Exposició Seriosament 25 arguments per la pau. Unitats didàctiques

Gui

a d

’Act

ivit

ats

de

l’exp

osi

ció

Seri

osa

men

t...2

5 A

rgum

ents

per

la P

au

2

SERIOSAMENT... 25 ARGUMENTS PER LA PAU

1. Característiques de l’exposició

Representació en format cartell del comic-book elaborat a partir del document de la Fundació per la Pau: «Cap a una cultura de pau.» L’exposició ens dóna 25 arguments que ens poden ajudar a construir una Cultura de Pau i 25 magnífiques pàgines a tot color plenes d'enginy, il·lustrades per 25 dels millors humoristes gràfics del nostre país i alguns de fora: Cesc, El Gat Invisible, Máximo, Josep Maria Queralt, Daniel, Félix, Jap, Ferreres, Forges, Monteys, Ricardo Jurado, Ventura i Coromina, Álex Fito, Fer, Minoves, Toni, Romeu, Bié, Azagra, Nando, José Luís Martín, Krhan, Jan, Jordi Soler i Calpurnio.

Títol: Seriosament, 25 arguments per la pau. Format: 25 pòsters plastificats de 70 x 39 cm. amb dues anelles per ser penjats. Es presenten dins d’una maleta Tema: Pau Preu: Gratuïta. Fiança 50 euros. Es recomana una aportació voluntària de 60€ Idioma: Català Edat: Totes les edats Autor: Fundació per la Pau Visualització des del web de la Coordinadora d’ONG Solidàries:

http://www.solidaries.org/index.php?page=seriosament-25-arguments-per-la-pau

2. Guia per a l’alumnat i per al professorat

Aquesta guia pretén completar el treball i la visita que es fa de cadascun dels 25 plafons de l’exposició. A partir de la teoria donada, hi ha també un treball de reflexió i anàlisi sobre el que és i el que representa la Cultura de Pau al llarg de la història.

Aquest treball us l’oferim en format de petites activitats per fer dins l’aula. Cada una de les activitats està pensada per a alumnat a partir dels 12 anys. Al costat del títol de l’activitat, hi trobareu la matèria escolar que creiem que hi està més relacionada -s’ha posat a títol indicatiu- per facilitar la posada en pràctica de la mateixa. Però no exclou altres matèries en què es pugi realitzar l’activitat.

Qualsevol proposta de millora o de treball que vulgueu fer-nos arribar, les podeu enviar per correu electrònic a: [email protected]

Seriosament...25 arguments per la Pau

Adreces de les entitats i campanyes relacionades amb la temàtica de l’exposició:

www.fundacioperlapau.org

www.solidaries.org

http://www.plataformaperlapau.org

http://www.justiciaipau.org

A part de les activitats que us ofereix aquesta guia, podeu trobar activitats dinamitzades,

carpetes pedagògiques i altres recursos per aprofundir-hi a: www.solidaries.org/recursos

Objectius de treball

• Donar a conèixer el concepte de Pau i de Cultura de Pau • Proposar idees per a la Construcció d’una Cultura de Pau

3. Activitats

Activitat 1: Matemàtiques. Informàtica. Els pressupostos de l’Estat. Entreu a diferents web i investigueu: 1-Quants diners costa a l’estat Espanyol la defensa i la investigació militar? Quant ha augmentat el pressupost de defensa i investigació militar en els darrers tres anys? Què és l’I+D? Quants diners inverteix Espanya en investigació i desenvolupament sense fins militars? Busqueu, dels darrers tres anys, el pressupost destinat a Educació, Sanitat i Justícia de l’estat Espanyol. 2-Quants diners inverteixen altres països de la Unió Europea en defensa? Elaboreu-ne una taula comparativa en funció del pressupost total que destinen a investigació i defensa. Trobeu també els pressupostos destinats a Educació, Sanitat i Justícia. Obriu el debat: D’on surten els euros pel pressupost i la investigació militar? Qui ho paga realment? Com es decideix al nostre estat si participem o no en la guerra (potenciant i recolzant la fabricació, investigació, venda i circulació d’armament i forces militars)? Si la base d’una societat és la seguretat dels seus habitants (és a dir, que tinguin un lloc on viure, menjar a taula i atenció mèdica i jurídica a l’abast), els resultats obtinguts dels euros destinats als pressupostos de defensa, educació, salut i justícia: responen a aquesta lògica?


4

Activitat 2: Medi. Humanitats i ciències socials. Ciències socials. Esdeveniments històrics i Cultura de pau. «Quan encadenem el dia a dia, sembla que estiguem en una unitat tancada i barrada. Els fets es van succeint i a vegades no ens adonem que el paisatge, les estructures, la realitat van canviant. Però si analitzem tota una unitat de temps prou significativa, com aquests darrers anys, llavors podem percebre de forma clara que els canvis han estat notoris i s’han donat en moltes direccions. S’han esfondrat estructures, governs, preceptes, normes i pautes. Han sorgit nous riscos i perills abans inimaginables. S’han obert noves possibilitats d’intervenció per a la ciutadania. S’han aconseguit avenços significatius. S’ha incrementat no s’ha retrocedit, també, en altres aspectes. Però l’essència clara de tot plegat és que vivim temps dinàmics. I això és el millor antídot contra el pessimisme, el fatalisme o la resignació. És cert que tot aquest dinamisme no sempre es concreta en un marc de consolidació de la cultura de pau, els drets humans i la justícia, però el que és clar és que el nostre món i la nostra realitat no són fets monolítics. Són transformables. El canvi, en clau de pau, és un dels escenaris possibles i reals i, si som capaços d’intervenir-hi i incidir-hi, podem arribar a concretar-lo.(...)». Fundació per la Pau

Any Esdeveniments històrics Premi Nobel de la Pau

2003

Davant l’amenaça d’un atac imminent contra l’Iraq per part dels Estats Units i la Gran Bretanya amb el suport del president espanyol, el 15 de febrer milions de persones d’arreu del món es van manifestar contra la guerra. A Barcelona més d’un milió i mig de persones van sortir al carrer. Uns dies abans, l’11 de febrer, tots els grups de l’oposició del Congrés dels Diputats van donar suport a una moció contra la posició militarista de Bush, Blair i Aznar davant la crisi de l’Iraq. El dia 20 de març tropes nord-americanes i britàniques van llançar el primer atac contra una ciutat iraquiana. Començava la guerra de l’Iraq. El 9 d’abril, les tropes dels Estats Units van prendre el control de Bagdad i un grup de ciutadans va abatre una gran estàtua de Saddam Hussein. El 14 d’abril les tropes dels Estats Units van ocupar Tikrit, la darrera ciutat important del país que quedava per conquerir. L’1 de maig, el president George W. Bush va proclamar la fi de la guerra de l’Iraq. El mes de desembre, els Estats Units van anunciar que havien capturat Saddam Hussein.

