Economia de l'empresa, apunts bàsics

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso

1

Economia de l’empresa Bloc I Tema 1- L’empresa

1. CONCEPTE D’EMPRESA

És un procés de transformació dels factors de producció com ma d’obra, energia i altres

subministres, així com matèries primeres. Està creada com unitat productiva per

aconseguir un benefici (econòmic, social...) i un producte. El benefici pot ser estratègic,

com per exemple crear una empresa la qual no té benefici però enriqueix a una altra.

Empresa: organització que proporciona béns i serveis amb la finalitat d’obtenir

beneficis. Aquests són la compensació que obté l’empresari per dedicar el seu temps i

arriscar els seus béns. Per tant, amb això es diferencien les empreses de les

administracions, l’exèrcit...

En aquests processos hi ha inputs i outputs(beneficis i producció):

INPUTS PROCÉS OUTPUTS

Dirigir: consisteix en assignar recursos escassos per aconseguir certs objectius de

manera eficient. Per això s’ha de prendre decisions i amb això necessitem informació.

El benefici depèn del client, de les seves decisions. Per tant, necessitem modular

aquestes. Cal tenir informació de les necessitats del client, o bé crear-li aquestes.

1.1. ALTRES MANERES DE CLASSIFICAR ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ

Els factors de producció (inputs) poder ser: recursos físics, ma d’obra, treball i RRHH,

capital, l’empresari i recursos d’informació. Finalment tindria un benefici i un

producte. Aquesta visió és un punt de vista macroeconòmic, la qual ens fa pensar en

un sistema econòmic.

Un sistema econòmic és un conjunt de regles utilitzades per:

o Distribuir els recursos en una societat.

o Tenir l’objectiu de satisfer les necessitats dels ciutadans.

1.2. L’EMPRESARI CON A SISTEMA ECONÒMIC

Per valorar l’èxit d’un sistema econòmic es fa a través d’indicadors com:

PNB vs PIB (PNB > PIB).

Augment del nivell de vida (renda real, capacitat de compra).

Augment de la productivitat.


2

PNB VS PIB (EXEMPLE)

Empresa espanyola amb una planta a Bolívia.

- Benefici de la planta a l’empresa espanyola PNB espanyol.

- Benefici de la planta a Bolívia PIB Bolivià.

PNB: valor de tots els béns i serveis finals produïts per una economia en un intercanvi

d’aquests (el que es produeix a casa i a l’exterior).

PIB: valor de tots els béns i serveis finals produïts per una economia fent servir factors

de producció nacionals per un període donat (el que es produeix a casa).

Productivitat: relació entre el que s’obté i els recursos que hi ha:

( )

( )

Es pot veure a través de:

Material: producte/material utilitzat.

Treball:

o P/hores-home.

o P/hores procés.

o P/homes per produir-lo.

De capital.

EXEMPLE D’EMPRESA. FABRICANT DE CORBATES

Un senyor vol fer una empresa que fa corbates:

a) Lloga un local amb 60 màquines que li costa 9.000€/mes.

b) Contracta 60 operaris a 600€/mes· operari.

c) Compra tela a 50€/m².

d) 1 corbata necessita 400cm² de tela (25 corbates/m²).

e) 1 operari fa 5 corbates al dia.

f) PVP= 8€/ut.

g) Tenim en compte que un any té 365 dies i que un mes té 30 dies.

A) Producció mensual/operari:


3

B) Producció mensual de l’empresa:

C) Vendes empresa:

D) Consum de tela:

E) Cost de producció:

( )

F) Si restem els ingressos amb els costos trobem que tenim un marge de 9.000€.

G) Analitzem els costos:

Costos Imports Tipus de costos

m/p 18.000 Cost variable (2€/u) Lloguer 9.000 Cost fixe

m/o 36.000 Cost fixe

Si tenim en compte que q és la quantitat produïda, el cost total vidrà donat per:

( )

En el cas dels ingressos, si p és el preu de venda, obtenim que:


4

El benefici vindrà donat per la diferència entre el cost i els ingressos:

( ) ( )

En el nostre exemple, el punt mort seria 7.500€. Recordem que el punt mort és on es

creuen la corba d’ingressos amb la corba del costos.

