Upload
macarena-bravo-vilugron
View
230
Download
4
Embed Size (px)
Citation preview
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 1
Memòria de Treball
ESTIMULACIÓ NEUROPSICOLÒGICA DE LES HABILITATS
BÀSIQUES DE L’APRENENTATGE EN ALUMNES ADOLESCENTS
AMB NEE i TRACTAMENT INTEGRAT DE LES DIFICULTATS
D’APRENENTATGE
ARMANDO ESTÉVEZ GONZÁLEZ
CURS 2004-2005
Aquesta memòria forma part d'un projecte d'estudi i investigació que l'autor ha
desenvolupat gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament
d'Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm.: 4182 de 26.7.2004)
El material en format WEB pot consultar-se a: http://www.xtec.es/~aestevez
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 2
AGRAÏMENTS
Sense la col.laboració i el suports de persones i institucions no hagués arribat a terme
aquest projecte. He de donar el meu agraïment personal a la Dra. Carme
García-Sánchez, responsable de la secció de Neuropsicologia del Servei de Neurologia
de l’Hospital de la Sta. Creu i Sant Pau (HSCSP) de Barcelona. Al meu fill Denís qui
amb els seus suggeriments em va ajudar molt per a fer el programa informàtic dels
jocs senzills (“jugar1.exe”). Al meu estimat company Leandre Mondria, professor de
Llengua i Literatura Catalana, que va fer de corrector lingüístic. A l’Emilia Suárez,
companya al Departament de Psicologia i Pedagogia Terapèutica de l'IES "Esteve
Terrades, qui em va ajudar a introduir part dels exercicis ortogràfics (en versió
castellana) dels programes informàtics anomenats “pruebas1.exe” i “pruebas2.exe”. A
en Carles Ferran i, novament, a l’Emilia Suárez, perque amb ells va ser possible a finals
dels anys 80, fer uns primers esborranys dels quaderns de treball 1 i 2. El meu
reconeixement al equip docent del anomenats grups “As” del curs 1985-86 que van
suggerir alguns exercicis per als alumnes de diversitat. Un especial agraïment tinc amb
els alumnes de diversitat dels darrers vint-i-cinc anys de l’IES “Esteve Terrades” de
Cornellà de Llobregat, els seus pares i amb els pacients del serveis de Neurologia i
Neurocirurgia del HSCSP de Barcelona. A tots ells, el meu agraïment per la seva
col.laboració.
Agraïments institucionals: En primer lloc al meu supervisor de la meva llicència
d’estudis al curs 2004-2005: Dr. Josep Mª Grau i Veciana, catedràtic de Medicina de
la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), director de docència de l’Hospital de la
Sta Creu i Sant Pau (HSCSP)-UAB i director del Màster en Diagnòstic i Rehabilitació
neuropsicològica del Servei de Neurologia-HSCSP i del Departament de Medicina-UAB.
En segon lloc el meu reconeixement al suport de serveis especialitzats (Neurologia,
Neuropsicologia i Neurocirurgia) de l’Hospital de la Sta Creu i Sant Pau de
Barcelona-UAB i al suport de l’estructura, assessorament i serveis del Màster en
Diagnòstic i Rehabilitació Neuropsicològica de la UAB i el HSCSP de Barcelona.
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 3
INDEX
Pàgina
Resum 4
1. Introducció 5
1.1 Antecedents 5
1.2. Els trastorns de l’aprenentatge 7
1.3. Objectius 9
2. Metodologia i Pla de treball 11
3. Resultats 16
4. CONCLUSIONS: suggeriments, conseqüències,
aplicacions i valoracions 22
5. BIBLIOGRAFIA 23
Annex A Classificació neuropsicològica i
Neurocognitiva d’exercicis 30
Annex B: El que fa el nostre cervell 39
Annex C: Menú principal de la pàgina web 57
Annex D: Primeras pàgines dels
4 quaderns de treball 59
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 4
RESUM
Es presenta un material reeducatiu especialitzat en diferents suports (paper,
multimèdia, informàtic,...), planificat en 4 nivells a fi d’aplicar-lo des de 1er fins el 4rt de
l’ESO, per a abordar d’una forma integrada, i des d’una perspectiva neuropsicològica,
a la llum dels darrers coneixements neurocientífics, les dificultats acadèmiques que
presenten els/les alumnes adolescents amb necessitats educatives específiques (NEE).
Aquest material ha estat especialment experimentat i concebut per a adolescents i
format per un material troncal que inclou continguts acadèmics integrats de les matèries
de matemàtiques, llengües, ciències socials i ciències experimentals. Aquest material
es veu complementat per material específic de rehabilitació neuropsicològica de les
habilitats considerades bàsiques per a l’aprenentatge com ara l’atenció, la memòria,
el raonament, el càlcul i la lectoescriptura, entre d’altres.
La finalitat principal seria constituir uns “llibres de treball” a l’ESO per a alumnes
adolescents amb NEE. També la versatilitat del material, i donat el material de reforç
acompanyat, permet abordar de forma especialitzada les habilitats deficitàries que
caracteritzen el trastorn de l’atenció amb i sense hiperactivitat, la dislèxia i la discalcúlia
en adolescents. Una tercera aplicació aniria encaminada a facilitar la reintroducció al
sistema educatiu dels adolescents que per diverses patologies neurològiques o
neuropsicològiques no poden cursar amb normalitat l’ESO i hagin perdut escolaritat.
El perfil dels alumnes adolescents amb NEE als quals es dirigeix aquest material és:
1. Alumnes adolescents que requereixen atenció neuropsicològica per dèficits
que afecten habilitats bàsiques per aprendre com la memòria, l’atenció, el
llenguatge,...
2. Alumnes adolescents amb trastorn de l’atenció amb i sense hiperactivitat.
3. Alumnes adolescents que recentment hagin sofert alguna patologia
neurològica o neuroquirúrgica (traumatisme craniencefàlic, patologia tumoral,
patologia vascular,...) i que requereix un material adaptat per facilitar la
reintegració al seu IES després d’haver estat ingressat en un centre hospitalari
o haver estat malalt amb pèrdua d’escolaritat.
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 5
1.INTRODUCCIÓ
1.1. Antecedents
Els IES no disposen de suficient material especialitzat experimentat i
expressament dissenyat per pal.liar les dificultats dels alumnes adolescents de
l'ESO. També, els materials didàctics que es fan servir específicament per a
adolescents amb trastorn de l’atenció amb o sense hiperactivitat i altres
trastorns de l’aprenentatge són escassos o no són degudament adaptats. Es fa
servir, en gran part de les situacions, materials dissenyats per a escolars no
adolescents. Pràcticament és inexistent el material dissenyat per reintegrar
alumnes adolescents que hagin estat ingressats en centres hospitalaris, per
exemple, per haver tingut un accident de trànsit que ha comportat un
traumatisme craniencefàlic amb seqüeles neuropsicològiques.
L’autor d’aquest projecte, professor de Psicologia i Pedagogia de l’IES-SEP
“Esteve Terradas” de Cornellà de Llobregat, porta treballant en aquest camp
amb adolescents des del curs 1980-1981, i al llarg de la seva trajectòria
professional ha anat experimentant i recopilant material més adient per al
tractament acadèmic d’alumnes adolescents amb NEE. Per això, el que es
pretén en aquest projecte és donar estructura a bona part d’aquest material,
incorporar-hi material nou i fer-ne un seguiment i experimentació encara més
especialitzat.
A principis de l’anys 80, l’autor va fer un primer esborrany (el podríem anomenar
versió 0.0) del material, perquè no va ser més que un conjunt ordenat
d’exercicis i de fotocòpies d’exercicis seleccionats d’altres autors. A mitjans de
l’anys 80 s‘introdueixen les primeres utilitats informàtiques que complementen
l’anterior material (versió 0.5). A finals de l’anys 80 es fa una versió
(anomenada versió 1.0) ja amb una estructura similar a la versió actual, però de
5 quaderns de treball. Aquesta anomenada primera versió, únicament utilitzava
el castellà com llenguatge vehicular. A principis de l’anys 90, s’introdueixen la
major part dels programes informàtics complementaris. S’introdueixin els primer
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 6
exercicis en llengua catalana. Ja som a la versió 1.5. A mitjans i finals de l’anys
90, es fa la primera versió amb maquetació amb l’ordinador dels tres primers
quaderns (som a la versió 2.0). Totes aquestes versions teníen una difusió molt
restringida dins l’IES-SEP “Esteve Terradas” de Cornellà de Llobregat i
excepcionalment a algú altre Institut de Catalunya i poc més.
Arribats a principis de l’anys 2000 calia, doncs, fer una nova versió amb una
més amplia difusió. Calia introduir el català com a llenguatge vehicular; calien
nous “upgrades” de tots el programes informàtics per treballar tant en MSDOS
com a qualsevol versió de Windows; calia una revisió total del disseny dels
llibres-quaderns de treball; calia incloure nous exercicis (hem introduït més de
200 noves pàgines d’exercicis); calia un format d’accés tipus pàgina web que
permetés una actualització molt àgil; calia una revisió dels exercicis ja
dissenyats i selecció de nous exercicis mitjançant una òptica neuropsicològica
que arreplegués els darrers coneixements neurocientífics sobre les habilitats
bàsiques de l’aprenentatge; calia experimentar el material en situacions
extremes com és el cas dels alumnes adolescents amb trastorn de l’atenció
amb i sense hiperactivitat o com és el cas dels alumnes adolescents que
recentment hagin sofert alguna patologia neurològica o neuroquirúrgica
(traumatisme craniencefàlic, patologia tumoral, patologia vascular,...) i que
requereix un material adaptat per facilitar la reintegració al seu IES després
d’haver estat ingressat en un centre hospitalari o haver estat malalt amb pèrdua
d’escolaritat. I finalment calia fer aquesta amplia renovació amb un suport
institucional i per això tot aquest material forma part d'un projecte d'estudi i
investigació que l'autor ha desenvolupat gràcies a una llicència retribuïda
concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC
núm.: 4182 de 26.7.2004).
