Estudi Base Productiva TIC al Maresme · 3 Informe de Resultats: Clusters TIC a la comarca del Maresme L’Ajuntament de Mataró i l’associació Gentic Maresme van posar-se en contacte

m a r k e t i n g r e s e a r c h

Informe final de resultatsCLUSTER TIC A LA COMARCA DEL

MARESME

Desembre de 2004

Diputació 237, 4ª08007 Barcelona

Tel: 93 272 17 18Fax 93 488 14 93

http://www.mdk.ese-mail: [email protected]

Preparat per a: Amb el suport de:

2

Informe de Resultats: Clusters TIC a la comarca del Maresme

ÍNDEX

OBJECTIU GENERAL DE L’ESTUDI 4

Dades de classificació de l’empresa 28Perfil dels treballadors 34Aspectes referents a la formació 37Aspectes referents a la contractació 39Aspectes referents a la formació contínua 43Situació subjectiva present i futura del sector 48Valoració de la ubicació al Maresme 50Relació amb altres empreses 53Inversions en R + D 55Associacions i iniciatives TIC 57Valoració de l’Administració local 62Anàlisi DAFO 65 Conclusions i propostes 67

INTRODUCCIÓ 3

OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ESTUDI 5

METODOLOGIA DE TREBALL 6

RESULTATS DE LA INVESTIGACIÓ 27

3


L’Ajuntament de Mataró i l’associació Gentic Maresme van posar-se en contacte amb MDK Investigacióde Mercats davant la necessitat de realitzar una investigació de caràcter exploratori per conèixer la realitat del sector empresarial de les TIC en l’àmbit de ciutat i de comarca (Maresme).

L’informe de resultats que a continuació presenta MDK Investigació de Mercats respon a les necessitats de recerca de l’Ajuntament de Mataró i de Gentic Maresme.

MDK Investigació de Mercats queda a la vostra disposició per respondre a qualsevol dubte o suggeriment sobre el que s’exposa en les següents pàgines.

INTRODUCCIÓ

4


L’objectiu de la investigació és delimitar quina és la realitat del sector empresarial de les TIC a la comarca del Maresme, els seus punts forts / febles i el seu nivell d’interconnexió, així com la seva incidència directa en l’economia de la comarca i el mercat de treball.

Un coneixement exhaustiu de la realitat del sector empresarial de les TIC permetrà definir i iniciar polítiques per generar dinàmiques favorables a la seva extensió i penetració en tots els aspectes de la dinàmica social i econòmica de la ciutat i la comarca.

OBJECTIU GENERAL DE L’ESTUDI

5


Per assolir l’objectiu general s’ha definit la següent relació d’objectius específics:

1.- Delimitar el conjunt d’empreses de la comarca que formen part del “cluster” d’empreses TIC.

2.- Conèixer quines són les variables “claus” que defineixen les empreses seleccionades per acabar delimitant possibles grups que el formin.

3.- Analitzar la situació actual del sector TIC a nivell local i comarcal (evolució, situació actual, sectors d’activitat, necessitats de mà d’obra i nivells de qualificació, relacions entre empreses, costos de localització, possibilitats de desenvolupament en un futur, ...)

4.- Quantificació i tipologia de la demanda de mà d’obra en el sector, conèixer si en la actualitat aquesta demanda és coberta amb l’oferta local i comarcal, i evolució en els últims anys.

5.- Estudi del grau d’interconnexió entre les empreses del sector, existència o no d’aquesta “realitat” en àmbit comarcal, i avantatges i inconvenients d’aquesta situació.

6.- Conèixer les experiències més interessants portades a terme a nivell local i en altres àmbits geogràfics per part d’empreses del “cluster” o institucions relacionades amb el mateix.

7.- Definir els punts forts i febles del sector així com les amenaces i les oportunitats (DAFO).

8.- Marcar les línies d’actuació més adients per fer del sector un dels més importants en quan a valor afegit es refereix i fer de la comarca una zona capdavantera en la matèria.

OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ESTUDI

6


Per a la consecució dels objectius anteriorment exposats, s’ha realitzat l’estudi en cinc fases:

FASE INICIAL: Determinació del punt de partida

• Reunions de treball entre els tècnics responsables de la investigació de l’Ajuntament de Mataró, Gentic Maresme, i l’equip tècnic de MDK Investigació de Mercats durant les quals s’han tractat els següents aspectes:

• Desenvolupament dels objectius de l’estudi i revisió individualitzada dels mateixos• Coneixement de tots els aspectes d'interès per a la correcta definició de la metodologia de treball• Determinació dels punts essencials per centrar la investigació amb l’objectiu de proporcionar informació

nova i de caràcter estratègic

PRIMERA FASE: Centralització i unificació de les BASES DE DADES

• Delimitació dels recursos d’informació per a la definició de la base de dades que engloba l’univers empresarial TIC de la comarca

SEGONA FASE: Realització ENQUESTA EMPRESES CLUSTER TIC

• Definició i realització de l’enquesta a responsables de les empreses del cluster TIC (285)

TERCERA FASE: Realització ENTREVISTES A EXPERTS I AGENTS

• Definició i realització de les 10 entrevistes qualitatives a experts i agents implicats en el territori

FASE FINAL: Informe final de resultats – realització work shop

• Realització de l’informe final de resultats així com la presentació de la base de dades univers TIC

METODOLOGIA DE TREBALL (I)

7


• Definició del punt d’inici a partir del qual s’ha aportat informació nova mitjançant la realització de l’estudi.

• Definició dels escenaris, estratègies i hipòtesis de partida, operatius i influents pels tècnics de l’Ajuntament de Mataró i de Gentic Maresme.

• Predefinició dels escenaris a explorar / confirmar.

• Revisió individualitzada dels objectius de l’estudi i adaptació final de la metodologia orientada a respondre les inquietuds dels tècnics de l’Ajuntament de Mataró i de Gentic Maresme.

PROCÉS DE FORMACIÓ

Durant aquesta primera fase de l’estudi han estat essencials els processos de formació que han rebut els tècnics que han portat a terme la investigació per part de MDK Investigació de Mercats.

FASE INICIAL: DETERMINACIÓ DEL PUNT DE PARTIDA

METODOLOGIA DE TREBALL (II)

8


PRIMERA FASE: CENTRALITZACIÓ I UNIFICACIÓ DE LES BASES DE DADES

Una vegada finalitzada la fase de delimitació inicial, s’ha fet una primera tasca en el coneixement de la realitat a estudiar, per això s’ha fet una recerca d’informació en fonts secundàries que han permès als tècnics de MDK Investigació de Mercats veure quina és la situació actual del sector així com l’evolució en els últims anys tan a nivell local/comarcal com en àmbits geogràfics més grans. Aquesta tasca s'emmarca en la idea de poder aportar un valor afegit tant durant el transcurs de la investigació com en l’elaboració final de l’informe, conclusions i propostes.

Aquesta fase de coneixement bàsic del sector complementada amb la realització de diverses entrevistes / converses amb experts de la temàtica a estudiar i de la comarca, han permès començar a esbrinar possibles fonts de coneixement d’empreses del cluster TIC, objectiu que es pretenia resoldre durant aquesta primera fase de l’estudi.

Els passos que s’han seguit per centralitzar i unificar les bases de dades en una d’única han estat els següents:

1.- Disposar de la base de dades de l’Ajuntament de Mataró i Gentic Maresmes sobre les empreses TIC de la ciutat i la comarca.

2.- Consultar les fonts de les que disposa MDK Investigació de Mercats sobre empreses registrades en la ciutat i la comarca en l’àmbit de les TIC, aquestes fonts se centren en AXESOR (registre mercantil i altres fonts que formen una de les bases de dades més importants del país) / HISPATEL (registre d’empreses actualitzat anualment) / SCHOBER (base de dades d’empreses de tots els sectors).

3.- Recerca d’altres fonts i bases de dades d'accés públic, de major o menor mida que permetin ens han permès complementar les dues primeres.

Una vegada s’ha disposat de les dues primeres fonts de registres s’ha realitzat un creuament segons diferents variables que han permès eliminar duplicats.

