Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista del Consell Insular de Formentera
Citation preview
MT
Revista del Consell Insular de FormenteraExemplar gratuït | Número 5
Entrevista a Bartomeu EscandellLes millors imatges de l'anyNou Pla Territorial per Formentera
DLF
28-
2010
MercatNadalencde l’1 al 24 de desembre I Pl. Constitució, 1-Sant Francesc
Formentera 10/11
3
SUMARI + EDITORIAL
En arribar els darrers mesos de l’any,
tothom, qui més qui menys, sol fer
un balanç entre tots els objectius
i propòsits que s’havia plantejat
assolir, aquells que s’han assolit i aquells altres
que, encara, per un motiu o altre, queden per
fer.
Aquest exercici és sa i positiu, i ajuda a encarar
un any nou amb tot l’ànim i esperit necessari
per engegar nous projectes o bé finalitzar
aquells encara inacabats. Sense cap mena
de dubte, enguany s’han materialitzat molts
projectes fruit de la feina diaria de la nostra
institució.
En aquest sentit, en la revista que teniu a les
mans trobareu informació i imatges de les
activitats, esdeveniments, infraestructures i
serveis al vostre abast a la nostra illa.
Però permeteu-me que en destaquem alguns
que per la seua rellevància i significació per a
la nostra illa tendran una durada més enllà a
l’any 2010.
El Consell Insular ja compta amb un Reglament
Orgànic, que és el marc legal on es desplega la
potencialitat del nostre Consell com a institució
d’autogovern de la nostra illa.
Enguany, a més, s’han aprovat per unanimitat
els nostres símbols representatius, fet que ha
permés la celebració aquest 25 de juliol de la
nostra primera diada, amb l’emotiu hissament
de la nostra bandera, que conjuntament amb
el nostre escut han d’esdevenir part de les
nostres senyes d’identitat.
Formentera + Propera
Número 5 | novembre/desembre 2010 | Exemplar gratuït Edita: Consell Insular de Formentera | Redacció: Plaça de la Constitució, 1 Sant Francesc Xavier - Formentera 07860 | Tlf: 971 32 10 87 | Fax: 971 32 25 56 Direcció i coordinació de redacció: Anabel Costa i Ferrer <[email protected]> Direcció d’art i disseny: Nomiris disseny gràfic <www.nomiris.com> Fotos: Alfredo Montero <[email protected]> Dipòsit legal: F 3-2010 | Nota: Imprès sobre paper amb certificació ecològica FSC.
D’actualitatLes notícies més destacades de Formentera al llarg de l’any 2010!>>>pàg. 4
En PrimEra PErsonaEntrevista amb el conseller de Promoció Econòmica, Urbanisme i Territori del Consell de Formentera, Bartomeu Escandell>>>pàg. 6
miscEl·làniaTot el que has de saber sobre les diferents àrees que conformen el Consell Insular de Formentera: urbanisme, cultura i turisme, entre d’altres!>>>pàg. 9
No et perdis l’entrevista amb Pep des Ferrer, president del cos de Protecció Civil i la seua tasca d’ajuda al poble de Formentera >>> pàg. 24
illa al suDLa III edició del festival Posidònia es va celebrar a Formentera amb multiplicitat d’activitats basades en la sostenibilitat mediambiental. Per Jordi Torrent >>> pàg. 26
Posa’t al DiaInforma’t de l’agenda cultural, les subvencions i els cursos durant els mesos de novembre i desembre >>> pàg. 27
lEs nostrEs vEusEn aquest número col·labora l’Associació Espai Dones, que ens fa un repàs per la seua trajectòria de lluita a favor de la dona! >>> pàg. 29
DirEctoriTota la informació pràctica que has de tenir sobre el Consell Insular de Formentera i els seus edificis públics >>> pàg. 31
D’altra banda, i des del primer dia estam
treballant per tal que la posada en marxa
del nostre Consell es traduexi en nous i
millors serveis. Per tal d’aconseguir-ho,
enguany s’ha aprofundit en l’organització i
sistematització dels tràmits més freqüents,
s’han informatitzat noves àrees i, amb la
posada en funcionament de la nova Oficina
d’atenció ciutadana, el seu equivalent virtual,
la nova plana web i el desenvolupament de
l’atenció telefònica, apropam i milloram els
canals d’informació i atenció a la ciutadania.
El 2010 que ara acaba és també l’any
de l’aprovació de les noves Normes
Subsidiàries i Pla terriotorial, una nova eina
de gestió del nostre territori i que permetrà
el desenvolupament ordenat i planificat de
les noves infraestructures.
A banda d’això, no volem deixar perdre
l’oportunitat des d’aquestes pàgines de
felicitar-vos les festes de Nadal que d’aquí
res seran amb nosaltres. Aquestes festes,
les quals per a molts i moltes tenen una
significació especial respecte de la resta
de les festes, o bé són significatives perquè
molta de la nostra gent que viu fora de l’illa,
hi torna.
En nom del Consell Insular de Formentera
volem desitjar a totes les formentereres i
formenterers unes festes de Nadal repletes
de pau i alegria, i que tots comencem amb
la salut i l’energia necessàries de cara a
afrontar aquest nou any 2011.
4
Les millors imatges de l’any
D’ACTUALITAT
Enguany Formentera ha acollit infinitat
d’esdeveniments que han contribuït a fer de la
nostra illa un lloc més unificat, la qual ha assolit
la majoria de poders plens amb la constitució
del consell insular de Formentera. aquesta capacitat
d’autogovern contribueix a pal·liar les deficiències
estructurals, i condueix Formentera amb un nou pas pel
segle XXi.
Festa InterculturalFormentera va acollir la VIII edició de la Diada Intercultural,
que va comptar amb la participació de 15 països i 6 comunitats
autònomes. Amb activitats i tallers per als més petits i petites,
degustació gastronòmica i actuacions musicals, aquesta
trobada de pobles va ser tot un èxit on es va fer palesa la
germanor de tots els col·lectius residents a l’illa.
Fons europeus per a FormenteraEn els darrers tres anys, el Consell Insular de Formentera ha
aconseguit devers dos milions d’euros de finançament europeu
per portar a terme projectes bàsics per al desenvolupament
de la nostra illa. El passat mes d’abril, els responsables de la
Unió Europea visitaren Formentera per constatar el bon ritme
dels projectes finançats amb aquests fons, el Centre artesà
i cultural polivalent Antoni Tur “Gabrielet” i el projecte de
soterrament de contenidors als nuclis urbans de l’illa. Durant
aquest hivern es durà a terme la segona fase de soterrament de
contenidors, amb l’objectiu de promoure el desenvolupament
local i regional.
III passarel·la de moda de FormenteraLa III edició de la Passarel·la de Moda de Formentera va
culminar amb un gran èxit d’assistència en una trobada en
què es pogueren veure les joies, sabates, vestits de núvia
i, sobretot, l’estil tan característic de l’illa, amb creacions
avantguardistes d’alt nivell inspirades en la naturalesa, la
mar, els colors i la vida de Formentera. Aquest esdeveniment
s’ha consolidat com un referent a Formentera, que ajuda a
fomentar i promocionar els comerciants tèxtils i dissenyadors
de la nostra illa.
1
2
3
4 5
I dIada de FormenteraLes festes de Sant Jaume s’han convertit oficialment en la
I Diada de Formentera, el que suposa la independència i la
majoria d’edat de Formentera. La hissada de la nova bandera
del poble per part del president del Consell de Formentera,
Jaume Ferrer, va estar acompanyada per una sonada
tradicional a càrrec dels sonadors de Formentera. Així mateix
es va fer entrega dels premis Sant Jaume a l’hostal La Savina, al
mossèn Pep Costa i Guash i a Joan Colomar “Peret” i la Medalla
d’Or a la coordinadora d’Entitats Cíviques de Formentera, pel
seu treball com a plataforma ciutadana que aglutinà tota la
societat formenterera, així com per tota la feina, trajectòria i
valors que defensà i al llegat de futur que les seues accions
representaren pels formenterers i formentereres.
noves InFraestructuresL’embelliment del nucli urbà del Pilar de la Mola amb noves
voreres i nou enllumenat públic d’eficiència energètica, a més
de la connexió a la xarxa d’aigua, han donat un nou aire al
poble sense perdre el seu encant característic. Aquesta obra
de gran importància per a Formentera va ser visitada pel
president de la comunitat, Francesc Antich, que també va
visitar el futur poliesportiu de l’illa. Aquesta infraestructura
significarà un abans i un després en la pràctica de l’esport a
Formentera.
nou pla terrItorIal Insular per a FormenteraLa sessió plenària del passat 30 de setembre marca una data
històrica per Formentera, amb l’aprovació de les Normes
Subsidiàries de Planejament Urbanístic, un dels temes més
importants per al poble de Formentera. El nou Pla Territorial
Insular és una normativa de contenció que aposta per un
desenvolupament moderat, sostenible i concentrat en els
diferents nuclis urbans, pel que de les 11,5 hectàrees de
creixement urbà possible, només es contempla el creixement
d’una hectàrea respecte a les Normes Subsidiàries de l’any
89. La situació de Formentera és una de les més atípiques
de l’Estat Espanyol, amb l’aprovació simultània de les
normes de planejament urbanístic juntament amb elements
d’ordenaciódel territori que li donen una configuració de Pla
Territorial Insular (PTI). Aquest document va ser aprovat per
majoria absoluta, amb el vot en contra del Partit Popular (PP) i
del Grup Independent de Formentera (GUIF). .
1 > viii edició de la Festa intercultural el 21 de març.2 > visita del comissionat de la unió Europea el 27 d’abril.3 > la dissenyadora Eva cardona a la passarel·la de moda celebrada a la savina el 12 de juny.4 > Hissada de la nova bandera institucional a les festes de sant Jaume el 25 de juliol.5 > visita del president del Govern Balear, Francesc antich el 23 de juny.6 > sessió plenària del 30 de setembre
4
5
6
6
tenir sentit de l’humor és
una de les claus que aplica
Bartomeu Escandell a l’hora
de bregar amb temes tan
feixucs com pressupostos, urbanisme
i territori. al cap d’una de les àrees
més determinants per al futur de
Formentera, el conseller de Promoció
Econòmica, territori i Habitatge serà
recordat per portar a terme l’aprovació
simultània de les normes subsidiàries
i el Pla territorial insular. un document
adaptat a les necessitats actuals de
Formentera que li han valgut dos anys
intensius de feina i que li evoca un
somriure de satisfacció.
El conseller amb més minuts
d’intervenció a les sessions plenàries,
va deixar la feina en una sucursal
bancària i es va llençar a l’activitat
pública dins del projecte polític de
“Gent per Formentera” a les eleccions
del 2007.
com va ser la seua entrada en la vida
política? Les meues inquietuds sempre
han anat encaminades a col·laborar amb
el poble. Ja ho vaig fer primer en clubs
esportius, durant 8 anys a la Comissió
de Festes de la Mola i, després pensant
que Formentera duia un camí que
consideràvem perillós, entre la nostra
“El Nou Pla Territorial és una
normativa moderna i avançada, que
farà de Formentera un referent turístic
i mediambiental”
EN PRIMERA PERSONA
colla d’amics, decidírem ajuntar-nos per
fer un projecte polític i aportar la nostra
idea d’allò que pensàvem que havia
de ser Formentera i cap a on havia de
caminar. Aquest motiu ens va portar a
crear el partit “Gent per Formentera” a
l’any 2005 i a concórrer en les eleccions
celebrades el 2007.
com va arribar a ser conseller de l’àrea
d’Economia, urbanisme i Habitatge?
La meua especialitat és concretament
hisenda i economia. Tot i així, el dia que
vàrem fer la reunió per fer el pacte de
govern es varen repartir les carteres
segons el perfil i la formació de cada
un dels que integraríem l’equip de
govern. Urbanisme necessitava una
tasca important de gestió interna i el
repte del nou planejament general que
s’havia de fer em va atreure, sabent que
no era una conselleria ni fàcil ni agraïda.