1.3. UN ALTRE ASPECTE: EL FINANÇAMENT

Si el que fem és comprar més del que consumim (per exemple, més tela) estem fent una

inversió. Ramón Companys i A. Corominas defineixen invertir com:

Renunciar a unes satisfaccions immediates i certes a canvi d’unes

expectatives.

Aleshores, en el nostre exemple del fabricant de corbates, suposem que:

- A inici de mes es paguen els sous i el lloguer.

- Cada dia es paga el que es consumeix per a produir.

- El client ho paga immediatament.

Mirant-ho en el temps:

- Saldo inicial = -45.000€

- Fabricació: 300 uts.

- Despeses = 300· 2 = 600€

- Ingressos = 300 · 8 = 2.400€

- Cash-flow diari = 2.400 – 600 = 1.800€

- Saldo primer dia = -45.000 + 1.800 = -43.200€

I anem sumant cada dia 1.800€ al valor negatiu.


5

Hi ha necessitat de finançament. El qual pot ser:

Aportació del propietari: finançament propi NET PATRIMONIAL

Aportació d’altres: finançament aliè PASSIU DE L’EMPRESA

1.4. TIPUS DE SISTEMES ECONÒMICS

i. Economia planificada: hi ha algú que diu quins béns s’han de produir,

quan i quina quantitat. Aquest algú és l’Estat. Amb això poden haver-hi

molts errors.

ii. Economia de mercat (capitalisme): el mercat actua com a mecanisme de

correcció automàtica que assegura que els béns que la societat necessita es

facin sense que ningú doni cap ordre. (ma invisible).

a. Sistema econòmic capitalista: els factors en els que es recolza són:

i. La base és el benefici.

ii. Els agents es diuen “homo economicus” : desenvolupen les seves

activitats amb “informació perfecta”, total i sense cost.

1. Homo economicus: éssers humans racionals, egoistes,

capaços de fer judicis cap a fins subjectivament definits.

2. Racionalitat: sempre pensa adequadament per tal

d’obtenir el fi i aconseguir el MÀXIM BENEFICI.

iii. Recursos escassos (cost d’oportunitat).

iv. L’economia de mercat es basa en el dret de la propietat.

v. Els preus queden establerts per la llei d’oferta i demanda.

iii. Economia mixta de mercat.

EXEMPLE COST D’OPORTUNITAT

Un senyor que vol muntar una botiga de llibres.

- El cost de tenir el negoci és de 100.000€/anuals.

- Ingressos de 175.000€/anuals.

- Benefici comptable de 75.000€/anual.

Analitzem els recursos que fa servir:

- Treball propi: si no muntés el negoci treballaria com a bibliotecari cobrant

35.000€ anuals.

- Si llogués el local serien 20.000€ anuals.

- Cost total:

o 100.000€ cost comptable.

o 35.000€ cost d’oportunitat de ma d’obra.

o 20.000€ cost d’oportunitat del local si el llogués.

o Sumatori = 155.000€ l’any.


6

o Benefici econòmic = 175.000€ - 155.000€ = 20.000€ l’any.

DRET DE PROPIETAT

El propietari intentarà automàticament fer us dels recursos de la seva propietat per a

generar-ne de nous (de la manera més adequada).

SOBRE LA COMPETÈNCIA

La competència opera de forma contínua per baixar la taxa de rendiment sobre la

inversió de capital fins a la taxa competitiva de rendiment mínim (que és el que

obtindria una empresa perfectament competitiva) M. Porter. És a dir, intentarà el

mínim marge per tal de viure bé.

SOBRE ESTABLIMENT DE PREUS

- Oferta: a un preu major, la quantitat produïda també ho serà.

- Demanda: a un preu major, la quantitat comprada baixarà.

- A: excedent. Molts productes, poca demanda i per tant baixen els preus.

- B: dèficit: hi ha pocs productes, per tant augmentaran els preus.

- C: punt d’equilibri.

1.4.1. GRAUS DE COMPETÈNCIA EN UNA ECONOMIA DE MERCAT

i. Competència perfecta: té quatre condicions caracteritzadores:

i. Productes tant similars que els compradors les perceben com a

idèntiques (productes homogenis).

ii. Compradors i venedors tenen informació perfecta.

iii. Les empreses poden entrar o sortir del mercat (no hi ha barreres

d’entrada ni de sortida).

iv. Preu: llei d’oferta i demanda.

v. Moltes empreses i molt petites.


