L’EsquizofrèniaQuè és?

Carles De la Torre

La esquizofrènia és una malaltia.

Consisteix en un diagnòstic psiquiàtric per a persones amb un grup de trastorns crònics i greus.

Què és?

L'esquizofrènia es caracteritza per alteracions en la percepció o expressió de la realitat.

Com es caracteritza?

Comporta una desorganització neuropsicoloógica. Remarcan més les funcions executives.

Què comporta?

Aquestes funcions executives fan que la conducte no tingui motivació per a cap objectiu.

No busquen cap meta

L’EsquizofrèniaHistòria

La idea de bojeria sempre ha existit (desde fa molts milers d’anys).

Els primers casos de malalties psicòtiques es remontan al any 2000 a.C.

Antigament

Un estudi recent ens permet veure que en aquells temps la població coneixia els trastorns psicòtics.

Tot i que els coneixements no eren tant complexos com ara. Nosaltres podem determinar diferents tipus d'esquizofrènia.

Any 2000 a.C

Antigament l’esquizofrènia era coneguda coma “Demencia precoz” a mitjans del segle XIX.Bénédict va ser qui la vacrear.

Història

Emil Kraepelin va dividir en transtorns la paraula “demencia precoz”.

La divisió figurava com a “Hebefrenia” i “Catatònia”

En el 1898...

L’esquizofrènia no rep el tracte que hauria de tenir. Actualment és molt mal interpretada ja que la gent pensa que els afectats tenen doble personalitat.

Actualment...

Molts efectes de l’esquizofrènia poden ser escoltar veus i d’altres però mai un canvi de personalitat.

A mitjans del s.XX molts pacients amb esquizofrènia van ser sotmesos a l'eugenesia degut a que es considerava un defecte hereditari.

Eugenesia: Aplicació de les lleis biològiques de la herència al perfeccionamient de la espècie humana

L’EsquizofrèniaTipus

Jaume Tufet

Esquizofrènia paranoide Esquizofrènia hebefrènica Esquizofrènia catatònica Esquizofrènia indiferenciada Esquizofrènia simple

Tipus d’esquizofrènies:

Tipus de transtorns: Tipus erotomaniàtic:

Trastorn delirant que que consisteix en que el subjecta creu que una persona està enamorada d’ell.

Tipus megalòmanu:Trastorn delirant centrat en una exageració de la pròpiacapacitat, poder, coneixement o identitat.

Tipus celotípic: Trastorn delirant que consisteix en que el subjecta està convençut de

que la parella és infidel.

Esquizofrènia paranoide

Tipus persecutori: Trastorn delirant on el subjecte o algú proper està sent maltractat

d’alguna forma.

Tipus somàtic: Trastornt delirant centrat en la convicció del subjecte té algun defecte ,

trastorn o malaltia corporal.

Esquizofrènia paranoide

Quadre clínic: Canvis afectius Deliris i al·lucinacions momentanis Comportament irresponsable e imprevisible El pensament està desorganitzat Tendència a la soledat

Esquizofrènia hebefrènica

Persones que la pateixen:

Adolescents o adults joves

Persones amb una personalitat tímida i solitària

Esquizofrènia hebefrènica

Quadre clínic: Reducció del moviment Manteniment voluntari de postures

inapropiades Resistència als intents de mobilització Automatització a l’ordre

Esquizofrènia catatònica

Els símptomes catatònics no signifiquen necessàriament una esquizofrènia, poden estar provocats per una malaltia cerebral, per un trastorn metabòlic o degut al alcohol o les drogues.

Esquizofrènia catatònica

Aquesta esquizofrènia compleix els criterisgenerals de la esquizofrènia, però que nos'ajusta a ninguna esmentada fins ara, o bepresenta característiques de varies.En aquests casos es pot donar:

Depressió Postha

Esquizofrènia indiferenciada

Característiques: Pacient amb esquizofrènia d’acord amb els

criteris generals en els últims dotze mesos, Algun síntoma està present actualment. Símtomes depressius i anguniants Aquesta esquizofrènia se la pot nomenar

esquizofrènia residual.