Primerament no n’estava molt segur,
però és una cartera molt important i en
aquests tres anys ho he fet el millor que
he sabut.
El 30 de setembre de 2010 s’ha convertit
en una fita històrica per a Formentera
amb l’aprovació simultània de les
normes subsidiàries i el Pla territorial
insular. Què significa aquest document
per a Formentera? Aquest document
6 7
és moderna i encamina Formentera cap
un estat que es traduirà en un benefici
turístic per molt anys més.
De fet és un dels temes que determinen
el futur de Formentera, fet que el
va portar a demanar un acte de
responsabilitat a la sessió plenària
d’aprovació d’aquest document. Sí,
al ple del consell em vaig quedar una
mica sorprès perquè jo comptava que
es pogués debatre el model urbanístic
i territorial que plantejava cada partit
polític per a la nostra illa. D’una banda,
l’equip de govern havia fet la seua
proposta i esperàvem les propostes,
tant del Partit Popular com del Grup
Independent. Els partits de l’oposició
es basaren a posar dubtes al procés,
cal dir que he comptat amb un equip
redactor que ja tenia experiència en
aquesta matèria, ja havien fet l’antic
PTI d’Eivissa i
Formentera, i com
no pot ser d’una
altra manera s’ha
fet tot el procés
seguint la normativa
procedimental vigent.
Jo vaig enyorar no
parlar del model
territorial de cada
partit. Si bé el GUIF no va entrar a
debatre el fons del document, amb la
qual cosa puc interpretar que hi estava
d’acord, el Partit Popular tampoc no es
va allunyar d’aquesta línia.
De fet les normes subsidiàries del 89
ja varen ser aprovades per majoria
absoluta amb els vots a favor dels
partits progressistes. Cada vegada
que s’aprova una normativa nova, els
partits de dretes hi voten en contra,
encara que posteriorment els sembla
un bon document. Ara diuen que la
normativa del 89 és la millor que s’ha
fet a Formentera, tot i haver votat en
contra en aquell temps. Esper que no
hagin de passar 20 anys més perquè
vegin que aquesta normativa és allò que
demanava Formentera.
significa la revisió i l’adaptació del
que varen ser les primeres Normes
Subsidiàries de Formentera l’any 89. Va
ser una normativa molt important per
a l’illa perquè es va passar de no tenir
un marc legal a tenir una normativa
establerta. Durant aquest període de
vigència s’han anat formulant moltes
lleis noves que l’afecten i el que s’ha fet
també és recollir tot aquest conjunt de
lleis i unificar-les en un sol document.
La seua revisió després de 21 anys li
atorga un caire més modern i avançat i
pens que farà de Formentera un referent
turístic i mediambiental.
l’Estatut d’autonomia de les illes
Balears ha permès la transferència
de competències en ordenació del
territori i urbanisme als consells i
ajuntaments. com a ajuntament de
Formentera li pertoca l’elaboració
de les normes subsidiàries i com a
consell insular li pertoca l’ordenació
del territori. la situació de Formentera
és una de les més atípiques de l’Estat
espanyol, amb l’aprovació simultània
de les normes de planejament
urbanístic juntament amb elements
d’ordenació del territori que li donen
una configuració de Pla territorial
insular (Pti).
Quines novetats aporta respecte
l’anterior? El nou Pla Territorial
Insular segueix la línia que es va fixar
a les normes de l’any 89 de conservar i
protegir Formentera. No em cansaré de
repetir-ho, i és que a Formentera tots
vivim única i exclusivament del turisme
i l’hem de cuidar perquè és la nostra font
de riquesa. Hem de ser molt acurats en
la conservació del territori. En rústic
no es toquen les parcel·les mínimes
havent de ser les cases més petites i
adaptades a la dimensió de l’illa a partir
d’ara, el creixement dels nuclis urbans
és molt limitat i s’ordena el territori de
manera que es pugui treure el trànsit
de dins els pobles i fer-los més vius. Jo
crec que és una aproximació a allò que
demanava la ciutadania de Formentera.
És una normativa que al mateix temps
aquest nou pla s’adapta al model
territorial que vol aquest equip de
govern? La veritat és que som dos
grups polítics els que formam l’equip
de govern i cadascun de nosaltres ha
aportat les seues idees en qüestió de
model territorial. Jo crec que s’ha fet
un model molt adaptat al que es volia.
Hem comptat amb la participació de
l’oposició i de la ciutadania; hem anat
per tots els pobles a explicar el que es
volia fer i a escoltar la gent, hem tengut
reunions amb l’oposició per marcar les
línies mestres amb l’avanç i hem parlat
amb associacions i amb veïns sobre
les línies d’actuació. En definitiva, jo
crec que han set unes normes en què
tothom que ha volgut participar, ho ha
fet. Per tant, és el model territorial que
entre tots hem preparat. Nosaltres,
com no pot ser d’una altra manera, com
a equip que governa hem de marcar
les directrius, però hem mantingut les
reunions pertinents amb l’oposició i de
fet a l’avanç, ja es varen consensuar
a nivell polític les línies mestres del
document. Així i tot, és un pla territorial
sobre el qual tothom de Formentera ha
pogut opinar i està clar que no hem fet
el gust a tothom, però hem mirat de
seguir l’interès general per damunt del
particular.
tornant al comentari que feies abans
sobre l’escassetat de gent que vol
assumir aquesta cartera. com és ser
al capdavant de l’àrea d’urbanisme en
un territori tan petit com Formentera
i on tothom el coneix? És una feina
complicada que entranya molta
responsabilitat, ja que l’urbanisme i el
territori a Formentera és un tema molt
sensible. Les seues dimensions fan que
“És una responsabIlItat de l’admInIstracIó públIca crear habItatge perquè la gent puguI vIure tot l’any al mateIx lloc I que la gent que ve a treballar puguI tenIr accÉs a un habItatge dIgne”
8
la despesa corrent. La inversió ha fet
que aquest any 2010 els pressupostos
de la institució estiguessin molt inflats,
situació que serà molt difícil tornar a
veure en la història de Formentera. Per
a l’any 2011 ens mourem entorn els
20 i els 30 milions d’euros, que ha de
ser el pressupost normal del Consell
Insular. En què es troba fluix el Consell
de Formentera? En despesa corrent.
Aquesta despesa està destinada a
pagar el personal i al manteniment
diari del Consell. En aquest respecte
seguim reclamant al govern una major
ajuda cap a Formentera. Ja som Consell,
hem assumit totes les competències i
el nivell de despesa s’ha multiplicat;
per exemple, abans un regidor de
l’ajuntament de Formentera no anava
mai a Palma i ara un conseller hi ha
d’anar una o dos vegades per setmana.
Vull dir que el fet de ser Consell ens
genera un ritme de despesa que fa
necessària l’empenta del govern per a
poder-ho suportar.
i és que Formentera s’està
modernitzant a passes gegants. Hem
passat de tercera a primera divisió en
molt poc temps i això no és fàcil. El nivell
de despesa és molt més important,
el personal s’ha multiplicat per poder
desplegar totes les competències
que gestionam, els consellers han de
tenir dedicació exclusiva per fer que
això funcioni, i és clar tot plegat és
un gran salt. És una revolució que ha
idear un pla territorial a Formentera
sigui molt més complicat que fer-ho a
una gran ciutat. Però jo crec que el més
important d’aquesta feina és que cada
dia te’n puguis anar a ca teua tranquil,
amb la sensació que has fet les coses el
millor que has sabut.
com a conseller d’Habitatge,
l’adquisició d’habitatges de protecció
oficial, era una de les prioritats en
aquesta legislatura. com s’enfoca el
futur en aquest respecte? Hem estat
un parell d’anys buscant espais en sòl
urbà per tal de no créixer en terrenys
de transició. Ens ha costat molt però
finalment hem trobat un terreny a
Sant Ferran, que tot i que no compleix
les expectatives que teníem, és una
primera passa per a dotar a Formentera
amb una planta d’habitatges socials,
que permetrà l’accés de 14 famílies en
règim de lloguer. Actualment seguim
buscant terrenys, ja que a causa del
mercat turístic s’ha distorsionat el
preu dels lloguers i dels habitatges a
Formentera. Per tant, hem de suplir
aquesta diferència entre el lloguer
residencial i el lloguer turístic i això
s’aconsegueix posant al mercat
habitatges de protecció oficial. És una
responsabilitat de l’Administració crear
habitatge perquè la gent pugui viure tot
l’any al mateix lloc i que aquesta gent
que ve a treballar pugui tenir accés a un
habitatge digne.
En la part d’economia, aquest any s’ha
comptat amb el major pressupost per
inversió de la història de Formentera.
com es planteja el futur econòmic de
Formentera de cara a l’any que ve?
Els pressupostos actuals del Consell
de Formentera no tenen res a veure
amb els que es manejaven com a
Ajuntament. Però s’ha de destriar una
mica el pressupost amb què compta
la institució insular. Una cosa és la
inversió, que és cert que ha augmentat
substancialment amb la signatura del
conveni de carreteres i les inversions
directes del Govern Balear per
deficiències infrastructurals i l’altre és
suposat que una petita institució com
l’Ajuntament de Formentera, depenent
d’Eivissa, passàs a ser un Consell
Insular amb personalitat pròpia, amb
assumpció de competències i amb tot el
desplegament que s’ha fet en aquests
tres anys. Això genera un ritme de
despesa importantíssim que ha d’estar
sufragat en part pel que recapta el
Consell de Formentera, però en part
també per ajudes del govern per a la
consolidació d’aquesta institució.
aquest dèficit infraestructural fa que
Formentera sigui un territori idoni
per optar a finançament europeu. Sí,
en aquesta legislatura s’ha fet feina
en aquest sentit i s’ha aconseguit
finançament europeu per fer la primera
fase de soterrament de contenidors
o el centre artesà polivalent Antoni
Tur “Gabrielet”. Durant l’any que ve,
iniciarem la segona fase de soterrament
de contenidors, i només amb aquests
projectes estam parlant d’entre dos i tres
milions d’euros de finançament, que no
s’havien aconseguit mai a Formentera.
Ara de cara al futur s’està mirant el
finançament europeu per projectes
mediambientals com el projecte life.
Aquest equip de govern s’ha destacat
per la planificació, el que li ha permès
optar tant a finançament europeu com
a avançar projectes necessaris per l’illa.
Queda molta feina per fer i tenim encara
la força per seguir-li donant aquest
canvi profund a Formentera.
Església del Pilar de la Mola
8 9
del Consell, i l’ampliació dels dies del
“Diverespai” en són una bona mostra.
També s’ha mantengut el Servei d’ajuda
a domicili, que el darrer any ha vist
duplicada la plantilla i, per tant, ha
permès augmentar el servei donat a les
persones en situació de dependència. En
aquest sentit, convé esmentar l’esforç
invertit des de l’àrea de Benestar Social
en assegurar una formació de qualitat
per satisfer les necessitats de personal
qualificat generades i en previsió de
les que es derivaran de l’obertura del
proper Centre de dia de Formentera.
La ciutadania de Formentera també
disposa dels serveis socials bàsics
de sempre, com són el de psicologia,
el d’atenció a les dones víctimes de
violència de gènere, els tallers per a
majors i per a persones discapacitades,
les treballadores socials, entre d’altres.
En conclusió, Formentera, a través de la
seua entitat de govern pròpia, estima la
seua gent i treballa perquè disposin de
més i millors serveis dia rere dia.
En nom de tot el personal de l’àrea de
Benestar Social i Joventut, i en el meu
mateix, us desitjam Bones Festes i Feliç
Any 2011.
difícils mesos d’hivern.
Pel que fa a l’atenció a les persones
majors, enguany s’ha iniciat el servei de
dependència mitjançant la contractació
d’una treballadora social que
s’encarrega d’assessorar, acompanyar,
valorar el grau de dependència i elaborar
el Programa Individual d’Atenció de les
persones majors dependents.
