Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista de Consell Insular de Formentera
Citation preview
MT
Entrevista a Sònia CardonaLa vessant artística de l’illa
Formentera en Festes
Revista del Consell Insular de FormenteraExemplar Gratuït | Número 3
Diumenge
3
SUMARI + EDITORIAL
En més d’una ocasió ens haurem demanat amb quins ulls veuen la nostra illa les
persones que ens visiten per primera ocasió així com aquelles que segueixen repetint
any rere any. Què experimenten quan dins el ferry d’Eivissa cap a Formentera passen
davant Espalmador, i comencen a enfilar cap al port de la Savina, tot flanquejant les
platges d’Illetes i Cavall d’en Borràs.
Aquest trajecte idíl·lic, que forma part del que considero un primer tast de Formentera, i que
nosaltres realitzem tant sovint per diverses raons, ja siguin laborals, mèdiques o comercials,
passa, en la majoria d’ocasions, totalment desapercebut per als nostres sentits.
El mateix passa amb la llum de què gaudim, amb la transparència de les aigües, amb el sòl
semi-àrid que envolta el far d’Es Cap de Barbaria, les figueres estalonades, els estanys, que en
els dies clars reflexen les imatges dels matolls i savinars de ses Salines, les casetes varador, i
una infinitat d’altres elements en els quals amb menor o major escala s’hi troba la intervenció
de l’home. En definitiva, “paisatge” és la paraula màgica.
No fa gaire temps que aquest concepte és objecte real de protecció i consideració. Massa
sovint tenim tendència a admirar i protegir aspectes i elements particulars de la natura però no
som conscients que aquesta, amb el grau d’humanització que en ocasions du associada, és un
tot, un conjunt indivisible que és com és gràcies a una activitat humana que s’ha dut a terme en
perfecta simbiosi amb el medi.
És un deure de tots protegir el paisatge i donar continuïtat a aquelles tradicions i costums
que a través d’una perfecta interacció home-natura han conformat alguns dels escenaris més
privilegiats que trobam a l’aire lliure. No hem de creure que l’únic actiu és el nostre litoral o les
nostres platges. Formentera en el seu conjunt manifesta una grandíssima varietat de paisatges,
els quals són valorats de manera molt especial pels turistes que visiten l’illa durant l’any.
Des de les institucions també comença a donar-se aquest aspecte, així com la importància
i el protagonisme que mereix. A l’any 2008 va entrar en vigor a l’estat Espanyol la ratificació al
Conveni Europeu del Paisatge, sobre el qual es venia treballant des de finals dels anys noranta.
L’esperit d’aquesta aprovació va ser el d’incitar a les diferents institucions independentment
de la seva escala a protegir, planificar i gestionar els paisatges més rellevants i significatius, tot
procurant-ne el màxim grau de conservació.
És un compromís d’aquest conveni, la identificació, definició i catalogació d’aquests espais
prioritaris, per tal d’aconseguir una major eficiència en les polítiques de planificació territorial,
així com les de caràcter econòmic, social i cultural.
Formentera gaudeix d’uns escenaris molt singulars que també cal protegir, i és una tasca
de conjunt de les institucions i la seva societat posar en pràctica les primeres accions per vestir
de llarg el nostre paisatge insular.
D’ACTUALITATLes notícies més actuals de Formentera: Cinema a la fresca i molt més!>>>pàg. 4
EN PRIMERA PERSONAEntrevista amb la consellera d’Educació, Cultura i Patrimoni del Consell de Formentera, Sònia Cardona>>>pàg. 6
MISCEL·LÀNIATot el que has de saber sobre les diferents àrees que conformen el Consell de Formentera: medi ambient, benestar social i cultura, entre d’altres!>>>pàg. 9
No et perdis l’entrevista amb l’Eva Cardona, dissenyadora de moda de l’illa de Formentera>>>pàg. 25
ILLA AL SUDUn reportatge sobre el Mercat Artístic de Sant Ferran i l’evolució de l’art a Formentera sota el prisma de l’artista Teresa Matilla>>>pàg. 26
POSA’T AL DIAInforma’t de l’agenda cultural, les subvencions i els cursos durant els mesos de juliol i agost>>>pàg. 28
LES NOSTRES VEUSEn aquest número hi col·laboren la Confraria de Pescadors de Formentera i la Comissió de festes de Santa Maria amb els seus programes d’activitats!>>>pàg. 30
DIRECTORITota la informació pràctica que has de tenir sobre el Consell Insular de Formentera i els seus edificis públics>>>pàg. 31
Formentera + Propera
Número 3 | Juliol/Agost 2010 | Exemplar gratuït Edita: Consell Insular de Formentera Redacció: Plaça de la Constitució, 1 | Sant Francesc Xavier - Formentera 07860 | Tlf: 971 32 10 87 | Fax: 971 32 25 56 Direcció i coordinació de redacció: Anabel Costa i Ferrer <[email protected]> Direcció d’art i disseny: NoMiris disseny gràfic <www.nomiris.com> Fotos: Alfredo Montero <[email protected]> Web: www.formentera.es | Dipòsit legal: F 3-2010 | Nota: Imprès sobre paper amb certificació ecològica FSC.
4
Cinema per les nits fresques d’estiu
Tenir més de 55 anys. Aquest és
l’únic requisit indispensable
per ser alumne de la
Universitat Oberta de Majors
(UOM), programa de la Universitat de
les Illes Balears que imparteix un cicle
de conferències a Formentera fins el
proper mes de novembre.
Es tracta de la segona edició
d’aquest projecte educatiu que a poc a
poc va guanyant adeptes entre aquest
sector de població. La UOM està dirigida
a persones adultes més grans de 55 anys
o persones prejubilades amb estudis
Formentera inaugura el V
cicle de Cinema a la Fresca,
amb una programació de
cinema d’autor en versió
original per amenitzar les nits d’estiu.
Amb la projecció de 20 pel·lícules de
nacionalitats variades, els espectadors
podran gaudir de films internacionals
des dels anys 30 fins a l’actualitat,
entre els que destaquen 20.000 leguas
de viaje submarino, una pel·lícula
americana del 1954, El bueno, el feo y el
malo, de l’italià Sergio Leone gravada a
l’any 1966 o la guanyadora de l’Oscar a
la millor pel·lícula l’any 2009, Slumdog
Millionaire, del director anglès Dani
Boyle.
primaris que estiguin interessades en
realitzar alguns dels programes o de les
activitats que es duen a terme.
Després de més de 10 anys oferint
una educació per als majors de les Illes
Balears, s’ha aconseguit fer realitat la
cobertura d’un programa educatiu a
Formentera, que des de l’any passat
compta amb un cicle de conferències
dirigides als majors de l’illa. Ara s’ha
engegat el segon cicle, que va ser
inaugurat el passat 21 de maig i té
prevista la seva finalització el proper 19
de novembre.
El seu calendari marca conferències
de gran interès per Formentera, com
L’efecte de la meteorologia a la vida
quotidiana de Formentera, de la
mà del capità Costa, La cuina de les
Illes Balears i la seva història o La
D’ACTUALITAT
Segona República, la Guerra Civil i
el Franquisme a Formentera (1931 –
1951), a càrrec de l’historiador Santiago
Colomar, que serà l’encarregat de dur a
terme la cloenda del curs.
Amb la inclusió de Formentera dintre
del seu programa, s’aconsegueixen
objectius com incrementar el nivell
educatiu d’aquest grup de població,
contribuir a l’envelliment actiu,
competent i reeixit i desenvolupar la
capacitat d’aquest col·lectiu de llegir i
interpretar la realitat del nostre temps.
Aquest programa és possible gràcies
a la Universitat de les Illes Balears,
l’Obra Social la Caixa i el Consell de
Formentera.Sala d’actes de la Conselleria de
Cultura. Avda Portossalè. Horari de 18
a 19.30 hores.
Aquest cicle de cinema s’ha
consolidat com un atractiu més de
l’oferta cultural a Formentera durant els
mesos d’estiu, amb una mitjana de 200
espectadors per pel·lícula. Des de l’any
passat s’ofereixen dos passis setmanals,
cada dimarts a Sant Francesc i cada
dijous al poble de Sant Ferran.
Aquesta nova activitat a Sant Ferran,
juntament amb el Mercat Artístic, obert
tots els dies de la setmana excepte els
dimecres i els diumenges i amb les
actuacions musicals cada divendres a la
plaça, ha aconseguit reactivar aquesta
zona i convertir-la en un focus artístic i
cultural.
L’entorn obert i natural dels
emplaçaments escollits (Jardí de ses
Eres i Plaça de Sant Ferran) atorguen
als espectadors una tranquil·litat i una
relaxació vital per a gaudir d’un cicle de
cinema, que té com a objectiu fomentar
el cinema internacional entre turistes i
residents.
Aquesta iniciativa és possible gràcies
a la direcció artística de Veronique
Landy i de la Conselleria de Cultura
de Formentera. Hi Col·labora Paral·lel
40 i la Direcció General de Política
Lingüística, amb tres documentals
sota la campanya “El documental del
mes”, on cada mes es projecta una nova
pel·lícula documental.
La UOM continua el seu programa a Formentera
4 5
Per una Formentera més segura
Des de la inauguració de les
noves dependències de la
Policia Local l’any passat,
els serveis de policia s’han
vist millorats en molts aspectes, amb un
augment de la presència policial i de la
seguretat als carrers de Formentera.
En plena temporada estiuenca, el
nombre d’efectius és de 15 persones,
amb la previsió de comptar amb la
incorporació dels 4 policies turístics,
fruit del conveni de col·laboració entre
el Consell de Formentera i la Conselleria
d’Innovació, Interior i Justícia del Govern
Balear per a la coordinació policial i la
millora de la seguretat pública.
Aquest augment de la plantilla
s’ha fet progressivament, ha passat
de 9 efectius al 2006 als 15 que hi ha
actualment. Els serveis policials aniran
en la mateixa línia que l’any passat, amb
reforços als punts més problemàtics de
l’illa. En aquest respecte, hi haurà una
parella que distribuirà i controlarà el
trànsit al mercat de la Mola, s’incidirà
en les cruïlles més transitades com Sant
Ferran i Sant Francesc, es controlarà
la venda ambulant i l’acampada
il·legal, a més d’una vigilància a les
zones turístiques per tal de vetllar
pel compliment de les ordenances
municipals.
Recordam que una de les prioritats
per part de l’actual equip de govern
és la inversió en matèria de seguretat,
amb la millora de les dependències
de la Policia Local, la dotació de nous
vehicles, l’adquisició d’equipament i
l’ampliació dels efectius. Al llarg del
2010 s’adquirirà un camió grua per a
la retirada de vehicles i una furgoneta
policial per a atestats.
A la darrera reunió de la Junta
Local de Seguretat, es va comptar amb
les associacions de veïns i les entitats
empresarials de l’illa que mostraren
la seva satisfacció per l’augment de la
presència policial en els darrers anys,
la modificació de l’ordenança de la
prohibició d’acampada en termes més
estrictes i la incorporació del policia
tutor als centres educatius com a
mesures per augmentar la seguretat i
l’ordre públic a l’illa.
El Consell de Formentera i la
Direcció Insular de l’Estat han destacat
l’esforç de les dues administracions
per a potenciar la coordinació de les
forces de seguretat per tal de millorar
l’efectivitat en la resolució de possibles
problemàtiques.
6
EN PRIMERA PERSONA
Com ha influït la teva formació
com a antropòloga i el teu interès
per la cultura i la societat a l’hora
d’exercir com a consellera de Cultura?
L’antropologia treballa fonamentalment
amb el concepte cultura, és la nostra eina
de feina però tenim moltes definicions
de cultura, jo diria que una per escola.
L’antropologia t’ensenya a estimar la
teva cultura com una creació històrico-
social única, però també a relativitzar,
aprecies la diversitat cultural i la riquesa
del contacte entre cultures. La història,
les expressions artístiques, la cultura
popular i la teoria del gènere formen
part de la meva formació i m’acompanya
en el dia a dia.
Té temps la vicepresidenta i
consellera de Cultura per ser mare i
esposa? Tenc els problemes habituals
de les mares que treballen, els fills
creixen molt ràpid i tens la sensació que
t’estàs perdent alguna cosa i perquè
no dir-ho, no puc evitar un sentiment
entre culpa i por de no estar a l’alçada
com a professional, parella i mare, la
conciliació no és sempre fàcil. Tenc
la sort de tenir un entorn familiar
molt col·laborador i solidari i lluït amb
l’agenda per a aconseguir temps de
qualitat amb la família.
