El Ressò 1

Primavera a Avià

Els sonsdel Segari el BatreEnregistraments de pagès

La lleteria, pionera en expenedores

Pàgina 14 i 15 Pàgines 26 a 30

CULTURA REPORTATGE

Anar a l’escolatots junts i a peuAvià estrena camins escolars amb tres rutes

Pàgines 11 i 12

EDUCACIÓ

El Ressò d’Avià67Revista d’informació i opinió del municipi Març del 2011

El poble celebra l’arribada de la nova estació amb una festa en què es planten arbustos aromàtics al Parc del Camí de Santa Maria. Pàgina 20 FOTOS: SANTI ROCA I FANI VILALTA

Cal Gris, la innovació dela llet fresca

2 El Ressò

Editorial Sumari

RedaccióL’Ajuntament d’Avià i l’equip coordinador d’El Ressò no es fan responsables de les opinions emeses pels redactors, així com tampoc de la composició lingüística dels textos, que és responsabilitat dels autors. Podeu sol·licitar el full de recomanacions de redacció enviant un correu electrònic a ressoavia@gmail.com.

Edita: Ajuntament d’Avià. Regidories de Cultura i Participació CiutadanaDipòsit legal: B-37.167-89Correu: ressoavia@gmail.comImpressió: VallprintComposició: Bífidus Produccions

03 ACTIVITATS4AGENDA4FESTA DELS 5004 SOCIETAT4MOVIMENTS DE POBLACIÓ4NOTÍCIES06 ACCIÓ SOCIAL4ONG WAUKIKAY-AVIÀ4CASAL DE LA GENT GRAN4CÀRITAS PARROQUIAL09 EDUCACIÓ4CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ14 CULTURA4ELS SONS DEL SEGAR I EL BATRE4FOTOGRAFIA17 ATENEU4CONCURS DE FOTOGRAFIA D’AVIÀ18 MEDI AMBIENT4LA RIERA D’AVIÀ4LA FESTA DE LA PRIMAVERA4ELS ARBRES D’AVIÀ22 OPINIÓ4ABEL TARRÉS4FERRAN COMA4RAMON XANDRI26 REPORTATGE4LA LLETERIA DE CAL GRIS30 ÀLBUM4MARC COMA, TRICAMPIÓ DEL DAKAR32 CONTRAPORTADA

Com cada quatre anys, tornem a estar davant les eleccions a l’Ajuntament. Uns acaben i uns altres comencen de nou, amb nous projectes i noves perspectives per garantir la gestió dels recursos per a

tots els ciutadans. Mentre no formem part d’aquesta estructura, no ens parem a pensar en la donació desinteressada de temps, diners i part de la seva vida de les persones que es posen davant la gestió municipal com a conse-qüència de les eleccions i caldria que, de tant en tant, tothom hi pensés. La gestió municipal la porten uns quants, però el poble és cosa de tots. La participació en la gestió està oberta a tothom, tot i que no sigui possible fer content a cada habitant de forma indivi-dual perquè el que preval és el benefici general de la comunitat, fer per a tothom i no per a un de sol. El Ressò és una forma de participació, que va començar com a iniciativa de diferents persones individuals del poble que van aconseguir tirar endavant una revista de tots i per a tots. Des de les darreres eleccions, cap entitat ni col·lectiu no ha volgut tirar endavant la realització de la revista, cosa que va provocar que uns pocs regidors de l’Ajuntament, per evitar la pèrdua de la publicació, decidíssim no deixar que desaparegués i afegir-la a les nostres obligacions com a regidors.Aquesta és la darrera revista que publicarem en aquest mandat, per tant, m’atreveixo a dir que, si no se la fa seva alguna entitat o sorgeix un grup novell que la tiri endavant, El Ressò finalitzarà la seva cami-nada aquí.Esperem que algú prengui consciència de la im-portància de mantenir un sistema de comunicació com aquest i de que més val posar-se a treballar que anar fabricant discursos no productius per darrere. Que són les entitats d’Avià les que han de garantir la continuïtat i l’impuls d’activitats pels avianesos i que som tots els que hem de garantir la vida d’El Ressò. Gràcies per llegir-nos aquests darrers quatre anys!

Acabant... per tornar a començar!

El Ressò 3

Activitats

Festa de la primave-ra. Xerrada “Conei-xem els nostres arbres” amb Joan Guitart, enginyer agrònom. Abans, esmorzar amb coca i xocolata. A les 10:30 h, a la Sala d’Exposici-ons. Després, es farà la plantada al Camí de Sta. Maria

I cada dissabte a la tarda, assajos: - Ballets de carame-lles. A les 17:30 h, a la Sala d’Exposicions- Caramelles. A les 18:30 h, a la Sala de Música del Casal de la Gent Gran

Representació de teatre en anglès pels alumnes de l’escola. De 15 h 17 h.

Festa i Sopar dels de la dècada dels 50 a l’Ateneu d’Avià

Diumenge, 24, i dilluns, 25, de Pas-qua. Cantada de caramelles pels carrers del poble i les cases de pagès, respectivament

Març19

19

02

29

Caminada popular i ral·li fotogràfic. Organitza: Ateneu d’Avià

Festa de l’ouada. A les 17:30 h, al Parc del Tossal. Truites de diferents gustos per a tothom, cantada de caramelles i ballets de la mainada

Desfilada contra el càncer. A l’Ateneu d’Avià

Festa Major de Grau-gés. Consultar la programació a part

Festival de ballet de l’escola M. Alba, a benefici de Càritas. A les 17 h, a l’Ateneu

Festa fi de curs del CEIP Sta. M. d’Avià

Revetlla de Sant Joan

Festa Major de La Plana

Data a confirmar: III Trobada d’acordions. De 16 h a 20 h, a l’Ateneu d’Avià

01

01

Agenda

08

13-15

04

Juny

Abril

24/25

Maig

24/25

4MarçDiumenges: 20 i 27 Dijous 17, 24, 31 4AbrilDiumenges: 3, 10, 17 i 24 Dijous: 7, 14, 21 i 284MaigDiumenges: 22 i 29 Dijous: 5, 12, 19 i 26 4JunyDijous: 2, 9, 16 i 30 4Tots els balls són a les 18:30 h

Balls a l’Ateneu

4L’Ajuntament d’Avià pre-para una nova pàgina web i necessitem fotografies del nostre poble.4Envia’ns la teva foto i les millors seran publicades!4Anima’t! Que la web de l’Ajuntament sigui de tots!4Envia-les a avia@diba.cat amb el títol de “Fotos web”.

Publiquem la teva foto a avia.cat

2324-26

4 El Ressò

Activitats

ATENCIÓ! Els nascuts dins d’aquestes dates, el dia de la festa han de portar la fotografia en què s’agradin més de qualsevol època de la seva vida.

Societat

NaixementsAina Adam Davins 14/09/10

Martí Canudas Comellas 23/09/10

Maria Prat Canal 06/10/10

Pol Borrellas Chinchilla 09/10/10

Neu Bartoló Casals 09/10/10

Ton Jové Pujols 22/11/10

Anna Anglerill Sánchez 12/01/11

Gerard Puigbó Perarnau 28/01/11

DefuncionsM. Rosa López Godas 11/10/10

Lluís Bascompte Fíguls 26/11/10

Dolors Barcons Sanmartí 11/01/11

Adelina Altarriba Serra 19/01/11

Lluís Vila Closa 31/01/11

Ferran Barreno Montañés 01/02/11

MOVIMENTS DE POBLACIÓDEL 27/01/2010 AL 03/05/2010DEL 14/09/10 AL 31/01/11

DEL 27/01/2010 AL 03/05/20104L’Ajuntament d’Avià demana a tots els avianesos i avianeses que tinguin en compte que les bústies de casa seva siguin accessibles: que s’hi pugui arribar bé i que siguin prou grans per dipositar-hi tot tipus de cartes, comunicaci-ons i documents. A vegades, la mida de les bústies o el lloc on es troben dificulta la distribu-ció del correu, de la informa-ció municipal, etc.

