Estratègia i operativa de les finances a l'empresa

Barcelona Activa ESTAY GRUPO CONSULTOR

Barcelona ActivaEstay Grupo Consultor

Activitats cofinançades per:

Estratègia i operativa de les finances a l'empresa

Eloi Cerain Tolsa


0. Introducció: Formulació estratègica

Formulació estratègica

La majoria dels directius més capacitats dediquen un temps considerable a pensar sobre el

futur. El resultat pot ser una comprensió informal de la direcció futura que l‟empresa va prendre

o bé, l‟establiment formal d‟un pla específic sobre com aconseguir-ho.

L‟establiment d‟un pla formal es denomina pla estratègic i el procés d‟elaborar-ho i revisar-ho

es denomina planificació estratègica.

La planificació estratègica és el procés de decidir sobre els programes que l‟organització va a

es cometre i sobre la quantitat aproximada de recursos que s‟assignarà a cada programa per

als següents anys.



Beneficis i limitacions de la planificació estratègica

Beneficis

Marc pressupostari

Eines de desenvolupament

Pensament a llarg termini

Alinear les accions amb l‟estratègia

Limitacions

Exercici burocràtic

Departaments de planificació estratègica

Costs elevat

Incertessa



Opció estratègica A

Opció estratègica B

Opció estratègica C

Opció estratègica D

Pressupostos

Una empresa sense procés de planificació estratègica



Opció estratègica A


Opció estratègica C


Planificació estratègica

Una empresa amb un procés de planificació estratègica



Pressupostos



La lògica de la formulació estratègica

Per construir el pont que ens porti des de l‟estat actual de l‟empresa cap a la millora de la seva

situació haurem de plantejar-nos aquesta situació des del màxim de perspectives possibles,

des del major número d‟angles possibles, intentant relacionar-los entre sí per completar una

visió global, real i efectiva.



Anàlisis situacional

Factors

externs

Factors

interns

ANÀLISIS DEL ENTORN

(oportunitats i amenaces)

ANÀLISIS

INTERN

(punts forts i febles)

RESPONSABILITAT SOCIAL

Què hauria de fer?

VALORS I ASPIRACIONS

Què vull fer?

Formació de l’estratègia

Què decideixo fer?

Replantejament conceptes claus

Reflexió sobre els conceptes claus

Valors

Missió

Objectius

Estratègia

Valors

Missió

Objectius

Estratègia


1. Influència de l‟entorn

L‟entorn

La influència de l‟entorn en el resultat de l‟empresa es pot associar a una infinitat

desconeixements no sols dins del món empresarial sinó també cultural o social.

Quins elements externs influeixen en el resultat d‟una empresa?



L‟entorn

Les previsions són canviants, la duresa dels nostres competidores i la liberalització dels

mercats han fet que l‟economia d‟un passi a dependre de factors internacionals.

Com ha afectat la globalització a la nostra empresa?

El nostre entorn canvia en positiu?

Quan dura un cicle econòmic?

Qualsevol amenaça pot tractar-se d‟una oportunitat



L‟entorn

La competència internacional fa que les empreses estiguin més obertes a la innovació i a

l‟assimilació de tecnologies estrangeres per ser més eficients, mentre que als països més

oberts al comerç han de fer una major taxa de creixement que els països més tancats.

“…uns tipus d'interès més baixos poden induir a consumir e invertir més i estalviar menys…”

“…És segur que el crèdit a las famílies pot reduir el nivell d‟estalvi i el creixement a llarg termini, mentre el Crédit a les empreses i els mercats borsaris poden augmentar la inversió i el creixement…”

COMPRENDRE LA GLOBALITZACIÓ

De Guillermo de las Heras


1. Elements financers

Elements financers que intervenen en l‟estratègia

Solidesa patrimonial

Solvència

Rotació del activo

Resultat: Rendibilitat financera



Solides patrimonial

La solides patrimonial o equilibri patrimonial pot definir-se com l'estudi del patrimoni de

l‟empresa a través de divisions successives, per a poder jutjar el nivell major o menor de

solides que presenta la unitat econòmica.

La solides patrimonial d‟una empresa depèn del grau d‟equilibri de les masses patrimonials i

del nivell d‟endeutament.

L‟actiu, entès en un sentit financer, es caracteritza per l‟existència en ell mateix d‟una “força

interna cap a la liquiditat”.




La solidesa patrimonial o equilibri patrimonial pot definir-se com l‟estudi del patrimoni de

l‟empresa a través de divisions successives per poder jutjar el nivell major o menor de la

solidesa que presenta la unitat econòmica.