Pel que fa a l’àrea de l’Educació Social,
s’ha creat la Xarxa socioeducativa de
Formentera, amb l’objectiu que les
principals entitats de l’illa implicades
en el treball amb la joventut (escoles,
institut, associacions de mares i pares,
hospital, àrees d’esports, joventut, i
benestar social, cossos de seguretat,
entre d’altres) puguin
compartir informació,
aprendre de les
experiències mútues
i evitar l’excessiu
desgast de recursos que
significaria la duplicació
de treball.
A banda dels nous serveis, i seguint
en l’àmbit dels i de les joves, des de
l’àrea de Joventut cal destacar l’impuls
donat al Casal en la franja d’edats dels
10 als 14 anys, que anteriorment no
trobaven en aquesta entitat un lloc de
reunió adequat a les seues necessitats.
A més, aquesta línia ha suposat un
esforç en altres activitats per als i les
joves: l’Escola d’estiu, que compta
amb més acceptació cada vegada i que
enguany ha arribat fins a la Mola; la
posada en marxa del parc de patinatge
en col·laboració amb l’àrea d’Esports
Per al Consell de Formentera,
en general, i per a l’àrea de
Benestar Social, en particular,
les persones són el primer.
Per això, en els darrers tres anys s’ha
mantengut una línia de feina dirigida a
augmentar els serveis a la població i per
oferir la màxima qualitat possible.
Els serveis disponibles a dia d’avui dins
l’àrea de Benestar Social han augmentat
qualitativament i quantitativament.
En primer lloc, existeixen nous serveis
que permeten que les persones de
Formentera no hagin de sortir de l’illa
per a nombrosos tràmits i que disposin
d’atenció i de recursos impensables
fa cinc anys. Des del departament
d’Immigració s’ofereix assessorament
i suport tècnic a les persones que han
triat la nostra illa com a lloc per viure-hi
i que tenen la voluntat de fer-hi arrels.
Una mostra d’aquesta voluntat és la
Festa Intercultural, que cada any supera
l’edició anterior.
Des del departament d’Acompanyament
a l’Ocupació es minimitza el risc
d’exclusió laboral de les persones que
es troben en una situació difícil dins
aquest àmbit. En alguns casos, es
tramita també la percepció d’una renda
mínima d’inserció durant un màxim de
sis mesos.
Des del departament de Treball i
Formació s’impulsen projectes de
formació gratuïta per a persones
desocupades, amb la finalitat de millorar
la seua ocupació, i projectes de serveis
d’interès general i social, que permeten
la contractació de personal durant els
MISCEL·LÀNIABenestar social i Joventut
Les persones són el primerMargalida Font i Aguiló >>> consellera de Benestar Social i Joventut del Consell Insular de Formentera
“exIsteIxen nous serveIs que permeten que les
persones de Formentera dIposIn d’atencIó I recursos
Impensables Fa cInc anys”
10
la gestió amb polítiques anticipatives dels primers
moments de l’assentament de la població immigrant
és decisiu per assegurar la cohesió i la convivència
ciutadana i evitar -o, si més no, minimitzar- processos
de segregació, marginació o conflicte, causats per les dificultats
d’instal·lació, la manca d’informació i el desconeixement del
nou entorn.
El programa de recepció o guia de recursos Formentera acull,
que es preveu sigui al carrer a la fi de novembre, va adreçat a
totes les persones immigrants nouvingudes. L’objectiu general
d’aquesta guia d’acollida o recursos bàsics és facilitar l’accés
de les persones estrangeres a la informació, als serveis i als
recursos socials normalitzats, en les mateixes condicions en
què ho fa la ciutadania en general.
Pel que fa a la seua implementació, la proposta pretén millorar
els canals de comunicació i coordinació, entre les persones
nouvingudes, la resta d’administracions públiques i la societat
civil. És una proposta que no s’acaba amb la publicació
d’aquest material, sinó que pretenem que sigui el punt de
partença del desenvolupament coordinat de la recepció i
acollida en el territori.
Cristina Mayans >>> tècnica d’Immigració del Consell Insular de Formentera
Formentera acull
Més avantatges per al jovent de l’illa
Usuaris del servei d’ocupació de Formentera
l’àrea de Joventut del Consell Insular de Formentera
i l’Institut Balear de la Joventut han dut a terme una
campanya conjunta per tal de promocionar l’adhesió
dels comerços al Carnet Jove i, poder oferir així
descomptes i avantatges al jovent de l’illa d’entre 14 i 30 anys
en varietat d’activitats culturals i d’oci com cinemes, museus,
botigues, etc.
El carnet jove és aplicable tant a Balears com a la resta de
Comunitats Autònomes, així com a 40 països d’Europa. Entre
el 1997 i el 1999 es va realitzar la signatura de convenis
amb diferents comerços col·laboradors de l’illa, però en
els anys posteriors no es va fer un seguiment ni una major
promoció dels avantatges del carnet. És per aquest motiu
que ara s’ha tornat a reprendre la feina per tal de donar a
conèixer el carnet entre els diferents establiments i serveis
de Formentera i, aconseguir així, la seua adhesió per poder
promoure posteriorment l’obtenció del carnet entre els joves
de Formentera.
L’àrea de Joventut de Formentera continua treballant per a
oferir el major rang d’activitats i avantatges al jovent de l’illa. La
promoció del carnet jove permetrà gaudir de molts avantatges
en igualtat de condicions que la resta de comunitats de l’estat
Espanyol i Europa.
Els establiments interessats a obtenir informació poden
adreçar-se a [email protected] o
10 11
El passat 18 d’octubre començaren les classes de
reforç lingüístic per a joves nouvinguts que organitza
l’àrea de Benestar Social i que s’impartiran fins al
20 de desembre. Les classes estan adreçades als
joves nouvinguts de 1r i 2n Cicle d’ESO que tenguin interès
en millorar els seus coneixements tant de català com de
castellà, amb l’objectiu de reforçar l’adaptació curricular. El
curs s’imparteix en horari de tarda els dilluns i dimarts. S’ha
habilitat un espai tant a Sant Francesc com a Sant Ferran per
tal de resoldre possibles problemes derivats del transport.
El curs és totalment gratuït facilitant que famílies amb pocs
recursos puguin inscriure els seus fills.
la Asociación de Magrebíes por la convivencia en
Formentera ha organizado para los meses de octubre
a diciembre dos cursos de lengua y escritura árabe,
dirigidos a mayores y a niños. La organización de los
cursos ha contado con la colaboración del área de Bienestar
Social de Formentera, que destaca la importancia del proceso
de participación ciudadana y de la colaboración conjunta como
plataforma de integración ciudadana.
La col·laboració entre el Consell Insular
de Formentera i la conselleria de Turisme
i Treball, a través del Servei d’Ocupació
de les Illes Balears, es materialitzarà
en la signatura d’un conveni i en la
concessió de quatre subvencions.
El “Contracte Programa” entre
ambdues entitats permet promoure
formació gratuïta per a persones
desocupades i dur endavant un projecte
d’acompanyament a la inserció laboral.
Paral·lelament, el Consell ha sol·licitat
quatre subvencions per al 2010-2011.
Una d’elles permet finançar la pròrroga,
per segona vegada, de la contractació
de l’AODL, encarregada de promoure
els projectes de formació i d’ocupació
dels quals parlam.
Al mes de juliol, es va informar
favorablement de la concessió d’una
subvenció sol·licitada al maig per
finançar formació per a persones
preferentment desocupades. Els cursos
seran d’Alemany d’atenció al públic,
d’Operacions bàsiques de restaurant
i bar (inclou formació d’alfabetització
informàtica: informàtica i Internet), de
Monitor de temps lliure i de Socorrista
aquàtic .
L’ 1 d’octubre es va sol·licitar una
subvenció per finançar el Taller
d’Ocupació Tramuntana III, d’atenció
geriàtrica. Enguany presenta dues
novetats. La primera, la incorporació
de l’alumnat del curs a un lloc de feina
efectiu durant els sis mesos de formació.
La segona, les persones que finalitzin la
Vanessa Parellada >>> agent d’Ocupació i Desenvolupament Local del Consell Insular de Formentera
Reforç lingüístic català-castellà per a joves nouvinguts
Curso de introducción a la lengua árabe para niños y adultos
300 mil euros destinats a millorar
la inserció laboral
formació amb èxit tendran un certificat
de professionalitat complet en Atenció
sociosanitària a persones dependents
en institucions socials i un de parcial
en Atenció sociosanitària a persones
dependents a domicili. Es possibilitarà
que l’alumnat participant pugui
completar el certificat parcial mitjançant
la programació del mòdul restant.
Aquesta subvenció permetrà contractar
un/a director, dos docents i deu
alumnes durant sis mesos. Finalment, el
setembre es va sol·licitar una subvenció
per emprendre el projecte “Conservació
de la Formentera rural II” mitjançant el
qual es preveu oferir una sèrie de serveis
d’interès general i social a través de la
contractació durant sis mesos d’un/a
treballador/a familiar i un/a monitor de
temps lliure, a temps complet, i de set
peons a temps parcial.
En conclusió, la col·laboració entre la
conselleria de Turisme i Treball i el
Consell Insular de Formentera permetrà
executar projectes entre octubre de
2010 i setembre de 2011 per valor de
304.203,28 euros.
Asociación de Magrebíes por la convivencia en Formentera
12
Dia Internacional
per a la l’Eliminació
de la Violència
envers les Dones
educació, cultura i Patrimoni
El 25 de novembre, Dia
Internacional per a
l’Eliminació de la Violència
envers les Dones, té el
seu origen en el brutal assassinat a
garrotades de les germanes Mirabal,
-Minerva, Patria i Maria Teresa-,
activistes polítiques, per ordre del
dictador Rafael Trujillo de la República
dominicana, el 1960. La commemoració
data del “Primer Encuentro Feminista
de Latinoamérica y del Caribe a Bogotá”
el juliol de 1981. L’any 1999, l’ONU donà
caràcter oficial a aquesta data.
La mort per violència masclista s’ha
convertit en la primera causa de mort
prematura de les dones i la tercera causa
d’ingrés en presó dels agressors. Per
cada dona morta, vint-i-una quedaran
amb lesions irreversibles. El nombre
oficial de dones assassinades en tot
el territori de l’Estat és a la redacció
d’aquest article de 56, superior a les
registrades al 2009, d’aquestes, només
13 no havien denunciat mai el seu
agresor.
A Formentera destacaria la importància
de la signatura del protocol
Interinstitucional de detecció, prevenció
i atenció de la violència masclista i en
casos d’atacs sexuals de les Illes Balears,
que coordina les administracions: la
sanitària, justícia, forces de seguretat i
els professionals en atenció integral des
dels serveis socials.
Però si centram la nostra actuació només
a protegir les víctimes i perseguir els
agressors, dins d’uns anys continuarem
parlant de mortes i d’agressions. Hem
d’implicar-nos tots i totes i treballar per
a la prevenció, sensibilitzant el conjunt
de la societat.
La base de la violència envers les dones
és la desigualtat, hem de tenir molt clar
que mentre no aconseguim igualtat real
i efectiva en tots els àmbits no acabarem
amb la violència.
Els canvis necessaris no podran realitzar-
se sense un suport i reforç constant per
part de les administracions públiques
i les associacions de dones hem
d’aprofundir en una educació en valors
que inclogui el respecte, l’assertivitat,
Sònia Cardona >>> consellera de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Formentera
l’educació per a la salut i afectiva
sexual, comportament no sexista, ús
d’un llenguatge no discriminatori,
assumpció de rols socials, autonomia
personal, resolució pacífica de conflictes
i habilitats socials.
Més enllà de la intolerable violència
que té lloc en la parella i la família,
existeixen altres formes de violència
envers les dones: discriminació laboral,
agressions sexuals, les mutilacions
sexuals femenines, els matrimonis
forçosos o el tràfic i explotació sexual de
dones i nenes.
Els nous marcs legals, la llei estatal i el
nou projecte de llei d’igualtat de dones
i homes de les Illes, aposten per posar
les dones en el centre de les polítiques
públiques, per tal que aquestes
siguin subjectes de drets i no només
objectes de protecció. Perquè només
ajuntant esforços aturarem aquesta
violència envers les dones, radicalment
incompatible amb el règim de llibertats
propi d’una societat igualitària.
