Friedrich Nietzsche

  • View
    98

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Friedrich Nietzsche. Curs 09-10. NDEX. Friedrich Nietzsche. Introducci i obra. Influncies que Nietzsche rebutja. Influncies que Nietzsche assumeix. El concepte de nihilisme en Nietzsche. Fases del nihilisme. Qu significa la frase de Nietzsche "Du ha mort"? La voluntat de poder. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript

  • Friedrich NietzscheCurs 09-10

  • NDEX**

  • VidaFriedrich Wilhelm Nietzsche va nixer en Rcken, prop de Leipzig, en 1844, en el si d'una famlia en la qual tant el seu pare com varis dels seus oncles i avis eren pastors protestants. Va estudiar a l'escola de Pforta i va cursar filologia clssica a Bonn i a Leipzig. Durant el primer semestre, a Bonn, assisteix tamb a un curs de teologia. A Leipzig coneix la filosofia de Schopenhauer, i trava amistat amb Richard Wagner: ambdues coses tindran una gran influncia en els seus primers passos en la filosofia.Als 24 anys s ja professor de filologia a Basilea. Va intervenir durant alguns mesos en la guerra franc-prusiana de 1870-71, com voluntari en el cos de sanitat, on contreu una greu malaltia. Des de llavors, la seva salut queda afectada: durant la resta de la seva vida sofrir terribles mals de cap que, posteriorment, s'uniran a prdues temporals de la ra. Aix motiva el seu prematur retir de la docncia en 1877.A partir d'aquesta data duu una vida errant per diverses ciutats de Sussa, Frana i Itlia. Al 1889 perd definitivament la ra, i viu assistit per la seva mare i per la seva germana fins a la seva mort, ocorreguda al 1900.**

  • ObraLes principals obres de Nietzsche es poden agrupar en quatre perodes. Les expressions que utilitzava el propi Nietzsche donen motiu a designar-les segons els quatre moments del dia:

    1) Filosofia de la nit (perode romntic). s el perode de Basilea. Nietzsche s'inspira en els presocrtics (especialment en Herclit), Schopenhauer i la msica de Wagner. La principal obra s L'origen de la tragdia en l'esperit de la msica, escrita al 1871. En ella, Nietzsche considera l'art com el mitj per penetrar en la realitat, en el fons nocturn de l'existncia. Dions (el du de la nit) i l'artista (el poeta trgic) sn en aquest perode les figures de l'actitud autntica davant la vida. De la mateixa poca sn les quatre Consideracions Intempestivas (1873 1876) i diversos estudis sobre la filosofia grega.

    **

  • 2) Filosofa del mat (perode positivista o illustrat). Entre les obres del segon perode destaca Hum, massa hum (1878), Aurora (1881) i La gaya cincia (1882). En elles apareix un Nietzsche teric, positivista, intellectual, influt pels illustrats francesos i pel positivisme angls. Les figures de referncia no sn ja Schopenhauer i Wagner, sin Voltaire i Descartes.

    3) Filosofia del migdia (el missatge de Zaratustra). Ara s quan Nietzsche arriba a la seva altura mxima, quan el seu pensament arriba al migdia. Escriu la seva obra fonamental: Aix va parlar Zaratustra (1883-84). Zaratustra ns la figura, per tamb s el superhome. **

  • 4) Filosofia del capvespre (perode crtic). Ataca directament tota la cultura occidental: la religi, la filosofia i la moral tradicional. Aquest perode enllaa amb el segon per la intenci i, fins i tot, per la metodologia que utilitza, per s ms violent i apassionat. La figura s el filsof a cop de martell , que maleeix a l'ltim sser hum (el qual precedeix al superhome). Obres daquesta etapa: Ms enll del b i del mal (1886), La genealogia de la moral (1887). El crepuscle dels dus (1889), Lanticrist (1888), i Ecce Homo (1888).

    En aquest perode apareixen els temes ms caracterstics de la filosofia de Nietzsche: la mort de Du, el superhome, etc. En els escrits de 1888 (Ecce Homo, LAnticrist), es veuen ja alguns senyals de la crisi de bogeria que, a partir de gener de 1889, li priv per a sempre de la possibilitat de continuar escrivint.**

  • 2.- Influncies que Nietzsche rebutj.

    Scrates i Plat: Scrates s el pare de la moral entesa com a repressi dels instints vitals: prefereix morir, nega la vida per tal de fer que les seves idees visquin eternament. Aix comena el gran combat de la ra contra la vida.Plat continua aquesta lnia negant la virtut del mn sensible i subordinant-ho tot al mn intelligible. Plat s el pare del nihilisme, perqu consuma la subordinaci de la vida a les Idees i afirma que el mn suprasensible s no tan sols la millor realitat sin lnica. Nietzsche reivindica Homer (La Ilada, La Odissea), que s el gran mitgraf, el creador dun mn heroic. Plat en canvi- s el negador de la vida. La lluita entre el mn homric (vital) i el mn platnic (antivital) s leix de la filosofia Nietzschiana.

    **

  • El Cristianisme: s el model de la moral desclau. Fa a tothom igual perqu considera tothom pecador. Predica la submissi, lacceptaci del dolor, el sacrifici s un platonisme per al poble: el cel cristi no s sin el mn de les Idees platniques per rebaixat, disminut. Per arribar a les Idees calia ser un aristcrata, un home capa de perfeccionar lnima, mentre que per entrar al cel cristi tan sols cal viure resignat i penedit del pecat. El cristianisme s una ideologia de la consolaci i la renncia.