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 7
1.2. Els trastorns de l’aprenentatge
El nostre treball s’emmarca en l’abordatge dels anomenats trastorns de
l’aprenentatge dels alumnes adolescents amb NEE. El terme de “trastorns de
l’aprenentatge” inclouen un ampli espectre de trastorns d’origen neuropsicològic
que interfereixen el desenvolupament i aprenentatge del nen i de l’adolescent
en edat escolar. Aquests trastorns poden estar centrats en l’ aritmètica o el
càlcul (discalcúlia), l’escriptura (disgrafía), la lectura (dislèxia), l’ atenció
(hiperactivitat), etc. Fa vint anys, Obrzut. & Boliek (1986) van proposar que el
terme de trastorns de l’aprenentatge es referia a qualsevol dèficit de recepció,
discriminació, associació, organització/integració, retenció o aplicació de la
informació i que sovint es manifestava com un retard d’uns 2 anys acadèmics.
Encara des de més anys abans (Rutter, Tizard & Whitmore, 1980) som
conscients que al voltant de un promig 10% dels escolars podien presentar
veritables trastorns escolars de tipus neuropsicològic, dins del més ampli i
ambigu 30 % de l’anomenat fracàs escolar general al nostre entorn. Estudis
més recents no han sinó fet que confirmar aquells primers estudis amb
metodologia neuropsicològica (Kuljis,1999; Kohli et al., 2005).
El trastorn de l’atenció amb i sense hiperactivitat és causa molt freqüent del
trastorns de l’aprenentatge escolar. Els estudis amb metodologia
neuropsicològica han posat de manifest que alumnes amb aquest trastorn
presenten molt sovint no tan sols dèficits de l’atenció sinó també de la memòria,
de les anomenades funcions frontals executives o dèficits més “instrumentals”
com la lectura, l’escriptura i el càlcul (García-Sánchez, Estévez-González &
Junqué, 1996, 2001; Castellanos & Tannock, 2002).
Nombroses patologies neurològiques i neuroquirúrgiques també podem
ocasionar dèficits similars. En la revisió que van fer Ewing-Cobbs, Fletcher &
Levin (1995) sobre el trastorns derivats de traumatismes cranioencefàlics de
pacients en edat escolar, els autors destacaven el dèficits de memòria, atenció,
velocitat de processament, habilitats visuoperceptives i funcions executives, que
altres estudis han confirmat (Max et al., 1999;Hawley et al, 2004).
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 8
Així doncs, creiem justificada la necessitat de disposar de material reeducatiu
especialitzat per a abordar les dificultats que presenten els/les alumnes
adolescents de l’ESO amb NEE i que afecten la memòria, l’atenció, la velocitat
de processament, les habilitats visuoperceptives i les funcions executives entre
d’altres habilitats necessàries per aprendre.
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 9
1.3.Objectius
Com a objectiu principal , proposem un material reeducatiu especialitzat per a
abordar d’una forma integrada, i des d’una perspectiva neuropsicològica, a la
llum dels darrers coneixements neurocientífics, les dificultats acadèmiques que
presenten els/les alumnes adolescents de l’ESO amb NEE.
Aquest material didàctic es planifica en 4 nivells a fi d’aplicar-lo des de 1er fins
el 4rt de l’ESO: el que anomenariem “llibres de text o treball” a l’ESO per a les
clases de diversitat dels alumnes amb NEE. Aquest material didàctic estarà
especialment experimentat i concebut per a adolescents i format per un material
troncal que inclou continguts acadèmics integrats de les matèries de
matemàtiques, llengües, ciències socials i ciències experimentals. Aquest
material es veurà complementat per material específic de rehabilitació
neuropsicològica de les habilitats considerades bàsiques per a l’aprenentatge
com ara l’atenció, la memòria, el raonament, el càlcul i la lectoescriptura, entre
d’altres.
Aquest material ha de permetre certa normalització dels principals dèficits
escolars dels alumnes adolescents amb NEE que cursen l’ESO, procurant
pal.liar el seu retard acadèmic i estimular, mitjançant exercicis de rehabilitació,
les seves habilitats bàsiques de l’aprenentatge.
El perfil dels alumnes adolescents amb NEE als quals es dirigeix aquest
material és:
1. Alumnes adolescents que requereixen atenció neuropsicològica per
dèficits que afecten habilitats bàsiques per aprendre com la memòria,
l’atenció, el llenguatge,...
2. Alumnes adolescents amb trastorn de l’atenció amb i sense
hiperactivitat.
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 10
3. Alumnes adolescents que recentment hagin sofert alguna patologia
neurològica o neuroquirúrgica (traumatisme craniencefàlic, patologia
tumoral, patologia vascular,...) ique requereix un material adaptat per
facilitar la reintegració al seu IES després d’haver estat ingressat en un
centre hospitalari o haver estat malalt amb pèrdua d’escolaritat.
Així doncs, no tan sols ha de tenir aplicació directa per utilitzar-se en les hores
d’atenció a la diversitat que puguin disposar els IES, sinó que també ha de tenir
la finalitat de facilitar la reincorporació d’aquells alumnes de l’ESO que per
diverses malalties (neurològiques, neuroquirùrgiques o d’altres etiologies) hagin
estat ingressats a centres hospitalaris. També, quan per altres raons hagin
perdut escolaritat i hagi suposat retard acadèmic.
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 11
2.METODOLOGIA I PLA DE TREBALL
Per dur a terme el nostre projecte van tempotitzar metodològicament el pla de treball
en quatre fases:
Fase 1: mesos de setembre i d’octubre de l'any 2004
Es va procedir a la recerca i recopilació de nou material i a la
sistematització del material ja experimentat amb adolescents que
disposava el propi autor per la seva experiència professional a l’IES
“Esteve Terradas” de Cornellà.
L’autor d’aquest projecte,al llarg de la seva trajectòria professional des
del curs 1980-1981 ha anat experimentant i recopilant material més
adient per al tractament acadèmic d’alumnes adolescents amb NEE.
Durant aquests primers mesos es va procedir a la sistematització de tot
aquest material que ja s’havia experimentat i filtrat amb adolescents
amb NEE.
Tant per l’inclusió de nou material com per la continuïtat del material
existent i la seva estructuració van tenir en compte els coneixements
recents que té a l’abast la Neuropsicologia actual sobre els trastorns de
l’aprenentatge. Als darrers anys s’han anat publicant diversos estudis
neurocientífics amb continguts neuroanatompatològics sobre trastorns
de l’aprenentatge del tipus de la dislèxia, el trastorn de l’atenció amb i
sense hiperactivitat, la discalcúlia, etc. També des de la recerca
neurocientífica, i encara més recentment, s’ha constatat que no existeix
una única memòria ( o una única atenció) que faciliti l’aprenentatge
escolar sinó que existeixen diversos tipus de memòries (i diversos tipus
d'atenció) i que els seus dèficits poden impedir aspectes independents
de l’aprenentatge escolar. A més, també als darrers anys, s’han fet
estudis neurocientífics de desenvolupament en l’adolescència.
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 12
Tots aquests coneixements ens varen ajudar a seleccionar el que
considerarien com material més adient per abordar trastorns de
l’aprenentatge en adolescents. Aquest material hauria de ser adient per
aquesta etapa de desenvolupament i hauria d’estimular funcions o
habilitats neuropsicològiques específiques.
A la nostra bibliografia reflectim les nostres fonts neuropsicològiques i
als annexos A i B reflectim, respectivament, la nostra classificació
neuropsicològica dels diferents tipus d’exercicis (Annex A) i recents
estudis neurocientífics mostrant com funciona el nostre cervell tot fent
determinats exercicis.
Fase 2: mes de novembre de 2004 al mes de gener de 2005
Es va elaborar el primer esborrany íntegre del material imprès. Es va
procedir al disseny del material que va requerir de suport informàtic. Van
tenir enllestits els exercicis complementaris i específics d’estimulació de
l’atenció, la memòria, la lectura i escriptura, el llenguatge, les
matemàtiques i el raonament i la planificació.
Durant el disseny del material de suport informàtic ens van veure
obligats a simplificar aquestes eines informàtiques a fi i efecte que el
nostre projecte pogués ser-hi fàcilment distribuït dins la comunitat
educativa mitjançant INTERNET, amb el mínim possible de càrrega en
Kb. Així van optar per fer ús preferent del llenguatge HTML i de
programes EXE.
Fase 3: del mes de febrer al mes d’abril del 2005
El material elaborat es va posar a prova en situacions reeducatives que
hem anomenats “extremes”: amb adolescents pacients ingressats o
controlats per la secció de Neuropsicologia-Servei de Neurologia i el
Servei de Neurocirurgia de l’Hospital de la Sta. Creu i Sant Pau de
Barcelona.
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 13
Ens van ajudar en aquesta fase alumnes en pràctiques del Màster en
Diagnòstic i Rehabilitació Neuropsicològica del Servei de Neurologia-
Hospital de la Sta Creu i Sant Pau i del Departament de Medicina de la
Universitat Autònoma de Barcelona. Van provar els materials amb
pacients adolescents que havien sofert traumatisme craniencefàlic,
accident cerebral vascular, anoxia per aturada cardíaca o epilèpsia. A
més en aquest filtratge van incloure pacients adolescents amb trastorn
d’atenció sense i amb hiperactivitat i altres pacients amb trastorns
d’aprenentatge tipus dislèxia i tipus “non-verbal learning disabilities”.
També van tenir oportunitat de sotmetre part del nostre material o
material similar amb pacients adults afectats amb demència tipus
Alzheimer per observar el grau d’acceptació de certs exercicis o mesurar
possibles increments en, per exemple, la velocitat de fluència.
Es va procurar que la major part dels pacients adolescents féssin o
intentéssin fer el dos primers “quaderns de treball”. La major part dels
pacients van fer exercicis representatius dels altres quaderns i de tot el
material de suport: per exemple els 5 laberints més senzills del 33
disponibles, 3 sopes de lletres de les 15 disponibles, etc. I van practicar
amb els programes de suport informàtic. Alguns exercicis utilitzats amb
pacients van ser esborranys o material neurocognitiu similar al que
finalment s’ha inclòs en aquest projecte o s’ha dissenyat expressament
per aquest projecte.