12 13
Per tal de desenvolupar els
objectius de participació i
aconseguir una participació
més activa de la ciutadania
de Formentera, des de l’àrea de
Participació Ciutadana i Igualtat del
Consell de Formentera, s’està treballant
per a la constitució del Consell
d’entitats de Formentera, òrgan màxim
de coordinació de les diverses entitats
de l’illa.
Arran de diverses reunions sectorials
amb totes les associacions legalment
constituïdes, s’estan definint les
característiques i els objectius d’aquesta
entitat, entre els quals destaquen la
El Casal d’entitats, seu del Consell d’entitats
creació de nous canals de comunicació
entre el Consell i els ciutadans i
ciutadanes, el foment de la participació
de la ciutadania formenterera en la
gestió dels afers públics de la nostra
illa o el reforç del teixit associatiu
mitjançant una política de suport a les
entitats.
Així mateix, corre a càrrec de la
institució insular la dotació de mitjans
humans i materials, per tal de posar
a disposició de les entitats, tota la
infraestructura necessària per al
seu desenvolupament, dissenyant i
executant un equipament cívic adequat
a la dinàmica de l’associacionisme local
i a les possibilitats de Formentera. En
aquesta línia la inauguració del Casal
d’entitats suposarà la disponibilitat
d’una seu per al Consell d’entitats i
un espai a disposició de les entitats
formentereres.
En definitiva, es tracta de fomentar el
creixement de la participació ciutadana,
com a aprofundiment de la democràcia
representativa i com a afegit de qualitat
en la gestió de les polítiques públiques.
Totes aquelles associacions o entitats
sense ànim de lucre que vulguin formar
part del Consell d’entitats i disposar
del Casal d’entitats, han d’estar
prèviament registrades al Registre
d’entitats ciutadanes de Formentera.
Poden optar al registre totes aquelles
entitats culturals, esportives,
recreatives, ecologistes, juvenils,
comunitats de veïns i associacions de
caràcter social, d’àmbit insular o amb
delegació a l’illa. Per a més informació
contactau amb l’àrea de Participació
i igualtat del consell al telèfon 971
32 12 75 o per correu electrònic a
Viu el Nadal a Formentera
El programa de festes de Nadal
arriba a Formentera carregat
de propostes que de ben segur
ens faran gaudir d’aquestes
dates tan assenyalades en un ambient
familiar. Com cada any, l’àrea de Cultura
i Patrimoni de Formentera dedica els
seus esforços a portar activitats per
a infants i grans, com la IV Mostra
d’Espectacles Infantils, conjuntament
amb l’obra Social “SA NOSTRA” Caixa
de Balears i Sa Xerxa, teatre infantil i
juvenil de les Illes Balears.
No pot faltar, la IV edició de les nadales
populars a càrrec de l’alumnat dels
col·legi públics de la nostra illa coincidint
amb l’enllumenat de l’arbre de Nadal.
L’àrea de Joventut de Formentera també
fa la seua contribució per fer dels nadals
a Formentera, una data assenyalada per
als més petits i petites amb la instal·lació
del diverespai al mòdul esportiu.
Aquesta activitat constitueix un lloc
de trobada, on els nens i les nenes de
3 a 12 anys juguen amb els inflables i
participen als tallers i activitats.
El toc tradicional d’aquesta festivitat
el posen les Caramelles de Nadal, que
amenitzaran la nit de Matines gràcies
a les dos Esquadres de Caramellers
existents actualment a Formentera. Les
Caramelles de Nadal es poden definir
com un gènere cantat format per dos
sèries de goigs més un petit acaball, tots
ells amb el naixement de Jesús com a
temàtica central.
Gràcies a la feina feta per Xumeu Joan
s’ha recuperat aquest gènere tradicional
de les Pitiüses, declarat Bé d’Interès
Cultural (BIC), que l’any passat va
enregistrar el primer disc gràcies
a l’empenta de l’Institut d’Estudis
Baleàrics i l’àrea de Cultura i Patrimoni
de Formentera.
A l’última nit de l’any no faltarà la
música d’una orquestra de versions
que amenitzarà la vetllada amb cançons
populars que faran ballar tothom. El
punt final de les festes de Nadal 2010, el
posa la Cavalcada Reial amb l’arribada
de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient
al Port de la Savina el dia 5 de gener,
acompanyada de la xocolatada a Sant
Ferran i el repartiment dels regals
als nens i les nenes de la Mola i Sant
Ferran.
14
El centre infantil Sa Miranda de
Formentera ha experimentat
una sèrie de millores en
els darrers anys, que han
redundat en el benefici dels més petits
i petites. En aquest curs 2010/2011
gràcies a les obres d’ampliació d’aquest
centre educatiu, s’han pogut oferir una
cinquantena de places més respecte
l’any anterior d’entre 0 i 3 anys, com a
resposta a l’augment de la població i a la
demanda generada des de la ciutadania.
L’ampliació d’aquesta infrastructura ha
suposat la construcció d’un altre edifici,
que engloba dos aularis de 2-3 anys, i un
L’ampliació de l’Escola infantil Sa Miranda ha suposat la creació per a l’actual curs de 49 places de 0-3 anys
aulari d’1-2 anys, a més d’una zona de
descans, una sala de professors i altres
espais polivalents.
Actualment l’EIP Sa Miranda compta
amb un equip de nou educadores que
treballen per a una educació pública de
qualitat a la primera etapa d’infantil.
Amb l’objectiu d’adaptar-se a a totes
les necessitats que tenen els infants
d’aquestes edats i les seues famílies
com ara és la conciliació de la vida
familar i laboral el centre atén els infants
de 7.30 a 16 hores.
El centre realitza a més, en estreta
col·laboració amb l’Institut de Primera
Infància, activitats educatives
dirigides als petits de 0-3 anys amb
l’organització d’activitats i tallers a
través de l’Espai Familiar, l’Espai Nadó
i el taller de massatges, uns espais
que posen l’experiència educativa i les
instal·lacions del centre a disposició
de les famílies amb nens i nenes sense
escolaritzar.
L’equip de govern del Consell de
Formentera ha recalcat la importància
d’invertir en educació i s’ha mostrat
satisfet d’acomplir amb una de les
prioritats d’aquesta legislatura.
14 15
L’Associació de Ramaders de Formentera i la seua tasca pel nostre camp
l’Associació de Ramaders de Formentera (ARF) és una institució
que fou creada l’any 1992 amb els objectius de treballar per la
millora, foment i defensa dels interessos dels ramaders de la
nostra illa i per altra costat intentar mantenir els camps de la
nostra illa treballats i conreats per tal de col·laborar també a una millor
imatge turística de Formentera.
Al llarg d’aquests anys, i tenint en compte, que avui per avui, és l’única
associació que treballa pel camp de Formentera, l’ARF realitza actuacions
com gestionar la compra de cereals per sembrar a entitats de fora de la
nostra illa, l’adquisició de pinsos per als nostres associats, el transport
dels materials forans, la compra d’adobs, la gestió de subvencions davant
les diferents institucions públiques, la contractació directa o indirecta de
personal veterinari, entre altres actuacions.
Els membres de la junta directiva d’aquesta associació realitzen les seues
infraestructures, agricultura i ramaderia
funcions de forma completament altruista i amb
l’únic desig de mantenir la darrera associació
que treballa pel nostre camp en activitat i per
tant intentar frenar l’abandonament progressiu
del camp formenterer.
L’Associació de Ramaders, que en l’actualitat
compta amb 85 socis, enguany ha signat per
primera vegada, el passat 3 de març, un conveni
de col·laboració amb l’àrea d’Agricultura i
Ramaderia del Consell Insular de Formentera.
Aquest acord té una vigència d’un any i un
pressupost de 30 mil euros segons el programa
d’activitats proposades i aprovades conjuntament
i cobreix bàsicament el programa sanitari dels
nostres ramats.
Jaume Verdera >>> secretari de l’Associació de Ramaders de Formentera
16
Més equipaments esportius, culturals i socials
culturals i un mercat de pagès. La
seua estructura tradicional, permetrà
albergar-hi una oficina, una petita sala
de reunions i uns serveis que podrà
utilitzar el personal del centre i el
públic de les exposicions i del mercat.
En aquest espai polivalent es podran
celebrar actes culturals de tot tipus,
com exposicions, vetllades a la fresca,
concerts de música clàssica, entre
moltes altres activitats.
Aquest projecte està finançat en
un 50% pels Fons Europeus de
Desenvolupament Regional (350 mil
euros), juntament amb el Govern Balear
i el Consell de Formentera, que aporten
160 mil euros aproximadament cadascú.
L’altre projecte que veurà la llum a
finals d’any és el Centre de Tractament
Especialitzat per a malalts d’Alzhèimer,
malalts mentals i discapacitats de
Formentera. Aquesta instal·lació
disposarà d’una sèrie de serveis
d’acolliment diürn que prestaran atenció
a persones amb greus discapacitats
En aquest últim trimestre
de l’any es donaran per
finalitzades tres obres
de gran importància per
a l’illa, com són el poliesportiu, el
centre de Tractament Especialitzat
per a malalts d’Alzhèimer, malalts
mentals i discapacitats de Formentera
i el centre artesà polivalent Antoni Tur
“Gabrielet”.
El futur poliesportiu pal·liarà una
demanda esportiva històrica per
Formentera i permetrà la pràctica
d’esports com judo, aeròbic, handbol,
voleibol, futbol o bàsquet en un espai
de 2.800 metres quadrats, distribuïts
en planta baixa i primer pis. Aquest
equipament esportiu ubicat al costat
de la piscina municipal, comptarà amb
una entrada unificada per a tots els
esportistes que vulguin accedir tant a la
piscina com al poliesportiu.
Pel que fa al centre artesà polivalent
Antoni Tur “Gabrielet”, constituirà un
espai polivalent per a acollir-hi actes
i disposarà d’un total de 64 places,
dividides en una unitat per a persones
grans en situació de dependència,
entre d’altres, afectades per la malaltia
d’Alzhèimer, una unitat per a persones
amb discapacitat físiques o psíquiques,
una altra unitat per a persones amb
malalties mentals i una unitat de
respir per a aquells casos en què sigui
necessari l’internament temporal
d’algun dels usuaris.
Així mateix, s’aprofitaran els accessos
de l’hospital, diferenciant l’entrada de
cada centre especialitzat i optimitzant
al màxim els recursos de les tres
instal·lacions que aniran ubicades a
la zona. Es tracta d’un projecte molt
esperat a l’illa que pal·liarà un dèficit
històric a Formentera i conformarà una
gran àrea sociosanitària.
A part de la finalització d’aquestes obres
socials tan importants per Formentera,
al llarg d’aquest hivern 2010/2011
també s’executaran molts projectes
com el projecte d’embelliment del nucli
urbà des Caló, el projecte de construcció
de la rotonda d’accés a l’hospital,
la rehabilitació de la plaça Europa o
l’execució del Pla d’Obres i Serveis per a
aquest any, que inclou la pavimentació
del carrer de Sant Antoni, entre altres
actuacions.
1
2
3
1 >>> Futur poliesportiu de Formentera.2 >>> Centre de Tractament Especialitzat per a malalts d’Alzhèimer, malalts mentals i discapacitats de Formen-tera.3 >>> Centre artesà polivalent Antoni Tur “Gabrielet”.
16 17
Daniel de la Dueña >>> tècnic d’Esports del Consell Insular de Formentera.
Premi a la millor gestió esportiva
180 joves esportistes participen a la IV edició del torneig de Tennis Àlex Corretja
esPorts
l’any 2010 ha set un any molt important per a
Formentera, sobretot en l’àmbit esportiu. Per segon
any consecutiu, som el municipi que més pressupost
inverteix per habitant en matèria esportiva dins del
territori espanyol. El Consell Insular de Formentera, a través
de l’àrea d’Esports vol continuar millorant la pràctica esportiva
a l’illa de Formentera, així com promoure l’esport i els hàbits
de vida saludable, ja que consideram indispensable contribuir
a l’impuls de l’activitat esportiva.