La teva trajectòria ha estat activa
políticament. Com ha interactuat la
política en la teva vida privada? A
mi m’agrada molt aplicar la màxima
feminista, allò personal és política,
tothom fa política fins i tot a les decisions
més íntimes. Jo entenc la política com un
compromís personal amb la societat que
t’ha tocat viure, es fa política des de les
associacions, les empreses, l’educació
dels teus fills...la política és una voluntat
d’intervenir en la vida pública, de
proposar accions de millora al teu entorn,
d’aquí a militar a un partit i aportar els
nostres coneixements i inquietuds en
l’elaboració d’un projecte polític només
hi ha una passa. És molt dur constatar
la percepció actual de la política i els
polítics, m’entristeix profundament,
i s’ha de treballar molt per reconduir
aquesta situació, la desafecció de la
gent cap a les institucions públiques és
perillosa, amenaça la democràcia.
En termes de participació
“La nostra illa atrau i propicia
la creació artística”
ciutadana, el casal d’entitats és un
dels majors reptes en aquest aspecte.
Quins objectius s’esperen assolir amb
la seva obertura? Les associacions
demanden des de fa molt de temps
un espai propi per treballar, ja que la
documentació i regals rebuts per les
nostres associacions estan disseminats
per garatges i cases particulars. El casal
d’entitats permetrà reunir tota aquesta
informació i història, a més de treballar
amb la comoditat que es mereixen.
L’expressió “el teixit associatiu de
Formentera és molt ric” no és un tòpic,
és una realitat que tenim l’obligació de
fomentar, mantenir i reforçar. I seran
les pròpies associacions a través del
Consell d’Entitats que marquin el camí
a seguir i les prioritats.
Quin lloc ocupa a les institucions la
restauració i conservació del patrimoni
cultural? Patrimoni és una de les
competències que amb el nou Consell
hem assumit. El nostre patrimoni és
riquíssim i molt ampli, a més dels
monuments amb els que habitualment
un pensa, hi ha patrimoni documental,
immaterial, etc. Els tres eixos d’una
De caire reposat i conciliador, Sònia Cardona, consellera d’Educació i Cultura del Consell de Formentera, s’identifica amb
la màxima feminista i es defineix com una persona implicada políticament.
Les seves inquietuds socials i humanes la portaren a estudiar la llicenciatura d’Antropologia, on va entrar en contacte
amb Universitaris per la Pau i el grup de dones i es va especialitzar en gènere i polítiques de població. Guiada per aquest
afany social, va estudiar un mestratge en Antropologia mesoamericana a Mèxic, on s’hi va passar més de 5 anys, alternant
els seus estudis amb una investigació de camp a una zona deprimida de la Sierra Negra mexicana sobre la salut sexual i
reproductiva en les dones indígenes.
Compromesa i participant activa dels actes organitzats per l’Associació Pitiusa per la Memòria Històrica i l’Associació de
Dones de Formentera, va ser la responsable del primer acte oficial del Dia de la Dona treballadora ara fa onze anys. Combina
la seva vida diària com a mare, esposa i dona treballadora, amb una lleuger anhel per les vivències viscudes a Mèxic i tenir
més disponibilitat per a continuar viatjant.
6 7
d’Institut.
Aquests són avanços, però encara
queden reptes, com aconseguir el
compromís de la conselleria per a la
segona fase de l’ampliació de l’IES
Marc Ferrer i la seva adequada dotació
de professorat i mitjans. A més,
una vegada posat a disposició de la
conselleria el nou terreny per l’escola
de Sant Ferran, iniciar les obres amb
celeritat, aconseguir la independència
del Conservatori respecte Eivissa o una
major presència de la Universitat de les
Illes Balears.
Ràdio Illa ha estat una aposta
d’aquest equip de govern. Com valora la
posada en marxa d’aquest nou mitjà de
comunicació? Aquest era un compromís
de l’actual equip de govern. L’avantatge
ha estat l’existència d’una associació
ACAF que compta amb els professionals
i la il·lusió per portar endavant una
projecte de ràdio local plural i de
qualitat. Amb el nostre recolzament i el
de la Direcció General de Comunicació
del Govern s’ha aconseguit produir un
magazín de dilluns a divendres “De
far a far”, aquesta programació bàsica
i els professionals i col·laboradors que
desenvolupen la seva tasca a Ràdio Illa
ha permès realitzar tallers i la posterior
aparició de programes voluntaris a la
franja de tarda nit.
Per a consolidar aquest projecte
constituirem un òrgan de gestió
depenent del ple i signarem un conveni
amb ACAF per a l’adequat finançament
de la producció de programes per a la
bona política patrimonial són conèixer,
mantenir i difondre. Una eina bàsica i
necessària per a conjugar tots aquests
aspectes és comptar amb un bon catàleg
dels bens patrimonials de la nostra
illa; aquesta feina ja està feta i amb la
imminent incorporació d’un tècnic de
patrimoni elaborarem un pla de gestió.
Enguany s’ha fet una important
inversió per adequar un espai per
a l’arxiu, amb la creació de l’Arxiu
d’Imatge i So i la catalogació de
l’històric, estam en el camí d’endreçar
el nostre patrimoni documental. S’ha
recuperat una de les manifestacions més
riques de la nostra cultura immaterial:
ses caramelles; això ha comportat la
revitalització de la música i cançó de
Formentera.
Pel que fa a l’educació, quins
creus que són els reptes actuals de
Formentera? El Consell de Formentera
gestiona directament l’Escola infantil Sa
Miranda que enguany, tot i poder oferir
més de seixanta places noves gràcies
a l’ampliació, encara no ha cobert tota
la demanda que hi ha. L’Escola de
Música que enguany compleix deu anys
d’història i part de l’oferta de l’Escola
d’Adults són els espais educatius que
el Consell sosté. La resta depenen de
la conselleria d’Educació del Govern.
També destacaria la importància de
l’ampliació d’oferta a nivell de cicles
formatius, la creació de la figura del
policia tutor i la implementació de
projectes educatius que han permès
millorar la convivència i aturar
l’abandonament prematur a nivell
nostra ràdio. Tenir una ràdio pròpia, de
proximitat i pública és una eina d’accés
a la informació però també de cohesió i
de participació que no podia continuar
quedant desaprofitada.
Quines actuacions destacaries
en el teu àmbit des de l’inici de
legislatura? Pens que ja he comentat
part de la feina desenvolupada, però
hi ha una feina constant i callada de
programació cultural que una vegada
establerta crea hàbit i noves demandes.
Crec que a l’actualitat s’ha aconseguit
amb una major coordinació una agenda
cultural constant i equilibrada. S’han
fet importants inversions als nostres
espais culturals, la sala d’exposicions i
la sala municipal de cultura. A aquesta
darrera s’hi programa cinema comercial
els caps de setmana i la Filmoteca
entre setmana, s’hi imparteixen cursos
d’arts escèniques...S’ha d’aprofundir en
aquesta línia i aconseguir nous espais
culturals a Formentera més polivalents,
perquè la nostra illa atrau i propicia la
creació artística.
A pocs mesos de les eleccions, quins
seran els reptes en les matèries al teu
càrrec? Ara, al final d’una legislatura tan
intensa com ha estat aquesta, pens que
el repte era posar els fonaments en àrees
on abans depeníem d’Eivissa, o ni això,
com poden ser les noves competències
en matèria de gènere. És encara molt
il·lusionant pensar en la constitució del
Consell d’Entitats, del Consell de les
Dones per desenvolupar el que preveu
l’avantprojecte de llei d’igualtat de
dones i homes, la incorporació del tècnic
de normalització lingüística també és
imminent...queda encara temps per
veure el compromís d’aquest govern
amb l’educació, la cultura el patrimoni
i la participació ciutadana. Hi ha una
gran assignatura pendent en matèria
de cultura que ja s’arrossega massa
legislatures, Formentera ha de tenir un
Museu com està establert per Llei des
de 1998.
MISCEL·LÀNIA
Benestar social i Joventut
8
L’escola d’Estiu torna a Formentera amb un gran
ventall d’activitats lúdiques, dirigides als nens i
nenes d’entre 3 i 12 anys i aquest estiu porta per títol
“La volta al món en vuit setmanes” amb activitats
orientades a la diversitat cultural.
Amb l’objectiu d’oferir a la població infantil un recurs
socio-educatiu durant els mesos d’estiu que promoguin
alternatives per l’ús adequat del temps de lleure i potenciar
el desenvolupament imaginatiu i creatiu dels participants, les
activitats es portaran a terme a les instal·lacions del Col·legi
Públic Mestre Lluís Andreu, de Sant Ferran i enguany per
primera vegada també al Col·legi Públic del Pilar de la Mola.
Les activitats, organitzades de dilluns a divendres de 9 a
14 hores, donen la possibilitat als nens de conèixer diferents
cultures a través del joc, així com aprendre valors com la
solidaritat, l’amistat, la responsabilitat, la confiança o el
respecte cap als altres.
Les activitats es desenvolupen amb un total de 20 monitors
de temps lliure, més una persona diplomada en Educació
Activitats sobre la diversitat cultural per als més menuts
Especial per atendre els participants amb necessitats
especials, de manera que es compta amb un monitor de temps
lliure per cada 10 nens i personal de suport.
Es tracta d’una activitat amb gran afluència d’inscrits, on
cada any participen una mitjana de 160 nens que utilitzen el
joc com a eina educativa i d’aprenentatge. Una de les novetats
que es va posar en marxa l’estiu passat, és l’oferta d’un servei
complementari de matí i migdia, que dona la possibilitat als
pares de deixar els nens de 8,00h a 9,00h del matí i de les
14,00h a les 16,00h de dilluns a divendres.
Així mateix, es realitzen activitats complementàries com
són les sortides a la platja o les excursions a Can Marroig,
on es realitzen tota una sèrie de tallers rotatius, a més de
les sessions de natació, com una altra activitat opcional i
complementària.
El servei d’Escola d’Estiu és un projecte subvencionat
per la conselleria d’Afers Socials de Formentera, conselleria
de Treball i Formació del Govern de les Illes Balears i el
Fons Social Europeu, que posa en marxa el Consell Insular
de Formentera amb l’objectiu de donar una opció als pares i
mares d’organitzar amb més facilitat el horaris laborals amb
els de l’escola d’Estiu dels seus fills i filles per afavorir la
conciliació de la vida laboral i la familiar.Els interessats poden informar-se a l’Àrea de Joventut.
9
Guia d’ajuda de Serveis Socials
La conselleria de Benestar Social de Formentera
ofereix una gran varietat d’ajuts dirigits a diversos
sectors de població, des dels immigrants, els
aturats o els joves en situació de risc i exclusió
social i escolar, així com moltes altres vies per millorar la
situació de la ciutadania resident a Formentera.
Centre ServeiS SoCialS Aquesta àrea t’ofereix informació, assessorament i
orientació sobre ajuts, subvencions i recursos als quals es pot
accedir. Alguns dels serveis que es donen són el servei d’ajuda
a domicili, els abonaments d’emergència social, la tramitació
de la targeta nadó i la targeta bàsica, teleassistència, targeta
d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, títols de
família nombrosa o treballs en benefici de la comunitat, entre
d’altres serveis.
Així mateix, s’imparteix un taller per a discapacitats, que
és un projecte ludicoterapèutic destinat a persones amb algun
tipus de discapacitat i a les seves famílies, amb l’objectiu de
millorar la seva qualitat de vida. Dins de Serveis Socials, també
hi trobem l’àrea de voluntariat, dirigida a aquelles persones
que vulguin col·laborar en els àmbits d’actuació d’ajuda a gent
gran, discapacitats, infància en risc, activitats d’oci i temps
lliure, etc.
E-mail: [email protected] [email protected]: De dilluns a divendres, de 9 a 14 h.
Àrea d’infÀnCia i família
Aquesta àrea treballa en l’àmbit del menor i la família amb
diferents programes com Educació per a la Salut i Prevenció
de les Drogodependències, dins el Programa d’Educació
Vial; el programa d’intervenció socioeducativa Alter, dirigit a
joves en situació de risc d’exclusió social i escolar; així com la
coordinació periòdica amb les escoles de l’illa i amb Protecció
de Menors a Eivissa, per tal de donar suports a menors tutelats
pel Consell Insular de Formentera.
