L’ajuntament i TMB tornen aamenaçar el CSA Can Vies

Després de 3 demandes aturades, Can Vies torna a enfrontar-se a un possible desallotjament . ALBERT GARCIA

CAN VIES SOTA AMENAÇAUn cop més el CSA Can Viesdel barrri de Sants està en

perill de desallotjament ambmotiu de la demanda

de TMB.

Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualoctubre 2012

L’Audiència Provincial resol afavor de TMB el recurs a lasentència que declaravanul·la la demanda contra elcentre social.

ElenaCSA Can Vies

El passat 12 de setembre es va fer pú-blica la resolució del recurs interpo-sat per l’empresa propietària de l’edi-fici on s’ubica el CSA Can Vies, Trans-ports Metropolitans de Barcelona(TMB), a la sentència emesa pel Jut-jat de Primera Instància el març del2011. Aquesta sentència declaravanul·la la demanda interposada perl’empresa pública contra els 15col·lectius que conformen el CentreSocial Autogestionat (CSA) i que

comparegueren llavors als jutjats:col·lectius socials, veïnals, de culturapopular, etc. Amb la nova sentència,TMB presentà recurs davant l’Audièn-cia Provincial de Barcelona,sol·licitant que es tingués per vàlida lademanda i que es condemnès a totsels col·lectius a abandonar de formaimmediata l’edifici. L’òrgan judicial de-cidí fa poques setmanes estimar aquestrecurs, per la qual cosa el CSA es trobauna vegada més sota amenaça.

NOVA AMENAÇA PER CAN VIESAquesta serà la quarta vegada queCan Vies s’enfronta a la possibilitatd’un desallotjament al llarg dels seusquinze anys de vida al barri de Sants.Tant TMB, participada majoritària-ment per l’ajuntament, com l’ens mu-nicipal mateix, han expressat en reite-rades ocasions la seva voluntat de ferefectiu el desallotjament d’aquest his-

tòric i actiu espai polític i social delbarri, una vegada es dictés una sen-tència favorable als seus interessos.Ho confirmaven fa tant sols unes set-manes fonts del mateix districte.

L’equip de govern actual, com elsanteriors, segueix amb la intenció d’a-cabar amb la vida d’aquest node so-cial de Sants, espai de trobada degran part del teixit associatiu del ba-rri, així com de treball de denúnciasocial i de recerca d’alternatives almodel hegemònic. Després dels argu-ments que l’enderrocament d’aquestespai era necessari per fer les obresdel cobriment de les vies del metro aMercat Nou primer; per la construc-ció del Calaix de la Vergonya després,i finalment, per dur a terme el pla dereordenació dels entorns de les vies,que preveu construir habitatges apreu lliure on ara es troba el CSA.L’únic argument que roman en peu,

tot i que mai ha estat reconegut públi-cament, és el de la repressió políticavers la dissidència. Una repressió prò-pia dels governs socialistes i que l’ac-tual equip convergent ha mantingut,si no augmentat. La presecució siste-màtica de totes aquelles experiènciesirreductibles als paràmetres de la po-lítca institucional o dels mercats.

LA VIDA AL BARRIDes dels seus inicis, el CSA Can Viesha volgut ser un espai obert a la gentjove que tenia necessitat d’espaisd’organització o de creació, que nil’estat ni el mercat són capaços deproveir. Lliures de relacions mercan-tils o de tutela política, decidits i com-promesos amb la transformació radi-cal de la societat, i ara també conven-çuts de plantar cara a aquesta novasituació d’amenaça.

Qui són els responsables?Ajuntament i dis-tricteDurant els més de 15 anys de vida, l’Ajunta-ment de Barcelona i la seu del districte, tot iestar governats per partits diferents (PSC iCiU) han tingut el mateix objectiu: desallotjarun espai que molesta a totes les institucionsde govern. Can Vies els incomoda perquè noels hi interessa tenir al “seu” barri un espaide creació d’alternatives al model de Barcelo-na “marca registrada” o de nyap en nyap, com

la construcció del Calaix per cobrir les vies, laprivatització de l’espai públic o la destrossadel territori. Barcelona World és un clar exem-ple.