Per unes bústies més accessibles

El Ressò 5

Societat

4Dijous, 20 de gener, la senyora Teresa Pons Rota va fer 100 anys. La familia es va reunir al domicili familiar d’Avià juntament amb una representació de l’Ajuntament i de treballadors socials. Un representant de la Generalitat li va lliurar una medalla conmemorativa d’aquest aniversari.La Teresa Pons Rota va néixer a La Nou, on treballava de pagesa i era molt estimada al poble. Les seves filles s’emocionen recordant-la com una persona serena, treballadora i carinyo-sa que els hi duia aigua men-

Notícies

Teresa Pons, una àvia centenària

tre treballaven a la fàbrica i que els feia xocolata desfeta amb coca els diumenges per esmorzar.La Teresa Pons no ha tingut una vida fàcil. La vida al camp era molt més dura en aquella època, totes les feines es feien a mà, i una dona de pagès tam-bé feia les tasques de casa. Va haver de patir la guerra (com molts avis del nostre país) i també la pèrdua d’un fill. Però, segons expliquen les seves filles, ella i el seu marit, Josep Dachs, que treballava a la mina i sempre l’anomenava Tereseta, eren persones optimistes i alegres que mai

no es varen rendir.Fa 37 anys tota la família es va traslladar a viure a Avià i actualment la senyora Teresa viu amb la seva filla Concepció i el seu marit Lleïr, que se n’ocupen.Ja fa anys que la Teresa s’ha anat allunyant del món que l’envolta. Des de la mort del seu marit Josep, ara fa 16 anys, segons la seva filla Concepció, es va anar tancant a poc a poc en si mateixa. Ara, la seva imatge és la d’una velleta menuda i fràgil, amb un rostre serè que ens enter-neix a tots.

CELEBRACIÓ Els familiars de la Teresa Pons van celebrar el seu 100è aniversari el dijous, 20 de gener

6 El Ressò

A més, l’entitat ha començat a tre-ballar en la recerca de llegendes del municipi d’Avià i la contrapart a Charcay, la Fundació Tanyic, està fent una recerca sobre les lle-

Calendari solidari de Waukikay Avià

L’ONG Waukikay Avià ha editat un calendari solidari per a l’any 2011, amb motiu del desè aniver-sari de l’agermanament amb la comunitat quítxua de Charcay, a l’Equador.El calendari pretén ser una ei-na de sensibilització, ja que s’hi expliquen les línies d’actu-ació de l’entitat durant aquests anys. Per això a cada pàgina, a més dels dies del mes, hi ha unes fotos de les principals acti-vitats portades a terme tant a Avià com a Charcay.Per a l’edició del calendari, s’ha comptat am el suport de La Cai-xa, que l’ha finançat.Aquest calendari s’ha posat a la venda a un preu de 5 euros i els di-ners recaptats es destinaran al de-senvolupament d’aquest projecte d’agermanament solidari.

Jocs d’Avià i de CharcayPer altra banda, l’ONG està treba-llant en el projecte d’una nova pu-blicació sobre els jocs d’Avià i els de Charcay. El treball l’han desen-volupat els alumnes del CEIP San-ta Maria d’Avià i els de l’escola Cu-atro de Junio de Charcay.

LA PUBLICACIÓ SERVEIX PER CELEBRAR EL DESÈ ANIVERSARI DE L’AGERMANAMENT Text: Waukikay Avià

gendes d’aquella comunitat quít-xua de la Sierra, a l’Equador. Es pretén fer un intercanvi de llegen-des i en un futur si hi ha prou ma-terial, fer-ne una publicació.

Acció social “L’ONG està treballant en el projecte d’una nova publicació sobre els jocs tradicionals d’Avià i els de Charcay, a l’Equador“

El Ressò 7

Acció social CASAL DE LA GENT GRAN

Tota la vida ens queixem que no tenim temps per fer aquelles co-ses que ens agraden. Quan ens ju-bilem, tenim la possibilitat d’apro-fitar tot el temps de lleure que tenim. El temps de lleure actiu produeix plaer, satisfacció i creati-vitat personal. El temps de lleure el treballem des d’un caire més lúdic, fent dife-rents sortides i viatges; des del caire esportiu, organitzant les caminades del Pa Sucat amb Oli, la gimnàstica o gimnàstica dolça, i la vessant de la formació. Aquest seguit d’activitats són una estra-tègia de socialització molt impor-tant que quan ens jubilem hem de gaudir-ne!

Aprenentatge tota la vidaAvui, però, us proposem l’ins-trument bàsic per a tota la po-blació en general i també la gent gran, que és la formació. La formació, l’entenem com un aprenentatge que el fem durant tota la vida. Com diu el president del Casal de la Gent Gran, el Joan, “és un valor molt important i, tot i ser grans, és importantíssim po-der-ne gaudir”.Així doncs, us proposem que us apunteu a classes d’anglès i de ca-talà. Els matins del dimecres fa-rem anglès i els matins de dijous,

Forma’t al Casal de la Gent Gran d’AviàCOMENCEN NOUS CURSOS D’ANGLÈS I DE CATALÀ. Text: La Junta del Casal

Cuinem i mengem plegats al CasalNOVA ACTIVITAT GASTRONÒMICA. Text: Lurdes Bover. Dinamització GC

La creació d’aquesta activi-tat està lligada amb el reforç de programes que ajuden la gent gran a enve-llir amb salut i qualitat de vida i incorporar-los a les activitats lúdiques, cultu-rals i socials d’Avià.Tots sabem que en les diferents cultures el menjar és un element que acompa-nya les celebracions, inter-canvis i afavoreix les relaci-ons humanes. En aquest programa volem afavorir els lligams i relacions entre

totes aquelles persones que

els

agrada cuinar i com no pot ser d’una altra manera, tam-bé menjar bé.És obert a tothom, de la persona més jove a la més gran. Només cal que ens agradi cuinar i ensenyarem com elaborem un plat i un cop fet, compartir-lo amb totes les persones que hi han participat.Cuinem i mengem plegats al Casal, ho començarem el mes de març i serà el segon dimecres de cada mes al matí per poder dinar a 2/4 de 2. Elaborarem un menú i les persones interessades decidiran quins dels plats cuinen. Les despeses del dinar es repartiran entre tots els participants.Per a més informació,

dirigiu-vos al Casal de la Gent Gran,És per tot això que propo-sem que hi participeu i elaboreu aquells plats que tant us agraden quan els mengeu!

català. Tothom s’hi pot apuntar, des del més petit al més gran.Per més informació, al Casal de la

GG els dilluns, dimecres i diven-dres de 9 a 13h i totes les tardes de 16 h a 19 h.

8 El Ressò

Acció social CÀRITAS PARROQUIAL AVIÀ

Des de Càritas Parroquial d’Avià, volem fer arribar el nostre agraï-ment per la col·laboració de la gent en les diferents accions que hem dut a terme per Nadal:4 La recollida d’aliments: podem ajudar 9 famílies. 4La venda de llantions solidaris per il·luminar la nit de Nadal, amb un total de 361 venuts, quedant a 277 euros nets.4 Les col·lectes: hem recaptat 1.219,68 euros a Avià i 235,11 euros a Graugés.

Aquestes són les tertúlies fetes o programades per Càritas Parroquial Avià:427 d’octubre del 2010. A les 5 de la tarda, al Casal de la Gent Gran: “L’anàlisi de sang: de la punxada al resultat”, a càrrec d’Ester Tarrés Caldaré424 de novembre del 2010. A les 5 de la tarda, al Casal de la Gent Gran: “Principals controls analístics per a les malalties més freqüents”, a càrrec d’Ester Tarrés Calda-ré426 de gener del 2011. A les 5 de la tarda, al Casal de la Gent Gran: “Recuperació de camins del Berguedà”, a càrrec d’Anna Seuba423 de febrer del 2011. A les

5 de la tarda, al Casal de la Gent Gran: “Actitud proposi-tiva: eines per viure millor”, a càrrec de Piti Capella430 de març del 2011. A les 5 de la tarda, al Casal de la Gent Gran: “Medicina energètica”, a càrrec de Roser Ferrer427 d’abril del 2011. A 2/4 de 4 de la tarda, al Casal de la Gent Gran: “Diferents exposicions i activitats”, a càrrec dels alumnes de 5è curs de l’escola Santa Maria d’Avià425 de maig del 2011. A les 5 de la tarda, al Casal de la Gent Gran: “Els nostres peus: els grans descone-guts”, a càrrec d’Evaristo Rodríguez

Tertúlies del curs 2010-2011

Gràcies per l’ajudaCÀRITAS VA RECAPTAR 1.219 EUROS A AVIÀ I 235 A GRAUGÉS EN LA COL·LECTA DE NADAL I VA FER ALTRES ACCIONS SOLIDÀRIES Text: Càritas Avià

Cal esmentar que també hem po-gut entregar joguines a 11 nens i

nenes de les famílies ateses amb les ajudes d’ali-

ments.Una vegada més, els avianesos i avi-aneses ens han demostrat la seva

solidaritat que, en moments de crisi com els

que estem vivint actual-ment, se’ns fa encara més

important que mai.