    **

  • Descartes i la tradici racionalista: Identifiquen ser i pensar, un error, perqu la vida est ms enll del pensament, que noms s una de les seves expressions. El pensament est subordinat a la vida. Pensar s una funci del viure i no al revs.

    tica kantiana: Kant s un personatge obsessionat pel deure i incapa de crear. Amb limperatiu categric, expressi del deure pel deure, el nihilisme ha arribat a la seva culminaci. Kant insulta la vida, perqu la sotmet a la moral. La filosofia kantiana defensa el tu has de, mentre que la moral nietzschiana parteix del jo vull. Lutilitarisme (J.S. Mill): s una moral per a les masses, purament calculadora i, per tant, oposada a la vida superior que es dna sense clcul, que es lliura gratutament i que noms pot ser autnticament degustada pels millors.

    **

  • 3.- Les influncies que Nietzsche assumeix.

    Presocrtics i sofistes: Analitzen el mn amb un llenguatge encara no colonitzat per la moral. Els interessa el canvi i el moviment, caracterstica essencial de la vida. Nietzsche reivindica la sofstica pel seu concepte de pensament com a joc dopinions. Els sofistes no tenen una concepci unvoca de la veritat, com la que desprs imposaran Scrates i Plat.

    **

  • Esquerra hegeliana: Feuerbach li interessa per la crtica materialista i atea. En recull la idea que "Du ha mort. s lhome qui crea Du, com un negatiu fotogrfic de la misria humana (lhome s mortal, Du s immortal; lhome s egoista, Du s amor). Analitzant qu s Du noms podem saber qu voldrien ser (i qu no sn) els humans. Per a Nietzsche, la mort de Du s la condici necessria per no suficient- per tal que lhome pugui ser creador de valors i de sentit.

    **

  • Schopenhauer: s el mestre de Nietzsche. Afirma que la voluntat s leix de la vida humana, encara que al final tot lesfor de la voluntat s nul perqu acaba essent derrotada per la mort. Nietzsche critica aquest pessimisme. Per a Nietzsche, al final, el poder de la vida s ms fort que el poder de la mort. Wagner: Lpera s lobra dart total. Nietzsche recull aquesta intuci en el Superhome que s tamb un "home total", un home fet tot ell "obra dart". Per ms tard Wagner esdev lapstol del pangermanisme i Nietzsche sen separa, perqu considera que ha esdevingut un "patriota", un "nacionalista" i, per tant, ha esdevingut incompatible amb lelement dionisac i festiu (lliure) del Superhome. **

  • Darwin. s segur que Nietzsche havia llegit Levoluci de les espcies i que admirava lespectacle esttic de la selecci natural i la lluita per la vida. Com a teoria cientfica, el darwinisme t poca influncia sobre el concepte de Superhome. El Superhome no s una raa biolgica, sin una exigncia vital, el nou principi de valoraci moral. El principi de selecci natural no funciona en el Superhome, que t una significaci clarament crtico-moral i no biolgica.

    **

  • Lherncia grega: el recurs a la tradici clssica sempre ha estat un refugi contra un present que es percep trist i miserable. Per exemple, el Renaixement reivindica lesperit grec per tal denfrontar-se a lescolstica. Tamb els romntics (Hlderlin) imaginaven Grcia com un espai de blanques columnes i de puresa sensual per enfrontar-lo a la ra abstracta de la Illustraci. Els grecs sovint sn el bressol i lesperana dEuropa.Tamb per a Nietzsche cal fer el "retorn a les fonts" antigues presocrtiques, quan Grcia era una cultura de la vida. Cal recuperar lelement dionisac grec, i la seva simbiosi perfecta amb lelement Apolini.

    **

  • El concepte de nihilisme en Nietzsche. Les tres metamorfosis La paraula nihilisme, prov del llat "nihil" que significa "no res.En la concepci nietzschiana, el nihilisme no s una teoria, sin una manera de viure, de sentir i dactuar. Ms estrictament el nihilisme s una malaltia. s la lnia errnia de la cultura occidental des de Scrates fins ara mateix.Anomenem "nihilisme" a la conscincia dissortada i a la manca de capacitat de crear que caracteritza lhome occidental. Tots nosaltres estem immersos en el nihilisme que ha forjat el llenguatge filosfic i la manera dentendre el mn (ressentida, pessimista, que cerca el sentit de la vida fora de la vida) que constitueix el moll de los de la nostra cultura decadent. Des de Scrates i Plat, Occident persisteix en el mateix error: buscar la veritat en el mn suprasensible (les Idees) i, en canvi, menystenir la vida. Per aix mateix el nihilisme no s cap teoria sin un diagnstic: som tristos perqu reprimim la vida. El nihilisme s lessncia del pensament occidental.

    **

  • El nihilisme pot ser actiu o passiu. El smbol del nihilisme passiu s el del camell subms, capcot, capa de travessar el desert del buit existencial. s l"ltim home", (1. Metamorfosi), vol viure carregat amb el pesat fardell de la tradici i busca conservar tot el passat per a sentir-se segur. Segons Nietzsche "mereix ser menyspreat.El smbol del nihilisme actiu s el lle (2. metamorfosi). Simbolitza la destrucci dels valors establerts i amb aquesta negaci de valors crea les condicions per a l'aparici del superhome. s l'sser hum que lluit