Abans amb Jordi Hereu com alcalde i ImmaMoraleda (PSC) com a regidora, i ara amb Xa-vier Trias i el nou regidor Jordi Martí i Galbis(CiU). La trajectòria política de Jordi Martí haestat des de 1993 lligada a la Conselleria deSanitat i Seguretat Social al costat de XavierTrias, guanyant-se un lloc com a home de con-fiança de l’actual alcalde.

QUÈ SERIASANTSSENSECANVIES?

La repressió ens famés fortes

La persecució a l’ocupació no ésnova al nostre país, ja amb l’an-terior administració del tripartitera amenaçada. Però el govern deCiU ha practicat la política de to-lerància zero i sota les ordres delConseller d’Interior Felip Puigs’han produït desallotjamentsil·legals amb un ús de la forçadesproporcionat.

Poca pluralitatinformativa

Sense un espai com Can Vies isense les xarxes socials queaquest centre ha facilitathauria sigut difícil engegar imantenir projectes de comu-nicació popular com LA BURXA,amb 5.000 exemplars cadames, o Barrisants.org.

Mitjans de comunicació lo-cals que han donat veu amolts veïns i veïnes del barri,als seus projectes, als seusproblemes i a les seves lluites.Can Vies ha donat aixopluc aLA BURXA, una publicació que

va aparèixer l’any 1998 i que,amb l’actual número, ha arri-bat als 166, convertint-se enun referent a Sants, Hosta-francs i la Bordeta. Amb unatrajectòria de prop de 15 anysés una de les publicacionsamb major trajectòria aSants, fet que la converteixen un arxiu de la història re-cent del barri.

Des d'aquest espai tambés’ha impulsat un importantprojecte a Barcelona com ésel Contra-Infos. Si l’any 1997no s’haguès okupat l’edificidel número 42 del carrer delsJocs Florals, avui Sants tindriamenys pluralitat informativa.

Un barriamb pocs

espais perla cultura

Al llarg de tots aquestsanys a Can Vies s’hanprojectat pel·lícules idocumentals, s’hanpresentat llibres is’han fet xerrades,conferències i debatssobre els temes mésdiversos, alguns delsquals difícilment hau-rien trobat un espai aun centre cívic pel seucaracter crític. Tambéha impulsat i aixoplu-gat diferents iniciati-ves, com l’UniversitatLliure, un espai quebusca maneres mésigualitàries i no comer-cials de compartir elconeixement. En pa-ral·lel el Centre SocialAutogestionat Can Viestambé ha sigut un es-pai d’assaig per a di-versos grups de teatreque no trobaven espai,i ha vist néixer una co-lla de cultura popularcom són els Bastonersde Sants.

Sense Can Vies albarri, a la vida culturalde Sants hi hauriamancat un importantsostre.

Menys varietata les festes

La Festa Major Alternativa vacomençar abans de l’okupació

de Can Vies. Però el CSA CanVies ha ajudat a fer de l’alter-nativa una part fonamental iindestriable de la Festa Major,oferint activitats variades iper a tothom.

Mancançad’espais de

lluitaCan Vies és un referent dins lesreivindicacions per la justícia

social: lluites laborals, com elsuport a les treballadores deTMB pels 2 dies de descans;tancades de migrants en contrade la llei d’estrangeria o cam-panyes antirepressives. SenseCan Vies aquestes lluites hau-rien tingut menys força.

Una ofertamusicalescassa

Un dels projectes quedes de fa anys es desen-volupa a Can Vies és ellocal d’assaig, habilitat imantingut pels grupsque en fan ús.Sense aquest espai, te-nint en compte que elsbucs d’assaig escassegenal barri, i que general-ment es lloguen a preusforça cars, molts joves

no tindrien un lloc ontocar.