Shirin Ebadi Advocada i jutgessa de l’Iran. Pels seus esforços en defensa de la democràcia i els drets humans, especialment de les dones i els nens, a l’Iran i al món musulmà en general.

A Catalunya, el dia 4 de juliol el Parlament va aprovar la Llei de foment de la pau, una norma pionera a Europa.


5

2004 L’11 de març es va produir a Madrid l’atemptat terrorista més greu de la història de l’Estat espanyol. L’atac, perpetrat per islamistes radicals, va consistir en una cadena d’explosions provocades per bombes col·locades en diversos trens de rodalies que van esclatar simultàniament quan els combois s’acostaven a l’estació d’Atocha. Hi van morir 202 persones i 1.400 en van resultar ferides. El mes de setembre el segrest d’un miler de nens i nenes a una escola de Beslan, a Ossètia Septentrional, va acabar amb la mort de més de 330 persones després de la intervenció de les forces de seguretat russes.

Wangari Maathai Biòloga i professora d’origen kenyà. Per la seva contribució al desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau.

2005 El mes de gener es van celebrar eleccions a l’Iraq per escollir una Assemblea Nacional Constituent que hauria de redactar una nova constitució per al país i nomenar un govern provisional. El mes de febrer Corea del Nord va anunciar que disposava d’armes nuclears, dos anys després d’haver-se retirat del Tractat de No-Proliferació Nuclear. Aquell mateix mes el Parlament israelià va aprovar la llei de retirada d’una vintena d’assentaments a Gaza i el lliurament del territori a l’ANP, 38 anys després de l’ocupació. El mes d’agost es va iniciar el desmantellament de les colònies jueves a prop de la franja de Gaza d’acord amb el pla de retirada. Hamàs va anunciar que no deixaria la lluita armada.

Agència Internacional de l’Energia Atòmica i Mohàmmed el-Baradei Doctor en dret. Pels seus esforços per evitar que l’energia nuclear es faci servir amb finalitats militars i per garantir que la que s’utilitzi amb finalitats pacífiques s’usi de la manera més segura possible.

2006 El 25 de gener el partit islamista Hamàs va guanyar les eleccions parlamentàries a Palestina i va desplaçar al-Fatah, històric capdavanter en la lluita palestina. El 22 de març ETA va anunciar un alto el foc permanent. El mes de novembre un tribunal de Bagdad va condemnar a mort l’exdictador iraquià Saddam Hussein per delictes contra la humanitat.

Muhammad Yunus i el Grameen Bank Professor d’economia, Yunus va fundar el Grameen Bank per concedir crèdits a les persones més pobres. Pels seus esforços a favor del desenvolupament social i econòmic dels més desfavorits.

2007 El mes de febrer Corea del Nord va acordar de posar fi al seu programa nuclear a canvi d’ajuda econòmica i combustible. Aquell mateix mes es va celebrar a Oslo una conferència internacional sobre bombes de dispersió per prohibir-les. El Procés d’Oslo culminaria amb l’aprovació d’un tractat de prohibició el desembre del 2008.

Intergovernmental Panel on Climate Change, Al Gore Exvicepresident dels Estats Units. Pels seus esforços per obtenir i difondre informació sobre el paper de l’home en el canvi climàtic i per proposar les mesures necessàries per lluitar contra aquest canvi.


6

El juny la banda terrorista ETA va anunciar la fi de l’alto el foc que havia iniciat el 22 de març del 2006, tot i que ja havia dut a terme un atemptat a l’aeroport de Barajas el 30 de desembre del 2006. El mes de novembre el Congrés dels Diputats de l’Estat va aprovar la Llei de comerç d’armes per una àmplia majoria parlamentària.

A Catalunya, el mes de desembre el Parlament va aprovar la Llei de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

2008 El mes de febrer, Kosovo va formalitzar de forma unilateral la declaració d’independència de Sèrbia, amb el suport de la major part de la comunitat occidental. El 2 de juliol les forces militars de Colòmbia van alliberar l’excandidata presidencial Íngrid Betancourt i 14 persones més que estaven segrestades per les FARC. També el mes de juliol va ser detingut a Belgrad el polític serbi Radovan Karadzic, acusat d’instigar al genocidi durant la guerra de Bòsnia. El 4 de novembre el demòcrata Barack Obama va guanyar les eleccions presidencials dels Estats Units i es va convertir en el primer president afroamericà del país. A finals de desembre Israel va iniciar l’ofensiva militar més sagnant dels darrers 40 anys sobre la franja de Gaza, en la qual van morir més de 850 persones. El 3 de desembre es va aprovar a Oslo el Tractat Internacional de Prohibició de les Bombes de Dispersió amb la signatura de 94 països.

Martti Ahtisaari Expresident de Finlàndia. Per la seva important tasca desenvolupada en diversos continents i durant més de tres dècades per resoldre conflictes internacionals.

A partir de les dades donades del quadre anterior, reconstruïu la història recent des del punt de vista de la cultura de Pau, amb la realització d’un mural a tot color i per ordre cronològic que podeu mantenir penjat una temporada als passadissos del centre. Els esdeveniments històrics que us donem acaben el 2008. Busqueu els darrers quatre anys a internet els fets que creieu més representatius de cada any i el premi nobel de la Pau i completeu-ho.

Activitat 3: Lengua. La niña llamada Paz. https://plus.google.com/photos/109106803910487404575/albums/5565435755873755025 A partir de la proyección del cuento “Paz” d’Anna Obiols donde Paz explica quién es, escribid otros cuentos sobre el niño llamado “Derechos humanos” y la niña llamada “Justicia”. El formato puede ser el mismo, sencillo con pocas palabras y grandes dibujos. Una vez terminados, elegid lo que más


7

os gusta de los cuentos que habéis presentado en classe y elaborad un cuento final para cada uno de los ninos: Derechos Humanos y Justicia, en cartulinas grandes y a todo color. Preparad la explicación para vuestros compañeros y compañeras de ciclo infantil y de primero de primaria, y sed unos y unas auténticos cuenta cuentos por la Paz con los y las más pequeñas del centro.

Activitat 4: Plàstica. Educació visual i plàstica. Busca informació i vinyetes d’algun dels artistes que han decorat els 25 arguments per la Pau. Crea una nova vinyeta inspirant-te en algun dels diferents formats que has pogut conèixer i posa-hi el teu missatge de cultura de Pau. Al finalitzar, col·loqueu les vostres obres a continuació de l’exposició i mostreu-la al públic. Autors (per ordre d’arguments presentats): Francesc Vila i Rufas, Cesc. David Minoves.Toti Coromina. Juan López León, Jan. Antoni Batllori, Toni. Jordi Soler. Joan Antoni Poch i Goicoechea, Jap. Fernando Cortés Blancafort, Nando.Àlex Fito. José Antonio Fernández, Fer. Albert Monteys. Fernando Krahn, Khran. Ricardo Jurado. Carles Romeu Muller. Máximo. Antonio Fraguas, Forges. José Luis Martín. Miquel Ferreres, Ferreres. Calpurnio. Fèlix Ronda River, Félix. Daniel Boada. Xavier Carrasco Muria, Bié. Azagra. Josep Maria Queralt. Salvador Llosà i Selvi, El gat invisible.