Cal afegir dins aquesta fase, encara que de forma atemporal, tots las
dades recollides de filtratge des de l’any escolar 1980-1981 amb
adolescents alumnes i adolescents pacients amb característiques
semblants. Dins aquestes dades es troben aquelles que reflecteixen
l’adequación dels quaderns 3 i 4.
No es va avaluar estrictament l’adequació o no de determinat exercici
com l’adequació de grups d’exercicis, per exemple es va analitzar
l’adequació d’exercicis tipus “trobar diferències”, tipus “concepte
numèric”, tipus “seqüències”, tipus “lectura fonemàtica”, etc. O en el cas
d’un material en suport informàtica es va avaluar tot el programa sencer.
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 14
A la nostra anàlisi del filtratge dels exercicis va predominar una
metodologia tipus observacional procurant l’opinió de dos observadors
amb consens. Quan procedia van fer ús de paràmetres de contrast com
el grau d’acceptació del material per part dels subjectes, l’increment de
la velocitat lectora per exercicis de lectura , de velocitat del càlcul per
exercicis de velocitat del càlcul, de velocitat de fluència, estimacions o
assoliments de mínims escolars, etc. Van avaluar aquests paràmetres
fent ús d’una escala de 0 a 10 punts (de menys a més) que en ajudessin
a seleccionar, donat el cas, entre dos exercicis similars però, per donar
un exemple, amb diferent grau d’acceptació. En exercicis de “continguts
acadèmics” van fer l’adscripció a un determinat nivell (quaderns 1 a 4)
en funció de la seva millor adequació a 1er, 2on, 3er o 4rt d’ESO segons
el currículums normalitzats.
Fase 4: mesos de maig i de juny de l'any 2005
Van finalitzar l'anàlisi de les dades que mesuren els efectes del material
reeducatiu i per tant la selecció final. Un promig de 25 pàgines per
quadern de treball van ser eliminades per diverses raons: fluix grau
d’acceptació, repetició del mateix exercici, massa facilitat d’execució,
massa dificultat d’execució, inadequació al seu objectiu, excés de temps
emprat en la seva execució, etc. Aproximadament la meitat de les
pàgines de cada quadern van ser redissenyades. Menor nombre de
modificacions van aplicar al material imprès complementari.
Amb aquestes modificacions vam realitzar la "redacció" final del nostre
projecte que hem subtitulat “versió 3" i on predomina el català com
llenguatge vehicular.
A la disposició dels exercicis dels quaderns de treball van optar per no
seguir un ordre estricte de dificultat progressiva i agrupació d’exercicis
sinó barrejar exercicis de diferents habilitats i de diferent dificultat a fi i
efecte d’evitar la “repetició avorrida” i la sensació de si es fracàs amb un
exercici el següent no es fa perquè suposem que serà progressivament
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 15
més difícil.
Aquesta fase va finalitzar amb la posada amb format WEB del tot el
material elaborat. Primer amb forma de diferents esborranys que van
confluir a la versió que és pública a: http://www.xtec.es/~aestevez
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 16
3. RESULTATS
El producte final del nostre projecte han estat 4 "llibres de treballs” amb un certa
equivalència als 4 nivells de l’ESO, acompanyats d’un ampli material complementari de
reforç. Tot aquest material pot fer-se servir com material didàctic i reeducatiu en les
hores que disposen els IES per tractar la diversitat dels seus alumnes amb NEE.
El contingut complet de tot aquest material es pot consultar a:
http://www.xtec.es/~aestevez (Annex C). Alguns exemples estan explicitats al annex
D . Els contingut-índex del quaderns de treball i la relació del material complementari
és la següent:
Quadern-1
UNITATS DE TREBALL
# Ortografia
# Grafisme de traçat, unió i proporció
# Vocabulari
# Addició i subtracció
# Concepte numèric: Escriptura i ordenació de xifres, ......
UNITATS TEMÀTIQUES
# Geografia: comunitats, províncies i comarques,......
UNITATS DE CONTINUÏTAT
# Lectura fonemàtica
# Seqüències
# Comprensió i apreciació gràfica de làmines
# Expressió
# Reproducció gràfica
# Comprensió lingüística
# Mínims perceptius
# Correspondència sintètica
# Dictat,......
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 17
Quadern-2:
UNITATS DE TREBALL
# Ortografia
# Multiplicació
# Paronímia, Antonímia
# Grafisme espacial
# Escales 8:6, 8:4, 6:4
# Negació/Afirmació, ......
UNITATS TEMÀTIQUES
# Geografia: Europa, L’Univers, Les 4 estacions
# Ciències: L’aire
# Ciencias: Els Ossos, ......
UNITATS DE CONTINUÏTAT
# Vocabulari temàtic i ortogràfic
# Llenguatge seqüencial
# Seqüències
# Comprensió i apreciació gràfica de làmines
# Expressió
# Reproducció gràfica
# Comprensió lingüística
# Mínims perceptius
# Dictat
# Lectura,......
UNITATS DE CONTINUÏTAT QUE FINALITZEN
# Grafisme de traçat, unió i proporció
# Ortografia B/V
# Addició i subtracció,......
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 18
Quadern-3:
UNITATS DE TREBALL
# Singular-Plural
# Masculí-Femení
# Distinció de lletres
# Abreviatures, ......
# Divisió
# Operacions amb zeros
# Signes aritmètics
# Parells-Senars,......
UNITATS DE CONTINUÏTAT
# Raonament perceptiu
# Raonament lingüístic
analògic
# Ortografia, Dictat
# Lectura gràfica
# Comprensió-Expressió
lingüístic
# Comprensió-Apreciació
gràfica,......
# Vocabulari temàtic i
ortogràfic
# Definició
# Reproducció gràfica
# Seqüencies
# Problemes aritmètics
# Construccions interrogatives
# Correspondències
sintètiques ,...
UNITATS DE CONTINUÏTAT QUE FINALITZEN
# Multiplicació
# Dictat de paraules
# Paronímia, Antonímia
# Grafisme numèric, espacial,......
UNITATS TEMÀTIQUES
# La llum, el so
# Accidents geogràfics
# Península Ibèrica, Catalunya
# Europa,......
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 19
Quadern-4:
UNITATS DE TREBALL
# Raonament perceptiu
# Sil.logismes
# Decimals
# Atenció perceptiva
# Expressió lingüístic
# Sistema mètric,......
# Temps, Volum, Pes
# Volum
# Accentuació
# Dibuix lineal
# Prefix-Sufix
# Texts,......
UNITATS DE CONTINUÏTAT
# Ortografia
# Diàlegs
# Grafisme
# Raonament lingüístic
analògic
# Lectura gràfica
# Comprensió lingüística
# Comprensió-Apreciació
gràfica,......
# Vocabulari temàtic i
ortogràfic
# Definició
# Seqüencies
# Paronímia
# Problemes aritmètics,......
UNITATS TEMÀTIQUES
# Continents
# Electricitat
# Atmosfera-Clima
# Els microbis
# Descobriments geogràfics,......
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 20
MATERIAL COMPLEMENTARI:
Exercicis per estimular l'ATENCIÓ
Atenció de búsqueda: Sopes de lletres (pdf 185Kb)
Atenció selectiva de discriminació de diferències:Diferències (520Kb)
Exercicis per estimular l'ESCRIPTURA i la LECTURA
Exercicis ortogràfics del programa informàtic 'proves1': programa
informàtic* (35Kb)
Exercicis ortogràfics del programa informàtic 'proves2': programa
informàtic* (35Kb)
Exercicis per estimular el LLENGUATGE
Anàlisi morfològic i sintàctic amb l'ajuda de l'ordinador: programa
informàtic* (70Kb)
Vocabulari del parentesc familiar: programa informàtic* (30Kb)
Vocabulari divers: Sopes de lletres (pdf 185Kb)
Humà: "Parlant" amb l'ordinador programa informàtic* (60Kb)
Exercicis semàntics del programa informàtic 'proves1':programa
informàtic* (35Kb)
Exercicis semàntics del programa informàtic 'proves2':programa
informàtic* (35Kb)
Imatges per estimular el vocabulari: imatges (704Kb)
Exercicis per estimular habilitats de les MATEMÀTIQUES
Exercicis operatoris dels programa informàtic 'proves1':programa
informàtic* (35Kb)
Exercicis operatoris del programa informàtic 'proves2': programa
informàtic* (35Kb)
Passatemps per a les matemàtiques: part-1 (265Kb)
Passatemps per a les matemàtiques: part-2 (100Kb)
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 21
Exercicis per estimular la MEMÒRIA
Memòria de reconeixement: programa informàtic* (450Kb)
Memòria semàntica de coneixements :programa informàtic* (25Kb)
Memòria de treball : programa informàtic* (45Kb)
Exercicis per estimular el RAONAMENT i la PLANIFICACIÓ
Endevinar un número secret: programa informàtic* (17Kb)
Endevinar una paraula secreta: programa informàtic* (17Kb)
Exercicis lògics del programa informàtic 'proves1': programa informàtic*
(35Kb)
Exercicis lògics del programa informàtic 'proves2': programa informàtic*
(35Kb)
Exercicis de Planificació: laberints (pdf 6 Mb)
Exercicis i passatemps per estimular l'activitat educativa
Jocs senzills: programa informàtic*(17Kb)
Acolorir imatges: làmines (685Kb)
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 22
4. CONCLUSIONS: suggeriments, conseqüències, aplicacions i valoracions
El material reeducatiu i rehabilitador elaborat consta, doncs, de 4 “llibres” de treballs per
aplicar de forma esglaonada als 4 nivells de l’ESO. Cada llibre de treball està
estructurat en unitats bàsiques per a treballar(concepte numèric, sinonímia,...), unitats
temàtiques per aprofundir els coneixements acadèmics (geografia humana, el clima,
història del s.XX,...) i unitats que seran treballades al llarg de tots els quaderns (càlcul,
l’ortografia, el raonament,...). El material complementari és un material especializat
d'estimulación de habilitats (memòria, atenció,...) per utilitzar a qualsevol moment de
la pràctica docent.