El Ressò 9

Aquest any també hem participat en el concurs de pessebre del po-ble. I, com que ens han agradat molt, des de l’escola s’ha decidit indultar-ne un per poder posar-lo

Dibuixos premiatsELS ALUMNES DE L’ESCOLA OBTENEN RECONEIXEMENTS AL CONCURS DE DIBUIX DEL BOLET DE BERGA Text: CEIP Santa Maria d’Avià

al vestíbul de l’escola per Nadal. Els nens i nenes de l’escola farem una votació i el que surti més vo-tat serà el que es conservarà fins el proper concurs.

Educació “Els nens i nenes de l’escola hem tornat a participar en el concurs de dibuix dels bolets de Berga a principis d’octubre”

TERCER PREMI Dibuix de Jaume Vilaseca, de la categoria 5è-6è

Hola a tothom! Aquest curs 2010-2011, ens hem tornat a posar a tre-ballar una altra vegada. La novetat d’aquest curs és que l’hem començat una setmana abans i ens hem pogut retrobar amb els nostres amics de l’escola més aviat.A mitjans de setembre, els nens i nenes de l’escola hem tornat a participar en el concurs de dibuix dels bolets de Berga, que es va ce-lebrar els dies 2 i 3 d’octubre. Es-tem molt contents perquè a l’esco-la hi ha hagut 7 finalistes:4Categoria P4 – P5 anysSanu Maya Montalban (P5): ac-cèssit4Categoria 1r – 2nJordi Boixadera (2n): accèssitNil Farrés (2n): accèssit4Categoria 3r – 4tMarta Altarriba (4t): accèssit4Categoria 5è – 6èJaume Vilaseca: tercer premiGemma Santacreu: accèssitMaria Serra: primer premiDes d’aquí, els membres de l’esco-la, felicitem tant els que hi van participar com als que en van re-sultar finalistes. Enhorabona a tothom!

10 El Ressò

Educació CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

ACCÈSSIT Nil Farrés. 4t. ACCÈSSIT Sanu Maya Montalban. P5

PRIMER PREMI Maria Serra. 5è-6è. ACCÈSSIT Marta Altarriba. 4t.

ACCÈSSIT Jordi Boixadera. 2n. ACCÈSSIT Gemma Santadreu. 5è-6è.

Els millors dibuixos de bolets

4Recull dels dibuixos premiats dels alum-nes de l’escola Santa Maria d’Avià al concurs de la Festa dels Bolets de Berga, l’octubre

El Ressò 11

Educació CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

Camins escolarsNENS I NENES VAN I TORNEN DE L’ESCOLA EN GRUP I AMB UNA MONITORA PER TRES RUTES DIFERENTS Text: CEIP Santa Maria d’Avià

El curs 2010-2011 ha començat i ja ha passat el primer trimestre. Aquest cop, però, no l’acabem igual com el vam començar…Hem acabat el trimestre amb menys cotxes arribant fins a la porta de l’escola i amb un grup de nens i nenes alegres, riallers però sobretot responsables i cada vega-da més autònoms que han arribat a l’escola caminant.

Educació en valors cívicsEl camí escolar és un projecte d’educació en valors cívics que parteix de l’Escola i de l’Ajunta-ment però que compta amb la im-plicació i la col·laboració de tota la comunitat educativa.El camí escolar és una iniciativa més, destinada a impulsar la re-cuperació de l’espai públic com a espai de relació i convivència, i com una manera innovadora i participativa d’abordar l’educació per la mobilitat amb l’objectiu principal de sensibilitzar en l’ús racional del cotxe i animar a les famílies i als nens i a les nenes a anar a l’escola a peu. Amb aquest projecte, s’han donat l’oportunitat de treure els cotxes dels carrers i omplir-los d’infants que van a peu a l’escola. Però no implica només això. També s’ha intentat facilitar l’organització fa-miliar i fer possible que els nens i nenes puguin arribar tranquils a l’escola després de compartir una passejada amb els companys i companyes. Al mateix temps, el poble guanya en convivència i re-

lació entre les perso-nes... Els camins es van iniciar a principis de novembre i cada ve-gada hi ha més infants que hi par-ticipen.

Tres itinerarisHi ha tres itineraris amb una per-sona adulta (mares de l’escola) que se’n fan responsables: 4La ruta vermella: va des de Cal Taulé fins a l’escola baixant pel carrer Ponent i l’avinguda Francesc Macià.4La ruta blava: surt de la plaça Abat Oliva i passa per l’Ateneu, l’avinguda Pau Casals i el carrer dels Estudis. 4La ruta groga: va des del camí de Santa Maria fins a l’escola pas-sant per les avingudes Antoni Gaudí i Pau Casals i el carrer Ser-

ra Hunter. La ruta vermella té com a

acompanyants la Marta Tarrés, al matí, i la Laura Traserra, a la tar-da. De la ruta blava, se n’encarre-ga la Gemma Elias, al matí i a la tarda. Acompanya la ruta groga la Marga Cantalapiedra, al matí, i la Mercè Rial, a la tarda.

Què diuen elles dels camins?4Marta Tarrés: “Els nens i nens arriben de molt bon humor i con-tents als camins escolars. Baixen saltant i corrent i, com que deixo treure el cadenat a la canalla, van de pressa a veure qui hi arriba pri-mer... Les nenes més grans van baixant més tranquil·les al darre-re, parlant de les seves coses. Al principi, estaven molt esverats, perquè era la novetat. De mica en mica s’han anat tranquil·litzant i

12 El Ressò

Educació CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

han anat assumint el seu paper de vianants”. 4Gemma Elias: “La idea és molt bona. Val la pena fomentar el fet de caminar. La canalla ho espera amb moltes ganes. Crec que aquest projecte fomenta l’autono-mia i els fa sentir més grans; els va molt bé”. 4Marga Cantalapiedra: “Als nens i nenes els agrada anar cami-nant a l’escola. Si hi ha algun dia que els costa més perquè fa fred, parles amb ells, els preguntes co-ses, els fas riure i, sense adonar-se’n, ja han arribat a l’escola. Per-sonalment, penso que ha estat una iniciativa molt positiva. Prin-cipalment, pels nens i nenes, però també per a mi, com a mare. Aprenc moltes coses d’aquests menuts, cada dia marxo a la feina rient, tot pensant en alguna cosa que m’han explicat”. 4Laura Traserra: “Els camins escolars són una bona iniciativa

per conèixer el poble. La canalla està contenta d’anar a peu i així coneixen el seu entorn. De camí cap a casa m’expliquen el que han fet durant el dia i les coses que els han passat. Ara ja es coneixen el camí, s’han anat fent més autò-noms i van més lliures”. 4Mercè Rial: “Valoro els camins escolars positivament perquè així hi ha menys contaminació, menys embussos i també, a la zona de sortida dels nens i nenes, hi ha menys risc d’accident. Els nens i nenes s’acostumen a caminar i a relacionar-se socialment. Quan ens veuen marxar de l’escola, hi ha canalla que demana als seus pares per afegir-se als camins es-colars. Els nens i nenes tenen mol-tes ganes de fer els camins i això és molt positiu!”.

I els infants, què hi diuen?Quan hem parlat amb ells, han dit tots el mateix! Tant els grans

com els petits tenen clar que els agrada molt anar a l’escola amb els camins escolars. Quan els hem preguntat per què han respost: “Perquè així coneixem més nens i nenes i podem parlar amb els nos-tres amics i amigues. Anem cap a l’escola parlant i rient”.

Un poble per conviure-hiAnimem les famílies a implicar-s’hi i replantejar-se la manera com fan els desplaçaments pel poble. Quin poble volem per als nostres fills i filles i per a nosaltres matei-xos? Què hi podem fer nosaltres? Podem fer un poble més agrada-ble segur i saludable. Cadascú pot aportar el seu gra de sorra perquè “el poble sigui un espai de convi-vència i de relació on les persones tinguin, per sobre de qualsevol cosa, les condicions idònies per a una vida tranquil·la i feliç”, tal com diu el tríptic que explica que són els camins escolars.

El dimarts 19 d’octubre vàrem sortir a observar els arbres del nostre entorn. Vam poder comprovar que les fulles dels arbres havien canviat de color i moltes ja eren a terra. Vam emportar-nos unes quantes fulles a la classe per poder guarnir el nostre arbre. També vam agafar-ne de verdes per fer l’experiment de la descomposició dels colors de les fulles a la tardor. En arribar a la classe vam fer el següent experiment:

4Triturar les fulles en un morter i afegir-hi una mica d’alcohol.