Activitat 5: Música. Educació Musical. Tot seguit us adjuntem dos blogs amb músiques i cançons per la Pau i sobre la Pau. El primer enllaç pertany al CEIP Ausias March i et porta directament a l’audició d’un gran nombre de cançons segons el cicle educatiu que s’esculli. El segon enllaç és del Col·legi Sant Salvador de Mallorca, on hi ha una trentena de cançons que han seleccionat alumnes d’ESO i professorat per festejar el DENIP al centre. http://blocs.xtec.cat/amlescortsmusica/2011/01/12/preparem-cancons-per-al-dia-de-la-pau-el-28-de-gener/ http://www.santsalvadorperlapau.blogspot.com.es/ Feu l’audició d’algunes de les cançons presentades i obriu-ne una “investigació”: en quin moment històric es va escriure? Què havia passat, o estava passant? Què recorda i/o reinvindica? Quins instruments musicals i tecnologia s’hi escolten? Quin és l’estil musical escollit per a la reivindicació? Qui canta la cançó (en el cas de poemes musicats, qui ha escrit el poema)? El grup o solista, sol fer cançons reivindicatives o de lluita? Quines altres té? Finalment, sou capaços/capaces de fer la llista de les cinc “millors cançons per la PAU”? Com heu elaborat aquesta llista, en base a quins principis? Com aquestes escoles, animeu-vos a penjar el vostre treball final al blog/web del vostre centre educatiu explicant tot el treball realitzat i enllaçant la música o videoclips de la llista dels hits per la pau.


8

Activitat 6: Medi. Ciències de la terra i el mediambient. Ciències i tecnologia. Sobirania alimentària. Què és la sobirania alimentària? Quins canvis implica a nivell, local (famílies, pobles i ciutats) i a nivell global (estats i mercats internacionals)? El sistema actual de compra i venda d’aliments, quines conseqüències està tenint per al planeta i per a la gent que hi viu? Quines solucions proposem a nivell escolar per afavorir un nou model més just i saludable pel planeta? Quin compromís assumim com a centre educatiu? A continuació un article i un programa de TV3 que pot ajudar a entendre el concepte de “Sobirania alimentària” i les conseqüències sobre les persones i el planeta del mercat actual: Esther Vivas | Revolta Global «L’accés, per part del petit camperolat, a la terra, a l’aigua, a les llavors… no és avui un dret garantit. La liberalització agrícola i comercial sotmet a la pobresa a una immensa part de la població que viu de l’agricultura i que hauria de ser l’encarregada de garantir l’alimentació de la població a nivell local i regional. La globalització neoliberal en la seva trajectòria per privatitzar tots els àmbits de la vida ha fet el mateix amb l’agricultura i els recursos naturals. Avui reivindicar el dret dels pobles a la sobirania alimentària s’ha convertit en una necessitat imperant.

El concepte de sobirania alimentària va ser proposat per primer cop pel moviment internacional Via Camperola, l’any 1996 a Roma, en motiu de la Cimera Mundial de l’Alimentació de l’organització de les Nacions Unides sobre Alimentació i Agricultura, FAO. La sobirania alimentària es defineix com el dret de les comunitats i dels pobles a decidir les seves pròpies polítiques agrícoles i alimentàries, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.

Una estratègia que significa trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional i amb el sistema econòmic capitalista dominant, els quals promouen un model de producció agrícola i alimentària totalment insostenible.

Aquest sistema de producció, comercialització i distribució d’aliments globalitzat en mans de la indústria agroalimentària ha demostrat ser un rotund fracàs a l’hora de garantir una mínima seguretat alimentària i un model de producció sostenible ecològicament. Segons un estudi realitzat per la FAO, l’any 2000, s’estimava que 826 milions de persones, sobre tot dones i infants, patien fam i altres formes de desnutrició al món, quan a nivell mundial es produïen suficients aliments per tal d’alimentar a tota la població. Aleshores, quin és el problema?

Una de les raons principals de la fam i la desnutrició té a veure amb la manca d’accés als recursos naturals (terra, aigua, llavors…) per part del petit camperolat. La major part de la terra cultivable al món està en mans de les grans empreses transnacionals que orienten el model de producció agrícola a l’exportació, obviant les necessitats alimentàries de la població local. Una agricultura mercantilitzada, intensiva, modificada genèticament i que avantposa els interessos econòmics a les necessitats de les persones.

En contra oposició, el concepte de sobirania alimentària col.loca en el centre del debat polític als productors agrícoles, donant suport al dret dels pobles a produir els seus propis aliments independentment de les condicionalitats establertes pel mercat. Un principi que trenca amb el mite


9

que tan sols els mercats internacionals podran resoldre la qüestió de la inseguretat alimentària. Es tracta de prioritzar els mercats locals i nacionals, enfortir l’agricultura, la pesca i la ramaderia familiar, col.locant la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la base de la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental.(...)» El programa de TV3: El mediambient titulat: Crisi alimentaria, el cost de l’especulació. Explica com és que avui, que hi ha excedents alimentaris, al món 1 de cada 7 persones passi fam. http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=18872

Activitat 7: Llengua. Conte sense títol.

El conte. No fa gaire temps, dos germans que vivien en granges contigües van tenir problemes. Va ser el primer conflicte seriós que tenien en 40 anys de treballar junts, compartint maquinària i intercanviant collites i béns de forma contínua.

Aquesta llarga i beneficiosa col·laboració va acabar de sobte. Va començar amb un petit malentès i va anar creixent fins a arribar a ser una gran diferència entre ells, fins que va explotar en un intercanvi de paraules amargues seguit de setmanes de silenci.

Un matí algú va trucar a la porta d’en Lluís. En obrir la porta, va trobar un home amb eines de fuster. "Estic buscant feina per uns dies", va dir el foraster, "i potser vostè necessita algunes petites reparacions aquí a la seva granja i jo puc ajudar-lo".

"Sí", va dir el germà gran, "tinc un treball per a vostè. Miri aquella granja a l’altre costat del rierol, allà hi viu el meu veí, bé, de fet és el meu germà petit. La setmana passada hi havia un bell prat entre nosaltres i ell va prendre el seu buldòzer i va desviar el llit del rierol i el va fer passar entre les dues granges, perquè quedés clara la distància entre nosaltres.

Ell va fer això, potser per a enfurir-me, però jo n’hi vull fer una de més grossa. Veu vostè aquella pila de troncs al costat del graner? Vull que construeixi una tanca, una tanca de dos metres d’alt. No vull veure’l mai més."

El fuster li va dir: "Crec que comprenc la situació. Mostri’m on estan els claus i la pala per fer els clots dels pals i li lliuraré un treball que el deixarà satisfet."