Dins aquesta àrea poden consultar qualsevol informació en
matèria d’adopcions, com valoració de les famílies adoptives,
declaració de la idoneïtat i seguiment dels processos
d’adaptació dels menors amb les seves famílies.
E-mail: [email protected]@formentera.esHorari: Dilluns i dimecres de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. Dimarts, dijous i divendres de 9 a 14 h.
8
Àrea de dependènCia
Aquesta àrea va dirigida a aquelles persones majors
dependents o persones amb discapacitats moderades i
severes, i a persones dependents amb discapacitat psíquica,
intel·lectual i amb malaltia mental. Les tasques van des
d’assessorament, acompanyament, valoració del grau de
dependència i elaboració del Programa Individual d’Atenció
(PIA).
E-mail: [email protected]: De dilluns a divendres, de 9 a 14 h. Dimecres de 17 a 19 h.
Àrea d’immigraCió
Aquest departament és un recurs específic que treballa
en diferents eixos i aposta de forma rigorosa per les
polítiques i actuacions destinades a l’acolliment i integració
dels immigrants. Assessorament en els diferents tràmits
relacionats, amb l’objectiu d’afavorir la ciutadania legal i social
dels immigrants facilitant la seva integració. Per altra banda,
Aparell de teleasistència per a les persones majors.
10
dels immigrants facilitant la seva integració. Per altra banda,
treballa conjuntament amb les associacions d’immigrants,
fomentant l’associacionisme i facilitant-los l’accés als recursos.
E-mail: [email protected]: De dilluns a divendres, de 9 a 14 h. Dimecres de 17 a 19 h.
Àrea de treBall i formació
Aquesta àrea assessora les persones interessades a
emprendre un negoci, i també treballa en l’assessorament i
difusió d’ajuts econòmics i subvencions per a emprenedors,
empreses i associacions. Pel que fa a la formació, es dóna
assessorament i difusió d’accions formatives previstes i es
treballa en la detecció de necessitats formatives.
En aquesta àrea hi podem trobar programes com el de
Formació amb Alternança, un programa pilot que té com a
finalitat la formació de joves en situació d’atur per adquirir les
competències professionals de l’ocupació. Un altre programa
és el Taller Tramuntana, dirigit a persones a partir dels 25 anys
que estiguin inscrites en l’oficina d’ocupació, amb preferència
per les persones amb desocupació de llarga durada, aturats
majors de 45 anys, dones i persones amb alguna discapacitat.
E-mail: [email protected]: Dilluns, dimecres i divendres de 9 a 14 h. Dimarts i dijous de 10 a 14 h i de 17 a 20 h.
proJecte estaló (renda mínima d’inserció)
Aquest servei consisteix en fomentar l’ocupabilitat de
les persones amb especials dificultats per accedir al mercat
laboral degut a que pateixen desavantatges generalitzats en
termes d’educació, habilitats, ocupació, habitatge, recursos
econòmics, etc. Persones en situació d’atur de llarga durada,
persones en situació d’atur majors de 45 anys, dones amb
càrregues familiars i joves menors de 25 anys sense graduat
escolar.
E-mail: [email protected]: Dimarts, dimecres i divendres de 10 a 13 h. Dilluns de 17 a 19 h i dijous de 18:30 a 20 h.
Àrea de psicologia
L’objectiu fonamental d’aquest servei és avaluar i facilitar
intervencions terapèutiques individuals i grupals als usuaris
que ho necessiten, així com la derivació professional d’aquells
casos que no es puguin atendre des d’aquesta àrea.
E-mail: [email protected] Horari: De dilluns a divendres de 9 a 14 h.
Àrea de violència de gènere
Es tracta d’un servei d’informació i assessorament a la
dona, i d’atenció integral a les víctimes de violència domèstica
i de gènere, i a famílies i parelles en situació de conflicte i/o
violència interpersonal. Els tipus d’atenció van des d’atenció
integral en situacions de crisi, assessorament en recursos
socials o allotjament en les llars d’acollida d’urgència i de
mitja estada per a dones víctimes de violència de gènere.
Coordinació interprofessional amb Guàrdia Civil, Policia Local,
Ib-Salut i Oficina de la Dona.Telèfon d’emergències 24 h: 630083042 E-mail: [email protected] / [email protected]: De dilluns a divendres de 9 a 14 h.
Les persones immigrants compten amb un servei d’assessorament
10 11
infraeStruCtureS, agriCultura i ramaderia
El Consell de Formentera ja
té les competències de caça;
així finalitza un procés que
va començar fa més d’un
any, un procés de negociació constant
i permanent amb el Govern Balear a fi
d’aconseguir la millor proposta possible
per als ciutadans de Formentera, perquè
els caçadors i caçadores de l’illa tenguin
un servei millor, més proper, i des de
Formentera.
Durant aquests dos anys des de la
conselleria d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca i Caça del Consell Insular de
Formentera, s’ha treballat d’una manera
conscient per aconseguir aquesta
transferència. A través de la Comissió
Mixta que preveu l’Estatut d’Autonomia
de les Illes Balears a la secció insular de
Formentera, han estat moltes i llargues
les reunions, així com l’intercanvi
d’esborranys per arribar al document
final.
Inicialment la proposta del Govern
estava fixada en 36.000 euros i finalment
El Consell de Formentera té les competències de caça, els ciutadans més serveis
el Consell Insular de Formentera
ha aconseguit per a l’illa i els seus
ciutadans 115.000 euros, més un vehicle
(15.000 euros més), així com l’ampliació
de mitjans per un import de 24.000 euros
mitjançant la conselleria d’Agricultura i
Pesca del Govern de les Illes Balears.
El passat dia 28 de maig el president
del Consell Insular Jaume Ferrer i el
conseller balear de Presidència, Albert
Moragues, varen arribar a un acord per
assumir aquesta competència.
A partir de l’1 gener 2011 serà
efectiva, és a dir a partir de l’any que
ve el Departament de Caça d’aquest
Consell Insular desenvoluparà les
funcions i actuacions següents:
-Assessorar i donar suport al
conseller competent en matèria de caça
del Consell Insular.
-Participar en les reunions i
comissions tècniques d’àmbit insular,
autonòmic o estatal en representació
del Consell.
-Proposar i tramitar l’activitat
normativa o reguladora del Consell
Insular de Formentera.
En general, la tramitació dels
expedients i l’execució de les actuacions
que es derivin de les competències
assumides pel Consell Insular de
Formentera en matèria de caça i
recursos cinegètics.
No vull oblidar-me de totes les
persones que han estat treballant
perquè aquesta competència sigui una
realitat, a totes elles el meu més sincer
agraïment pel treball i la paciència amb
aquest conseller.
Des del Consell Insular de
Formentera som conscients de la
necessitat de posar a l’abast dels
ciutadans tots els instruments possibles
perquè puguin exercir la seva activitat
d’una manera pròxima, propera i
efectiva. Per això estic convençut que
aquesta competència hi ajudarà una
mica més.L’enhorabona a tots!!
Bartolomé Ferrer Mayans | Vicepresident Segon i conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Caça.
12
Sostenibilitat pesquera
Amb l’arribada de l’estiu,
residents i turistes surten
a pescar a les aigües de
Formentera, pel que la
conselleria d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca i Caça de Formentera compta amb
un servei d’assessorament per a tots els
temes relacionats amb aquesta pràctica
a l’illa.
Els amants del medi marí poden
obtenir diverses llicències de pesca,
que compten amb restriccions en quant
al nombre de captures, depenent del
tipus de llicència. La llicència de pesca
recreativa té un preu de 13,79 euros i
permet la pesca des de terra o des d’una
embarcació, amb una vigència de dos
anys.
Amb aquesta llicència es poden
pescar espècies com cefalòpodes (pops,
sípies i calamars), bogamarins, peixos
i puu fins a un màxim de 5 quilograms
i una peça que es pot descomptar del
pes total per dia. En queden excloses
espècies com la tonyina, la bacora, el
peix espasa i l’agulla de paladar o marlí.
Així mateix no està permès pescar
coralls i similars, cucs, tites, caragols
marins, pegellides, copinyes ni crustacis
com les llagostes, crancs, cranques,
cigales, gambes d’esca o gambes, entre
altres.
Les mides de les capturen oscil·len
entre els 11 centímetres d’espècies com
els gerrets, els molls i el capellà, fins
als més grans com el lluç i el mabre (20
cm), l’agulla i el llop (25cm), rap i goràs
(30 i 33 cm respectivament) i els més
grans, amfossos i pàmpol rascàs (45
una multa de 60.001 euros fins a 300.000
euros.
Altres llicències de Pesca
La conselleria de Pesca de
Formentera dóna la possibilitat
d’obtenir altres llicències com la de
pesca submarina, la col·lectiva i la
centímetres) i la tonyina, amb una talla
mínima de 115 cm o 30 quilograms.
Les embarcacions de pesca
recreativa no poden dur a bord captures
superiors als límits màxims fixats, fet que
està controlat pels serveis d’inspecció i
vigilància del Consell de Formentera,
de la Reserva Marina, Guàrdia Civil
i d’altres administracions. Així, les
infraccions lleus són sancionades amb
una multa d’entre 60 i 300 euros, les
infraccions greus entre 301 i 60.000
euros, i les infraccions molt greus amb
d’embarcacions. Pel que fa a la llicència
de pesca submarina no està autoritzada
la pesca els dilluns, dimecres i
divendres no festius ni a més de 20
metres de fondària. Paral·lelament s’han
establert tres zones de veda per a la
pesca submarina a les aigües interiors
de Formentera, que suposen un total
de 2.500 hectàrees, entre Punta de la
Gavina i Punta Rasa, Cala Saona inclosa,
així com des dels límits des Caló fins el
far de la Mola, passant per punta de sa
Creu. El nombre màxim de llicències de
pesca submarina per Formentera és de
Vedes: raor i VerderolHi ha establert un període de veda específic per a la pesca del raor (Xyrichthys novacula) des de l’1 d’abril fins al 31 d’agost. Així mateix, hi ha establert un període de veda específic per a la pesca del verderol o juvenil de classe d’edat 0 de la sirviola (Seriola dumerili) des de l’1 de juliol fins al 30 de setembre en les aigües d’Eivissa i Formentera. Es consideren de classe 0 tots els exemplars que no arriben a la talla de 30 cm, amidats d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 2 de l’article 5 del Reglament (CE) 894/1997, del Consell.
12 13
20 llicències anuals.
En el cas de la llicència col·lectiva,
permet pescar en una embarcació amb
capacitat màxima per a 12 persones
i cal tenir en possessió la llicència
de navegació, l’autorització de la
conselleria de Mobilitat i Ordenació del
Territori per al lloguer d’embarcacions
d’esplai de la Unió Europea i el títol del
curs de formació de tècnic esportiu o
acreditació d’embarcament a un vaixell
de llista 6a. durant un mínim de 5 anys.
Per a la d’embarcacions només cal la
llicència de navegació actualitzada.
Aquestes recomanacions són una
petita aportació des de l’Administració
Pescar a la reserVa marina dels Freus d’eiVissa i FormenteraA la Reserva Marina de Es Freus es pot pescar amb normalitat a excepció de les zones de protecció especial i de veda per les modalitats de pesca citades anteriorment. En aquest respecte, s’ha establert una veda per a la pesca amb curricà de superfície i curricà de fons, des del 30 d’octubre fins el 31 de març. Així mateix, també hi ha una regulació pel que fa a la pesca amb ormeigs, que estableix la pesca de canya amb un màxim de 6 hams per pescador, el requisit de comptar amb una autorització especial per a la pesca amb rall i l’obligació de pesca diürna amb aparells com la fitora.
Tots aquells agricultors que vulguin renovar els seus
tractors i màquines automotrius poden accedir a
una línia d’ajuts concedits pel ministeri de Medi
Ambient i Medi Rural i Marí, gestionats directament
des de la conselleria d’Agricultura de Formentera, a través
del servei d’assessorament del Fons de Garantia Agrària i
Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA) a Formentera.
Les ajudes es concediran a tots els titulars de maquinària
agrícola amb més de 15 anys d’antiguitat, així com als equips
recol·lectors amb una antiguitat de 10 anys.
La quantia de l’ajuda és de 80 euros per tractor i màquina
automotriu deteriorades, amb possibles increments en el cas
d’explotacions agràries prioritàries, agricultors joves o en
explotacions ubicades a zones amb dificultats.