4 Deixar-ho reposar tapat en un lloc calent unes hores.4Destapar-ho i posar tires de paper de filtre.4Deixar el paper una estona i veure el resultat.Els nens i nenes van quedar molt sorpresos pels colors

que van aparèixer a la tira de paper. Tots els alumnes deien que havien fet màgia.A la pàgina web de l’escola (http: // blocs.xtec.cat/

avia) podreu veure el que hem fet. Us convidem a visitar-la perquè ha sigut mooooolt xulo!

Experiment de la descomposició dels colors de les fullesELS ALUMNES D’EDUCACIÓ INFANTIL VAN FER UNA ACTIVITAT D’OBSERVACIÓ DELS ARBRES D’AVIÀ

El Ressò 13

Educació CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

Felicitats, Marc!ELS ALUMNES DE L’ESCOLA VAN FER UN GRAN MURAL DE 6 x 2 METRES AMB TOTS ELS VALORS DEL PILOT MARC COMA Text: CEIP Santa Maria d’Avià

Tots els alumnes de l’escola hem fet un gran mural per rebre el tri-campió del ral·li Dakar Marc Co-ma.Es va decidir pintar, sobre un pa-per de 6 x 2 metres, unes dunes, i escriure-hi alguns dels principals valors que pensem que té en Marc.

Un mural amb texturesAquest mural ha estat una verita-ble obra d’art. A més de les diver-ses tonalitats del color de les du-nes, pintades amb les mans, també hi podeu trobar diverses textures per aconseguir la sorra del desert, a més de les roderes de la moto aconseguides tot passant pel mural una roda de moto de debò. Si el voleu veure, el podreu trobar exposat al passadís de dalt de l’es-cola.Aprofitem l’ocasió per agrair la col·laboració del Marc a l’hora de concedir una entrevista als nos-tres companys de Radio Avià, la ràdio del’escola.

Gràcies a tot el personalTambé voldríem agrair a tot el personal que va fer possible que el nostre mural lluís tant i tant bé a l’escenari i que tornés a l’escola en bones condicions. Volem donar-los les gràcies tam-bé per l’ajuda que ens van donar a l’hora de restaurar els petits des-perfectes que s’hi van produir i penjar-lo a la paret de l’escola. Moltes gràcies a tots ells! ENTREVISTA Els petits periodistes de Ràdio Avià parlen amb el pilot

MURAL Els alumnes han fet un mural per homenatjar Marc Coma

14 El Ressò

Cultura “Com sona la terra quan es llaura? Quin soroll fan les batolles quan baten? I el vo-lant? Quin so fa quan es talla l’espiga?“

Els sons del Segar i el Batre

“Els 25 paisatges sonors reprodueixen el cicle del cultiu del blat, des de la llaurada del camp, la sembra, el blat que creix, i tots els procesos de la sega i batuda: esmolar el volant, segar, fer cava-llons, garbes, muntar la garbera, fer el paller, batre, recollir el gra de l’era, ventar amb la màquina de ventar, ensacar el gra, moldre el gra per fer farina...”

“Aaquest tipus de so, tot i que s’ha gravat actualment, devia ser el mateix que s’ha sentit al camp des de que existeixen els cul-tius, és a dir, des del neolític. Per tant, és una forma molt interes-sant d’imaginar com ha estat aquesta feina al llarg de la història”

“El recull té un interès etnològic innegable i explica d’una forma viva una activitat que ja no existeix, però que, a través del so que podem escoltar tot l’any, es manté viva en la memòria”

M. del Agua Cortés. Regidora de Cultura

Com sona la terra quan es llaura? Quin soroll fan les batolles quan baten? I el volant? Quin so fa quan talla l’espiga? I quan xoca amb l’esclopet?Les feines tradicionals de pagès tenen un so característic que, per a molts avianesos, han estat la banda sonora de les seves vides. L’Ajuntament d’Avià ha impulsat un projecte per enregistrar 25 d’aquests sons i conservar-los. S’ha encarregat de fer aquesta fei-na l’empresa La Maixerina, de Berga, que és la mateixa que el

2009 va gravar els sons de la Pa-tum.

Procés de produccióPrimer de tot, els tècnics van fer un treball de recerca amb llibres, documents històrics i experts per determinar quins sons valia la pe-na d’enregistrar. I han triat, entre d’altres, la preparació de la terra, la sembra, la pluja de primavera sobre els camps de blat, el vent so-bre els camps espigats, les campa-nes i el paisatge sonor tradicional, la sega, el garbejat i la batuda.

També hi ha sons pròpiament de la Festa del Segar i el Batre d’Avià, i entrevistes amb persones que expliquen com es fa i com s’orga-nitza la festa i quins eren els sons més habituals antigament de les zones rurals del Berguedà. Durant la festa del 2010, els tèc-nics es van passejar per l’era amb els micròfons i van gravar els sons que buscaven. I, després, van entrar a l’estudi, on els enregistraments s’han netejat, eliminant-ne els sorolls moltes-tos.

El Ressò 15

“Els sons s’han penjat al web www.avia.cat/paisatgesonor, on es poden sentir tots els sons“

“Cadascun dels sons va acompa-nayat d’una fotografia i una descrip-ció que n’explica els detalls“

Els sons del Segar i el BatreConsulta per InternetUn cop llestos, els sons s’han pen-jat al web www.avia.cat/paisatge-sonor, on es poden sentir tots els sons, acompanyats d’una fitxa amb una imatge, un text descrip-tiu i altres informacions pràcti-ques. Els sons quedaran arxivats al web www.escoltar.cat, que amb el su-port del Laboratori d’Art Sonor de la Universitat de Barcelona, i en l’actualitat ja té més de 800 sons, com la bramada del Carnaval de Solsona.

4El vent agita els camps espigats4L’ambient dels segadors4Paisatge nocturn4L’esmorzar4Fer paller4La preparació de la terra4Els rems4El lligat de garbes

4Batre a pota4Ventar4L’esmolada del volant4El blat moll4Els cavallons4Descarregar el carro i parar batuda4Arreplegar el gra i el boll4La sembra

4La sega4Espigolar4Les garberes4Girar batuda4Ensacar4Relat d’un canvi4La mòlta del blat4Tempesta a final d’estiu4Explicació del segar i el batre

Els 25 sons enregistrats

16 El Ressò

Cultura FOTOGRAFIA

Concurs de Pessebres. Aquestes dues col·leccions s’es-cannejaran properament, de ma-nera que sigui més còmoda la posterior utilització que se’n faci, i actualment es guarden en sobres, seguint la classificació ja referida, a l’Arxiu Municipal de l’Ajunta-ment d’Avià.Per tant, a partir del moment en què finalitzi aquesta tasca d’orga-nització i classificació del fons de fotografies antigues, disposarem a Avià d’un important fons que permetrà ampliar la documenta-ció històrica i cultural d’Avià.

informació, no només de la data i autor de cada fotografia, sinó tam-bé del lloc on es va fer, de les per-sones que surten, i d’altres dades d’interès. Tota la informació reco-llida s’està passant a una base de dades Acces que passa a formar part de l’Arxiu Històric Municipal d’Avià.També s’incorporen en aquest mateix arxiu les fotografies de l’antic fons d’El Ressò que ja va documentar Abel Tarrés entre l’any 2007 i 2009, així com un fons fotogràfic donat per Vicenç Casa-font, format per fotografies del

Imatges de la història

Partint de la iniciativa de creació de l’Arxiu Fotogràfic d’Avià inicia-da per Abel Tarrés amb la classifi-cació de les fotografies que el Grup de Joves havia recollit de la publicació d’El Ressò i altres pu-blicacions municipals, hem conti-nuat incrementant aquest Arxiu Fotogràfic d’Avià. Actualment, s’ha realitzat una re-collida de fotografies antigues que s’han escannejat, fruit de la dona-ció de moltes persones d’Avià que les van fer arribar a l’Ajuntament a partir de l’inici del projecte de Memòria Històrica l’any 2009, i que ha donat com a fruit l’edició de tres DVD amb reportatges te-màtics d’experiències de la gent gran del poble.

