Els Romans

5/25/2018 Els Romans

1/16

PROJECTE DESCOBRINT EL MN.

HISTRIA. 5 DE PRIMRIA

UNITAT 1: EDAT ANTIGA.

ELS ROMANS A LA PENSULA IBRICA.


2/16


Els romans eres originaris de la ciutat deRoma, al centre de la pennsula Itlica.

Van arribar lany 218aC a la pennsula ivan desembarcar a Empries. Van arribara dominar tota la riba de la Mediterrnia;per aix el van anomenar Mare Nostrum,el mar nostre.

Lorganitzaci poltica

Els romans van crear un estat molt poders i ben administrat. Tots els sbditspagaven impostos i els diners recaptats es destinaven a la construcci de vies iedificis pblics i al manteniment de lexrcit.

Segons lorganitzaci poltica, diferenciem tres perodes de la civilitzaci romana:

! El perode de la monarquia, des del segle VIII aC fins al VI aC.! El perode de la Repblica, entre els segles VI aC i I aC, en qu la mxima

autoritat de Roma va ser el Senat, una assemblea formada per representantsde les principals famlies.

! El perode de lImperi, entre el segles I aC i V dC, en qu per sobre del Senathi havia lemperador, que concentrava tot el poder.


3/16


La societat i leconomia

La societat romana es dividia en tres grans grups: els patricis, els plebeus i elsesclaus.

! Els patriciseren els grans propietaris de terres i els comerciants rics. Teniendret a participar en la vida poltica.

! Els plebeuseren els petits propietaris agrcoles o artesans. No tenien dretspoltics.

! Els esclaussovint eren capturats en les guerres de conquesta i eren obligats atreballar per als patricis.

La societat romana va adoptar molts trets culturals dels grecs, entre els quals hi

havia la religi. Els emperadors van perseguir qualsevol altra religi, com el

cristianisme, per ms tard la van declarar religi oficial de lImperi Rom.

Un estats una organitzaci poltica estable de la qual es dota unacomunitat. Inclou un govern propi, una administraci, unes lleis,etc.


4/16


Leconomia romana estava basada, en els seus inicis, en lagricultura, la mineria

i el comer. Desprs, va resultar fonamental lexplotaci dels bns diversos que hi

havia als territoris que conquerien.

LEXPANSI DE LIMPERI

Els romans van imposar els seus costums, la seva cultura i les seves formes de vidaarreu dels territoris que els seus exrcits van conquerir, com en el cas dHispnia.Aquest procs es coneix amb el nom de romanitzaci.

La Hispnia Romana

En aquella poca la Pennsula Ibrica lhabitaven els pobles ibers i els pobles celtes.

Lany 218 aC els romans van desembarcar a Empries

per enfrontar-se amb els cartaginesos. Es van enfrontaren tres guerres, conegudes com les guerres pniques i,finalment, vam acabar guanyant els romans. Dall, vanemprendre la colonitzaci de la Pennsula Ibrica, a laqual van anomenar Hispnia.

Per la colonitzaci dels romans va ser molt diferent de les anteriors, perqu la sevaintenci no era solament comerciar, sin controlar tot el territori i establir-hi lesmateixes normes i els mateixos costums que a Roma.

Igual que al seu territori dorigen, els romans creaven als territoris que conquerienciutats i vies per comunicar-les. La via que comunicava la pennsula amb Roma esdeia Via Augusta (en honor a August).


5/16


Al territori actual de

Catalunya hi va destacar, en

lpoca romana, la ciutat de

Trraco (actualment,

Tarragona, al Tarragons).Una altra ciutat romanaimportant a Hispnia va serEmerita Augusta (actualment,

Mrida, a Extremadura).

Els romans van dividir Hispnia en tres provncies, amb la intenci de facilitar-ne elgovern: Tarraconense, Btica i Lusitnia. Al capdavant de cada provncia hi haviaun governador, que depenia del Senat.


6/16


La romanitzaci

De mica en mica, el pobles conquerits pels romans van anar adoptant moltselements de lorganitzaci i la cultura dominant. Aquesta expansi de la civilitzaciromana arreu e lImperi s el que sanomena romanitzaci i inclou ladaptaci de lallengua dels romans, el llat, el dret rom i la religi cristiana.

! La llengua dels romans era el llat.La barreja amb els idiomes locals delsterritoris colonitzats i la seva evoluci posterior van donar lloc a diversesllenges, que sn les que actualment coneixem com a llenges romniques,igual que el catal, el francs, litali, el portugus, el romans...

! El dret romha inspirat, fins a lactualitat, els sistemes legals de molts estats.! La religi cristianava ser adoptada per la major part dels territoris conquerits

pels romans quan va ser declarada religi oficial de lImperi rom.


7/16


Les ciutats i els edificis pblics

Les ciutats romanes estaven emmurallades. Tenien xarxa de clavegueram i dedistribuci daigua, que sovint requeria la construcci de grans aqeductes.