En el cas de cooperatives o SAT, aquests increments
són de 70 euros. S’inclou la possibilitat de desballestar una
adobadora o equips d’aplicació de productes fitosanitaris
obsolets, s’augmentarà d’aquesta manera l’ajuda econòmica.
S’estableixen també increments per afavorir el
desballestament de tractors antics, mancats d’estructura de
protecció homologada, així com per a l’adquisició de tractors
nous d’eficiència energètica o amb menors emissions de gasos
Ajudes per a la renovació de maquinària agrícola
contaminants.
Així mateix, es dóna la possibilitat d’adquirir
determinades màquines arrossegades i suspeses amb l’ajuda
al desballestament, entre les quals s’inclouen adobadores i
equips d’aplicació de fitosanitaris de comprovada eficiència,
per raons de caràcter sanitari i ambiental.Tècnic FOGAIBA: 7 de juliol i 4 d’agost.
Més informació a la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Caça.971 32 10 87 (Ext.8) [email protected]
per col·laborar en la sostenibilitat
d’aquesta activitat, respectant el medi
marí i aplicant el sentit comú, trobant la
satisfacció en sortir a la mar i dur a terme
aquesta activitat sense traspassar-ne
els límits. .
Mes informació a la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Caça.971 32 10 87 (Ext.8)[email protected]
Cada estiu en els mesos
de temporada turística,
la conselleria de Medi
Ambient de Formentera
posa en pràctica el pla de mobilitat del
Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i
Formentera, amb l’objectiu de regular
l’accés de vehicles a la zona per tal de
garantir la seguretat de les persones i la
sostenibilitat del medi natural.
La gestió i control del trànsit rodat
en aquesta reserva natural protegida té
una durada de 4 mesos, des del 15 de
maig fins el 26 de setembre, coincidint
amb les dates en què hi ha major volum
de visitants a la zona.
Aquest és el tercer any d’implantació
d’aquest pla sostenible, que cada
any incorpora novetats, entre les que
destaquen la implantació d’un nou
sistema informatitzat d’emissió de
tiquets que envia la informació en temps
real a una base de dades i permet tenir
Sistema informatitzat de control de vehicles al Parc Natural de Ses Salines
medi amBient inoves tecnologies
coneixement del nombre de vehicles
que accedeixen al Parc, a més del volum
de la recaptació diària.
Una altra de les novetats és la
incorporació de la zona de Llevant
al total de la superfície on es presta
el servei. Amb aquesta ampliació, la
capacitat d’estacionament prevista
per aquest any és de 384 cotxes i 1132
motos, ja que s’inclouen les 41 places de
cotxe i l’accés de 72 motos habilitades
i comptabilitzades a la zona de Llevant.
Per garantir una bona execució del
pla, un total de 20 operaris s’ocupen de
vigilar la zona i de dirigir els vehicles
cap a les zones habilitades per a
l’estacionament. Aquest personal està
reforçat amb dos operaris de seguretat
que vetllen pel compliment de l’horari
d’accés al Parc Natural des de les 9
fins a les 20 hores i, en el cas dels
aparcaments de la zona d’Es Cavall d’en
Borràs, s’hi prolonga l’accés fins les 21
hores per la gran afluència de turistes
que es desplacen a aquest punt per
gaudir de la posta de sol.
L’accés al Parc Natural té un cost de
4 euros per cotxe i quads i de 2 euros per
ciclomotors. Els residents, les bicicletes
i els vehicles elèctrics estan exempts de
pagament. La recaptació recollida cada
temporada és reinvertida amb accions
de manteniment a la zona del Parc,
com el manteniment, la senyalització i
la reparació dels camins, la instal·lació
de cartells i indicacions de localització
dintre del Parc Natural, a més d’un servei
específic de neteja viària i de recollida
de residus intensiu, que contribueixen a
la bona imatge d’aquest entorn, així com
a la divulgació dels seus valors naturals
Totes aquestes accions donen
continuïtat a la línia de treball que des
del Consell Insular es va emprendre
a l’estiu del 2007, i que ha posat
de manifest la necessitat de seguir
evolucionant en aquest servei, tant per
la millora de les condicions de seguretat
de tots els visitants, com també pel bon
resultat que han vengut demostrant els
esforços en sensibilització dels residents
i dels turistes.
14
Les flors són més que colors
La conselleria de Medi Ambient
de Formentera va organitzar
una activitat d’aproximació
al món floral dirigida als més
joves, per a commemorar el Dia Mundial
de Medi Ambient el passat 5 de juny.
Aquesta denominació va ser
proclamada per l’Assemblea de Nacions
Unides a l’any 1972, per tal de fer
d’aquest dia un vehicle mitjançant el
qual sensibilitzar l’opinió mundial en
relació a temes ambientals, intensificant-
ne l’atenció i l’acció política.
És amb aquesta finalitat, que des
de l’àrea mediambiental de Formentera
es va organitzar l’activitat anomenada
“Els secrets de les flors. Les flors són
més que colors”, a càrrec del catedràtic
de Botànica de la Universitat de les
Illes Balears, Lleonard Llorens. Una
activitat on els participants pogueren
conèixer l’hàbitat floral i la importància
i necessitat de la funció de reproducció
de les plantes a través de disseccions de
14 15
Les platges de Formentera
ja disposen de banys
químics d’ús públic situats
estratègicament a 4 punts del
litoral, oferint per primera vegada un
servei bàsic demandat tant per turistes
com per residents.
Atesa la necessitat de banys a les
platges, el Consell Insular de Formentera
l’any 2009 va extreure el compromís
dels adjudicataris d’instal·lar-ne a les
platges, com a millora a incrementar
la seva puntuació de cara al concurs
d’explotació.
És per aquest compromís que els
Banys químics a quatre punts del litoral formenterer
concessionaris de platges han instal·lat
quatre banys químics a les platges de Es
Cupinar, Es Arenals, Migjorn i Es Caló,
i es cobreixen així les necessitats en
aquests punts.
Aquests banys químics, construïts en
fusta, són la millor opció per Formentera,
ja que s’ajusten tant al clima de l’illa com
als espais on s’han ubicat i s’hi integren
perfectament en el paisatge. Entre les
seves característiques destaquen el
material, disseny i funcionalitat. El seu
disseny inclou elements innovadors com
els canals de ventilació que envolten
els habitacles, que eviten que es
sobreescalfi la instal·lació en els dies de
flors i observació amb lupes, controls de
pol·línics en mel i anàlisi del contingut
biològic en l’aire.
Formentera ha comptat des de
sempre amb una especial sensibilitat
cap a l’entorn natural, ja que els atributs
naturals de l’illa han propiciat la seva
conservació i preservació. És amb
aquest objectiu que activitats com
aquestes ajuden a garantir un futur més
pròsper i segur.
més calor.
Així mateix, la seva funcionalitat,
d’acord amb el decret 20/2003 de 28 de
febrer, pel qual s’aprova el Reglament de
Supressió de Barreres Arquitectòniques,
possibilita la seva utilització a usuaris
amb mobilitat reduïda, tant per homes
com dones, ja que les mides interiors
de l’habitacle faciliten fer-los servir a
qualsevol usuari, independentment de
les seves capacitats.
Cal destacar que per tal d’evitar
riscos per al medi ambient, el bany
disposa d’un dipòsit on s’aboca un
químic bacteriològic que descompon
la matèria orgànica i permet la seva
reutilització fins a 700 usos amb cada
dipòsit. El buidat del dipòsit estanc es
realitza amb un camió cuba.
Els banys s´obren dipositant 0,50
euros per tal de dissuadir possibles
actes vandàlics al seu interior i fer-ne un
ús més racional.
Es tracta d’una iniciativa ampliable
a més unitats de cara al proper estiu,
que compta amb un servei de neteja
diària per part de personal contractat pel
conjunt dels empresaris responsables
dels establiments i autoritzacions de
platja.
16
El Consell Insular de Formentera i l’Institut Balear de
l’Habitatge (IBAVI) han arribat a un acord per a la
construcció de 13 habitatges de protecció oficial en
règim de lloguer al nucli urbà de Sant Ferran.
Aquestxs habitatges es construiran a la parcel·la on
actualment s’ubica el parc Bob Baldon cedida per la màxima
institució de l’illa, així com a la parcel·la següent, on s’ha
arribat a un acord de compra amb el propietari. El Parc Bob
Baldon serà reubicat a un altre indret del nucli de Sant Ferran
perquè els seus veïns en puguin seguir gaudint.
Durant aquest hivern s’ha materialitzat l’obra més
important feta al poble de la Mola al llarg de la seva
història. L’any 2010 és l’any en el qual els veïns
del Pilar de La Mola podran connectar-se a la xarxa
general d’aigua potable i clavegueram.
El Consell Insular de Formentera ha fet realitat l’antiga
demanda dels veïns d’aquest poble de poder gaudir dels
serveis bàsics de qualsevol nucli urbà i deixar de patir els
importants perjudicis econòmics que els hi suposava haver de
portar aigua potable i evacuar les aigües brutes a través de
camions.
Les obres de canalització varen començar a darrers de l’any
2009 i s’acabaren durant les primeres setmanes del passat
mes de juny. Amb un pressupost d’adjudicació d’1.100.000
euros aproximadament, dels quals 600.000 mil seran finançats
per la conselleria d’Obres Públiques del Govern Balear,
Nova promoció d’Habitatges de Protecció Oficial a Sant Ferran
La nova cara deEl Pilar de la Mola
urBanisme, economia, territori i haBitatge
Aquest conveni amb l’IBAVI té com a objectiu fomentar i
fer possible una política d’habitatges més digna i accessible
per als col·lectius amb dificultats. Amb la construcció dels
nous habitatges d’una, dos i tres habitacions, es donarà una
major cobertura a la nombrosa demanda existent a l’illa.
L’organisme balear es farà càrrec de la seva construcció
i s’espera que les obres puguin començar durant el primer
semestre de l’any 2011. La posada en marxa de les noves
promocions, valorades en 550.000 euros, suposa un esforç
inversor per a ambdues institucions que treballen per a
millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
contemplen també l’embelliment del nucli a través de noves
voreres i nou enllumenat públic d’eficiència energètica, així
com el soterrament de les esteses aèries i altres actuacions
que, de ben segur donaran un nou aire al poble sense perdre
el seu encant característic.
Com quasi totes les obres públiques de gran envergadura
no han estat exemptes d’algun retard i han provocat de ben
segur molèsties als veïns, és per això, que des del Consell de
Formentera volem demanar excuses a la gent del poble pels
inconvenients que hagin pogut causar aquestes obres.
Des de l’Equip de Govern hem fet una aposta decidida
per millorar tots els pobles de l’illa de Formentera i
especialment el poble del Pilar de La Mola. Una rehabilitació
integral que suposarà la dignificació d’aquest espai urbà, que
tradicionalment havia estat oblidat i exclòs de les inversions
públiques.
16 17
Des del primer moment, ha set una prioritat d’aquest
equip de govern el foment de l’esport a l’illa de
Formentera. Creiem en els valors que la pràctica
de l’esport aporta a la nostra societat i sobretot al
nostres joves.
És per aquest motiu que des del primer moment hem
treballat per millorar les instal·lacions existents posant grades
al mòdul esportiu de Sant Francesc, on es permet que la gent
pugui assistir als events que allí se celebren.
El nou poliesportiu serà una realitat a finals de l’any 2010
i comptarem amb un espai polivalent de primer nivell per a la
pràctica de l’esport en pista coberta que estarà connectat a la
piscina municipal creant així una gran àrea esportiva i d’oci.
La nova seu social del camp municipal de futbol i la
recta d’atletisme revitalitzaran i donaran contingut al recinte
esportiu amb més tradició de Formentera a la vegada que es
preservarà el record de tota la gent que ha format part de la
S.D. Formentera i la seva història. Aquest espai social que serà
polivalent podrà ser compartit pels altres clubs de l’illa.
Al costat del camp s’ha adquirit també un solar de 12.750
m2 per a la futura instal·lació de 6 pistes de tennis, 4 pistes de
paddle i un camp de futbol-7. Durant aquest estiu es posarà
gespa artificial a les pista de l’escola de La Mola i es canviarà
la gespa de la pista d’Es Cap.
De cara al futur s’està gestionant la ubicació del nou centre
d’Esports Nàutics de Formentera per seguir aprofundint en el
foment de l’esport de vela a la nostra illa.