El germà gran va ajudar al fuster a reunir tots els materials i va deixar la granja durant la resta del dia per anar a comprar provisions al poble. El fuster va treballar de valent tot el dia mesurant, tallant, clavant.

Al capvespre, quan el granger va tornar, el fuster just havia acabat el seu treball. El granger va quedar amb els ulls completament oberts. No hi havia cap tanca de dos metres!

En el seu lloc hi havia un pont, un pont que unia les dues granges a través del rierol! - Era una fina peça d’art, fins i tot amb passamans.

En aquest moment, el veí, el seu germà petit, va venir des de la seva granja i abraçant el seu germà li va dir: "Ets un gran amic, mira que construir aquest pont preciós després de tot el que t’he fet i t’he dit!".

Estaven en plena reconciliació els dos germans, quan van veure que el fuster prenia les seves eines.


10

"No, espera!", li va dir el germà gran. "Queda’t uns quants dies. Tinc molts projectes per a tu".

"M’agradaria quedar-me", va dir el fuster, "però tinc molts ponts per construir".

Poseu un títol al conte. Inventeu la disputa que podrien haver tingut els dos germans i escriviu-la, amplieu també la reconciliació entre els dos germans: què s’han dit? Ho han celebrat? Com? Com ho han fet saber a les seves famílies?... Quins creieu que podrien ser els projectes que el germà gran tenia pel fuster? Expliqueu-ne algun. Busqueu dos o tres treballs que el fuster podria fer dins l’escola, quins ponts cal construir al nostre centre escolar? Feu-ne el conte.

Activitat 8: Coneixement del medi social i cultural. Ciencies Socials. Carta a l’home blanc.

Aquest text ha estat considerat com el primer manifest ecologista de la història. Llegeix-lo amb atenció:

“El gran cabdill de Washington ha parlat, desitja comprar la nostra terra. El gran cabdill ha dit també unes paraules d’amistat i de pau. Està molt bé de la seva banda, ja que nosaltres sabem que a ell no li cal la nostra amistat. Però considerarem la seva oferta, perquè sabem que si no venem la nostra terra, l’home blanc vindrà amb els seus fusells i en prendrà possessió.”

“Com us és possible, a vosaltres, de comprar, o a nosaltres, de vendre, l’aire, l’escalf del nostre sòl? No ens en sabem avenir. Nosaltres no posseïm pas l’aire vibrant ni l’aigua que clapoteja; ¿com, llavors, ens els podeu comprar? Quan arribi l’hora, prendrem la decisió que fa al cas. Però això no serà fàcil. Ja que per a nosaltres aquesta terra és sagrada. Gaudim molt en els nostres boscos. La nostra vida és diferent de la vostra. L’aigua guspirejant que s’esmuny pels rierols i rius no és pas simplement aigua per a nosaltres, sinó la mateixa sang dels nostres avantpassats. Si us venem la terra, heu de pensar molt bé que per a nosaltres és una terra sagrada i que cal que ensenyeu als vostres fills que és una terra santa i que cada reflex de l’aigua límpida del llac relata els esdeveniments del passat del meu poble. El murmuri de l’aigua és la mateixa veu dels pares del meu pare. Les rieres són les nostres germanes, apaivaguen la nostra set. Els rius sostenen i duen les nostres canoes i nodreixen els nostres infants. Les cendres dels nostres avantpassats són sagrades. Llurs tombes són un sòl que és sant, així com ho són els nostres turons i els nostres arbres. Aquesta part de la terra és per a nosaltres una terra santa. Ja sabem que els homes pàl·lids no comprenen la nostra manera de viure. Per a ells, un tros de terra és idèntic a un altre, perquè és un estranger que ve de nit i pren el terreny que li calgui. La terra no és la seva germana, sinó la seva enemiga. I quan l’ha conquerida, se’n va lluny. Això no li és problema. Oblida la tomba dels seus avantpassats i l’heretatge dels seus fills. Considera la seva germana terra i el seu germà aire com dues mercaderies que pot explotar i revendre com pacotilla. La seva voracitat li farà devorar tot el que existeix a la superfície de la terra i, darrera d’ell, no deixarà més que un desert.”

“Jo no sóc sinó un salvatge i no comprenc. He vist milers de búfals morir al prat, abandonats per l’home blanc que els havia batut d’un tren estant que rodolava. No sóc més que un salvatge i no comprenc com és que les vostres cavalcadures d’acer que escupen fumera són més importants que els búfals que nosaltres no matem sinó per sobreviure.”

“Què esdevindrà a l’home sense els animals? Quan ja no hi haurà animals, l’home morirà amb un gran sentiment de solitud. El que ocorre als animals ben aviat succeeix a l’home. Totes les coses tenen relació. Allò que s’escau a la terra, arriba als fills que poblen aquesta terra. Heu d’ensenyar als vostres infants que el terreny que ells trepitjaran és compost per les cendres dels nostres avantpassats. Ensenyeu-los a respectar aquest terreny, i digueu-los que si l’home escup a la terra, és damunt d’ell mateix que escup.”

“Això ho sabem: tot es correspon, com la sang que lliga una família. Tot pertany a tot. L’home no ha teixit la trama de la vida, no n’és sinó un fil.”


11

“Ens esforçarem per comprendre com és que l’home blanc vol comprar la nostra terra. Que és, doncs, el que l’home blanc vol comprar?, em pregunta el meu poble. És tan difícil de comprendre per nosaltres! Com podem comprar o vendre l’aire, l’escalf de la terra, la rapidesa de l’antílop? Com podem nosaltres vendre-us aquestes coses i com podeu vosaltres comprar-les? ¿Tindreu el dret de fer tot el que voldreu de la terra, simplement perquè l’home roig haurà posat la seva signatura sobre un parrac de paper i l’haurà donat a l’home blanc?”

“Acceptarem la vostra oferta de retirar-nos a una reserva que haureu destinat al meu poble, per consideració. I allà podrem viure en pau i en l’isolament. No té pas gaire importància l’indret on passarem els nostres últims dies. Els nostres infants han vist el seu pare rebolcat per la derrota. Els nostres guerrers han conegut la vergonya de la desfeta i llurs dies han esdevingut buits, tant, que emmetzinen els seus cossos amb aliments ensucrats i begudes fortes. És indiferent l’indret on passarem els nostres darrers dies. No serem pas gaire nombrosos. D’aquí a uns pocs hiverns ja no restarà un sol infant de les nostres grans tribus que han viscut en petites colles en aquesta terra, dins aquests boscos, i no hi haurà ningú per plorar damunt les tombes del nostre poble que fou tan puixant com el vostre.”