Els 4 llibres o quaderns de treball prenen com referència l'alumne amb greus
mancances escolars a, respectivament, primer, segon, tercer i quart de l'ESO. Parten
del supòsit del "pitjor" nivell. En un supòsit ideal un alumne de diversitat a 2on d l'ESO
hauria de començar amb el 2on quadern; un alumne de 3er hauria de començar amb
el 3er quadern,.... Però n'hi haurà alumnes que hauran de fer tots el quaderns
independement que estiguin matriculats a un nivell superior de l'ESO .
La versatilitat del material, i donat el material de reforç acompanyat, també permet
abordar de forma especialitzada les habilitats deficitàries que caracteritzen certs
trastorns de l'aprenentatge en adolescents: el trastorn de l’atenció amb i sense
hiperactivitat, la dislèxia, la discalcúlia, etc . Una altra aplicació aniria encaminada a
facilitar la reintroducció al sistema educatiu dels adolescents que per diverses
patologies neurològiques o neuropsicològiques no poden cursar amb normalitat l’ESO
i hagin perdut escolaritat. Aquests 4 “llibres de treballs” poden ajudar.
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 23
5. BIBLIOGRAFIA
AbrilAlonso, A. del, Ambrosio, E., de Blas, M.R., Caminero, A.A., Garcia, C., de Pablo,
J.M. & Sandoval, E. (2001). Fundamentos Biológicos de la Conducta (2ª edic). Madrid:
Sanz y Torres.
Allin, M., Matsumoto, H., Santhouse, A.M., Nosarti, C., AlAsady, M.H.S., Stewart, A.L.,
Rifkin, L. & Murray, R.M. (2001). Cognitive and motor function and the size of the
cerebellum in adolescents born very pre-term. Brain, 124:60-66.
Barkley, R.A., Anastopoulos, A.D., Guevremont, D.C. & Fletcher K.E. (1991).
Adolescents with ADHD: Patterns of behavioral adjustment, academic functioning, and
treatment utilization. J Am Acad Child Adolesc Psychiatry, 30: 752-761.
Beaumont, J.G., Kenealy, P.M. & Rogers, M.J.C.(Eds.). (1996) The Blackwell Dictionary
of Neuropsychology. Cambridge, Massachusetts: Blackwell Publ.
Benson, D.F. (1985). Alexia. En: J.A.M. Frederiks (Ed.) Handbook of Clinical Neurology
Vol 1 (45): Clinical Neuropsychology (pp. 433-455). Amsterdam: Elsevier Science Publ.
Butterworth, B. (1999). A Head for figures. Science, 284:928-929.
Caine, D. & Watson, J.G. (2000). Neuropsychological and neuropathological sequelae
of cerebral anoxia: A critical review. J Int Neuropsychol Soc, 6:86-99.
Carlson, N.R. (1999) Fisiología de la conducta (3ª ed.). Barcelona: Ariel-Neurociencia
Carter, R. (1998). El Nuevo Mapa del Cerebro. Barcelona: RBA
Castellanos FX & Tannock R (2002) Neuroscience of attention deficit/hyperactivity
disorder: The search for endophenotypes. Nature Reviews Neuroscience 3:617-628
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 24
Corbetta, M., Miezin, F.M., Shulman, G.L., Petersen, S.E. (1993). A PET study of
visuospatial attention. J Neurosci, 13:1202-1226.
Crawford, T.J. & Higham, S. (2001) Dyslexia and the centre of gravity effect. Exp Brain
Res, 137: 122-126.
De Malach R, Reppas JB, Benson RR et al. (1995) Proc Natl Acad Sci USA
92:8135-8139. Haxby JV, Horwitz B, Ungerleider LG et al (1994) Neuroscience
14:6336-6353.
Dehaene, S., Spelke, E., Pinel, P., Stanescu, R. & Tsivkin, S. (1999). Sources of
mathematical thinking: Behavioral and brain-imaging evidence.Science, 284:970-974.
Dewey, D. (1995). What is developmental dyspraxia?. Brain Cogn, 29: 254-274.
Dobkin, B.H. (1997). Experimental brain injury and repair. Curr Opin Neurol,
10:493-497.
Estévez-González, A., García-Sánchez, C. y Junqué, C. (1997). La atención: Una
función cerebral compleja. Revista de Neurología, 25(148):1989-1997.
Estévez-González, A. y García-Sánchez, C. (1999). Ejercicios de rehabilitación-I:
Atención. Barcelona: Edit. Lebón.
Estévez-González, A., García-Sánchez, C. y Barraquer-Bordas, Ll. (1997). La memoria
y el aprendizaje: “Experiencia” y “habilidad” en el cerebro. Revista de
Neurología,25(148):1976-1988.
Estévez-González, A., y García-Sánchez, C.(1996). La dislexia. Estado actual de
nuestros conocimientos neurológicos y neuropsicológicos. Revista de Neurología,
24(125), 31-39.
Estévez-González, A. y Fernández, A. (1986). Guía básica de F.P.1.: El fracaso escolar
y pautas de actuación. 2 Volúmenes. Barcelona: Publicaciones del I.C.E.-Universidad
Politécnica de Barcelona. 212pp.
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 25
Estévez-González, A., García-Sánchez, C. & Barraquer-Bordas, Ll. (1997). La memoria
y el aprendizaje: “Experiencia” y “habilidad” en el cerebro. Revista de Neurología,
25(148):1976-1988.
Ewing-Cobbs, L., Fletcher, J.M. & Levin, H.S. (1995) Traumatic brain injury. En: B.P.
Rourke (Ed.), Syndrome of Nonverbal Learning Disabilities (pp.433-459). New York:
Guilford Pres.
Faraone, S.V., Biederman, J., Lehman, B.K. et al. (1993). Intellectual performance and
school failure in children with attention deficit hyperactivity disorder and their siblings.
J Abnorm Psychol, 102: 616-623.
Fletcher, P,C., Frith, C.D. & Rugg, M.D. (1997). The functional neuroanatomy of
episodic memory. Trends Neurosci, 20:213-218.
García-Sánchez, C., Estévez-González, A. y Junqué, C. (1996). Cuadros asociados
al trastorno de atención con y sin hiperactividad. Revista de Psiquiatría Infanto-Juvenil,
4, 280-284. ISSN 1578-1062.
García-Sánchez, C. y Estévez-González, A. (1999). Ejercicios de rehabilitación-II:
Memoria. Barcelona: Edit. Lebón.
García-Sánchez, C., Estévez-González, A., Junqué, C. (2001). Perfil de memoria en el
trastorno por déficit de atención con hiperactividad. Anuario de Psicología, 32 (4): 35-
46. ISSN 0066-5126.
Hawley CA, Ward AB, Magnay AR & Long J (2004). Outcomes following childhood head
injury: a population study. J Neurol Neurossurg Psychiatry 75:737-742
Jenkins, M., Cohen, R., Malloy, P., Salloway, S., Johnson, E.G., Penn, J. & Marcotte,
A. (1998). Neuropsychological measures which discriminate among adults with residual
symptoms of attention deficit disorder and other attentional complaints. Clin
Neuropsychol12:74-83.
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 26
Kandel, E., Schwartz, J.H. & Jessell, T.M. (Eds.) (1996).Neurociencia y Conducta.
Madrid: Prentice Hall.
Kohli A, Malhotra S, Mohanty M, Khehra N, Kaur M. (2005) Specific learning disabilities
in children: deficits and neuropsychological profile.Int J Rehabil Res, 28(2):165-9.
Kolb B. & Whishaw, IQ. (2002) Cerebro y Conducta. Madrid: McGraw-Hill.
Kuljis RO (1999). Evaluacion neurologica de los trastornos del aprendizaje. Rev
Neurologia 29:326-331.
MacLeod, D. & Prior, M. (1996). Attention deficits in adolescents with ADHD and other
clinical groups. Child Neuropsychol, 2:1-10.
Max JE, Roberts MA, Koele SL, Lindgren SD, Robin DA, Arndt S et al (1999). Cognitive
outcome in children and adolescents following severe TBI. JINS 5:58-68.
Obrzut, J.E. & Boliek, C.A. (1986). Lateralization characteristics in learning disabled
childre. J Learn Disabil, 19: 308-314.
O'Hare, A.E., Brown, J.K. & Aitken, K. (1991) Dyscalculia in children. Dev Med Child
Neurol, 33: 356-361.
Pardo JV, Fox PT, Raichle ME. Localizacion of a human system for sustained attention
by positron emission tomography. Nature 1991; 349: 61-64. Posner, M.I. & Raichle,
M.E. (1994). Images of Mind. New York: Scientific American Library, W.H.Freeman &
Cia.
Pascual García, P. (1988). La Dislalia. Naturaleza, Diagnóstico y Rehabilitación. Madrid:
CEPE.
Passingham, R. (1993). The Frontal Lobes and Voluntary Action. Oxford: Oxford
University Press.
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 27
Perani D, Bressi S, Cappa SF, Vallar G, Aberoni M, Grassi F, et al. Evidence of multiple
memory systems in the human brain. A 18F-FDG-PET metabolic study. Brain 1993;
116: 903-919.
Petersen, S.E. & Fiez, J.A. (1993). The processing of single words studied with positron
emission tomography. Annu Rev Neurosci, 16:509-530. Posner, M.I. & Raichle, M.E.
(1994). Images of Mind. New York: Scientific American Library.
Pirozzolo, F.J. & Harrell, W. (1985). The neuropsychology of learning disabilities. In:
L.C. Hartlage & C.F.Telzrow (Eds.), The Neuropsychology of Individual Differences. A
developmental perspective, (pp.183-201). New York: Plenum Press.
Posner, M.I. & Raichle, M.E. (1994). Images of Mind. New York: Scientific American
Library.