Aposta per l’esport esports
Jaume Ferrer i Ribas | President i conseller d’Esports del Consell Insular de Formentera
Un estiu més, el sector infantil i juvenil de
Formentera podrà gaudir dels campus esportius
organitzats per la conselleria d’Esports del Consell
de Formentera, que tenen començament durant
aquest mes de juliol.
Les modalitats esportives a escollir són futbol, windsurf,
tennis, gimnàstica rítmica, i natació sincronitzada. Totes
aquestes disciplines es duran a terme durant els mesos de
juliol i agost amb uns preus que oscil·len entre els 60 i 250
euros.
Aquesta oferta esportiva dirigida als més joves compta
amb una llarga trajectòria, i sol reunir un total aproximat de
300 participants, que practiquen esport alhora que fomenten
hàbits saludables de vida i aprenen aptituds socials com el joc
en equip i la disciplina.Consultar Cursos a la Pàg. 29
Campus esportius per als més petits
18
Formentera va acollir la II edició
de la Mitja Marató amb un
gran èxit de participació i amb
una gran afluència de públic,
que va donar suport als 443 esportistes
participants durant tota la cursa, des
de la sortida al far de la Mola fins a la
meta, ubicada al passeig de la Marina
de Formentera.
El desenvolupament de la cursa es
va produir sense cap incident, en un
dia on es respirava l’ambient esportiu
del poble de Formentera. El gran èxit
d’aquesta edició resideix en l’elevada
participació, que va passar dels 101
inscrits a l’edició passada als 471
d’aquest any, i la participació final de
443 atletes.
Un esdeveniment esportiu que
any rere any es va consolidant com un
reclam més per visitar la nostra illa,
i que en aquesta edició va fer honor a
una Formentera multicultural amb la
participació d’esportistes de països
d’arreu del món, com Itàlia, Nord-
amèrica, Canadà, França o Anglaterra.
Es van superar així les previsions de
participació que oscil·laven entre les 300
i les 350 persones.
Amb un recorregut de 21
quilòmetres, la cursa va comptar amb
un ampli mecanisme de seguretat i
protecció, amb la col·laboració d’un
servei mèdic, un servei d’ambulància,
un servei de fisioterapia i un dispositiu
de seguretat a les carreteres format per
Policia Local, Guàrdia Civil, Protecció
Civil i un ampli cos de voluntariat.
Aquest any la Mitja Marató va
comptar amb la participació de l’atleta
Josef Ajram com a esportista convidat
i Marga Fullana, campiona a les Illes
Gran èxit de participació a la II Mitja Marató Popular Illa de FormenteraAquestA segonA edició hA comptAt Amb 443 esportistes de més de 10 pAïsos d’Arreu del món
Balears de mitja marató. A més a més,
el Consell de Formentera es va sumar
a la iniciativa esportiva de la Fundació
solidària Etiòpia Utopia, que està
desenvolupant un projecte d’atletisme a
Etiòpia, i que té com a objectiu ajudar en
el desenvolupament dels joves i millorar
les seves relacions publiques, culturals
i socials.
El president del Consell de
Formentera, Jaume Ferrer i el conseller
d’Economia, Bartomeu Escandell feren
entrega dels trofeus als tres primers
classificats de cada categoria, i des de
la màxima institució de l’illa es va fer
una declaració institucional en el ple del
Consell agraint els esforços realitzats
per tots els cossos i voluntariat implicats
en el desenvolupament de la II Mitja
Marató de Formentera.
Les fotos d’aquesta edició es poden
consultar a:
www.marato-formentera.com
guAnyAdors de lA cAtegoriA locAl de lA ii mitjA mArAtó:
juAn josé escAndell mAyAns 1:24:53”
mAriA isAbel VerderA 1: 50: 26”
18 19 Fa 10 cursos escolars que
l’Escola Municipal de Música
va obrir les seves portes.
Darrere del projecte hi havia,
per una banda l’Iván Mérgola i la Lídia
Guillem, i per l’altra l’Isidor Torres,
senador d’Eivissa i Formentera i batlle
de Formentera.
La primera trobada va ser al
Senat, amb allò que era la idea d’una
Escola Municipal de Música que tanta
repercussió estava tenint a la resta
d’Espanya. El projecte no volia una
acadèmia de música, ni passar d’unes
classes a unes aules; des del principi
es va proposar una escola municipal
de música reglada i seriosa que acabés
aconseguint el reconeixement de la
Conselleria.
Després d’algunes reunions més, el
2 d’octubre de 1999, s’obren les aules
de l’edifici vell de l’institut antic. Un
centre ple de goteres i sense faristols,
ni partitures, pianos, afinadors, peus,
banquetes o pissarres pautades; només
molta il·lusió i moltes ganes de portar la
música a l’illa de Formentera.
Tant va ser així, que en un
curs escolar la situació va canviar
radicalment, el nombre d’alumnes es
va duplicar i des del Govern Balear
ens van atorgar el reconeixement. Per
tant, l’escola passava a dir-se Escola
Municipal de Música Reconeguda, el
que significava que era oficial i per tant
podria donar titulacions oficials de grau
elemental, igual que el Conservatori.
I d’aquí va sortir molta més
demanda del que es podia imaginar,
tanta que l’escola no podia assumir
tots els alumnes que volien estudiar
música d’una manera seriosa. Així,
es va començar a lluitar per la creació
de l’aula d’extensió del conservatori
a Formentera. Pares, mares, alumnes,
professors, tots lluitant pel mateix fi:
tenir els mateixos drets a Formentera
que a les altres illes! Fins i tot se li va
arribar a cantar a la consellera deCultura
d’Eivissa en un sopar una cançoneta
inventada que deia “volem conservatori
a Formentera!” (això sí, harmonitzada
per 4 veus!).
I es va aconseguir, amb els
problemes que això comporta, ja que
no hi havia espais pels dos centres.
Varen ser uns anys complicats, alguns
alumnes passaven matí i tarda dins del
mateix recinte escolar, les aules eren
compartides, per tant calia muntar i
desmuntar la classe cada vegada i les
audicions es feien en un magatzem.
Però la qüestió era ben clara: per fi
Equip de l’Escola Municipal de Músicade Formentera.
10è aniversari de l’Escola Municipal de Música
eduCaCió, Cultura i patrimoni
es podia estudiar música de manera
oficial a Formentera!
Després d’aquestos 3 anys a l’IES
Marc Ferrer, tant l’Escola com el
Conservatori es varen traslladar a la seu
actual: l’antic institut, ara ja reformat.
Si ben és cert que les comoditats són
molt diferents a les que hi havien, som
conscients que no arribem a tenir les
instal·lacions i els mitjans per alumne de
què disposen els altres centres musicals,
com ara aules d’estudi per a alumnes
sense instrument a casa, auditori (per
petit que sigui) on fer les audicions
obligatòries o els diversos recitals, aules
insonoritzades, instruments antics, etc.
Però temps al temps, una cosa tenim
clara a l’escola: Formentera vol música,
i així s’ha demostrat al llarg d’aquestos
10 cursos on sempre ens hem sentit
recolzats per tothom, des del ciutadà
fins a qualsevol representant de les
institucions de l’illa.
Des del primer claustre de professors
de l’Escola, que constava de 4 professors,
hem passat a claustres de 7 professors
a l’Escola i 5 al Conservatori. L’oferta
educativa de l’Escola es va ampliar fa
3 anys amb la inclusió d’un taller de
música tradicional (castanyoles, tambor
i flauta) que pretén acostar l’estudi de
la música tradicional d’una manera
seriosa i pedagògica.
A més, de cara al futur tenim molts
projectes, com ara la creació de la futura
20
Sant Jaume 2010, primera Diada de Formentera
La celebració de les festes de
Sant Jaume és una de les més
esperades per a residents i
turistes de Formentera. Al seu
cartell d’activitats hi podem trobar una
variada oferta cultural, entre concerts,
exposicions, cinema a la fresca,
animació infantil, recitals de poesia o
la famosa festa Flower Power, entre
d’altres activitats.
Des de la conselleria de Cultura del
Consell Insular de Formentera sempre
s’ha tingut especial sensibilitat en
combinar esdeveniments de gran pes
cultural amb les creacions d’ artistes
emergents. Per això aquest any
destacaquem l’exposició Interpretant
a Ramon Llull, l’amic i l’amat, on
s’exposaran un recull de les millors obres
d’artistes plàstics de les Illes Balears,
que s’han inspirat en l’obra del filòsof
medieval i l’exposició Joves artistes de
les Illes Balears interpreten Chopin,
que commemora el 200è aniversari del
naixement de Fryderyk Chopin.
No poden faltar les activitats
tradicionals, com la ballada i la cantada
popular, i aquest any s’hi afegiran els
actes institucionals de celebració de la
nostra primera diada.
En els darrers anys, el programa de
festes de Sant Jaume s’ha caracteritzat
per la seva qualitat i innovació, amb
actuacions de grups musicals com
Pastora, The Pinker Tones, Manel, Maria
del Mar Bonet, Elèctrica Dharma, Peter
Colors o la Big Band d’Eivissa i també ha
donat cabuda als grups locals 4 de copes
i Aires Formenterencs.
Aquesta edició de Sant Jaume,
continua en la mateixa línia d’innovar
dia a dia i d’augmentar en qualitat, i en
aquesta ocasió compta amb els concerts
de pop-rock dels 4 de copes i Joan
Miquel Oliver. La novetat per aquest
any és la celebració de la Rock Nights
(back to 80) el dia 24 de juliol, una nit
temàtica ambientada en els anys 80, que
es converteix en un complement ideal a
la mítica Flower Power de Sant Jaume.
Aquesta proposta musical comptarà
amb un colorista espectacle visual, amb
projecció d’imatges i shows en directe
on primarà la indumentària dels 80.
A més a més, es realitzarà la
presentació de la XIIIª edició del llibre
de poesia Solstici d’Estiu que aquest
any comptarà amb la participació
del jove poeta de Formentera Oscar
Mayans, acompanyat de joves poetes
de les Illes, Catalunya i País Valencià.
Per segon any consecutiu, la banda de
jazz per excel·lència a Formentera Jazz
Connotation acompanyarà als poetes.
El cartell d’activitats començarà el dia 10 i acabarà el dia 25.
Diada de Sant Jaume: 25 de juliol.
Orquestra de Formentera, la Banda
Municipal de música, la inclusió de la
dansa, la creació d’un espai d’arts, d’una
fonoteca i d’una biblioteca musical, així
com la independència del Conservatori
d’Eivissa.
Per acabar, és un orgull per aquest
centre informar-vos que aquest any
finalitza els seus estudis musicals
l’Estefanía Hernández, la primera
titulada professional en música que ha
cursat els seus estudis íntegrament a
Formentera de manera oficial. Esperam i
confiam que la segueixin molts alumnes
amb talent que ja tenim o que esperem
tenir en un futur.
Fonamentalment, volem agrair el
recolzament a tots els alumnes que han
passat pel centre en aquestos 10 cursos,
als professors que han fet la seva tasca
amb tota la il·lusió possible, i en general
a tot el poble de Formentera.
Per a la realització d’aquestes línies,
ens demanaven una frase que resumeixi
la sensació que hem tengut aquestos 10
anys. I no ens ha costat trobar-la:
Moltes gràcies a tothom!
Inscripcions fins el 14 de setembre
a l’Escola de Música i a les oficines del
Consell de Formentera.
Actuació de la companyia Puntíapart l’estiu passat.
20 21
El 16 de juliol els pescadors i mariners celebren el
dia de la seva patrona, la Mare de Déu del Carme,
al port de La Savina i a Es Pujols. Per honorar la
Verge es fa una processó marinera per a la qual els
pescadors i la gent del poble engalanen els seus vaixells i fan
sonar les sirenes en honor a la seva patrona.
És una de les festes més tradicionals de Formentera, per
tractar-se d’un dels oficis més arrelats anys enrere. Després
de la missa al costat del moll, cap a les 18.30 hores, la Verge
del Carme obre la processó marinera a bord del primer vaixell
i la resta d’embarcacions la segueixen per acompanyar-la fins
alta mar. Un cop allà, es llença una corona de flors a l’aigua per
totes aquelles persones que han perdut la vida al mar, seguida
d’unes oracions i una sonada tradicional sobre la mateixa
embarcació de la verge a càrrec d’un grup de joves de l’illa.