La solidesa patrimonial d‟una empresa depèn del seu grau d‟equilibri de les masses

patrimonials i del nivell d‟endeutament.

A.F. F.P.

A.C.L.P.

C.P.




PRINCIPI D‟EQUILIBRI FINANCER: LIQUIDITAT DE L‟ACTIU

Si al presentar l‟estructura de l‟actiu en les dues grans masses patrimonials, d‟actiu fix i actiu

circulant, ens centrarem en aquesta última, podrem observar les seves tendències a generar

liquiditat.

ACTIU FIX

Estocs

Mat. Prima

Prod. Curs

Prod Finalitzat

Clients

Efectiu




PRINCIPI D‟EQUILIBRI FINANCER:

LIQUIDITAT DE L‟ACTIU FLUXOS DE TRESORERIA

Cobrament de clients

Amortització

Benefici

Impostos

Dividend

Proveïdors

Personal

Altres despeses

Líquid

Inversions

Cancel·lacions de crèdits



Solvència

La solvència entesa com a capacitat significa

que una empresa té béns suficients en el seu

actiu per respondre al seu passiu exigible.

Solvència final:

Total Actiu – Passiu exigible.

Solvència corrent

Actiu Circulant – Passiu exigible a curt termini.



Solvència

Solvència corrent

Alhora , la solvència corrent sol ser mesurada a través de dos grups de conceptes fonamentals:

Fons de maniobra Ràtios de solvència

A.F. F.P.

A.C

Ex.L.P.

Ex.C.P.

Actiu circulant / Passiu circulant

(Act.circulant – Estocs) / Passiu circulant

(Clients + Efectiu) / Passiu circulant

(Bcs.+ caixa) / Passiu circulant



Rotació de l‟actiu

La rotació de l‟actiu com a font de autofinançament.

Inversió Finançament

Ex.C.P

Cash flow = Benefici + Amortització

Act.

Circulant

Pèrdua

rotació

Act.

Fixa

Creixement

Modernització

Fons propis Ex.L.P.

Reducció

exigible

Dividends




La rendibilitat financera d‟una empresa es pot

mesurar des de dos punts de vista diferents:

ROA Rendiment global de l‟actiu

ROE Rendibilitat del capital propi




ROA Rendiment global de l‟actiu

La ràtio (també denominat ROI) del rendiment de l‟actiu mesura la seva capacitat

generadora de beneficis.

Quin valor hem de demanar-li en aquesta ràtio?

Per obtenir un valor pur haurem d‟aïllar els ingressos i despeses atípiques del

càlcul de la ràtio, és a dir:

BAIT + - atípics / Actiu total net




ROE Rendibilitat del capital propi

Entenem per capitals propis no sols l‟aportació realitzada pels socis sinó també

les reserves generades per acumulació dels resultats positius o negatius de

exercicis anteriors.

Per obtenir un valor pur haurem d‟aïllar els ingressos i les despeses dels atípics

del càlcul de la ràtio, és a dir:

BAT + - atípics / Actiu total net




Exemple

Una empresa té les següents dades:

Actiu funcional net: 100

Actiu extrafuncional: ---

Capitals propis: 50

Capitals aliens: 50

Bº net explotació: 5

Cos capital aliè: 7%

Solució:

Endeutament: 1

ROA = 5 / 100 = 5 %

BAT = 5 – 3,5% = 1,5

ROE = 1,5 / 50 = 3%

Segons l‟exemple, l‟efecte de l‟apalancament financer ha sigut

desfavorable ja que amb un ROA del 5% només s‟ha pogut potenciar

un ROE del 3%. La causa d'aquest efecte negatiu és que el cost del

capital aliè és superior al rendiment de l‟actiu funcional.


3. Necessitats financeres futures

Plantejament de l‟estratègia financera futura

No hi ha una opció clara sobre si primer l‟empresa ha d‟acudir als recursos del passiu o del

activo.

Respecte al passiu:

Ampliar el capital?

Endeutar-se?




Capital propi

L‟avantatge fonamental és la d‟evitar el principal inconvenient de l‟endeutament: el riscs

d‟incomplir en el pagament de l‟exigible. El capital propi no obliga a la devolució.

Aquesta opció és la de menor riscos, perquè no obliga a dissoldre res. Però també és la menys

rentable, perquè obliga a l‟actual accionista a compartir el benefici futur entre una xifra major

de capital.




Exigible

Tot el risc que representa l‟endeutament amb tercers es veu compensat amb una major

rendibilitat per el propietari de l‟empresa, però el risc del deute és doble: per un costat, el risc

patrimonial que entranya l „impagament ,i per l'altre, el risc econòmic.