Enguany, tot l’esforç dedicat es veurà recompensat per la
distinció que se’ns atorgarà al mes de desembre a la millor
gestió esportiva municipal, la qual cosa és de gran ajuda per
El Torneig de tennis Illa de
Formentera - Trofeu Àlex
Corretja es va celebrar
durant els dos primers cap de
setmana d’octubre, amb la participació
de 180 esportistes d’entre 8 i 16 anys,
d’àmbit nacional i local.
En unes jornades maratonianes,
el torneig va destacar per la
qualitat i quantitat de partits, amb
aproximadament 170 partits jugats,
alguns del quals van haver de ser
interromputs a causa de la pluja que va
fer presència a Sant Francesc.
El guanyador del torneig a la categoria
benjamí va ser Samuel Suárez, mentre
que a la categoria aleví es proclamaren
guanyadors David Català i Marta Vicens.
A la categoria infantil Óscar Mesquida i
mantenir desperta la il·lusió i les ganes de continuar treballant
en la mateixa línia.
Un dels objectius de l’àrea d’Esports és desestacionalitzar
la temporada turística ampliant la llista d’esdeveniments
esportius de renom internacional com la Copa del Món de
Caiac, la Mitja Marató, el Torneig de tennis Àlex Corretja, el
Torneig de Futbol Aleví, la Travessia de Natació, l’estatge de
Judo, entre d’altres.
En relació a l’esport escolar, cal dir que s’està estudiant portar
a terme una prova pilot de dinamització esportiva en edat
escolar.
Cada any, des de l’àrea d’Esports es concedeixen ajudes tant
a clubs com a esportistes individuals per fomentar la pràctica
esportiva a Formentera.
Gràcies a la participació i l’interès de la ciutadania en activitats
esportives, el Consell Insular de Formentera i concretament
la seua àrea d’Esports s’esforça per mantenir un teixit que
permeti i faci possible la pràctica de l’esport.
Paula Comella es proclamaren primers
mentre que Sandro Viaene i Victoria
Ribas ho feren a la categoria cadet.
El lliurament de trofeus va comptar
amb la presència del president del
Consell de Formentera, Jaume Ferrer,
el representant de la Fundació Àlex
Corretja, Sergi Corretja, el director
del torneig Juan Manuel Carrillo i la
presidenta del Club de tennis, Maribel
Verdera.
La quarta edició d’aquest torneig de
tennis el consolida com un dels torneigs
per joves amb major infraestructura
de les Illes Balears i dels millors del
panorama nacional.
Guanyador de la categoria cadet, Sandro Viaene Celebració del torneig a les pistes de tennis municipals
el campIonat de caIac de mar es va celebrar amb un gran èxIt de partIcIpacIó
Formentera acull esdeveniments esportius de primer nivell
Formentera va acollir el mes de
setembre la III Copa del Món
de Caiac de Mar, com a part
del circuit internacional de
les World Series de la modalitat caiac
de surf, una competició en la qual varen
participar 103 palistes de països com
Portugal, Suècia, França, Sud-àfrica,
Bèlgica, Argentina i Espanya.
La prova de Formentera, seu del
mundial i de la competició balear de
caiac de mar, comprenia un recorregut
des de la platja de Llevant fins a Punta
Prima, completant un tram de 20 km en
la categoria sènior i màster i de 10 km
en la categoria cadet, masculí i femení.
Els esportistes competiren en les
modalitats Sprinter K-1 i k-2 (competició
balear individual i doble respectivament)
i SS1- SS2 (mundial individual i doble),
proclamant-se guanyador del mundial
en la categoria masculí SS-1 sènior, el
sud-africà Sean Rice amb un temps de
01:28:26, seguit dels seus compatriotes
Barry Lewin i Richard Wildemann. Pel
que fa a la categoria femenina SS-1
sènior, el primer lloc va ser per Michele
Eray, també sud-africana, amb un temps
de 01:37:11, seguida de les espanyoles
Clara Cano i Elsa Torres.
Per a la competició es va desplegar tot
un mecanisme de seguretat format per
Protecció Civil, el cos de Socorristes, un
cos de voluntariat i 20 barques de suport
del Club de Vela Formentera.
Recordem que és la segona vegada
que Formentera acull un esdeveniment
esportiu internacional de primer nivell,
després d’acollir el setembre de 2007
el Campionat del Món de Surf de
Vela per a les categories sub-17, sub-
19, sub-21 i Màsters. Les autoritats
balears destaquen la importància
d’acollir competicions internacionals
que faciliten la projecció exterior de les
Illes Balears alhora que es dóna suport
a una modalitat esportiva que en els
últims temps està creixent en nombre
de persones aficionades.
Aquesta competició va concloure
amb el lliurament de trofeus a
càrrec del president del Consell de
Formentera, Jaume Ferrer, del delegat
de la Presidència per a l’Esport, Diego
González, el president de la Federació
balear de Piragüisme, Juan José de
Salabert i el president de la Federació
Internacional de Piragüisme, Mario
Santos.
El pressupost ha set de 40 mil euros,
sufragat pel Govern Balear i el Consell
de Formentera, amb la co·laboració de
les federacions internacional i balear de
piragüisme.
18
18 19
XXXII edició de la cursa de la Constitució
Millora del Parc de Bombers de Formentera
medi amBient i noves tecnologies
un any més la cursa més antiga de les Pitiüses arriba
a Formentera per acollir la participació d’esportistes
en un esdeveniment que s’ha consolidat com a
referent en el calendari esportiu de Formentera.
Infants, joves i persones adultes poden competir en aquesta
cursa, dividida en diferents modalitats. Així les categories
Infantil, Benjamí i Aleví poden participar a la cursa d’iniciació,
amb un recorregut de 400 metres, per als infants i 1.200 per les
altres dos categories; la cursa Jove, per les categories Infantil,
les obres d’adequació del parc de bombers de
Formentera ja han finalitzat, el que es traduirà
en una millor eficàcia i rapidesa pel que fa a les
actuacions del cos de bombers, a més de millorar les
condicions de feina de l’equip humà.
El projecte d’adequació ha consistit en la millora de la capacitat
i la distribució de l’actual edifici per tal de mantenir els vehicles
i possibilitar una major agilitat durant les maniobres d’entrada
i sortida en casos d’emergència. Així mateix, s’ha adequat
l’espai existent amb noves taquilles, un vestidor, una àrea de
descans, un espai d’oficina i banys per al personal de guàrdia.
Aquesta era una demanda molt esperada per l’equip humà
que composa el cos de bombers, format per cinc bombers
voluntaris que duen a terme totes les tasques de prevenció i
actuació en cas d’incendi. La feina desenvolupada pel cos de
Bombers proporciona un suport logístic molt important tant
a la Direcció General d’Emergències com a IBANAT, ja que
juntament amb l’agrupació de voluntaris de Protecció Civil de
l’illa conformen els mitjans amb què compta Formentera en
matèria de prevenció i seguretat en casos d’incendi.
L’àrea de Medi Ambient ha dut a terme un esforç inversor
per a la millora de les seues instal·lacions des de l’inici
de la legislatura. Aquest any s’han invertit 30 mil euros en
l’adquisició de mobiliari i nou equipament. A l’any 2009 es va
Cadet i Juvenil, amb 2.800 metres de trajecte, mentre que les
categories Júnior, Sènior i Veterans opten a la cursa General,
amb un recorregut de 12 mil metres rodejant l’Estany Pudent
en el sentit de les agulles del rellotge.
Totes les etapes són en línia, excepte la cursa d’iniciació que
s’ha configurat com un circuit urbà.
més informació a l’àrea d’Esports del consell de Formentera
o al telèfon 971 32 10 87 Ext. 7
La cursa de la Constitució és la més antiga de les Pitiüses
destinar un total de 12 mil euros per a l’adquisició de bombones
d’oxigen i compressors portàtils, entre altre material, a més de
la compra d’un nou camió cisterna amb una capacitat de 4500
litres a la fi del 2008. Amb aquesta adquisició, ja són quatre
els vehicles que conformen la flota del parc de bombers.
Així mateix, s’ha invertit en la formació del personal integrant
en el cos de bombers i s’han millorat les seues condicions
econòmiques. Des del Consell Insular de Formentera es vol
agrair l’excel·lent tasca del cos de bombers de Formentera i
la seua dedicació per preservar la seguretat de l’illa davant
situacions d’emergència.
20
La primera deixalleria de Formentera: un projecte cada cop més a prop
l’àrea de Medi Ambient de Formentera està treballant
per a la posada en marxa d’una deixalleria, una
instal·lació que permet fer una recollida selectiva
d’aquelles fraccions de residus municipals per a
les quals no hi ha un sistema de recollida domiciliària o uns
contenidors específics al carrer, com voluminosos i/o especials.
Aquesta instal·lació permet la participació activa de la
ciutadania, que pot classificar ella mateixa els diferents tipus
de residus domèstics (tant els que es poden reciclar com
els especials) que no han pogut minimitzar i dipositar-los
selectivament en contenidors separats. A més a més, la futura
deixalleria esdevendrà un lloc on rebre formació i informació
sobre una adequada gestió dels residus.
La futura infraestructura és una part molt important del
procés de gestió de residus, on determinats residus com ara
roba, sabates o mobles i altres aparells voluminosos que estan
en bon estat, són separats de cara a la seua reutilització i
aprofitament.
La deixalleria serà un espai dotat de personal, on s’instal·laran
una sèrie de contenidors de gran capacitat per facilitar la
recollida de les diferents fraccions de residus municipals.
Aquesta instal·lació representarà un complement excel·lent
als serveis que avui per avui presta el Punt Net des Cap i serà
un servei per als residus d’origen domèstic.
Aquest equipament serà gestionat per l’empresa Cespa tal
i com preveu el seu contracte amb la institució insular, i es
preveu que sigui una realitat a partir del 2011.
La seua ubicació al polígon industrial està pensada per a la
seua integració amb l’entorn. En un únic edifici, es disposa
de l’oficina de control, vestidors i el magatzem en la planta
baixa, mentre que la part administrativa i la zona de reunions
es trasllada a la planta primera. Amb el disseny d’aquesta
edificació, el Consell de Formentera aposta per la modernitat,
la funcionalitat i el disseny.
Aquesta instal·lació es complementarà amb la deixalleria
mòbil, un camió de 12 metres de longitud, compartimentat
amb un total de 8 contenidors de 240 litres cadascun, un mòdul
amb 6 caixons per a residus varis, suport per a fluorescents i
una porta per a voluminosos oberta, entre altres prestacions.
El fet que sigui un servei mòbil incidirà especialment en els
nuclis i zones residencials més allunyades de l’actual Punt Net
i la futura deixalleria, establint un horari per a cada ruta. Per
tant representarà una comoditat i un servei complementari per
als domicilis de l’illa.
La posada en marxa de la deixalleria mòbil, la construcció de la
deixalleria física i la clausura definitiva de l’abocador des Cap
de Barbaria suposen un altre salt qualitatiu en la gestió dels
residus a Formentera, després de la posada en marxa del nou
servei de recollida i neteja viària el març del 2008.
Plànol de la futura deixalleria de Formentera
20 21
viure el Nadal a la nostra illa, comprar els regals
nadalencs i passejar pel centre de Sant Francesc
en aquestes dates nadalenques, era gairebé un
somni que es va fer realitat l’any passat amb la
posada en marxa del mercat de Nadal. Aquest any 2010
viurem més intensament aquesta iniciativa nadalenca des
del dia 1 de desembre fins al dia 24, amb la II edició del
Mercat nadalenc de Formentera.
El Consell Insular de Formentera, els comerciants i els
Amàlia Mora >>> tècnica de Comerç del Consell Insular de Formentera
Carles Bernús >>> cap de Promoció Turística del Consell Insular de Formentera
II Mercat de Nadal de Formentera
Pla de promoció turística de Formentera per al 2011
artesans de l’illa, fan possible que es pugui potenciar amb
aquesta mesura el Nadal a Formentera, dinamitzant així el
centre neuràlgic de Sant Francesc, en aquestes dates, en què
els que hem optat per passar les festes nadalenques a la nostra
illa puguem gaudir de l’ambient que envolta qualsevol ciutat
espanyola, passejant pel mercat i comprant tots els regals,
l’arbre, les figures per al betlem, entre altres.