“I, per què caldria plorar la desaparició del meu poble? Les tribus són compostes d’éssers humans. I res més. Els homes van i vénen com les ones de la mar. I l’home blanc serà també anorreat i potser més de pressa que les altres races. Si empastifeu el vostre campament, morireu dins la vostra pròpia brutícia. I desapareixereu dins el foc, encès per la força del Gran Esperit que us ha menat a aquest país i us ha fet amos d’aquesta terra i de l’home roig. Aquesta trista fi, és per a nosaltres un misteri, car no arribem a comprendre per que els búfals són destrossats, els cavalls salvatges domats; per què els indrets més llunyans dels nostres boscos són envaïts per una superpoblació d’homes.”

“On són els matolls, els plançons? Desapareguts! On és l’aire? Desaparegut! Hem de dir adéu als poltres ràpids i a la caça. Què significa això? Això significa la fi de la vida i el començament de l’extinció.”

“Jo no ho comprenc. Els nostres camins són molt diferents dels seus. La vida de les vostres ciutats fa mal als ulls de l’home pell roja. Però potser és perquè aquest pell roja no és sinó un salvatge que no comprèn res de res. A les ciutats de l’home blanc no hi ha cap indret on reposar. Cap lloc on l’home pugui, a la primavera, sentir com s’obren les gemes i el vol dels ocells. Aquest rebombori de les vostres ciutats em fa mal a les orelles. I, quin sentit li resta a la vida de l’home quan ja no pot sentir l’ulular de l’òliba a la nit, el raucar de les granotes en el canyar al capvespre? No sóc més que un pell roja, sóc un animal. Un indi estima el dolç murmuri del vent damunt del llac i li agrada la flaire del vent purificat per la pluja del migdia que li duu l’olor dels avets.”

“L’aire és preciós per a l’home de pell roja, perquè tot es reparteix al mateix aire, els animals, els arbres, els homes; tot participa del mateix aire. L’home blanc no fa cabal de l’aire que respira. Quan un home fa temps que s’està morint, ja no reacciona si respira un aire malsà.”

“Si venem la nostra terra, heu de tenir en compte que per a nosaltres l’aire és preciós, que l’aire aporta la vida a tot allò que es troba damunt el nostre sòl. El vent, que ha donat al meu avi el seu primer alè de vida, igualment s’ha endut el seu últim sospir. I el mateix vent ha de donar l’esperit de la vida als nostres infants. Si decidim d’acceptar la vostra oferta, hi posem una condició: cal que l’home blanc consideri com a germans seus els animals d’aquesta terra.”

“El Gran Esperit us ha donat el domini sobre els animals, els boscos i, amb una intenció particular, també sobre l’home roig. Però el vostre destí és un misteri per a l’home roig. Potser us podríem comprendre si sabéssim d’on treu els seus somnis l’home blanc. De quines promeses, de quines esperances nodreix els seus infants durant les llargues vetlles d’hivern? Quines visions grava en llurs cors a fi que, plens de desig, esperin el demà? Però nosaltres som uns salvatges. Els somnis de l’home blanc ens són amagats.”


12

“Quan l’últim home de pell roja haurà desaparegut d’aquesta terra, quan no serà més que una ombra el seu record, com el d’un núvol que passa sobre el prat, llavors encara aquestes riberes i aquests boscos seran habitats pels esperits del meu poble. Perquè nosaltres ens estimem aquest país com el nadó els batecs del cor de la seva mare. Si us venem la nostra terra, estimeu-la com nosaltres l’hem estimada. Tingueu-ne cura com nosaltres n’hem tingut cura.”

“Però nosaltres sabem una cosa: el nostre Gran Esperit és el mateix que el vostre Déu i aquesta terra li és preada. L’home blanc no es pot escapolir de la sort de tots. Potser a fi de comptes serem, tanmateix, tots germans. Un dia ho veurem.”

“Els homes blancs no han estimat mai la terra, els arbres, els animals. Quan nosaltres, els indis, matem per obtenir carn, ens ho mengem tot perquè respectem l’animal que hem abatut. Quan arrenquem arrels, fem petits forats. Quan cremem l’herba per mor de les llagostes, no destruïm res. No emprem més que fusta morta. Fins i tot en els boscos més espessos no abatem mai un arbre. Però l’home blanc conrea la terra, capgira i atropella els arbres, ho mata tot. L’arbre diu: “No ho facis. Això fa mal. No em facis mal”. Però ells l’aterren a cops de destral i l’esmicolen. L’Esperit d’aquesta terra els abomina. Extirpen els arbres del sòl fins a la darrera arrel. L’indi s’esforça a no fer mal a res ni a ningú, però els homes blancs ho destrueixen tot”

Seattle (o Seathl) (1786-1866) era molt jove quan George Vancouver va arribar als territoris indis per fer mapes de la regió. Fins aleshores, els Duwamish i Suquamish (les tribus de la seva mare i del seu pare) havien tingut molt poc contacte amb l’home blanc. Busqueu la bibliografia de Seathl per entendre millor el document que acabeu de llegir. Existeixen encara els Duwamish i Suquamish? Com i on viuen? El final previst per Seathl ha estat el final real per la seva família? I per les famílies dels “homes blancs”? Quina protecció tenen avui les cultures indígenes? Quines dificultats tenen per sobreviure enmig de l’amenaça de la globalització? Quines riqueses tenen? Perquè creieu que és tant poc habitual veure’ls a les notícies? Busqueu informació sobre un grup ètnic d’Amèrica, d’Àfrica o d’Oceania, on viuen, com viuen, quines fortaleses tenen i quines amenaces pateixen?

Analitzeu el text i extreieu-ne els principis del que ara anomenem “ecologisme”. Ordeneu-los segons el que creieu més urgent de resoldre. Quins són els principis de l’ecologia? Què defensen? Quines són les emergències actuals? Ha estat fàcil elaborar les prioritats amb el grup?

Activitat 9 English. For and against. An activity that should promote discussion and exchange of opinions. Draw a line on the floor to divide the room into two. On one side of the line write: IN FAVOUR, on the other side, write: AGAINST. Students are asked to step on the line and read the first card(*). Those who are in favour and against are placed on each side of the line and the discussion starts. The goal is to discuss in group. Each group have to try to convince the students of the other group in orter to convince them. If a student changes their opinion, he or she have to move to the other side of the line (for instance, if he/she was “against” about the statement, and the other group has conviced him/her. He/she has to move to the “in favour” side of the line) It’s good to have a hug discussion and some students changing the lines and trying to convice the rest. They are given between 5 and 10 minutes to discuss before changing cards and start again.

(*)Cards: 1. If we want to avoid war is best arm ourselves more than others. 2. The manufacture of weapons produces benefits to a country's economy. 3. The money invested in weapons should go to costs of aid to help the needy from other

countries. 4. You cannot expect a future in peace killing our enemies’ children.


13

What have we learned? It is easy to change the opinion? Which student has been the more convincing, why? What was the most controversial statement, why?

4. Conceptes clau i aplicació

Com incorporar els continguts de l’educació per a la pau en la nostra assignatura?