7

ii. Competència monopolística: si els fabricants doten els seus productes

d’una característica que fa que el comprador els percebi com a diferents

(diferenciació del producte), obtenen un cert control sobre els preus ja que

els compradors els prefereixen.

iii. Oligopoli: fabricants grans i és difícil entrar degut a la gran despesa que

ocasionaria.

a. Barreres d’entrada: mecanismes per evitar l’entrada de nous

competidors en un sector industrial determinat. Hi ha diferents tipus de

barreres d’entrada:

i. Economies d’escala: baixa el cost variable en funció de que

augmenti la quantitat produïda.

ii. Diferenciació del producte: és una característica especial.

iii. Requisits de capital: si s’ha de fer un desemborsament inicial

això controlarà qui entra.

iv. Accés als canals de distribució: tenen subministradors oficials

els quals no ho poden ser per a altres empreses.

v. Avantatges en el cost: amb produccions més eficients, menys

costos. Baixarà el cost amb el temps de producció, gràcies a

l’aprenentatge i a l’experiència.

iv. Monopoli: només n’hi ha un.

1.4.2. ECONOMIA MIXTA DE MERCAT

El preu s’estableix amb la llei d’oferta i demanda. El que passa és que no és perfecte.

Hi ha intervenció de l’administració ja que:

El capitalisme pur no és perfecte.

Capitalisme pur sense control pot generar greus problemes a determinats

individus.

El paper de l’administració pública és:

Compra de béns i serveis amb baixa demanda (policia, bombers...)

Proporciona als individus serveis com l’atur, ss...

Fa que cap empresa tingui massa poder(tribunal de defensa de la competència).

Utilitza política fiscal i monetària per minimitzar els impactes econòmics.


8

CREACIÓ DE VALOR EN ECONOMIA MIXTA DE MERCAT

Empresa

Mercat de factors Adm. Públiques M. Productes

Llars

Flux material Flux monetari

2. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’EMPRESA

En un inici es partia “d’economies agràries” semblants al model de competència

perfecta. Ja que tothom es coneixia, hi havia informació perfecta.

A més els productes estaven poc diferenciats. En el s. XVIII es va passar d’una

economia agrària a economia industrial (REVOLUCIÓ INDUSTRIAL) amb més

producció de productes, etc...

En el s. XIX van aparèixer noves tecnologies, i amb això portava a economies d’escala,

millor logística, mercats més allunyats... les característiques principals són:

Filosofia del Laissez-faire.

S’aprofitaven les economies d’escala mercats oligopolístics.

Augmentaven les dimensions de les empreses, amb l’aparició de grans

corporacions.

o Comportaments oportunistes: miraven d’augmentar beneficis.

o Necessitat d’assegurar matèria primera: integració vertical cap

endavant als sectors intensius en capital i amb economies d’escala.

o A més, amb tot això, comença la intervenció de l’administració pública

(sindicats i convenis).

o Possibilitat d’ampliar l’oferta (sinèrgies): és a dir, fer productes

semblants als que oferien, a més de més productes.

Integració vertical: per raons tècniques, has de fer el procés de fabricació des del

principi (exemple del plàtan).

A partir dels anys 50 i 60, el client és clau, guanya paper el màrqueting. Es comença a

mirar què és el que pensa el client, quines necessitats té i com puc fer per tal de que em

compri.


9

En la dècada dels 80, hi ha més canvis tecnològics, els anomenats TIC (internet,

desintegració vertical: és una forma de delegar processos ja que la informació i la

comunicació és més bona i per determinades coses no ho ha de fer tot l’empresari).

3. EL SISTEMA EMPRESA

L’empresa és un sistema obert. Cal diferenciar entre sistema obert i sistema tancat.

Sistema tancat: hi ha intercanvi d’energia però no de productes (exemple la

Terra).

Sistema obert: hi ha influència a l’entorn (escassa) pel seu comportament i

característiques, com per exemple la contaminació acústica i ambiental. A més,

l’entorn (de forma considerable) també influència a l’empresa, com per

exemple els clients, etc.

Tota empresa com a sistema té:

a) Missió: què fem, la nostra activitat (per què hem creat l’empresa?).

b) Objectius: quins resultats volem aconseguir.

També existeixen uns subsistemes, els quals són el real, el financer i el directiu.