Purves, D, Augustine, G.J., Fitzpatrick, D., Katz, L.C., LaMantia, A.S. & McNamara, J.
(dir) (2001). Invitación a la Neurociencia. Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana.
Kandel, E., Schwartz, J.H. & Jessell, T.M. (Eds.) (1996).Neurociencia y Conducta.
Madrid: Prentice Hall.
Rasanen, P. & Ahonen, T. (1995). Arithmetic disabilities with and without reading
difficulties: A comparison of arithmetic errors. Dev Neuropsychol, 11:275-295.
Rosenzweig, M.R., Leiman, A.I. & Breedlove, S.M. (2001). Psicología Biológica: Una
introducción a la Neurociencia Conductual, Cognitiva y Clínica. Madrid: Ariel.
Rourke, B.P. (Ed.)(1995). Syndrome of Nonverbal Learning Disabilities. New York:
Guilford Press.
Rutter, M., Tizard, J. & Whitmore, K. (1980). Education, Health and Behavior:
Psychological and Medical Study of Childhood Development. New York: Wiley.
Spreen, O., Risser, A.H. & Edgell, D. (1995). Developmental Neuropsychology. New
York: Oxford University Press.
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 28
Stewart, A.L., Rifkin, L., Amess, P.N., Kirkbride, V., Townsend, J.P., Miller, D.H. et al.
(1999). Brain structure and neurocognitive and behavioural function in adolescents who
were born very preterms. Lancet, 353:1653-1657.
Windhorst, W.U. (1996). Recovery of function. En: Beaumont, J.G., Kenealy, P.M. &
Rogers, M.J.C.(Eds.) The Blackwell Dictionary of Neuropsychology (pp. 608-618).
Cambridge, Massachusetts: Blackwell Publ.
Zeki, S. (1995). Una Visión del Cerebro. Barcelona: Ariel Psicología.
Zigmond, M.J., Bloom, F.E., Landis, S.C., Roberts, J.L. & Squire, L.R. (Eds.) (1999).
Fundamental Neuroscience. San Diego: Academic Press.
ALTRES FONTS DE REFERÈNCIA
Programes informàtics llicenciats per a l'autor:
Per poder fer els laberints (laber01.pdf):
Dean, J.L. (1994). FMAZ01 -- Maze Game Version 1.0. New Orleans:
USA
Per poder fer les sopes de lletres (sopa01.pdf)
------------- (1994-2004) Word Search Construction Kit Version 4.0.2.1
Insight Software Solutions, Inc. USA
Programes informàtics com font d'imatges:
Corel Wordpefect Suite 7 (c)
Corel WordPerfect Office 2000 (c)
Corel Gallery Magic (c)
Programes informàtics com eines de programació:
Borland Delphi (c)
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 29
Borland TurboPascal (c)
Borland Turbo C (c)
Borland Turbo Prolog (c)
Netscape Composer (c)
Adobe Acrobat (c)
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 30
ANNEX A
CLASSIFICACIÓ NEUROPSICOLÒGICA i
NEUROCOGNITIVA D’EXERCICIS
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 31
ATENCIÓ
1.AMPLÀRIA (“SPAN”)
.Per mesurar i estimular l’amplària (“span”) de l’atenció: exercicis de reproduir
ritmes, reproduir dígits, reproduir disposicions de cubs.
.Models de referència: Paradigma de Corsi, Paradigma de dígits del WAIS
2. ATENCIÓ SELECTIVA o FOCAL
.Fer parelles d’estímuls
.Recerca d’un estímul entre altres estímuls que donen lloc a distracció, trobar
figures iguals a un model,...
.Discriminar estímuls per a una determinada característica (forma, color,...)
.Exercicis de discriminar la forma que no és igual a les altres formes
.Exercicis d’atenció perceptiva, en general
.ATENCIÓ SERIAL: Exercicis de “cancel.lació” (trobar figures iguals a un
model,...)
Model de referència: Paradigma Bell’s Test
3. ATENCIÓ DUAL o DIVIDIDA
.Exercicis que demanen recerques simultànies de dos models, exercicis que
requereixen fer dues feines al mateix temps (seguir sèries de nombres i
lletres,...).
Model de referència: Paradigma Trail Making.
4. ATENCIÓ SOSTINGUDA o CONCENTRACIÓ
.Exercicis que requereixen una tasca relativament senzilla però durant un llarg
període de temps.
Model de referència: Paradigma CPT
5. VELOCITAT DE PROCESSAMENT
.Exercicis que fixen un temps determinat per la seva conclusió i que requereixen
fer càlculs mentals senzills però sostinguts,...
.Model de referència: Paradigma PASAT
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 32
6. ATENCIÓ D’INHIBICIÓ
Exercicis que en un moment donat requereixen fer el contrari del que estem
acostumats a fer o que hem après de determinada manera.
Model de referència: Paradigma de Stroop, Paradigma Go/NoGo
CÀLCUL
1. VELOCITAT de Càlcul
2. CONCEPTE NUMÈRIC
.Exercicis de classificacions i ordenacions de xifres
.Exercicis amb escales, operacions amb zeros,...
.Exercicis de parells-senars
.Exercicis amb signes aritmètics
.Transformacions amb el sistema mètric
3. LECTURA i ESCRIPTURA numèriques
.Exercicis de còpia numèrica, de grafisme numèric
.Dictat numèric
4. SÈRIES numèriques
.Exercicis amb progressions aritmètiques
5. CÀLCUL ARITMÈTIC: Addició, subtracció,...
6. RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
ESCRIPTURA
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 33
1.VELOCITAT d’escriptura
2.MOTRICITAT GRÀFICA
.Exercicis de còpia
.Exercicis de grafismes de traçat, unió i proporció
.Exercicis de grafismes numèrics, espacials,...
3.ORTOGRAFIA
4.DICTAT
FUNCIONS EXECUTIVES FRONTALS
1. FLEXIBILITAT
.Exercicis de fluències de dissenys, fluències verbals,..
.Models de referència: Paradigma de Wisconsin, Trail Making,...
2.RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
.Models de referència: Paradigma de Wisconsin
3. ABSTRACCIÓ i RAONAMENT
.Exercicis de comprensió i interpretació de refranys i proverbis
.Exercicis de sil.logismes
.Exercicis de relacionar semblances
.Exercicis de categorització
.Exercicis de formació de conceptes
.Exercicis amb seqüències
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 34
4.PLANIFICACIÓ
.Exercicis de prendre decisions
.Models de referència: Paradigma de Tower of London
5.MODULACIÓ-INHIBICIÓ DE RESPOSTES
.Models de referència: Paradigma de Go/No-Go
6.ALTRES
. Exercicis d’ordenar de més a menys, de petit a més gran, ...
GNOSIS-PERCEPCIÓ
1.GNOSIS VISUALS
.Exercicis d’identificar siluetes
.Exercicis de discriminacions figura-fons
.Exercicis de reconixement de fotografies i imatges
.Exercicis de discriminació de colors
.Exercicis de reconeixement de formes
.Exercicis de discriminar imatges sobreposades
.Exercicis de reproducció gràfica
2.GNOSIS VISUOESPACIALS
.Exercicis amb laberints, circuits
.Exercicis amb plànols
.Exercicis amb rellotjes
.Execricis de localització geogràfica
.Exercicis de dibuix pictòric, dibuix lineal
3.ROTACIÓ DE L’ESPAI
.Exercicis de rotació mental de l’espai
.Exercicis de raonament perceptiu
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 35
LECTURA
1.VELOCITAT de lectura
2.LECTURA DE PARAULES I FRASES
.Exercicis de lectura gràfica i fonemàtica
.Exercicis de lectura de paraules i frases amb/sense sentit
3.COMPRENSIÓ
.Exercicis de comprensió de simbolismes
.Exercicis de comprensió de textos
4.PROSÒDIA
LLENGUATGE
1.AUTOMÀTIC
.Exercicis amb sèries numèriques, sèries temporals (dies de la setmana,...)
.Exercicis de llenguatge seqüencial
2.VOCABULARI
.Exercicis de denominació
.Exercicis de denominar parts d’objectes,...
.Exercicis de definicions
.Exercicis d’abreviatures
.Exercicis de paronímia i antonímia
.Exercicis amb vocabulari temàtic i ortogràfic
3.COMPRENSIÓ
.Exercicis de preguntes que es fan després d’haver llegit un text
.Exercicis de comprensió i apreciació gràfica de làmines
4.NARRACIÓ -Expressió lingüístic
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 36
.Exercicis de redacció
.Exercicis de construccions interrogatives, negatives
.Exercicis amb diàlegs
MEMÒRIA
1.MEMÒRIA INMEDIATA o A CURT TERMINI
AMPLÀRIA (“SPAN”)
Per mesurar i estimular l’amplària (“span”) de memòria: exercicis de
reproduir ritmes, reproduir dígits, reproduir disposicions de cubs.
Models de referència: Paradigma de Corsi, Paradigma de dígits del
WAIS
“WORKING MEMORY”
.Exercicis de memòria amb una mínima demora
Models de referència: Paradigma de “Delayed-Match/NonMatch-to-
Sample” tipus “Benton Visual Retention”
2. MEMÒRIA A LLARG TERME DECLARATIVA (MIG TERME o RECENT)
MEMÒRIA QUOTIDIANA
.Exercicis de preguntes sobre fets recents
EVOCACIÓ
.Exercicis amb aprenentage de llistes
.Reproduir de memòria models
.Reproduir narracions curtes
.Models de referència: Paradigma de Llistat verbal de Rey, Memòria
Lògica-WAIS
RECONEIXEMENT
.Exercicis de reconeixement de mots, imatges,...
.Model de referència: Paradigma de “Picture recognition” de Squire.