Al web de l’Escola de Pau es donen indicacions i bibliografia detallades per tal de poder incloure

dins el currículum escolar i de forma transversal els continguts d’Educació per la Pau. Podeu trobar-

ho al següent enllaç: http://escolapau.uab.cat/convivencia/ficha05.php

4.1. Glossari sobre els conceptes clau d’Educació per la Pau.

Pau

Algunes persones entenen la pau com un estat caracteritzat per l'absència de guerres. Des de l'educació per a la pau s'ha definit aquest concepte com a pau negativa. La pau positiva, en canvi, és un concepte més ampli i més ambiciós que recull "el procés de realització de la justícia en els diferents nivells de la relació humana. És un concepte dinàmic que ens porta a aflorar, afrontar i resoldre els conflictes de forma noviolenta i el fi de la qual és aconseguir l’harmonia de la persona amb ella mateixa, amb la naturalesa i amb les altres persones" (Seminario de Educación para la Paz-APDH. Educar para la paz. Una propuesta posible. Catarata. Madrid, 2000.) D'aquesta definició destaquem:

• La idea del dinamisme: la pau no és un estat donat sinó un procés en constant construcció. Per això requereix el compromís i la implicació de tothom en actuar en favor de la pau (idea d'acció, d'implicació) i en coherència amb els seus continguts (sense violència). De la suma d'aquests dos aspectes - acció i absència de violència - en diem noviolència, un concepte traduït del terme gandhià ahimsa

• La globalitat del concepte: per construir la pau s'ha de tenir un enfocament global,

partint del treball sobre sí mateix a la transformació del funcionament del sistema internacional, passant per la relació amb les altres persones i amb la natura.

Conflictes

Definim el conflicte com aquella situació de disputa o divergència en què hi ha una contraposició d'interessos o necessitats antagòniques entre dues o més parts. El fet d'associar la idea de conflicte amb la manera que tradicionalment hem vist de resoldre'ls, la violència, fa que sovint es consideri un concepte amb connotacions negatives. Però si tenim en compte que:

• és una forma de respectar la diversitat d'opinions i percepcions, és a dir, la diversitat de persones que conviuen juntes

• pot permetre buscar solucions satisfactòries i innovadores per a totes les parts, i que


14

• pot ser un mitjà de transformació de la societat vers models millors, el concepte de conflicte pot prendre connotacions molt positives. Partint del reconeixement de que el conflicte és inherent a les relacions humanes, l'educació en el conflicte convida a tenir una actitud activa i afrontar el conflicte, buscant evitar la submissió, l'evasió o la competició a favor de la negociació i la cooperació, per això proposa treballar un seguit d'aptituds i habilitats per treballar tant la relació amb una mateixa i amb les altres persones (provenció) com la capacitat d'analitzar, negociar i buscar vies de transformació d'un conflicte.

Educació per a la Pau

Entenem l'educació per a la pau com "un procés dinàmic, continu i permanent, fonamentat en els conceptes de pau positiva i en la perspectiva creativa del conflicte, i que, a través de l'aplicació d'enfocaments socio-afectius i problematitzadors, pretén desenvolupar una nova cultura, la cultura de la pau, que ajudi a les persones a observar críticament la realitat situant-s'hi enfront i actuar en conseqüència…" (Xesús Jares. Educación para la paz. Editorial Popular. Madrid, 1999) En educació per a la pau la coherència entre els continguts i els mètodes emprats i les estructures són essencials.

• Actitud: l’actitud de l’educador i de l’educand han de concordar amb els valors que es volen transmetre: l’educador/a ha de practicar el no autoritarisme, l’equitat, mentre que l’educand ha de tenir una actitud participativa, crítica i propositiva.

• Metodologia: es treballa amb la metodologia socio-afectiva, a partir de la vivència

individual i els sentiments que aquesta ens genera, per poder arribar a una reflexió i, si és el cas, a una transformació: Sentir > Reflexionar > Actuar

• Estructures: és important que l'establiment de les normes de relació entre les

persones d'un grup siguin conegudes i acceptades per totes. Això requereix que aquestes normes s'hagin debatut i consensuat. És important, també, que les decisions es prenguin de forma inclusiva, tenint en compte totes les veus i prenent cura que la decisió final sigui el més representativa possible.

• Continguts: Alguns dels continguts de l’educació per a la pau són l’educació per al

desarmament, l’educació per als drets humans, l’educació intercultural. Ens centrem en l’educació per al conflicte perquè creiem que és connatural a les relacions entre les persones, i que és transversal a totes les altres “educacions per a...”. Partim del reconeixement de la subjectivitat de les persones, i per això, eduquem per a una consciència crítica, a través dels conceptes de pau, violència, conflicte, etc.

Violència

Entenem la violència com aquella “actitud o comportament que constitueix una violació o la privació a l’ésser humà de quelcom que li és essencial com a persona (integritat física, psíquica o moral, drets, llibertats...)”. (Seminario de Educación para la paz-Associación pro Derechos Humanos. Educar para la paz, una propuesta possible. Catarata. Madrid, 2000) Generalment s'entén per violència una agressió física o psicològica: un assassinat, una tortura, una


15

bufetada, una mutilació, i altres formes de maltractament físic o psicològic. D'aquesta violència en diem violència directa. Però aquest tipus de violència, tot i ser el més visible, no és l'únic, n'hi ha d'altres poc visibles però molt presents i amb conseqüències molt més greus. De fet, la violència directa sovint és el resultat visible d'altres violències. Una és la violència estructural, la violència que forma part de l'estructura social i que impedeix cobrir les necessitats bàsiques, com la generada per la desigualtat social, l'atur, la malnutrició, la manca de serveis sanitaris i educatius bàsics, etc. L'altra és la violència cultural, aquells aspectes de l'àmbit simbòlic (religió, cultura, llengua, art, ciències…) que s'utilitzen per justificar o legitimar la violència estructural o directa. Aquelles argumentacions que ens fan percebre com a "normals" situacions de violència profunda. La violència cultural també pot prendre el nom de cultura de la violència. Sovint, les causes de la violència directa estan relacionades amb situacions de violència estructural i/o justificades per la violència cultural: moltes guerres són conseqüència d'un abús de poder que recau sobre una població oprimida, o d'una situació d'injustícia social (d'un repartiment de terres insuficient, d'una gran desigualtat en la renda de les persones, etc.), i reben el recolzament de discursos que justifiquen aquestes violències.

Provenir

Provenir vol dir proveïr a les persones i als grups de les aptituds necessàries per afrontar un conflicte. La provenció es diferencia de la prevenció de conflictes en què el seu objectiu no és evitar el conflicte sinó aprendre com afrontar-lo. La provenció s’ha de treballar de forma gradual, des dels aspectes més superficials als més profunds d’un mateix i de la relació amb les altres persones. Els nivells que treballem són: Presentació. Característiques bàsiques de les persones. Coneixement d’un mateix i de les altres persones. Què és el que tinc en comú amb la gent que m’envolta. Estima en un mateix (autoestima) i envers les altres persones (com demostrar l’afecte) Confiança en un mateix i envers les altres persones es treballa en paral·lel a la responsabilitat d’una mateixa Comunicació efectiva, diàleg, escolta activa, com evitar les dinàmiques destructives de la comunicació Cooperació de grup. Els beneficis dels comportaments no competitius.