I tot això, sense oblidar-nos de degustar els productes típics
que inunden els carrers de bones olors en aquestes dates
nadalenques, a més de gaudir amb els més petits de la família
amb les passejades amb poni pels voltants del mercat.
Animau-vos per tal que sigui una visita obligada tant per als
turistes com per als formenterers i residents a l’illa, per tal que
tots puguem viure la màgia del Nadal a Formentera.
la temporada turística ja està acabant i
les accions de promoció turística que es
duen a terme des de l’àrea de Turisme
de Formentera i del Patronat Municipal
de Turisme continuen i s’intensifiquen.
Ara es tracta de fer balanç gràcies a les
aportacions del les patronals i del sector privat a
les reunions sectorials que es duen a terme des
de fan un parell d’anys des de la Conselleria de
Turisme, Mobilitat, Comerç i indústria.
Tant les mencionades aportacions directes
per part del sector, així com les conclusions
de les més 15 mil enquestes, fetes als turistes
que visiten Formentera, permeten fer balanç
exhaustiu de la temporada turística 2010.
Tota la informació que se’n desprèn és més
que útil i necessària a l’hora de perfilar i tancar
les directrius del que serà el Pla de Promoció
Turística de Formentera per al 2011. Es tracta
turisme i moBilitat
de traçar, entre tothom, el que suposa representar Formentera a fires
turístiques cada vegada més seleccionades així com definir tot un seguit de
presentacions i trobades amb agents de viatges tant en àmbit nacional així
com internacional.
Es tracta de tancar totes aquelles accions de promoció turística que, tot fent
anàlisi de les dutes a terme durant l’any 2010, són les escollides i aprovades
pel Consell Directiu del Patronat Municipal de Turisme pel 2011.
Mencionaria com exemple la premissa de difondre la imatge de Formentera
com una illa diferenciada de la resta per la seua conservació de la natura i
del litoral i com aquest fet la fa una destinació privilegiada i única per a la
pràctica d’activitats al aire lliure.
En resum un balanç optimista i com sempre amb idees de millora
continuada que podran ser consultades a la renovada plana web
www.formentera.es a partir del 15 de novembre.
Estand de Formentera a una fira promocional
2222
aquest any s’ha caracteritzat
per la celebració
d’esdeveniments culturals
i esportius al llarg de totes
les estacions, per tal de fomentar
l’ocupació a Formentera en els extrems
de la temporada turística. així, a
l’època primaveral, els formenterers i
formentereres pogueren gaudir de la
iii mostra Gastronòmica, així de com
de la ii mostra d’art i artesania o de les
proves esportives de la ii mitja marató
i la cursa Formentera to run. l’època
de tardor no va ser menys, amb la iii
edició de la setmana de Fotografia
submarina, la volta a Formentera a
Un any carregat de propostes culturals i esportives
Tercera mostra gastronòmica el 17 i 18 d’abril
peu, la recuperació de la volta
en Btt i el campionat de marxa
nòrdica, entre altres.
esdevenIments de pretemporada
La iii mostra Gastronòmica de
cuina de Formentera i productes
de la terra i vins de les Balears
es va celebrar el cap de setmana
del 17 i 18 d’abril amb un gran
èxit de participació. Els restaurants de
l’illa, juntament amb l’àrea de Turisme
de Formentera i l’organitzadora de
l’esdeveniment, Verònica Tur, es
coordinaren per oferir una visió de la
Formentera més tradicional a través de
la seua gastronomia.
Aquestes jornades tenen com a objectiu
divulgar les excel·lències de la cuina
de Formentera així com els trets que
la diferencien de la resta d’illes de la
Mediterrània i sempre aporta novetats
com la visita de la mallorquina Paquita
Tomás, una cuinera de gran prestigi
per la seua participació al programa
televisiu de cuina de Sa bona cuina de
na Paquita Tomás.
La ii edició del Formentera to run
combina cinc proves de cursa a
peu, amb distàncies d’entre 9 i 21
quilòmetres. En total 64 esportistes de
nacionalitat italiana varen participar en
aquesta cursa per les vies secundàries
de Formentera, passant per platges com
Migjorn, ses Illetes o cala Saona, el Parc
de ses Salines, i per racons destacats
com el Far de la Mola, s’Estany des Peix
o els penya-segats de Punta Pedrera.
Al llarg de 63 quilòmetres de carrera,
Formentera to run ver fer mostra del
gran esperit esportiu per part dels
participants, que pogueren compartir
la passió per l’esport i la natura ben
conservada.
esdevenIments de posttemporadaLa iii setmana de la fotografia
submarina va comptar amb 94
bussejadors de les Balears, la península
i de països com Alemanya, Itàlia i
Austràlia, el que significa batre el
record de participació per tercer any
consecutiu a un certamen de fotografia
submarina. Pierre-Yves Cousteau, fill
del llegendari investigador Jacques
Cousteau, va posar el toc de qualitat a
aquest esdeveniment, que ofereix la
possibilitat d’aprendre les tècniques de
la fotografia submarina a més de gaudir
del fons marí de Formentera.
Un dels esdeveniments més especials
d’aquest any ha set la celebració
del desè aniversari de la volta a
Formentera a peu a la tardor, on han
participat 130 persones que durant
4 dies han gaudit dels racons més
inèdits de l’illa amb els colors de la
tardor. Cinquanta quilòmetres per les
vies secundàries de Formentera, amb
els seus paisatges plens de contrastos
naturals han caracteritzat la desena
edició de la volta de tardor, organitzada
per l’associació Amics de Formentera.
Per aquesta edició especial es va
22
Guanyador de la categoria compacta, Alberto Gallucci a l’ edició del concurs de fotografia submarina d’enguany
2322
preparar un cd amb el nom de 10 Anys
caminant per Formentera amb un recull
de totes les imatges des de la primera
volta a Formentera.
Un altre modalitat esportiva que
va tenir lloc a Formentera, va ser la
celebració del campionat d’Espanya
de marxa nòrdica el passat 25 de
setembre. Aquesta modalitat, típica
dels països nòrdics, revoluciona el
Celebració d’una de lesproves del Campionat
de marxa nòrdicael 25 de setembre
Segona edició de la cursa Formentera to run
concepte de salut i esport apte per a
tots els públics, i destaca per la seua
facilitat de l’aprenentatge gràcies a
l’ús dels bastons. En aquest respecte,
s’ha invertit en la consolidació d’aquest
esport a l’illa amb la creació de 8 rutes de
marxa nòrdica, senyalitzades mitjançant
un color i una numeració, que permetran
al visitant descobrir els racons de l’illa
de manera saludable.
El Consell Insular de Formentera, en
el seu afany per fomentar un turisme
respectuós amb el medi ambient
vol promocionar esdeveniments
com aquests com a complement a la
tradicional oferta de sol i platja, a més
d’allargar la temporada turística, i oferir
així un ventall d’activitats esportives
per ser gaudides.
2424forma organitzada. Però, la voluntat d’ajudar i col·laborar en
casos d’urgència a Formentera va ser el que em va motivar
principalment a endinsar-me dins aquest món.
actualment quanta gent forma part de l’agrupació?
Actualment som 46 persones voluntàries. En els darrers
anys, hem passat de ser unes 10 o 12 persones a ser quasi
50 voluntaris amb l’entrada d’una promoció de 28 persones
aquest últim any. Tot i així, el fet de ser voluntaris ens crea
un problema de disponibilitat, ja que tots tenim una feina
que fer i només ens podem dedicar a les tasques de protecció
civil en el moments de temps lliure. Ara estem treballant en
l’organització interna per tal de donar resposta a les possibles
incidències i solucionar el problema de disponibilitat a
qualsevol hora del dia.
Quin és el protocol d’actuació en casos d’emergència?
D’entrada la mobilització és a través del telèfon 112. Se’ns avisa
del tipus d’emergència que és i en funció de la urgència ens
desplaçam un determinat nombre de voluntariat. Normalment
hi ha dos o tres persones que reben les trucades d’avís. Cal
destacar, que l’Agrupació de Protecció Civil no és un cos
de primera intervenció, sinó que és un grup de voluntariat
que dóna suport als cossos de professionals, com el Cos de
Bombers, la Policia Local en actes de grans concentracions
de gent, en col·laboració amb els professionals del 061 amb
el trasllat de víctimes, com per exemple en el simulacre d’un
accident marítim que va tenir lloc el passat 11 d’octubre.
El cos de voluntariat de Protecció civil es va constituir
legalment l’any 2000 i des de la posada en marxa ha actuat
en incomptables situacions d’emergència. amb els seus
uniformes, intervenen en incendis forestals, col·laboren en
la recerca de persones desaparegudes, i una àmplia llista
d’actuacions, que avalen la seua operativitat i dedicació.
Pep marí mayans pertany a aquest grup de persones
que dediquen el seu temps lliure als altres, treballant
voluntàriament com a cap de l’agrupació de voluntaris de
Protecció civil. una vàlua per a la societat que no sempre
és reconeguda i a la qual es dedica des de fa més de 10
anys. la seua voluntat d’ajudar i col·laborar, el va motivar
a endinsar-se dins l’àmbit de les urgències, combinant el
seu ofici en una entitat bancària des de fa 25 anys amb la
dedicació per a la gent.
Què es el que el va motivar a formar part de l’agrupació
de voluntariat de Protecció civil? Des de sempre m’ha
agradat estar involucrat en totes les coses que tenen a veure
amb Formentera. El tema d’urgències i emergències era un
tema que m’agradava, primer per la inexistència de cossos
de seguretat grans a Formentera i en segon lloc, perquè
en situacions d’emergència el que més es requereixen, a
banda dels serveis professionals, són voluntaris. Mai no
s’havia plantejat l’opció de fer una agrupació d’aquest tipus
i veient la predisposició de gent qualificada, vàrem començar
a animar-nos i a dur endavant un cos de protecció civil de
“La voluntat d’ajudar i col·laborar en casos d’urgència a Formentera va ser el que em va motivar a endinsar-me dins aquest món”
Simulacre d’un accident marítim el passat 11 d’octubre
ENTREVISTA
24 2524
Realment no som un cos de primera intervenció sinó que som
un cos de suport per als professionals.
com és la coordinació amb els altres cossos d’actuació? Com
a Protecció Civil estam allí per col·laborar amb tot el que calgui.
Els cossos que actuen davant cada tipus d’emergència són els
professionals i nosaltres som un suport a aquesta gent. En cap
cas som un cos que pugui suplir un cos professional. Si alguna
cosa és necessària en casos d’emergència és gent, i si aquesta
gent està formada, millor qualitat en l’assistència. Consider
que el cos de Protecció Civil és un complement d’ajuda per als
especialistes.
Quines són les emergències més comunes en què
interveniu? La majoria d’actuacions són col·laboracions en
casos d’incendis forestals, casos de recerca de persones i
sobretot en tot el que són
proves esportives. Respecte
la seguretat ciutadana, no hi
solem intervenir, ja que és
competència de la Policia Local
i el mateix en casos d’accidents
de trànsit, on és el 061 el que es mobilitza. A Formentera
amb el que realment treballem és amb incendis forestals i
en la recerca de persones. En el cas d’incendis urbans, hem
intervingut en alguna ocasió però no disposam d’un equip de
treball adequat, per la qual cosa són els bombers els qui s’hi
desplacen i nosaltres darrere, en cas que sigui necessari.
Hi ha alguna intervenció a Formentera que hagi requerit
una sortida massiva de tots els membres de Protecció civil?