3. MEMÒRIA A LLARG TERMINI DECLARATIVA (REMOTA)
SEMÀNTICA o CULTURAL
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 37
.Exercicis de coneixements acadèmics (fets i dates)
EPISÒDICA
.Exercicis autobiogràfics
4. MEMÒRIA A LLARG TERMINI NO DECLARATIVA (“APRENENTATGE”)
INCIDENTAL
.Exercicis de completar mots, frases, imatges
.Model de referència: Paradigma de “priming”
PROCEDIMENTAL
.Exercicis amb laberints, circuits
.Exercicis repetitius de velocitat
.Exercicis repetitius amb puzzles
.Model de referència: Paradigma de “Tower of Hanoi”
ORIENTACIÓ en el temps i en l’espai
.Conèixer dates, festes populars, celebracions familiars,
.Reconèixer el lloc on estem,el barri, la ciutat,...
.Reconèixer les propies dades d’identidat
.Exercicis amb el calendari
.Tècniques d’observació de l’ambient
.Capacitat per narrar la pròpia biografia
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 38
PRAXI
1. PRAXI CONSTRUCTIVA
.Fer dibuixos
.Fer construccions
.Exercicis de completar dibuixos
.Model de referència: Paradigma de cubs WAIS/WISC
2. MOTRICITAT FINA
.Exercicis de pre-escriptura
.Retallar
.Moviments amb els dits
3.POSTURAL I COORDINACIÓ
.Fer gestos manuals
.Fer gestos facials
.Exercicis d’alternàncies motores
VELOCITAT
1.SIMPLE
.Exercicis de reacció amb estímuls visuals i auditius
.Model de referència:Paradigma de temps de reacció
2.MOTORA
.Model de referència: Paradigma de TAPPING
3. DE PROCESAMENT
.Exercicis amb càlculs mentals
.Model de referència:Paradigma de PASAT
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 39
ANNEX B: EL QUE FA EL NOSTRE CERVELL
EL QUÈ FA EL NOSTRE CERVELL
Les imatges sobre les quals s’ha representat l’activació del cervell han estat modificacions basades en imatges extretes dewww.sciencemag.org i Kolb B. & Whishaw, IQ. (2002) Cerebro y Conducta. Madrid: McGraw-Hill.
ATENCIÓ DUAL o DIVIDIDA:Tot fent exercicis que requereixen realitzar dues tasques al mateixtemps
Activació: Cíngol anterior i prefrontal dorslateral de l’hemisferi dret
Basat en els estudis de: Corbetta, M., Miezin, F.M., Shulman, G.L., Petersen, S.E. (1993). A PETstudy of visuospatial attention. J Neurosci, 13:1202-1226.
Font complementària: Estévez-González, A., García-Sánchez, C. & Junqué, C. (1997). La atención: Una funcióncerebral compleja. Revista de Neurología, 25(148):1989-1997.
ATENCIÓ SOSTINGUDA (“CONCENTRACIÓ”)
Activació: Parietal posterior i prefrontal dorslateral de l’hemisferi dret.
Basat en els estudis de: Pardo JV, Fox PT, Raichle ME. Localizacion of a human system for sustainedattention by positron emission tomography. Nature 1991; 349: 61-64. Posner, M.I. & Raichle, M.E. (1994).Images of Mind. New York: Scientific American Library, W.H.Freeman & Cia.
Font complementària: Estévez-González, A., García-Sánchez, C. & Junqué, C. (1997). La atención: Una funcióncerebral compleja. Revista de Neurología, 25(148):1989-1997.
CÀLCUL: Tot fent càlculs molt exactes
Activació: zona inferior del lòbul frontal esquerre.
Basat en els estudis de: Dehaene, S., Spelke, E., Pinel, P., Stanescu, R. & Tsivkin, S. (1999). Sources ofmathematical thinking: Behavioral and brain-imaging evidence.Science, 284:970-974.
Font complementària:Butterworth, B. (1999). A Head for figures. Science, 284:928-929.
ESCRIPTURA i LECTURA: Zona que ha d’estar intacta per llegir i escriure correctament.
Basat en els estudis de: Benson, D.F. (1985). Alexia. En: J.A.M. Frederiks (Ed.) Handbook of Clinical NeurologyVol 1 (45): Clinical Neuropsychology (pp. 433-455). Amsterdam: Elsevier Science Publ.
Font complementària: Beaumont, J.G., Kenealy, P.M. & Rogers, M.J.C.(Eds.) (1996). The Blackwell Dictionaryof Neuropsychology. Cambridge, Massachusetts: Blackwell Publ.
GNOSIS-PERCEPCIÓ: Observant formes (objectes, cares, textures)
Basat en els estudis de: De Malach R, Reppas JB, Benson RR et al. (1995) Proc Natl Acad Sci USA92:8135-8139. Haxby JV, Horwitz B, Ungerleider LG et al (1994) Neuroscience 14:6336-6353.
Font complementària: Carlson, N.R. (1999) Fisiología de la conducta (3ª ed.). Barcelona: Ariel-Neurociencia
GNOSIS-PERCEPCIÓ: Localitzant formes (objectes, cares, textures) a l’espai
Basat en els estudis de: De Malach R, Reppas JB, Benson RR et al. (1995) Proc Natl Acad Sci USA92:8135-8139. Haxby JV, Horwitz B, Ungerleider LG et al (1994) Neuroscience 14:6336-6353.
Font complementària: Carlson, N.R. (1999) Fisiología de la conducta (3ª ed.). Barcelona: Ariel-Neurociencia
GNOSIS-PERCEPCIÓ: Tot observant estímuls en moviment
Basat en els estudis de: Zeki, S. (1995). Una Visión del Cerebro. Barcelona: Ariel Psicología.
Font complementària: : Beaumont, J.G., Kenealy, P.M. & Rogers, M.J.C.(Eds.). (1996) The Blackwell Dictionaryof Neuropsychology. Cambridge, Massachusetts: Blackwell Publ.
LECTURA: Les tres zones necessàries per llegir.
Activació: frontal inferior, parietal-temporal i occipital-temporal
Font complementària: Holden C.(2004) Random Samples. Science 304: 677.
LLENGUATGE: Exercici de generació de verbs a partir de noms
Activació: Prefrontal dorslateral i frontal inferior de l’hemisferi esquerre.
Basat en els estudis de: Petersen, S.E. & Fiez, J.A. (1993). The processing of single words studied with positronemission tomography. Annu Rev Neurosci, 16:509-530. Posner, M.I. & Raichle, M.E. (1994). Images of Mind.New York: Scientific American Library.
Font complementària: Passingham, R. (1993). The Frontal Lobes and Voluntary Action. Oxford: OxfordUniversity Press. Beaumont, J.G., Kenealy, P.M. & Rogers, M.J.C. (Eds.). (1996). The Blackwell Dictionary ofNeuropsychology. Cambridge, Massachusetts: Blackwell Publ.
MEMÒRIA: Tot recordant petites sèries de nombres
Activació: prefrontal, temporal superior i parietal inferior de l’hemisferi esquerre.
Basat en els estudis de: Perani D, Bressi S, Cappa SF, Vallar G, Aberoni M, Grassi F, et al. Evidence of multiplememory systems in the human brain. A 18F-FDG-PET metabolic study. Brain 1993; 116: 903-919.
MEMÒRIA: Tot recordant on estaven situats determinats cubs sobre un tauler
Activació: córtex prefrontal dorslateral i parietal posterior de l’hemisferi dret.
Basat en els estudis de: Perani D, Bressi S, Cappa SF, Vallar G, Aberoni M, Grassi F, et al. Evidence of multiplememory systems in the human brain. A 18F-FDG-PET metabolic study. Brain 1993; 116: 903-919. MoscovitchM, Kapur S, Koehler S & Houle S (1995) Proced Natl Acad Sci USA 92:3721-3725
Font complementària: Estévez-González, A., García-Sánchez, C. & Barraquer-Bordas, Ll. (1997). La memoria yel aprendizaje: “Experiencia” y “habilidad” en el cerebro. Revista de Neurología, 25(148):1976-1988.
MEMÒRIA: Tot tractant de recuperar records d’episodis de la nostre vida
Activació: còrtex prefrontal de l’hemisferi dret i , en menor mida, esquerre.
Basat en els estudis de: Fletcher, P,C., Frith, C.D. & Rugg, M.D. (1997). The functional neuroanatomy ofepisodic memory. Trends Neurosci, 20:213-218.
Font complementària: Estévez-González, A., García-Sánchez, C. & Barraquer-Bordas, Ll. (1997). La memoria yel aprendizaje: “Experiencia” y “habilidad” en el cerebro. Revista de Neurología, 25(148):1976-1988.
MEMÒRIA: La memòria on emmagatzemem els coneixements
Activació: temporal superior, prefrontal i cíngol de l’hemisferi esquerre
Basat en els estudis de: Perani D, Bressi S, Cappa SF, Vallar G, Aberoni M, Grassi F, et al. Evidence of multiplememory systems in the human brain. A 18F-FDG-PET metabolic study. Brain 1993; 116: 903-919.
Font complementària: Estévez-González, A., García-Sánchez, C. & Barraquer-Bordas, Ll. (1997). La memoria yel aprendizaje: “Experiencia” y “habilidad” en el cerebro. Revista de Neurología, 25(148):1976-1988.
Memòria: memòria pels procediments per realitzar puzzles.
Activació: ganglis basals, cerebel i prefrontals.
Basat en els estudis de: Perani D, Bressi S, Cappa SF, Vallar G, Aberoni M, Grassi F, et al. Evidence of multiplememory systems in the human brain. A 18F-FDG-PET metabolic study. Brain 1993; 116: 903-919.
Font complementària: Estévez-González, A., García-Sánchez, C. & Barraquer-Bordas, Ll. (1997). La memoria yel aprendizaje: “Experiencia” y “habilidad” en el cerebro. Revista de Neurología, 25(148):1976-1988.
PRAXI: Tot fent moviments seqüencials dels dits
Activació: còrtex motor, somestèsic i àrea motora suplementària.
Font complementària:Purves, D, Augustine, G.J., Fitzpatrick, D., Katz, L.C., LaMantia, A.S. & McNamara, J. (dir)(2001). Invitación a la Neurociencia. Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana. Kandel, E., Schwartz, J.H. &Jessell, T.M. (Eds.) (1996).Neurociencia y Conducta. Madrid: Prentice Hall.