Construcció de Pau

• Entenem per Construcció de pau el conjunt de mesures, plantejaments i etapes necessàries encaminades a transformar els conflictes violents en relacions més pacífiques i sostenibles. Considerem, doncs, que és el conjunt d’accions destinades a afavorir una pau duradera, independentment del moment en el que s’apliquen (si és abans, durant, o després d’un conflicte armat).

Podem distingir tres tipus de mesures de construcció de pau:


16

• Aquelles que intenten limitar l’impacte de la violència armada i de les seves conseqüències més directes. Aquestes mesures poden comprendre des d’accions per a aminorar el patiment de la població civil degut al conflicte armat, a projectes de desmovilització de soldats, passant per tallar les fonts de finançament o la possibilitat d’adquirir armes dels actors armats.

• Aquelles que van encaminades a construir una pau durable: aquelles que actuen sobre

les causes que van portar al conflicte armat. Aquestes són les mesures que s’han de considerar a més llarg termini, i que inclouen temes com reforçar la democràcia del país, assolir uns nivells sostenibles de desenvolupament, garantir el respecte dels drets humans, etc.

• Aquelles que faciliten els mitjans per fer possible una transformació noviolenta del

conflicte: donar eines a la població per resistir a la violència, crear canals de diàleg entre parts enfrontades, donar suport a iniciatives civils de pau, etc.

Informació extreta de l’Escola de Pau i la Fundació per la pau.

4.2 Glossari sobre els conceptes clau d’Educació per la Pau.

Pressupòsits

1. Les coses poden canviar. La història és oberta. El passat i el present determinen una part del futur, però el futur és parcialment inventable i podem i volem incidir-hi.

2. Els canvis històrics importants són sempre un procés llarg i mai episodis o reivindicacions puntuals que puguin assolir-se d'un sol cop. Sovint són el resultat del treball insistent de diverses generacions. Però cal iniciar-los, mantenir-los i fer-los créixer. Per aquest camí, al llarg de la història, la humanitat ha guanyat reptes gegantins que han canviat la vida sobre la terra (desaparició de l'esclavatge, pas del sistema feudal al sistema democràtic, sufragi universal, etc.)

3. L'opinió pública és l'eina més important per provocar qualsevol canvi. Una opinió pública ben informada, organitzada i activa té una força irresistible. Al final no són els governs que transformen les societats, sinó les societats que transformen els governs.

4. On hi ha persones hi ha conflictes. El problema no són els conflictes, sinó la forma de resoldre'ls. Els conflictes, si es resolen positivament, serveixen per al progrés de la humanitat. No és preocupant que els conflictes siguin inevitables, allò que importa és fer evitable la violència.

La violència que cal eradicar

5. La violència és un criteri absurd de resolució de conflictes. Amb la violència guanya el més fort, no el més just. No hi ha cap relació entre tenir més força i tenir més raó. La violència és la llei dels animals, no és la llei de la racionalitat.

6. La violència és ineficaç: no resol els conflictes, només els tapa. No hem de confondre victòria amb solució. Una solució imposada per la força, només es pot mantenir per la força i quan la relació de forces canvia, el conflicte ressorgeix amb un afegit de virulència i ressentiment. La història ens ofereix multitud d'exemples de conflictes que reapareixen periòdicament.


17

7. L'ús de la violència ocasiona sempre mals i sofriment. Pel cap baix, representa causar un mal cert per evitar-ne un d'hipotètic, i la majoria de vegades ocasiona mals infinitament superiors que aquells que pretén evitar. Sempre és un mètode cruel, inhumà i degradant de la dignitat de la persona humana, tant de qui la pateix com de qui la practica. La guerra és una de les causes de sofriment més grans per a la humanitat i, a diferència de moltes altres, té el seu origen en una decisió directa presa per algú en algun despatx. Fer que això resulti cada dia més dificil és responsabilitat de tots.

8. Si en algun moment la guerra podia considerar-se un mal menor, avui en dia és, amb tota seguretat, un mal major. L'aparició de l'aviació, el bombardeig sobre ciutats i les armes de destrucció massiva han portat que en les guerres actuals el 90% de les vícitimes siguin civils. A qui protegeix, doncs, la guerra? A qui defensen els exèrcits? Encara que només fos per pura prudència, i instint de conservació, no podem emprar la tecnologia i els mitjans de destrucció al segle XXI amb la mateixa mentalitat de la prehistòria.

9. L'obsessió per la seguretat crea inseguretat. L'afany obsessiu per eliminar riscos, acaba portant a un estat neuròtic d'angoixa crònica i a actuacions irracionals que creen riscos nous. L'armamentisme n'és un exemple clar: disposem de la capacitat de destruir la terra moltes vegades!

10. El concepte exclusivament militarista de la seguretat és car i ineficaç. Les despeses militars mundials són de l'ordre del bilió de dòlars l'any. Amb un 2% d'aquesta quantitat seria possible eliminar la fam a tota la terra. Aquest immens esforç, en el millor dels casos, serà inútil. És molt pitjor si s'arriba a utilitzar. Cal preguntar-se si tot això ens fa sentir més segurs. Prevenir els conflictes i treballar per eradicar aquelles situacions que els fan inevitables (fam, desequilibris econòmics, subdesenvolupament, igualtat d'oportunitats, cobertura social, etc.) és molt més barat i crea més seguretat. I, a més, és util, ja que millora les condicions de vida sobre la terra.

11. La fabricació i el comerç d'armes alimenta i fa més greus els conflictes. Les causes dels conflictes són sovint complexes i diverses, però el negoci de les armes els allarga i agreuja les seves conseqüències, quan no els provoca directament. És un escàndol intolerable l'aprofitament dels conflictes per a l'enriquiment privat i que els estats consentin i promoguin aquest tràfic

La pau que cal construir

12. La pau és un concepte positiu, que cal construir. La pau no és només absència de guerra. No és un fet casual, sinó que és fruit d'una sèrie de condicions que no són fàcils, però que són imprescindibles si volem aconseguir-la i mantenir-la. La pau és difícil i fràgil, però és possible. El respecte dels Drets humans i un ordre econòmic just, que facin possibles unes condicions de vida dignes per a tothom, són elements inseparables del treball per la Pau. En aquest sentit, algunes crítiques als esclats de violència, als actes terroristes, fins i tot certes campanyes "humanitaristes", si no van acompanyades de la ferma disposició a actuar sobre les seves causes i modificar les situacions que els originen, esdeven hipocresia.