3.1. ELS OBJECTIUS DE L’EMPRESA

Al inici del capitalisme, l’objectiu de l’empresa és el mateix de l’empresari, el qual és

MAXIMITZAR BENEFICIS. No obstant, hi ha restriccions:

i. Concepció de l’ésser humà: homo economicus vs homo

administrativo.

ii. Concepte de maximitzar beneficis: comporta riscos, per tant el

que s’intenta és maximitzar l’esperança matemàtica, les

probabilitats.

iii. Concepte de benefici: ve determinat pel número de recursos que

utilitzaré per a obtenir-lo.

iv. L’aparició d’una gran corporació moderna: comporta uns

objectius diferents a l’empresa/empresari.

v. Objectius propis de cada grup de l’empresa:

1. Stakeholders: aquest terme defineix l’individu o grup

que pot afectar la consecució dels objectius de l’empresa i

es pot veure afectada per aquests.


10

Vermell: Interns

Verd: Externs

a. Propietaris: participen, controlen la gestió de l’empresa.

a. Objectius:

i. Rendibilitzar el capital invertit.

ii. Augmentar el valor de l’empresa.

b. Directius: prendre decisions per complir objectius.

a. Objectius:

i. Aconseguir poder de decisió, control i influència (com a directiu,

no l’empresa en sí).

ii. Incrementar prestigi i ingressos.

c. Treballadors: donen treball (el seu) a l’empresa. Són responsables del que fan.

a. Objectius:

i. Augmentar sou, prestacions socials, seguretat i salut laboral.

ii. Promoció humana i professional.

iii. Participar en decisions de l’empresa.

d. Clients: adquirir productes de l’empresa.

a. Objectius:

i. Aconseguir productes a bon preu i bona qualitat

ii. Bon servei post-venda.

iii. Informació clara i fidedigna sobre els productes.

e. Proveïdors: aportar matèria primera, energia, subministrar equips i

maquinària.

a. Objectius:

i. Aconseguir bona imatge de marca (bons clients).

ii. Obtenir bons preus i condicions de pagament.

Empresa Directius

Propietaris

Treballadors

Clients Proveïdors

Competència

Administracions públiques

Societat


11

f. Competència: produeix productes substitutius als de l’empresa.

a. Objectius:

i. Aconseguir respecte a les regles competència/competitivitat.

ii. Reciprocitat en les relacions.

iii. Acompliment de compromisos.

g. Administracions públiques: establir marc polític i legal.

a. Objectius:

i. Exigir compliments fiscals, mercantils, etc.

h. Societat: aporta treballadors, clients i proveïdors.

a. Objectius:

i. Que l’empresa ajudi al desenvolupament econòmic i que creï

llocs de treball.

ii. Que l’empresa col·labori amb institucions culturals,

científiques...

iii. Que l’empresa contribueixi en la millora del medi ambient.

ACTIVITATS PRODUCTIVES I TRANSACCIONS (CREACIÓ DE VALOR)

Valor vs preu:

Preu: import monetari pel que es realitza una transacció.

Valor: preu màxim que una persona està disposada a pagar per un bé o servei.

o O bé, preu mínim pel que una persona està disposada a vendre un bé o

servei (perspectiva de l’empresa).

EXEMPLE DEL FABRICANT DE CORBATES

a. Hi ha dos proveïdors:

a. Tela: 18.000€/mes

b. Local: 9.000€/mes

i. Total: 27.000€/mes.

Els proveïdors vendran si . Tenim que c= 27.000€, o sigui

b. Els treballadors voldran treballar si el sou és més gran que el mínim que

requereixen, és a dir, a la seva valoració . Així la creació de valor serà

tenim que w= 36.000€

c. Els béns seran comprats per clients. Aquests compraran si el preu és més petit

que la seva valoració , tenim que p= 72.000€, així serà .

d. Les activitats necessiten finançament. Suposem que l’empresari té diners, i és ell

qui inverteix 45.000€. La renda residual del negoci serà R=p-c-w. L’empresari

farà la inversió si , per tant tenim que .


12

RESUM

STAKEHOLDER CONTRAPRESTACIÓ APORTACIÓ VALOR GENERAT

Clients P Treballadors W Proveïdors C

Font finançament R=p-c-w Total valor generat

En el nostre exemple, numèricament quedaria:

a. Propietari, per menys de 7.000€/mes no lloga.

b. Proveïdor no ven per menys de 40€/m².

c. Sou mínim dels treballadors és de 500€/mes.

d. Empresari vol tenir un rendiment del 10%.