PRAXI: Tot imaginant de com fem moviments amb els dits
Activació: àrea motora suplementària
Font complementària:Purves, D, Augustine, G.J., Fitzpatrick, D., Katz, L.C., LaMantia, A.S. & McNamara, J. (dir)(2001). Invitación a la Neurociencia. Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana. Kandel, E., Schwartz, J.H. &Jessell, T.M. (Eds.) (1996).Neurociencia y Conducta. Madrid: Prentice Hall.
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 57
ANNEX C: MENú principal de la pàgina WEB
A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 59
ANNEX D: Primeras pàgines dels 4 Quaderns de treball
Quadern de Treball: Nivell-1 Pàgina-1
Quadern de Treball
NIVELL-2005: Volum 1Versió 3.0
El meu Nom: Data d’inici : Data de finalització:
Quadern de Treball: Nivell-1 Pàgina-2
UNITATS DE TREBALL
## Ortografia ## Grafisme de traçat, unió i proporció## Vocabulari## Addició i subtracció## Concepte numèric: Escriptura i ordenació de xifres# ...
UNITATS TEMÀTIQUES
## Geografia: comunitats, províncies i comarques# ...
UNITATS DE CONTINUÏTAT
## Lectura fonemàtica## Seqüències## Comprensió i apreciació gràfica de làmines## Expressió## Reproducció gràfica## Comprensió lingüística## Mínims perceptius## Correspondència sintètica## Dictat# ...
Quadern de Treball: Nivell-1 Pàgina-3
RECONEIXEMENTAquest “Quadern de Treball” forma part d'un projecte d'estudi i investigació que l'autor ha desenvolupat gràcies a una llicència
retribuïda concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat deCatalunya (DOGC núm.: 4182 de 26.7.2004)
Autor del projecte: Armando Estévez-González
Els meu especial agraïment a:Carmen García-Sánchez
Emilia SuárezCarles Ferran
Quadern de Treball: Nivell-1 Pàgina-4
LES TEVES DADES PERSONALS ?1. Quan vas néixer?:
2. On vas néixer?:
3. Quina és la teva adreça?:
4. La població on vius?:
5. El darrer curs que vas fer?:
6. Com es diuen els col.legis on vas estudiar?:
7. Com es diu el teu pare?:
8. On va néixer el teu pare?:
9. En què treballa el teu pare?:
10. Com es diu la teva mare?:
11. On va néixer la teva mare?:
TUS DATOS PERSONALES ?
12. ¿En qué trabaja tu madre?:
13. ¿Cuántos hermanos en total sois en casa?:
14. ¿Cómo se llaman tus hermanos y hermanas?:
15. ¿Quién es el mayor de los hermanos?:
16. ¿Quién es el menor?:
17. ¿Qué día de la semana es hoy?:
18. ¿En qué mes estamos?:
19. ¿En qué día del mes estamos?:
20. ¿En qué trimestre?:
21. ¿Cuánto tiempo falta para las próximas vacaciones?:
22. ¿A qué hora te levantas cada día?:
Quadern de Treball: Nivell-1 Pàgina-5
! ELS NOMS DE LLETRES DE L’ALFABET
f:
j:
h:
l:
m:
r:
s:
v:
w:
x:
y:
Quadern de Treball: Nivell-1 Pàgina-6
Imatge adaptada d’un antic anunci publicitari
R Todas las palabras subrayadas están mal escritas. DEBES CORREGIRLAS.
EL VAQUERO AVANZA A PESO LIGERO SOBRE SU
CABALLO. CON LA MONO AGARRA UNA GRUESA
CUERDA. LA SILLA VA ENROLLADA EN EL LOMO DEL
CABELLO. CLAVADA A SU BATA, UNA ESPUELA
PLATEADA DE DIENTES FINOS. EL CABALLO, CON UN
COMPÁS DE MOVIMIENTOS PERFECTOS, AVANZA
LENTAMENTE.
Quadern de Treball: Nivell-1 Pàgina-7
Adaptat de: López-Góngora (2003) Quaderm d’exercicis d’estimulació cognitiva. Màster en Diagnòstic i Rehabilitació Neuropsicològica.Barcelona: HSCSP-UAB.
QUANTS CERCLES VEUS?QUANTS CERCLES VEUS?
Quadern de Treball: Nivell-1 Pàgina-8
LOS NOMBRES FÁCILES ELS NOMS FÀCILS
ESCRIBE EN LETRAS los números del 1 al20:
ESCRIU AMB LLETRES els nombres de l’1 fins al 20:
ESCRIBE el nombre de los días de lasemana:
ESCRIU el nom dels dies de la setmana:
ESCRIBE el nombre de los meses del año: ESCRIU el nom dels mesos:
ESCRIBE el nombre de las estaciones delaño:
ESCRIU el nom de les estacions de l’any:
ESCRIBE el nombre de cada uno de losdedos de la mano:
ESCRIU el nom dels dits de les mans:
ESCRIBE el nombre de diferentes partesde un coche:
ESCRIU el nom de parts diferents d’uncotxe:
Quadern de Treball: Nivell-1 Pàgina-9
ESCRIU SOTA CADA IMATGE EL NOM DE L’OBJECTE
Quadern de Treball: Nivell-2 Pàgina-1
Quadern de Treball
NIVELL 2005: Volum 2Versió 3.0
El meu Nom: Data d’inici : Data de finalització:
Quadern de Treball: Nivell-2 Pàgina-2
UNITATS DE TREBALL
## Ortografia ## Multiplicació## Paronímia, Antonímia## Grafisme espacial## Escales 8:6, 8:4, 6:4## Negació/Afirmació# ...
UNITATS TEMÀTIQUES
## Geografia: Europa, L’Univers, Les 4 estacions## Ciències: L’aire## Ciencias: Els Ossos# ...
UNITATS DE CONTINUÏTAT
## Vocabulari temàtic i ortogràfic## Llenguatge seqüencial## Seqüències## Comprensió i apreciació gràfica de làmines## Expressió## Reproducció gràfica## Comprensió lingüística## Mínims perceptius## Dictat## Lectura# ...
UNITATS DE CONTINUÏTAT QUEFINALITZEN
## Grafisme de traçat, unió i proporció## Ortografia B/V## Addició i subtracció# ...
Quadern de Treball: Nivell-2 Pàgina-4
LES TEVES OPINIONS ?
l. Quantes vegades a la setmana llegeixes els diaris?:
2. Llegeixes cada setmana alguna revista?: Quina?:
3. Quantes vegades per any vas al cinema?:
4. Acostumes a veure els telediaris?:
5. T’agraden els esports?:
6. T’agrada estudiar?:
7. T’agrada la música?:
8. T’agrada llegir llibres?:
9. T’agrada conversar amb altres persones?:
10. T’avorreixes els diumenges?:
TUS 0PINI0NES ?
11. ¿Cuántas horas al día te pasas delante de la TV?:
12. ¿Cómo se titulaba la última película que viste en el cine?:
13. ¿Cómo se titulaba el último libro que intentaste leer?:
14. ¿Qué cosa que te gasta mucho aún no has podido comprar?:
15. ¿Cuál es tu afición favorita?:
16. ¿Qué día te levantas con más sueño?:
17. ¿Qué día de la semana es el que más te gusta?:
18. ¿Si pudieras, a dónde te gustaría ir de viaje?:
19. ¿Cuál es el nombre de mujer que más te gusta?:
20. ¿Cuál es el nombre de varón que más te gusta?:
Quadern de Treball: Nivell-2 Pàgina-5
Imatge extreta de: ópez Varela et al (1992) Vocabulario Temático Ilustrado. Vigo: Galaxia.
VOCABULARI/VOCABULARIOVOCABULARI/VOCABULARIO
Quadern de Treball: Nivell-2 Pàgina-6
¿HAS ENTENDIDO LO QUÉ QUERÍA?. Escríbelo:
Quadern de Treball: Nivell-2 Pàgina-7
Extret de: Altmeyer (1988) Arco-Piensa, Juega y Combina 1. Hospitalet, Domingo Ferrer SA
LA FIGURA ESTRANYA
De cada 4 figures, una figura no té relació amb les altres. Quina és?
Quadern de Treball: Nivell-2 Pàgina-8
DICTAT de paraules
faixa, febrer, feliç, fill, finestra, força, fregir, fresc, gaire, ganivet, garatge, gendre, germà, govern, gruix,guanyar, guàrdia, habitació, haver, història, home.
faixa,
Quadern de Treball: Nivell-2 Pàgina-9
DICTADO de palabrasfaringe, favor, fingir, frágil, garaje, gemelo, generación, general, género, genio, gente, gigante, gesto,gimnasia, gitano, gobierno, grave, habitación, hallar, hambre.
faringe,
Quadern de Treball: Nivell-2 Pàgina-10
OBSERVEU LA FOTO AMB DETENIMENT, ENDEVINA EL PAÍS DELS PROTAGONISTES:
EN QUIN SEGLE TRANSCORRE L’ACCIÓ?:
ESCRIU UN TÍTOL A LA PEL.LÍCULA:
Quadern de Treball: Nivell-3 Pàgina-1
Quadern de Treball
NIVELL 2005: Volum 3Versió 3.0
El meu Nom: Data d’inici : Data de finalització:
Quadern de Treball: Nivell-3 Pàgina-2
UNITATS DE TREBALL
## Singular-Plural## Masculí-Femení## Distinció de lletres## Abreviatures# ...
## Divisió## Operacions amb
zeros## Signes aritmètics## Parells-Senars# ...
UNITATS DE CONTINUÏTAT
## Raonament perceptiu## Raonament lingüístic analògic## Ortografia, Dictat## Lectura gràfica## Comprensió-Expressió lingüístic## Comprensió-Apreciació gràfica# ...
## Vocabulari temàtic i ortogràfic## Definició## Reproducció gràfica## Seqüencies## Problemes aritmètics## Construccions interrogatives## Correspondències sintètiques # ......