13. Demanem que s'iniciï el canvi, no que s'acabi avui mateix. No demanem que demà ja hagin desaparegut tots els exèrcits. El canvi que proposem és un procés històric que no s'improvisa. Però sí que podem escollir entre seguir pel mateix camí o començar a caminar en sentit contrari i invertir de mica en mica la tendència. No es una qüestió de tot o res, però cal començar a moure alguna cosa. Hi ha moltes petites passes possibles a fer ja ara.

14. Canvi progressiu en les prioritats d'ús dels recursos econòmics i humans. Cal desmilitaritzar el concepte de seguretat i alliberar així uns recursos que seran més útils i crearan més seguretat invertits en altres direccions, com algunes de les que s'apunten més avall.

15. De la inversió militar cap a la inversió en desenvolupament social. Una societat amb grans desigualtats i amb injustícia flagrant, només es pot aguantar amb forts aparells policials i amb l'ús


18

de la força. Contràriament, com més cohesió, justícia i harmonia hi hagi en una societat, menys necessitarà de la força per mantenir-se. Fer possibles unes condicions de vida dignes per a tothom i en el seu mateix lloc d'origen, evitaria molts conflictes. La inversió en justícia, en desenvolupament, en seguretat social, en solidaritat, en ecologia, porta molta més seguretat que la inversió militar. Cal anar avançant en aquest transvasament de recursos.

16. De la investigació per la guerra cap a la investigació per la pau. Cal avançar en els estudis d'anàlisi i prevenció de conflictes, en escoles de mediació, en la recerca d'instruments alternatius de resolució de conflictes. Només amb una petita part dels recursos que es destinen a la investigació i a la preparació de la guerra, és segur que s'hauria aconseguit gran eficàcia en aquest terreny.

17. Ja hi ha models alternatius de resolució de conflictes. Cal remarcar que la majoria de conflictes no es resolen per la violència. El funcionament dels estats moderns es basa en la renúncia a l'ús de la violència dels seus ciutadans, que la deleguen en l'estat. Aquest, a canvi, ofereix protecció i un sistema d'arbitratge davant dels conflictes (policia i sistema judicial). Amb totes les imperfeccions que vulguem, aquest és un sistema més racional i civilitzat que la llei del més fort. Només cal demanar als estats que compleixin entre ells allò que ells exigeixen dels seus ciutadans.

18. De la solució cap a la prevenció dels conflictes. Cal destinar recursos a la creació i manteniment d'una xarxa de detecció i prevenció de conflictes. De la mateixa manera que la medicina preventiva no consisteix a omplir-se l'armari de medicaments, la prevenció dels conflictes no ha de consistir en armar-se més que l'altre o estar atent només a les qüestions militars. Cal atendre els factors econòmics, polítics, socials, culturals, ètnics, fronterers, ecològics, etc., que són previs a l'esclat de la violència i que en són la seva causa. La intervenció és molt més fàcil i eficaç en les fases prèvies o inicials del conflicte que no pas quan el conflicte ja està encès amb tota la seva virulència

19. Dels exèrcits ofensius als exèrcits defensius. La renúncia dels exèrcits a dotar-se d'armament i infraestructura que faci possible la seva actuació fora del propi territori, faria disminuir la desconfiança i la tensió internacionals. Aquest és un primer pas, petit però possible, en el camí cap a la desitjable desaparició dels exèrcits.

20. De la seguretat particular cap a la seguretat compartida. En matèria de seguretat i conflictes internacionals, cal anar avançant en la cessió de sobirania i de competències, des de l'estat cap a organismes supraestatals. Serien passes en la bona direcció:

- El desenvolupament del Dret Internacional. - La creació de Tribunals Internacionals de Justícia o d'Arbitratge amb sentències vinculants. - El transvasament de mitjans humans i econòmics dels exèrcits estatals cap a unes forces d'interposició mundials, una mena de policia internacional, amb formació i instruments adequats i capacitat d'interposició ràpida en zones en conflicte. Aquest procés ha de complir dues condicions:

• Respecte al principi de subsidiaritat (allò que es pot resoldre en un àmbit més reduït, no s'ha de resoldre en un àmbit més ampli)

• Regulació acurada del seu control (només cal fixar-se en el diferent significat de la policia en un país democràtic o en una dictadura). Per això és inseparable del punt següent.

21. Perfeccionament de l'estructura i del funcionament de l'ONU. Les limitacions i l'escassa eficàcia i transparència d'algunes accions de l'ONU són evidents. Tanmateix, la seva existència és un pas important i, sense la seva intervenció, moltes coses probablement haguessin anat pitjor. Però, per tal que l'ONU pugui assumir amb garanties els punts anteriors, cal avançar en la seva representativitat, democratització, dotació de mitjans humans, econòmics i jurídics.


19

22. Control de la fabricació i el comerç d'armes. Il·legalitzar les armes de destrucció massiva, restringir progressivament la fabricació i el comerç de les armes convencionals, i avançar fins a la reconversió total de la indústria militar en civil.

23. Reconeixement ple del dret a fer objecció de consciència a qualsevol forma de col.laboració en la preparació de la guerra. Objecció al servei militar, insubmissió, objecció fiscal, laboral, científica, etc., i qualsevol forma de desmarcar-se del militarisme, l'armamentisme o la violència, són aportacions inestimables a la pau. Defensem el ple reconeixement i la protecció legals d'aquests drets.

24. Difusió i promoció de la Noviolència. La Noviolència és l'arrel antropològica del pacifisme. Sense ella és fàcil trobar-se amb contradiccions. És alhora una forma de vida i un mètode d'acció i lluita. La recerca de la Veritat, la Justícia, l'Amor i la Llibertat, també per a l'adversari, fan possible actuar de forma diferent davant dels conflictes, tant personals com col.lectius. El noviolent exclou la neutralitat, la rendició, la fugida i la violència. El treball interior per adquirir aquestes actituds i impregnar-ne les accions, és també treball per la pau.

25. L'educació per la pau a tota la població en el camí de la instauració d'una cultura de pau. L'educació per la pau no es un tema exclusivament escolar per als infants. Són els adults els responsables de fer les passes que ens han d'aproximar a un món en pau. Hom no pot carregar els infants amb uns problemes que els adults no saben o no volen resoldre. Projectar les frustracions sobre ells és una manera de crear-los angoixes inútils i paralitzants. L'educació per la pau comporta una presentació alternativa de la història (remarcant com a fets positius no les victòries militars sobre altres pobles, sinó aquells que han procurat una millora en les condicions de vida sobre la terra). Els herois històrics i de ficció, els models d'identificació, els valors dominants, etc., convé revisar-los sota aquesta òptica.

Ens proposem arribar a tota la població, amb el convenciment que no defensem un bé o un interès particular en contra del bé o de l'interès d'altres, sinó que defensem coses possibles, que han de proporcionar una qualitat de vida millor per a tothom.

Documents

Exposició Seriosament 25 arguments per la pau. Unitats didàctiques