RESUM

STAKEHOLDER CONTRAPRESTACIÓ APORTACIÓ VALOR GENERAT

Clients =9.000 P=72.000 =18.000 Treballadors W=36.000 =30.000 =6.000 Proveïdors C=27.000 =21.400 =5.600

Font finançament R=p-c-w=9.000 =4.000 =4.500 Total valor generat =34.100

- Lloguer + tela

- Ma d’obra

- Client

- Propietari

4. PER QUÈ HI HA EMPRESES?

Evolucionarà la societat si va creant excedents gràcies a l’aparició de tecnologies. En la

revolució neolítica, l’home recol·lector (que pren el que necessita del seu entorn) va

passar a agricultor (el qual modifica l’entorn).

Home agricultor:

o Tenia molta feina.

o Menys perills, i per tant una vida més llarga.

o Més aliments, i per tant més fills.


13

Per això, es precisa d’instruments per a poder per exemple, llaurar la terra. És aleshores

quan apareixen els ferrers, i més tard els artesans.

Adam Smith: el cas de la

producció d’agulles. Va

escriure dos llibres

importants: “moral sobre

sentiments· i l’altre on surt

l’exemple de la fàbrica

d’agulles.

Allà va explicar el procés

per la fabricació d’aquestes.

Es dóna compte de que 10

operaris són capaços de fer

48.000 agulles, gràcies a la

divisió del treball. Adam

Smith treu avantatges de la

divisió:

I. Aprenentatge: gràcies a la repetició d’una tasca.

II. Desaparició de temps morts: si un treballador sempre fa el mateix, no cal

que canviï d’eina.

III. Automatització: com més disgregada estigui una feina en diferents tasques

i més simples, més fàcil serà fer màquines que ho facin o trobar un mètode

millor (procediment: escriure el procés i trobar el millor procés).

Increment producció agrícola

Increment demanda

d'instruments

Millora de l'eficiència en la

producció d'instruments

•exportació Possibilitats de

vendre a l'exterior

•produeix excedents i beneficis

Intercanvi amb l'exterior

•apareix la filosofia

•perfeccionament de la tecnologia

L'home té més temps per a

pensar


14

No obstant, segons Smith, de tot això hi ha dos problemes:

i. Treballadors especialitzats perden l’hàbit de la utilització de la imaginació i la

intel·ligència i es tornen estúpids i ignorants. Això succeeix per què no tenen

una visió global del producte i no hi veuen més enllà (segons Karl Marx,

s’alienen).

a. S’haurà de motivar als treballadors.

j. Problema interdependència: cap treballador és capaç de fer el producte per si

mateix ni de fer allò que necessita per viure. És a dir, hi ha una dependència.

a. S’haurà de coordinar les activitats de les persones.

MOTIVAR I COORDINAR

Coordinar: organitzar. Té dos processos interns (objectius):

o No duplicar operacions.

o S’han de fer les tasques necessàries.

Motivar: fer que l’egoisme innat sigui satisfet. Per exemple, el dilema del

presoner.

Si mirem pel benefici d’un (JO), el millor seria confessar, ja per càlcul de probabilitats.

Però mirant pel conjunt, el millor seria que ambdós no confessessin.

Com les probabilitats son equiprobables, calculem l’esperança matemàtica. Si és un cas

iterat (que ho podem fer varies vegades), tenim 5 estratègies:

i. Traïdor (confessarà) : condemna mitja.

ii. Pobre innocent (col·labora i ho negarà): té un 50% de no tenir

condemna i un 50% de tenir condemna greu.

iii. Aleatori: resultat aleatori.

iv. Segons majoria: en funció del que ha fet majoritàriament.

Jo

Confesso Ell

Confessa 6 anys Jo, 6

anys ell. 0,25· (-6)= -

1.5

Nega Jo lliure, ell

10 anys 0

Nego Ell

Confessa Jo 10 anys i

ell lliure -2.5

Nega Jo 6 mesos i ell 6 mesos

-0.125


15

v. Tit-for-tat:

A. Començo col·laborant.

B. Després faig el que ell ha fet a la darrera tirada.

C. 2 tirades “de coll”: per si ell s’ha equivocat.

Si es fa una simulació del cas iterat, l’estratègia amb més benefici és el tit-for-tat.