L‟endeutament és l‟opció més rentable sempre i quan el ROA estigui per sobre dels tipus

d‟interès.




Proporció ideal entre els capitals propis i l‟endeutament

No existeix una norma objectiva que ens permeti prendre decisions sense córrer riscs, però

existeixen alguns factores de caràcter tècnic a l‟hora de configurar una estratègia

d‟endeutament pel futur:

La comparació entre el rendiment futur previst i el cost previsible de

l‟endeutament.

La cota d‟endeutament, que per raons de major o menor aversió al risc,

s'hagin fixat.



Tècnica o estratègia?

Encara que no existeixin aportacions de caràcter tècnic, sí que podem realitzar una sèrie de

càlculs que convidin a la reflexió i/o debat sobre els recursos financers més adequats per

l‟empresa:

ROA provisional

Endeutament actual

Cash-flow lliure futur




ROA previsional

El resultat d'aquesta ràtio es pot trobar sobre les expectatives dels tipus d'interès.

Si afortunadament el ROA previsional és fiable i més alt que l'expectativa sobre els tipus

d'interès de l‟any pròxim, l‟empresa gaudirà d‟unes expectatives d‟endeutament favorables.




Nivell d‟endeutament

La ràtio d‟endeutament que presenta el balanç recent de l‟empresa sigui un 1 o sigui un 4,

canvia les possibilitats de recavar un nou deute al futur. L„1 és una clara llum verda davant el

nou deute, si el ROA previsional ho permet, i l‟empresa no ha impagat anteriorment el deute

existent, etc. El valor 4 és una llum vermella… si l‟empresa no gaudeix de l‟aval d‟un altre

empresa forta de seu grup o de l‟aval personal dels socis.




Cash-flow lliure futur

Aquest càlcul té com objectiu conèixer la capacitat de retorn del deute futur a llarg termini.

CFL = BPT + A – VELP – D

Si al cash flow previst pel pròxim exercici els restem dels venciments dels deutes a llarg

termini i els possibles dividends futurs obtenim el cash-flow “sobrants” teòricament. És a diu,

el cash-flow que en un futur podria dedicar-se a tornar l‟endeutament addicional a llarg termini.


4. Mapes estratègics

El mapa estratègic

Els mapes estratègics són seqüències

estructurades dels processo tangibles i

intangibles de l‟empresa, buscant la causa dels

objectius financers, entenent aquest com a

indicadores retardats. Aquestes causes

s‟estructuren en tres perspectives: creixement o

aprenentatge, interna i client.



Els indicadors financers

El mapa estratègic proporciona un marc per il·lustrar de quina forma l‟estratègia vincula els actius

intangibles amb els processo de creació de valor.

Els indicadors financers descriuen els resultats tangibles de l‟estratègia en termes financers

tradicionals.

Indicadors com la rendibilitat de la inversió, el

valor per l‟accionista, la rendibilitat, la taxa de

creixement o el cost per unitat són indicadors

endarrerits que mostren si l‟estratègia de

l‟empresa té èxit o fracàs.



Perspectivafinancera

Perspectivaclient

Perspectiva processo interna

Perspectiva persones i

aprenentatge

Què devem fer per a satisfer les expectatives dels nostres accionistes?

Què devem fer per a satisfer les necessitats dels nostres clientes?

En quin procés hem de ser excel·lents per a satisfer les necessitats?

Quins aspectes són crítics per mantenir l‟excel·lència en la perspectiva de

persones?



Perspectivafinancera

Perspectivaclients

Perspectiva processo interna

Perspectiva persones i

aprenentatge

Altres Ingreso

Taxa de creixement

Competències Clima laboral

Nous clients FidelitzarImatge de marca

Rendibilitat

Entrega

Estructura organitzativa

Projectes tecnològics

Termini

Rendibilitat clients

Resta projectesQualitat

Control de costos(estructura)

Desenvolupament

Nous productes

Vinclats a clientes

M A

P

A

E S

T

R

A

T

E

G

I

C O


5. Bibliografia

Bibliografia utilitzada

L'enfocament estratègic de l'empresa (Aut. Xavier Gimbert)

Sistemes de control de gestió (Aut. Robert N. Anthony i Vijay Govindarajan)

Mapes estratègics (Aut. R.S. Kaplan i D.P. Norton)

Comprendre la globalització (Aut. De Guillermo de la Dehesa)


Documents

Estratègia i operativa de les finances a l'empresa