La paraula aqeducte significa conducci daigua i amb aix sanomena tot elcomplex hidrulic, des de la presa i la seva canalitzaci fins a larribada a la ciutat, ones distribueix.La construcci daqeductes va ser una de les solucions per cobrir la demandadaigua, juntament amb els pous, les cisternes i les fonts naturals.Els aqeductes estaven vigilats per evitar enverinaments.


8/16


Van construir nombroses obres pbliques, com les vies o calades empedrades

que comunicaven les principals ciutats.


9/16


Tamb van construir edificis pblics com teatres, circs, amfiteatres o termes- i

monuments com els arcs de triomf.


10/16


Els romans gaudien molt veien lluites a lamfiteatre. Els lluitadors eren els gladiadorsi lluitaven entre ells o contra animals salvatges.

Els temples

Els romans coneixien els dus dels grecs. Algunes vegades els romans

adoptaven un du grec i li canviaven el nom i la histria per fer-lo rom.

Alguns dells van sser:

Janus:Du de les portes pbliques i privades.

Mart:Du de la guerra.Minerva:Deessa de les manualitats, les arts i laprenentatge.Jpiter:Du de la llum, la lluna i el sol, el vent, la pluja i els trons, els raigs i lestempestes.

Les nenes i els nens romans eren vigilats pels dus de la famlia. Les nenes tenienJuno i els nens Genius.


11/16


On vivien?

La majoria dels romans vivien en illes de cases de quatre o cinc pisos, normalment

de lloguer. Els locals de les plantes baixes sovint eren ocupats per botigues o tallersdartesans.


12/16


Els romans rics vivien en cases luxoses, unifamiliars, anomenades domus. La portadentrada comunicava amb un pati centrals descobert anomenat trium. A ltrium hi

acostumava a haver-hi un petit estany i, de vegades, un altaret amb imatges delsdus protectors.

Al camp, els romans van construir villes, que eren granges agrcoles i, alhora,residncies de vacances per a la gent rica. Tenien diverses construccions:dependncies destinades a treballs agrcoles i ramaders, magatzems, habitatges perals treballadors i els esclaus...


13/16


Les residncies dels senyors eren mplies i luxoses. Solien tenir ms dun menjador,

habitacions per llegir i descansar, biblioteca, banys...

Qu menjaven?

Lesmorzar dels romans era senzill: pa, formatge, mel i dtils. Per dinar, menjavenpeix, llegums i verdures. El sopar era lpat ms important.

El sopar dels rics era tota una cerimnia. Mentre sopaven presenciavenespectacles de dansa o recitals de msica. Solia haver-hi molt menjar i molt variat.Menjaven ajaguts i envoltats de coixins.

Els pobres tenien poc per triar: sopa de verdures i cereals, peix i, molt de tant entant, una mica de carn. Per el ms habitual era menjar llegums, formatge i fruitaseca. Menjaven asseguts en cadires o bancs al voltant duna taula.

Els romans menjaven amb el dits. Els ossos, les closques i tot el que no podienempassar-se ho llenaven a terra.

Com es desplaaven?

Els romans van construir una mplia xarxa de carreteres, anomenades vies, que

comunicaven la capital de lImperi, Roma, amb la resta de les ciutats.


14/16


Les distncies sindicaven en unes

columnes de pedra, els milliaris.Sanomenaven aix perqu nhi haviauna situada cada mil passes. Perdesplaar-se, muntaven en mules, aseso cavalls, o b viatjaven en carros tiratsper bous.

Els romans ms rics es desplaaven en

lliteres portades per esclaus o per mules; elsromans pobres i els esclaus ho feien a peu.

Els grans desplaaments de mercaderies (blat, vi, oli) es feien per mar. La galeraera lembarcaci ms utilitzada a tota la Mediterrnia. Es movia grcies a lacci delsrems. Els remers eres esclaus i, en molts casos, homes condemnats per haver comsalgun delicte. (Imatge al final del dossier)

Com es vestien?

El vestit caracterstic era la tnica. Al damunt de la tnica, els romans rics portavenla toga, una pea molt llarga amb qu sembolicaven el cos seguint unes normesmolt estrictes.


15/16


Sobre la tnica, les dones romanes portaven lestola, un vestit llarg ajustat amb

cintur. Els pobres no portaven ni togues ni estoles.

Com a calat, la majoria dels romans duien unes sandlies ajustades a les cames ambcintes. Els ms pobres feien servir sandlies de fusta, i alguns sembolicaven els peusamb draps. Quan entraven a les cases, era costum treures el calat.

Els vestits de guerra eren formats per armadures,cascos i cuirasses, fets de cuir recobert de pecesmetl.liques.


16/16


IMATGE DUNA GALERA ROMANA

Documents

Els Romans