No, aquí a Formentera les intervencions són més petites. Una
de les intervencions que va requerir un nombre més elevat
d’efectius de protecció civil va ser la Mitja Marató, on teníem
molta cobertura de gent amb un voluntariat escassament
a cada quilòmetre. Una altra de les emergències va ser
l’incendi de Portossalè aquest estiu, on vàrem arribar a ser 12
treballant-hi. Són les vegades que hem sortit més membres
conjuntament. Fa dos anys també vàrem participar en un
rescat d’un nen a la zona de cala en Baster, on vàrem arribar
a ser vuit persones buscant a la zona. Aquesta va ser una de
les actuacions que més em va afectar a nivell personal i de les
qual més record. Però, normalment sortim entre quatre i vuit
persones depenent del tipus d’emergència.
com és la vostra relació amb l’administració Pública? No
ens podem queixar amb el suport institucional. Ells veuen
que els estam donant una ajuda important, sobretot en proves
esportives com la Mitja Marató i intenten complir amb tot
allò que se’ls demana. Tant la institució balear com l’insular,
inverteixen en la nostra formació, ja que cada any fem dos o
tres cursos a través de l’Escola Balear d’Administració Pública
(EBAP) i això és molt important en la nostra tasca.
Quines són les principals demandes que li faríeu a
l’administració? Sobretot, que s’augmentin els mitjans
materials que tenim. Actualment tenim un cotxe, cedit pel
Govern Balear i una moto cedida pel Consell de Formentera,
però ens caldria un altre vehicle. Comptam amb material per
dur a terme la nostra tasca, però sobretot el que ens cal són
equips de protecció per a cada voluntariat. Allò ideal seria que
cadascú tengués el seu propi equip, ja que només tenim un
uniforme, però no tenim equips d’intervenció. Aquesta seria
una de les prioritats per al cos de Protecció Civil.
Intervenció dels cossos de protecció civil en el simulacre
“l’agrupacIó de proteccIó cIvIl no És un cos de prImera IntervencIó. som un grup de voluntarIat
que dóna suport als cossos proFessIonals”
26
la posidònia oceànica és
una planta angiosperma,
adaptada a la vida submarina,
fonamental per a la preservació
dels ecosistemes mediterranis.
Actualment, la presència de praderies
de posidònia està retrocedint a tota la
Mediterrània. Algunes de les praderies
de posidònia més ben conservades són
a Formentera, on tenim un dels éssers
vius més grans i antics del món, una
posidònia oceànica de més de vuit
quilòmetres i aproximadament 100 mil
anys d’antiguitat, per la qual cosa es pot
considerar l’ésser viu més vell i gran del
planeta.
La importància de la praderia de
posidònia oceànica està reconeguda i
s’inclou a la Directiva d’Hàbitats de la
Unió Europea com a hàbitat prioritari
protegit. Les praderies entre Eivissa
i Formentera estan especialment
ben conservades i el 1999 varen ser
declarades Patrimoni de la Humanitat
per la UNESCO.
És per això que l’any 2008 el festival
apareix a l’agenda d’esdeveniments de
Formentera, amb el suport del Consell
Insular de Formentera, amb el nom de
festival Posidònia i la vocació d’acollir,
com la planta, totes les iniciatives
mediambientals que es relacionen amb
l’illa i el mar que l’acull, l’envolta i li
imprimeix caràcter: la mar Mediterrània.
Ara mateix, el festival Posidònia és
un esdeveniment anual que s’ha anat
consolidant aquests darrers tres anys.
És un projecte de l’Associació Posidònia
Project, nascuda a Formentera i per a
Formentera, amb l’objectiu d’apropar
al públic els temes d’ecologia, ciència
i política que es relacionen amb el
present i el futur ecològic de l’illa.
És un projecte neutral, només un
mecanisme que informa i divulga, en
un marc lúdic, els tres dies que dura
el festival, amb música, documentals,
teatre de carrer, tallers per a petits i
grans i altres manifestacions artístiques.
En només aquests darrers tres anys, el
festival ha aconseguit situar-se entre els
FestivalPosidònia
ILLA AL SUD
Jordi Torrent >>> membre de l’Associació Posidònia Project
Primera edició del festival Posidònia
26 27
tres festivals familiars de l’Estat (El País
25.05.09) i és ja un dels que componen
una xarxa mediterrània de festivals
mediambientals, amb el “Festiventu”,
de França, i la “Festambiente”, d’Itàlia.
Pel Festival Posidònia han passat en
aquests anys, de manera gratuïta
i desinteressada, més de vint
documentals, alguns presentats pels
seus propis autors, el mateix nombre
de conferenciants i una trentena de
grups musicals, des de personalitats
del prestigi de Jorge Waggensberg,
Francesc Mauri, Josep Bohigas o
Oscar Aguirre i organismes com
Greenpeace, l’Institut Oceanogràfic
Espanyol i la National Geographic,
fins a artistes de la categoria de Bebe,
Beth o Jorge Pardo entre d’altres, i
gràcies a això ha aconseguit situar-se
en un lloc de privilegi entre els festivals
mediambientals de l’estat i d’Europa,
generant una enorme publicitat positiva
de l’illa com a referent de l’ecologia i la
cura de l’entorn als mitjans més variats:
des del propi National Geographic fins
al Lonely Planet, The Ecologist i Le
Monde Diplomatique.
També ha generat una consciència
realista del nostre present
mediambiental, dels nostres
condicionaments com a dependents
de la industria turística, i del nostre
futur. De les possibilitats que tenim de
preservar l’illa i d’allò que s’està fent
per assegurar aquest futur per part de
tots els actors en aquest difícil però
crucial camí que fa l’illa cap al futur que
deixarem a les properes generacions de
formenterers i formentereres.
El festival, evidentment, és viu, creix
i es permuta amb el temps, atent als
interessos del seu públic i a les noves
iniciatives que s’esdevenen en el
transcurs del temps, fidel al seu paper
de portaveu de tot allò relacionat
amb l’ecologia i la sostenibilitat de la
indústria turística que en els darrers
anys ha creat riquesa i ens ha atorgat
una envejable qualitat de vida.
I, per sobre de tot, com a portaveu dels
diferents punts de vista en els temes
d’ecologia i sostenibilitat, el festival
Posidònia és un marc obert a tothom
que hi tengui alguna cosa a dir. La
vocació del festival ha set sempre
la d’informar i donar veu a tots els
estaments, associacions, militàncies
polítiques, tècnics, científics, artistes i
professionals que vulguin participar en
la proposta.
És difícil de dir què passarà al planeta
en un futur. Amenaces com el canvi
climàtic, la superpoblació amb la seua
consegüent sobre explotació de recursos
cada cop més minsos, són una amenaça
per al planeta i, encara més, per a
ecosistemes tan fràgils com les illes, els
mars petits i els sistemes especialitzats,
no oportunistes, com el de la posidònia
oceànica, al qui devem una gran part de
la vida bentònica de la nostra mar.
Com la posidònia oceànica, el festival
Posidònia també treballa per acollir
totes les iniciatives que tenguin com a
objectiu mostrar, explicar i preservar la
vida natural del nostre entorn. Perquè,
com diu el famós proverbi: “Nosaltres
no heretam la terra dels nostres pares.
La rebem en préstec dels nostres fills”.
imatges de l’edició d’enguany
28
FestesFestes de sant Francesc Xavier.3 de desembre. Consultau el programa de festes. Ho organitza: Àrea de Cultura i Patrimoni de Formentera.
Festes de nadal 2010. Nadales, Pare Noel, mostra de teatre infantil, concerts, diverespai, caramelles, Reis Mags d’Orient. a partir del 13 de desembre. Consultau el programa de festes. Ho organitza: Àrea de Cultura de Formentera.
FIres I mercatstot l’any: dimarts i dissabte, mercat de segona mà al Jardí de ses Eres, a Sant Francesc. D’11 a 14 hores.
ii mercat nadalenc. De l’1 al 24 de desembre. Artesania, orfebreria i ornamentació nadalenca. Plaça de Sant Francesc. Ho organitza: Àrea de Comerç del Consell de Formentera.
esportstorneig de tennis obert de Formentera. De l’1 al 18 de desembre. Pistes de tennis municipals. Més informació al telèfon 639 82 73 38. Ho organitza: Club de tennis de Formentera.
cursa de la constitució. 6 de desembre. Sant Francesc Xavier. Més informació a l’Àrea d’Esports de Formentera. Ho organitza: Àrea d’Esports de Formentera.
cInemaEl documental del mes. Versió original subtitulada en català. A les 20.30 hores a la Sala Municipal de Cultura (Cinema). Ho organitza: Paral·lel 40 i Direcció general de Política Lingüística.
•The socialist, the architect and the twister tower. Fredik Gertten. Suècia, 2005. VO en anglès i suec subtitulada en català. Dijous, 4 de novembre. • The edge of dreaming. Amy Hardie. Regne Unit, 2009. VO en anglès subtitulada en català. Dijous, 9 de desembre.
cicle de documentals de patrimoni. Cada dijous a les 20.30 hores a la Sala d’Actes de l’àrea d’Educació i Patrimoni. Ho organitza: Àrea de Cultura i Patrimoni i Arxiu d’Imatge i So de Formentera.• Pep Simon. El cant entre dos mons. Dijous, 11 de novembre. Presentació a càrrec de Vicent Ferrer.Hi col·labora: Institut d’Estudis Baleàrics i Obra Cultural Balear. • Formentera, base d’hidroavions (1936-1953). Dijous, 19 de novembre.Presentació a càrrec de Josep Lluís Mir.• Navegant sense remors. Dijous, 25 de novembre. Presentació a càrrec de Jaime Arias.
Filmoteca de Formentera. Cinema d’autor en versió original subtitulada en català. cada dimarts a les 21.15 hores a la Sala Municipal de Cultura (Cinema). • Rebobine por favor. Michel Gondry. Estats Units, 2008. Dimarts, 2 de novembre.• Una chica cortada en dos. Claude Chabrol. França, 2007. Dimarts, 9 de novembre.• Vampir. Carl Theodor Dreyer. Alemanya i França, 1932. Dimarts, 16 de novembre.• La aventura. Michelangelo Antonioni. Itàlia, 1960. Dimarts, 23 de novembre.• La cinta blanca. Michael Haneke. Àustria, França, Alemanya i Itàlia, 2009. Dimarts, 30 de novembre.
art I cultura Exposició Fotogràfica de vicent marí i Juan Juan. Del 2 al 12 de novembre. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc Xavier).Ho organitza: Comissió de Festes de La Mola.
Exposició Dones reconstruint la història. Del 15 de novembre al 4 de desembre. Inauguració dilluns, 15 de novembre a les 13 hores. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc Xavier). Ho organitza: Institut Balear de la Dona.
Exposició de pintures al foc a càrrec d’àngel Berenguer: Pescadors a Formentera.
Del 6 al 18 de desembre. Inauguració dilluns, 6 de desembre a les 20 hores. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc Xavier).
Exposició col·lectiva de nadal amb artistes de l’illa. Del 20 de desembre al 8 de gener. Inauguració, 20 de desembre a les 20 hores. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc Xavier).
Presentació del llibre de l’escriptoraGabriela mayans vennemann: El mar en un pozo. Divendres, 26 de novembre. Presentació a càrrec de la periodista Marta Vàzquez. A les 20 hores.Editorial: Insipit editores. Sala d’actes de l’àrea de Cultura i Patrimoni.
Joventutactivitats del centre social Es molí. Cinema, tallers de decoració nadalenca, concerts, esports i molts més. Per a més informació 971 32 34 93.
Diverespai. tercera setmana de desembre. Activitats inflables i tallers. Dels 3 als 12 anys. Poliesportiu municipal. Ho organitza: Àrea de Benestar Social i Joventut.
conFerèncIesuniversitat oberta per a majors. 19 de novembre. La segona República: la guerra civil i el franquisme a Formentera (1931-1951). Santi colomar, historiador. Sala d’actes de l’Àrea de Cultura i Patrimoni. Ho organitza: Universitat de les Illes Balears i l’Àrea de Benestar Social de Formentera.
medI ambIentJornada de portes obertes d’anellatge. 6 de novembre. Visita l’àrea d’anellatge de Can Marroig i coneix les rutes migratòries dels ocells. De 10 a 13 hores. Ho organitza: Govern de les Illes Balears.
músIcaconcert de nadal a càrrec de la coral del conservatori de Formentera. 18 de desembre. Església de Sant Francesc. Ho organitza: Escola de Música de Formentera.
eFemèrIdesDia de tot sants. Dilluns, 1 de novembre.