Can Vies i les activi-tats que s’hi organitzenhan donat l’oportunitata molts grups de músicad’actuar per primera ve-gada en públic. Algunsdels quals avui en diasón o han estat grups re-coneguts dins del pano-rama català. Segur quesense un espai on assa-jar i actuar, Sants tin-dria un panorama musi-cal més pobra.

Un Santsamb menysparticipació

Històricament el barrisempre ha sigut un indreten què molts dels seusveïns i veïnes s’han com-promès socialment. Aixího demostren, per exem-ple, les lluites veïnals quedes dels anys 70 mante-nen obert el Centre So-cial. Més recentment, alvoltant dels centres so-cials autogestionats delbarri, com Can vies, id’entitats com el CasalIndependentista de Sants,

va néixer l’Assemblea deBarri de Sants, que ha es-tat vinculada a les lluitesveïnals i que ha permèscoordinar associacions iveïnes per generar pro-jectes i alternatives. Unaeina que vol servir, mit-jançant l’autogestió il’autoorganització, perrecuperar les decisionsque afecten les nostresvídes. Unes decisions queel sistema actual prefe-reix que deleguem. SenseCan Vies aquesta escolad’assemblearisme i d’au-tèntica democràcia parti-cipativa hauria tingut elseu camí més difícil.

AGUS GIRALT

RepressióAlguns dels exemples d’aquesta po-

lítica de CiU de tolerància zero contral’okupació són els desallotjamentsirregulars, com el d’una casa ocupadaal carrer d’Olzinelles l’any 2011; elcas de l’Encoberta, situada al carrerCreu Coberta número 143, o el de l’e-difici que es trobava també a CreuCoberta, al costat de plaça Espanya,enderrocat després de desallotjar-lo.

Victòria i solidaritatLa Kasa de la Muntanya és un gran re-ferent de resistència. Des de l’any2000 té una sentencia de desallotja-ment, ratificada el 2002 per la pre-sentació d’un recurs. Tot i així, lasentencia porta més de 18 anys senseportar-se a terme. Una altra gran vic-tòria ha estat la recuperació de CanBatlló per part del veïnat desprésd’anys de reclamació.

Octubre de 201202

especial CanVies

especial CanVies03Octubre de 2012

CiUDia a dia veiem com aquest go-vern conservador retalla en sani-tat, educació, prestacions públi-ques, drets socials i laborals, coma única mesura per sortir de lacrisi, fent-nos creure que el pro-blema no és el sistema capitalis-ta, sinó la mala gestió d’altres.

Per això no els agradem, novolen que ens organitzem entrenosaltres per sortir d’aquestsistema en crisi permanent, peraixò tenen Can Vies al seu puntde mira , perquè denúncia les se-

ves pràctiques i construeix alter-natives.

En contraposició a aquestes re-tallades que patim la ciutadania,el nostre alcalde Xavier Trias(CiU) cobra de l’Àrea Metropoli-tana de Barcelona un extra de36.800 euros anuals per assistir adues o tres reunions mensuals. Latinent d’alcalde Sònia Recasens(CiU) cobra 31.600 euros per 38reunions. No s’obliden d’apujarels bitllets i fer el transportmenys accesible, potser per aug-mentar els extres en dietes i reu-nions?

TMBTransports Metropolitans de Bar-celona, empresa participada perl’Ajuntament de Barcelona, és lapropietària de l’edifici del CSACan Vies. Seu sindical en el pas-sat, avui és un centre social bres-sol de noves idees, pensaments,formes de fer contrapoder, labo-ratori de models d’horitzontalitati autogestió econòmica i política.

TMB és una empresa públicaque segons una investigació apa-reguda el gener del 2012 costa alsciutadans el doble del seu cost

real. A causa de les excessivesdietes que cobren els 30 membresdel consell, presidit per JoaquimForn, que arribaven a més de230.000 € el 2010. Més 600 € quecobren per assistir a unes reu-nions, a les quals hi haurien d’a-nar com a càrrecs públics.

Des dels sindicats assenyalenque 300 càrrecs de TMB cobren 27milions d’euros, el 7 % dels direc-tius cobren un 15 % del total de lamassa salarial de TMB. Mentre el2010 els directius s’apujaven elsalari un 5 %, i baixaven un 4 % elsalari del personal operatiu.