METODOLOGIA DE TREBALL (III)

9


PRIMERA FASE: CENTRALITZACIÓ I UNIFICACIÓ DE LES BASES DE DADES

PROCÉS EN LA DELIMITACIÓ DE LA BASE DE DADES ÚNICA

BASE DE DADES AJUNTAMENT DE MATARÓ /

GENTIC MARESME

BASE DE DADES MDK

(AXESOR, SCHOBER,…)

CREUAMENT SEGONS VARIABLES BÀSIQUES

(Telèfon, direcció, …)Només en el cas que coincideixin totes les

variables delimitades com a “claus”s’eliminarà la duplicitat, si no es deixarà per

a la segona fase (treball de camp)

ALTRES FONTS BÀSICAMENT SECUNDÀRIES

BASE DE DADES ÚNICA

METODOLOGIA DE TREBALL (IV)

10


SEGONA FASE: REALITZACIÓ ENQUESTA EMPRESES CLUSTER TIC

OBJECTIUS REALITZACIÓ ENQUESTA

Partint de la base de dades única originada en la fase anterior s’ha portat a terme l’enquesta, la realització de la qual contempla dos grans objectius:

A) VALIDAR LA BASE DE DADES ÚNICA

S’ha agafat la base de dades i s’ha portat a terme el treball de camp per confirmar que totes i cada una de les empreses compleixen els criteris marcats com a “cluster” empresarial TIC. Igualment s’han validat les dades bàsiques de les empreses per complementar i ampliar la base de dades. Durant aquesta fase també ha estat possible augmentar la base de dades amb aquelles empreses que han sorgit de la realització d’enquestes a altres empreses i eliminar aquelles que s’han donat de baixa.

Algunes de les variables * d’interès a confirmar durant aquest procés ha estat:

•Any de constitució•Localització i àmbit d’actuació•Concreció de l’activitat dins del sector TIC•Número de treballadors i evolució en els darrers anys•Dades de contacte•Facturació•...* (Les variables a confirmar han estat revisades durant la primera fase de la investigació i aprovades per part dels responsables de l’Ajuntament de Mataró i Gentic Maresme).

METODOLOGIA DE TREBALL (V)

11



OBJECTIUS REALITZACIÓ ENQUESTA

B) OBTENIR LA INFORMACIÓ REFERENT ALS SEGÜENTS OBJECTIUS

L’enquesta també ha contemplat la consecució dels objectius de coneixement del sector, situació actual i perspectives de futur. En aquest context s’han estudiat els següents aspectes que han estat revisats i aprovats pels tècnics de l’Ajuntament de Mataró i Gentic Maresme.

•Situació actual del sector en funció de les tipologies empresarials, evolució en els darrers anys•Perspectives de futur del sector •Índex de disminució/increment de la plantilla durant els darrers 2 anys•Tipologia professional demandat•Expectatives de contractació o increment de plantilla per als propers 2 anys•Característiques curriculars demandades als futurs incorporats•Situació actual a nivell local i comarcal de la relació entre l’oferta i la demanda laboral•Formació dels candidats o dels recent incorporats a l’empresa•Demanda de formació que a tots els nivells es desprèn de la necessitat de perfils professionals•Paper que segons les empreses del sector han de tenir les institucions públiques•Grau d’interconnexió entre les empreses del sector i d’altres, situació actual i perspectives•Experiències dutes a terme en els últims anys tan a nivell local com comarcal i internacional•Inversions que es realitzen el sector en R+D•Punts forts i febles del sector en l’actualitat, evolució i perspectives

METODOLOGIA DE TREBALL (VI)

12



1. DISSENY DEL QÜESTIONARI

Una vegada finalitzada la definició inicial, s’ha realitzat una proposta de qüestionari per part dels tècnics de MDK Investigació de Mercats que ha estat aprovada pels tècnics responsables de l’estudi de l’Ajuntament de Mataró i Gentic Maresme i contempla tots i cada un dels objectius marcats tant en el document actual com durant les reunions proposades durant la fase inicial. A continuació proposem un esquema de la forma que els tècnics de MDK Investigació de Mercats duen a terme la definició dels qüestionaris.

DETERMINACIÓVARIABLES

DETERMINACIÓESCALES

DETERMINACIÓCONTINGUTPREGUNTES

DETERMINACIÓFORMA

PREGUNTES

REDACCIÓDE LES

PREGUNTES

ORDRE DECOL·LOCACIÓ DELES PREGUNTES

AVALUACIÓDEL

QÜESTIONARI

SATISFACTORI ?

FINAL

ANÀLISID’ERRADES

DISSENYESTRUCTURAQÜESTIONARI

SI

NO

METODOLOGIA DE TREBALL (VII)

13



Com es pot observar en l’esquema presentat un dels últims punts és l’avaluació del qüestionari, el que anomenem PILOTATGE. En aquest cas una vegada definit el qüestionari es realitzarà per part dels tècnics i alguns enquestadors de l’equip intern de MDK, una prova d’uns 30 qüestionaris aproximadament. Des de MDK es considera molt important aquesta fase, ja que són els propis tècnics que han definit el qüestionari i els enquestadorsque posteriorment el realitzaran, els que porten a terme el pilotatge, factor que fa reduir de forma important possibles errors posteriors tan durant la recollida de dades com en la fase d’anàlisi.

Durant aquesta fase de la investigació els tècnics de MDK Investigació de Mercats aporten una gran creativitat a l’hora de definir la tipologia i redacció de les preguntes, amb l’objectiu que resulti un qüestionari de fàcil comprensió i a la vegada respongui analíticament als objectius presentats en pàgines anteriors.

La duració del qüestionari serà aproximadament d’uns 20 minuts.

METODOLOGIA DE TREBALL (VIII)

14


UNIVERS OBJECTE D’ESTUDI

L’univers objecte d’estudi ha estat conformat per totes aquelles empreses amb seu física a la comarca del Maresme que formen part del sector TIC. Comprenen la indústria i els serveis que produeixen equipaments i software que serveixin per capturar, emmagatzemar, transmetre i presentar informació en format electrònic. Dins d’aquesta agrupació s’inclou: ordinadors i equipaments de telecomunicacions, equips industrials, aparells electrònics domèstics, serveis d’aplicació i suport en software i hardware, instruments de precisió, software.

L’univers ha quedat perfectament delimitat en el moment en que s’ha comptat amb la base de dades i la mateixa s’ha filtrat realitzant les enquestes telefòniques.

El total d’enquestes entrevistades ha estat de 285

MOSTRA OBJECTE D’ESTUDI

En aquest cas quan parlem de la mostra de l’estudi sempre ens referirem a la totalitat de les empreses que conformen la base de dades i que havent validat les dades i la seva activitat com a relacionada amb les TIC hagin volgut contestar l’enquesta.

(S’han realitzat més 15 trucades per empresa en diferents dies i hores).


METODOLOGIA DE TREBALL (IX)

15


BASE DE DADES ÚNICA

FORMA DE SELECCIONAR LES EMPRESES I DELIMITAR LA MOSTRA


VALIDACIÓ DE LES DADESI CERTESA SECTOR TIC

METODOLOGIA: ENQUESTA TELEFÒNICA

TOTALITAT BBDD

Durant la depuració de la base de dades única han

sorgit noves empreses

COMPLEIX EL PERFIL TIC NOSI

REALITZACIÓ ENQUESTA GLOBAL

BASE DE DADES / ESTUDIUNIVERS REAL SECTOR TIC A LA COMARCA DEL MARESME

ELIMINACIÓ DEL REGISTRE DE LA BASE DE DADES

METODOLOGIA DE TREBALL (X)

16


2. TREBALL DE CAMP

L’obtenció d’uns resultats de qualitat depenen molt d’aquesta fase de l’estudi. És en aquesta part de la investigacióquan s’ha aconseguit tota la informació que posteriorment ha estat analitzada per part dels tècnics de MDK Investigació de Mercats.

MDK Investigació de Mercats disposa d’un equip intern de treball de camp, factor determinant per a la correcta recollida d'informació.

MDK Investigació de Mercats disposa de les eines idònies (CATI) per a la realització de les enquestes telefòniques amb un control exhaustiu i amb el màxim rigor. Una vegada definida l’enquesta a nivell informàtic per part dels tècnics s’ha passat a la fase de treball de camp pròpiament dita.


METODOLOGIA DE TREBALL (XI)

17


2. TREBALL DE CAMP

Per poder fer més clara aquesta fase de la investigació, creiem que pot ser de gran interès delimitar les seves parts més importants.

• Briefing amb els enquestadors

La formació dels enquestadors és molt important perquè sàpiguen en cada moment quins són els objectius de l’estudi, de forma que coneguin la finalitat del treball que estan portant a terme. Durant la realització del briefing han participat els tècnics de l’Ajuntament de Mataró i Gentic Maresme aportant tots aquells conceptes i idees adients per aconseguir un treball de camp òptim.

•Realització i supervisió del treball de camp

Durant la fase de realització d’enquestes s’ha portat a terme una supervisió de totes elles, analitzant que no falta cap dada d’interès segons els objectius de l’estudi.

•Comprovació i control dels qüestionaris

La realització de les enquestes sobre plataforma CATI ens ha permès fer un control continu dels qüestionaris i reduir al mínim els errors al realitzar l’enquesta.


METODOLOGIA DE TREBALL (XII)

18


3. CONSISTÈNCIA DEL FITXER ELECTRÒNIC

La consistència del fitxer s’ha realitzat posteriorment amb l'objectiu d’eliminar possibles errors en la fase d’introducció de les dades. Hem de tenir en compte que el sistema informàtic (CATI) ja permet controlar determinats errors, malgrat tot, la consistència a nivell estadístic és necessària davant de la possible incompatibilitat de determinades respostes.

4. ANÀLISI DE LES DADES

Mitjançant el fitxer definitiu s’han realitzat totes les anàlisis amb el paquet informàtic SPSS. Les anàlisis predefinidessegons els objectius de l’estudi són del tipus:

Univariable.Bivariable.Multivariable.


METODOLOGIA DE TREBALL (XIII)

19



Univariable – són les anàlisis que es realitzen en una primera fase, fins i tot durant el procés de consistència del propi fitxer, i es basen en el coneixement de cada una de les variables o qüestions de forma independent de la resta. Les anàlisis d’aquest tipus venen ampliades amb els estadístics pertinents, bàsicament ens referim a mitja, moda, ….

Bivariable – un cop realitzada la primera lectura dels resultats s’ha aprofundit en les anàlisis bivariables y multivariables. Començant pels primers, treballem amb dues variables el creuament de les quals ens aporta una informació important i amb valor afegit respecte a l’anàlisi de freqüències o univariable.

En el cas de les anàlisis bivariables també es desprenen els estadístics bàsics (xi-quadrat, R, …) que permeten conèixer el grau de significació dels resultats que estem donant, amb el que valida o no certs resultats.

Les anàlisis a realitzar ha estat predeterminades pels tècnics de MDK Investigació de Mercats un cop definit el qüestionari i, en tot cas, han estat ad-hoc per als objectius plantejats.


METODOLOGIA DE TREBALL (XIV)

20



ANÀLISI MULTIVARIABLE

MDK Investigació de Mercats gràcies a l’equip de tècnics amb el que compta (tècnics estadístics) pot oferir als seus clients la major amplitud en quant a la realització d’anàlisi multivariable, factor diferenciador i que aporta un ventall important de possibilitats a l’hora de poder extreure el màxim d'informació amb la concreció necessària per poder aplicar polítiques i accions a aquells col·lectius que realment ho necessitin o ho demandin.

Per a la realització de l’estudi, es planteja la definició de les següents metodologies analítiques:

Cluster – Aquest tipus d’anàlisi ens permet agrupar les empreses en funció de les seves característiques.Per poder determinar si els grups són consistents s’aplica posteriorment un anàlisi discriminant que consisteix en verificar que els grups són homogenis en la definició d’ells mateixos, però a la vegada són distants respecte a la resta de grups. Per tant el que verifiquem és que el model creat estigui format per grups que no se superposin.


METODOLOGIA DE TREBALL (XV)

21


TERCERA FASE: REALITZACIÓ ENTREVISTES A EXPERTS I AGENTS

Un cop realitzada la fase quantitativa, s’ha complementat la informació obtinguda amb entrevistes semi-estructurades realitzades en tres àmbits fonamentals (empreses, formació, administració) Aquestes entrevistes ens han ajudat a donar un enfocament més qualitatiu a la informació per tal d’entendre determinades dades expressades al llarg de la realització de la primera fase.

Per altra banda, el fet d’incloure a més de les empreses, l’administració i els centres de formació com a agents d’opinió, ens ha permès obtenir visions diferents i complementàries que enriqueixen la informació obtinguda, i realitzar el contrast d’opinions entre els diferents segments.

MDK ha realitzat 10 entrevistes donant un major pes a les empreses, i copsant de forma complementària les opinions dels centres de formació i l’administració. La distribució proposada és de 6 entrevistes a empreses, 2 a formació i 2 a administració.

Per tal d’exposar de forma clara els objectius de les entrevistes considerem positiu fer una definició del treball que realitza MDK Investigació de Mercats en l’ús d’aquesta tècnica.

L’entrevista és la comunicació interpersonal establerta entre investigador i el subjecte d'estudi (en el nostre cas empreses, administració, i entitats de formació) amb l’objectiu d’obtenir respostes verbals als interrogants plantejats sobre el tema proposat (hem realitzat preguntes sorgides de la fase quantitativa, a més de cobrir objectius propis de la fase qualitativa).

METODOLOGIA DE TREBALL (XVI)

22


TERCERA FASE: REALITZACIÓ ENTREVISTES A EXPERTS I AGENTS

Pel que fa a l’entrevista semi-estructurada, els seus avantatges per a aquesta investigació són els següents:

És més flexible y oberta que altres tipus d’entrevista (com la tancada, o totalment estructurada). Encara que els objectius de la investigació regeixen les preguntes, el seu contingut, ordre, profunditat i formulació es troben en mans de l’entrevistador. Si bé l’investigador, sobre la base del problema, els objectius, i les variables, elabora les preguntes abans de realitzar l’entrevista, pot modificar l’ordre, la forma d’enfocar les qüestions o la seva formulacióper tal d’adaptar-les a les diverses situacions i característiques particulars dels subjectes d’estudi.

En l’entrevista intervenen dos o més agents que podem dividir en:

La/es persona/es entrevistada/es: Ha estat sempre una persona que podia aportar informació útil en funció dels objectius que ens plantegem en la fase de la investigació i en el seu conjunt. La persona entrevistada és aquella que té alguna idea o alguna experiència important a transmetre sobre l’estudi.

L’entrevistador/a: és la persona que dirigeix l’entrevista i ha de dominar el diàleg, presenta a l’entrevistat el tema principal, fa les preguntes adequades i tanca l’entrevista.

METODOLOGIA DE TREBALL (XVII)

23


WORK SHOP

Per tal de concloure la investigació d’una forma participativa i involucrant tots els agents que poden tenir interès en els resultats de la investigació i en afavorir que aquests puguin promoure noves accions futures s’ha realitzat un work shop.

Els grups de treball juguen un paper integrador i catalitzador on totes les parts es veuen representades i poden valorar i matisar les dades obtingudes al llarg de tota la investigació arribant a establir paràmetres d’interès per a cada una de les parts afavorint l’obtenció de dades útils i aplicables a la pràctica de forma ràpida i eficient.

Aquesta part de la investigació, a més d’oferir la informació i complementar-la entre totes les parts afavoreix el treball en equip que acostuma a iniciar-se gràcies a la visió per part dels participants d’un interès comú pel que fa a l’obtenció de resultats i a la seva posada en pràctica.

Els work shop són moderats i analitzats per tècnics especialistes en aquesta tècnica, que MDK Investigacióde Mercats ha estat utilitzant al llarg dels darrers anys, comptant amb una gran experiència tant en la posada en escena com en el posterior anàlisi.

FASE FINAL: INFORME FINAL DE RESULTATS

METODOLOGIA DE TREBALL (XVIII)

24


Una vegada realitzades totes les fases anteriors en les que s’han tingut com objectius la recerca, recopilació i anàlisi de les dades hem passat a l’última fase de l’estudi en la que s’ha portat a terme l’informe de resultats en el qual es presenten els principals resultats de la investigació donant resposta a totes i cada una de les preguntes plantejadesdurant l’inici de tot el procés.

L’informe final de resultats també consta d’una part de propostes extretes dels resultats de la investigació, així com anàlisis DAFO i altres diagrames que ajudin a extreure un anàlisi més profund.

L’estudi presentat conté dos grans elements com a resultat de la investigació duta a terme:

1) BASE DE DADES FINAL – UNIVERS CLUSTER TIC

Aquesta base de dades és lliurada en el format més convenient i té totes aquelles dades d’interès per part dels responsables de l’Ajuntament de Mataró i Gentic Maresme.

Resultats aconseguits

• Directori d’empreses TIC a nivell local i de la comarca amb informació de caire qualitatiu i que faciliti la interconnexió entre elles (dades generals).


METODOLOGIA DE TREBALL (XIX)

25


2) DOCUMENT INFORME AMB ELS RESULTATS DE L’ESTUDI I ESTRATÈGIES PER DUR A TERME

L’altra part dels resultats consisteix en un informe que permet respondre a totes les preguntes realitzades a l’inici de l’estudi. L’informe és bàsicament gràfic amb les explicacions necessàries per ser de fàcil comprensió i lectura, buscant sempre la concreció que permeti que sigui un document d’acció a partir de les idees a les quals s’ha arribat.

A grans trets del document té els següents elements:

- Presentació de la temàtica d’estudi i metodologia d’investigació duta a terme- Antecedents: presentació de les hipòtesis d’inici d’estudi, així com de tota la informació originada a partir de les fonts secundàries i de les entrevistes dutes a terme. L’objectiu en aquest apartat és presentar les dades de

quina és la situació global del sector TIC a nivell local, comarca, i en altres zones geogràfiques d’interès.- Principals resultats de l’enquesta- DOCUMENT DE CONCLUSIONS I PROPOSTES- Informe conclusiu (de síntesi)- Documentació obtinguda.


METODOLOGIA DE TREBALL (XX)

26


2) DOCUMENT INFORME AMB ELS RESULTATS DE L’ESTUDI I ESTRATÈGIES PER DUR A TERME

Resultats que s’han aconseguit

• Anàlisi de les condicions generals i específiques del cluster TIC• Consecució d’una definició de l’abast del cluster TIC de Mataró i Maresme• Accions quantificades de les empreses del sector TIC en d’altres àmbits territorials i experiències• Definició del paper dels governs municipals i comarcals a favor de la millora de les condicions específiques del cluster TIC com de les condicions generals del context en el qual aquest s’insereix• Presentació del DAFO del sector segons les empreses que el conformen tan a nivell local/comarcal com sectorial


METODOLOGIA DE TREBALL (XXI)

27


RESULTATS DE LA INVESTIGACIÓ

28


DADES DE CLASSIFICACIÓ DE L’EMPRESA

29


4,60,40,40,4

1,41,41,41,41,8

2,53,23,2

3,53,94,24,2

4,95,6

5,66,3

13,726,3Venda de productes i serveis informàtics i telecomunicacions

Aplicacions informàtiques/programació/Des. SoftwareArts gràfiques/edició en diversos suports

Assessoria/auditoria/Consultoria informàticaElectricitat

Creació de pàgines web i serveis internetCentres de formació

Venda de telèfons mòbilsVenda de material electrònic

Distribució de software i hardwarePublicitat

Venda de hardware/material informàticCiber cafès

Desenvolupament de hardwareAgències de comunicació

Lloguer vídeos/DVDVenda de maquinària

Material d'oficinaAnàlisi i tractament de dades i imatges

Venda d'automatismesVenda de cables de fibra òptica

Altres

Fabricant de bàscules, fabricant d’instruments de laboratori, lampisteria, manipulats, nàutica, serveis immobiliaris, taller de camions, traducció, venda d’instrumentació, venda de mobles de cuina, venda de productes financers, venda de roba per a senyora.


SECTOR D’ACTIVITAT

30



ÀMBIT D’ACTUACIÓ

0,4

34

28,8

8,4

6

7

12,6

2,8Menys d'1 any

Entre 1 i 2 anys

Entre 2 i 3 anys

Entre 3 i 4 anys

Entre 4 i 5 anys

Entre 5 i 10 anys

Més de 10 anys

Ns / Nc

ANTIGUITAT

6.3

10.2

32

41.5

58.8

82.7

91.2Àmbit LOCAL

Àmbit COMARCAL

Àmbit PROVINCIAL

Àmbit AUTONÒMIC

Àmbit ESTATAL

Àmbit COMUNITARI

Àmbit MUNDIAL

(resultats en % de casos)

1,050,35

0,350,350,350,35

0,70,7

0,71,05

1,051,051,41,41,41,41,751,75

2,462,46

3,163,515,96

65,26MataróPremià de Mar

Vilassar de MarCalella

Arenys de MarPineda de Mar

AlellaCanet de Mar

Malgrat de MarMasnou

Premia de DaltTorderaCabrils

St Vicenç deTeia

ArgentonaLlavaneres

Vilassar de DaltArenys de muntCabrera de Mar

MontgatSant Cebria de

Sant Pol de MarNs /Nc

LOCALITZACIÓ DE L’EMPRESA

31



ÀMBIT D’ACTUACIÓ SEGONS SECTOR D’ACTIVITAT

LOCAL COMARCAL PROVINCIAL AUTONÒMIC ESTATAL COMUNITARI MUNDIALVenda de productes i serveis informàtics i telecomunicacions 85,3% 78,7% 54,7% 30,7% 22,7% 8,0% 5,3%Aplicacions informàtiques/programació/Des. Software 92,3% 92,3% 87,2% 79,5% 61,5% 20,5% 7,7%Arts gràfiques/edició en diversos suports 77,8% 77,8% 55,6% 50,0% 44,4% 16,7% 17,6%Assessoria/auditoria/Consultoria informàtica 93,8% 87,5% 75,0% 50,0% 37,5% 18,8% 12,5%Electricitat 87,5% 68,8% 18,8% 12,5% 18,8% 0,0% 0,0%Creació de pàgines web i serveis internet 100,0% 100,0% 78,6% 42,9% 28,6% 14,3% 14,3%Centres de formació 100,0% 50,0% 16,7% 8,3% 8,3% 0,0% 0,0%Venda de telèfons mòbils 100,0% 83,3% 41,7% 25,0% 16,7% 0,0% 0,0%Venda de material electrònic 100,0% 90,9% 54,5% 36,4% 18,2% 9,1% 9,1%Distribució de software i hardware 90,0% 90,0% 60,0% 30,0% 30,0% 10,0% 0,0%Publicitat 88,9% 88,9% 66,7% 44,4% 33,3% 0,0% 0,0%Venda de hardware/material informàtic 100,0% 88,9% 33,3% 22,2% 0,0% 0,0% 0,0%Ciber cafès 85,7% 42,9% 28,6% 14,3% 14,3% 0,0% 0,0%Desenvolupament de hardware 100,0% 100,0% 100,0% 80,0% 60,0% 400,0% 20,0%Agències de comunicació 100,0% 100,0% 75,0% 75,0% 75,0% 25,0% 0,0%Lloguer vídeos/DVD 100,0% 100,0% 75,0% 50,0% 25,0% 0,0% 0,0%Venda de maquinària 100,0% 100,0% 75,0% 50,0% 50,0% 0,0% 0,0%Material d'oficina 75,0% 50,0% 25,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%Anàlisi i tractament de dades i imatges 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%Venda d'automatismes 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 0,0% 0,0% 0,0%Venda de cables de fibra òptica 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 0,0% 0,0%Altres 92,3% 84,6% 61,5% 53,8% 46,2% 7,7% 7,7%

TIPOLOGIES D’EMPRESA AMB UN ÀMBIT D’ACTUACIÓ MUNDIAL

32


4.6

4.6

4.6

0.7

3.5

11.6

20.4

63.95 o menys treballadors

De 6 a 10 treballadors

D'11 a 25 treballadors




Més de 250 treballadors

Ns / Nc

NÚMERO DE TREBALLADORS/ES

33 10,2

55,1

1,8

Ha disminuït

Ha augmentat

Segueix igual

Ns/Nc

EVOLUCIÓ DE LA PLANTILLA EN ELS DARRERS DOS ANYS

8,5

9,7

3,2

2,1

4,3

6,4

11,7

27,7

26,6Una

Dues

Tres

Quatre

Cinc

Sis

Set

Més de set

Ns/Nc

NÚMERO DE PERSONES EN AUGMENT

6,9

6,8

3,4

3,4

10,3

17,2

27,6

24,1Una

Dues

Tres

Quatre

Cinc

Set

Més de set

Ns/Nc

NÚMERO DE PERSONES EN DISMINUCIÓ


Mitjana 3.50

Moda 2

Desviació 4.05

Mitjana 2.96

Moda 2

Desviació 2.26

Base: Ha augmentat el nombre de persones (n=94) Base: Ha disminuït el nombre de persones (n=29)

33


100100

50 25 25100

20 8085,7 14,3

12,5 18,8 68,823,1 10,3 66,7

25 7525 8,3 66,725 75

28,6 14,3 57,133,3 66,7

33,3 16 50,744,4 11,1 44,445,5 18,2 18,2 18,2

50 40 10

53,8 46,258,3 41,7

66,7 33,3100

100Agències de comunicacióVenda d'automatismes

PublicitatVenda de telèfons mòbils

AltresDistribució de software i hardware

Venda de material electrònicArts gràfiques/edició en diversos suports

Venda de productes i serveis informàtics i telecomunicacionsVenda de hardware/material informàtic

Creació de pàgines web i serveis internetAssessoria/auditoria/Consultoria informàtica

Centres de formacióVenda de maquinària

Aplicacions informàtiques/programació/Des. SoftwareElectricitat

Ciber cafèsDesenvolupament de hardware

Lloguer vídeos/DVDMaterial d'oficina

Anàlisi i tractament de dades i imatgesVenda de cables de fibra òptica

Ha augmentat Ha disminuït Segueix igual Ns / Nc


EVOLUCIÓ DE LA PLANTILLA EN ELS DARRERS DOS ANYS SEGONS SECTOR D’ACTIVITAT

4 casos1 cas9 casos12 casos13 casos10 casos11 casos18 casos75 casos9 casos14 casos

4 casos

7 casos

4 casos

1 cas

12 casos

16 casos

4 casos

1 cas

5 casos

39 casos

16 casos

34


PERFIL DELS TREBALLADORS

35


DISTRIBUCIÓ PER EDATS

65.02

34.98HomesDones

DISTRIBUCIÓ PER SEXE

9.29

74.13

16.57

Menors de 25 anys

De 25 a 44 anys

De més de 44 anys

79.25

20.75Del Maresme

De fora delmaresme

DISTRIBUCIÓ PER ZONA GEOGRÀFICA


El nombre total de persones ocupades a les empreses analitzades és de 1986 treballadors i treballadores

36


15,4

36,78

12,26

21,23

14,34Comercials

Treballadors qualificats(No TIC)

Directius

Treballadors qualificats(TIC)

Altres

TASCA QUE DESENVOLUPEN ELS TREBALLADORS

4,1112,41

3,150,73

4,520,73

1,924,38

2,331,461,231,46

5,343,65

0,82

2,742,19

25,6222,63

17,6714,6

3,845,11

26,71

30,66Disseny sist. Informàtics, analistes, enginyers, programadors

Altres professionals de la informàtica

Professionals tècnics de la informàtica

Tècnics en programació informàtica

Controladors de robots industrials

Fotògrafs i operadors d'equips d'enregistrament d'imatge i so

Operadors d'equips de radiodifusió i telecomunicacions

Altres operadors d'equips òptics i electrònics

Mecànics i ajustadors d'equips elèctrics

Mecànics, ajustadors, i reparadors d'equips electrònics

Instal·ladors i reparadors d'equips telefònics i telegràfics

Instal·lador i reparadors de línies elèctriques

Altres

Tècnics

Directius


CATEGORIES DELS TREBALLADORS QUALIFICATS (TIC) I ELS DIRECTIUS

37


ASPECTES REFERENTS A LA FORMACIÓ

ASPECTES REFERENTS A LA FORMACIÓ

38

Informe de Resultats: Medició de les oficines d’atenció a Sant Cugat de Vallès

FORMACIÓ REBUDA PELS PROFESSIONALS RELACIONATS AMB LES TIC

PERCENTATGE DE TREBALLADORS FORMATS A L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ

31.53 %

26,9

11

0,8

1,7

4,2

16,8

40,3Experiència entreballar

Manca de formació

Manca adaptaciónoves tecnologies

Llengües

Especialització

Altres

Cap

MANCANCES FORMATIVES DE LES PERSONES AMB FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA

1,9

0,8

3,3

6

12

12,6

17,8

19,4

26,2Cicles formatius / FP

Universitaris sense especificar

Cursos de formació

Llicenciats

Diplomats / tècnics

Experiència

Estudis secondaris

Estudis bàsics

Ns / Nc



La major part de les persones que treballen en el sector tecnològic a la comarca han rebut formació universitària (44%), havent estat formats el 31,53% a l’EUPMT

39


ASPECTES REFERENTS A LA CONTRACTACIÓ

40



Informe de Resultats: Medició de les oficines d’atenció a Sant Cugat de Vallès

PRINCIPALS DIFICULTATS A L’HORA DE CONTRACTAR PERSONAL

11,6

90,7

2,12,5

2,8

3,5

3,5

3,5

5,3

6,4

9,8

20,4

24,6Experiència

Formació

Dificultats en trobar treballadors

Actitut

No accepten salari

General

No accepten condicions laborals

Manca de subvencions

No accepten horaris

Desconfiança

Manca de facilitats

Rigidesa en la contractació

Altres

Ns/Nc


Malgrat que la comarca del Maresme compta amb una oferta formativa a nivell tecnològic important (EUPMT, EUM, institut tecnològic Miquel Biada, Tecnoescola...) les empreses consideren que la dificultat principal a l’hora de contractar personal són l’experiència i la formació. Recordem que l'experiència en el món professional era una de les principals mancances formatives, per tant, cal potenciar l’aprenentatge pràctic i fomentar iniciatives que posin en contacte l’empresa amb el món formatiu

41


PERFILS PROFESSIONALS QUE TÉ PENSAT BUSCAR18,2

43,2

38,6

ContractaràpersonalNo contractaràpersonalNs/Nc

PREVISIÓ DE CONTRACTACIÓ EN ELS PROPERS 2 ANYS


Base: Pensa contractar personal (n =133)


25.2

1.6

2.4

4.1

5.7

13.8

21.1

29.3

30.1Comercials

Tècnics

informàtics

Administració i comptabilitat

Dissenyadors

Enginyers

Instal·ladors

Persona amb idiomes

Altres

Pel que fa als perfils professionals en els que trobem més mancances destaquen els comercials. Per a algunes de les persones entrevistades, els comercials són el perfil professional que presenta més dificultats, ja que les persones amb coneixements tècnics no acostumen a comptar amb capacitat comercial i els comercials no tenen els coneixements mínims necessaris per poder explicar de forma correcta el producte i adaptar-se a les necessitats dels clients. Cal apostar per una formació bàsica a nivell tecnològic adreçada als comercials, encara que s’entén que cada empresa ha d’adaptar la formació a les necessitats del seu producte o servei. Per altra banda, la dificultat de dotar de capacitats comercials els tècnics radica en el fet que es tracta, segons opinió dels entrevistats, d’una actitud, més que no pas d’una acumulació de coneixements.

42


2,1

4,2

5,36

6

7,710,2

10,2

14,7

17,5

18,9

20,7

39,6Contractes personals

Borses de treball d'internet

Sol·licituds rebudes

Altres vies

Premsa i/o revistes especialitzades

INEM / OTG

Ns/Nc

Altres universitats

Pràctiques

Escola universitària politècnica de Mataró

ETT

Promoció interna

Empreses de selecció

VIES MÉS UTILITZADES PER A CONTRACTAR PERSONAL


2,5

12,6

17,9

41,4

48,8

56,5Actitud

Experiència

Formació

Referència

Altres

Ns/Nc

FACTOR QUE ES TÉ MÉS EN COMPTE AL CONTRACTAR PERSONAL

(resultats en % de casos) (resultats en % de casos)

Des de diferents organismes formatius s’està treballant per tal de comptar amb una borsa de treball interessant per a les empreses, malgrat tot, caldrà fer un important exercici de comunicació ja que les principals formes de captació utilitzades per contractar els treballadors són els contactes personals i les borses de treball d’internet. Cal destacar que aquesta segona forma de contractacióofereix una oportunitat a l’hora d’establir un servei amb aquest format a la comarca

43


ASPECTES REFERENTS A LA FORMACIÓ CONTÍNUA

44


55.1

44.9

Han ofert fomació

No han ofertformació

HAN OFERT FORMACIÓ ALS TREBALLADORS DURANT EL DARRER ANY?

30,8

3,2

3,2

3,8

3,8

4,5

6,4

6,4

7,1

7,7

8,3

10,9

10,9

10,9 Cursos sense especificar informàtica

Cursos Internet i xarxes

Cursos administratius, de gestió o direc

Curos de programació

Cursos ofimàtica

Cursos de programari i/o maquinari

Vendes

Cursos relacionats amb noves tecnologies

Cursos de reciclatge

Cursos de telefonía

Cursos sobre productes

Cursos idiomes

Cursos de Plasma

Altres cursos

CURSOS REALITZATS(resultats en % de casos)

Base: Han ofert cursos de formació (n=157)disenyfotografiaelectrònicalegionelaapartats tècnicosSonoritzaciómicrosoft projectendesamanipulacións/ncespecialitat màquinespròpia empresadisseny gràfictelemarketingcursos proveïdorslògic controlcursos equip.seg.en el treballelectromecànicadisenyseminarisIG4(Gos)formació últimes màquinascontinua dins de l’empresaactualització de les cases LG y Toshiba

conèixer les firescomunicacióindesingformació contínuaMarketing prev. riscos lab, Incubadoraseminaris pymecursos propismarketing industrialcurs de sobretensiócurs instal·lador autoritzat gas i energia solarASPmaster enginyeriaaplicacionssnaidersuport i manteniment xarxes windowsfomentar nous productescomerç màquinesProjectors de vídeoSony

La formació a les empreses de la comarca és una de les assignatures pendents. La tipologia d’empreses fa que es visqui molt el dia a dia i no es tingui temps ni recursos per poder portar a terme aquesta formació. Per altra banda, l’oferta de cursos no s’ajusta sovint a les necessitats d’aquestes microempreses.

En contrapartida, existeix una branca formativa complementària que es realitza a través dels proveïdors de productes i/o serveis, en la que se solapen la formaciópròpiament dita amb el marketing sobre el producte. Això explica que en alguns casos es consideri que la formació es realitza fora de la comarca, ja que té lloc a les seus de les empreses proveïdores, principalment a Barcelona, Madrid, el Vallès...


45


25 7528,6 71,4

33,3 66,740 6044,4 55,644,4 55,6

50 5050 50

51,3 48,754,5 45,556,3 43,857,1 42,958,7 41,360 4061,5 38,5

66,7 33,368,8 31,1

75 2575 25

100100

100Anàlisi i tractament de dades i imatgesVenda d'automatismes

Venda de cables de fibra òpticaVenda de maquinària

Venda de telefonia mòbilElectricitat

Centres de formacióAltres

Desenvolupament de hardwareVenda de productes i serveis

Creació de pàgines web i serveis internetAssessoria/auditoria/consultoria

Venda de material electrònicAplicacions

Agències de comunicacióMaterial d'oficina

PublicitatVenda de hardware/Material informàtic

Distribució de software i hardwareArts gràfiques/edició en diversos suports

Ciber cafèslloguer/venda DVD

Ha realitzat formació No ha realitzat formació

REALITZACIÓ DE FORMACIÓ CONTÍNUA EL DARRER ANY SEGONS SECTOR D’ACTIVITAT

100

90 10

66,7 33,3

55,2 44,8

50,5 49,5Fins a 5 treballadors

De 6 a 10treballadors

D'11 a 25treballadors

De 26 a 50treballadors

De 51 a 100

REALITZACIÓ DE FORMACIÓ CONTÍNUA EL DARRER ANY SEGONS EL NÚMERO DE TREBALLADORS

El número de treballadors es presenta com a variable transcendent a l’hora de realitzar formació contínua per part de les empreses. Les empreses més petites en quant a nombre de treballadors mostren una tendència menor a a realitzar formació contínua, mentre que a mesura que augmenta el nombre de treballadors també augmenten les empreses que realitzen formació

1 cas1 cas1 casos

12 casos

12 casos

5 casos

14 casos

11 casos

4 casos

4 casos

16 casos

16 casos

9 casos

18 casos

4 casos

75 casos

4 casos

10 casos

7 casos

9 casos

39 casos

13 casos


46


45,554,5

Dins del MaresmeFora del Maresme

LLOC ON S’HA PORTAT A TERME LA FORMACIÓ

UBICACIÓ DINS DEL MARESMEUBICACIÓ FORA DEL MARESME

6

29,9

64,2

Mataró

Maresme

Altres respostes6

7.1

1.2

2.4

3.6

7.1

72.6Barcelona

Vallès

Resta de Catalunya

Europa

Resta del món

Altres autonomies

Altres respostes

Base: Fora del Maresme (n=85) Base: Dins del Maresme (n=71)

Base: Han realitzat algun tipus de formació (n=157)


47


28,1

71,9

Mostra interèsNo mostra interès

INTERÈS EN ALGUN TIPUS DE FORMACIÓ

28,4

7,5

3

4,5

4,5

6

7,5

7,5

10,4

11,9

13,4Cursos ofimàtica i sistemes operatius

Cursos sense específicar informàtica

Cursos de comercial

Cursos de programació

Cursos de disseny

Cursos d'idiomes

Cursos desenvolupament de pàgines web

Cursos de tecnologia en general

Cursos de tècnic en xarxes

Altres cursos

Ns/Nc

FORMACIÓ EN LA QUE ES MOSTRA INTERÈSBase: Mostren interès en algun tipus de formació (n=80)



La major part de les empreses de la comarca no mostren interès en la formació. Segons les persones entrevistades, principalment per part de les empreses, ho justifiquen fent referència a la falta de temps i de recursos degut a l’estructura (recordem que es tracta de petites empreses). És per això que cal oferir solucions adequades per a la tipologia d’empresa característica de la comarca.

Una altra de les dificultats inherent al sector és la constant actualització necessària en les diferents matèries i l’especialització característica d’aquestes empreses, aspecte que requereix de solucions imaginatives per poder adequar l’oferta i la demanda

48


SITUACIÓ SUBJECTIVA PRESENT I FUTURA DEL SECTOR

49


SITUACIÓ SUBJECTIVA PRESENT I FUTURA DEL SECTOR

7.4

4.9

9.5

32.3

44.2

1.8Fort crexement

Creixement moderat

Estancament

Recessió moderada

Forta recessió

Ns/Nc

SITUACIÓ SUBJECTIVA ACTUAL DEL SECTOR

14

1,4

11,6

22,5

49,8

0,7Molt millor

Millor

Igual

Pitjor

Molt pitjor

Ns/Nc

SITUACIÓ SUBJECTIVA FUTURA DEL SECTOR

Visió optimista del sector

46%

Visió optimista del futur

50.5%

50


VALORACIÓ DE LA UBICACIÓ AL MARESME

51



2,8

20

62,5

14,7Més inconvenients que

avantatges

Indiferent

Més avantatges queinconvenients

Ns/Nc

ESTAR UBICAT AL MARESME SUPOSA PER A LA SEVA EMPRESA....

12.7

2.8

2.8

8.5

9.9

12.7

18.3

32.4Avantatges del mercat

Bona situació

Bona comunicacio

Proxiitat de Barelona

Proximitat del domicili

Bons aparacaments

Clientela fixa

Altres

AVANTATGES D’ESTAR UBICAT AL MARESME

17

2.14.3

6.4

6.4

8.512.812.8

29.8Inconvenients del mercat

Clients de Barcelona

Lluny de Barcelona

Problemes de treballadors

Les empreses són petites

Mala comunicació

Predomini del Tèxtil

Gran competència

Altres

AVANTATGES D’ESTAR UBICAT AL MARESME

Els avantatges i els inconvenients d’estar ubicats a la comarca del Maresme són relatius i estan en funció de les característiques de les empreses i, fins i tot, a nivell personal. En qualsevol cas, existeix un valor compartit per totes les persones entrevistades i que es presenta com a avantatge anant més enllà dels aspectes empresarials, es tracta de la qualitat de vida existent a la comarca en quant a climatologia, context ambiental... En tot cas, aquest avantatge no té una connotació empresarial i no es destaca cap avantatge clara en el sentit de negoci pel que fa a la comarca del Maresme

Per altra banda, existeix una variable en sentit negatiu. En quant a formació o béoferta de serveis en general, que s’han d’impartir a la comarca, existeix una dificultat per fer que les persones o empreses d’altres comarques es desplacin, ja que Barcelona, o el Vallès, són pols d’atracció importants en aquest sentit.

52


4,9

9,8

85,3

Pensa canviar No pensa canviar Ns/Nc

PREVISIONS DE CANVI D’UBICACIÓ

28,6

3,6

3,6

3,6

3,6

3,6

7,1

10,7

35,7Barcelona

Altra comunitat

Vallès

Osona

Malgrat

La Selva

Granollers

Gava

Ns/Nc

POBLACIÓ ON PENSA MARXAR


Base: Previsions de canvi d’ubicació (n=28)

Segons les persones entrevistades, el fet que el 9,8% de les empreses tinguin la intenció de canviar la seva ubicació no resulta problemàtic i es tracta d’una xifra que no és gens elevada. Per altra banda, caldria analitzar les motivacions que generen aquesta mobilitat. En aquest sentit, si observem el 10,7% que pretén desplaçar-se a una altra comunitat, pot respondre, probablement, a raons empresarials diferents del simple fet d’estar ubicat al Maresme.

53


RELACIÓ AMB ALTRES EMPRESES

54


6,3

53

28,112,6

Sempre trobadificultatsTroba dificultatsen alguns casosNo trobadificultatsNs/Nc

PERCENTATGE DE FACTURACIÓ DELS PROVEÏDORS

DIFICULTATS A L’HORA DE CONTRACTAR SERVEIS DINS DE LA COMARCA

RELACIÓ AMB ALTRES EMPRESES

1,819,5

0,90,9

4,45,35,3

7,110,611,5

21,233,6Mancances en general

Material informàticHardware

InfraestructuresSoftware

PorductesNo hi ha producte

Material electrònicBons programadors

GPSAltresNs/Nc

TIPOLOGIA DE SERVEI AMB MAJORS DIFICULTATS DE LOCALITZACIÓ

75,6

49,3Dins del Maresme

Fora del Maresme

Base: Troba dificultats a l’hora de contractar serveis a la comarca (n=134)


55


INVERSIONS EN R + D

56


0,7

23,2

76,1 Ha desenvolupatpatents / Nousproductes

No ha desenvolupatpatents / Nousproductes

Ns/Nc

REALITZACIÓ DE PATENTS O DESENVOLUPAMENT DE NOUS PRODUCTES

INVERSIONS EN R + D

12,9

2,9

7,1

20 Software

Llocs Web

ograma per a Farmacèutics

Altres

PATENT / PRODUCTE DESENVOLUPAT24,9

9,5

5,3

0,7

0,7

1,1

57,9Res

D'1 a 1500 €

Entre 1501 i 3000 €

Entre 3001 i 6000 €

Entre 6001 i 12000 €

Més de 12000 €

Ns / Nc

INVERSIÓ APROXIMADA EN R + D PER A AQUEST ANY

Base: Ha desenvolupat o patentat algun producte (n=66)

• Sistema de comandes electròniques • Gestor de coneixements • Videojocs• Cursos de Formació• Programa de gestió de traduccions • Software de gestió tàctil integrada • Programa de RP i Gestió• Software gestió urbà• Cercador d’informació per internet• Solucions de videovigilància• Aplicació RT• Fabricació de portes automàtiques • Hardware • Línia PC• Software sistema alimentació• Sistema intel·ligent de reg• Temes accessibilitat

• Gestió empresarial • Base de dades imatges • Gesto de continguts web• Producte de conversió• Programes per al tèxtil • Eines per a gestionar base de dades • Idiomes online• TIC informàtics • Làser Capil·lar • Localitzador receptor de radio • Interface• Elements de comandaments per a

discapacitats• Guia de serveis • Aplicacions per a servidors internet• Software càmeres web• Nou braç etiquetador

• Software reconeixement tèxtils • Millores ERP• Conversions de dades • Web especial casaments • Software de codi de barres • Formula del mercat relatiu• Centraletes panasonic

57


ASSOCIACIONS I INICIATIVES DE NTIC

58


6,14

83,86

Si No

3,9

38,9

57,2

Coneixen alguna associació

No coneixen cap associació

Ns/Nc

CONEIXEMENT D’ASSOCIACIONS DE NTIC FORMA PART D’ALGUNA ASSOCIACIÓ


32,8

1,7

1,7

1,7

1,7

8,3

52,1Gentic

Ati

Ictnet

Cetemsa

Impem

Telecampus

Altres

ASSOCIACIONS ESMENTADES AenorAentegAmecAgimetAseitecAsimeletAssociació de cybercafèsAssociació enginyersinformàticsAssociació internautesAuditas informàtiquesAulixAviBCN activaBitoneCD1CecotCentre de microelectrònicaCreaticComom

EuresFederació instaladorsInternetccminteIrcoIsocItdIgecLtcomPèrits JudicialsPymes sefesSidemSociedad técnica informáticaTecnocas informàtiquesTelecomunicacions

Base: Coneix associació relacionada amb les TIC (n=122)

Base: Coneix associació relaxionada amb les TIC (n=122)


Existeix un grau baix d’associacionisme a la comarca en el sector tecnològic, malgrat tot, aquesta situació es dóna a nivell general segons les persones entrevistades. Tot i aquest baix grau d’associacionisme, existeixen vincles de relació informals que substitueixen aquesta mancança. En aquest sentit, la predisposició a establir vincles amb les empreses del sector és bona

59


19,65

80,35

Coneixen GENTIC

No coneixenGENTIC


GRAU DE CONEIXEMENT DE GENTIC ESPONTANI

87,3

12,7

Coneixen GENTIC

No coneixenGENTIC

GRAU DE CONEIXEMENT DE GENTIC SUGGERIT

32,4

67,6 Coneixen GENTIC

No coneixenGENTIC

GRAU DE CONEIXEMENT ESPONTANI + SUGGERITVALORACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ GENTIC

2,4

14,516,925,3

36,1

4,8

Ns/NcMolt béBéIndiferentMalamentMoltmalament

Base: Si no ha esmentat Gentic (n=221)

Base: Coneix l’associació Gentic (n=83)

60



77,2

22,8

Coneixen iniciatives No coneixen iniciatives

CONEIXEMENT D’INICIATIVES RELACIONADES AMB LES NTIC

7,9

36,6

3,2

6,3

7,9

12,7

25,4Tecnocampus

Incuvadora

Impem

Creatic

Profit

Altres

Ns/Nc

INICIATIVES ESMENTADES

-Activitats Generalitat-Actualitzacions Telecomunicacions-Aeti-BCN activa-Cedeti-Cetemmsa-Cidem-Cimet-Copca-E xarxa-Europainova

-Exportació-Foment-Formac-Formació Aules-Integra-Inversions-Moska-Premis Gentic-Subvencions-Temes “Naves”

2,12,12,12,12,12,1

2,12,12,1

4,26,3

8,322,9

56,3 Ajuntament Generalitat Govern

IMPEM Universitats Gentic

Tecnocampus Gremi Editors

Premis Propaganda local

Cambra Col·legis

Institut economia Ns/Nc

ORGANISMES ESMENTATSBase: Coneix iniciatives relacionades amb les TIC (n=65) Base: Coneix iniciatives relacionades amb les TIC (n=65)

61


0,7

23,118,1

41,2

13,73,2

Ns/NcMoltpositivament

PositivamentIndiferentNegativamentMoltnegativament

34.5

65.5

Coneixen LaMostra GENTICNo coneixen laMostra GENTIC

CONEIXEMENT ESPONTANI + SUGGERIT DE LA MOSTRA GENTIC


0.433.6

66

Coneixen LaMostra GENTICNo coneixen laMostra GENTICNs/Nc

CONEIXEMENT SUGGERIT DE LA MOSTRA GENTIC

VALORACIÓ MOSTRA GENITC

Base: No ha esmentat mostra Gentic (n=227)

En les entrevistes, l’interès per la Mostra Gentic ha estat variat, principalment, el sector empresarial, mostra una gran diversitat d’opinions sobre la conveniència de participar en la mostra i el benefici que pot suposar per a ells. En tot cas, desd’altres segments diferents dels empresarials, la recomanacióés que la Mostra tingui una finalitat de coneixement intrasectorial, de posar en contacte les diferents empreses tecnològiques, més que no pas cobrir un objectiu de vendes cap al client final. Es tracta de posar en marxa el marketing relacional d’una manera fluïda per tal de trobar solucions adequades a totes les tipologies d’empreses

62


VALORACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓLOCAL

63


VALORACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

VALORACIÓ INFRASTRUCTURES, TRANSPORTS, I TELECOMUNICACIONS

1 5Mitja = 2,84

Molt béMolt Malament

20.4

40.4

16.19.54.2

9.5

Ns / Nc

VALORACIÓ FORMACIÓ PROFESSIONAL REGLADA (MÒDULS)

1 5Mitja = 3


13.7

30.520

28.4

2.15.3

Ns / Nc

VALORACIÓ FORMACIÓ CONTÍNUA (TREBALLADORS EN ACTIU)

1 5Mitja = 2,71


17.927

14

27.4

2.511.2

Ns / Nc

INTERMEDIACIÓ LABORAL

1 5Mitja = 2,53


22.1 24.6

8.8

30.5

2.111.9

Ns / Nc

64


VALORACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

0,40,40,40,40,40,4

0,70,8

1,11,11,11,11,41,4

1,82,1

2,5

2,83,2

4,6

5,36

7,79,1

13Suport econòmic / Baixar els impostosAjudes generals per a les empresesPromocionar / publicitat / informació

Millores o més formacióMillorar infraestructura

Visitar i preocupar-se de les empresesMillores en les comunicacions

No pot fer resContractació / Borsa de treball

Ajudar i donar suport en R+DIncentivar

Fires / CampusUtilitzar TIC

Apropar-los a la gent/clientMés locals

Fomentar la interacció entre empresesAjudar a les empreses que comencen

Ajudar el comerç del centreUtilitzar les empreses del maresme

Accés a internetAssessorament

Personal freelance per a empresesAjudar les empreses d'àmbit internacional

No especialitzar-se només en el tèxtilSeguretat

ACCIONS QUE HAURIA DE PORTAR A TERME L’ADMINISTRACIÓ LOCAL RELACIONADES AMB LES NTIC

Les accions principals que es demanen a l’administració són de tipus econòmic, ja sigui del tipus reducció d’impostos, etc... Com de suport i finançament. Per altra banda, existeix una demanda important sobre la que l’administració pot fer incís de molt diverses maneres com són les promocions de tipus publicitari. També cal tenir en compte la formació que es demanda, encara que abans hem vist que la major part de les empreses no realitzen formació. En aquest sentit podem detectar un desajust entre el tipus d’oferta formativa a nivell institucional i les necessitats (no solament a nivell de continguts) de les empreses.

Un dels aspectes esmentats repetides vegades al llarg de les entrevistes és la necessitat de comptar amb una borsa de treball completament actualitzada i segmentada, la qual cosa suposaria una millora per a les empreses i per als treballadors de la comarca. En aquest sentit, veiem que és una de les demandes que realitzen les empreses. Malgrat que aquesta borsa de treball ja existeix, no hi ha coneixement general per part de les empreses

65


ANÀLISI DAFO

66


• Falta d’esperit de cooperació (coopetència) entre les empreses. Teixit empresarial molt atomitzat

• Desconeixement i desconfiança respecte dels productes i/o serveis que es poden aconseguir a la comarca fruit de l’atomització del teixit empresarial TIC

• Dificultat per atreure clients que s’hagin de desplaçar per obtenir el producte i/o servei enfront de zones com Barcelona o el Vallès

• Situació d’estancament del sector tecnològic a nivell global (no només a la comarca) que frena les accions emprenedores per tal de reforçar el teixit TIC

• Dificultat de competitivitat en preus respecte d’altres pols d’atracció geogràfics, aspecte vinculat a la democratització de les TIC i la venda de productes en superfícies generalistes no especialitzades

• Proliferació d’empreses, cadenes, i franquícies que no aporten valor afegit al client ni al sector i que competeixen principalment en preu més que en servei o producte

• Desconeixement d’una borsa de treball de referència a la comarca que permeti la incorporació i la mobilitat de forma dinàmica dels treballadors/es i la facilitat a l’hora de trobar perfils professionals adients per part de les empreses

• Conscienciació de les diferents administracions i els poders polítics a l’hora de valorar la importància de les Noves tecnologies

• Realització d’importants iniciatives que pretenen fomentar la creació d’empreses tecnològiques a la comarca (incubadora...)

• Comarca tradicionalment emprenedora i que compta amb un gruix important d’empreses tecnològiques

• Institucions formatives (universitats, instituts de tecnologia, tecnoescola...) que contemplen diferents necessitats del món empresarial a nivell de les TIC

• Bona qualitat de vida que, si bé no repercuteix directament en els beneficis empresarials, si que ho fa a nivell personal

• Bona predisposició a l’hora d’engegar projectes vinculats al sector tecnològic i organismes que vetllen per tal de potenciar les TIC a la zona (Tecnocampus...)

• Bones vies de comunicació a través de carretera, autopista, i ferrocarril amb Barcelona i Girona, així com el Vallès, i Osona, que configuren els principals pols d’atracció

• Vinculació de les noves TIC a sectors com ara l’hosteleria, la restauració... relacionats amb el turisme en algunes poblacions de la comarca

• Creixent interès, encara que de forma molt paulatina, per part de les empreses de la comarca dels diferents sectors a l’hora d’incorporar les TIC.

• La falta de cohesió i interès per iniciatives integradores de les empreses pot eternitzar la situació de petites empreses que no aporten valor afegit i apareixen i desapareixen ràpidament creant un teixit empresarial TIC poc estable i poc sòlid• La mancança en el sentit de falta de valor afegit de bona part de les empreses pot fer que la comarca es perdi com punt de referència tecnològic• La falta d’interès en invertir per part de determinats sectors econòmics (Banca...) amb capacitat de donar suport a les iniciatives TIC pot debilitar i reduir la capacitat de potenciació del sector• Les expectatives dipositades en situacions més favorables o en determinats esdeveniments previstos per al futur a la ciutat pot fer oblidar el moment present i generar un buit sense possibilitats de recuperació a nivell TIC• La dificultat d’atreure individus (en formació, serveis, producte...) d’altres comarques pot dificultar la tasca de les institucions formatives (EUPMT, EUM...) si no s’adopten mesures en aquest sentit

• Vincular les empreses mitjançant iniciatives com Gentic Maresme, sempre que aquestes aportin un benefici perceptible per un teixit empresarial format per petites empreses• Crear bases de dades de treballadors/es amb diferents perfils professionals TIC vinculant les diferents opcions formatives de la comarca• Creació de Marketplaces a través d’iniciatives com Gentic Maresme o similars i potenciar la cooperació entre les empreses de la comarca• Analitzar els sectors en creixement a la comarca per tal de buscar clients potencials, a més de comunicar la necessitat d’incorporar les noves TIC en les tasques empresarials des de la producció fins a la comercialització• La creació de productes a nivell d’empresa s’ha identificat com una de les formes més viables per generar imatge empresarial

AmenacesOportunitats

DebilitatsFortaleses

ANÀLISI DAFO

67


CONCLUSIONS I PROPOSTES

68



• Una quarta part de les empreses considerades tecnològiques de la comarca es dediquen a la venda de software o hardware, mentre que més d’una vuitena part de les empreses es dediquen al desenvolupament de software o aplicacions informàtiques. Les arts gràfiques i l’assessoria informàtica són la tercera i quarta activitats principals respectivament

• Aquesta estructura empresarial, a priori, ens deixa intuir una quantitat reduïda d’empreses que aportin valor afegit a la productivitat tecnològica de la comarca. Per altra banda, l’evolució pel que fa a la creació de noves empreses en els darrers dos anys no genera canvis en aquesta estructura empresarial de baix contingut qualitatiu

• La major part de les empreses de la comarca compten amb més de quatre anys d’existència i més d’una tercera part del total tenen més de 10 anys, el que ens mostra un sector d’empreses consolidades i un segment emergent amb períodes de vida empresarial relativament curts, aspecte que es relaciona amb el punt anterior. Per altra banda, no existeixen empreses clarament emblemàtiques i/o històriques a nivell tecnològic a la comarca com si succeeix en altres poblacions

• Malgrat la tipologia d’empreses (majoritàriament PIME’s) trobem un 10,2 % que realitzen exportació a l’estranger i un 6,3 % que ho fan a nivell mundial. Col·laborar i fomentar l’exportació pot ser una bona manera de redimensionar les empreses de la comarca i potenciar el desenvolupament de nous productes

• El teixit empresarial del Maresme es troba molt atomitzat i necessita d’organismes que facin de relacionador, en aquest sentit, la tasca de Gentic Maresme s’ha d’adreçar en aquesta direcció

69



• La proximitat de Barcelona pot suposar un avantatge o un inconvenient segons la tipologia d’empresa, encara que suposa una dificultat per a aquelles empreses que ofereixen un producte o servei que requereix el desplaçament del client. A més, un pol important d’atracció és també el Vallès

• No es coneix per part de les empreses la borsa de treball unificada quan, en canvi, una part important de les contractacions es realitza via borses de treball a internet. Aquesta tendència per part de les empreses afavoreix l’establiment d’una borsa de treball amb aquest format i la potenciació en la comunicació de la borsa ja existent

• La formació contínua està directament relacionada amb la mida de l’empresa, com més gran és l’empresa major és el percentatge de formació. Per tant, l’estructura empresarial de la zona (majoritàriament petites empreses) no facilita la realització de formació. Caldrà, doncs, adaptar l’oferta i trobar solucions imaginatives per tal de generalitzar la realització de formació a les empreses

• La visió de les empreses de la zona té una projecció a curt termini i, per tant, aspectes com la formació o la inversió en recerca i desenvolupament es veuen com qüestions llunyanes. En aquest sentit, la funció dels organismes implicats amb el sector ha de ser potenciar l’economia d’escala establint formes de cooperació

• Cal una implicació de tots els poders en el desenvolupament del sector tecnològic, des del sector polític, social, econòmic... és per això que cal vincular institucions com Caixa Laietana per tal que apostin per aquest sector

70



• Malgrat que, probablement, existeix una oferta en quant a serveis, productes, formació... suficient al Maresme, algunes empreses surten a buscar aquests ítems fora de la comarca degut al desconeixement i/o la desconfiança. En aquest sentit una de les tasques de les associacions a nivell tecnològic ha de ser la de posar en contacte les empreses entre si

• Les empreses consideren que existeixen mancances en quant a material informàtic, hardware, i infrastructures, encara que aquestes mancances exposades es deuen més a un desconeixementque a la mancança real

Documents

Estudi Base Productiva TIC al Maresme · 3 Informe de Resultats: Clusters TIC a la comarca del Maresme L’Ajuntament de Mataró i l’associació Gentic Maresme van posar-se en contacte