POSA’T AL DIA
28 29
Dia internacional per a l’eliminació de la violència de gènere. Dijous, 25 de novembre. Activitats al voltant d’aquesta data. Ho organitza: Espai Dones de Formentera i Consell de Formentera.
Dia de la constitució. 6 de desembre. Acte Institucional. Sala de Plens del Consell Insular de Formentera Ho organitza: Consell Insular de Formentera.
cursosoferta de cursos i tallers de tardor. Més informació i inscripcions a l’àrea d’Educació i Cultura (av. de Portossalè, Sant Francesc Xavier).Tel. 971 32 12 75 o www.conselldeformentera.cat
1. anglès. Nivells 1 i 2. De gener a maig. Dilluns i dimecres (nivell 1). Dimarts i dijous (nivell 2). De 20 a 22 hores. CP Mestre Lluís Andreu. Nancy McConachie. 180 euros. 2. italià. Nivells 1 i 2. De gener a maig. Horari a convenir. Sala d’actes de l’àrea de Cultura i Patrimoni. Rodolfo Taccheo.180 euros.
3. taller de ràdio: Aprèn els coneixements bàsics del món de la ràdio. Gener. 50 euros. Instal·lacions de Ràdio illa (Casal de Joves). Ho organitza: Associació Cultural i Audiovisual de Formentera.
Escola de teatre Espai Frumentària arts escèniques. Més informació i inscripcions a l’àrea de Cultura de Formentera o a la pàgina web www.espaifrumentaria.com
1. curs de dansa i moviment.
Intensiu de novembre: dilluns i dimecres, de 10.30 a 13 hores. Impartit per Valeria del Vecchio.
2. curs regular de teatre. De novembre a abril. Iniciació: dilluns i dimecres de 19 a 21 hores. Avançat: dijous de 17 a 19.30 hores. Impartit per Miquel Costa.
3. laboratori d’investigació escènica. De novembre a abril. Divendres de 18 a 20 hores. Impartit per Vicent Ferrer i Miquel Costa.
cambra de comerç. Cursos subvencionats per la Cambra de Comerç. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 20 61.
- ofimàtica. Novembre: de dilluns a divendres de 18 a 20 hores. Impartit per Andor Informàtica.1. Principiants (Sistema operatiu i nocions de Word). 20 hores.
2. Internet. 10 hores.
3. Word (processador de text) 10 hores.
4. Word Avançat. 10 hores.
5. Excel (full de càlcul) 10 hores.
− innovació i creació de valor a l’empresa. El 17 de novembre. de 16 a 20 hores. 4 hores. 30 euros. Impartit per Àlex Minchiotti. Economista.
− Gestió i control de costs. El 24 de novembre de 16 a 20 hores. 4 hores. 30 euros. Impartit per Àlex Minchiotti. Economista.
− curs d’especialista en direcció i gestió de la petita i mitjana empresa.
De novembre a abril. 3 mòduls a realitzar en dos anys. 240 hores. 1. Curs bàsic de comptabilitat per petites i mitjanes empreses. Inici 2 de novembre. Dimarts i dijous de 9 a 10.30 hores. 50 hores. Inclou 15 hores d’informàtica. Impartit per Alexander Villa. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses.
2. Curs avançat de comptabilitat per petites i mitjanes empreses. Inici 2 de novembre. Dimarts i dijous de d’11 a 12.30 hores. 50 hores. Inclou 15 hores d’informàtica. Impartit per Alexander Villa. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses.
3. Curs de Fiscalitat i Impostos de la Petita i Mitjana Empresa. Inclou 15 hores d’informàtica. Inici 1 de febrer. 50 hores. Impartit per Vicente Arbona Mas. Administrador en cap de l’Administració d’Eivissa i Formentera (AEAT).
− iv concurs d’aparadorisme nadalenc. Els participants interessants es poden inscriure abans del 18 de desembre al Consell Insular de Formentera o al telèfon 971 32 12 75. Ho organitza: Cambra de Comerç i Àrea de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Formentera.
Petita i mitjana Empresa. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 25 20. − Web 2.0 i l’empresa. 24 hores.
− aplicacions informàtiques del full de càlcul. 50 hores. Gratuït.
− Gestionar amb dades. Indicadors. 20 hores. Gratuït.
− llibre blau. 20 hores. Gratuït.
− Prevenció de riscs laborals. 30 hores. Gratuït.
subvencIonsBonificació del 75% de l’impost de construcció per a obres de nova edificació o rehabilitació d’elements patrimonials. Àrea d’Urbanisme (plaça de la Constitució, 1) o al telèfon 971 32 10 87 ext. 1
ajuts i subvencions per a emprenedors i empreses. Departament de Treball i Formació de l’àrea de Benestar Social (antic centre mèdic) o al telèfon 971 32 12 71.
30
LES NOSTRES VEUS
Un espacio para el encuentro y el diálogo de las mujeres
Espai Dones Formentera es
una asociación de mujeres
sin ánimo de lucro. Nació el
5 de Marzo de 2007 con un
grupo de mujeres que durante varios
años había organizado los actos del 8
de Marzo, Día Internacional de la Mujer
Trabajadora.
Los fines de nuestra asociación son
el diseño de un nuevo espacio donde
podamos atender nuestras necesidades
para conseguir el reconocimiento social
de nuestros derechos y la oportunidad
de ejercerlos plenamente, promover
la igualdad de género, asesorar a las
mujeres y la realización de talleres y
actividades formativas y lúdicas.
Queremos abrir un espacio para el
encuentro, el dialogo, el desarrollo del
bienestar social, el divertimiento y la
colaboración con las entidades en los
actos oficiales conmemorativos de días
específicos en la lucha por la igualdad
como el 8 de Marzo, Día Internacional
de la Mujer Trabajadora y el 25 de
Noviembre, Día Internacional contra la
violencia de género.
Espai Dones se mantiene
económicamente de las cuotas de las
socias principalmente, de la barra de
bar que montamos durante las fiestas
de San Fernando el 30 de Mayo y de
la colaboración del Consell Insular
de Formentera en algunos actos que
organizamos.
Como parte de los actos organizados
para conmemorar el Día Internacional
de la Mujer Trabajadora, este año
hemos celebrado el II Homenaje a la
Mujer Mayor de Formentera, con la
colaboración del Consell, los clubs
de jubilados de la isla, la colla de ball
“Els Xacoters” y Maria Mayans Juan,
que cada año compone una glosa
conmemorativa del encuentro. Es un día
especialmente esperado por nuestras
mayores.
En nuestra asociación las actividades
no están dirigidas exclusivamente a las
socias, sino que están abiertas a todas
las mujeres interesadas en participar, en
la cenas que realizamos anualmente o
en las fiestas de Carnaval donde hemos
participado ya dos años con comparsa y
carroza.
Colaboramos activamente con la
Asociación Española contra el Cáncer
en las diversas campañas, como las
de los días internacionales del cáncer
de mama, cáncer de colon, de piel, de
pulmón, etc.
También nos gusta participar en la
fiesta Intercultural organizada por el
área de Bienestar Social. Este año la
recaudación de la barra gestionada por
Espai Dones junto con otras asociaciones
se ha destinado a los damnificados por
el terremoto de Haití.
Nos reunimos también el 23 de Abril (día
del libro) en la Plaza de la Constitución
para la venta de libros de segunda mano
donados por las socias y simpatizantes, y
los puntos de libro que confeccionamos
nosotras en un taller.
Esto es un pequeño resumen de las
actividades que llevamos a cabo.
Animamos a todas las mujeres de
Formentera a compartir con nosotras este
Espai. Nuestro teléfono de contacto es
697 941 016 o a través de nuestro e-mail:
Asociación Espai Dones de Formentera
30 31
DIRECTORIconsEll insular DE FormEntEraPlaça de la Constitució, 107860 Sant Francesc XavierTel. 971 32 10 87Fax 971 32 25 [email protected]
EQuiP DE GovErnPresident del Consell Insular de FormenteraHble. Sr. Jaume Ferrer i Ribas
vicepresidenta Primera i consellera d’Educació i culturaHble. Sra. Sònia Cardona i FerrerTel. 971 32 12 75 [email protected]
vicepresident segon i conseller d’infraestructures i agricultura,Hble. Sr. Bartolo Ferrer MayansTel. 971 32 10 87 ext. 8 [email protected]
conseller de Promoció Econòmica, territori i HabitatgeHble. Sr. Bartomeu Escandell i TurTel. 971 32 10 87 ext. 1 [email protected]
conseller de turisme i mobilitatHble. Sr. Josep Mayans i CostaTel. 971 32 12 10 [email protected]
consellera de medi ambient i noves tecnologiesHble. Sra. Silvia Tur i RibasTel. 971 32 10 87 ext. 7 [email protected]
consellera de Benestar social i JoventutHble. Sra. Margalida Font i AguilóTel. 971 32 12 71 [email protected]
consEllErs/ErEsGrup Polític Partit [email protected]
Grup Polític Grup independent de Formentera (GuiF)[email protected]
Diputat per FormenteraHble. Sr. Josep Mayans [email protected]
consorcis i Patronatsconsorci Formentera DesenvolupamentTel. 971 32 10 67 · 971 32 10 [email protected]
Patronat de turismeTel. 971 32 12 10 Fax 971 32 10 [email protected]
cEntrEs i sErvEiscasal de JovesTel. 971 32 34 [email protected]
agència tributàriaTel. 971 32 34 04
canera i EscorxadorTel. 630 08 31 28
cementeriTel. 971 32 12 [email protected]
serveis FunerarisTel. 630 08 31 85
Dipòsit municipal de vehiclesTel. 639 55 83 31
inspecció tècnica de vehiclesTel. 971 32 31 [email protected]
Hospital de FormenteraTel. 971 32 12 12
Jutjat de Pau/registre civilTel. 971 32 27 33
oficines d’informació turísticaTel. 971 32 12 [email protected]@formentera.esPort de la SavinaTel. 971 32 20 57 · 971 32 30 82
Piscina municipalTel. 971 32 12 [email protected]
soiBTel. 971 32 11 41
Punt verdTel. 900 10 26 56
sErvEis DE sEGurEtat i EmErGÈnciaPolicia localTel. 092 · 971 32 22 01
ambulànciesTel. 061
Emergències i Protecció civilTel. 112
Guàrdia civilTel. 971 32 20 22
Parc insular de BombersTel. 630 08 31 28
Policia tutorTel. 647 65 10 80
cEntrEs i sErvEis EDucatiuscP mestre lluís andreuTel. 971 32 24 [email protected]
cP sant FerranTel. 971 32 87 [email protected]
cP la molaTel. 971 32 70 [email protected]
Escola infantil verge miraculosaTel. 971 32 20 59 [email protected]
iEs marc FerrerTel. 971 32 12 [email protected]
Escoleta sa mirandaTel. 971 32 34 15 [email protected]
Escola municipal de músicaTel. 971 32 33 [email protected]
centre d’Educació per adults d’Eivissa i Formentera (cEPa)Tel. 971 32 10 [email protected]
centre de recursos Pedagògics Tel. 971 32 23 40
cEntrEs i sErvEis culturalsBiblioteca marià villangómezTel. 971 32 33 [email protected]
museu EtnològicTel. 971 32 26 70
sala municipal d’[email protected]
sala municipal de cultura [email protected]
associacions EmPrEsarials cambra de comerçTel. 971 32 20 61 [email protected]
PimEFTel. 971 32 25 20 [email protected]
associació HoteleraTel. 971 21 20 61 [email protected]
mitJans DE comunicaciÓ localsràdio [email protected]
televisió d’Eivissa i [email protected]
Diario de ibiza y [email protected]
ultima Hora de ibiza y [email protected]
canal local de les illes Pitiüses (cliP tv)[email protected]
Passio pel territoriPassio pel territori''Formenterawww.consellinsulardeformentera.cat