ALBERT RICART

especial CanViesAl llarg de 15 anys, són moltes i molt diverses les persones del barri que han pas-sat per Can Vies, han participat en activitats del centre social, s’han implicat enl’espai, se l’han sentit seu o simplement hi han passat pel davant.

Des de LA BURXA hem volgut conèixer les diferents opinions davant l’amenaçade desallotjament; paraules que ens ajuden a entendre per què Can Vies ésimportant pel barri.

Joan RodríguezAturat

«No he entrat mai jo a Can Vies, peròcada vegada que passo ho veig net idecorat amb art, dedicació i amor. Hiha diversos col·lectius dins que es be-neficien de poder reunir-se, fer as-semblees, tallers, etc. Amics del barrimai m’han dit que hi hagi hagut quei-xes de soroll o mal ambient. Hi hau-rien d’haver més Can Vies».

Nube RojaArtista

«Està bé l’autogestió popular de CanVies. Fora els intermediaris que no-més toquen els diners de les butxa-ques dels altres».

Esther RepulloEstudiant i dependenta

«No hem de permetre que ni aquí nien cap barri ens privin de gaudir dellocs on els joves poden trobar un es-pai de debat i reflexió. A més, d’unaaltra manera d’entendre i gaudir del’oci. Can Vies és un espai des delqual s’engeguen projectes interes-sants de sensibilització».

Killo CruzArtista

«Considero que Can Vies s’ha dequedar perquè és del barri. Es fancoses molt interessants, com ta-llers. Després de la majoria delsdesallotjaments, no es fa res alsedificis. Can Vies va bé pel barri».

Claudia SamitierEstudiant

«Jo només he anat a concerts a lesnits, però conec que també hi hantallers. És important pels barris quehi hagi entitats i associacions senseànim de lucre cooperant en xarxales unes amb les altres; i que res-ponguin a les necessitats de la gentdel barri que les institucions no ofe-reixen».

MagdalenaBlasco

Treballadora a una fun-dació del barri

«Tinc una opinió favorable de CanVies. Recordo com estava l’edifici fa15 anys. L’aparelladora va aprovar laviabilitat com a habitage social. Estic

d’acord amb que a més hi hagi bar,es facin activitats, i sigui un lloc ontrobar-se, dialogar i organitzar elque es cregui convenient. Seria unallàstima que tiressin Can Vies a terra.Jo hi treballo a prop de dilluns a di-vendres, i no veig xivarri, ni merdés.S’han fet coses positives. És un mo-viment respectable. I tinc dubtes desi els violents són de grups autoges-tionats alternatius o els infiltrats».

ElenaDissenyadora gràfica

«Projectes com Can Vies són espaison aprendre un estil de vida basaten l’autogestió i el cooperativisme,la solidaritat i la lluita política. Tro-bo que és molt positiu que un barridisposi d’aquest tipus d’espais onles relacions socials entre els seus

habitants es potenciïn, tot i que ma-lauradament l’ajuntament els inten-ta eliminar. És molt interessant quees conservi un espai de pensamentcrític i social».

PereSociòleg i becari

«L’onada de desallotjaments decentres socials okupats (Rimaia, Ba-rrilònia, Artkatraz...) és intolerable.Aquests espais d’emancipació, ambparticipació local, es fan mereixe-dors de gran legitimitat a cada barrio població. Desallotjar no és solu-ció a la manca d’espais que provo-ca l’especulació. Can Vies fa més de15 anys que forma part de la vidadel barri i no podem permetre queho desallotgin».

Trini PoloPastissera

«Can Vies ha sigut bó pel barri. La ju-ventut ha tingut un lloc per activitats.Tenen bona premsa i fa molts anysque hi són, al barri».

M. DolorsSarabiaFornera

«Si a Can Vies són gent pacífica i fanuna tasca social, millor que l’edificino estigui buit, i tingui i es faci un ser-vei social».

Octubre de 201204