Quan la processó torna a port, la tradició dóna pas a la
festivitat, en una nit carregada de propostes musicals,
activitats per als menuts, cantada pagesa i ball tradicional. La
festivitat del Carme se celebra el dia 16 a la Savina, organitzada
des de la conselleria de Cultura de Formentera, i al nucli urbà
des Pujols els dies 17 i 18, a càrrec de l’Associació de Veïns
des Pujols, els quals varen reiniciar la seva feina l’any passat.
Com cada any, les festes del Carme venen carregades
d’activitats com l’exposició marinera a la Casa del Mar,
exhibicions esportives, animacions infantils, i moltes
actuacions musicals a càrrec de grups de versions. Des de
l’any passat també amb la Flower Beach a la platja des Pujols
amb Dj Pharma & friends.
Per a fer possible la celebració d’aquesta festivitat
col·laboren la Confraria de Pescadors de Formentera, la Casa
del Mar, l’Associació de Veïns des Pujols, les Parròquies i les
colles de ball de l’illa, juntament amb el Consell Insular de
Formentera.Festes del carme
la saVina. 16 de julioles Pujols. 17 i 18 de juliol
La processó marinera i la Flower Power Beach, protagonistes del Carme 2010
Flower Power 2010
La festa Flower Power ha
esdevingut un dels atractius
per excel·lència de les festes
de Sant Jaume. Des dels seus
inicis, a principis d’aquesta dècada, s’ha
anat consolidant com un reclam més
per a visitar Formentera, amb milers
de persones que no falten a la cita per
ballar al ritme de la música dels 60, 70
i 80. La plaça de la Constitució de Sant
Francesc Xavier es decora amb temàtica
hippy i les espectaculars projeccions
psicodèliques fan les delícies del
públic. Aquesta festa comptarà amb
les sessions de Dj Gunter, Miquel Prats
“Botja”, Javi Box i el carismàtic Dj
Pharma.Flower Power. 10 de juliol a la Plaça de sant Francesc
22Circuits verds a Formentera
Recórrer Formentera a peu
o en bicicleta és una de les
millors maneres de no perdre
detall de tots els elements
naturals, culturals o patrimonials que
hi són presents. La peculiaritat del
seu terreny i l’accessibilitat que la
caracteritzen, la fan idònia per a fer del
circuits verds una de les millors opcions
per gaudir del territori formenterer.
Per tal de dur a terme un recorregut
pels circuits verds més emblemàtics de
l’illa amb una senyalització integrada
en l’entorn natural, la conselleria de
Turisme de Formentera ha engegat
l’execució d’un projecte d’unificació,
disseny i construcció senyalèctica de
les 20 rutes cicloturístiques existents
actualment a la nostra illa.
El resultat n’és la creació de 13 rutes
verdes, que també incorporen diferents
itineraris dissenyats per a la pràctica de
marxa nòrdica que permetran guiar el
visitant en la seva exploració activa de
Formentera i que tenen com a objectiu
disposar d’unes rutes més accessibles
i comprensibles, tant pel visitant com
pel formenterer, i faciliten la ubicació
al mapa/territori gràcies a un codi de
colors i números per distingir les rutes
i la situació exacta al mapa de cada fita.
La nova senyalització de les 13
rutes verdes que connecten les zones
d’especial interès paisatgístic de
Formentera, integra l’element indicador
i direccional amb el seu entorn més
immediat, i aconsegueix una estètica
final coherent amb la cultura i la història
de l’illa.
turiSme i mobilitat
Aquesta iniciativa permet aprofitar
al màxim l’entorn de Formentera,
integrant els elements indicadors amb
l’entorn natural, per així apropar-nos
d’una manera respectuosa a gaudir del
medi ambient i fent d’aquesta pràctica
esportiva una manera molt saludable de
sentir i viure Formentera.
Finalment, la nova xarxa de circuits
verds, en un intent de simplificar i
endreçar itineraris, ha unificat trams
existents i ha creat accessos entre
les diferents rutes. Així mateix s’ha
projectat una possible segona fase on
amb poca intervenció, s’aconseguiria
oferir la volta a tota l’illa a peu i en
bicicleta coneixent les riqueses naturals,
històriques i arquitectòniques, així com
els racons més màgics de Formentera.
silenci i sostenibilitAt A peu o en bicicletA
22 23
La Moda de Formentera, es consolida
com un reclam turístic més per
visitar l’illa
Un any més, els dissenyadors
de moda i comerços
de Formentera han
protagonitzat la III edició de
la Passarel·la de moda de Formentera,
on la moda característica de l’illa va ser
la protagonista de la nit.
Amb una escenografia adaptada a les
característiques naturals de l’illa, i en un
entorn de gran bellesa paisatgística, la
desfilada va comptar amb la participació
de 10 firmes i 8 models, on es varen
mostrar les últimes tendències en joies,
vestuari, calçats i complements, i va
comptar amb l’actuació de dansa de
Valeria del Vecchio, qui va idear una
coreografia amb les alumnes del curs
de dansa i escenografia, basada en la
improvisació i en la implicació personal
i grupal per a crear i transmetre
emocions, amenitzada amb els músics
locals afincats a Formentera
Sota la presentació de l’actor de
teatre eivissenc, Antoni Riera Buforn,
amb una àmplia trajectòria en el món
del teatre i amb una intensa experiència
com a presentador de certàmens de
moda, la III edició de la Passarel·la
de Moda de Formentera va culminar
amb un gran èxit d’assistència en una
trobada en què es pogueren veure les
joies, sabates, vestits de núvia i sobretot
l’estil tan característic de l’illa, amb
creacions avantguardistes d’alt nivell
inspirades en la naturalesa, la mar, els
colors i la vida de Formentera.
La moda de Formentera és com la
seva illa, respira el vent, el mar i posseeix
les tonalitats de la terra i els matisos
del verd de la naturalesa. En aquest
escenari, el disseny és constitueix com
una de les manifestacions artístiques
més dinàmiques i reconegudes
socialment, pel que resulta destacable
que un determinat estil de moda,
nascut del cosmopolitisme formenterer
artesanal, estigui d’actualitat durant
dècades, aliè a les pressions del
vertiginós ritme de vida.
En una nit carregada de sorpreses
i caracteritzada per l’estil personal i
espontani de cadascun dels participants,
la III Passarel·la de Moda de Formentera
té com a objectiu consolidar-se com un
referent i ajudar al foment i la promoció
dels comerciants tèxtils i dissenyadors
de la nostra illa.
Per aquest esdeveniment ha estat
molt important el suport de la conselleria
de Comerç i Indústria del Govern Balear,
així com la Cambra de Comerç d’Eivissa
i Formentera, per donar l’impuls i la
motivació que aquest sector necessita.
dissenyadors ParticiPants a la Passarel·la
MAJORAL, SANDRA TARRAGÓ, XENIA, JOSÉ MARCOS, ISVHARA CALZADO Y COMPLEMENTOS, MACRAMÉ, JESÚS COSTA, MUNDO INSÓLITOES BALADRE, ELENA HURTADO “OBI” i EVA CARDONA
Desfilada del joier Enric Majoral
24
Les noves marquesines per
a les parades d’autobús de
Formentera, dintre del pla de
mobilitat per a fomentar l’ús
del transport públic, s’han dissenyat
amb un caire rústic i urbà alhora, amb
l’objectiu de transmetre part de la
cultura de l’illa.
Aquestes marquesines porten la
firma de l’artista local Jordi Penyaranda,
qui ha ideat un projecte que s’identifiqui
amb l’illa, amb la pedra com a element
principal col·locada amb l’estètica
tradicional, i l’ús del ferro oxidat com
a material estructural i complementari,
l’acer i la fusta.
Cadascuna de les marquesines
descriu el seu entorn més immediat,
fent d’elles peces úniques que
potencien les peculiaritats de cada
indret i de Formentera en el seu conjunt.
Estan ideades sota el concepte de
sostenibilitat i valors locals, tant pel que
fa al llenguatge, la tipologia de disseny
Marquesines inspirades en l’essència natural de Formentera
i els materials.
Aquesta iniciativa de la conselleria
de Turisme i Mobilitat, preveu una
segona fase de col·locació per al
proper any, a més de la instal·lació de
monitorització del servei d’autobusos
per controlar els períodes d’itinerància,
així com la possibilitat d’instal·lar panells
fotovoltaics i els elements necessaris
per aconseguir un funcionament amb
energia neta.
2524
Primera dissenyadora de moda de Formentera, Eva
Cardona, va iniciar-se dins aquest món amb només
23 anys després de cursar el títol superior de Moda
a Eivissa. La seva passió per la moda va ser fruit
d’una anècdota escolar que ella recorda amb malenconia.
Gràcies a un treball d’arts plàstiques va descobrir la seva
habilitat com a dissenyadora, fet que la va conduir a realitzar
la seva primera desfilada a la Sala Municipal d’Exposicions
de Formentera, on es pogué veure la qualitat de les seves
creacions inspirades en Formentera. De les línies senzilles
es va encaminar cap a l’alta costura i les núvies. Participant
a la Passarel·la Adlib durant 10 anys i a la Passarel·la de
moda a Formentera durant 3 anys consecutius, aquesta jove
dissenyadora de 33 anys compta amb un futur prometedor.
Què et va portar a dedicar-te al món de la moda? Vaig
començar arrel d’una petita anècdota. Quan anava a l’escola,
a les classes de plàstica ens varen encarregar fer un tipus
de disseny a una samarreta i se’m va ocórrer pintar un figurí
d’una model. A partir d’aquí, vaig començar a fer dissenys de
moda i a acumular piles de blocs amb els meus dissenys, fins
que els meus pares, cansats de veure’m tot el dia dibuixant,
varen decidir enviar-me a l’escola de modelisme.
Com participa Formentera en el procés de creació
dels teus dissenys? Més que res, Formentera m’inspira en
la col·lecció de núvies. No tant en la gent, però si en la llum
d’aquí, que és única. Només de veure la llum i els colors et
sorgeix la necessitat de fer dissenys en blanc, amb teles molt
fluides, com gasa, seda, tot molt natural i molt fluid.
Com han anat evolucionant les teves creacions des dels
teus inicis fins ara? Jo vaig començar amb la moda Adlib,
amb qui port 9 anys desfilant, i que ha significat un suport
molt important en els meus inicis. Al començament feia roba
eivissenca més senzilla, però he anat perfeccionant les meves
col·leccions fins arribar a confeccionar amb teles molt riques
de qualitat, amb molt de brodat artesanal. Amb la meva mare
feim molta feina a mà, i cada vestit és una peça única.
És el tercer any que es fa la Passarel·la de Moda a
Formentera. Com valores aquest tipus d’esdeveniment a
l’illa? Aquest tipus d’actes se’ls hi ha donar molta importància,
ja que estam fent un esdeveniment molt novedós aquí a l’illa.
Aquesta és la tercera edició que hem fet, i esperam que cada
any sigui millor. Ara comptam amb un pressupost més reduït,
però cada volta hi haurà més entitats que col·laboraran perquè
veuran que és una cosa que s’està fent sòlida i que val la pena.
Això contribuirà a enriquir el nom de Formentera i conformarà
la moda com una característica més de l’illa.
Quins ingredients garanteixen l’èxit d’una desfilada de
moda? Innovació, sobretot innovació. Molta idea, ser un poc
perfeccionista i tenir-ho tot molt perfilat. No és només vestir a
una model, has de fixar-te en tots els detalls, des del cabell, les
arracades, el collar, la bossa o les sabates. Els complements són
tan importants com els dissenys. La importància del conjunt
és vital, i sinó mira les passarel·les de moda internacionals, on
tot està pensat al mínim detall.
Com s’acullen les tendències de moda mediterrànies
fora d’aquí? Per contar-te una anècdota en aquest respecte,
una volta estava a una de les passarel·les Adlib d’Eivissa, i
quan sortia d’allí tenia a Jean Paul Gaultier caminant davant
meu. Les passarel·les de moda de les Pitiüses reben una
important quantitat de dissenyadors de prestigi com Max
Mara o Gaultier, que vénen d’incògnits i agafen inspiració de
les nostres tendències. Tots vénen a mirar les desfilades i mai
saps qui pots trobar mirant la passarel·la.
Consideres que s’ha de sortir fora d’Espanya per
aconseguir èxit en aquest món? Pel que veig, dissenyadors
com Amaya Arzuaga o Custo, va ser arribar a Nova York i
han set un boom. Potser no tothom vol arribar a aquest punt
perquè és molt complicat saber gestionar la teva empresa a
aquests nivells, però realment quan arribes a Madrid, París o
Nova York no pots demanar més, és el màxim.
Projectes de futur? Tenc un projecte en ment, que és fer
una col·lecció de núvia i festa per donar-la a fàbrica i després
nosaltres fer els acabats, per destinar-la a boutiques de renom,
a més d’anar a fires i a showrooms fora d’aquí. Conec algunes
fires importants a França a les quals m’agradaria assistir. De
moment, he desfilat a Formentera el passat 12 de juny i ara
particip a la Passarel·la Adlib el proper 17 de juliol.
“Formentera m’inspira en la col·lecció de núvies”
26¿Arte para una isla con arte por naturaleza?
Visité por primera vez
Formentera en 1976,
durante los años que viví
en Eivissa. La frecuenté a
menudo, pero no fue hasta 1987 cuando
comencé realmente a conocerla. Tras
una exposición en la Galería Municipal
“El Palomar”, la isla y la vida se
confabularon para que, desde entonces,
esta sea mi casa. Mi mente atesora
muchas imágenes que me ha dado el
tiempo, ya se sabe el tiempo todo lo
cambia y también ha ido cambiando a
mi isla, isla del silencio sonoro y de la
calma.
Entonces, “El Palomar”, la galería
“Cadillac” bajo la tutela del inestimable
ILLA AL SUD
Alain de Pierre, más tarde la galería
“Sioma & Bella Baram” regentada por
Aaron Keydar y el taller galería de Bodo
y Shoppi, fueron los centros donde se
mostraba el arte que se creaba en la isla.
En aquellos años existía un círculo de
pintores, de diferentes nacionalidades,
afincados desde hacía tiempo en
Formentera. Este círculo de artistas
realizaba exposiciones colectivas en
la isla y fuera de ella, organizaban
comidas fraternales y eventos. Algunos
te invitaban de inmediato a su taller y
solían darte buenos consejos. Fui bien
recibida entre ellos, participé en sus
exposiciones y eventos y su distinción
hacia mí, hizo que me sintiera aceptada
y querida entre los de mi tribu, los
artistas. Como no podía ser de otra
forma el lugar del casual encuentro de
estos artistas no era otro que nuestra
emblemática Fonda Pepe, en Sant
Ferran, que con la famosa Biblioteca
de nuestro querido Bob Baldón, era el
núcleo urbano donde se movía la cultura
internacional. Unos siguen viviendo y
pintando en la isla aunque la visión de
su obra se prodiga fuera; otros hace
tiempo que abandonaron el barco y
llevaron sus proyectos al otro lado del
charco. Un recuerdo muy especial para
aquellos que ya no están entre nosotros.
Éramos muy idealistas, cada cual
a su manera, juntos y por separado,
aportamos nuestro grano de arena para
que Formentera revindicara su cultura
tradicional y contemporánea. Sabíamos
que una sociedad que no da espacio
y posibilidades a la cultura y al arte
no deja de ser una sociedad inculta,
privada de un don y de un placer con el
que la Naturaleza dotó al ser humano.
Afortunadamente seguimos siendo
idealistas y después de idas y venidas,
María Teresa Matilla López.
Mercat Artísctic de Sant Ferran
26 27 las gentes de la isla comenzaron
a disfrutar del arte. Con el arte
comenzamos las clases extraescolares
y continuamos creando con las clases
para adultos. La oferta de hoy en día
supera con creces nuestros modestos
comienzos, y ahora, tanto adultos como
niños, siguen teniendo la oportunidad
de desarrollar su creatividad pintando.
Desde entonces Sant Ferran
también fue cambiando y el deterioro
ambiental se instaló en sus calles.
Gracias a Paco Herrainz, un político
que cree en el arte como uno de los
emblemas de Formentera, el proyecto
de un mercado artístico para Sant
Ferran comenzó a hacerse posible.
Gracias a Sònia Cardona, una persona
culta y solidaria dedicada al mundo de
la política, pudo hacerse posible. Ahora,
en 2010 cumplimos nuestro tercer año
de vida. Aún somos bebés, no tenemos
la solera del Mercado Artesanal
de la Mola, somos pocos, apenas 7
espacios, pero hemos contribuido,
junto a Formentera Guitars y muchos
amigos que con sus actuaciones han
paseado su arte para deleite de nuestro
público, a cambiar el ambiente de Sant
Ferran. Somos un mercado diferente
a otros mercados, las caricaturas y los
retratistas de recuerdo de verano los
hemos dejado a un lado. Tenemos dos
espacios para artistas invitados por
los que pasan una gran variedad de
obras y nombres, y cinco espacios de
artistas fijos con arte asequible y obras
importantes. Tengo especial cariño a
una frase que escribió un visitante de
una de mis exposiciones en Formentera:
“Arte dentro de una isla con Arte por
Naturaleza. Un momento con encanto,
para terminar de enamorarme más de
Formentera”. Por supuesto que el elogio
me gusta, para qué negarlo, pero lo que
más me conmueve es poder aportar
arte y por ende cultura a una isla con
arte por naturaleza; es una satisfacción
difícil de describir y esto es lo que se
respira en el Mercat Artístic de Sant
Ferran: variedad, arte, buen ambiente
y un paseo tranquilo que no les dejará
indiferentes.
El gran meollo de todo es que esta isla
con arte por naturaleza necesita del arte,
necesita rodearse de estructuras bellas,
de detalles artísticos que potencien su
belleza, necesita reivindicar su pasado
artístico, necesita que crezcan todos
esos proyectos artísticos que quedaron
empolvados en un cajón. Necesita que
le nazcan más murales, instalaciones
como la que tiene montada Wolf Kahlen
en su casa y jardines artísticos como el
que creaba y cuidaba Peter Buch. Y que
todo ello se muestre con orgullo como
parte de la proyección y promoción de
Formentera. A nuestros políticos y a
nuestros empresarios, que son los que
tienen en su mano el progreso de la isla,
quiero recordarles que una sociedad
que preserva su cultura tradicional, que
promueve su arte, que cuida y protege
a aquellos que lo hacen posible, sus
artistas y artesanos, no cabe duda que
será una sociedad marcada con el sello
especial del Arte y la Cultura. Y este es
nuestro sueño ideal, Arte para una isla
con Arte por Naturaleza.
28
POSA’T AL DIA
• El documental del mes. Hair India. De Raffaelle
Brunetti i Marco Leopardi. Itàlia, 2008. V.O. en anglès
i hindú subtitulada en català. Dijous, 1 de juliol. 22
hores. Plaça de Sant Ferran. Ho organitza: Paral·lel
40 i Direcció general de Política Lingüística.
• Respiràlia, respira per la Fibrosi Quística. X volta
a Formentera nedant contra la Fibrosi Quística.
Del 2 al 4 de juliol. www.respiralia.org
• Festa Flower Power. Música i ambient dels anys 60
i 70. Amb Dj Pharma, Dj Javi Box, Dj Gunter & friends.
Dintre de la programació de Sant Jaume. Dissabte, 10 de
juliol. 23 hores. Plaça de la Constitució (Sant Francesc).
• Exposició de PAM SPITZ (obra fotogràfica).
Inauguració dilluns 12 de juliol a les 20 hores. Del
12 al 17 de juliol. Oberta de dilluns a dissabte. Sala
Municipal d’Exposicions (Ajuntament Vell).
• Festes del Carme. Processó marinera, concerts
i molt més! 16 de juliol. La Savina.
• Festes del Carme a Es pujols. Flower Power Beach,
concerts i exhibicions esportives. 17 i 18 de juliol. Es Pujols.
• Exposició Interpretant a Ramon Llull, l’amic i l’amat.
Una selecció de les obres d’artistes plàstics de les
Illes Balears, que s’han inspirat en l’obra del filòsof
medieval. Inauguració dimarts 20 de juliol a les 20 hores.
Del 20 al 31 de juliol. Sala Municipal d’Exposicions.
Oberta de dilluns a divendres. Ho organitza: Conselleria
d’Educació i Cultura del Govern de Les Illes Balears.
• Inauguració de l’exposició Joves artistes de les Illes
Balears interpreten Chopin, que commemora el 200è
aniversari del naixement de Fryderyk Chopin, a càrrec del
director general de Cultura del Govern Balear. 20 hores.
Oberta de dilluns a divendres fins el 7 d’agost. Dilluns 19
de juliol. Sala d’Exposicions “La Caixa”. I. A continuació
peça musical de Chopin. Ho organitza: Conselleria
d’Educació i Cultura del Govern de Les Illes Balears.
• Presentació de la XIII edició del llibre de
poesia Solstici d’estiu amb l’acompanyament de
JAZZ CONNOTATION. Dijous, 22 de juliol. 20.30
hores. Jardí de ses Eres (Sant Francesc).
• Festa Rock Nights. Back to 80. Festa temàtica dels
anys 80 de la mà de Dj Lost Angeles i Dj Colin Peters,
show en viu a càrrec de les Rock nights 80’s girls i show
visuals amb projeccions de Marcos Torres. 24 de juliol.
23 hores. Plaça de la Constitució (Sant Francesc).
JULIOL
• Festes de Sant Jaume. Diada de Formentera. Activitats
del 10 al 25 de juliol. Teatre, concerts, exposicions,
animació infantil, Flower Power, i Rock nights! 25 de
juliol. Plaça de la Constitució (Sant Francesc).
• V cicle de Cinema a la fresca.
22 HORES. PLAÇA DE SANT FERRAN.
> Oceanos/Océans. Perrin i Cluzaud.
França, 2009. Dijous, 8 de juliol.
> Slumdog Millionaire. Dani Boyle.
Índia, 2008. Dijous, 15 de juliol.
> El hijo de la novia. Juan José Campanella.
Argentina, 2001. Dijous, 22 juliol.
> Rebobine por favor/Be kind rewind. Michel
Gondry. Estats Units, 2008. Dijous, 29 de juliol.
22 HORES. JARDÍ DE SES ERES (SANT FRANCESC).
> Gansters a la fuerza/Les tontos flingueurs. Georges
Lautner. França,1963. Dimarts, 13 de juliol.
> Un tipo serio/A serious man. Joel Coen.
Estats Units, 2009.Dimarts, 20 de juliol.
> 20.000 leguas de viaje submarino/20.000
leagues under the sea. Richard Fleischer.
Estats Units,1954. Dimarts, 27 de juliol.
• Festes des Caló. Flower Power amb
Dj Pharma. 28 Agost. Es Caló.
• Exposició Joan Miró (gravats). Del 2 al 21 d’agost.
Sala Municipal d’Exposicions (ajuntament vell). CAM
• Festes de Santa Maria. Actuació de la Colla Castellera
de la Vila de Gràcia i ses Talaies de Formentera,
fotomarató, cantada popular, IX edició Encontre
de joves poetes dels Països Catalans, cinefòrum,
activitats esportives i jocs infantils. 4 i 5 d’agost.
Plaça de Sant Francesc. www.formentera.cat
• El documental del mes. Thin Ice. Häkan Berthas. Suècia,
2006. V.O. en anglès i ladakh subtitulada en català. Dijous
12 d’agost. 22 hores. Plaça de Sant Ferran. Ho organitza:
Paral·lel 40 i Direcció general de Política Lingüística
AGOST
28 29
FIRES I MERCATS
CURSOS
SUBVENCIONS
CONCERTS DE MÚSICA EN VIU A LES PLACES
• Nit electrònica. Dintre de la programació de Santa
Maria. Dissabte, 14 d’agost. Plaça de Sant Ferran.
• Exposició de Susana Lloret. Gravat japonès.
Del 23 d’agost al 4 de setembre. Sala Municipal
d’Exposicions (ajuntament vell).
• V cicle de Cinema a la fresca.
22 HORES. PLAÇA DE SANT FERRAN.
> Radio encubierta/The boat that Rocked. Richard
Curtis. Anglaterra, 2009. Dijous, 19 d’agost.
> El año que mis padres se fueron de vacaciones/
Ano em que meus pais sairem de férias. Cao
Hamburger. Brasil, 2006. Dijous, 26 d’agost.
22 HORES. JARDÍ DE SES ERES (SANT FRANCESC)
> El bueno, el feo y el malo/Il buono, il brutto, il
cattivo. Sergio Leone. Itàlia,1966. Dimarts, 3 d’agost.
> Héroes Fragiles. Presentació a càrrec del director
Emilio Pacull. Xile, 2006. Dimarts, 10 d’agost.
> UP. Peterson i Docter. Estats Units,
2009. Dimarts 17 d’agost.
> Él. Luís Buñuel. Mèxic, 1952. Dimarts, 24 d’agost.
> 11:08 al este de Bucarest/A fost sau n-a fost? Cornelio
Porumboiu. Rumania, 2006. Dimarts, 31 d’agost.
Tot l’any: dimarts i dissabte, mercat de segona mà al
Jardí de ses Eres, a Sant Francesc. D’11 a 14 hores.
De maig a octubre: diàriament, mercat de Sant
Francesc al C/Jaume I. De 10 a 14 h.
De maig a octubre: diàriament, mercat des
Pujols, al passeig marítim. De 20 a 24 h.
De maig a octubre: dimecres i diumenge, mercat
artesà de la Mola, al Pilar de la Mola. De 16 a 23 h.
De maig a octubre: Tots els dies, excepte dimecres
i diumenge, mercat artístic de Sant Ferran de ses
Roques, al carrer Major de Sant Ferran. De 19 a 24 h.
De juliol a 15 de setembre: diàriament, mercat al port
de la Savina, al passeig de la Marina. De 17 a 24 hores
Campus esportius
• IX Campus de Futbol. De l’1 a l’11 de juliol. Inscripcions
al registre general del Consell Insular de Formentera
de 9 a 14 hores o al 679419849. Preu: 100 euros. 50%
descompte família nombrosa i segon germà inscrit.
• IV Campus de Winsurf. Juliol i agost. Inscripcions
a l’Escola de Vela. www.4nomadas.com.
• IX Campus de Tennis. Juliol i agost. De dilluns a divendres
de 9 a 13 hores. Les inscripcions són a l’Escola Municipal
de Tennis o al telèfon 639827338. Preu: 260 euros al mes.
• V Campus de Gimnàstica Rítmica. Juliol i agost. Dilluns,
dimarts i dijous de 9.30 a 13 hores. Les inscripcions són al
Pavelló esportiu o al telèfon 650361427. Preu: 90 euros.
50% descompte família nombrosa i segon germà inscrit.
• IV Campus de natació sincronitzada. Juliol i agost.
Inscripcions al registre general del Consell Insular de
Formentera de 9 a 14 hores. Fins a 60 places. Preu: 80 euros.
50% descompte família nombrosa i segon germà inscrit.
• Escola municipal de Música. Inscripcions fins el 14
de setembre a l’Escola de Música (Avda. Portossalè
s/n) i a les oficines del Consell de Formentera.
• Cambra de Comerç. Més cursos a partir del setembre.
Informació i inscripcions al telèfon 971 32 20 61.
• Petita i Mitjana Empresa. Més cursos a partir del
setembre. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 25 20.
• Bonificació del 75% de l’impost de construcció per a obres
de nova edificació o rehabilitació d’elements patrimonials.
Conselleria d’Urbanisme (plaça de la Constitució, 1).
• Ajuts i subvencions per a emprenedors i empreses.
Departament de Treball i Formació de la Conselleria
de Benestar Social (antic centre mèdic).
• Ajuts a empreses. Departament de Treball i Formació
de la Conselleria de Benestar Social (antic centre mèdic).
World Music tots els dijous a les 23 hores.
Plaça d’Europa (Es Pujols).
Música en viu tots els divendres a les
22 hores. Plaça de Sant Ferran.
Jazz tots els dissabtes a les 22 hores. Plaça de Sant Francesc.
Foto: Amparo Arias
30
LES NOSTRES VEUS
Comissió de Festes de Santa Maria, un any més treballant
25 anys de tradició marinera
Un any més les i els joves formenters de la Comissió de Festes de
Santa Maria (CFSM) han unit les seves forces, temps i il·lusió per
organitzar, com ja fa 21 anys, les festes de Santa Maria, festa molt
present en el calendari festiu dels formenterers i formentereres.
Són ja 21 anys que treballam a favor de la nostra cultura, la nostra llengua i
defensam el nostre territori, eixos principals de la CFSM heretats de l’Obra
Cultural Balear de Formentera, entitat que va recuperar aquesta festa tan
tradicional l’any 1977 com una tasca fonamental per recuperar la cultura de
Formentera i apropar-se al nostre poble.
Avui encara estam treballant amb el programa d’enguany que precisa
de temps i feina, dues eines que hem de compartir amb els estudis que
la majoria dels membres de la CFSM realitzam al mateix temps. A grans
trets podem dir que no hi faltarà la música els dies 4 i 5 d’agost a la plaça,
la fotomarató que tants anys duim realitzant, la cantada popular, la ja IX
edició de l’Encontre de joves poetes dels Països Catalans i els espais de
debat social, polític i cultural amb xerrades i passi de documentals una
vegada més al nostre cinefòrum. A més a més, tampoc faltaran les activitats
esportives, els jocs infantils i la nit electrònica a la plaça de Sant Ferran el
dia 14 d’agost.
No obstant tot això, la CFSM no només es queda aquí. Enguany
hem organitzat la V Diada de les Pitiüses a la barcelonina Vila de Gràcia
juntament amb els nostres amics eivissencs de l’Associació Vuit d’Agost
i hem acollit durant el mes de maig a Formentera el Xè Aplec de Consells
Locals de Joventut, punt de trobada i de debat actual de molts de joves de
les Illes, País Valencià i Catalunya, gràcies a que la CFSM és entitat membre
dins del Consell de la Joventut de les Illes Balears des de l’any 2003 i que
a dia d’avui forma part de la seva Comissió Permanent ocupant la vocalia
per Formentera.
La societat formenterera necessita l’opinió i l’empenta dels i les joves
i per això mateix la CFSM té tres coses molt clares: continuar essent un
espai jove de debat i de reflexió d’allò que passa a l’illa i de tot el que
afecta directament als seus ciutadans sense renunciar als seus principis
inicials, col·laborar amb entitats i associacions tan locals com de la resta del
territori i sobretot animar els joves illencs a formar-hi part per tal de viure i
sobreviure a nosaltres mateixos.Podeu trobar més informació a la plana web www.formentera.cat o
bé posar-vos en contacte amb nosaltres: [email protected]
La Confraria de Pescadors de Formentera
va començar la seva tasca com a part
de la Confraria d’Eivissa, ara fa 26
anys. L’any 1985, els pescadors de
Formentera decidiren unir les seves forces i
crear la seva pròpia confraria independent,
propòsit que es va aconseguir el 20 de maig de
1985. Fins aquell moment, es comptava amb
101 socis i 59 embarcacions, de les quals 2
eren d’arrossegament i la resta d’arts menors.
Totes elles estaven ubicades a la costa, Es Caló,
Es Torrent, Cala Saona, i al moll pesquer de la
Savina.
Amb el pas dels anys, l’ofici pesquer ha anat
disminuint i després de 25 anys, la Confraria
disposa de 2 embarcacions d’arrossegament,
a l’espera d’una tercera, i 17 embarcacions
d’arts menors, repartides entre el litoral i el moll
pesquer, i amb 31 socis adscrits.
Fins el moment, la Confraria de Pescadors
de Formentera ha tengut 3 patrons majors o
presidents. El primer va ser Francesc Tur Torres
(Xicu Geroni), el segon Matías Torres Escandell
(Masià) i actualment el president és Jose Juan
Torres (Pep Campanitx). Les instal·lacions es
troben a l’edifici de la Casa del Mar, inaugurat el
17 d’abril de 1988. Es compta amb un edifici que
fa la funció de magatzem i a la zona del moll els
pescadors disposen d’un espai per a guardar els
seus estris de pesca. Així mateix, per al maneig
de les arts de pesca, posseeix un camió amb grua,
a més d’una furgoneta per a transportar el peix i
enviar-lo dos voltes per setmana a l’illa d’Eivissa.
També es fa ús d’una rampa varador per al
manteniment i la reparació de les embarcacions.
El dia 16 de juliol, dia de Nostra Senyora
del Carme i Patrona dels pescadors, s’organitza
un dinar popular per tots els socis i les seves
famílies, la qual és una trobada de germanor on
tots els pescadors s’ajuden i porten la verge a la
tradicional missa i processó marinera, que des de
sempre ha caracteritzat aquesta festivitat.
Raquel Gonzàlez Cardona | Presidenta de la Comissió de Festes de Santa Maria
Confraria de Pescadors de Formentera
30 31
CONSELL INSULAR DE FORMENTERA
Plaça de la Constitució, 107860 Sant Francesc XavierTel. 971 32 10 87Fax 971 32 25 [email protected]
President del Consell Insular de FormenteraHble. Sr. Jaume Ferrer i Ribas
CONSELLER/ERESDELEGATS/ADES
Vicepresidenta Primera i Consellera d’Educació i Cultura, Patrimoni, Personal i Participació CiutadanaHble. Sra. Sònia Cardona i FerrerTel. 971 32 12 75Fax 971 32 12 [email protected]
Vicepresident Segon iConseller d’Infrastructures, Agricultura,Ramaderia, Caça i PescaHble. Sr. Bartolo Ferrer MayansTel. 971 32 10 87 ext. 8 Fax 971 32 10 [email protected]
Conseller de Promoció Econòmica, Territori i HabitatgeHble. Sr. Bartomeu Escandell i TurTel. 971 32 10 87 Ext. 1 Fax 971 32 21 [email protected]
Conseller de Turisme, Comerç i MobilitatHble. Sr. Josep Mayans i CostaTel. 971 32 12 10Fax 971 32 10 [email protected]
Consellera de Medi Ambient i Noves TecnologiesHble. Sra. Silvia Tur i RibasTel. 971 32 10 87 ext. 7Fax 971 32 10 [email protected]
Consellera de Benestar Social i JoventutHble. Sra. Margalida Font i AguilóTel. 971 32 12 71Fax 971 32 20 [email protected]
GABINET DE PRESIDÈNCIA
Secretària de PresidènciaSra. Isabel Juan MayansTel. 971 32 10 87Fax 971 32 25 [email protected]
Cap de ComunicacióSra. Anabel Costa FerrerTel. 971 32 12 75Fax 971 32 12 [email protected]
Gerent del Consell Insular de FormenteraSr. Miquel Juan FerrerTel. 971 32 10 87 Fax 971 32 25 [email protected]
SECRETÀRIA
Secretària del Consell Insular de FormenteraSra. Marta Enciso MoralesTel. 971321087Fax [email protected]Ó
Interventor del Consell Insular de FormenteraSr. Pablo Serra SerraTel. 971321087Fax [email protected]
TRESORERIA
Tresorer del Consell Insular de FormenteraSr. Enric Escanellas ColomarTel. 971321087Fax [email protected]
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)Tel. 971321087Fax [email protected]
CONSELLERS/ERES
Grup Polític Partit PopularTel. 971 32 12 [email protected]
Grup Polític Grup Independent de Formentera (GUIF)Tel. [email protected]
DIPUTAT PER FORMENTERA
Hble. Sr. Josep Mayans SerraTel. 971 32 12 75 [email protected]
CONSORCIS I PATRONATS
Consorci Formentera DesenvolupamentGerent: Sr. José Ramón MateosTel. 971 32 10 67 · 971 32 10 [email protected]
Patronat de TurismeCap de Promoció Turística: Sr. Carles Bernús BlanchTel. 971 32 12 10Fax 971 32 10 [email protected]
CENTRES I SERVEIS
Casal de JovesAv. Porto Saler, s/nªSant Francesc XavierTel. 971 32 34 [email protected]@formentera.es
Agencia TributàriaAvg. Portossalè, s/n07860 Sant Francesc XavierTel. 971 32 34 04
Canera i EscorxadorTato MongeTel. 630 08 31 [email protected]
CementiriTel. 971 32 12 [email protected]
Serveis FunerarisTel. 630 08 31 85
CorreusC/pla del Rei, s/nSant Francesc XavierTel. 971 32 22 43
Dipòsit municipal de vehiclesTel. 639 55 83 31
Inspecció Tècnica de VehiclesTel. 971 32 31 [email protected]
Hospital de FormenteraVenda des Brolls, s/nSant Francesc XavierTel. 971 32 12 12
Jutjat de Pau / Registre CivilAvg. Portossalè, s/nSant Francesc XavierTel. 971 32 27 33
OFICINES D’INFORMACIÓ TURíSTICA
Sant FrancescTel. 971 32 12 [email protected]
Port de la SavinaTel. 971 32 20 57 971 32 30 82
DIRECTORI
c
Passio per la diversitatPassio per la diversitat''Formenterawww.formentera.es