Documentació de les imatgesDes de finals de 2010, amb l’ajuda de dos joves contractats amb els Plans d’Ocupació de la Generali-tat de Catalunya, s’està fent la do-cumentació d’aquestes fotografies antigues, recopilant tota la infor-mació que ens poden facilitar les persones que les han donat i que omplen de contingut cadascuna de les fotografies. Aquest tasca s’està realitzant amb un important treball de camp consistent a entrevistar-se amb cadascun dels donants (unes 25 persones diferents) i demanant

ES CONTINUA INCREMENTANT L’ARXIU FOTOGRÀFIC D’AVIÀ, QUE VA CO-MENÇAR AMB IMATGES RECOLLIDES DE LA PUBLICACIÓ ‘EL RESSÒ’ I ALTRES D’EDITADES PER L’AJUNTAMENT. Text: Regidoria de Cultura

HISTÒRIA L’antic Sindicat Agrícola d’Avià els anys 1920. RAMON MAS I

ELLA (PERTANYENT AL FONS DE CAL MAS)

El Ressò 17

Ateneu

Reunits en data 20 de no-vembre de 2010 a les 19:30 h a la Sala d’Exposicions de l’Ateneu d’Avià, el jurat qualificador del 18è Concurs de Fotografia d’Avià, format per:- José A. Andrés Ferriz (M.F.C.F.) (A.C.E.F.) (E.F.I.A.P), president de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya - Miguel Parreño Méndez (M.F.C.F.***) (EX.C.E.F) (E.F.I.A.P.) de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya - Fernando Vecino Duran (A.F.C.F.), de l’Agrupació Fotogràfica d’El Prat. Examinades un total de 160 obres de 44 autors, ha decidit atorgar els següents premis:

4Tema Avià- Primer Premi Avià: Victor Berruezo Espinalt (Sallent). Títol: Plovent- Segon Premi Avià: Andreu Noguero Cazorla (Sitges). Títol: Avià (Menció Especial Carrers)- Tercer Premi Avià: Adelina Putellas Jubells (Manresa). Títol: La Font (Menció Especial Carrers)- Quart Premi Avià: Marta Pont Roca (Berga). Títol: Tarda d’Estiu- Cinquè Premi Avià: Santi Roca Roig (Avià). Títol:Silenci

4Tema Segar i Batre- Primer Premi Segar i Batre: Txema Lacunza Nasterra (Sabadell). Títol: Segar i

Batre 3(Menció Especial Eines)- Segon Premi Segar i Batre: Jordi Oriol Tort (Barcelona). Títol: Cavalls- Tercer Premi Segar i Batre: Josep Aliu Colomer (Vilassar de Dalt). Títol: A dalt de Tot(Menció Especial Eines)- Quart Premi Segar i Batre: Manuel Estrada

(Sabadell). Títol: Grup de Segadors- Cinquè Premi Segar i Batre: Francisco Almendros Picazo (Cerdanyola del Vallès). Títol: Manos a la...I perquè així consti signem la present:José A. Andrés Ferriz Miguel Parreño Méndez Fernando Vecino Duran

Veredicte del 18è Concurs de Fotografia d’Avià 2010

“PLOVENT” Primer premi de la categoria Avià. VÍCTOR BERRUEZO

“SEGAR I BATRE” Primer premi de Segar i Batre. TXEMA LACUNZA

18 El Ressò

Medi ambient “Alguns tracten l’espai públic com si no fos propi o potser és que casa seva tam-bé la tenen com una cort de porcs”

Crònica d’un desastre i actes incívics

voltants dels contenidors estan plens de mobles, bidons o trastos vells. Els volts de la riera d’Avià prop de l’escola son plens de runa i deixalles. I, si passejem pels bos-cos o per l’entorn dels llacs de Graugés, és estrany no trobar-hi alguna bossa de plàstic, llauna, paquet de cigarretes, robes, buri-lles...El parterre dels xiprers de la plaça de l’Ajuntament és constantment

sa seva també la tenen com una cort de porcs.Hauríem de recordar que allò que aboquem per l’aigüera o per el và-ter no desapareix de les nostres vides com per art de màgia.Però la manca de respecte pel que és de tots no s’acaba aquí. Fa uns mesos algú va robar graciosa-ment les bosses per a la recollida d’excrements de gossos de tots els dispensadors del poble. Sovint els

Aquestes fotos que publiquem són la crònica fotogràfica de l’in-civisme i el poc respecte per el po-ble i el seu entorn. Són aboca-ments probablement de pintures i dissolvents químics que han anat a parar a la riera d’Avià. Com po-deu veure per les dates de les fo-tos, són reiterats i continuats al llarg dels anys.Alguns tracten l’espai públic com si no fos propi o potser és que ca-

LES FOTOS QUE ES PUBLIQUEN AQUÍ DEMOSTREN ELS ABOCAMENTS INCÍVICS QUE S’HAN FET D’UNA MANERA CONTINUADA A LA RIERA D’AVIÀ AMB PINTURES, DISSOLVENTS, ETC. Text: Susanna Campillo. Regidora de Medi Ambient

2007 31 d’agost 2009 5 de febrer 2008 3 d’abril

Abocaments de residus a la riera d’Avià del 2007 al 2010

El Ressò 19

“Allò que aboquem per l’aigüera o per el vàter no desapareix de les nostres vides com per art de màgia“

“Els olis, pintures, productes quí-mics, mobles, trastos vells, runes, etc., s’han de dur a la deixalleria”

Crònica d’un desastre i actes incívics

no té cap encant arquitectònic. No obstant, podria ser un poble molt bonic i més agradable si els avianesos tractéssim més bé el verd urbà i si col·laboréssim en mantenir l’espai públic, que és nostre, en bon estat.Recordem que els olis, pintures, productes químics en general, mobles, electrodomèstics, trastos vells, runes i restes de desguaç s’han de dur a la deixalleria.

aixafat. I els antiestètics pilons que s’han hagut de posar per evi-tar-ho passen més temps tombats que drets.Bé, no voldria seguir amb aquesta depriment enumeració d’actes que fan el nostre entorn més lleig, menys saludable i més degradat. Des del meu punt de vista, el que fa més especial Avià és el seu en-torn. Exceptuant alguns racons especials del casc antic, el poble

EL PARTERRE DELS XIPRERS DE L’AJUNTAMENT TOT SOVINT ÉS AIXAFAT I HI HA INCIVISME TAMBÉ EN LES BOSSES D’EXCREMENTS DE GOSSOS

2010 15 de novembre2008 3 d’abril

4Horaris de la deixalleriaHorari d’hivern (1 setem-bre -15 juliol):Dm. a dj. De 15 h a 18 hDv. De 15 h a 19 hDs. De 9 h a 13 h i de 15 h a 19 hDg. De 9 h a 13 hHorari d’estiu (16 juliol - 31 agost):Dm. a dj. De 16 h a 20 hDv. De 16 h a 20 hDs. De 9 h a 13 h i de 16h a 20 hDg. De 9 h a 13 h

4Deixalleria mòbilSi tenim objectes que no podem deixar als conteni-dors de deixalles ni de reci-clatge, com electrodomès-tics vells, roba per reciclar, mobles, ferralla, oli per reutilitzar, etc., disposem del servei de deixalleria mòbil, que es visita Avià un cop al mes. S’instal·la a la plaça de l’Ateneu de les 11 h a les 18 h

4Calendari de la deixa-lleria mòbilMarç: Dimarts, 24Abril: Dimecres, 27 Maig: Dimecres, 25Juny: Dimarts, 28Juliol: Dimecres, 27Agost: Divendres, 26 Setembre: Dimarts, 27Octubre: Dijous, 27Novembre: Divendres, 25Desembre: Dimecres, 28A la plaça de l’Ateneu, de les 11 h a les 18 h

Deixalleria i deixalleria mòbil

20 El Ressò

Plantes aromàtiques a la Festa de la Primavera

Avià celebra aquest dissabte, 19 de març, la Festa de Primavera. La primavera passada amb els ve-ïns vàrem començar a arreglar el Parc del Camí de Santa Maria. Ara, volem continuar endreçant l’espai amb la plantada d’arbustos aromàtics.Començarem el dia 19 a les 10:30 h amb un esmorzar amb coca i xo-colata per a tothom a la Sala d’Ex-posicions. A continuació, aprendrem una mica sobre els arbres d’Avià amb una xerrada participativa i ame-na, acompanyada d’imatges, a càrrec d’en Joan Guitart, enginyer agrònom.A les 12 h, anirem al Parc del Camí de Santa Maria per fer-hi la plan-tada.

Jornada participativaEsperem que sigui una jornada festiva i entretinguda per a tota la família. Petits i grans tots sou convidats a participar-hi! Entre tots ferem un Avià més verd i més bonic!Si teniu estris de plantada (plan-tadors, pales petites o punxons) no dubteu a portar-los, perquè se-ran d’una gran adjuda. A tots els amants de la natura i d’Avià, us esperem a la Festa del a Primavera.

DISSABTE, 19 DE MARÇ, FAREM UN ESMORZAR, UNA XERRADA SOBRE ELS ARBRES I UNA PLANTADA AL PARC DE SANTA MARIA Text: Reg. Medi Ambient

Medi ambient FESTA

2010 Es va començar a arreglar el Parc del Camí de Santa Maria.

L’Institut Català de l’Energia (ICAEN) ofereix ajuts per substituir finestres i tanca-ments per d’altres més eficients tèrmicament. Hi poden optar:4Habitatges particulars (només primera residència)4Edificis plurifamiliars i edificis del sector terciari (comunitats de propietaris, empreses privades, fundaci-

ons, entitats sense ànim de lucre i altres ens corpora-tius)El termini de presentació de sol·licituds és entre el 17 de gener i el 30 d’abril de 2011.Si voleu més informació sobre les condicions i la formalització dels tramits podeu consultar el web www.plarenovat.cat o bé dirigir-vos a l’Ajuntament.

Ajuts de l’ICAEN per renovar finestres

El Ressò 21

Medi ambient ARBRES

(Morus)

Distribució i hàbitat Fotografia

A Avià, el podem trobar a...

N’hi ha 76 exemplars de viari.- Avinguda Pau Casals - Francesc Macià

- c. Sardana- c. Sant Isidre- Av. Pau Casals

(Robinia)

Distribució i hàbitat Fotografia

A Avià, el podem trobar a...

N’hi ha 35 exemplars de viari.El podem trobar a:- Avinguda Pau Casals

Continuem amb aquest número d’El Ressò un seguit de fitxes per apropar-nos als arbres del

nostre municipi. Col·leccioneu-les!

Escorça de color gris groguenca i clivellada, capsa-da arrodonida, de 5-15 m d’alçada i 4-10 d’amplada, amb fulla caduca d’anvers verd brillant i revers blan-quinós. A Avià, hi ha la blanca i a la negra. És una espècie originària de la Xina que va ser introduïda fa més de sis-cents anys quan a Europa es va iniciar la cria dels cucs de seda.S’utilitza com a arbre d’ombra, no és gaire alt i té una copa molt densa. Té unes fulles simples i grans de 6 a 12 cm, de color verd clar i brillant, és impor-tant la morfologia de les fulles ja que pot tenir-ne de diferents en un mateix arbre. Floreix a la primavera amb flors blanquinoses, fructifica a l’estiu, els seus fruits son les mores de color blanc, que quan madu-ren es tornen vermelles. El cas de la morera negra els seus fruits al madurar son de color negre.La varietat plantada a Avià no fa fruit.

D’escorça marró-gris i fisurada, capsada arrodoni-da, 15-20 m. d’alçada i 4-8 m. d’amplada, amb fu-lles caduques d’anvers verd mig i revers clar. Va ser introduïda a Europa el 1640. Molta gent l’anomena acàcia. S’ha assilvestrat i creix en alguns boscos del Berguedà de forma invasora. Aguanta la se-quera, la contaminació, els sòls pobres i les podes dràstiques. Les fulles compostes tenen lòbuls arro-donits, i això li proporciona un aspecte bellugadís i simpàtic. A l’avinguda Pau Casals, té un espai de menys d’un metre, per encabir-los a l’entramat urbà. La brigada es veu obligada a sotmetre aquests arbres a dràstiques podes que les debiliten molt i provoquen que no floreixin mai. S’ha emprat en jardineria urbana pel creixement ràpid però no ha donat bon resultat per la fragilitat de la fusta. Pot arribar a viure uns 300 anys de forma lliure.

22 El Ressò

Opinió “Partint d’una inicia-tiva de crear un arxiu fotogràfic municipal, es va demanar la col-

laboració en aquest mateix mitjà (publicat a El Ressò 54 l’abril de 2006) per recollir fotografies (antigues o actu-als) d’interès local.La idea inicial sorgia arrel de la col·laboració a El Ressò i fou formulada a l’antic equip de govern de CiU, liderat per Vicenç Casafont. Consistia a fer un arxiu de fotos, ordenant classificant un vell armari de l’antic ja Casal de Joves. Aquest contenia el material generat per aquells grupets de joves que s’havien encarregat d’El Ressò des de 1983 fins a l‘entra-da de la fotografia digital passant per l’època Polaroid. Posteriorment, un cop l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona va donar suport al petit projecte “Classificació Arxiu fotogràfic municipal”, es va posar en marxa. Com que no hi havia massa fotos de propietat municipal i les del fons d’El Ressò no donaven per molt, el 2007, s’hi va afegir la creació d’una base de dades.

Arxiu fotogràficA l’arxiu, hi trobem fotos fetes pels consells de redacció d’El

Ressò, de la primera dècada del Grup de Joves, i altres existents a les oficines de l’Ajuntament. També es va recollir el material que es disposava a les oficines muni-cipals de l’ajuntament. Al mateix temps, s’anaven classi-ficant, i desant les fotos.S’ha organitzat partint d’un primera classificació física en els compartiments del l’arma-ri on s’allotjaven, es van anar agrupant per temes tals com Ajuntament, Carrers, Medi

natural, Entitats, Esports, etc. En total, aquest fons disposa de més de 619 fotos, essent 572 en color i 47 en blanc negre. Estan agrupades en 4 àlbums grans, i 31 sobres. Àlbums de fotos amb 101 fotos antigues, d’inauguracions i vistes panoràmiques. Sobres amb 146 imatges d’entrevistes d’El Ressò, equipaments, urbanis-me. 145 fotos d’activitats i entitats. També 175 instantàni-es d’esports. Finalment, 52 fotos amb formats més grans del pubillatge i d’altres festes. Inventari d’El Ressò i creació de base dadesEs va fer un buidatge manual dels continguts, autors, dates, etc. Es tractava en fer la cerca de dades dels articles, escrits i col·laboracions des d’El Ressò 1 fins a El Ressò 50, ja que a partir del 50 ja estan penjats al web municipal a l’adreça:

Axiu fotogràfic i inventari d’El RessòABEL TARRÉS

“SANTA MARIA Una les fotos de l’arxiu municipal, amb un entorn un xic diferent, amb el canal que portava l’aigua al Llac de Graugés, entre altres canvis evidents

El Ressò 23

ressoavia@gmail.comPodeu enviar les vostres opinions a:

http://www.avia.cat/ajunta-ment/inter.jsp?idAp=1&idSub=6&idSec=4Així, fent-ne una base de dades informatitzada, tothom qui ho desitgi pot consultar qualsevol referència d’article, sense necessitat d’haver de llegir índexs o fullejar pàgines i més pàgines. La cerca infor-màtica per camps permet anar directament a cercar la revis-ta, amb la seguretat que hi tro-barem l’article o informació que desitgem. Quedaria la possibilitat d’acabar de completar aquest treball fent-ho amb els 14 primers números d’El Ressò, tot i que en l’actualitat, el més factible és fer-ho amb el procediment de digitalització.Per consultar-ho, cal adreçar-se a les oficines del consistori municipal on hi ha un explica-tiu informàtic on fàcilment es pot consultar introduint el nom de l’autor del text o cercar, amb el títol de la secció on podria correspondre la informació que volem trobar.Per exemple, s’evidencia que 57 números fets de Ressò de Ressò i d’El Ressò, en surt una mitjana de 3,16 entregues per any. La història del Ressò, s’ha forjat amb 4 èpoques que són: els 14 números d’El Ressò 1983-1987; els 38 exemplars de Ressò de Ressò, més els 18 d’El Ressò, i finalment 10 entre-gues del renovat i actual d’El Ressò d’Avià (amb realització a càrrec d’empresa privada). Tots aquests aquests conser-ven l’enumeració des del

primer Ressò de Ressò de 1989. Tot plegat dóna una xifra rodona de 80 números des d’aquell any 1983, que esperem arribi als 30 anys i més.Cal destacar les col-laboracions rebudes al llarg dels anys i sobretot la tasca de-sinteressada de muntatge, compaginació d’aquells joves que vam iniciar-nos en l’art del retallar i enganxar arti-cles, fins veure implementats els avanços tecnològics en l’edició informàtica.Per acabar, doncs, a partir d’ara, trobar informació o imatges de prop d’aquesta trentena d’anys d’història del poble, ja serà un xic més fàcil.

Més informacióPer saber-ne més, podeu consultar els articles que es recullen a continuació:- Article, Vint-i-cinc anys de premsa local a Avià El Butlletí municipal d’informació i El Ressò des de 1983. R. Xandri a El Ressò d’Avià núm. 50, tardor de 2004.- Reportatge Berguedà Actual, núm. 10 de febrer de 2007 - Editorial d’El Ressò 57, de l’hivern de 2006/2007.

Si observem l’evolució de l’obra pública d’Avià ningú no ho diria que estem en plena travessa d’una

profunda i evident recessió econòmica de caràcter general. Ara mateix s’està construint la tan necessària depuradora d’aigües brutes, s’enlaira un magnífic pavelló esportiu, s’està acabant la primera fase de la remodelació de l’antic edifici dels estudis i ajunta-ment vells per reconvertir-lo en un ‘hotel d’entitats’, s’estan ultimant els acabats del mo-dern local social de Graugés i, segons ens diuen fonts habitu-alment ben informades, el projecte d’ampliació de les escoles públiques del poble també està al caure.A més, si fem una mica enrera, al nostre poble s’hi han fet moltes millores de la cosa pública. A la plaça del Padró hi tenim un magnífic nou mira-dor que dóna caràcter i pers-pectiva a aquest entorn tan característic del casc antic; també observem la progressiva substitució dels vells fanals de molts carrers per uns de més moderns, amb menys contami-nació lumínica; la piscina municipal ja forma part del paisatge estival; la reubicació del bar i de la sala d’exposici-ons a l’entorn de l’ateneu, tot i

Avià és Hollywood!FERRAN COMADel Molí de la Coromina

24 El Ressò

que va ser un projecte polèmic en el seu plantejament, ara és una realitat que dóna un nou aire a la plaça; i el centre de dia presta un bon servei a moltes persones. I tantes altres reali-tats que ara mateix no em venen al cap o que no per ser menys vistoses són menys útils i necessàries.Davant de tanta novetat no podem fer altra cosa que treure’ns el barret, i felicitar-nos com a avianesos del fet que els nostres representants a l’ajuntament, i a d’altres admi-nistracions públiques de nivells superiors, hagin aconseguit els recursos per tirar endavant aquests projectes d’infraestruc-tures i equipaments. El motiu principal és que es tracta de coses perdurables, de les que en podrem disfrutar anys a venir i que enriqueixen el patrimoni del poble. Tanmateix, convin-dria que els avianesos i aviane-ses ens les féssim ben nostres, fent-nos responsables del seu bon manteniment i promovent-ne un ús adequat.És en aquest punt quan ens podem fer algunes preguntes. La primera és si, com a ciuta-dans, individualment i col-lectiva, estarem a l’altura de les circumstàncies fent que aques-tes inversions siguin social-ment rendibles. El tema de la depuradora no presenta gaire dubtes, i només cal esperar que les solucions vinguin de la mà dels tècnics. Pel que fa al pavelló esportiu, que obre noves possibilitats per a la pràctica esportiva, sobre tot en horaris nocturns, en cas de mal

temps i en qualsevol estació de l’any, hem de confiar que almenys sigui utilitzat pels grups escolars. Per a altres col·lectius, caldrà potenciar-ne el seu ús amb imaginació i esforç, establint-hi un sistema de funcionament equitatiu. Tot un repte.Però potser els equipaments que requeriran més neurones en moviment seran els de caire associatiu i cultural. Ens refe-rim a l’anomenat ‘hotel d’enti-tats’ dels estudis vells i al ‘local social’ de Graugés. Ambdós haurien de ser objecte d’un

Ajuntament d’AviàAvinguda Pau Casals, 22 | 08610 Avià

Podeu enviar les vostres opinions a:

programa de dinamització que permeti establir objectius d’activitat i un sistema de seguiment i avaluació. A Grau-gés sembla ser que l’associació de veïns, que ja feia anys que reivindicava un local social, està il·lusionada amb aquesta tasca, i ho tenen relativament bé perquè es tracta d’un local moderníssim, propi d’una arquitectura molt actual i atrevida, ubicat en un paratge immillorable ple de possibili-tats tant a l’interior com a l’exterior. Pel que fa a l’hotel d’entitats d’Avià, primer caldrà esperar a què sigui una realitat, però la intuïció em diu que no serà un projecte de fàcil gestió.En qualsevol cas el balanç que en podem fer de tot plegat és molt positiu, perquè en un període relativament curt de temps Avià haurà millorat, de forma espectacular, les seves infraestructures i equipa-ments públics. Com si això fos Holywood, vaja!

ESPORTS Un pavelló de luxe completa la zona esportiva FERRAN COMA

“

Opinió

El Ressò 25

tors tenia 500 paperetes de cada partit. Això vol dir que se’n van fer forces més que el nombre exacte d’electors, posem que almenys un 20 % de més. Així, la Generalitat posà a disposició dels col•legis electorals 186.644.784 paperetes (5.363.356 x 29 + 20 %).Però els partits polítics també enviaven publicitat a casa i de forma individualitzada en la majoria dels casos. A casa meva van arribar paperetes de 8 partits diferents (7 amb papere-ta per cada elector i 1 per a tota la família). Si això ho extrapo-

lem a tot Catalunya, trobem que els partits van enviar 39.331.275 paperetes més (5.363.356 x 7 + 1.787.783).Sumant tenim un total de 225.976.059 paperetes anant amunt i avall i només se’n van utilitzar 3.021.706 (els vots emesos a candidatures) i unes quantes més pels vots nuls (21.727).Resumint, que es van llençar un total d’almenys 222.932.626 paperetes i el mateix nombre de sobres. A banda d’això, cada mesa electoral, per fer les actes, donar justificants de votació, fer les llistes de votants,.... disposava d’almenys 10 vegades més de models que els necessa-ris. Tot plegat un munt i munt de papers destruïts.Fa més de 30 anys que, per sort, venim fent eleccions, però és que les fem igual que el primer dia, potser ja seria hora d’intro-duir canvis que estalviïn en paperassa.

Cada vegada que hi ha unes eleccions em pregunto si no hi ha alguna altra manera de fer-les on

no calgui malgastar tant paper.M’he entretingut a comptar quantes paperetes havien sobrat en les passades eleccions al Parlament de Catalunya i, si no m’equivoco, me’n surten gairebé 223 milions.Aquests són els números. Hi ha-via 5.363.356 electors i es pre-sentaven 29 candidatures. Cada mesa electoral havia de tenir almenys tantes paperetes de vot per candidatura com electors, però com que anaven agrupa-des en pilots de 500, un poble on només hi hagués 100 elec-

HOTEL D’ENTITATS Equipament al casc antic F. C. GRAUGÉS Ja té un ocal social polivalent F. COMA

Opinió

Quanta paperassa malgastada!RAMON XANDRI

ressoavia@gmail.comPodeu enviar les vostres opinions a:

26 El Ressò

Reportatge “En Josep ens explica que el seu avi va iniciar l’explotació amb sis o set vaques. Actualment, n’hi tenen 115 caps”

La Lleteria de Cal Gris, qualitat i proximitat

La majoria d’avianesos haureu vist la màquina expenedora de llet fres-ca que hi ha instal·lada a prop de l’escola

d’Avià. Darrere d’aquesta iniciati-va, hi ha la família Beringues de Cal Gris.Cal Gris és una casa de pagès en-voltada d’un paisatge excepcional a mig camí entre Graugés i Obi-ols. En Josep ens explica que el seu avi va iniciar l’explotació llete-ra familiar amb sis o set vaques. Actualment, n’hi tenen 115 caps i d’aquests una cinquantena en són vaques lleteres.Una gran part del farratge amb que s’alimenten les seves vaques el conreen ells mateixos en els

camps que envolten la casa (bàsi-cament blat de moro, sorgo, ray-grass (margall) i ordi, menys l’al-falç que l’ha de comprar a fora. Del farratge se’n fa l’ensil·lat, una màquina el talla i el pica abans de dur-lo a la sitja on es premsa per treure’n l’aire i es tapa bé perquè fermenti. El farratge emmagatze-mat permetrà alimentar les va-ques tot l’any. Alhora, els fems de les vaques serviran per adobar els camps on es tornarà a conrear el farratge.Moltes coses han canviat des que l’avi d’en Josep va començar amb les seves sis o set vaques. Els pares d’en Josep ja varen iniciar la mo-dernització i creixement de la granja. Han estat molts anys de

treball i dedicació i de progressiva transformació fins arribar al dia d’avui. Les vaques lleteres actuals han estat seleccionades genètica-ment per produir més llet, i ja no s’aparellen sinó que són insemi-nades artificialment amb semen provinent de toros de fertilitat provada (podríem dir-ne amb pe-digrí reproductor). Les instal·lacions de Cal Gris són impressionants, no per tamany, ja que es una petita explotació, sinó per l’eficiència.Fa tres anys que en Josep va deci-dir innovar i mecanitzar la seva granja. Ara la munyida la realitza una única màquina. Quan una vaca ha acabat de menjar es diri-geix (ella sola) cap a una porta que

De les vaques amb noms i cognoms a les màquines de lletL’EXPLOTACIÓ RAMADERA D’AVIÀ ÉS UN EXEMPLE DE MODERNITZACIÓ. Text: Susanna Campillo

El Ressò 27

“Fa tres anys que en Josep va deci-dir mecanitzar la granja. Ara la mu-nyida la realitza una única màquina”

“Abans, les vaques es munyien un parell de cops al dia. Ara, amb la mecanització, arriben a cinc”

La Lleteria de Cal Gris, qualitat i proximitatla condueix cap el robot de mu-nyir. Allà un sensor identifica la vaca amb la lectura d’un xip que la vaca porta penjat al coll.A l’avantsala de la munyidora, hi ha un raspall que els agrada molt i s’hi refreguen una bona estona. Un cop dins la munyidora, els bra-ços del robot netegen les mame-lles i comencen a munyir les qua-tre mamelles a l’hora. El procés es pot controlar visual-ment a través d’una finestra situa-da al costat i que dóna a un des-patx, on en la pantalla d’un ordinador, es poden observar a més a més totes les dades de la munyida a l’instant (previsions, velocitat i quantitat de llet per mamella) i també l’historial de la vaca amb gràfics. La màquina s’atura abans que els nivells de llet de la vaca s’esgotin. Segons en Josep, això evita ferir

les mamelles. Un cop acabat, el robot desinfecta els mugrons i obre la porta perque la vaca torni cap a l’estable.

Més munyidesEn Josep explica que abans les va-ques es munyien un parell de cops al dia i de vegades, entre munyida i munyida, la vaca patia per la llet acumulada. Amb aquest sistema es poden arribar a munyir fins a cinc cops al dia segons les necessi-tats de la vaca. El robot es neteja automàticament 2 cops al dia.

De la munyidora la llet, passa a un tanc on es refreda i d’aquest al pasteuritzador per ser pasteurit-zada. El procés de pasteurització consisteix a escalfar la llet fins a temperatures que no passen de 85º C durant pocs segons i a refre-dar-la després ràpidament. Això permet eliminar els bacteris, fongs o llevats que podria haver-hi, alterant el menys possible l’es-tructura física, els components químics i les propietats organo-lèptiques de la llet. Per això, aquesta llet té una caducitat molt més curta, ja que és llet fresca.La majoria de llets de llarga dura-da (algunes amb caducitats de fins a 3 mesos) utilitzen la uperit-zació com a sistema d’esterilitza-ció. La uperització (o ultapasteu-rització) consisteix a sotmetre la llet a temperatures d’entre 140º C i 150º C, generalment mitjançant

“Quan una vaca ha aca-bat de menjar es dirigeix (ella sola) cap a una por-ta que la condueix cap el robot de munyir”

28 El Ressò

vapor, durant 1 o 2 segons produ-int la destrucció total dels bacte-ris i espores. Posteriorment, pas-sen per un procés ràpid i intens de refredament a 4º C. Però en aquest procés hi ha pèrdues im-portants de nutrients degut a l’al-ta temperatura. Per això, a moltes sel’s afegeix calci i vitaminas.Tornant a Cal Gris, un cop pasteu-ritzada la llet s’emmagatzema en un tanc que la manté a una tem-peratura constant de 3,5º C fins el moment de dur-la a la màquina expenedora en un altre tanc iso-tèrmic, que serà el que dispensarà la llet a la màquina i que substitu-irà el que ha estat dispensant fins el moment. En tornar a l’explotació, es farà

una neteja automàtica per així deixar-lo a punt per al proper can-vi. Aquest procés es fa tres cops per setmana per garantir una bo-na qualitat de la llet.

Feines manualsTot i que la instal·lació de Cal Gris està pràcticament automatitzada, el contacte amb les vaques és constant. Hi ha moltes tasques

que es fan manualment, com per exemple la neteja, la revisió i la cura de les potes dels animals. Els estables són oberts i la casa fami-liar forma part de la granja. La do-na de’n Josep hi col·labora sovint i també les filles tenen contacte amb els animals. Totes les vaques tenen nom i caràcters diferents i la família les coneix.La gestació d’una vaca dura 9 me-sos. Als 7 mesos, se la deixa de munyir perquè descansi i es pu-gui preparar per al proper part.En una època de crisi econòmica i futur mediambiental incert, apos-tar per produccions petites i de proximitat és una opció interes-sant. Les produccions properes estalvi-

Reportatge

“Tot i que la instal·lació de Cal Gris està pràcti-cament automatitzada, el contacte amb les vaques és constant”

MENJADORES La Lleteria de Cal Gris té 115 caps i, d’aquests, unes 50 són vaques lleteres

El Ressò 29

en en transport (despesa energè-tica i emissions de CO2). Estan més lligades al territori i, per tant, influeixen d’una manera més di-recta en el creixement econòmic de la zona i també en la cura de l’entorn. El fet de vendre directament al consumidor (evitant intermedia-ris) permet que el productor rebi un preu més just per al seu pro-ducte. En el cas de La Lleteria de Cal Gris, a més a més, hi ha una clara aposta mediambiental. Per exem-ple, fomenta l’ús de l’envàs de vi-dre i contribueix, per tant, a reuti-litzar i disminuir residus.Tot i això, la vida dels petits no és fàcil, competint en la guerra de

preus a la baixa dels grans pro-ductors i distribuïdors i amb l’aug-ment constant del preu de l’elec-tricitat, els combustibles i els cereals. Com a consumidors podem deci-dir si val la pena apostar per la qualitat en els productes bàsics, reduïnt despeses en coses més su-pèrflues, si això ha de significar a la llarga models de producció més

saludables i a escala més humana. En tot cas, jo, cada cop que tingui una ampolla de llet de Cal Gris a les mans, pensaré que, al darrere, hi ha moltes hores de feina i risc, i que un euro per un litre de salut no és car. La Lleteria de Cal Gris també la podeu trobar a Berga a Casserres i a Cal Rosal.Si voleu més informació podeu cercar-la a: www.lalleteriadecal-gris.com A la web www.gastroteca.cat, hi trobareu una guia dels pagesos i pageses de Catalunya que comer-cialitzen de manera directa els seus productes. Inclou més de cinc-cents productors agrupats per comarques.

Reportatge

“La Lleteria de Cal Gris fa una aposta mediam-biental, perquè fomen-ta, per exemple, l’ús d’envasos de vidre”

MUNYIDORA És automàtica i pot munyir cinc cops al dia PASTEURITZADORA Posa la llet a 85º C

LLET Natural i fresca, és més gustosa que la llet industrial

MÀQUINA Permet comprar ampolles de llet fresca

30 El Ressò

Àlbum Marc Coma, tricampió del Dakar, va ser rebut com un heroi i com un amic el diumenge, 23 de gener

Avià va escenificar un any més l’estreta estima que l’uneix amb el que és el millor esportista bergue-dà de tots els temps, Marc Coma, tricampió del ral·li Dakar. El pilot d’Avià va correspondre la fidel devoció dels seus veïns amb parau-les de gratitud i amb una desacom-plexada dedicació als milers de fans que el van voler felicitar de prop. Coma va córrer amb moto, es va fer fotos i va signar molts i molts autògrafs. Va ser la seva forma de retornar el suport que durant tot l’any i en especial mentre dura el Dakar rep dels veïns d’Avià.FOTOS: RICARD CODINA

Un heroi a casa

El Ressò 31

La recepció del pilot va reunir centenars de persones, aviane-sos, amics del motor i del Marc

L’acte va servir per inaugurar el nou circuit de motos dels Arbres Blancs, promogut pel motoclub Foc i Fuegu

32 El Ressò

El Ressò d’Avià Revista d’informació i opinió del municipi Març del 2011 67

Brutícia a la riera

La regidoria de Medi Ambient fa una crida a evitar els abocaments a la riera d’Avià. SUSANNA CAMPILLO P. 18 Sons

d’abansEs presenta el projecte “Els sons del Segar i el Batre”, amb 25 enregistraments. AJ. D’AVIÀ P. 14

10 anys dia a dia

L’ONG Waukikay Avià celebra una dècada d’agermanament amb Charcay amb un calendari. ONG W-A P. 06Concurs

de fotoUn jurat especialitzat va emetre el veredicte del 18è Concurs de Fotografia d’Avià. JORDI ORIOL TORT P. 17

Coma,campió

El pilot d’Avià Marc Coma ha estat el brillant campió del ral·li Dakar d’aquest 2011, i ja és el tercer. Els alumnes de l’escola Santa Maria d’Avià no es van voler perdre la rebuda que li va fer el poble, coincidint amb la inaugura-ció del nou circuit per a motos dels Arbres Blancs, i li van fer aquest mural amb els seus valors. RICARD CODINA P. 13