5. L’ENTORN DE L’EMPRESA

Hi ha eines per a conèixer l’entorn:

A. Benchmarking (estudi per parts, amb l’objectiu d’obtenir una millora): procés

sistemàtic i continu per comparar la nostra pròpia eficiència en termes de

productivitat, qualitat i pràctiques amb aquelles companyies i organitzacions

que representen l’excel·lència.

a.Comparar característiques nostres que vulguem amb les millors de la

competència o bé d’altres empreses. Productivitat, qualitat i pràctiques.

Ens comparem amb el que millor (i de la millor empresa) que tingui la

característica que volem comparar. Serveix per conèixer-te a tu mateix.

B. Perfil estratègic: eina d’anàlisi que treballa simultàniament amb la pròpia

organització i l’entorn. L’entorn es refereix a to allò que és aliè a l’empresa com

a organització. Es pot reconvenir que l’entorn es refereix a tots els factors

externs que influeixen significativament en l’estratègia empresarial i que

aquesta no pot controlar.

a. Fa 2 perfils (intern i extern(entorn)). A vegades l’entorn no es pot canviar,

influeix molt a l’empresa.

i. Anàlisi general de l’entorn. Es refereix al medi extern que

envolta a l’empresa des d’una perspectiva genèrica, és adir, tot el

que envolta l’empresa derivat del sistema socioeconòmic en el

que desenvolupa la seva activitat.

ii. Anàlisi específic de l’entorn. Es refereix a la part de l’entorn

més pròxima a l’activitat habitual de l’empresa, és a dir, al sector

d’activitat econòmica a que l’empresa pertany.

Dimensions de l’entorn: dins de les dimensions hi col·locarem variables, tot allò que

ens pugui afectar tant internament com externament. Hi ha 4 dimensions:

Sociocultural: creences, valors, actituds i les formes de vida de les persones que

envolten l’empresa, i també les condicions culturals, demogràfiques, religioses,

educatives i ètniques del sistema social en conjunt.

Econòmica: afecta a la naturalesa i la direcció del sistema econòmic en que es

desenvolupa l’empresa. Els principals indicadors econòmics seran les variables

claus d’aquesta dimensió.

Tecnològica: rellevant per evitar l’obsolescència i promoure la innovació per

mitjà de nous productes o tècniques o bé per a la millora dels existents.


16

Política: factors administratius, legals i reguladors a dins dels quals l’empresa

ha d’operar. Molts d’aquests factors (impostos, salaris mínims, condicions

laborals...) poden ser considerats restriccions a l’empresa. Però també hi ha

factors favorables com les subvencions, els ajuts públics...

El que farem serà un quadre i puntuarem amb valors de “molt negatiu”, “negatiu”, etc.

La valoració anirà del 1 al 5 i es donarà segons la importància que lo doni el grup de

treball. Amb el gràfic obtingut servirà per saber quins punts hem de millorar.

ANÀLISI DE LA PRÒPIA ORGANITZACIÓ

Intenta donar una visió de conjunt de l’empresa pel que fa als recursos principals, als

mitjans de què disposa i les habilitats que es tenen per afrontar l’entorn, tant general

com específic. Aquí tractarem els punts forts i de les àrees de millora de l’empresa; així

el seu potencial podrà ser avaluat per a desenvolupar l’estratègia que finalment es triï.

Una manera és identificar els punts clau de l’empresa a través de les àrees funcionals.

C. DAFO: anàlisi intern i extern per donar estratègies.

D. PESTA (Polític, Econòmic, Social, Tecnològic i Ambiental): similar al DAFO

però centrat a l’anàlisi extern. L’anàlisi de l’entorn extern serveix per comunicar

i l’intern per a motivar.

De totes les eines, les més útils són les tres primeres.

DAFO

Debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats

FORTALESES (extern) DEBILITATS (extern)

OPORTUNITATS

(intern)

FO: estratègia ofensiva situació immillorable Maxi-Maxi

DO: estratègia adaptativa millorar internament o subcontractar habilitats Què fer? Desenvolupar estratègies dèbils o bé adquirir aptituds a l’exterior. Mini-Maxi

AMENACES

(intern)

FA: estratègia defensiva. Què fer? Servir-se de les pròpies virtuts. aprofitar virtuts Maxi-mini

DA: estratègia de supervivència. Atrinxerar o liquidar: deixar l’empresa als mínims per tal de que no faci molt mal. (mini-mini)


17

DETERMINACIÓ DE LES VARIABLES

Forces i debilitats:

Producció:

o Localització.

o Maquinària.

o Procés productiu.

o Q

o Indicadors de productivitat.

Comercial:

o Quota de mercat.

o Canals de distribució.

o Publicitat.

o Imatge de la marca.

o Fidelització dels clients.

Finances:

o Nivell d’apalancament.

o Marges.

o Retorn de la inversió.

RRHH:

o Característiques del personal.

o Rotació.

o Vagues.

o Absentisme.

o Nivell de coneixements.

Innovació:

o Recursos de I+D+I.

o Capacitat d’adaptació a novetats.

Lideratge (direcció).

o Sistemes de planificació.

o Organització.

o Control.

Amenaces i oportunitats:

Economia:

o Previsions PIB, evolució IPC.

o Índex Productes Energètics.

o Nivell salarial.

o Tipus bàsic d’interès.

Clients:

o Nivell de demanda.

o Evolució de gustos i preferències.

o Possibles productes substitutius.

o Capacitat de negociació.


18

Proveïdors:

o Accés a fonts d’aprovisionament.

o Capacitat de negociació.

o Q subministrada.

o Servei.

Govern:

o Anàlisi de les forces polítiques.

o Normativa (publicada i en tràmit).

o Política monetària.

o Política fiscal.

o Ajuts i subvencions.

6. CLASSES D’EMPRESES

La finalitat de la classificació de les empreses és per obtindré estadístiques i localitzar

proveïdors, determinar com estan classificats els clients i identificar-ne d’altres (en

business to business) i per preparar estudis de mercat.

A més, hi ha diferents tipus de classificació:

a. Segons l’activitat econòmica: primària, secundària i terciària. La web CNAE

serveix per classificar els tipus d’empresa.

b. Segons la forma jurídica: titularitat del capital i les responsabilitats legals dels

propietaris: empreses individuals o bé societats mercantils.

Empresari individual: és l’autònom i estarà recolzat pel gremi de la seva branca. Els

col·legis professionals defensaran en cas de mala praxis. Va amb nom propi o bé

facturarà a través d’una empresa.

segons forma jurídica

Individuals

Societats o societats mercantils

Personalistes: socis responen amb tot el

seu patrimoni.

Capitalistes: no responen amb el

patrimoni, responen amb el capital invertit.


19

- Nom: el de la persona en qüestió.

- Capital: no cal.

- Propi empresari: administració.

- Responsabilitat: respon amb el seu patrimoni il·limitadament present i futur.

Es pot blindar amb assegurances.

Societat Limitada: societat capitalista amb personalitat pròpia (amb un NIF). El capital

està dividit en participacions valorades econòmicament.

- Denominació: ha d’anar acompanyat de “SL”.

- Capital: 3.005,06€

- Responsabilitat: limitat a l’aportació dels socis.

SL nova empresa: t’estalvies costos de notaris, etc. Ja que es fa a través d’internet.

- Capital > 3.012€

- Responsabilitat: limitada a l’aportació.

Societat Anònima: societat capitalista amb personalitat jurídica pròpia. L’aportacio

està dividida en accions.

- Capital: 60.101,21€. S’ha de desemborsar el 25% en el moment de crear

l’empresa. Pot ser aportació dinerària o no dinerària.

- Responsabilitat: limitada a les aportacions.

- Accionistes: poder ser persones jurídiques o bé físiques.

Societat cooperativa: neix quasi bé per necessitat d’associació per tal d’optimitzar els

recursos (exemple de cooperatives agràries). Poden haver conflictes ja que tothom té el

mateix pes.

c. Segons la seva grandària

DIMENSIÓ EMPLEATS VOLUM DE NEGOCI ANUAL

BALANÇ GENERAL

Petita empresa <50 <7.000.000 <5.000.000 Mitjana empresa 50-250 7-40MM 5-27MM

Gran empresa >250 >40MM >27MM

d. Segons la titularitat del capital

Empreses privades: capital propietat de particulars.

Empreses públiques: capital de propietat pública.

Empreses mixtes: amb capital públic i privat.

e. Segons l’àmbit geogràfic:

Locals.


20

Regionals.

Nacionals.

Multinacionals.


21

TEMA 2 EL PREU I LA CREACIÓ DE LA VALÓR EN LES TRANSACCIÓNS FINANCERES

Els diners tenen igual o més valor ara que en el futur, i si no els gastem ara, fem un

sacrifici, més aviat doble, ja que:

- Deixem de tenir una satisfacció certa (potser la tindrem després).

- El valor dels diners disminueix (la satisfacció serà, aleshores, menor).

Per això, qui té diners i els deixa demana una compensació.

Les empreses, demanen préstecs, els quals poden ser bancaris, línies de descompte o

bé obligacions. Aquestes s’anomenen operacions financeres, ja que intercanvien diner

d’avui per diner del futur. També s’anomenen operacions on es compra i es ven diner

(compra el finançat, ven el inversor).

1. EL TIPUS D’INTERÈS

El marge d’aquestes transaccions és el tipus d’interès. És la relació de canvi en la

compra-venda de diner (o bé el preu del diner actual en termes de diner futur (p)).

Se sol expressar com una taxa d’increment percentual:

On i és el tipus interès de la transacció.

2. DECISIONS SOBRE INVERSIONS I FINANÇAMENT: EL TIPUS D’INTERÈS.

Una transacció financera no deixa de ser una transacció, en la que podrem aplicar el

concepte de valor. En aquestes hi ha diferents tipus d’agents, els quals hauran de

prendre unes decisions de participació. Per cada persona j, hi ha un tipus d’interès

(interès de l’inversor i l’interès del finançat).

Inversor: el seu tipus d’interès es denomina TIR (taxa interna de rendibilitat). El

que fa es comparar el TIR amb la seva i:

o TIR < i no es fa la inversió.

o TIR>i si que es fa la inversió.


22

Quan pensem en un inversor podem pensar en un banc.

Finançat: a la i li diu cost del capital. La TIR i el cost del capital en import serà

el mateix, només canvia el concepte. En aquest cas, l’empresa escollirà el

projecte que tingui un cost de capital menor.

Per tal de que hi hagi transaccions: , a més:

- El finançat valori el que rep per sobre del que li costa.

- L’inversor valori el que ofereix per sota del que rebrà.

LA CREACIÓ DE VALOR

Valor generat per l’inversor

Valor generat pel finançat

Creació de valor total

Amb X euros

3. VAN

El que és més habitual és donar l’import del que l’empresari s’apropiarà en termes

actuals, és a dir, el VALOR ACTUALITZAT NET (VAN) de l’operació. El VAN és la

suma de tots els fluxes monetaris que composen una transacció financera actualitzats al

moment present d’acord amb la valoració que una determinada persona té de l’euro

actual.

a. El VAN de l’inversor serà positiu si TIR>i

b. El VAN del finançat serà positiu si cost de capital < i

4. CONCEPTES

L’avaluació econòmica es fa a partir de les entrades i sortides de diners (cash-flow),

les quals són els cobraments i els pagaments.

En canvi, els ingressos i les despeses (fet comptable) signifiquen una obligació

adquirida de que ens paguin o de que paguem. En general no coincideixen en el

moment en que es fan els cobraments i els pagaments.

Les amortitzacions (no existeixen) són l’anotació comptable de la depreciació d’un

actiu en un període: no són pagaments. És a dir, és quan un actiu es va depreciant. No


23

obstant, les amortitzacions al tenir-se en compte al moment de calcular els impostos, si

que poden afectar la rendibilitat d’un cert projecte.

L’horitzó és el període que nosaltres fixem però pot ser que no coincideixi amb el

projecte real. En aquest període es donen pagaments i cobraments.

5. FORMULARI

( )

On tenim que:

VAN: valor actual net.

I: inversió inicial.

Cn: cash flow del període.

i: taxat d’interès anual del període.

( )

Per a canviar de tipus d’interès respecte al període:

(

)

Càlculs de rendes constants: és a dir, que al final de cada període tenim la mateixa

quantitat de diners.

(

)

On tenim que:

A: renda constant (quota).

i: interès del període de pagament.

n: número de quotes a pagar.

Business

Economia de l'empresa, apunts bàsics