Depresió Postha

Podem diferenciar diferents trastorns:

Trastorn esquizopàtic Trastorn delirant Trastorn psicòtic agut

Esquizofrènia simple

Característiques: Afectivitat freda i reservada Conducta i aparença rara Ideació referencial amb idees estranyes o

fantàstiques Pensaments obsessius sexuals o agresius Il·lusions somatosensorials

Transtorn esquizopàtic

Característiques: Els deliris constitueixen la úncia i més

notable característica clínica. Els deliris estan presents com a mínim

durant tres mesos i tenen que ser clarament personals

Poden haver símptomes depressius

Transtorn delirant

Característiques: El inici agut es defineix per l’aparició d’un

estat clarament psicòtic, anormal, en un període de dos semanes o menys

Presència de símptomes esquizofrènics típics

Presència d’estrès agut No hi ha causa orgànica o demència

Transtorn psicòtic agut

TRACTAMENTS PER A L’ESQUIZOFRÈNIA

Ariadna Llampayas

L’esquizofrènia és una malaltia que tendeix a ser crònica i amb el temps els símptomes poden repetir-se i cada recaiguda comporta l’empitjorament general de la malaltia.

Les persones que la pateixen cal que evitin l’aparició d’aquestes recaigudes i per això hauran de prendre de manera continuada la medicació antipsicòtica que el seu psiquiatra els hagi prescrit.

FARMACOLOGIA

1. Antipsicòtics

Exerceixen modificacions principalment al cervell i poden servir per fer desaparèixer les al·lucinacions i, en dosis terapèutiques, no presenten efectes hipnòtics.

Tipus d’antipsicòtics Clàssics o típics:

importants pel control dels símptomes psicòtics (al·lucinacions i del·liris). Confereixen un major risc d'efectes secundaris, com símptomes parkinsonians i una incapacitat per estar aturat.

Atípics: semblen ser més eficaços que els anteriors, produeixen menys efectes adversos clínicament importants. En aquest cas sol ser, entre d’altres, augment de pes o aparició de convulsions.

2. Benzodiazepines

Les benzodiazepines s’utilitzen soles o amb antipsicòtics, administradas a dosis molt elevadas amb la finalitat de reduïr l’agitació, els transtorns de pensament i les al·lucinacions. Sol ser més efectiva combinada amb els antipsicòtics.

3. Rehabilitació

La rehabilitació psicosocial ajuda a superar als malalts d’aquesta enfermetat a superar les habilitats socials afectades. Els programes tracten de tècniques per a solucionar problemes de la vida diària, administració dels diners, ús del transport públic i aprenentatge de activitats socials per interectuar millor amb altres persones.

4. Psicoterapia individual

La psicoterapia individual són sessions programades amb regularitat en les quals el pacient conversa amb el seu psicòleg o psiquiatra. D’aquesta manera el pacient es pot comprendre millor a sí mateix al poder compartir les seves experiències amb una persona capacitada per entendre’l i amb una visió objectiva. Resulta més útil un cop el tratament amb medicaments ha aliviat els síntomes psicòtics.

5. Terapia electrocombulsiva

La terapia electrocombulsiva va tenir aparició al 1934, encara que, degut als seus efectes que produeixen un deterorament de la memoria i un elevat augment a patir riscos de lesions osteomusculars durant la combulsió produida per la corrent elèctrica. L’Assosiació d’EEUU de Psiquiatria recomana aquest mètode en cas que la psicosis no s’hagi pogut tractar amb medicaments psicòtics.

6. Educació familiar

La colaboració amb la família en la rehabilitació té dos objetius fonamentals: prevenir las recaigudes i fomentar comportamients que duuïn a una rehabilitació satisfactòria. Es necessàri que els familiars coneguin els serveis disponibles per assistir-lis durant el període post-hospitalització. Això ajuda a aprendre estratègies de l’enfermetat i tècniques per solucionar problemes.

7. Terapia de grup

La terapia de grup utilitza tècniques de discusió en grup i lectures d’ajuda i ha mostrat major eficàcia que la psicoterapia individual millorant les relacions socials i el funcionament global. Aporta una sèrie de beneficis en les habilitats socials del pacient psicòtic: ofereix un context realista, igualitari, segur i neutral on es desenvolupen interaccions que milloren l’aprenentatge interpersonal i que el pacient pugui demanar ajuda a un membre del grup i no només al terapeuta.

8. Grups d’autoajuda

Els grups d’autoajuda, per familiars que tenen que patir amb un pacient esquizofrènic, són cada cop més comuns. Aquests grups són terapèutics a nivell de recolzament de diferents membres. Poder compartir experiències i situacions similars proporciona fortalesa.