UNITATS DE CONTINUÏTAT QUEFINALITZEN
## Multiplicació## Dictat de paraules## Paronímia, Antonímia## Grafisme numèric, espacial# ...
UNITATS TEMÀTIQUES
## La llum, el so## Accidents geogràfics## Península Ibèrica, Catalunya## Europa# ...
Quadern de Treball: Nivell-3 Pàgina-4
El meu poble o ciutat és _______________,
que es troba a la comarca de _______________.
Té aproximadament __________ habitants.
Les festes del meu poble o ciutat són els dies _______________
del mes de _______________.
Jo visc al barri de _______________.
Al meu barri existeixen _______________ botigues i comerços,
però sobretot n’hi ha botigues i comerços de _______________.
Al meu barri hi ha ________________ escoles o col.legis o
instituts.
Quadern de Treball: Nivell-3 Pàgina-5
· DIBUIXA L’HORA DE DIBUIXA L’HORA DE
Quadern de Treball: Nivell-3 Pàgina-6
Quadern de Treball: Nivell-3 Pàgina-7
Subratlleu totes les “RA”
DO ER RA RO DO GR LA PR RA FO AL ER FA TI RU FO RA DI ER PE RU IR CA DE VI RA PR ER JE IR ER FO ER UR RA DO LA FU LI CA IR RA VG RA JE RA IL PR GO RA FO PU TE ER RO IR RA LA ER ER RA IL ER FO RU RA LE DO ER RA RA DE AS FO RA UL RA CA TE ER FO LE RA PR ER EO LU RE PA PA IR DE OS RE FA RA UR FO LA RA LO IS RE PR RA ES GA RA LO RA EO EL PO ER FU CA TI LE RU FE LO RA RA CO RO DI RU FE GO RA RU DO ER RA RO DO GR LA PR RA FO AL ER FA TI RU FO RA DI ER PE RU IR CA DE VI RA PR ER JE IR ER FO ER UR RA DO LA FU LI CA IR RA VG RA JE RA IL PR GO RA FO PU TE ER RO IR RA LA ER ER RA IL ER FO RU RA LE DO ER RA RA DE AS FO RA UL RA CA TE ER FO LE RA PR ER EO LU RE PA PA IR DE OS RE FA RA UR FO LA RA LO IS RE PR RA ES GA RA LO RA EO EL PO ER FU CA TI LE RU FE LO RA RA CO RO DI RU FE GO RA RU PR RA ES GA RA LO RA EO EL PO ER FU CA TI LE RU FE LO RA RA CO RO DI RU FE GO RA RU DO ER RA RO DO GR LA PR RA FO AL ER FA TI RU FO RA DI ER PE RU IR CA DE VI RA PR ER JE IR ER FO ER UR RA DO LA FU LI CA IR RA VG RA JE RA IL PR GO RA FO PU TE ER RO IR RA LA ER ER RA IL ER FO RU RA LE DO ER RA RA DE AS FO RA UL RA CA TE ER FO LE RA PR ER EO LU RE PA
Quadern de Treball: Nivell-3 Pàgina-8
Subratlleu totes les “SO”
DO OS RA OS FE SA LE EO VI GR TE AS LE BE OS VE IL ES VU FE SA OS LE OP RE LS DE LU OS FE CL OS DU OS ES CU SO MO LI OS GU RE OS FA OS DE OS OS SA DE OS FA OS OS RE DE FU OS SO DE VO AS GO FI AS SE DE OS SO DE VO OS DU RU AS SO RE OS SO ME AA LE OS CE SO OS RA SO SE DE OS DE CO LE DO OS DE SI SO SO SA GU TI OS FE CO SO UO SO Si TU FI LA RA OS CA RA OS II SA FU ES CO AD OS DE SO SA OS DE SE MA DO OS RA OS FE SA LE EO VI GR TE AS LE BE OS VE IL ES VU FE SA OS LE OP RE LS DE LU OS FE CL OS DU OS ES CU SO MO LI OS GU RE OS FA OS DE OS OS SA DE OS FA OS OS RE DE FU OS SO DE VO AS GO FI AS SE DE OS SO DE VO OS DU RU AS SO RE OS SO ME AA LE OS CE SO OS RA SO SE DE OS DE CO LE DO OS DE SI SO SO SA GU TI OS FE CO SO UO SO Si TU FI LA RA OS CA RA OS II SA FU ES CO AD OS DE SO SA OS DE SE MA
DO OS RA OS FE SA LE EO VI GR TE AS LE BE OS VE IL ES VU FE SA OS LE OP RE LS DE LU OS FE CL OS DU OS ES CU SO MO LI OS GU RE OS FA OS DE OS OS SA DE OS FA OS OS RE DE FU OS SO DE VO AS GO FI AS SE DE OS SO DE VO OS DU RU AS SO RE OS SO ME AA LE OS CE SO OS RA SO SE DE OS DE CO LE DO OS DE SI SO SO SA GU TI OS FE CO SO UO SO Si TU FI LA RA OS CA RA OS II SA FU ES CO AD OS DE SO SA OS DE SE MA LE
RE LS DE LU OS FE CL OS DU OS ES CU SO MO LI OS GU RE OS FA OS DE OS OS SA DE OS FA OS OS RE DE FU OS SO DE VO AS GO FI AS SE DE OS SO DE VO OS DU RU AS SO RE OS SO ME AA LE OS CE SO OS RA SO SE DE OS DE CO LE DO OS DE SI SO SO SA GU TI OS FE CO SO UO SO Si TU FI LA RA OS CA RA OS II SA FU ES CO AD OS DE SO SA OS DE SE MA DO OS RA OS FE SA LE EO VI GR TE AS LE BE OS VE IL ES VU FE SA OS LE OP RE LS DE LU OS FE CL OS DU OS ES CU SO MO LI OS GU RE OS FA OS DE OS OS SA DE OS FA OS OS RE DE FU OS SO DE VO AS GO FI AS SE DE OS SO DE VO OS DU RU AS SO RE OS SO ME AA LE OS CE SO OS RA SO SE DE OS DE CO LE DO OS DE SI SO SO SA GU TI OS FE CO SO UO SO Si TU FI LA RA OS CA RA OS II SA FU ES CO AD OS DE SO SA OS DE SE MA
DO OS RA OS FE SA LE EO VI GR TE AS LE BE OS VE IL ES VU FE SA OS LE OP RE LS DE LU OS FE CL OS DU OS ES CU SO MO LI OS GU RE OS FA OS DE OS OS SA DE OS FA OS OS RE DE FU OS SO DE VO AS GO FI AS SE
Quadern de Treball: Nivell-3 Pàgina-9
Separeu correctament el text:
Favintanyss'obriaaltrànsiteltúneldelCadí,30quilòmetresdecarreteraqueuneixenlaCerdanyail'AltUrgellambl'eixdelLlobregat.ElmomenterailAlusionant,perlesexpectativesdecomunicaciómésràpida,ialhoraamarg,per
l'evidènciaquenaixiaunaaltrainfraestructuradepeatge.Oriol Pàmies (Diari AVUI)s
Separar correctamente el texto
Llevabamuchashorastrabajandoconsuordenadorysinsentirnadadehambre. Pero,cuandoyahabíanpasadomásde24horassuestómagoempezóaprotestarharto
detantoayuno.Deseabacomerycomer.
Quadern de Treball: Nivell-3 Pàgina-10
EL TÍTOLEscriu un títol que representi el cartell publicitari de la pel.lícula. Fes el mateix amb elscartells publicitaris de la pàgina següent.
Quadern de Treball: Nivell-4 Pàgina-1
Quadern de Treball
NIVELL 2005: Volum 4Versió 3.0
El meu Nom: Data d’inici : Data de finalització:
Quadern de Treball: Nivell-4 Pàgina-2
UNITATS DE TREBALL
## Raonament perceptiu## Sil.logismes## Decimals## Atenció perceptiva## Expressió lingüístic## Sistema mètric# ...
## Temps, Volum, Pes## Volum## Accentuació## Dibuix lineal## Prefix-Sufix## Texts# ...
UNITATS DE CONTINUÏTAT
## Ortografia## Diàlegs## Grafisme## Raonament lingüístic analògic## Lectura gràfica## Comprensió lingüística## Comprensió-Apreciació gràfica# ...
## Vocabulari temàtic i ortogràfic## Definició## Seqüencies## Paronímia## Problemes aritmètics# ...
UNITATS TEMÀTIQUES
## Continents## Electricitat## Atmosfera-Clima## Els microbis## Descobriments geogràfics# ...
Quadern de Treball: Nivell-4 Pàgina-4
Quadern de Treball: Nivell-4 Pàgina-5
Extret de: diari LA VANGUARDIA
7 FRUTOS SECOS
Quadern de Treball: Nivell-4 Pàgina-6
Escriu derivats de:Escriu derivats de: Escribe derivados deEscribe derivados de
llibre, llibreria, llibreter libro, librería, librero
pa:
sal:
cosir:
paper:
sabata:
beguda:
veure:
electricitat :
vegetal:
muntanya:
auto
pan:
Sal:
coser:
papel:
zapato: bebida:
mirar: comida: electricidad: montaÑa:
moto:
Quadern de Treball: Nivell-4 Pàgina-7
Extret i adaptat de: Ott (1977) Entrena tu Inteligencia. Bilbao: Mensajero.
LA FIGURA ESTRANYA
De cada 5 figures, una figura no té relació amb les altres. Quina és?
Quadern de Treball: Nivell-4 Pàgina-8
ESCRIU TRES MOTS QUECOMENCIN PERAQUESTES LLETRES
ESCRIBE TRES PALABRASQUE COMIENCEN PORESTAS LETRAS
1.ABR:
2 .AGU:
3.AH:
4 .AIX:
5.AH:
6 .AJU:
7 .AME:
8.AMP:
9 .APR:
10 .ARR:
1.ABS:
2 .ACC:
3.ACOT:
4 .ADJ:
5.AH:
6 .AMB:
7 .ANT:
8.APR:
9 .ARCH:
10 .ARR: