta de la societat. // F. Castanyer

Entrevista Ramon Grau, editor

Ramon Grau recull l’experiència del mensual ‘B30’ per crear VIAempresa, el primer mitjà d’àmbit nacional que impulsa l’editor FOTO: ARTUR RIBERA

“Aquest país nostre és imparable i VIAempresa vol ser-hi i explicar-ho”

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Actualitat Economia i empresa 27

L’associació Sant Cugat Comerç ha presentat la seva nova aplicació per a tauletes i telèfons intel·ligents.

Amb el nom de ‘Sant Cugat a la but·xaca’, l’aplicació disponible per a dis·positius Android i Apple conté infor·mació sobre els diferents comerços associats a l’ens, ofertes, amb les notícies dels dos mitjans de comu·nicació locals i pretén ser una peti·ta guia de la ciutat.

Segons ha explicat el gerent de l’associació, Jesús Carballo, amb aquesta eina “podem accedir a les més de 40 ofertes i després anar físi·cament a la botiga per comprar el que ens interessa”. També es podran compartir les ofertes per Facebook, Twitter o xats per a telèfons intel·ligents. L’aplicació permet, gràci·es a la geolocalització, veure quines ofertes hi ha més a la vora d’on està la persona amb un mapa il·lustratiu. També mostra llocs d’interès ciu·tadà com les instal·lacions espor·tives, aparcaments o equipaments municipals. L’empresa de Sant Cugat Kanoid ha estat l’encarre·gada de fer l’aplicació que ha tingut un cost total de 25.000 euros. Sant Cugat Comerç ha comptat amb una

subvenció de 10.000 euros de la Gene·ralitat i una altra de 3.000 euros de la Diputació de Barcelona La presi·denta de l’entitat, Mayte Pérez, ha recordat que hi ha més de 70 comer·ciants presents a la web i ha agra·ït l’esforç dels botiguers per fer·ho possible.

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mer·cè Conesa, opina que “avui s’ha fet un gran pas per jugar a la ciutat per demostrar que ens movem i gene·rem entusiasme i riquesa malgrat la crisi econòmica”. //

Tecnologia Les ofertes a la xarxa

Sant Cugat Comerç mostra nova aplicació

L’Hotel Sant Cugat va acollir la presentació #Artur riberA

Redacció

LA frAseS’ha tancat el 2012 amb 590.000 € de superàvit,

una bona dada aconseguida gràcies a la moderació”

Xavier GavaldàVocal d’economia de l’eMD

ConstruccióInaugurada la tercera casa d’estil canadencMira-sol ha estrenat la seva pri-mera casa de l’estil canadenc. La construcció es basa en una estructures de fusta. L’empre-sa encarregada de construir-la ha estat Canexel Construcciones, una empresa amb més de 15 anys que fa gairebé dos que va instal-lar una seu a Sant Cugat. Les altres dues es troben a La Flores-ta, on se n’estan fent dues més.

XerradaSubministrament català4 D’AbriL, sAnt cugAt trADe center

El consultor energètic Anto-ni Tahull és el ponent de la conferència’ El sistema elèc-

tric català: fortalesa i operati-vitat’. Una xerrada organitzada per Òmnium Cultural on es plan-tejarà si el sistema elèctric cata-là garanteix el subministrament elèctric a Catalunya.

Zelig

“Un dia et portaré a veure els marges. Primer a peu. Passejarem pels voltants del poble i t’ensenyaréels marges que tenimaprop.Desprésamb cotxe. Recorrerem elpaís i ens perdrem per tots els raconsper on calgui passar, fins quecomprenguis perquè he volgutque hi anéssim. Aleshores ho entendràs tot.”

PER SABER ON ANEM, CAL SABER D’ON VENIM.

Marges és la primera novel·la de Roger Vilà Padró, un descobriment d’Editorial Barcino i del Museu de la Vida Rural.

www.editorialbarcino.cat

“Un dia et portaré a veure els marges. Primer a peu. Passejarem pels voltants del poble i t’ensenyaréels marges que tenimaprop.Desprésamb cotxe. Recorrerem elpaís i ens perdrem per tots els raconsper on calgui passar, fins quecomprenguis perquè he volgutque hi anéssim. Aleshores ho entendràs tot.”

“Un dia et portaré a veure els marges. Primer a peu. Passejarem pels voltants del poble i t’ensenyaréels marges que tenimaprop.Desprésamb cotxe. Recorrerem elpaís i ens perdrem per tots els raconsper on calgui passar, fins quecomprenguis perquè he volgutque hi anéssim.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AnuncioMarges_PremsaComarcal_226x106.pdf 1 21/03/13 14:10

Aquesta companyia de cosmètics can-via Rubí pel Parc d’Activitats Econòmi-ques de Can Sant Joan.

L’empresa de fragàncies i aromes Eurofragance ha traslladat la seva seu corporativa de Rubí a Sant Cugat. L’empresa ha llogat un espai de més de 3.000 metres quadrats al parc empre·sarial de Vallsolana, situat a Can Sant Joan. Eurofragance ha registrat un creixement en vendes del 12% acon·seguint 43 milions d’euros enfront de 38 que va recollir l’any 2011, quan ja va registrar un increment de vendes del 18% respecte a l’any precedent.

La xifra de negoci de fragàncies segueix representant el gruix de la facturació de la companyia, destacant l’augment de les vendes dins de la Unió Europea en un 27%. Actualment la companyia està present a quatre con·tinents i compta amb filials a Turquia, Filipines, Mèxic (amb una nova plan·ta de producció inaugurada en 2011) i Dubai. L’any 2012 ha estat significa·tiu sobretot l’increment de vendes de fragàncies per a la cura personal, que ha crescut un 13% respecte a 2011. //

Negocis

Eurofragance deixa Rubí i s’instal·la a Sant Cugat

Redacció

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201328 Cultura Art

Lluís Ribas, Pep Codó, Ser-gi Barnils, Frederic Gómez, Pere Formiguera i Neus Colet són els integrants de Taula 13, un grup d’artistes

independents de Sant Cugat, de dife-rents disciplines i tendències, amb l’objectiu d’analitzar i identificar les mancances en l’àmbit de l’art a la ciutat, conscienciar de la impor-tància de l’art dins el món de la cul-tura i també proposar noves inicia-tives que es puguin dur a terme per incrementar la marca de Sant Cugat com a ciutat cultural.

Com explica Lluís Ribas, pin-tor i portaveu de Taula 13, “el grup no es promou com un element de pressió, sinó per col·laborar amb el municipi”. Una iniciativa que, com el mateix Ribas apunta, “l’Ajunta-ment l’ha pres amb molt d’interès, i el regidor de Cultura s’ha mostrat interessat en aquesta col·laboració”.

El grup es reuneix un cop al mes al restaurant Gilda de Sant Cugat, a la taula 13. D’aquí que hagin optat per donar-li aquest nom al grup. Actualment, són sis els membres, però no descarten ampliar el nombre de participants de la taula “sempre que es busquin els mateixos objec-tius”. Tot i que encara no hi ha cap actuació en marxa, “tot i que sí que estem treballant en diferents camps”, com apunta Pep Codó, el grup ha presentat una declaració d’intencions i ha posat de relleu els principals objectius que s’han mar-cat.

IntencionsDe les primeres reunions del grup n’ha sortit una declaració d’inten-cions, “els projectes bàsics de Taula 13”, com apunta Ribas. Taula 13 vol denunciar les deficiències pel que fa a l’art a Sant Cugat, a més de fomen-tar les arts plàstiques respectant

totes les tendències. Igualment, es proposen vetllar per la transparèn-cia de la despesa pública del nostre sector i oferir el seu assessorament i criteris a l’Administració, tot dema-nant-li que les subvencions siguin destinades també als creadors, ele-ments imprescindibles de les indús-tries culturals.

IniciativesEl grup s’ha marcat una sèrie d’ob-jectius, d’entre els quals destaquen el redactat d’un Pla de pintura mural i arts visuals públiques, pensat per al municipi de Sant Cugat, amb la

Grup Sumar esforços per defensar la cultura

Neix Taula 13: artistes que vetllen pel futur de l’artObjectiu Analitzar i identificar les mancances en l’àmbit de l’art a la ciutat tot conscienciant de la importància de l’art. Components Artistes independents de diferents disciplines i tendències

en context

Qui són? Sis artistes independents santcugatencs, de disciplines i tendències diverses: Sergi Barnils, Pep codó, neus colet, Pere Formiguera, Frederic Gómez i Lluís Ribas.

Objectiu. Analitzar i identificar les mancances en l’àmbit de l’art a la ciutat de Sant cugat, amb la finalitat de conscienciar de la importància de l’art dins el món de la cultura, a més de proposar noves iniciatives que es puguin

dur a terme per incrementar la marca Sant cugat com a ciutat cultural.

Projectes. el grup vol presentar propostes artístiques per a la ciutat, fomentant la col·laboració entre creadors de diferents disciplines per poder desenvolupar projectes en comú, alhora que fomentar l’amor per l’art entre els més petits per garantir, d’aquesta manera, la continuïtat de la cultura.

Les claus de Taula 13

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Cultura 29

filosofia d’ampliar el patrimoni col·lectiu. En aquest sentit, Pep Codó assenyala que “a Sant Cugat hi ha un Pla d’escultura pública que no s’ha tirat endavant per falta de recursos, però està redactat; amb pintura no hi ha un pla redactat i hem proposat redactar·lo nosaltres”. L’objectiu, com amb el Pla d’escul·tura, és catalogar les obres existents i buscar ubicacions per a noves cre·acions.

Una altra de les iniciatives priori·tàries és vetllar per la creació d’un nou espai expositiu, ja que, com des·taca Lluís Ribas, “Sant Cugat té una alta activitat cultural, però no dis·posa d’un espai de dimensions sufi·cients per fer·hi exposicions”. Un espai que, a més, podria acollir el Fons d’Art Municipal per fer·lo visi·ble a la ciutat.

Igualment, Sergi Barnils destaca la importància de “fomentar l’amor per l’art als més petits”, ja que “si no s’estima l’art des de petits, que són el futur, de grans, les galeries i els museus continuaran sent aquests sepulcres que són ara”. En aquest sentit, Taula 13 vol fomentar les visi·tes d’artistes a centres educatius i facilitar les visites d’escolars als seus tallers. “Que els infants esti·min l’art i coneguin la professió és més important del que sembla”, con·clou Barnils.

Taula 13, a més, vol presentar propostes artístiques per a la ciu·tat, “per refermar·la com a ciutat d’art”, apunta Ribas, i fomentar la col·laboració entre creadors de dife·rents disciplines per portar a terme projectes comuns. Tot plegat, amb la finalitat última que l’art de la ciutat tingui la importància que mereix. //

Presentació oficial Ribas, Codó, Barnils i Gómez van presentar Taula 13 al lloc que li dóna nom al grup, al Gilda. #artur ribera

Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

protagonistes

pintor reconegut pel públic i per la crítica tant a casa com a itàlia i alemanya, on treballa de manera habitualSergi BarnilsPintor

pintor de prestigi internacional, amb galeria pròpia a sant Cugat i obra a la Wally Findlay galleries de nova YorkLluís RibasPintor

escultor conegut per les seves escultures públiques, en les quals treballa la pedra en reconeixement a les formes de la naturaPep CodóEscultor

escultora i gravadora llicenciada en belles arts, actualment amb nombroses exposicions arreu de CatalunyaNeus ColetEscultora

escultor amb un estil propi que utilitza la base geomètrica, amb obra pública a diferents indrets de sant CugatFrederic GómezEscultor

Fotògraf i escriptor, la seva obra està als principals museus del món, i és autor de textos sobre història de la fotografiaPere FormigueraFotògraf

Qui forma Taula 13?

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201330 Publicitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Actualitat Cultura 31

El Circ Raluy i l’Ajuntament han signat un conveni de col·laboració amb l’objec-tiu de refermar la ciutat com una plaça forta en arts escèniques i esdevenir un punt fix d’establiment del circ.

El conveni, amb vigència des del 2013 al 2015, prorrogable a un any més, l’han signat l’alcaldessa Mercè Conesa i Car-los Raluy, en representació del circ, i estableix, entre d’altres que el 2015 el circ faci un espectacle especial a la ciu-tat, a les instal·lacions del Teatre-Audi-tori i establint els carruatges museu a la plaça Victòria dels Àngels, on es podran visitar. El conveni contem-pla que el circ posarà a disposició de l’Ajuntament un número d’entrades, que seran utilitzades pels col·lectius socials que el consistori cregui oportú. A més, el circ posarà a disposició de la ciutat la carpa, on es podran fer acti-vitats ciutadanes. Entre aquestes, els Premis Ciutat 2014. Durant la signa-tura, Conesa ha destacat la “voluntat de Sant Cugat d’esdevenir una plaça forta del circ i de les arts escèniques”, i ha recordat que “no és el primer cop que el circ s’instal·la a la ciutat, i ja és una de les fites més esperades per les famílies i pel públic en general perquè ens acosta la dimensió de cultura i oci que ens agrada a tothom”. Raluy ha agraït “la confiança que la ciutat fa en el nostre circ” i ha manifestat que “espero que en el futur altres ciutats tinguin aquesta consideració amb el circ, no sols perquè és un circ de casa nostra, sinó perquè ha estat recone-gut arreu”.

Aquest any, el circ actuarà de l’5 al 21 d’abril al Parc de Can Vernet, ofe-rint 18 funcions. El 2014 s’instal·larà en el mateix emplaçament entre el febrer i l’abril. //

Arts escèniques

El Teatre-Auditori, nou escenari del Circ Raluy el 2015

Cinta Caballé

Un dels espectacles. #CeDiDa

FA 20 ANYS 1/04/1993

Teresa Llàcer a la Sala RusiñolLa pintora Teresa Llàcer presenta una col·lecció d’art figuratiu a través de bodegons, paisatges i figures a la Sala Rusiñol. El crític de la galeria, Francesc Galí, rep Llàcer i la seva sèrie d’olis. # DiaRi De SaNT CUGaT

La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació.

www.boehringer-ingelheim.es

www.twitter.com/boehringer

www.youtube.com/user/boehringeringelheim

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones

Aportar valor a través de la innovació

abcd

Fa uns dies a La Vanguar-dia es va publicar un arti-cle amb el titular “El Futur dels teatres petits a Cata-

lunya” on es parlava, fonamen-talment si no únicament dels tea-tres de Barcelona. L’articulista no els augurava un futur massa bri-llant, ni molt menys. No em sorprèn tenint en compte el model de polí-tiques i negocis culturals del qual venim, però més enllà de la realitat de Barcelona n’hi ha d’altres. Curi-osament, el titular deia Catalunya i es va oblidar d’altres petits teatres com el que tenim a Sant Cugat, Can Ninot, o feia una referència esbia-xada, si es que la feia, al Teatre l’Au-rora d’Igualada i n’obviava d’altres. No m’estranya aquest centralisme en l’article. Històricament, la polí-tica cultural envers als teatres pri-vats de fora de Barcelona ja ha mar-cat tendències per l’estil. Ara, en plena crisi, els teatres que depenen de subvencions es troben atrapats, en situacions totalment kafkianes que impedeixen que continuïn amb el seu funcionament regular. No vull entrar en si aquests teatres han o no de tenir subvenció, això no entra en una columna, però sí que m’agra-daria esperonar-los per mirar enda-vant, buscar estratègies noves i continuar oferint petits espais on el teatre sigui una realitat malgrat les retallades, malgrat els problemes. Can Ninot, el nostre petit teatre, va obrir en plena crisi i adaptant-se a un model nou de treball i ja por-tem un any i mig creixent i amb les entrades habitualment exhaurides. Lluny de ser un model d’èxit, sí que ens agradaria poder motivar amb el nostre exemple tots els petits tea-tres que, com el nostre, lluiten cada dia per aixecar el teló. //

Petits teatres de Catalunya

Christian TreceñoDirector de Can Ninot

info@canninot.cat

CRíTiCA CULTURAL

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201332 Cultura Actualitat

ExposicióNeus Colet participa a l’exposició “10 mirades”Des del divendres 15 de març i fins al 19 d’abril, l’espai Cartó, Artesania i Disseny, de Barcelona, acull l’exposició col·lectiva “Bar-celona. 10 mirades”, en la qual participa l’escultora i gravadora santcugatenca Neus Colet. Una mostra organitzada amb motiu del desè aniversari d’aquest espai dedicat a l’artesania en paper, disseny i obra gràfica.

18funcions són les que farà el Circ Raluy a Sant Cugat aquest any, entre el 5 i el 21 d’abril al Parc de Can Vernet

Xifra

La PiULaDa@Canals_Galeria. Oferim una nit gratis als nostres clients per

gaudir de la nostra galeria i de la fira Sant Cugat Actiu....

Teatre‘Oleanna’, de D. Mamet, arriba a Sant Cugat5 D’abriL, aL teatre-aUDitori

Ramon Madaula i Carlo-ta Olcina pugen a l’escena-

ri santcugatenc el divendres 5 d’abril a les 21 hores per repre-sentar Oleanna. A més, quan fina-litzi l’obra hi haurà el Parlem de... Oleanna amb els actors i el seu director, David Selvas.

FamiliarUna festa per als més menuts del barri!6 D’abriL, aL XaLet negre

En el marc de la programació de la XCCP, els més petits tenen una festa per a ells amb jocs i activi-tats d’exterior al voltant del Xalet Negre, de 17 a 20 hores. Jocs gegants, artistes i ombres xineses són les propos-tes durant la tarda.

Crít

iCa

De T

EATr

E

BELLESAAutor i director: Guillermo Ayesa. Intèrprets: Jaume Aler, Judith Barberà, Anna Canet, Mont Carvajal, Salvador Fenollar, Tina Labrador, M. Carmen Latorre, Montse Maranges, Ricard Mariné, M. Carme Murillo, Domènec Romera i Lourdes Villamayor. Lloc i dia: Teatre la Unió. 16 de març.

Una platea convertida en un jutjat de Nova York que juga amb l’escenari per mostrar espais alternatius amb bons efec-tes de llums. Text que planteja una dramàtica història basada en fets reals que l’autor porta a judici convertint als especta-dors en jurat. Una situació que pretén explicar l’existència de la bellesa darrere d’actituds aparentment censurables. Es pot qüestionar la necessitat de construir el judici com una mane-ra per presentar les declaracions (les veritats) dels diferents protagonistes. Crec interessant el fons però no tant la for-ma, que s’allarga. Un grup d’actrius i actors esforçats ens fan viure la seva realitat amb emoció i presència adequades en alguns casos, com la Jenny d’Anna Canet, amb angúnia. Tre-ball difícil de tot un equip entusiasta que cal aplaudir.

DIÀLEG DE MINYONESTextos de Mercè Rodoreda i Santiago Rusiñol. Direcció: Roger Casadellà. Intèrpret: Marta Uxan Saña. Lloc i dia: Casa de Cultu-ra. 17 de març.

Esplèndida recreació de tres personatges, la Crisantema, la Zerafina i la Carmeta, a càrrec de Marta Uxan. Tres monò-legs, encaixats entre tres cançons inicials, que ens porten a cada minyona mentre veiem com l’actriu es transforma física i, després, emocionalment en els personatges que traspuen veritat a través d’una direcció que ha tingut cura dels mati-sos en una feina de clara complicitat. L’actualitat dels com-portaments descrits es conserva, malauradament, en el fons de les anècdotes explicades al marge del lèxic d’èpoques pas-sades que, precisament per això, augmenten la seva eficàcia amb l’afegit de saber fer d’una actriu en estat de gràcia. Afe-gir un quart monòleg podria arrodonir l’espectacle que, bon senyal!, es fa curt.

teatre fet aquí

Eduard JenerCrític

eduardjener@telefonica.net

TeatreEstrena ‘D’ara a demà’, de Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo #CeDiDa

In-Fusió Teatre representarà l’obra el dia 6 d’abril, a les 21 hores, al teatre del Casal de Mira-sol, amb dramatúrgia i direcció de Teresa Canas.

L’alliberament de la dona és una constant en els escrits de Manuel de Pedrolo, i D’ara a demà n’és una molt bona mostra. La protagonista, vícti-ma d’un ambient social patriarcal, viu situacions que reflecteixen dra-màticament la realitat social i polí-tica dels anys cinquanta i seixanta a casa nostra. L’obra és una crítica a la moral burgesa, que, concretada inicialment en el tema de l’avorta-ment, planteja el tema de la lliber-tat de la dona a poder decidir sobre la seva persona: el dret a la pròpia vida, al sexe sense matrimoni, a l’avorta-ment… Una llibertat esclafada pels prejudicis socials, per la moral reli-giosa i per l’estat. Les entrades es poden adquirir anticipadament per 5 euros, o bé a taquilla el mateix dia per 8 euros. // Redacció

ExposicióEl Grup Foto Sant Cugat, a la Casa de Cultura

”Mostra fotogràfica” és el nom que engloba els treballs del grup que es podran veure del 2 al 28 d’abril.

A més de l’exposició de tema lliure amb imatges de paisatges i retrats, entre d’altres, organitzada pel Grup Foto Sant Cugat, el col·lectiu també ha organitzat, el dimarts 9 d’abril, una xerrada - taller que impartirà el fotògraf santcugatenc Pep Pujol també a la Casa de Cultura a les 19.30 hores. L’activitat, gratuïta, té com a tema la composició i l’enqua-drament, i està oberta a tothom que vulgui participar-hi. // Redacció

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Actualitat Cultura 33

L’any que que l’ONCE celebra el seu 75è aniversari, i 25 anys de la seva fun-dació, Sant Cugat acull una de les funci-ons de la XIV Biennal de Teatre ONCE el dia 19 d’abril, divendres, a les 21 hores.

El Grup La Luciérnaga de Madrid presentarà al Casal de Mira-sol l’obra Historias mínimas, de Javier Tomeo, el 19 d’abril a les 21 hores. La Biennal és una oportunitat única per gaudir d’una magnífica manifes-tació artística col·lectiva, de grups que integren persones cegues o amb discapacitat visual greu.

A més de la representació a Sant Cugat, hi haurà espectacles a 11 poblacions més, en l’any en què se celebra la biennal a casa nostra. D’aquesta manera, en seran esce-nari Sabadell, Granollers, Terras-sa, Mollet del Vallès, Castellar del Vallès, Barberà del Vallès, Olesa de Montserrat, Rubí, Cerdanyola del Vallès i Manresa, amb una repre-sentació especial a l’Auditori ONCE de Barcelona.

El grup teatral La Luciérnaga va començar el seu camí el 1984, a Madrid, com a taller teatral format majoritàriament per persones amb deficiència visual greu o ceguesa.

A Sant Cugat presentaran Históri-as mínimas, una reflexió, en clau poètica unes vegades, surrealistes en d’altres, de l’ésser humà, capaç de crear i destruir, d’estimar i odiar.

És un reflex de com la fantasia és l’arma que el nostre subconscient crea per suportar la realitat. Tam-bé és una radiografia de la part més antisocial de l’ésser humà, on els límits entre la bogeria i el seny no són coneguts, i on la por a la mort regeix les nostres vides i ens fa trans-itar pel món en què vivim en una eterna i il·lusòria lluita contra el nostre propi destí. Una cita obliga-tòria per gaudir del teatre. //

Festival Casal de Mira-sol

La biennal de Teatre ONCE, a Sant Cugat

Imatge d’un dels muntatges de La Luciérnaga #CeDiDa

C. Caballé

LiteraturaJofre Llombart publica ‘Desmuntant la caverna’

Durant l’entrevista per al TOT #arTur ribera

El santcugatenc i sotsdirector d’’El Món a Rac1’ publica, probablement, el primer llibre de “contraatac” respecte al que s’ha dit des d’Espanya arran la mani-festació multitudinària de l’11-S per intentar desacreditar el sobiranisme català.

“A partir de l’11 de Setembre, l’allau de ‘mentides’ que han vingut de la caverna mediàtica i política espa-nyola en contra l’independentisme català han estat alarmants. Vaig veure oportú i necessari recollir-les i desmentir-les en un llibre tot con-trastant-les amb opinions d’experts, molts no independentistes”. Així de contundent explica Llombart el perquè de la publicació del seu pri-mer llibre Desmuntant la caverna. Un manual de 128 pàgines d’Angle Editorial en el qual assegura que, segons un premi Nobel d’economia americà, en un estat independent

Catalunya “tindria garantida la seva supervivència”. Jofre té per objec-tiu aconseguir que “si com a mínim una sola persona es qüestiona el que arriba d’Espanya, jo ja em donaré per satisfet”. El periodista espera arribar a la caverna, però “per una confrontació lliure i reposada d’ide-es. Que em contradiguin”. Des de la caverna, explica, es van dir coses com a veritats absolutes que no ho són com, per exemple, que els títols universitaris no tindrien validesa. “Jo no vull caure en el mateix sac que els que van dir: ‘Això és així!’. El que em limito a dir és: ‘Tot els argu-ments que es van donar per sabuts, no són tan clars’”. // L. Grau

CicleAmics de la UNESCO ens acosten Victòria dels Àngels

El cicle de conferències del mes d’abril se centra en la cantant que dóna nom a l’Escola Municipal de Música.

El cicle inclou quatre conferències, totes en dimecres a les 19 hores. La pri-mera, el 3 d’abril, porta per títol “Vic-tòria del Àngels: una vida pel cant, un cant a la vida”. La segona conferèn-cia se celebrarà el 10 d’abril, i porta per títol “Victòria dels Àngels i l’òpe-ra”. El 17 d’abril el tema de la xerrada serà “Victòria dels Àngels i el Lied”. La darrera conferència del cicle serà el 24 d’abril, i arrencarà amb el docu-mental “Brava, Victòria”. // Redacció

AQUEST MES ET REGALEM1H. DE PERSONAL SHOPPER

+ 120 EUROS

VOLS MILLORAREL TEU ESTILPERSONAL?

SANT CUGAT CENTRE COMERCIAL SORTEJA CADA MES 1H. AMB

UNA PERSONAL SHOPPER

WWW.SANTCUGATCENTRE.COM

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201334 Publicitat

010

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

A càrrec d’Íngrid SoldevilaDel cicle “L’Espanya d’ahir”.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

19 h Arxiu Nacional de Catalunya “Victòria dels Àngels: Una vida pel cant, un cant per la vida”A càrrec de Jaume Rodrigales . Dins el cicle de música Victòria dels ÀngelsOrg.: Òmnium-Sant Cugat i Associació d’Empresaris de Sant Cugat del Vallès.Col·labora: Amics de la Unesco i Fundació Victòria dels Àngels

4 Dijous

De 9 a 13 h Pl. de Sant PereParadeta de sensibilització contra la violència de gènereOrganitza: Assoc. de Dones Noestasola

18 h Ateneu SantcugatencPresentació dels monogràfics d’informàtica de l’AteneuEntrada lliure. Smartphones, antivirus, oci multimèdia, núvols, etc. Cal inscripció prèvia. Tel. 93 674 51 95 i correu: secreteria@ateneu.catOrganitza: Ateneu Santcugatenc

19 h Ateneu SantcugatencTastet gratuït del taller “Posa al dia el teu armari”Entrada lliure. Com m’he de vestir per anar a una entrevista de feina? Un sopar? Aprendrem a aprofitar la roba que tenim i on podem trobar la que ens agrada. Cal inscripció prèvia. Tel. 93 674 51 95 i correu: secreteria@ateneu.catOrganitza: Ateneu Santcugatenc

19 h SC Trade CenterConferència. “El sistema elèctric català; fortalesa i operativitat”A càrrec d’Antoni Tahull, enginyer especia-litzat en el sector elèctric i president de la subcomissió del sector elèctric del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC). Del cicle “Vers un país eficient”. L’entrada és lliure. Inscripcions gratuïtes: santcugat@omnium.catOrganitza: Òmnium Cultural Sant Cugat, Sant Cugat EmpresarialPatrocina: Sisquella Solucions Empresarials

29 Divendres

23.30 h Cafè BelgradoConcert. Pepe Nada & The Bonobo Blues BandConcert gratuït. Organitza: Cafè Belgrado

30 Dissabte

D’11 a 13.30 h Església de Sant MedirPortes obertes a l’església de Sant MedirOrganitza: Penya Regalèssia

23.30 h Cafè BelgradoConcert. Terapia de GrooveConcert gratuït. Grup de versions.Organitza: Cafè Belgrado

31 Diumenge

9.30 h Carrers de Sant CugatCantada de Caramelles de PasquaA càrrec de la Societat Coral La Lira i la Societat Coral La Unió Santcuga-tenca. Recorregut pel centre de Sant Cugat.També dilluns dia 1 a les 10 hOrganitza: Societat Coral La Lira, Societat Coral La Unió Santcugatenca

18.30 h Teatre La UnióBall dels diumengesPreu: parella general 15 €, parella de socis:10 €. Entrades individuals meitat de preu. Berenar inclòs. Amb l’actuació de Terra Mar.Organitza: La Unió Santcugatenca

23.30 h Cafè BelgradoConcert. Mar Shine & KamelmatConcert gratuït. Organitza: Cafè Belgrado

2 Dimarts

19 h Ateneu SantcugatencTastet gratuït del taller “Zumba”Activitat cardiovascular que combina moviments de fitness i aeròbic amb ritmes llatins. Permet tonificar els músculs i donar força i flexibilitat al cos mit-jançant el ball. Cal inscripció prèvia. Tel. 93 674 51 95 i correu: secreteria@ateneu.catOrganitza: Ateneu Santcugatenc

3 Dimecres

18 h Xalet NegreConferència. “Un regnat des del bressol: Alfons XIII”

19.30 i 22 h Cinemes Sant CugatCinema d’autor. “The Angels’ Share” (“La parte de los ángeles”)

Preu a taquilles 4,30€ i per internet 4€ Del director Ken Loach. Regne Unit, França, Bèlgica, Itàlia, 2012 (101’).Org.: Cinesa, Ajuntament de Sant Cugat

20 h Casa de CulturaXerrada Salut. “Construint hàbits saludables. Alimentem els nostres infants amb els nutrients necessa-ris per a afrontar el seu dia a dia?”A càrrec d’Olga Novau, nutricionistaNo cal inscripció prèviaOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat, Comissió d’Ensenyament Públic de Sant Cugat, Coordinadora d’AMPAS

21 h Cafè AuditoriUna hora de música. Open Gate Entrada lliure. Aforament limitat. Coordinació artística del cicle de concerts: Yelina Velázquez. Susana Sheiman, un fenomen del jazz vocal a Catalunya. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Joventuts Musicals de Sant Cugat

5 Divendres

19.30 h Casino la FlorestaCicle de cinema de muntanya. “Tocando el vacío” (“Touching the Void”)Director: Kevin Macdonald. Regne Unit, 2003. Documental. Organitza: Club Excursionista Independent (CEI) de Catalunya

21 h Teatre-Auditori

Teatre. “Oleanna”, de David MametPreu: 26 €. Traducció: Cristina Genebat. Direcció: David Selvas. Intèrprets: Ramon Madaula, Carlota Olcina. En acabar la funció, a la platea del teatre, Ramon Madaula, Carlota Olcina i David Selvas parlaran de l’obra.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

6 Dissabte

D’11 a 13.30 h Església de Sant MedirPortes obertes a l’església de Sant MedirOrganitza: Penya Regalèssia, APAC

12 h Museu del MonestirVisita teatralitzada. “Deixeu parlar els capitells..., ells ho saben tot!Amb Mira-sol Teatre. Preu: 2€.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 h El Món dels JocsConcert familiar amb Inmaculada BalsellsInmaculada Balsells és professora i con-certista de guitarra. L’objectiu del concert és el de crear un ambient d’unió entre pares i fills. A més, es vol potenciar la par-ticipació activa mitjançant la pintura, el moviment i l’escriptura. Més informació al correu: elmondelsjocs@hotmail.com i al tel. 93.544.23.49.Organitza: El Món dels Jocs

De 17 a 20 h Pl. d’en Coll i Xalet NegreUna festa per als més menuts del barri!Per a totes les edats. Entrada lliure. Jocs gegants de Quiràlia, fer de pintorescos artistes amb els Carrers d’Art de DeTotsKolors, espectacle d’ombres xineses, “L’Elefant llunàtic” amb Lydia Encinas (cal recollir la invitació a partir de les 17 h).Activitat familiar “Jugant per la igualtat” i “Qui fa Què a la llar” A càrrec de Marinva amb la col·laboració dels Geganters de Sant CugatOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

18 h Can NinotTitelles. “Els tres porquets”

Agenda març-abril del 29 al 7

Escola de Pares i Mares

Viu la cultura de propXCCP: xarxa de centres culturals polivalents

Uaal·la! Oci i cultura en família

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Publicitat 35

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informa-ció publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

A càrrec de la Cia. Tian Cusidó. Preu 7 €. Més informació i reserves: info@canninot.cat i 626 59 89 21També diumenge 7 a les 12 hOrganitza: Can Ninot

18 h Pou d’ArtArt en famíliaAmb Josep Massana. Activitat gratuïtaOrganitza: Pou d’Art

20 h Casal de Joves TorreBlancaMostra de dansa del projecte la Teulada (Taulacció)Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

21 h Teatre La UnióConcert. Blue Velvet i presentació de videoclip “Four Sides”Preu: 8 €. Amb la Color’s Band.

21 h Casal Mira-solTeatre. “D’ara a demà” de Manuel de Pedrolo

A càrrec de la Cia. In-Fusió Teatre. Direcció

i dramatúrgia: Teresa Canas. Entrada reservada: 5 € i a taquilla: 8 €. Reserva d’entrades a: entradesxccp@santcugat.catOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

7 Diumenge

De 9 a 13.30 h Club Muntanyenc Sant Cugat.Descobreix Sant IscleGuia: Miquel Sànchez. Desplaçament amb cotxes particulars.Organitza: Club Muntanyenc Sant Cugat

De 10.30 a 13 h Pavelló de Valldoreix5è Campionat local atletisme esco-larOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat

D’11 a 13 h Capella de Sant DomènecPortes obertes a la capella de Sant DomènecOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Museu del MonestirVisita a l’exposició permanent “Oració, treball i poder”Preu: 2 €. Places limitades.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Cinemes Sant CugatCinema en família. “Els cadells i el codi de Marco Polo”

Preu taquilles: 4,30 €; 4 € si es compra l’entrada per Internet. Web: www.cinesa.es Director: Sergio Manfio. Espanya, Itàlia, 2011 (90’). Llargmetratge d’animació 3D. Basat en les aventures dels personatges de la sèrie d’animació “Los cachorros” emesa en més de 40 països.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa

18 h Casino la FlorestaTitelles. “Els tres porquets”A càrrec de la Cia. Tian Cusidó. Edat recomanada: a partir de 3 anys. Entrada reservada: 3 € i a taquilla: 5 €. Reserva d’entrades a: entradesxccp@santcugat.catOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

19 h Casal de Cultura ValldoreixTeatre breu. Dario Fo i Isabel-Clara SimóEntrada 6 €; joves i gent gran 4 €. Obres: “La dona sola” i “El despertar”, de Dario Fo; i “Ja t’ho deia jo”, d’Isabel-Clara Simó. A càrrec del Grup de Teatre Espiral. Organitza: Grup de Teatre EspiralPatrocina: EMD Valldoreix

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201336 Esports Actualitat

Entrevista

Per primera vegada, l’Escola de Bàs-quet Nacho Solozabal farà un cam-pus a Sant Cugat. Per què ha escollit l’escola Thau per realitzar un campus d’estiu? Fa molts anys que l’Escola de Bàs-quet Nacho Solozabal té relació amb l’escola Thau de Barcelona, on ja fem campus. Les instal·lacions esportives de l’escola Thau Sant Cugat són molt bones. I també ho hem decidit així per on està ubica-da. A Sant Cugat i al seu entorn hi ha hagut un increment de pobla-ció molt important, sobretot pobla-ció jove, que vol dir que hi ha molts nanos. I, a més, el bàsquet és un esport molt arrelat a la zona. És un lloc que està molt bé.També és una manera d’ampliar els campus a altres llocs.

Com serà aquest campus d’estiu que faran del 25 de juny al 5 de juliol a l’escola Thau Sant Cugat? Hi pot venir qui vulgui, com a l’Es-cola de Bàsquet Nacho Solozabal. Tenim molta experiència en l’orga-nització de campus. L’escola de bàs-quet té 20 anys. Els nens i nenes que

hi vinguin els dividirem per edats i nivells, i treballarem perquè millo-rin en els aspectes tècnics i tàctics del bàsquet. I tot això ho compagi-narem amb torneigs 3x3, partits, concursos... I aquells que ho vul-guin podran dinar al campus. L’ob-jectiu és que els nens i nenes s’ho passin bé i que aprenguin.

Què coneix del bàsquet a Sant Cugat? El que fa la Unió Esportiva Sant Cugat. Sé que treballen molt bé i que tenen molts nens jugant a bàs-quet. És el club de referència de la zona. I també tinc referències del CB Mira-sol, un club amb uns objec-tius molt semblants a la nostra escola. El bàsquet ha arrelat molt bé a Sant Cugat.

Com s’hi troba en aquesta vessant d’analista tècnic amb el periodista santcugatenc Jordi Robirosa, a TV3? Ja hi porto molts anys, des de la temporada 1997-1998. M’ha servit per continuar vinculat, fonamen-talment, al món professional, que és del que jo venia, i està molt atent

a tot el que està succeint. Per a mi és una vivència molt positiva per-què em permet fer una cosa que m’agrada i estar al dia a dia del que està succeint i viure situacions que abans no havia viscut.

Què és el que més recorda de la seva època com a jugador del FC Barcelona? Moltíssimes coses. Però quan ja han passat molts anys, sobretot, amb la trajectòria, més enllà dels èxits esportius. La trajectòria de la meva generació va ser molt bona. Quan vaig començar a jugar amb el primer equip del Barça el domi-ni era, fonamentalment, del Reial Madrid. I la gent d’aquella gene-ració vam ser capaços de capgirar aquesta situació. Vam passar de ser segons o tercers a ser primers durant molts i molts anys. Aquest canvi és el que més ens queda als jugadors d’aquella generació, més enllà dels èxits esportius.

Una de les generacions més impor-tants del Barça, amb vostè, l’Epi, l’Au-die Norris...

Un mite. Tothom el recorda. El dorsal número 7, base i capità del Barça de bàsquet d’una generació històrica, amb Epi, Norris... Va jugar al primer equip, des de la temporada 1978-1979 fins a la 1991-1992. Ha jugat tres Jocs Olímpics, amb una medalla de plata a Los Ángeles 84. Té 55 anys i és llicenciat en Ciències Econòmiques.

“El que més recordo és la trajectòria de la nostra generació, més enllà dels èxits”

“Hem triat l’escola Thau per fer un campus d’estiu per les seves instal·lacions”

“L’abonat del Palau Blaugrana és més exigent amb els jugadors de casa que amb els de fora”

“No sé si Messi serà irrepetible i no només pel que ell fa. És respectat pels rivals i els àrbitres”

Nacho SolozabalDirector tècnic de l’Escola de Bàsquet Nacho Solozabal

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Actualitat Esports 37

Això de les generacions és una mica tenir sort: trobar en un moment i en un lloc oportú uns jugadors amb unes característiques espe-cífiques que formen un bon grup i que treballen bé. Ara, això ha can-viat: hi ha més rotacions de juga-dors. En aquella època era més fàcil que un grup de jugadors juguessin junts durant molts anys. Això, ara, és francament més complex. Però és cert: va ser una generació molt important.

A vostè, Epi, Jiménez i Dueñas se’ls va penjar la samarreta al Palau. Per què no es va fer amb un jugador tan estimat com Audie Norris? O el Manolo Flores. Quan jo vaig arribar ell era el capità. Crec que aleshores la junta directiva va treu-re una normativa en què s’especifi-cava quins requisits havia de com-plir un jugador perquè el club li retirés la samarreta al Palau Blau-grana. És evident que Norris i altres jugadors van fer mèrits sufi-cients perquè se’ls retirés la samar-reta. L’abonat del Palau Blaugrana és més exigent amb els jugadors de

casa que amb els de fora.

Quina anàlisi en fa, de l’actual Barça? Va tenir un moment d’incertesa amb la lesió de Juan Carlos Navar-ro, que està sent un problema per-què li ha tret una mica de conti-nuïtat a l’equip. La icorporació d’Oleson li treu pressió al proble-ma Navarro. Després de guanyar la Copa del Rei es van esvair els dub-tes. Tots els que abans dubtaven d’aquest equip ja no ho fan. Si no hi ha un daltabaix, el Barça jugarà la Final Four i es jugarà la lliga ACB al play-off.

Vostè que ha estat esportista d’elit, com analitza la figura de Messi? No sé si serà irrepetible. No només és el que ell fa sinó pel maldecap que genera a la resta de rivals i el domini que té de l’escenari i de la competició. És respectat pels rivals, pels àrbitres. //

Molts van ser els atletes santcuga-tencs que el diumenge 17 de març van participar en aquesta edició de la Zurich Marató de Barcelona, en un circuit de 42,195 km. L’atleta millor classificat va ser Abdel Ait, del club Runners World, que va aca-bar en una exitosa desena posició, amb un temps de 2 hores, 26 minuts i 56 segons.

Mané Espinosa, 355èUn dels atletes locals millor classi-ficat va ser el santcugatenc Mané Espinosa, del club Running Vallès, que va finalitzar 355è entre un total d’uns 19.000 participants, amb un temps de 2 hores, 55 minuts i 34 segons.

Clubs santcugatencsA banda dels santcugatencs anò-nims que hi puguin haver partici-

pat, també ho van fet atletes locals en representació de clubs o centres esportius de la ciutat, com el club Running Vallès, el Club Muntanyenc Sant Cugat, el DiR Sant Cugat, el Club Tennis Natació Sant Cugat o el Junior FC.

ParticipantsPepe Pros i Josep Maria Simeon són dos dels santcugatencs que no es van voler perdre aquesta cita. Pros és un dels atletes fidels a aquesta clàssi-ca i prestigiosa cursa de fons. És un corredor amateur que tan sols busca “passar-ho bé i gaudir de la prova”. “A més, enguany he aconseguit bai-xar de les 4 hores i he fet un temps de 3 hores, 53 minuts i 44 segons”, ha explicat. Pros, que corre pel Club Muntanyenc Sant Cugat, va finalit-zar en la posició 7.771.

Per al santcugatenc Josep Maria Simeon aquesta ha estat la seva segona experiència en la Zurich Marató de Barcelona. “M’ho he pas-sat molt bé, l’ambient és molt bonic. El meu objectiu esportiu era aca-bar-la i ho he assolit”, ha afirmat. Ha acabat en la posició 9.146 amb un registre de 4 hores i 26 segons. //

Atletisme Atletes i clubs santcugatencs

Molts atletes locals, a la Marató de Barcelona

Un grup de santcugatenques que hi van participar #CEDIDA

El millor atleta de Sant Cugat va ser Abdel Ait, desè amb un temps de 2 hores, 26 minuts i 56 segons

Àlex López Puig

Àlex López Puig redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

Un home de bàsquetNacho Solozabal, a les instal·lacions de la Federació Catalana de Bàsquet # FCBQ

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201338 Esports Actualitat

EmprenedoriaBonodeporte.com patrocinarà el sènior femení CB Mira-sol

Les emprenedores Laura i Júlia Bene-dicto i Marta Merino van presentar el nou portal en línia de venda de produc-tes i activitats esportives del sènior feme-ní del CB Mira-sol.

El portal web Bononodeporte.com se centrarà únicament en l’esport. Les creadores d’aquest projecte són les santcugatenques Laura Benedic-to i Júlia Benedicto, i Marta Meri-no. Les dues primeres són jugado-res del CB Mira-sol i el seu projecte neix d’un treball final de màster que estan cursant en gestió i direcció de l’esport. Bonodeporte.com ha acon-seguit l’acord de patrocini d’aques-ta empresa amb el sènior femení del CB Mira-sol. El president del Club, Quique Aranda, va assegurar que “estem encantats de col·laborar en aquesta iniciativa empresarial”. // Redacció

TennisÈxits del CTN Sant Cugat al català per equips

Els equips infantil masculí i femení del Club Tennis Natació Sant Cugat han finalitzat en la cinquena posició en el Campionat de Catalunya.

L’equip masculí capitanejat per Chus Bustamante ha estat format per David Puigdemasa, Adrià Sori-ano, Àlex Mora, Lluís Porcar i Xavi Delgado. Per la seva banda, l’equip infantil femení ha estat integrat per

Catalina Medici, Cristina Flaquer, Ana Garcia i Julia Català, capitane-jades per Miguel Alonso. Per la seva banda, en el català per equips aleví, l’equip femení del CTN Sant Cugat ha estat quart i el masculí, cinquè. L’equip femení l’han format Cris-tina Flaquer, Meritxell Sitjà, Que-ralt Carbó, Inés Lammers i Blanca Xampeny, i el masculí David Puigde-masa, Ignasi Guerrero, Pau Meca, Guillem Ballesteros i Marc Caste-lló. // Redacció

AtletismeZoya Naumov, 3a al Campionat d’Espanya Júnior

L’atleta Zoya Naumov #artur ribera

L’atleta santcugatenca de l’Agrupa-ció Atlètica Catalunya es va penjar la medalla de bronze en la prova dels 800 metres llisos de Pista Coberta al Campi-onat d’Espanya Júnior.

La santcugatenca Zoya Naumov va finalitzar en la tercera posició en la prova dels 800 metres llisos, amb un temps de 2 minuts, 14 segons i 94 dècimes en el Campionat d’Espa-nya Júnior Femení en Pista Coberta, que es va celebrar el cap de setma-na del 16 i 17 de març, a Antequera (Màlaga). L’atleta, com a represen-tant de l’Agrupació Atlètica Cata-lunya Zoya Naumov s’ha format a les categories de base de la secció d’atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat. // Redacció

Manel Vic fa 57 anys que fa d’’speaker’ al Camp Nou; va visitar el local de la Penya Blaugrana de Sant Cugat i va sig-nar en el Llibre d’Honor de l’entitat sant-cugatenca.

L’speaker del Camp Nou, Manel Vic, va fer una visita a la Penya Blaugra-na Sant Cugat el passat 19 de març. El president d’aquesta entitat sant-cugatenca, Josep Maria Félez, acom-panyat de la seva junta directiva, va ensenyar a Manel Vic el local soci-al de la PB Sant Cugat. Vic va sig-nar en el Llibre d’Honor de la PB Sant Cugat i va explicar als assis-tents algunes de les moltes anèc-dotes que ha viscut en els seus 57 anys com a speaker del Camp Nou. Entre d’altres, va explicar que l’únic

jugador que li ha dedicat un gol va ser Ronaldinho. Va ser l’any 2007 en un enfrontament entre el FC Barce-lona i el Betis. Després de marcar un gol de falta directa, Ronaldinho va dedicar-li el gol ja que moments abans del partit Manel Vic li va asse-gurar al crack brasiler que havia tin-gut un somni en el qual veia clara-ment com marcava un gol.

Durant la visita, Josep Maria Félez, president de la Penya Blau-grana Sant Cugat, va lliurar un obse-qui d’agraïment a Manel Vic. A ban-da de la junta directiva i socis de la PB Sant Cugat, també hi va ser pre-sent la santcugatenca Montserrat Grau, presidenta de la Penya Bar-celonista de Loscos. //

Entitats Manel Vic, a la Penya Blaugrana

L’’speaker’ del Camp Nou visita Sant Cugat

El president de la PB, Josep Maria Félez, amb Manel Vic #artur ribera

Redacció

Dimecres 3, a les 19 h.“Victòria dels Àngels: una vida pel cant, un cant a la vida”A càrrec delSr. Jaume Radigales.Professor de la URL.Crític musical i biògrafde Victòria dels Àngels

Dimecres10, a les 19 h. ”Victòria dels Àngels i l’òpera”A càrrec delSr. Jorge Binaghi.Dr. en Filologia Clàssicaper la UB. Crític musicali amic personal de Victòria dels Àngels

Dimecres 17, a les 19 h.“Victòria dels Àngels i el Lied”A càrrec delSr. Manuel García Morante.Compositor i pianista. Acompanyant habitualde Victòria dels Àngels

Dimecres 24, a les 19 h.El documental:“Brava, Victòria”Reportatge biogràfic moderat per la seva directora, la periodistaSra. Maria Gorgues

Carrer de Jaume I, 33-51Sant Cugat del Vallès

Victòria dels Àngels va ser una de les millors cantants de la seva generació. Va coincidir en el temps amb artistes mítics com Elisabeth Schwarzkoof, Renata Tebaldi o Maria Callas i no es va quedar enrere. Els amants de l’òpera i dels bons recitals podrem fruir recordant aquesta gran soprano lírica catalana.No és només la seva excel·lent veu la que ens pot seduir. La seva immensa humanitat i sensibilitat, també.La seva fidelitat i amor pel seu país la va fer i la fa una excel·lent ambaixadora de Catalunya a tot el món. A més, la seva vinculació a Sant Cugat ens la fa més entranyable i propera. A través de les quatre sessions del cicle s’intentaran exposar les línies mestres que defineixen Victòria dels Àngels com a persona i com artista.

VICTÒRIA DELS ÀNGELS (una vida pel cant, un cant a la vida)Cicle de conferències abril 2013

Horaris de les conferències: els dimecres 3, 10, 17 i 24 d’abril a les 19 hores. Sessions obertes.

Col·laboraren:EMD Valldoreix

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Publicitat 39

Maximalista:[maksimalízta] 1. Adj. Partidari de les solucions més innovadores en l’assoliment de qualsevol aspiració. 2. Subst. Nou Audi A3 Sportback.

/audispain

AudiA l’avantguarda de la tècnica

Nou Audi A3 SportbackA què aspirar quan arribes al màxim? A més. A més esportivitat amb un disseny jove i funcional. A més connectivitat per emportar-te el teu món amb tu en l’MMI Touch. A més innovació i efi ciència amb la tecnologia de construcció lleugera Audi Ultra i la nova generació de tracció permanent quattro®. Nou Audi A3 Sportback, en vols més? Entra i descobreix l’edició especial de llançament. www.audi.es/a3sportback

Nou Audi A3 Sportback de 105 a 180 CV (77 a 132 kW). Emissió CO₂ (g/km):de 99 a 130. Consum mitjà (l/100 km) 3,8 a 5,6.

Auco VallèsMercè Rodoreda, 16-3208172 Sant Cugat del VallèsTel. 93 674 71 71

11944 AUCO 226x296 AUDI A3 SPB 1 13/03/13 17:39

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201340 Esports Actualitat

Jocs Esportius 420 participants en la 15a Cursa d’Orientació Escolar

La cursa, tot un èxit #amanDa bernaL

La principal novetat d’enguany ha estat el canvi d’ubicació. Fins ara es feia al Parc Central, però la 15a edició es va celebrar al Parc del Turó de Can Mates.

Un total de 420 joves van participar, el diumenge 17 de març, en la quin-zena edició de la Cursa d’Orientació Escolar, que organitza l’Ajuntament de Sant Cugat a través de l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET). Els participants disposa-ven d’una targeta electrònica que havien d’anar validant en les dife-rents fites del recorregut. En aques-ta cursa escolar hi han participat les categories de prebenjamí, benjamí, aleví, infantil, cadet i juvenil, tant en la categoria masculina com en la femenina. L’objectiu d’una cursa d’orientació és que els participants completin amb el menor temps pos-sible el recorregut amb la interpre-tació d’un mapa. // Redacció

RugbiL’estatal de seleccions, a la ZEM La GuinarderaLa Zona Esportiva Municipal La Guinardera, instal·lació que uti-litza el CR Sant Cugat, acollirà el cap de setmana del 13 i 14 d’abril, per primera vegada, el Campionat d’Espanya de Seleccions Territori-als Infantil Masculí de rugbi. Cata-lunya, que és una de les seleccions candidates al títol, comptarà amb fins a vuit jugadors del Club de Rugby Sant Cugat.

PàdelPrimer Torneig Social de Pàdel Complex EMDDeL 5 aL 7 D’abriL, aL compLex esportiu emD

Eventing Sports 5, l’empre-sa que gestiona el Com-

plex Esportiu EMD de Valldoreix, organitzarà els dies 5, 6 i 7 d’abril la primera edició del Torneig Social de Pàdel. Aquest serà el primer campionat que es juga a les quatre noves pistes de pàdel.

CompeticióSantín, segon en la primera prova del català de motocròs

El pilot santcugatenc de motociclis-me Àlex Santín de Artega ha estat sub-campió en la primera de les sis proves del Campionat de Catalunya de Moto-cròs, en la categoria MX85 Juvenil.

El pilot de Sant Cugat, de 12 anys, va quedar en la segona posició dels 24 participants al Motocròs Ciutat de Lleida. La segona prova del Cam-pionat de Catalunya de Motocròs es farà a Vallgorguina, el diumenge 7 d’abril, i Santín ja té previst parti-cipar també en totes les proves del Campionat d’Espanya i en algunes curses del Campionat d’Europa. // Redacció

El Club Tennis Natació Sant Cugat va acollir el torneig de pàdel amb la presència de cares conegudes, com els exfutbolistes Gerard López, Michael Reiziger i Víctor Muñoz, i els extennistes Sergi Bruguera i Alberto Berasategui. #munDo Deportivo

Esportistes d’èlit al torneig del CTNSC

Pàdel Torneig anual que organitza el grup Godó

La piuLaDa@hstcugat. Lliga Catalana d’handbol.

Final del partit. Sènior A CH Sant Cugat- H. Gavà: 35-26. Molt bon partit, sobretot a la segona part.

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

ELS DIJOUS A LES 19.30 I A LES 22 HCINEMES SANT CUGAT

Ken LoachThe Angels’ Share(La parte de los ángeles)

Regne Unit, França, Bèlgica, Itàlia, 2012 (101’)

4 d’abril

11 d’abrilEl capital 18 d’abril

Et si on vivait tous ensemble?(¿Y si vivimos todos juntos?)

espai ceDit

C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona)Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com

A S S . R A D I O

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 724 44 43 pimec.vallessud@pimec.es

per a la micro,petita

i mitjana empresa

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Actualitat Esports 41

Jan Hosta Faus, del gimnàs santcugatenc Meet Gym, s’ha penjat la medalla de plata en el Campionat de Catalunya Infantil de Taekwondo de Competició en la categoria de 33 a 37 quilograms. El seu germà Pol va caure en la primera ronda d’aquest Campionat de Catalunya Infantil. #CeDiDa

Jan Hosta queda segon al Català Infantil

Taekwondo Campionat de Catalunya InfantilFutbolLaia Muñoz del FC Barcelona revalida el títol de lliga

La futbolista Laia Muñoz. #CeDiDa

La jugadora santcugatenca de 13 anys i que juga d’extrem al FC Barcelona va conquerir el campionat de lliga del grup 1 de la Primera Divisió Femenina Infan-til-Aleví de Futbol-7.

La futbolista de Sant Cugat, Laia Muñoz, va guanyar el títol de lli-ga del grup 1 de la Primera Divisió Femenina Infantil-Aleví de Futbol-7 amb el FC Barcelona. El club blau-grana ha revalidat el títol de lliga tres jornades abans d’acabar el cam-pionat. Laia Muñoz Danon, de 13 anys, és segona capitana del FC Bar-celona, i ja ha superat l’esquinç al lligament extern del turmell que es va fer durant la pretemporada i que la va obligar a perdre’s dos mesos i mig de competició. // Redacció

ConferènciaXerrada de Sport Serveis Online sobre nutrició esportiva

Dues representants de Sport Serveis Online van explicar la importància de la nutrició esportiva en una xerrada for-mativa organitzada pel Club Handbol Sant Cugat.

Sílvia Gómez i Montserrat Gómez van ser les protagonistes de la xer-rada on van explicar alguns consells per facilitar un millor rendiment de l’esportista. Entre d’altres, van explicar com cal alimentar-se abans i després de fer esport, la importàn-cia de la hidratació i el temps que necessita el cos per assimilar millor el menjar, en forma d’energia, que ingerim. L’acte es va fer a la sala d’actes del Pavelló 2 de la ZEM Ram-bla del Celler, i va estar patrocina-da per l’empresa Sant Cugat Fruits, que va obsequiar tots els assistents amb una taronja.// Redacció

TennisLes finals del Nike Junior Tour, diumenge al matíEl pròxim diumenge 31 de març, al matí es jugaran les finals del sisè Torneig Internacional BTT de tennis, al Club Esportiu Valldo-reix. El campionat, que va comen-çar el dissabte 22 de març, és una de les proves del circuit Nike Juni-or Tour. La competició, amb 600 jugadors, es juga en les catego-ries aleví i infantil, tant masculí com femení.

PàdelTorna el torneig Grand Slam Salerm CosmèticsEl Club Esportiu Valldoreix i Bar-celona Total Tennis (BTT), l’em-presa responsable de la gestió esportiva de l’entitat, organit-zaran del 22 al 28 d’abril la ter-cera edició consecutiva del Tor-neig Salerm Cosmètics de Pàdel. Aquest campionat, de categoria Grand Slam, forma part del Cir-cuit Català de la Federació Catala-na de Pàdel. L’organització repar-tirà un total de 3.500 euros en premis en metàl·lic.

Pàdel i ‘networking’El Torneig Interempreses, al Junior FCDeL 8 aL 26 D’abriL, aL junior fC-1917 sport&spa

Les vuit pistes de pàdel del Junior FC seran l’escenari de

la segona edició consecutiva del Torneig Interempreses de Pàdel. Aquesta competició esportiva i de networking es farà del 8 al 26 d’abril. Cada equip haurà de tenir un mínim de sis jugadors.

Pàdel i solidaritatEl primer Torneig de Pàdel Solidari, al Club BellaterraDeL 13 aL 21 D’abriL, aL CLub beLaterra

El Club Bellaterra organit-zarà, del dissabte 13 al diu-

menge 21 d’abril, la primera edi-ció del Torneig de Pàdel Solidari. Els diners recaptats aniran des-tinats a la Fundación Babel Pun-to de Encuentro. Les inscripcions, que tenen un cost de 22 euros per participant, es tancaran el dimecres 10 d’abril.

ELS CrOODSCataLà DigitaL

THE HOSTDigitaL

ANNA KArENINADigitaL

JACK EL CAzA GIGANTESDigitaL

EL CINEMADE CASA TEvAPOSSIBLES ESTrENESMÉs inforMaCiÓ: WWW.Cinesa.es

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201342 Viure a Sant Cugat Entrevista

Quan li van començar a interessar els vins? Va venir a través de l’escola d’hos-taleria, de petit m’agradava molt la cuina .Vaig començar estudiant cuina, i dins aquest aprenentat-ge i havia també el tema del servei, i dins d’aquest, tot el món del vi. Un dia vaig tastar un vi que em va cridar molt l’atenció i vaig pensar que era una cosa que em podria arribar a agradar molt per dedi-car-m’hi. Tenia 17 anys.

Quin vi era? Era una Viña Esmeralda de Tor-res; és un vi molt conegut, nosal-tres el teníem al restaurant de l’es-cola, recordo provar-lo i vaig pen-sar que era molt espectacular en nas, perquè té molt d’aroma. Va ser el primer que em va fer saltar la xispeta del vi i el recordo amb molt de carinyo. Potser ara no és l’estil de vins que busco, però ales-hores em va captivar.

Va treballar a El Bulli de sommelier. La seva funció va més enllà de reco-manar vins ? El sommelier és un transmissor:

per una banda, de l’esforç i la his-tòria dels cellers i, per l’altra, de la cuina del restaurant. Intenta con-nectar cuina, bodegues i client, de tal manera que es doni valor afegit al vi per gaudir més l’experiència gastronòmica. Avui en dia, aques-ta figura també la podem trobar a botigues especialitzades.

Gran responsabilitat ser sommelier d’El Bulli...No... El Bulli era un restaurant molt especial pel menjar. Tre-ballar allà era projectar molta energia i creativitat cada dia i, a vegades,tenir la sensació que no segueixes el ritme de la cuina. Era molt apassionant. Responsabili-tat? Sí, ja que els clients venien amb expectatives molt altes.

Les expectatives es complien? Ho fèiem tan bé com sabíem. A vegades és difícil endevinar el vi que li agradarà al 100% a les per-sones. Molts cops tenen dificultat per explicar-nos quin vi els agra-da, i això és una cosa que ens difi-culta la feina. Encara que sigui poca informació, els sommeli-

ers agraïm que ens expliquin , per exemple, quina marca de vi els agrada, o si prefereixen els vins aromàtics... qualsevol petita infor-mació ens és útil per poder fer millors recomanacions.

Per què creu que les persones tenen dificultat per explicar quin vi els agrada? Perquè conèixer vins requereix un aprenentatge. És molt fàcil, però t’hi has de posar una miqueta, no calen grans coneixements, però cada vegada que fas un pas més enllà del ‘m’agrada’ o ‘no m’agra-da’ és important. Cada petit per-què que et demanis, per exemple, ‘m’agrada perquè és aromàtic’ o ‘perquè em recorda als vins de petit’, et fa gaudir més de l’ampo-lla. No calen molts coneixements.

Els tastos s’han posat molt de moda. Tots els paladars són capa-ços de trobar les característiques dels vins?En el món del vi no hi ha veritats definitives; al final, és un món sen-sorial i totes les persones som dife-rents. A vegades les veritats més

Entrevista

Un home de viEn Ferran Centelles va estudiar cuina a l’Escola d’Hostaleria Joviat i al CETT. El 1999 va entrar a treballar a El Bulli i compaginava la seva formació amb el treball al restaurant. El 2001 es va incorporar a l’equip de sommeliers del famós restaurant d’en Ferran Adrià, lloc que va ocupar fins al tancament de l’espai l’any passat. El 2006 va ser escollit millor sommelier d’Espanya amb el Trofeu Ruinart. Actualment és cofundador del club de vins Wine is Social, ubicat a Sant Cugat, en concret a la Casa Banana, al passeig de Valldoreix. També col·labora a la revista digital de gastronomia www.7canibales.com i també a Outlook Wine.

“A vegades el menys entès en vi és qui et diu la veritat més gran”Sommelier 11 anys exercint a El Bulli. Social A través de la xarxa Wine is Social pretén fer arribar la passió pels vins als ciutadans

Ferran CentellesSommelier @wineissocial

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Viure a Sant Cugat 43

grans te les diu la gent que en sap menys. Gent que tastem vins cada dia ens muntem un llenguatge i ens escapem de la realitat.

Algun exemple d’alguna veritat d’aquestes?Quan algú et diu que aquest vi pica o rasca, te l’has d’escoltar, segurament,està notant que en aquella ampolla l’alcohol està massa pujat.

Hem parlat de diverses caracterís-tiques ... quines són les principals que es poden trobar? El més senzill és fer-se un arxiu al cap per reconèixer aromes, anar provant i cada vegada descobrir noves sensacions; requereix entre-nament. El que és més fàcil de notar és la intensitat aromàtica, que molt sovint va lligada a la qua-litat. El nas et dóna el plaer del vi.

És imprescindible el nas a l’hora de degustar un vi? Sí, és vital. Així com mirar i obser-var el vi no ho és tant, el paper del nas i la boca és vital per la degus-tació de vins.

Pot arribar tothom a percebre aquest ventall d’aromes? Jo, personalment, no sóc molt bo en aromes, però qualsevol persona pot aprendre amb entrenament.

Pot haver autoaprenantatge? Si t’ajuden avances més, però pot haver autoaprenantatge. La clau és posar-hi atenció. Almenys dos minutets per a cada vi, te’l farà gaudir molt més.

A més de ser sommelier, ets un dels creadors de Wine is Social. Què és exactament? És un club de vins que ofereix una experiència de tast, així ho diem; consisteix en dues ampolles dins d’un caixa amb una fitxa explica-tiva de quins són els vins i què has d’aprendre amb aquests. D’aques-ta manera ajudem els nostres socis a desenvolupar-se com a tas-tadors i a descobrir vins; també hi podem incloure consells gastronò-mics.

Com coneixeu els gustos dels socis? A través d’un qüestionari de 15 preguntes intentem descobrir

quins són els gustos de la perso-na. Segons les respostes que obtin-guem, adaptem l’experiència per-què els nostres socis puguin anar elaborant el seu llibre de tast i també comentar l’experiència amb els altres socis en línia.

Canviem una mica de tema... A qui-na lliga juguen els vins catalans? Per ser una bona regió vinícola fan falta tres factors: el primer, tenir un bon terreny, i Catalunya el té, i molt variat,tant de terra com de clima, la qual cosa permet fer molts vins diferents. El segon, les varietats autòctones: tenim molt tipus de raïms només nostres com el xarel·lo, el macabeu, el sumoll o el trepat. Aquestes varietats permeten que es puguin fer vins únics. I el tercer factor són joves emprenedors, les persones són molt importants per fer pujar un país vinícola i Catalunya és un país creatiu, a més de tenir molt bons enòlegs. //

Àgata Guinó redaccio@diaridesantcugat.cat @AgataGuinoSoler

“Catalunya reuneix les característiques per ser una gran regió vinícola: terreny, varietats autòctones i emprenedors”

“Qualsevol persona pot aprendre de vins amb entrenament”

“El sommelier és un transmissor: per una banda, de l’esforç i la història dels cellers i, per l’altra, de la cuina del restaurant”Degustant vi blanc al Wine is Social situat a

la Casa Banana # Artur riberA

El vi fa amics? Sí, el vi es gaudeix més amb amics, tot i que també es pot prendre sol.

El peix amb vi blanc i la carn amb negre? És una norma que té 150 anys i avui en dia no té sentit. el maridatge s’ha d’estudiar cas per cas.

El vi, com més car més bo? No. Quan fem degustacions a cegues es comprova.

Un vi preferit? impossible amb majúscules.

Una denominació d’origen Catalana?L’ empordà.

Un plaer gastronòmic?una torrada amb cansalada acompanyada d’una garnatxa blanca.

eN CLAu PerSONAL

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201344 Viure a Sant Cugat Història

Any 1356, 27 de novembre: Sibil·la, viuda del venera·ble Roger de Rosanes, ven fra Guillem de Seva, mon·jo del Monestir de Sant

Cugat del Vallès, un esclau batejat amb el nom de Pere, perquè treballi al celler i vinyer del Monestir. S’espe·cifica que l’esclau té uns trenta anys i la venda es fa per valor de 42 lliures barceloneses.

L’esclau com a mà d’obraL’esclau, a l’edat mitjana, era mà d’obra encara utilitzada després de la caiguda de l’Imperi Romà. En els primers segles, tot i que l’esclau que treballava la terra es va anar conver·tint en gran part en un serf (treball de la terra a canvi d’una renda), enca·ra moltes famílies aristocràtiques necessitaven que algú treballés la ter·ra directament. Això va fer que durant l’alta edat mitjana trobem dos tipus de treball sobre la terra: l’explotació directa i la rendal. En aquests segles, però, el pagès rendista es va anar con·vertint en la figura predominant en el món agrícola autòcton. L’esclau es reconfigura i podia arribar des de moltes altres vies, com podien ser les guerres amb l’Islam.

L’esclau com a instrument de pressióL’esclau esdevé, poc a poc, una figu·ra clau per superar la falta de pobla·ció per la repoblació, l’expansió per la Mediterrània i, a partir del 1348, per la Pesta Negra; però també es conver·teix en una mesura de pressió davant les intencions d’augment de sou dels agricultors que no volien fer determi·nades tasques. De fet, l’encaix de l’es·clau en la societat esdevé un proble·ma. En la regla de Sant Benet podem veure com s’intenta resoldre la seva existència i la igualtat que propug·naven les regles monàstiques: “Si un esclau entra al monestir, que no li anteposin l’home lliure, si no hi ha una altra causa raonable. Però si, per

un motiu de justícia, així li ho sembla·va a l’abat, que ho faci, de qualsevol estament que sigui; si no, que cadascú conservi el seu lloc, perquè tots, tant l’esclau com el lliure, som en el Crist una sola cosa i sostenim sota l’únic Senyor una mateixa milícia de ser·vitud, ja que Déu no fa pas accepció de persones”.

Els esclaus, també catòlics?Els esclaus, a partir del segle xiv, comencen a arribar de l’orient pro·

per (russos, tàrtars, caucàsics, grecs, albanesos, etc.). Aquests esclaus comporten un problema per a l’Es·glésia ja que eren la majoria d’ells cristians, encara que considerats heretges per no ser catòlics. En altres casos, fins i tot catòlics eren esclavitzats (com els albanesos) sota la premissa d’una guerra que els convertia en infidels. En el cas d’es·claus no cristians, molts d’ells van acabar essent batejats i convertits al cristianisme. Tot això va compor·

tar un problema de consciència per al món catòlic i una sèrie de discus·sions sobre la necessitat de la recu·peració de la llibertat d’aquest tipus d’esclaus.

L’esclau de Sibil·laEn aquest context, l’esclau que Sibil·la ven al Monestir de Sant Cugat s’anomena com “batejat amb el nom de Pere”, la qual cosa ens dóna a entendre el possible origen no cris·tià d’aquest, en sintonia amb el que acabem d’explicar. Per altra ban·da, aquest document també ens ser·veix d’exemple per constatar l’exis·tència de la compra d’esclaus per part del Monestir en ple segle xiv i 8 anys després de la devastació de la Pesta Negra. El preu de venda de l’esclau suma 42 lliures barcelone·ses. Aquest preu entra també dins dels preus de l’època: a Barcelona, el preu d’un esclau jove i sa (entre 10 i 50 anys) estava entre 40 i 50 lliu·res. A banda, la compra d’un esclau esdevenia quelcom molt més amor·titzable que tenir assalariats. De fet, un agricultor o llaurador podia arri·bar a percebre entre 12 i 15 lliures anuals. És a dir, en el cas de l’esclau Pere, el Monestir va amortitzar la seva compra en 3 anys, si la compa·rem amb el cost de manteniment d’un agricultor. En definitiva, l’es·clau al segle xiv va viure un moment convuls, movent·se entre el “servi” alt medieval i el que serà l’esclavat·ge en massa de l’època moderna. //

L’esclau Segle xiv

...i si li sembla per acabar, posi’m un esclau, si us plau

A Catalunya, en el segle xiv, l’esclau continua sent un objecte de compra com a força de treball

Donació de l’esclau de Sibil·la al Monestir de Sant Cugat del Vallès. AHSCV, pergamí núm. 7 #CeDiDA

Sibil·la, viuda del venerable Roger de Rosanes, ven fra Guillem de Seva, monjo del Monestir de Sant Cugat, un esclau batejat com a Pere

Francesc Giménez francescgimmar@gmail.com @tresorsdecartes

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Publicitat 45

Espais reservats per a reunions d’empresa

Celebracions d’aniver-saris: el pastís i el cava gratis!

Menu diari: 13,50 €de dilluns a divendres

Menú cap de setmana (divendres i dissabtenit), migdies dissabtei diumenge: 22 €

Menu infantil:GRATUÏT(un nen per adult)

LA BONA CUINAES DISTINGEIX PELS PETITS DETALLS

Av. Corts Catalanes, 708173 Sant Cugat93 590 62 62info@xarlot.comwww.xarlot.com

CUINA MEDITERÀNIA - BRASERIA

I després de sopar et regalem un gintònic de ginebra Bulldogi tònica Britvic

Gratuït2 hores

Zona infantil

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 201346 Viure a Sant Cugat Memòria

Antigament, durant els primers dies de la set-mana es feia el ‘sal pas’. Segurament deveu tenir curiositat de saber què

és, ja que la majoria no haureu sentit mai aquest nom. A la meva infante-sa era que els primers dies de la set-mana un capellà i un parell d’esco-lans anaven a les cases a posar sal mullada i beneïda a la porta perquè no hi entressin els mals esperits, i aleshores què passava, que sortien els de la casa i a un escolar que ana-va amb un cistell li posaven ous o li donaven xavalla. Era una tradi-ció molt maca que s’ha perdut del tot. Era molt familiar i a cada barri hi havia una casa per poder submi-nistrar la sal. Per exemple, aquí a la

plaça de Barcelona hi havia cal Sale-ro, que encara s’anomena així, era on hi havia el dipòsit de sal; després, al carrer de Martorell, a cal Barra-ca, també tenien el dipòsit per sub-ministrar la sal quan l’acabaven.

Diumenge de RamsQuan arribava el Diumenge de Rams era molt divertit. Als vailets ens agradava anar amb branques de llorer com més grosses millor, perquè podíem picar a la porta de l’església a terra amb la cantarella acostumada. Les nenes portaven la seva palma; els més petits, un pal-mó petit, i les senyores, un ram de llorer florit. Ara, quan es fa la mis-sa de la benedicció, surt el sacer-dot al balcó de la Casa Abacial i des

d’allà la fan. Nosaltres, abans de la missa que es feia dins l’església, ja que en aquella època només hi havia cinc o sis mil habitants, anàvem a la porta i amb les branques cantà-vem el següent: “Obriu, obriu que volem entrar, la porta de l’església barrada està”.

Dijous SantQuan arribava el Dijous Sant a la tarda aquí es feia festa, així com ara es treballa, aleshores es comença-va la festa al migdia i se seguia el Divendres Sant. El dijous era cos-tum seguir els altars que hi havia repartits per les esglésies i ermites, després, la joventut teníem el cos-tum d’anar a l’església de Valldo-reix, seguíem a peu per la carrete-

ra, el que és ara la carretera vella, i allà fèiem el berenar, saltàvem a cor-da, etc. El Divendres Sant es feia la processó a les set del matí per tot el poble, cosa que ara no es pot fer pel volum de trànsit. Era molt sentida per la quietud que hi havia pels car-rers, era un fet molt agradable. Ales-hores s’anava a visitar els altars que hi havia repartits tant per les ermi-tes com per esglésies i aquí s’acaba-va el vespre.

Dissabte de GlòriaAleshores no era el Dissabte Sant sinó que era el Dissabte de Glòria perquè a partir de les 10 del matí, que representava que Jesús ja res-suscitava, s’organitzava una quan-titat de soroll de por. Recordo que en aquell temps anava a vendre al mer-cat i les balances anaven que pica-ven de tort i de través, és a dir, que s’armava un enrenou de por. Els cors començaven a sortir per cantar les caramelles. El més tradicional era fer un pupurrí, és a dir, d’una cançó popular s’hi afegia les triquinyoles de la política i de totes les peripèci-es que havien passat durant aquell any. Hi havia el cor de La Unió i el de La Lira, però, a més, cors infan-tils que també feien la seva festa. La festa durava el dissabte, el diumen-ge i el dilluns de Pasqua.

PasquaArribava el dia de Pasqua. A part dels oficis que estaven programats a l’església, el més esperat era que els padrins portessin la mona. Jo recor-do que a casa, com que tenia el padrí a la mateixa casa, el que es cuidava de la mona era la meva mare, que feia un pastís amb ous de la collita del galliner. Per fer les mones, s’ela-borava una pasta grossa perquè n’hi hagués per a tots i amb ous repar-tits, ous ja durs. Després de dinar, els petits havien de cantar la dècima a dalt d’una cadira i un cop acabaven, els avis i pares li donaven una mone-da de 10 cèntims o 1 ralot d’aquells foradats. //

Tradicions Setmana Santa

La Setmana Santa dels anys 30, quan Sant Cugat no arribava als 6 mil habitants

Benedicció Diumenge de RamsDes que se celebra la benedicció fora l’església, més d’un miler de fidels s’hi concentren #Artur riberA

A l’inici de la setmana es feia el que s’anomenava el ‘sal pas’. era el costum de posar sal mullada i beneïda a les portes per foragitar els mals esperits

i la setmana que ve... Passarem un dia amb el mossèn de la Parròquia de Sant Pere d’Octavià, Blai Blanquer

Tomàs Grau redaccio@diaridesantcugat.cat

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013 Ofertes Club del Subscriptor 47

Club del Subscriptor Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00club@diaridesantcugat.cat*Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal

que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

DiarideSantCugat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club

Fes-te subscriptor per només

Inclou subscripció a l’edicióde paper i tauleta

88€ l’any

Benzina

2% de descompte del total de la factura

Av. de Rius i Taulet

Presentant el carnet del Club

Teatre

La dona vinguda del futur de Marc Rosich i Guille Milkyway. El musical pop

Dissabte, 13 d’abril, a les 19 h al Teatre-Auditori

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Sopar per a dues persones. Prova l’autèntica pizza italiana!

C/de Migdia 27-31(prop Policia Nacional) St. Cugat / Av. d’Egara, 91, Sant Quirze

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Cinema

Entrades per a una pel·lícula de la cartellera

De dilluns a divendres Av. del Pla del Vinyet, s/n

FINS A ExhAuRIR-NE LES ExISTèNCIES

Massatge

Massatge fisioterapèutic de 1/2 hora

Pg. de Francesc Macià, 62 (Coll Favà)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Menú tapa+canya per a 4 persones. Passa una bona estona a La Flauta!

C/ d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Mascotes

1 sessió d’ensinistrament de gos. Durada, 30 minuts

Av. Via Augusta, 3-11 (Centre ComercialAugusta Park)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Formació

Una classe a l’Estudi de Formació Teatral Platea (nens, joves i adults)

C/del Sol, 8 A

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Sopar per a 2 persones, a la carta, de dilluns a dijous, beguda a part

Pl. dels Quatre Cantons, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Bellesa

Píling facial (àcid glicòlic, làctic, salicílic...) Descobreix una pell nova més sana i bella

C/ de Sabina Cañameras, 13(Davant uIC) Mira-sol

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Menú nit degustació teppanyaki. 2 persones, de dilluns a dijous

Plaça d’Octavià, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa

Pl. d’Augusta, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat48 Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Vols rebre el Diari a casa?Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcioT. 93 590 86 00

Gaudeix de totes les propostes del Club del SubscriptorVeure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Ara pots llegir el Diari des de la teva tauleta tàctilMés informació: www.diaridesantcugat.cat/app

Viure a Sant Cugat Temps del cap de setmana

màx. 13 °C mín. 8 °C

81

0203

001

4001

00

94

8

Ja pots llegir el Diari de Sant Cugatdes del teu dispositiu mòbil

Fes-te subscriptor per nomésInclou subscripció a l’edició

de paper i tauleta

88€ l’any

NOVAAPLICACIÓ

MÒBIL

NOUFORMAT

PAPER

El mestre de l’entitat més antiga de Sant Cugat

“La Lira té un segell propi de Sant Cugat i de poble”. Eloi Jover és mestre de La Lira des del setembre del 2006, quan l’entitat va celebrar el seu 125è aniversari. “Vaig dir que sí molt ràpid. El 2006, la ciutat estava en plena expansió i jo notava el risc que perdés la seva ànima de poble”. Responsable de la música i el repertori, m’explica que una de les seves funcions també és engrescar la gent perquè vingui als assajos i participi. Jover és pianista professional. Va cursar estudis de Música i de Ciències de l’Educació. “Quan vaig acabar les dues carreres vaig haver de triar i el primer que em va sortir és feina de músic. Des d’aleshores m’hi he dedicat”. Durant 20 anys ha treballat al Gran Teatre del Liceu, dels quals en destaca els sis en què va ser pianista del cor que aleshores dirigia William Spaulding, l’actual director de l’Òpera de Berlín. També ha estat pianista de solistes, pianista d’orquestres i solista. A Sant Cugat ha treballat amb Josep Farré a l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat i amb Mariona Benet a l’Òpera de Cambra. Així mateix va ser membre fundador de la Coral Serra d’Or. Besnét de Can Bell, recorda episodis que va viure quan era petit: “Casa meva era casa i taller de manyans, al carrer de Santiago Rusiñol. Recordo que també feia molta vida a la Pastisseria Alegret, i que anava a veure la televisió a casa del veí”. Segons Jover, la música està en un moment “de plena crisi, no només de feina, sinó de model. S’està perdent l’hàbit d’anar a concerts en directe i és un problema que hem de resoldre”. Ha estat vinculat amb entitats com el Club Muntanyenc o L’Ateneu i amb moltes iniciatives musicals que s’han fet al poble. Assegura que gaudeix de la natura, “de caminar a l’aire lliure, de córrer, de la muntanya i del bosc”. Troba refugi en la música clàssica, especialment en Beethoven i Brahms. //

Eloi JoverMestre director de la Societat Coral La Lira

RetRats santcugatencs

Pere Fernández